PH Picasso Ed especial 50 aniversari

Text: Fina Duran i Riu

PICASSO 1973 - 2023

Il·lustració: Pilarín Bayés

Picasso de PETITA HISTÒRIA AÑOS

PICASSO 1973 - 2023

ANYS

1a edició: Gener 2023

© Text: Fina Duran

© Il·lustració: Pilarín Bayés

© Editorial Mediterrània, SL

C. Laureà Miró, 375 (Nau 2)

08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) editorial@editorialmediterrania.com www.editorialmediterrania.com

ISBN: 978-84-1902-843-3

DL: B 21029-2022

Preimpressió i impressió: Grupo Ormo

La seva infància

A Màlaga, el 25 d’octubre de 1881, naixia un nen; els seus pares, molt contents, el varen batejar amb el nom de Pablo. Pablo Ruiz Picasso seria el seu nom complet.

Ben aviat ja es va veure que aquell vailet tenia uns grans dots d’observació. Quan el seu pare, que era professor de dibuix a Màlaga, es posava a pintar aquelles natures mortes, o aquelles flors que tant li agradaven, en Pablo no es perdia ni un detall. En les pintures del seu pare, tot sovint hi sortien coloms, i el fill ben aviat es va encomanar d’aquesta afició:

un bon dia va agafar les tisores de brodar de la seva mare i es va posar a retallar la figura d’un colom: ho féu amb una simplicitat de línies i una bellesa tals que ja feien endevinar la seva habilitat posterior.

Quan tenia 10 anys van nomenar el seu pare professor de l’Escola de Belles Arts de La Corunya, i és en aquesta ciutat on Pablo comença a anar a classes de dibuix; però ben aviat agafa una gran afició a deixar volar la seva imaginació, tot passejant pels carrers de la ciutat, caricaturant els diferents personatges que troba, reflectint els aspectes més anecdòtics de la vida quotidiana.

Picasso, un adolescent a Barcelona

Quatre anys després, el 1895, el pare de Picasso torna a demanar trasllat; aquest cop li tocarà Barcelona. La família retornava, doncs, a l’ambient mediterrani que tant havia enyorat.

Quan feia poc temps que havien arribat a Catalunya, el jove Picasso va dir al seu pare que volia entrar a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, on el senyor Ruiz donava classes. I malgrat que l’examen d’ingrés era considerat molt difícil, i a més a més en Pablo encara no tenia l’edat necessària per a entrar-hi, tossut com era, ho va provar, i tothom es va quedar sorprès, el seu pare el primer, en veure que ho aconseguia i, a més, d’una manera excel·lent.

Els Ruiz Picasso vivien molt a la vora del mar i de la Llotja, i en Pablo tot sovint anava amunt i avall carregat de papers i dibuixos. Però, ben aviat, quan tenia quinze anys, el seu pare li va llogar un estudi encara més a prop de l’Escola. En aquell estudi, el primer de la seva vida, tot seguint una proposta del seu pare es va posar a pintar l’obra «Ciència i Caritat»; s’hi representava un metge (el seu pare) que en una humil cambra prenia el pols a una malalta (una dona que sovint demanava caritat a la porta del seu estudi), contemplats per una monja que portava un nen a coll.

Els Quatre Gats

Després d’una curta estada a Madrid per estudiar a la «Real Academia de San Fernando» i a Horta de Sant Joan, on es va recuperar de l’escarlatina a casa del seu amic Pallarès, retorna a Barcelona, on retroba els seus amics de la Llotja. Estant una mica allunyat de la seva família, entra en estret contacte amb la gent que freqüentava «Els Quatre Gats», cerveseria que era el centre més important de la Barcelona modernista. Allí Picasso escoltava les llargues tertúlies que gent tan representativa com Miquel Utrillo, Ramon Casas, Santiago Rusiñol... tenien i de mica en mica anava descobrint les idees més revolucionàries del moment.

És en «Els Quatre Gats» on coneix els seus amics Sabartés, Casagemas i Reventós, també és allí on realitza la seva primera exposició amb els retrats dels seus companys i diversos dibuixos. Tots els seus amics parlaven amb insistència i admiració de París, i Picasso, encomanat d’aquest entusiasme, va decidir anar-hi, acompanyat pel seu amic Casagemas. Un cop arribat, portat pel seu gran desig d’aprendre es dedica a observar tot allò que pot ser interessant, i se sent especialment atret per l’obra de Toulouse-Lautrec i per l’ambient del music-hall que amb tanta força es vivia a la capital francesa.

En aquest període s’inicia l’anomenada època blava, on, potser influenciat per la mort del seu amic Casagemas, canvia la temàtica dels seus quadres; s’interessa pels personatges que pateixen, aquells que miren la vida amb uns ulls plens de dolor i de misèria. Per representar-los utilitza el color blau, amb uns tons que donen a les seves obres un aspecte de tristesa i soledat.

El món de color de rosa

L’any 1904 s’instal·la d’una manera gairebé definitiva a París. D’entrada va a viure en un estudi situat al bell mig del barri de Montmartre; en el mateix edifici viuen gran quantitat de poetes, pintors, gent de vida bohèmia, barrejats amb gent treballadora com modistes, venedors ambulants...; tot plegat creava un ambient molt pintoresc.

A la tardor d’aquest any coneix Fernande Olivier, que seria la seva companya fins a l’any 1911. Aquest canvi d’entorn, la seva nova situació sentimental i la nova gent que anava coneixent el van ajudar que de mica en mica anés sortint del seu estat depressiu i més aviat introvertit. Aquest fet també s’anava reflectint en el seu art; en les obres d’aquest moment predominen les tonalitats rosades i la temàtica també canvia d’una manera ben palesa.

En aquesta època Picasso freqüentava el circ i a poc a poc va anar fent amistat amb la gent que el componia, als quals agradava posar com a models d’aquell pintor que tant s‘interessava per les seves coses, i Picasso s’entusiasmava amb les figures d’aquells acròbates i saltimbanquis, amb els seus vestits d’alegres colors, amb les seves expressions plenes de vitalitat.

I és precisament en els moments més humans, més creatius, quan més interessen Picasso; poques vegades els representa a la pista realitzant la funció diaria, ans al contrari, li atrauen més quan es troben amb la família, ocupant-se dels seus fills, rentant la roba, compartint els consells dels més vells, experimentant nous números.

Tot un món ple de moviment i intimitat que Picasso, amb gran estilització i harmonia de colors, va representar en la que s’ha denominat la seva època rosa.

També us pot interessar:

1

Petita història de Dalí 3

Petita història de

Petita història del Palau Güell

274

Petita història de la Casa Batlló

275

Petita història de Barcelona

Trobareu la llista completa de la col·lecció a www.editorialmediterrania.com

Gaudí de PETITA HISTÒRIA

Joan Miró de KLEINE GESCHICHTE PETITA HISTÒRIA

PETITA HISTÒRIA Dalí de

Barcelona de PETITA HISTÒRIA

Palau Güell del PETITA HISTÒRIA Casa Batlló de la