Societat 22
Pepa Plana, Carod-Rovira, Aurora Batet i Eudald Carbonell seran Creu de Sant Jordi 2024
Futbol 16
El Nàstic s’enfronta avui a l’SD Huesca (19 h) en partit de Copa del Rei amb l’objectiu de recuperar bones sensacions
Opinió 20 Gemma Fusté. Drets, no favors: la inclusió com a responsabilitat col·lectiva: «El repte és gran, però necessari per assolir una societat més justa»
Mobilitat
La Comissió Territorial d’Urbanisme aprovarà avui el projecte, que afecta els municipis de Vila-seca, Salou i Cambrils, després de superar les al·legacions 12
Laboral 9
Treballadors de Freshly Cosmetics van protestar ahir davant de la botiga de la marca de cosmètics contra el procediment que acomiadarà part de la plantilla a Reus
Política
Descarten el reusenc Andreu Martín com a futur subdelegat del govern
Fonts socialistes asseguren que el perfil «prioritari» és el d’una dona i es donen dues setmanes de marge per a nomenar 2
L’Eix Cívic de Salou es finançarà des de la Generalitat amb una inversió de 15 milions d’euros Urbanisme
La pressió veïnal obliga l’Ajuntament a repensar el sentit del trànsit rodat a la zona del Miracle
Tarragona 3
Política l Els socialistes preveuen tancar el nom de la nova subdelegada de Tarragona abans de Nadal
John Bugarin
Andreu Martín apuntava a ser el nou Subdelegat del Govern Central a la demarcació de Tarragona. El seu nom ha anat perdent força durant les darreres setmanes fins al punt de ser descartat. Fonts socialistes apunten que l’actual primer secretari de l’agrupació local del PSC a Reus ha esdevingut una figura de pes dins del grup parlamentari socialista. Per aquest motiu, l’executiu de Pedro Sánchez ha preferit que el reusenc mantingui el seu al Congrés dels Diputats.
Un cop descartada l’opció de Martín, el Govern Central ha valorat altres perfils. Segons ha pogut saber Diari Més, la intenció del PSOE és nomenar una dona com a nova subdelegada del Govern a Tarragona. Cal recordar que aquest càrrec només pot ser ocupat per persones en actiu amb el nivell més alt de funcionariat (A1) i això redueix el nombre de candidats possibles.
El passat mes de setembre, el PSC del Camp de Tarragona va proposar Andreu Martín com a relleu de Santiago Castellà, que ha deixat el seu
La seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Tarragona
El càrrec només pot ser ocupat per funcionaris en actiu del nivell més alt
càrrec com a subdelegat del Govern Central per convertir-se en el nou president del Port. També es va posar sobre la taula el nom del senador Alfons Garcia, així com el de tres
Política l L'expresidenta local d'ERC va assumir el càrrec el 2023
Redacció
Mònica Alabart com a directora dels Serveis Territorials de Drets Socials i Inclusió a Tarragona. Segons ha avançat el Diari de Tarragona i ha pogut confirmar Diari Més, el Govern socialista de Salvador Illa ha apostat per mantenir en aquest càrrec
l’expresidenta de la secció local d’Esquerra Republicana a la capital tarragonina. En aquesta mateixa línia, l’executiu català donarà continuïtat a Xavier Villacampa com a president dels Serveis Territorials de Territori i deixarà Glòria Tibau al capdavant d’Agricultura. Ambdós són
perfils independents. Alabart va ser nomenada directora dels Serveis Territorials de Drets Socials a Tarragona el gener del 2023. L’expresidenta local d’ERC és llicenciada en Psicologia per la Universitat Rovira i Virgili i en Psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya.
dones del territori. Un d’ells era el de Valle Mellado, actual diputada per Tarragona al Congrés.
La voluntat de l’executiu de Sánchez és que la demarcació
Des del 2020, exercia com a Inspectora en cap adjunta del Departament d’Educació als Serveis Territorials de Tarragona. Anteriorment, havia treballat com a inspectora d’Educació, havia estat directora de l’equip d’assessorament psicopedagògic del Tarragonès, així com havia treballat com a psicopedagoga, orientadora educativa, professora i mestra en diferents centres. Mònica Alabart també havia estat regidora del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona, del 2015 al 2019.
fos el màxim representant de l’Estat a la província, però, finalment, no serà així. En declaracions a aquest mitjà, el reusenc assenyalava que, si acabava sent l’escollit, assumiria el càrrec «amb responsabilitat i il·lusió».
Un cop descartada aquesta possibilitat, Martín continuarà la seva tasca al Congrés dels Diputats com a portaveu adjunt d’Indústria i Turisme, i vicepresident de la Comissió de Ciència, Innovació i Universitats en el grup parlamentari socialista. A més, l’exregidor de l’Ajuntament de Reus ha estat reelegit enguany primer secretari de l’agrupació local del PSC a la capital del Baix Camp, un càrrec que ocupa des del 2017.
tingui una nova subdelegada abans de Nadal. Així, s’acabarà de tancar la nova incorporació durant les pròximes dues setmanes. Tot estava encaminat perquè Martín
Nova aposta per una dona Els socialistes volen que la Subdelegació del Govern espanyol a Tarragona estigui liderada per una dona, una estratègia que també van seguir a l’hora d’escollir la nova delegada del Govern de la Generalitat, la canongina Lucía López Cerdán. Ella va ser el relleu d’Àngel Xifré (ERC) i, en les pròximes setmanes, es coneixerà qui substituirà Santi Castellà com a màxim representant de l’Estat a la demarcació. El primer secretari del PSC a la ciutat de Tarragona secretari va assumir aquest càrrec el gener del 2023, quan va substituir Joan Sabaté. El passat 29 d’octubre, es va oficialitzar el nomenament de Castellà com a nou president del Port i, un mes després, la demarcació continua a l’espera de saber qui el rellevarà al capdavant de la Subdelegació del Govern central.
L’Ajuntament
millora la circulació a la Móra
Mobilitat lL’Ajuntament de Tarragona, a través de la Conselleria de Mobilitat, ha realitzat enguany un total de 18 actuacions per millorar la circulació a la Móra, Tamarit i Ferran. Entre les actuacions destaca especialment la senyalització horitzontal, tal com explica la consellera de Mobilitat i Transports de l’Ajuntament, Sonia Orts: «Com s’ha vist amb els polígons, l’Ajuntament ha iniciat un treball per millorar la senyalització horitzontal, una tasca indispensable per garantir la seguretat vial i millorar la mobilitat a la ciutat». En el cas dels treballs a la Móra, Tamarit i Ferran, les reunions amb les associacions veïnals han estat clau per definir les necessitats en matèria de mobilitat i seguretat viària al barri de Llevant. Segons detalla Orts, «el personal tècnic de Mobilitat ha assessorat les associacions sobre les millores plantejades, algunes de les quals ja s’han executat i d’altres estan en pendents de definició». «En el cas del sentit de circulació d’alguns carrers –va afegir la màxima responsable de Mobilitat al consistori— estem pendents que ens traslladin les propostes per seguir el mateix procediment d’estudi, assessorament i execució final». La previsió de l’Ajuntament és que les actuacions estiguin finalitzades durant el primer trimestre de 2025. Alguns exemples de les actuacions és pintar reserva de persones amb mobilitat reduïda a l’accés al Castell de Tamarit. Redacció
Mobilitat l L’Ajuntament modificarà les obres al carrer Mestre Benaiges
Oriol Castro
«La mobilitat a Tarragona està viva». L’Ajuntament modificarà el sentit de tres carrers del barri del Miracle que es preveien afectats pel nou carril bici que s’està construint. La pressió veïnal dels últims dies ha fet el consistori canviar el projecte inicial i mantenir així els dos carrils, tant de pujada com de baixada, al carrer de Mestre Benaiges. «És un projecte que ja ens venia fet de l’anterior mandat
i que s’havia de tirar endavant. Tot i que és cert que les queixes dels veïns són lògiques. Hem volgut trobar una solució consensuada», explica Sonia Orts, consellera de Mobilitat. «No estem en contra del carril bici, però s’han de pensar alternatives perquè la ciutat mantingui dues vies de pujada i baixada del Fortí a la platja», expliquen els veïns, que van presentar ahir un escrit de queixa a l’Ajuntament que, segons expliquen, va ser
acompanyat amb unes 200 signatures d’adhesió.
«Les decisions han de ser dels veïns perquè els afecta en el dia a dia»
Reunió al consistori L’executiu municipal i una vuitantena de veïns del Miracle es van reunir ahir a la tarda a la plaça de la Font per abordar el problema, que afecta també els veïns del carrer de Robert d’Aguiló i del Passatge del Sol. El govern els va proposar tres solucions i els veïns van poder votar quina era la que més els satisfeia. «La decisió ha de ser dels veïns perquè els afecta en el dia a dia. Tirarem endavant un modificatiu econòmic del projecte, que s’ha de calcular encara, i les obres en comptes d’acabar aquest desembre acabaran al gener», explica
la consellera. El modificatiu no es preveu que sigui d’una gran quantitat. Un altre dels aspectes que reclamaven els veïns era que no hi passessin autobusos dels creueristes.
Sense busos de creuers «Ens hem compromès a que això no passarà. Ni tampoc camions voluminosos. Posarem senyals per a advertir-ho», exposa Orts. Els primers creuers a la ciutat no arribaran fins al març vinent i l’Ajuntament confia en tenir marge per a trobar un altre recorregut pels visitants de la ciutat. Les altres propostes de l’Ajuntament, que no van acceptar els veïns, era fer més aparcaments per a residents i motos a la zona i establir certes zones que fossin de dos sentits. «La trobada va anar molt bé i van sortir contents i ho valorem positivament. Sempre busquem el diàleg amb la ciutadania», assevera Orts. D’aquesta forma, l’única afectació que tindran els veïns serà que no podran anar direcció Llevant com fins ara.
També a l’Arrabassada D’altra banda, els departaments de Territori, Mobilitat i Alcaldia es van reunir ahir per a tractar afectacions viàries a la zona de l’Arrabassada. «És un problema molt similar i també optarem per una solució semblant al carrer Josep Ras i Claravalls. Tots els departaments estem alineats i l’alcalde també ho veu bé», expressa la consellera. El govern municipal està tractant els últims mesos la situació dels diferents carrils bici a la ciutat. De moment, opta per tirar endavant els del litoral i frenar els del centre. «Hem d’anar cap a les zero emissions. Però la mobilitat està viva i sempre es poden fer canvis», conclou Orts.
Política l Nogueras i Cruset es van reunir ahir amb l’AEQT
John Bugarin/ACN Junts per Catalunya ha tret pit després d’haver tombat l’impost a les energètiques. La portaveu del partit al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, instava ahir el govern espanyol a plantejar una alternativa «no intervencionista», després de la trobada que va mantenir amb els directius de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). L’acompanyava el diputat Josep Maria Cruset, qui remarcava que «l’eliminació de l’impost energètic, i per tant la consolidació de les inversions per valor de 1.200 milions
d’euros —fent referència a Repsol— en el nostre territori, la preservació dels llocs de treball i la factura que paguem als ciutadans en l’àmbit energètic, és un dels pilars que hem aconseguit». Nogueras assegurava que aquest tribut «era absolutament inassumible des del primer al darrer article». «La proposta que ha vingut és aquest model intervencionista que posa en risc inversions, en aquest cas a Catalunya», assenyalava la portaveu de Junts al Congrés, qui considerava que ha de ser l’Estat qui ha de posar sobre la taula una
altra solució.
La juntaire reiterava un cop més que van rebutjar el tribut a les energètiques perquè consideraven que hagués de ser el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic qui decidís en què invertir els beneficis d’aquest tribut. «Estem parlant d’un intervencionisme que va molt més enllà de l’aplicació d’un impost», va insistir Nogueras, qui també va assenyalar que es reunirien aquest dimarts amb agents del territori per explicar-los la feina que fan a Madrid.
Per a Nogueras és l’executiu
Pensen que l’impost era «inassumible» perquè posava en risc les inversions
espanyol qui haurà de posar sobre la taula el nou tribut. «Si és que hi ha alguna altra
Política l Es proposen tenir representació a l'Ajuntament de Reus i a la Diputació de Tarragona
Redacció
Guanyar més presència a les ciutats i els pobles de la demarcació de Tarragona és un dels principals objectius que s’ha proposat la nova direcció dels Comuns. Així ho asseguraven les noves coordinadores de Catalunya en Comú, Candela López i Gemma Tarafa durant la seva visita ahir a la capital tarragonina. «Hem de rellançar el nostre projecte polític», afirmava López, qui apuntava que la intenció és «tenir presència arreu del territori» de cara a les pròximes eleccions municipals.
Recuperar l’alcaldia a Altafulla o tenir representació a l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona són algunes de les fites que es volen assolir. Per aconseguir-ho, deia López, apostaran per «polítiques que donin resposta a problemes reals de la ciutadania». En aquest sentit,
L’habitatge i la lluita contra el canvi climàtic són prioritats per al partit
Tarafa assenyalava que són conscients de la «desafecció política de la gent» i que cal «connectar amb el sentir
general de la població». En aquest sentit, indicava que el transport públic i l’habitatge són temes prioritaris.
Des de la formació s’ha reclamat accelerar el Tramcamp, l’Estació Intermodal i la millora de les línies RT1 i RT2. Respecte a l’habitatge, destacaven la feina exercida a l’Ajuntament de Tarragona
per part d’ECP per aconseguir inversions per a la compra i construcció d’habitatge de lloguer social durant les negociacions dels pressupostos. El portaveu d’ECP, Jordi Collado, acompanyava ahir a les coordinadores de Catalunya en Comú, les quals volen que la formació progressista torni a «ser determinant a les institucions».
Igualment, remarcaven la tasca de Fèlix Alonso des del Congrés, on «no deixa de picar pedra». Allà, un dels temes que s’hauran de tractar són les conseqüències que tindrà sobre el sector pesquer la decisió de la Comissió Europea de reduir un 79% els dies de pesca d’arrossegament al Mediterrani. «És un tema complex i cal escoltar totes les veus», deia Tarafa, qui assenyalava que s’ha de buscar «l’equilibri» per protegir el fons marí i no perjudicar en excés als pescadors.
proposta», va sostenir. Des de Junts també celebraven haver evitat la pujada de l’IVA turístic, perquè hagués impactat negativament a la demarcació.
Responsabilitat de l’Estat «Davant de l’absència del PSC a Catalunya, un partit que
tanca files amb el PSOE, nosaltres preferim tancar files amb Catalunya, amb el país. El missatge que volen donar als tarragonins és que Junts hi és i hi som», apuntava Cruset. Així mateix, va recordar que l’acord assolit fa dues setmanes al Congrés «consolida» millores per a la demarcació.
Imatge d’arxius de la Confraria de Pescadors de Tarragona. ACN
El PP exigeix al Govern espanyol i al català que actuïn per assegurar el sector pesquer
Política l El Partit Popular de Tarragona ha exigit al Govern d’Espanya i de la Generalitat actuar per assegurar la supervivència del sector pesquer de la província. La diputada nacional Elisa Vedrina i el diputat autonòmic Pere Lluís Huguet han denunciat la inacció dels governs socialistes i han demanat solucions per a protegir als pescadors de Tarragona. “El Govern d’Espanya és el responsable d’enviar informes per defensar la importància socioeconòmica d’un sector clau a la província”, ha indicat la diputada Vedrina. Per la seva banda, Huguet ha manifestat que el Govern «està més preocupat demanant el finançament singular». Redacció
Salut l El projecte es va presentar ahir a l’Hospital Joan XXIII, que ha estat un dels 27 centres participants
Marta Omella Blanco
L’Hospital Joan XXIII ha participat en l’elaboració del primer consens sobre la síndrome d’alteració defecatòria en pacients sotmesos a un tractament de càncer de recte. El projecte, anomenat LARScat, ha estat creat per especialistes de 27 centres hospitalaris d’arreu de Catalunya. El nou protocol d’actuació, va explicar ahir durant la seva presentació el doctor Francesc Feliu, proctòleg especialista de l’Hospital Joan XXIII, s’ha dissenyat per «donar resposta a diverses preguntes», sent aquestes «com es detecta el LARS, com s’avalua, com es tracta, i molt important, com s’informa el pacient».
També té l’objectiu de «treballar diferents aspectes d’aquesta síndrome de forma multidisciplinària» i «generar propostes que puguin ser útils pels pacients tractats en tots els centres de referència per a la cirurgia de recte de Catalunya». «No tots els centres tenen les mateixes eines
terapèutiques i això fa que sigui necessari un consens. A vegades costa arribar-hi, però és un pas important que 27 centres s’hagin posat
d’acord», va afirmar Feliu. No obstant això, l’especialista va remarcar que «aquesta no és una ciència exacta. Cada pacient viu la patologia d’una ma-
nera diferent i el tractament ha d’adaptar-se a les seves necessitats».
Així i tot, l’objectiu principal sempre és el mateix, millo-
reuneix especialistes amb professionals i pacients del centre, perquè d’aquesta manera puguin compartir experiències i informació sobre la patologia i els seus tractaments.
De 2 a 4 milions de persones a Espanya pateixen aquesta patologia
rar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu. «Afrontar un càncer és molt dur i, de sobte, quedar amb una incontinència que capgira totes les esferes de la vida, és molt difícil, però d’aquests efectes col·laterals no se’n parla», va apuntar el doctor. Catalunya és la primera comunitat en l’àmbit estatal en arribar a aquest tipus de consens. «Estem molt orgullosos, creiem que és un bon primer pas, i ens agradaria poder-lo estendre arreu del territori espanyol», va assegurar Feliu.
Un espai de trobada Actualment, el projecte s’està presentant als diferents centres adscrits. Ahir va ser el torn de l’Hospital Joan XXIII, que ho va fer durant una de les trobades trimestrals que
«Fa uns anys que organitzem aquestes jornades. Són una experiència molt positiva», va afirmar Feliu. «Hi ha molt desconeixement sobre la incontinència fecal. És molt important que els pacients sàpiguen que existeixen tractaments i solucions. Potser no és una solució total, però hi ha maneres de millorar molt la qualitat de vida», va explicar Àngels Roca, presidenta de l’Associació d’Incontinència Anal (ASIA), també present a la presentació del projecte. L’entitat va néixer l’any 2013 per donar suport als pacients, sensibilitzar la societat i promoure la recerca.
Una patologia silenciosa «Malauradament, encara existeix un tabú molt gran que cal trencar. És una condició que sovint ve acompanyada d’una vergonya molt forta. Et destrueix l’autoestima i té tendència a l’aïllament, la solitud i la depressió», va explicar Roca, que pateix incontinència fecal des de fa 25 anys arran del part del seu últim fill. Malgrat l’estigma social, va apuntar, la patologia és tan comú com la diabetis. De fet, a Espanya, de 2 a 4 milions de persones la pateixen, però només el 30% d’aquests consulten als seus metges.
Societat l El Port de Tarragona va embarcar dos iots de 48 i 58 tones al vaixell de càrrega Caspian Harmony amb destinació el Port Rashid de Dubai. L’operativa va comptar amb la participació d’un equip de submarinistes per tal de realitzar la maniobra de trincatges dels iots. L’operació es va dur a terme al Moll d’Aragó. Redacció/Port de Tarragona
Societat l Es va llegir un manifest i es va reivindicar l'article 49 de la Constitució
Redacció Tarragona va celebrar ahir el Dia Internacional de les persones amb discapacitat. Durant tot el matí, els assistents van poder gaudir d’una jornada festiva, amb esmorzar, música i amb l’animació de la Geganta Frida i la Geganta Flora. La jornada va tenir també el seu moment institucional amb la lectura del Manifest.
La consellera de Cooperació, Cecilia Mangini, va obrir l’acte i el Manifest el van llegir responsables i usuaris de les entitats que conformen
el Consell Municipal de la Discapacitat de Tarragona. La jornada i la lectura van girar a l’entorn del lema d’enguany, fans del 49, en relació a la nova redacció de l’article 49 de la Constitució espanyola que defineix, entre altres conceptes, que «les persones amb discapacitat exerceixen els drets previstos en aquest títol en condicions de llibertat i igualtat reals i efectives». «És un pas endavant cap a una societat més inclusiva, on totes les persones puguin viure amb igualtat i llibertat reals», indica el manifest.
Redacció
Els Mossos d’Esquadra del Grup de Recerca i Documentació (GRD) pertanyents a l’Àrea Regional de Trànsit de la Regió Policial Camp de Tarragona van denunciar el passat dilluns a la ciutat un home de 46 anys, per utilitzar dispositius d’intercomunicació no autoritzats a les proves per recuperar l’autorització administrativa per conduir. Els fets van passar dilluns al matí durant la prova escrita, a Tarragona, quan els mossos el van sorprendre amb un telèfon mòbil ocult en una motxilla i un petit auricular a l’orella. D’aquesta manera, una segona persona, podia veure l’examen i facilitar-li les respostes a l’examinat. Els agents que controlen les proves van observar un comportament estrany atès que l’alumne no havia fet cas de les indicacions del funcionari encarregat de supervisar l’examen, de deixar la motxilla a un altre lloc. En l’escorcoll posterior, van comprovar que l’home va omplir la motxilla amb diversos pantalons texans per tal de donar-li forma i volum. A més, va fer un
Cultura l El festival de cinema arriba enguany a la seva 24a edició
Redacció
Tarragona es prepara avui per rebre projeccions de cinema emergent en el marc del Festival Internacional de Cinema REC, que enguany celebra la seva 24a edició del 4 al 8 de desembre. El festival s’inaugurarà aquest vespre, a partir de les 19.30 h., al Teatre Tarragona amb la preestrena de La guitarra flamenca de Yeray Cortés, el primer llargmetratge dirigit per Antón Álvarez, més conegut com C. Tangana.
Amb una programació que inclou vuit estrenes a Espanya, vuit estrenes a Catalunya, pre-estrenes i diverses
pel·lícules amb protagonisme femení, el REC torna a situar Tarragona com a epicentre de la creació cinematogràfica. Les seccions del festival inclouen la competició oficial Opera Prima, la retrospectiva Cap i Cua dedicada a la directora Mar Coll, i Talent Local, que posa en valor les obres de creadors de la província.
Vermut i patrimoni També es recuperen espais com Pantalla Tàrraco per a projeccions en llocs patrimonials i les populars Sessions Vermut. Els més petits de casa podran gaudir de projec-
cions i tallers amb RECXics. Aquest any, el festival tarragoní no només mira al futur del cinema, sinó que continua tenint com a objectiu oferir un espai de debat i col·laboració per a professionals del sector cinematogràfic amb el RECLab, consolidant-se com un punt de trobada clau per a la indústria.
Diferents espais
Les activitats del REC es desplegaran per diversos espais de Tarragona, des de l’Antiga Audiència fins al Teatret del Serrallo, passant pel Museu d’Art Modern i altres ubi-
del sistema que utilitzava l’home per a copiar durant la prova. Mossos d’Esquadra
Els policies van trobar-li un emissor en forma de targeta bancària
petit orifici a través del qual la càmera d’un telèfon mòbil apuntava cap a l’examen. Per tal de garantir la comu-
nicació des de l’exterior amb l’auricular que duia amagat dins de l’orella, els Mossos van trobar-li a la cartera un emissor en forma de targeta bancària.
Denúncies prèvies
Per tot plegat l’home va ser denunciat per fer un ús fraudulent d’un dispositiu d’in-
tercomunicació en les proves per recuperar el permís de conduir. Es dona la circumstància que l’examinat va ser denunciat el passat 10 de juny a Hospitalet de Llobregat per conduir un vehicle sense permís per pèrdua de vigència per punts. Aquesta denúncia es va afegir a una altra que ja tenia del 2022 a Barcelona.
El festival arribarà a diferents espais de la ciutat i s’estrena amb el film d’Antón Álvarez. REC
cacions emblemàtiques. El Festival REC compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com de
la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona, el Govern d’Espanya, CaixaForum, Acción Cultural Española i Creative Europe Media,
que amb la seva implicació reafirmen el seu compromís amb la promoció de la cultura i la creativitat audiovisual a la ciutat de Tarragona.
Tjerk van der Meulen
Via Pública l El nou aparcament oferirà 132 places d’aparcament al costat del Santuari de Misericòrdia
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus ha iniciat les obres de construcció d’un aparcament dissuasiu nou a l’àrea de Misericòrdia amb un pressupost total de 47.820,94 euros. Aquest estarà situat a prop del santuari i al costat dels carrers Ramon Llull, Cèlia Artiga Esplugues i d’Isabel de Villena i tindrà una capacitat de 132 vehicles. El regidor de l’àrea de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, comenta que per aconseguir una ciutat més verda i sostenible a través de la pacificació del trànsit i la zona de baixes emissions cal millorar la xarxa d’aparcaments. «Cal posar a l’abast a la ciutadania elements de transport alternatius, però també
una xarxa d’aparcaments públics i gratuïts com són els dissuasius», valora el regidor. En l’actualitat, la ciutat compta amb quatre aparcaments dissuasius al Pi del Burgar, a l’avinguda Països Catalans, al carrer del Treball i al carrer del Ball de Diables, que sumen un total de 615 places d’aparcament gratuït a Reus. Amb aquesta nova zona d’aparcament, que pretén estar operativa a finals del mes de gener de 2025, augmentarà fins a les 747 places d’aparcaments de vehicles en dissuasius en total a la capital del Baix Camp.
Les obres per adequar l’espai per encabir el nou aparcament consisteixen amb la compactació i anivellament
L’aparcament de Pi del Burgar té els dies comptats
Tot i que amb el nou aparcament al costat del Santuari de Misericòrdia l’oferta incrementa en 132 places per assolir finalment les 747, l’aparcament dissuasori del Pi del Burgar té els dies contats. Aquest aparcament ofereix un total de 200 places per a vehicles,
del terreny, la construcció de quatre pous que evitin la formació de tolls d’aigua quan plogui i la instal·lació de dues
sent el segon dissuasiu més gran en tot el terme municipal de Reus, tan sols per darrere del localitzat a l’avinguda Països Catalans que disposa de 275 places. Amb la seva pèrdua, l’oferta de places per a vehicles en dissuasius a la ciutat decreixeria fins a les 547. El passat mes d’octubre, l’Ajuntament va aprovar la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Reus per permetre la construcció d’un supermercat i habitatges a l’actual aparcament de Pi del Burgar. No obstant això, en declaracions a Diari Més, el regidor de l’àrea de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, assegura que ja treballen en la cerca d’un nou espai proper per garantir un nou aparcament dissuasiu que substitueixi a aquest.
grans columnes de llum per oferir seguretat. El regidor de Via Pública fa valdre les tasques d’arranjament i mante-
niment dutes a terme durant el mandat en els diversos aparcaments dissuasius de la ciutat «per a garantir que
L’oferta de places d’aparcaments dissuasius a Reus creixerà fins a les 747
la gent els pugui utilitzar en unes condicions òptimes i segures».
Reivindicació veïnal
A la vegada, Marcos també afirma que l’actuació dona resposta a una de les reivindicacions del veïnat del barri que reclamaven «més places d’aparcament segures i a tocar del barri». Un fet que confirma el president de l’Associació de Veïns al Santuari del barri de les Clarisses, Ramon Palmerín: «Aportarà més afluència de gent als comerços del barri i també més seguretat». «Esperem que hi hagi més vigilància policial. Nosaltres sobretot ho volem reivindicar perquè ens importa que es garanteixi la seguretat i que estigui adaptat per la gent que va amb cadira de rodes», afegeix el president.
Nous aparcaments
Per un altre costat, Daniel Marcos admet que continuen fent una anàlisi dels solars municipals per «posar a l’abast de la gent nous aparcaments dissuasius». En aquest sentit, el regidor avança que hi haurà un nou aparcament al barri de Mas Iglesias. Aquest estarà situat en un solar que actualment ja s’utilitza com aparcament de cotxes entre el carrer Jaume Vidal i Alcover i l’avinguda de Josep Pla, just davant d’on estarà situada l’estació de tren de Bellissens actualment en construcció. «L’adaptarem en tota la seva totalitat un cop acabin les obres del baixador de Bellissens, així que també donarem cobertura a la zona sud i respondrem a les demandes d’aparcament dels veïns i també pels que vulguin arribar fins a l’estació de tren en cotxe», explica.
A la vegada, Marcos també apunta que un dels objectius és que els nous aparcaments estiguin connectats amb la xarxa de transport públic com les línies d’autobús o la Ganxeta. «Volem afavorir la intermodalitat per poder deixar el cotxe i anar caminant o en bicicleta», reflexiona.
Laboral l Els treballadors van concentrar-se ahir davant de la botiga per compartir les seves reclamacions
Sergi Peralta Moreno
Treballadors de Freshly Cosmetics afectats per l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) van concentrar-se ahir a les portes de la botiga de la marca al carrer de Monterols. Amb missatges com «Fre$hly #MoneyFirst» o «Error 404:
valors not found», van criticar la «hipocresia» de la companyia, «que està arribant a uns límits vergonyosos».
L’ERO afectarà 52 empleats, un 35% del personal del centre de treball Freshly Park. Fonts de la comissió negociadora — la representació de la plantilla
que està negociant les condicions de sortida— apunten que la decisió afecta «gent vulnerable» com una mare que va donar llum set dies abans, una parella amb una filla de 4 anys i persones de baixa per maternitat, paternitat o motius de salut. «Un dels
«Les úniques alternatives són signar el conveni o judicialitzar el procés»
Laboral l Són les conclusions que va extreure UGT de l'acte de mediació lligat a les negociacions del nou conveni del servei de neteja
Sergi Peralta Moreno
L’adjudicatària del servei de neteja viària i recollida de residus, Reus Net —unió temporal d’empreses conformada per Valoriza Servicios Medioambientales i Romero Polo—, i el comitè d’empresa van participar ahir en un acte de conciliació per intentar acostar posicions, després de la negativa dels sindicats a signar el nou conveni laboral. Des d’UGT, amb representació majoritària, s’explica que la direcció de Reus Net va deixar «clar que les dues úniques alternatives són signar el conveni o judicialitzar
el seu procés de ratificació» i que es parlarà amb els afiliats per determinar com procedir. Per la seva banda, fonts de CCOO asseguren que «quan teníem una proposta per part dels membres del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) que consistia a suspendre la mediació durant una setmana, per veure si des del comitè d’empresa érem capaços d’elaborar una nova proposta que no impliqués entregar l’antiguitat, els canvis de torn o el 0% d’increment per al 2024, UGT ha decidit marxar de la mediació i no acceptar aquesta proposta d’intentar
el consens entre els sindicats i millorar el conveni». La guerra oberta entre els sindicats que conformen el comitè d’empresa va esclatar després que s’assolís el principi d’acord. CCOO va sotmetre la signatura final a una votació en assemblea, en què es va concloure «que més de la meitat de la plantilla no està conforme amb el preacord». El sindicat afirma que va «desmarcar-se» de la firma definitiva al TLC perquè el conveni inclouria mesures com congelar l’antiguitat. Amb tot, des d’UGT s’acusa CCOO de «falsejar la informa-
valors que promou l’empresa és el people first i, d’això, res: no podem entendre com ens estan tractant i les condicions que ens estan oferint, no s’ho mereixen totes les persones que han estat deixant-se la pell», va asseverar una de les manifestants. La companyia
va facilitar un permís retribuït als afectats segons el qual no calia que anessin a treballar durant el període de negociacions. «Ha servit per separar-nos dels companys d’oficina», asseguren. La comissió negociadora i l’empresa van reunir-se ahir.
L’empresa hauria ofert cobrar una indemnització de 28 dies per any treballat
Les fonts detallen que va anar «malament», ja que Freshly hauria presentat una «oferta final» d’una indemnització de 28 dies per any treballat, «per sota dels 33 d’un acomiadament improcedent, com són molts dels casos, i lluny dels 49 que demanàvem». També volien que s’establís un mínim de 4.000 euros per afectat. L’empresa tampoc hauria acceptat la proposta de fraccionar els pagaments «per tenir unes indemnitzacions més dignes». Tenint en compte que l’antiguitat mitjana dels afectats és de 3,63 anys, «l’acomiadament serà molt econòmic». En una assemblea, es decidirà aquesta setmana si s’accepta la proposta.
Des de Freshly, s’explica que «hem optat per no parlar públicament fins que no s’acabin les negociacions per intentar arribar a un acord que sigui el millor possible per a tothom». L’empresa va decidir simplificar la seva estructura organitzativa per «adaptar-se a les transformacions del mercat, on el comerç electrònic ha vist un decreixement el 2023». Els treballadors denuncien que alguns dels rols «duplicats o obsolets» que s’eliminaran han viscut contractacions el 2024 o s’externalitzaran.
Fotografia d’arxiu d’una concentració de la plantilla de Reus Net per reclamar millores
ció del preacord», «prometre» un conveni millor «que ha resultat un fiasco» i culpar UGT del que s’havia acordat. «Des de la majoria sindical d’UGT
tenim clar que la plantilla no mereix aquesta situació i farem el que estigui a la nostra mà per redreçar-la», tanca UGT, que alerta que «l’alter-
nativa de judicialitzar el procés ens porta a una situació inèdita i altament perillosa pels interessos laborals de la plantilla».
Patrimoni l Els treballs duraran sis mesos i pretenen aturar la degradació i restaurar els elements
Sergi Peralta Moreno
La parròquia de Sant Francesc d’Assís iniciarà la setmana vinent les obres de rehabilitació de la seva façana, que es troba en un estat patològic «greu» i necessita unes actuacions «urgents», tal com va detallar ahir mossèn Josep Maria Gavaldà, rector de l’església. L’arquitecta tècnica Elena Pellicer va detallar que es «repicaran les parts que estan més malament» i que la base de la intervenció serà «conservar el que teníem i restaurar-ho tal com era originalment, mantenint la funcionalitat de la façana en si». També es garantirà la seva impermeabilitat. Els treballs duraran uns sis mesos i tindran un cost d’uns 200.000 euros. Compten amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i un ajut de la Diputació de Tarragona. Així mateix, el Departament d’Educació del Govern català es farà càrrec de l’import proporcional que li pertoca, en ser propietari de part de la façana, que pertany a l’Institut Salvador Vilaseca. En paral·lel, per finançar l’obra, la parròquia, que haurà d’assumir un 40% del pressupost, ha llençat una campanya de donatius. Amb el lema Jo collaboro amb Sant Francesc, ha activat la possibilitat de rebre’n a través de transferència bancària o presencial-
La parròquia llança una campanya de donatius per finançar un 40%
Reus celebra
Societat l Durant l'acte es va emetre el documental 'Freqüència Local, el Gran Bressol'
Miquel Llaberia
Enguany la ràdio ha celebrat els cent anys des de la seva primera emissió a Espanya i Catalunya. Concretament, va ser Ràdio Barcelona qui va emetre la primera emissió radiofònica el 14 de novembre de 1924. Per tal de celebrar l’efemèride, Canal Reus va decidir emetre un programa especial per retre un homenatge des del Círcol de Reus. En primer lloc, es va emetre el documental ‘Freqüència Local, el Gran Bressol’, dirigit per Jaume Vich i produït per Canal Reus i la Xarxa de Co-
municació Local. En aquest documental van comptar amb diversos professionals de la comunicació que van iniciar la seva trajectòria a la ràdio. «És la gran escola de la narració», va valorar Andreu Buenafuente en el documental, que va donar els seus primers passos a Radio Popular Reus l’any 1982. A continuació, va ser el torn pel debat que va comptar amb periodistes del territori. El president del Col·legi de periodistes de Catalunya a la demarcació de Tarragona, Esteve Giralt, va reivindicar que «les adminis-
ment. Per animar la població a contribuir, mossèn Gavaldà va recordar que els donatius donen dret a obtenir desgravacions fiscals. A més, a la cartelleria de l’edifici, apareixerà el registre de les aportacions que s’hagin fet.
Gavaldà va valorar que les obres de restauració seran «una millora per a l’església i per a la ciutat de Reus», ja que la parròquia és un patrimoni que es remunta al segle XVIII. Així mateix, subratllà que la rehabilitació «farà més
justícia a l’interior», on es conserven peces «d’un valor extraordinari», com les imatges de l’escultor Modest Gené. També va destacar que, amb l’actuació, es donarà «més importància» a la sortida de la Processó del Silenci de Setmana Santa. «Estem donant el valor a l’església de Sant Francesc que tant es mereix», va destacar l’arquitecte Josep Maria Iglesias.
L’estiu del 2023, el rector, Josep Maria Gavaldà, va explicar a Diari Més que, en un futur, es voldria revisar la il·luminació, els bancs, el baptisteri, l’electricitat, les pintures i algunes imatges i capelles. Així mateix, l’Ajuntament de Reus va encetar l’expedient de declaració de la parròquia de Sant Francesc d’Assís com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Segles d’història
La parròquia de Sant Francesc d’Assís va ser inaugurada el 16 de setembre de 1772. Era l’església del convent de franciscans de Santa Maria de Jesús. El 1835, en el context de les revoltes contra els ordes religiosos que van donar suport als carlins, es va incendiar. Poc després, amb la desamortització de Mendizábal, va ser comissada, i no va ser fins al 1848 que es va iniciar la seva restauració. El culte es va reprendre el juny del 1854. A partir de l’1 d’agost de 1965, l’església va començar a funcionar com a annex de la parròquia de Sant Pere.
tracions locals s’han de creure a les seves ràdios». Per la seva banda, el director gene-
ral del Diari Més, Marc Just, va apuntar que «els reptes que afrontem avui dia no és tant
com ho fem, sinó l’impacte que té». «Ens uneix fer bona comunicació de proximitat,
però també cal intentar que això arribi al màxim de gent possible», va afegir Just.
Societat l Es preveu que la instal·lació de les tanques als tres accessos comenci a finals de gener
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus instal· larà una tanca al Parc de l’Olla a finals de gener. Aquesta acció, que compta amb un pressupost total de 43.948,40 euros, ve arran de les deman des veïnals de prendre mesu res davant dels actes incívics que hi tenen lloc. D’aquesta manera, la nova tanca perme trà que l’accés al recinte quedi restringit durant les nits per a millorar la seguretat i convi vència al barri.
El regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, argumenta que han pres la decisió després d’un exercici d’escolta activa i de reunir se amb representants veïnals de la zona. «Ens ho van comentar que feia molts anys que demanaven el tan cament del Parc de l’Olla, i per això vam assumir el compro
mís ferm», assegura el regi dor. A la vegada, també afir ma que a part del tancament nocturn de la zona, la Guàrdia
Urbana també actuarà de ma nera periòdica. El projecte ja ha estat apro vat i s’ha adjudicat les obres a
l’empresa Coop Reusense In dustrial de Cerrajeros. «L’em presa ja està fent l’encàrrec de tot el material i esperem que
Els veïns fa anys que denuncien que troben xeringues amagades al parc
a finals del mes de gener o fe brer a molt tardar tinguem la instal·lació», comenta Marcos. El projecte defineix tres por tes corredisses d’accés al parc que es podran tancar. Dues es col·locaran als accessos des de l’avinguda de Bellissens i la tercera tanca a l’entrada pel carrer de Maria Mercè Marçal i Serra.
Un problema actual Els veïns fa temps que es quei xen d’aquesta problemàtica. Alguns d’aquests, preguntats per aquest mateix rotatiu fa dos anys, asseguraven que fins i tot evitaven passar per
la zona i, si era necessari, feien un recorregut més llarg per arribar a casa si era necessari. Entre les problemàtiques hi havia el soroll causat pels in dividus que hi anaven durant les nits a fer botellada o con sumir drogues. Aquesta situ ació va fer que alguns pares decidissin no portar als seus fills a l’àrea de jocs infantils de la zona per por de trobar se amb objectes abandonats com xeringues. No obstant això, aquesta problemàtica continua sent actual, tal com ho denuncia el president de l’Associació de Veïns Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias, Òscar Men doza, que assegura que en els darrers dies ha trobat xerin gues en el parc. «Ens complau que per fi una reivindicació de fa molts anys dels veïns, que és el tancament del parc a la nit, es realitzi», celebra Men doza. A la vegada, adverteix que vigilaran que amb el tan cament no continuïn trobant xeringues per la zona i, si fos així, «demanarem que el dis pensador de xeringues sigui retirat i que els arbustos bai xos, que són els que donen co bertura per amagar se, siguin trets i substituïts».
Mobilitat l Superades les al·legacions, el projecte avança i s’encamina a la licitació a inicis del 2025
Álvaro Rodríguez
La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona porta avui a votació el pla especial urbanístic del tramvia del Camp de Tarragona per la seva aprovació definitiva. Aquest pas suposa superar un dels esculls pendents en la primera fase d’aquest projecte, el qual suposa una inversió de 150 milions d’euros i que afectarà els municipis de Salou, Vila-seca i Cambrils.
Aquest pla especial permetrà reconèixer un espai d’aquests tres municipis com una plataforma segregada de transport, avalant que es puguin començar les obres en un futur per aixecar la infraestructura.
L’altra qüestió pendent serà acabar de tancar el projecte constructiu, el qual també està estimat que s’aprovi abans de finalitzar aquest any. Amb aquests passos i els convenis amb els ajuntaments signats, la licitació de les obres podria tirar endavant durant els primers mesos de 2025, seguint així un calendari similar al proposat inicialment.
Les al·legacions de Salou
Diferents al·legacions municipals han dilatat lleugerament part urbanística del Tramvia del Camp de Tarragona. Entre aquestes, destaquen les imposades per Salou –denunciaven que la catenària no s’integrava amb la via urbana– que
Partida reservada per a fer un centre de gravetat
L’Ajuntament de Vila-seca ha reservat una partida al capítol d’inversions del pressupost municipal d’aquest 2025 per la integració urbana del tramvia del Camp de Tarragona. Aquest pressupost, valorat en 250.000 euros, suposa una quarta part de les inversions que projecta el municipi per l’any vinent. Pere Segura, alcalde de Vila-seca, afirma que aquests diners es faran
servir per «iniciar els documents tècnics necessaris per dotar de sentit i coherència l’àmbit urbà per on passaran les vies».
A més de la via i tres parades, el terme de Vila-seca acollirà unes cotxeres i tallers per donar servei tècnic al transport. Segura considera que amb aquesta actuació Vila-seca aspira a convertir-se en «el centre logístic del transport públic del Camp de Tarragona». Alhora que servirà com un «centre de gravetat» per la posició de cruïlla del municipi i la futura estació intermodal.
La peça restant pel disseny de la mobilitat del futur
Des de l’Ajuntament de Cambrils també s’ha impulsat molta feina prèvia a l’arribada del tramvia, molta d’ella reflectida al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. Enric Daza, regidor d’Urbanisme de Cambrils, defensa que «el camí dibuixat durant els darrers anys esdevé en fer arribar aquest tramvia». Daza considera que el projecte, juntament amb
Salou va confirmar que donava llum verda al desplegament
L’aprovació del projecte constructiu s’estima tramitada abans d’acabar l’any
van enfrontar a l’alcalde, Pere Granados, amb l’anterior executiu català.
No obstant això, amb el canvi de Govern sembla que s’ha arribat a una entesa i fa uns mesos el departament de Territori va anunciar l’acord de Granados per donar llum verda al desplegament.
Pere Segura, alcalde de Vila-seca, considera que aquest tràmit «dona credibilitat a la feina que s’ha fet durant aquests mesos». L’alcalde admet que li agradaria que el projecte anés més ràpidament, però considera que «el debat és necessari en una iniciativa així i garanteix que estigui adaptada als gustos de tots».
En línies similars s’expressa Enric Daza, regidor d’Urbanisme de Cambrils, qui considera que «un projecte amb tantes administracions complicades no és gens fàcil i diversos comicis pel mig». El regidor manifesta que «ara comença l’important» i espera «que no pari el ritme» amb els processos que queden.
el de la via verda, «ajudarà a eliminar les barreres que històricament ha tingut el municipi». Cal destacar que les obres del tramvia sumaran un nou carril bici a Cambrils, refermant així una de les clares apostes dels darrers anys.
El regidor manifesta que durant els últims anys ha «intentant imaginar com havia de ser el Cambrils del futur» i en aquests moments «tot comença a encaixar», afirmant que «un ja pot fer-se a la idea de com serà aquest municipi amb una mobilitat moderna i sostenible».
Imatge virtual de la gran plaça que servirà de centre de l’Eix Cívic. Ajuntament de Salou
Urbanisme l La Generalitat dona així resposta al desmantellament de l’antiga via del tren i determina el desplegament del tramvia al municipi
Álvaro Rodriguez
L’Ajuntament de Salou aprovarà el pròxim 18 de desembre el conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per determinar com s’implantarà el tramvia al nucli urbà de Salou. Aquest pacte també implicarà el compromís d’invertir 15 milions d’euros per part de l’executiu català en les obres d’urbanització de l’Eix Cívic.
D’aquesta manera, les dues administracions desbloquegen els compromisos signats el 2013 per finançar la nova imatge del municipi després del desmantellament del corredor ferroviari.
Les actuacions generaran una àrea d’integració urbana que està cridada a ser «una nova centralitat de referència al municipi». El conveni respon a una de les principals demandes de l’Ajuntament de Salou respecte al desplegament del tramvia i es com-
El tramvia es desplegarà durant 750 metres sense catenària. Cedida
promet a què aquest vehicle circularà sense catenàries ni vorades a la zona central, que ocupa una longitud de 750 metres.
La urbanització de l’eix Cívic consistirà en una gran avinguda de gairebé 2 kilòmetres per a vianants i serveis paral·lela als passejos de la línia de costa. La via comptarà
El tramvia circularà sense catenàries ni vorades al llarg de 750 metres
amb àmplies zones verdes i arbrades i set nous encreuaments.
A més, aquest nou espai
El Govern veu amb bons ulls les proposicions per revertir la rebaixa fiscal al Hard Rock
Política l Paneque recorda que el compromís està inclòs en els pactes d'investidura
ACN
inclourà una gran plaça central de gairebé dues hectàrees que inclourà diversos equipaments públics, entre ells un pàrquing soterrani amb més de 500 places. En l’àmbit urbanístic, s’integraran els elements històrics de la zona, creant un conjunt monumental que inclourà la Torre Vella, l’estació del Carrilet i l’església de Santa Maria, entre altres elements.
Un acord tancat
Aquesta peça, que mantenia en suspens l’avanç de la primera fase del tramvia, es va desbloquejar després del canvi de Govern a la Generalitat de Catalunya, quan Silvia Paneque, regidora de Territori, es va comprometre amb Pere Granados, alcalde de Salou, a finançar el projecte després d’una reunió a l’Ajuntament del municipi poc temps després d’assumir el seu nou càrrec.
El conveni es va formalitzar el passat 12 de novembre després d’una trobada de coordinació entre l’alcalde i el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, on es va ampliar en un milió el compromís anterior.
Pere Granados considera que aquest acord «permet donar un impuls definitiu a un dels projectes més importants de transformació i ordenació del paisatge urbà», tot ajudant a «recuperar espai per les persones».
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha dit que l’executiu veu «amb bons ulls» les dues proposicions de llei presentades per ERC i els Comuns que busquen revertir la rebaixa fiscal al Hard Rock.
El Parlament té previst votar la tramitació per lectura única d’aquestes dues iniciatives durant el ple de la setmana que ve.
En roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu la portaveu ha recordat que qui decidirà el sentit del vot del PSC serà el grup parlamentari, però ha apuntat que des del Govern no veuen malament la proposta. De fet, els acords d’investidura del PSC tant amb ERC com amb els Comuns ja inclouen aquest compromís.
Les dues proposicions de llei busquen fer una reforma legal per suprimir els privi-
legis fiscals als promotors del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou. Aquests privilegis provenen del 2014, quan es va modificar la llei per oferir diversos beneficis fiscals a Barcelona World, més tard conegut com a Hard Rock.
La modificació del 2014 permet que els macrocomplexos com el Hard Rock paguin només un 10% d’impostos sobre els ingressos provinents al joc i no un 55% com els pertocaria. Les propostes d’ERC i els Comuns proposen revertir aquesta reforma perquè tributin al 55%. Marta Vilalta, diputada d’ERC, considerar que el pròxim ple ha d’aconseguir «aturar el Hard Rock» i ha lamentat que Junts no hi donés suport a la reforma registrada pel seu grup junt al PSC, Comuns i CUP a la Junta de Portaveus.
ANUNCI
Aprovat inicialment per acord de la Junta de Govern Local de data 28 de novembre de 2024, el Projecte de Eeparcel·lació del PMU 1, Canadell, presentat a tràmit per la mercantil Constècnia 3 SL, de conformitat amb l’article 119.2.c) del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, se sotmet a informació pública pel termini d'un mes, comptat des de l'endemà al de publicació del present anunci, a que els qui poguessin tenir-se per interessats en aquest expedient, puguin comparèixer formular quantes al·legacions, suggeriments o reclamacions tinguin per convenient.
Al seu torn, el document tècnic estarà a la disposició dels possibles interessats per mitjans telemàtics a través de la següent URL: https://www.lacanonja.cat/arees-i-regidories/urbanisme-i-llicencies
Durant aquest termini qualsevol persona interessada podrà sol·licitar examinar la documentació de l’expedient per formular les al·legacions que s'estimin pertinents.
Conforme a l’article 125 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, l'inici dels tràmits per a l'aprovació del projecte de reparcel·lació comporta la suspensió automàtica de l'atorgament de qualsevol llicència urbanística en l'àmbit del PMU1, Canadell, ns a la fermesa de l'aprovació de nitiva del projecte esmentat.
Igualment es fa avinent que en aquest tràmit procedeix sol·licitar el reconeixement del dret de reallotjament o renunciar al seu exercici, a tal efecte, es concedeix audiència als interessats en l’expedient, per un termini d’un mes, a comptar a partir de l’endemà de la noti cació de la present resolució, amb advertiment que si els interessats no ho sol·liciten poden perdre el dret al tràmit corresponent, que hauran d’aportar a aquest Ajuntament el títol que legitimi l’ocupació i qualsevol altra documentació que acrediti el compliment dels requisits per a l’exercici del dret de reallotjament.
Les condicions per poder optar al dret de reallotjament es troben relacionades en l’expedient administratiu.
Daniel Sánchez Miguel Secretari PDS.
La Canonja, a 4 de desembre de 2024.
Economia l Els comptes permetran, entre altres, millorar l’estat de les carreteres i desenvolupar el Pla ImpulsDipta
Redacció
La Diputació de Tarragona va aprovar ahir dimarts el pressupost general per al 2025, que ascendeix a 222,4 milions d’euros, un increment de l’11% respecte a l’any anterior. Els comptes permetran reforçar el suport als municipis a través del Pla ImpulsDipta, millorar la xarxa viària de la demarcació i executar projectes per a la modernització d’espais i equipaments de la Diputació. La proposta va comptar amb el suport majoritari dels grups polítics ERC, PSC, Junts i PP. El nou pressupost prioritza
actuacions en infraestructures viàries i serveis municipals, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida als pobles i ciutats del territori. Entre d’altres, es destinaran recursos al desenvolupament d’espais que fomentin la cohesió social i cultural, així com a l’adquisició de nous equipaments per a serveis públics de la Diputació.
Millores de la xarxa viària El pressupost inclou importants inversions en la xarxa viària, destacant diverses actuacions dins el Pla quadriennal d’inversions. Entre elles, la
millora de la carretera T-203 a la Riera del Catllar, amb un pressupost de 3,3 milions d’euros, que preveu l’ampliació de la calçada, la creació d’un itinerari per a vianants i la reorganització de les connexions amb camins i urbanitzacions.
També es va aprovar el projecte de millora de la TV3421, entre Mas de Barberans i Roquetes, amb un cost de 3,7 milions d’euros. Aquesta actuació millorarà la seguretat viària en un tram de 15 quilòmetres i inclourà quatre itineraris per a vianants en zones urbanes i travesseres.
Empresa l La companyia
Doors Movement Technology
S.L. (DMT), filial del Grup Fermator, amb seu a Falset, va participar en la 1a Fira d’Ocupació Juvenil del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, celebrada el passat 27 de novembre al pavelló firal 1 d’octubre de Móra la Nova. L’estand de DMT va atraure més de 300 visitants, interessats
en conèixer les seves oportunitats laborals i el funcionament del sector industrial.
A través de la seva participació, DMT va reafirmar el seu compromís amb el talent local i el desenvolupament professional de les noves generacions. Guillermo Barceló, General Manager de DMT, va subratllar que «a Doors Movement Technology estem
compromesos amb impulsar el talent jove, clau per la nostra indústria. Participar en la Fira d’Ocupació Juvenil ens permet transmetre’ls-hi la nostra experiència, valors i visió d’innovació. Volem ser un pont cap al seu desenvolupament professional, obrintlos les portes a un sector ple d’oportunitats i reptes apassionants». Redacció
Successos l En l'escorcoll van ser detingudes tres persones
ACN
Els Mossos d’Esquadra van desmantellar ahir un cultiu de marihuana a l’interior d’un xalet d’Altafulla amb un miler de plantes a l’interior i van detindre tres persones, dos homes i una dona, com a presumptes responsables. L’octubre passat, els investi-
gadors van començar a indagar després de rebre informacions sobre l’existència de la plantació i van organitzar vigilàncies per comprovar que a l’immoble s’hi podia ocultar aquesta activitat. Van acabar intervenint després de detectar que dos dels investigats estaven realitzant movi-
El pressupost de l’any vinent creix en un 11% respecte al d’enguany
Altres projectes destacats inclouen el condicionament de la TV-7042 de Rojals a
Montblanc, amb un pressupost d’1 milió d’euros, i la remodelació de la T-320 a Botarell, on s’hi construirà un nou vial per a ciclistes i vianants, així com un ramal de subministrament d’aigua, una obra que serà coordinada amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).
També es va aprovar una actuació puntual de millora a la T-3136 entre Botarell i la N-420, que inclou mesures de drenatge per a reforçar la resistència de la infraestructura davant les pluges. Aquesta inversió busca garantir una xarxa viària més eficient i adaptada a les necessitats actuals.
tigats al seu interior, un home i una dona. A la part posterior del vehicle van localitzar una gran quantitat de sacs plens de sorra i estris necessaris pel conreu de marihuana.
ments de material de l’interior de la casa i ho carregaven en una furgoneta. Davant la possibilitat que els investigats estiguessin traslladant la droga, els Mossos van muntar un dispositiu policial que va permetre aturar el vehicle al carrer Ronda d’Altafulla amb els dos inves-
Els Mossos van sol·licitar l’autorització judicial d’entrada i perquisició al xalet, que va tenir lloc dissabte al migdia. Van trobar a la planta baixa de la casa, prop d’un miler de plantes de marihuana en una fase inicial de creixement; també 46 quilos de cabdells de marihuana ja assecats i tractats per poder ser distribuïts en el mercat il·lícit.
ACN
L’atur registrat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre es va reduir el passat mes de novembre en 217 persones, segons les dades fetes públiques aquest dimarts pel Ministeri de Treball i Economia Social. La xifra representa una evolució negativa mensual de -0,54% i se situa per darrere de la província de Barcelona i les comarques de Ponent. L’evolució continua presentant també xifres més baixes en l’àmbit anual: respecte de l’any 2023, el nombre de persones a l’atur és de 793 menys, un -1,96%. Per sectors
econòmics, la construcció i l’agricultura, amb 66 i 44 persones registrades menys respectivament, són les que més contribueixen al descens, mentre que el sector amb més treballadors, el de serveis, suma nou persones aturades. En total, la demarcació suma en aquests moments 39.732 persones desocupades de forma oficial: les dones, amb 23.252 aturades, continuen molt per sobre dels homes. Per franges d’edat, els inscrits menors de vint-i-cinc anys són 2.975. El nombre de contractes, per contra, també baixa en 4.793 (-20,86%) i
se situa aquest novembre en 18.189. La variació anual també continua sent negativa en aquest capítol, amb un -9,2%. Cauen els indefinits també, amb 1.779 menys (-17,4%), de forma més pronunciada que en el context de l’evolució anual (-6,78%). Els temporals retrocedeixen també en 3.014 menys (-23,63%).
Afiliats a la Seguretat Social Aquestes dades corroboren aquesta la negativa en la contractació l’afiliació a la Seguretat Social. Així, durant aquest passat mes de novembre, el Ministeri d’Inclusió i
Successos l Actuaven a Tarragona, Barcelona, Múrcia o Almeria
ACN
La Guàrdia Civil ha desarticulat una organització criminal especialitzada en el robatori de caixers automàtics de sucursals bancàries mitjançant l’arrossegament amb l’ús de camions ploma prèviament sostrets. Haurien comès almenys 19 robatoris en entitats d’Almeria, Alacant, València, Tarragona i Barcelona. Un robatori comès de matinada a Cartagena (Múrcia) al febrer va ser el punt de partida de la investigació de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.
Per aquest fet, van fer ús d’un camió amb grua incorporada, conegut com a camió ploma, arrancant el caixer i sostraient 45.000 euros en efectiu.
L’entramat criminal feia servir un vehicle de seguretat robat prèviament o, si era propietat de l’organització, feien servir matrícules falses.
Imatge d’una càmera de seguretat durant un
A un dels robatoris van sostreure 45.000 euros en efectiu
A continuació, localitzaven magatzems o empreses de construcció que tinguessin camions ploma per sostreu-
Les dones representen el 58,52% de l’atur a la demarcació
Seguretat Social va comptabilitzar a la demarcació 342.466 persones inscrites, això són
5.768 menys respecte de l’anterior mes d’octubre (-1,66%). Malgrat això, en aquest cas, l’evolució anual resulta positiva, amb 6.426 afiliats més (1,91%). La caiguda en la contractació s’ha concentrat principalment en els contractes temporals, una tendència que es manté des de fa diversos mesos.
Aquestes dades posen de manifest un mercat laboral marcat per la temporalitat i l’alta proporció de dones registrades aturades, alhora que es constata un cert dinamisme en l’afiliació a la Seguretat Social en comparació amb els valors d’anys anteriors.
re’ls.
Un cop aconseguien arrancar el caixer, els traslladaven a zones aïllades per tal d’obrirlos i extreure els diners en efectiu. Quan acumulaven un botí suficient, els principals integrants de l’organització abandonaven el país cap a diversos països europeus per esquivar accions policials.
Futbol l Els grana afronten la Copa del Rei amb ganes de superar l’eliminatòria contra un Segona
Arnau Montreal Quesada
El Tourmalet del Nàstic de Tarragona continua aquest dimecres. El conjunt de Dani Vidal no té temps per a les lamentacions després de la dura derrota contra la Cultural Leonesa del darrer diumenge. Avui, els grana volen redimir-se recuperant la seva millor versió a costa de l’SD Huesca a la Copa del Rei.
Els grana tornen al Nou Estadi Costa Daurada a les 19 hores per afrontar un repte gens fàcil, batre un equip de Segona Divisió per allargar el somni de la Copa una mica més. El rival és conegut, perquè ja va venir a Tarragona durant la pretemporada, però aquest duel no té res a veure.
L’SD Huesca arriba a l’eliminatòria després d’assolir un triomf contundent per 0-3 al camp de l’Oviedo. Després d’encetar la competició amb força i situar-se líder de la categoria, els aragonesos van patir una ratxa de vuit partits sense sumar que els van ficar directament a la lluita per a la permanència. El diumenge van trencar aquesta dinàmica per la via ràpida en la qual es van mostrar les seves virtuts.
El Huesca és un equip que sol jugar amb una línia de cinc defensors que, a l’atac, es transforma en una defensa de tres amb dos carrilers molt profunds en atac. Tant l’exgrana Gerard Valentín com Ignasi Vilarrasa han demostrat que són capaços de portar més d’un maldecap als laterals rivals arribant des de la segona línia per ajudar els extrems. A més, a la punta d’atac hi ha noms consolidats a la categoria com és el cas de Sergi Enrich, un home que ha jugat tota la vida entre Primera i Segona Divisió.
El tècnic del Huesca, Antonio Hidalgo, va destacar que no vol llençar la Copa, però que planejarà rotacions per cuidar també el partit de lliga
El davanter Sergi
Enrich és el jugador més perillós de l’SD Huesca amb 5 gols
El conjunt aragonès aterra a Tarragona després de vèncer per 0-3 a l’Oviedo
del dissabte. A més, l’entrenador arriba al duel en una situació convulsa en la qual el seu nom està vinculat a convertir-se en el nou tècnic del Valladolid de Primera Divisió. Pel que fa al Nàstic, Dani Vidal no podrà comptar amb Montalvo, que va veure la vermella contra l’Ibiza. El lloc estarà ocupat per Gorostidi, qui no podrà jugar diumenge per acumulació de targetes.
El rival
Dimecres, 19.00 h Nou Estadi Costa Daurada AragónTV
Muresan Muresan dirigirà el duel
Sergiu Muresan Muresan serà l’àrbitre encarregat de dirigir el partit de Copa del Rei contra l’SD Huesca. El col·legiat valencià va ascendir a la Segona Divisió la darrera temporada després de xiular a la Primera Federació des de la creació de la categoria. Des de llavors, ha dirigit un total de quatre partits del Nàstic, en els quals els grana han guanyat tres i han empatat un. Enguany, només ha xiulat un partit del Huesca i va acabar amb triomf dels aragonesos per 4-1 contra el Córdoba.
Dani Vidal: «No volem un equip que busqui el jugador assenyalat i la resta es despreocupi»
Futbol l El tècnic va apuntar que «el grup té unes actituds que fa que sigui fàcil sobreposar-nos»
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va afrontar la roda de premsa prèvia al duel de Copa del Rei contra l’SD Huesca amb un punt d’autocrítica respecte al duel contra la Cultural, i les clares intencions de passar a la següent ronda de la Copa del Rei. El dolor de la darrera derrota està present encara per al tècnic grana, però Vidal va apuntar que «em preocuparia més si veig que l’equip no troba el seu joc. Això seria més dolorós que els errors que vam cometre». En aquest
sentit, l’entrenador grana va fer autocrítica: «Em poso el primer en la línia de responsabilitats. Hauria d’haver decidit que Óscar Sanz executés el servei de banda final, que és qui té més força. Pilota cap a Pablo, que pentini i el partit s’acaba allà», va destacar. «Després del duel, Joan Oriol es va sentir malament per haver fet la passada a l’Álex López. Al mateix temps, ell pensava que no hauria d’haver perdut la pilota i Montalvo que hauria d’haver bloquejat el centre. Finalment, Óscar Sanz es va sentir responsable
perquè tenia el davanter just al darrere. Quan veus aquestes actituds, saps que serà
fàcil sobreposar-te a aquests tipus de situació, perquè no tenim un equip que busqui el jugador assenyalat i la resta es despreocupa».
El tècnic va assegurar que posarà «un onze de garanties», però gestionant els minuts dels jugadors per evitar lesions. Entre aquests estaran jugadors que van gaudir de bons minuts contra la Cultural: «Hi ha jugadors que van acabar amb molt bones sensacions, malgrat que van tenir algun error. Tenen moltes ganes de jugar ja el duel per allargar la bona dinàmica».
Karate l El Pavelló Poliesportiu Municipal de Constantí va acollir el darrer dissabte la vintena edició del Trofeu de Karate Vila de Constantí Memorial Akio Nozoe, un dels esdeveniments esportius de referència al municipi. La competició organitzada per l’Ajuntament de Constantí amb la col·laboració del Club
Karate Kushin Kai Constantí i el Club de Karate Kushin Kai de Tarragona va aplegar més de 150 esportistes de la província de Tarragona al Pavelló Municipal. Aquest torneig també va ser el tercer Trofeu Ricardo Corbacho, en memòria de qui va ser durant més de 35 anys l’ànima del Club Karate Kushin Kai
Constantí. La jornada de dissabte va transpirar amor pel karate i gran intensitat competitiva en diferents categories, des dels més petits fins als més experimentats. Aquests no van fallar en una cita que ja s’ha consolidat com una de les competicions més importants del municipi. Redacció/Cedida
Arnau Montreal Quesada
Deu anys donen per a molt. El Club
Tennis Taula Gan xets de Reus va celebrar divendres el seu desè aniversari amb un sopar commemoratiu i solidari al restaurant Círcol. En aquest els tres fundadors del club, el president Joan Carles Virgili, Moisés Forn i Jacob Anguera van bufar les espelmes per celebrar tot el treball i esforç d’una dècada que ha posat al club reusenc a l’elit del tennis taula estatal.
L’aventura va començar amb una conversa entre Joan Carles Virgili i el llavors regi dor d’Esports de l’Ajuntament de Reus, Sebastià Domènech. Aquesta va ser l’espurna que, de la mà de Forn i Anguera es va convertir en una petita flama en la qual va néixer el club amb les dues primeres jugadores, l’Alba i la Jordina, filles de Joan Carles Virgili. El president, sempre vinculat al món del tennis taula, va agafar el timó amb les idees clares de construir el projecte sobre tres grans eixos i amb la intenció clara d’apostar per l’esport femení.
Per una banda, crear una escola de jove talent. En se gona instància, treballar en arribar a l’elit perquè, segons Virgili, «és important generar referents que els més joves puguin mirar per aprendre». Finalment, i punt més impor tant, l’aspecte social. Segons Virgili, «la raó d’existir del club és que aporti a la societat
l Tennis Taula
El Club Tennis Taula Ganxets de Reus va celebrar els deu anys de treball i esforç per fer-se un lloc a l’elit del tennis taula estatal
i al territori. Si dediqués no més esforç per guanyar, que daria un projecte buit. Hem d’aportar a la societat». Per aquest motiu, ben d’en trada al projecte es van arri bar acords amb associacions com la Fundació Esport So lidari Internacional (ESI) per impulsar la integració social dels infants a través del ten nis taula. A més d’impulsar l’esport en les persones que pateixen Parkinson amb un equip de 21 persones. Aquests acords se sumen als de Down Tarragona i el Club Esportiu Alba de Reus, demostrant l’aposta del club en l’aspecte social i aportar valors al ter ritori a través del tennis taula.
De buscar referents a ser un Per fer créixer el club, Joan Carles Virgili sabia el que ha
via de fer. «Quan vaig anar al Campionat d’Espanya a Ante quera amb les meves filles, em vaig dedicar a parlar amb tots els clubs grans del moment que estaven en el torneig. Em vaig fixar en el que feien bé i vaig intentar millorar el que creia que no era correcte», va apuntar Virgili. A més, va afegir que «llavors, em van dir que per aconseguir arribar a l’elit i guanyar títols es ne cessitaven 25 anys. Nosaltres, amb esforç i treball, ho vam aconseguir al setè».
Des d’aquell moment, en els deu anys, el club ha cres cut als 180 jugadors i s’ha con vertit en un referent a l’elit del tennis taula «amb l’ajuda de la nostra alma mater, Svet lana Skobinka i els diferents patrocinadors», va apuntar Virgili.
Els
Gairebé 150
Escacs l Gairebé 150 per sones es van aplegar el darrer cap de setmana a l’Hospitalet de l’Infant per participar en el Campionat Individual Terri torial de Tarragona d’Escacs 2024. Aquest torneig va ser la cloenda després de 9 setma nes de partides intenses a la demarcació. Els guanyadors es van dividir en tres catego ries. En el grup A, Xavi Palo
mo, Francisco Fernández Fu entes i Lluis Jove van ser els guanyadors. D’altra banda, en el grup B van regnar Pau Artiz, LingFeng Ye i Eugeni Fumado. Finalment, en el grup C els campions van ser Lola Fernández, Izan Viñue las i Fernando Fernández. El Club d’Escacs l’Hospitalet de l’Infant va ser l’amfitrió del torneig. Redacció
De cara al futur, el club somia amb unes noves instal·lacions
En el record d’aquests deu anys, el president destaca, en tre molts moments, el dia que l’equip va guanyar la Copa de la Reina «llavors no érem conscients del que significa va aquesta fita», va apuntar. Ara, amb la mirada al futur, Joan Carles Virgili va asse nyalar dos somnis que ja tre ballen per fer realitat: «Volem aconseguir unes noves instal· lacions amb un gimnàs i un local social que ens ajudin a créixer en jugadors i en quali tat de la formació» i, la segona «crear una escola internacio nal de joves esportistes».
Guanyadors del Rànquing de Pitch & Putt d’enguany.
Toni del Águila i Vicenç Sánchez guanyen el Rànquing de Pitch & Putt 2024 del Golf Costa Daurada
Golf l Toni del Águila i Vi cenç Sánchez es van conver tir en els campions del Ràn quing de Pitch & Putt 2024 del Golf Costa Daurada el dar rer cap de setmana. El Màster Final va servir per posar punt i final a una de les tempora des més actives i amb ma jor participació dels darrers anys al Golf Costa Daurada. Els primers classificats a ca
dascuna de les categories del Rànquing s’han endut tres mesos de quotes de franc. Toni Del Águila, en scratch i hàndicap inferior, i Vicenç Sánchez, en hàndicap superi or. Els segons, Manuel Ibáñez, Fernando Ferrer i Francisco Lafuente es van emportar les inscripcions de franc a les competicions que es diputin durant l’any vinent. Redacció
Junts, ERC, Comuns i CUP insten al Govern a ajudar a Síria
Política l Junts, ERC, Comuns i CUP reclamen al Govern que reuneixi el Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència per la «greu situació» al nord de Síria. En roda de premsa des del Parlament, els diputats Francesc de Dalmases (Junts), Ruben Wagensberg (ERC), Andrés García (Comuns) i Laure Vega (CUP) van apuntar que l’executiu català pot donar suport econòmic a la Mitja Lluna Kurda, que està sobre el terreny obrint camps de refugiats. Per la seva banda, el representant de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria a Espanya, Jenkidar Shikhdmmar, va demanar ajuda per «aturar la massacre» contra l’existència dels kurds. El diputat de Junts Francesc de Dalmases va assenyalar que Turquia està provocant aquesta «repressió» i va criticar que Europa segueixi «mirant cap a una altra banda». ACN
El president de Corea del Sud declara i aixeca la llei marcial
Món l El president de Corea del Sud, Yoon Suk Yeol, va declarar ahir la llei marcial per «erradicar les forces pro Corea del Nord». El dirigent va anunciar la decisió en un discurs televisat en què va acusar l’oposició d’actuar «contra l’estat» i va defensar la llei marcial per «salvaguardar l’ordre constitucional», segons recull la cadena sud-coreana KBS. L’anunci, subratlla l’agència de notícies Yonhap, va arribar després que l’oposició tombés els pressupostos presentats per Yoon Suk Yeol i presentés mocions de censura contra el president de la Junta d’Auditoria i Inspecció. No obstant això, hores després el Parlament va votar una moció d’urgència per aixecar la llei marcial i finalment, el president va fer marxa enrere i va aixecar la llei marcial, retirant les tropes militars que s’havien desplegat a l’entorn de l’Assemblea Nacional. ACN
Política l També recomanen les mesures de control parental i els mòbils analògics
ACN
Ahir el govern espanyol va rebre l’informe encarregat pel Ministeri de Joventut i Infància a un comitè de cinquanta experts amb l’objectiu de dissenyar mesures per crear entorns digitals més segurs per a nens i adolescents. Entre altres iniciatives, el grup marca recomanacions d’ús per diferents trams d’edat D’altra banda, l’informe planteja mesures de regulació dirigides al sector de la indústria, assumint que l’autoregulació del sector ha sigut insuficient fins ara.
En aquest apartat, el text destaca propostes com la configuració per defecte «d’espais segurs digitals» o l’obligatorietat d’advertir en l’etiquetatge dels dispositius dels riscos que té la salut. A més, afegeix la importància de reforçar els mecanismes de denúncia i bloqueig, responsabilitat de la indústria. En l’àmbit educatiu, els experts insten a la regulació de l’ús dels dispositius als centres educatius. En aquest apartat, diferencien entre els d’ús privat de l’alumnat (no permesos en educació infantil i primària, i limitats com a eines pedagògiques a secundària) i els dels mateixos centres.
d’arxiu
El text advoca per la prohibició d’exposar menors d’edat a les xarxes socials
En aquests darrers, es planteja la revisió contrastada de les aplicacions, l’eliminació dels sistemes de gratificació immediata o l’establiment de límits per edat. El comitè també planteja la regulació dels creadors de contingut -també els anomenats kids influencers- i advoca per la pro-
Robles s’ofereix a desclassificar informació del 17-A si Junts ho demana «adequadament»
Política l La ministra de Defensa, Margarita Robles, ahir va reiterar la seva disposició per desclassificar informació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre els atemptats jihadistes del 17 d’agost de 2017. Tanmateix, va recordar que aquest moviment s’ha de fer respectant els tràmits legals establerts, és a dir, demanant-ho al
Consell de Ministres. «Quan ho demanin, no tinguin cap dubte que es produirà», va afirmar. Per la seva banda, el senador de Junts Eduard Pujol, va retreure a l’executiu que el que havia de ser un exercici de defensa de la veritat s’hagi convertit en un mur d’«opacitat». «Profunda decepció i tremenda presa de pèl», va remarcar. ACN
hibició expressa d’exposar menors d’edat independentment que aquesta activitat generi ingressos econòmics «directament o indirectament».
Propostes per trams d’edat Els experts que han elaborat l’informe sobre pantalles i infància han marcat recomanacions per diferents trams d’edat. Així, entre els zero i els tres anys es demana no exposar els nens i nenes als
dispositius digitals. Entre els tres i els sis es desaconsella l’ús de dispositius digitals i fer-ho només com a excepció, en cas de necessitat, de forma puntual i sota la supervisió d’un adult. «Es pot permetre, amb l’objectiu de mantenir un contacte social, familiar o quan es determini per resolució judicial», remarquen. Tanmateix, aconsellen limitar l’ús de dispositius digitals per part dels adults en presència dels menors de
L’autocar que va patir un accident a la Cerdanya tenia la ITV caducada des del 2023
Societat L’autocar que el passat diumenge a la tarda va patir un accident a Portè (Alta Cerdanya) tenia la ITV caducada des del 2023, segons ha avançat El PEriódico i ha pogut confirmar l’AcN. Aquest tipus de vehicles estan obligats a passar aquesta inspecció cada sis mesos. El sinistre ha deixat dues víctimes mortals i una quarante-
menys de sis anys. En el tram d’entre sis i dotze anys, els experts proposen limitar l’ús dels dispositius amb accés a internet i prioritzar activitats vivencials, esportives, en contacte amb la natura i l’entorn físic i presencial. «Si es decideix utilitzar un dispositiu, sota la supervisió d’un adult i per accedir-hi puntualment i amb límits prefixats únicament a continguts adaptats a les seves edats i capacitat», reclamen.
Ja en les primeres etapes de l’adolescència, entre els dotze i els setze anys, es destaca que és «essencial» instal·lar eines de control parental que permetin evitar l’accés dels menors a continguts inadequats. També es demana prioritzar l’ús de telèfons analògics sense accés a internet i retardar l’edat del primer mòbil intelligent el màxim possible. «Si les famílies decideixen el lliurament d’un mòbil intel·ligent abans dels setze anys, utilitzeu el control parental per limitar i monitorar l’accés als continguts i el temps d’ús», insisteixen.
Una llei en camí Des del govern remarquen que, en paral·lel a l’elaboració de l’informe, el Consell de Ministres va aprovar el juny passat l’avantprojecte de llei orgànica per a la protecció dels menors d’edat als entorns digitals. De fet, destaquen que fins a 35 de les 107 mesures de l’informe dels experts que apareixen al redactat ja formaven part de l’avantprojecte. És el cas, per exemple, dels sistemes de verificació de l’edat o control parental, entre d’altres. Amb tot, el Ministeri de Joventut i Infància s’ha compromès a estudiar la resta de propostes amb vista a la seva possible incorporació al tràmit del text.
na de ferits. En el vehicle, que feia una ruta organitzada de l’Hospitalet de Llobregat a Andorra, viatjaven 47 persones. Les autoritats franceses investiguen les causes de l’accident. L’empresa que operava el viatge, Chavi Tours, fixada a l’Hospitalet de Llobregat, estava en concurs de creditors des del juliol i tenia un passiu de 205.000 euros. ACN
Sant Pere i Sant Pau, en l’oblit
M’adhereixo a l’article
‘Els pressupostos obliden
Sant Pere i Sant Pau’ de la consellera Mary López d’ERC en favor del barri, en el qual denuncia la marxa enrere per part de l’actual govern de l’alcalde Viñuales de l’execució dels projectes importants que s’hi havien impulsat per l’anterior consistori. Hi ha constància de la instrucció política de no continuar cap projecte dels encapçalats pels anteriors mandataris -malgrat els diners llençats a la brossa en algun cas-, tot i que alguns ja estaven tan avançats que no els han pogut retirar, com ara la remodelació de la plaça de la Cinquena Promoció, els mèrits de la qual sembla que, en paraules de l’actual conseller d’Urbanisme, pretenen atribuir-se (Diari Més de 16/07/2024), després del llarg abandonament per l’Ajuntament de l’alcalde Ballesteros un cop anunciat el “proper inici de les obres”. Pel que fa a la dignificació i ampliació de la vorera entre el centre i el barri que reivindica la consellera, recuperem el titular en campanya electoral ‘Viñuales es compromet a renovar les voreres de Sant Pere i Sant Pau’ (Diari Més de 03/05/2023) que informava de la seva reivindicació de la renovació total de les voreres del barri: “La durem a terme ampliant-les i, sobretot, prestant atenció a les persones amb mobilitat reduïda.” Aquesta proposta val a dir era extensiva a la resta de la ciutat, juntament amb un pla d’asfaltatge i el projecte Pam a Pam que ha resultat ser un fiasco. A la nova biblioteca pública ara postergada, s’hi referia amb la voluntat d’impulsarla de forma definitiva ja que “és més necessari que mai finalitzar aquest espai cultural”; i al gimnàs, del qual s’ha retirat la partida pressupostària, la intenció era de donar resposta a una de les “reivindicacions històriques” del barri. Això, com diu la consellera López, no va de colors polítics sinó de compromís,
i tots aquests despropòsits -per dir-ho suaument- tenen lloc amb la concurrència de l’expresident de l’associació de veïns com a assessor, que no mossegarà la mà de qui li dóna de menjar. Viñuales i companyia, ara tenen altres plans després de la campanya electoral.
Joan Aragonès Tarragona
El cierre del primer tramo de la Rambla De momento ha causado cierto malestar entre algunos vecinos que no les ha llevado el taxi hasta la puerta de casa y han tenido que cargar con sus maletas todo el tramo cerrado. Otros se han visto obligados a ir hasta la calle Sant Agustí a coger el taxi para ir a urgencias. A la vuelta más de lo mismo. Siempre se han quejado de que para ir a al hospital, han de coger el bus delante del colegio las Teresianas y para volver, los dejan en la Rambla Vella delante del cine Capitol. También dicen que cuando llegan a la estación del tren, el bus los lleva hasta Pilatos, o sea que tanto para ir o venir, el bus lo tienen lejos.
Ahora se encuentran como encerrados en un recinto en que no tienen la comodidad que reciben los vecinos del resto de la Rambla Nova. Una cosa es cerrar un día si hay cabalgata, procesión, carreras o cualquier otro evento, y otra es pretender que todo el año vivan con la carencia de poder llegar a casa en coche, como se ha hecho siempre. Se preguntan quién obtiene beneficio de que se cierre este tramo de Rambla, si todo el mundo puede pasear por el centro o por las aceras. Los restaurantes tienen suficiente espacio. No lo entienden. Se supone que el ayuntamiento tendrá en cuenta la opinión de quienes viven en la zona. Su día a día. En fin, su vida normal de siempre. No pueden imaginar que sea solo para ir haciendo obras, aunque no sea en beneficio de nadie.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Ek Editorial k
l futur Eix Cívic de Salou cada vegada està més a prop de convertir-se en un dels espais de creixement més important de Salou. La desaparició de la línia ferroviària a l’interior del municipi obria un ventall de possibilitats pel que fa al desenvolupament de la zona. Però no ha estat un camí senzill fins a arribar, aquest final de 2024, amb el compromís de la Generalitat de finançar el projecte amb 15 milions d’euros. De fet, la manca d’acord amb el Govern català havia estat, fins ara, el principal escull per tirar endavant el projecte. Els diners compromesos amb l’ajuntament salouenc no arribaven
i fins i tot l’alcalde de la localitat, Pere Granados, va plantejar un torcebraç amb l’executiu català oposant-se frontalment al projecte del TramCamp tal com estava previst. Malgrat que Granados reclamava algunes modificacions a la proposta del tramvia, la realitat és que la seva oposició de seguida es va diluir quan va tenir el compromís de l’executiu català de complir amb el pagament corresponent a l’Eix Cívic. Li ha sortit tan bé la jugada a l’alcalde que fins i tot ha aconseguit millorar en un milió l’aportació econòmica prevista. El futur, doncs, a Salou, ara ja passa per un tramvia i un nou espai urbanitzat.
k Tribuna k
Drets, no favors: la
La gestió actual de les polítiques sobre discapacitat requereix accions reals més enllà de les declaracions simbòliques o les lectures de llargs manifestos. L’administració pública té el deure de posar en pràctica la teoria que tots ja coneixem, perquè és evident que, sense una aposta decidida per equipaments, serveis i mitjans adaptats, el progrés cap a una societat inclusiva quedarà estancat en paraules buides.
Les famílies amb un fill amb discapacitat intel·lectual no haurien de sentir-se soles, ni tampoc haver de lluitar constantment per obtenir allò que els correspon o voler construir una societat on els seus fills tinguin un futur digne. És molta la feina que queda per fer en tots els àmbits: plans personalitzats d’atenció, recursos educatius per garantir la seva participació i aprenentatge, llocs de treball adaptats que valorin les seves capacitats, ajuts per cobrir despeses bàsiques si no poden accedir a una feina remunerada suficient i programes específics que els preparin per accedir al mercat laboral.
Alhora, calen teràpies accessibles i més professionals de la salut especialitzats, així com espais adaptats amb suport professional per fomentar l’autonomia. Aquestes accions encara per desenvolupar han d’anar acompanyades de pedagogia per a tothom, perquè el conjunt de la societat té un paper fonamental en la inclusió de les persones amb diversitat funcional. Tots hauríem de tenir la predisposició i l’empatia suficients per escoltar, aprendre i actuar de manera respectuosa i entenedora. L’administració ha d’impulsar l’edu-
Gemma Fusté
Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
cació social en aquest àmbit, a banda de programes de respir per alleujar la càrrega emocional i física de les famílies i assessorament per ajudar-les a gestionar les necessitats. També ha d’oferir protecció jurídica amb mecanismes de suport en la presa de decisions i garantir que es compleixin les lleis que protegeixen els drets de les persones amb discapacitat. Diverses entitats de Tarragona fa anys que treballen per aconseguir una societat que aprengui a conviure amb aquestes realitats, però cal fer un pas més, especialment per part de les institucions públiques, que haurien de facilitar la vida a les persones amb discapacitat en comptes de posar traves. Cal més empatia, i això implica qüestions tan simples com la simplificació de tràmits burocràtics o l’agilitat a l’hora d’atendre a
aquells que ho necessiten. El plantejament d’una reflexió conjunta entre totes les administracions i la societat és clau per evitar que les actuacions quedin fragmentades i siguin poc efectives. Això obliga a tenir una planificació transversal, recursos econòmics adequats i un compromís de llarg recorregut que garanteixi resultats tangibles.
Si bé hem de lluitar perquè l’urbanisme sigui accessible, els serveis socials han de tenir en compte l’envelliment prematur d’algunes persones i l’esport, la cultura i l’educació en el lleure han de ser eines fonamentals per aconseguir la integració
La inclusió és un objectiu que s’ha de tenir en compte des de diferents punts de vista. Si bé hem de lluitar perquè l’urbanisme sigui accessible, els serveis socials han de tenir en compte l’envelliment prematur d’algunes persones i l’esport, la cultura i l’educació en el lleure han de ser eines fonamentals per aconseguir la integració. A més, les polítiques d’habitatge han de facilitar l’accés a pisos tutelats i a residències públiques inclusives. La idea d’un futur obert, adaptat i inclusiu és molt potent, però només serà possible si l’autocomplaença de “bones intencions” la transformem en accions concretes. El repte és gran, però necessari per construir una societat més justa i accessible per a tothom.
k Tribuna k
El Pla territorial d’habitatge a Tarragona, deures pendents, i urgents
Fa unes setmanes va ser definitivament aprovat el Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya (PTSH). Això és una bona notícia, perquè suposa disposar d’un marc estable de planificació de polítiques públiques d’habitatge, especialment necessàries en moments de crisi habitacional com passem. Una bona notícia, amb un cert regust, perquè el mandat de fer el PTSH es deriva de la llei 18/2007, del dret a l’habitatge, que deia -disposició addicional primera- que el PTSH «ha d’ésser aprovat pel Govern en el termini d’un any a partir de la data de publicació d’aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» i això ens remetia al gener del 2009. Ha trigat quinze anys més. Aquest retard acumulat, i especialment els darrers entrebancs, han fet que la prospectiva demogràfica tingui alguns elements discutibles. El PTSH no dona xifres municipals, ho fa per agrupacions, especialment les àrees urbanes delimitades pel mateix PTSH. A Tarragona, una àrea urbana TarragonaReus, força discutible en el seu abast (inclou Ulldemolins, però no Roda de Berà, per exemple). Per aquesta àrea, les projeccions de població són una forquilla entre 425.653 habitants (escenari baix) i 531.071 (escenari alt). Tarragona és, ara mateix, al voltant d’un 30% de la població d’aquest àmbit. Mantenint aquesta proporció, això serien entre 127.695 (baix) i 159.321 (alt). Com que el 2023 ja som 138.262, i no és previsible una pèrdua gran, podem pensar que més aviat anirem per la banda alta. De fet, l’anàlisi demogràfica de l’Avanç del POUM també parlava -amb un horitzó 2040, no 2038- de 159.638 en un escenari alt, de manera que podem pensar que això és el més probable. Hi hauria moltes més consideracions a fer –composició d’aquest creixement, traducció a llars, etc– però tampoc faria variar
Robert Casadevall Camps
Geògraf
Josep M. Milà Rovira Arquitecte
massa les coses.
Amb el PTSH comença la feina, que és portar-lo a la pràctica, i això no serà senzill. Admetent que és una planificació, i que ha d’estar sotmesa al que pugui anar passant en el període de vigència, que és de vint anys -els darrers anys hem tingut una crisi econòmica brutal, i una pandèmia- cal fer els possibles per complir-lo, especialment quan parlem de polítiques que demanen temps, que són estructurals i no conjunturals. Perquè algú pugui tallar la cinta i penjar-se la medalla, cal que algú altre hagi treballat de valent vuit o deu anys abans, com a mínim.
ges nous– voldria dir afegir-ne 4.215 als 2.639 existents. Però com que la ciutat creixerà, hi haurà noves llars, i hauríem d’aspirar a facilitar l’emancipació de joves, vol dir que en necessitarem molts més.
k Tribuna k
El 20 de novembre, de matinada, es va morir el Joan Rocamora, com es mor tothom i com ens morirem totes i tots. Estava malalt de feia poc i les darreres setmanes em va parlar de la seva malura el David Parcerisa. Demà l’enterren i avui, amics i amigues, la seva companya Montse, la seva mare i molta altra gent estaven al tanatori de Cerdanyola per poder-li dir el darrer «fins ara».
Perquè algú pugui tallar la cinta i penjar-se la medalla, cal que algú altre hagi treballat de valent vuit o deu anys abans, com a mínim
Què diu el PTSH sobre Tarragona?
Moltes coses. Per començar, que la ciutat és àrea de demanda residencial forta i acreditada, i a més del tipus 1, més intens, en el qual cal accelerar. Per això el termini per a l’escenari desitjat -el 15% d’habitatges destinats a polítiques socials- s’anticipa al desembre del 2039. Això suposa que, en quinze anys, caldria que el 15% del parc d’habitatge total de Tarragona es destinés a polítiques socials.
I això quant és? Amb el parc d’habitatges actual –Cens del 2021– tenim 67.200 habitatges a la ciutat. Per altra banda, el Pla local d’habitatge, del 2018, donava una xifra d’habitatges destinats a polítiques socials de 2.639. Això –amb els ajustos necessaris, que no són significatius- vol dir que són un 3,92%. I hem d’arribar al 15%. Un 15% sobre els 67.200 -és a dir, sense habitat-
Quants? Doncs si donem per bones les projeccions de població alta, de prop de 160.000 habitants, i una ocupació mitjana per llar de 2,3 persones, això serien prop de 70.000 habitatges, dels quals uns 10.500 destinats a polítiques socials. O sigui, que n’hauríem d’aconseguir uns vuit mil de protegits en vint anys, el que significa una mitjana de 400 habitatges anuals. Però com que les xifres d’habitatges reals –no secundaris, ni destinats a altres usos que els d’habitatge– són menors, això puja, i ràpidament estaríem a unes previsions superiors.
Podem aconseguir-los? Ara mateix, ni amb tots els solars disponibles en sòl urbà, ni amb tots els polígons en sòl urbà –els realment possibles, no els teòrics sobre el paper– no. Pensem que la majoria d’aquests polígons, i bona part dels solars vacants, no son viables amb els plantejaments actuals. Per a un guany net d’habitatges, calen solars. No –o no només– sòl urbanitzable, que d’això ja en teníem al POUM i, si no passa res, d’aquí uns quants anys, en tornarem a tenir. Solars. I solars amb importants reserves per habitatge protegit, i agilitat per a formular, tramitar, aprovar i executar el planejament derivat que els proporcionarà. I finançament per a urbanitzar, i per a construir. I tot això, amb l’escenari 2040, que només falten quinze anys. Algú s’ha posat les piles? Ens prendrem el Pla d’Habitatge seriosament? Ens prendrem el problema de l’habitatge seriosament?
El Joan és una de les persones imprescindibles per a les lluites nacional i social de qualsevol poble. En aquest cas, hem tingut la sort que ell fos català, que la terra que volgués alliberar fos aquella que va de Perpinyà a Alacant i que la gent amb qui ho volgués fer fóssim les classes populars, les treballadores i els treballadors. Per això el van detenir el 1992 i el van torturar. Sí, torturar, perquè en aquest país s’ha aplicat la tortura abans i després de la mort del dictador, sobretot quan la dissidència no era reconduïble ni controlable pels aparells de l’Estat.
Ell va ser una de les víctimes de l’Operació Garzón, una de les persones que aquell jutge del PSOE va veure destrossat i va preferir mirar cap a un altre costat. La pau social al voltant de les maleïdes Olimpíades de Barcelona era un tema massa important com per fer cas a les evidències de tortura contra un acusat de ser membre de Terra Lliure.
Les Olimpíades van passar i el Joan, i els altres, van sortir de la presó però, en el seu cas -i no va ser l’únic-, sense passar pel tub d’allò que en deien «reinserció», és a dir el perdó a canvi d’acusar amics i coneguts del que li manessin que calia acusar-los. Sí, això també passava fa dos dies i tornarà a passar, no en dubteu, si l’Estat torna a pensar que es troba en perill.
El Joan era filòleg, doctor en Filologia Catalana i Arts Escèniques, però també historiador, malgrat no tingués el títol. Coneixia la història d’aquest tros de món molt a fons i per això sabia que la nostra era només una generació més de les que no han abandonat el combat (no tots ni totes, és clar) i que només lluitant tindrem futur. Per això, lluità sempre contra el feixisme i ho feu amb el puny clos, tal com cal fer-ho.
El vam portar a Tarragona a parlar sobre Felip Cortiella, el poeta i home de teatre anarquista i ràpidament ens va dir que ell no ho era d’anarquista. I bé que feia, però naltros portàvem qui fos que ens pogués explicar el que ens interessava i en això crec que de seguida vam coincidir. En això i en el fet que, tot i llegir de tot, enmig de la colla hi destacava Salvat-Papasseit. De fet, Salvat era el seu poeta de capçalera i en això també coincidíem.
El Joan va fundar una editorial, amb altra gent, Edicions de 1979, i va fer possible que tinguéssim llibres d’assaig que he devorat un rere l’altre en la majoria dels casos. I va crear, amb altra gent també, el portal d’informació i opinió Llibertat.cat, on em va convidar a escriure-hi i jo m’hi vaig abonar. No sé quants articles hi he arribat a publicar però crec que en són centenars. Havia estat membre, també, el Moviment de Defensa de la Terra en les seves dues versions, jo només en la primera, i va ser membre de moltes associacions que lluitaven per les llibertats individuals i col·lectives: sindicats, partits, col·lectius estudiantils, de tot, vaja.
I ara s’ha mort i no podrà contradir els que cal contradir per no perdre ni la compostura ni l’ètica de fons, però ens ha deixat un llibre, «Escrits en llibertat», que recull una part del que va escriure i, si tot va bé i hi anirà, aviat en sortirà un altre que recollirà la seva poesia.
En el seu darrer acte públic va voler recordar unes paraules de Salvat que jo em permeto de subvertir, perquè ara que ja no hi és, però sempre hi serà, «Nosaltres restarem, per veure el bo que és tot: i la VIDA i la Mort.»
Tarragona
Joan Brunet Revoltó
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 13.30 h al Tanatori.
Mariano Fiestas Pie
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Miguel Perez Aguilera
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Luis Lozano Gallardo
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Reus
Antoni Nomen Xatruch
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Julián de Prádena Castelló
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.
Maria Dolors Blasco Marguí
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a Sant Francesc.
Salou
María Luisa Oraa Baroja
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Cambrils
Maria Rosa Solé Soriano
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Valls
Salvador Manresa Baró
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a Sant Joan.
Honors l Seran en Josep-Lluís Carod-Rovira, la Pepa Plana, l’Aurora Batet i l’Eudald Carbonell
ACN
L’expolític Josep- Lluís CarodRovira (Cambrils), la pallassa Pepa Plana (Valls), la castellera Aurora Batet (Reus) i l’arqueòleg Eduard Carbonell són algunes de les 20 personalitats i 10 entitats que rebran la Creu de Sant Jordi 2024. Així ho ha acordat el Consell Executiu aquest dimarts, a proposta de la consellera de Cultura. Altres guardonats són la futbolista Aitana Bonmatí, la periodista Àngels Barceló, l’atleta de muntanya Kilian Jornet, el polític Isidre Molas, els actors Eduard Fernández i Clara Segura, la Fundació La Fageda, el sindicat Unió de Pagesos, la plataforma audiovisual Filmin i SOS Racisme. El Govern els concedeix un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per
part de la Generalitat «pels serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural».
La llista de les 20 personalitats escollides la completa el catedràtic en matemàtiques Claudi Alsina, la catedràtica emèrita en àlgebra Pilar Bayer, el metge i catedràtic
en Farmacologia Jordi Camí, el poeta i traductor Salvador Oliva, la metgessa Maria Antònia Peralba, el youtuber i activista social Jordi Sabaté, la catedràtica emèrita de matemàtiques Marta Sanz-Solé, la matemàtica, informàtica i escriptora Carme Torras, la farmacèutica Elia Torroella
i el músic de rumba Joan Ximénez (El Petitet).
Les entitats que rebran la
Enguany, vint persones han sigut escollides per a la llista de guardonats
Creu de Sant Jordi 2024 són l’Associació Dret a Morir Dignament – Catalunya, l’Associació Softcatalà, el Consell Català del Moviment Europeu, la Fageda Fundació, Filmin, Unió de Pagesos de Catalunya, la Fundació Centre d’Alt Rendiment Empresarial, entre d’altres.
felicita als que es diuen:
21/03 al 19/04 ÀRIES
Refugia’t en la parella o els viatges, avui millor mantenir-te en un segon pla. Demostra el teu amor a la teva gent, no t’arrepentiràs. Nit ardent.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Compte amb la teva impulsivitat tant en les relacions com en l’amor. La nit t’aportarà experiències màgiques. Algú et dirà alguna cosa bona.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Molt cura a obrir la boca més del compte amb els teus companys ficant-te en assumptes que no et concerneixen, dedica’t a la teva tasca.
10:00 Activa’t
20/04 al 20/05 TAURE
És recomanable que t’allunyessis un mica de la gent. No t’importi tornar-te alguna cosa ermità, el teu cap necessita centrar-se una mica.
VERGE
23/08 al 22/09
Hauràs d’aprendre a repartir coses teves personals entre la gent que més et vol. La parella demanarà aprofundiment i intimitat.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
T’alteraràs amb facilitat pagarà els plats trencats el que menys culpa té. Tindràs una nit molt boja, ves amb compte amb el que fas.
BESSONS
21/05 al 20/06
És bo que meditis tot el profundament que vulguis la situació, però no et passis en l’anàlisi o perdràs l’oportunitat de viure coses distintes ardents.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La part social anirà carregada de responsabilitats, però no temes ja que arribaràs a tot i aportaràs excellents idees noves a companys parella.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva forta capacitat artística d’avui la plasmaràs amb facilitat ja que l’ambient t’afavorirà en la tasca creativa. Gaudeix amb tot arribarà l’èxit.
CRANC
21/06 al 22/07
Amb la teva parella és el dia dels extrems amb ella, o viuràs moments plens de passió sexe o la batalla que s’armarà serà de les quals fan època.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
La teva vida de parella millorarà molt a partir de que deixis més llibertat de moviment a la teva mitjana taronja. No et creguis tan indispensable.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Molt de compte amb el que diguis o facis amb el sexe oposat. El que comuniquis avui es podrà interpretar malament serà font de conflictes.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Fullana Galofré, Jaume Apodaca, 28 Telèfon 977 232 516
Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria, 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Bofarull Masip, Josep Carrer Batan, 30. Telèfon 977 345 988.
SALOU:
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
CASA EN VENTA Jardins Imperi ELS PALLARESOS. 229.000€. Tel. 638.847.008
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299 MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
Calatayud, M. Dolors Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Barcelona, Frederic Avda. Independència, 1 Telèfon 977 360 466.
VALLS:
10:20 La gran nadala 2024
11:30 Fot-li (r)
12:00 Qui cuina avui?
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + sostenibilitat
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 La comarcal
21:00 Notícies (r)
21:30 La gran nadala de Canal Reus
22:30 Premis inclusius de l’esport català 2024 CANAL REUS TV
temps
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Com la nit i el dia. On tour
11:00 Teló de fons
11:30 Qui cuina avui?
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Qui cuina avui?
13:00 Teló de fons
13:30 Com la nit i el dia. On tour
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia. On tour
15:00 Teló de fons
15:30 Qui cuina avui?
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + Sostenibilitat
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Com la nit i el dia
21:30 Hospital de Proximitat
22:00 Notícies 12
22:30 Premis Inclusius de l’Esport Català 2024
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Petites tires amb matèria combustible al seu cap. Calculadora sense piles. 2. El déu casolà. Fem girar el bombo. Nota. 3. Cap buit. El seixanta, per exemple. 4. Dues de cada. Amanida. Tres dins del carrer. 5. Compàs. Bruta. 6. Enmig del suc. Cercle de fusta afegit a un bugader. Serveix per assecar figues. 7. L’estil més vist a les piscines. Accepta els nou- vinguts al barri. 8. Aconseguint els objectius. Principi mèdic. 9. Treballa amb l’agulla. Pols sense oxigen. Ja són passat. 10. Una ària molt curteta. La feina d’un eixam. 11. Una altra nota. Imatge per als ulls de la ment. 12. Por extrema. Els treballadors més productius. VERTICALS: 1. Crits de gossos. Pot ser de cultiu, de futbol... 2. Criat uniformat. Llevaria el borrissol. 3. Enmig de la roureda. Arremangui. L’últim vagó del tren. 4. Una de demà. Criats molt treballadors. Quasi evident. 5. Enfurismades. Necessari per veurehi bé. 6. Fibra sintètica. Guardar silenci. 7. Sofia avocàlica. Tirant a blau. Quasi toca. 8. Es deixen emportar per la passió. Canal llarg i circular. 9. Prenc mides. Tornar a dir el mateix. 10. Dues a la barba. Elaboraran. Repetidor de telecomunicacions. 11. Mar molt agitada. Provoquen moltes emocions al cinema. Final del vapor. 12. Remaran en direcció a la popa. Allò que fa que algú sigui encantador.
Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763.
EL VENDRELL:
Juste, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a mig matí el cel estarà molt ennuvolat o cobert arreu. A partir de llavors la nuvolositat tendirà a minvar, fins a quedar el cel poc ennuvolat, fins i tot seré, a la tarda. Malgrat tot, fins al vespre es mantindrà molt ennuvolat al vessant nord del Pirineu i quadrant nord-est.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa en general, tot i que al terç sud es mantindrà similar. La temperatura màxima serà lleugerament més alta arreu, excepte al Pirineu i Prepirineu.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular MAYCA MASAJES. Libera tensiones, disfruta tu momento. Especial NURU. Tel: 692.780.087
Art l La ceramista i escultora Natàlia Ferré ha inaugurat el seu nou estudi al carrer de Reding de Tarragona, un espai on, a més de vendre la seva obra, té el taller i imparteix cursos oberts a tots els públics
Josep Ahumada és modista i figurinista especialitzat en el món de l’espectacle. Després de viure més de vint anys a Madrid, treballant per clients com la Compañía Nacional de Danza, va tornar a Falset, el poble des d’on cada setmana es desplaça a Tarragona per anar al taller de la Natàlia Ferré. S’hi va apuntar, explica, perquè «coneixia la seva obra i soc admirador de l’art». Ara ja està fent el tercer taller, i assegura que, amb el temps i el seu guiatge, ha après que «un artista és molt més que el que transmet una figura de fang». Des que la coneix, admet, «m’estimo més l’escultura», tot apuntant que «no hi ha dia que marxis buit del taller, perquè la mateixa Natàlia és fang». El Josep és només un dels alumnes que la Natàlia rep al seu nou local, situat al carrer Reding de Tarragona. S’hi ha traslladat aquesta mateixa tardor, deixant enrere l’estudi que tenia al Port. Aquí, explica, ho té tot per treballar en la seva obra, impartir els tallers i mostrar les seves peces, que estan a la venda. La botiga, que és a l’entrada, és també un recorregut per la seva evolució artística, des de les primeres figures femenines i infantils, allargassades a l’estil de Modigliani i Giacometti, fins a l’actual dona voluptuosa, femenina i maternal, despullada de capes i d’elements decoratius. «Després de l’exposició Lo fruit que vaig presentar al Port de Tarragona i que ara es pot veure al Museu Terra de l’Espluga, vaig començar a canviar. Ara m’agrada
treballar sobretot amb diferents tipus de terra i sense coberta, perquè primi la forma», explica. La mateixa artista admet que fer classes també ha fet que aprengui a ser més crítica amb les seves pròpies peces, a mirar-les de manera que de seguida veu per on ha de treballar.
Cristina Serret Alonso
«Amb la Natàlia he après moltes coses, però encara em queda molt de camí», admet el Josep, qui també constata que «no es tracta de fer el que ella fa, sinó de jugar a lo que ella juga». El seu objectiu, anuncia, és arribar a fer «escultures en moviment, amb vestits i fang». Els tallers de la Natàlia Ferré són periòdics, i al mes
de gener en començaran de nous. A les sessions es treballa el modelatge amb terra a partir dels projectes dels alumnes. També es fan monogràfics de retrats o parts del cos, entre altres.
A la botiga es copsa l’evolució artística de Ferré a través de les seves peces L’obra en el temps
Golfus de Tàrraco
No us penseu que parlaré de res que hagi passat o hagi de passar el 15 de desembre. Parlaré de, o ‘del’, TAC12, que fa 15 anys i que la setmana passada ho va celebrar a l’esplendorós Celler de Vila-seca. Permoltsanys! En fa quinze la que té com a eslògan “la televisió pública del Camp de Tarragona”. I és que ho és, no només de les comarques que en principi cobreix: Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà, sinó de tot el Camp, inclosa l’altra zona “televisiva”: Baix Camp i Priorat. Per diverses raons. Primera, perquè les teles de la competència són privades. Segona, perquè TAC12 dona prioritat a les tres comarques esmentades i sobretot als nou municipis del Consorci Tacoalt. Però, per raons que són de calaix, moltes informacions acaben fent referència a tot el Camp. Tercer, perquè va ser un enorme disbarat que quan es van planificar les freqüències de la TDT, fa 20 anys, es creessin dos ‘múltiplex’, dos packs de quatre emissores, al Camp: una per a la zona nord, la de les tres comarques, i una per a la zona sud. I ja s’ha vist que al Camp no tenim múscul per pagar-nos vuit teles i dos ‘subcamps’.
A més, els pocs canals que queden dels dos “múltiplex” baixen de la Mussara i no es poden posar portes al Camp perquè es vegin a tot arreu. Que els que sembla que baixem de la Mussara som naltros, que estem més encantats que les oques de Mas Rabassa.
TAC 12 és la tele en què la gent del carrer es reconeix. Que ho sigui de tot el Camp, que els ‘múltiplex’ multipliquin i no ens divideixin.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
