Dijous 30 de novembre de 2023

Número: 4.931 www.diarimes.com

DIJOUS 30 DE NOVEMBRE DE 2023

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Esports

19

Óscar Sanz: «He crescut com a jugador i com a persona després de les cessions» Opinió

Tarragona 2 El perfil majoritari dels espectadors dels teatres de la ciutat és el d’una dona de 44 anys dels barris de Llevant o SPiSP

22 Fran Morancho. L’autèntic secret de la Diputació de Tarragona: «La dimensió humana continua guiant la nostra actuació com a institució»

Municipal

Reus

La tercera fase dels Espais Vius es posarà en marxa a la zona nord el 2024 6

Salou invertirà 2,8 MEUR en un nou aparcament de 450 places a Carles Buigas

Avui amb el diari

El Govern aprova el pressupost consolidat de 65,3 milions d’euros 8 Gerard Martí

El present i el futur del Port de Tarragona

Esports 19

On neixen les estrelles Tarragona acull la Minicopa Endesa d’on han sortit nens que han acabat a l’elit del bàsquet Tarragona

Camp

El Port revisa les infraestructures per poder carregar aigua

Els sanitaris protesten arreu del territori contra el preacord de l’ICS 4

18

2

Dijous 30 de novembre de 2023

L’apunt

42 dies abans per comprar entrades El temps de mitjana per comprar entrades amb antelació és de 42 dies. En aquest sentit, el 70% de la venda es fa a través de la web municipal.

«Sorprenenment, la gent major de 65 anys compra molt de forma on-line», expliquen fonts del Departament de Cultura de l’Ajuntament.

La compra anticipada cada cop guanya més terreny a la de taquilla, que suposa el 30% de les entrades.

Imatge d’arxiu del pati de butaques del Teatre Tarragona ple de públic. Montse Riera

Una dona de 44 anys del barri de Llevant o SPiSP, el perfil de l’espectador als teatres públics Cultura La meitat del públic de la platea prové d’altres municipis, sobretot de Cambrils, Altafulla i Valls Oriol Castro Més de 23.000 persones s’han assegut a les butaques dels teatres públics de Tarragona per gaudir d’un espectacle en els últims dos anys. Segons dades del Departament de Cultura de l’Ajuntament, des del gener del 2022 fins al juliol passat l’ocupació de la platea s’ha situat al voltant del 60%, unes xifres semblants a les d’altres teatres arreu de Catalunya.

Si es desglossa el públic pel seu lloc de residència, els veïns dels barris de Llevant i de Sant Pere i Sant Pau són els més assidus als teatres Metropol i Tarragona. La segona zona en el rànquing és la Part Baixa de la ciutat, superant amb escreix les dues mil entrades comprades. En canvi, el sector de la ciutat amb menys interessats en l’art escènic és tot el conjunt dels barris de Ponent.

Tot i això, destaca que gairebé la meitat del públic assistent als teatres tarragonins són persones de fora de la ciutat. Entre aquests, els municipis que més aficionats a l’art escènic atrauen són Cambrils, Altafulla i Valls.

En el conjunt global, la mitjana d’edat entre el públic és de 44 anys. «Ens va sorprendre positivament perquè pensàvem que seria inclús superior», expliquen fonts del Departament de Cultura. Precisament, un dels principals reptes dels programadors és captar més públic jove. Pel que fa al gènere, les dones, un 60%, són un auditori més recurrent que els homes, un 40%.

Interès per la màgia Tot i tenir menys presència en les programacions, els espectacles de màgia són els que tenen un major percentatge d’ocupació, específicament

Espectadors als teatres de Tarragona. 2022-juliol 2023

40%

60%

Ocupació total

Dones

Homes

Mitjana d’edat

44

63,72%

anys

Procedència dels espectadors Llevant i SPiSP Part Baixa TGN Nord Barri del Port Part Alta El Serrallo Cambrils Altafulla Ponent Valls 0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

Els espectacles de màgia, de corals i d’òpera superen el 80% d’ocupació d’un 88%. També, destaquen amb una gran popularitat els espectacles musicals, sobretot de conjunt de cant de corals i d’òpera. En canvi, la tipologia d’espectacle amb menys ocupació són els de dansa, tant contemporània com tradicional, superant minsament el 50%.

Mitjançant l’encreuament de dades, es poden fer tres tipus de segment de públic. En primer lloc, el de principiants, que solen anar-hi en parella i tenen entre 35 i 50 anys.

Aquesta categoria suposa el 64% de l’audiència total. En segon lloc, els denominats actius, el 31% de la platea, on destaquen els petits grups d’amics de fora de la ciutat, que tenen una mitjana de 51 anys. En tercer lloc, es troben els designats fidels, el 4%.

Aquesta categoria la conforma un públic de 58 anys de mitjana, veïns de Tarragona que compren les entrades a taquilla, en el darrer moment.

Més tipus d’abonaments De cara a l’actual temporada, des del Departament de Cultura s’ha decidit apostar per les ofertes d’abonament.

«Enguany oferim dos tipus de subscripcions, que es poden activar en qualsevol moment», expliquen des de la conselleria. El públic ha respost positivament i ja hi ha 360 abonats, multiplicant per sis els membres de la temporada passada. Transformar l’audiència novella en recurrent és un altre objectiu marcat en vermell pel departament. «Els nous formats que estem implementant tenen molt bona rebuda», expliquen des del departament.

D’aquesta forma, per l’actual període ja s’han venut més de 18.000 entrades.

Unes dades que conviden a l’optimisme i assenyalen una recuperació de públic als teatres de la ciutat, un sector que pateix la competència de les plataformes de continguts audiovisuals.

Dijous 30 de novembre de 2023

3

C

onsens i entesa són dues paraules molt adients per definir els pressupostos que va aprovar ahir l’Ajuntament de Tarragona per al 2024. Cal admetre, però, que són conceptes massa comuns i repetitius, habitualment utilitzats en gairebé totes les institucions on el govern ha hagut d’arribar a acords amb l’oposició per poder tirar-los endavant. Però si hi ha alguna cosa destacable respecte als comptes del consistori tarragoní, és el context en què han estat aprovats. I és que el ple extraordinari que es va celebrar ahir a la tarda al Saló de Plens de la Diputació de Tarragona, un escenari diferent i imponent, va ser el colofó final d’un periple que va començar el 2 d’octubre. Aquell va ser el dia en què l’alcalde, Rubén Viñuales, anunciava davant els mitjans que l’Ajuntament tenia un forat de 14 de milions d’euros i que el consistori estava en «risc de fallida».

La complicada situació econòmica de l’Ajuntament ha fet que alguns tarragonins no entenguin com pot ser que l’Ajuntament tingui problemes de la despesa corrent i, a la ve- El pressupost del 2024 presentat pel govern es va posar a debat ahir en el ple extraordinari que es va celebrar al Saló de Plens de la Diputació de Tarragona. Gerard Martí gada, la partida d’inversió augmenti fins als 21 milions d’euros, la xifra Política El govern va aprovar sense sorpreses els comptes del 2024 amb el ‘sí’ d’ERC, Junts i ECP més alta de la història. «Com li expliquem al ciutadà, si jo tampoc ho entenc?», expressava el conseller de Vox, Javier Gómez. De sobte, el ple es va convertir en una jornada didàctica en la qual el portaveu d’ECP, Jordi Collado, i la consellera d’Hisenda, cava el «compromís» del govern per Isabel Mascaró, li van haver de cla- arribar fins aquest punt no ha estat destinar-los a la partida d’inversions L’apunt impulsar el pla d’usos de la Part Alta rificar que la despesa corrent i les un camí de roses. Segurament ningú del 2024, es va posar a debat el pres- També es va aprovar un o instal·lar plaques solars. inversions són dos apartats que no s’imaginava que el govern en mino- supost. El primer grup municipal estan connectats. Viñuales també ria acabaria aprovant els pressu- que es va posicionar a favor del pres- modificatiu de crèdit per postos amb una àmplia supost va ser el d’ERC, després de rescatar 4 MEUR adormits Només el «no» del PP i Vox s’hi va afegir, fent una Només el PP i Vox es van oposar al majoria, assegurant els pactar amb el govern un paquet d’indemostració amb un got vots d’ERC, Junts i ECP. versions de 4,2 milions i l’execució celebrava que s’hagi arribat a un con- pressupost. La portaveu de la ford’aigua buit i un de ple, «Són uns comptes de dels carrils bici pendents. «És un sí sens per «per tirar endavant grans mació popular, Maria Mercè Mardigne d’un capítol educaciutat, de consens, que desacomplexat», assegurava la por- temes de ciutat» i s’aprovi el pres- torell, afirmava que «s’ha perdut tiu de Barri Sèsam. ens permeten garantir taveu republicana, Maria Roig, qui supost «amb una majoria inèdita». una oportunitat d’or de tenir un A banda d’aquesta part serveis públics de quali- apuntava que «farem un seguiment També explicava que «estarem vigi- pressupost ambiciós que marqui un més didàctica, el cert és tat posant les persones exhaustiu de les partides i fiscalit- lant que es compleixin els acords». punt d’inflexió per posar Tarragona que l’ambient que es va al centre», deia Mascaró. zarem». A més, remarcava que han Per la seva banda, el portaveu d’ECP, on correspon». El portaveu de Vox, viure al ple era distès i Després de donar volgut «deixar de banda venjances Jordi Collado, apuntava que «tot i Javier Gómez, expressava que són tranquil. Era previsible, que no són els nostres pressupostos, uns comptes «incongruents amb les llum verda al modifi- inútils que no porten enlloc». ja que tothom sabia el fiEl portaveu de Junts, Jordi Sendra, ens agraden perquè transformen la necessitats de la ciutat, que no obecatiu de crèdit per renal de la pel·lícula abans cuperar 4 milions qui recordava que el govern ha ac- manera de fer de l’Ajuntament, en eixen als interessos dels ciutadans, que comencés. Tot John Bugarin d’euros «adormits» i ceptat el 95% de les seves propostes, fons i forma». Entre d’altres, desta- sinó al del govern i els seus socis». i això, el camí per

Uns pressupostos didàctics

Les frases

Què en pensen de l’aprovació del pressupost del 2024?

Maria Roig

M. M. Martorell

Javier Gómez

Jordi Sendra

Jordi Collado

«És un sí als pressupostos desacomplexat, hem deixat de banda venjances inútils que no porten enlloc. Farem un seguiment exhaustiu de les partides i fiscalitzarem».

«Amb aquests comptes, s’ha perdut una oportunitat d’or de tenir un pressupost ambiciós que marqui un punt d’inflexió per posar Tarragona on correspon».

«Són uns pressupostos incongruents amb les necessitats de la ciutat, que no obeeixen als interessos dels ciutadans, sinó al del govern i els seus socis».

«Han accepat el 95% de les nostres propostes, estarem vigilant que es compleixin els acords. Celebrem que s’aprovi el pressupost amb una majoria inèdita».

«Tot i que no són els nostres pressupostos i, segurament, els hauríem fet diferents, ens agraden perquè transformen la manera de fer de l’Ajuntament, en cos i forma».

Portaveu d’ERC

Portaveu del PP

Portaveu de Vox

Portaveu de Junts

Portaveu d’ECP

4

Dijous 30 de novembre de 2023

El CAT no té les infraestrucutures habilitades per enviar aigua al Port Equipaments L’ens portuari ja ha iniciat els treballs per a preparar l’antic ramal per al trasllat d’aigua fa una revisió i «comprova el funcionament» del ramal. En els pròxims dies es farà «el sanejament i les proves de pressió», però fonts dels consistori asseguren que esperaran a rebre «una comunicació oficial» sobre l’activació de la mesura.

ACN El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, justifica que el Govern tingui sobre la taula l’opció de portar aigua en vaixells des de Tarragona a Barcelona, perquè cal preveure totes les mesures si s’agreuja aquesta sequera. Ara bé, Salvadó recorda que el recurs sortiria de l’excedent del minitransvasament del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). Per la seva banda, el president del CAT, Joan Alginet, ha remarcat que el consorci «no té les infraestructures habilitades i preparades» per fer arribar aigua al Port de Tarragona.

La canalització que es va fer per enviar aigua del minitransvasament de l’Ebre a Palma (Mallorca) va quedar en desús als anys noranta.

El ramal es va cedir i forma part de la xarxa de l’empresa municipal d’aigües de Tarragona, Ematsa. «La capacitat d’adaptar-lo i actualitzar-lo perquè hi hagi les condicions òptimes per fer el lliurament d’aigua al port de Tarragona, com es va fer en la sequera del 2008, és de l’Ajuntament de Tarragona», ha apuntat Alginet. La capacitat d’aquest ramal és de 650.000 metres cúbics d’aigua al mes.

El CAT, «en un hipotètic escenari» d’haver d’enviar aigua fora del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, ja avança que hauria de tenir en compte «els mesos de

Imatge d’arxiu de la retirada del tram de la canonada principal del CAT a Cambrils. ACN

Alginet ha defensat que les dotacions dels consorciats «són prioritàries» més consum i les dotacions i el consum real de municipis i empreses». Alginet ha defensat que les dotacions dels consorciats «són prioritàries» en qualsevol escenari, encara que siguin zones «més resilients a la sequera» D’altra banda, descarta fer «una conducció alternativa

pròpia» per connectar la xarxa principal del consorci fins al Port. «És un cost important que no tenim previst ni contemplat als pressupostos ni al nostre pla inversions. Algú altre hauria de fer-se’n càrrec», ha apuntat.

El Port es prepara Tot i això, al Port de Tarragona ja ha iniciat els treballs de revisió de les infraestructures portuàries per carregar aigua al moll de Rioja. Com han explicat fons de l’entitat portuària, els treballs consis-

teixen en la revisió d’aquestes antigues instal·lacions, que fa trenta anys van servir per transportar aigua a Mallorca.

La finalitat és tenir les instal· lacions «preparades per poder acollir i carregar vaixells «des del primer minut», si «així ho requereix un empitjorament de les mesures per la sequera», asseguren.

Segons l’ens portuari, els responsables d’obres i manteniment del Port també col· laboren amb l’empresa municipal de Tarragona Ematsa que, «per iniciativa pròpia»,

Dèficit en el riu Ebre La Plataforma en Defensa de l’Ebre adverteix que els excedents que vendria el CAT s’haurien de treure d’un tram final del riu «amb molt dèficit d’aigua i sediments». La seva portaveu, Susanna Abella, ha recriminat que «l’Ebre no pot resoldre sempre els problemes d’aigua» de l’entorn metropolità.

Abella també ha assenyalat que la millora de la situació a la regió del Baix Ebre de la conca de l’Ebre, per les pluges al nord de la Península, han suposat un increment de 120 hectòmetres cúbics a Mequinensa, una «millora irrisòria» perquè suposa el 10% de la capacitat del pantà. «El tram final de l’Ebre arrossega molt dèficit d’aigua i sediments», ha recordat.

La PDE adverteix que el transvasament d’aigua en vaixells no ha funcionat quan s’ha fet servir i que és «una opció molt cara». Tampoc veuen «sentit» a portar aigua d’Almeria o Múrcia, quan són territoris que reclamaven aigua del riu Ebre, i que l’havien de rebre del Pla Hidrològic Nacional de l’Ebre.

El COFT i l’ICAT donen la benvinguda a una nova edició del ‘Mes + solidari’ Cultura

El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) i l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) van donar ahir el tret de sortida a una nova edició del Mes + solidari amb l’exposició La investigació del càncer, un repte mil·lenari, a càrrec de l’associació contra el càncer a Tarragona. La mostra incideix en la investigació

d’aquesta malaltia, i reivindica la important labor dels professionals investigadors al llarg de la història, a més de posar en relleu els avenços científics per abordar el càncer, que han ajudat a augmentar els índexs de supervivència.

L’exposició, que es podrà visitar fins després de Nadal al vestíbul de la seu d’ambdues institucions, es tracta d’un

viatge en el temps que recorre les 20 fites més significatives de la investigació en càncer, juntament amb moments destacats de la història.

Des del COFT i l’ICAT recorden que l’edició del Mes + solidari té com a objectiu reforçar els valors solidaris, i donar veu a entitats de caràcter assistencial i ONGs del territori. Redacció

Detenen un jove per estafar una persona vulnerable Successos Els Mossos de la comissaria de Tarragona van detenir dijous passat un home de 19 anys que hauria estafat una persona vulnerable, apropiant-se de la seva targeta de crèdit i els seus codis bancaris per robar-li diners.

A més, també hauria intentat obtenir diversos crèdits de fins a 3.000 euros, que li van ser denegats per falta de documentació. La investigació va iniciar-se després que els passats 12 i 13 d’octubre la víctima denunciés que algú havia tret diners en efectiu del seu compte, fent ús d’una targeta de crèdit robada. Els Mossos van constatar que es tractava d’un home el qual, després d’aconseguir 790 euros en metàl·lic, va intentar obtenir 2.400 euros més i demanar diversos crèdits de fins a 3.000 euros. El detingut va passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona. ACN

Es reactiva el Consell Consultiu de la Gent Gran Societat

Després de gairebé tres anys sense activitat a causa de la pandèmia de covid-19, el Consell Consultiu de la Gent Gran del Tarragonès, s’ha reactivat aquesta tardor. Aquest òrgan té per objectiu ajudar les associacions a impulsar projectes perquè les persones jubilades assoleixin un envelliment actiu i saludable. Redacció

La Disfressa d’Or oferirà 4.000 localitats

Presentació del programa per la nova edició de ‘Mes + solidari’. COFT

Cultura Les entrades per a la Disfressa d’Or 2024 del Carnaval de Tarragona es podran comprar a partir de dilluns vinent. Enguany s’ofereixen 4.000 localitats, a un preu d’entre 20 i 25 euros. Es podran adquirir en les pàgines web del Tarragona Music Festival i de Tarraco Arena, lloc on es realitzarà la gala, el 4 de febrer a les 19.30 hores. Redacció

Dijous 30 de novembre de 2023

Es reuneix per primer cop el Consell de Mobilitat Societat

El passat dimarts l’Ajuntament de Tarragona va convocar el Consell de la Mobilitat per primera vegada amb el nou govern. Aquesta reunió no es feia des del març del 2021.

D’una banda, es va presentar el treball de diagnosi de la situació actual del Pla de Mobilitat (PMUS), que amb la incorporació d’un pla de participació i la seva aprovació definitiva, vol ser el pla que marqui les prioritats a seguir a la ciutat en els pròxims 5 anys. Així mateix, també es van apuntar les línies principals del que ha de ser el projecte de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) a Tarragona. Una nova proposta de regulació d’aparcament que pretén crear nous sectors d’estacionament regulat, en la línia dels objectius de ZBE i finalment controlar, de manera regulada, les zones d’estacionament de càrrega i descàrrega a la ciutat. Redacció

Llauradó participa a la reunió a quatre entre el Govern i les diputacions Política

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va participar ahir a la reunió que les quatre diputacions catalanes van mantenir amb la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà. Va ser la primera trobada des dels últims comicis. Redacció/Cedida

5

Un servei de perruqueria gratuït per a persones grans Societat L’Associació de dones i nens xinesos ofereix tallades de cabell a persones al voltant dels 65 anys Helena Viñas L’Associació de dones i nens xinesos de Tarragona ha començat a oferir tallades de cabells gratuïtes, només per a persones al voltant dels 65 anys, amb pocs recursos econòmics, com, per exemple, pensionistes que cobren la quantia mínima.

Xue Lin Wang, una de les fundadores de l’associació, explica que la iniciativa va néixer perquè «volíem ajudar a la gent». Una de les membres de l’entitat, Hong Ying Liu, és perruquera, i van voler aprofitar-ho. «Realitza les tallades a la seva botiga, Ok cabell, els diumenges, que és quan tanca. Per ara no tenim

un local on poder fer-ho», explica Lin Wang. L’associació ja fa un temps que està buscant un lloc on poder dur a terme diferents activitats, però sense èxit: «Estem cercant activament, però és una mica difícil perquè tots els membres de l’associació treballem i no tenim molt temps», relata Lin Wang. Tot i això, la seva intenció és continuar amb aquesta iniciativa per un llarg temps.

Pel que fa al perfil de client d’aquesta perruqueria gratuïta, Lin Wang explica que estan forjant una col·laboració amb l’Asociación de Residentes Latinoamericanos en Tarragona (ARLET), que els envia membres que no es poden permetre anar a la perru-

Lin Wang: «Volem trobar un local, però no tenim molt temps per buscar» queria. A banda d’ells, no han rebut gaires trucades de la ciutadania local.

Ajuda a les escoles Un altre dels projectes gratuïts que l’associació té actiu és un conveni amb el col·legi Santa Teresa de Jesús, a través del qual donen classes d’una hora de castellà als nens xinesos que acaben d’arribar al país. Lin Wang explica que també han tingut peticions per a crear una aula i ense-

Hong Ying Liu en una de les seves sessions de perruqueria. Cedida

nyar xinès a catalans, però «per a tenir un professor, calen més alumnes», afirma.

La cofundadora de l’associació expressa que, per ara, no tenen més projectes entre mans, però estan segurs que volen aprofitar les professions dels membres de l’entitat per oferir alguna mena de

servei que pugui beneficiar la ciutadania.

L’entitat va néixer fa un any amb l’objectiu d’ajudar els immigrants xinesos a integrar-se, i gestionar l’impacte social i cultural amb què es troben, a més d’intercanviar serveis i experiències amb la comunitat.

6

Dijous 30 de novembre de 2023

La tercera fase del Reus Espais Vius s’activarà a principis del 2024 Empresa La línia d’ajuts per obrir negocis al nord comptarà amb una dotació d’uns 100.000 euros Sergi Peralta Moreno Conclosa la convocatòria de subvencions per a les dues fases inicials del Reus Espais Vius, l’Ajuntament ha reafirmat el seu compromís amb el projecte de revitalització comercial i la seva expansió cap al nord de la ciutat, que ja s’havia anunciat durant l’anterior mandat. Tal com detallà ahir el regidor d’Empresa i Ocupació, Òscar Subirats, es preveu l’obertura d’una nova línia d’ajuts durant el primer trimestre del 2024, amb l’objectiu que nous negocis de triple impacte –econòmic, social i mediambiental– s’instal·lin als barris Niloga i Ample.

Si bé l’aleshores edil Carles Prats anuncià, el passat mes de març, que s’havien identificat 91 locals buits en una zona delimitada pels carrers del Roser, de la Selva del Camp, de l’Amargura, Ample, del Doctor Domènech, d’Antoni Gaudí i del Doctor Robert, així com per l’avinguda de

L’apunt

Economia circular i molts altres sectors Els negocis que han obert amb el Reus Espais Vius són diversos, si bé el sector predominant ha estat el de l’economia circular, amb set representants. Completen el podi els serveis (5) i, empatats, l’alimentació i la restauració (3) i el benestar i la salut (3). També hi ha establiments dels àmbits de l’art i la roba.

La iniciativa ha facilitat l’arribada d’establiments, com Tecnik. Sergi Peralta

l’Onze de Setembre, Subirats mencionà ahir que la localització encara s’ha d’acabar de determinar, tot i que avançà que «volem aprofitar la reurbanització urbanística de la zona nord, vinculada al carrer Ample, la plaça del Víctor i la

plaça del Pintor Fortuny». La dotació prevista per a la convocatòria és d’uns 100.000 euros –l’anterior govern n’havia previst 190.000–, que permetran finançar, amb un límit de 20.000 euros, fins a un 50% de la inversió per a condicionar

el local i obrir un nou establiment comercial. Els emprenedors també rebran acompanyament durant el procés que comporta arribar al dia de l’obertura i durant els primers anys de la seva posada en funcionament.

El projecte ha permès l’obertura d’una vintena de locals al Tomb de Ravals D’altra banda, avui és l’últim dia per a sol·licitar els ajuts per a les dues primeres fases del Reus Espais Vius, per a l’àmbit comprès pels ravals de Robuster, de Sant Pere, de Martí Folguera i l’entorn del Pallol. Subirats va anunciar que la iniciativa ha permès l’obertura d’una vintena de nous negocis a la zona –quatre d’aquests estan a punt d’obrir portes–.

El 75% dels locals adherits en la primera fase s’han ocupat, percentatge que ha baixat fins al 31,25% en la segona, concentrada en els voltants del Pallol i el raval de Martí Folguera. Així mateix, s’han creat 30 llocs de treball i s’ha aconseguit «revitalitzar la zona», en paraules del regidor Subirats.

Drets Socials insisteix en el tancament de l’edifici de l’ICASS Societat Els treballadors reclamen que el servei es traslladi al centre Roger de Llúria ACN El Departament de Drets Socials ha insistit que es tancarà l’edifici de la Residència de Gent Gran de Reus, coneguda popularment com a ICASS, a causa de les deficiències estructurals que pateix, però que es mantindrà el «servei».

Ho va dir ahir el secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós, davant la Comissió de Drets Socials del Parlament. Amorós va explicar que els avis podran ser traslladats a una residència de gestió

pública de Tarragona o a una privada de Reus, tot i que mantindrien la plaça pública.

Posteriorment, els representants dels treballadors van reclamar que es mogui el servei al centre Roger de Llúria, un equipament públic gestionat per una empresa privada.

Aquesta opció, però, Amorós no la va contemplar durant la intervenció. Els treballadors van assegurar que la concessió amb la Fundació Salut i Comunitat acaba el 31 de desembre de 2023 i, per tant, es podria passar la Residència

Amorós es va apropar per parlar amb els treballadors que es van manifestar a les portes del Parlament. Cedida

de Gent Gran a la de Roger de Llúria. A més, van apuntar que és un centre «pont» on els usuaris s’estan poc temps abans de l’ingrés en altres llocs i, si s’apostés per aques-

ta via, en pocs mesos estaria buida. D’altra banda, Amorós no deixà clar si s’acabaran fent obres i es tornarà a obrir l’actual immoble o si tancarà definitivament. També va co-

mentar que hi havia l’opció de traslladar temporalment els usuaris a una residència privada de Reus, però el seu propietari no està interessat en un contracte temporal.

Anna Tarragó continuarà com a presidenta de Junts a Reus Política Junts per Catalunya ha renovat les executives locals. A Reus, ha quedat automàticament proclamada l’única candidatura presentada, que gaudirà d’un mandat de 18 mesos. Anna Tarragó continuarà com a presidenta del partit a la capital del Baix Camp. L’acompanyaran Sarah Dubois, Jordi Salvadó, Àlfred Pitarch, Roger Redondo, Gerard Gort i Josep Lluís Maduell, com a responsables d’organització, comunicació, política municipal, afiliats, política nacional i entitats, respectivament. Montse Vilella i Teresa Pallarès seran les vocals. «Destaquem la nostra sensibilitat amb la independència, la política de gènere, l’ampli ventall d’edats dels membres i la diversitat d’orígens polítics», afirma Tarragó. Redacció

La cadena Fitness Park obrirà un gimnàs a La Fira Esport La cadena de gimnasos Fitness Park arribarà el 2 de desembre a La Fira Centre Comercial, inauguració que significarà la seva primera obertura a la província. El nou espai d’entrenament ocuparà més de 1.700 metres quadrats i pretén «revolucionar el panorama local en oferir un concepte innovador que trenca amb les convencions més tradicionals de la indústria del fitness», tal com destaca La Fira. Estarà disponible els 365 dies de l’any, des de les 6 fins a les 1 hores. Tot i que l’entrada en funcionament serà el dia 2, l’1 de desembre, en horari de tarda, tindrà lloc un gran acte inaugural amb una jornada de portes obertes on els assistents podran veure les instal· lacions i realitzar les seves inscripcions. El projecte comprèn àrees per a l’entrenament de força, juntament amb un espai d’aixecament de potència. Redacció

Dijous 30 de novembre de 2023

Reus intensifica les actuacions del Pla de Fulla aquesta tardor Neteja S’ha incrementat la freqüència del dispositiu per evitar molèsties i millorar el manteniment de la via pública

pública», va destacar l’alcaldessa, Sandra Guaita, a través de les xarxes socials. «Des de la regidoria, escoltem les demandes que ens fa la ciutadania amb relació a la cura i manteniment de la via pública i, amb accions com aquesta, donem resposta i complim amb el nostre compromís de mantenir els carrers en un estat òptim de neteja», subratlla l’edil Marcos.

Plans per millorar la neteja

Sergi Peralta Moreno L’acte inaugural va tenir lloc ahir al vespre. Gerard Martí

El COMT inaugura les seves noves instal·lacions a la reformada delegació de Reus Equipaments A la planta superior, s’ha establert un projecte d’habitatge compartit Redacció El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) va inaugurar ahir oficialment la renovada delegació de Reus.

Les obres de reforma es van centrar en la reconversió de la seu en un espai més obert i acollidor per als col·legiats i la ciutadania general que s’hi apropi. Amb tot, el principal canvi ha consistit en la transformació de la planta superior, on anteriorment hi havia una sala d’actes, en el COMTliving. Es tracta d’un projecte d’habitatge com-

partit, amb cinc habitacions, lavabos, cuina, sala d’estar i menjador, que té per intenció oferir una solució residencial als metges residents (MIR) que arriben a Reus per especialitzar-se, però que també està oberta a professionals sanitaris que requereixin habitatge i a estudiants del grau de Medicina. De fet, les habitacions ja estan operatives des del passat setembre, tal com avançà Diari Més. Qui vulgui consultar la disponibilitat de places, ho pot fer a través del telèfon 977 318 383 o al correu comt@comt.cat.

Amb l’objectiu de tenir els carrers nets i reforçar el manteniment de la via pública, l’Ajuntament de Reus ha activat el Pla de Fulla, un dispositiu especial que es posa en marxa coincidint amb la caiguda de les fulles dels arbres caducifolis per l’arribada de les baixes temperatures. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, explica que aquestes actuacions «es porten a terme amb especial intensitat durant els mesos de la tardor i, especialment, en episodis meteorològics de vent, com els darrers dies, quan incrementem la freqüència de les actuacions per tal d’evitar molèsties i millorar la neteja dels carrers i places».

El servei es completa utilitzant una escombradora, conduïda per un maquinista, juntament amb un operari que, mitjançant un bufador, s’encarrega de facilitar-li la tasca, així com n’incrementa l’efectivitat, tot traient l’acumulació de fulles de la vorera o de llocs de difícil accés, com pot ser la separació entre els automòbils estacionats i la mateixa vorera, per tal d’apropar-les a l’aparell.

Les actuacions previstes en el Pla de Fulla es desenvolupen de dilluns a divendres, en horari de tarda, amb una

Un operari, treballant amb el bufador i removent les fulles. Aj. Reus

planificació estàndard de setembre a novembre i d’abril a juny, si bé s’adapta a les circumstàncies climàtiques i a les necessitats. Per exemple, es pot activar al juliol i l’agost, per la caiguda de fulles de plataners, o un març, pels fruits de les mèlies, en forma de boles de color groc. En total, es fan quatre recorreguts diferents, per tal d’arribar a

El dispositiu té un calendari establert, però també s’adapta a les necessitats totes les àrees de la ciutat. «És un operatiu que arribarà a tots els carrers i places de Reus per continuar millorant la recollida i neteja de la via

La intensificació del Pla de Fulla coincideix amb la voluntat de l’equip de govern de millorar el manteniment dels espais públics. A l’estiu, l’estació de màxima activitat a l’aire lliure, es va aplicar un pla de xoc per reforçar la neteja viària, per tal d’aconseguir «un nivell més òptim i una qualitat més bona», tal com expressà en el seu moment Marcos. El desplegament es va portar a terme amb un equip humà de deu persones.

Pel que fa a la maquinària, s’empraren una netejadora dual, dues hidronetejadores, dues escombradores mecàniques i un equip d’escombrada manual amb vehicle auxiliar. En els següents mesos de mandat, es van activar altres operatius de reforç, com el pla intensiu de neteja i manteniment de les zones de jocs infantils o el pla de millora de les instal·lacions esportives municipals.

D’altra banda, s’està treballant per disposar, el 2024, d’una brigada d’intervenció ràpida. Les seves funcions serien de caràcter correctiu i inclourien efectuar petites reparacions. Tot i que s’estan ultimant els detalls per treure a licitació la contractació del servei, Marcos subratllà que serà una «eina temporal» i que «no és una privatització de les Brigades Municipals».

Els alumnes del CNL i Berta Artigal pinten un mural sobre el paper del català en la integració Llengua

El Trapezi rep una medalla d’or a Madrid Cultura

L’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya ha distingit la Fira del Circ de Catalunya, Trapezi, amb una Medalla d’Or. La cerimònia de lliurament va tenir lloc dilluns a Madrid. El premi el van recollir l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i Cristina Cazorla, codirectora artística del Trapezi juntament amb Alba Sarraute. Redacció/Ajuntament de Reus

Un mur de l’Escola Teresa Miquel i Pàmies, que dona al passeig Misericòrdia, ha estrenat nou aspecte amb un mural, resultat del treball col·laboratiu entre la il·lustradora i muralista Berta Artigal i alumnes dels cursos de català per a adults del CNL, tot i que també hi ha participat la comunitat del centre educatiu. L’objectiu

era plasmar en un mural al carrer les reflexions de ciutadans nouvinguts i autòctons sobre el paper de la llengua catalana en la integració.

Amb aquesta voluntat, el mural mostra persones de diferents procedències, així com el lema Diferents orígens, diferents històries. El català ens uneix, en al·lusió al paper integrador del català. Redacció

7

El mural es troba en un mur de l’Escola Teresa Miquel i Pàmies. Cedida

8

Dijous 30 de novembre de 2023

El govern de Salou aprova un pressupost d’inversions d’11,6 MEUR per al 2024 Costa Daurada Preveu 2,8 milions per a la construcció d’un nou aparcament de 450 places a Carles Buigas S. Jiménez L’Ajuntament de Salou destinarà més d’11,6 milions d’euros al pla d’inversions previst per a l’any vinent. El Ple va aprovar ahir, en sessió extraordinària, el pressupost consolidat de 2024 de 65,3 milions d’euros amb els vots a favor dels grups del govern – Sumem per Salou-PSC i ERC– i els vots en contra de tots els de l’oposició. Segons l’alcalde de Salou, Pere Granados, els comptes per al pròxim exercici «garanteixen la millora dels serveis que es presten a la ciutat i de la qualitat de vida dels salouencs, tenen un marcat caràcter social i de foment de l’economia del municipi».

Entre els projectes que reben una partida amb més dotació pressupostària en el pla d’inversions es troba la creació d’un nou aparcament en alçada –de planta baixa més tres o quatre– de 450 places a un solar. S’ubicarà al principi de l’avinguda de Carles Buigas, a tocar del carrer de Torremolinos. Començarà a construir-se el segon semestre de 2024 i estarà llest abans de l’estiu de 2025. Segons Granados, el nou aparcament donarà servei a veïns i residents, però també als establiments hotelers de la zona.

El nou pàrquing s’aixecarà

PRESSUPOST D’INVERSIONS DE SALOU DE 2024 Recuperació de Patrimoni Segona Fase d’obres a Carles Buigas

1.500.000

Redacció de projectes externs (FCC i altres)

250.000

Assistència de la revisió del POUM

45.000

Millores de la ciutat i actuacions a espais públics (en 7 zones)

300.000

Pla de Millora de la jardineria

250.000

Pla de millora de l’asfalt i pàrquings

250.000

Pla de millora de voreres

250.000

Actuacions derivades del Pla de Mobilitat

150.000

Camp de futbol municipal de Barenys

1.200.000

Cobriment de la pista del col·legi Santa Maria del Mar.

250.000

Millora dels equipaments municipals

750.000

Mobiliari

60.000

Nou aparcament a l’avinguda Carles Buigas

130.000

Inversions en la brigada

140.000

Inversions en la Policia local

255.000

Inversions Medi Ambient

150.000

Amortització pendent Salou Net a 30 de juny de 2023

Cinc milions d’euros dels Next Generation

Una de les inversions més destacades és el programa de finançament amb els Fons Next Generation, que aportarà 5 milions d’euros per a intervencions de restauració paisatgística i ambiental de la costa, i la implementació d’un sistema d’intel·ligència a través de megafonia IP a les platges del municipi.

2.800.000

Inversions en informàtica

Total

L’apunt

100.000

2.800.000 11.630.000 €

Els membres del govern votant a mà alçada el pressupost. Aj. Salou

Es remodelaran onze parcs i places i es crearan nous pàrquings dissuasius en diferents fases i suposarà una inversió total de 7 milions d’euros.

D’altra banda, la continuació del programa de millora de set zones del municipi –amb 300.000 euros–, la reconstrucció del camp municipal de Barenys –amb 1,2 milions–, la millora d’equipaments municipals –amb 750.000 euros– i la segona fase de renovació de Carles Buigas, que ja ha

començat, són altres dels projectes que reben el gruix de les inversions.

Els fons europeus Next Generation finançaran la remodelació d’onze parcs i places, la continuació dels carrils bici, la creació de nous aparcaments dissuasius, així com la implementació del projecte

Salou Smart Turístic.

Amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica al municipi, es renovarà l’enllumenat públic a les zones turístiques i «s’instal·laran plaques fotovoltaiques en equipaments municipals per a l’autoconsum energètic turístic», segons el consistori.

El balanç de l’actuació del Govern de Salou i la seva projecció de futur va ser blanc de crítiques de l’oposició. El portaveu de Sempre Salou, Marc Montagut, va posar en dubte la viabilitat econòmica del futur Eix Cívic, i va donar suport als projectes que provenen de l’anterior mandat. Per la seva banda, el portaveu del Partit Popular, Mario Garcia, va acusar l’executiu local de «vendre fum» i d’improvisar les seves polítiques municipals. Posava com a exemple l’Eix Cívic, «projecte que s’ha arxivat i s’ha decidit iniciar de nou».

Truca al 977 21 11 54 publicitat@mestarragona.com

PORT DE TARRAGONA

10 Dijous 30 de novembre de 2023

port de tarragona SAÜL GARRETA President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

«La competitivitat, la descarbonització i la biodiversitat estan presents en tot el que fem» L’impuls a les renovables, l’economia blava i l’atracció d’inversió privada centren l’estratègia de Garreta

L

Anna Ferran

iderar la descarbonització de la logística portuària i fer-ho impulsant la competitivitat. Aquest és el repte que ha assumit el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta. Just quan es compleix un any del seu nomenament com a president, fem repàs dels principals projectes impulsats i dels reptes que té el Port.

—Com valora aquest primer any de mandat?

—Molt positivament. Hem posat el focus en uns temes i ja tenim resultats concrets. Hem apostat per la descarbonització com a gran objectiu. I tots els projectes en els quals estem treballant ho fem des de tres eixos: la competitivitat econòmica, la sostenibilitat ambiental i la cohesió social.

—Quins passos han fet ja en matèria de descarbonització?

—Hem activat recursos publicoprivats que permetran un gran desplegament d’inversions per a descarbonitzar no només l’activitat portuària, sinó una gran part de l’activitat logística. D’una banda, hem aconseguit 4 milions d’euros per als pròxims quatre anys (un milió per any) per a fer el desplegament propi de renovables i 16 milions més a electrificar els molls. Però això no és el més important. I és que hem creat les eines i l’entorn adequat per atreure empreses privades. Estem parlant d’inversions que rondaran entre els 5 i els 15 milions d’euros.

—En què consistiran?

—Només podem avançar que una de les inversions es farà a la campa de cotxes. Gràcies a la nostra inversió pública som capaços d’atraure inversió privada. Com a administració pública no podem assumir aquests reptes en solitari, però hem de promoure el seu interès. Des

del Port, tenim clar que la nostra funció és crear un entorn jurídic estable, perquè les empreses apostin pel territori. En aquest sentit, haver reactivat APPORT ha estat una aposta estratègica clau.

—En quin sentit?

—Per què hem aprofitat el potencial que té com a agrupació empresarial. Sumava una vuitantena de socis, que ara ja en són 90, i reuneix els principals actors de la comunitat portuària. Ara, amb el seu replantejament passa a tenir un paper cohesionador i impulsor de diversos projectes vinculats a la descarbonització, les renovables i l’economia blava.

—Quins altres avenços han fet en transició energètica?

—Fa dues setmanes vam signar l’acord perquè l’Energètica Catalana també estableixi la seva seu territorial a l’edifici de l’APT. L’energia és un tema fonamental i, des de la posició de lideratge que tenim, treballem per a impulsar la transició des de tots els vessants possibles.

Per assolir la descarbonització caldrà fer un gran impuls a les renovables i, per això, estem estudiant diverses vies.

—Quines vies?

—En són tres. La principal és la solar i de fet, ja tenim implantacions. La segona és l’eòlica, que necessitarà una inversió de 22 milions d’euros. I la tercera, que estem estudiant, és la geotèrmica. I estem segurs que en el futur n’hi haurà més.

—Parla d’una inversió de 22 milions d’euros en eòlica. Com serà aquesta implantació?

—Hem fet un estudi per a avaluar la instal·lació de tres aerogeneradors al dic de Llevant.

Les xifres indiquen que es podrà amortitzar la inversió en un temps raonable. Ara bé, en l’àmbit dels aerogeneradors hi ha un altre aspecte en el qual el Port està molt ben posicionat

bilitat amb la Generalitat, en el qual s’afegirà la Diputació i també diverses empreses, que s’han mostrat interessades.

Per tant, veurem més bicicletes i menys cotxes i això també redueix les emissions. La competitivitat, la descarbonització i la biodiversitat estan presents en tot el que fem.

—Quan començaran les obres del Parc del Port?

—Estava previst que comencessin a finals d’any, però hi ha hagut un retard i serà ja al 2024.

Estem acabant el projecte executiu. En fer-lo, vam veure que calia ampliar el pressupost i gràcies al gran equip tècnic que tenim, hem aconseguit 1,5 milions d’euros més. Per tant, el Parc del Port suposarà una inversió de 4 milions d’euros.

—Tots aquests projectes els aniran impulsant a la vegada que ultimen grans inversions com la terminal de Guadalajara Marchamalo. Quan començarà la segona fase?

—Comença aquesta setmana.

Paral·lelament, estem treballant en la gestió de la terminal, amb aliances amb altres ports que hi operaran com a clients.

A més, hem reforçat les relacions bilaterals entre els entorns socioeconòmics de Tarragona i de Guadalajara i Madrid. Vam fer una trobada amb empresaris per a explicar el projecte i va despertar molt d’interès.

El president explica que es farà una implantació eòlica, amb tres aerogeneradors, al dic de Llevant.

GERARD MARTÍ

«Hem creat les «El Parc del Port, eines i l’entorn la intervenció adequat per a la plaça dels atreure empreses Carros i la creació —Aerogeneradors flotants? i inversió privada d’un centre —Els molins estan enen matèria de d’economia blava clavats en unes platadescarbonització reimpulsarà la formes flotants, que i renovables» Part Baixa» no erosionen el fons i és el del muntatge d’aerogeneradors offshore flotants.

marí, perquè van subjectes amb uns ancoratges. Europa vol apostar per ells i el Port de Tarragona, per les seves característiques, és un dels millors ports on fer el muntatge i des del qual traslladar els aerogeneradors fins a la seva localització final.

—Mencionava que també estan treballant en projectes d’economia blava. En quins?

—Dins de l’economia blava s’hi engloba qualsevol projecte que estigui relacionat amb el mar, per això nosaltres hem de ser facilitadors i crear un ambient propici per al seu desenvo-

lupament. En aquest sentit, estem treballant amb una empresa francesa per promoure un projecte de recuperació de larves de peixos que ens permeti reintroduir espècies, comercials i no comercials al fons marí.

—Van anunciar que la planta 2 de la seu de l’APT acolliria una acceleradora d’empreses vinculades a l’economia blava.

Com avança?

—Hem signat un conveni amb l’empresa StartSud, que és qui

s’encarregarà de seleccionar les startups.

S’està moblant l’espai i s’han assignat espais.

Però hem d’anar més enllà. Hem fet una proposta, que ha tingut molt bona acceptació, per a reconvertir els locals comercials del Club Nàutic en un gran centre d’economia blava al voltant del Parc del Port. Esperem que aquesta aposta sigui el desllorigador, junt amb la intervenció a la plaça dels Carros, per reimpulsar i regenerar la Part Baixa de la Ciutat.

—La reordenació urbanística de l’entorn de l’APT, doncs, està vinculada també amb l’economia blava.

—Sí. I amb la descarbonització.

Traiem asfalt i plantem arbres.

Això és descarbonitzar. Prioritzem la mobilitat sostenible i estem engegant un pla de mo-

—Pel que fa a la Boella, s’han fet avenços per a l’entrada de Combi Terminal Catalonia?

—En poques setmanes signem la concessió.

—I el concurs per a trobar nou operador a la terminal de contenidors?

—Estem ultimant els detalls per a presentar la concessió de la terminal del moll d’Andalusia com a moll multipropòsit i no exclusivament de contenidors. Han sorgit noves oportunitats, vinculades a la transició energètica, que suposarien inversions importantíssimes per al territori, però que ens han fet portar una mica de retard en el concurs. De moment, no podem avançar res més.

—Com avança la ZAL? —La rotonda que executa Infracat (Generalitat) amb la nostra aportació econòmica ja s’ha licitat. Les obres del pas soterrat de la C-31B i l’enllaç amb la rotonda de la Piconadora van a tota marxa. En aquest sentit, vull agrair la col·laboració i la bona predisposició per accele-

Dijous 30 de novembre de 2023

port de tarragona rar els tràmits, tant al delegat del Govern de la Generalitat, Àngel Xifré, com al subdelegat del Govern central, Santi Castellà i a l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura.

Tarragona i Saragossa.

—El ferrocarril és la peça clau per al creixement del Port?

—Sens dubte. A la línia cap a Saragossa, cal augmentar la capacitat i desdoblar alguns —La restauració dels Prats trams. Un altre tema és el Cord’Albinyana ha superat l’úl- redor del Mediterrani. Hem tima trava que li quedava i ja d’aconseguir-ho sí o sí, si vohan pogut accedir a la darrera lem complir l’objectiu eurofinca que quedava per expro- peu i que el 30% del transport piar. Amb quin calendari tre- sigui ferroviari. No obstant ballen ara? això, és clau i ho reivindiquem —Està en licitació. I ja s’han re- sempre que les mercaderies but cinc ofertes de cinc empre- han de passar per l’interior. Si ses. És probable la línia Tarragona «Els treballs de - Barcelona comque a finals d’any o a principis de recuperació dels parteix passatgers gener s’adjudi- Prats d’Albinyana i mercaderies, col· qui. Caldrà un lapsarà. A més, s’adjudicaran a cal reforçar el cormes per a acabar principis d’any redor Ebre - Hede formalitzar el contracte, per i començaran a nares, potenciar tant, a finals del finals del primer els ports secs i les Terres de l’Ebre primer trimestre trimestre» com a zona amb de 2024 es podran començar un gran potencial les obres. Hem logístic. de recordar que «L’acord de és el projecte de —Com ha anat l’estiba fins al recuperació amla temporada de biental més gran 2029 ha facilitat creuers? una pau social —Molt bé, estem que s’ha fet a Catalunya, després que també s’ha recuperant les xide la recuperavist reflectida fres prepandèmia ció dels estanys a la vegada que en els tràfics d’Ivars d’Urgell. estem treballant registrats» intensament per —S’està regisfer aquest sectrant uns tràfics tor més sostenible excel·lents i un important i més desestacionalitzat. Es creixement. Per què? tracta d’un projecte metropo—Hi ha dos aspectes que s’han lità en el qual compartim lideresolt respecte a l’any passat. ratge amb la resta d’agents. I El primer era el conflicte de una mostra d’això és que l’úll’estiba. Hi ha un acord signat tima taula de creuers es va fer fins al 2029. Això ha facilitat al Teatre Fortuny de Reus i la una pau social, que també s’ha pròxima segurament es farà al reflectit en els tràfics i la velo- Celler Cooperatiu de Vila-seca. citat de càrrega i descàrrega.

El segon aspecte és que hem —La Generalitat ha aprovat millorat l’eficiència dels espais l’avantprojecte de llei per a un portuaris. Estem parlant d’em- impost sobre els grans bucs. magatzematge, bàscules, etc. Els preocupa que actuï com Ara bé, necessitem que s’am- un fre a la competitivitat? pliïn els horaris del PIF (Punt —Entenem perfectament la d’Inspecció Fronterera). En necessitat de descarbonitaquest sentit, hem activat un zar-nos. De fet, ens estem grup de treball amb totes les posicionant com un referent empreses cerealístiques per a en la descarbonització de la continuar millorant com a Port logística portuària. Per tant, no podem anar en contra i fer de lobby. d’una fiscalitat que penalitzi —Quins són aquests aspectes les emissions. Ara bé, tenim a millorar? molts dubtes si aquest impost —Estem activant nous espais descarbonitzarà o si farà que d’emmagatzematge. Ara bé, mercaderies que arribarien a l’estratègia que ens consolida- Tarragona i Barcelona vagin rà com el primer port cerealís- als ports de Marsella o Sagunt. tic de la Mediterrània passa per El sector marítim ja té obligadisposar de més espais d’em- cions de descarbonitzar-se. Si magatzematge a prop dels perdem competitivitat, perpunts de consum d’aquest drem múscul econòmic per a gra, a Lleida, a la Franja i a Sa- fer front a les noves inversions ragossa. I per aconseguir-ho que hem d’impulsar per contical reforçar el ferrocarril entre nuar sent més competitius.

11

TRÀFICS

Tarragona lidera el rànquing i tanca octubre com el port que més creix de l’Estat Ha augmentat un 50% les mercaderies que es van passar pels molls tarragonins

E

rades programades en complexos industrials del pol químic.

Anna Ferran

l Port de Tarragona està vivint un 2023 excepcional en el moviment de mercaderies. Els seus tràfics estructurals, els líquids a doll i els agroalimentaris, acumulen mesos de creixements destacats. A més, altres tràfics vinculats a l’estratègia de diversificació estan registrant dades molt positives que han fet que Tarragona lideri el rànquing dels ports que més creixent de tot l’Estat. Així es desprèn del balanç d’octubre. El passat mes van passar pels molls tarragonins 2,97 milions de tones, cosa que suposa un augment del 47,6% respecte al mateix període de l’any anterior. Les bones dades converteixen octubre en el segon millor mes de l’any, només per darrere de febrer, quan es van moure 2,98 milions de tones.

Altres dades que mostren el creixement dels molls tarragonins són les arribades de vaixells, durant el mes d’octubre hi ha hagut 210 escales, un 13,5% que durant el mateix

Bona trajectòria dels agroalimentaris

Dels líquids a doll, el cru del petroli és el que més ha crescut .

mes de l’any 2022. La xifra de moviment de vehicles que entren i surten de les instal· lacions portuàries tarragonines també segueix una tendència positiva amb 214.903 entrades i sortides, un 1,9% més que l’any anterior.

Els líquids, tràfic tractor

Els líquids a doll han estat els grans responsables de les excel·lents dades d’octubre. I és que han experimentat un creixement del 185,9%, o dit d’una altra manera, s’ha multi-

CEDIDA

plicat garebé per tres la quantitat de líquids a doll –productes químics i petroquímics– que s’han mogut pel Port de Tarragona. D’aquest grup, la mercaderia que més ha pujat ha estat el cru de petroli que ha multiplicat per 9,4 les xifres de fa un any, amb 971.651 tones.

Aquest impuls ha fet que els líquids a doll tornin a ser el tràfic tractor del Port, després d’uns períodes on havia perdut protagonisme a causa de diversos factors, com l’augment dels preus o diverses atu-

Si bé a l’octubre els agroalimentaris no van superar valors respecte a mesos anteriors, continuen registrant dades molt positives. De fet, en l’acumulat de gener a octubre es van sumar 6,47 milions de tones, mentre que en el mateix període del 2022, se situava en 4,89 milions de tones. És remarcable el comportament dels cereals i les seves farines, que amb 669.274 tones, ha crescut un 1,2% i significa la segona millor dada mensual de tota la sèrie històrica, només superat pel mes de gener del 2023 amb 694.000 tones.

Un altre dels subtràfics agroalimentaris que ha registrat un important augment és el de les fruites, hortalisses i llegums.

El 2022, de gener a octubre, s’havien mogut 135.000 tones, mentre que enguany, la xifra s’eleva fins a les 457.000 tones, cosa que suposa una pujada del 238,5%.

12 Dijous 30 de novembre de 2023

port de tarragona INFRAESTRUCTURES

Els sis projectes que impulsaran el creixement sostenible del Port

Treballs destacats com la terminal de Guadalajara o la ZAL avancen a bon ritme i obren camí a un futur més competitiu

C

tots els elements presents. Així mateix, ja s’està treballant en la licitació dels treballs de recuperació, que començaran el pròxim any.

Anna Ferran

réixer en tràfics, en competitivitat i en sostenibilitat. Aquesta és la fita que persegueix el Port de Tarragona. El full de ruta #EcoPort2027 marca les principals línies d’acció en les quals treballar per a fer d’aquesta una infraestructura portuària pionera no només en el sistema portuari espanyol, sinó en el conjunt de la Mediterrània.

L’aposta que fa uns anys va engegar per a diversificar tràfics està donant els seus resultats.

Ara bé, per a consolidar-los i seguir el camí del creixement, el Port està impulsant tot un seguit de projectes estratègics que marcaran un abans i un després en aquesta infraestructura i la deixaran preparada per al futur.

Parc del Port

La restauració dels Prats d’Albinyana no és l’únic projecte en matèria de sostenibilitat ambiental i creació d’espais verds que està impulsant l’Autoritat Portuària de Tarragona. I és que fa uns mesos es va presentar el projecte guanyador del concurs per impulsar la reordenació urbanística de l’entorn de l’APT. La proposta Ciutat Verda al Mar, presentada pel despatx d’arquitectes barceloní Masmaristany va resultar guanyadora. Entre les diverses actuacions a dur a terme, la més destacada és la creació d’un parc de tres hectàrees que actuarà com un gran pulmó verd a l’entorn portuari i com a refugi climàtic. Actualment, s’està enllestint el projecte executiu i els treballs es duran a terme el pròxim any.

Terminal de Guadalajara

Un dels tràfics en el qual el Port de Tarragona té més recorregut és el de càrrega general i de contenidors. La clau per a desenvolupar el seu potencial passa per a consolidar-se com a port de referència al centre de la Península. En aquesta línia, el Port fa anys que treballa en la construcció d’una terminal intermodal situada en els municipis de Guadalajara i Marchamalo. A escassos 60 quilòmetres de Madrid, però fora de l’anella més pròxima a la capital que està altament congestionada, aquesta terminal permetrà plantar qualsevol càrrega que arribi als molls tarragonins al centre de la Península en poc més de sis hores.

El projecte de construcció de la nova terminal intermodal té dues fases. La primera es va finalitzar el passat mes de març i al juliol es va adjudicar per 20,5 milions d’euros la segona fase, que comença aquesta setmana. Les principals actuacions que inclou són les connexions en dos punts a la xarxa ferroviària d’Adif, l’execució de la superestructura de les vies, la instal·lació dels elements de seguretat i comunicació, la pavimentació de la plataforma, l’execució de les estructures, l’electrificació i la catenària

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, l’esplanada de la terminal de Guadalajara; l’estació ferroviària de la Boella; les obres del vial inferior que permetran l’accés a la ZAL des de la carretera C-31 B i una imatge virtual de la futura terminal de creuers i el seu entorn urbanitzat. CEDIDES

corresponent.

Actualment, s’està fent gestions amb Adif ultimar els detalls de la connexió ferroviària.

Estació de la Boella

La Port Tarragona Terminal Guadalajara Marchamalo té una bessona a tocar dels molls tarragonins: la Terminal Intermodal de la Boella. Aquesta estació ferroviària experimentarà una important ampliació i modernització. El projecte per a expandir aquesta infraestructura es desenvoluparà de manera conjunta entre l’Autoritat Portuària i Combi Terminal Catalonia (CTC). CTC és una joint venture liderada per BASF Española i formada per diverses d’empreses logístiques que invertirà 30 milions d’euros en aquesta infraestructura per convertir-la en el seu centre d’operacions cap al centre de la Península i el nord d’Europa. A aquesta important aportació cal sumar-hi els 20 milions que invertirà l’Autoritat Portuària amb l’objectiu de

multiplicar per tres la superfície de la terminal i permetre que cada dia hi puguin operar fins a vuit trens d’entrada i vuit trens de sortida. L’entrada de CTC a la Boella està ultimant-se. Actualment, s’està acabant de redactar el títol concessionari i l’aprovació de la concessió es preveu que arribi al consell d’administració de l’Autoritat Portuària a principis de l’any vinent.

Zona d’Activitats Logístiques

Un dels projectes més rellevants que està impulsant el Port de Tarragona està avançant a bon ritme. Estem parlant de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). Aquest espai d’un milió de metres quadrats situat al terme municipal de Vila-seca, permetrà acollir activitats empresarials d’alt valor afegit.

Mentre s’estan cercant els millors candidats per a ocupar els espais, l’APT està treballant en les obres de condicionament de l’espai. El vial

perimetral de la ZAL –l’artèria que ordenarà el trànsit rodat a l’interior del recinte– va quedar finalitzada fa uns mesos i ara s’està avançant en els treballs de creació del vial inferior de la C-31 B, que permetrà connectar la ZAL amb el vial de vehicles pesants que dona accés a l’A-7 (vial dels Prats). Actualment, s’està executant la fase 1 del projecte, que es preveu que acabi durant el primer trimestre de 2024. La segona fase començarà tot seguit i s’estima que finalitzarà abans del pròxim estiu, deixant la ZAL connectada amb una de les principals vies del territori.

Prats d’Albinyana

El desenvolupament de la ZAL va estretament lligat al projecte de recuperació dels Prats d’Albinyana, una zona natural d’alt valor situada a la Pineda i inclosa dins de l’àrea protegida de la Xarxa Natura 2000.

La recuperació d’aquest espai d’aiguamolls de més de 37 hectàrees és una mesura compen-

satòria per la urbanització dels terrenys de la ZAL i esdevindrà l’actuació més important a Catalunya en els últims 30 anys en matèria ambiental.

En els darrers temps, aquest projecte ha viscut dues fites crucials per a la seva materialització. El passat juliol, es fa finalitzar el desviament del canal de drenatge de les aigües pluvials de diversos vials pròxims a la ZAL, com l’A-7. Fins al moment, aquest canal travessava pel mig dels Prats d’Albinyana, cosa que impossibilitava la seva recuperació. Per això, es va decidir canalitzar l’aigua pluvial pel perímetre exterior. Després de vuit mesos de treballs, l’obra va quedar conclosa el passat juliol.

La segona fita assolida va arribar a principis de novembre.

I és que després d’un procés judicial, el Port consolidava l’expropiació de l’última finca que restava dins del perímetre a restaurar. El passat dia 9 es va fer l’entrada a finca i ja s’està treballant per a eliminar

Terminal de creuers

La sostenibilitat, però, té moltes cares i una d’elles es pot veure en el projecte de construcció de la nova terminal de creuers, ubicada al moll de Balears. Global Ports Holding, l’empresa concessionària de la gestió de l’activitat creuerística, ha projectat un edifici innovador basat en criteris sostenibles de principi a fi. De fet, els diversos mòduls que conformaran la construcció s’estan produint de manera industrialitzada en una empresa especialitzada d’Almeria. Aquesta aposta suposa una reducció del 50% en la generació de residus i del 60% en emissions de CO2 derivades del procés de construcció. A més, minimitza els riscos laborals associats a l’obra.

La fabricació dels mòduls avança al ritme previst i, mentrestant, s’estan duent a terme els treballs necesairis a peu de moll per a facilitar la seva instal·lació. La previsió és que la terminal estigui operativa quan comenci la temporada de creuers 2024.

Dijous 30 de novembre de 2023

port de tarragona L’atrill

SOSTENIBILITAT

Fer de la mar una font de riquesa, innovació i biodiversitat

Nous horitzons per APPORTT

D

es del juliol de l’any 1992, 31 anys ja, que l’agrupació APPORTT AIE, vetlla en major o menor mesura segons els seus recursos i l’època que li ha tocat viure, per la promoció dels interessos comuns a les empreses del Port de Tarragona, coordinant la prestació de serveis per a auxiliar, facilitar, desenvolupar i millorar els resultats de les activitats empresarials dels seus socis, actualment al voltant d’un centenar.

Fins ara APPORTT s’havia centrat en una visió majoritàriament comercial clàssica dels serveis que donava, i està clar que és imprescindible que no es perdi aquesta visió que és una branca important de la raó de ser de l’agrupació, i que ha donat molts èxits al llarg dels anys.

Però el que també està clar és que els temps estan canviant i és necessari canviar amb ells, si volem que APPORTT continuï sent l’eina útil que Els temps estan fins ara ha estat canviant i és necessari per les empreses canviar amb ells, si i entitats associavolem continuar sent des. Per tant, és neuna eina útil cessari que afegim més branques a l’existent, sempre coordinats amb el Port de Tarragona.

L’entrada del nou president del Port de Tarragona va ser un punt d’inflexió en aquest sentit, identificant APPORTT com l’eina adequada per tirar endavant la Transició Energètica del Port de Tarragona. Ens trobem en un moment d’emergència climàtica que no tindrà una solució fàcil, si és que l’arriba a tenir, tot i que està a les nostres mans intentar-ho i aconseguir-ho. Des del punt geogràfic de més consum energètic del camp de Tarragona, sentim aquesta responsabilitat, sabent també que aquesta transició és una oportunitat per les empreses. Estem segurs que la gestió de l’energia ha de poder millorar la competitivitat d’aquestes, i en això estem treballant, el fet de desbrossar un camí per on fins ara ningú ha transitat augmenta la complexitat de tot plegat, estem en el camí correcte i després d’haver descartat diverses opcions, probablement a principis de l’any que ve es podrà presentar l’Entitat Energètica que des d’APPORTT ha de gestionar-ho.

Marc Roca Gerent d’APPORT

13

L’APT promou una acceleradora d’’startups’ vinculades a l’economia blava

F

Anna Ferran

er de la mar una font de riquesa i activitat econòmica. Aquest és el principi sobre el qual s’articula el concepte d’economia blava.

Els entorns portuaris han estat sempre espais potenciadors de l’economia blava. I és que tant la pesca com el transport marítim són dues de les activitats clàssiques que s’emmarquen dins d’aquest sector, però no són els únics. El món de la nàutica, l’esport, l’oci o el turisme també s’hi engloben. I és que la mar té un potencial enorme a explotar, però cal innovació.

Amb l’objectiu de promourela i estimular el sorgiment de noves empreses el territori, l’Autoritat Portuària s’ha erigit com a catalitzador de l’economia blava.

Aquest objectiu, que s’emmarca dins de l’#EcoPort2027, es materialitzarà amb la creació d’una acceleradora d’startups vinculades a l’economia blava situada a la planta 2 de la seu institucional de l’APT. Les empreses que s’hi instal·lin promouran innovacions que permetran donar respostes als reptes de futur que la comunitat portuària afronta.

D’ençà que el president Garreta va presentar aquesta nova línia de treball, la primavera passada, el projecte s’ha anat consolidant. Així doncs, s’ha designat a APPORT, l’Agrupa-

Els projectes d’immersió de biòtops estan donant bons resultats.

CEDIDA

ció per a la Promoció del Port Com a experta en l’àmbit de de Tarragona, com l’encarre- les startups, StartSud ha fet un gada de coordinar la iniciativa, estudi per a determinar quines coincidint amb la nova etapa són les adaptacions a fer en que l’entitat està encetant i que l’espai de la segona planta de la la posicionarà seu de l’APT, perEl Port treballa què s’ajustin a les com un dels promotors d’un port necessitats de les per crear una més sostenible i empreses. Abans Anella Blava, competitiu. que acabi l’any, que allargui cap el recinte estarà APPORT va a la mar l’actual habilitat i llest signar a principis d’aquest mes per a començar a Anella Verda de novembre un acollir empreses contracte amb relacionades amb StartSud, una plataforma de l’economia blava. creació, acompanyament i Impulsar l’anella blava promoció d’empreses emergents de la Catalunya Sud. Al darrere de l’aposta per a

promoure una acceleradora d’startups, hi ha el compromís d’atreure talent al territori. Per aconseguir-ho, però, no n’hi ha prou amb estimular un ecosistema empresarial innovador, calen altres incentius, entre ells un urbanisme més social. És per això que l’APT ha engegat el projecte de remodelació de tot l’entorn urbà que envolta la seu, que inclourà, entre altres elements, el futur Parc del Port. Aquest espai i la nova reordenació promouran els espais verds i la mobilitat sostenible, que faran més atractiu l’entorn.

Aquest impuls a l’urbanisme social està íntimament lligat al concepte d’Anella Blava, un espai que doni continuïtat en direcció al mar a l’Anella Verda de Tarragona. Una de les iniciatives alineades a la creació d’aquesta Anella Blava són els diversos projectes d’instal· lació de biòtops.

El 2021, es va tenir una primera experiència, en col· laboració amb la URV, amb resultats satisfactoris. A principis de 2023 es va engegar una nova iniciativa, amb tres immersions de biòtops dins d’espais portuaris. Nou mesos després s’ha registrat un augment de la biodiversitat del 75%. Els resultats, doncs, avalen la iniciativa i donen peu a l’Autoritat Portuària a continuar dedicant esforços a preservar la vida marina.

Des de 1992 treballant per la promoció i la competitivitat de les empreses i les entitats del Port de Tarragona Passeig de l’Escullera, s/n, 43004 Tarragona apportt@apportt.com https://apportt.com https://twitter.com/APPORTT_AIE 977 259 400 - EXT 1322

14 Dijous 30 de novembre de 2023

port de tarragona TRANSICIÓ ENERGÈTICA

Electrificació, renovables i hidrogen: els pilars de la descarbonització de la comunitat portuària L’APT està fent les primeres passes per a convertir el Port en un entorn zero emissions

D

Anna Ferran

escarbonitzar el Port i la comunitat portuària.

Aquesta és la fita principal que articula l’estratègia de futur recollida sota el títol #EcoPort2027. Aconseguir un entorn lliure d’emissions per a ser més competitius i més respectuosos amb el medi ambient és un repte majúscul en el qual el Port de Tarragona està treballant-hi amb fermesa i compromís. Ara fa un any, quan Saül Garreta accedia a la presidència de l’Autoritat Portuària fixava la descarbonització com la meta a assolir durant el seu mandat. Ara, dotze mesos després, s’han fet avenços que estan establint les bases per a assolir-la.

Electrificar els molls

Un dels principals projectes per a descarbonitzar el Port és l’electrificació dels molls.

Ara, quan un vaixell atraca ha de continuar amb els motors engegats, cremant combustible i, per extensió, generant emissions, per a disposar d’energia a bord. L’electrificació dels molls suposarà la creació d’una instal·lació elèctrica que permetrà que els vaixells s’endollin al moll i s’abasteixin de l’electricitat que aquest els proveeixi durant la seva estada al port, cosa que reduirà dràs-

ticament les emissions dins del recinte portuari. Actualment, l’APT ja té redactats els avantprojectes per a l’electrificació dels molls d’Andalusia i Balears, que comptarà amb una inversió de 8 milions d’euros. Es començarà el projecte el pròxim any i es preveu que entri en funcionament el 2026.

Ara bé, als molls, hi ha altres elements que també generen emissions. Un d’ells són les grues. Per això, s’ha impulsat un altre projecte que permetrà electrificar les grues del moll de Castella. Amb una inversió de 2,5 milions d’euros, s’executarà durant el 2024.

La comunitat energètica

Fer el salt cap a l’electrificació, però, requereix energia verda si es vol ser realment sostenible. Fa temps que l’Autoritat Portuària està fent instal· lacions de solar fotovoltaica a les teulades dels seus edificis per a autoabastir-se. No obstant això, si el conjunt de la comunitat portuària vol fer avenços en matèria d’electrificació, cal disposar de més molta més energia renovable. És per això que sestà impulsant una comunitat energètica a l’entorn portuari, que gestioni la creació i distribució d’electricitat verda i faciliti la transició energètica del conjunt d’actors portuaris.

Ja s’han començat a fer proves tècniques per avançar cap a la futura comunitat energètica.

APPORT coordinarà aquesta iniciativa, que ja està fent les primeres passes, tant en un nivell administratiu, amb la modificació d’estatuts, com tecnològic. I és que fa uns mesos l’APT va fer amb èxit una prova pilot d’Smart Grid al Moll de Costa. L’Smart Grid –una xarxa intel·ligent que donarà suport a la futura Comunitat Energètica– permet monitorar produccions i consums energètics i fer

simulacions, cosa que la convertirà en una eina clau.

Eòlica al dic de Llevant

Fins ara, tota l’electricitat renovable que està produint el Port és d’origen solar fotovoltaic, però l’APT vol explorar altres opcions, com l’eòlica. En aquest sentit, s’està engegant un projecte per a instal·lar tres aerogeneradors de 6,5 MW al dic de Llevant, que permetrin

en detall

Ser la plataforma logística de les noves energies «El Port de Tarragona està accelerant les gestions per posicionar-se com a port referent a Europa en els tràfics relacionats amb les noves energies i nous vectors energètics». Així ho assegurava el president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta, en el marc de la setena edició del Med Hub Day. Aquesta trobada batia rècord amb més de 160 participants que van poder escoltar les ponències i taules rodones en les quals es va debatre el paper que tindran els ports en la transició energètica.

Els conferenciants van evidenciar que els ports, especialment aquells que tenen un volum destacat de tràfic de líquids, com és el cas del tarragoní, tenen grans oportunitats en el marc de la transició energètica. I és que estan cridats a ser la plataforma logística que permeti l’entrada i sortida dels nous vectors energètics, com l’hidrogen verd i els seus derivats, i també dels combustibles alternatius.

CEDIDA

un estalvi de, com a mínim, dos milions d’euros anuals en consum energètic.

Proves pilot amb hidrogen

Ara bé, hi ha activitats on l’electrificació és difícil i és aquí on els nous combustibles i vectors energètics, com l’hidrogen verd guanyen especial protagonisme. El Port, amb col·laboració amb l’Oficina Tècnica de la Vall de l’Hidro-

gen, que té la seva seu a l’edifici institucional de l’APT, estan treballant per a dur a terme dues proves pilot de reconversió de fuel a hidrogen d’una locomotora i dues embarcacions, una de pesca i l’altra de la policia portuària. En aquest moment, s’estan determinant les necessitats tecnològiques del projecte i s’estan buscant empreses capacitades per a emprendre aquesta innovació.

Dijous 30 de novembre de 2023

port de tarragona PORT-CIUTAT

‘Nadal del Somni’ de Port Tarragona es transforma en un espai de creació i sostenibilitat L’encesa de llums, demà al vespre, marcarà el tret de sortida a una programació familiar que durarà fins al 6 de gener

E

Redacció

l Port de Tarragona ho té tot a punt per donar el tret de sortida al seu Nadal de Somni, la seva programació d’activitats culturals, artístiques, esportives i familiars d’aquest Nadal. Demà, es donarà el tret de sortida amb la tradicional encesa de llums del Serrallo i el Moll de Costa, a dos quarts de 8 del vespre.

Fins al 6 de gener, els diferents espais del Moll de Costa acolliran tota mena d’activitats pensades per al públic familiar, on la creativitat, la sostenibilitat i

Q

la cooperació seran els fils conductors. Totes les propostes són gratuïtes.

La llum serà una de les grans protagonistes. La il·luminació de la façana marítima, amb espais com l’espai El Bosc encantat i l’exposició El Mar de llum al Tinglado 2 al Moll de Costa ompliran els carrers de color amb una instal·lació alimentada al 100% amb energia verda.

El Nadal del Port també es caracteritza per potenciar artistes del territori establint sinergies amb iniciatives culturals i artístiques que es mouen per la ciutat i un entorn més pròxim. I

ualitat, seguretat i protecció del medi ambient. Aquests són els tres elements que defineixen l’ADN de City Net. Aquesta empresa ofereix un servei integral de neteja i manteniment per a empreses i particulars. La professionalitat del seu equip a mà, la cerca de solucions personalitzades per a cada client i l’ús de productes amb segell ecofriendly són els pilars que millor defineixen el seu servei. Bona mostra d’això són les certificacions i els segells que han obtingut recentment per part d’organismes independents.

Així doncs, els serveis de City Net compten amb tres segells ISO. D’una

enguany, el Nadal portuari juga amb els conceptes del ‘fons i la forma’ com a estratègia lúdica i de conscienciació ambiental amb activitats i elements que conviden el públic assistent a cuidar el nostre planeta a través d’activitats de reciclatge, reutilització de materials, reinvenció i revolució en espais amb activitats que fomenten la creativitat, la sostenibilitat i la cooperació.

L’encesa de llums

L’encesa marca el tret de sortida. Més enllà de l’expectativa per a veure la il·luminació na-

SERVEI RECOMANAT

City Net: qualitat, persones i medi ambient Aquesta empresa de neteges i manteniments compta amb tres segells ISO que l’acrediten banda, han aconseguit l’ISO 9001, que acredita la qualitat del seu servei. Així mateix, l’Organització Internacional per a l’Estandardització també els ha dis-

Tota la il·luminació nadalenca estarà alimentada amb energia verda.

dalenca, el públic podrà gaudir d’un espectacle de dansa de la Jove Cia de dansa Arantxa Sagardoy i inspirat en El Trencanous de Txaikovski, així com de la presència dels gegants i la coral del Serrallo. La xocolatada popular i focs artificials arrodoniran l’activitat.

Les germanes Neddermann, en concert

El concert de Nadal és una altra de les propostes més esperades. Enguany, estarà protagonitzat per les germanes Judit

tingit amb l’ISO 14001, que valida pel compromís amb la protecció del medi ambient. Per últim, cal destacar que han obtingut també l’ISO 45011, referent a la seguretat i a la salut dels treballadors. I és que per a City Net el seu equip humà és la base del seu servei.

Les certificacions que han rebut evidencien el compromís amb la feina ben feta en tots els àmbits on treballen: oficines, comunitats de veïns, centres educatius, restauració i hoteleria, centres mèdics i assistencials, comerços i indústries. De fet, alguns dels seus principals clients són concessionàries del Port de Tarragona. A. Ferran

CEDIDA

i Meritxell Neddermann. Les dues cantants presentaran un concert de nadales populars inspirades en el seu treball Present. El disc és una revisió de nadales populars catalanes amb el toc Neddermann. El concert serà el 23 de desembre al Tinglado 1 del Moll de Costa i les invitacions gratuïtes ja es poden aconseguir a la web d’Entradium.

Activitats per a tothom

Entre les activitats, en destaca el Magatzem Reial que un

15

any més s’instal·larà al Refugi 1. Així mateix, el Tinglado 1 es convertirà, del 27 al 30 de desembre en La fàbrica de les joguines, amb tallers, espectacles, jocs gegants, espai nadó, pinta-cares. Així mateix, el Tinglado 2 acollirà el muntatge immersiu Un Mar de Llum, que permetrà als visitants fer un viatge des del fons marí a la superfície.

El Moll de Costa, reconvertit en el Passeig dels Estels, comptarà amb una selecció de parades d’artesania feta al territori. A les placetes de davant del Tinglado 1 i del refugi 1 es podran degustar propostres gastro fetes amb productes de proximitat i en la plaça de davant del Tinglado 1, a més, hi haurà un espai musical, amb sessions de Dj tarragonins cada dia, així com l’exposició de bicicletes extravagants Bicis Boges.

La programació es completa amb diversos tallers al Museu del Port; un contacontes i un escape room a l’Arxiu, les visites a un dels vaixells de l’ONG Open Arms, coincidint amb el 75è aniversari de la declaració dels Drets Humans; i El tió de les tecletes i l’arribada dels Reis d’Orient, al Teatret del Serrallo.

El seu equip humà és la base del servei que ofereixen.

CEDIDA

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

16 Dijous 30 de novembre de 2023

Dijous 30 de novembre de 2023

Surt la licitació per garantir les oficines bancàries a la demarcació Comarcal Arribaran a l’Alt i el Baix Camp, al Baix Penedès, la Conca de Barberà, al Garraf i al Tarragonès Redacció El Departament d’Economia i Hisenda ha donat el tret de sortida al projecte per dotar d’oficines mòbils bancàries a la demarcació de Tarragona.

Per tal de guanyar eficàcia, optimitzar el temps i que el servei sigui ambientalment sostenible, evitant desplaçaments de llarg recorregut entre els municipis inclosos en el servei, la licitació s’ha divi-

dit en els 5 lots i, un d’aquests se centra en la demarcació.

Així doncs, aquest servei s’estendrà a municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Garraf i el Tarragonès.

ANUNCI pel qual se sotmet a informació pública la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia, autorització administrativa de construcció, de declaració d’utilitat pública i d’autorització del projecte d’actuació específica d’interès públic en sòl no urbanitzable i avaluació d’impacte ambiental del projecte del parc solar anomenat Flix-Ascó I de 16,06 MW sobre terreny en sòl no urbanitzable, al terme municipal de Flix, a la comarca de la Ribera d’Ebre i la seva infraestructura d’evacuació, la línia subterrània de 30 kV que connecta la instal·lació de producció a la subestació SET ERCAM 30/132 kV, la línia d’alta tensió “SET ERCAM-APOYO” de 132 kV en simple circuit, que connecta la subestació SET ERCAM amb el recolzament 39 de la línia elèctrica d’alta tensió “SET ESTREBADES-SET PROMOTORES ASCÓ 1” de 132 kV en doble circuit amb final a la SET PROMOTORES ASCÓ 1, connectada a través de la línia aèria d’alta tensió 400 kV “ST. PROMOTORES ASCÓ I – ST. ASCO REE” amb el nus de la Xarxa de Transport “ASCÓ 400 kV”, en els termes municipals de Flix i Ascó, a la comarca de la Ribera d’Ebre. (Expedient: FUE-2022-02595185).

La legislació aplicable a aquesta instal·lació és, bàsicament, la següent: A efectes energètics: Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric; Reial decret 413/2014, de 6 de juny, pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus; Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, sobre procediments d’autorització de les instal·lacions de producció, transport i distribució d’energia elèctrica i Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. A efectes ambientals: Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. A efectes urbanístics: la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme aprovada pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme. A efectes paisatgístics: la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i el Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.

D’acord amb el que disposa l’article 15 del Decret llei 16/2019, se sotmet a informació pública amb efectes en els procediments administratius següents: el procediment per a l’obtenció de l’autorització administrativa prèvia i de construcció, el procediment per a la declaració d’utilitat pública, el procediment per a l’autorització del projecte d’actuació específica d’interès públic en sòl no urbanitzable i el procediment d’avaluació d’impacte ambiental, el projecte de la instal·lació referenciada, durant un període de 35 dies.

Persona peticionària: SANMAD SONNE 3 PINSAPO, SL, amb domicili social al Polígono Industrial Cabanillas C/ Francisco de Medina y Mendoza, 1 Nave 66 Cabanillas del Campo 19171 Guadalajara.

Objecte de la sol·licitud: Autorització administrativa prèvia, autorització administrativa de construcció, el procediment per a la declaració d’utilitat pública, autorització del projecte d’actuació específica d’interès públic en sòl no urbanitzable i avaluació d’impacte ambiental del projecte del parc solar fotovoltaic Flix-Ascó I de generació d’energia elèctrica, sobre terreny en sòl no urbanitzable, amb una potència instal·lada de 21,01 MWp i 16,06 MWn i les seves infraestructures d’evacuació, línia soterrada a 30 kV que connecta la instal·lació de producció a la SET ERCAM 30/132 kV en el terme municipal de Flix.

Expedient: FUE-2022-02595185 Nom instal·lació: “Planta solar fotovoltaica Flix-Ascó I” Ubicació de la instal·lació: Flix, a la comarca de la Ribera d’Ebre.

Finalitat: Producció d’electricitat aprofitant l’energia solar fotovoltaica, així com la seva evacuació a la xarxa d’energia elèctrica.

Descripció de les instal·lacions: a. Característiques principals de la instal·lació de generació anomenada “Planta solar fotovoltaica Flix-Ascó I”: - Planta solar: consta de 31.360 panells solars fotovoltaics de 670 Wp de potència unitària, amb una potència total instal·lada de 21,01 MWp i 16,06 MWn i de 62 inversors trifàsics de 330 kVA de potència.

- Terme municipal afectat: Flix, comarca de la Ribera d’Ebre. b. Característiques principals de la línia soterrada d’alta tensió (LMT FLIX-ASCÓ I): - Sistema: corrent altern trifàsic.

- Tensió de servei: 30 kV. - Freqüència: 50 Hz. - Longitud: 3,100 km.

- Origen: PSFV FLIX-ASCÓ I al terme municipal de Flix.

- Destinació: SET ERCAM 30/132 kV al terme municipal de Flix.

- Termes municipals afectats: Flix, a la comarca de la Ribera d’Ebre. c. Característiques principals de la Subestació col·lectora elevadora (SET ERCAM 30/132 kV): - Sistema: corrent altern trifàsic.

- Tensió de servei: 30/132 kV. - Freqüència: 50 Hz. - Terme municipal afectat: Flix, a la comarca de la Ribera d’Ebre. d. Característiques principals de la línia d’alta tensió SET ERCAM-APOYO 132 kV (LAAT “SET ERCAM-APOYO”): - Sistema: corrent altern trifàsic.

- Tensió de servei: 132 kV. - Freqüència: 50 Hz. - Longitud: 1,32 km.

- Simple circuit - Origen: SET ERCAM 30/132 kV I al terme municipal de Flix.

- Destinació: Recolzament 39 LAAT “SET ERCAM-APOYO” al terme municipal de Flix.

- Terme municipal afectat: Flix, a la comarca de la Ribera d’Ebre. e. Característiques principals de la línia elèctrica d’alta tensió “SET ESTREBADES-SET PROMOTORES ASCÓ 1” 132 kV (LAAT “SET ESTREBADES-SET PROM ASCÓ 1”) - Sistema: corrent altern trifàsic.

- Tensió de servei: 132 kV. - Freqüència: 50 Hz. - Longitud: 18,128 km. 11,431 km amb SC i 6,697 km amb DC compartint infraestructures amb altre circuit.

- Doble circuit.

- Origen: SET ESTREBADES en el terme municipal de Maials.

- Destinació: SET PROMOTORES ASCÓ 1 en el terme municipal d’Ascó.

- Terme municipal afectat: Flix, a la comarca de la Ribera d’Ebre. f. Característiques principals de la SUBESTACIÓN PROMOTORES ASCÓ I 400/132kV (ST. PROM ASCÓ I 400/132 kV): - Sistema: corrent altern trifàsic.

- Tensió de servei: 132/400 kV. - Freqüència: 50 Hz. - Terme municipal afectat: Ascó, a la comarca de la Ribera d’Ebre. g. Característiques principals de la línia Aèria Alta Tensió 400 kV ST. PROMOTORES ASCÓ I – ST. ASCO REE 400 kV (LAAT “ST. PROM ASCÓ I – ST. ASCO REE”): - Sistema: corrent altern trifàsic.

- Tensió de servei: 400 kV. - Freqüència: 50 Hz. - Longitud: 808 m.

- Simple circuit.

- Origen: ST. PROMOTORES ASCÓ I 400/132kV en el terme municipal d’Ascó.

- Destinació: ST. ASCO REE en el terme municipal d’Ascó.

- Terme municipal afectat: Ascó, a la comarca de la Ribera d’Ebre.

Les entitats de crèdit que estiguin interessades a presentar-se al concurs, tenen temps fins al 20 de desembre.

Les que surtin adjudicatàries hauran d’iniciar el servei dins un termini màxim de

nou mesos a partir de la data de formalització, que podran escurçar però mai superar.

Per tant, l’entrada en funcionament del servei serà durant el segon semestre del 2024. El valor estimat del contracte,

17

que tindrà una durada de dos anys prorrogables a dos més, és de 6,1 milions d’euros pels quatre anys. Les empreses adjudicatàries hauran d’adaptar els vehicles i incloure-hi la instal·lació d’un caixer automàtic, desenvolupar el programari, mantenir els equips i sistemes i aportar els mitjans necessaris per prestar el servei requerit. En aquest sentit, hauran de destinar un mínim de dos professionals per cada lot: un tècnic de banca i un vigilant de seguretat que faci de transport-xofer.

Punt de connexió: nus SET Ascó 400 kV Pressupost total de la instal·lació FV: 11.508.841,35 euros Pressupost total de la instal·lació LMT FLIX-ASCÓ I: 390.630,00 euros Pressupost total de la instal·lació SET ERCAM 30/132 kV: 1.742.704,00 euros Pressupost total de la instal·lació LAAT “SET ERCAM-APOYO”: 162.649,00 euros Pressupost total de la instal·lació LAAT “SET ESTREBADES-SET PROM ASCÓ 1”: 1.987.236,84 euros Pressupost total de la instal·lació ST. PROM ASCÓ I 400/132 kV: 11.241.698,16 euros Pressupost total de la instal·lació LAAT “ST. PROM ASCÓ I – ST. ASCO REE: 527.463,52 euros Es publica per a què totes aquelles persones interessades o entitats que es considerin afectades puguin examinar el projecte tècnic executiu, el projecte d’actuació específica, l’estudi d’impacte ambiental i la relació de bens i drets afectats a les oficines dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, plaça Gerard Vergés, núm. 1 de Tortosa, o al tauler d’anuncis de la Generalitat de Catalunya https://tauler.seu.cat/inici.do?idens=1 i formular, preferentment per mitjà electrònic https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Peticio-generica, indicant a l’assumpte el número de l’expedient que consta al títol de l’Anunci, i dirigida als Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, les al·legacions que creguin oportunes en el termini de 35 dies comptats a partir de l’endemà de la publicació d’aquest Anunci.

La consulta presencial requerirà sol·licitar cita prèvia, trucant al telèfon 977 44 12 34 en horari de 9.00h a 14.00h o mitjançant el següent enllaç: https://ovt.gencat.cat/gsitfc/AppJava/citpre/citpre.do?set-locale=es_ca Tortosa, a 29 de novembre de 2023 F. Jesús Gómez Fernàndez Director dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre Annex Llista concreta i individualitzada dels bens i drets afectats: Terme municipal de Flix a la Ribera d’Ebre

18 Dijous 30 de novembre de 2023

Els sanitaris es mobilitzen en contra del preacord de l’ICS Protesta Demanen «un acord equitatiu per a totes les categories» Pellicer: «Demanem que s’asseguin i negociem les millores salarials i laborals»

Cristina Cuadrat Gonzalez «Més responsabilitats, més sous» era el missatge més llegit a les protestes que es van dur a terme ahir a diversos centres sanitaris, com a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona o al CAP Llibertat de Reus, entre altres.

Les mobilitzacions es deuen a «la signatura del preacord de l’ICS perquè es presenten més retallades que beneficis i tampoc no reconeix a cap estament que no sigui els metges», explicava ahir Toni Pellicer, delegat de CATAC-CTS en la junta de personal d’atenció primària del Camp de Tarragona, qui afegia que «el que nosaltres reclamem és que sigui equitatiu per a totes les categories».

Pellicer també va destacar que, a més a més, «aquest preacord no contempla el re-

Sanitaris manifestant-se ahir al CAP Llibertat de Reus. Gerard Martí

torn de les retallades que vam tenir el 2010. Als treballadors de l’ICS ens van treure un 5% i no l’han tornat, igual que els tres dies de lliure disposició ni moltes altres coses».

El delegat indica que «el CATAC-CTS és l’únic sindicat

que no ha signat aquest preacord perquè creiem que és indecent i indigne», ja que des del sector «ens sentim menyspreats i volem fer veure que això no és un bon pacte».

Segons Pellicer, «el mateix conseller Balcells va reconèi-

xer que és un acord insuficient. I si ho reconeixen demanem que s’asseguin a la taula, en parlem i negociem per les dues bandes tant les millores salarials i laborals».

Preguntat per la coordinació amb altres sindicats, Pellicer indica que s’han posat en contacte amb la resta que no formen part de la mesa sectorial i, segons ha pogut saber Diari Més, es farà un «preavís» de vaga «on possiblement pararem el 13 o el 14 de desembre i el 17 o el 24 de gener.

A més, entre aquestes dates ens continuarem mobilitzant tant als centres d’atenció primària com a l’hospital».

L’Ajuntament de la Selva del Camp aprova un pressupost de 9,1 milions d’euros pel 2024 Municipal S’invertirà en la remodelació de carrers i instal·lacions municipals, entre altres Redacció L’Ajuntament de la Selva del Camp va donar ahir llum verda als pressupostos pel 2024.

Els comptes generals de l’any vinent contemplen una previsió d’ingressos i despeses equilibrada en els 9.170.000 euros, unes xifres similars a les de l’any passat.

Dins de la cartera d’inversions, hi destaca una partida de 431.000 euros aproximadament que es destinarà a la remodelació del carrer de les Eres, «un projecte que fa molt temps que els veïns reclamaven». Així doncs, aquest tram renovarà els serveis, el paviment i la reconstrucció de les voreres. D’altra banda, també es preveu invertir 50.000 euros en la creació d’una zona d’aparcament al convent de Sant Agustí, 40.000 euros a la construcció de trenta nous nínxols al cementiri muni-

cipal i 30.000 euros en la redistribució de l’espai al casal d’entitats del carrer de l’Horta. De cara al 2024, el consistori vol dedicar una part destacada de les inversions orientades a l’eficiència energètica, pressupostant prop de 430.000 euros en aquest àmbit.

Els comptes de 2024 han sigut aprovats gràcies als vots a favor dels socis de govern, el PSC i ERC. L’alcalde de la Selva del Camp, Josep Masdeu, va manifestar que es tracta d’un pressupost «adequat a les necessitats de la població», mentre que el tinent d’alcalde, Enric Roberto, va destacar especialment la varietat d’actuacions en les inversions, «que revertiran directament en el benestar dels selvatans». Per altra banda, els membres de l’oposició, Junts per Catalunya i la CUP, han votat en contra.

OCI

Ascó dona el tret de sortida a les festes amb la XIV Fira de Nadal i la XII Mostra del Cava Ambdues cites es duran a terme aquest cap de setmana

A

A. Ferran

recrea com eren les botigues antigament. Així mateix, a la plaça de Cal Cavaller d’Ascó, es podrà veure el diorama Buscant posada. I els que busquin música i ball, dissabte es viurà la Nit de Djs amb el grup de versions La Tropical.

Tota la recaptació de les entrades del concert anirà a favor de La Marató de TV3.

scó dona la benvinguda a les festes nadalenques aquest cap de setmana, amb dues cites destacades: la XIV Fira de Nadal i la XII Mostra del Cava. Ambdues propostes ompliran la localitat de la Ribera d’Ebre d’activitats culturals, enogastronòmiques i d’oci. La Fira de Nadal esXI Mostra del Cava tarà oberta dissabte, d’11 a 2 i de A la Fira de Nadal, aquest cap de Demà divendres setmana cal sumar-hi la Mostra 4 a 9, i diumenge, de 10 a 2 i de 4 se celebrarà la del Cava, que enguany arriba a a 9. En ella, es podran trobar tota segona edició mena de productes nadalencs, la dotzena edició. Tant dissabte gastronòmic i moltes idees per com diumenge, es faran tastos de la Gran Nit a regalar. A banda dels estands del Cava amb un de caves amb maridatges, en expositius i de venda, la Fira de de matí i tarda. Després sopar maridatge horari Nadal sempre inclou un bon grade l’èxit de la primera edició, cepat d’activitats. lebrada l’any passat, enguany es Es faran les cagades del Tió gegant i tallers torna a organitzar la Gran Nit del Cava. Aquesper a la canalla on aprendran a fer elements ta segona edició del sopar maridatge estarà decoratius nadalencs amb diverses tècni- dirigit per Anna Casabona, subcampiona del ques. A més, els més menuts podran conèixer Concurs de Millor Sommelier de Catalunya el Pare Noel i fer-se una foto amb ell. A tot 2023 i tercera millor sommelier d’Espanya això cal sumar-hi que la Sala Antic Hospital del 2022, que guiarà els participants entre la acull l’exposició Aquells antics comerços, que selecció d’escumosos feta per a l’àpat.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dijous 30 de novembre de 2023

19

Óscar Sanz: «Aquesta plantilla té un aire especial, és un any en el qual poden passar coses boniques» Entrevista El migcampista del Nàstic de Tarragona reflexiona sobre el seu creixement com a jugador i sobre el retorn a l’estadi Reina Sofía, on va jugar la darrera temporada amb l’Unionistas Arnau Montreal Quesada Després d’una ratxa de set partits sense guanyar, una victòria contundent contra el líder és la millor medicina per recuperar les bones sensacions.

«Fa setmanes treballàvem per tornar al camí de les victòries. Només faltava corregir petits detalls i, el darrer dissabte, contra el líder i amb un 3-0 va ser la millor manera de ressorgir. Aquest és el resultat del treball de molts entrenaments».

Va ser el primer en arribar per refusar la pilota després que Alberto Varo aturés el penal.

«La col·locació de cada jugador està entrenada. Per la meva part, m’agrada estar atent a aquestes jugades i apagar els petits incendis».

Aquest diumenge torna a l’estadi que va ser casa seva. Com se sent per enfrontar-se a l’Unionistas de Salamanca?

«Tinc moltes ganes de tornar

a l’estadi Reina Sofía. He sentit a la meva pell el que és jugar com a local, amb el suport de l’afició. Ara, tinc molta curiositat de viure l’experiència com a visitant. El que és segur és que anirem allà a guanyar per allargar la dinàmica».

Tot i que la seva ratxa de resultats no és bona, és difícil guanyar a l’estadi de l’Unionistas.

«No és fàcil per la seva afició.

Tenen un amor molt especial per al seu club després del que va passar amb el futbol a la seva ciutat anys enrere i l’ambient és especial. Per la meva part, patiré la seva pressió durant el partit, però un cop acabi, espero rebre la seva estima».

Com va ser la decisió de tornar al Nàstic aquest estiu?

«Tenia un any opcional en el contracte i vaig notar molt interès en el fet que tornés tant per la direcció esportiva com per Dani Vidal. Fa molts anys que estic al Nàstic i, com qualsevol nen que juga ara al futbol base, el que volia era jugar

al primer equip en plenes condicions. No vaig trigar molt a prendre la decisió de tornar a casa».

En què ha canviat l’Óscar Sanz que va pujar al primer equip fa dues temporades amb el d’ara?

El canvi «Estic agraït del camí que he recorregut. He avançat pas a pas per tornar al Nàstic» «He crescut sobretot en la mentalitat. A vegades has de sortir a jugar fora per millorar com a jugador i com a persona. Hi ha qui té la sort o les condicions de fer el salt directament al primer equip, però jo estic agraït del camí que he recorregut. He avançat pas a pas a l’Ebro i a l’Unionistas per tornar al Nàstic i ser el jugador que soc ara. Pel que fa a la meva anterior etapa al club, no valoro mai les temporades com a millors o pitjors.

Cadascuna m’ha aportat un aprenentatge».

Com se sent enguany a nivell personal?

«Estic content. Els anys que fa que soc al club m’han fet capaç de veure que aquesta plantilla és diferent. És especial tant per la gent de la casa com pel cos tècnic.

Aquest és un dels anys en el qual poden passar coses boniques al Nàstic».

La seva demarcació és la més competida de la plantilla.

«Aquest és l’any en el qual hi ha més nivell al mig del camp.

La competència és molt bona perquè així creixem tots».

Amb què ambiciona Óscar Sanz?

«Com a qualsevol jugador, vull disputar tots els minuts.

També soc conscient que primer va l’interès col·lectiu i després el meu. El que tinc clar és que he de treballar per generar més competència i arribar a ser titular sempre.

Sense aquesta ambició, un jugador no pot arribar enlloc».

Els joves talents faran vibrar Tarragona a la Minicopa Endesa Bàsquet L’esdeveniment disputarà la seva primera fase entre el 6 i 8 de desembre al Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània Redacció La 20a edició de la Minicopa Endesa farà vibrar Tarragona del 6 i 8 de desembre al Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània. La competició disputarà la primera fase amb el lema On neixen les estrelles perquè ja ha vist a 116 nens que han arribat a debutar a l’elit: des del pioner Ricky Rubio a Luka Doncic, Victor Wembanyama, entre altres. El conseller d’Esports i de Turisme Esportiu de l’Ajuntament de Tarragona, Berni Álvarez, va destacar que el fet d’acollir la Minicopa Endesa «és un rep-

te molt il·lusionant en el qual ens sentim molt ben acompanyats per part de la Diputació de Tarragona i l’ACB, amb els quals compartim la mateixa visió de potenciar el turisme esportiu». A més, va afegir que «tornem a demostrar que Tarragona és un reclam de grans competicions, una capital esportiva de referència». Pepe Pozas, exjugador ACB que va participar a la Minicopa de l’any 2006, va recordar que «des de llavors a ara el torneig ha canviat molt, perquè allò va ser el començament d’una cosa molt bonica.

Però és una experiència única

per als jugadors i les seves famílies, creant vincles i records que no s’obliden mai». La Minicopa Endesa es jugarà simultàniament en tres pistes a l’Anella Mediterrània, entre el Palau d’Esports Catalunya i el Poliesportiu Campclar. Els 16 equips infantils de clubs ACB, excepte el Real Madrid i l’Unicaja, es reparteixen en quatre grups de quatre equips. El guanyador de cada grup es classificarà per a la següent fase a Màlaga i els segons disputaran un play in per decidir els dos últims bitllets. La pilota començarà a botar el dimecres 6 de desembre a les 16 h

Antonio Martín, Berni Álvarez, Carlos Gómez i Carlos Brull durant la presentació de la Minicopa. Gerard Martí

amb vuit partits i continuarà el dijous dia 7 amb 16 partits que tindran lloc al llarg de tot el dia. El divendres 8 arribarà la traca final amb les finals entre els segons classificats

i el lliurament de medalles a tots els participants. En total es disputaran 26 partits que es podran veure en el canal de Youtube de l’ACB. L’accés serà totalment gratuït i totes les

persones podran col·laborar amb un quilo de solidaritat, acudint amb menjar no perible que es recollirà a través del Banc d’Aliments i de l’Associació Joventut i Vida.

20 Dijous 30 de novembre de 2023

El Reus Deportiu i el CP Calafell comencen el seu camí en el grup de la mort de la Champions Hoquei Patins Els dos equips s’estrenen avui contra l’Sporting de Portugal i el Benfica respectivament El Calafell va debutar amb derrota contra el Benfica i va empatar a casa l’any passat

Arnau Montreal Quesada El Reus Deportiu i el CP Calafell comencen avui el seu camí a la Champions League en el grup de la mort. Els dos equips tarragonins es troben en el grup B amb el Benfica i l’Sporting, els dos equips més potents de Portugal. A les 19.30 h, els calafellencs de Ferran López s’estrenen contra el Benfica mentre que els roig-i-negres juguen al pavelló d’Esports a les 21 h contra l’Sporting de Portugual.

El Reus i el Calafell van compartir el camí a la primera classificatòria, llavors, els dos equips es van guanyar el dret d’estar entre els setze millors equips d’Europa un any més. El tècnic reusenc, Jordi Garcia, va destacar que «si ens tocava un grup fàcil seríem els favorits i tindríem l’obligació de guanyar a tothom. En canvi, en el grup de la mort tothom pot guanyar a tothom. La mentalitat és la mateixa, tot i que és difícil, el Reus té la capacitat de compe-

Els últims duels entre Reus i Sporting van acabar amb empat i victòria roig-i-negra

Marc Julià, del Reus Deportiu, intentant marcar la porteria del CP Calafell durant el derbi. Gerard Martí

tir contra tots». D’altra banda, l’entrenador del Calafell, Ferran López va assenyalar que «com l’any passat, el grup torna a ser el de la mort. És

difícil per les circumnstàncies de les plantilles i la diferència de pressupostos, però som esportistes, volem competir contra els millors i així ho fa-

rem».

El Reus Deportiu s’estrena contra l’actual líder de la lliga protuguesa, l’Sporting de Portugal. Jordi García va su-

bratllar que «l’any passat vam guanyar a la seva pista i vam empatar al nostre pavelló. Hi ha una diferència de plantilles abismal perquè estem parlant del líder de la lliga portuguesa. Amb tot, la clau serà dur el ritme del partit i establir la nostra manera de jugar. Això exigirà un sacrifici alt en defensa i molt d’encert en atac, perquè l’Sporting és un equip que cedeix ben poc». Els roigi-negres arriben al duel després de trencar la dinàmica negativa amb dues victòries consecutives. Els reusencs

van vèncer de forma treballada al Rivas i el Sant Just i Garcia va indicar que «no és el mateix arribar havent perdut que amb les victòries que vam sumar. Aquestes reforcen el grup i ens ajuden a treballar amb un somriure per afrontar un repte tan difícil com és el duel contra l’Sporting, tot i que no som favorits».

D’altra banda, el Calafell s’estrena a la mateixa pista que va debutar a la Champions la darrera edició. Llavors, va caure per 5-3 contra el Benfica. Ferran López va destacar que «hem fet un pla de partit indicat per les dificultats. No som favorits i ho tenim clar, així que el partit passa per controlar els duels individuals i els detalls col·lectius.

Estem jugant contra un rival construit per guanyar títols, tenen moltes variants en el joc i estan ben entrenats. No som favorits, però no renunciarem a res».

Amb un ull a la lliga L’OK Lliga no s’atura. Els dos equips disputen els seus partits de Champions avui, però hauran de tornar a competir aquest cap de setmana amb rivals exigents. El Calafell rebrà a casa el Noia Freixenet, l’actual segon classificat. El duel suma una dificultat afegida per ser el derbi del Penedès. D’altra banda, el Reus tindrà una visita complicada al camp del Liceo. Els roig-inegres necessiten victòries contra un equip gallec que està en la mateixa situació.

El golf tornarà a ser tendència a Reus amb la quarta edició de l’Open del Club Gaudí Golf L’esdeveniment serà el dissabte i estarà obert a tothom qui vulgui participar Redacció Aquest dissabte el golf tornarà a ser tendència a Reus amb la quarta edició de l’Open Ciutat de Reus de Golf que se celebrarà al Club Gaudí.

El torneig és una competició oberta a qualsevol jugador interessat en participar, sense restriccions de nivell. La prova començarà a les 10 hores del dissabte. A més, durant el recorregut al forat 9 tots els jugadors tindran disponible un avituallament.

Un cop finalitzada la prova, aproximadament a les 14.30 hores, hi haurà un pica-pica

on s’efectuarà el corresponent lliurament de premis i també un sorteig entre tots els participants. L’organització d’aquest torneig té com a un dels seus objectius fonamentals la promoció del golf a la ciutat de Reus, ja què el considera un sector estratègic destacat en el marc de la promoció turística del territori perquè pot ajudar a complementar l’oferta existent amb el seu corresponent impacte econòmic. La convocatòria ha estat tot un èxit i les inscripcions s’han exhaurit totalment amb 106 jugadors participants.

Múgica i Domingo guanyen la Guíxols Cup

Isabel Busquets, bronze a Europa

Regata Els regatistes del CN Cambrils Iker Múgica i Joan Domingo van guanyar el darrer cap de setmana a la VIII Guíxols Cup. Després de les proves de dissabte i diumenge, Iker Múgica va recollir el trofeu de vencedor absolut i la primera posició a la categoria sub 16. El seu company, Joan Domingo, va empatar a punts amb Múgica i va quedar segon. Redacció/Cedida

Taekwondo Isabel Mª Busquets, membre del gimnàs Koryo Reus, es va penjar la medalla de bronze al Campionat d’Europa de Taekwondo celebrat a Àustria el darrer cap de setmana. Busquets va representar la selecció espanyola a la categoria Trio Júnior Femení en la qual va haver de competir amb taekwondistes de 18 països diferents.. Redacció/Cedida

Dijous 30 de novembre de 2023

Editorial

Mesures estructurals davant la sequera

E

l Port de Tarragona ha començat a revisar revisió les infraestructures portuàries per carregar aigua al moll de Rioja. Es revisen les antigues instal·lacions que fa trenta anys van servir per transportar aigua a Mallorca. L’objectiu és tenir les instal·lacions preparades per poder acollir i carregar vaixells des del primer minut, si ho requereix un empitjorament de les mesures per la sequera. El transport de vaixells amb aigua fins a Barcelona és l’últim recurs, segons assegurava ahir el conseller d’Acció Climàtica. Els treballs són preparatoris, però podrien arribar tard. I és que, després d’un

any marcat per la sequera, finalment s’ha arribat a un dels pitjors escenaris possibles: la major part de Catalunya ja es troba oficialment en preemergència per sequera. Els 202 municipis que s’abasteixen de la conca Ter-Llobregat tenen el consum d’aigua limitat a 210 litres d’aigua per persona i dia des d’ahir.

El problema de les mesures per encaixar la sequera és que aquestes només es prenen quan la situació és greu. No s’aporten solucions estructurals al problema, que amenaça d’allargar-se en el temps, i evidencien les males decisions preses en el passat.

Tribuna

L’autèntic secret de la Diputació de Tarragona

A

questa setmana s’aprovaran els pressupostos de la Diputació de Tarragona per l’any vinent. Com a diputat provincial socialista i diputat delegat d’Hisenda, el primer que vull destacar és l’esforç que s’ha fet per augmentar les inversions –el pressupost puja un 10%–i per nodrir amb més recursos als ajuntaments, associacions, entitats, etc. del nostre territori a fi i efecte de què aquests comptes siguin el màxim de profitosos possibles. Són uns pressupostos ideats i executats per satisfer les necessitats del present, però també pensant en el futur a mitjà i llarg termini, en conseqüència, impulsant projectes per garantir els reptes que com a societat tenim plantejats en matèria de subministrament d’aigua, energia, etc.

Precisament, vull recordar que fa només uns dies des de la Diputació vàrem presentar el pla ImpulsDipta que simplificarà de forma notable els tràmits burocràtics i, per tant, aconseguirà que els receptors de les ajudes i inversions les rebin com més aviat millor.

Com veieu, doncs, l’esforç és doble: d’una banda, destinar més diners, per parlar clarament, als municipis, per tant, que aquests ho reinverteixen en serveis i prestacions a la seva població i, de l’altra, dinamitzar i simplificar els tràmits burocràtics per aconseguir que aquests recursos arribin el més ràpid possible, guanyant enormement en diligència. Les entitats de les comarques tarragonines també veuran millorades aquestes línies de subvenció que necessiten per poder operar.

Tot això serà possible fruit de què tenim un equip de Govern, format per ERC i el PSC, enormement cohesionat que està donant resultats, no en forma d’interessos partidistes, sinó impulsant transformacions administratives o nodrint pressupostos expansius que beneficiaran al conjunt de la ciutadania de les nostres comarques, és a dir, a més de 800.000

ció especial, del tècnic de carreteres, de la treballadora de l’àrea d’hisenda i de centenars i de centenars de bons professionals que fan possible, per posar només un exemple, que hàgim estat capaços de poder presentar un pressupost superior Fran Morancho als 200 milions d’euros per l’any vinent.

Diputat d’Hisenda de la Diputació de Com a diputat del PSC, però sobretot Tarragona com a diputat delegat d’Hisenda vull reconèixer explícitament l’excel·lent tasca persones. que els treballadors i treballadores de la Aquest és el camí, sumar per millorar, Diputació fan cada dia. no n’hi ha cap altre. I aquesta és la via que Des de la Diputació creiem que el concontinuarem recorrent, amb coherència i junt de les comarques tarragonines som sentit de la responsabilitat. una terra d’oportunitats i que entre tots Però dit això, vull posar en relleu quin hem de reforçar aquesta obra de progrés és el «secret», com diuen alguns perio- al servei de les persones. Però, com semdistes, que tenim a pre dic, els pressuposla Diputació i que fa tos i les inversions han Aquest és el camí, possible les actuacide tenir ànima, han sumar per millorar, ons amb què comende transmetre també no n’hi ha cap altre. I çava aquest article. valors. aquesta és la via que Em refereixo al capital seguirem recorrent, amb Per això vull remarhumà, és a dir, als tre- coherència i sentit de la car aquesta dimensió balladors i treballahumana que continua responsabilitat dores compromesos guiant la nostra actuque tenim en aquesta ació com a institució. casa. Ho he pogut Perquè aquests més de constatar de primera 200 milions d’euros de mà aquests mesos de pressupost quedaritreball com a diputat en, en part, orfes si no provincial. fossin per donar una Parlo, en primer terresposta real als pares me, de professionals i mares que porten els seus fills al conseramb un enorme sentit vatori de Tortosa, als de la responsabilitat alumnes dels centres laboral, està clar... però d’educació especial o no només d’això. Aquí als veïns d’aquell poparlem d’un compromís que va més enllà de ble petit que han vist les nòmines, parlem d’una actuació diària i la carretera d’accés al seu municipi milloconstant, de treballar per donar un servei rada, per posar només alguns exemples. de dimensió humana. I aquesta vocació I aquest empeny de millorar la vida quode servei, aquest empeny permanent, és tidiana dels nostres convilatans és el que el que realment defineix a la Diputació de ens encoratja a seguir treballant per assolir noves fites. Gràcies, repeteixo, a l’excel· Tarragona.

Parlo del professor de música del con- lent equip de professionals que tenim la servatori, del docent del centre d’educa- sort de tenir en aquesta casa.

21

Dels lectors Cursa solidària 325 anys del Col·legi Lestonnac de Tarragona El dia 18 de novembre de 2023 el col·legi Lestonnacl’Ensenyança clausurava els actes de celebració amb motiu dels 325 anys de la seva presència educativa a la ciutat de Tarragona.

Ho feia de la millor manera possible amb un acte solidari a benefici del programa de Càritas diocesana de Tarragona: família, joves i infància; i del projecte educatiu i sanitari que té la Companyia de Maria a Heri Kwetu, a la República democràtica del Congo. L’acte de cloenda va consistir en cinc curses, amb tres circuits diferents, pel nucli històric de Tarragona. La participació va ser de 512 persones, tot un èxit, i es van recollir 3.408,5 €.

Tots sabem prou bé que l’esport és font de salut i ens ajuda a trobar-nos millor física i emocionalment, però quan es corre per un motiu solidari la màgia pren part i es crea una atmosfera de felicitat i agraïment en adonar-nos que el nostre senzill gest ajuda a canviar el món, el dignifica i es converteix en font d’esperança per a tots aquells que rebran des de l’estimació la nostra ajuda.

Volem agrair públicament a tots els participants, voluntaris, institucions públiques, empreses, petits comerços i mitjans de comunicació el suport incondicional que ha permès fer realitat aquest vivencial i entranyable acte: l’Ajuntament de Tarragona, el Patronat Municipal d’Esports, la Guàrdia Urbana, Protecció Civil, Tarragona Ràdio, Diari Més, Diari de Tarragona, Best Hotels, Indústria de la Goma, Casa Miret, Makro, Ampa Lestonnac, Tu Logo, Caixa

Bank, Aerojump Tarraco, Més Alumnes, bar L’Espardenya, bar El Solet, forn Peñarrubia, impremta Virgili, Asesoría Díaz, farmàcia Mas Caballé, Sports Catedral, cansaladeria Maria Jesús, fruiteria Pomum-Pomum, Sports Pàmies i restaurants: Les Coques, la Cuineta, Frida, Racó de l’Abat, Entrecopes i Les Tres Bessones.

Gràcies a tothom per ajudar-nos a continuar donant la mà i per celebrar la nostra història!

Jesús Blanco Tarragona

El sentido de las fiestas Con el encendido de las luces que adornan las calles y comercios de la ciudad, hemos entrado de lleno en el tiempo de Navidad, Cualquier celebración tiene un por qué, ya sea una boda, un cumpleaños, un final de estudios y muchas más razones para celebrar. Pero en las fiestas de Navidad, ¿sabemos cual es el motivo para ello? Con la ausencia de los símbolos tradicionales de la Navidad, como son el Belén, villancicos,etc que antes se veían por todas partes, muchos no sabrían decir cual es el verdadero sentido de la fiesta, que es la conmemoración del nacimiento de Jesucristo, hace más de 2000 años y que marcó un antes y un después en la historia de la humanidad.

Se ha difuminado el sentido religioso con figuras de Papa Noel y paisajes nevados, trineos, renos y ramitos de la suerte. No se trata de imponer creencias, solamente reconocer y respetar verdades de gran trascendencia histórica.

Lourdes Camps Barcelona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

22 Dijous 30 de novembre de 2023

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Mor l’historiador i escriptor Joan B. Culla als 71 anys Obituari Va publicar una extensa obra sobre política catalana

Necrològiques Puigdelfí Jaume Portal Ventura.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la parròquia de Sant Sebastià.

Reus Marceliano Alcaide Delgado.

ACN

¡Muchas felicidades Patrix, disfruta mucho de tu día, un abrazo, se te quiere!

L’historiador, professor, escriptor i analista polític Joan B. Culla va morir ahir als 71 anys després de més d’un any de lluita contra un càncer, segons va informar l’Ara, mitjà de comunicació on hi col·laborava des de feia anys.

Llicenciat i doctor en Història contemporània per la UB, va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1977. Nascut a Barcelona l’any 1952, va destacar per la seva extensa obra dedicada a la política catalana i per la seva presència en els mitjans de comunicació, com a analista, tertulià i comentarista polític a la ràdio i a la televisió.

Joan B. Culla va publicar una vintena de llibres sobre aspectes polítics i socials de la Catalunya del segle XX i sobre el conflicte israeliano-àrab.

Algunes d’aquestes obres són El catalanisme d’esquerra (1928-1936), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (19211923), Joan Casanellas i Ibarz (1904-1986), Unió Democràtica de Catalunya. El llarg camí (1931-2001), Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina, La dreta espanyola a Catalunya, Breve historia del sionismo, Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012. Una història política o El tsunami. Com i per què el sistema de partits català ha esdevingut irreconeixible.

L’any el 2019 va publicar les memòries La història viscuda, on va fer un repàs de la seva vida des dels orígens al Poblenou fins a la intimitat amb polítics com Jordi Pujol o Pasqual Maragall, passant per l’activitat als mitjans amb Josep Cuní, Antoni Bassas o Mònica Terribas.

Joan B. Culla també va tenir una gran presència als mitjans com a tertulià

Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.

Francisca Molina Molina.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Salou

Imatge d’arxiu de l’historiador Joan B, Culla. ACN

Articulista d’opinió en la premsa diària al llarg de més de tres dècades, Joan B. Culla va participar assíduament en programes de ràdio i televisió.

Va ser assessor en els programes d’història contemporània Memòria popular, del circuit català de TVE, entre 1980

i 82, i va ser director i presentador del programa Segle XX, de Televisió de Catalunya, del 1991 al 2013, així com articulista en les revistes Serra d’Or o L’Avenç i a la premsa diària.

Va fer col·laboracions regulars a l’Avui, El País i l’Ara. Membres de la societat civil i de la política van retre homenatge a Joan B. Culla el 21 de setembre. L’acte el va impulsar un grup d’historiadors i el va organitzar pel CCCB i el diari Ara davant l’estat de salut de l’homenatjat. En l’acte, l’historiador va indicar: «En el viatge que ara enceto, m’acabeu de proporcionar l’equipatge més preciós».

Antonio Alcoverro Miralles.

Ha mort als 63 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h a la parròquia Santa Maria del Mar.

esqueles

977 21 11 54

Dijous 30 de novembre de 2023

23

Avui felicita als que es diuen: Andreui Justina

Espai patrocinat per:

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

És el dia perfec- Enfronta el dia La comunicació Abraça l’energia te per deixar en- amb paciència serà la teva aliada. emocional que rere els dubtes i i perseverança, Expressa les teves flueix avui, Càncer. llançar-te a noves Taure. Les soluci- idees amb clare- Dedica temps a aventures. La teva ons als teus pro- dat i escolta amb cuidar de les teves energia et portarà blemes arribaran atenció. G ra ns relacions properes a conquerir qual- quan menys t’ho connexions i opor- i trobaràs suport sevol desafiament. esperis. tunitats. inquebrantable.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La teva valentia bri- Troba l’equilibri És el moment per- Enfronta els dellarà. Enfronta de- entre treball i des- fecte per prendre safiaments amb safiaments amb cans. Avui és vi- decisions impor- determinació, Esconfiança i veuràs tal cuidar del teu tants en les teves corpió. La teva com es obren por- benestar. Un en- relacions. L’hones- capacitat per retes sorprenents. La focament metòdic titat i la comunica- soldre problemes creativitat està a t’ajudarà a superar ció oberta reforça- brillarà avui, i trobafavor teu. qualsevol obstacle. ran els llaços. ràs solucions.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Abraça l’energia És el moment ide- Obre la teva ment Confia en els teus positiva que t’en- al per centrar-te a noves perspec- instints. En l’amor volta i busca no- en les teves me- tives, Aquari. El dia i les relacions, les ves experiènci- tes professionals. et porta oportuni- teves emocions et es. L’exploració i La teva dedicació tats per expandir guiaran cap a conl’aprenentatge et serà recompensa- els teus horitzons nexions més prop ro po rcio n a ra n da amb avenços intellectuals i so- fundes. importants significatius. cials. a la teva vida. sorpreses.

TV local

5 6 7 8 9

Farmàcies

Anuncis classificats

TARRAGONA: Vidal Vidal, Ana Maria. ....

Josep Carner, 3.

Telèfon 977 290 101.

Ciutat, Rosa M. Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta).

Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Lluis Gine, Agnes.

Av. Maria Fortuny, 48.

Telèfon 977 755 052.

SALOU: Besora Mallafre, Jordi.

Plaça Bonet, 1.

Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura.

Francesc Macià, 11.

Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca.

Golf Sant Jordi, 2.

Telèfon 977 364 512.

VALLS: Climent Pons, Lourdes. ..

Anselm Clavé, 35.

Telèfon 977 600 763.

EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume.

Prat de la Riba, 8.

Telèfon 977 660 873.

IMMOBILIÀRIA

10

CANAL REUS TV

TAC 12

13:30 Reus, ciutat de pedagogues 14:00 Notícies migdia 14:30 Paisatges encreuats 15:00 Notícies migdia 15:30 La comarcal 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Reus, ciutat de pedagogues 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre 21:30 Fot-li 22:00 Notícies vespre 22:30 Fot-li 23:00 Notícies vespre 23:30 Fot-li

10.00 Fet a Mida 11.00 Com la nit i el dia 12.00 Impuls 12.30 Paisatges Encreuats 13.00 Com la nit i el dia 14.00 Notícies 12 14.30 Com la nit i el dia 15.30 Paisatges Encreuats 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a Mida 18.30 Paisatges Encreuats 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180 graus 20.00 Notícies 12 20.30 Com la nit i el dia 21.30 Rocket Talent Fest 22.00 Notícies 12 22.30 Com la nit i el dia 23.30 Rocket Talent Fest 00.00 Notícies 12

Venda/Lloguer BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977-21-79-50 Española 52, busco habitación tranquila para alquilar. Solo Mujeres. Tarragona Capital.

Solo Whatsapp 639.123.347

¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 97.800€

11º 21º

Previsió pel Camp de Tarragona

TERÀPIES

MAYCA CATALANA. Buen masaje muscular. Californiano: sensitivo antiestrés. Cita previa: 692.780.087

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 20 m2 - 98€. Fácil aparcament.

Tel: 666.140.989

PROFESSIONALS ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847

ALTRES VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià.

Precio a convenir. Tel: 616.568.908

TARIFES

Mostra d’anuncis 1

Classificat bàsic 000.000.000

2

0,37 € x paraula + 21% IVA

Classificat destacat

Solució: nivell mitjà T. 000.000.000

0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

3 Classificat destacat color

0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

Solució dels mots encreuats

El temps Màxima

TREBALL SE PRECISA OFICIAL DE 1ª ELECTRICISTA / FONTANERO con experiencia, para trabajo estable en Tarragona capital. Tel: 977 21 64 00

Lloguer Locals

4 Mínima

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215

12

HORITZONTALS: 1. Danses d’origen popular, molt alegres, possiblement provinents de Portugal. Mare del pare que torna. 2. Facis una idea de tot.

Conill porquí. 3. Fer un testament davant notari. Fons del cafè. 4. Xecs sense fons. Nascut a la península. Nombre girat. 5. Indica anomalia excèn- trica. Establiment d’una espècie en una àrea. Extrem del cel. 6. Estar viu. Nota. Simbolitzada amb una M, al revés. 7. Vel posat als minyons després del baptisme. Heroic. 8. Policia abreujat. Emportar-se. Final del joc. 9.

Article. Navegar contra el vent. Extrem animal capgirat. 10. Treballo amb l’arada.Actitud d’home. 11. Parany. Posen anses per la dreta. 12. Preu molt alt, al revés. Preu molt baix. Argent.

VERTICALS: 1. Targetes. Posar a la balança. 2. Poemes. Dona que cuida la natura. 3. Article en plural. Lloc de moltes eres. Part del darrere, al revés.

4. Litiàsic. Malalta. 5. Moble d’estil espanyol. De color vermellós. 6. Vocal.

Oracions acabades. Mitja tapa. 7. Soc sense cor. Rim tallat. Es lloà, al revés. Nitrogen. 8. Deixada de banda. So d’un objecte de vidre. 9. Aparell de càlcul. Església important. Dona culpable. 10. Troncs ascen- dents pel riu. Amb desodorants, per exemple. 11. Cançó catalana. Cúbit. 12. Indica un any. Un dos a les travesses. Mil tres-cents. Argent.

REFORMES

Tel: 650.939.822 Mª José

Solucions

11

PINTOR – EMPAPELADOR. Tel: 642.094.115

Estat del cel Fins al final del matí cel poc o mig ennuvolat, si bé fins a primera hora del matí hi haurà estrats baixos a punts de l’interior del país. Al llarg de la tarda la nuvolositat s’estendrà d’oest a est fins a deixar el cel molt ennuvolat o cobert a la meitat oest i entre poc i mig a la resta Precipitacions Al vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental s’espera precipitació feble, localment moderada, durant tota la jornada, especialment a partir de migdia quan serà més extensa i persistent. A més, a partir de migdia la precipitació feble s’estendrà a la resta de la meitat oest del país.

INSTAL·LACIONS REPARACIONS Electricitat, fontaneria, calefacció.

Pressupostos sense compromís T. 000.000.000

Classificat mòdul

17 € x dia + 21% IVA

FORMA DE PAGAMENT

• Targeta de crèdit / En metàl·lic • Transferència bancària BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268 Carrer Manuel de Falla, 12 baixos. 43005 Tarragona

Tel. 977 21 11 54

Horari: de dilluns a divendres:

de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

Dijous 30 de novembre de 2023

Camí de ronda

La Catalunya sencera

F

Andreu Palomares, Javier Martin, Demetrio Marzo i Jose Antonio García en la presentació dels dos equips ahir al Castell de Vila-seca. Gerard Martí

E

l Dakar dels anys 70 per Ral·li Aquest dimecres s’ha presentat la als aventurers d’avui. primera expedició vila-secana que participarà Aquest és l’eslògan del Maroc Challenge, en el ral·li Maroc Challenge una competició automobilística que va arrencar l’any 2011 i que s’ha acabat consolidant com una prova que combina desafiament, aventura i descoberta.

«Estem a punt de fer realitat un somni que va començar fa un any amb el meu amic, company i casi germà, Andreu Palomares», explicava ahir Javier Martín. Tots dos s’estrenaran en la competició amb el seu Megane 1400, representant Vila-seca. També ho faran hem incorporat un snorkel, una diferent. Aquest és un tret de la Demetrio Marzo i el seu copilot lluminària més potent, i poca cosa prova: hi participen diverses tipomés», detalla el De- logies de cotxes i també d’equips, Jose Antonio García. metrio. El Javier apun- des de gent molt preparada a En el seu cas, correran ta que, en el cas del equips sense experiència prèvia, amb un Suzuki Vitara.

Megane, els ajustos com és el cas dels de Vila-seca.

Tant els uns com els Aquesta és la 20a edició de la han sigut si fa no fa altres han estat trebaels mateixos: «Li hem Maroc Challenge, i es disputarà llant per reconvertir apujat la suspensió, de l’1 al 9 de desembre. S’hi han els seus vehicles, comhem inclòs l’snorkel i inscrit prop de 200 equips, sent prats de segona mà, hem modificat la part aquesta la xifra més alta de paren màquines capaces del darrere, pensant ticipants de tota la història de la d’arribar al final de la en les eines i els recan- prova. La competició arrencarà a cursa. «Ara, el nostre vis». Cadascun dels Ifrane, a 1.700 m d’altitud. TravesVitara té una suspenequips competirà sarà la serra de l’Altes i acabarà a sió més prepaCristina Serret Alonso en una categoria Merzouga, als peus de les dunes rada. També hi

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

A la conquesta motoritzada del Marroc

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

del mític Erg Chebbi.

Per garantir la seguretat dels participants, la velocitat màxima permesa és de 80 quilòmetres per hora i la classificació es basa en un sistema que prioritza, entre altres qüestions, la navegació per un track, no sortir-se’n més del que està permès, complir amb els controls i arribar al final d’etapa en el temps estipulat. «La dificultat més gran és no perdre’s», asseguren els de Vila-seca.

Tots dos equips encaren aquesta competició com un projecte solidari, ja que s’emportaran material subministrat pels seus col·laboradors, entre els quals hi ha l’Ajuntament de Vila-seca i el Patronat de Turisme del municipi, o l’Associació de comerciants local. «Al que aspirem és a acabar la cursa. Tornar on som d’aquí a quinze dies i explicar-ho», conclou el Javier.

Vehicles Els cotxes han estat modificats per adaptarse a les condicions del ral·li

Directora: Sílvia Jiménez [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

a més d’un any, a l’octubre de 2022, en el curs de l’acte de presa de possessió dels nous consellers del Govern de Catalunya, el President de la Generalitat, Pere Aragonès, exhortava als membres de l’executiu a «treballar sempre per la Catalunya sencera».

Aparentment, en aquell discurs, la Catalunya sencera no era només un concepte inclusiu des del punt de vista ideològic, amb picades d’ullet als espais polítics dels Comuns i els socialistes, sinó que també ho era des d’una perspectiva territorial.

Tanmateix, com és sabut, en aquell Govern de Catalunya, que és l’actual, no hi havia cap representació de la segona àrea metropolitana del país i tampoc del que, segurament, és el territori més marginat tant en l’imaginari del país com en la realitat de la distribució dels recursos: les Terres de l’Ebre. Potser les nostres elits polítiques no són del tot galdoses, però fa l’efecte que aquest és un defecte equilibradament repartit arreu del territori. L’absència del sud fa la fila, més aviat, d’una exclusió d’arrels profundes.

Així, la Catalunya sencera representada en el Govern no inclou el sud del país. Ai las! Ara, però, que l’episodi perllongat de sequera que patim fa témer pel subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, ens recordem del port de Tarragona i del riu Ebre. Una vegada més, com succeeix amb el subministrament energètic o la industrialització altament contaminant, som comptats a la Catalunya sencera només pels sacrificis, no pas per les decisions.

Jordi Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: