«Volem que el Port de Tarragona sigui un cohesionador territorial»

El president del Port, Saül Garreta, considera que la institució hauria de defensar els interessos del Camp de Tarragona

Sergi Peralta Moreno

El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, va analitzar ahir, en una conferència a la Cambra de Comerç de Reus, els reptes de futur que ha d’afrontar la infraestructura marítima. «Volem que sigui un port eficient, sostenible, innovador», va enumerar. La mirada, però, no estava posada exclusivament en els molls de la capital de la província. També ha de ser un «cohesionador social i territorial» i ha d’exercir el seu lideratge en la porció que li pertoca com a «entitat metropolitana», va reblar Garreta. «El Port de Tarragona hauria de ser el Port del Camp de Tarragona», va assenyalar. El president de l’Autoritat Portuària va afirmar que la «segona àrea metropolitana més gran de Catalunya» té unes «potencialitats i capacitats de creixement molt elevades». Per assolir la maduresa, serà necessària la «cooperació institucional» i ho va exemplificar posant de manifest que va defensar a Madrid la petició que les mercaderies transcorrin per l’interior, malgrat no ser un dels principals problemes de l’organització. «Hem d’actuar com a lobby del territori», va expressar. En aquesta línia, va recollir l’encàrrec del president de la Cambra, Jordi Just, d’exigir al Govern estatal que efectuï l’estudi sobre la possibilitat de desdoblar

EDUCACIÓ

Es licita la segona fase de la terminal de Guadalajara

la carretera N-420 entre Reus i Alcanyís.

Durant la compareixença, Garreta va incidir en el fet que el Port, i les empreses en general, guaita en l’horitzó una tempesta que amenaça de sacsejar els bucs amb violència: l’emergència climàtica. «Les empreses, o saben llegir aquest futur que ens ve o acabaran patint les conseqüències del model antic, sigui amb els costos energètics o amb impostos per l’emissió de CO2», va asseverar, abans d’afegir que «només aquelles organitzacions que apostin avui per la descarbonització seran competitives en el dia de demà». En aquest context, va assegurar que vol que el Port sigui un «exemple».

Proposa crear un cicle formatiu d’estudis portuaris per estar preparats per al futur

Adoptant la descarbonització com «un compromís i una obligació», la infraestructura ha creat un grup de transició energètica, amb la voluntat que s’acabi convertint en un departament propi, i ja està instal·lant plaques fotovoltaiques als edificis que ostenta. «Hi havia un horitzó de ser autosostenibles. Ara, l’horitzó és crear més energia de la que gastem», subratllà Garreta.

Tampoc va passar per alt parlar del conflicte de l’estiba que, juntament amb l’increment de les exportacions, va provocar que a finals del 2022 s’acumulessin fins a 26 vaixells esperant per descarregar o carregar mercaderies al Port. Va reconèixer que és ineludible que en el futur tornin

El Centre d’Educació Especial Alba s’ampliarà amb la construcció d’un edifici annex

Està previst que els treballs estiguin enllestits a finals de l’any 2026

Redacció

El Centre d’Educació Especial

Alba ampliarà les seves dependències amb la construcció d’un edifici annex a l’actual. Les obres permetran estendre i millorar els espais per a l’alumnat i adequar-los, d’aquesta manera, a les noves necessitats i serveis que van sorgint en matèria d’assistència a infants amb necessitats especials. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i el diputat delegat de Centres d’Ensenyament de la institució, Carlos Brull, van presentar ahir el projecte. El nou edifici annex tindrà una superfície total de

881,15 metres quadrats. Inclourà una sala polivalent, on es podrà fer gimnàstica, exercicis de psicomotricitat i altres activitats, i, alhora, farà la funció de pati cobert o interior. En aquest espai annex també hi haurà una aula verda, sales de reunions per a les famílies i el professorat, despatxos per a tutories individualitzades i les oficines d’administració i direcció, entre altres serveis. Així mateix, l’equipament comptarà amb sis aules per fomentar ambients d’aprenentatge a través de grups internivell, amb alumnes de diferents edats. A més, l’ampliació permetrà disposar de més espai a l’edifici actual, que s’adaptarà. Per exemple, el menjador podrà ser més gran i ja no caldrà fer-hi torns com ara, o l’espai d’infermeria podrà ser independent –actualment, és compartit amb fisioteràpia–. Addicionalment, el nou equipament s’ha ideat seguint criteris de sostenibilitat energètica. En aquest sentit, inclourà plaques solars fotovoltaiques, aïllaments tèrmics i la instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb una caldera de biomassa que prestarà servei de forma conjunta a l’escola i al Centre d’Innovació i Formació a sorgir «pics» problemàtics, però vol aprofitar les oportunitats de l’experiència viscuda. Per això, va llençar la idea de crear un cicle formatiu propi d’estudis portuaris, amb l’objectiu de tenir «uns oficis modernitzats i preparats per a quan vinguin aquests pics». «Si han de venir, ens hem de preparar el millor possible», afegí. Pel que fa als creuers, va comentar que s’ha format una opinió «favorable» sempre que s’aposti «per la descarbonització, la desestacionalització del turisme i el turisme de qualitat».

Addicionalment, Garreta va aprofitar per repassar els projec-

El Port de Tarragona va treure ahir a licitació la segona fase de les obres de la Terminal GuadalajaraMarchamalo. Els treballs tenen un pressupost inicial de 26.704.546,73 euros (IVA inclòs) i està previst que s’executin en un termini d’un any. Es calcula que estarà operativa el 2024 i que es convertirà en un port sec de referència. Segons l’Autoritat Portuària, es tracta d’un punt «estratègic» per captar nous tràfics del centre peninsular que permetran consolidar les installacions portuàries com a porta d’entrada i sortida del Mediterrani. Les principals actuacions d’aquesta fase són, per una banda, la instal·lació de desviaments que permetran els moviments i maniobres, la construcció de tres vies de càrrega i descàrrega per a trens de fins a 750 metres de longitud i de tres vies d’expedició i recepció. Per l’altra, la pavimentació de 100.000 metres quadrats per la zona d’operativa i emmagatzematge i la construcció d’un edifici de serveis. ACN tes que té entre mans l’Autoritat Portuària, entre els quals destaca l’edificació de la terminal Guadalajara-Marchamalo, l’aposta per establir la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), la constitució d’una rèplica virtual del Port o la construcció del contradic de Ponent i un moll adossat.

Boca de la Mina. Està previst que els treballs estiguin enllestits a finals del 2026. El projecte executiu anirà a càrrec de la Unitat d’Arquitectura Municipal de la

Diputació de Tarragona. Tal com va manifestar Noemí Llauradó, «amb totes aquestes obres, el Centre d’Educació Especial Alba oferirà un servei encara millor tant a l’alumnat com a les famílies i el professorat i, d’altra banda, donarà la possibilitat d’acollir en el futur més alumnes, ja que hi haurà més espai».