Món Empresarial 104 by Medigrup

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Abril 2008 n. 104 LES SECCIONS ECONOMIA

LA FUNDACIÓ CYD PRESENTA UN ESTUDI SOBRE LA CONTRIBUCIÓ DE LES UNIVERSITATS AL DESENVOLUPAMENT pàg. 3 a 12 >>

La incidència dels resultats de les darreres eleccions en l’economia del nostre país, a debat. Entrevista a Enric Enrech, president del Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Bagués i Masriera, la història de dues joieries amb més d’un segle, que ara conviuen juntes.

Un informe apunta el camí a seguir per la Universitat Els espanyols es troben entre els europeus que menys satisfets estan amb els estudis rebuts.

La Fundació CYD insisteix en la necessitat d’alinear el finançament a la consecució d’objectius. DESTAQUEM JOAN MANUEL TRESSERRAS

Conversem amb Carme Ponte, directora de màrqueting de Barcelona TV.

CONSELLER DE CULTURA

Daniel Ortiz ens descobreix què fa el Banc d’Aliments, una entitat que funciona des de fa vint anys.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Les apostes més segures en moments difícils per a les borses. Els pros i els contres de pagar la nostra hipoteca amb moneda estrangera.

INTERNACIONAL

“Ja no valen excuses pel retorn dels papers de Salamanca”

pàg. 27 a 34 >>

Les reflexions de Joan Tugores ens apropen a la crisi financera dels Estats Units. Egipte impulsa la seva economia, el que pot suposar una oportunitat per a les empreses catalanes.

LUIS ABAD DIRECTOR GENERAL D’ALTRAN CIS El sistema universitari espanyol s’ha de preparar per afrontar canvis. / ARXIU

El sector de l’ensenyament afronta els reptes d’una formació permanent amb noves prioritats.

Un rendiment acadèmic amb resultats relativament bons i una inserció laboral dels titulats en pitjors condicions que en d’altres països europeus són aspectes negatius del sistema universitari espanyol, segons un informe elaborat per la Fundació CYD. Per contra, tot i que sigui lentament, s’observa un augment de la despesa en R+D de les universitats espanyoles, tot i que continua sent dèbil la cooperació en in-

FORMACIÓ DIRECTIVA

ESPECIAL: FORMACIÓ CONTÍNUA

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Juan Pedro González, director del Consorci de la Formació Contínua a Catalunya.

pàg. 43 a 48>>

novació entre aquestes i les empreses. D’altra banda, l’estudi alerta que Espanya encara està molt lluny dels principals països pel que fa a la despesa en educació superior en relació al PIB per càpita. Davant d’això la Fundació CYD fa una sèrie de propostes inspirades en principis com l’autonomia, la flexibilitat i la diversificació, que han de caracteritzar el sistema universitari. PÀGINES 3 I 4 >>

JORDI MESTRE

Entrevista a Miquel Solé, director de la Fundació Cultural Caixa Terrassa.

MALGRAT HAVER AVANÇAT, ENCARA QUEDA CAMÍ PER RECÓRRER

Miquel Bonet conversa amb Pilar Jimenez, directora de recursos humans de Saba.

Catalunya, a la cua d’Europa

ESTILS DE VIDA

pàg. 49 a 55 >>

La Mifanera ens apropa a tots els sabors de l’arròs. La doctora Anna Tort parla de salut dental.

DIRECTOR GENERAL DE CAIXA SABADELL

Catalunya obté un suspens claríssim en formació contínua, segons l’estadística Eurostat que ens situa, fins i tot, per sota de la mitjana espanyola i, a anys llum, dels països nòrdics. Les empreses no perceben la formació com una inversió de futur, alhora que l’actual conjuntura econòmica tampoc ajuda. Paradoxalment, Barcelona és un dels clusters de formació que més creix a Europa.

Entrevista al polifacètic Albert Espinosa, actor, director i guionista.

La formació és clau per la competitivitat. / ARXIU

“Volem ser cinquens a Catalunya”

PÀGINES 35-42 >>

“Les previsions que teníem, en aquests moments no són viables”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

DIRECTORI D’EMPRESES

EDITORIAL

Acerinox ..................16, 25 Adidas ...........................16 Air France ......................17 Alitalia ...........................16 Altran CIS ......................15 Barcelona TV ................18 BBVA ...............................8

Editorial

Caixa Sabadell ..............23 Caixa Terrassa ...............43 Damm ............................16 Delta Air Lines.............. 17 E.ON ..........................8, 16 EADS .............................17 Endesa ...........................16 Freixenet........................16 Habitat...........................17 Hertz ..............................16 HP ....................................9 Intel ...............................17 La Caixa .........................16 Mapfre...........................16 Mutua Universal............17 Mututa Madrileña .........17 Nacex ............................16 Northern Rock ...............17 Roca...............................33 Sacyr..............................16 Sacyr................................9 Sage SP .........................21 Schneider Electric .........16 Seat ...............................16 Secartys.........................20 Siemens.........................17 Spanair ..........................17 Swatch ..........................17 Time Warner..................17

ENEMICS, RIVALS I COMPANYS DE PARTIT A l’hora d’escriure l’editorial no voldríem caure en el fet de parlar del debat del poder dels polítics per ocuparnos de temes més rellevants com l’economia. I és que ens sembla inútil especular al voltant dels equilibris de forces d’uns determinats partits o si serà, o no, ministre un meritori polític de pro. Tot plegat no fa confiança pensar en els valors que mouen als polítics quan sovint donen la impressió d’estar més pendents de les expectatives i il·lusions personals que no pas d’estar al servei de la societat que els vota. I és que és evident que a tots ells els costa deixar el poder. En tot cas, recordem pocs casos que l’abandonin per decisió pròpia. En general, se’n van quan els desplaça l’aparell del partit o directament els vots els fan fora. Aquesta situació can-

viaria amb llistes obertes de responsabilitat en polío bé posant límits als man- tica, col·lectiu al qual oblidats. Què tindran les poltro- guem a assolir que, cada nes polítiques perquè siguin cop que hi ha eleccions, pot tan confortables? És que ne- perdre la seva feina. cessitem una classe política No és d’estranyar que en professional integrada per el debat dels partits sobrin posicions busun col·lectiu cant el poder que sempre “Els polítics i manquin ha d’estar sovint donen la p r e o c u p a c i “col·locat”? Pensem que impressió d’estar o n s p e r t e que afecsi allò que es només pendents mes ten a aquells decideix en de les il·lusions q u e e l s h a n política és votat. Qüesimportant, personals” tions com per què no comptar amb els millors l’increment de l’euríbor que, en l’exercici del poder? No de fet, és una via soterrada és aquesta la conclusió a la de la pujada de tipus i que, qual arribem si comparem és veritat que, a mig terels salaris dels executius de mini pot incidir a frenar la les millors empreses amb inflació, però que ara presels que cobren els càrrecs siona en el dia a dia de les polítics. Una segona qüestió economies domèstiques, a abordar és l’expectativa realitat que hauria d’ocupar de futur de cada una de les doblement als polítics, pripersones que ocupen llocs mer perquè incideix en el

seu electorat i segon, i no menys important, per afrontar la gènesi del problema, que no és altra que la manca de confiança entre les entitats financeres, preocupades per mantenir-se fora del foc amb l’objectiu d’aconseguir una posició “diner” si venen mal dades. Clau que està esquitxant el sector immobiliari, amb dades inqüestionables com el descens d’un 27% en la venda de vivendes, magnitud que s’agreuja quan parlem del mercat de segona mà, més condicionat per la liquiditat que pels costos de producció, on la incidència és d’un 43% de reducció. Què passaria si l’increment del PIB evolucionés per sota del 2%? Emergirà l’atur, hi haurà desequilibri fiscal i, en definitiva, es donarà una combinació d’elements propis d’un canvi de cicle en tota regla.

Toshiba ..........................17

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. Relacions Públiques: Jana Robles. Delegació Girona: Víctor Valverde. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 - Girona: Pg. Olot, 49, 1r 1a. Tel. 972 23 08 49 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Coordinador de Finances: Iván Giménez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Economia SITUACIÓ ACTUAL I RECOMANACIONS DE FUTUR

Un estudi de la Fundació CYD retrata el present i futur de la Universitat Un any més l’informe de la Fundació CYD repassa l’estat actual de les nostres universitats. A partir d’una sèrie de reflexions, que giren entorn a la inserció laboral dels graduats, la recerca universitària i la transferència de tecnologia i la situació financera de les universitats, entre d’altres, l’informe fa una sèrie de recomanacions a tenir en compte de cara al futur.

culats i graduats en primer i segon cicle, així com de les places ofertades i la matricula de nou ingrés i l’increment d’alumnes de doctorat, de professorat o de personal d’administració i serveis. Tanmateix continua observant-se un rendiment acadèmic relativament reduït i un impacte directe del sistema universitari a l’economia espanyola rellevant (del 0,6% tant del VAB global com del total de llocs de treball, en el darrer any disponible).

Per quart any consecutiu, la Fundació CYD presenta el seu informe sobre la contribució de les universitats al desenvolupament. La Fundació CYD, que compleix el seu cinquè any d’existència aquest 2008, està presidida per Ana Patricia Botín i compta amb la participació de destacats membres de la societat i l’empresa espanyola en el seu patronat. Entre les conclusions de l’informe CYD 2007 es poden destacar les següents:

Tendències generals del sistema universitari: S’observa una continuïtat en una sèrie de qüestions ja apuntades en anteriors informes tals com la disminució del nombre d’estudiants matri-

Els resultats del baròmetre CYD d’opinió dels experts indiquen que s’observa una millora en la percepció social de les tendències en el sistema universitari, especialment, en el cas de la importància que té per a la universitat la seva relació amb l’empresa i la dotació d’infraestructures per a la ciència, la tecnologia i la creació i transferència de coneixement. Encara que, per altra banda, hi ha hagut un increment en la consideració com a possible problema dels aspectes diagnosticats per la Fundació, especialment en el cas de les dimensions que es refereixen a la formació i inserció laboral, com la relativa al paper de la formació universitària com a garantia d’obtenció de competències i aptituds.

Hi ha hagut un augment considerable de la transferència de tecnologia de les universitats a les empreses. / ARXIU

Graduats universitaris i mercat de treball: S’observa un any més que la població amb estudis universitaris presenta millors indicadors en el mercat de treball: majors taxes d’activitat i ocupació que la mitjana i menor taxa d’atur. Alhora també aconsegueixen majors ingressos, tot i que Espanya és un dels cinc països de l’OCDE amb menor diferència de guanys entre un

graduat superior i un titulat en educació secundària i és també el país de l’OCDE on més ha disminuït aquesta diferència en els darrers set anys. Per altra banda, la inserció laboral dels titulats superiors espanyols es produeix en pitjors condicions que en altres països europeus. Així, segons l’estudi REFLEX, els graduats espanyols del curs 1999-2000 eren

l’any 2005 els que majors taxes de temporalitat registren, els que aconsegueixen en menor proporció un treball qualificat, els que menys satisfets estan amb els estudis rebuts, o dels que menors ingressos aconsegueixen (entorn als 1.400 euros bruts mensuals enfront els 2.500 dels graduats superiors alemanys o suïssos). En el procés d’inserció laboral, responsables

ECONOMIA / Tema del mes

universitaris, empresaris i alumnes consideren que són més importants les competències que un expedient brillant. En aquest sentit, constitueix un repte per a les universitats integrar a la seva política, el desenvolupament de les competències professionals i el reconeixement dels aprenentatges formals i informals. Finalment, cal indicar que la via de més èxit per inserir-se al mercat de treball continua sent la xarxa de contactes personals, mentre que augmenta l’efectivitat dels serveis universitaris, de les pràctiques durant els estudis i d’Internet. Pel que fa a la formació continua, Espanya ocupa una posició més endarrerida que la mitjana de l’OCDE, per la qual cosa esdevé necessari incrementar els esforços tant des del punt de vista universitari com general. Pel que fa a la formació contínua universitària a Espanya, un dels temes que està marcant l’agenda és la transició des de l’heterogènia oferta de formació contínua existent fins ara als màsters universitaris (oficials) i la necessària adaptació a aquesta situació dels màsters que són títols propis.

La recerca universitària i la transferència de tecnologia de les universitats a les empreses: S’observen algunes pautes positives, com l’augment de la despesa en R+D de les universitats

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

Continua sent molt dèbil la cooperació en innovació entre empreses i universitats Segons l’informe cal adequar l’oferta docent a les necessitats de l’entorn productiu espanyoles, el creixement del nombre d’articles publicats en revistes de referència, o la tendència a l’alça del finançament empresarial de les despeses en R+D universitàries. I, per altra banda, alguns resultats negatius com l’estancament o lleugera reducció que s’observa en les sol·licituds de patents i els retorns del VI Programa Marc de la UE o el fet de que continua sent molt dèbil la cooperació en innovació entre empreses i universitats. En aquest sentit, potenciar els vincles estables entre empresa i grup universitari és condició necessària per a la contractació de R+D, per a què els seus resultats siguin satisfactoris i puguin incorporar-se en forma d’innovació a l’empresa. Finalment, es pot remarcar que hi ha hagut un augment substancial de la transferència de tecno-

Els recursos públics destinats a la Universitat, en general, s’han reduït. / ARXIU

Pel que fa a la formació contínua Espanya ocupa encara una posició endarrerida. / ARXIU

logia de les universitats a les empreses tant com a resposta a la demanda empresarial (demand pull), com impulsada per les universitats (technology push), la qual cosa contrasta amb els resultats més aviat negatius constatats a informes anteriors. No obstant això, la comparació internacional posa de manifest que encara són necessàries millores per assolir els resultats dels països més avançats.

La situació financera de les universitats públiques espanyoles: Espanya està molt lluny dels principals països en indicadors com el pes de la despesa en educació superior en relació al PIB o la despesa total per alumne en relació al PIB per càpita. Queda clar, doncs, que és necessari continuar augmentant els recursos. Per altra banda, l’anàlisi dels estats financers de les universitats públiques espanyoles mostra una gran diversitat tant individualment com agrupades per comunitat autònoma. S’observa que encara que els recursos públics són la principal font d’ingressos de les universitats, el seu pes en el total s’ha reduït. Per altra banda, la Fundació continua insistint en que és necessari alinear explícitament el finançament a la consecució d’objectius, i s’ha de diversificar, alhora, les fonts de finançament, el que suposa col·laborar amb el sector privat de manera proactiva i, en aquesta línia, resulta precís impulsar els incentius al mecenatge empresarial amb les universitats. Respecte al sistema de finançament universitari per comunitats autònomes, s’observa que es reduït el nombre de comunitats autònomes que aposten per la combinació de mecanismes de fórmula per cobrir les necessitats bàsiques i procedi-

ments contractuals per a la millora de la qualitat o la potenciació d’àrees estratègiques. Entre les que ho fan, destaquen la Comunitat Valenciana, Catalunya Andalusia i Madrid

Recomanacions La política universitària ha desenvolupat un conjunt d’iniciatives que profunditzen el nivell d’autonomia de les universitats, permetent que avancin en un disseny més específic de la seva oferta docent o la seva política de personal. Aquestes iniciatives coincideixen amb l’objectiu de dotar les universitats públiques d’una major autonomia, flexibilitat i diversificació, objectius que han inspirat les propostes de la Fundació CYD. No obstant això, cal insistir en un conjunt d’aspectes: a) Oferta de titulacions: Necessitat d’una intervenció explícita de les entitats empresarials més representatives en l’àmbit territorial d’influència de la universitat. b) Política de recursos humans: Eliminar el límit del 49% del total establert per al personal docent i investigador (PDI) contractat, introduir plans de jubilació anticipada a les universitats on l’edat mitjana és més elevada, potenciar la mobilitat, incorporar com a mèrit rellevant en el currículum la transferència de tecnologia o permetre a les universitats una política pròpia de retribució del PDI. c) Finançament de les universitats: Potenciar la generalització de plans estratègics i de contractes-programa, possibilitant així una planificació a llarg termini i vincular de manera gradual aquest finançament a la consecució d’objectius. Possibilitar que els preus públics i els drets siguin fixats per les pròpies universitats.

d) Inserció laboral: Adequar l’oferta docent a les necessitats de l’entorn productiu. Fomentar la formació continua. Desenvolupar la possibilitat que dóna la LOMLOU en relació als procediments per a l’accés a la universitat a aquells que, acreditant una experiència laboral i professional, no disposin de la titulació acadèmica legalment requerida. e) Avaluació de la qualitat: ANECA i els organismes equivalents en les comunitats autònomes haurien d’integrar el sistema nacional d’agències d’avaluació i acreditació de la qualitat, establint els mecanismes i procediments que permetin que les resolucions establertes generin efectes en qualsevol part del territori nacional. f) Recerca i transferència de tecnologia: Les OTRI han d’actuar més com a centres de coordinació i contacte en les relacions de la universitat amb l’empresa que com a oficines administratives. Desenvolupar una adequada política de suport als parcs científics i tecnològics de les universitats, així com als serveis de patents i spin offs. Contemplar la possibilitat que en els contractes de prestació de serveis, el PDI pugui prestar els seus serveis a les instal·lacions de l’empresa. g) Tres temes per a la reflexió: La intervenció de les universitats en el procés de selecció de l’alumnat; la definició de l’estructura del govern de les universitats (la Fundació defensa que siguin les universitats les que configurin d’acord amb la comunitat autònoma competent, els seus òrgans de govern); i la política de comunicació (és necessari una major aposta dels mitjans de comunicació pels temes educatius i també de les universitats per aconseguir un major reconeixement social).

A fons / ECONOMIA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOAN MANUEL TRESSERRAS, CONSELLER DE CULTURA

“Ja no valen excuses per completar el retorn dels papers de Salamanca” El professor Tresserras és poc amant de les polèmiques i de les polítiques d’aparador, per això malgrat els diferents fronts que té obert el Departament amb l’Estat o amb comunitats veïnes, com València o Aragó, ell sempre ha optat per una política discreta de formigueta, buscant sempre el consens entre les parts. La mateixa voluntat que impulsa un dels seus projectes més ambiciosos per la present legislatura, el Pla Nacional de Museus. La literatura catalana no té la visibilitat ni disposa de les plataformes de promoció de la literatura castellana, per tant, Frankfurt era una oportunitat única per la literatura catalana. L’ideal hauria estat comptar amb la complicitat dels autors catalans que escriuen en castellà per tal que s’haguessin prestat a fer d’ambaixadors de la literatura catalana, però es van trobar en mig d’una polèmica interessada i sobrevinguda, que va fer que molts optessin per quedar-se’n al marge.

JAUME RIERA

Suposo que tant aviat com es conegui el nom del nou ministre de Cultura s’hi posarà en contacte per desbloquejar el retorn dels papers de Salamanca? Doncs sí, perquè ni hi havia ni hi ha cap raó per dilatar el procés de retorn, per tant confio que quan hi hagi el nou govern constituït la primera mesura que aprovarà serà convocar la comissió mixta per validar la feina de la part catalana de validació dels documents que han de retornar. Un canvi de titular del ministeri pot facilitar les negociacions? Parteixo de la hipòtesi que serà el mateix ministre perquè es va incorporar amb la legislatura força avançada. S’ha intentat treure punta a la nostra relació, però sempre s’ha mantingut en una bona cordialitat personal, al marge de certes discrepàncies. No crec que el fre del retorn s’hagi degut tant a una decisió personal, com a una decisió política de no tocar el tema fins a després de les eleccions, per no donar munició al PP, cosa que crec i així m’he manifestat que era un error. Ara, per tant, ja no valen excuses i s’ha de complir el que diu la llei. Abans d’acabar l’any s’haurà completat el retorn? No puc imaginar-me un altre escenari. En quina fase està el litigi sobre les peces del Diocesà de Lleida reclamades per Aragó? També estem aquí davant d’un conflicte polític sobrevingut, perquè aquestes obres formen part dels fons de la Diòcesis de Lleida des de fa un segle. El Govern té un mandat del Parlament que segella la unitat del fons patrimonial del Museu Diocesà de Lleida, ara bé, hem transmès al Govern d’Aragó la nostra voluntat de gestionar aquesta patrimoni amb la màxima generositat, però no acceptarem que es posi en qüestió la legitimitat de la col·lecció, ni el procés d’adquisició i custòdia de les peces, volent-lo presentar com un espoli. Hi ha alguna interlocució amb la Generalitat valenciana per garantir la reciprocitat de les emissions de TVC i Canal 9? La interlocució està oberta i tenim la certesa que arribarem a un acord. Abans, però, cal disposar de la infraestructura necessària, que va associada a un decret que el ministeri està a punt d’aprovar. Un cop el tinguem farem arri-

DAVID FERNÁNDEZ.

bar al Govern valencià una proposta de conveni i de col·laboració de les respectives indústries culturals, perquè creiem que junts tindrem més força, mercat i capacitat de negoci. No és normal que els governs de Catalunya i València tinguin tan poca relació com tenen, i això ha de ser independent del color polític de cada govern. La implantació de la TDT no va al ritme que s’esperava. Cada canvi tecnològic comporta una sèrie de posicionaments que van des dels escèptics als apologètics. Dels que pronostiquen que el canvi no s’acabarà produint per la raó que sigui, als que es mostren excessivament optimistes en la implantació de la nova tecnologia. La implantació de la TDT és un procés que està en marxa i que no té retorn, i que obliga a un reajustament del sector que pot originar alguns problemes. El que volem és que l’encesa digital s’avanci prou a la apagada analògica com per assegurar una transició tranquil·la. Així, doncs, per quan està prevista l’apagada analògica? L’actual calendari preveu a finals del 2009 una implantació de la TDT a pràcticament tot el territori, equivalent a la que té avui la TV analògica, que no és fàcil en un país amb un relleu tan acci-

“No és normal que els governs de Catalunya i València tinguin tan poca relació com tenen” “L’ideal hauria estat comptar a Frankfurt amb la complicitat dels autors catalans que escriuen en castellà” dentat com el nostre. Al cap d’uns mesos es produiria l’apagada analògica. Es pot avaluar l’impacte que ha tingut Frankfurt per la literatura catalana? A nivell qualitatiu hem guanyat visibilitat i accés a altres indústries editorials, fonamentalment un mercat alemany al que difícilment podíem arribar. El que encara no tenim és l’impacte econòmic que ha suposat per a la indústria editorial catalana, però diria que va estimular els contactes, va ajudar a consolidar una sèrie de noms com Cabré, Barbal, Monzó o Porta i es va despertar un interès per la nostra literatura. La conselleria i el Llull es van sentir sols en la polèmica sobre la llengua a Frankfurt?

El Pla de Museus és molt ambiciós, ja n’ha parlat amb el conseller Castells? Sí, n’he parlat i sí que es veritat que és molt ambiciós pel que fa a la seva concreció definitiva. El Pla és un intent d’ordenar i planificar el món museogràfic a Catalunya, perquè el que no pot ser és que hi hagi uns 450 museus, però només un centener compleixin la normativa. La voluntat és crear una veritable xarxa de museus agrupats entorn de quatre grans eixos: Art, Societat, Ciència i Tecnologia i Ciències Naturals. Part de la comunitat acadèmica s’oposa a la desaparició del Museu Arquelògic? No anem a tancar res, el que cal és donar un nou impuls a l’arqueologia, sacsejar-la com ara van fer fa cent anys els noucentistes. Creiem que serem més capaços de posar-la al dia si agrupem el patrimoni arqueològic, històric i etnològic del país en una sola instal·lació moderna, que funcioni com un autèntic centre de recerca, dotada de les tecnologies més avançades. El que no podem fer és quedar-nos amb els braços creuats i seguir funcionant amb esquemes del segle XIX, mentre assistim al canvi de paradigma cultural i pedagògic propiciat per la revolució tecnològica. El nou Museu de la Societat catalana s’ubicarà al Fòrum i s’inaugurarà durant la següent legislatura? L’Ajuntament de Barcelona ens ha ofert l’edifici Fórum per ubicar-hi el Museu de la Terra. Pel que fa al Museu de la Societat de moment només hi ha en ferm la voluntat de crear una comissió que estudiï les diferents possibilitats, però la idea és fer un pas endavant i ser prou audaços com per posar al dia les nostres infraestructures culturals. Si hi ha consens ho tirarem endavant i si no mirarem que el que tenim es presenti de la manera més digna possible. La idea és que al 2010 hi hagi un projecte ferm.

EMPRESA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

ENTREVISTA A ENRIC ENRECH, PRESIDENT DEL COL·LEGI D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA

“Avui dia l’agent comercial ha de ser un assessor per a l’empresa” El Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona té més de vuitanta anys d’existència. A banda de protegir la professió, proporciona la formació per convertir-se en agent comercial. En els moments actuals de mundialització, l’agent és un observador privilegiat dels mercats i pot ser una font d’informació molt valuosa per a les empreses.

“A vegades l’agent comercial no entén que s’ha d’anar reciclant”

BEGONYA MERINO

Quin és el repte dels agents comercials avui? La situació de mundialització en la qual ens trobem. En aquest context lògicament l’agent comercial és una peça clau dintre de l’empresa perquè és qui es posa en contacte amb el client. I això com afecta a la seva professió? Cada vegada més, l’agent comercial té que ser un assessor, ha d’entendre molt bé el producte que fa l’empresa, fer un bon estudi de mercat i de producte i demanar a l’empresa aquell producte que sigui necessari perquè cada vegada més ja no es tracta de vendre, sinó de quines són les necessitats del client. Com contempla el col·legi aquesta necessitat? Des del col·legi cada vegada més estem formant a aquest agent comercial per tal que pugui detectar les necessitats del client i exigeixi de l’empresa que li faci el producte adequat, amb el preu adequat, els colors adequats... Es tracta que l’empresa doni resposta a les necessitats del client. Diríem doncs que el perfil de l’agent comercial està canviant de forma considerable... El perfil hauria de ser el que he dit abans, passa que normalment l’agent comercial no entén que s’ha d’anar formant i reciclant, que aquesta formació cada vegada és més necessària per competir en aquest món que és únic i no té fronteres, que el comerç està obert a tothom i que ell s’ha de posar al dia. Al col·legi hem posat al dia l’Escola Supe-

“L’agent ha d’entendre molt bé les necessitats del client” ters, o graus, o postgraus, segons el nou pla de Bolonya.

Enric Enrech a la seu del col·legi. / DIEGO CALDERÓN.

rior de Vendes, que si poguéssim canviar el nom li diríem Escola Superior de Necessitats del Client, del Màrqueting Operacional, de la Gestió Comercial, de l’Assessor Comercial, en resum, d’una persona que té que anar més enllà del que anava abans un agent comercial. Hi ha un perfil de col·legiat? Tenim un ventall molt ampli. Alguns col·legiats s’han convertit en distribuïdors i han establert la seva pròpia empresa, ja no fan d’intermediaris sinó que són emprenedors que fabriquen el producte al nostre país o a l’estranger i ells mateixos facturen el producte al client directament. També en aquest moment al col·legi ens estem posant al dia pel que fa al repte dels agents comercials que estan fixes en una empresa amb una comissió, que estan al règim general. I també tenim agents comercials que són autònoms i que facturen a l’empresa. Però

tots ells han d’estar ben formats. Quin és el perfil més demandat per les empreses avui en dia? Aquest perfil d’agent comercial preparat que deia abans. Ha de parlar anglès, ha de tenir coneixements de comerç exterior, però sobretot ha de saber, insisteixo, quines són les necessitats del seu client. Quin tipus de titulació és la que s’obté al col·legi? El que donem és una titulació del Ministeri de Comerç, un títol administratiu mercantil. Ara amb La Salle i amb l’Universitat Ramon Llull fem uns cursos de gestió comercial que consten de gestió comercial bàsica, superior i màrqueting operacional i al final d’aquests tres cursos, que són troncals, donem un títol que seria com universitari, entre cometes, però que serien crèdits per aconseguir titulacions de Bolonya que són postgraus o graus i que poden accedir a màs-

Quines són les diferències entre un comercial a seques i un agent comercial? Els comercials que actuen de comercials no estan col·legiats i no tenen la titulació d’agent comercial. I poden col·legiar-se? Des del col·legi els convidem a venir perquè hi ha una sèrie de serveis que estan dirigits a que les persones que estan al carrer tinguin una sèrie d’avantatges i que la factura de les despeses pugi menys. El que volem és protegir aquesta professió. Però què passa? Moltes vegades aquestes persones es diuen comercials, estan en una empresa però merament de comercial. Com avala el col·legi als agents? Nosaltres vetllem per que qui és agent comercial titulat sigui valorat per l’empresa com a tal. Primer perquè està protegit pel col·legi, que té el poder d’obrir un expedient sancionador a qualsevol agent que actui fora de la legalitat o la mala ètica. Procurem també que siguin bons professionals gràcies a la formació.

BREUS COL·LEGIALS

COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS DE TELECOMUNICA NOU LLIURAMENT DELS PREMIS SALVÀ I CAMPILLO DURANT LA NIT DE LES TELECOMUNICACIONS 2008

El COETC va guardonar, un any més, als professionals que han destacat en el desenvolupament de les TIC al llarg de l’any, amb els Premis Salvà i Campillo. El Premi EspeMiquel Ramírez, degà dels ‘telecos’. cial va recaure a Josep Mompín, per contribuir a la creació de La Nit de les Telecomunicacions des dels seus inicis. El Premi d’Honor va ser atorgat a Carles Vivas, director general de Secartys, per la seva tasca a Hewlett Packard. El Premi Enginyer de l’any va ser per Jordi Botifoll, director general d’operacions de Cisco. També van ser guardonats Tobías Martínez, director general d’Abertis Telecom (Premi Telecom Europa) i Francisco Román, president de Vodafone España (Premi Telecom Espanya). COL·LEGI DE PUBLICITARIS I RELACIONS PÚBLIQUES DE CATALUNYA HOMENATGE DELS PUBLICITARIS A LA MARCA “BARCELONA” I A PASQUAL MARAGALL

Durant el transcurs de la IV Trobada de Veterans i Veteranes de la Publicitat, organitzat pel Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, l’exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, va rebre un homenatge per la seva tasca davant l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. En el mateix acte, es va fer un reconeixement i entrega d’una distinció a diferents destacats professionals del món publicitari que van contribuir a l’èxit dels Jocs Olímpics, com Lluís Bassat, Miguel Giménez-Salinas, Josep Fernández Royo, Karin Leiz, Leopoldo Pomés i Leopoldo Rodés. COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA SOCI DE REFERÈNCIA A CATALUNYA DEL CLUB EXCELENCIA EN GESTIÓN

El Col·legi Oficial d´Enginyers Industrials de Catalunya ha signat un acord amb el Club Excelencia en Gestión, presidit per Ana Patricia Botín, a través del qual es converteix en el seu soci de referència a Catalunya, amb l’objectiu de participar conjuntament en projectes d’investigació enfocats a l’empresa catalana. Mitjançant aquest conveni, el Col·legi Oficial d´Enginyers Industrials de Catalunya vol aportar més valor als seus col·legiats en temes de màxim interès per a la gestió empresarial, en àrees com la innovació, la transformació, l’excel·lència i el capital humà.

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

Una mirada enrere... 1 de març Euroinflació històrica S’arriba al record de l’IPC a la zona euro amb un 3,2%, el punt més alt des que es va crear. La possibilitat que el Banc Central Europeu (BCE) opti per reduir els tipus d’interès sembla allunyar-se cada cop més. Espanya es manté en la segona posició en el grup dels països de l’eurozona que van registrar taxes d’inflació interanual més altes. Eslovènia, amb un 6,4%, lidera el rànquing, mentre que Holanda (1,8%), Alemanya i Portugal (2,9%) són els estats que registren les taxes d’inflació més moderades.

4 de març Les fires generen gairebé 2.400 milions a Catalunya

Un estudi sobre l’impacte econòmic de l’activitat firal a Catalunya desvela que les fires van generar a Catalunya uns efectes totals sobre la producció de 2.372 milions d’euros el 2006. D’aquest total, un 72,8% va correspondre als efectes derivats de las despesa de consum de visitants i expositors i el 27,2% restants als efectes derivats de la despesa d’inversió. L’estudi també revela que el sector de les fires va donar ocupació a 26.748 persones. Pel que fa als efectes sobre el valor afegit brut (VAB), s’estimen en 1.167 milions, aproximadament un 0,6% del VAB de Catalunya el 2006. Les vendes de cotxes cauen un 2,4% a Catalunya El mercat automobilístic continua a la baixa i aquest mes les vendes han caigut un 2,4%. És un resultat pitjor que el registrat al conjunt de l’Estat,

on l’impuls del sector del lloguer de cotxes contraresta l’evolució negativa del mercat de particulars. Des de l’inici de l’any, les vendes han caigut més d’un 18%, fet que ha provocat que la patronal dels fabricants, Anfac, anuncii que revisarà les seves previsions per a aquest any, que inicialment apuntaven a una caiguda del 2%.

que les diferències entre comunitats s’han anat reduint al llarg dels anys però les posicions absolutes poc han variat: Madrid, el País Basc, Catalunya i Navarra. Segons l’informe, Catalunya obté bones posicions en infraestructures i innovació tecnològica però ha de millorar en formació.

7 de març El nou rècord de l’euro no fa canviar la política del Banc Central Europeu El Banc Central Europeu (BCE) manté els tipus d’interès al mateix nivell com fins ara, és a dir al 4%. Aquesta decisió coincideix amb un nou rècord registrat per l’euro, que s’ha arribat a canviar a 1,5372 dòlars, el valor més alt des de la seva entrada en circulació. Pel BCE, el repunt de la inflació i una revisió a la baixa de les previsions de creixement per a la zona euro per aquest any no són motius suficient per abaixar de moment el preu del diner. La UE condemna l’actuació de l’Estat espanyol en l’assumpte E.ON La Comissió Europea guanya la seva batalla judicial contra el govern espanyol per les condicions imposades a la fallida opa d’E.ON sobre Endesa. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJE) ha aprovat una sentència que dóna la raó a Brussel·les i culpa el ministeri d’Indústria d’haver violat la legislació comunitària en negar-se a retirar les exigències a E.ON com li reclamava la comissària de Competència Neelie Kroes.

13 de març Madrid encapçala tots els rànquings de competitivitat Madrid té els treballadors més qualificats, les millors infraestructures, el nivell tecnològic més alt i l’entorn productiu més propici. Així ho conclou un estudi encarregat per la Fundació BBVA a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques que constata

15 de març Caiguda en picat en la compravenda d’habitatge

l’OCDE admeten que la crisi ja és més gran i més general del que s’esperaven. Per primera vegada es parla dels països emergents, com Xina i Índia, com a més possibles víctimes de la crisi. Els dos organisme demanen una “resposta global i concertada”. D’altra banda, els mercats s’inquieten i el petroli cau de cop 6 dòlars.

19 de març Retallada contundent a la Reserva Federal dels EUA La Reserva Federal dels EUA abaixa 0’75 punts els tipus d’interès fins al 2,25%, el nivell més baix des del 2005 en un intent d’estimular l’economia nord-americana i restablir la confiança dels mercats borsaris. A més, reconeix que potser no serà suficient per atenuar els riscos per a l’economia dels EUA. Viure a Barcelona ja és tan car com viure a Nova York La capital catalana s’ha convertit en la vintena ciutat més cara del món, al davant de llocs com Los Ángeles, Chicago o Hong Kong i gairebé a la mateixa altura que Nova York, que ocupa la divuitena posició de la classificació elaborada pel banc suís UBS. D’una banda, la revalorització de l’euro encareix la vida a les localitats europees i de l’altra, baixa el poder adquisitiu a les ciutats nord-americanes.

22 de març La crisi que travessa el mercat de l’habitatge està picant fort a Catalunya. Així ho indica les dates fetes públiques pel Col·legi de Registradors de la Propietat, que són les més fiables que existeixen per valorar la situació del mercat. La compravenda d’habitatge va caure un 26% l’any passat a Catalunya, davant la disminució d’un 14% al conjunt de l’Estat. D’altra banda, l’import mitjà del crèdit hipotecari per a la compra d’una vivenda es va situar a Catalunya a final del 2007 en 185.679 euros, un 6,1% més que un any abans.

18 de març Reconeixement que la crisi és més forta i global Les dues màximes autoritats en matèria econòmica, el Fons Monetari Internacional i

Ja fa un any del clam de la societat civil catalana per l’Aeroport

Un any després de la multitudinària trobada que la societat civil i el món empresarial van fer a l’escola de negoci IESE de Barcelona pel desenvolupament de l’aeroport del Prat i reclamar un canvi del model de gestió aeroportuària, la situació, si fa no fa, continua igual. L’aeroport bar-

celoní té pràcticament els mateixos vols intercontinentals que fa un any i el model aeroportuari és el mateix. A més, no sembla que hi hagi d’haver cap canvi a curt termini.

25 de març Funcas revisa a la baixa la previsió del PIB La Fundació de les Caixes d’Estalvis Espanyoles (Funcas) publica un estudi que revisa a la baixa en dues dècimes més la previsió de creixement per al PIB espanyol per aquest any, fins a un 2,5% taxa que cau fins al 2,1% el 2009. Les xifres finals, que resulten de la mitjana d’un panel elaborat a partir de diversos serveis d’estudis econòmics de prestigi de l’Estat, provenen de la sensació de tots els experts que l’alentiment econòmic afectarà Espanya més de ple que a la resta d’Europa. Els experts de Funcas estan persuadits que la industria, fins ara la gran esperança de relleu per a una construcció en hores anèmiques, no captarà prou activitat per pal·liar la crisi immobiliària.

26 de març La confiança americana cau a nivells de 1973 La confiança dels consumidors nord-americans està pel terra davant la incertesa sobre la marxa de l’economia i els símptomes de recessió. L’indicador d’expectatives econòmiques per als propers sis mesos es va desplomar al març des dels 58 punts fins a 47,9, el nivell més baix dels últims 35 anys, segons l’índex elaborat per l’institut Conference Board. No es donava un nivell tan baix des del 1973, en què l’administració de Richard Nixon es va veure esquitxada per l’escàndol Watergate de les escoltes il·legals i els països àrabs havien decretat un embargament petrolier. El nombre d’hipoteques cau un 32% a Catalunya El nombre d’hipoteques sobre habitatges urbans que es va constituir a Catalunya durant el mes de gener va arribar a 14.040, xifra que suposa un 32,2% menys de les que es van signar el mes de gener de 2007, segons les dades que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística.

Perspectiva / ECONOMIA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

2 d’abril Sentència cas Sacyr-Eiffage

Rússia pressiona perquè exrepúbliques soviètiques com Ucraïna o Geòrgia hi frenin la seva incorporació. aZpatero i Bush preveuen mantenir una trobada bilateral.

2-6 d’abril

El Tribunal d’Apel·lació de París dirimeix sobre la validesa de l’opa de Sacyr sobre la part d’Eiffage que no controla, presentada el 19d’abril de 2007. S’haurà d’aclarir si Sacyr va actuar de manera concertada amb altres empreses espanyoles per fer-se amb el control del número tres de la construcció i les concessions franceses.

Setmana de la Formació Expodidàctica 2008, Saló Estudia i Saló Futura obren portes al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. S’hi esperen 512 participants en 24 .000 metres quadrats i en una superficie de 96.000 metres quadrats. sÉ la gran cita de l’àmbit educatiu i formatiu de Catalunya. Arriba en un moment d’incertesa econòmica i quan l’atur ha començat a créixer.

2 al 4 d’abril Ampliació de l’OTAN

per l’“aparent lentitud per respondre a les evidències del mercat sobre el seu deteriorament des de mitjans de 2006”.

LES DADES DEL MES 10 d’abril

23 d’abril

PIB Europeu del quart trimestre de 2007

Enquesta d’ocupació hotelera

11 d’abril 29 d’abril

IPC de març

PIB català del quart trimestre

29 d’abril 28 d’abril

Índex de comerç al detall de febrer

H ipoteques de febrer

NOMENAMENTS HP 16-18 d’abril

Enrique Lores, vicepresident senior El fins ara vicepresident del negoci d’impressió en Gran Format i Director General del centre de P H a Sant Cugat assu meix la vicepresidència senior per dirigir el negoci de canal de P H a nivell mundial. A més, serà el responsable mundial de les vendes del Grup de Sistemes Personals (PSG). Lores (Madrid, 19 56) és llicenciat en Engin yeria Electrònica per la Universitat Politècnica de aVlència i té un MBA d’ESADE.

Zapatero jura el càrrec Fòrum Europeu de l’Energia Barcelona acull els màxims experts europeus en tecnologies energètiques innovadores, un dels sectors que molts veuen com de gran creixement els propers anys, ja que ajudaran a combatre el canvi climàtic i els alts preus del petroli. S’hi parlarà sobre energia solar, eòlica, biocombustibles, biomassa, hidrogen, hidràulica, eficiència, cicle combinat... El secretari general del PSOE sortirà investit president del Govern espanyol per segon mandat seguit després de la sessió del 7i el 8 d’abril. En el tancament d’aquesta edició no estaven clars els suports. Les preferències de Rodríguez Z a patero passen per “pactes estables” amb Convergència i Unio i el Partit Nacionalista Basc.

12-13 d’abril

Croàcia, Albània i Macedònia s’incorporen a l’OTAN en una cimera de caps d’Estat i de Govern a Bucarest. L’organització s’amplia de 26 a 29estats, molts d’ells abans sota l’ègida de l’extinta URSS.

la governança, la gestió dels conflictes d’interessos, les fonts de recursos i la valoració del rendiment. La CE vol trencar les preocupacions

9 d’abril

3 d’abril Es mantenen els tipus d’interès En la darrera compareixença, el president, eJ an-Claude Tri chet, va reiterar que la inflació és el principal risc per a l’economia europea per justificar el manteniment dels tipus d’interès. Trichet va elevar de 2,5% al 2,9% la previsió d’IPC per 2008, quan l’objectiu de l’entitat és el 2%. Els analistes, que pronosticaven un descens abans de l’estiu, no ho tenen ara tan clar, malgrat les retallades dels EUA i el Regne Unit.

la Cambra, després d’un abrupte final de legislatura, amb un Romano Prodi fora de l’escena política. Silvio Berlusconi, exprimer ministre, pel centredreta, i W alter V eltroni, pel centreesquerra, són els principals candidats de les 62es eleccions després de la II Guerra Mundial a Itàlia

Reunió del FMI Reunió de primavera a aWs hington per discutir l’avanç dels treballs del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial. L’evolució de la crisi ocasionada per les hipoteques subprime, els preus del petroli i l’or, així com les perspectives econòmiques dels EUA, centraran bona part dels principals titulars.

25 d’abril Publicació de l’EPA Després de l’increment de l’atur al gener i el febrer, s’espera que l’EPA reflecteixi un increment de l’atur el primer trimestre de 2008. Catalunya va tancar el 2007amb 251.800 desocupats, després d’una caiguda de 3.900 atu rats el darrer trimestre. A Espanya, l’atur es va incrementar de 135.700 persones, fins els 1.927.600.

Pendent de data Informe sobre agències de qualificació La Comissió Europea preveu presentar un informe amb les conclusions sobre les agències de qualificació creditícia. Se n’investiguen

DOPEC Francesc Terradas, gerent Procedent de la promotora immobiliària Mixta fÀrica, Terradas s’incorpora a Dopec per substituir a Norbert Torres que assumirà la direcció d’aquesta empresa de serveis d’enginyeria i arquitectura fundada l’any 19 09. Terradas (Badalona, 19 5)9 és enginyer tècnic industrial per l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona i PDG de l’escola de negocis EADA. Fins ara havia treballat a PMI, empresa de producció de tintes i consumibles informàtics d’impressió, i també a la multinacional nordamericana del sector químic Sensient com a production manager.

HOTEL ARTS BARCELONA Rivero Delgado, directora Després d’una consolidada trajectòria a la cadena Ritz-Carlton, Rivero retorna a l’H otel Arts Barcelona, on va iniciar la seva carrera professional l’any 19 89. Entre altres càrrecs, dins del mateix hotel va assumir el de coresponsable de eVndes i Màrqueting. Anteriorment a la seva recent incorporació, havia estat manager de l’H otel Abama Resort de Tenerife. Entre els seus objectius es troba continuar innovant en matèria de serveis exclusius per d’aquesta manera anticipar-se i satisfer les necessitats i gustos dels clients.

13 d’abril Eleccions a Italia Comença el cap de setmana de comicis a Itàlia per renovar

... un pas endavant

A debat / ECONOMIA

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

De quina manera pot afectar el nou “Si volem millorar en benestar social, hem de situar la competitivitat del país com a primera prioritat” “Per a un ppaís no és tan important p el nivell competitiu p de les empreses p com crear les condicions òptimes p per a fer-ne de noves”

RESPON:

ANTONI ABAD, PRESIDENT DE LA PATRONAL CECOT (CONFEDERACIÓ EMPRESARIAL COMARCAL DE TERRASSA)

Sincerament he de dir que, en aquests moments, és impossible preveure quina serà la configuració del nou govern, el joc que tindran els partits minoritaris i l’estil i les polítiques que imposaran en el futur. Els únics senyals, que encara

estan per confirmar, parlen de continuïtat en les persones. En qualsevol cas la missió de la Cecot és posar davant dels governants les prioritats des de la perspectiva econòmica pel nostre país.

Prioritats del govern A la Cecot creiem que si el nou govern desitja mantenir o millorar l’actual nivell de benestar social, ha de situar la competitivitat del país com a primera prioritat. La clau per a sostenir i fins i tot incrementar en el futur l’estat del benestar de Catalunya radicarà en la seva capacitat per atraure i retenir el major nombre d’empreses competitives possible. Empreses que creïn llocs de feina estable i de qualitat i que

contribueixin a sostenir-los. L’evolució tecnològica i social dels últims anys ha fet que les empreses adquireixin una gran capacitat per ser flexibles i ubicar-se o reubicar-se allà on l’entorn les permeti ser competitives. Des d’aquest punt de vista, per a un país no és tan important el nivell competitiu de les empreses residents com la creació de les condicions òptimes que permetin a qualsevol empresa néixer, créixer i desenvolupar-se de forma òptima.

Indicadors econòmics I quins són els principals factors que afecten a la competitivitat de la nostra economia? A la Cecot hem identificat cinc: l’alt diferencial d’inflació amb

Europa; la quantitat i qualitat de les infraestructures; la situació laboral; el dèficit en educació i formació, i l’enorme ineficiència de l’administració pública. Aquests factors, que són importants en general a nivell de tot l’estat, a Catalunya són absolutament crítics, ja que tenim més inflació que la mitjana espanyola, més necessitat de millora de les infraestructures, més absentisme laboral i un nivell manifestament millorable en educació, formació i eficiència de les administracions. Tot això, finalment, dependrà de dues coses: el finançament que Catalunya aconsegueixi del nou govern i la claredat d’idees i la capacitat de decisió per tirar endavant aquests projectes.

A debat / ECONOMIA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

govern a l’economia catalana? “Cal encetar una reforma de simplificació administrativa que realment es compleixi” “S’ha d’intentar animar el consum i minimitzar l’impacte p de la crisi a la societat catalana”

l’atenció en xifres que estan lluny de reflectir la situació econòmica real, la del carrer, aquella que, al cap i a la fi, és la que importa i percep el ciutadà. Va centrar-se en xifres macroeconòmiques que tenen poca o nul·la traducció a la vida quotidiana de la gent.

Desacceleració econòmica

RESPON:

CRISTIAN ROVIRA, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ INDEPENDENT DE JOVES EMPRESARIS DE CAT ATALUNYA Y (AIJEC)

Durant tota la passada campanya electoral, culminada el passat dia 9 de març, vàrem poder veure com el Ministre d’Economia, Pedro Solbes, es deixava endur per interessos purament electorals a l’hora de parlar de l’economia. D’aquesta manera, Solbes va centrar

Ara que la ressaca electoral ja ha passat, i amb ella els interessos partidistes, és el moment de tornar a parlar amb propietat i d’exigir al nou Executiu que torni a centrar la seva atenció en governar el país, especialment pel que fa a l’economia. En aquesta línia, el primer pas que hauria de fer el nou

Govern és acceptar que hem entrat en un moment de desacceleració econòmica que requereix prendre mesures concretes.

Mesures necessàries Moltes figures amb rellevància econòmica han certificat aquesta etapa de desacceleració. La reducció de l’impost de societats i de l’IRPF, així com encetar una reforma de simplificació administrativa que realment es compleixi, serien algunes de les línies en les quals el ministeri hauria de començar a treballar. Aquestes dues vies d’actuació haurien de fomentar la millora de l’economia, en el sentit d’intentar animar el

consum i minimitzar l’impacte de la crisi a la societat catalana.

Interessos catalans Ara per ara estem esperant la nova configuració parlamentària: per una banda, tenim un PSC que ha guanyat pes dins el grup socialista espanyol; i tenim també CIU, que pot tornar a ser el partit clau en la forr mació de govern. En aquest sentit, podem dir que Catalunya ha guanyat prou pes específic com per fer una gran defensa dels seus interessos a Madrid. I no oblidem que una part important d’aquests interessos depenen de tenir una economia sanejada.

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

VERS UNA INDÚSTRIA DEL CONEIXEMENT

Actiu digital HERNÁN SCAPUSIO VOCAL DE LA JUNTA DEL CERCLE DEL CONEIXEMENT

Malgrat que el coneixement és un actiu en alça amb prou feines seguim les tendències comunes a les economies desenvolupades. Necessitem donar un pas endavant i no perdre l’oportunitat de transformar la nostra economia per executar el canvi necessari de model productiu. La importància del coneixement va guanyant adeptes en l’empresariat gràcies al retorn en productivitat que manifesta la innovació i la formació, al desenvolupament del capital humà i a la millora dels processos productius que la digitalització torna menys tècnics i més

vinculats al management. En aquest camí, seguim la tendència de qualsevol economia desenvolupada, on el pes dels serveis i del treball intel·lectual lentament va canviant la consciència empresarial. Conformistes amb el nostre model, malgrat que podem presumir de la formació continuada en graus directius, no l’apliquem extensivament com un dinamitzador del capital humà. Conscients de la importància del R+D+i, les línies de treball encara segueixen allunyades en molts casos de la primera línia del management. S’ha d’invertir, però en què? No és només qüestió de mesurar el retorn, sinó també d’utilitzar els processos d’innovació per a

replantejar el negoci i competir amb la seva transformació. Quina part de la nostra activitat és digitalitzable? Quins avantatges competitius comporta? La marca i el seu posicionament, la reputació, la relació directa amb l’usuari, són actius amb un potencial component digital, no es tracta només de pensar en ecommerce. Una marca està en un suport, té presència física, presència als mitjans, presència en la ment del consumidor, però com et troben, valoren i recorden al món digital? Seguim fent diferències entre negocis digitals i tradicionals, distingim entre activitats basades o no en les tecnologies de la informació, quan aquestes són cada cop més part de

qualsevol negoci. La tecnologia està reemplaçant els llibres com el veritable suport del coneixement, amb informació relacional, diferents models de representació, elements de comunicació audiovisual i la interactivitat com a part de la pròpia transmissió. Com reflectir la complexitat actual dels fluxos de treball, el coneixement dels proveïdors i clients, la xarxa de contactes, les normes i processos de negoci? Com explicar el propi producte, la seva fabricació, transmetre els seus avantatges al canal i al consumidor, incorporar el feedback a la informació durant el procés? La tecnologia no només com a mitjà, sinó com a catalitzador del coneixement, forma part del nostre diferencial de negoci. Els propis productes i serveis tenen l’oportunitat de transformar-se. Quina part del meu servei pot ser millorada on-

La tecnologia ha de formar part del nostre diferencial de negoci. Les TIC estan reemplaçant els llibres com a suport del coneixement. line? Puc contribuir a la personalització que requereix el consumidor sense que afecti a la producció física, empaquetant el coneixement i venent alguna cosa intangible basada en la propietat intel·lectual? La velocitat amb la que els negocis apareixen, es transformen, creixen o desapareixen, depèn en gran part de la flexibilitat per seguir generant valor amb els nostres actius.

La manca d’inversió en TIC frena la competitivitat catalana “Les empreses de l’estat espanyol i, concretament, les catalanes inverteixen poc en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), a diferència de la resta d’empreses de la UE, Amèrica del Nord i la regió Àsia-Pacífic”. REDACCIÓ

Així ho va expressar el professor del Departament de Sistemes d’Informació d’Esade, Enric Colet, durant el debat, organitzat per la Fundació Barcelona Digital, 2008: Temps de crisi per al negoci? El professor Colet també va explicar que “la inversió insuficient en TIC a les empreses porta com a conseqüència la pèrdua de competitivitat de les organitzacions. Malgrat això, cal reconèixer que, sortosament, també hi ha empreses que són l’excepció a aquesta característica”. A més, va afegir que, associat a aquest

fet, es demostra una “baixa cultura tecnològica i organitzativa vers les TIC”, com a principal fre a la inversió tecnològica del país. D’altra banda, com a principals avantatges, va assenyalar l’ús de la factura electrònica, que suposa un estalvi de l’1,5% del PIB a l’estat espanyol. En aquest sentit, el professor Colet va indicar que la inversió en TIC a l’empresa augmenta la rendibilitat d’àrees com la comercial, perquè proporcionen dades sobre el comportament tant de clients com de proveïdors, així com també

contribueixen a la millora de l’estratègia empresarial, ja que permeten un sistema òptim d’indicadors per a establir els objectius de cada àrea de l’empresa, per tal que aquesta estratègia no sigui una mera declaració de bones intencions. Del debat es va desprendre la reflexió que el ritme d’adaptació a la tecnologia per part de les nostres empreses és baix. Segons Colet: “En la majoria dels casos, es treu poc profit de les inversions en tecnologia”. En aquest sentit, existeix força inversió en tecnolo-

gia, però un baix aprofitament d’aquesta. Així, el professor de l’IESE, Laureano Berasategui, va insistir en la importància de “determinar un professional per a la integració dels sistemes en el negoci”, ja que fins ara “els empresaris i els informàtics han anat cadascú per un camí diferent”.

Així mateix, l’Analysis Manager de Panteo, Iván González, va assenyalar que en temps de crisi emergeix un nou CIO (Chief Information Officer), és a dir, un nou rol de responsable de tecnologia i va explicar que “el CIO ha de ser la persona clau que lideri la transformació tecnològica a les empreses”.

Emprenedoria / EMPRESA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ALBERT BOSCH, DIRECTOR GENERAL D’INVERGROUP I AVENTURER

“Si un empresari avança perquè toca, mai arribarà a la seva meta” L’Albert Bosch, a banda de portar una empresa de riscs empresarials, és un aventurer. Després d’haver escalat el Kilimanjaro, l’Elbrus i l’Aconcagua, en aquests moments es prepara pel proper cim, la Piràmide de Carstenz . Segons ell, el fet emprenedor té una gran similitud amb les situacions que es donen a les aventures sobre el terreny. MOLT PERSONAL

MÒNICA VILLANUEVA

Com es compagina l’aventura amb la gestió empresarial? Per compaginar-ho tot, per suposat hi ha una part vocacional molt forta i si gestionar el temps per qualsevol empresari és difícil, gestionar-lo quan estàs en diferents activitats que et requereixen molta energia, encara més, però intento gestionar-lo de manera molt eficient, per exemple, no tinc televisió a casa. A més, ja tinc experiència en set Dak ars i ara estic en el projecte dels “7 Cims” previst fins el 2010 on volem fer els cims més alts de cada continent i de les zones polars. I el cos no cedeix mai? T’acostumes. Ser empresari requereix molt estrès i molta dedicació però físicament no exigeix massa. El secret està en tenir molta disciplina. D’altra banda, deixar la feina durant unes setmanes és molt arriscat -i estressant- però un senzill moment a l’Aconcagua o al Dak ar ho compensa tot. Sóc dels que pensa que tot requereix un esforç i que a la vida, tot allò que val realment la pena, a vegades està fora de la zona de confort. A l’empresa i a l’aventura vius amb incertesa, amb situacions de risc i amb solitud. Quina relació tenen l’empresa i l’aventura? Ser empresari i aventurer tenen molt en comú. Ho resumeixo en sis punts: saber viure en les situacions incertes. Saber gestionar el risc estant preparat per afrontar-lo però també gaudint-hi d’alguna manera. Saber estar sol, per molt equip que hi hagi, en situacions crítiques el que patirà les conseqüències serà un sol. Saber gestionar correctament l’èxit i el fracàs, perquè no és cert que sempre l’etapa final sigui l’èxit i ser-ne conscients ens ajudarà a evitar-ho i/o remuntar-ho. I per

Bosch (Girona, 1966) és pare de tres fills i abans de muntar una empresa pel seu compte, va treballar en una multinacional i en una empresa catalana. La seva afició a l’aventura el portarà, d’aquí dos anys, a fer el cim de l’Everest. Les seves cròniques in situ es poden llegir a www.7cims.com. Practica el home office i procura sempre que pot anar a buscar els seus fills a l’escola. Quin és el darrer llibre que ha llegit? El Sahara desvelado: un viaje poético y conflictivo a través del desierto de Langewiesche.

L’Albert Bosch a l’Aconcagua. El projecte dels 7 cims previst fins el 2010 es basa en fer els cims més alts de cada continent i de les zones polars. / CEDIDA

últim, s’ha de tenir l’objectiu molt clar i tenir moltes ganes d’assumir-lo, si un empresari només avança perquè toca, no arribarà mai a la seva meta ni es podrà plantejar objectius ambiciosos. En definitiva, la felicitat no està només on un arriba, sinó com hi arriba i per tant, t’ha d’agradar. Diu que el risc s’ha de poder gaudir. Els bons mariners es demostren amb la tempesta. En el món de l’aventura, per exemple, les situacions que millor recordes són les extremes i en les que has patit complicacions, on ja no es tracta de perdre uns diners sinó que pateixes per la teva pròpia integritat física. Això tampoc vol dir que s’hagi d’actuar amb temeritat, sinó gestionar bé aquests moments segons la importància que tenen. El que diferència una persona que té èxit de la que no és aquesta capacitat de gestió davant del risc. S’hauria d’actuar de forma més intuïtiva en general? En l’aventura, molt sovint et trobes en situacions on has

de traspassar el límit que t’havies posat i com fer-ho no està escrit enlloc. A vegades tens èxit però també pots tornar en una caixa de fusta. El món empresarial és molt complexe però per suposat que la part més intuïtiva va bé. Un, a més, també ha de ser valent per saber en quin moment s’ha de retirar. Què és la ‘senyora excusa’? Sempre hi ha més motius per no fer una cosa que per fer-la i si no la fas, mai t’equivoques. En el món dels negocis hi ha moltes senyores excuses: el perquè no posar-se en una inversió, el perquè no ampliar... Al final passa que la vessant conservadora segur que grans errors no et fa fer però tampoc et fa aprofitar les oportunitats. É s evident que els que han fet créixer els seus negocis, moltes vegades no s’han parat a buscar excuses, sinó que han buscat raons i motivacions per tirar endavant. La majoria d’empresaris estan entregats en un projecte i per això inverteixen. No busquen excuses, sinó motivacions.

“Un ha de ser valent per saber en quin moment s’ha de retirar” “La vessant conservadora no et fa aprofitar les oportunitats que es presenten” Què és l’individualisme? A l’empresa i en l’aventura és fonamental tenir un bon equip però és l’empresari qui tira endavant, endarrere o es menja els fracassos. L’individualisme no vol dir ser un egoista, sinó preparar-se el millor possible per quan la situació ho requereixi. L’empresari sempre ha d’estar entrenat per liderar però també entrenat per plorar sol perquè no sempre disposarà de l’equip necessari per afrontar aquestes travessies del desert que es troba tot empresari sovint.

A part de l’aventura, què fa en el seu temps lliure? La família que és la meva vocació i també m’agrada bastant escriure. És usuari del transport públic? Molt poc. A Barcelona em desplaço amb moto. Què deia que volia ser quan era petit? Campeó del Món de Motociclisme. De fet vaig arribar al Dakar per la vessant de pilot i no per la d’aventurer. Què enyora més quan està en una expedició? Únicament la família. Si fos solter crec que encara estaria viatjant més per viure més aventures apassionants. Després d’una expedició, el que es fa més dur és... No és tant la feina sinó el fet de constatar que hi ha una rutina molt forta i cada cop que tornes, la veus més clara. Tenen els seus fills també caràcter aventurer? No, ells són massa tranquils. Una frase que li agradi: “No saps mai del que ets capaç fins que ho intentes”.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

JOIERIA BAGUÉS-MASRIERA

Bagués-Masriera: caràcter Modernista en el selecte mercat de l’alta joieria La història d’aquestes dues marques, Bagués i Masriera, que van néixer separades però avui conviuen juntes, s’han caracteritzat sempre per la qualitat i el disseny exclusiu. Amb arrels mediterrànies i d’herència cultural catalana, la firma ha sabut perdurar al llarg dels anys i és considerada de gran prestigi internacional.

Les joies de Masriera van ser exposades al Metropolitan de Nova York. / CEDIDA

Bagués-Masriera té la seva botiga a la Casa Amatller del Passeig de Gràcia. / CEDIDA

i quota pròpia en el selecte mercat de l’alta joieria.

La personalitat artística de Lluís Masriera Rosés, un home amb molts interessos culturals i amb grans aptituds plàstiques va donar ressò internacional al seu nom en esdevenir el gran artífex del Modernisme i de l’Art Déco amb les seves joies plenes de nimfes, fades, libèl·lules i flors, tot revolucionant l’ofici de joier, tant amb els seus dissenys com amb les seves tècniques, entre elles destaca l’esmalt translúcid -també anomenat ‘Esmalt Barcelona’- que li va donar extraordinari prestigi mundial. En aquells moments les seves joies van ser lluïdes per personalitats com la reina Victòria Eugènia d’Espanya. El taller de Bagués-Masriera és un dels pocs que existeixen en el món que continua dominant la tècnica de l’esmalt translúcid i l’esmalt al foc de forma purament artesana.

L’artista de la família

Fusió per absorció

‘E ls Masriera’, com se’ls coneixia, era una de les famílies més representatives de la Barcelona del segle X IX .

La família Bagués va adquirir l’any 1985 Masriera el 50% que li faltava i va incorporar la marca a l’empresa comú. Durant

La joieria Bagués va tenir els seus primers establiments al carrer St. Pau i a Les Rambles. / CEDIDA MÒNICA VILLANUEVA

Des de casi fa dos segles, les famílies Bagués per una banda, i Masriera per l’altra, es dediquen a la creació de joies d’art que encara avui -Masriera amb peces modernistes i d’Art Déco i Bagués amb dissenys contemporanis- tenen nom

tot aquest temps s’ha sabut mantenir la tradició familiar i, al mateix temps, s’ha creat vanguàrdia i innovació. A dia d’avui, és la quarta generació dels Bagués qui dirigeix l’empresa amb una clara voluntat artística i cultural: “En un moment com l’actual, on el glamour de les joies es mesura pel pes del diamant, nosaltres reivindiquem les que tenen una base cultural o contingut creatiu. Això no vol dir que no tinguin gemmes o que no estiguin fetes amb metalls nobles, sinó que aquests han d’estar al servei de la forma artística, i no precisament al revés”, afirma Joan Oliveras Bagués, president de BaguésMasriera.

El tàndem Bagués-Masriera To t i s e r d u e s m a r q u e s clarament diferenciades, les uneix la tradició, la qualitat i un disseny exclusiu. “Avui en dia no és fàcil tenir dues marques tan ben posicionades en l’àmbit de l’alta joieria i que no es facin ombra l’una amb l’altra i aquest és un dels èxits de la marca”, comenta Oliveras Bagués. D’una banda, la joieria de Bagués fa honor a l’alta joieria contemporània buscant sempre motius d’inspiració en l’herència del Mediterrani i any rere any, presenten col·leccions pròpies que homenatgen les seves fonts d’inspiració: Vitralls, Menorca, La Forja...

En canvi, Masriera segueix produint els dissenys de Lluís Masriera i en les seves col·leccions podem apreciar l’abundant univers del Modernisme i l’Art Déco. É s la única firma joiera que ha aconseguit que les seves creacions segueixin sent totalment contemporànies gairebé dos segles més tard. L’èxit de Bagués-Masriera es constata, per exemple, en subhastes realitzades a Christie’s o Sotheby’s i per la seva presència en museus d’art com el Metropolitan de Nova oYrko el Museu de Van Gogh a À msterdam.

Dos mercats forts: EUA i Japó La clara vocació internacional de la firma ha portat a la joieria a estendre progressivament la seva xarxa mundial a través de la concessió de producte. “Encara no treballem en obertura d’establiment perquè en el sector de l’alta gama, primer cal la confiança del client i els distribuïdors ens permeten anar guanyant terreny poc a poc”, explica el president de la joieria. L’aventura internacional es va iniciar l’any 1991 i van començar conquerint els mercats més llunyans però també els més exigents i competitius: Japó i Estats Units, on la firma compta amb més de 80 punts de venda i una exclusiva per ciutat. La última gran aposta de BaguésMasriera és Rússia, on les seves peces són molt apreciades segurament per la proximitat que tenen amb Fabergé, el joier de la família imperial russa.

L’Hotel Bagués Barcelona és l’origen d’inspiració i creació de la firma però també la seu per la gestió de la joieria. Pròximament, en aquesta ciutat, Bagués-Masriera obrirà les portes de l’Hotel Bagués que, sota el concepte d’un hotel-joia , ubicarà en el seu interior el Museu Masriera.

L’empresari del mes / EMPRESA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

LUIS ABAD, DIRECTOR GENERAL D’ALTRAN CIS

“Volem donar la sorpresa a la competència i ser cinquens a Catalunya” Altran ha acabat la integració de les seves empreses amb la voluntat d’oferir un conjunt de serveis més ampli a les seves empreses i unificar la marca. Està integrada per dues línies de negoci: CIS (organització i sistemes d’informació) i Technologies (enginyeria i R+D+i). El 40% del seu capital és a França. Aquí pretén créixer un 20% els propers tres anys. ARTUR ZANÓN

MOLT PERSONAL

En quin estat es troba el procés d’integració d’Altran? Altran va començar comprant empreses tecnològiques. Creixíem amb adquisicions d’empreses locals. El mercat s’ha anat concentrant, integrant serveis... Ho fan per tenir més mercat i amb menors costos. Seguint aquest línia, Altran ha integrat el millor de les seves companyies per oferir tots els serveis als clients. El 2006, a CIS teníem nou companyies i el 2007, quatre, amb comitè de direcció comú, per exemple, però com una sola organització. I enguany la integració és un fet des del gener. Quins beneficis té per a clients i per a Altran? Al client podem oferir-li una cartera de serveis infinitament major, en integrar les quatre en una. També més capacitat, perquè molts clients demanen un servei global perquè la integració es fa a tot el món i hem teixit una xarxa. Interiorment, hi ha una reducció de costos? Sí, però no de personal, i ho vull deixar molt clar. Hem de contractar encara més gent. Abans, en diverses oficines; ara, en la mateixa. Tant a Barcelona com a Madrid. Som més eficients. Les sinèrgies es noten per fer les inversions en conjunt i per desenvolupar serveis. Els mateixos consultors també tenen beneficis. Ara són més exigents per canviar de projecte o de clients. Quina importància tenen Barcelona o Catalunya dins del negoci a Espanya? sÉforça elevat. En la divisió de consultoria, el 60% és a Barcelona: uns 650 professionals. Estem en banca, automoció, salut, administració pública... I la part d’enginyeria està creixent molt. Què els falta per completar la integració? Hem d’establir més sinèrgies entre equips de treball. I enca-

Luis Abad (42 anys) és enginyer superior de Telecomunicacions i va cursar el programa d’Alta Direcció d’Empreses a l’IESE. Va començar a Red Bull, va continuar com a gerent a Coopers & Lybrand, va passar també per Ernst & Young i va participar en el llançament d’Entel. Quina és l’última pel·lícula que ha vist? El orfanato. Em va agradar força. Quin tipus de música escolta? És una de les meves passions i escolto clàssica, pop, flamenc. Gairebé tota. Vaig amb el meu i-pod. Luis Abad afirma que l’objectiu de l’empresa és creixer 29 milions d’euros en tres anys. / ARTUR ZANÓN

“En la divisió de consultoria, el 60%, és a dir, uns 650 professionals, estan a Barcelona” ra hem de guanyar en transversalitat i en eficiència, que és el que ens demanen els clients. Amb quins números han acabat el 2007? Amb un creixement sobre el 9% 1[ 11 milions de xifra de negoci el 2006]i hem duplicat benefi cis. 2007 va ser un any molt bo, malgrat la concentració. O potser motivat per això. Pretenen continuar creixent entre el 10% i el 15%. Tenim una meta: créixer en tres anys 29 milions d’euros. sÉun avenç significatiu. El negoci segueix pujant molt: consultoria ha augmentat un 8-9%. Pensem que podem anar més enllà gràcies a la fusió. I els núvols negres en l’economia, els han afectat o els poden afectar?

La crisi hi és. No es pot amagar, però nosaltres no l’hem notada. Els nostres clients no s’han vist afectats, però tots s’estan preparant. Els pressupostos d’inversió estaran molt més controlats. Quines línies creixen més ara? Tenim dues línies: Consultoria d’organització i processos, i Consultoria tecnològica. La gestió del canvi creix molt. I també canvia el mode de contractació, garantir preus els propers anys en moments d’incertesa. Això atorga tranquil·litat. I què tal la competència? Aquí estem entre el 6 i el 7, i a Espanya, entre el 12 i el 13. Ens sentim còmodes. Hem anat al mercat amb diverses marques i Altran era menys coneguda. Ara els volem donar la sorpresa r[ ialles]. El mercat és molt competitiu i és molt professional. Aspirem a ser cinquens a Catalunya. Com volen executar aquest creixement? En principi, serà orgànic, tot i que no descartem comprar-ne alguna amb un nínxol concret. L’any passat, només en consul-

toria, vam contractar 300 persones. i no és fàcil perquè el sector té plena ocupació. sÉdifícil re clutar i retenir. Juga a favor nostre que som molt emprenedors. També l’aposta per la innovació. M’agradaria incidir sobre la manca de professionals i sobre la importància de valor afegit i l’R+D+i. Hi ha molt treball per a molts més dels que surten de la Universitat. Intentem portar gent de fora. sÉun handicap. I hem de treballar de manera diferent: un enginyer dóna importància a la formació, a la responsabilitat corporativa... I sobre el valor afegit, hem d’especialitzar-nos en els sectors i en els serveis que oferim. sÉla manera de so breviure als preus més barats de la iXna o l’Índia, que ja tenen enginyers amb prestigi. L’estratègia internacional d’Altran és la mateixa que la plantejada aquí? A tot el món volem arribar als 2.000 milions d’euros. Enguany hem tancat amb uns 1.600. Som a 40 països: a tots els europeus, a Amèrica Llatina, als EUA i comencem a invertir molt a la iXna i l’Índia.

Un viatge que l’hagi marcat. L’Amèrica Llatina em va impressionar. Per la varietat, per l’explosió de natura arreu, per la força cultural, per les diferències, molt marcades. Quants i quins diaris llegeix? Molt els confidencials, Expansión gairebé cada dia, El Mundo i El País. Farà servir l’AVE? Per a mi no serà fàcil. Vaig sense horari. Marxo quan acabo una reunió. Un avantatge del pot aeri és que vas i agafes el vol. A més, trens directes no ho són tots. I tres hores és molt, encara que el tren és infinitament més còmode. Què li agrada fer els caps de setmana per desconnectar? Sortir, llegir, jugar a tennis, golf. Sóc força hiperactiu. Comprar llibres antics. Catalunya és... Un lloc on hi ha molt a aprendre, líder en molts aspectes, amb una diversitat cultural important i on jo m’he sentit estupendament tractat.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

EL MES POSITIU Acerinox Es reforça a l’Àsia Acerinox, l’empresa espanyola dedicada al sector de la siderúrgia, ha tornat a pensar en sÀia per dur a terme una nova inversió. Juntament amb el seu soci japonès, Nisshin Steel, invertirà uns 1.000 milions d’euros en la construcció a Malàsia d’una planta de producció d’acer inoxidable. Aquesta operació vol consolidar la presència d’Acerinox en aquesta regió. Està previst que al 2011 ja entri en total funcionament.

Adidas i Nike Contra l’explotació laboral Les dues grans empreses de material esportiu han plantat cara a diverses empreses asiàtiques per l’incompliment dels principis bàsics establerts per l’Organització Mundial del Treball. Adidas, per la seva part, va deixar de treballar el 2007 amb quatre dels seus proveïdors. L’altra marca esportiva, Nik e, ha denunciat públicament l’incompliment que fa la iXna com a part del programa plantejat per incrementar la seva transparència en vistes a la celebració dels Jocs Olímpics de Pequín d’aquest 2008.

Alitalia Oferta d’Air France-KLM

La companyia aèria Alitalia està estudiant acceptar l’oferta de compra feta per Air FranceK LM valorada en 140 milions d’euros. Tot i així, en aquesta oferta s’inclouen una sèrie de condicions que hauran de ser acceptades pels sindicats i pel Govern que surti de les properes eleccions italianes. Les pèrdues d’Alitalia són elevades: tan sols al 2007 va arribar a perdre fins a 364 milions d’euros bruts. La companyia

italiana perd 1 milió d’euros cada dia.

Freixenet

Mapfre

Presenta una nova línia

Previsió de beneficis a l’alça La companyia asseguradora Mapfre va anunciar a la seva junta general d’accionistes la previsió d’ingressos ordinaris per aquest 2008. S’ha previst obtenir més de 17.500 milions d’euros, és a dir, un 15% més de la facturació del 2007.

Damm Millora la xifra de vendes El Grup Damm ha aconseguit un creixement discret del 6,3% el passat any, traduint-se en un benefici total de 725 milions d’euros. En comparació amb l’any 2006, l’increment ha estat d’un 1,4% . L’empresa ha valorat els resultats i ha comentat que el creixement modest es deu a l’encariment dels cereals i el petroli i, també, a les condicions del clima, amb un hivern càlid i un estiu poc calorós.

Seat Nacex Freixenet va presentar com a novetat al Saló Internacional d’Alimentària el mini black by Freixenet , una nova línia adreçada a “gent jove d’ambients informals i creatius i asidus als locals de moda”, segons fonts de l’empresa. El miniblack és una ampolla individual molt semblant al tradicional benjamí però amb un disseny més juvenil i amb la peculiaritat que té un tap de rosca que es converteix en una copa.

Nacex, la firma de transport urgent de paquets i documentació de Grupo Logística, va incrementar les vendes del 2007 un 21% arribant d’aquesta manera a obtenir un benefici de 236 milions d’euros. La companyia ha realitzat més de 14,8 milions d’enviaments, un 20,3% més que l’any anterior, dada que constata el major creixement que ha tingut l’empresa al llarg dels últims 6 anys.

Amplia l’empresa

Inversions de futur Endesa invertirà 24.400 milons d’euros fins el 2012. El pla estratègic definitiu encara està pendent d’aprovació pel consell d’Endesa. Se sap però que 10.300 milions del total invertit es destinaran a Espanya i Portugal, mentre que 6.500 aniran a l’Amèrica Llatina. A banda d’aquestes estratègies d’inversió per mantenir el lideratge, el proper mes de juny es constituirà la filial d’energies renovables New co Renovables, de la qual Acciona en controlarà almenys el 51% del capital.

E.ON Pugen els guanys El grup energètic alemany E.ON va obtenir el 2007 un benefici net de 5.100 milions d’euros, xifra que representa un 9% més que l’exercici de l’any anterior. A més, E.ON té previst invertir entre 2007 i 2010 fins a 6.000 milions d’euros en energies renovables.

L’ e m p r e s a m u l t i n a c i o nal nord-americana dedicada al sector del lloguer de cotxes ha dut a terme una operació d’ampliació comprant l’empresa catalana d’electrògens Quilovat. Amb aquesta acció, Hertz veurà reforçada la seva divisió de lloguer de maquinària. Quilovat va ser l’empresa que va proveir a Fecsa Endesa després de l’apagada que va patir la ciutat de Barcelona el juliol passat.

La Caixa Ajudes a empreses Aquelles empreses que estiguin afiliades a les patronals CEOE i CEPY ME tenen l’oportunitat de poder accedir durant un any a crèdits preferents de La Caixa. La línia de finançament serà de 6.000 euros. Amb aquesta operació, La Caixa vol augmentar el seu volum de negoci, passant de 92.282 milions a 124.560 milons i arribar al mig milió de clients.

Ara sí mira cap a la Xina

Increment de vendes

Hertz Endesa

el 2007 un 74,5% respecte el 2006 gràcies a l’obtenció d’uns beneficis que van arribar als 946,38 milions d’euros. La participació del 20,01% que té Sacyr a Repsol ha contribuït a aconseguir aquests resultats tan bons. D’aquesta participació es van generar 417,3 milions d’euros del total registrat.

El president de Seat, Erich Schmitt, ha replantejat la seva estratègia i estudia la possibilitat d’entrar al mercat xinès i, fins i tot, fabricar-hi. Fins ara Schmitt no havia estat partidari d’aquesta opció ja que, entre d’altres qüestions, Volk sawgen li havia obstruït el pas apostant per la txeca Sk oda. Schmitt té àmplia experiència en el mercat xinès perquè va ser durant 15 anys cap de compres d’Audi i responsable de la marca a la iXna. De llavors conserva una extensa agenda i coneix de l’interès de molts empresaris xinesos pel seu projecte.

Sector vinícola català Augment de les exportacions

Porsche Inverteix en Volkswagen Porsche, el fabricant de cotxes esportius de luxe, està a punt de comprar un paquet aproximadament del 20% de les accions de Volk sawgen per un valor aproximat d’uns 10.000 milions d’euros. La intenció de Porsche és crear un hòlding del qual en formarà part Volk saw gen. Segons el president de Porsche, eWndeling iW edek ing, es tracta de “crear una de les aliances automobilísitques més grans del món que pugui respondre a l’increment de la competència internacional.”

Sacyr Vallehermoso Creixement important Sacyr Vallehermoso va créixer

Les vendes del vi del Principat han obtingut uns bons resultats en vendes, experimentant una millora del 17,8%. Segons ha informat la Unió Vinícola del Penedès (Uvipe) es tracta d’una de les millores obtingudes més importants dels últims exercicis. Els ingressos totals generats arriben als 530 milions d’euros. Les denomiancions d’origen més exportades són el vi negre i rosat. En total, s’han exportat a fora un total de 42,58 milions de litres, xifra que equival a un increment del 7,09%.

Schneider Electric Millora en el volum de negoci Schneider Electric, la companyia elèctrica líder al mercat espaner & Control , conyol de Pow trol industrial i automatismes ha arribat a obtenir, en l’exercici del 2007, un volum de negoci de 1.153 milions d’euros, és a dir, l’equivalent un increment d’un

Panorama / EMPRESA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU 11,9% respecte l’any anterior. L’empresa s’ha fixat un objectiu de creixement de negoci pel 2008 d’un 7,5%. A més, Schneider Electric desenvolupa tota la seva activitat sota el principi d’Eficiència Energètica i contempla la implementació de sistemes que permeten estalviar fins un 30% d’energia. La companyia incrementa la competitivitat del negoci dels seus clients mitjançant solucions i serveis que comprenen els processos de generació, transport, distribució i consum raonable.

Air France Investigada per la Comissió Europea La companyia aèria francesa ha reconegut públicament a través d’un comunicat que la Comissió Euroea l’està investigant per unes sospites de pactes de preus. Altres companyies com Lufthansa i KLM també estan essent investigades.

Delta Air Lines Reducció de plantilla La companyia aèria nord-americana Delta Airlines s’ha vist obilgada a posar en marxa un pla d’acollida voluntària de jubilacions anticipades que afectarà a uns 30.000 treballadors. Aquesta mesura per reduir gastos, segons la companyia, es deu a l’augment del preu del petroli.

EADS Swatch

En números vermells

Obté un benefici rècord L’any 2007 el fabricant de rellotges suís va obtenir un benefici rècord de 653 milions d’euros, un 22,2% més que l’any anterior. La xifra de negoci anual de l’empresa va arribar als 3.828 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 17,1%. Les millors vendes es van produir en el principal sector de negoci de Swatch que és la rellotjeria i la joieria. De cara al 2008, l’empresa espera obtenir uns resultats encara millors pel que fa a les xifres de volum de negoci.

La Societat Europea Aeroespacial i de Defensa (EADS) va tancar el 2007 amb unes pèrdues de 446 milions d’euros. La diferència és notable ja que el 2006 havia obtingut 99 milions de beneficis positius. Per aquest 2008 EADS ha fet una previsió on confia a superar els 40.000 milions de facturació. A més, vol aconseguir unes comandes de 700 avions per la divisió d’Airbus i entregar al voltant de 470 unitats.

de pagar 240 milions d’euros en interessos fins el 2009 per reconduir el deute provinent del macrocrèdit signat el 2006 per tal d’adquirir la divisió immobiliària de Ferrovial. El deute quedarà liquidat l’any 2014.

Oferta per Yahoo El grup mediàtic nord-americà Time Warner té previst fer una oferta a Yahoo per associaciar-se amb AOL, la seva filial a internet. El portal d’internet ha demanat que presentin una oferta concreta. Fa unes setmanes Yahoo va rebutjar una oferta de 30.000 euros de Microsoft per considerarla insuficient. D’altra banda, Yahoo manté negociacions amb un altre gegant mediàtic, News Corp.

L’asseguradora Mutua Madrileña ha obingut el 2007 un benefici net de 426 milions d’euros, és a dir, un 26,8% menys ue l’any anterior. D’altra banda, en el sector de les assegurances d’automòbil, principal negoci de la companyia, Mutua Madrileña ha obtingut uns ingressos per primes que ascendeixen als 1.172 milions d’euros. Aquesta xifra suposa un 1,3% més que el 2006 i és la més gran de la seva història. A més, la cartera de Mutua ha crescut un 1,4%, resultat que fa superar els 1,85 milions de pòlisses. L’asseguradora duplicarà el 2008 els beneficis destinats als mutualistes fins a arribar als 141,8 milions d’euros.

Marge reduït

Habitat Devolució als bancs La immobiliària Habitat haurà

Cau a la borsa per la baixada de previsions

Descens dels beneficis

Mutua Universal Time Warner

Siemens

Retalla llocs de treball

Mutua Madrileña

Intel Intel, el fabricant de microprocessadors del món ha donat a conèixer el retall de previsions del marge de benefici brut pel primer trimestre del 2008. En total seria un retall del 2% i la causa és el descens, més de l’esperat, del preu de les memòries flash. Pel que fa a les altres expectatives de negoci d’Intel les expectatives no han patit variacions.

Northern Rock

El banc Northern Rock haurà de fer reestructuracions a l’abril per tal d’adaptar-se a la normativa comunitària. Per aquest motiu es veuran afectades en forma de reducció, tant la seva plantilla de treballadors com la seva cartera hipotecària. Actualment, el banc compta amb una plantilla de 6.500 treballadors mentre que el 2002 tan sols era de 3.800. L’entitat es planteja la possibilitat d’oferir serveis administratius a d’altres bancs per tal d’evitar acomiadaments massius.

Empreses de l’Ibex A paradisos fiscals Segons un informe de Responsabilitat Social Corporativa, bona part de les empreses de l’Ibex 35 tenen empreses participades a països considerats paradisos fiscals. L’informe inclou empreses del sector energètic, de la construcció, bancs o tèxtils, entre d’altres. Algunes de les empreses afectades no donen validesa ni gaire rigorositat a l’estudi fet per l’ORSC. Aquest organisme diu que la informació que ofereixen les pròpies empreses és “poc transparent.”

El grup tecnològic alemany Siemens va caure, recentment, un 12% a la borsa de Frankfurt després d’haver revisat els seus pronòstics de benefici a la baixa. El motiu d’aquesta rebaixa de perspectives per l’exercici del 2008 es deu a la revisió de grans projectes de les divisions d’energia, transport i tecnologia. Siemens preveu deixar d’ingressar 900 milions d’euros en aquest primer trimestre per retards i cancel·lacions de comandes en aquestes divisions.

Spanair Augment de tarifes Spanair ha incrementat en 2 euros les tarifes de cada trajecte tant en les rutes nacionals com internacionals. La companyia ha explicat que el motiu d’aquest encariment és l’augment del preu del combustible i no descarta una nova pujada si el preu del combustible arribés als 150 dòlars per barril. D’aquesta manera, el recàrrec dels trajectes domèstics passarà de 17 a 19 euros i, els internacionals, de 24 a 26 euros.

Toshiba Reducció de previsions

Saquejada pels seus directius Una complexa trama empresarial planejada i portada a terme pels gestors de Mutua Universal per tal d’ocultar el saqueig de fons públics ha acabat descobrint-se gràcies a un informe policial. Els gestors van idear desenes d’empreses instrumentals amb treballadors de la mateixa Mutua com a testaferros per nutrir amb factures inflades, pagaments per serveis inexistents o la derivació d’activitats que tenien prohibides.

Seop constructora Suspensió de pagaments La constructora Seop Obras ha anunciat que ha presentat al Jutjat Mercantil de Madrid una sol·licitud de concurs voluntari de creditors per falta de diners. L’empresa ha arribat a aquesta situació pels impagaments de clients del sector immobiliari i per la situació complicada que pateix el sector financer. Seop coincideix, entre d’altres, que és el principal accionista del Ràcing de Santander.

El fabricant d’electrònica Toshiba ha fet una previsió de beneficis un 30% inferior als resultats esperats. La causa principal és la retirada, fa unes setmanes, del fracassat reproductor-grabador HD DVD davant del Blu-ray de Sony. A més, el descens de preus de les memòries flash NAND també ha afectat a la companyia.

EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

ENTREVISTA A CARME PONTE, DIRECTORA DE MÀRQUETING DE BARCELONA TV

“L’especialització serà clau per sobreviure” Quin és el posicionament de Barcelona TV, i el seu benefici diferencial dins l’actual oferta? Barcelona TV és la televisió dels que viuen Barcelona. Amb això volem dir que no ens limitem als ciutadans de Barcelona sinó que ens dirigim a tots els que viuen la ciutat. A més, és la televisió especialista en Barcelona. Som una televisió pròxima al nostre públic, útil ja que som una televisió de servei públic i de qualitat. Els nostres continguts expliquen al telespectador el que passa a Barcelona i tot allò que interessa als que viuen Barcelona Creu que els canals que a hores d’ara donen servei, són suficients o tenim més marge per a noves propostes? É s difícil ara de preveure si són sufi cients, tot i que la majoria del sector pensa que les 96 televisions previstes a Catalunya són més de les que el mercat pot suportar. El desplegament de la TDT actualment està en fase executiva i representa grans canvis respecte del model actual. Es multipliquen els canals que emeten en cadascuna de les demarcacions i això farà que hi hagi molta més competència. L’especialització crec que serà clau per sobreviure. Com veu la qüestió de la saturació publicitària, i com ho tracteu a Barcelona TV? Realment la saturació publicitària existeix, sobretot als canals privats, encara que també els públics pateixen en molts casos de saturació donat que el seu finançament depèn en molta part de la publicitat. Barcelona TV no és un canal saturat ni crec que ho sigui. Encara podem incrementar els minuts dedicats a publicitat sense rebaixar la qualitat de la nostra programació. Presumim de ser l’única cadena que emet tot el cinema sense interrupcions i de la qualitat de la publicitat ja que desestimem tot allò que creiem que és de baix perfil, com ara els tarots.

UN APARTAT MÉS QUE PERSONAL

Digui’m la veritat, quantes hores veu la televisió cada dia? Encesa la tinc tot el dia. Treballo amb la tele posada. Però veure-la, potser la veig una hora al dia. Una altra veritat, quina és la cadena de televisió que veu més? Darrerament miro molt Cuatro, m’encanten les sèries que posen, House i Anatomia de Grey són les meves favorites. De quins temes demana opinió al seus fills abans de decidir? Quina pel·lícula anem a veure al cine, que sopem aquesta nit... Coses quotidianes. M’han dit que hauria pogut ser una bona basketwoman. Què va passar? Li ho han dit malament perquè no ho hauria pogut ser sinó que, en realitat, vaig ser una bona basketwoman. Vaig jugar amb el Joventut de Badalona fins els 29 quan em vaig quedar embarassada de la meva filla. Ordeni de manera correcta aquestes paraules: feina, esport, veure la tele, amics, família... Família, amics, feina, esport i veure la tele Un defecte confessable. M’agrada fumar

Carme Ponte es troba al capdavant del departament de màrqueting. / FOTO: ENRIC MONTÉ

“Fa falta una educació audiovisual que ens ajudi a discernir entre un programa bo i un programa dolent” perquè existeix audiència disposada a veure qualsevol cosa. Crec que el que fa falta és una educació audiovisual que ens ajudi a discernir entre un programa bo i un programa dolent, sense deixar de pensar que la tele és en gran part entreteniment.

Dins del màrqueting de l’audiovisual, en quin nivell es troba el nostre país? En la meva opinió estem al nivell de qualsevol país europeu tot i que hem d‘anar en compte, estar atents a tots els canvis que s’estan produint i ser més actius i imaginatius en l’ús de les noves tecnologies.

Barcelona TV es percebuda com la televisió de tipus local més important. És aquesta la realitat a Catalunya? Barcelona TV és la televisió local europea més important tant a nivell pressupostari com a nivell d’audiència i és pot comparar amb algunes de les televisions autonòmiques espanyoles. L’aposta de la ciutat per aquest servei públic ha fet possible aquesta realitat.

Hi ha un excés de programació plantejada des de el punt de vista del “tot per l’audiència”. Hi està d’acord? A la televisió trobem de tot, i el tot per l’audiència existeix precisament

El màrqueting no és un departament, sinó una filosofia d’empresa. Hi està d’acord? Per suposat, el màrqueting ha de ser una filosofia d’empresa. Quan definim

quins han de ser els eixos del posicionament de la marca, els valors, els seus atributs, estem pensant no només en una imatge sinó en tota l’empresa. En el nostre cas la programació, la publicitat i fins i tot el tracte amb els equips de treball han d’estar guiats per la mateixa filosofia, per aquests valors i atributs que hem definit. Com veu el nivell de la publicitat, en general, del nostre país? Molt, molt, molt elevat. Tenim uns creatius magnífics que fan veritables meravelles unes vegades amb els guions i d’altres amb el nivell artístic i visual Quin anunci o campanya, en qualsevol mitjà i qualsevol sector, l’ha sorprès gratament dels darrers que ha vist? Per què? D’entrada diria Ik ea, però tenint en compte que aquesta resposta deu ser ja un clàssic, per variar diria que la campanya “Duo ADSL 3Mb +lla madas está en tu mano” de Telefónica. Penso que, en aquest cas, el creatiu l’ha encertat de ple! JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

El millor de la programació són els anuncis? Com a telespectadora li dic que els anuncis són sempre un malson encara que de vegades són molt bons des del punt de vista artístic De qui ha après més a la vida? Dels meus pares, encara que sempre aprens coses de tothom que coneixes. La vull treure a ballar... millor un tango, un blues, una samba, una sardana...? Ostres! No ballo pràcticament mai però si em dóna a escollir potser una samba. A nivell personal, que fa per aconseguir un món més sostenible? La meva màxima contribució és l’educació dels meus fills en els valors de la sostenibilitat Una frase que li agradi dir sovint. Qui fa s’equivoca fent.. Els únics que no s’equivoquen mai són els que mai no fan res. M’agrada formar part del grup dels que s’equivoquen una mica i m’agrada rodejar-me de gent que també s’equivoca de tant en tant.

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOSÉ LUIS MORA, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE TORTOSA

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“Encara vivim massa a les esquenes del riu Ebre”

PIMEC-COETTC PIMEC I COETTC CREEN UNA COMISSIÓ DE TREBALL EN TELECOMUNICACIONS

La Cambra de Comerç de Tortosa celebra el seu centenari amb el repte d’impulsar una situació estratègica que precisa d’unes infraestructures viàries òptimes per al potencial industrial i empresarial de la zona. Quines són actualment les principals preocupacions dels empresaris de la zona? La manca d’unes bones infraestructures viàries gratuïtes per poder entrar o sortir del territori. Els nostres empresaris, i tots els ciutadans en definitiva, tenen un gravamen respecte la resta de zones del país. Estem a 200 quilòmetres de Barcelona, València i Saragossa, i això traduït en peatges d’autopista és un cost afegit que ningú compensa si no s’alliberen els peatges. És optimista davant l’actual ambient de temor per la recessió econòmica? En altres moments de crisi, a les Terres de l’Ebre no ens havia afectat tant perquè el cicle de creixement econòmic tampoc havia influït amb el mateix grau que a altres territoris. No obstant, aquesta vegada el creixement econòmic a les Terres de l’Ebre sí que ha estat important, sobretot de la mà de la segona residència, i per aquest motiu la recessió pot tenir més repercussió. Tot i així, encara s’ha de veure el que faran les empreses del territori per adaptar-se a la situació.

ciar el port de La Ràpita i millorar la comunicació per ferrocarril.

Per aquest motiu, s’ha presentat un projecte per fer rendible el riu Ebre. Es tracta d’un model de navegabilitat a trams, amb embarcadors i ports fluvials, benzineres, restaurants, etc.

També s’han iniciat un conjunt d’actuacions de promoció internacional de la indústria de la zona. Quina resposta han tingut fins ara? Les missions comercials són un dels instruments més valorats per les empreses per promocionar el comerç internacional. Per a l’abril n’hem organitzat una a Mèxic, per exemple. Abans els empresaris reben tota la informació necessària per conèixer les possibilitats econòmiques i empresarials que té el país en qüestió.

Quines són les necessitats més urgents de la zona pel que fa a infraestructures? Sens dubte, el desdoblament de l’Eix de l’Ebre és una de les necessitats més urgents quant a infraestructures es refereix. Des de la Cambra reclamem que es converteixi en una autovia de doble carril per connectar el Delta de l’Ebre amb el País Basc. Però també és necessari millorar la N-340 i que l’autovia de l’interior deixi de ser només un projecte i s’agilitzi per convertir-se en una realitat. Cal poten-

De tradició agropequària, quins sectors han agafat el relleu per a ser decisius a la vida econòmica de la zona? Des del meu punt de vista, el sector energètic és un dels més decisius en la vida econòmica de les Terres de l’Ebre, i no només la nuclear, sinó també les energies renovables, concretament la fotovoltaica i l’eòlica, molt presents al territori. La indústria alimentària és, dins del sector industrial ebrenc, la que més ocupació genera, amb gairebé un 16% del total.

José Luis Mora és el president de la Cambra de Tortosa. / FOTO: CEDIDA

Quin és el principal reclam de la zona per a les empreses que s’hi volen instal·lar? A les Terres de l’Ebre disposem d’un dels polígons amb més oferta d’espais de tota Catalunya i que pot ser un gran atractiu per a les empreses. Som un territori cruïlla, i aquesta condició pot ser un gran atractiu per als empresaris. L’Ebre és, sens dubte, l’eix vertebrador de la vida socio-econòmica de la demarcació. Quin és el pes actual del riu dins l’economia de la zona? Tot i que és cert que el riu és un dels eixos vertebradors del territori, encara vivim massa a les seves esquenes. Llevat d’algunes iniciatives turístiques, encara no s’explota tot el que nosaltres desitjaríem.

5!e(bcsjm!efm!3119

PIMEC i el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya han sumat forces per a la creació i dinamització d’una Comissió de treball en telecomunicacions i societat de la informació. El conveni, signat per Josep González i Ferran Amago, contempla, a més, la difusió de les actuacions que realitzen ambdues institucions i la posada en marxa de diverses accions formatives adreçades als col·legiats del COETTC i dels associats de PIMEC. FIDEM FIDEM CELEBRA LA XI EDICIÓ DELS PREMIS A LA DONA EMPRENEDORA

El passat 26 de març va tenir lloc la XI edició dels premis FIDEM en reconeixement de la dona treballadora. Presidit per S.A.R. la princesa d’Astúries i Girona, Letizia Ortiz, l’acte va comptar amb les intervencions del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i la presidenta de FIDEM, Núria Viñas. Montse Zanga, de Cangur; Ana Núñez, d’Anudal, i Ángeles Tejada, de Select, són algunes de les empresàries catalanes premiades per la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora. CAMBRA DE BARCELONA LA CAMBRA DEMANA CONSENS ALS PARTITS POLÍTICS PER IMPULSAR L’ECONOMIA

La Cambra de Comerç de Barcelona ha elaborat un resum comparatiu de les propostes econòmiques realitzades amb motiu de les darreres eleccions generals. El document aposta per l’aplicació d’unes mesures urgents per tal de refermar la confiança empresarial. A més de crear un clima propici per als emprenedors i els projectes empresarials, la Cambra considera com a prioritari a curt termini la rehabilitació i manteniment d’edificis, l’acceleració dels projectes d’infraestructures i la reducció de la burocràcia.

9!e(bcsjm!efm!3119

#Mb!qpmîujdb!e(jodfoujvt!j sfusjcvdjpot!efmt!qspgfttjpobmt# QPOFOUT;!Nbovfm!Ptpsjp-!Dbsmpt!EfmhbepSbnpo!Qsbu-!Qbcmp!Upwbs

IPSB;!ef!:;26i!b!24;41i/ MMPD;!Qbmbv!6-!Tbmb!5-!Gjsb!ef!Cbsdfmpob-!sfdjouf!Npoukvðd JOTDSJQDJPOT;!Ufm/!:4!534!95!24 Nôo!Fnqsftbsjbm

#Mb!hftujôo!ef!mb!Ejwfstjebe# QPOFOUT;!Nzsuib!Dbtbopwb IPSB;!ef!:;11i!b!23;41i/ MMPD;!Dpm¸mfhj!Nbkps!Tobu!Kpsej!.!Vojwfstjubu!ef!Cbsdfmpob JOTDSJQDJPOT;!tfdsfubsjbAbfejqfdbubmvozb/dpn Jotujuvup!Fvspqfp!ef!mb!Hftujôo!ef!mb!Ejwfstjebe

EMPRESA / Decàleg

INTERNACIONAL

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

LEGAL

RSC

ECONOMIA

MÀRQUETING

CARLES VIVAS

LLUÍS ANTON RIVERO

CRISTIAN P PALAZZI NOGUÉS

PERE J. BRACHFIELD

MARCEL GALLI

DIRE IREC CTOR GENERAL DE SECARTYS

RESPONSABLE DEL DPT. DE CONSULTORIA

CÀTEDRA ETHOS

PROFESSOR D’EAE I AUTOR DE MEMORIAS

SOC SO CI DIRE DIREC CTOR D’ D’AC ACTI TIC COM

EN PROTECCIÓ DE DADES D’AUREN

DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL

DE UN CAZADOR DE MOROSOS

El reglament de LOPD

Transparència Els riscos i diàleg d’impagament

Valorar la diversitat

Al món dels negocis no hi ha cabuda per l’acudit fàcil ¿Qui no ha sentit a un company que després de visitar un país ha tornat criticant la manera com actuen els nacionals d’aquell país? Simplement són distints com nosaltres som distints però, també exigim un respecte per les nostres peculiaritats. Al món dels negocis no hi ha cabuda per l’acudit fàcil o la crítica a la manera d’actuar d’un país. En molts casos correspon amb una evolució natural de la seva forr ma d’ésser i de la seva cultura nacional. I exigeix respecte. La crítica ràpida només es correspon amb el dèficit cultural de la persona que l’emet. No ens és difícil reconèixer com altres potències econòmiques han volgut imposar la seva pròpia gastronomia, llengua, horaris, etc, ignorant els costums locals. Darrera d’aquesta diferència hi ha un bagatge cultural i sòlides raons. I una riquesa cultural que se la perd aquell que no profunn ditza en els costums d’aquell país. Hauríem doncs, no solament distingir aquesta varietat sinó, respectar-la i valorar-la com una font de riquesa cultural… i comercial.

El nou reglament presenta unes novetats destacables La publicació del RD 1720/2007 (BOE 17, de 19 de gener de 2008) mitjançant el qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD, suposa un intent per part del Ministeri de Justícia i de l’Agència de Protecció de Dades, de facilitar l’acompliment de les obligacions derivades de la normativa sobre confidencialitat i protecció de dades. Les novetats destacades són, per exemple: que els fitxers de nòmines dels treballadors passen de nivell alt a nivell baix, ja que es considera que el tractament de dades especialment protegides (condició de discapacitat, grau de discapacitat, filiació sindical) en aquests casos concrets, tenen per única finalitat acomplir amb una obligació legal i el nou Reglament estableix també quines són les mesures de seguretat que s’han d’acomplir en el tractament de fitxers no automatitzats, així doncs, es fixen unes obligacions comunes a tots els fitxers, unes obligacions pels fitxers de nivell mitjà i altres per a les de nivell alt.

Tothom ha de poder participar en la comunicació Dues són les condicions bàsiques per poder liderar èticament una empresa i, a més, treure’n benefici: la transparència i el diàleg. Hem crescut sobre la base de paradigmes on l’empresa era entesa com una estructura piramidal on els caps superiors endreçaven segons la seva bona voluntat allò que norr malment havien fundat. Però la bona voluntat no és suficient. D’acord amb les seves possibilitats, tothom ha de poder participar. La construcció de canals de comunicació transparents i estables és el primer pas, però no ens podem quedar aquí. La comunicació en si mateixa no significa res, la comunicació ha de ser diàleg. Un diàleg que ens situï davant de l’altre amb actitud d’escolta, atents als suggeriments. El diàleg planteja sobre la base de la confiança, allò que podem millorar i allò que volem fomentar, i solament si tenim en compte els seus valors, podrem garantir l’estabilitat, la innovació i la riquesa, factors clau per al desenvolupament de la nostra empresa i el conjunt de l’economia.

Fidelitat

El 2007 s’han dissolt un 63,4% més d’empreses que el 2006

A les empreses els calen clients (territori) i persones (equip)

L’experiència m’ha ensenyat que un dels millors indicadors de les crisis és la taxa d’impagaments. N’hi ha prou, com a mostra, la taxa d’impagaments que va tenir lloc a partir del 1992, quan després de la febre olímpica i l’alegria de l’Exposició Universal de Sevilla, l’economia espanyola va patir una sotragada de Déu n’hi do, davant la impotència del govern de Felipe González. Segons dades de l’INE, el 2007 el volum total d’efectes impagats va superar els 11.493 milions d’euros, un 27,8% més que el 2006. El desembre de 2007 l’import dels efectes impagats va ascendir a 1.253 milions d’euros, el que representa un increment del 40,1% en relació amb el mateix mes del 2006. Les insolvències judicials van créixer un 16,2% el 2007 enfront al 2006. Per si fos poc, el 2007 s’han dissolt un 63,4% més d’empreses que el 2006. Per tant és convenient que les empreses adoptin mesures de credit management per prevenir els riscos d paga e t. d’impagament.

Ara fa ja uns quants anys, quan el molt honorable Sr. Jordi Pujol va deixar la presidència de la Generalitat de Catalunya, es va dirigir a un grup d’empresaris des de l’auditori d’una de les més prestigioses escoles de negoci, l’IESE. Entre moltes altres coses molt interessants va fer esment a la seva inquietud, durant els anys com a President, de veure créixer la població a Catalunya. Havíem de ser 6 milions!. Ho va deixar clar: “Per fer país calen dues coses: territori, per fer coses i persones, per tal que les facin”. Si em permeteu traduir-ho a l’àmbit de la empresa, ens calen clients (territori) i persones (equip) i resulta força evident que en tots dos casos estem parr lant de persones, les quals no deixen de ser emocions i això cal tenir-ho molt en compte en dissenyar qualsevol acció de màrqueting i de manera especial aquelles que cerquin la seva fidelitat, tant la dels clients com la dels col·laboradors. Recomaa no, en conseqüència, elevades dosis d’empatia i capacitat de motivació.

Decàleg / EMPRESA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

PIMES

CREAT A IVITA TAT

INTERNET

INSERCIÓ

TECNOLOGIA

JORDI MARTÍ

AMADEO BERGÉS

LUCIENNE ARECES

ANA A SESÉ TAUBMANN

LUÍS PARDO

SOCI DIRECTOR D’ D’A ALTRIUM - COORD OORD. DE LA

DIRECTOR CREATIU DE KEIRETSU COMUNI-

ADVOCADA DEPT EPT. NOMS DE DOMI OMIN NI I

PROJECTES SOCIALS -

DIRECTOR DE SAGE SP CATA CATALUNY LUNYA YA

COMISSIÓ D’INTANGIBLES DE L’ L ACCID.

CACIÓN

INTERNET

FUNDACIÓ PERE TARRÉS T

Els mitjans, Propietat Cooperar per suports humans intel·lectual competir millor

La majoria de pimes no saben treballar conjuntament La majoria de pimes no saben cooperar, i això vol dir que no saben treballar conjuntament, compartir objectius amb sinèrr gies complementàries i acords estratègics. Això encara es fa més evident en pimes de sectors industrials. A nivell de responsables empresarials i polítics cada vegada es fa més èmfasi en aquest tema perquè en pot dependre la competitivitat de les nostres empreses en temes clau com són la innovació, el creixement o la internacionalització. Les associacions tenen una responsabilitat en la promoció d’aliances. Celebrem l’aparició de la Guia de Cooperació empresarii all de la Diputació de Barcelona, en el Projecte Indra, com una iniciativa rellevant per a la consolidació de pimes i la voluntat d’impuls i dinamització d’alguns ajuntaments. Cada cop és més evident la necessitat de professionalitzar la gestió d’aquest intangible tan imporr tant amb noves metodologies i una cultura col·laborativa orientada a obtenir millors resultats empresarials.

El protocol InserQual

Saber escollir un ERP

La marca prestigia al que la porta però... i al contrari?

La propietat intel·lectual s’adapta a nous mitjans

Aquesta eina informàtica permet una bona coordinació

L’empresa ha de mantenir viu el creixement de les seves eines

Habitualment la notorietat d’una marca s’aconsegueix publicitant els seus beneficis i diferenciant-la de la resta pel seu caràcter únic. La imatge s’assoleix donant-li un determinat estil fent ús del personatge que la representa i si parlem de moda, cosmètics o perfumeria, escollir el protagonista ideal converteix el càsting en exhaustiu. La marca prestigia al que la porta però... i al contrari? Hi ha gent tan marquista que gairebé ha convertit el seu cos en un espai publicitari, ho saben i juguen amb això, però una altra cosa és que la marca en surti sempre beneficiada. Les ulleres Carolina cobreixen les ulleres i les potes de gall, Custo fins a la panxa, un enorme D&G que rodeja la cintura suporta tres flotadors, les Nike sobresurten pels baixos dels pantalons que arrosseguen i netegen el terra de mitja ciutat. I si s’ajup, el suport humà ensenya el cul amb CK. No sé què pensar, no sé ao on mirar... a ... i vostè? ostè?

Qui no ha escoltat mai a parlar de la web 2.0? Aviat pensem en Wikipedia o MySpace. Un concepte basat en la creació de pàgines web on el contingut el posen els usuaris. Aquesta nova generació de la web comporta una sèrie de plantejaments sobre la gestió i reconeixement dels drets de la propietat intel·lectual. La democratització dels continguts sembla diluir el límit entre el que és domini públic i el que pot estar protegit pels drets de propietat intel·lectual. No obstant, la necessitat dels autors de promocionar la seva obra en un mitjà global com Interr net, fa que es busquin nous mecanismes de protecció. Apareixen noves variants per protegir els drets d’autor, com el registre online de propietat intel·lectual www.safecreative. orgg, que apel·la per la protecció de les obres, permetent la difusió d’aquestes per Internet. Segons els creadors aquest serr vei aporta seguretat en aquest escenari i facilita l’autogestió de drets mitjançant la modalitat copyrightt o copyleftt

Amb la intenció de donar suport a les entitats dedicades a la inserció laboral de persones amb especials dificultats, la Fundació Pere Tarrés, proposa el protocol de qualitat Inserr Qual. Aquest entén el procés d’acompanyament a la inserció d’aquests usuaris en forma de rotonda, la qual cosa permet molta flexibilitat en funció de les necessitats de la persona atesa i de les característiques del servei. El protocol de qualitat InserQual dóna pautes de com realitzar cada fase de l’acompanyament a la inserció (acollida, orientació, formació, ocupació i tancament), a partir de l’anàlisi de sis dimensions de qualitat (eficàcia, eficiència, efectivitat, accessibilitat, adequació i fiabilitat). Es pot accedir al protocol mitjançant la web www.peretarres.org/inn serquall. Tanmateix el protocol compta amb el suport del Gestor Informàtic InserQual. Es tracta d’una eina informàtica que permet gestionar de manera coordinada l’agenda dels tècnics, els expedients dels usua s i les usuaris es ofertes o e tes de treball. t eba .

Cada cop són més les empreses que opten per implantar un software de gestió global per a la seva empresa, un ERP que solucioni totes les qüestions operatives del seu negoci i les ajudi a optimitzar temps. L’ERP persegueix la integració de totes les àrees de gestió d’una empresa. Per això, és important escollir-lo bé. L’empresari pot escollir segons les seves necessitats: des de la personalització quant a la forma de treball i procediments de gestió de cada empresa fins a com aborden els circuits procedimentals o la comptabilitat en l’apartat financer i analític, tot queda automatitzat i integrat, eliminant processos innecessaris. Per tant, és molt important que l’empresa que està en constant creixement, també mantingui viu el creixement de les seves eines. Petites empreses, a les quals els estàndards tradicionaa ls els resulten insuficients, tenen al mercat solucions a l’abast de les seves necessitats i de la seva butxaca. Donar el salt al món ERP és una necessitat per ser competitiu en el segle XXI.

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

AJUDES ALS MÉS DESFAVORITS

“Aquí hi ha gana”, encara No sé exactament quan, ni on, vaig llegir per primera vegada aquesta frase, ja fa molts anys… Només recordo que era el lema d’una campanya contra la pobresa i l’exclusió social, i em va colpir profundament. La brevetat del missatge contrasta brutalment amb la seva contundència. Qui pot restar impassible davant d’ell? lades als barris, que coneixen millor que ningú les persones i les seves necessitats. Elles són les encarregades d’efectuar el repartiment final dels aliments, des del Banc fins a cadascun dels domicilis particulars, menjadors socials, parròquies o centres d’acollida. Aquest sistema garanteix la seguretat, l’eficàcia i la bona gestió dels aliments.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

Aquestes quatre paraules, que afirmen, descriuen i denuncien, simultàniament, la nostra realitat social, m’han vingut recentment a la memòria per dues raons diferents i, en certa manera, complementàries. En primer lloc, la comunitat de Sant’Egidio acaba de publicar, per sisè any consecutiu, un document bàsic d’ajuda als sensesostre de la ciutat de Barcelona: On menjar, dormir i rentar-se 2008 (l’anomenada “Guia Michelin dels pobres”), amb adreces i consells bàsics de supervivència per a les persones excloses o amb risc evident d’exclusió social. Calculen que a Barcelona hi ha 1.500 persones que viuen diàriament al carrer i 1.400 que s’alimenten gràcies als menjadors socials. En segon lloc, el Banc dels Aliments de Barcelona ha complert 20 anys d’existència (1987-2007), amb uns resultats excepcionals. En el darrer exercici ha gestionat 8.542 tones d’aliments, de les quals 2.220 corresponen a recuperació d’excedents alimentaris, captes i donatius, i 6.322 al Pla Europeu d’Ajuda

El Banc dels Aliments proporciona aliments bàsics a aquells que més els necessiten. / ARXIU

“Unes 130.000 persones han pogut consumir els productes distribuïts pel Banc dels Aliments el 2007” a les Persones més Necessitades. El Banc dels Aliments és un “pont solidari” entre les empreses donants, que aporten els seus excedents alimentaris, d’una banda, i les entitats benèfiques (centres d’acollida, asils, grups d’ajuda, parròquies, associacions, hospitals…) que s’encarreguen de distribuir-los entre les persones atrapades en alguna situació de pobresa, precarietat o marginació social (nens desatesos, jubilats amb rendes insuficients, famílies desestructurades, malalts, immigrants…). D’aquesta manera,

partint del plantejament que: “els aliments en bon estat però no comercialitzables també poden ser recursos solidaris”, i, en conseqüència, cal trobar la manera de redistribuir-los correctament i evitar-ne el malbaratament, unes 130.000 persones de Barcelona i la seva província han pogut consumir els productes distribuïts pel Banc durant el 2007. Es tracta, principalment, d’aliments bàsics com: cereals, galetes, sucre, farina, pastes, arròs, llegums, llet (sencera o en pols), formatge, fruites, verdures, conserves… El 2007 el Banc dels Aliments ha funcionat amb un pressupost de gestió de 275.000`. Naturalment, això significa que l’entitat compta només amb un reduïdíssim grup de professionals, tot i que gaudeix de la col·laboració desinteressada i estable d’uns 70 voluntaris que realitzen tas-

ques tan variades com: atendre el telèfon, realitzar tasques administratives, gestionar els donatius, conduir furgonetes carregades d’aliments, gestionar el magatzem, cercar noves empreses col·laboradores i tenir cura de les existents… L’entitat compta també amb el suport econòmic de les administracions públiques i d’un nombrós (i creixent) número d’empreses col·laboradores que realitzen aportacions econòmiques o en espècie. Un dels aspectes més impressionants del Banc dels Aliments és, precisament, la seva capacitat per construir aliances i complicitats. El Banc és un majorista que actua a l’engròs. Ell no distribueix els aliments fins al destinatari final, però amb el pas dels anys ha estat capaç de teixir una xarxa de 537 entitats sense ànim de lucre, sòlidament arre-

Un altre àmbit d’actuació del Banc és l’educació i la sensibilització ciutadana. Així, per exemple, durant el 2006 es van organitzar activitats a 94 escoles i instituts de Barcelona, es van realitzar 80 sessions formatives, en les quals van participar uns 4.200 alumnes, i unes 15 visites guiades al Banc. La sensibilització habitualment es porta a terme a través de campanyes específiques adreçades als mercats, empreses, col·lectius especialitzats… En definitiva, aprendre a valorar i tenir cura del menjar, evitar-ne el malbaratament i, sobretot, prendre consciència de la gent que no en té i, encara avui, a Barcelona, passa gana, són els grans objectius del Banc dels Aliments. Aquests dies els diaris van plens de notícies sobre el saló Alimentària 2008. Enmig de l’allau d’expositors que competeixen i s’esforcen per vendre els seus productes, el visitant atent segurament se sorprendrà en descobir-hi també la presència del Banc dels Aliments. Una iniciativa que ajuda a obrir els ulls i anima les empreses a desenvolupar la RSE. Enhorabona pel coratge, la tenacitat i l’audàcia!

Entrevista / FINANCES

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Finances

JORDI MESTRE, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA SABADELL

“Preveiem que la morositat hipotecària es pugui doblar” El director general de Caixa Sabadell, Jordi Mestre, explica com la seva entitat encara l’actual situació d’incertesa econòmica. Així mateix, també analitza com preparen el proper 150 aniversari que se celebrarà al 2009.

“El que està clar és que les previsions de creixement que teníem en aquests moments no són viables”

IVAN GIMÉNEZ

Com valora els resultats de 2007? Han estat uns resultats prou raonables. A l’hora d’analitzarlos cal diferenciar clarament l’activitat pròpia de la caixa –que ha funcionat molt bé–, i l’activitat vinculada al sector immobiliari que reflecteix la situació viscuda per al 2007. Tot això fa que els resultats de Provasa que va tancar el 2007 amb 1,5 milions de benefici enfront dels 14 milions de l’any anterior hagin tingut molt ressò. Aquest fre a la part immobiliària, implicarà un canvi en les estratègies d’inversió? Les inversions que hi ha en l’àmbit de Provasa són a mig i llarg termini. Aleshores, probablement el període de maduració d’aquestes operacions serà més lent del que inicialment s’havia previst. Una cosa és el que ha succeït al 2007, sembla que aquest any probablement tampoc es llençarà el negoci immobiliari; però les inversions que tenim estan en emplaçaments prou interessants i segur que funcionaran. La situació als mercats financers ja té reflex entre la gent que demana hipoteques? La precaució existeix, les incerteses que hi ha fan que la gent actuï amb més prudència. La inversió empresarial no té el ritme d’anys anteriors. Pel que fa als particulars, el consum

tot si recordem altres crisis on la taxa d’impagaments s’havia situat al voltant del 7%. L’escenari que havíem tingut fins ara amb taxes del 0,50% era pràcticament insòlit.

Jordi Mestre al seu despatx de Caixa Sabadell. / CEDIDA

ha continuat a bon ritme com a mínim fins la darrera campanya de Nadal, caldrà veure aquest exercici de 2008 si continua amb la mateixa dinàmica, o la gent té una mica més de prudència. Les dades últimes de l’atur són bastant preocupants, tot això pot fer que els ciutadans tinguin una certa reserva a l’hora de gastar.

sigui, en un entorn on tots els sectors estan patint una certa aturada, el que està clar és que nosaltres hem de reconvertir la situació que havíem previst inicialment. No crec que els increments a la donació de crèdits estiguin al voltant del 15 o 20%, com havia estat fins ara; sinó que més havia ens mourem en xifres per sota del 10%.

I tot això com afecta al pla estratègic de Caixa Sabadell per al 2007-2009? Estem revisant el pla estratègic i el que està clar és que les previsions que teníem de creixement i de crèdit en aquests moments no són viables. O

En definitiva, caldrà prudència? Preveiem un escenari on la morositat hipotecària pugui pujar, potser es doblarà, podria arribar fins el 2,5%-3%. Però això tampoc ha de ser preocupant en excés, sobre-

També s’ha parlat molt últimament del seu negoci d’assegurances i la possible entrada d’un soci nou. Com està la situació? Com molts altres bancs i caixes hem tingut ofertes de poder entrar en societat amb una companyia asseguradora. Ens hem plantejat desprendre’ns del 50% de la nostra asseguradora i caminar plegats amb el comprador, amb l’avantatge que la companyia es beneficiaria de les nostres oficines com a xarxa de distribució, i nosaltres podríem potenciar el negoci amb més productes si la companyia és de primera fila i amb un ventall de serveis que complementi els que ja tenim. Però avui dia, és purament una especulació, estem en una fase on possibles compradors s’han interessat, i nosaltres hem estudiat l’operació.

PERSONAL PERSONAL Jordi Mestre porta més de 36 anys a Caixa Sabadell. Des de l’estiu de 2006 ocupa el càrrec de director general. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona i també va cursar el Programa de Direcció General d’IESE. A més, de la seva tasca a l’entitat, també dóna classes a la Facultat d’Econòmiques de la UAB. Un valor? La constància Com desconnecta de la feina? Amb la família i passejant per la muntanya Una excursió que recomanaria? Qualsevol indret del Pirineu Llegeix? Sí, especialment novel·la i llibres d’història Un lema a la vida? Viure i deixa viure Una lliçó? Què tothom tingui la llibertat per poder fer aquelles coses a les quals aspira i a la vegada respectant la gent que té al costat

De cara al 150 aniversari de Caixa Sabadell que se celebrarà el 2009 s’han marcat algun objectiu? És motiu de satisfacció poder celebrar el 150 aniversari, som la segona caixa més antiga d’Espanya, i la primera catalana. Aquesta efemèride es mereix la celebració que li correspon. Ara, quant a fites farem les que el mercat ens permeti.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

VALORS L E DS E M

28 Febrer 20/24 Març

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-7,36%

1,11%

-10,36%

-7,91%

1,32%

1.794,46 1.814,40

13.925,51 12.482,57

6.862,52 6.319,99

1,52 1,54

3.784,27 3.505,90

13395,60

CAC

NOVES EXPECTATIVES

La nova baixada dels tipus d’interès nordamericans ha tingut reaccions als mercats. L’Íbex35 va reaccionar negativament i va tornar a perdre la barrera psicològica dels 13.000 punts.

4960,80

13272,16

4907,82

13210,44

4854,84

12387,86

13148,73

4801,87

12323,09

13087,01

4748,89

12258,32

13025,29

4695,91

12963,58

12517,40 12452,63

12193,55 12128,77

4642,94

12901,86 12840,14 12778,43

12064

4589,96

11999,23

4536,99

11934,46 11869,69

4484,01

12716,71

11804,92

4431,04

12655 28 FEBRER

20 MARÇ

DOW JONES

12582,18

13333,88

28 FEBRER

20 MARÇ

11740,15 28 FEBRER

24 MARÇ

A LA RECERCA D’APOSTES SEGURES

Refugis en moments de tempesta En moments d’incertesa als mercats de valors, els analistes i inversors estan pendents de trobar els denominats “valors refugi”. Les opinions sobre on trobar-se segur varien: renda fixa, elèctriques, o telecomunicacions

Ara mateix, són especialment atractius els bonus del Tresor d’Estats Units i Europa Les empreses del sector elèctric tenen bones perspectives ja que no estan molt subjectes als cicles econòmics El sector farmacèutic passa per uns moments excel·lents. / ARXIU IVAN GIMÉNEZ

Quan la borsa passa per moments incerts, els inversors deseguida busquen trobar uns valors que els garanteixin certa estabilitat fins que tornin a venir millors èpoques. El cert és que no hi ha una fórmula clau per garantir l’èxit en aquesta recerca de refugi. Tot depèn del perfil de risc que es vulgui assumir, el tipus d’inversió que es vulgui fer i quins sectors interessen més. La veritat és que hi ha possibilitats per a tots els gustos. Des d’acudir a les inversions de renda fixa, optar per les grans companyies –que en principi han d’estar millor

preparades per suportar una crisi– o acostar-se als mercat de l’or.

en una clara mostra de quina tendència s’està agafant en aquest camp.

Els mercats de renda fixa La primera opció que destaquen els diversos analistes és anar als mercats de renda fixa –deute d’estats i empreses–. Ara mateix, són especialment atractius els bonus del Tresor d’Estats Units i Europa, ja que en els primers moments de l’any han mostrat una major rendibilitat que els valors que cotitzen als principals índexs financers. De fet, les principals carteres d’inversions del món estan augmentat la seva participació en aquest tipus d’inversions,

Les grans companyies En segon lloc i atenent a una màxima de les inversions –comprar quan la borsa està baixant–, es poden buscar aquells valors que puguin garantir certs guanys, o com a mínim aguantar les turbulències i obtenir benefici a mig i llarg termini. L’opció més clara és apostar pels grans valors –tant a Espanya com als mercats internacionals–, però hi ha sectors que a priori resulten més atractius a l’hora de buscar aquest refugi. En general, per

comprovar quin nivell de risc hi ha s’ha de tenir en compte la volatilitat i la beta. En el cas de l’Íbex hi ha dos valors destacats pels analistes, Red Eléctrica i Telefónica. L’elèctrica ha enregistrat una volatilitat del 18,5%, enfront la mitjana del 25% i una beta al voltant del 0,44. També se li ha adjudicat una revalorització del 32%. Aquestes bones perspectives es poden ampliar en general a tot el sector elèctric, ja que es tracten d’empreses que no estan molt subjectes als cicles econòmics, presenten una estabilitat per sobre de la mitjana i disposen d’un bon compte de resultats. Per la seva banda, Telefónica ha aguantat bé les diverses caigudes de la borsa en aquest primer trimestre; gràcies en bona part als excel·lents resultats que van superar les previsions –un creixement del benefici del 42,9% enfront del 36,4% pronosticat–. També hi ha tota una sèrie de valors al parquet madrileny que es poden trobar interessants. Tradicionalment els bancs –com Santander, BBVA o Popular– es veien com un bon refugi, però en la situació actual, concretament amb el cas de les hipoteques subprime, hi ha qui veu riscos en els valors relacionats amb la banca.

Tampoc es poden descartar altres gegants com Repsol o Ferrovial. En darrera instància, també es pot apostar per alguns valors que tenen pendent alguna OPA, com seria el cas de les empreses Endesa o Altadis. Per qui vulgui mirar en els mercats internacionals, Merrill Lynch creu que hi ha opcions interessants en la renda variable ja que creuen que “l’entorn dels mercats continua sent favorable”. Segons la gestora britànica Schroeders, “esperem certa volatilitat en els mercats a curt termini però continuem confiant en les expectatives de la renda variable a tot el món”. En aquest entorn de volatilitat, les financeres i les asseguradores es presenten com a valors segurs, després dels grans moviments corporatius que va haver-hi fa un any, com els de ABN Amro o Barclays. En aquesta mirada internacional, els analistes també han destacat el sector farmacèutic, i més concretament els gegants del ram com Novartis, Roche o Sanofi. Aquestes empreses passen per uns moments excel·lents després de desenvolupar diversos projectes per desenvolupar medicaments contra malalties com l’esclerosi múltiple, o la malària.

Anàlisi de valors / FINANCES

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

DEBUT HISTÒRIC DE VISA

Visa es va estrenar el 19 de març a la borsa de Nova York amb un preu de 44 euros per acció i col·locant 17.860 milions de dòlars en títols, dada que suposa la major oferta pública de venda en la història d’Estats Units, i la segona del món; només superada per la del Banc Industrial i Comercial de Xina.

BRITISH AIRWAYS ELEVA LA PARTICIPACIÓ A IBÈRIA

RATO FITXA PER CRITERIA

L’aerolínia britànica, British Airways, va augmentar del 10% fins el 13,15% la seva participació a Ibèria. La inversió ha estat de 67 milions d’euros i ha adquirit 28,7 milions d’accions, segons va comunicar la mateixa companyia compradora a la Borsa de Londres.

Rodrigo Rato va anunciar la seva incorporació al Consell Assessor de Criteria Caixa Corp, amb el càrrec de president. Així, es confirmaven els rumors que vinculaven l’exvicepresident espanyol amb la Caixa, des que aquest abandonés el seu càrrec al FMI. Rato també s’ha incorporat a Lazard i Banco Santander.

42,60 40,86

SACYR-VALLEHERMOSO

39,13 37,40

La cotització de Sacyr va tenir la pujada més gran dels darrers catorze mesos, l’11 de març, quan el president de Mutua Madrileña, Ignacio Garralda, va assegurar en declaracions a Bloomberg que no sortiria del capital de la constructora. Sacyr vol promocionar a la seva filial Itinere a la Borsa amb una opv que pot reportar uns 600 milions de benefici. Itinere presenta alguns aspectes atractius pels inversors com la important cartera de clients amb algunes de les principals autopistes del món.

35,67 33,94 32,21 30,47 28,74 27,01 25,28 23,55 21,82 20,09

MARÇ 2007

MARÇ 2008

ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DE LA SIDERÚRGICA

Acerinox, bonança durant la crisi L’empresa d’acers inoxidables, Acerinox, viu uns moments dolços. Els ambiciosos projectes d’expansió a l’Àsia, i la recuperació dels preus base de l’acer han ajudat a recuperar-se del dolent 2007 que va viure la companyia. En borsa, manté una bona marxa en contrast amb la resta de valors de l’Íbex-35. IVAN GIMÉNEZ

L’empresa siderúrgica Acerinox sembla que va a contracorrent en la marxa general de l’evolució financera. Si el 2007 fins l’arribada de la crisi de les subprime era vist com una època de bonança, la companyia espanyola vivia uns moments d’incertesa degut a l’acaparament de les quotes de mercat per part de Xina. Però actualment els preus bases de l’acer s’estan recuperant i la posada en marxa d’inversions a Malàisia estan redreçant la marxa de la siderúrgica. Cal recordar, que Acerinox és un dels líders mundials al seu sector. Segons dades de la mateixa empresa, es tracta del segon productor mundial –amb 3,1 tonelades d’acer anuals–. Disposa de tres plantes de producció: a Campo de Gibraltar, Kentucky (EUA) i Sudàfrica. A començaments del mes de març i de la mà del seu soci japonès, Nisshin Steel, van anunciar la creació d’una nova societat per obrir una planta a Johor Bahru (Malàisia), que suposarà una inversió total propera als 1.000 milions d’euros. La factoria serà un veritable gegant, amb una capacitat operativa d’un milió de tones mètriques anuals i 600.000 pel que fa a la laminació en fred. Aquesta nova instal·lació es

començarà a construir immediatament, un cop finalitzin tots els tràmits de constitució de la nova societat, i es preveu que estigui plenament operativa cap a l’any 2011. Aquesta aposta forta contrasta amb els moments on les pors per una recessió econòmica semblen dominar els diferents actors financers. I encara pot sorprendre més si es té en compte el ranquejant segon semestre de 2007 que va viure Acerinox quan va patir una caiguda del seu benefici net en un 37,9%, i el seu ebitda un 31,6%. Tot això va provocar que les accions de la companyia arribessin a perdre un 26,98% del seu valor. Aquesta davallada va ser bona part conseqüència de la caiguda del preu del níquel –que en tres mesos va caure més d’un 50%–. Aquest material és vital per Acerinox ja que influeix en el costos de fabricació dels productes de la companyia. A contracorrent Tot i aquesta baixada dels beneficis, el cert és que els resultats d’Acerinox al 2007 van ser els segons millors de la seva història. Segons va informar la mateixa CNMV, el proper 4 d’abril l’empresa pagarà un dividend de 0,10 euros per acció entre el total de 259,5 milions de títols que la

Es tracta del segon productor mundial, amb una producció de 3,1 tonelades d’acer anuals L’obertura d’una nova planta, a Malàisia, suposa una inversió d’uns 1.000 milions d’euros Els preus base de l’acer s’estan recuperant. / ARXIU

companyia té admeses a negociació. Aquests factors i el dolent inici d’any de les borses podien augurar més dificultats per Acerinox, però la realitat ha estat una altra de ben diferent. La companyia ha rendit, durant les darreres setmanes, prou bé als parques, les seves accions s’estan recuperant a molt bon ritme i, de fet, amb un comportament molt millor que el de la majoria de títols de l’Ibex-35. Si ens remuntem als fatídics dies a les borses durant el final de gener i començaments de març, mentre que l’Íbex-35 va caure per sota dels psicològics 13.000 punts, Acerinox enregistrava importants pujades per sobre del 2% i el 24

de gener –enmig de les conseqüències de la primera retallada de la FED– es va revaloritzar un 5%. Tot i així, aquest mes de març ha moderat el seu comportament i actualment cotitza una mica per sota dels 16 euros per títol. Tot i així encara continua registrant una millor evolució que la majoria dels valors de l’Íbex. Una forta demanda Aquesta trajectòria divergent respecte a la majoria d’empreses cotitzades cal buscarla en les bones perspectives que té tot el sector siderúrgic mundial. La forta demanda per part de potències emergents com l’Índia o la Xina garanteixen una bona marxa

del negoci, però a més els països desenvolupats també han mantingut un ritme constant en l’augment de la demanda d’acer durant més de mig segle. Els propis directius de la companyia reconeixen que en aquests primers mesos d’any estan rebent una major demanda de productes que al mateix període de l’anterior exercici. En el cas concret d’Acerinox i a banda del nou projecte encetat a Malàisia, els experts també assenyalen que és molt interessant la instal·lació de nova maquinària a les fàbriques de Sudàfrica i Estats Units, que sens dubte augmentarà la capacitat de producció d’aquesta empresa siderúrgica.

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

PAGAR LA HIPOTECA EN MONEDA ESTRANGERA POT SER BENEFICIÓS

Hipoteques en divises La hipoteca en divises és un producte que ofereixen les entitats financeres i que pot ser interessant per a qui vulgui pagar menys cada mes. En utilitzar moneda estrangera, els clients es beneficien d’un canvi favorable i d’uns tipus d’interès inferiors als de la zona euro. Tot i així també hi ha riscos a tenir en compte. IVAN GIMÉNEZ

Pagar una hipoteca en iens, francs suïssos o lliures esterlines és possible també al nostre país. Són les hipoteques en divises que ofereixen els diversos bancs i caixes. Un producte que cada cop té més demanda, en uns moments on les incerteses sobre el mercat immobiliari van en augment. Aquest èxit es deu a l’atractiu que suposa pagar cada mes en una moneda que té un canvi favorable respecte a l’euro, i uns tipus d’interès més baixos que l’euríbor. Així mateix, cal tenir en compte alguns riscos; com per exemple, que la divisa es revaloritzi molt o que el banc central del país en qüestió decideixi fer una forta pujada dels tipus d’interès. Les divises més comunes i que millor s’ajusten a aquestes necessitats són el ien japonès i el franc suís; però també podem escollir operar en altres monedes com el dòlar nordamericà, el dòlar australià, el neozelandés o la lliura esterlina. Tot i que les divises d’EUA i la Gran Bretanya han

perdut atractiu pels alts tipus d’interès. Si en les hipoteques que normalment contractem s’utilitza l’euríbor, en aquests casos el càlcul es fa en referència a l’índex LIBOR (London Interbank Offered Rated) a dotze mesos. Actualment se situa en un 4,391%. Normalment, cada mes es compra la quantitat establerta de la divisa a pagar. Per aquest motiu, el risc és que hi hagi una pujada molt forta de la moneda en qüestió respecte a l’euro, i faci que la quantitat a pagar periòdicament sigui més alta. No s’ha de veure únicament l’estat actual de la divisa que es vol triar, sinó comprovar que la moneda estrangera té una trajectòria que resulti interessant per a aquest propòsit, és a dir, que als darrers mesos s’hagi mantingut un canvi interessant. Tal i com explica, Albert Figueras, director de Finançament Particular de Banc de Sabadell, “el ien és per a aquells inversors amb un perfil més agressiu, mentre que la

divisa helvètica és per a aquells que no vulguin tenir tants riscos”. Pagar una hipoteca en moneda estrangera és una opció possible. / ARXIU

Pros i contres Entrant més en matèria, Figueras explica que “les persones que contracten una hipoteca en ien acostumen a ser clients als que els agrada el risc, coneixen el sector financer, i segueixen l’evolució de la divisa i del tipus d’interès”. I afegeix que “el ien és molt volàtil”, en un any ha passat de 0,80 euros a 1,20. Pel que fa al franc suís, el responsable de Banc de Sabadell afirma que “es tracta d’una moneda més estable, l’economia helvètica està més vinculada a la de l’UE, no té canvis bruscos com el ien i els tipus d’interès són més favorables que l’euríbor”. Per la seva banda, Sebastià Rodes, advocat d’Ausbanc, creu que aquestes hipoteques “no són aconsellables per la majoria de la gent, el risc de fluctuació és més gran que en el cas de l’euríbor”. I afegeix, “qui les contracti ha de ser

molt conscient del risc, pot sortir molt bé o molt malament, es com si es fes una aposta”. Figueras també recomana que qui vulgui fer una hipoteca d’aquest tipus, “s’ha d’assessorar molt bé”. Altres aspectes a tenir en compte, és que es tracta d’hipoteques que no es poden fer pel valor total de l’habitatge, la quantitat varia segons l’entitat, però

normalment no pot superar el 80%. En cas de moviments inesperats als mercats de divises es pot tornar a l’euro –sempre que es pagui la comissió pertinent–, o si es vol ser previsor, els bancs i les caixes ofereixen la possibilitat de contractar una assegurança de canvi, que permet fixar la quantitat de compra de moneda durant un període determinat.

EXEMPLE D’UNA HIPOTECA DE 200.000 EUROS A 20 ANYS AMB UN TIPUS DE REFERÈNCIA DEL 4,44% Contractada en euros: Contractada en yens: Contractada en francs suïssos:

1.347 euros mensuals 980 euros mensuals 1.159 euros mensuals

TIPUS D’INTERÈS Banc d’Anglaterra Banc de Japó Banc Nacional de Suïssa Reserva Federal

5,25% 0,50% 2,75% 3,25%

NOTÍCIES DEL MES EL BCE MANTÉ ELS TIPUS D’INTERÈS

BAIXADA DE LES HIPOTEQUES A LES BALEARS

El Banc Central Europeu (BCE) va decidir el 5 de març mantenir els tipus d’interès al 4% davant la continuada tendència inflacionista a la zona euro, un 3,2% de mitjana. També va revisar a la baixa la previsió de creixement pels diversos països comunitaris. El president del BCE, Jean Claude Trichet, va justificar la seva decisió en la intenció de lluitar contra l’escalada de preus.

“La Caixa” va reconèixer que el seu negoci hipotecari a les Illes Balears va decréixer en un 25% durant l’any passat. Tot i així, el responsable de l’entitat a les Illes, Roberto Leporace, va explicar que el volum havia baixat, però no l’import dels préstecs. Així mateix, la caixa d’estalvis de les Illes va veure com el volum total del negoci creixia un 15% durant 2007 en aquella comunitat autònoma.

EL BBVA VEN EL 5% DEL BANC BRASILER BRADESCO

MAPFRE ES MOSTRA OPTIMISTA RESPECTE AL FUTUR

El BBVA es va despendre de la seva participació al banc brasiler Bradesco, després de cinc anys que entrés a formar-ne part. L’operació li ha suposat una plusvàlua de 740 milions d’euros. L’entitat bancària basca vol crear la seva pròpia plataforma al país llatinoamericà, i alguns experts han apuntat que els ingressos es poden destinar a augmentar la presència a altres com Xina, Mèxic, Colòmbia o Xile.

L’asseguradora s’ha mostrat optimista tot i els indicis de temps turbulents a l’economia. El seu objectiu per a aquest 2008 és facturar 15.700 milions d’euros, un 15% més que a l’exercici anterior. Mapfre basa el seu optimisme en l’absència d’inversions de risc a EUA i de les bones perspectives de la seva cartera de valors de renta fixa. Així mateix, la junta d’accionistes va apro-

var la reorganització de l’aliança amb Caja Madrid. D’aquesta manera, Mapfre es converteix formalment en el segon accionista de l’entitat amb la possessió d’un 15% dels títols. CAIXA CATALUNYA AUGMENTA LA SEGURETAT DE LES TARGETES

Caixa Catalunya ha posat en marxa el sistema “Protecció Total de Targetes” que inclou diversos mitjans de protecció, entre els que destaca un missatge de text als mòbils dels seus clients quan es produeixi una operació que superi els 100 euros. A més, el sistema protegeixi davant d’altres contingències derivades de l’ús fraudulent de les targetes; com per exemple, falsificació, robatori o operacions no autoritzades per Internet. EL BCE PREOCUPAT PER LES FLUCTUACIONS DE DIVISES

El Banc Central Europeu es va mostrar inquiet per les contínues fluctuacions en els mercats de divises. Així ho va manifestar

el seu president, Jean-Claude Trichet, el passat 10 de març, després de reunir-se amb els 10 grans bancs mundials del món a Basilea. Les seves paraules van suavitzar la cotització de l’euro que es va situar en els 1,54 dòlars, després d’aconseguir màxims històrics. La fortalesa de la divisa comunitària preocupa molt en l’àmbit de les exportacions als països que operen amb divises comunitàries. FIATC VA TRIPLICAR BENEFICIS

Els beneficis de FIATC assegurances van arribar fins els 25,04 milions d’euros durant el 2007. Aquesta xifra implica triplicar els guanys aconseguits l’any anterior. Segons va declarar el mateix president de l’entitat asseguradora, Joan Castells, aquest increment és conseqüència de la disminució de la sinistralitat en gairebé cinc punts percentuals. Castells també va anunciar la creació d’una societat conjunta amb l’asseguradora algeriana, CAAT, especialitzada en Salut i Vida.

L’expert / INTERNACIONAL

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Internacional CRISI FINANCERA ALS ESTATS UNITS

El cor (financer) de l’imperi Els darrers anys quan es parlava amb preocupació del desequilibri exterior dels Estats Units les rèpliques tranquil·litzadores posaven èmfasi en el paper central del sistema financer nordamericà. És per això especialment significatiu que l’actual onada de nous dubtes sobre l’economia USA atorguin un lloc central a les fragilitats emergides al seu sistema financer. Què està passant amb el cor (financer) de l’imperi?

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Com és prou conegut, les anàlisis tradicionals del dèficit per compte corrent dels Estats Units, proper al 7% del seu PIB nacional –i a l’1,5% del PIB mundial– es refereixen als problemes comercials de la competència dels països emergents asiàtics, als mecanismes d’ outsourcing i offshoring, i es debat la magnitud i eventual efectivitat d’una depreciació del dòlar per redreçar aquest dèficit. Les interpretacions econòmiques i socials, de l’estil “importacions de mercaderies i exportació de llocs de treball”, són preocupants, amb la sempre disposada secta dels catastrofistes trobant un filó per parlar del “declivi de l’imperi americà”.

Presència creixent dels actius ‘made in USA’ Per contra, entre les interpretacions més tranquil·litzadores, i fins i tot optimistes, destacaven unes considerades com heterodoxes, provocatives o snob, que destacaven com la singular capacitat dels Estats Units per generar actius financers percebuts com a sòlids i la qualitat del seu sistema financer per gestionar la reciprocitat entre inversions productives –sovint via Inversions Directes de multinacionals d’arrel nordamericana a les economies emergents, començant per Xina– i els fluxos d’estalvi excedent provinents d’aquestes economies

Les dificultats financeres d’aquest últim any són delicades, tant en termes econòmics com geoestratègics Hi ha una oportunitat per les entitats i sistemes financers que hagin maniobrat amb seny i solvència que es confiaven a les entitats financers dels Estats Units. La figura 1 mostra el resultat: una creixent presència dels actius made in USA en la riquesa material (producció) i, sobretot, financera de la resta del món. La realitat del paper central del sistema financer dels Estats Units a l’economia global va fer encunyar expressions com “Estats Units com a banquer mundial” o “Estats Units com a font de venture capital global”. En altres paraules, el “cor financer” dels Estats Units seria un dels seus principals actius per continuar en la privilegiada posició central al sistema econòmic global. Amb el pas del temps aquests plantejaments han anat adquirint una creixent respectabilitat. Per això les dificultats financeres del darrer any són especialment delicades, en termes econòmics i geoestratègics. Si les anteriors interpretacions fossin correctes, ara la malaltia podria estar arribant al “cor de l’imperi”. I constituiria una amenaça en dos vessants: d’una banda la pròpia pèrdua de confiança en la qualitat i fiabilitat del sistema financer nordamericà i, de l’altra, la creixent presa de posicions a algunes entitats financers de Wall Street considerades les

“joies de la corona” per part d’institucions amb base als països emergents, sovint mitjançant els ja famosos Sovereign Wealth Funds.

Comparació amb episodis anteriors L’ a r g u m e n t a c i ó a n t e r i o r introdueix, doncs, un element singular important a la crisi financera actual. Complementa així els primers intents de comparació de l’actual crisi amb altres episodis, entre ells l’estudi pioner de Reinhart i Rogoff, la dada més coneguda del qual sigui probablement la que reflecteix la figura 2, que mostra com, efectivament, l’evolució dels preus de l’habitatge als Estats Units –la línia blava més elevada– ha estat fins i tot més acusada –ha arribat més lluny la “bombolla”– que en els episodis de crisis més greus de les darreres dècades (les big 5 ). Però, retornant al paper de les dimensions internacionals, més enllà del paper detonant del sector immobiliari, els autors destaquen les similituds entre les dificultats financeres actuals i les originades en excessos dels anys 70, que van esclatar a principis dels 80: més important que el paper creditor o deutor dels centres financers –i les entitats financeres– més rellevants (abans els deutors eren els països com Mèxic, Brasil o Argentina, ara ho són Estats Units, Espanya i Regne Unit, per respectar el rànquing oficial de l’FMI) és la fragilitat de la seva funció d’intermediació o reciclatge associada en gran mesura a errades en la valoració de riscos, tant aleshores com ara derivades d’un afany insensat pels guanys ràpids i fàcils (cobdícia en la terminologia clàssica)... i a l’absència de mecanismes de contenció d’aquestes debilitats humanes.

Dos comentaris finals 1) L’argument central sobre el que avui toca insistir és que no es pot avaluar l’abast dels esdeveniments només en termes de variació del PIB o punts percentuals de variació dels indicadors borsaris. El que està en joc és la pèrdua del lloc central del mecanisme financer nordamericà i, en el seu cas, a quin preu en termes de cessió de posicions de control a les noves potències emergents es podrà mantenir una posició de privilegi d’una maqui-

nària financera més important –i més eficient– que la Sisena Flota pel paper dels Estats Units. 2) Hi ha una oportunitat per les entitats i sistemes financers que hagin maniobrat amb seny i mantinguin elevades cotes de solvència per intentar obtenir alguna porció del paper central a les finances globals que fins ara les entitats nordamericanes havien pràcticament monopolitzat. Algun(s) candidat(s) per aquí a prop?

PES CREIXENT DELS ACTIUS FINANCERS ‘MADE IN USA’ 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 1990

1992

1994

Riquesa financera

1996

1998

2000

2002

2004

Output

Font: Caballero- Ferhi-Gourinchas, An Equilibrium Model of Global Imbalances and Low Interest rates, American Economic Review, març 2008, a partir de dades del Banc Mundial, BEA, BCE, BOJ.

PREUS DELS HABITATGES I CRISI 135 US, 2003=100

130 125

120 110

Promig de les crisis bancàries a les economies avançades

115 105

Promig de les ‘big 5’ crisis

100 Índex t-4=100 100 t-4

t-3

t-2

t-1

t+1

t+2

t+3

Font C.Reinhart i K.Rogoff (2008), Is the 2007 US Sub-Prime Financial Crisis So Different?, NBER

working paper 13761, gener 2008.

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

El nivell de l’educació al món

Alemanya 504/ 495

Canadà 257/ 527

EstatsU nits 47/ 489

PaïsoBaixos 531/ 507

Mè ic x 406/ 410

Regne U nit 495/ 495

Brails 370 / 39

Irlanda 501/ 517

Arg entina 381/ 374

França 496/ 488

aVloració delspaïsosegonsmatèria Matemàtiq es u Total internacional ····· 454 Mitjana OCDE ············· 498

Excel·lent Suficient Necesita millorar

Comprensió lectora Total internacional ····· 446 Mitjana OCDE ············· 492

Excel·lent

Portugal 46/ 472

Espanya 480 / 461

Catalunya 488 / 47

Suficient Necesita millorar

Itàlia 462 / 463

El mapa del món / INTERNACIONAL

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Nivell matemàtiques

Rússia 476 / 440

iXna 549 / 496

Corea 547 / 556

iFnlàndia 548 / 547 Estònia 515 / 501

aJpó 523 / 498

Austràlia 520 / 513

Noruega 490 / 484 Dinamarca 513 / 494

Els nòrdics, els primers de la classe L’informe Pisa torna a evidenciar les diferències en el grau de coneixement dels alumnes segons el país del món on viuen. Finlàndia continua al capdavant, destacant d’entre els països europeus com a millor sistema educatiu. Enguany, s’han analitzat amb més profunditat els coneixements en matemàtiques i en comprensió lectora i també estan al capdavant la Xina, Japó, Corea del Sud i Canadà. En canvi, els pitjors resultats són pels estudiants de Turquia, Mèxic, Tuníssia i l’Adzerbadjan. Catalunya –i Espanya- obté uns resultats més aviats mediocres i se situa a mitja taula tant en coneixement matemàtic com en comprensió lectora. En ambdues avaluacions, està al voltant de la posició número 30 de la seixantena de països que participen en l’informe. A més, ha empitjorat lleugerament en coneixements matemàtics en relació als resultats obtinguts en l’anterior informe de fa 3 anys.

Xina Finlàndia Hong Kong Corea Països Baixos Suïssa Canadà Lietchenstein Japó Nova Zelanda Bèlgica Austràlia Estònia Dinamarca República Txeca Islàndia Àustria Eslovènia Alemanya Suècia Irlanda França Regne Unit Polònia Eslovàquia Hongria Luxemburg Noruega Catalunya Lituània Letònia Espanya Azerbadjan Rússia Estats Units Croàcia Portugal Itàlia Grècia Israel Sèrbia Uruguai Turquia Tailàndia Romania Bulgària Xile Mèxic Montenegro Indonèsia Jordània Argentina Colòmbia Brasil Tuníssia Qatar Kizguistán Total internacional Mitjana OCDE

549 548 547 547 531 530 527 525 523 522 520 520 515 513 510 506 505 504 504 502 501 496 495 495 492 491 490 490 488 486 486 480 476 476 474 467 466 462 459 442 435 427 424 417 415 413 411 406 399 391 384 381 370 370 365 318 311 454 498

Comprensió lectora Corea Finlàndia Hong Kong Canadà Nova Zelanda Irlanda Austràlia Lietchenstein Polònia Països Baixos Suècia Bèlgica Estònia Suïssa Japó Xina Alemanya Regne Unit Dinamarca Eslovènia Àustria Estats Units França Islàndia Noruega República Txeca Hongria Luxemburg Letònia Catalunya Croàcia Portugal Lituània Eslovàquia Itàlia Espanya Grècia Turquia Xile Rússia Israel Tailàndia Uruguai Mèxic Bulgària Sèrbia Jordània Romania Indonèsia Brasil Montenegro Colòmbia Tuníssia Argentina Azerbadjan Qatar Kizguistán Total internacional Mitjana OCDE

556 547 536 527 521 517 513 510 508 507 507 501 501 499 498 496 495 495 494 494 490 489 488 484 484 483 482 479 479 477 477 472 470 466 463 461 460 447 442 440 439 417 413 410 402 401 401 396 393 393 392 385 380 374 353 312 285 446 492

Les administracions reconeixen que hi ha un problema de fons i que cal fer un major esforç per part de tots els sectors implicats per tal de millorar els coneixements dels estudiants. A Catalunya, la reforma de la llei d’educació s’ha plantejat també com una base per aconseguir un sistema més eficaç que pugui anar en benefici dels resultats globals.

Què és l’informe Pisa Programme for International Student Assesstment. És una valoració internacional del nivell dels estudiants de 15 anys partint d’unes proves estandaritzades. En cada país s’examinen els coneixements d’entre 5.000 i 10.000 joves i enguany s’ha concentrat en els coneixements en matemàtiques i també en comprensió lectora. L’informe Pisa s’elabora per encàrrec dels governs i les seves institucions educatives i de moment es fa a tots els països de l’OCDE. Els resultats es fixen segons una puntuació que marca el rendiment dels estudiants de cada país analitzat.

INTERNACIONAL / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

Internacional

SITUACIÓ D’ENTESA

NOTÍCIES DEL MES

Amèrica Llatina supera la crisi i el temor La falta de cooperació i d’un interlocutor fort al continent va contribuir per a la tensió viscuda el mes passat entre Colòmbia, l’Equador i Veneçuela. Lideratge pendent

LEANDRO RODRÍGUEZ

L’escalada de tensió a Amèrica Llatina, resultat de l’acció militar que Colòmbia va realitzar el passat 1 de març en territori equatorià contra un campament de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (Farc), va assenyalar la falta de cooperació entre els països de la zona. Si d’una banda Colòmbia considerava reeixit l’atac, en el qual va morir Raúl Reyes, el número dos de les Farc, l’Equador ho definia com una violació de la seva sobirania. Sense tardar, el president de Veneçuela, Hugo Chávez, va enviar tropes a la frontera i va expulsar el cos diplomàtic colombià del seu país, demostrant suport a l’Equador. Els dies

següents van ser marcats per l’intercanvi d’acusacions sobre les accions de cada govern, deixant en suspens el dubte sobre la possibilitat d’una guerra. “Estem davant un Govern embogit per la sang, per la supèrbia que li dóna seguir recolzat per l’imperi. Colòmbia s’ha convertit en una verdadera amenaça per al nostre poble, per a l’estabilitat i per a la pau d’aquesta

regió,” va dir el president Hugo Chávez en el moment de major tensió. El govern colombià, al seu torn, va acusar Caracas de finançar les Farc. El general Oscar Naranjo, director de la Policia colombiana, va assegurar haver confiscat documents al campament atacat que provarien la remesa de 300 milions de dòlars a la guerrilla per part d’Hugo Chávez.

La falta d’un líder regional, van assenyalar experts, hauria contribuït per al desentesa entre Colòmbia, Veneçuela i l’Equador. Una vegada més, la limitada de cooperació a la zona va ser determinant perquè no hi hagués una solució diplomàtica més immediata. Les expectatives van recaure sobre Brasil, considerat el principal interlocutor sud-americà al món. Els presidents van formalitzar el final de la crisi durant la cimera del Grup del Riu, celebrada a la República Dominicana el passat 8 de març, quan el mandatari equatorià, Rafael Correa, va dir que considerava superat el “gravíssim incident que tant dany va causar”.

CONTINUEN LES DESAVINENCES

Relacions danyades entre la Xina i el Tibet Pequín ha acusat al Dalai Lama d’incitar les manifestacions. El líder espiritual tibetà, al seu torn, demana una investigació internacional pel que considera un “genocidi cultural.” LEANDRO RODRÍGUEZ

Dalai Lama, el líder espiritual del Tibet, va demanar el mes passat una investigació internacional sobre la respostes del govern xinès a les protestes realitzades a Lhasa, que podrien haver provocat la mort de desenes de persones. Per al líder espiritual, el Tibet sofreix “un tipus de genocidi cultural” i les autoritats xineses intentarien establir la pau a la regió per mitjà de la força. “Sigui a propòsit o no, està ocorrent un tipus de genocidi cultural. Algunes organitzacions internacionals respectables poden descobrir quin és la situació del Tibet i quin és la seva

causa”, va assenyalar. Les protestes van ser iniciades el passat 10 de març, quan monjos budistes van sortir als carrers per recordar la fracassada rebel·lió tibetana contra el mandat xinès el 1959 -a partir d’aquell any, i a causa d’un major control del territori per part de Pequín, el líder espiritual Dalai Lama va passar a viure en l’exili. L’augment de la violència a Lhasa va fer que Dalai Lama declarés que “si les coses segueixen fora de control, la meva única opció és abandonar per complet”. El líder va afegir que qualsevol investigació sobre la seva presumpta participació en els disturbis

seria “benvinguda”.

Rebuig internacional Pequín ha utilitzat paraules contundents per acusar Dalai Lama incitar als enfrontaments. “És més que evident que aquest incident és organitzat, premeditat, planejat i incitat per la camarilla de Dalai Lama,” va declarar a la premsa internacional el primer ministre xinès, Wen Jiabao. A més d’aquestes paraules, Pequín va posar en marxa una operació policial per buscar en les residències de Lhasa als sospitosos d’haver organitzat les protestes. L’ús de la força va suscitar el rebuig internacional. Taiwan, que intenta que

Pequín reconegui la seva sobirania, va condemnar l’”ofensiva” xinesa. El Ministeri de Relacions Exteriors de Taiwan va manifestar la seva “preocupació per les violentes manifestacions provocades per l’ofensiva militar xinesa”. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), Ban Ki-moon, va demanar contenció a les autoritats xineses en la seva resposta a les manifestacions. “Insto a les autoritats que es continguin, crido a tots els involucrats que detinguin les confrontacions i la violència, i emfatitzo la necessitat d’una resolució pacífica”, va declarar.

BÈLGICA FORMA UN NOU GOVERN

Després de nou mesos de greu crisi política, cinc partits polítics belgues han arribat a un acord definitiu per a la formació d’un Executiu al país. El nou govern serà presidit pel líder democristià flamenc Yves Leterme, que substituirà el primer ministre interí, el liberal Guy Verhofstadt. Yves Leterme va vèncer les eleccions realitzades el juny de 2007, però va renunciar dues vegades a causa de les pretensions d’autogovern del nord flamenc i el la decisió de no cedir competències federals al sud francòfon. L’insostenible de la situació va resultar en la pitjor crisi política belga. El nou govern haurà d’implementar un paquet de mesures fiscals i socials, elaborat després de gairebé un dia d’intenses negociacions. EL JAPÓ RECONEIX LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVO

El Japó es va sumar el passat mes al grup de països que han reconegut la independència de Kosovo. El Ministeri de Relacions Exteriors del país asiàtic va divulgar nota oficial amb el missatge que espera que Kosovo contribueixi per a l’”estabilitat a llarg termini a la regió dels Balcans”. Els Estats Units i altres països de la Unió Europea van recolzar immediatament la declaració unilateral d’independència, rebutjada al seu torn per Sèrbia i Rússia. Si bé el reconeixement internacional es consolida a cada dia, l’estabilitat no s’ha establert totalment a la regió. El mes passat, prop de 70 manifestants servis i 30 soldats internacionals han quedat ferits després d’una evacuació forçada, a la ciutat de Mitrovica, d’un Tribunal de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). ISRAEL I ALEMANYA S’ACOSTEN

Alemanya i Israel van realitzar el mes passat les primeres “consultes intergovernamentals” i van firmar acords bilaterals per reforçar les relacions entre els dos països. “Alemanya és un verdader amic de l’Estat d’Israel”, va declarar la canceller alemanya, Angela Merkel, durant la seva visita de tres dies a Israel, el mes passat, per motiu de les celebracions del 60 anys de la creació de l’Estat jueu. L’acostament reflecteix l’intent dels dos països d’entaular una nova relació bilateral malgrat els records del passat. Entre els temes debatuts durant les consultes, destaquen l’economia, la ciència i el medi ambient. Els ministres de Defensa d’ambdues nacions també van dialogar sobre projectes tecnològics i l’intercanvi entre les acadèmies militars d’ambdós països. EL COST DE LA INVASIÓ DE L’IRAQ

La precandidata demòcrata a la presidència dels Estats Units, Hillary Clinton, va afirmar el mes passat que la invasió de l’Iraq podria costar 1 bilió de dòlars (prop de 769.000 milions d’euros), perjudicant l’estabilitat de l’economia del país. La precandidata va utilitzar la dada durant un discurs sobre les polítiques per als conflictes de l’Iraq i va afirmar que els Estats Units han de deixar el país àrab. Per a la senadora, els cinc anys d’ocupació han perjudicat l’economia i provocat la mort de prop de 4.000 nord-americans. Clinton va citar a més una comparació entre les despeses de la guerra i els costos del manteniment del sistema de salut: els recursos invertits en l’ocupació de l’Iraq són equivalents als diners necessaris per garantir l’atenció mèdica a 47 milions de ciutadans nord-americans.

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

UNA OPORTUNITAT PER A LES EMPRESES CATALANES

Egipte s’imposa reformes per impulsar la seva economia El país africà implementa mesures per dinamitzar l’economia. Els canvis beneficien alguns sectors d’interès per a l’inversor estranger, malgrat la manutenció de barreres proteccionistes.

Les relacions comercials entre la UE i Egipte minimitzen les dificultats de desembarcament al país

LEANDRO RODRÍGUEZ

Egipte donarà un impuls a la seva economia amb l’aplicació del sisè pla quinquennal (2007-2012), que suposa inversions per valor de gairebé 1.650 milions d’euros durant el període. Els recursos seran aplicats principalment en infraestructures i projectes de serveis, així com en programes socials i de desenvolupament econòmic. Amb la iniciativa, el govern del president Hosni Mubarak intenta aprofitar el moment de creixement econòmic experimentat en els últims anys. El país africà registra taxes de creixement d’entre un 3% i un 5% en l’última dècada, la qual cosa s’ha reflectit en un millor dinamisme econòmic. Segons les projeccions, el Producte Interior Brut (PIB) registrarà un ascens d’un 6,9% el 2008. El creixement seria possible en part a causa de la manutenció de reformes econòmiques, amb la creació d’ocupacions i millors indicadors socials. Una d’aquestes reformes afavoreix les empreses catalanes interessades en expandir els seus negocis cap a Egipte. El mes passat, el govern va reduir la inversió mínima de capital per a l’obertura d’una empresa petita o mitjana, de 1.000 a 200 lliures egípcies. Amb aquesta i altres mesures –com el desenvolupament de sectors econòmics menys explorats–, les autoritats intenten estimular la diversificació de l’economia, dependent en gran part del turisme i l’agricultura. Prova d’això són els sectors electrònic i informàtic, que presenten altes taxes de creixement en els últims anys. L’augment de les importacions de béns d’equipament, que reflecteix el creixement econòmic, també revela un canvi de perspectives per als inversors estrangers. En aquest sentit, les privatitzacions, les telecomunicacions, el sector bancari, les inversions en energia i la construcció ofereixen ma-

Egipte ha registrat taxes de creixement d’entre un 3% i un 5% al llarg de l’última dècada

L’inestabilitat al Pròxim Orient s’ha de tenir en compte, sobretot en el cas d’empreses turístiques

La forta inflació del país és un dels elements que encara s’han de controlar. / ARXIU

jors oportunitats per a empresaris de Catalunya –les ciutats d’Alexandria, Luxor, Asuán, Beni Suef, i Suez se situen entre les més favorables per a l’establiment del negoci–. Les zones franques són una alternativa addicional, ja que ofereixen alguns avantatges. D’elles, destaquen l’exempció il·limitada d’impost sobre beneficis, l’exempció de l’impost de duana per a tot tipus d’importacions i l’aplicació d’un impost d’un 1% sobre el valor dels béns comercialitzats. Les relacions comercials regulars entre la Unió Europea i Egipte, al seu torn, minimitzen en part les dificultats del desembarcament al país, ja que la UE és el principal soci econòmic del país africà –l’Acord d’Associació, en vigor des de 2004, ha propiciat la baixada

dels tipus i la simplificació del sistema aranzelari, encara en curs en l’actualitat–.

Mesures proteccionistes Els intents del govern egipci de dinamitzar l’economia no solament han estat insuficients per solucionar algunes qüestions clau, sinó que han estat seguits d’algunes mesures perjudicials per als inversors estrangers. La inflació, que el 2005 es va situar en un 4,5%, podria registrar un increment de fins i tot un 7,1%, segons estima l’ Economist Intelligence Unit, assenyalant l’augment del consum al país. “La inflació és un dels desafiaments, però els esforços per contenir el dèficit fiscal i el desenvolupament en la política monetària ens do-

DADES GENERALS

nen confiança que continuarem creixent en una taxa d’un 7%”, va dir el ministre d’Inversió, Mahmoud Mohieldin, el passat febrer al Caire. Un informe elaborat per l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya al Caire assenyala l’adopció d’algunes mesures proteccionistes, que caracteritzen la posició ambigua de les autoritats econòmiques del país cap al comerç exterior. Entre el que s’ha classi-

ficat com barreres, destaquen les restriccions de divises i algunes barreres tècniques (etiquetatge i estàndards) i sanitàries (prohibició d’importació de bestiar viu i carn congelada, o sota requisits). Les duanes, al seu torn, podrien dificultar la realització de negocis a causa de la falta de claredat dels procediments. En l’àmbit regional, l’inestabilitat al Pròxim Orient també configura un factor a tenir en compte, principalment en el cas de les empreses catalanes dels sectors turístic i de serveis en general.

APOSTA PER L’ENERGIA NUCLEAR L’increment de la demanda energètica, d’un 10% anual en l’última dècada, ha obligat el govern egipci a invertir en l’energia nuclear. El país ha iniciat una sèrie d’estudis tècnics, i la previsió, segons el ministre d’Electricitat, Hassan Younes, és que la nova normativa per al programa nuclear serà aprovada el juny d’aquest any. Egipte adoptarà un model en total conformitat amb la regulació internacional, assenyalant d’aquesta forma el caràcter pacífic de les seves pretensions nuclears.

Socis estratègics

Població: 74,2 milions Superfície: 1.001.450 Km2 Capital: El Caire Sistema polític: República Inflació (2002-2006): 6,2% Creixement del PIB (estimació 2008): 6,9% Principals destinacions de les exportacions: Itàlia (12,1%), EUA (11,3%) i Espanya (8,7%) Fonts: CIA The World Factbook; The Economist.

El primer pas serà identificar les zones on es podrien construir les plantes nuclears. De moment, el govern no ha demostrat la intenció de produir combustible en quantitats industrials, amb la qual cosa haurà d’elegir socis estratègics per a aquest segment del sector. De la mateixa manera, els reactors seran adquirits a d’altres països, en funció de les especificacions definides per les autoritats d’energia. La primera planta tindrà una potència instal·lada de 1.000 mw, amb un cost estimat de 1.500 a 2.000 milions de dòlars.

ABRIL 2008

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL

MÓN EMPRESARIAL

Agenda de la internacionalització Del 12 al 19 d’abril Missió empresarial a Mèxic L’Àrea de Comerç Exterior de la Cambra de Tortosa, dins del Pla d’Accions Internacionals de l’any 2008 del Consell

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa organitza aquesta missió comercial, que permetrà que les empreses participants realitzin entrevistes amb companyies dels dos països visitats. L’objectiu és que els empresaris puguin conèixer de prop els mercats en qüestió i intercanviar informació.

potencials socis a les Filipines. Les empreses que hi participin podran tenir un contacte directe amb empresaris d’aquest país interessats en establir aliances estratègiques amb empreses d’Espanya. Els sectors prioritaris són: biocombustibles; energia; enginyeria i infraestructures; medi ambient; turisme i serveis connexos.

on es realitzarà l’esdeveniment, és el centre estratègic econòmic financer del país, ja que aporta el 20% del PIB, amb gairebé 20 milions d’habitants a l’àrea metropolitana.

Del 25 al 31 de maig

1 i 2 de juliol

El Copca i el Cidem uneixen forces El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va presentar el mes passat la nova agència de suport a la internacionalització de l’empresa catalana. ACC1Ó, que unifica les accions del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (Copca) i del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem), comptarà amb un pressupost de 268 milions d’euros per a aquest any, amb l’objectiu de potenciar la innovació i l’expansió empresarial cap als mercats internacionals. Segons Josep Huguet, les petites i mitjanes empreses catalanes necessitaran crear oportunitats a l’exterior o bé treballar en conjunt per fer front a l’increment de la competitivitat amb la globalització. ACC1Ó actuarà d’acord amb el pla estratègic 2009-2012, elaborat a partir del diàleg amb representants de diferents sectors. Entre 1988 i 2006, les exportacions catalanes es van multiplicar per set, assenyalant el potencial exportador de les empreses de Catalunya.

Fòrum d’inversions i cooperació empresarial hispanomexicana El fòrum facilitarà la identificació d’oportunitats d’inversió i cooperació empresarial, així com de potencials socis a Mèxic. Els empresaris podran entaular contacte directe amb empresaris del país americà interessats en establir aliances de negoci. Mèxic és la segona potència econòmica a Iberoamèrica i la catorzena al món, la qual cosa consolida el país com una destinació molt atractiva per a la inversió estrangera. S’hi suma el fet que la capital del país,

Roca instal·la els seus productes a la Vila Olímpica La companyia Roca installarà 15.000 productes (lavabos i aixetes, entre d’altres) als edificis de les instal·lacions olímpiques de Pequín, incloent la Vila Olímpica, els estadis, hotels i el Centre de Seguretat i Control de les Olimpíades. Segons l’empresa, el concurs d’instal·lació dels articles va ser vençut a causa del compliment de les exigències mediambientals i d’estalvi d’aigua. La Vila Olímpica rebrà gairebé 23.000 atletes, que utilitzaran un 60% de

l’aigua calenta i l’electricitat obtingudes a partir d’energies renovables. En total, s’han construït 42 edificis per acomodar els esportistes. La companyia va iniciar

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ

Del 20 al 26 d’abril Missió comercial a Rússia i Bielorússia

de Cambres de Catalunya, té previst realitzar aquesta missió al país americà. Els sectors inclosos en el programa són el mèdic i sanitari, farmacèutic, i habitatge i disseny. Estan previstes a més visites a Mèxic D.F., Guadalajara, Puebla i Monterrey.

16 i 17 d’abril Trobada empresarial Innovatech Hi participaran 40 empreses compradores franceses dels sectors mèdic, aeronàutic i electrònica que cerquen subcontractistes d’activitats com el mecanitzat de precisió, la injecció plàstica, fundició, electrònica i tractaments/ recobriments, entre d’altres. Les empreses compradores franceses validaran les entrevistes en funció de les dades tècniques de les empreses catalanes. L’esdeveniment es realitzarà a Lió, a França.

Del 12 al 24 d’abril Missió comercial a Austràlia i Nova Zelanda

La missió, organitzada per la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa i la Cambra de Girona, està dirigida a empreses interessades en comprar i distribuir productes no només als dos països visitats, sinó als seus veïns d’Europa de l’Est. Són previstes entrevistes amb empreses locals per a un major intercanvi d’experiències.

Del 21 al 25 d’abril Visita agrupada Fira Industrie Hannover La Cambra de Sabadell organitza aquest esdeveniment, que permetrà que cada empresa participant elegeixi els dies que més li convinguin per a la realització de la seva visita a la fira. L’acte reuneix més de 6.000 expositors de 65 països, reflectint en certa mesura la situació econòmica del país.

20 i 21 de maig Trobada empresarial Espanya-Filipines L’objectiu principal de la trobada, organitzada per l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), és facilitar la identificació d’oportunitats d’inversió i cooperació empresarial, així com de

Missió Comercial a Alemanya

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat, mitjançant la Promotora d’Exportacions Catalanes (Prodeca), organitza aquesta missió comercial a Alemanya. Les empreses que hi participin podran tramitar un ajut econòmic per mitjà de Prodeca. L’octubre del 2007, segons dades de l’Idescat, Alemanya va ser el major receptor d’exportacions catalanes, amb béns per valor de 3.404 milions d’euros.

les seves activitats a la Xina fa deu anys, i des de llavors ha desenvolupat una xarxa de 300 punts de venda a tot el país oriental. ECC inverteix 200 milions d’euros a la República Dominicana La promotora valenciana ECC va anunciar el mes passat la inversió de 200 milions d’euros en la construcció d’un complex turístic a la República Dominicana. El projecte ocuparà 800.000 metres quadrats d’àrea, comptant amb 2.000 habitatges i un hotel amb més de 700 habitacions, 48 suites de luxe i un centre de convencions. Aquestes instal·lacions se situaran a prop a la costa, pròxim a Punta Cana. La companyia iniciarà les obres en el termini de sis mesos, i es preveu que conclouran l’estiu de 2010. Al projecte s’hi afegiran altres empreses valencianes que vulguin participar de la iniciativa. Segons Eugenio Contreras, president d’ECC, l’empresa té plans de desenvolupar altres projectes semblants al país en un futur pròxim, aprofitant el desenvolupament econòmic i turístic de República Dominicana.

ESPECIAL: FORMACIÓ PERMANENT

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’ENTREVISTA

Especial Formació permanent

Un repte per a tota la vida JUAN PEDRO GONZÁLEZ, DIRECTOR DEL CONSORCI DE LA FORMACIÓ CONTÍNUA DE CATALUNYA

“Molt sovint, les empreses no fan ús dels crèdits per a una formació a mida” En una societat en què la competitivitat és ferotge, la formació contínua dels treballadors és un valor afegit per a moltes empreses. Des del Consorci de la Formació Contínua de Catalunya es treballa per a potenciar la formació i educació constant dels treballadors. CARLES CHACÓN

Existeix algun pla específic per incentivar la formació contínua a Catalunya? Sí. La formació professional contínua a Catalunya està inclosa en el II Pla de Formació Professional a Catalunya 2007-2010, el qual estableix els objectius a assolir i les mesures a desenvolupar en els diferents subsistemes de formació professional, en concret, en el subsistema de formació professional inicial i en el subsistema de formació professional per a l’ocupació. Quina és la situació a Catalunya? Actualment rep formació contínua a Catalunya al voltant del 15% de la població activa ocupada. Si bé la FP està rebent l’atenció que es mereix, el nivell de la formació contínua a Catalunya és deficient en comparació amb les quotes europees. Quines repercussions pot tenir aquesta mancança i com es pot solucionar? Des del Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament de Treball i des del Consorci per a la formació contínua, conscients de la importància que té la formació per al desenvolupament de les persones i per al progrés econòmic i social, estem fent importants esforços per incrementar la participació del personal treballador ocupat en les diferents iniciatives que s’impulsen des de la Generalitat de Catalunya.

Quin paper té l’empresa privada en la formació contínua? Les empreses tenen un paper determinant en el desenvolupament de la formació contínua i de la formació al llarg de la vida, especialment pel que fa a l’anomenada formació de demanda per a persones treballadores ocupades. Es tracta d’una modalitat de formació contínua adreçada a les empreses on són les pròpies empreses les que decideixen i realitzen la formació dels seus treballadors i treballadores, i la formació es finança mitjançant l’aplicació d’un sistema de bonificacions a les quotes de la Seguretat Social que ingressen les empreses i no per mitjà de subvencions. Són els treballadors els que no participen en aquests cursos de formació o és un problema de manca de cursos per part de les empreses? En l’àmbit de la formació de demanda, principalment el problema rau en que les empreses no fan ús del crèdit de què disposen per a dur a terme una formació a mida, adaptada a les seves necessitats; en aquest camp, el Consorci fa una gran tasca d’informació i assessorament a les empreses d’aquesta oportunitat que els ofereix aquest sistema mitjançant bonificacions a la Seguretat Social. Quin tipus d’ajudes o incentius institucionals es fan per a impulsar aquest tipus de formació? Les iniciatives de formació professional per a l’ocupació

“Les empreses tenen un paper determinant en el desenvolupament de la formació contínua i de la formació al llarg de la vida” que inclou la formació ocupacional i contínua es financen mitjançant el 0,7% de la quota de formació professional i comptem amb el cofinançament del Fons Social Europeu. Fins l’any 2004 es destinava la meitat, es a dir el 0,35%, tant per a la formació ocupacional per a persones aturades com per a la formació contínua. A partir de l’any 2005 es canvien aquest percentatges i s’incrementa la destinació de recursos per a la formació dels treballadors ocupats fins al 0,42%, d’acord amb la composició del mercat de treball. Pot ser que la dificultat de conciliar la feina amb aquests cursos faci més difícil l’assistència dels treballadors? Poden ser els cursos on-line una solució? El fet de no disposar de suficient temps és sempre un entrebanc per realitzar formació quan s’està treballant. Tot i així la formació on line és una bona solució, però en molts tipus d’especialitats formatives i qualificacions professionals es fa del tot necessària l’assistència presencial als cursos de formació.

González creu que cal reforçar les noves tecnologies i la prevenció. / FOTO: CEDIDA

Són els idiomes una assignatura pendent en la formació contínua? Els idiomes suposen un important volum d’accions de formació contínua. A data d’avui, s’han realitzat 2.589 cursos de l’àmbit d’idiomes i llenguatges. Malgrat això, cal continuar insistint i intensificant els coneixements, sobretot dels nous idiomes que s’imposaran en el mercat de futur. En quins àmbits, a més dels idiomes, cal treballar més intensament la formació contínua? Pel que fa a la formació de caràcter tranversal cal incrementar, principalment, les

accions formatives en els àmbits de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i la prevenció de riscos laborals . Quin paper tenen les escoles de negocis en la formació contínua de treballadors? Les escoles de negocis podem ajudar a les empreses a programar, organitzar i realitzar formació de demanda, principalment a les PIMES, les quals tenen dificultats per a desenvolupar-la per si mateixes i les escoles de negocis són un important instrument per atendre les necessitats de formació dels treballadors/es a les empreses.

ESPECIAL: FORMACIÓ PERMANENT

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Formació permanent a Catalunya respecte Espanya (nivell europeu = 100)

10,5 10,4

10 8 6 73

4,3

4,4

4,2

4,4

4,1

4,4

4,7

0 Any

Catalunya

Madrid

Espanya

Navarra

2 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

(% de població que segueix estudiant entre 25 i 64 anys)

FONT: LIFELONG LEARNING / EUROSTAT

El Sector

(nivell europeu = 11,2%)

País basc

80 70 60 50 40 30 20 10 0

Evolució de la formació continuada a Espanya

FONT: LIFELONG LEARNING / EUROSTAT

CATALUNYA, COM ESPANYA, SEGUEIX EN UN MAL LLOC PEL QUE FA AL SEU NIVELL DE FORMACIÓ CONTINUADA. EL CONJUNT D’EUROPA REGISTRA TAXES MÉS POSITIVES QUAN S’ANALITZEN LES DADES FEMENINES.

Catalunya ‘suspèn’ en formació permanent i es col·loca a la cua d’Europa Catalunya ha passat d’un suspens rotund a un moderat ‘necessita millorar’, però segueix suspenent l’assignatura de la formació permanent. Així ho evidencien les dades de l’oficina estadística Eurostat, que situen Catalunya per sota del nivell general d’Espanya... i a anys llum dels països nòrdics.

Les dades evidencien que les dones es preocupen més per la formació permanent. / FOTO: CE

sió positiva sobre l’activitat de l’empresa.

Les dones es formen més Potser aquest mateix immobilisme, unit a una tradició empresarial poc propícia per a les dones, explica la major incorporació de les dones a les activitats de formació continuada. La taxa de dones que realitzen formació

19,3

Dinamarca

Finlàndia

9,3

11,5

Espanya

9,2

11,1

UE-25 homes dones

FONT: EUROSTAT

356 284 253 243 182 179 128 100 95

FONT: EUROPEAN INNOVATION SCOREBOARD

93 82

Espanya

Gran Bretanya

24,6 33,8

Letònia

31,2

Alemanya

Bèlgica

Àustria

Mitjana UE

400 350 300 250 200 150 100 50 0

Holanda

Catalunya

Formació permanent a Catalunya respecte Europa

un punt més que la general i dos punts per sobre de la masculina. En el cas de les dones, el país més destacat és Suècia, on un 38,3% de les dones d’entre 25 i 64 anys realitzen activitats de formació. Un dels casos més sorprenents és el de Gran Bretanya, que registra una taxa del 31,2% per a les dones... gairebé 10 punts més que la taxa masculina.

Eslovènia

Diferències home-dona en formació continuada (% de la població que es forma entre els 25 i 64 anys)

més enllà dels estudis inicials a Espanya és de l’11,5%, dos punts superior a la dels homes. Aquest percentatge, però, no ens acosta molt més a Europa, perquè la major implicació de la dona en activitats formatives és també una constant al conjunt del continent. Així, a l’Europa dels 25, la mitjana femenina (en percentatge) és de l’11,1%,

Finlàndia

El cert és que, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, al llarg dels darrers anys s’ha experimentat una notable millora. A Catalunya, segons dades de l’Idescat, l’any 2002 només hi havia un 2,8% de la població activa que s’estigués formant més enllà dels estudis inicials. Ara, amb dades actualitzades al març de 2008, el percentatge seria del 9,1, molt similar al nivell que registra Europa –tot i que encara per sota–. Al conjunt de l’Estat, l’evolució era pràcticament plana durant els darrers anys de la dècada dels noranta, amb percentatges que no superaven el 5%. Va ser a partir de l’any 2005 quan es va produir el salt qualitatiu, amb percentatges superiors al 10%. A l’Europa dels 25, el percentatge de persones entre 25 i 64 anys

Gran Bretanya

Dades en progressió

que es segueixen formant és del 10,2%, que puja a l’11,2% en el cas de l’Europa dels 15. Així, doncs, Espanya i Catalunya es situarien en un nivell ‘normal’ des d’aquesta òptica. En canvi, la comparació amb els països capdavanters és menys positiva: Suècia, Islàndia, Dinamarca i Gran Bretanya s’acosten al 30%, mentre Finlàndia, Noruega i Suïssa s’acosten o superen el 20%. Les causes d’aquest gran distanciament són variades, tot i que sembla que hi ha unanimitat a l’hora de referir-se a la falta de consciència dels empresaris, conseqüència d’anys d’immobilisme (veure secció Àgora, pàgines 40-41). Així, durant anys la inversió en formació ha estat vista com una despesa, com si no hagués de tenir cap repercus-

Suècia

hi ha un constant increment en la conscienciació sobre els beneficis de reconèixer i validar l’aprenentatge no reglat; Espanya manté un ferm compromís amb l’ensenyament continuat, i el reconeixement d’aquest tipus d’ensenyament és vist com a fonamental per al seu desenvolupament”, afirma el treball.

Dinamarca

AURELI VÁZQUEZ

La formació permanent a Catalunya té encara un llarg camí per recórrer. Segons les dades del European Innovation Scoreboard 2006, elaborat per l’oficina estadística Eurostat, Catalunya obté una puntuació de 32 en ensenyament continuat –la mitjana europea és 100–. Els 32 punts de Catalunya són una puntuació especialment baixa si tenim en compte que el conjunt d’Espanya obté un 52 i que Eslovènia en suma 179. A una distància estratosfèrica es troben Suècia (356), Dinamarca (284) i Finlàndia (253), entre d’altres. En realitat, una de les dades més preocupants d’aquest ‘marcador’ és que només hi ha un país d’Europa (Grècia) que tingui menys puntuació que Catalunya. Malgrat la contundència de les dades, diversos informes i indicadors revelen un progressiu increment de l’esforç que es desenvolupa a l’Estat. Així ho reconeix, per exemple, un document sobre formació permanent elaborat l’octubre de 2007 per la Comissió Europea sota el títol European Inventory on validation of informal and non-formal learning. “A Espanya

ESPECIAL: FORMACIÓ PERMANENT

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

UN SECTOR EN PROCÉS DE CANVI

Els mestres afronten els reptes d’una formació permanent amb noves prioritats Si la formació permanent és una assignatura obligatòria per a qualsevol treballador, encara ho és més per als qui es dediquen professionalment a la docència: els mestres. Quines inquietuds es mouen entre el col·lectiu de professors i professores? La resposta la trobem al Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010.

El col·lectiu pretén “aclarir els circuits de gestió” per optimitzar els esforços formatius El Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 aposta per repensar les estructures tradicionals, creant un nou model més flexible

El Pla Marc de Formació Permanent aposta per un model més horitzontal de formació permanent / FOTO: CE AURELI VÁZQUEZ

El professorat català considera que s’està produint un “desfasament” entre la preparació amb què accedeixen a la funció docent i les necessitats professionals que es necessiten. Així consta en l’exposició que acompanya el Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010, un document que posa el dit a la llaga i s’endinsa en els reptes emergents de la professió, concretament pel que fa a la formació permanent dels professionals. El document pren com a punt de partida els dèficits del sistema educatiu; de fet, explica que el desfasament entre preparació i necessitats és “cada vegada més acusat i insostenible”. Tot seguit, convida a fer “un canvi en el marc normatiu d’ac-

cés a la funció docent”, alhora que destaca la necessitat d’aconseguir que la universitat faciliti “una preparació adequada per als futurs professionals de l’educació”. De fet, el propi document recorda que la demanda “fa temps que és sobre la taula”, tot i que a continuació afegeix que “fins ara, no s’hi ha donat la resposta esperada”. Malgrat el to crític del document, el Pla Marc és una iniciativa creada conjuntament amb la Generalitat i les universitats catalanes. Tot plegat, amb l’objectiu d’aprofitar una ocasió única: la nova conjuntura universitària derivada de l’adaptació a Bolonya.

Set necessitats de canvis Com a eix estructural

del Pla Marc, s’identifiquen fins a set canvis necessaris per a la millora de la formació permanent del professorat: En primer lloc, es tractaria de fer canvis en les prioritats de formació, que es concreten en una determinada política educativa i en unes demandes dels collectius d’ensenyants. A la pràctica, els cinc grans àmbits d’actuació tenen a veure amb avançar cap a una escola més inclusiva i altres mesures com la introducció de les noves tecnologies a l’aula (veure requadre adjunt). En segon lloc, es parla també d’un canvi en el model de gestió, un model que ara mateix estaria patint “disfuncions que fan massa centralitzada la formació permanent i també poc operativa”. La

via de solució per a aquests problemes passa per que cada centre elabori un pla de formació propi, i que tingui un reponsable preparat per fer d’enllaç entre els recursos per a la formació permanent i les necessitats formatives del centre mateix. A més, es pretén incentivar la descentralització en la presa de decisions, de forma que cada centre pugui prendre-les a instàncies més properes als centres educatius, com per exemple els centres de recursos pedagògics. Un tercer canvi contemplat al Pla Marc té a veure amb l’aprofitament de recursos dins de zona, ja que, com diu el document “no totes les accions de formació podran trobar el nivell òptim en el marc d’un centre educatiu”. En quart lloc, es faria necessari un canvi en la participació de les enti-

tats col·laboradores, que fins ara comportava formar el professorat formador i tenir-lo a disposició de les demandes dels centres, alhora que gestiona el procés administratiu d’una bona part de la formació en els plans de zona, entre altres funcions. El Pla Marc, en canvi, pretén “aclarir els circuits de gestió” i, alhora, permetre que els instituts de ciències de l’educació puguin vetllar per la qualitat dels formadors i formadores. Paral·lelament, es busca proporcionar una bona formació de formadores que comporti suport teòric, reflexió, contacte amb la recerca, etc. I és aquí on rau la principal demanda del Pla Marc: “es proposa que vagin deixant els aspectes de gestió a instàncies més properes als centres i més lligades als serveis educatius mateixos”.

Cap a un model més horitzonal El cinquè canvi està relacionat amb el model educatiu de la formació permanent. Es tracta de substituir el model ‘de cascada’ –en el qual un expert

ensenya a un teòric inexpert– per un altre model més horitzontal, “amb la finalitat de construir conjuntament les solucions als reptes i problemes i poder comprendre les implicacions d’allò que es fa”. Relacionat amb el punt anterior es troba el canvi en l’avaluació de la formació. El Pla Marc aposta per introduir l’avaluació de l’eficàcia del recurs “en funció dels canvis i les millores produïts realment, amb la finalitat d’atribuir recursos en el futur, tenint com a referència aquests resultats”. Finalment, el Pla Marc demana un canvi en les relacions entre formació, innovació i recerca educatives. Com conclou el document del Pla Marc, “la innovació i la recerca educatives han de ser les arrels de la formació i, al mateix temps, han de fonamentarse alguns programes que es justifiquen per la difusió o l’extensió al conjunt del sistema del coneixement obtingut gràcies a la recerca i a la innovació mateixes”.

LES CINC PRIORITATS DE LA FORMACIÓ PERMANENT 1. Formació per avançar cap a una escola inclusiva. 2. Formació per millorar en àrees curriculars i introduir determinades innovacions en el sistema educatiu. 3. Formació per utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació a les aules i els centres educatius. 4. Formació per a la millora personal i el desenvolupament professional dels docents. 5. Formació per a la gestió dels centres i els serveis educatius.

ESPECIAL: FORMACIÓ PERMANENT / EL DAFO

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

DEBILITATS

Les empreses catalanes no perceben encara la formació continuada com una inversió de futur Les últimes dades continuen situant la formació contínua a Catalunya en un nivell molt baix en comparació amb altres països. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), des de fa tres anys, el percentatge de persones entre 25 i 64 anys que reben formació permanent ha anant disminuint a Catalunya. L’any 2005 l’índex era del 10%, mentre que al 2007 ha baixat fins el 9,1%. Tot i que la diferència d’una any a l’altre no és gaire, el que sí és significatiu és la tendència negativa dels darrers tres anys. Però aquest descens no només es registra al nostre país. Els indicadors espanyols són una mica superiors i els de la zona euro encara més, amb alguns països especialment destacats com Suècia, Dinamarca o Regne Unit, amb uns índex de formació continuada del 32, 29 i 26 respectivament.

Segons asseguren els enquestats consultats per Mó n Empresarial (veure pàgines 40-41), aquests números tan baixos de la formació continuada respecte d’altres països de la Unió Europea són un clar reflex que encara avui hi ha molts empresaris amb la percepció que la formació és una despesa, no una inversió. Una de les causes és que el teixit empresarial a Catalunya està format per petites i microempreses que no disposen de temps ni de recursos per organitzar la formació dels seus treballadors i treballadores.

termini, ja que el treballador pot marxar a la competència. Avui ja no existeixen les feines estables, aquelles que eren per tota la vida. La rotació és molt alta i les empreses tenen por de gastar diners que, al cap i a la fi, poden formar un treballa-

ció continuada, a les bonificacions i inclús les dificultats que tenen per seguir l’activitat durant el temps de formació de la persona, entre altres. Pel que fa a l’oferta actual de formació continuada, hi ha moltes veus que demanen

l’adequació a les demandes de les empreses i les persones per adaptar l’oferta formativa al catàleg de qualificacions professionals. Potser ara seria el moment per actualitzar-ne els continguts i els itineraris formatius.

Segons dades de l’Idescat, l’índex de formació permanent a Catalunya ha anat a la baixa als darrers anys

La competència El que s’hauria de veure com un avantatge competitiu, els empresaris d’aquestes organitzacions ho acostumen a percebre com un sobrecost i no com un benefici. A això cal afegir que l’empresari també percep que la seva inversió serà a curt

dor que pot canviar de feina i anar a la competència. Un altre dels aspectes destacats en aquesta llista de debilitats al nostre país és la manca d’informació que tenen les petites i mitjanes empreses sobre com accedir a la forma-

La formació continuada encara es veu com un sobrecost i no com un benefici. / FOTO: CE

FORTALESES

Catalunya, amb Barcelona al capdavant, és un dels clusters de formació que més creix actualment a Europa En els darrers anys, Catalunya s’ha convertit en un punt estratègic pel que fa a la formació continuada a Europa. La concentració d’escoles de negoci de prestigi internacional –IESE, ESADE, EADA–, universitats, centres professionals i altres operadors de formació continuada és un punt a favor per a les empreses que aposten per l’aprenentatge dels seus treballadors. Aquestes entitats i organismes, que han anat creant un autèntic cluster en continu creixement, juguen una paper dinamitzador clau perquè ofereixen una àmplia oferta formativa adreçada a directius i tècnics de les empreses. També existeix una gran oferta formativa subvencionada de forma transversal en àrees com idiomes o informàtica. D’altra banda, cal destacar que des de l’administració catalana ja s’ha posat en marxa

el Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010, que vol fer un canvi de prioritats en la formació als mestres i professors de Catalunya i adaptar-se a les noves necessitats de la nostra societat. Les prioritats d’aquest nou pla són afavorir

formatives durant l’any. Precisament el professorat, els mestres, són els primers que ja són conscients d’aquesta situació. També cal destacar que aquest pla contempla el desenvolupament professional dels treballadors.

Augmenta la consciència Pel que fa als alumnes o treballadors, cal dir que la nova generació que està arribant als llocs de direcció de les empreses és potser menys intuïtiva – la qual cosa podria dir menys emprenedora–, però en qualse-

IESE, ESADE i EADA són alguns dels atractius de prestigi internacional el model d’escola inclusiva, la innovació educativa i el currículum, les tecnologies de la informació i la comunicació, la millora personal i el desenvolupament professional i la gestió dels centres i dels serveis educatius (veure p. 36). Es calcula que un 60% del professorat participa en activitats

La formació permanent permet adaptar-se als canvis amb més facilitat. / FOTO: CE

vol cas és més conscient de la necessitat de formació. Aquesta actitud és una oportunitat que cal aprofitar ja que s’està integrant com una activitat més de l’empresa. Formar-se és part de la cultura empresarial. La formació de manera contínua permet la millora de competències i l’aprenentatge d’idiomes, a més de l’adaptació continuada als canvis tecnològics, l’ocupació dels treballadors i la competitivitat de les empreses. Malgrat el baix nivell dels indicadors en formació permanent, en els últims anys s’ha produït un salt qualitatiu en aquesta percepció, tant per part dels treballadors com dels organismes que ofereixen cursos. Els grans centres educatius de gran prestigi a tot el món han ajudat molt a aquesta millora, i és per això que cal aprofitar el coneixement per aplicar-lo a la competitivitat.

ESPECIAL: FORMACIÓ PERMANENT / EL DAFO

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

L’actual conjuntura econòmica i educativa dificulta la inversió en formació continuada La situació econòmica actual, caracteritzada per una desacceleració destacada de i una forta pujada dels preus, no convida gaire a l’optimisme i tampoc és un estímul per a la formació continuada. Encara són pocs els recursos que les empreses hi destinen i cal incentivar-ho perquè és una aposta per millorar les capacitats i les habilitats dels seus treballadors, i al mateix temps, la seva projecció de futur. Per això és important que les administracions i els organismes públics competents facilitin l’accés de les pimes i microempreses als centres de formació homologats, desgravacions fiscals i ajudes de tot tipus. Però a banda de l’aspecte econòmic, que pot tirar enrere algunes inversions en aquesta matèria, la formació continuada també es veu afectada per la inestabilitat que fins ara

ha patit el sistema educatiu, amb els constants canvis de lleis educatives que dificulten la planificació a llarg termini de bona part de les empreses i organismes. L’actual model de formació continuada data de meitats dels noranta, quan la situació del mercat laboral al nostre país era més estable i el context es caracteritzava per una absència de cultura i consciència de formar-se al llarg de la vida.

Canvis continus Ara, quinze anys després, els entorns econòmics, socials, polítics i educatius del nostre país han canviat. L’entrada massiva de les noves tecnologies ha transformat radicalment la forma de treballar i de produir, i això s’ha d’incloure en els plans de formació. Els canvis continus requereixen d’una adaptació constant a l’entorn laboral i social, i la

L’arribada progressiva de noves tecnologies obliga a un reciclatge continu. / FOTO: CE

formació i l’aprenentatge continu ja formen part de la vida de moltes persones a partir dels 25 i fins els 64 anys. A Catalunya, alguns sectors lamenten que no es disposa d’una oferta de qualificació professional específica i adreçada als diferents sector econòmics, que sigui capaç

de donar resposta a les necessitats emergents dels diferents sectors productius i a les necessitats dels diferents territoris. La formació contínua no pot ser exclusivament patrimoni de les grans i mitjanes empreses. S’ha de potenciar un canvi cultural a les petites

i microempreses, ja que és un factor clau i competitiu que potencia les capacitats del capital humà. És per això que, per poder establir una bona planificació en matèria de formació, cal comptar amb un context estable, sobretot en termes de legislació educativa.

OPORTUNITATS

Creix la consciència sobre la formació com una eina competitiva per a treballadors i empresaris

Actualment, la formació és un procés que dura tota la vida. / FOTO: CE

Tot i els baixos indicadors en matèria de formació continuada al nostre país, cal destacar que la conscienciació ha anat creixent de forma progressiva en els darrers anys. Per tant, podríem dir que s’ha anant consolidant un marc molt favorable a aquest tipus de formació i que cal aprofitar. Per exemple, el progressiu reconeixement de la figura del director de Recursos Humans fa que la formació contínua es pugui anar incorporant a les empreses, d’una forma més natural que fa uns anys. També creix el coneixement sobre els seus avantatges i beneficis de la formació. Si l’aprenentatge continu arriba a tota la plantilla, de ben segur que aquest incideix en la viabilitat i continuïtat de l’empresa. Part de la formació es fa dins la jornada laboral i això facilita l’aprenentatge, la motivació de tothom i el benefici és directe

per al treballador perquè millora i té més oportunitats de promoció. I a més, també té beneficis indirectes, ja que a l’empresa millora el clima laboral i incrementa la competitivitat.

Formació com a inversió Es pot dir, doncs, que la formació continuada provoca un benefici per a tot el conjunt de l’empresa. Es comença a percebre com una eina competitiva, tant per als empresaris com per als treballadors. Per a les empreses, la formació continuada és equivalent a una millora dels seus recursos humans, i per tant, és una garantia de qualitat dels seus productes i dels seus serveis. La formació s’ha d’entendre, així, com una inversió, ja que els programes formatius potencien les habilitats i capacitats dels treballadors i faciliten una visió més transversal de l’empresa.

Però cal que administració i agents socials treballin en aquesta línia i en aquesta direcció. I que, a més de difondre i conscienciar, existeixi un marc que afavoreixi una bona oferta, es difongui com funciona el sistema i es vinculi d’una forma molt directa al catàleg de qualificacions professionals. Cal dissenyar una oferta de formació permanent flexible i adaptada a la planificació estratègica de cada territori que permeti donar resposta a les necessitats actuals i anticipar-se a les necessitats emergents futures. És a dir, integrar la formació com a activitat laboral i que els treballadors adoptin el compromís de revertir el coneixement adquirit a la seva organització. En aquest sentit, cal fer un esforç més gran si realment Catalunya vol fer un salt en el nivell de competitivitat de les empreses i del propi país.

ESPECIAL: FORMACIÓ PERMANENT

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR ANTÒNIA PASCUAL MORENO, RESPONSABLE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL CCOO DE CATALUNYA

VICENTE CARDELLACH MARZÁ, PRESIDENT DEL COL·LEGI DE GRADUATS SOCIALS

ALFONSO CEBRIÁN, DIRECTOR GENERAL EAE

“Encara no s’entén la capitalització de la formació contínua com un bé col·lectiu”

“Només les grans empreses i molt poques pimes inverteixen recursos addicionals”

1. Veníem de l’absència de cultura i consciència de la necessitat de seguir formant-se al llarg de la vida, degut sobretot a que el mercat laboral era força estable, cosa que no passa en l’actualitat. L’increment de persones que accedeixen cada any a la formació contínua ha estat constant i no es pot negar. Ara necessita d’adequació a les demandes de les empreses i les persones per adaptar l’oferta formativa al catàleg de qualificacions professionals, així com a les necessitats de les persones.

1. D’una banda, cal conscienciar més als empresaris en aquesta necessitat d’ésser més competitius i, per l’altra, inculcar als treballadors que la seva millora curricular és responsabilitat també d’ells. Un altre aspecte és que, dels recursos públics que es destinen, sovint es pensa més en el control que en facilitar l’accés d’aquests a qui més ho necessita: les pimes i els treballadors d’aquestes empreses.

1. Barcelona va crear fa anys el cluster de formació directiva més important d’Europa amb la concentració de grans escoles de negocis a la ciutat. Amb tot, és cert que, als darrers anys, Barcelona ha perdut pes empresarial i formatiu respecte altres ciutats europees i espanyoles. Potser perquè hem situat el centre de les nostres preocupacions en altres aspectes…

2. Hi ha diverses realitats. Podem dir que l’actitud ha millorat en poques empreses i encara no s’entén la capitalització de la formació contínua com un bé col·lectiu. Empresaris i directius han d’aprendre la “cultura” de formació al llarg de la vida com una inversió necessària i econòmicament rendible. 3. Les empreses prioritzen la formació de directius i comandaments en detriment de la formació del conjunt de la plantilla, sense una planificació. Si la formació arriba a tota la plantilla, incideix en la viabilitat i continuïtat de l’empresa. Si part de la formació es fa dins la jornada laboral, incideix en la motivació de tothom i el benefici és per al conjunt de l’empresa. 4. En general sí s’ha avançat però no suficientment. Entre d’altres, els reptes dels propers anys els situaria en facilitar l’accés a bonificacions a les empreses tot incentivant la formació de tota la plantilla. Cal, també, que la formació es faci una part en temps de treball i l’altra fora, per afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar, no només de les dones sinó de tothom. 5. En general, no suficientment. Les dades de les empreses que accedeixen a bonificacions o que faciliten permisos de formació són escasses. L’actual model de formació d’oferta ha millorat alguns aspectes, però no suficientment per a incentivar les empreses a que assumeixin la seva responsabilitat.

2. Va evolucionant lentament, però cada cop son més les empreses i treballadors que fan ús de la formació contínua. Una altra cosa és invertir més, que ja obligatòriament es fa via les assegurances socials, i que és el 0,7 % dels sous dels treballadors. Només les grans empreses i molt poques pimes inverteixen recursos addicionals. 3. Per part de l’empresa, la formació reverteix en millorar les capacitats i habilitats dels seus treballadors, i per a aquests representa una millora professional en l’empresa i en la seva projecció professional de futur. 4. Cal avançar més. Per part de les empreses, invertint més i, sobretot, facilitant als seus treballadors l’accés a la formació contínua. Moltes són les empreses que cada any no fan ús dels saldos que la Fundació Tripartida té al seu abast. Per part dels centres, cal millorar en la qualitat formativa i recuperar la imatge que va ser deteriorada en el passat quan uns quants van fer que al col·lectiu se’l considerés pressumpte defraudador, una greu injustícia per al sector. Per part de l’Administració Central, cal facilitar l’accés de les pimes als fons de la Fundació Tripartida per la mateixa via que ja tenen amb l’Agència Tributària i la pròpia Tresoreria de la Seguretat Social. 5. Cada cop més és missió de tots, Administració i Agents Socials, treballar en aquesta línia de conscienciació tant a empresaris com a treballadors.

2. Està creixent. Les empreses s’han centrat en orientar la seva gestió cap a l’obtenció de resultats qualificatius i la cerca d’avantatges competitius sostenibles en el temps. Això implica obtenir una eficiència més gran en el desenvolupament dels llocs de treball, fet que ha suposat el naixement d’una necessitat de formació més enllà de la competència que pugui sorgir dels seus llocs de treball. 3. El treballador millora la seva competència: augmenta el valor de la persona respecte les seves possibilitats de mobilitat, tant funcional com d’adaptació a diferents contextos i situacions empresarials. A més, les empreses milloren la seva rendibilitat per la via de l’eficiència, ja que la formació suposa una reducció de costos i un augment de la productivitat. 4. Sí s’ha avançat, fonamentalment en la incorporació de la formació com a eina estratègica necessària per a optimitzar el rendiment del capital humà. El repte és ara ajustar amb encert la identificació de les necessitats reals de la formació per tal d’anticipar les necessitats d’empreses i treballadors i encertar amb els plans de formació implementats. 5. Sí s’ha aconseguit, però queda molt camí per a recórrer. Com diu el refrany, tothom se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona. Cal implantar una cultura d’anticipació. És a dir, planificar la formació contínua respecte les ineficiències descobertes pels errors en el sistema productiu i invertir en formació per a suplir carències, sense que això sigui traumàtic per a les empreses ni per als treballadors.

ESPECIAL: FORMACIÓ PERMANENT

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR ANTÒNIA PASCUAL MORENO, RESPONSABLE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL CCOO DE CATALUNYA

VICENTE CARDELLACH MARZÁ, PRESIDENT DEL COL·LEGI DE GRADUATS SOCIALS

ALFONSO CEBRIÁN, DIRECTOR GENERAL EAE

“Encara no s’entén la capitalització de la formació contínua com un bé col·lectiu”

“Només les grans empreses i molt poques pimes inverteixen recursos addicionals”

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A MIQUEL SOLÉ, DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ CULTURAL CAIXA TERRASSA

“La competitivitat de les universitats dependrà dels recursos que tinguin” L’Escola Universitària Caixa Terrassa porta més d’un quart de segle proporcionat i formant professionals a les empreses, en especial de la zona del Vallès. Actualment ofereix dues carreres i una àmplia oferta de màsters i postgraus. Però no en té prou, ara mira cap al futur amb el repte de posicionar-se com una escola de referència en l’àmbit de la formació financera. ÀGATA SERRA

L’Euncet ofereix les carreres d’Informàtica de Gestió i Ciències Empresarials. Per què, en concret, aquestes dues? La voluntat de la nostra escola sempre ha estat la d’intentar formar professionals i, en especial, comandaments intermitjos en funció de les necessitats del teixit industrial més proper. En aquest sentit, està clar que Ciències Empresarials és una carrera transversal que té una aplicabilitat importantíssima, i els estudis d’Informàtica de Gestió esdevenen claus dins l’actual societat del coneixement. Què diferencia l’Euncet d’altres centres universitaris? Els nostres orígens estan vinculats a una entitat financera i això suposa el primer gran element diferenciador, ja que som experts en temes financers. Un altre element nostre característic és que som una escola que té una mida raonable per poder donar una atenció personalitzada als estudiants. I, finalment, un altre punt fort és l’aplicació del sistema de competències professionals, aspecte amb el qual som pioners. En què consisteix aquest sistema de competències? Avui dia el que determina la capacitat de les persones no és tant el domini dels conceptes, ja que tothom està ben format, sinó les competències. Tenint en compte això, nosaltres hem definit una sèrie de competències que es treballen a partir d’unes assignatures. Qualsevol alumne quan comença passa per un test d’avaluació per detectar quin és el seu nivell de competències i, al llarg de tota la carrera les treballarà, alhora que el nostre professorat fa una seguiment personalitzat de tota l’evolució. Un cop acabi la carrera, l’alumne disposarà d’un expedient acadèmic que mostrarà el grau de coneixement cognitiu que té de les

Som capaços de proporcionar a les empreses uns professionals preparats, que se sentin identificats amb l’entorn que estan i amb una visió més enllà de les fronteres del nostre país.

“El que marca la capacitat de les persones no és tant el domini dels conceptes, sinó les competències” “Les empreses no tenen la cultura que la inversió en formació és durabilitat de la pròpia empresa” Miquel Solé es troba al capdavant de l’Euncet. / DAVID FERNÁNDEZ

matèries que ha cursat però, a més, tindrà una diagnosi competencial respecte a les competències que té. Fins a quin punt creu que és important la internacionalització de la formació? És clau. Avui dia estem en una societat globalitzada, i hem de ser capaços de crear un espai d’interrelació entre els nostres estudiants, un espai de formació teòrica però també vivencial, perquè l’universitari després haurà de treballar amb un professional d’un altre país. La creació d’un espai europeu amb la mobilitat que això implica és crear aquest ciutadà global. No m’imagino una persona que no hagi estat en algun moment dels seus estudis fent un Erasmus o una part de la seva vida professional treballant en una empresa estrangera. Com veu, en general, la qualitat de la universitat catalana? Normalment la qualitat va renyida amb la massificació i, de vegades, sorprèn el nivell de qualitat que tenen les nostres universitats. Els rectors tenen raó quan defensen que per seguir competint necessiten uns determinats recursos, però sobretot tenen més raó les universitats que són

tecnològiques. La competitivitat i la qualitat de les universitats dependrà dels recursos que tinguin. També caldria prendre consciència que una plaça universitària val molts diners. Tot i que no és políticament correcte, només hauríem de pagar la formació a aquells que estan preparats. Els altres han de tenir altres alternatives professionals com els cicles formatius que, a més, de ser importants, avui estan molt sol·licitats per les empreses. No és lògica la proporció entre batxillerats i cicles formatius que tenim, estem invertits respecte a Europa. Quin lloc ocupa la formació de postgrau dins del vostre centre? La nostra formació en postgraus és important. Tenim sis postgraus, un MBA i un MIBA. El nostre posicionament en el mapa dels màsters del país ha de ser perquè siguem l’escola de referència quan algú es plantegi la seva vida professional en el món financer, és a dir, si algú es vol dedicar a la banca està clar que nosaltres serem els millors experts per poder-ho fer. De fet, nosaltres estem formant tots els comandaments de la nostra entitat financera; per tant, si no els forméssim bé no ens n’encarregaríem. El posiciona-

ment final de la nostra escola és ser el referent en l’àrea de finances. Quines demandes formatives perceben per part de l’empresa? Un dels perfils que més estan demanant les empreses i que, curiosament, la gent no percep que existeix, és el de la doble titulació d’empresarials i enginyeria tècnica en informàtica, que nosaltres oferim. Actualment, es busquen professionals que dominin els aspectes claus de la societat del coneixement, però que, a més, tinguin coneixements d’economia. Quant a la formació de persones en postgraus i màsters hi ha àrees que les empreses reclamen, es demanen sobretot financers i gent que domini molt bé l’àrea dels màrquetings. Finalment, la demanda en àrees formatives com la de comerç internacional i la d’internacionalització va molt lligada a la conjuntura econòmica. Com definiria el vincle existent entre l’Euncet i el món de l’empresa? Nosaltres ens definim com l’escola capaç de proporcionar els professionals que el teixit industrial de les pimes necessita per no perdre competitivitat.

L’empresa catalana està conscienciada de la necessitat de la formació? Quan hi ha una situació de recessió econòmica el primer que s’experimenta dins de les empreses és una retallada en l’àrea de màrqueting i una suspensió absoluta de la formació. En una societat on el talent és l’element clau, penso que les empreses no són conscients que quan tenen algú amb valor, una de les raons per les quals l’acaba perdent i va a buscar una altra empresa, és la manca de creixement personal a través de la formació. Les empreses no inverteixen suficient perquè consideren la formació cara i encara no tenen la cultura que la inversió en formació és durabilitat de la pròpia empresa. A quin perfil hauria de respondre el directiu del futur? Ha de saber dirigir persones, cada vegada més els resultats d’una organització depenen de la capacitat de poder ser convincents respecte als actius i de fer-los compartir el projecte. Per tant, qui no tingui lideratge ètic respecte als seus equips no serà un bon directiu, perquè durant un cert temps podrà tenir uns bons resultats, però acabarà per perdre les persones. Quins són els objectius més immediats de l’Euncet? Consolidar-nos com una escola especialista en formació financera i convertir-nos en el centre de referència per a tots els futurs universitaris de la nostra àrea d’influència. L’altre gran repte és formar professionals i persones, que surtin d’aquí dient que han estat en una escola que s’ha preocupat per ells, que els ha format i que els ha fet bons professionals.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

INSERCIÓ LABORAL POC ACCESSIBLE

El gruix de les empreses segueix sense complir la llei d’integració de discapacitats Tot i la creixent aplicació de la Llei d’Integració Social de Minusvàlids (LISMI), l’accés al mercat laboral del col·lectiu discapacitat es mostra menys flexible i dinàmic que a la resta de països europeus. NATÀLIA PASTOR

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, un 9% de la població té algun tipus de discapacitat i, d’aquests, gairebé dues de cada tres persones en edat de treballar es troben a l’atur. Aquesta xifra representa, de fet, un nivell quatre vegades superior al de l’atur de les persones sense discapacitat. A aquest escenari se suma, a més, el fet que dues de cada tres empreses espanyoles no compleix amb la llei de percentage obligat de discapacitats, segons l’Observatori sobre Integració Laboral de SIFU.

Tot i que la Llei d’Integració Social de Minusvàlids (LISMI) exigeix un mínim d’un 2% de plantilla amb discapacitat a les empreses amb més de 50 treballadors, l’accés al mercat laboral d’aquest col·lectiu no arriba a consolidar-se. De fet, tot i que el 96% de les empreses enquestades per l’estudi afirma que coneix la llei, només el 32% la compleix. No obstant això, les dades, referides al nivell de compliment de la LISMI al 2006, eleven en un 10,6% el seu grau de compliment dins el teixit empresarial, un tímid però notable increment.

“Dues de cada tres empreses espanyoles no compleix amb el percentage obligat de discapacitats” Més grans, més compromís A banda de les diferències d’aplicació per comunitats autònomes, es detecten diferents nivells d’adaptació segons la grandària de les empreses. Així, les empreses d’entre 200 i 1.000 treballadors són les que menys s’han

Gairebé dos de cada tres discapacitats en edat de treballar es troben a l’atur. / FOTO: ARXIU

adaptat (30%), mentre que les situades entre 5.000 i 10.000 són les més complidores. En les empreses públiques el percentatge de la plantilla amb persones discapacitades és més elevat. També es detecten diferències entre sectors laborals, on l’agrícola i la construc-

ció destaquen com els menys compromesos. En general, però, la mitjana de la població discapacitada ocupa només l’1,1% de la plantilla, inferior al 2% obligatori, i només un 2% de les empreses tenen en plantilla més d’un 5% de treballadors amb discapacitat.

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Un perfil divers El perfil laboral de les persones amb discapacitat contractades per empreses o centres especials de feina cada vegada s’està diversificant més. La majoria, el 63%, són operaris; el 49% són administratius; el 22%, tècnics, el 13% professionals; el 5% ocupa càrrecs intermitjos i només una mínima part, el 2%, ocupa llocs superiors. Des dels centres especials de feina, posen de relleu que sovint el perfil dels discacitats físics respon a les activitats relacionades amb el sector serveis, com ara el disseny gràfic o la informàtica, mentre que els disminuïts psíquics es dediquen majoritàriament a feines relacionades amb la jardinería, la neteja, la fabricació d’objectes de regal, la seguretat, etc. Fins ara, diverses empreses com Carrefour, FREMAP o Eroski s’han fet ressò d’aquesta demanda i han fet pública la seva aposta per integrar i elevar

la quota de treballadors amb discapacitat dins la seva plantilla.

Empreses satisfetes La integració dels minusvàlids al món laboral és un dels principals reptes que es plantegen les empreses espanyoles. Cada vegada més, el teixit empresarial ha agafat consciència dels beneficis

que aporta la contractació de persones amb discapacitat. A més, cal sumar els incentius que l’Administració facilita a aquelles empreses que compleixen amb la llei. De l’estudi de SIFU es posa de relleu també el fet que el grau de satisfacció dels empresaris que ja han apostat per aquestes persones es de 8 sobre 10, i només el 3% de les empreses

enquestades afirma no estar satisfeta amb la feina realitzada per aquestes persones.

Per què no? Però, per què es tan baix l’índex de població activa entre els discapacitats? Darrerament, s’han establert per decret unes mesures de caràcter alternatiu al compliment de la quota de forma exce-

PERCENTATGE DE PLANTILLA AMB DISCAPACITAT SEGONS EL TIPUS D’EMPRESA Entre 50 i 100 treballadors

0,96%

Entre 200 i 500 treballadors

0,91%

Més de 1.000 treballadors

2,1%

Empreses públiques

2,63%

Indústria

1,14%

Construcció

1,43%

Comerç

1,22%

Serveis

0,65%

Agrícola

1,70%

FONT: ESTUDI SOBRE EMPRESA I DISCAPACITAT 2006, FUNDACIÓ GRUP SIFU

pecional. La compra de béns i serveis a un centre especial de treball o a un treballador autònom amb discapacitat, les donacions o contribucions i patrocinis són alguns exemples d’aquestes alternatives a la contractació. Amb tot, l’assoliment de la LISMI no depèn només de les empreses, que assenyalen l’escàs nivell de formació professional d’aquest col·lectiu. Segons l’estudi de SIFU, les empreses espanyoles assenyalen que el principal motiu per al l’incompliment de la LISMI és la por a que el candidat discapacitat no respongui al perfil requerit a la vacant, afegit a la dificultat per a trobar al personal discapacitat. Moltes vegades, de fet, al discapacitat no li resulta rendible buscar feina ja que, sovint, el sou que s’ofereix és inferior al de la pensió per minusvalidesa. És per això que fins i tot no s’arriben a presentar el nombre suficient de minusvàlids per a cobrir les places ofertes.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Una irracionalitat predictible Només tres setmanes després del seu llançament als Estats Units, Columna publica al nostre país Les trampes del desig, de Dan Ariely. Una obra que donarà de què parlar. L’autor és professor de psicologia del consum al prestigiós Massachussets Institute of Technology. I els arguments que esgrimeix al seu últim llibre poden remoure les consciències d’aquells que defensen que les paraules intel·ligència i consumidor poden anar plegades. Si haguéssim de reduir els arguments d’Ariely a una frase, diríem que els individus estem més sotmesos a la manipulació del que creiem. No només a l’hora de comprar, sinó a l’hora de triar parella, a la nostra feina o en fer altres eleccions. Segons els estudis d’Ariely, el que predominaria en el moment de prendre alguna d’aquestes decisions no és només un impuls del moment, o el desig, sinó que els altres influeixen en les nostres decisions de forma considerable: quan s’assoleix un cert nivell social, la mirada de l’altre adquireix un

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

protagonisme inusitat en les nostres eleccions. Una conclusió entre d’altres, també sorprenents. Com que l’opulència encara dificulta més prendre decisions, o que comprem coses diferents si anem acompayats o sols. L’autor s’ha dedicat a estudiar als consumidors amb instruments de l’economia i la psicologia. L’economia del consum és una de les disciplines de moda, que aporta conclusions més noves i que més creix a les universitats nord-americanes. Altres temes que l’autor tracta a Les trampes del desig són com influeix l’excitació sexual en les decisions, quin és l’efecte de les expectatives, quin és el cost d’allò gratuït, per què sobrevalorem el que tenim o per què ens agrada fer certes coses, però no si ens paguen per fer-les. Aquests són els interessos de l’economia conductual, a la qual l’autor dedica el capítol final. L’obra ha rebut els elogis de quatre premis Nobel d’economia i de Nicholas Negroponte, el guru de les noves tecnologies.

Les decisions de compra estan influïdes per aspectes insospitats, segons Dan Ariely. / ARXIU

Entorns de treball multicultural

Al nostre entorn ja és habitual trobar treballadors procedents d’altres cultures. / ARXIU

Hi ha companyies que quan busquen reclutar nous empleats ofereixen com a valor afegit el treball en un entorn multicultural. Val a dir que aquest és un tret típic de companyies estrangeres. El fet d’haver interaccionat en un entorn d’aquest tipus és valorat a un currículum, com ho és el fet d’haver viscut, treballat o estudiat a l’estranger. Donada l’arribada al nostre país d’empleats de diversa procedència geogràfica, no està de més començar a pensar quins són els trets que caracteritzen un entorn d’aquest tipus, quines les avantatges i quins els inconvenients. De fet, entorns professionals configurats per empleats procedents de diferents cultures ja en podem trobar i progressivament aquesta diversitat es mou cap a entorns professionals més especialitzats. La voluntat política europea es mou en aquest sentit (aquí hi participa el tan polèmic pla de Bolonya): el de facilitar l’intercanvi d’experiències, i això passa pel moviment d’estudiants i treballadors. Una simple ullada als campus universitaris informa ja d’un

increment d’estudiants estrangers a les nostres universitats, que de ben segur promocionarà la vinguda de llicenciats que voldran fer pràctiques a empreses o desenvolupar la seva carrera professional al nostre entorn. De moment al nostre país es troben iniciatives com la d’UGT. Es tracta de programes d’ajuda als immigrants per tal que es puguin integrar en una nova cultura professional, els valors de la qual no sempre coincideixen amb els del país d’origen. Pel nouvingut és una forma de ser acollit, però també de tenir a l’abast eines útils per evitar conflictes a l’entorn laboral causats per la diferència en la forma d’entendre el món del treball. En un altre sentit, hi ha empreses del nostre país que eixamplen les seves àrees d’influència a d’altres que van més enllà de les tradicionals. Això pot arribar a suposar un canvi dràstic. Però el repte està en ser capaços de mantenir allò que ha fet prosperar l’empresa i d’adaptar-se als nous entorns. Com a mostra, algunes empreses implanten l’anglès com a idioma intern.

HABILITATS DIRECTIVES favorables a que s’implantin sistemes de control per evitar i detectar fraus, suborns o corrupció. La prevenció depén en gran part Ernst&Young ha publicat un aquest estudi. Malgrat que les de la informació que puguin i n f o r m e a n o m e n a t Fraude, comunicacions per part d’infor- donar els empleats. Per tant, la soborno y corrupción: opinio- mants constitueixen el 20 per companyia ha de garantir l’anones de los empleados europeos. cent de les denúncies, el 60 per nimat de la font. En aquest punt, Dels resultats de l’estudi, rea- cent dels treballadors diu des- l’informe diu que només el 52 per litzat entre 1.300 professionals conèixer si existeixen canals de cent dels enquestats declara que de multinacionals de 13 països denúncia a la seva companyia, a la plantilla se sent lliure d’inforeuropeus, se’n desprèn que al la vegada que diuen desconèixer mar sobre els casos sospitosos nostre país, quasi la meitat dels quin és el codi de conducta de la de frau. En suma, un percentreballadors desconeix quins són seva empresa. Aquest codi és el tatge molt per sota dels britànics, els mecanismes de prevenció primer pas per desenvolupar una que arriben al 86 per cent, i dels del frau a la seva empresa. Però política antifrau. holandesos, amb un 72 per cent. això no és tot el que ha revelat En general, els treballadors són Unes xifres per a la reflexió.

Mecanismes de control antifrau a les empreses

El frau a l’empresa té diferents vessants. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A PILAR JIMÉNEZ, DIRECTORA DE RRHH DE SABA APARCAMENTS

“En els últims anys, el 46% de les incorporacions han estat dones” Quan vas començar a treballar i a on? Vaig començar molt jove, als 16 anys i des d’aleshores no he deixat de cotitzar ni un sol dia. Mentre estudiava vaig estar treballant d’operària de producció en diferents indústries de la zona del Vallès Oriental. Un cop acabada la carrera he passat per vàries empreses i sectors. A Saba hi sóc des del 2000.

Es pot motivar al personal que atent al client només quan hi ha problemes? No només s’atén al client quan hi ha problemes. Tenim clar que som una empresa de servei i precisament és això el que hem de donar: un bon servei i que aquest sigui més evident quan hi ha un problema.

Nascuda a Granada, té dos fills i s’autodefineix com una persona alegre. És llicenciada en Psicologia i està especialitzada en organitzacions de Recursos Humans. El millor de la infància? La llibertat en la que vaig viure. Què feien els teus pares? A Granada el meu pare regentava un bar. Un cop a Catalunya es va convertir en un operari tèxtil (com molts andalusos) i la meva mare a casa amb sis fills.

De quina plantilla estem parlant? Al voltant de 1000 treballadors, dels quals més de 500 estan a Espanya i la resta es troba repartida entre Andorra, Portugal, Itàlia, Marroc i Xile. Sembla que hi hagi més homes que dones als aparcaments? Per què? En aquests moments som un 30% de dones. Històricament, els llocs de treball als aparcaments han despertat més interès entre els homes però la recent incorporació de mitjans tecnològics està provocant un canvi profund de requeriments i de la manera de fer la feina. En els últims set anys, el 46% de les incorporacions, han estat dones.

A COR OBERT

Què vols ser de gran? Una bona persona, amiga dels meus amics i una bona professional que recordin com algú que ha deixat alguna cosa interessant per allà on ha passat.

La Pilar Jiménez porta vyut anys treballant a Saba Aparcaments. / CEDIDA

És possible la percepció del valor dels RRHH en una empresa com Saba? Per suposat, igual que en qualsevol altra organització. Al capdavant sempre hi són les persones, per tant, una bona gestió del factor humà sempre aporta valor. El vostre sector mai està en crisi però, us afecta l’entorn? Nosaltres també tenim períodes de crisi. Tot el que afecta al sector terciari, ens afecta també.

Teniu algun sistema per reconèixer la gent amb talent? Tot depèn del que entenguem per talent. Existeix més talent del que ens imaginem i el millor sistema és donar a les persones l’oportunitat de que ho puguin demostrar i el més delicat, després, és saber-ho canalitzar.

Com interpreta en un C.V. els canvis continus d’empresa? Depèn, el C.V. és només informació bàsica. S’ha de profunditzar sobre el que ha produït aquests canvis i després valorar-ho. A vegades és molt positiu i a vegades no.

Per què, en general, al treballador no li agrada la formació? No estic d’acord amb aquesta afirmació. Sempre hem tingut bona resposta davant les accions de formació.

Què incentiva més a la seva gent, el salari, la flexibilitat o la seguretat? Com a tots, un equilibri entre les tres variables.

Quins són els seus reptes professionals? No me’n he plantejat cap d’específic però estar preparada per poder afrontar el que se’m presenti quan es presenti. Creu que les dones teniu més facilitat per tractar amb les persones? No. El que passa és que la nostra escala de valors és diferent i en alguns aspectes ens pot afavorir, però en altres ens dificulta. Has tingut algun mestre en la teva carrera professional? Cada una de les persones amb les qui he treballat m’ha ensenyat. D’algunes he après el que haig de fer i d’altres he après el que és millor no fer. Un missatge per a les noves generacions. La cultura del “Online” ens està portant a pensar que tot es pot aconseguir ràpid i al moment però una ‘bona feina’ requereix esforç. Això no s’ha d’oblidar. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

La feina roba temps a la família? Per suposat que sí. S’ha d’intentar que no robi la part més important, que quan et necessitin, estiguis en allà. Ells han de saber que és així. Recordo que t’agradava la muntanya, l’aire lliure... Sí, m’encanta. Ara ho practico menys perquè estic esperant que la meva filla creixi una mica. Què és pitjor el vertigen de la muntanya o el professional? La veritat és que no tinc vertigen ni de l’un ni de l’altre. He après que sempre s’ha de mirar endavant. Si estàs acompanyada de la gent que confies, no existeix el vertigen. Alguna cosa quotidiana que no et vulguis perdre? Escoltar el silenci de la nit mentre veig les estrelles. Avui m’ho puc permetre perquè visc a la muntanya.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

TECNOLOGIA I RECERCA EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA I LA UPC ACORDEN CONSTRUIR EL NEXUS III AL CAMPUS DE TERRASSA

EL CONSELLER HUGUET F FA UNA CRIDA PER COBRIR LA DEMANDA LABORAL DE DESENES DE MILERS DE PLACES D’ENGINYERS

El Consorci de la Zona Franca i la Universitat Politècnica de Catalunya han signat un acord d’intencions per promoure al Campus de Terrassa de la UPC un edifici destinat a empreses interessades en la transferència de tecnologia universitat-empresa, projecte de col·laboració que s’anomenarà Nexus III, ja que és el tercer edifici que ambdues entitats promouran amb aquesta finalitat. L’edifici tindrà una superfície aproximada de 10.000 metres quadrats de sostre i es construirà en terrenys del Parc Científic de Terrassa. Malgrat que hi hagi la intenció d’acollir preferentment empreses lligades a l’aeronàutica, el Nexus III també es destinarà a altres iniciatives universitat-empresa. En aquest sentit, s’hi ubicaran els serveis que la UPC ofereix a les empreses, com el servei d’incubació d’empreses i els de propietat intel·lectual, transferència i vigilància tecnològica, formació continuada i les empreses sorgides de la recerca de la universitat.

El conseller Josep Huguet ha fet una crida als futurs estudiants universitaris davant la “necessitat actual de cobrir la demanda laboral de desenes de milers de places d’enginyers a Catalunya”. En aquest sentit, la conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa posarà en marxa de manera imminent una campanya per incentivar la incorporació d’estudiants als estudis d’enginyeries. El conseller va fer aquestes declaracions durant la presentació del XIXè Saló Estudia de l’Ensenyament. Huguet va destacar també la posada en marxa de les primeres 34 titulacions de grau adaptades a Bolonya que s’oferiran per primera vegada a Catalunya durant el curs 2008-09. Segons Huguet, l’Espai Europeu d’Educació Superior és un “procés imparable” i l’aplicació d’aquests graus és “un primer pas cap a la total adaptació del sistema universitari català al nou marc universitari europeu”.

ESCOLES DE NEGOCIS

MERCAT LABORAL

RISCOS LABORALS

ELS DIRECTIUS ESPANYOLS SUSPENEN ELS POLÍTICS PER LA SEVA E MANCA DE TRANSPARÈNCIA

Una enquesta realitzada a directius espanyols, coincidint amb el període de formació del nou Govern, revela que més de la meitat considera que els nostres polítics són poc transparents i que compleixen escassament els seus compromisos. Concretament, el 41,18% dels enquestats qualifica amb un 4, sobre un màxim de 10, el grau de transparència en la intenció de les accions que porten a terme els polítics del nostre país, tant els qui estan al Govern com els qui estan a l’oposició, i en tots els àmbits de l’Administració, sigui estatal, autonòmica o local. D’altra banda, el 42,94% dels dirigents empresarials consultats puntua entre un 4 i un 5, sobre un màxim de 10, el nivell de compliment dels compromisos que adquireixen els polítics. Aquesta enquesta és la primera que publiquen noticias.com i EAE.

Les empreses necessiten cobrir places d’enginyers. /ARXIU

LA CONSTRUCCIÓ CATALANA MANTÉ A LA BAIXA L ELS ACCIDENTS LABORALS

ESPANYA OCUPA EL MAJOR NOMBRE DE PERSONES AMB BAIXA QUALIFICACIÓ A LA UE

Segons les dades del Departament de Treball, recopilades per la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), els mesos de gener i febrer de 2008 es van produir a la construcció catalana 5.484 accidents laborals amb baixa, dels quals 5 van ser mortals, 58 greus i 5.421 lleus. Respecte al mateix període de l’any 2007, els accidents laborals van disminuir un 28,6%, els greus un 13,4% i els lleus un 3%. Pel que fa a la incidència dels accidents, és a dir, el número dels produïts per cada 100.000 treballadors ocupats, segons dades del mateix Departament de Treball, en el període anual comprès entre el març del 2007 i el febrer del 2008, la incidència total va ser de 12.254 accidents per cada 100.000 treballadors.

Mentre els països de la Unió Europea destrueixen o pràcticament no generen llocs de treball per a persones amb menys nivell educatiu, Espanya ha creat 327.000 d’aquests llocs, un de cada quatre, en els dos darrers anys a causa del protagonisme de determinats sectors econòmics, com és el cas de la construcció i l’hoteleria. Són dades que ha fet públiques el darrer Euroíndice Laboral IESEADECCO. No obstant això el mateix estudi especifica que Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb més proporció d’universitaris entre els seus ocupats –un 32,9%–, havent generat el 42% de les noves ocupacions per a aquests titulats entre els anys 2005 i 2007 –550.000 llocs de treball en total–.

EL DICCIONARI

P PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA

La lletra s del Diccionari d’Economia i Gestió de l’Enciclopèdia Catalana comença per les paraules SA A, és a dir, societat anònimaa, i saber ferr. No està gens malament. Dues paraules de primera divisió. Les societats anònimes són un invent fruit de la necessitat. Calien molts diners per dur a terme les aventures colonials dels països atlàntics de la vella Europa però espantava la responsabilitat. Inversions sense responsabilitat personal per l’inversor, aquesta va ser la importantíssima innovació financera que va permetre l’aparició dels mercats de capitals i del propi capitalisme. El saber ferr és el conjunt de coneixements tècnics, industrials i comercials no registrats que caracteritza una activitat empresarial, és a dir, que utilitza una empresa. La societat anònima com a representant del que és avui una empresa i el saber fer com a descripció del que fa i la distingeix. Certament, no està mal per començar una lletra d’un diccionari. Les paraules importants que comencen per s no s’acaben aquí. Salarii, saldo o (amb perdo), satisfacció del consumidorr, sector de l’activitat econòmicaa , sector públicc , segment de mercatt, segmentació estratègicaa, sèries temporalss, serveiss, sindicatt , sinergiaa , tota una colla de sistemess (bancari,

d’informació, de canvi, fiscal, monetari, etc.), socialisme e, societatt, solvènciaa, sostenibilitatt, spin-offf, subcontractació ó, subproducte , subhastaa , subsidii , subvenció ó , superàvitt i suspensió de pagamentss, totes són paraules significades que comencen per s. No cal dir que entre aquestes paraules n’hi ha d’importants i de no tant, de tristes i d’alegres, que fan respecte i que són instrumentals. Tanmateix el que és més significatiu de la lletra s és el nombre d’economistes i socioeconomistes que el seu nom comença per aquesta lletra. Saint Simon n, que era un comte francès, demòcrata i una mica esquerrà; Samuelson n, quantes nits en blanc estudiant els seu famós manual d’economia!; Say y, Jean Baptiste, probablement un dels economistes clàssics mes traduïts i llegits el segle XIX i autor de la llei de Sayy que és de les poques tautologies existents a la ciència. La llista no s’acaba aquí, queden encara quatre economistes per citar. Dos intel·ligents, compromesos à Dexeus i Antoni Serra i executius com són en Joan Sardà Ramoneda, i els dos creadors de l’edifici econòmic, en Adam Smith h i en Joseph Schumpeterr, finalment són els que primer van aixecar les columnes del mercat, la innovació i l’empresari.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA ALBERT ESPINOSA

“Sempre vam tenir clar que l’important no era viure o morir” L’actor, director i guionista Albert Espinosa resumeix al seu llibre El món groc la seva filosofia de vida i fa còmplices als lectors dels descobriments sobre la vida i la mort que li va revelar el càncer durant els deu anys que es va enfrontar a aquesta malaltia envoltada de tòpics. La necessitat de viure les pèrdues com un guany o de parlar de la mort sense por està present també en les seves pel·lícules i obres de teatre. JAUME RIERA

“Res no és tan seriós com per no poders’ho prendre amb una mica d’humor”

Sempre has reivindicat la paraula càncer que sovint s’amaga darrera d’eufemismes com llarga malaltia o mal lleig. Sempre s’associa el càncer amb mort i dolor i també hi ha moments de felicitat en el dia a dia del càncer. El cinema ens dóna una visió distorsionada del càncer, que sempre és el pitjor que li pot passar a un personatge. L’època en què vaig estar malalt de càncer va ser molt enriquidora i vaig aprendre moltes lliçons importants sobre la vida i la mort, que intento transmetre amb les meves pel·lícules i llibres. Has de ser hiperactiu per força, perquè estàs vivint 4,7 vides alhora, no? Va ser un pacte de vida que vam fer amb els pelones, els companys de l’hospital, segons el qual, quan un moria els altres ens repartíem la seva vida. Per altra banda, també crec que el fet d’haver estudiat enginyeria, malgrat que no m’hi he dedicat mai, m’ha permès poder afrontar molts projectes alhora, perquè aprens a estructurarte molt bé la feina. El Donald Sutherland i el Rowan Atkinson, el Mister Bean, també són enginyers. L’art i les matemàtiques són dues cares d’una mateixa moneda. Quantes vegades t’has preguntat per què a tu et va acabar sortint cara i a altres pelones els hi va sortir creu? Nosaltres sempre vam tenir clar que l’important no era viure o morir. La supervivència està sobrevalorada. La mort no és cap derrota. L’important és viure plenament el dia a dia, la lluita per la supervivència, més que la supervivència en si. El càncer et va prendre una cama, un pulmó i un tros de fetge, però dius al llibre que t’ha donat molt més. Un dels descobriments del càn-

“És important viure en dol per convertir les pèrdues en una experiència enriquidora”

Albert Espinosa acaba de publicar el seu primer llibre, El món groc. / M.A. CHAZO

cer i que explico al llibre és que tota pèrdua és pot convertir en un guany. Vaig fer Planta 4ª perquè no em sentia identificat amb la imatge que el cinema donava del càncer. Gràcies a la pel·lícula les visites a les plantes d’oncologia infantil han augmentat un 60%. Al llibre parles de la necessitat de celebrar les pèrdues com un guany, per això vas fer una festa de comiat a la teva cama. Sí, és important viure el dol per acceptar les pèrdues i que aquestes s’acabin convertint en una experiència enriquidora. No es tracta d’oblidar, sinó de ser conscients de la pèrdua i viure-la plenament per donar-li un nou valor. Hi ha una frase del llibre que ho exemplifica, quan dius que “no he perdut una cama, he guanyat un monyó”. Jo m’estimo el meu monyó com una part més del meu cos

i no me’n amago, per això, sempre que puc l’ensenyo, perquè és quelcom que la majoria de gent no té.

tractar pacients de càncer. Els hospitals no estan pensats pels malalts, per això sempre els remarco la importància de tenir una cafeteria en condicions o de tenir una piscina. No es fomenta la relació entre els pacients, i sembla que tot estigui pensat per mantenir l’ordre i el control. Quan estava a l’hospital sovint dèiem que no moriríem de càncer sinó d’avorriment. Estan pensats per persones que no es poden moure del llit, que són una minoria.

Ens prenem massa seriosament la mort? És important parlar de la mort, per això, quan conec una persona sempre li pregunto quina ha estat la mort que més l’ha traumatitzat, perquè segur que em dirà molt més d’aquella persona que qualsevol altra pregunta de les que es fan habitualment. Parlar de la mort és una manera de perdre-li la por i de sentirse més a prop de les persones que s’hi han d’enfrontar. Per mi la mort no és un final, sinó una transformació en què la persona morta passa a viure en la memòria dels qui la recorden. Gràcies al record transformem la mort en vida.

L’exemple de Lance Armstrong ha estat molt important per molta gent i va tenir un gran impacte a l’hora de visualitzar la malaltia. Com et va afectar a tu personalment? Va ser genial i és un gran exemple que hi ha molta vida més enllà del càncer. Tinc ganes de veure ja l’adaptació que han fet del seu llibre, amb el Matt Damon com a protagonista, perquè aportarà aquesta visió més esperançada sobre el càncer que sovint es troba a faltar. Ens han maxacat tant amb el efectes adversos del càncer que a vegades tens mala consciència quan no et trobes malament després de la quimio o si no vomites sang.

T’has convertit en una autoritat en el càncer, fins al punt que assessores metges sobre com

Reivindiques l’humor com la nostra taula de salvació. És el do més important que te-

nim i va ser la millor medicina que teníem els meus companys i jo a l’hospital. Res no és tan seriós com no poder-s’ho prendre amb una mica d’humor. Qui són els grocs? Són gent especial amb la que tenim una connexió especial i que es manté més enllà del temps. Són més que amics, als que dispensem part de l’afectivitat que normalment reservem per la parella. És a dir que tenim els saludats, els coneguts, els amics i ara també els grocs? Sí, ho podríem dir així, a la manera del Pla. T’estrenes com a director amb

No me pides que te bese porquè te besaré, què ens pots dir de la pel·lícula? És l’adaptació d’una obra meva. Parla de nois amb retard mental o especials, amb els que vaig estar treballant durant dos anys i que va ser una experiència genial i dels que vaig aprendre molt. Crec que també hi ha molts tòpics per trencar. El teu proper projecte es rodar la segona part de Planta 4ª. Suposo que també estarà basada en les teves experiències? Feia temps que volia parlar de la gent que supera el càncer, dels seus dubtes quan s’han de tornar a enfrontar amb la vida real. El cinema mai en parla, perquè acostuma a matar tots els malalts de càncer. Serà amb el mateix repartiment de Planta 4ª i em venia de gust dirigirla perquè tracta un període de la meva vida que tinc molt proper. Crec que és una pel·lícula amb la que molta gent s’hi podrà sentir identificada, no només malalts de càncer, sinó també familiars. El càncer és un recurs dramàtic que funciona molt bé, però distorsionant la realitat d’aquesta manera l’únic que s’aconsegueix és generar por a la gent.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

CULTURA CITA CRÍTICA: “Un amic és algú que ho sap tot de tu i a pesar d’això t’estima”. Elbert Hubbard, assagista.

tora de l’Instituto Cervantes de Pequín, i màxima especialista en l’art xinès a l’Estat espanyol, aportarà la seva visió sobre l’escena artística contemporània a la Xina, de la qual n’és testimoni directe des dels inicis (6 de maig). Isabel Cervera, professora d’art oriental a la Universidad Autónoma de Madrid, entrevistarà públicament a Uli Sigg que parlarà dels orígens de la col·lecció i la seva evolució, així com sobre la rellevància actual dels artistes xinesos (14 de maig). Finalment, per tancar el cicle, tres joves artistes xineses parlaran de les seves experiències en tant que dones en un camp professional predominantment masculí (15 de maig).

AGENDA CULTURAL > Vides minades. 10 anys

> Arquitectures

Exposició de fotografies de Gervasio Sánchez. Coincidint amb el 10è aniversari del tractat d’Ottawa per a la prohibició de les mines antipersona. Al CCCB fins al 13 d’abril.

Aquesta exposició mostra les fotografies de nou artistes que, des de diferents enfocaments, s’han interessat per un paisatge que, al contrari del natural, es continua expandint i renovant. A la galeria d’art Manel Mayoral, fins al 30 d’abril.

> L’home, la bèstia i la virtut Pep Pla dirigeix la posada en escena d’aquesta obra de Luigi Pirandello, amb Eduard Farelo, Jordi Martínez i Teresa Sànchez. A la sala petita del TNC, fins al 27 d’abril.

> English national Ballet. Sota la direcció artística de Wayne Eagling, ens oferiran les variacions de Raymonda, La mort del cigne i Concerto de K. MacMillan, entre d’altres. Al Centre de Cultura de Caixa Terrassa, el 12 d’abril.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST

> Los Persas. Requiem por un soldado > El Romànic i la Mediterrània (1120-1180) Exposició sobre una de les etapes més brillants i creatives del romànic català. Al MNAC fins el 18 de maig.

Calixto Bieito i Pau Miró adapten el text d’Èsquil Els Perses, en una coproducció del Festival de teatre clàssic de Mèrida i Focus. Fins al 13 d’abril al Teatre Romea.

GENER

Aquesta col·lecció, d’aspiració institucional, té obres de tots els estils i dels artistes més importants que han sorgit a la Xina des de l’època del realisme socialista fins als nostres dies. És una col·lecció pionera de primeríssim ordre i de proporcions museístiques, de la qual la Fundació Joan Miró ha fet una selecció per contribuir a un més gran coneixement d’un fenomen artístic que aquests darrers anys ha acaparat l’atenció del món de l’art. La mostra vol reflectir la situació actual de l’art xinès en un període de grans canvis econòmics i socials amb repercussions de nivell internacional. Des que el 1979 va començar la reforma econòmica, a la Xina de després de Mao s’ha desenvolupat una escena artística excepcional, tot i que les condicions per a una producció independent continuïn essent difícils. Darrerament, el mercat internacional de l’art s’interessa molt pel nou art de la Xina, i els artistes xinesos arriben a cotitzacions molt importants. Això fa que de vegades es perdi de vista el valor estètic d’unes obres innovadores i sorprenents, d’una gran qualitat tècnica que se situen a cavall entre els llegats artístics d’Orient i Occident.

L’exposició es divideix en sis grans apartats, en els quals hi ha representats no solament fenòmens socials i artístics que han deixat una empremta en l’art xinès contemporani, sinó també algunes de les obres més significatives dels artistes actuals més importants, com ara Ai Weiwei, Song Dong i Yue Min Jun. A l’exposició també hi haurà un espai reservat al vídeo, una tècnica que, tot i que no va començar a la Xina fins els anys 90, s’ha establert amb força dins el panorama de l’art xinès més actual. Al voltant de Vermell a part s’ha organitzat una sèrie de conferències per tal de conèixer una mica millor aquest fenomen artístic. Així, Inma González Puy, actual direc-

JULIOL

Luo Brothers, Sense títol (Coca-cola i hamburguesa), 1999./ CEDIDA REDACCIÓ

El que fou abat de Montserrat durant 26 anys, Cassià Maria Just, va morir el 12 de març a l’edat de 81 anys. Cassià va dirigir la comunitat benedictina en els anys posteriors al Concili Vaticà II, en l’última etapa de la dictadura franquista i durant la transició, i va imprimir a Montserrat el seu esperit obert i conciliador. En la seva defensa de la necessitat d’un canvi en la moral catòlica, destaquen les seves posicions respecte a l’homosexualitat, la demanda d’una major apertura del Vaticà en l’àmbit de la sexualitat i de suport a l’eutanàsia passiva. El seu compromís polític quedà palès quan es va enfrontar al règim en permetre el tancament d’intel·lectuals a Montserrat en protesta pel procés de Burgos. Partidari del diàleg com a via per acabar amb el terrorisme, l’any 2004 donà públicament suport al aleshores conseller en cap de la Generalitat Josep Lluís Carod Rovira quan aquest es va reunir amb dirigents d’ETA a Perpinyà. Cassià va ser també i fins al final dels seu dies un músic sensible i actualment exercia com un dels organistes titulars de la basílica i desenvolupava una ingent activitat com a guia espiritual.

JUNY

Cassià Maria Just (1926-2008), un home de pau

MAIG

Historiador, polític, advocat i editor, Josep Benet i Morell va morir el 25 de març a l’edat de 87 anys. Compromès amb la recuperació de les llibertats nacionals, va ser un dels principals protagonistes de la transició a Catalunya, convertint-se en el senador més votat d’Espanya en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme. Format a l’Escolania de Montserrat, va estar vinculat des de molt jove al moviment nacionalista català, formant part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Va combatre al front d’Aragó a les files republicanes formant part de la Lleva del Biberó. Un cop finalitzada la Guerra Civil va ser mobilitzat per l’Exèrcit nacional. A la Universitat de Barcelona, on ingressà per cursar Dret, entrà en contacte amb moviments clandestins d’oposició al règim i hi fundà el Front Universitari de Catalunya i els Grups Nacionals de Resistència. Fou membre de l’Assamblea de Catalunya i de la comissió encarregada de redactar l’Estatut de Sau. Al 1980 va ser cap de llista pel PSUC a les eleccions al Parlament.

ABRIL

Josep Benet (1920-2008), l’home íntegre

MARÇ

La Fundació Joan Miró presenta fins al 25 de maig Vermell a part, una exposició que aplega més de 80 obres (pintura, escultura, instal·lació, fotografia i vídeo) de 51 artistes xinesos contemporanis realitzades entre el 1986 i el 2007 i provinents de la col·lecció del diplomàtic i empresari suís Uli Sigg.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

FEBRER

L’art xinés contemporani a la Fundació Miró

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “La felicitat no és fer allò que un vol, sinó voler allò que un fa”. Jean Paul Sartre, filòsof.

TELEVISIÓ

Les mentides de la guerra El programa 60 minutss, un d’aquells que ens reconcilia amb la capacitat de la televisió com a mitjà d’informació capaç de generar encara un cert esperit crític, ens ha ofert aquesta setmana un extraordinari documental anomenat War made easy: How presidents and pundits keep spinning us to deathh, (que es podria traduir com Facili-i

tant la guerra: com els presidents i els experts continuen llençant-nos a la mortt), a partir del llibre del columnista Norman Solomon, un d’aquest rara aviss del millor perio-

EL CLIENTE MALTRATADO Autor: Juan José Peso-Viñals Editorial: Alienta Pàgines: 150 En aquest àgil i divertit relat, Juan José Peso-Viñals transmet la la manca de seny que sovint embolica la relació entre un consumidor i les empreses de les quals és client. A aquest efecte descriu les desenes d’anècdotes, peripècies i problemes comuns que al llarg d’un mes li succeïxen al protagonista del relat. L’objectiu o moralitat que persegueix aquesta història és doble. D’una banda, es tracta que el client prengui les regnes de la capacitat de triar proveïdors i protestar amb més força. Per un altre, que les empreses escometin, de debò, la transformació que tenen pendent posant al client com objectiu prioritari de la seva estratègia. Tots els lector se sentiran reflectits en aquest personatge/client, perquè ell som tots.

VENDIENDO ELEFANTES AZULES Autor: Howard Moskowitz i Alex Gofman Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 340 El color del logotip, la forma d’un objecte, el disseny del packaging..., tot influeix en les preferències del consumidor, però com podem esbrinar què triomfarà en el mercat i fer que el nostre producte, sigui el que sigui, tingui l’èxit esperat? A Vendiendo elee fantes azuless, els autors ens conviden a endinsar-nos en la ment del consumidor a través del mètode RDE (Rule Devoloping Experimentation), basat en un procés sistematitzat d’anàlisi i experimentació de les inclinacions del consumidor, que li permetrà descobrir els mecanismes d’elecció del mercat. Els casos pràctics desvetllaran com crear aquesta base de coneixement i com aprofitar-la en qualsevol sector.

EL PAT P ROCINI EMPRESARIAL Autor: Pere Clotas Editorial: LID Pàgines: 500 Aquest llibre de Pere Clotas es proposa, d’una banda, analitzar els aspectes teòrics del patrocini i del seu entorn conceptual, i per l’altra, desenvolupar una actuació de captació de recurr sos empresarials per a projectes i entitats de catàcter cultural o social. Per una empresa moderna, en què la imatge, la marca i la reputació són tan importants, el patrocini empresarial constitueix un mecanisme de comunicació amb els seus diferents públics, com ho són també la publicitat, les relacions públiques, el marr xandatge o el màrqueting directe, però també un exercici de responsabilitat social, en el marc d’aquesta nova personalitat amb què cal entendre l’empresa del segle XXI.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS R

DIMECRES

1Àgora, a les 22

1Valor Afegit, a

1Quèquicom, a

hores, al 33 Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

les 23.10 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

2Economia i Em-

2Espai Estapé, a

presa, a les 21.30 h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

les 10.40 h, a Catalunya Ràdio Conversa setmanal amb Fabià Estapé.

Minoria Absoluta, a les 12 h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6 h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi financera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

disme americà i que malauradament acostumen a ser enviats a la perifèria de l’opinió pública pels mass media oficials. El reportatge desemmascara com els successius governs americans, ja estiguin en mans de republicans o de demòcrates, s’han valgut des dels temps de la Guerra del Vietnam de la mentida i d’argúcies més o menys subtils per generar entre la població americana un estat de por i d’inseguretat, magnificat per uns mitjans de comunicació còmplices, que els hi ha servit per emparar guerres o aventures militars les causes o interessos reals de les quals sempre s’ha mantingut curosament ocultes darrera d’una cortina de demagògia que les ha venut a l’opinió pública com a confrontacions entre el bé i el mal (el famós axis of evilill –eix del mal– del president Bush), en defensa de la llibertat i de la democràcia i per defensar la nació de ser anorreada per aquest Gran Satan que és l’altre. El documental era força crític amb els grans mitjans de comunicació americans, alguns dels quals com la CNN o el New York Times es tenen per liberals, que s’han acostumat a ballar al so que marca el govern tan aviat se senten els tam tams de guerra. Aquests mitjans ens ofereixen o ofereixen al públic nord-americà una visió parcial i distorsionada d’aquests conflictes, ja que esdevenen portaveus de la versió oficial de l’aparell militar americà, i fan seu un llenguatge que parla de danys col·laterals en comptes de víctimes civils o de bombes intel·ligents i ens mostren una guerra asèptica, molt similar al que veiem en els videojocs. En aquest sentit, la recent invasió d’Irak, de la que aquest dies es compleix el cinquè aniversari, ha estat un exemple de manual de la tesi que tan bé planteja el reportatge, ja que les reticències inicials d’alguns sectors van quedar silenciades pel desplegament d’una propaganda que va fer combregar els americans amb armes de destrucció massiva o amb lligams demostrats amb Al Qaeda. El documental també ens mostra, però, com indefectiblement el temps sempre acaba per retre comptes. TEXT: JAUME RIERA

DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE

1Economía a fon-

1El Debate de

130 minuts, a les

do, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SER Economia i finances, amb Javier Ruiz.

CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

2A vivir que son

1Notícies al 3/24

dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

RESTAURANT LA MIFANERA

Un autèntic tast d’arrossos Una de les grans virtuts de la gastronomia és que et permet viatjar per tot el món sense haver de moure’t. Això és el que pretén el xef Roger Martínez al seu restaurant La Mifanera, utilitzant com a principal mitjà de transport l’arròs. Des del Delta de l’Ebre, podem recórrer el Mediterrani fins arribar a l’Àfrica i descobrir els secrets d’ Àsia i d’altres indrets exòtics.

La Mifanera vol demostrar que l’arròs és més que una simple paella

IVÁN SÁNCHEZ

L’arròs és molt més que una paella. És el que vol demostrar des de fa tres anys el xef Roger Martínez a través del seu restaurant La Mifanera de Barcelona. De fet, aquest ingredient és la base de la seva carta, fruit d’un equilibri entre les propostes tradicionals i la cuina creativa. Aquest segon vessant l’ha treballat des de ben jove. Així, amb 19 anys va entrar al Talaia Mar, el segon restaurant de Ferran Adrià, on va estar juntament amb Carlos Abellán als fogons. Posteriorment, Abellán va crear el seu propi restaurant –Comerç 24–, seguintlo en Roger com a cap de cuina. D’aquesta trajectòria hem de destacar el moment en què es va enamorar de l’arròs: “Vaig treballar en una de les millors arrosseries de Barcelona i em va encantar la forma de cuinar i tractar l’arròs”, explica. Per això, quan va decidir muntar el seu propi negoci, va intentar “crear un restaurant diferent, que no existís fins aleshores”. Aquest punt d’originalitat no podia venir d’un altre ingredient que no fos l’arròs. Però, què te aquest producte per obrir un establii ment monogràficc? “La seva versatilitat. Pots jugar amb tots els gustos, divertir-te, barrejar-lo amb qualsevol cosa. Combina amb tot”, comenta amb un clar to d’apassionament.

La volta al món A La Mifanera es treballa amb nou varietats diferents d’arròs: tres italians, orientals, autòctons d’aquí i algun exòtic. La carta noméss té 18 plats d’arrossos perquè a en Roger li agrada “jugar amb productes de temporada com la carxofa i la carbassa”. De primer hi ha un ampli ventall de tapes tant clàssiques com creatives, que

El restaurant treballa amb nou varietats diferents d’arròs. / ARXIU

permet al comensal esperar l’arròs sense passar gana. Aquest equilibri també es manté al segon plat. Així, no hi falta la típica paella: n’hi ha de sis tipus diferents. Els que vulguin arriscar una mica més, poden fer incursions gastronòmiques per Etiòpia, Japó, les dues Corees, Pakistan... De fet, per crear un plat, en Roger pensa en una regió del món i busca els seus ingredients més característics: espècies, condiments, verr dures i carns. “Amb tot això faig néixer un arròs diferent. No és exactament una recepta pròpia del país, però quan te’l menges recordes les aromes i gustos propis d’aquell lloc”, comenta. Cada tres o quatre mesos, el xef de La Mifanera canvia dos o tres arrossos de la carta, els que són més de temporada. “Els altres no els puc canviar perquè la gent ja ve demanant un arròs determinat que li han recomanat”. N’hi ha uns quants que han aguantat des del principi, com el d’Etiòpia, amb pollastre, ceba i quatre espècies; l’arròs negre, un tailandès

amb fruita i menta, i un basmàtic de Malàisia amb salsa de coco, curri i llagostins. Arriba el moment en què demanem al xef que es mullii . Li preguntem què demanaria si fos un comensal del restaurant. La veritat és que no s’ho pensa dues vegades: “Ara em vindria de gust un guacamole amb quicos i unes sardines marinades amb maduixes i parr mesà. De segon em menjaria

un rissoto de tòfona i foie, i després un arròs d’Etiòpia per compartir amb una altra persona”. De fet, una opció interessant d’aquest restaurant és que es poden compartir tant les tapes com els arrossos. Un aspecte clau de la preparació d’aquest ingredient, fins i tot pels qui no hi entenen, és que no es pot passar, ha d’estar al punt. A La Mifaa nera està tot cronometrat: “A la vegada que es comença a fer l’arròs es preparen les tapes, de manera que en el temps en què es mengen aquestes –entre 12 i 15 minuts– ja està fet el segon plat. D’aquesta manera, mai se’ns passa l’arròs”. En definitiva, una manera molt pràctica d’obrir els ulls a un món del que només en coneixem una petita part. D’anar més enllà del paellum o rissotum tipicuss. La Mifanera C/ Sagués, 16 Tel: 93 240 59 12

ELS ‘TOP 10’

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta flexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

EL TAST

MESTRES MAS VIA (Brut Gran Reserva 1997) De les vinyes de la família Mestres, està elaborat amb les tres varietats autòctones del Penedès i amb els ceps més vells (1955-1968) de Macabeu, Xarel·lo i Parellada. Una criança de 12 mesos en barril i més de 7 anys de criança en ampolla sota la bodega, fan del Mas Via una autèntica joia. A nivell olfactiu, cal destacar les fines herbes, fruits secs caramelitzats, compota de poma, notes de pastisseria... En boca, és potent, equilibrat, cremós, especiat i, fins i tot, una mica glicèric. TTemperatura de servei recomanat: de 8 a 12 graus. Preu recomanat: de 47 a 50 euros.

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer,r 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

RUTES PER CATALUNYA

Portbou, ciutat de pas cap a França De ciutat marinera a nucli fronterer, Portbou continua modernitzant-se sense perdre el ritme. Reconeguda com a ciutat de pas, s’ha convertit en una població dedicada a recordar la memòria històrica dels exiliats que l’any 1939 van travessar Portbou de camí a França, fugint de la guerra. NÚRIA CABRERA

Portbou era, originàriament, un refugi per als pescadors. De fet, una de les hipòtesis sobre l’origen del nom de la ciutat prové del moment en què els vaixells de pesca d’arrossegament, coneguts popularment com a “bous”, es refugiaven a la seva cala els dies de temporal, tant de llevant com de tramuntana. Però no va ser fins a finals del segle XIX, quan es va inaugurar la línia ferroviària que comunica amb França, que es va establir un nucli habitat aconseguint la capitalitat municipal, un fet que va provocar grans protestes i enfrontaments amb la població veïna que va arribar a cremar els arxius municipals al mig de la plaça. Després del trasllat de capital, l’any 1934, Colera va aconseguir la segregació de l’Ajuntament de Portbou, passant a ser dos municipis independents. La circulació de trens i la duana es van convertir en el motor del poble. De fet, els primers habitants de Portbou van ser els treballadors del ferrocarril i la duana. Molt aviat també van sorgir tota mena de comerços relacionats amb el trànsit de passatgers i mercaderies. Així, abans de la signatura del Tractat de lliure circulació de persones i mercaderies de la Unió Europea, la duana expedia diàriament més de 1.000 llicències d’importació i exportació. Des de la supressió de les fronteres,

Es poden visitar els diferents búnquers construïts durant la Guerra Civil

El filòsof Walter Benjamin va morir a Portbou quan intentava fugir del nazisme l’any 1878 per donar servei religiós als treballadors ferroviaris residents al poble. L’arquitecte va ser el barceloní Joan Martorell i Montells, que va dissenyar un edifici neogòtic d’una sola nau. Des d’aquest mateix punt, es pot gaudir de les vistes panoràmiques a tota la ciutat.

Rutes de senderisme

L’estació de Portbou es va reconstruir al 1929, en motiu de l’Exposició Universal de Barcelona. / ARXIU

la seva principal activitat econòmica és el turisme. Actualment, els visitants poden gaudir de tranquils dies de platja, en un entorn sense massificacions estiuenques, i amb bon clima, ideal per passejar per diferents rutes i assaborir la gastronomia local, en qualsevol dels restaurants del passeig marítim o a la plaça de l’ajuntament.

L’estació internacional Un dels atractius de Portbou és la seva estació internacional de ferrocarril. Va ser a l’any 1929, coincidint amb l’Exposició Uni-

versal de Barcelona, quan es va edificar l’actual estació de Portbou, substituint, d’aquesta manera, la primera construcció de 1870. L’estació com a punt d’arribada destaca per la seva construcció, amb una gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes, construïda pels tallers de Joan Torras i Guardiola, l’arquitecte conegut com “l’Eiffel català”, pel seu domini de les estructures de ferro. Una altra de les visites obligades de la ciutat és l’Església de Santa Maria, feta construir per la companyia de ferrocarril

Portbou està ubicada en un entorn natural que destaca pel seu relleu accidentat. Aquesta situació fa que sigui punt de trobada de diferents rutes de senderisme. Entre d’altres, destaca la possibilitat de recórrer el litoral de Portbou, a través de les coves i cales, on es pot gaudir de l’entorn natural i dels característics penya-segats de la Costa Brava. Una altra de les rutes és aquella que arriba a França. El passeig deixa enrere la ciutat per anar

muntanya amunt i trobar una casa de canvi, ja tancada, i la antiga caserna on la Guàrdia Civil feia les guàrdies frontereres. També, ja en territori francès, es pot veure un canó alemany instal·lat durant la Segona Guerra Mundial. A l’altra banda de la muntanya, en direcció a Colera, en canvi, es poden visitar els diferents búnquers construïts al peu de l’antiga carretera de Portbou durant la Guerra Civil, les restes de les trinxeres i els nius de metralladores, i emular el mateix camí que els exiliats van fer a peu l’any 1939. El passeig també es pot aprofitar per gaudir de les vistes sobre la Costa Brava des del Mirador del Claper.

Seguint el camí del filòsof Walter Benjamin “En una situació sense sortida, no tinc cap opció més que posar-hi fi. Serà en un petit poble dels Pirineus en el qual ningú no em coneix, on la meva vida s’acabarà’, va escriure Walter Benjamin al seu amic H.Gurland, instants abans de treure’s la vida. El 26 de setembre de 1940, el jueu Benjamin va morir a Portbou, fugint del nazisme. El dia abans, va creuar la frontera i la policia franquista el va detenir. L’anunci de la seva imminent deportació, va ser el detonant de la seva tràgica mort. A Portbou queda palès, en més d’una ocasió, el seu record.

LA GUERRA CIVIL A PORTBOU L’ajuntament republicà de Portbou va fer construir tota una sèrie de refugis per protegir la població dels bombardejos de l’aviació i dels vaixells franquistes. També es van aprofitar els túnels de la línia ferroviària i la xarxa de clavegueram. La ciutat va ser el darrer enclavament espanyol dels refugiats que fugien de la guerra. A més de la quantitat de gent anònima que va creuar Portbou de camí cap a França, destaca el poeta Antonio Machado, que va travessar el municipi amb la seva família, per passar a la frontera a peu, i arribar fins a Colliure, on va morir dies després, a l’exili.

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2008

ESPORT I EMPRESA AÍTO GARCÍA RENESES, ENTRENADOR DEL DKV JOVENTUT

“La renda fixa no m’interessa: és molt avorrida”

CARLES CHACÓN

Té la sensació d’haver tingut el reconeixement que es mereix? Depèn. En la meva primera etapa sí, al Joventut també, però al Barça la majoria de les vegades no. I ha notat algun canvi significatiu al respecte després de guanyar la Copa del Rei? No gaire. Aquest títol ha estat la guinda del pastís, però no per la victòria, sinó per tota la trajectòria dels darrers anys. Quina és la diferència entre guanyar i guanyar jugant bé? És molt bonic guanyar jugant bé, perquè això no només és un esport, és un espectacle, i un dels objetius també és jugar bé. Jugar bonic és una de les característiques imprescindibles de l’estil de joc de l’Aíto? No. No hi ha res que sigui imprescindible, t’has de saber

L’Aíto García Reneses és un home pràctic amb una concepció original del bàsquet: un espectacle que ha estat creat per a divertir-se. No només és entrenador del Joventut de Badalona, equip amb què ha guanyat recentment la Copa del Rei. Diu que s’interessa per molts altres temes i que és un aprenent nat. L’Aíto va parlar amb Món Empresarial de com jugar bé, de l’ACB i d’economia.

“Els éssers humans som molt diferents. S’ha de comprendre a qui veu les coses d’una altra manera” adaptar a les característiques i situació concreta del teu equip. Si tens jugadors espectaculars, ràpids, alts, intel·ligents… doncs millor. Però si falla una d’aquestes variables s’han de buscar altres solucions.

“Quan les coses van malament has de buscar solucions i motivar, exigir...”. / FOTO: CEDIDA

Els empresaris diuen que innovar és essencial per a sobreviure. En l’àmbit esportiu passa el mateix? No necessàriament. Però és més fàcil estar il·lusionat quan estàs en la vanguardia de la innovació o el desenvolupament. Existeix un model de joc conservador bastant estès en tots els esports… El que està clar és que hem d’adaptar-nos. Si jo avui entrenés amb les mateixes idees que tenia quan era jove, no sobreviuria. Hem d’estar al dia, actualitzar-nos, no només a nivell tècnic i tàctic, també social, per saber com arribar al públic. Hem d’evolucionar tàctica i humanament. Senyor García Reneses, per què darrerament m’ho passo millor amb l’ACB que amb l’NBA? L’NBA té una història prodigiosa, i basa en aquesta història un gran sistema de màrqueting. I, malgrat que en algun moment no tingui una gran qualitat de joc, aquesta promoció, aquest màrqueting, pesa molt. L’ACB no té tanta història, ni tampoc té un sistema publicitari tan gran, però ofereix una qualitat impressionant. Estic d’acord: la majoria dels partits de l’NBA són molt més avorrits que la majoria dels partits de l’ACB.

29!e(bcsjm!efm!3119

A quines altres activitats dedica Aíto el seu temps lliure? Sempre és important tenir alguna cosa que t’interessi i no ser monotemàtic. En aquest sentit, hi ha moltes coses que m’interessen. Sobretot aprendre i ensenyar, no només en bàsquet. Sempre que estic amb algú que sap més que jo d’un tema pregunto i m’interesso. Per exemple, vaig ser pioner en fer xerrades per a empreses, xerrades econòmiques orientades esportivament. Posava exemples populars de l’actualitat esportiva, com l’Epi, el José Luis Núñez, o d’altres equips com l’Estudiantes o el Real Madrid… Els directius veien la dimensió econòmica del que fins aleshores, per a ells, només havia estat un espectacle. Una crisi sempre requereix decisions. Què fa vostè quan un partit s’enfonsa? Un partit es pot enfonsar per moltes coses. Generalment has d’estar actiu. Quan les coses van bé, et pots permetre que les coses vagin soles, no cal que apareguis en escena. Però quan les coses van malament has de buscar solucions: suggerir alguna cosa, motivar un jugador, exigir… Parlant de motivar i exigir… Ser entrenador és ser una mica psicòleg?

No més que en altres treballs, però sempre ajuda. Els éssers humans som molt diferents, i la feina en equip en un esport o en un empresa de vegades és difícil. S’han d’unificar criteris, comprendre a qui veu les coses d’una altra manera... A la borsa, Aíto aposta pels blue chips o millor per valors petits? El millor és estar diversificat. No tots els blue chips són fiables… I algunes petites empreses són molt fiables. Quan perd diners en una de les seves inversions, sap corregir els seus errors o els torna a cometre? Mira, et diré que una de les coses que millor he fet ha estat saber entrar. I una de les coses que faig malament és sortir. Podríem dir que sortir a temps és… la meva assignatura pendent. I en relació als fons d’inversió, opta per la renda fixa o per la variable? La renda fixa no m’interessa per res, em sembla molt avorrida. La renda variable és potser més perillosa, és cert, però és també més interessant. A més a més, és on hi ha risc que hi ha oportunitats, i sempre pots equilibrar el risc amb una bona diversificació.

39!e(bcsjm!efm!3119

#Nbu!mbt!dmbwft!ef!mb qfstpobmjebe#

#Fm!jnqbdup!efm!tusft!fo!mb!dvfoub ef!sftvmubept!ef!mb!fnqsftb#

QPOFOUT;!Qsfdjbeb!B{bodpu IPSB;!ef!:;26i!b!22;41i/

QPOFOUT;!Es/!Lfoofui!Opxbdl IPSB;!ef!:;41i!b!23;11i/

MMPD;!Ipufm!OI!Dbmefsôo/!Scmb/!Dbubmvozb-!37/!Cbsdfmpob JOTDSJQDJPOT;!tfdsfubsjbAbfejqfdbubmvozb/dpn

MMPD;!Dpm¸mfhj!Nbkps!Tobu!Kpsej!.!Vojwfstjubu!ef!Cbsdfmpob JOTDSJQDJPOT;!tfdsfubsjbAbfejqfdbubmvozb/dpn

Nbu

Uppmt!5!Usbjojoh

Salut / ESTILS DE VIDA

ABRIL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ODONTOLOGIA

“La periodontitis pot empitjorar les malalties cardiovasculars” La doctora Anna Tort és metgessa especialista en estomatologia i directora mèdica de la clínica Ull-Dent. Ens explica que tot i que la salut bucodental general ha millorat molt, és recomanable no baixar la guàrdia. No només pel risc de pèrdua de peces, sinó perquè hi ha malalties com la periodontitis que poden tenir conseqüències més enllà del seu lloc d’aparició. Però aquest no és un tipus de càncer freqüent... Doncs és més freqüent del que la gent es pensa. I a més és un tipus que pot donar metàstasi [que la malaltia s’estengui].

BEGONYA MERINO

Podem presumir de bona salut bucodental a Catalunya? Actualment, i després de les campanyes que es fan, sobretot a nivell del Col·legi d’Odontòlegs, sí que hi ha més cura que fa uns anys. I a més, tenim més recursos tècnics per salvar dents. Fa un temps si una dent estava malament dèiem que s’havia de treure. Avui en dia tenim moltes maneres de tirar endavant dents que estan malament i si falten, la manera de reposar-les. Els implants, per exemple, ens donen molt de joc perquè podem reposar peces que falten sense haver de tocar les peces contigües. Abans s’havia de tallar per tal de col·locar ponts.

Així doncs, l’alcohol és nociu per la cavitat bucal? L’alcohol causa un efecte de lesió directa sobre les mucoses orals, les irrita i això pot provocar el que en diem una metaplàsia, un canvi del teixit normal de la pell a un teixit cancerós.

La doctora Anna Tort, a la seva clínica. / DAVID FERNÁNDEZ

Hi ha algun aspecte a millorar pel que fa a la cura de la salut bucal? S’han fet i es fan moltes campanyes de salut bucodental, tant a les escoles, on també es feien glopejos de fluor, a banda de la fluorització de les aigües. I a partir d’aquí s’ha vist que l’índex de dents amb càries, dents absents per càries i dents obturades ha disminuït molt en els darrers anys a Catalunya. Tenim un bon nivell de salut bucodental, però això no vol dir que s’hagi de baixar la guàrdia. Quines són les principals malalties bucodentals? La principal és la càries, que es la infecció més prevalent de la

humanitat. El que fa és atacar la dentina, que és la capa que hi ha a sota de l’esmalt, i si aquesta infecció no es tracta a temps provoca una alteració de la polpa del nervi. És quan s’ha de fer una endodòncia, el que es coneix com ‘matar el nervi’, i a continuació s’ha de fer una restauració. Si això no es fa, s’acaba perdent la peça. L’altra és la malaltia periodontal, la pèrdua de suport de les peces dentals d’os i de geniva. Si no es tracta a temps provoca una pèrdua d’os, de geniva, i la dent es va movent fins que arriba el moment en què cau. S’ha vist que la periodontitis pot empitjorar les malalties cardiovasculars i en dones

embarassades pot produir fetus de baix pes o parts prematurs. I quines malalties greus hi ha? Doncs una altra malaltia que pot tenir aparició en primer lloc a la boca és el càncer oral. Es dóna més en pacients homes que fumin i prenguin grans dosis d’alcohol, tot això acompanyat de mala higiene. Són els tres factors de risc. El seu tractament és molt agressiu, generalment implica treure teixits tous de la boca, geniva, parts de la llengua, i fins i tot la mandíbula. Tot això implica una alteració estètica important, a més de funcional. Perquè al pacient li costa molt parlar i menjar.

Per què és important visitar al dentista amb regularitat? Per preservar la salut bucodental, detectar qualsevol problema que hi hagi de càries. I també per evitar afeccions d’aquest tipus, que no són les més freqüents però sí sabem que hi ha un grup de risc: pacients fumaa dors amb una ingesta d’alcohol elevada i mala higiene oral. Precisament aquests pacients són els que menys visiten la consulta, hi ha una falta de cura general. Per què hi ha persones que poden mantenir la seva pròpia dentadura fins a edat avançada i d’altres que no? En aquí el factor personal juga un paper important. No sabem per què hi ha persones que no es cuiden la boca i mantenen la dentadura fins a edats molt avançades i d’altres que tenen més cura que no hi arriben. Hi ha una predisposició personal

en relació a la flora bucal dels pacients. És normal l’existència de microorganismes a la boca, però hi ha alguns que són més nocius que d’altres i que estan més presents a uns individus. Aquestes persones tenen més risc de tenir càries i problemes periodontals per molt que es cuidin. Les revisions han de ser doncs més periòdiques i s’ha d’incidir en la higiene. L’ortodòncia semblava una cosa de nens però ara també es veu en adults. Quin sentit té? És una forma de guanyar espai per posicionar les dents en el lloc que tocaria, perquè de vegades no hi ha l’espai necessari per implantar una peça. Si aquests espais no hi són, l’ortodòncia ens permet moure les peces contigües i guanyar aquest espai, a part d’alinear les dents i deixar-les amb un efecte més correcte i més estètic. Hi ha un boom de l’estètica dental? Sí, tothom vol poder parlar bé i menjar bé, però també estar més atractiu, i realment el somriure dóna molt a la cara d’una persona. El més freqüent són els blanquejaments químics i després tractaments més agressius com serien les carilles de ceràmica. Es fa un tallat de la capa superficial de l’esmalt i s’enganxen unes capes de porcellana. Cada cas té indicacions diferents.