Revista Portes Obertes 15

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS/ N15 3R TRIMESTRE 2011

L’alimentació dels celíacs Seguretat digital Adolescents i responsabilitat Recerca científica

2

Un cercador gratuït d'informació i orientació acadèmica que complementa la visita presencial.

Saló dels idiomas

Recinte Montjuïc 21-25 Març 2012 Iniciativa de:

Fundació Institució catalana de suport a la recerca

www.ensenyament.com

STAFF

EDITORIAL

DIRECTOR GENERAL: Joan Pons DIRECTORA EDITORIAL: Àgata Serra GERENT COMERCIAL: Carles Vives RESPONSABLE DE MÀRQUETING: Laura Pons DTORA. D’OPERACIONS Mònica Rodríguez DTOR. ADMINISTRACIÓ: Ramon Thomas DTORA. MADRID: Maika Fernández

C/Caballero, 79, 2a planta, 08014 Barcelona Tel. 93.280.00.08/ Fax: 93.410.66.37 www.medigrup.com - medigrup@medigrup.com

EDITOR: Joan Pons RBLE. REDACCIÓ: Cristina San José REDACCIÓ: Àgata Serra, Meritxell Sort, Gerard Arias RBLE. DISSENY: Carlos Latorre FOTOGRAFIA: Diego Calderón, David Fernández, Miguel Ángel Chazo DEP. LEGAL: B-9654-2007

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, només amb l’excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

SUMARI

Entrevista a Matilde Torralba, presidenta de l’Associació de Celíacs de Catalunya Parlem de la situació avui de les persones que pateixen aquesta malaltia.

Pàgs. 2 i 3 Entrevista a Victòria Cardona, autora del llibre Un estrany a casa Analitzem amb l’autora la comunicació amb els adolescents i els trets característics d’aquest etapa.

Pàgs. 6 i 7

OBJECTIU: REDUIR EL FRACÀS ESCOLAR El curs escolar 2011/2012 ja ha engegat motors de fa algunes setmanes, de manera que és hora de treballar intensament tots plegats per assolir els objectius establerts per la conselleria d’Educació de cara a aquests propers mesos. Combatre el fracàs escolar és, sens dubte, el principal problema a reconduir amb urgència. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, ha destacat que, per aconseguir-ho s’incidirà en els següents aspectes: la detecció precoç de les dificultats, el Suport Escolar Personalitzat (SEP) i el foment de la lectura.

D’altra banda, l’aprenentatge de l’anglès rep també un nou impuls gràcies a la creació de 3 noves escoles oficials d’idiomes a Catalunya (Cornellà, Rubí i Barcelona), de manera que en aquest curs 2011/2012 s’han ofertat un total de 26.130 places, 660 més que l’any passat.

Cal destacar també la posada en funcionament d’un nou portal web, Família i escola, Junts x l’educació, adreçat especialment a les famílies. LL’objectiu és millorar la implicació dels pares en el procés escolar dels seus fills a través de recursos i informacions.

Sabem utilitzar les xarxes socials?

Les xarxes ens envolten i en moltes ocasions es produeix un excés de confiança a l’hora de ‘penjar’ informacions personals.

L’ús de les TIC millora l’ortografia Un estudi conjunt de la UAB i la URL demostra que les TIC ajuden en la progressió acadèmica.

Pàgs. 22 i 23

Pàgs. 12 i 13 La llibertat i la responsabilitat dels joves Article d’Anna San, del Centre Suport.

Psicologia i Educació.

Pàgs. 14 i 15 Novetats editorials Selecció de les novetats editorials per a alumnes i docents.

Pàg. 16 i 17

La recerca científica a les aules Apropar la ciència als alumnes a través del format pedagògic adient.

Pàgs. 24 a 26 Com van triar ells la seva professió?

Dos personatges destacats de la societat catalana ens expliquen com van escollir ells la seva actual professió.

Pàgs. 30 i 31

1

portes

obertes

ENTREVISTA A MATILDE TORRALBA, PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE CEL�ACS DE CATALUNYA

“Avui ĂŠs totalment normal que a les escoles s’ofereixin menĂşs sense gluten per a celĂ­acs â€?

La celiaquia Ês, fins a dia d’avui, una malaltia que no tÊ cura. Tot i així, amb l’eliminació del gluten de la dieta aquestes persones poden fer vida normal. A les escoles, els menjadors escolars ofereixen menús adaptats sense gluten.

2

Text: Cristina San JosĂŠ / Foto: Cedida

Què Ês exactament la celiaquia i per què passa?

La celiaquia ĂŠs una intolerĂ ncia permanent al gluten i a la qual algunes persones en tenen predisposiciĂł.

Aquestes persones no toleren una proteïna que tenen diversos cereals com el blat, el sègol, l’ordi o la civada. Fins a dia d’avui, tots els productes que continguin aquests cereals s’han d’eliminar de la seva dieta.

Quins sĂłn els sĂ­mptomes que denoten una intolerĂ ncia al gluten?

Hi ha situacions en què la persona afectada tĂŠ sĂ­mptomes i de vegades no. La celiaquia es pot manifestar a travĂŠs d’una anèmia, d’una artritis juvenil, problemes de còlon irritable, problemes de la pell, una panxa inada en els nens, tambĂŠ es manifesta quan els nens deixen de crĂŠixer, o ďŹ ns i tot amb un mal carĂ cter. InďŹ nites sĂłn doncs les formes de presentaciĂł de la malaltia.

Quant temps es sol trigar en fer un diagnòstic?

De vegades, potser un any. Des de l’AssociaciĂł estem treballant intensament per a sensibilitzar els metges en general. Qui ho identiďŹ carĂ sense problema ĂŠs un gastroenteròleg o ďŹ ns i tot un pediatre que hagi fet la seva formaciĂł en aquest Ă mbit. Per exemple, si un nen pateix una osteoporosi, que no ĂŠs normal en un nen, el metge traumatòleg hauria de pensar en la possibilitat que es tractĂŠs d’una celiaquia. Avui en dia es poden fer unes proves rĂ pides de diagnosi i canviant

la dieta es soluciona la malaltia tot torr nant a tenir una vida normal.

Quin ĂŠs el protocol a seguir un cop diagnosticada la celiaquia?

El protocol Ês eliminar el gluten de la dieta. Quan a una persona se li diagnostica la celiaquia ve a l’Associació i nosaltres l’informem que passa i què Ês el que han de fer a partir d’ara, les precaucions, etc.

Quina proporciĂł de poblaciĂł ĂŠs celĂ­aca?

L’1% de la població Ês celíaca però

portes

obertes

no tots els casos estan diagnosticats.

Pel que fa a Catalunya estem parlant de 70.000 celíacs. Nosaltres en tenim registrats uns 10.000. Això vol dir que molta gent està patint la malaltia i encara no ho sap.

Aquesta malaltia afecta per igual homes i dones?

No, curiosament hi ha més dones que homes i encara no hem trobat ningú que ens digui el perquè. Fins i tot quan anem a congressos mèdics, quan els fem la pregunta als professionals encara no en saben. De fa 15 anys s’està treballant i estudiant molt en aquesta malaltia que és una realitat des dels inicis de la humanitat no es va començar a conèixer fins els temps de la primera guerra mundial. A Europa hi ha almenys 4 grups de científics que treballen en la seva investigació.

Avui en dia, encara és una malaltia que no es pot curar? És una malaltia de la qual en van variant els criteris de diagnòstic però ara per ara no es pot curar. La celiaquia és una malaltia no només de nens però sí que generalment es manifesta aleshores. Quan avui es diagnostica a un nen es fa també un estudi a la família i es troben moltes sorpreses. S’està treballant en una medicina tipus vacuna o quelcom per pal·liar els símptomes. És una malaltia hereditària?

No sempre de manera directa de pares a fills. És a dir, que diversos membres de la mateixa família, encara que el seu vincle sigui de diferent grau, poden tenir celiaquia. Els únics que necessiten medicació són aquells celíacs que tenen la malaltia a la pell.

Als menjadors escolars, com s’actua de cara als celíacs?

Durant molts anys ens ha estat molt difícil que a les escoles es contemplés aquest problema. En aquest moment podem dir que a les escoles, després d’anys de col·laborar amb el departament d’ensenyament, això ja està solucionat. Ara és normal que si a l’escola et presentes com a celíac li posin al nen un menú sense gluten. Tot i així, hi ha escoles que et diuen que si vols tenir el menú sense gluten l’has de portar tu o d’altres que et diuen que te l’ofereixen però que has de pagar més. Quan ens assabentem d’aquests casos a l’Associació lluitem perquè considerem que es tracta d’una discriminació que no hi hauria de ser.

Algunes begudes contenen gluten i fins i tot s’ha d’anar amb compte amb alguns medicaments.

Hi ha begudes com la cervesa que porten gluten però a casa nostra hi ha una empresa que treballa per la causa i que n’elabora una sense gluten comercialitzant-la a un preu ‘normal’. Pel que fa als medicaments, sí que hi ha alguns que poden portar gluten, és a dir que porten com a excipient midó de blat o algun cereal. Cal destacar que des de l’any 1989 els medicaments, per llei, han d’identificar si porten gluten ho han d’indicar en el prospecte, a les advertències.

Els celíacs poden gaudir de productes variats?

Avui en dia, sí. No es pot ni comparar amb fa 30 anys, quan hi havia un pa que era dur com una pedra i uns fideus que gairebé no es podien ni mastegar. Afortunadament avui hi ha

El camí més pràctic per estudiar Enginyeries Industrials

productes específics, substitutoris de molt bona qualitat i ben controlats. A l’Associació hem editat un llibret amb una llista d’aliments permesos, tot i que es podria evitar si tots els fabricant agroalimentaris identifiquessin la composició dels seus productes. Per sort, comptem amb legislació a nivell europeu i que permet a les empreses

“A Itàlia, els celíacs tenen una compensació d’entre 100 i 200 euros al mes” que es vulguin assegurar i confirmar que el seu producte no porta gluten, doncs que ho pugui identificar.

Els preus dels productes per a celíacs són superiors. Hi ha cap tipus de subvenció avui?

Res. Des de l’Associació estem lluitant perquè hi hagi una compensació en la “medicina” del celíac, quan parlem dels productes substitutoris. A Itàlia, els celíacs tenen una compensació d’entre 100 i 200 euros al mes. Tenim calculat que al cap de l’any és una despesa extra de 1.500 euros.

3

Els productes sense gluten tenen alguna diferència en el sabor?

N’hi ha molts que, efectivament, tenen diferència en el sabor com per exemple productes fets a base de blat de moro. Avui s’aconsegueixen moltes similituds dels productes específics amb els productes normals i, en ocasions, estan igual o més bons.

Centre adscrit a la

Programes ADD per viure l’enginyeria Més info: www.euss.cat/ProgramesADD

45

55

35

Graus d’Enginyeria i Màsters Escola Universitària Salesiana de Sarrià Pg. Sant Joan Bosco, 74 - 08017 Barcelona 932805244 www.euss.cat

euss@euss.cat

portes

obertes

Actualitat per a joves Espanya, l’epicentre dels Erasmus

4

Segons dades publicades per la Comissió Europea, durant el curs 2009-2010, Espanya va ser el país que va rebre més estudiants Erasmus, i també el que en va enviar més a l’estranger. D’aquesta manera supera a França que en passades edicions havia encapçalat aquest rànquing. Espanya va rebre 35.389 estudiants estrangers, per davant de França (26.141) i Regne Unit (22.650). Pel que fa als estudiants espanyols que van realitzar una beca Erasmus per Europa, van ser 31.158, per davant també de França (30.213) i seguida d’Alemanya (28.854). De fet, durant el curs 2009-2010 els estudiants erasmus van augmentar a tots els països excepte Noruega, i es va batre el recorda d’estudiants en mobilitat superant la xifra de 213.266 erasmus recorrent Europa.

L’Escola Thau Sant Cugat rebrà 300 alumnes més A partir d’aquest estiu començaran les obres per ampliar el centre, i que permetran acollir a 300 nens i nenes més a partir del curs 2012-

13. Aquesta nova línia afectarà a tots els cursos, però en especial a P3, 1r de Primària i 1r d’ESO. La remodelació de l’escola suposarà la construcció d’una nova entrada del centre la reforma del pati amb un amfiteatre per realitzar actes a l’aire lliure. A més, també s’arreglarà el camp de futbol de gespa artificial i es construirà una nova cuina que permeti oferir als alumnes aliments cuinats a la pròpia escola. Aquestes obres es realitzaran durant tres fases: aquest estiu amb la realització de les obres importants de l’exterior; durant el curs amb les obres menors a l’interior, i l’estiu vinent amb l’acabament d’aquests espais interns.

El 36% dels alumnes més pobres tenen un nivell superior En l’últim informe Pisa, entre moltes altres mostres significatives també es va buscar quants alumnes d’entorns pobres aconseguien obtenir les notes més altes en els exàmens. En aquest cas la mitjana dels països de l’OCDE se situa en un 31%, i la d’Espanya és superior amb un 36%. D’aquesta aproximació també en destaca la idea de fomentar un aprenentatge i motivació d’acollida i confiança en si mateix entre els estudiants. I oferir unes

tutories d’alta qualitat ja que aquests alumnes parteixen amb un desavantatge i és menys probable que rebin suport en altre llocs.

Complicacions per escollir carrera Un cop realitzats els exàmens de selectivitat, comença el període en que els estudiants hauran de triar la carrera universitària que volen realitzar. Enguany, accedir a la carrera que volen serà més complicat que altres anys degut al nou sistema de puntuació de la nova selectivitat i a l’augment d’estudiants. En el curs 2009-2010, es podia accedir amb un 5 al 60% de les carreres de les universitats públiques, mentre que l’accés d’aquest curs que finalitza ha estat del 42%, una xifra que es tradueix a 890 titulacions (comptant cada carrera a cada universitat).

Degut al nou sistema de puntuació de la selectivitat que va entrar en vigor la passada edició, en més de 130 titulacions era necessari treure més d’un 10 en la mitjana dels exàmens.

Els alumnes no aproven en lectura digital

En l’últim informe Pisa realitzat, havia 19 països de l’OCDE que s’enfrontaven a un tipus d’examen que mai

portes

obertes

s’havia dut a terme. Els alumnes de 15 anys es van haver d’examinar en lectura digital, és a dir, en posar a prova les habilitats que tenien en accedir, integrar i avaluar informació en un entorn digital i treure’n coneixements.

Els resultats obtinguts del PISA digital deixen a Espanya en la cua de la classificació, quedant en la posició 14 dels 19 països participants. Els experts asseguren que els resultats obtinguts no volen dir que aquests alumnes tinguin una falta completa d’habilitats per la lectura digital, sinó que és molt poc probable que aquestes habilitats els permetin accedir a les oportunitats educatives, laborals i socials que ofereix el segle XXI.

Més iniciativa que tècnica Un estudi realitzat per l’Organització Mundial del Treball estima que la meitat d’aturats del món són menors de 24 anys, i conclou que les empreses valoren més la iniciativa dels candidats que no pas la tècnica. Això es deu a les preferències de les multinacionals, ja que d’aquesta manera els treballadors sense experiència prèvia rebran la formació que ofereix la pròpia empresa. Entre les habilitats més destacades per les empreses destaquen la necessitat de saber idiomes, però sobre tot, demostrar habilitats socials a l’hora de buscar feina. És a dir, que l’avantatge que tenen els joves en diferència amb la gent gran són les seves habilitats socials i la iniciativa a l’hora de buscar.

L’ampla de banda d’Espanya entre els més cars d’Europa En l’últim informe de l’OCDE, es presentava el preu de l’ampla de banda a Espanya com un dels més cars d’Europa i del món si es té en compte el poder adquisitiu dels seus habitants.

L’informe situa a Espanya la primera en el rànquing per tenir el preu mínim més elevat a l’hora d’oferir aquest servei d’internet. Àustria, Polònia,

Japó o Turquia paguen gairebé menys de la meitat per un servei similar. Tot i això, tenint en compte la velocitat de navegació que més s’utilitza a Espanya –entre els 2’5 i 15mbps-, el país ocupa la tercera posició dels menys econòmics, només per darrere de Luxemburg i Mèxic, que lidera el rànquing sota el domini del magnat Carlos Slim.

un espai obert a la mobilitat educativa. Aquest projecte permetrà que més d’un miler d’alumnes de Formació Professional d’aquestes regions puguin realitzar intercanvis i fer pràctiques en empreses dels territoris francès, català i espanyol. Una iniciativa que s’emmarca dins un altre projecte ja existent com és el Pirineus Formació Professional (PIREFOP), que integra els sistemes de les dues vessants pirinenques per tal de contribuir a millorar-ne la qualitat i mobilitat transfronterera. Per ara, aquest antic programa ja ha permès l’intercanvi de 380 estudiants dels quals 148 eren catalans.

5 milions d’Erasmus entre 2014-2020

Èxit de la 16a Setmana de la Ciència El ‘Dia de la ciència a les escoles’, l’acte principal de totes les activitats que es van dur a terme al llarg de la setmana de la ciència, va tenir un gran èxit d’afluència i participació i va arribar a 80.000 alumnes entre estudiants de 4t d’ESO i Batxillerat des del 2003. En l’edició d’enguany, aquestes conferències impartides per més d’un centenar d’investigadors van realitzar-se de manera simultànea a 235 centre de secundària on van participar-hi 12.560 alumnes i 630 professors. D’aquesta manera els alumnes de secundària i batxillerat van poder conèixer de primera mà la tasca diària que realitzen científics i investigadors.

Neix el projecte Pirineus Mobilitat La Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va ser l’encarregada de presentar a Girona un nou projecte anomenat Pirineus Mobilitat. Una collaboració entre Aquitània, Euskadi, Navarra, Aragó, Migjorn-Pirineus, Llenguadoc-Rosselló i Catalunya perquè la zona dels Pirineus sigui

5

La Comissió Europea espera que durant el període entre l’any 2014 i el 2020, Europa viurà el moviment d’uns 5 milions d’estudiants que realitzaran programes de mobilitat entre els països de la Unió Europea. Xavier Prats, Director General d’Educaci´p i Cultura de la COmissió Europea va anunciar que s’intentarien incrementar els fons de la Unió per poder millorar l’educació i la formació, tot i que aquesta mesura haurà de ser ratificada pel Parlament Europeu. El nou Erasmus concentrarà tots els programes de mobilitat en educació, formació, joventut i esport sota noms com Leonardo da Vinci, Comenius, Erasmus Mundi, Tempus o Alfa, entre d’altres, i espera que el pressupost augmenti en un 70%. Prats també va assegurar que si es manté la tendència, Espanya un dels països amb més alumnes participant en programes Erasmus, més de 30.000 durant el 2010, també serà un dels països més beneficitats dels 5 milions de persones que es mouran fins el 2020.

portes

obertes

ENTREVISTA A VICTÒRIA CARDONA, AUTORA DEL LLIBRE UN ESTRANY A CASA

“No sabem escoltar els sentiments dels adolescents” L’adolescència és una etapa que tothom ha de superar i que es viu amb rebel·lia, en graus diversos. Pares i adolescents han d’adaptar-se a aquest període transitori, sabent escoltar i respectant unes pautes de responsabilitat i convivència. De tot plegat n’hem parlat amb la Victòria Cardona, escriptora i orientadora familiar.

“No es tracta de fer imposicions sinó que hi hagi una responsabilitat compartida a l’hora de fer les tasques”

Text: Cristina San José / Foto: Cedida

6

La rebel·lia pròpia de l’adolescència la viu tothom igual?

Depèn del caràcter i el temperament de cada persona. Hi ha persones que són més espontànies i d’altres de més reflexives. L’adolescència és una etapa de crisi i de revolució hormonal que repercuteix en la part física i psíquica.

Alguns nois i noies tenen rampells de mal humor i contesten malament però cada persona és diferent. L’entorn familiar és un factor important. Al llibre Un estrany a casa (Ed. Pòrtic-Grup 62 i, en castellà, Ed. Viceversa) he volgut aprofundir molt en la comunicació i el diàleg, destacant que això s’aconsegueix quan no s’imposa, quan no hi ha interrogatoris, quan es sap esperar, quan es passen per alt canvis d’humor o quan es fa servir més el gest i la mirada que la paraula. És diferent l’adolescència d’avui de la d’abans de l’era tecnològica?

Una característica molt pròpia de l’adolescent és que per ell és molt important tenir amics. La integració en el grup és, però, encara molt més important. Les xarxes socials tenen molts beneficis perquè generen amistats virtuals en espais on es posen fotos i s’expliquen les coses que els passen, normalment, de manera innocent.

Cal destacar que aquells pares que quan eren joves no van tenir ni horaris ni normes a casa tenen ara molts problemes amb el control de les xarxes socials. Quan els pares avisen els fills per sopar i aquests estan fent ús de les xarxes socials els resulta difícil

Diu en el llibre que creu que no sabem escoltar. Pares i fills?

Vull dir que potser ens fixem en temes més superficials i no sabem escoltar els sentiments. De vegades s’ha de saber esperar i no forçar la confessió però quan te la fan cal saber escoltar.

Amb el pas dels anys, trobo que ara tot és el “jo”. Moltes parelles no es casen perquè tenen por de perdre la seva autonomia i la seva independència. En canvi, he vist matrimonis joves que donen prioritat als fills i que, quan han de fer una sortida, parlen amb ells i busquen àmbits per poder dialogar i enraonar. Tot i així no és fàcil escoltar.

fer que coincideixin tots en un mateix àpat. Són molt importants la discreció i la prudència per tal que el fill no es senti vigilat. El nen ha de tenir un creixement tranquil i ha de percebre un respecte cap a la seva persona. No es tracta de fer imposicions sinó que hi hagi una responsabilitat compartida a l’hora de fer les tasques i els adolescents han de fer també la seva aportació. El to de veu i el gest dels pares ha de ser sempre molt agradable en l’etapa adolescent.

Diu al llibre que el que reclama l’adolescent és l’atenció dels pares i que no vol quedar-se sol amb les seves coses a l’habitació.

En els temps actuals els pares tenen molta por. Quan el noi entra a l’adolescència, no saben què fer. Moltes vegades, amb una rebequeria del nen el que cal fer és esperar i pensar quina hora és per si té gana o son. A l’adolescència passa el mateix. Quan el noi fa el primer crit de “no em compreneu”, els pares acostumen a dir que “ja s’ho farà”, que ja és gran i l’abandonen. I això és el pitjor que pot

portes

obertes

fer. Per molt que un nen estigui rodejat pel Facebook, un pare o una mare ha de ser algú que acompanya. Els pares no s’ha d’espantar amb el primer crit ja que el que farà l’adolescent serà provocar i cridar l’atenció.

Destaca que els adolescents incorporen 3 novetats: la provocació, els canvis d’indumentària i el despertar de la sexualitat.

He volgut destacar aquests tres aspectes però també s’hi podria afegir la incomprensió. M’agrada molt la frase que diu que “s’han de calçar sabates de totes les mides.” El fet que els adolescents provoquin és perquè també els agrada que ens enfadem i que cridem i després ja es queden tranquils. Cal seguir amb serenitat i, quan l’hi passi, ja se’n parlarà. No cal donar-li importància.

Pel que fa al despertar de la sexualitat, jo ho uneixo a l’amor i l’afectivitat i crec que els pares són els més indicats per a parlar-ne als fills. Cal educar en valors i en la sexualitat, tenim cap, cor i cos. Aquest tema s’ha deixat molt a les escoles i no es tracta d’una simple informació. Els pares han de ser un referent, demostrant-se el seu mutu afecte però preservant sempre el seu espai d’intimitat. De vegades, els pares en parlen d’una manera molt frívola o fent broma però el que s’ha de fer és parlar de la sexualitat amb naturalitat.

A l’adolescència la personalitat encara no està del tot formada i a l’hora d’experimentar novetats molts sucumbeixen. Per què? És important que els pares pensin en els seus fills en el temps d’oci. A l’hora

de fer un viatge és important pensar en opcions interessants pels fills. A les sortides a l’estiu és bo anar junts i no deixar-los sols si prefereixen anar a un altre lloc de manera que no se’ls abandoni facilitant-los l’inici a hàbits o costums desaconsellables. Com comento al llibre, el 47% dels joves beu alcohol i tan sols el 20% ho diu als pares. Cal no espantar-se i buscar solucions. Cal posar remei a conductes que no el faran feliç. De vegades, els fills diuen als pares “tots ho fan” per aconseguir arribar de matinada desprès d’una sortida de nit. Seria bo que els pares d’un mateix grup d’amics es posessin d’acord amb les hores de tornada dels fills o que algun pare s’encarregués de la seva recollida.

Diu vostè al llibre que per a ser feliç cal assumir responsabilitats i ser més generosos.

La generositat comença amb els encàrrecs i s’ha de fer que els fills i les filles siguin generosos amb el seu temps, primer amb la família i després amb els amics. Més que amb sermons, han de veure practicar-ho als seus pares.

Cal fomentar també la generositat cap a aquells col·lectius que ho necessiten potser, aprofitant períodes de vacances. S’ha de fomentar el voluntariat entre la gent jove.

Què és allò que fa que existeixi una relació especial entre avis i néts?

Realment, no ho sé. Suposo que els avis han tingut més calma i més experiència i quan els néts han estat petits els han fet molts petons i els han tingut molt a la falda. En fer-se adolescents, els néts tenen una actitud de protecció cap als avis però també s’ho

han de guanyar. No som ni els ‘malcriadors’ oficials ni els qui organitzem la casa dels fills. Potser fem coses pels néts que no vam fer pels nostres fills ja que no ho valoràvem tant.

7

Títol: Un estrany a casa. La comunicació amb l’adolescent.

Autora: Victòria Cardona. És escriptora, mestra i s’ha especialitzat en l’orientació familiar.

Col·labora a diversos mitjans de comunicació i fa conferències de temes educatius a escoles i a associacions. Ha publicat també els llibres Ensenyar a viure (2006), Som avis (2008) i Qui mana a qui?

(2009).

Pàgines: 166 Editorial: Pòrtic (Ed. 62), en català. Viceversa, en castellà.

1a edició: juny 2011

portes

obertes

INFORME CYD DE 2010

Radiografia de la vida universitària En l’informe de 2010 es reclama més suport a les universitats, i afirmen que eliminant les carreres amb menys alumnes i adaptant les classes a Bolonya s’estalviarien 2.100 milions d’euros.

8

Redacció

La Fundación Conocimiento y Desarrollo (CyD), es va crear l’any 2002 amb l’objectiu de controlar i realitzar un seguiment de l’evolució de la universitat espanyola i de la seva qualitat. Cada any, aquesta fundació realitza un informe que compleix la funció de diagnosticar l’estat de salut del sistema universitari de tot el país. Ara, amb la delicada situació econòmica que vivim, els anys de bonança de les universitats s’han vist afectats. Tot i això, ha servit per millorar el sistema gràcies

a l’augment sostingut del seu pressupost al llarg d’aquests anys.

De l’informe se’n desprèn que ara, amb la frenada que ha patit l’economia del país les universitats necessitaran rebre més suport.

Tot això, justament l’any en que el nombre d’alumnes matriculats ha tornat a créixer després d’un període de disminució; en el curs 20102011, l’alumnat de nou ingrés ha augmentat en un 10%, i aquesta xifra demana suport econòmic per poder fer front a la demanda que les universitats estan tenint. Durant

l’acte de presentació de l’informe CyD 2010, l’exvicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba va definir l’actual situació del país com una “segona transició” econòmica, en la que les universitats hi jugaran un paper molt important, i es per això que reclamen més suport per aconseguir ser el veritable motor que ens ajudi a sortir de la crisi i col·labori per millorar el model productiu del país.

En contrapunt a tot això, s’ha de tenir en compte que aquest suport ha d’arribar per part de les empreses, i només el 22% d’aquestes creu que

portes

obertes

les universitats són el motor de la societat; una dada encara més preocupant és que el 38% d’elles creu que el seu paper en tot el procés de recuperació de la crisi ha estat nul. Un altre punt important que es va destacar durant la presentació de l’informe CyD 2010 és la necessitat de posar remei a les ineficiències que existeixen dins el sistema universitari. Per exemple en un document adjunt, s’informava sobre l’oferta de carreres amb baixa demanda, i s’afirma que si es reduís al mínim aquesta oferta i s’adaptessin millor a l’esquema que planteja la reestructuració del pla Bolonya es podrien arribar a estalviar fins a 2.100 milions d’euros.

LES MATEIXES CARRERES EN MENYS FACULTATS S’ha de tenir en compte que el que suggereix aquesta reforma no és la supressió de les carreres amb menys demanda sinó concentrar-les en

El 24% del professorat no presenta resultats d’investigació, o bé no n’obté reconeixement menys facultats de les que actualment ofereixen aquestes carreres.

Per aconseguir aquests objectius es proposen un seguit de reformes que podrien ajudar a complir-ho.

Per exemple reduir la presencialitat de les carreres minoritàries, de manera que es puguin reestructurar millor les hores de feina dels professors, ja que Espanya compta amb nou docents per cada 100 alumnes, mentre que la mitjana europea és de sis. I s’ha de tenir en compte que els professors tenen reservada una tercera part de la seva jornada laboral a l’investigació. Tot i això, un quart dels docents de major cate-

goria no presenten resultats de les seves investigacions, o bé no aconsegueixen obtenir reconeixement per elles. És per això que aquests haurien de complimentar la seva activitat fins a assolir una jornada laboral completa. Aquest és una de les ineficiències més greus que s’assenyalen en l’article, ja que una insuficient activitat d’I+D és un problema molt extens entre el personal de les universitats públiques, on es considera que el 24% dels seus professors no presenta resultats d’investigació. És per això que en les conclusions de l’informe CyD 2010, es reclama més suport a les institucions universitàries, però també se’ls hi exigeix una reestructuració. Ja que el problema de les universitats espanyoles és que té un recursos equiparables als d’altres sistemes universitaris europeus però l’ús i el resultat que se n’obté dista molt dels que assoleixen la resta de països europeus.

9

portes

obertes

APRENDRE A PARLAR EN PÚBLIC

L’oratòria, dominar-la de petit garanteix l’èxit professional futur 10

La majoria de la gent té pànic a parlar en públic, això és una evidència. Realitzar l’aprenentatge quan s’és un nen és, sens dubte, el millor moment ja que no es té sentit del ridícul. Dominar l’oratòria és tenir un as de cara a l’èxit professional.

Redacció

En general, quan a classe un alumne ha de sortir a la pissarra i/o parlar davant els companys reacciona amb bloqueig i nervis. Alguns no poden dissimular els colors a les galtes i les paraules no flueixen. No hi ha dubte que molts alumnes, tot i reaccionar així, sí que han estudiat la matèria i saben resoldre la qüestió. El problema de saber parlar en públic és força general i no només es dóna entre els joves sinó també entre els adults.

La por al ridícul és el principal obstacle que ens impedeix ja sigui expressar una pregunta o comentari davant la resta de l’auditori. En lloc d’expressar correctament la resposta, és el subconscient qui predomina, tot acompanyat dels gestos, els quals solen donar a entendre un missatge equivocat. Com tot, cal pràctica, i en el cas de parlar en públic una premissa a seguir és pensar que s’està explicant als amics, la

L’entonació, el to, el volum, el ritme o la vocalització són aspectes imprescindibles per a fer un bon discurs família o a algú en confiança. Unes persones tindran més habilitat que d’altres però l’entrenament permetrà a uns i altres construir discursos eficaços, clars, amens i convincents.

L’entonació, el to, el volum, el ritme o la vocalització són aspectes imprescindibles per aconseguir l’execució d’un bon discurs.

Cal gestionar l’habilitat de saber parlar en públic sense vergonya ja des de petits, per exemple de les l’etapa preescolar i/o primària. Per què tant aviat? Doncs senzillament perquè els nens no tenen vergonya i és aleshores quan en principi és més fàcil acostumar-los a expressar-

se en públic i que ho assimilin com una cosa natural.

A d’altres països europeus és una realitat estesa la realització d’exàmens orals a l’etapa de secundària. Algunes escoles de l’Estat han començat a organitzar campionats de debat amb alumnes del cicle superior de primària per tal de competir amb alumnes d’altres escoles.

La composició d’aquests equips és d’un capità, un documentalista i tres oradors.

RAONAR I NO REPETIR Dominar l’oratòria i l’expressió en públic vol dir saber el que s’està dient, amb arguments i amb capacitat de convicció, podent variar el discurs en cas segons l’interlocutor.

De fet, amb l’adaptació a Bolonya, el domini de l’oratòria és imprescindible. La comunicació oral i el lideratge es consideren imprescindibles de cara a l’èxit en el futur desenvolupament laboral dels estudiants.

portes

obertes

ENQUESTA: “FACTORS DE RISC PER FORMAR ADULTS RESPONSABLES I MOTIVATS A L’ESCOLA: FEM BALANÇ”

El fracàs escolar, motiu de preocupació 11

El fracàs escolar és un dels problemes més greus que pateixen en l’actualitat els sistemes educatius.

Concretament, consisteix en la no consecució del títol oficial en acabar l’ensenyament obligatori.

Redacció

La transcendència de les conseqüències del fracàs escolar, que sobrepassen l’àmbit escolar, i la seva extensió, en major o menor grau, a tots els països desenvolupats, justifiquen l’interès d’institucions i associacions de docents i de pares per pal·liar-ne els efectes.

Les dades avalen l’abast d’aquesta realitat. Així, el 72% de la desocupació dels menors de 25 anys té relació estreta amb l’abandó dels estudis i el fracàs escolar. Segons dades de l’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE), gairebé la tercera part dels alumnes adolescents del nostre país, estudiants d’ESO, obté qualificacions negatives. En l’ensenyament mitjà, un 32% dels alumnes repeteix curs, un 35% no acaba amb èxit 2n d’ESO, el 48% no supera el batxillerat i a la universitat l’abandonament dels estudis voreja el 50%.

Al nostre país un de cada quatre joves fracassa en els seus estudis, amb

els problemes consegüents que això comporta, inclosos els psíquics. Matemàtiques, llengua i anglès són les matèries en què es registra un fracàs escolar més gran. Enfront de la mitjana europea (20%), l’índex espanyol de fracàs, prop del 29%, només és superat per Portugal, amb una mica més del 45%. Les estadístiques oficials indiquen que la comunitat amb més fracàs escolar és Canàries, amb un 35,8%, mentre que la d’Astúries és la més baixa amb un 14,4%, seguida de Navarra, amb un 17,3% i el País Basc, amb un 17,5%.

Aquestes dades, unides a les que reflecteixen l’elevat nivell d’absentisme escolar i d’abandó, mostren l’existència d’un alt grau de fracàs escolar que requereix una acció global allunyada de la creença que els alumnes són ‘ganduls’ o ‘ximples’. El fet que hi hagi escolars amb dificultats per superar amb èxit les exigències del sistema educatiu implica no tan sols factors individuals, sinó també educatius, socials i culturals.

Voleu col·laborar en un informe sobre el fracàs escolar?

Us avancem que l’equip de Portes Obertes, amb col·laboració amb el Centre Suport Psicologia i Reeducació, està preparant un informe sobre el fracàs escolar a partir d’una enquesta, els resultats de la qual es publicaran en el proper número. Us convidem a participar-hi a partir del següent enllaç: http://tinyurl.com/portesenquesta D’altra banda, a Expodidàctica podreu recollir un exemplar de l’informe a l’estànd de Portes Obertes.

portes

obertes

ELS PERILLS QUE S’AMAGUEN RERE UN PERFIL DIGITAL

12

Sabem utilitzar les xarxes socials?

Un cop immersos en plena era digital, cal tenir en compte els perills que plantegen aquests entorns, sobretot en els casos de desconeixement en l’ús de les xarxes socials.

Redacció

Avui dia qui més qui menys sap què són o utilitza alguna xarxa social: Twitter, Facebook, Tuenti, LinkedIn, Blogger, Flickr i tantes altres. Però ho sabem tot sobre aquests entorns digitals?

La història es remunta molts més anys enrere del que pot semblar.

El concepte de xarxa social parteix de la teoria dels “Sis graus de separació”, segons la qual qualsevol persona del planeta pot està connectada a una altra a través d’una cadena de coneguts de no més de sis persones. Però aquesta teoria

que pot semblar dissenyada específicament per entorns digitals, ja va ser plantejada el 1929 per Frigyes Karinthy, un investigador hongarès.

Inicialment, aquesta teoria partia de la base de que el nombre de coneguts creixia exponencialment segons el nombre d’enllaços, fins arribar a la conclusió de que només es necessitaven sis enllaços –és a dir, sis persones -, perquè el conjunt de població connectada entre ella impliqués a tots els habitants del planeta. Aplicant aquests conceptes teòrics a la pràctica, la teoria dels “Sis graus de separació” con-

La teoria dels sis graus de separació, afirma que tot el món està connectat a través de sis coneguts en comú templa que cada persona coneix de mitjana unes 100 persones, comptant familiars, amics de l’escola, de l’institut, la universitat i companys de feina. Si cadascun d’aquest coneguts es relaciona amb unes

portes

obertes

altres 100 persones, qualsevol individu pot fer arribar un missatge a 10.000 persones tan sols demanant a un amic que faci arribar el missatge a la resta dels seus coneguts.

Per tant, aquestes 10.000 persones es converteixen en contactes de segon nivell, és a dir que no són amistats directes però s’hi pot tenir accés només demanant que te les presentin. Si seguíssim els mateixos paràmetres i aquestes 10.000 persones en coneguessin unes altres 100, la xarxa s’ampliaria a 1.000.000 de persones connectades a un tercer nivell, 100.000.000 a un quart nivell, 10.000.000.000 a un cinquè nivell, i finalment 1.000.000.000.000 de persones en un sisè nivell. I si tot això ho apliquem a les xarxes socials, aquests enllaços o contactes de diversos nivells es converteixen en les famoses recomanacions d’amistat o gent que potser coneixes.

COM S’APLICA TOT AIXÒ A LES XARXES SOCIALS? El problema sorgeix quan no es fa un bon ús d’aquestes eines. S’ha de tenir en compte que en la societat actual existeixen dos tipus de generacions, els anomenats “natius digitals” (adolescents i gent jove), i la generació dels “immigrants digitals” (adults). En la primera categoria existeixen dos subgrups, d’una banda els adolescents que ja han crescut amb les xarxes socials, i que per tant, poden caure en un excés de confiança; i d’altra banda els joves que van conviure entre una societat predigital i el naixement de les xarxes socials, i que són menys

7LWXODFLRQV

8QLYHUVLWDW GH /OHLGD

La suplantació d’identitat, el ciberassetjament i el xantatge són els principals problemes S’ha de recuperar el significat de la paraula “amistat”, i saber a qui donem accés al nostre entorn digital vulnerables als perills que avui dia ofereixen aquest tipus d’entorns.

Per la seva part, els adults solen tenir més reticència en l’ús d’aquestes eines i acostumen a veure-hi més perills i amenaces que no pas oportunitats, i això els podria convertir en “absents digitals” i podria afectar en la relació i educació dels seus fills. Els pares són els responsables de la formació dels seus fills en tots els àmbits, i per això és important no caure en el rol d’”absents digitals”, de manera que puguin educar els seus fills sobre l’ús responsable d’aquestes xarxes.

Els principals perills que es poden trobar en aquests entorns són el ciberassetjament, el grooming (o la suplantació d’identitat), o fins i tot el xantatge a través d’internet, problemes molt greus que s’han de

tallar d’arrel i informar-ne perquè les autoritats puguin actuar. Malauradament, aquests són els perills més freqüents entre nens i adolescents, i la principal reacció envers als pares és no comunicar-los el que els està passant. Per això és vital recalcar la importància de l’educació digital, i alguns centres ja han incorporat assignatures dedicades al coneixement i l’ús d’aquests tipus d’entorns. Tot i això, el que els nens i adolescents aprenen sobre aquests temes poden no aplicar-ho un cop surten de l’escola o l’institut, és per això que s’ha de combatre l’absència digital dels pares però sense sobrepassar els límits de l’intimitat dels fills ja que això es pot girar en contra i perdre el control sobre l’ús de les tecnologies que en fan.

Per tot això, és bàsic recordar el significat de la paraula “amistat”, ja que moltes vegades quan ens trobem navegant en les xarxes socials ens n’obliden i s’accepten com “amistats” persones que ni tant sols es troben dins la categoria dels coneguts de segon nivell dels que parlàvem abans. Un altre fet important, és ser responsable en la gestió del nostre perfil virtual, i controlar la informació personal que cadascú penja a la xarxa; s’ha de tenir en compte que en el moment que ho publiquem, qualsevol persona pot tenir-hi accés a través del nostre perfil, i per tant, tornant al tema anterior, és important saber a quins coneguts o “amistats” donem accés al nostre entorn digital més proper.

$576 , +80$1,7$76

&,Ë1&,(6 '( /$ 6$/87

&RPXQLFDFLy L 3HULRGLVPH $XGLRYLVXDOV (VWXGLV $QJOHVRV (VWXGLV &DWDODQV L 2FFLWDQV (VWXGLV +LVSjQLFV /OHQJXD L /LWHUDWXUD *HRJUDILD L 2UGHQDFLy GHO 7HUULWRUL +LVWzULD +LVWzULD GH Oҋ$UW

&LqQFLD L 6DOXW $QLPDO &LqQFLHV %LRPqGLTXHV &LqQFLHV GH Oҋ$FWLYLWDW )tVLFD L GH Oҋ(VSRUW )LVLRWHUjSLD ,QIHUPHULD 0HGLFLQD 1XWULFLy +XPDQD L 'LHWqWLFD 3VLFRORJLD

&,Ë1&,(6 %LRWHFQRORJLD &LqQFLD L 7HFQRORJLD Gҋ$OLPHQWV &LqQFLD L 7HFQRORJLD GHOV $OLPHQWV Q FLFOH

&,Ë1&,(6 62&,$/6 , -85Ì',48(6 $GPLQLVWUDFLy L 'LUHFFLy Gҋ(PSUHVHV 'UHW (GXFDFLy ,QIDQWLO (GXFDFLy 3ULPjULD (GXFDFLy 6RFLDO 5HODFLRQV /DERUDOV L 5HFXUVRV +XPDQV 7UHEDOO 6RFLDO 7XULVPH

13

(1*,1<(5,$ , $548,7(&785$ (QJLQ\HULD $JUjULD L $OLPHQWjULD (QJLQ\HULD GH Oҋ(GLILFDFLy (QJLQ\HULD HQ (OHFWUzQLFD ,QGXVWULDO L $XWRPjWLFD (QJLQ\HULD )RUHVWDO (QJLQ\HULD ,QIRUPjWLFD (QJLQ\HULD 0HFjQLFD

ZZZ XGO FDW SGL#VHX XGO FDW 7HO

portes

obertes

APRENDRE A SER RESPONSABLES

La llibertat dels nostres alumnes i fills La llibertat individual ha assolit un màxim insuperable, fruit de les conquestes de generacions anteriors, però no disposa d’instruccions d’ús.

Anna San Centre Suport. Psicologia i Reeducació.

14

www.centresuport.com

NOSALTRES FEM EL QUE S’HA DE FER

ELS NOSTRES ALUMNES NOMÉS ESTUDIARAN SI VOLEN

portes

obertes

Planificar implica actuar AVUI tenint en compte les conseqüències que se’n poden derivar DEMÀ

15

ESTIMULAR LA RESPONSABILITAT I FOMENTAR L’AUTONOMIA

COM PODEM ESTIMULAR EL PLANIFICADOR

Centre Suport.

Psicologia i reeducació Passeig del Terraplè 92, local C (entrada pel carrer de Les Sínies) 08750 Molins de Rei Tels.: 93 680 38 08 consultes@centresuport.com

portes

obertes

16

Actualitat en llibres A continuació us oferim una selecció de novetats editorials Redacció destinades a alumnes i professors.

EL CAU DEL CONILL, Cristian Segura, Ediciones Destino Les partides de tenis al migdia, les demostracions de popularitat a la tribuna del Barça, els vermuts al Turó Park i les tardes de compres a l’Illa Diagonal: aquesta és la plàcida existència que l’empresari Amadeu Conill va haver de sacrificar l’estiu de l’any 2007 per salvar la seva empresa i la seva pròpia vida. El cau del conill relata les tribulacions d’un prohom de la burgesia barcelonina en caiguda lliure. La primera novel·la de Cristian Segura descriu amb ironia els dilemes existencials i les misèries humanes que afronta el protagonista i la seva família; és la història d’una era que finalitza a ritme de la globalització.

MONSTER HIGH 2.

EL MEU VEÍ ÉS UN MONSTRE,

LA VOLTA AL MÓN EN 28 CORREUS ELECTRÒNICS

Lisi Harrison, Estrella Polar La Frankie, una alumna de l’institut Monster High, es va fer molt popular en la seva arribar a aquest institut. Els seus enfrontaments amb la Cleo no s’aturen, i en aquesta segona part la rivalitat tornarà a ser el centre de les aventures. Aquest cop, la Frankie decideix rodar un documental, però la Cleo es posa histèrica quan veu que les seves amigues passen de la sessió fotogràfica amb Teen Vogue per participar i ajudar la Frankie en el seu documental. Què serà capaç de maquinar la Cleo per continuar sent la l’abella reina i la estudiant més popular de l’institut Monster High?

Stefano Bordiglioni, Edicions Castellnou Aquest, no és el típic llibre de viatges.

Aquest llibre ens explica la història d’en Fabrizio, un nen molt afortunat que donarà la volta al món, però ho farà d’una manera molt especial: compartint-ho amb els seus amics.

A tothom li agradaria fer un viatge d’unes quantes setmanes. I poder visitar d’un sol cop el Marroc, Mèxic, Guatemala i la Polinèsia. Doncs en Fabrizio ho pot fer: el seu pare, que és periodista, se l’emporta a un llarg viatge al voltant del planeta on veurà i coneixerà coses extraordinàries. Però no s’ho guarda per a ell sol, sinó que cada vegada que pot, envia un correu electrònic als seus amics Sara i Giulio.

portes

obertes

L’HOME DE LA MALETA Ramon Solsona, Edicions Proa Novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 2010. Ens narra la història d’un antic músic d’orquestres de ball que decideix, en quedar-se vidu, vendre el pis, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. Tot i ser un gat vell que n’ha vist de mil colors, l’home se sent descol·locat davant d’unes filles que no són pas com voldria, d’uns néts internautes, d’uns models de família que no entén i, en definitiva, davant d’un món que va massa de pressa. Però, en comptes de fer un drama de la seva perplexitat, mira al seu voltant amb uns ulls burletes i les seves reaccions generen moments de comicitat. La novel·la combina l’emoció d’uns personatges de carn i ossos amb la mirada

càustica i humorística del protagonista sobre el món d’avui i el nostre dia a dia. Finalment, les incògnites i les mancances de la infantesa de l’antic músic afloraran amb una força inesperada.

PER QUÈ LLEGIR ELS CLÀSSICS, AVUI Laura Borràs, Ara Llibres Mai no és tard per arribar als clàssics, perquè precisament pel fet de ser-ho, guarden al seu interior un secret inexhaurible. El clàssic sempre és generós.

D’Èsquil a Joyce, passant per Flaubert, Ausiàs March, Goethe i autors contemporanis com ara Màrius Sampere o Joan Margarit, Laura Borràs ens guia en un viatge apassionant pels pilars de la literatura i ens respon amb un sí rotund a la pregunta de si té sentit, en ple segle XXI, llegir els clàssics.

17

portes

obertes

IOGA A L’AULA

Potenciar la motivació i la concentració a l’aula L’estrès i les presses d’avui en dia no només afecten els adults. Els nens i nenes, en la seva particularitat també s’hi veuen afectats, reflectint-se tot plegat en la relació amb la família i els resultats acadèmics. Una mesura força eficaç per a combatre-ho és incorporar la pràctica del ioga a l’aula, tal com ja han experimentat algunes escoles darrerament.

Redacció

18

ment tots els alumnes estiguessin relaxats i atents? Aquest escenari ideal és pot aconseguir o, si més no, fer-ne una aproximació molt ajustada. Com? Doncs amb la pràctica de ioga a l’aula.

De fet, una vintena de centres escolars de Catalunya ja fa temps que ho han posat en pràctica i els resultats són positius.

La societat en la qual vivim avui en dia fa anar a la majoria de les persones, grans i petits, amb un ritme accelerat.

L’entitat que ha promogut la pràctica del ioga a l’aula és l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Són un total de 20 persones expertes en ioga, segueixen formació i imparteixen els seus coneixements a professors. Des de fa 5 anys, el grup defensa i promou els avantatges d’aplicar el ioga a les escoles i instituts, des de primària fins el batxillerat. A alguns països d’Europa, Nord Amèrica o Austràlia ja fa anys que apliquen el ioga a l’aula en forma d’assignatura optativa.

PERQUÈ FER IOGA A L’ESCOLA? Experts i estudis realitzats conclouen que les tècniques del ioga permeten estimular les capacitats

d’aprenentatge i de motivació. La relaxació dels alumnes permet rebaixar el grau d’alteració propi i natural que hi ha les aules i millora l’atenció i la conducta. De fet, l’agressivitat i la ira són els principals i més comuns problemes dels nens a dia d’avui.

Experts en l’àmbit de la psicologia infantil apunten que aquests problemes de conducta tenen a veure amb l’aprenentatge que reben a casa i és per això que en recomanen el compliment d’alguns principis bàsics de cara a prevenir aquests comportaments.

Aquests principis són: fer que els nens aprenguin a fer front a les conseqüències dels seus actes però que també es les bones actituds seguin premiades; cal fixar-los uns límits; tenir en compte no humiliar-los i també respectar els seus sentiments; tenir en compte el seu temperament; així com respectar el seu ritme d’aprenentatge.

Es tracta bàsicament d’un treball emocional i millora la complicitat entre alumnes i professors. Es tracta doncs d’encarrilar aquells que potser estan perduts, d’oferir una nova motivació a aquells alumnes que estan avorrits, donar energia a aquells que estan cansats i calmar a aquells que són més nerviosos.

En general, l’objectiu del ioga és

aconseguir l’equilibri emocional per tal de poder sentir-nos més segurs, més optimistes i amb una bona autoestima. Amb el ioga es deixa de banda l’estrès, els nervis i s’aconsegueix adoptar una visió més positiva de la vida. A més permet a la persona un creixement interior, així com una millor capacitat resolutiva de problemes.

Per aprofundir una mica més en el tema....

Llibre: Ioga i educació. Un aprenentatge per a la vida Autora: Dolors Garcia Debesa Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat Col·lecció: Vària Pàgines: 192 Preu: 23` Data de publicació: 03/01/2011

portes

obertes

19

portes

obertes

PREVENCIÓ DEL TABAQUISME ENTRE ELS JOVES

Prevenció contra el fum Una prevenció a temps és la clau per evitar que els joves s’iniciïn en el consum del tabac. La mitjana d’edat d’inici en el tabac és situa al voltant dels 13 anys i és per això que cal treballar des d’abans per a frenar aquesta tendència preocupant.

20

Redacció

El tabac és una de les addicions més esteses socialment i cada vegada l’edat d’inici en el consum és més primerenca. Avui en dia, la mitjana d’edat en què els joves comencen a fumar es situa en els 13,3 anys. És doncs entre els 12 i 13 anys quan cal dur a terme les tasques de prevenció, just abans que es produeixi el primer gran increment del consum.

Carles Ariza i Manel Nebot, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, exposen en l’article titulat “La prevenció del tabaquisme en els joves: realitats i reptes per al futur”, publicat el 2004, que els programes més efectius es basen en el tractament de les normes i competències socials i en el desenvolupament d’habilitats per a reconèixer i resistir la pressió social.”

D’altra banda, també apunten que la intervenció no ha de ser aïllada perquè, de fet, entre els programes

més eficaços destaquen les propostes que inclouen sessions de reforç i l’extensió a 2 o 3 cursos lectius on s’intervé respecte a la iniciació al tabac, l’experimentació o la consolidació de l’hàbit.” Finalment, un dels altres punts que es destaquen és que “l’estratègia preventiva s’ha d’estendre a l’aula, a l’entorn escolar i a la comunitat.

En aquest sentit, l’estratègia preventiva s’ha de dur a terme tant a l’escola, com a l’entorn familiar i social, de manera que s’actuï a tots els àmbits del seu entorn seguint en concordança una política d’espais sense fum.

PER QUÈ S’INICIEN EN EL TABAC? Les circumstàncies que porten a una part dels joves a provar el ta-

bac i seguir el seu consum són diverses. En destaquen aquelles de tipus sociocultural i les relacionades amb l’entorn. La permissivitat dels pares, en alguns casos, pot ser un factor determinant, així com també cal tenir en compte el desig d’imitar alguns referents, ja siguin amistats, gent coneguda o personatges famosos. En aquesta línia també es té en compte el fet que molts joves tenen la pressió pròpia d’entre iguals. Cal doncs treballar i desenvolupar des de ben joves la capacitat de resistir la pressió. Per a una bona prevenció és molt important poder identificar quines són i d’on provenen aquestes pressions per tal de fer-s’hi resistents. El baix rendiment acadèmic o conviure amb una situació de desestructuració familiar poden ser elements de pes molt importants.

portes

obertes

LA SITUACIÓ AVUI Més d’un milió de joves d’entre 16 i 24 anys fuma cada dia de manera habitual, segons l’enquesta de Salut a Espanya de l’any 2009. És destacable que alguns experts apunten que un de cada 3 adolescents consumidors de tabac desenvolu-

parà una dependència clínicament rellevant fins als 35 anys. Això vol dir que augmentarà el risc de patir malalties.

L’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) ha posat en funcionament recentment una campanya de prevenció del tabaquisme que porta per títol “Rompe con el tabaco”. Per a fer-la possible, s’ha comptat amb la col·laboració de personatges coneguts del món de la cultura i l’esport com, per exemple, Alejandro Sanz, Ricky Rubio, Jesús Olmedo, Dafne Fernández o Diego Forlán. Tots ells han prestat la seva imatge de manera altruista per a la campanya amb la qual es vol conscienciar els més joves que fumar no és gens saludable i ho porten a terme amb la utilització de frases com “t’asseguro que les dents grogues no han estat mai de moda”, “acaba amb els teus rivals, no amb els teus pulmons” o “a partir d’ara, l’encenedor només per a il·luminar els teus concerts.”

Un 44,6% dels estudiants d’entre 14 i 18 anys que van participar en la darrera Enquesta Estatal sobre l’ús de drogues a l’Ensenyament Secundari (ESTUDES 2008) afirma haver fumat alguna vegada mentre que un 32,4% reconeix haver-ne consumit en els darrers 30 dies. A més, l’addicció al tabaquisme augmenta amb l’edat i la mitjana d’estudiants que fumen diàriament és del 14,8%.

Ara bé, si es té en compte la població de fins a 18 anys, el conjunt de joves fumadors s’eleva al 31,7%.

L’origen del tabac El descobriment del tabac pels europeus es remunta als temps del descobriment d’Amèrica. La producció de tabac a nivell mundial s’estén actualment per tots els continents, encara que a Oceania és realment poc significatiu. Àsia produeix el 62% de tot el tabac mundial, seguida de la Xina, amb el 36%. Els moviments antitabac, però, van començar a prendre força als països occidentals el 1996. Avui en dia, cada vegada més s’identifica el tabac com un potencial agent cancerigen, principalment per a les vies respiratòries, a més de ser un potenciador d’accidents cardiovasculars, tant pels fumadors actius com passius.

A Espanya, l’any 2005, es va promulgar la coneguda “Llei antitabac”, amb la qual s’establia una llei de mesures sanitàries contra el tabaquisme i també la regulació de la venda i el consum de tabac.

El 2010, però, es va aprovar una nova llei que reforçava i enduria les mesures establertes per l’anterior i amb la qual es prohibia fumar en tots els espais tancats de locals públics, i que va entrar en vigor el gener d’aquest 2011.

21

portes

obertes

LES NOVES TECNOLOGIES AJUDEN EN LA PROGRESSIÓ ACADÈMICA

22

Els llibres digitals ajuden a millorar l’ortografia Un estudi realitzat per investigadors de la UAB i la URL demostra, per primera vegada, relació entre l’ús de noves tecnologies i la millora acadèmica dels alumnes.

Redacció

L’ús de noves tecnologies a les aules ha començat a donar els seus primers fruits, tot i les veus en contra que s’hi van alçar en un principi.

L’aplicació de les TIC a les aules va obrir un debat sobre si el rendiment dels alumnes milloraria, o en el pitjor dels casos, empitjoraria encara més a causa de la distracció que podia suposar treballar amb ordinadors a les aules. Tot i això, l’ús responsable de les noves tecnologies està començant a donar els

seus primers resultats. Així ho demostra un estudi realitzat conjuntament per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. En aquesta investigació, que s’ha realitzat durant l’últim trimestre d’aquest passat curs acadèmic 2010/2011, hi van participar 1.700 alumnes de 1r d’ESO de 27 centres escolars, 12 públics i 15 concertats de tot Catalunya. Els resultats obtinguts demostren que els alumnes que han incorporat continguts multimèdia en el seu entorn educatiu

han millorat els resultats més que no pas els que han utilitzat mètodes tradicionals. La primera fase d’aquest estudi s’ha centrat en l’ortografia, on els resultats van millorar en un 20%, i fins i tot, en alguns casos aquesta progressió va arribar fins al 50% de millora des de la prova inicial a la prova final de la investigació.

Per realitzar aquesta estudi, es van escollir un grup de 1.700 alumnes, la majoria de 1r d’ESO, i es van dividir en dos grups: els primers, que

portes

obertes

Bolonya avança, a pas lent Aquest any ha finalitzat el primer curs amb la total aplicació del Pla Bolonya, i ja no s’han ofert llicenciatures ni diplomatures sinó graus de 4 anys.

Tot i això, les universitats reconeixen que encara hi ha certa resistència i reticència per part d’un sector del professorat, cosa que complica la bona aplicació del nou sistema educatiu universitari. A Espanya, aquest procés va començar l’any 1999, i el Pla Bolonya s’iniciava a donar les primeres passes per un camí rocós i ple de traves i queixes en contra. En les últimes manifestacions del moviment 15M encara se sentia el ressò d’aquestes veus crítiques, però Bolonya segueix avançant en un entorn complicat per la situació de crisi, just l’any que l’alumnat torna a créixer.

Els alumnes que treballen amb llibres digitals, hi dediquen més hores i realitzen més exercicis han treballat les normes ortogràfiques seguint el mètode tradicional; i un segon grup que ho ha fet mitjançant continguts multimèdia. Tot i això, els responsables de l’estudi asseguren que no n’hi ha prou en abastir les escoles d’ordinadors i pissarres digitals si el professorat no ha rebut la formació necessària per utilitzar aquestes eines correctament. Miquel Àngel Prats, codirector de l’investigació, afirma que “en els estudis realitzats fins ara, no s’havia tingut en compte que no és suficient valorar si la introducció del hardware millorarà l’educació; s’ha de tenir en compte que un ordinador sense continguts adequats no

serveix per res, i que els professors necessiten formació sobre com treure’ls-hi profit”. Un cop iniciat l’estudi, es va demostrar que el segon grup, el que treballava amb material multimèdia, experimentava una millora més amplia en el camp de l’ortografia. El motiu d’aquesta millora és que els alumnes perceben les noves tecnologies com un element motivacional, gairebé com un joc, i això els despertava el caràcter de superació i millora. Gràcies a l’aplicació de contingut multimèdia, l’alumne mostrava una major disposició a l’hora de completar els exercicis que no pas amb mètodes tradicionals. A més, aquesta tecnologia permet obtenir les correccions a l’instant i ofereix la possibilitat de repetir els exercicis tantes vegades com es vulguin fins superar-los sense cometre cap error. De la mateixa manera que en un joc, els alumnes reben un estímul extern que els impulsa a completar els exercicis fins superar-los correctament.

Més hores i més exercicis Dins la mateixa investigació de la UAB i la URL, es va realitzar una enquesta als professors un cop finalitzada l’experiència amb continguts digitals. Els resultats obtinguts van ser que el grup de docents que va treballar amb material multimèdia va invertir menys hores en el treball de l’ortografia, tant dins com fora de l’aula. Tot i això, els seus alum-

nes hi van dedicar més hores i van realitzar més exercicis gràcies a les eines de correcció automàtica i al seguiment a distància que en podien fer els professors. Un fet que acaba constatant que la bona aplicació de les noves tecnologies a les aules dóna les primeres mostres de bons resultats. Aquest primer estudi s’ha centrat en l’ortografia, ja que aquest camp juntament amb la comprensió lectora són una de les assignatures pendents segons els resultats que obté Espanya en els regulars informes Pisa. I es que en l’àmbit universitari, les institucions catalanes reben cada cop més alumnes que cometen faltes d’ortografia o que presenten un baix nivell de comprensió lectora. Els principals motius que queden al descobert segons l’estudi, és que durant els últims anys els joves han anat perdent l’hàbit de lectura i s’han vist influenciats per la cultura audiovisual i dels missatges de mòbil i les seves abreviacions. Aquests dos factors mal combinats han donat lloc a un baix nivell acadèmic en lectura i ortografia, tot i que ara sembla que amb l’ús de les noves tecnologies a les aules, els alumnes comencen a mostrar símptomes de millora en aquests camps. Tot i això, l’investigació continuarà el pròxim any amb una segona fase d’estudi dedicada a avaluar l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació sobre altres camps educatius com per exemple el càlcul matemàtic.

23

portes

obertes

UNA APROXIMACIÓ A LA CIÈNCIA

Recerca científica a les aules La ciència és, sens dubte, una branca del coneixement fascinant. Apropar la ciència als més joves, en el format pedagògic adient a cada etapa, contribueix a desenvolupar un criteri propi i a fer entendre el món que ens envolta.

Jordi Mas

24

Una visita al museu de ciència és, per als alumnes de totes les edats, la descoberta de fets sorprenents, la font d’experiències inoblidables.

Als museus, ells poden tocar, sentir, veure, escoltar i conèixer coses sobre el món que ens envolta que no podrien fer a cap altre lloc. Les visites als museus de ciència o a exposicions científiques són tota una experiència plena de noves sensacions. Qui sap si en alguna d’aquestes visites es desperta l’interès del nen o la nena per dedicar-se a la recerca científica de més gran. Les vocacions comencen a vegades per experiències impactants, singulars.

A l’aula, els alumnes també poden ser l’objecte de la recerca científica en projectes de pedagogia i didàctica. Cal que innovem, que intentem millorar en mètodes pedagògics i, per això, ens calen projectes de recerca basats en experiències reals per tal de poder anar avançant, cada vegada més, en la manera com ensenyem. Els continguts curriculars, els formats educatius, l’ús de les noves tecnologies, l’organització de l’escola i de l’aula, tots són elements susceptibles de millora i sobre els quals cal fer recerca a l’aula.

Però, també els alumnes poden ser els subjectes de la recerca científica i ser ells els veritables protagonistes de la mateixa. Més que a un museu, més que objectes de la recerca, que els alumnes es converteixin en investigadors – ni que sigui per un

portes

obertes

temps reduït- té uns valors que cal potenciar i practicar. El mètode científic, dimensionat i en el format adequat per els diferents nivells educatius, pot ajudar a fer persones amb criteri propi, ciutadans amb capacitat d’entendre els que ens envolta i cercar solucions.

MÉS ENLLÀ DE L’EXPERIMENTACIÓ CIENTÍFICA L’experimentació científica els ajuda a decidir entre dues o més explicacions diverses a un fet concret, observat. Aquestes són les hipòtesis.

Suggereixen els motius pels que passa un fet, o prediuen el resultat futur d’una acció. Una de les hipòtesis més típica és, amb el braç estirat subjectant una pilota amb la mà: “si deixo anar la pilota, caurà al terra”.

Podem fàcilment experimentar què passa en aquesta situació. També podem, per tal d’esbrinar les variables que afecten aquest fenomen, variar la mida, el pes, la forma de la

pilota, l’altura del punt inicial, etc.

Això ens generarà un munt d‘observacions, de dades, sobre el temps que triga en arribar al terra, el nombre de bots, l’alçada del rebot, etc.

Podrem aleshores establir lleis que relacionin les variables amb els resultats i predir els comportaments de diferents objectes en funció de les variables analitzades. Sovint però ens oblidem dels controls negatius de tot experiment. Cal sempre experimentar l’efecte de no fer cap acció i avaluar-ne el resultat.

El temps que es pot dedicar a l’experimentació científica a les aules no ha de ser un temps extraordinari, sinó que ha de complir alguns dels objectius concrets del currículum escolar. L’experimentació ha d’ajudar a assolir coneixements específics, a més de beneficiar-se de la pràctica de mètode. A més. també cal superar determinades barreres que dificulten fer recerca a les aules. Aquestes barreres provenen de

factors com la seguretat dels experiments i la preservació de la salut dels estudiants, dels costos associats a determinats materials necessaris per a experimentar i la seva disponibilitat, la dificultat en l’avaluació de l’activitat, o de la mateixa confiança del docent en el mètode experimentador.

DESENVOLUPAR L’ACTITUD CRÍTICA Amb l’experimentació es pretén que els alumnes desenvolupin una actitud crítica, practiquin una manera de veure els problemes i la cerca de solucions, l’habilitat de treballar en equip i de cooperar per assolir unes fites concretes, i el fet de trobar dades concretes, reals, que donaran suport a nous coneixements.

Alguns autors identifiquen tres tipologies d’arguments en favor de l’experimentació a les aules. Primer, els factors cognitius que fan que els alumnes millorin la seva comprensió

25

portes

obertes

Allò que s’experimenta manualment es recorda millor que allò que s’escolta, es veu o es llegeix

26

de la ciència visualitzant algunes de les seves conseqüències. El treball pràctic pot confirmar, intensificar o emfatitzar algun contingut teòric estudiat durant el curs. Segon, els factors afectius fan que l’experimentació pràctica tingui un efecte motivador i il·lusionant en l’alumnat.

Genera entusiasme i interès, a la vegada que pot deixar una empremta major. Allò que s’experimenta manualment es recorda millor que allò que s’escolta, es veu o es llegeix. I finalment, el treball pràctic millora les habilitats dels joves aprenents de científic. A part de millorar la habilitat manipulativa, i de la reafirmació de la lateralitat, intervenen altres habilitats com l’observació, la mesura, la predicció i la inferència.

Altres aspectes positius són el treball en equip i el desenvolupament de la capacitat comunicativa.

La tendència actual a substituir l’enfocament deductiu tradicional pel mètode exploratiu (IBSE, inquiry based science education n) té també avantatges quant al tractament de la diversitat a l’aula. És apte per a tots els nivells dins de l’aula. Com enceta de fet un entorn creatiu obert al

descobriment de noves coses, motiva els alumnes avantatjats i adapta la seva complexitat a la seva pròpia iniciativa. No posa barreres a la seva imaginació. És totalment compatible amb la cerca de l’excel·lència sense perjudicar aquells alumnes que requereixen més atenció. Tampoc entorpeix l’interès de les nenes en la ciència i la seva participació en un entorn que l’estereotip dels

adults identifica més amb el gènere masculí. La Fundació Oms del Col·legi Oms i de Prat de Manresa i els seus “Dissabtes de la Fundació Oms” són un bon exemple de com combinar l’interès dels joves per la ciència en un entorn inclusiu que combina centre i família.

Ja finalment, iniciatives de professors, centres i altres institucions a nivell internacional han provat ja la seva eficàcia. Projectes europeus com la xarxa Pollen (http://www.pollen-europa.net/), amb participació catalana, són un exemple de com es pot anar incorporant la recerca a les aules, compartir experiències entre centres i professors. A part, diverses iniciatives de caire internacional, com per exemple TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study; http://timss. bc.edu/index.html) ajuden també a compartir experiències i mecanismes d’avaluació dels resultats.

La ciència, ben a prop teu!

CosmoCaixa Barcelona, ofereix, permanentment, activitats que apropen la ciència als més menuts, amb programes d’activitats creades per a adaptar-se a cada cicle educatiu.

Per exemple, dues de les activitats permanents del centre són el Flash i el Clikk. El Flash h es basa principlament en observar, experimentar i descobrir. Els joves científics posaran a prova les seves aptituds a l’hora d’interpretar plànols i construir un museu peça a peça; també podran transformar objectes i el seu propi cos interaccionant amb llums i om-

bres; els estudiants podran iniciar-se en la classificació d’animals i podran jugar modelant el curs d’un riu o transformant la seva veu. El Clikk és un espai on els més joves podran gaudir de les descobertes científiques mitjançant el joc i l’observació. Podran dur a terme experiments en un espai ple de miralls, lupes, remolins d’aigua i vaixells que suren sempre o, fins i tot, utilitzar estris per a fer bombolles de sabó gegants, entre moltes altres coses. Més informació al web: www. activitatseducativesfundaciolacaixa. es/cosmocaixa-barcelona.

portes

obertes

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS

Publicació orientada al professional de l’ensenyament, especialitzada en serveis educatius.

Per a més informació i reserva d’espais publicitaris

TUTORS I LA REVISTA DELS RS/ N10 ELS ORIENTADO TRE 2010 S E M I R T R 1

Tel.: 93 280 00 08 e-mail: info@medigrup.com

Activitats s als museu Professions amb projecció Noves ies teccnolog a l’aula Consum responsable

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS/ N08 2N TRIMESTRE 2009

I DELS TUTORS LA REVISTA ADORS/ N09 ELS ORIENT 9 STRE 200 3R TRIME

ció L’educany a Espa a L’EEES i els nous Graus Videojocs i adolescents m El cinema co t a complemen formatiu

l’aprenentatge Expressar-se bé en públic Créixer amb Residències universitàries

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADO RS/ N07 1R TRIMES TRE 2009

Gestió de la convivència

27

portes

obertes

APRENENTATGE I DEFICIÈNCIES DEL SON EN ADOLESCENTS

Trastorns del son en adolescents Dormir és una necessitat bàsica de les persones i a cada etapa de la vida el cos ho soluciona amb costums diferents. És a dir, en les etapes de creixement la quantitat d’hores que es dediquen a dormir és més alta; a l’adolescència es redueix i s’endarrereix el son fins que a l’edat adulta s’estandarditzen amb una necessitat de 8 hores de son.

28

Redacció

Les persones, en les seves diferents etapes del cicle vital, viuen canvis naturals i també necessaris. El cicle de la son, per exemple, n’és un d’ells. Els nadons, els adolescents i els adults tenen necessitats diferents en hores de son i cadascuna en la seva etapa és correcta. En qualsevol cas, les alteracions provindrien en la incorrecta resolució de les necessitats del son.

Durant les hores de son, a més de descansar i “carregar les piles” es produeixen processos relacionats amb el creixement.

EL SON ADOLESCENT Els adolescents segueixen una patrons de son diferents als dels nadons, preadolescents i els adults. I això és deu a una hormona que es diu melatonina, l’encarregada de dir-li al cos que és l’hora d’anar a dormir. En els adolescents, aquesta substància es segrega més tard i per això triguen més temps en anar a dormir i els costa també més aixecar-se al matí. A banda d’aquesta qüestió biològica, els adolescents, ja de per si dormen poc, i s’estima que el dèficit són un total de 2 hores del que haurien de descansar cada dia. És

per això que la seva atenció a les classes que comencen a les 8 del matí són menys productives del desitjat perquè els estudiants no presten tota l’atenció que convindria. La gran quantitat d’estímuls que tenen i la gran quantitat d’activitats extraescolars fan que els joves estiguin desperts fins a altes hores.

NORMES MÉS LAXES A CASA En els darrers anys s’ha implantat una manera de fer més laxa pel que fa als horaris, en el sentit que els jo-

portes

obertes

ves avui no tenen una hora habitual aproximada d’anar a dormir. Entre les causes més habituals d’aquest problema hi ha l’elevat consum de televisió, videojocs, internet i les xarr xes socials, etc. D’altra banda, també cal tenir en compte que per part d’alguns pares hi ha hagut una relaxació de les normes de control. Experts en matèria del son afirmen que els indicadors del dèficit crònic del son es manifesten en forma de malsons i somnambulisme. Més d’un 50% dels joves que van participar en un estudi recent dirigit pel doctor G. Pin Arboledas, membre de la unitat valenciana del son de l’Hospital Quirón, afirmen que pateixen malsons més d’un cop per setmana. A més, només el 19% dels adolescents enquestats d’entre 12 i 15 anys se’n va a dormir a una hora determinada tan sols els dies que té classe, mentre que la resta de dies hi va quan vol. Els problemes de manca de son comporten hiperactivitat així com canvis en els estats d’ànim, dificultats a l’hora de

controlar les emocions i un augment de la impulsivitat, entre d’altres qüestions. En alguns països, com és el cas dels Estats Units, ja fa temps que es van prendre mesures per contrarestar aquests problemes. La proposta que apliquen de fa anys és endarrerir l’hora d’inici de les classes.

QUINA ÉS LA SOLUCIÓ?

La solució passa per mantenir unes normes, és a dir, tenir una regularitat a l’hora d’anar a dormir i aixecar-se.

També és important tenir en compte

una sèrie de recomanacions per poder dormir i descansar. Per exemple, estar exposat sota llum intensa pels matins enlloc de per la tarda ja que la intensitat de llum fa que el cos es mantingui despert i alerta. És interessant practicar esport millor a mitja tarda ja que permetrà un millor descans. Si l’activitat és d’alta intensitat es desaconsella que es realitzi just abans d’anar a dormir ja que dificulta la relaxació. A més, cal evitar també el consum de begudes o substàncies estimulants cap al vespre.

Per què somiem?

Teories al voltant d’aquesta pregunta n’hi ha moltes. Veus d’alguns científics apunten que els somnis responen a l’atzar i que no responen a cap significació mentre que d’altres aposten per la seva importància i es deuen a una estructura del cervell i que són l’expressió del subconscient. Tot allò que somiem acostuma a passar a llocs espacialment coherents i els fet o situacions que succeeixen busquen respostes, orientació o l’assimilació d’informació, accions que també portem a terme quan estem desperts.

A més, quan somiem, acostumem a trobar informació significativa i reconeixem persones, coses situacions, de vegades ja viscudes.

¿Lo ves tan CLARO COMO CUANDO ERAS NIÑO?

guía í

Revista Trimestral de Masters, Postgrados y Cursos de Especialización

masters www.guiamasters.com

LA REVISTA QUE DESVELA QUÉ HAY DESPUÉS DE LA UNIVERSIDAD.

a t n e v ¡A la uiosco! en tu q

.

N.25 // 4º trimestre 2011 // 5¼

29

puertas

abiertas

TESTIMONIS

Com van escollir ells la seva professió?

A cada número de la revista Portes Obertes volem compartir amb els nostres lectors la història del camí triat per dues persones rellevants i destacades de la societat catalana a l’hora d’escollir el seu camí professional.

TONI MOOG, HUMORISTA

30

Toni Moog / FOTO: CEDIDA

“Sempre he volgut ser humorista, des de ben petitet em preguntaven: què vols ser de gran? I jo contestava: Martes y Trece. Però tampoc volia estudiar teatre o interpretació, volia ser humorista. Un bon dia vaig veure alguns còmics de Paramount Comedy en directe, i els meus amics em van reptar a pujar a l’escenari (sí, va ser un aposta). El fet es que em va agradar el registre humorístic, i a la gent també

els agradaven els meus monòlegs, així doncs vaig dedicar-m’hi seriosament i un cop vaig gravar amb Paramount Comedy i em vaig donar a conèixer ja no he parat. Odio que hem diguin monologuista, sóc humorista, també faig ficció, televisió..., però el monòleg és el registre humorístic que domino millor. Realment, la meva carrera ha estat bastant fulgurant. El primer any vaig estar actuant en petites sales per tota Catalunya. La gent no em coneixia, així que m’havia de guanyar el públic a cada funció. He arribat a actuar en locals on només hi havia borratxos que ni m’escoltaven, i crec que aquest fet va ser el que em va fer millorar i aprendre. L’any següent vaig començar a sortir de Catalunya i per fi gravar amb Paramount Comedy. Així em va començar a conèixer el públic de tota Espanya. Vaig començar a treballar en programes de televisió i a aprendre cada dia més. Mai he estudiat interpretació ni similars, m’he format tot treballant, això si, ben dur...

Per mi és fàcil trobar temes per un monòleg, és un defecte de fàbrica.

Veig coses gracioses on ningú veu res, m’inspiro en qualsevol cosa quotidiana. De fet, les coses més quotidianes són les que provoquen més riures. Jo les agafo i les treballo, les exagero, les extrapolo, les porto a nivells surrealistes. Tot i això, avui dia encara em poso nerviós al sortir a l’escenari. Depèn del lloc, però sempre hi ha nervis. Crec que la persona que surt a un escenari a fer riure, o té talent o és un inconscient. La gent amb talent sempre està una mica nerviosa abans d’una funció.”

VICTÒRIA PAGÈS, ACTRIU

Victòria Pagès /

FOTO: DAVID RUANO

“Envejo moltíssim els actors vocacionals que sempre han tingut molt clar el que volien fer. Jo no. Quan era joveneta m’agradaven moltes coses diferents i no tenia cap preferència per res en particular. Això sí, tenia molta curiositat i sempre m’apuntava a fer coses. Una d’elles va ser fer teatre a l’escola. Vaig començar fent petites obres i poc a poc m’ho anava passant millor. Mai

vaig tenir cap pretensió de ser actriu professional. Gaudia del teatre fentne i sobretot com espectadora. Jo crec que així em va començar el gust per la interpretació. Poquet a poquet i fascinant-me cada vegada que anava a un teatre a veure els actors treballar. No se’m passava pel cap ser actriu professional, ho veia una cosa tan allunyada de mi que ni m’ho vaig plantejar mai. Jo feia teatre amb un grup aficionat (on per cert, estàvem el Jordi Galceran, la Gemma Nierga, el Xavi Casan….) i em vaig llicenciar en Història Contemporània. Vaig començar a treballar al departament d’Ensenyament de la Generalitat. Els meus inicis teatrals van ser purament atzar. Amb els

meus companys del grup de teatre vam fer una col·laboració per a TV3, d’aquí a un càsting i una substitució de la Mercè Pons al Knack. Vaig haver de triar….i aquí estic! Recordo les meves primeres passes al món del teatre convençuda que seria una cosa temporal (a vegades hi ha dies que encara ho penso). La meva formació és purament pràctica, ja ho veieu. Hi ha moltes obres de teatre que et marquen per molts motius diferents, personals i professionals.

Pel text, pels companys amb qui treballes, pel ressò de la proposta, per la intensitat del treball.

A mi, potser, més que les obres, m’ha marcat la gent amb qui he treballat.

Destacaria el Ramon Simó (Arcàdia,

Escenes d’una execució, Les Troianes) que em va ensenyar l’enorme capacitat de treball que ha de tenir un artista i la professionalitat que se li pot exigir. I el Calixto Bieito (Peer Gynt, Tirant lo blanc, El Rei Lear) que em va ensenyar la bogeria interpretativa. La combinació del talent arrauxat i el talent treballat és per mi la quintaessencia de l’actuació.

Sortir a escena sempre et posa nerviós. I cada vegada més perquè la responsabilitat és més alta. És una sensació complicada de definir, voldries fugir corrents abans de sortir a l’escenari però ho donaries tot per poder sortir-hi sempre. És una mica masoquista però forma part de l’ofici.”

De ben segur que, tu i els teus alumnes, sentiu curiositat per conèixer els motius que van impulsar a personatges destacats triar la seva carrera universitària. Envia els teus suggeriments a info@medigrup.com i tindràs les respostes en el proper número.

31

portes

obertes

UNA ESCAPADA A TURQUIA

plena de futur i modernitat. Segons l’època de l’any, Turquia mostra una gran varietat de colors que encanten els sentits. Els marrons, ocres i vermells es tornen blaus i grisos en funció de la llum del dia.

32

Turquia a vista d’ocell Un dels grans nuclis de que expliquen la història del món es Turquia.

Els seus secrets, els seus costums, la seva gent i la seva història expliquen l’encant d’aquesta terra que uneix Orient i Occident.

Redacció

Descobrir els encants de Turquia és aproximar-se a la terra que uneix Orient i Occident, el passat i el futur.

Molts són els turistes que s’apropen a aquesta terra a la recerca de la mítica Tràcia, terra on explica la mitologia grega que van tenir lloc un dels 12 treballs d’Hèrcules, per tal de recercar les empremtes de Troia. També volen descobrir i contemplar les meravelles de Constantinoble, avui Istanbul, una de les més belles ciutats de l’actualitat.

Ciutats com Pèrgam, Edirne, Milet o Konya, són també indrets d’una gran bellesa que expliquen llegen-

des, històries i mites. A Esmirna va néixer Homer i a Teos va viure-hi Plató. A més, dues de les set meravelles del món es troben a Turquia, a la costa del mar Egeu, i són el Mausoleu d’Halicarnàs i el temple de la deessa Àrtemis. I no podem oblidar-nos de Faselis, l’indret que va unir Marc Antoni i Cleopatra.

Turquia conté una gran riquesa històrica de gran bellesa a més d’unes platges de color Turquesa, salts d’aigua, frondosos boscos, fèrtils valls, coves amb estalactites i estalagmites i grans formacions rocoses. Es tracta d’un paisatge de gran bellesa amb una gran importància històrica,

ISTANBUL Es tracta de la ciutat més gran i està situada al llarg de l’estret del Bòsfor, que uneix el mar de Màrmara i el mar Negre i que, a més, separa la part asiàtica de l’europea.

La ciutat es divideix en tres zones: el “Cuerno” d’or, el barri de Galata al nord i la ciutat nova, situada a la part asiàtica. Al llarg de la història, Istanbul ha tingut una gran importància geopolítica, motiu pel qual en més d’una ocasió altres estats han volgut exercir la seva influència. En els darrers 20 anys de vida, Istanbul s’ha convertit en una gran metròpolis moderna gràcies als seus grans centres comercials, culturals i les modernes autovies. Es tracta d’una ciutat plena de vida i la seva població segueix creixent, principalment pel gran percentatge d’immigració rural que arriba cada any a la ciutat. La història viva dels seus carrers, els barris, els temples, les mesquites i els palaus són una mostra de la seva gran riquesa cultural. Un dels costums més apreciats tant a Turquia com a d’altres països són els populars banys turcs.

Els estrictes preceptes de d’higiene de la seva cultura i la seva religió han fet que des de l’Edat Mitjana, el “hamam” o bany públic tingui una gran importància per a la societat.

L’objectiu d’aquest bany és la neteja profunda de la pell i la reactivació de la circulació. Cal destacar també l’artesania del poble turc, l’ambient dels basars i la calidesa de l’acollida de la seva gent. Entre els objectes més populars i apreciats hi ha les estores, l’orfebreria, els treballs en ceràmica i llauna, les joies, la pell o les figures de fusta, entre moltes altres coses.

Gradua’t a l’escola universitària més personal i assegura

el teu futur Grau en

Fisioteràpia

33

Grau en

Infermeria

Grau d’Informàtica

i Serveis

a r a c En ! s p m e t a s t e i h Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

www.eug.es

Vine a formar part de la cita clau per als professionals del món de l’educació. Una oportunitat única per intercanviar experiències i descobrir tots els recursos necessaris en tecnologia, material didàctic, innovació pedagògica i metodologia. Un esdeveniment imprescindible per aprendre i ensenyar com podem formar avui la generació de demà.

Recinte Montjuïc 21-23 Març 2012

www.expodidactica.com