Revista Portes Obertes 14

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS/ N14 2N TRIMESTRE 2011

Residències universitàries Programes educatius El procés d’aprendre Estades a l’estranger

Si t’agrada aprendre, formar-te com a professional, investigar, viatjar, relacionar-te i fer amics, la Universitat Autònoma de Barcelona és la teva universitat.

Tria la teva experiència UAB.

2

www.uab.cat

STAFF

DIRECTOR GENERAL: Joan Pons DIRECTORA EDITORIAL: Àgata Serra DTOR. ADMINISTRACIÓ: Ramon Thomas DTORA. D’OPERACIONS Mònica Rodríguez DTORA. DELEGACIÓ MADRID: Maika Fernández DTOR. CAP ÀREA DIRECCIÓ: Carles Vives COORDINADORA EDITORIAL: Meritxell Sort C/Caballero, 79, 2a planta, 08014 Barcelona Tel. 93.280.00.08/ Fax: 93.410.66.37 www.medigrup.com - medigrup@medigrup.com Madrid: Tel. 91.116.96.82

EDITOR: Joan Pons RBLE. REDACCIÓ: Cristina San José REDACCIÓ: Àgata Serra, Meritxell Sort, Gerard Arias RBLE. DISSENY: Carlos Latorre FOTOGRAFIA: Diego Calderón, David Fernández, Miguel Ángel Chazo DEP. LEGAL: B-9654-2007

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, només amb l’excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

EDITORIAL

APOSTA PER LA QUALITAT L’escola s’ha d’adaptar a les necessitats, els reptes i els problemes d’avui en dia per tal de poder reafirmar la seva efectivitat i el seu compromís amb la societat.

Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, ha afirmat recentment que “la qualitat del sistema educatiu és bona perquè els docents ho són. Catalunya és com és perquè l’escola catalana ha sabut respondre en els moments crítics.” A més, va afegir que “si els valors no estan ben construïts no es pot donar sentit a la vida; l’escola ha d’ajudar a trobar sentit a la vida i això ho ha de fer donant capacitat d’aprendre i capacitat d’exigència.”

No en tenim cap dubte però és vital començar a veure resultats o indicis que alguns temes clau estan començant a canviar com, per exemple, la integració dels nouvinguts o la lluita contra el fracàs escolar. Cal formar i educar, des de la família i des de l’escola amb implicació i exigència per part de tots. El foment de la lectura és clau per a consolidar les arrels per a un bon aprenentatge. Finlàndia és, sens dubte, l’exemple a seguir pel seu alt nivell d’exigència i els bons resultats que ja acreditats.

SUMARI El fracàs escolar i l’economia submergida Analitzem el sector de les classes particulars i l’economia submergida.

Pàgs. 2 i 3

Per què ens costa tant aprendre?

Article d’Anna San, del Centre Suport.

Psicologia i Educació, on s’analitzen els processos d’aprenentatge.

Pàgs. 12 i 13

Residències universitàries Descobrim de prop algunes de les residències universitàries de Catalunya.

Pàgs. 4 a 7

Novetats editorials Selecció de les darreres novetats editorials destacades, adreçades a alumnes i docents.

Pàg. 18

Programes educatius Institucions de diversos àmbits ens expliquen quines són les seves propostes educatives.

Pàgs. 8 a 10

Actualitat per a joves Breus de notícies destacades de l’actualitat educativa.

Pags. 20 i 21

Estrès laboral docent Entrevista a J. Riart i A. Martorell, al voltant de l’estrès laboral dels professors.

Pàgs. 22 i 23 Estades a l’estranger Els beneficis de realitzar una estada a l’estranger per tal de millorar les competències en una llengua estrangera.

Pàgs. 24 i 25 Com van triar ells la seva professió?

Dos personatges destacats de la societat catalana ens expliquen com van escollir ells la seva actual professió.

Pàgs. 30 i 31

1

portes

obertes

EL MERCAT DE LES CLASSES PARTICULARS A DOMICILI

2

Regular el sector de les classes particulars, una eina contra el fracàs escolar Quasi 1,7 milions d’escolars espanyols, el 22%, recorren a les classes particulars a domicili, un mercat que mou 1.800 milions d’euros en negre a l’any, segons un estudi de l’empresa Educa-System.

Redacció

A finals del 2010, l’última edició de l’informe PISA ho deixava ben clar: el fracàs escolar és el taló d’Aquil·les del sistema escolar espanyol, que durant l’última dècada ha crescut 4,2 punts. Segons l’OCDE, un de cada tres alumnes (30,8%) el pateixen, mentre que cada any, 135.000 estudiants abandonen l’institut abans d’acabar el Batxillerat. Aquesta problemàtica la viuen dia a dia els professors de classes particulars a domicili. De fet, quasi 1,7 milions d’escolars recorren a un

professor que, titulat o no, realitza el seu treball fora del marc legal, amb el consegüent augment del flux comercial que es desenvolupa en economia submergida i que està fora de l’abast d’Hisenda.

UN SECTOR GENERADOR DE TREBALL En aquest context, per què no es planteja la possibilitat de regular el sector de les classes particulars a domicili? Aquesta és la pregunta que l’empresa Educa-System es fa al primer informe que ha elaborat

sobre el sector a Espanya. EducaSystem va néixer l’any 2003 com a pionera en la professionalització del mercat de les classes particulars a domicili, una activitat que fins aleshores s’integrava totalment en l’economia submergida. Durant aquests vuit anys, ha impartit un total de 300.000 hores de classe per tot l’Estat i ha donat feina a més de 6.000 professors.

Segons l’informe, aquest sector té un potencial de creació de treball de quasi un milió de llocs de feina.

portes

obertes

Cada any, 135.000 estudiants abandonen l’institut abans d’acabar el Batxillerat NomĂŠs que es regulĂŠs un 22% del mercat submergit, es crearien 20,5 milions d’hores de treball a Espanya Els destinataris d’aquestes ofertes sĂłn, bĂ sicament, els joves titulats, un col¡lectiu especialment castigat pels efectes de la crisi. L’estudi tambĂŠ destaca que la regularitzaciĂł del sector proporcionaria els recursos pedagògics suďŹ cients per garantir l’augment de l’èxit escolar dels alumnes i, per tant, dels treballadors del futur.

Alguns països europeus, com França, Bèlgica i Suècia, ja han implantat el model de sector regulat amb èxit. En aquest sentit, fa anys que els serveis a les persones a França estan en plena expansió.

En deu anys, el sector ha duplicat la facturació, i ha passat de 6.000 a 14.200 milions d’euros.

MILLORA DEL SISTEMA EDUCATIU El 22% dels alumnes recorren a les classes particulars fora de l’aula. I mentre que un 7% acudeixen a un

Les mates, l’enfant terrible dels alumnes Per què els pares decideixen demanar ajuda a un professor particular? BĂ sicament, per cinc motius. El primer de tots i mĂŠs important ĂŠs perquè el seu ďŹ ll aprovi i passi curs. En segon lloc, per millorar els resultats. La falta d’atenciĂł a l’escola (per excĂŠs d’alumnes), la falta de concentraciĂł (dispersiĂł) i la falta d’atenciĂł a casa (perquè els pares no s’hi poden dedicar) sĂłn els altres motius que indueixen els progenitors a contractar el reforç a domicili.

Les assignatures mÊs temudes pels alumnes prà cticament coincideixen a tots els nivells educatius. Així, els estudiants de Primà ria demanen reforç sobretot de matemà tiques i anglès, mentre que els d’ESO sumen a aquestes disciplines la física i la química. Els de Batxillerat tambÊ ensopeguen amb les matemà tiques i la física, de la mateixa manera que els universitaris que cursen titulacions tècniques.

Fins que l’alumne no rep l’assistència d’un professor particular, la mare o el pare són els que s’encarreguen habitualment de vigilar el repàs acadèmic a casa (25%). La tutoria de classe (15%), els germans (10%) i els amics (5%) són les altres vies de suport. En un 45% dels casos, però, l’alumne no rep ajuda per part de ningú.

professional, el 93% restant ho fan a professors no professionals. Per tant, el mercat no regulat acaba movent 1.800 milions d’euros en negre a l’any. Així, segons l’estudi d’Educa-System, nomÊs que es regulÊs un 22% del mercat submergit, es crearien 20,5 milions d’hores de treball a Espanya que donarien feina a 125.000 professors particulars.

Això suposaria, evidentment, una nova oportunitat laboral davant la crisi, però, al mateix temps, una millora del sistema educatiu, ja que les empreses del sector estimen que la taxa d’èxit als exà mens seria del 93% si es comptÊs amb el suport d’un professor particular de forma regular dues hores per setmana tot l’any.

(O FDPt PpV SUjFWLF SHU HVWXGLDU (QJLQ\HULHV ,QGXVWULDOV

Quina Ês l’habilitat que mÊs valoren els pares en un professor particular?

3

Proximitat: 25% Seguiment: 20%

Horaris: 10%

Pedagogia: 35%

Paciència: 10%

Font: Educa-System

&HQWUH DGVFULW D OD

3URJUDPHV $'' SHU YLXUH OÂśHQJLQ\HULD 0pV LQIR ZZZ HXVV FDW 3URJUDPHV$''

6HVVLy ,QIRUPDWLYD

GH 6HWHPEUH D OHV K

*UDXV GÂś(QJLQ\HULD L 0jVWHUV (VFROD 8QLYHUVLWjULD 6DOHVLDQD GH 6DUULj Ĺ‚ 3J 6DQW -RDQ %RVFR %DUFHORQD Ĺ‚ Ĺ‚ ZZZ HXVV FDW Ĺ‚ HXVV#HXVV FDW

portes

obertes

RESIDÈNCIES UNIVERSITÀRIES

Residències universitàries del segle XXI De residències universitàries n’hi ha de molts tipus i totes elles compten amb tots els serveis per a passar-hi estades amb el millor confort. A continuació fem un repàs de les més destacades per tal que els estudiants puguin decidir quina s’adapta més a les seves necessitats.

Redacció

4

RESA El grup RESA compta amb la xarxa més extensa de residències universitàries de tot l’Estat. La componen un total de 25 residències repartides en 16 ciutats, a través de les quals s’ofereixen més de 6.700 places. A Catalunya compta amb sis residències a Barcelona, una a Girona, una a Sant Cugat del Vallès, una a Terrassa i dues a Tarragona que, entre totes sumen més de 1.900 places per estudiants universitaris i professors de les principals universitats catalanes.

Entre les novetats d’enguany, cal destacar l’inici el passat mes de febrer de la construcció dels Allotjaments universitaris Pius Font i Quer, al Campus del Baix Llobregat de la UPC, ubicat al Parc Mediterrani de la Tecnologia (Castelldefels). Seran un total de 160 allotjaments amb capacitat per a 187 persones. D’altra banda, durant el curs 2012-2013, novament amb la col·laboració de la UPC, RESA inaugurarà els Allotjaments Universitaris Hipàtia, al Campus de Terrassa i que tindran una capacitat per a 100 persones.

Es tracta d’un edifici de 6 plantes amb una superfície construïda de 4.396,30m2, amb 90 vivendes. El nom de l’edifici es va triar a partir de les 65 propostes fetes a través d’un concurs convocat per la UPC entre tots els membres de la comunitat universitària de Terrassa.

Les residències del grup RESA ofereixen una bona comunicació amb

IMATGES DE RESA. / CEDIDES.

els campus universitaris, i diferents tipologies d’habitacions i serveis, per apropar-se a la demanda de cada estudiant.

A més, RESA gestiona també el servei RESA Housing, que té com

a objectiu allotjar estudiants en pisos i famílies catalanes (www.resahousing.com).

Resa. Informació i reserves Tel. 902 444 447. www.resa.es

portes

obertes

RESIDÈNCIA ONIX La Residència Onix, ubicada en ple barri de l’Eixample, compta amb edifici de nova construcció, que mostra una nova manera d’entendre l’allotjament per a tots aquells estudiants que trien Barcelona per a cursar els seus estudis universitaris.

Entre els seus avantatges hi ha la seva situació i bona comunicació.

La residència Onix es troba davant de l’estació d’autobusos Barcelona Nord i té un ràpid accés a la xarxa de Metro (Arc de Triomf – L1), i a qualsevol zona de la ciutat.

La Residència Onix és mixta i compta amb 234 habitacions exteriors totalment equipades (moblades, dobles i individuals, amb bany i cuina equipats), connexió gratuïta a Internet, climatització, neteja d’habitacions, servei de bugaderia i planxa, recepció 24 hores i sales d’estudi.

IMATGES DE LA RESIDÈNCIA ONIX. / CEDIDES.

Els residents també disposen de laboratori d’informàtica, sala de música, de jocs, de lectura, de televisió, i de fitness centre, màquines de vending, piscina exterior i solàrium, i aparcament.

La Residència Onix vol, doncs, “fer de l’estància una forma de vida,

oferint als residents el millor servei i un allotjament confortable per tal que estiguin com a casa”.

Residència Onix. C/ Sardenya, 101137 (Barcelona). Tel. 93 266 61 00. www.residenciaonix.com.

5

IMATGES DE LES RESIDÈNCIES DE LA XANASCAT. / CEDIDA.

LES RESIDÈNCIES DE LA XANASCAT Les residències d’estudiants de la Generalitat de Catalunya ofereixen allotjament i servei als nois i noies que estudien lluny de casa seva.

Les diferents residències són mixtes i acullen joves estudiants d’arreu de Catalunya però també d’altres països. En total són quatre i es troben ubicades a Vic, Girona i Lleida. Les seves instal·lacions estan completament preparades perquè els joves hi puguin estudiar, fer consultes, llegir i aprofundir els seus coneixements sense que els falti res. Les

residències disposen d’un projecte educatiu i també d’una normativa pròpia per tal de contribuir a organitzar la vida quotidiana amb els criteris de llibertat i responsabilitat.

Són instal·lacions que estan gestionades tenint en compte l’economia social i que persegueixen la constant optimització dels recursos humans i materials. A més, ofereixen als residents un servei de qualitat amb el cost més reduït possible.

Les residències d’estudiants de la Generalitat de Catalunya són les següents: Cerverí de Girona (40 places en habitacions de 2 i 3 per-

sones, Girona), Sant Anastasi (habitacions compartides de 4 places, Lleida), Canonge Collell (149 places en habitacions de 2 i 3 persones, Vic). Cadascuna de les residències ofereix serveis específics, així com diferents tipologies d’habitacions, que es poden consultar al web de Xanascat.

Residències universitàries de la Generalitat de Catalunya. Girona: Tel. 972 21 80 03. Lleida: Tel. 973 26 60 99. Vic: Tel. 938 89 49 38. www.xanascat.cat

portes

obertes

ÀGORA

6

La Residència Universitària Àgora Bcn és un col·legi major, mixt, laic, obert les 24 hores i adscrit a la Universitat de Barcelona, pertanyent a la Fundació Gaspar-Espunya-CETT, amb més de 30 anys d’experiència en el sector turístic.

Porta en funcionament des de l’any 2006 i té la voluntat de “ser un espai intercultural per a l’estudi i la convivència”. Pel que fa als residents, aquest col·legi major s’adreça a tota la comunitat universitària: estudiants de qualsevol formació i carrera professional que volen allotjar-se a Barcelona, i a tot el conjunt de professors i investigadors que necessiten d’un allotjament per a la seva estada. Sobre la seva ubicació, Àgora Bcn està envoltada d’un entorn natural i molt ben comunicada, tant amb el centre de la ciutat, com amb les diferents universitats.

Disposa de 220 habitacions, dobles i individuals, àmplies, assolellades i totes exteriors, amb bany propi, connexió a Internet i televisió, aire condicionat i calefacció. A més, els estudiants poden gaudir d’espais comuns amb connexió wifi per l’estudi i l’oci:

DIFERENTS ESPAIS DE LES RESIDÈNCIES MELONDISTRICT. / CEDIDA.

sala d’estudi, de treball, d’informàtica i de música, gimnàs, pista poliesportiva i àmplia terrassa enjardinada. Compta amb bugaderia i aparcament. Ofereix, també, servei de menjador amb cuina elaborada al propi centre, basat en un

MELONDISTRICT MelonDistrict és també, un nou model de residència d’estudiants, que poden escollir entre allotjar-se en una habitació individual o doble, amb bany privat i cooking lounge compartit per cuinar, conviure i relaxar-se, a més de poder gaudir del bon temps a la piscina o al solàrium ubicat a la darrera planta. Els estudiants disposen de tota una sèrie de serveis, com Internet wifi en tot l’edifici, bugaderia i recepció les 24 hores del dia. MelonDistrict ofereix més que un allotjament, ja que també organitza activitats com excursions, esdeveniments socials, esportius i culturals per tal que els estudiants coneguin més gent i s’integrin de forma ràpida. Pel que fa a la seva ubicació, MelonDistrict compta amb dos espais. Un, al Poble Sec, que compta amb 97 habi-

IMATGE D’UNA RESIDÈNCIA DE MELONDISTRICT. / CEDIDA.

divers bufet, ofert en un ampli horari i responent a les diferents necessitats dels residents. Àgora Bcn. Passeig dels Castanyers, 21 (Barcelona). Tel. 93 166 90 00. www.agorabcn.com.

portes

obertes

tacions (Metro Poble Sec), i un altre a Marina, amb 500 habitacions (Metro Marina). Totes dues residències estan adreçades a estudiants nacionals i internacionals que realitzen estudis universitaris o de postgrau a la ciutat de Barcelona, i actualment, ja tenen matrícula oberta per reservar habitació per proper any acadèmic 2011-2011. Una de les particularitats de Melon District és la possibilitat de realitzar la reserva per a llargues estades o per estades diàries.

MelonDistrict. Poble Sec: Av. Paral·lel, 101 (Barcelona). Marina: C/ Sancho de Ávila, 22 (Barcelona). Tel. 93 217 88 12. www.melondistrict.com

RESIDÈNICA MELONDISTRICT. / CEDIDA.

VILA UNIVERISTÀRIA La Vila Universitària és un conjunt residencial per a estudiants que compta amb 632 apartaments, situat al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), on hi viuen prop de 1800 persones, al costat dels boscos del Vallès, excel·lentment comunicat i amb unes vistes privilegiades. A la Vila hi ha de tot: jardins, piscina, camps de futbol i de vòlei platja, serveis de manteniment dels habitatges i les instal·lacions, recollida selectiva de residus, aula de suport a l’estudiant, bugaderia-tintoreria, 2 bar-restaurants, supermercat, perruqueria, quiosc-papereria, autoescola, oficina bancària i caixers automàtics, a més del Club de Residents, a través del qual s’organitzen tota mena d’activitats com ara cursos, sortides i trobades. Els apartaments de diverses capacitats, que poden allotjar d’1 a 5 persones, compten amb les comoditats d’un habitatge habitual (sofàs, armaris, taule-

7

IMATGES DE LA VILA UNIVERSITÀRIA. / CEDIDES.

tes de nit, nevera, calefacció, Internet, telèfon, etc.) i les necessitats d’un pis d’estudiants (taules d’estudi, prestatgeries per a llibres, il·luminació adequada...). Es pot arribar a Vila en tren (Renfe i FGC, estació Bellaterra), autobús i cotxe (autopista i carretera) i hi ha un bus nocturn connectat amb Barcelona. Els residents de Vila ho tenen tot a l’abast; també les facultats, les

biblioteques i tots els altres serveis de la UAB, acadèmics i comercials, amb els busos gratuïts per moure’s dins del campus. A més, treuen millors notes: tenen un 9% més d’aprovats que la mitjana d’estudiants de la UAB. Vila Universitària. Campus de la UAB a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Tel. 93 581 70 04. www.vilauniversitaria.com.

portes

obertes

MÉS ENLLÀ DE L’AULA

8

Programes educatius L’oferta de programes educatius de diverses institucions és amplia i variada, amb propostes per posar en pràctica, algunes durant el curs escolar i d’altres a l’estiu. A continuació fem un repàs de diverses propostes educatives.

Cristina S.

FUNDACIÓ PERE TARRÉS La Fundació Pere Tarrés, en l’àmbit dels serveis per a escoles va comptar el 2010 amb més de 1.000 educadors, oferint els seus serveis educatius a un total de 572 centres escolars de Catalunya. En el terreny de les activitats extraescolars, la Fundació Pere Tarrés ha ampliat la seva acció pel que fa a la seva gestió oferint activitats complementàries de caràcter esportiu, artístic i lúdic. Es tracta de donar resposta a un demanda creixent per part de molts pares per haver de conciliar la vida laboral i familiar. La Fundació també es dedica als menjadors escolars i en gestiona l’Esplai del migdia en més de 50 centres, amb l’ajuda de més de 600 monitors. En aquest sentit, han pogut assolir el seu objectiu principal que és la transmissió de valors i l’educació en hàbits alimentaris. D’altra banda,

destacar també la tasca en matèria d’educació ambiental de la Fundació Pere Tarrés, la qual compta amb 9 centres d’educació ambiental i cooperació a Catalunya. Durant el període escolar es desenvolupen diferents programes educatius en aquest àmbit on cada any hi participen més de 12.000 alumnes d’educació infantil, primària i ESO. Un altre àmbit d’actuació és el monitoratge d’integració, que es desenvolupa a través del Programa d’Assistència a Alumnes amb Dificultats Motrius, en centres educatius dependents del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de promocionar el nou concepte d’escola inclusiva el qual consisteix a ajudar en el procés d’integració dels alumnes amb diferents tipus de necessitats educatives especials. Un total de 300 monitors desenvolupen aquesta tasca

a les comarques de l’Ebre, la Catalunya Central i la província de Barcelona.

No ens podem oblidar de nomenar els diferents programes socioeducatius adreçats a Infants (gestió d’aules obertes, ludoteques, tallers educatius en valors, etc.) i Adolescents i joves (programes de dinamització juvenil, gestió de casals de joves, punts d’informació juvenil, etc.).

Més informació: www.peretarres.org INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC Les escoles Thau de la Institució Cultural de CIC disposen de diversos programes educatius d’estiu per als nois i noies de primària i secundària, tots ells dins el marc de l’Aula Oberta.

Entre ells es troba el Thau Natura, els qual, segons el curs, té programada per al proper mes de juliol activitats diferents a la Garrotxa (colònies a Be-

portes

obertes

gudà, una ruta ciclista o descobrir el món rural). Un altre dels programes és l’Aventport, per a nens i nenes de primària, també per al mes de juny, i consta d’activitats esportives (jocs d’aigua a la piscina, piragüisme al Canal Olímpic, karts, esgrima, tir amb arc, patinatge sobre gel,...), culturals (visita al CosmoCaixa, al Museu de la Xocolata, tallers de música, de teatre, de màgia,...) i altres de diverses com les ‘golondrines’, visita al FC Barcelona, visita al Parc d’Atraccions del Tibidabo, nit a l’escola, nit d’inflables, etc.).

Cada tarda, els nens i nenes reben un missatge enigmàtic que els anunciarà l’activitat que es realitzarà a l’endemà.

Per als alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO s’ha programat l’Aventport Plus, amb activitats esportives com el rugbi, escalada, vela, beisbol, karting, submarinisme o senderisme, entre d’altres...!

Com a novetat important, destacar el Campus Fundació FC Barcelona-Thau, destinat als alumnes de 3r fins a 6è de primària. Es tracta d’un campus espor-

tiu de futbol a 7 i anglès per als joves alumnes. La vessant esportiva serà als matins mentre que la tarda es dedicarà a l’aprenentatge de la llengua anglesa.

Per a més informació, consulteu el web: www.iccic.edu.

MUSEU PICASSO IMATGE DELS PROJECTES DE BARRI DEL MUSEU PICASSO. / CEDIDA. El Museu Picasso treballa intensament els programes educatius a tra- rri, els quals, juntament amb el Servés dels Projectes de barri. Es tracta vei Educatiu de Museu, decideixen de diverses propostes impulsades quins temes es tractaran, així com la pel Servei Educatiu del Museu Picas- durada que tindran i el seu format. A so, coordinades per l’Anna Guarro i més, es compta amb la col·laboració la Maria Alcover, que es realitzen en d’un artista per tal de treballar el fet col·laboració amb diverses escoles creatiu des de la perspectiva condel districte de Ciutat Vella. L’objectiu temporània. El Museu Picasso és qui és treballar de manera transversal la aporta el coneixement sobre Picasso. creació artística a partir de l’obra de Tal com afirmen les responsables dels Picasso. Aquest és ja el segon any en Projectes de Barri, el procés de treball què es duen a terme els Projectes de és tant important com el resultat. Els barri, constatant d’aquesta manera la Projectes de Barri tenen 2 models, seva consolidació. Per a dur a terme un es diu Variacions sobre un tema, aquests projectes cal la participació destinat als alumnes de Primària i Sede les escoles i els instituts del ba- cundària; mentre que el segon és el

9

portes

obertes

10

Projecte Espai Propi es desenvolupa amb la col·laboració de l’Associació Experimentacional amb l’Art, i que vol llegir Picasso des de l’actualitat. A Variacions sobre un tema s’aprofundeix en el concepte de treball en sèrie mitjançant la fotografia. Els alumnes han de realitzar una sèrie fotogràfica sobre la seva vida quotidiana. Després, sobre una fotografia d’aquesta sèrie han de treballar els conceptes de collage o fotomuntage. Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració de la fotografa Lídia Carbonell. El Projecte Espai Propi vol reflexionar sobre l’espai, tant el propi com el compartit, per tal de treballar qui som i com ens mostrem a la resta. Per a desenvolupar-lo es parteix de l’etapa adolescent de Picasso, en els seus anys viscuts a Barcelona. Cada alumne realitza un treball individual que consisteix en la gravació d’un vídeo, on ha de reflexionar sobre el seu dormitori i aquells elements que el fan seu. Posteriorment, entre tots els alumnes han de transformar l’espai compartit de l’aula en un espai flexible i plural.

Per a més informació, contacteu amb el Museu Picasso a través del web: www.museupicasso.bcn.es FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI La Fundació Catalana de l’Esplai ha posat en marxa una vegada més la campanya d’activitats Encerta l’estiu a través de la qual ofereix una gran quantitat d’activitats per tal que els nens i joves d’entre 4 i 18 anys passin un estiu d’allò més divertit envoltats de natura i practicant esport. Més concretament, es portaran a terme colònies de natura i aventura centrades en la descoberta de la fauna; camps de treball, amb projectes de servei a la comunitat i de millora de l’entorn i colònies i casals esportius, els quals s’han organitzat en col·laboració amb la Fundació del Futbol Club Barcelona mitjançant el projecte titulat JUGALA! on es combina la pràctica esportiva i l’educació en valors. Encerta l’estiu proposa 6 camps de treball amb iniciatives ben diverses que van des de la recuperació d’una antiga serradora medieval al Solsonès a la realització

de tasques de millora de l’entorn i observació de fauna al Parc Natural del Cap de Creus. La campanya Encerta l’Estiu amplia i completa la tradicional campanya Un estiu per tothom, oferint mes de 500 propostes organitzades pels prop de 70 esplais de la Fundació. En total s’han previst 213.000 estades en activitats per aquest estiu. La Fundació Catalana de l’Esplai és una entitat sense afany de lucre, amb més de 40 anys d’experiència impulsant programes i equipaments d’educació en el lleure.

Per a més informació, consulteu el web: www.esplai.org ACJ L’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya duu a terme diversos programes educatius, pensats expressament per a promoure l’aprenentatge i la convivència entre els alumnes. Tot seguit us fem unes pinzellades dels diversos programes que tenen en funcionament.

D’una banda, Xanascat Escoles promou les estades, colònies i convivències escolars als albergs a partir dels programes d’activitats educatives desenvolupades per professionals de cada àmbit en funció de la demanda dels mestres i dels professors. Xanascat Escoles conté 4 programes per a escoles i instituts de Catalunya i de fora de Catalunya durant el curs lectiu: Una eina al servei de l’escola, Escola de Neu, Camps d’aprenentatge i Descobreix Catalunya. D’aquests IMATGE CEDIDA PER L’AGÈNCIA CATALANA DE LA JOVENTUT..

quatre, Una eina al servei de l’escola és el programa que mou un volum més gran i convoca alumnes que van des de P3 fins a l’Educació Secundària postobligatòria. Un altre dels àmbits d’actuació de l’ACJ és la Formació Bàsica en Polítiques de Joventut.

L’objectiu és formar professionals per tal que es converteixin en instruments de transformació social. Es tracta d’una formació de 200 hores dirigida als professionals de l’àmbit de polítiques de joventut, sobretot de cara a aquelles persones que s’hi ha incorporat recentment. Aquest curs vol donar eines per a treballar “amb” i “per a” les persones joves.

Finalment, el Pack Aula Jove consisteix en un recull d’activitats educatives adreçades a l’alumnat de Secundària, Batxillerat, Cicles Formatius i programes de qualificació professional inicial dels centres públics i concertats de Catalunya per tal de proporcionar eines de reflexió i anàlisi sobre diferents qüestions vinculades al seu creixement personal. El programa consta d’un conjunt de tallers que treballen els aspectes vinculats amb el desenvolupament de valors i actituds dels joves relacionats, per exemple, amb la salut i les conductes de risc, l’afectivitat i la sexualitat, l’autoestima i la pròpia imatge, la convivència amb la diversitat, l´ús i abús de les noves tecnologies, etc.

Per a més informació, consulteu els webs: www.acjoventut.cat i www.xanascat.cat.

11

portes

obertes

BASES COGNITIVES I EMOCIONALS DE L’APRENENTATGE

Per què ens costa tant aprendre?

Els resultats acadèmics dels nostres alumnes no només estan vinculades amb les seves capacitats intel·lectuals sinó que les càrregues emocionals de diferents situacions també hi tenen un pes significatiu.

12

Anna San Centre Suport. Psicologia i Reeducació. www.centresuport.com

Per què podem recordar el menú de la nostre festa de casament? O, per què podem recordar la roba que portava posada el nostre xicot la primera vegada que el varem veure? I per què no podem treure bona nota a l’examen de naturals si tenim el nostre germà ingressat a l’hospital d’urgències?

Una amiga meva es va presentar a un examen d’oposicions per a zeladora el dia després d’enterrar el seu pare. La noia estava tant trasbalsada que m’ho explicava així: m’han preguntat que haig de fer si veig sortir fum d’una classe i, noia, no he sabut contestar “ trucar als bombers”, t’ho pots creure?

Per què ens passen aquestes coses?

Doncs perquè totes i cadascuna d’aquestes situacions, i una llarga llista que se’ns podria acudir, són moments carregats d’emoció i ara ja sabem que l’aprenentatge i el record no són exclusivament un producte cognitiu.

Amb això volem posar l’accent en el fet que el rendiment que els nostres alumnes tenen a les aules no és només producte del seu coeficient intel·lectual sinó que també hem de comptar amb les emocions.

Cap estímul arriba neutre al cervell, sempre té una càrrega emocional associada.

EL RENDIMENT ACADÈMIC Avui ja estem en condicions d’afirmar que el rendiment acadèmic és producte del processament cognitiu de la informació + el processament de les emocions. Dos processa-

”L’aprenentatge i el record no són exclusivament un producte cognitiu” ments que es produeixen simultàniament i que quan entren en conflicte, sempre, sempre guanyarà el processament emocional.

La teoria PASS de la intel·ligència ens ofereix un nou model teòric per explicar com aprenem. La bateria

portes

obertes

”Com podem intervenir pares, mestres i educadors per formar adults responsables i motivats?” de neuropsicopedagogia DN-CAS (Das & Naglieri Cognitive Assesment System) ens ensenya i permet avaluar: - D’una banda, el processament cognitiu de la informació a través dels 4 processadors cognitius: planificació, atenció, seqüencial i simultani.

- Per l’altra, el processament de les emocions: un noi o noia amb dificultats emocionals tindrà interferències en el seu rendiment cognitiu.

Quan ens enfrontem a un alumne amb dificultats d’aprenentatge la bateria DN-CAS ens ajudarà a conèixer el perfil cognitiu i el perfil emocional. Podrem detectar on es troben les dificultats i dissenyar un pla adequat i individualitzat de intervenció.

Les dades que tenim són devastadores: 30% de fracàs escolar, els trastorns específics de l’aprenentatge afecten entre el 5 i el 15 % de la població escolar, els trastorns del comportament pertorbador afecten al 5-10% de nens d’edats compreses entre els 5 i els 15 anys... a la llum d’aquestes xifres crec que podem parlar de crisi educativa.

Ara bé, si volem avançar segurament hem de començar per identificar les raons que ens han portat fins aquesta hecatombe, posar-les damunt de la taula i fer les correccions adients.

Per sort, sembla que comença a albirar un acord sobre les causes: 1. Primer durant molts anys ens han preocupat més els coneixements, els continguts acadèmics, en la població que preparar i educar bons ciutadans.

2. Segon, encara que no menys decisiu, fins fa escassament 10 anys hem viscut negant les emocions. Però avui, amb tot el que ara sabem, seria totalment imperdonable persistir en aquest error.

Antonio Damasio, professor a la Universitat of Southern Callifornia, premi Príncep d’Astúries i autor, entre d’altres del llibre I el cervell va crear l’home (Ediciones Destino, 2010) ho ha resumit millor que ningú: “...una cosa és ensenyar la gent a gestionar la informació, i una altra ben diferent, instaurar els puntals fonamentals, a escala emocional, que els permetin aprofitar-la positivament...” En front aquesta destrossa què podem fer per millorar? Com podem intervenir pares, mestres i educadors per formar adults responsables i motivats?

1. El primer a fer és saber, conèixer, que els passa als nostres nens i nenes per dins. Comprendre com la inseguretat i la por influeixen en el seu comportament i desenvolupar i ensenyar un vocabulari emocional sòlid amb el qual puguin comunicarse amb els altres.

2. En segon lloc, es fas imprescindible desenvolupar l’assertivitat: cal identificar els sentiments dels altres, aprendre a posar-se al seu lloc 3. En tercer lloc, els nens necessiten

eines per gestionar les emocions.

4. Finalment, hem d’ensenyar-los a resoldre conflictes mentre es mantenen unes relacions serenes amb els altres.

Com diu l’Eduard Punset, l’autor de divulgació científica amb més lectors a Espanya, en el seu últim llibre Excuses per no pensar (Ediciones Destino, 2011) “...una bona educació social i emocional millorarà els nostres deplorables resultats acadèmics... els infants necessiten calibrar l’impacte insospitat del menyspreu, controlar la ira i comprendre els mecanismes per posar-se al lloc de l’altre...”

En aquest present els líders politics i educatius ja no poden escapar-se, és fa imprescindible entendre cóm en són d’importants els coneixements sobre les emocions i els sentiments.

Les emocions són al començament i al final de tots els projectes.

Davant d’un partit de la Lliga de Campions, disputat entre Barça i Madrid retransmès per TVE1 el meu fill de 17 anys va preguntar en veu alta: “...però no és possible tenir un comentarista neutral?, de manera que el seu pare li va contestar: “no Bernat, crec que no”...

Hem ignorat aquesta veritat durant milions d’anys!

Centre Suport.

Psicologia i reeducació Passeig del Terraplè 92, local C (entrada pel carrer de Les Sínies) 08750 Molins de Rei Tels.: 93 680 38 08 consultes@centresuport.com

13

portes

obertes

APUNT DE LECTURA A LA INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC

L’Apunt de lectura, un projecte que fa escola

14

Roser Grivé, directora d’ESO de l’Escola Thau Sant Cugat

Els alumnes creixen i viuen a les escoles Thau durant 13 anys; hi aprenen valors que esdevindran puntals de la seva vida, com la lectura. L’Apunt de lectura a és un suport que serveix per emmagatzemar-hi les lectures; d’aquesta manera, l’alumne va prenent consciència que cada lectura l’apropa a una realitat concreta i diferent i n’aprèn el valor.

Obsequiem l’alumne amb l’Apunt de lectura a a primer de primària, quan ja ha adquirit la competència lectora. Durant 10 anys d’escola,

cadascú viurà les lectures d’una manera determinada i les interpretarà de maneres diferents segons l’estat maduratiu o emocional, la personalitat i els gustos propis.

Les lectures s’enregistren a l’Apunt de lectura a com un tresor personal i intransferible, com a riquesa pròpia o fet identitari. Per a cada alumne, el seu Apunt de lectura a esdevindrà un referent important. Podrà recordar el punt de partença de la seva vida lectora, l’evolució personal en aquest camp i pot ser un quadern biogràfic i d’identitat significatiu.

L’evolució cal·ligràfica també hi és

”Les lectures s’enregistren com un tresor personal i intransferible, com a riquesa pròpia o fet identitari” lució de l’aprenentatge; l’alumne enregistra les seves lectures a mà i quan deixi l’escola als 16 anys serà conscient del canvi cal·ligràfic que ha anat fent i que està lligat al seu creixement personal.

La guarda del quadern ofereix un

portes

obertes

espai per enregistrar-hi les lectures preferides; per tant, es convida l’alumne a fer una selecció del que llegeix i a triar les lectures que prefereix. No tot s’hi val, es tracta d’identificar el que ens enriqueix i ens plau d’entre tot el que llegim.

L’activitat de lectura la guien actors: el mestre, la bibliotecària, els companys d’aula i la família. El taller de lectura que es fa a l’escola funciona i els alumnes fan cas de les recomanacions dels mestres i companys, però a poc a poc es configuren lectors amb personalitat pròpia.

EL DISSENY DEL QUADERN L’Apunt de lectura a ofereix possibilitats diferents a mesura que l’alumne va avançant. Cada cicle sorprèn amb un color de lletra diferent i les fitxes ofereixen camps diversos que els alumnes completaran segons les seves possibilitats.

En començar l’Apunt de lectura, al cicle inicial, l’alumne fa una interr pretació plàstica del que ha llegit.

Comencem a treballar la competència comunicativa; es tracta d’expressar l’experiència viscuda a través del text, els sentiments que ens ha despertat la realitat llegida per mitjà d’un dibuix. En aquest cicle, també hem ofert el camp de l’”il·lustrador” pel seu valor comunicatiu. L’alumne de cicle inicial tot just comença a desenvolupar la seva competència lectora i la il·lustració esdevé un reforç comunicatiu molt valuós.

Continuen el quadern amb la cita de Jaume Balmes que diu “en la lectura s’ha de tenir cura de dues coses: escollir bé els llibres i llegirlos bé.” Els alumnes de cicle mitjà

de primària ja es trobaran un camp que exigeix criteri i maduresa: “m’ha agradat...”. S’estableixen criteris diferents i, per tant, es potencia cada personalitat. Els alumnes aprendran a establir criteris i a defensar-los davant dels altres.

Al cicle superior, una cita de Joan Triadú els convida a la reflexió crítica sobre la lectura: “Els grans llibres exalten la vida, els bons la fan estimar i els dolents són els que no li donen cap sentit.” Ara afegim el camp “Què recordaré...” i convidem l’alumne a fer una projecció de futur i a prendre consciència que tot el que llegim i coneixem roman en la memòria.

L’APUNT DE LECTURA, UN QUADERN PLURILINGÜE L’Apuntt segueix acompanyant l’alumne quan comença secundària i, a partir de segon, una cita d’un autor estranger encapçala cada curs. Ara pretenem que el lector prengui consciència del valor de llegir en la llengua original, sense interpretacions prèvies i alienes.

Quatre autors conviden a reflexionar sobre el valor de llegir. A primer d’ESO, Manuel de Pedrolo ens guia cap a una lectura sense prejudicis: “No és suficient que un llibre sigui intel·lectualment estimulant si el cervell no està disposat a respondre a l’estímul. Hi ha gent que llegeix amb tantes restriccions mentals que cap llavor no hi fructifica.” A segon, Cervantes ens parla del mestratge dels llibres: “Un maestro es un libro que habla, y un libro es un maestro que, aun silencioso, comunica su pensamiento.” A tercer, Víctor

Yo, encontré trabajo a través de InfoJobs

”La competència comunicativa és bàsica per comprendre i expressar la realitat” Hugo fa referència a la riquesa d’esperit i ens diu: “Lire, c’est boire et manger. L’esperit qui ne lit pas maigrit comme le corps que ni mange pas.” I, a quart, en deixar l’escola, Emily Dickinson recorda als alumnes la gran aventura de llegir: “There is no frigate like a book to take us lands away.”

Es tracta d’enregistrar lectures en qualsevol de les llengües amb les quals l’alumne és capaç de llegir; com ens diu Gianni Rodari “llegir és una finestra oberta al món”; per tant, com més llengües llegeixi l’alumne, més finestres tindrà. L’expressió del pensament, de les emocions i les vivències es vincula estretament a la capacitat comunicativa, i les traduccions i interpretacions són una gran nosa en aquest context.

A l’escola parlem sovint de la imporr tància de la competència lectora dels alumnes i de com millorar-la.

Som conscients que la competència comunicativa és bàsica per comprendre i expressar la realitat i la competència lectora hi té un paper principal. Podríem dir que qui gaudeix d’una bona competència lectora hi té molt a guanyar. Segur que el nostre Apunt de lectura a esdevindrà una bona eina per aconseguir que els alumnes gaudeixin d’una competència lectora saludable.

15

portes

obertes

INFORME EL RISC DE FRACÀS ESCOLAR A CATALUNYA

Diagnòstic i prevenció del fracàs escolar 16

mitjans de comunicació, la pèrdua del valor de l’esforç i el consum de drogues. En aquesta línia, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va expressar durant la cloenda de la Jornada que el factor del consum de drogues era significatiu i va apostar per “traslladar la croada que hem fet contra el tabac a altres substàncies que també afecten el rendiment dels alumnes, com l’alcohol o els porros”.

Recentment, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CETESC) ha presentat un informe sobre els riscos del fracàs escolar LA DETECCIÓ DEL RISC que hi ha avui en dia entre els escolars.

En etapes ben primerenques, com Redacció

El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya ha presentat recentment l’informe El risc del fracàs escolar a Catalunya a on s’analitza la situació dels alumnes amb risc de fracàs escolar i també aquells factors que expliquen aquesta situació a través d’aportacions que puguin tenir-se presents a l’hora de desenvolupar una política educativa destinada a reduir la seva incidència. Com es puntualitza a l’informe, el concepte de “fracàs escolar” s’ha d’entendre com a “fracàs del sistema escolar” ja que hi intervenen diferents factors com són les característiques individuals, factors familiars, els referents identitaris i també els factors institucionals.

Per a la realització de l’informe el CETESC ha realitzat un total de 26 agents socials vinculats al sistema educatiu de Catalunya. L’informe detalla de manera acurada que els

factors assenyalats són de risc però en cap cas són determinants per avocar un alumne al fracàs escolar.

ELS FACTORS MÉS IMPORTANTS De factors n’hi ha de diversos tipus, segons les persones entrevistades.

D’una banda, tenint en compte els factors institucionals, en destaca el pes de la tasca que realitzen els professors quotidianament a les aules formant els seus alumnes.

D’altra banda, observant el bloc que té a veure amb els factors familiars se’n desprèn que és més determinant el nivell cultural dels pares que no pas el seu nivell socioeconòmic. En aquest sentit, es desmunta una creença força extensa que ja s’assumia com a causa i conseqüència.

Altres aspectes destacats de gran pes i interès entre les conclusions dels entrevistats són el paper dels

són l’educació infantil i primària, ja es poden detectar els primers indicis de fracàs escolar tot i que quan s’acostuma a detectar més clarament és en el canvi que suposa passar de la infantesa a l’adolescència.

Des de la Unió Europea s’ha potenciat la importància de fer una detecció precoç per tal de poder posar-hi remei ben aviat.

Quan s’acostuma a detectar més clarament és en el canvi de la infantesa a l’adolescència Aquest estudi realitzat sobre el risc del fracàs escolar a Catalunya ofereix dades concretes per saber on hi ha més probabilitat de trobar aquells alumnes que tenen un major risc de fracàs escolar. Des de l’estudi s’apunta que algunes característiques i predisposicions específiques estan relacionades amb el nivell

portes

obertes

No sempre hi ha una implicació directa d’aguna causa en els casos de fracàs escolar baix de competència matemàtica, científica i lectora però sense la necessitat que hi hagi una implicació directa d’alguna causa com, per posar un exemple, ser noia i tenir un nivell baix de competències en matemàtiques i ciències; pertànyer a famílies amb un nivell socioeconòmic, cultural, relacional, normatiu/ disciplinari i laboral precari; assistir a un centre públic amb una presència de més del 20% d’alumnes immigrants; o aquells que tenen pares i/o mares amb ocupacions de “coll blau” no qualificat i expectatives ocupacionals pròpies també de “coll blau”.

POSAR REMEI A AQUESTA SITUACIÓ Per part dels experts participants en la realització d’aquest informe s’ha fet una crítica a les “metodologies d’ensenyament que hi ha actualment a Catalunya, les quals se centren principalment encara en la pura transmissió de coneixement”. En relació amb aquest tema, una de les propostes de l’informe és que el currículum de l’educació obligatòria s’estableixi “en termes de competències bàsiques” i així garantir que, quan finalitzi aquesta etapa, l’alumne assoleixi “les competències que necessita per convertir-se en una persona adulta funcional”.

Aquest estudi inclou també tota una sèrie de recomanacions que aposten per fomentar al màxim la “personalització” de l’ensenyament i dur a terme una “flexibilització” del currículum i el funcionament dels centres per tal que es puguin adaptar a les necessitats de cada estudiant. A més, també

es posa l’accent en la necessitat de dur a terme “formació inicial i contínua” en els mestres i professors, esperant que generi uns resultats molt positius el nou màster de professorat de secundària.

A partir de l’estudi, el president del CETESC, Josep Maria Rañé ha exposat un total de 72 recomanacions d’aquest Consell Assessor estatutari per tal disminuir i evitar el risc de fracàs escolar. Aquestes recomanacions s’han agrupat però en diferents grans blocs, dels quals es destaquem els següents: • Sobre les conseqüències individuals i socials.

• Sobre els factors individuals.

• Sobre els factors familiars.

• Sobre els factors identitaris i la condició immigratòria.

• Sobre les polítiques educatives.

• Sobre les mesures per reduir el fracàs.

• El model d’organització escolar i funcionament dels centres.

17

puertas

abiertas

NOVETATS EDITORIALS

Actualitat en llibres

18

EL PRODIGI Gerard Guix, Estrella Polar El Prodigii és el primer llibre d’una trilogia trepidant, un thrillerr que no et deixarà indiferent. Aquest llibre ens explica la història del seu protagonista, l’Àxel, es diu Àxel perquè als seus pares els agradava Guns N’Roses i aquest era el nom del líder. Es diu Àxel, però es podria haver dit Odin, per l’oncle de Suècia que mai ha vist, però que cada any li envia un regal d’aniversari. L’Odin és un personatge misteriós i inversemblant, i curiosament l’Àxel el coneix just quan el seu cos adolescent comença a patir uns canvis angoixants que l’omplen de dubtes. I és que l’Àxel encara no sap que li espera un combat molt dur ni que d’aquí uns anys els llibres parlaran d’ell, El Prodigii, perquè està a punt de canviar el curs de la història.

COM EXPLICAR AQUEST PAÍS ALS ESTRANGERS Matthew Tree, Columna Durant més d’una dècada Matthew

Tree ha publicat articles sobre Catalunya. Des d’un primer text sobre la literatura catalana al diari londinenc The Timess, fins a nombroses denúncies d’exemples específics d’ocultació internacional de Catalunya (la majoria publicades a la revista Catalonia Todayy), passant per una conferència impactant donada a la London School of Economicss, Tree ha intentat explicar aquest racó complex d’Europa als de fora. En aquesta selecció curosa de textos farcits d’anècdotes, vivències i fets actuals i històrics, s’hi entreveu una indignació creixent davant la ignorància que regna a l’estranger pel que fa a un país que l’autor considera objectivament fascinant. Uns articles de vegades hilarants, de vegades xocants i sempre captivadors que repassen la situació cada cop més anòmala de Catalunya en tots els àmbits, sobretot durant els últims anys.

L’ESTRANY CAS DE L’ORIGAMI YODA Tom Angleberger, Estrella Polar Aquest llibre narra la història d’en Dwight, el penjat de sisè; fa massa coses estranyes, com per exemple portar la mateixa samarreta durant un

mes o demanar a la gent que li digui “Capità Dwight”. És bastant ridícul, sobretot per al Tommy, que seu amb ell cada dia, a l’hora de dinar. Però en Dwight té una gran virtut: sap construir un munt de coses d’origami i aquesta vegada ha fet un titella del Yoda. I aquí és on la cosa es posa misteriosa.

L’Origami Yoda a prediu el futur i dóna consells per resoldre una situació difícil. Les seves prediccions funcionen, així que tota la classe les posen en pràctica. Però, perdoneu, qui es creu aquesta història? Bé, doncs aquesta és la intenció d’en Tommy, investigar els estranys casos del Yoda de paper.

LA BOIRA PUDENT Joles Sennell, Editorial Bambú Dins la col·lecció Enigmess, l’Editorial Bambú presenta un seguit de contes que tracten els grans temes i personatges de la literatura infantil i juvenil.

A més, incorporen un recurs lúdic, ja que el lector i el protagonista hauran de resoldre un seguit d’enigmes per arribar al desenllaç de la història.

Aquest llibre explica les aventures d’en Bernat el fill petit d’un rei que té un bosc del seu regne envaït per una boira pudent. Ell tot sol, amb l’ajuda d’una llonganissa i d’un saquet d’olor, aconseguirà no només saber quina és la causa de la ferum, sinó que també l’eliminarà. Vols ajudar-lo a resoldre els enigmes que s’amaguen en el bosc?

puertas

abiertas

portes

obertes

Actualitat per a joves L’abandó escolar es forja a primària

20

Un estudi ajuda a dibuixar aquest greu problema que pateix el sistema educatiu espanyol, que segons sembla comença a forjar-se durant els cursos de primària. L’estudi també revela que quan els alumnes arriben als 19 anys, aquest procés d’abandonament escolar es torna pràcticament irreversible.

A partir d’aquesta edat, les mesures per tornar a introduir aquests alumnes al món estudiantil ja serveixen de ben poc. S’ha de tenir en compte que el 12’5% dels nois i noies de 19 anys han deixat els llibres sense ni tan sols aconseguir el títol bàsic d’educació com l’ESO. Un altre 20%, sí que ha assolit aquest nivell però també han abandonat els estudis al no superar amb èxit els estudis de Batxillerat o Formació Professional. En definitiva un 32% que es manté fins els 24 anys i que deix a Espanya com a tercer país europeu amb més fracàs escolar.

La meitat dels professors d’ESO se senten estressats La Federació de Treballadors de l’Ensenyament de l’UGT, va realitzar un estudi on van participar-hi 1.125

professionals de l’ensenyament de secundària de centres públics, provats i concertats. Després de respondre un qüestionari els resultat obtinguts van ser que la meitat dels professors d’ESO se senten estressats en el seus llocs de treball diaris. A més també se’n desprèn que l’estrès afecta més les dones que els homes, i que les principals causes d’aquesta situació són el comportament de l’alumnat i la falta de suport per part de les famílies dels alumnes. Segons la percepció del professorat, les principals causes de l’estrès col·lectiu estan relacionades amb el comportament de l’alumnat (28’80%), desconsideracions (23’74%) o per presenciar agressions entre alumnes (25’78%). També denuncien la falta de suport de les famílies dels alumnes a l’hora de gestionar situacions disciplinaries (29’6%), l’excessiu número d’alumnes per aula (25’24%) i “ensenyar a persones que no valoren l’educació” (23’2%).

ges al mur o els comentaris al perfil. La portada inclou la foto de l’internauta que ha sol·licitat el llibre, i en les últimes pàgines es reprodueixen algunes fotos dels seus amics. El preu variarà segons el número de pàgines.

Facebook edita llibres per encàrrec dels internautes

Aquest any 2011, és l’últim en el que els professors funcionaris poden accedir a la jubilació anticipada incentivada als 60 anys. Mentre els sindicats intenten prolongar aquesta possibilitat, el govern de Zapatero va presentar una proposta que eleva l’edat de jubilació fins els 67 anys, amb la possibilitat que d’anticipar-la als 65 anys. Aquesta proposta afectaria a més de 998.000 funcionaris, dels quals 600.000 són professors. Però els sindicats no han trigat en reaccionar i refusen aquesta opció. A més, un estudi elaborat per la Federació d’Ensenyament de l’UGT, assegura que en la major part d’Europa els professors es jubilen sobre els 60 anys. D’aquesta manera, els professors que hagin compert amb 30 anys de servei i tinguin 60 d’edat, poden optar a la jubilació anticipada a Bèlgica, Dinamarca, Irlanda, França, Grècia, Luxemburg, Hongria, Àustria, Islandia i Liechtenstein.

Amb la consolidació de Facebook com la xarxa social més extensa del planeta, l’empresa de Mark Zuckerberg continua explorant i explotant qualsevol via de negoci. L’última novetat són els Egobook, un servei on qualsevol usuari de Facebook pot accedir, i que serveix per editar un llibre de totes les activitats que l’internauta ha realitzat en el seu perfil. Per poder utilitzar aquest servei, el client ha d’autoritzar l’aplicació perquè puguin utilitzar les seves dades personals, que s’emmagatzemen en un servidor temporal durant 48 hores, i després s’esborren. Automàticament, Facebook recopila totes les dades per generar un llibre personalitzat amb totes les fotos publicades, els missat-

El Govern proposa augmentar l’edat de jubilació del professorat

portes

obertes

S’inaugura el Centre Superior per l’Ensenyament Virtual Una iniciativa que ofereix formació a distància i assessorament a institucions i universitats. És un projecte conjunt entre el Govern, la Universitat Nacional d’Educació a Distància, Telefònica, Banco Santander i Hispasat; i el Centre serà l’encarregat de gestionar Ibervirtual –el projecte per desenvolupar entorns d’aprenentatge virtuals a tota Llatinoamèrica-, i assessorar a totes aquelles institucions i universitat que desitgin posar en marxa o millorar la seva formació virtual. Aquest projecte neix a partir d’una fundació sens ànim de lucre, i amb un pressupost de tres milions d’euros, amb l’objectiu de ser autosuficients econòmicament en tres o quatre anys. La seva primera acció serà l’elaboració d’uns estàndards de qualitat per a l’ensenyament virtual.

Les xarxes socials, no aptes per a discapacitats Això és el que es desprèn de l’últim estudi realitzat per l’Observatori de l’Accessibilitat TIC, on demostren que la major part de les xarxes a internet suspenen i mostren un nivell “baix” en accessibilitat. Aquest informe que va analitzar xarxes com Facebook, LinkedIn, Tuenti, My Space, Xing, Twitter, Flickr i Windows Live Spaces, denuncia que gran part dels problemes detectats fan referència a ordres de navegació i a icones poc senzilles

7LWXODFLRQV

8QLYHUVLWDW GH /OHLGD

o excessivament petites que dificulten l’accessibilitat a persones invidents o amb mobilitat física reduïda. De totes les xarxes sotmeses a examen, la plataforma Flickr –d’intercanvi de fotografies i vídeos-, és la més accessible amb tres estrelles sobre cinc. Les que van obtenir pitjors resultats van ser Tuenti i My Space.

formar a professores i professors que fomentin bones actituds entre els seus alumnes que afavoreixin la igualtat d’homes i dones.

L’AECC organitza el Dia de la Col·lecta

100 instituts catalans contra els estereotips

El projecte No siguis Manolo, no siguis Maripili, és un programa experimental impulsat per la Universitat Pompeu Fabra per evitar que les futures generacions d’homes i dones mantinguin comportaments estereotipats. S’entén per síndrome del Manolo, aquell que pateixen els homes que desenvolupen actituds prepotents i agressives per por al fracàs; d’altra banda, el síndrome Maripili és el que tenen les dones que canvien la seva personalitat per por al rebuig en un sistema masculí. És per això que per tirar endavant aquesta iniciativa, cent instituts catalans participen en el programa vol

El proper 2 de juny, l’Associació Espanyola Contra el Càncer organitza a la ciutat de Barcelona el Dia de la Col·lecta contra el càncer. L’objectiu d’aquesta jornada és intentar fer participar el major nombre de gent possible, ja que en aquesta lluita es necessita la col·laboració i esforç de tothom. Des de l’AECC, busquen gent que es vulgui fer càrrec de les taules, i voluntaris per recollir més diners. En els últims anys, ha anat disminuint el número de taules que han tingut en les col·lectes per Barcelona.

Hi ha hagut anys que havien arribat quasi a les 150, però l’any passat amb prou feines n’hi havia 90, mentre que a Madrid n’hi havia 200. L’únic realment necessari i el més important és comptar amb gent que tingui temps i ganes d’ajudar, ja que l’AECC posa tota la resta amb una disponibilitat absoluta.

$576 , +80$1,7$76

&,Ë1&,(6 '( /$ 6$/87

&RPXQLFDFLy L 3HULRGLVPH $XGLRYLVXDOV (VWXGLV $QJOHVRV (VWXGLV &DWDODQV L 2FFLWDQV (VWXGLV +LVSjQLFV /OHQJXD L /LWHUDWXUD *HRJUDILD L 2UGHQDFLy GHO 7HUULWRUL +LVWzULD +LVWzULD GH Oҋ$UW

&LqQFLD L 6DOXW $QLPDO &LqQFLHV %LRPqGLTXHV &LqQFLHV GH Oҋ$FWLYLWDW )tVLFD L GH Oҋ(VSRUW )LVLRWHUjSLD ,QIHUPHULD 0HGLFLQD 1XWULFLy +XPDQD L 'LHWqWLFD 3VLFRORJLD

&,Ë1&,(6 %LRWHFQRORJLD &LqQFLD L 7HFQRORJLD Gҋ$OLPHQWV &LqQFLD L 7HFQRORJLD GHOV $OLPHQWV Q FLFOH

&,Ë1&,(6 62&,$/6 , -85Ì',48(6 $GPLQLVWUDFLy L 'LUHFFLy Gҋ(PSUHVHV 'UHW (GXFDFLy ,QIDQWLO (GXFDFLy 3ULPjULD (GXFDFLy 6RFLDO 5HODFLRQV /DERUDOV L 5HFXUVRV +XPDQV 7UHEDOO 6RFLDO 7XULVPH

21

(1*,1<(5,$ , $548,7(&785$ (QJLQ\HULD $JUjULD L $OLPHQWjULD (QJLQ\HULD GH Oҋ(GLILFDFLy (QJLQ\HULD HQ (OHFWUzQLFD ,QGXVWULDO L $XWRPjWLFD (QJLQ\HULD )RUHVWDO (QJLQ\HULD ,QIRUPjWLFD (QJLQ\HULD 0HFjQLFD

ZZZ XGO FDW SGL#VHX XGO FDW 7HO

portes

obertes

ENTREVISTA A JOAN RIART I ANNA MARTORELL, COORDINADORS DELS LLIBRES ELS ESTRESSOS LABORALS DOCENTS I PROGRAMES PAL·LIATIUS I L’ESTRÈS LABORAL DELS DOCENTS. MALALTIES QUE POT PROVOCAR I PROPOSTES TERAPÈUTIQUES (ED. ISEP).

“A la persona docent li ha d’agradar l’ensenyament com un espai de realització personal”

22

L’editorial de l’ISEP ha editat dos llibres molt similars i complementaris sobre l’estrès laboral en el món educatiu, coordinats pels psicòlegs Joan Riart i Ana Martorell. El primer porta per títol Els estressos laborals docents i programes pal·liatius (2009) i, el segon, L’estrès laboral dels docents. Malalties que pot provocar i propostes terapèutiques (2010). Cada capítol dels dos llibres estan escrits per diversos professionals especialitzats en els diversos continguts.

Cristina San José

Què aporta el 2n llibre sobre el 1r?

Joan. Si el primer parlava preferentment de la recerca feta sobre els elements o estressors laborals i presentava programes de millora en diversos camps, el segon llibre presenta, en un primer bloc, algunes recerques fetes sobre el camp educatiu i a propòsit de la tensió i l’estrès; en un segon bloc, escriuen experts sobre la formació que s’ofereix en relació a la prevenció de l’estrès: què s’ofereix als docents per formar-se, tant des de l’administració com per part dels sindicats; i en el tercer bloc es presenten propostes

terapèutiques força interessants, com per exemple, la relaxació de les emocions, les tècniques de respiració, la pràctica del ioga en l’estrès, el tai-txi, el Shiatsu, propostes d’educació de la veu, musicoteràpia, etc.

Què és l’estrès docent i quines causes el provoquen?

Joan. L’estrès apareix quan la persona no és capaç d’assumir les demandes del seu entorn; aquestes li sobrepassen i aleshores inicia el procés que denominem d’estrès. Parlem d’estrès perjudicial perquè un no és capaç d’assumir les demandes. Quan aques-

tes són positives o adequades no hi ha estrès, hi ha energia, reptes; aleshores, quan s’afronta les circumstàncies amb satisfacció, els experts parlen d’eutrès, o estrès positiu. D’altra banda, el distrès és un terme que denomina l’estrès excessiu i negatiu.

Ana. En relació a les causes que generen estrès (entès com a distrès) cal dir que són múltiples i diverses, fet que converteix l’estrès en un fenomen altament complex; cal saber també que, tot i que hi ha uns factors o situacions que es consideren d’elevat risc envers l’estrès, aquest pot considerar-se molt subjectiu: una mateixa

portes

obertes

situació pot generar estrès en un docent, o bé convertir-se en una situació de repte professional i personal per a un altre, com per exemple l’adaptació constant a les noves tecnologies, o l’atenció a la diversitat a l’aula. De totes maneres, sí que hi ha unes causes més comunes que es posicionen com a principals factors de risc envers l’estrès, com per exemple el fet que la docència sigui una professió de caràcter social, l’adaptació als constants canvis socials i tecnològics, l’augment de responsabilitats que s’assigna als docents, o el desprestigi social de la professió, entre d’altres.

Què és la síndrome de desgast professional (SDP)?

Ana. La síndrome del Desgast Professional, o la síndrome d’estar cremat (Burnout) és una psicopatia conseqüència d’un estrès nociu crònic, de més de 10 anys de durada. En el primer dels llibres s’explica detalladament les fases del procés i els principals símptomes, que abasten patologia de caràcter físic, psíquic i social-relacional.

La clau és la resiliència? Per què?

Ana. La resiliència és la capacitat de fer front a les adversitats de la vida, o molt estressants, i superar-les, però de manera que se’n surt enfortit de la situació, transformat, amb una major capacitat de superació.

Joan. Però la solució passa per diverses propostes i té solucions molt variades. No hi ha dubte que la resiliència és un bon recurs per afrontar l’estrès, però cal aprendre a ser resilient; algunes persones ho són perquè han adquirit aquesta habilitat durant la seva vida, altres no. Si se n’aprèn, s’aconsegueix que la persona creixi emocionalment i maduri, i en conseqüència no li afecti tant els nivells d’estrès entès com a distrès.

Quines pràctiques es poden dur a terme com a eines de prevenció?

Joan. Només hi ha dos punts clau per fer una bona prevenció de l’estrès laboral en el món educatiu. El primer, la vocació, és a dir, a la persona docent li ha d’agradar l’ensenyament com un espai de realització personal, lloc on

coincideixin les capacitats en general, on hi tingui, a més, competències i li agradi i tingui una preparació bona.

L’altre punt clau preventiu és la formació específica. Al marge de l’oferta formativa i de la formació reglada dels estudis per exercir la docència, el docent ha de procurar adquirir aquella formació que li sigui més necessària en funció de les seves circumstàncies personals.

Ana. El que sí és molt important és que les moltíssimes propostes vàlides dirigides a la prevenció de l’estrès coincideixen en promoure la distensió corporal, juntament amb l’equilibri i creixement personal, l’escolta interna o introspecció, la competència emocional i les habilitats socials.

“L’estrès apareix quan la persona no és capaç d’assumir les demandes del seu entorn”

Com influeixen els hàbits nutricionals en la prevenció de l’estrès?

Ana. L’alimentació és un dels factors claus en la prevenció de l’estrès. En el primer llibre al capítol 13, que tracta aquesta temàtica. La resposta a aquesta pregunta seria molt extensa, però es pot apuntar que hi ha una estreta vinculació entre el cos i la ment, o entre la dimensió física i psicològica, i la nutrició té un poderós efecte sobre les respostes somàtiques que influiran sobre l’estat psíquic de l’organisme.

En el capítol 7 del llibre, a les conclusions es destaca que en l’etapa de l’ESO el nivell d’estrès i malestar es troba en un procés ascendent.

Per què no es pot aturar?

Joan. Possiblement pel que hem dit abans sobre la vocació i la formació, però també cal afegir que l’augment pot ser degut a aspectes sociològics.

Cada cinc anys es considera, per part dels sociòlegs, una nova generació, i això comporta canvis en les categories mentals i els valors. Les persones en construcció, que són els estudiants (Secundària), són els nadius digitals i són persones per a les quals anar a l’institut o a l’escola és ficar-se en un túnel fosc del temps, espai absolutament allunyat dels seus interessos, hàbits, actituds, etc, .. Aleshores és fàcil que generin malestar en el seu entorn, i que els docents cada vegada sentin un enfrontament en molts sentits, ....

En relació a la conciliació entre vida laboral i personal. Quina és la situació predominant entre els docents?

Joan. La realitat és molt diversa. Hi ha docents que saben desconnectar i altres que s’emporten la feina a casa. Els tutors de la Secundària són el sub-grup de docents que més perill tenen de no saber deslligar la feina de la seva vida privada, justament perquè treballen preferentment amb aspectes emocionals i adolescents i perquè no tenen formació psicològica per poder afrontar aquest plus.

Ana. En el primer llibre també es tracta aquesta qüestió de manera específica, al capítol 23, però cada docent té una realitat personal que el fa diferent als altres, com ara el fet de tenir o no responsabilitats parentals, tenir cura de familiars, etc... i que condicionarà molt la manera de poder gestionar la conciliació laboral i personal.

L’estrès laboral docent distingeix entre escola pública, concertada i privada?

Joan. Segons les dades de la recerca que varem fer a Catalunya, hi ha un lleuger predomini d’estrès en els centres públics per sobre dels concertats.

Però no es poden fer, de cap manera, afirmacions generals en cap sentit.

Ana. Realment les diferències entre els centre públics i entre els centres concertats són tan enormes que cal ser molt prudent alhora de treure conclusions de les dades quantitatives. Així, observem una variació molt elevada entre centres de la mateixa titularitat (pública o privada): des de la placidesa d’alguns centres d’algunes zones geogràfiques, fins al malestar social palpable que repercuteix en els centres educatius de sectors socials amb gran quantitat d’immigració i de diversitat cultural.

23

portes

obertes

ESTADES A L’ESTRANGER

Una profitosa immersió lingüística Dominar idiomes, avui en dia, és imprescindible i tots sabem que l’aprenentatge sempre és més efectiu com més jove s’és. L’aposta pel centre on es farà l’aprenentatge és clau.

24

Cristina S.

Ser jove té molts avantatges, la naturalesa és així, però cal saber aprofitar-ho en tots els aspectes. Un d’ells és la capacitat d’aprenentatge. Per exemple, la capacitat d’aprenentatge i assimilació d’una llengua estrangera és molt més gran de petit que de gran. A banda de l’edat, també és vital encertar el centre on es rebrà la formació.

ESTADES A L’ESTRANGER Una opció molt interessant que permet millorar i reforçar els coneixements d’un idioma és realitzar alguna estada a l’estranger. Per exemple, l’ESL-Idiomes disposa d’una oferta formativa que es basa en aquesta idea, amb programes en funció de l’edat.

Anglès, alemany, francès, italià i japonès són els cinc idiomes a partir dels quals el centre ofereix cursos i estades de formació. Les seves propostes són, principalment, els programes setmanals, a determinar la durada segons l’interès de l’estudiant tot i que també hi ha l’opció de realitzar cursos intensius durant tot l’any.

L’estiu és doncs una bona època per tal que els joves combinin turisme, cultura, esport i aprenentatge d’idiomes. En aquesta línia, els estudiants de primària i secundària poden optar pels programes junior (8 a 13 anys) o adolescents (13 a 17 anys). Es tracta de cursos d’idiomes que combinen precisament estudi i activitats d’esbarjo i oci, pensats per les diverses èpoques de vacances escolars de l’any. Un altre

programa, en aquest cas, pensat per tota la família, ofereix la possibilitat d’organitzar unes vacances amb immersió lingüística per a pares i fills a partir de 3 anys. Cada persona s’integrarà en el curs que correspon al seu nivell mentre que l’allotjament i algunes activitats seran en família.

Aquestes estades a l’estranger per a juniors i adolescents inclouen entre 20 i 25 classes setmanals, el material, l’allotjament amb 3 àpats, un programa d’activitats i excursions, un carnet d’estudiant i un mapa, acompanyament durant les activitats, una guia del curs i un certificat.

ESL-Idiomes va ser escollida com a Millor Agència d’Europa el 2010 pel prestigiós sondeig LTM Awards, especialitzat en la indústria del turisme educatiu.

portes

obertes

Una enriquidora estada a Westerwald que tornaran a repetir!

La Inés i la Lucía són dues germanes d’11 i 13 anys, de Palma de Mallorca. L’estiu passat van fer per primera vegada una estada amb ESLIdiomes a Westerwald (Alemanya) en un curs de dues setmanes.

L’experiència els va resultar molt interessant i divertida. “Vaig voler fer aquest curs “perquè s’hi combinava l’aprenentatge d’alemany amb diverses activitats, inclosa l’hípica”, ens explica la Lucía. El curs que va fer “tenia 5 classes al dia, amb breus descansos de 5 minuts. A la tarda realitzàvem activitats esportives i després de sopar fèiem diverses activitats en grup com, per exemple, anar a la discoteca, concurs de talents, hípiques, etc. Els caps de setmana anàvem a una ciutat important alemanya (Köhln-Bonn) per visitar atraccions o el museu de xocolata, entre d’altres”, ens des-

criu la Lucía. La Inés ens explica que hi va anar “per aprendre i divertirme.” En la seva opinió, el curs “em va semblar que estava molt bé. Hi havia descansos entre classes i al final del dia hi havia jocs amb premi.

L’experiència va ser genial: vam fer turisme, vam descobrir coses noves, vam conèixer gent i vam practicar el nostre esport preferit”. Respecte de l’aprenentatge, la Lucía ens comenta que “vaig aprendre molt perquè els professors generalment ens parlaven sempre en alemany.

Els professors eren molt simpàtics i carinyosos amb els més petits. Em va encantar la varietat de llocs d’on venia la gent.” Per la seva part, la Inés detalla que “l’aprenentatge va ser bo i intens i els professors eren molt bons. L’estada a la residència va anar molt bé també però m’hagués agradat poder dormir

amb els meus amics!”

El Pedro, el pare de la Inés i la Lucía, ens comenta que les seves filles “feia temps que estudiaven alemany amb diversos sistemes: primer amb au-pairs i després amb classes particulars de professors nadius o bilingües residents a Palma de Mallorca.” Aleshores va apostar per ESL-Idiomes i les va apuntar.

Elles, però, li van posar una condició, “que hi hagués equitació.” El Pedro les va acompanyar en aquesta estada ja que “no coneixia ESL i era molt arriscat” però en aquest nou curs no ho farà. “Tot han estat alegries, una experiència emocionant!” L’experiència va ser tan positiva per a les dues que aquest estiu tornaran a fer una estada d’immersió lingüística i la faran al mateix Westerwald, en aquest cas d’un mes.

25

portes

obertes

ITWORLDEDU 2011

Premis a la innovació de les TIC a l’escola 26

Enguany se celebra la quarta edició del premi iTworldEdu, el qual reconeix aquelles solucions tecnològiques que han permès aconseguir millores als centres educatius. El projectes es poden presentar fins el proper 15 de setembre i l’entrega de premis es realitzarà els dies 26, 27 i 28 d’octubre a Barcelona en el marc de l’iTworldEdu 2011.

Redacció

Innovar és indicatiu de progrés i això és una premissa que es pot aplicar a qualsevol dels àmbits de la vida.

En el sistema educatiu, totes les millores que suposin augmentar la qualitat i fer que els estudiants obtinguin millor resultats seran sempre molt ben acollides per pares, professors i per tota la societat en general. En aquest sentit treballen les empreses impulsores de l’iTworldEdu, el qual enguany celebra la seva quarta edició del premi a la Innovació Educativa a l’àmbit TIC i compta amb una nova categoria dirigida a l’àmbit empresarial.

Aquest premi té com a objectiu reconèixer l’esforç de l’àmbit educatiu en la creació pròpia i avaluació; reconèixer la figura del personal docent i administratiu dels centres educatius com agents principals de la innovació educativa mitjançant

l’ús de les TIC; i estimular i informar els proveïdors tecnològics, així com a tot l’entorn educatiu, sobre les eines creatives i de qualitat innovadora que realment funcionen a l’aula, faciliten l’aprenentatge personalitzat i la tasca docent i la gestió.

El proper mes d’octubre tindrà lloc la quarta edició del Premi iTworldEdu a la Innovació Educativa, el qual té com a objectiu reconèixer l’esforç de l’àmbit educatiu en la creació pròpia i avaluació. El guardó s’entregarà en el marc de l’iTworldEdu 2011 Summit que es celebrarà els dies 26, 27 i 28 d’octubre a Barcelona.

Cal destacar que a aquesta edició del premi s’hi pot presentar qualsevol centre educatiu que tingui com a missió l’educació o la formació, des de l’educació infantil fins a la formació d’adults, ja siguin de caràcter públic, privat o concertat; o qualsevol empresa a nivell mun-

dial que dediqui els seus mitjans de producció a obtenir béns i serveis per a l’educació, la formació i l’aprenentatge. Els projectes es podran presentar com a màxim el 15 de setembre a les 24 hores i la temàtica de cadascun d’ells haurà de ser: o bé d’eines i aplicacions didàctiques d’ús per a la pràctica docent i/o continguts digitals, eines per a millorar la gestió organitzativa i administrativa; o bé eines i plataformes per a la comunicació virtual.

Les bases del premi es poden consultar al web www.itwolrdedu.com.

La novetat d’aquesta edició del premi iTworldEdu 2011 és l’estrena d’una nova categoria dirigida a l’àmbit empresarial, on es poden presentar aquelles empreses parr ticipants a l’iTworldEdu 2011 que proposin projectes de productes i solucions tecnològiques que estiguin actualment en ús en algun centre educatiu.

portes

obertes

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS

Publicació orientada al professional de l’ensenyament, especialitzada en serveis educatius.

Per a més informació i reserva d’espais publicitaris

TUTORS I LA REVISTA DELS DORS/ N10 ELS ORIENTA TRE 2010 1R TRIMES

Tel.: 93 280 00 08 e-mail: info@medigrup.com

Activitats s als museu Professions amb ó projecci Noves ies c olog tecn a l’aula Consum responsable

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS/ N08 2N TRIMESTRE 2009

I DELS TUTORS LA REVISTA DORS/ N09 ELS ORIENTA E 2 0 0 9 STR 3R TRIME

ció L’educany a Espa a L’EEES i els nous Graus Videojocs i adolescents m El cinema co t a complemeniu format

l’aprenentatge Expressar-se bé en públic Créixer amb Residències universitàries

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTA DORS/ N07 1R TRIMES TRE 2009

Gestió de la convivència

27

portes

obertes

EL FUTUR DE L’ESCOLA CATALANA

El primer Congrés de l’AEC, aprova amb nota L’Agrupació Escolar Catalana va celebrar el primer Congrés sota el títol “Futur i Escola”, que va ser inaugurat per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, acompanyada d’Enric Masllorens, president de l’AEC i director general de la Institució Cultural del CIC.

28

Redacció

Aquestes jornades es van dur a terme els dies 31 de març i 1 d’abril, i anaven dirigides a membres dels equips directius i de gestió de les escoles de l’AEC. L’objectiu d’aquestes, tal i com afirma Masllorens, era “poder crear un espai de coneixement i de relació, on es pogués parlar, debatre i s’escoltés i es proposés al voltant del duet de futur i educació”. Després de 15 anys d’activitat, l’AEC continua treballant i presentant propostes de

millora i canvi pel sistema educatiu, sobretot ara més que mai, ja que tot i la situació actual, “hi ha il·lusió enfront aquest sentiment negatiu generalitzat sobre els temes educatius”. A més, el seu president ens explica en quin punt es troba l’agrupació ja que “entenem que és moment de comunicar esperances, i de dir que els qui formem l’AEC tenim ambicioses idees de futur, volem prevenir un futur amb rostre humà, volem anticiparnos i imaginar com podem transforr

mar aquest present aprofitant tot allò après en el passat”.

I és que avui dia, el sistema educatiu català es troba en ple procés de canvis i modificacions, i des de l’AEC anuncien temps d’estudi i de reflexió per veure de quina manera afectarà el dia a dia i, sobretot, de quina manera l’escola i els docents hi han d’actuar. Masllorens també afegeix que aquesta situació requerirà “formació, reflexió i canvis d’actitud, i hi hem de respondre el millor possible”, però

portes

obertes

puntualitza que “no s’hi val allargar massa més aquest període d’incertesa i de dubte”, ja que l’escola “necessita canviar i transformar-se per millorar i per poder respondre a l’alumnat que tenim a les nostres escoles, ja que són els ciutadans joves d’una societat que ja existeix però que no disposa de les respostes adequades ni d’institucions prou preparades”.

Unes institucions que depenen de la Generalitat de Catalunya i del Departament d’Ensenyament, però que davant la realitat pressupostària actual sembla difícil que puguin realitzar grans canvis. Denuncien i defensen que “se’ns diu que hem de fer més amb menys, però això les escoles concertades i les de l’AEC ho estem fent des de fa temps. Estem acostumats a treballar amb pocs recursos, a haver de gestionar els diners insuficients de l’Administració pública, mentre escoltem que l’educació és molt important, que hem d’invertit més i mentre ens exigeixen tasques

que potser no ens corresponen”. Tot i això, “volem mirar endavant amb optimisme com sempre hem fet, i no caurem en el plany fàcil i gratuït ni en la queixa paralitzant, i molt menys en aquests moments econòmicament molt difícils”, conclou Masllorens.

CONCLUSIONS DEL CONGRÉS FUTUR I ESCOLA En el transcurs dels dos dies que va durar, es va parlar de tots aquests i altres temes referents a l’educació catalana. Masllorens assegura que “m’emporto moltes coses del congrés: valorar la intel·ligència i el talent, escoltar més als alumnes, explotar el que tenim, tenir iniciativa, valorar la transformació i no tant no valorar la innovació, la positivitat de disposar d’un mínim de tensió, no confondre fracàs i error, la importància de saber dir no”, i un llarg etcètera. Tot i això, s’haurà d’esperar per poder fer la valoració concreta del congrés per part de la Comissió Científica “i després

d’haver buidat les valoracions i les propostes del participants, les reflexionarem, les llegirem quan tinguem els resums i, finalment, ens quedarem amb unes quantes que podran esdevenir ‘essències particulars’”, afirma el president Enric Masllorens.

Pel que fa al seu punt de vista, li demanem que ens expressi les sensacions personals que ha tingut, i ens respon que “des del meu punt de vista ha estat un bon Congrés i ens ha permès relacionar-nos, ser positius i reflexionar sobre la nostra pràctica.

Ara ens cal portar-ho a les nostres comunitats educatives i provocar aquesta reflexió en els equips docents de les escoles. És evident que la reflexió sobre la pròpia pràctica ajuda a estar actius, amatents i transformadors, en definitiva millorar l’educació i l’ensenyament de les nostres escoles i del nostre País. Hi ha feina, però hi ha voluntat perquè som conscients de l’important que és el que duem entre les nostres mans”.

29

puertas

abiertas

TESTIMONIS

Com van escollir ells la seva professió?

A cada número de la revista Portes Obertes volem compartir amb els nostres lectors la història del camí triat per dues persones rellevants i destacades de la societat catalana a l’hora d’escollir el seu camí professional.

SERGI ROBERTO, FUTBOLISTA

30

Sergi Roberto / FOTO: M. A. CHAZO

“En el meu cas quan el Barça es va posar en contacte no em venien a buscar a mi, estaven buscant un altre jugador, però va donar la casualitat que aquell dia vaig fer un bon partit i es van fixar en mi. Després quan em van proposar d’anar a fer les proves al Barça, la veritat és que em vaig sentir molt orgullós perquè hi ha molta gent que el seu somni és jugar aquí i era una oportunitat que

no podia deixar escapar. I ara, veure que gairebé he arribat al primer equip amb la quantitat de jugadors que volen jugar-hi, em fa sentir molt afortunat. Al principi, abans d’arribar a La Masia, potser em feia la idea que seria difícil o que trobaria a faltar la família i els amics, però un cop ets aquí es fa més fàcil. A La Masia érem deu jugadors del mateix equip, de la mateixa edat, amb qui passava moltes hores, i això em facilitava el dia a dia. A més a més, els caps de setmana en acabar el partit torno cap a Reus, o sigui que veig a tota la família i aprofito per estar amb els amics, anar a sopar fora, anar al cine, sortir una mica..., el que acostuma a fer la majoria de gent de la meva edat. Actualment jugant al filial, tenim cada matí ocupat amb entrenaments, després anem a dinar a la Masia i a la tarda tenim classe.

Per exemple, a un company i a mi que estem estudiant Administració i Direcció d’Empreses, ens han fet un horari adaptat a nosaltres i ens fan classes particulars dilluns, dimarts i dimecres, totes les tardes.

La principal diferència amb el Madrid és que aquí es confia molt amb la cantera. Amb els companys de selecció del Madrid sempre ho parlem i tots ens diuen que tenim molta sort d’estar al Barça on es confia molt amb la cantera. Aquí, tota la cantera del Barça creu que pot arribar al primer equip i això ells no ho pensen. Mai hagués pensat que em dedicaria al futbol, de petit jugava per passar-m’ho bé.”

MANEL PIÑERO, GUIONISTA

Manel Piñero /

FOTO: M. A. CHAZO

“Sóc guionista des del 2007 i fa aproximadament un any i mig que, quan rebia trucades de màrqueting o per vendre coses, en lloc de donar-los llargues, el que feia era posar el mans lliures a la redacció i començava a parlar amb frases de l’APM??. Llavors tothom reia, fins que al final, un company va proposar crear un personatge que fes el mateix. Em deien, per exemple, “et

vols canviar a Movistar?” i jo responia “la verdad és que nunca me había preguntado eso...” i anava encadenant converses amb frases.

Va néixer així, d’una forma no intencionada, sinó espontània. Ja sé que sembla contradictori però la veritat és que sóc molt vergonyós.

M’agrada passar discretament per tot arreu. En aquest cas és una feina i intento aïllar-me i treure’m aquesta vergonya del damunt. Passa que la gent no em creu quan dic que sóc vergonyós! Es pensen que estic fent broma...!

Quan prepararem la part de l’Homo APM?? la primera frase és sempre de guió. Després, en funció del que em diu aquella persona jo ja he de tirar

de ‘bagatge APM??’ perquè no pots preveure què et contestarà aquella persona. Després ja segueixo la conversa en funció del que em diguin. De vegades, en segons quin cop sí que m’he de contenir el riure i la veritat és que em costa. Segons el tall que reprodueixis o i imitis has de fer un esforç per aguantar-te el riure ja que hi ha vegades que és molt surrealista. Potser si un es posa al lloc de la persona a qui se li està fent el gag potser sí que un pensa, ostres... Intento concentrar-me i aguantar el tipus perquè sinó es descobreix tot el pastís, malament.

La gent col·labora amb el programa, sobretot a través del Facebook i del correu electrònic. Els espectadors

estan realment molt atents i realment ens fan un gran favor. Manualment això, nosaltres ho tenim però si no reps aquest avís, potser se’t pot escapar el tall.

Quan es va fer el programa especial de l’APM?? el juliol del 2004 jo encara no formava part de l’equip però pel que he escoltat, aquell especial va néixer com un experiment però sense cap intenció de durar en el temps. N’estic segur, però, que no s’esperaven que durés 7 anys com ha succeït. Al 2006 vaig formar part de l’equip de l’APM?? durant un parell de mesos i, al cap d’un any i mig, al 2007, m’hi vaig tornar a incorporar de manera permanent ja fins a dia d’avui!”

De ben segur que, tu i els teus alumnes, sentiu curiositat per conèixer els motius que van impulsar a personatges destacats triar la seva carrera universitària. Envia els teus suggeriments a info@medigrup.com i tindràs les respostes en el proper número.

31

El referente en formación www.guiamasters.com

portes

obertes

CURSOS PREUNIVERSITARIS D’ESTIU EN ANGLÈS

La Junior University arriba a la UVic Un programa de formació dirigit a alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius de grau superior, que s’imparteix íntegrament en anglès

32

Redacció

Davant d’una societat canviant i globalitzada com l’actual, el coneixement i domini d’altres llengües ha esdevingut una eina imprescindible.

El domini de l’anglès s’ha convertit en un dels punts forts de cara a millorar el nostre perfil laboral, facilitar-nos l’accés i la interacció amb nous serveis, i així poder mantenir un millor diàleg intercultural i contribuir a la cohesió social. En aquest context social, la Universitat de Vic estrena Junior University, un programa organitzat en el marc de la Universitat d’Estiu 2011 que neix d’una iniciativa conjunta entre instituts, centres formatius de grau superior i el Campus Internacional de la Universitat de Vic. Es durà a terme entre el 6 i el 15 de juliol en la mateixa universitat, i té per objectiu impulsar i motivar l’aprenentatge de l’anglès des de diferents àrees de coneixement. El funcionament del programa es basa en la metodologia AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres), que treballa en la resolució de casos, i en el fet de “saber coses” per motivar l’estudiant, i fer-lo veure capaç de desenvolupar-se en llengua anglesa

en el major nombre de situacions possibles. Com a requisit necessari, s’exigeix el nivell d’anglès B2 (nivell intermedi) segons el Marc Europeu de Llengües.

El programa d’immersió, de cinc hores diàries durant dos setmanes, està format per un total de vuit mòduls: cinc troncals comuns per a tots els estudiants i sis d’optatius dels quals l’alumne n’haurà d’escollir tres.

Amb l’anglès com a llengua vehicular, Junior University esta dissenyat per a estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior que vulguin millorar el seu nivell d’anglès a partir d’una experiència universitària única.

A més, els alumnes tindran accés lliure a l’Aula d’Autoaprenentatge de Llengües durant els matins del mes de juliol, on podran disposar de tot

tipus de materials i l’assessorament d’un professor de llengua. ÀREES DE CONEIXEMENT El bloc de cinc mòduls troncals, el conformen àrees tan diverses com la producció audiovisual, la cuina i la dieta mediterrània, estratègies de comunicació, novetats de l’entorn virtual i una petita introducció sobre la possibilitat de cursar una part dels estudis universitaris a l’estranger.

Aquest últim mòdul es durà a terme el dia 15 de juliol com a jornada de cloenda del programa; tot això serà acompanyats d’estudiants catalans i estrangers que ja han realitzat programes d’intercanvi, de manera que es pugui crear un ambient propici de debat i intercanvi d’experiències i opinions pels futurs estudiants.

33

Graduaâ&#x20AC;&#x2122;t a lâ&#x20AC;&#x2122;escola universitĂ ria mĂŠs personal i assegura

el teu futur Grau en

FisioterĂ pia

Grau en

Infermeria

Grau dâ&#x20AC;&#x2122;InformĂ tica

i Serveis El teu esforç... la nostra experiència

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

www.eug.es