Divendres 26 d'abril de 2024

A Fons 2 i 3

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Entrevista a Ramon Torra, gerent de l’Institut Metropolità del Sòl de l’AMB

Camp de Tarragona 14

L’Ajuntament del Morell posa a la venda tres parcel·les al centre del municipi per afavorir la construcció d’habitatges

Opinió 28 Maria Roig Alsina. No volem llibres de paper mullat: «Parlem d’una clara aposta per la literatura i un reconeixement cap a l’ofici d’escriure»

Tarragona

L’alberg de la Ciutat de Repòs tindrà

374 places menys que al projecte inicial

Els representants veïnals de la zona de Llevant es mantenen dividits sobre la idoneïtat d’acollir un alberg juvenil

El projecte presentat pel Govern català deixa fora gran part dels pavellons de la proposta del 2022 i inclou pistes esportives 4

Reus 11

Visió solidària

Una iniciativa de Joan Martra aconsegueix reunir 140 kg d’ulleres per enviar-les a l’Àfrica

El CV Sant Pere i Sant Pau inicia avui el seu camí en la fase d’ascens a la Superlliga 1 Esports

20-21

Tarragona 9

El jutjat executa el desnonament d’una família amb una filla de cinc anys

Gerard Martí

afons

Àrea metropolitana

Ramon Torra: «Per fer habitatge

públic cal un instrument amb solvència davant dels bancs»

Entrevista El gerent de l’Institut Metropolità del Sòl sosté que una política d’habitatge metropolitana té més capacitat de construcció i de gestió que la suma dels seus municipis

Oriol Aymí

Vostès són 36 municipis fent polítiques actives d’habitatge. És a dir, construir i comercialitzar. Com gestionen els equilibris interns?

«L’AMB és una institució de grans consensos. Consensos polítics: al govern metropolità hi ha 4 partits. Per això vam poder aprovar la llei el 2010, amb un consens ampli. Amb discrepàncies d’alguns grups, això sí. Recordo reunions al Parlament a les que el grup de CiU no hi assistia, perquè hi estava en contra, però sí que hi assistia en Xavier Trias. I també consensos territorials: tenim dos municipis, i no me nors, amb alcaldies del PP. No estan al govern però també tenen una participació». I a l’hora de repartir recursos?

«El gruix el fem per població, i la resta, amb un fixe dels municipis més petits perquè no es quedin amb misèries...i l’altra per indicadors socioe conòmics. Per tant, en inver sions, reben una mica més els que són més pobres que els que són més rics. Tothom sap quines són les regles de jocs i sap el que li toca, i es pacta el què li toca a cadascú. I després hi ha una altra cosa: mentre els serveis que ofereix l’AMB siguin de qualitat, nin gú es queixarà».

I funciona?

«S’han anat establint meca nismes correctors que inten tem mantenir perquè si en falta un se’t desmanega tot.

Amb el tractament de residus, per exemple, qui té la instal· lació rep uns diners a canvi. Pot haver hi aquell que hi veu algun greuge, però s’inverteix per igual. Sempre es diu que al Llobregat s’inverteix més que al Barcelonès Nord, però el que passa és que hi ha ha gut més estabilitat política al Llobregat. La inestabilitat et

porta a que les polítiques no siguin tan constants. Sempre hi ha alguna reticència, però aquí tothom sap el que rep el del costat. I, si anem a la qües tió de l’habitatge, apliquem allò de “si em dones sòl, t’ho faig”».

Què passa si no els cedeixen aquest sòl?

«Per fer habitatge públic, o tens sòl o no pots fer ne. La discussió amb molts ajun taments és que diuen que perden patrimoni. Però el sòl no es pot moure d’on és: el tindràs al seu lloc facis el que facis i la cessió pot estar con

dicionada a que el destí sigui aquest. A un ajuntament el que l’interessa és prestar el servei d’habitatge assequible als seus ciutadans».

Què fa l’IMPSOL que no pugui fer un ajuntament pel seu compte?

«No hi ha cap ajuntament a l’àrea metropolitana Barce lona a banda que pugui tenir una producció en 4 anys de 1.500 habitatges. Això vol dir un equip petit, però especia litzat...entre 30 i 40 persones. Des de tècnics a una petita àrea financera, una àrea ju rídica, i també els serveis de

postvenda, de relació amb l’usuari. Per tenir això, un ajuntament ho té molt difícil. Ara, per exemple, en lloguer, estem aproximant nos als 1.000 habitatges. Gestionar el lloguer de 1.000 habitatges vol dir unes dinàmiques que un ajuntament....potser no s’ho pot permetre. I un afegit: el fet de comptar amb un petit departament financer, que és capaç de tenir un crèdit amb el Banc Europeu d’Inversions de 150 milions d’euros. Un ajuntament, per la seva mida, ho té molt més complicat. O quan parlem amb l’Institut

de Crèdit Oficial, no parlem d’una sola promoció sinó d’un conjunt...». Allò que es diu economia d’escala, doncs... «Exacte. I la tranquil·litat per l’ajuntament. El risc financer en la qüestió de l’habitatge és gran. Un ajuntament pot enganxar se els dits, i tenir molts calers enganxats a molt llarg termini. Això sí, ens han de cedir el sòl. Hem de tenir lo en propietat per poder anar al banc. I al final el sòl continua sent públic. I fem convenis perquè els veïns del propi municipi tinguin prioritat per

L’apunt

Dèficit d’habitatge

Torra asenyala que a Catalunya falten uns 200.000 habitatges, i que a Tarragona, juntament amb Barcelona i Girona, és on es concentra la demanda. La necessitat d’habitatge al Camp de Tarragona s’evidencia a Tarragona i Reus, amb polítiques actives municipals, però també en municipis més petits, com a La Canonja. El seu alcalde, Roc Muñoz, assegura que el consistori vol crear una empresa municipal per construir en sòl públic després de topar-se amb que el sector privat és reaci a invertir en un municipi on, paradoxalment, hi ha una notable demanda.

ocupar aquells habitatges. Si els d’aquell municipi no ho demanen, llavors ja buscarí em d’altres llogaters però, pri mer, els d’aquell municipi». I això no impedeix que cada ajuntament pugui tenir la seva empresa pròpia, si vol. «Podrien tenir la, clar. Però a veure quines condicions d’efi ciència i de resultats tindrien. L’IMPSOL té una estructura petita, especialitzada, tenim els concursos d’arquitectura, la tramitació... i tenim tota l’experiència. Com tractar amb les empreses, per exem ple. O quan una empresa peta, som capaços de respondre amb agilitat. O el coneixe ment tècnic. Per fer habitatge has de ser promotor, i has de saber ne. I hi ha la postvenda: has de saber com gestionar l’explotació». Quan comença l’AMB a fer

Ramon Torra, gerent de l’Institut Metropolità del Sòl, al seu despatx durant l’entrevista. Oriol Aymí

Equlibris terr¡itorials

«Sempre hi ha alguna reticència, però aquí tothom sap el que rep el del costat»

La clau

«O tenim el sòl o no pots fer habitatge, i la discussió amb molts ajuntaments és que diuen que perden patrimoni»

habitatge?

«Va ser poc abans del 92, amb un pla que venia del govern central, a Cerdanyola del Va llès».

En període de creixement econòmic, doncs.

«Sí. Es planteja a partir de sòls que tenia la corporació metropolitana a Cerdanyola i que van quedar lliures quan Pujol va dissoldre la a finals dels vuitanta. Tot un sector en el límit de Collserola: es baixen densitats i es desenvo lupa tot aquest sector, en què hi ha una part importantíssi ma d’habitatge protegit».

L’IMPSÒL ja existia

«I primer va tenir usos vin culats a la gestió de la costa però llavors s’especialitza en qüestions de gestió urba nística, desenvolupament urbanístic i construcció d’habitatge protegit. Però no teníem recursos públics i el que fem són polítiques d’ha bitatge operant en el mercat. És a dir, comprant i venent. I amb aquest sistema l’IMP SOL va arribar a fer més de 6.000 habitatges. Sense cost pel pressupost. Amb això es van anar generant marges de benefici, patrimonialitzar sòl etcètera....i llavors és quan ar ribem a fa uns 10 anys enrere, quan es planteja la qüestió de fer polítiques actives d’habi tatge».

Amb la perspectiva del temps, què creu més rellevant a l’hora de poder executar projectes?

«La clau és tenir l’instrument, o instruments, per poder ho fer. Què han de fer els ajunta ments? Facilitar el sòl». Això és totalment exportable.

«I tant. Has de generar una institució, una administració o una figura, que sigui capaç de tirar això endavant. Ha de tenir un mínim de solvència per tenir garantia davant d’entitats financeres. Al final, és això, pots tenir una institu ció que es dediqui al sector de l’habitatge, que tingui un ins trument propi, però que tam bé pot generar col·laboració público privada a través d’una empresa mixta».

Això sense pressupost es-

pecífic per habitatge. I si n’hi hagués?

«No n’hi ha perquè l’Àrea Metropolitana té un proble ma de finançament de lliure disposició. El gran tema de com constitueixes una àrea metropolitana és el finança ment. Aquí vam poder cons tituir nos perquè ja s’havien generat uns instruments de tributació, que anaven vin culats als residus, al trans port i els recursos que veni en de l’estat. Amb el canvi de model de finançament el que vam fer va ser un gran pacte amb els ajuntaments per aportar un 9%, per regla general, del que reben de l’estat a l’AMB. Aquests són els diners que tenim de lliure disposició, i en realitat no ho són tant perquè acaben sem pre en un pla d’inversions. I després hi ha el tribut me tropolità, des de 2005 i pen sat per finançar el transport, i d’altres cànons...però tots són finalistes». Part de la seva feina és anar a buscar diners «Amb els governs del PP no hi va haver manera. La Ge neralitat sí que ha fet algun sistema, per polítiques con cretes. Anem sempre amb convenis. Però el que hem de fer és prestar serveis amb costos mínims i per això operem al mercat. I per això també insisteixo amb la col· laboració público privada». No poden aspirar a tenir major finançament?

«En el futur pocs recursos públics més tindrem. Perquè el nivell de dèficit públic en aquest país és el que és. Fins ara rebien aportació de l’Es tat Madrid i Barcelona. Ara també hi ha Sevilla, Màlaga o València. L’increment que hi pugui haver als pressupostos generals de l’Estat no vindrà a Barcelona, sinó que anirà a aquests altres llocs». Llavors, com veu el futur immediat?

«Doncs, creure de veritat en la col·laboració público privada. O ens hi posem tots o és molt difícil mantenir la qualitat del servei. Des de la vessant pública estem molt al límit ja».

Oriol Aymí

«No generaràs una admi nistració per fer ha bitatge, no té sentit», assevera Ramon Torra, que veu en el camí que ha seguit Barcelona al llarg del segle XX un full de ruta vàlid també en d’altres territoris. Un procés que en llaça els vincles històrics amb les necessitats dels temps moderns. L’aigua i la brossa, en primer lloc. I el transport públic, més endavant. Tot plegat, polítiques me tropolitanes que no han vis cut sempre sota el paraigua d’una administració, perquè els governs de CiU van veure en la Corporació Metropoli tana de Barcelona un segon gall que donava massa guerra dins al galliner de les majo ries absolutes. Des de l’any 1987 i fins el 2010 no va exis tir cap administració metro politana però Torra recorda que l’escapçament d’aquella corporació va generar la cre ació una mancomunitat de municipis que, de forma vo

En primera persona

Oriol Aymí Periodista

Àrea metrolitana

Aigua, residus i transport públic

Una proposta pel Camp de Tarragona: «Començar per una estructura voluntària»

luntària, va perpetuar el desig de treballar conjuntament i, també, de contraposar el co lor vermell al blau de la Gene ralitat. Aquella mancomuni tat va centrar se en qüestions de planejament urbanístic. I, mentrestant, els serveis d’ai gua, de gestió de residus i de transport públic metropoli tans van anar guanyant mús cul i estenent se per necessi tat arreu del territori, alhora que els municipis assajaven fórmules per ampliar serveis, com ara la promoció d’habi tatge públic.

Poden trobar se similituds evidents amb Tarragona. L’aigua, els residus, ja man comunats a casa nostra, i el transport públic, l’assigna tura pendent. També són palmàries les diferències. Allà, els municipis tenien un al·licient econòmic per agrupar se a la democràcia acabada de néixer, junts van poder equiparar el seu finan çament al de Madrid i abans de constituir l’AMB ja existien tributs de caire metropolità. Lluny d’aquesta situació, el problema del finançament

Centrar la partida

L’aigua, els residus urbans i el transport públic. Al joc de la botifarra serien la manilla, l’as i el rei. El Camp de Tarragona ja té resolta la qüestió de l’aigua des dels anys vuitanta amb el minitrasvassament, tot i que cada cop se senten més fortes les veus per avançar en la reducció de la dependència d’aigua de l’Ebre. Els vuit ajuntaments que avui integren l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona van finançar ara fa 30 anys la planta incineradora

El finançament, el principal escull per l’àrea metropolitana de Tarragona

emergeix a les places tarra gonines. «Comença per algu na estructura voluntària en determinats temes, i després fer el salt per institucionalit zar ho. Muntar ho de zero és molt difícil i, el finançament és la clau», aconsella el res ponsable d’habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

de Constantí, en una mena de mirall històric que dibuixa amb més claredat què és el centre del Camp de Tarragona. La Canonja, Constantí, Cambrils, Salou, Vila-seca, Valls, Reus i Tarragona. Amb la manilla i l’as ja sobre la taula des de fa més de tres dècades, el que queda per jugar a la partida metropolitana tarragonina és el transport públic. El rei. La sota i el cavall no són menors, i poden decidir partides a la botifarra, però no són les cartes que se solen jugar d’entrada.

La construcció de la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona encara s’ha de definir i concretar. Freepik

A l’esquerra, plànol del recinte del futur alberg juvenil a la Ciutat de Repòs i Vacances. A la dreta, a dalt, renderització dels pavellons residencials. A sota, plànol de les cambres dels pavellons. Generalitat de Catalunya

Redueixen el projecte de l’alberg

juvenil a la Ciutat de Repòs: passa de 556 a 182 places per a dormir

Territori El projecte constructiu exclou nou dels setze pavellons residencials i inclou pistes esportives

Oriol Castro

La Generalitat de Catalunya redueix considerablement el projecte d’alberg juvenil a la Ciutat de Repòs i Vacances de Tarragona. L’avantprojec te preveia actuar sobre tot el recinte, però el projecte cons tructiu final exclou nou dels setze pavellons residencials de l’espai. D’aquesta forma, l’alberg passarà d’oferir 556 places per a dormir, com s’indicava el 2022, a 182 final ment.

Segons s’explica al projecte, aquesta decisió s’ha pres des prés de diverses reunions dels dissenyadors amb l’Agència Catalana de Joventut. Fruit d’aquestes trobades, també s’han introduït altres modi ficacions al projecte inicial.

Les obres inclouran també la creació de pistes esportives a la zona central del recinte. D’igual forma, es milloraran els accessos a l’edifici princi pal per a garantir l’arribada d’autocars.

Reduir a la meitat l’edifici El pressupost total dels tre balls per a transformar en alberg el recinte freguen els 13 milions d’euros. Pel que fa a l’edifici principal, «l’edifici de referència», es reduirà a la meitat. Un informe del març del 2023 posa de manifest el col·lapse d’un sostre i el risc de col·lapse de dos sostres limí trofs. En aquest sentit, la zona de la cuina s’haurà d’ender rocar. El projecte constructiu mostra la «necessitat de redu ir superfície i de reorganitzar»

l’estructura de l’immoble. A causa d’aquesta reducció, el menjador de l’edifici prin cipal passarà de preveure 750 places, a acollir hi 446 comen sals.

Instal·lacions pels veïns

D’altra banda, el mateix pro jecte obre la porta a què el bar/restaurant de l’alberg, així com dues sales de l’altell, tinguin un accés indepen dent i donin «resposta a les necessitats del barri». Un dels aspectes que han entrat en debat des dels inicis del pro jecte és la possibilitat d’ubicar el Centre Cívic de Llevant a la Ciutat de Repòs.

Més enllà de l’edifici princi pal, els treballs d’obra preve uen talar 150 arbres, «morts, torts o malmesos», degut a

la manca de manteniment i l’elevat risc d’incendi forestal. Tot i això, s’indica que la inter venció «ha de recuperar l’es perit» del recinte. El projecte també preveu respectar la ve getació de la zona i els refugis d’animals existents. La zona verda ocuparà uns 14.200 m2

25 persones per pavelló

Pel que fa als pavellons resi dencials, es realitzarà «man tenint el seu caràcter», sense perdre «elements caracterís tics». Els mòduls d’habitaci ons contindran entre quatre i sis llits per unitat, amb un total aproximat de fins a 25 persones per bloc. Es preveu que el 20% dels llits, 36, siguin adaptats.

Cada pavelló també dis posarà d’un espai exterior

El menjador de l’edifici principal acollirà 446 comensals

semi cobert de 12 m2. Els qua tre habitatges dúplexs, que actualment queden repartits, es transformaran en sales co munitàries.

Per últim, el porxo d’accés, on en un principi no s’hi ana va a actuar, s’adequarà per a «mantenir el control i la segu retat del recinte». L’església de la Ciutat de Repòs i Vacances, dessacralitzada a principis de segle, ha quedat exclosa del projecte constructiu i final ment no es restaurarà. La vo luntat era que servís per a fer activitats de grup.

L’apunt

Elogis i crítiques entre els veïns

El projecte final de l’alberg juvenil a la Ciutat de Repòs i Vacances genera elogis i crítiques entre les associacions de veïns de Llevant. D’una banda, Josep Maria Bertran, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Llevant, expressa que «per fi veiem un projecte amb cara i ulls». Els veïns indiquen que podran gaudir d’un centre cívic a l’edifici. «La valoració és positiva, tot i que s’ha reduït bastant per falta de pressupost», afegeix Bertran. D’altra banda, Marc Guasch, portaveu de la Plataforma Pro-Llevant, indica que «no s’ha escoltat als veïns». «Estem en contra de qualsevol mena d’alberg, tingui 500 o 100 places», rebla Guasch. El portaveu considera que el recinte acollirà menors no acompanyats, tot i que el projecte no ho esmenta en cap dels seus apartats.

El nou barri tecnològic i Mas d’en Sorder, punts de discòrdia entre el govern i l’oposició pel POUM

Territori Existeix cert consens en alguns punts, però caldrà negociar-ne altres per arribar a l’aprovació inicial

John Bugarin

El govern municipal de l’Ajun tament de Tarragona ha po sat totes les cartes sobre la taula. L’executiu socialista ja ha presentat la seva primera proposta de POUM a l’oposi ció i, ara, s’obre un període de negociació que s’allargarà du rant els pròxims mesos. L’ob jectiu, segons va assenyalar el conseller de Territori, Nacho García, és assolir l’aprovació inicial a principis del 2025. L’edil confia arribar a acords i aconseguir el suport més am pli possible. En aquest sentit, apuntava que existeix un con sens general, però que hi ha punts que generen discòrdia. N’hi ha dos, en concret, que portaran cua: Mas d’en Sorder i el nou barri tecnològic.

Els socialistes han apostat per recuperar el pla parcial de Mas d’en Sorder (PP 43), que preveu la construcció d’una urbanització d’alt standing a tocar del Golf Costa Daurada i la implementació d’un ho tel a la masia. Tant ERC com ECP s’oposen a la construcció d’habitatges en aquesta zona de l’Anella Verda. Ambdós grups coincideixen que es tracta d’un «pelotazo» i apos ten perquè es preservi com a sòl no urbanitzable.

Xavi Puig, portaveu adjunt d’ERC, valorava positivament que «el govern ens hagi com

Organitzen una plantada de flors diumenge a SPiSP

Societat L’AV de Sant

Pere i Sant Pau organitzarà diumenge una plantada de flors, de 10 a 13 h, a la plaça de la Sardana. La jornada, que comparà amb la col· laboració de l’Ajuntament i serà oberta a tota la ciutada nia, acabarà amb una paella popular. En cas que se sus pengui per la pluja, s’anun ciarà per les xarxes socials de l’associació. Redacció

prat el model de ciutat que vam presentar en un avant projecte». Això sí, el conseller creu que recuperar el pla par cial de Mas d’en Sorder «con travé l’objectiu de tenir una ciutat cohesionada». «Políti cament, no veiem bé donar aquest espai a una empresa privada i elitista», afegeix. A

ERC i ECP reclamen que es preservi Mas d’en Sorder dins de l’Anella Verda

més, adverteix que, en el futur, pot ser motiu suficient per què un jutge tombi el POUM, ja que «suposa un canvi subs tancial respecte a l’avanç en el que es basa aquest nou pla». Els republicans, en canvi, accepten el creixement re dimensionat que es proposa per a la Vall del Llorito, però

denuncien que «és excessiu que es construeixin 1.000 ha bitatges a la Budallera, quan es tracta d’un barri de trans ició». D’altra banda, dema na que el POUM prevegi una zona residencial amb zones verdes al PP 9, darrere de l’Al bada i la Floresta. El portaveu d’ECP, Jordi Co

llado, també defensa que «no té sentit a nivell urbanístic» crear habitatges a Mas d’en Sorder, ja que «dificultaria la gestió de la ciutat» perquè es troba molt allunyat del cen tre. Per exemple, «el servei de la brossa hauria de recórrer massa distància». Els comuns estan satisfets per la inclusió peticions seves, com «prote gir la Budallera o cobrir l’A 7», però també preocupats pel nou barri tecnològic que es projecta al polígon Francolí. «És una zona inundable i ve iem molts riscos», diu l’edil. A més, creu que l’estació d’Hor ta Gran «no és factible ni creï ble». «És un bon punt de par tida, però hi ha molt marge de millora», indica Collado, qui ha demanat més documen tació per conèixer la viabilitat econòmica de tot el projecte.

Risc per inundacions

El PP comparteix la denúncia dels comuns respecte al risc d’inundació en «les zones de creixement a tocar del riu». A més, el conseller Álvaro Batlle considera que el govern plan teja un «projecte poc realista per l’escassa demanda per viure a Ponent». En aquest sentit, diuen que «el pla més immediat i fiable és créixer per Llevant». De fet, conside ren que s’hauria d’urbanitzar la Budallera. Per la seva ban da, Jordi Sendra, fa una valo ració positiva de la proposta dels socialistes: «Les línies es tratègiques coincideixen amb el que defensem, relligant Ponent i centre i amb creixe ment per Llevant». «Encara hem de negociar per fer apor tacions», apuntava. Des de Vox, també estan «alineats» amb aquest «projecte ambi ciós propi d’una gran capital». Encara queda, però, una llar ga carrera de fons perquè els grups de l’oposició acabin de definir el seu sentit de vot.

Imatge d’arxiu de la masia modernista de Mas d’en Sorder, el qual està previst, en el nou POUM, que es converteixi en un hotel de luxe. Gerard Martí

Expedienten FCC per obligar la seva plantilla a treballar 10 hores diumenges i festius

Laboral

Inspecció de Treball i Segu retat Social de Catalunya ha obert un expedient sanciona dor a FCC Medio Ambiente SA, l’adjudicatària del con tracte de la brossa, per obligar la seva plantilla a treballar en diumenges i festius durant 10 hores en torn partit. Es tracta del doble que permet el con veni col·lectiu, atès que la nor ma convencional limita la jor nada de diumenges i festius a cinc hores diàries, en torn de matí o de tarda.

«El mes de desembre de 2023 hi va haver companys que només van descansar 3 dies dels 31 que té el mes. Van treballar tots els festius, el que va provocar que es trenqués

totalment la conciliació fami liar», indiquen des de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC).

Fonts del sindicat celebren l’obertura del procediment per part d’Inspecció de Tre ball, però asseguren que l’em presa, després de rebre l’expe dient, «té intencions d’iniciar un procediment de modifica ció substancial de condicions de treball amb caràcter col· lectiu».

El torn dels diumenges i festius es va establir fa més de quinze anys com un torn a temps parcial, a raó de 13 ho res setmanals, després de les reivindicacions d’UGT. Amb el temps, el torn de 13 hores es va ampliar a 40, però es va mantenir l’obligatorietat de

treballar en diumenges i fes tius en torns partits de cinc hores cadascun. «Si el seu dia de descans queia en festiu, es canviava a un altre dia i aquell festiu es treballava en dos torns de cinc hores. A més, no respectaven ni els mínims descansos que marca la llei», relaten des d’USOC.

L’empresa es defensa

Amb tot, la Secció de Rela cions Col·lectives i Sancions del Departament d’Empre sa i Treball haurà de valorar l’acta d’infracció emesa per Inspecció de Treball i decidir si el procediment sanciona dor tira endavant, que l’em presa considera com una sanció lleu, d’uns 1.000 euros. En aquest sentit, asseguren

Alumnes de Ponent, premiats en el VIII Certamen Literari Olga Xirinacs

Educació Dimecres, 15 escoles van ballar danses tradicionals

Redacció

La plaça Pilar Pradells de Tor reforta va ser testimoni ahir de l’entrega de premis del VIII Certamen Literari Olga Xiri nacs. Al llarg de l’acte, que va comptar amb la presència de la il·lustre escriptora tarrago nina, es van lliurar més d’una quinzena de premis a l’alum nat dels centres educatius de Ponent.

El certamen s’emmarcava en la celebració de Sant Jordi a Ponent que s’ha dut a terme aquesta setmana, organit zada per l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) a través del Pla Edu catiu d’Entorn (PEE) i la Bi blioteca Pepita Ferrer.

Una quinzena d’escoles ballen danses tradicionals Aquest dimecres, en el marc de la celebració de Sant Jordi, una quinzena d’escoles de la ciutat van ballar danses tra

Imatge de l’entrega dels premis del certamen literari. Aj. de Tarragona

L’acte l’organitzava l’Institut Municipal d’Educació amb el Pla Educatiu d’Entorn

dicionals que s’han treballat al llarg del curs. Les danses es van fer en tres torns: l’alum nat de primària va ballar El

Ball del Roble i sardana cur ta; i el de secundària La Bo langera i el Cercle Circassià. Hi van participar les escoles Cèsar August, Pau Delclòs, Saavedra, Pax, Riu Clar, la Floresta, Torreforta, Els Àn gels, Ponent, La Salle Torre forta i Campclar; i els instituts Campclar, Collblanc, Torre forta i l’IE Mediterrani.

Des de l’empresa indiquen que han recorregut la sanció, que consideren lleu

que s’ha recorregut l’expedi ent. «Hem recorregut perquè l’inspector es va confondre i no estem incomplint cap arti cle del conveni», indiquen des d’FCC. A més, recalquen que «és una sanció lleu». La casuística dels diumen ges afecta un grup de treba lladors i no a tota la plantilla, segons explica el delegat sindical d’USOC, Vicente Es cudero. El mateix denuncia que, després de l’obertura de l’expedient sancionador, «la UGT ha signat un nou conve ni regulador» que «proposa

un torn rotatiu d’un diumen ge de descans i tres de feina». USOC, en canvi, suggereix que siguin voluntaris, remunerats i amb un màxim de cinc hores de feina.

Més expedients

Una altra de les problemà tiques que denuncien des

d’USOC és el fet que la plan tilla s’hagi de netejar l’unifor me de treball. Inspecció de Treball ha determinat que ho ha de fer l’empresa o, en cas contrari, haurà d’abonar un plus als treballadors. En el document oficial, es demana a l’empresa que acordi aquest factor amb el comitè.

El meteoròleg Francesc Mauri aborda la gestió de la sequera a Tarragona

Medi Ambient Va participar en unes jornades organitzades pel Port

Redacció

El reconegut meteoròleg Francesc Mauri va visitar ahir Tarragona per participar en les Jornades Tècniques sobre L’aigua del Futur, que organit za el Port de Tarragona. Les activitats es van dur a terme ahir i continuaran aquest di vendres al Tinglado 1 del Moll de Costa per abordar la gestió de l’aigua en un escenari de crisi climàtica. Mauri va oferir una ponèn cia amb el títol Emergència climàtica. Després va ser el torn de Sarai Sarroca, direc tora del Servei Meteorològic de Catalunya, qui va assegu rar que «des que tenim dades instrumentals (1916), mai havíem patit una sequera tan greu com l’actual. Portem 43 mesos de la pitjor sequera que hem conegut».

A banda de Mauri i Sarro ca, també participen en les jornades David Teruel, de Cli

El meteoròleg Francesc Mauri durant la seva ponència. Port de Tarragona

Mauri va oferir una ponència sota el títol ‘Emergència climàtica’

mate Impact Scientist LOBE LIA; Ignasi Servià, enginyer agrònom del sector regadiu; Marc Castellnou Ribau, ins

pector cap de l’Àrea Forestal de Bombers; Eduard Pla, in vestigador del CREAF; Jordi Molist, director d’abastament de l’Agència Catalana de l’Ai gua; Carme Llansana, cap de la planta ITAM Tordera ATL; i Cristina González, de Ges tión de Riesgos del Ministerio para la transición Ecológica y el Reto Demográfico.

Carlos Domènech Goñi

FCC és encara l’adjudicatària del contracte de la brossa. ACN

Segons conveni només poden treballar cinc hores en torn de matí o tarda

Consum ofereix més de 400 llocs de treball per a la campanya d’estiu a Catalunya

La retribució d’accés és de prop de 1.500 euros i s’incrementa fins als 1.650 quan la persona contractada passa a ser sòcia

Consum ofereix més de 400 llocs de treball per reforçar la plantilla a Catalunya durant la campanya d’estiu i les substitucions de vacances per als pròxims mesos. Les ofertes de treball, que ja estan disponibles a la web de la Coopera tiva, són, fonamentalment, per a co brir tasques operatives als supermer cats i centres logístics de Barcelona i àrea metropolitana així com a altres botigues de les comarques de la Gar rotxa, Osona, el Baix Camp, la Selva o el Baix Empordà.

La Cooperativa ofereix jornades completes i parcials, amb una retri bució d’accés de 1.487 euros al mes. Quan la persona contractada passa a

ser sòcia, aquesta base s’augmenta fins als 1.652 euros bruts. En els dos últims anys l’increment salarial de Consum a Catalunya ha superat el 22% per millorar el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores. A més del salari, els socis i les sòcies perceben anualment el retorn coope ratiu dels resultats que els correspon, a banda dels interessos per les seves aportacions obligatòries al capital social.

La temporada d’estiu s’allarga des de principi d’abril fins al final del mes de setembre. Després d’aquest perí ode de temps, el personal contractat pot tenir continuïtat. De fet, segons les dades de la Cooperativa, el 36% del personal contractat durant la temporada d’estiu del 2023 a Catalu

nya a hores d’ara continua treballant a Consum i a més amb contracte fix. Els requisits dels candidats i can didates són: tenir el títol de l’ESO, orientació a la clientela, ganes d’aprendre, actitud per al treball en equip i residir prop d’on s’ofereix el lloc. No cal tenir experiència prèvia, ja que Consum facilitarà la formació. Aquesta última setmana la Coope rativa ha llançat aquest procés de selecció de personal per a cobrir va cants als més de 480 dels seus super mercats. Les persones que vulguin accedir a les ofertes s’han de registrar a https://www.consum.es/va/treballaen-consum/vacants

Consum a Catalunya

La plantilla de la Cooperativa és de

més de 21.200 persones i prop del 21% del total de treballadors i treba lladores, més de 4.300 llocs de tre ball, es troben a Catalunya. Segons les dades de l’exercici 2023, Consum compta amb 262 botigues a Cata lunya, 114 pròpies i 148 franquícies Charter a banda de diverses plata formes a Barcelona: la de mercade ries generals, a la Zona Franca, que compta amb 92.000 m2, i una altra al Prat de Llobregat, amb 13.500 m2.

Durant el present exercici es pre veu que Consum obrirà tres super mercats més a Catalunya, el primer de 2024 va obrir les portes a Castellar del Vallès el mes passat de març.

Ocupació estable i de qualitat Cal destacar que Consum ha generat

més de 1.900 llocs de treball en l’úl tim any, un 10% més que l’any an terior, fins a assolir una plantilla de més de 21.200 persones. Els últims deu anys, la Cooperativa ha dupli cat la plantilla i ha creat vora 10.000 llocs de treball estable i de qualitat a les comunitats autònomes on és pre sent.

La Cooperativa, pionera en l’apli cació de la setmana laboral de cinc dies al sector de la distribució, ha renovat el segell Top Employers per onzè any consecutiu. Aquesta certi ficació avala les bones pràctiques en matèria de recursos humans i valida la gestió de Consum quant a perso nal, per les seves excel·lents condi cions laborals, el suport i el foment del talent.

Redacció

El personal contractat pot tenir continuïtat després de la campanya d’estiu. CEDIDA

Els psicòlegs del Pere Mata rebutgen la contractació de treballadors no especialitzats

Salut Els professionals denuncien que s’ha fet a centres públic i concertats

Redacció

El Col·lectiu de Psicòlegs Clí nics de l’Institut Pere Mata es va manifestar ahir a la tarda a Tarragona per a protestar en contra de la contractació de

professionals sense formació especialitzada. Els treballa dors van denunciar que en els últims mesos s’han iniciat contractacions de psicòlegs sense aquesta titulació reque rida per llei per tal d’exercir

La CET es reuneix amb Imma Grau, gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona

Salut La Coordinadora d’Entitats va traslladar les seves demandes en matèria de salut

Redacció

La Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET) es va reu nir amb la gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Imma Grau, per traslladar li les seves demandes en matè ria de salut. El president de la CET, Ángel Juárez, va presen tar un seguit de consultes i pe ticions que van ser tractades durant la trobada. Entre d’al tres, es va parlar sobre la Uni tat d’Ictus de l’Hospital Joan XXIII, ja que el tractament de trombectomia mecànica per als pacients amb ictus isquè

mic agut només està disponi ble de dilluns a divendres, de vuit del matí a set de la tarda. Grau va destacar que du rant els caps de setmana es fan guàrdies a l’Hospital de Bellvitge i al Sant Pau, tot i que no tots els pacients reque reixen derivació a Barcelona. El cribatge es fa directament des de Tarragona. La inferme ra també informava que s’es tà treballant cap a un model que prioritza «l’assistència de qualitat» i que s’ha iniciat el procés de licitació de la fase 2 de les obres del CAP la Granja. També es va informar a

El col·lectiu apunta que el problema afecta dispositius d’arreu de Tarragona

Pimec celebrarà la 37a edició dels Premis Pimes el 25 de juny

Critiquen els interessos econòmics

La protesta va arrencar a la seu de la Regió Sanitària de Tarragona, al carrer Maria Cristina, i va recórrer la Ram bla Nova fins arribar al Balcó del Mediterrani. Els professi onals de l’institut expliquen que s’han realitzat múltiples propostes a través de la via del Comitè i s’ha ofert col· laboració en diversos sentits. «Cap d’aquestes propostes no ha estat portada a tràmit. Sabem que s’han rebutjat alguns candidats amb l’espe cialitat sense motius de pes. Es tracta d’un interès econò mic que precaritza l’atenció en salut mental», critiquen al manifest.

El col·lectiu espera que l’empresa escolti les seves peticions i torni a oferir «uns serveis de màxima qualitat».

en places de Psicòleg Clínic a centres públics i concer tats. «Al Camp de Tarragona, aquestes contractacions afec ten dispositius tant comple xes com Barnahus (Unitat d’atenció a infants víctimes d’abusos sexuals), Unitat de Rehabilitació Hospitalària, Hospital de Dia de Salut Men tal, Centre de Salut Mental i l’Unitat de Fibromiàlgia», van exposar en un manifest. Els psicòlegs clínics del Pere Mata van manifestar el seu «profund desacord» con tra el que consideren unes contractacions il·legals i que atempten contra la qualitat assistencial».«Contractar professionals sense la forma ció sanitària requerida per llei implica degradar la qualitat assistencial i no garanteix una correcta actuació diag nòstica ni terapèutica», van afegir al manifest.

Empresa PIMEC Tarragona està organit zant la 37a edició dels Pre mis Pimes. La patronal ha obert fins al 3 de maig el termini de presentació de candidatures per distingir les millors iniciatives em presarials de Catalunya i posar en relleu l’aportació de les mipimes al desenvo lupament econòmic, social i sostenible de la nostra so cietat. L’esdeveniment, que se celebrarà el pròxim 25 de juny al Palau Sant Jor di —coincidint amb el 50è aniversari de l’entitat—, serà el marc per commemorar el Dia Nacional de l’Empresa a Catalunya i el Dia de les Microempreses i les Petites i Mitjanes Empreses de les Nacions Unides. El presi dent de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta, ha animat les empreses tarragonines a presentar la seva candi datura, tot manifestant que aquest és un acte «per reco nèixer la tasca que fan dia a dia les pimes del territori i posar en valor tot allò que aporta el teixit empresarial al progrés del conjunt de la societat». Enguany, es pre miarà la competitivitat de les mipimes, els valors des envolupament sostenible i la qualitat lingüística em presarial. Redacció

El president de la Coordinadora d’Entitats, Ángel Júarez, es va reunir amb la gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Imma Grau. Cedida

la CET que la Generalitat és conscient de la gran jubilació de metges que s’aproxima i

que «s’intentaran cobrir pla ces». La Coordinadora d’Enti tats, per la seva part, va mos

trar la seva preocupació per la gestió del servei d’ambulànci es, sobretot pels retards en els

trasllats. També van demanar que es tingui més en conside ració a la gent gran.

El col·lectiu es va manifestar ahir a Tarragona per evidenciar el seu enuig per la situació generada en diferents centres. Gerard Martí

Desnonen una família amb una filla de cinc anys a Icomar

Societat Un ampli dispositiu dels ARRO dels Mossos d’Esquadra va evitar que una trentena de manifestants s’apropés a l’immoble i bloquegés l’entrada

El jutjat d’instància número 7 de Tarragona va executar ahir al matí el desnonament d’una família amb una filla de cinc anys al barri d’Icomar de Tarragona. Els Mossos d’Es quadra, que van desplegar un ampli dispositiu amb més d’una desena d’agents dels ARRO, es van desplaçar fins al carrer de l’Horta Gran dues hores abans de l’hora prevista per executar el llançament.

D’aquesta manera, van po der acordonar la zona i evitar que la trentena de manifes tants, cridats pel Sindicat de l’Habitatge de Tarragona, poguessin apropar se a l’im moble i bloquejar l’entrada. Aquest va ser el quart intent de desnonament que ha vis cut la família des del juny del 2023.

El Mohamed i la seva famí lia viuen a Tarragona des de l’agost del 2022. A principis del 2023 van ocupar un dels pisos del bloc número 4 del barri d’Icomar, a Tarragona, propietat del fons voltor Di varian. El juny de l’any passat van rebre el primer avís de desnonament, que va acabar ajornant se per motius admi nistratius, segons va explicar la Yasmina, membre del Sin dicat de l’Habitatge de Tarra gona.

L’últim intent de desnona ment va tenir lloc el passat mes de febrer. En aquell mo ment, la pressió ciutadana va evitar que els fessin fora.

Arrenca el Festival Dixieland

Música Tarragona acull aquest cap de setma na la 29ª edició del Festival Dixieland. Una vintena de formacions d’arreu d’Espa nya oferiran fins a 47 actua cions en diferents espais de la ciutat. La ciutat s’impreg narà del jazz en 26 espais diferents, majoritàriament al carrer, i també arribarà als barris de Torreforta, St i St Pau i el Serrallo. Redacció

Els Mossos d’Esquadra i els manifestants davant l’edifici on es va fer el desnonament. ACN

Es tractava del quart intent de desnonament que va patir la família

Aquest dijous, i després de l’experiència prèvia, la comi tiva judicial va demanar una major presència dels Mossos d’Esquadra que es van des plaçar fins a l’immoble amb una quinzena d’agents dels ARRO.

Dues hores abans De fet, a quarts de vuit del matí, dues hores abans de l’hora prevista per executar

el llançament, el cos policial ja estava acordonant la zona, per evitar que es pogués blo quejar l’entrada.

A quarts de deu del matí, una trentena de manifestants van anar arribant a l’edifi ci amb la voluntat de donar suport a la família i evitar el desnonament. Tot i això, es van topar amb un cordó po licial que els impedia l’accés a l’immoble i es van veure obli gats a denunciar els fets des de la distància. A les dotze del migdia, el Mohamed i la seva família ja havien tret totes les pertinences del pis.

Des del Sindicat de l’Habi tatge de Tarragona van afir

mar a l’ACN que intentaran negociar amb Serveis Socials per trobar una alternativa residencial per a la família afectada, almenys, durant els pròxims dies.

Pisos de l’edifici d’Adif

En cas negatiu, no descarten que es puguin quedar a viure en un dels pisos de l’edifici d’Adif que el sindicat va ocu par a mitjans de març. Con cretament, el número 64 del carrer Pere Martell. Es tracta d’un edifici que es trobava buit des de feia una dècada, i que s’ha ocupat perquè hi pu guin viure famílies que es tro ben en situació d’emergència.

Tarragona celebrarà el mes de l’Economia Solidària amb xerrades i excursions

Societat S’organitzaran una desena d’activitats en diferents espais de la ciutat

Redacció

Tarragona celebrarà del 4 al 31 de maig la tercera edició del Mes de l’Economia Social i Solidària. La ciutat acollirà Més d’una desena d’activi tats, des de xerrades, pre sentacions de llibres, visita a un mercat amb productes agroecològics, contacontes, formació, excursions i festa a l’aire lliure, entre d’altres. D’aquesta forma, el Ser vei Municipal d’Ocupació/ Tarragona Impulsa de l’Ajun tament de Tarragona, Co opCamp i La Teulada, posen

a l’abast de la ciutadania, un programa replet d’activitats i actes per reflexionar sobre els valors de l’Economia So cial i Solidària (ESS), el coo perativisme, la sostenibilitat i l’ajuda mútua com a eines pel desenvolupament econòmic i comunitari.

«És un programa concebut per fer visible l’economia so cial i solidària, la sostenibili tat i el cooperativisme com a eines de desenvolupament comunitari», va explicar Montse Adan, consellera de Promoció Econòmica de l’Ajuntament.

Del 4 al 31 de maig s’organitzarà el mes de l’Economia Social. Aj. Tgn

La consellera d’Economia i Hisenda,

El Govern planteja un model de finançament en què recaptaria el 100% dels impostos de Catalunya

Economia La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, detalla la proposta a la Cambra de Comerç

El Govern de la Generalitat planteja un nou model de finançament, qualificat de «singular», per a Catalunya. La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, va detallar, en el marc d’una conferència a la Cambra de Comerç de Reus, que la pro posta es basa «en l’ingrés», partint de l’assumpció de la totalitat dels impostos gene rats al territori —en l’actua litat, només en gestiona un 9%—. En aquest escenari, es farien «dues transferències a l’Estat», detallà Mas. Una, pels serveis que Madrid pres ta a Catalunya. De l’altra, en concepte de cohesió i reequi libri autonòmic. La consellera afegí que la mesura aportaria major sobirania tributària, plena responsabilitat fiscal

—«tant si va bé com mala ment»—, suficiència finance ra, de manera que la Genera litat «disposaria dels recursos

per a finançar adequadament les seves competències», i una eina de transparència i rendi ment de comptes.

«No podem continuar po sant pedaços al mateix siste ma tenint un històric de 40 anys, 40 anys en què Catalu

«Han estat 40 anys en què Catalunya ha sortit mal parada, cal un canvi de model»

«No ens convindria que un repartiment nou de cartes ens anul·lés l’oportunitat»

queriria l’actualització de tres lleis «que són modificables», i esmentà que «no podem plantejar un model que supo si pèrdues a altres territoris, però sí corregir el dèficit».

Pedro Sánchez i les majories

La xifra

51.981 milions d’euros

Són els impostos que es paguen a Catalunya; el Govern gestiona un 9%

nya ha sortit mal parada: cal un canvi de model», reblà, re cordant que el dèficit fiscal, la diferència entre els recursos aportats i els rebuts, se situa al voltant del 10% del PIB. «És una qüestió que hauria d’anar molt més enllà de qualsevol plantejament polític, que hauria de generar consens unànime», afegí. Així mateix, Mas assegurà que la proposta és compatible amb la Consti tució, l’Estatut d’Autonomia i el dret europeu, tot i que re

La consellera comentà que, amb l’actual context polític en l’àmbit estatal, hi ha «una finestra d’oportunitat políti ca per poder materialitzar la qüestió i fer un canvi estruc tural en el finançament de Catalunya». Per aquest motiu, en ser preguntada per la de cisió del president espanyol, Pedro Sánchez, de cancel·lar l’agenda pública uns dies «per poder reflexionar i decidir quin camí emprendre», Mas apuntà que «em preocupen els acords escrits i signats que s’han de materialitzar», si bé també expressà «empa tia». «No ens convindria que un nou repartiment de cartes ens anul·lés aquesta finestra d’oportunitat», valorà en re ferència a la possibilitat que es convoquin nous comicis estatals, atès que «un govern amb majoria absoluta mai no canviaria la situació econòmi ca a Catalunya».

Avenç en un entorn complex Així i tot, Mas afirmà que l’economia catalana «avança i resisteix en un entorn molt complex», marcat per con textos com la pandèmia o la guerra d’Ucraïna, que provocà que s’arribés «a uns pics d’in flació que no havíem vist en dècades»; amb un creixement superior a la mitjana europea. La millora també es reflecteix en aspectes com l’ocupació, la taxa de temporalitat o la inversió estrangera, de la mà de projectes com el de Lotte a Mont roig del Camp. En el futur, s’albiren oportunitats com la reindustrialització o l’activitat productiva d’alt va lor afegit.

Sergi Peralta Moreno

Natàlia Mas, va plantejar els reptes econòmics per a Catalunya en la seva conferència. Gerard Martí

Representants de les autoritats polítiques i dels sectors empresarials de Reus hi foren presents. Gerard Martí

Miquel Llaberia

Reus és una ciu tat molt solidària. Aquesta frase la repeteix el nostre protagonista més d’un cop en un quart d’hora, i resumeix el com ha aconseguit en aquest any poder recollir fins a 140 quilograms d’ulleres per a portar les a Àfrica. «Allí no hi ha res d’això, no tenen ulleres ni hi ha ningú que es preo cupi dels seus problemes de visió», explica Joan Martra, propietari de la botiga Martra Visions, situada al carrer Sant Llorenç de Reus. Tot i que la fita enguany és important, es tracta d’un projecte que, per descobrir els seus orígens, ens hem de remuntar gairebé dues dècades enrere. «L’any 2005 una amiga, que és met gessa, estava fent un estudi a Guinea Equatorial i em va ve nir a demanar ulleres perquè allà no en tenien», comença explicant Martra, afegint que tot i que li podia oferir aques tes ulleres «si no sabem les necessitats de la població és complicat». «Aleshores, vaig decidir anar allà i fer revisions per conèixer el que necessita va i amb això vaig aconseguir que diverses empreses em regalessin material», relata l’oculista, que afirma que es va passar durant sis mesos fent el muntatge de 400 ulle res, que van ser enviades pos teriorment enviades a Guinea Equatorial.

«Després d’això va venir la crisi i no es va continuar. I no va ser fins a l’any 2015 que el Bar Campus de Reus, que te nien amistats a Gàmbia i co neixien la meva història, em van demanar que si els podia donar ulleres per portar les», comenta, un fet que va fer ressorgir l’esperit solidari de Martra. «Vaig començar a anar a Gàmbia, però d’una

Albiach anima a Pedro Sánchez a «resistir» i parar els peus a la dreta

12-M La candidata de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, va advertir ahir des de Reus al president del govern, Pedro Sánchez, que «és el moment de re sistir» per parar els peus a una dreta «que ha embo git». Va demanar al govern que planti cara «a la dreta, a l’extrema dreta i a les se ves mentides». ACN

Solidaritat

«Reus

és una ciutat molt solidària»

Enguany la iniciativa solidària de Joan Martra enviarà 140 quilograms d’ulleres a Gàmbia, a l’Àfrica Occidental

manera diferent. Primer re collim ulleres, reciclant ne de tot Reus i altres ciutats de la zona com Tarragona. Les clas

sifiquem per graduacions, les etiquetem, ens les emportem cap allà i ens posem a graduar la vista de la població», relata,

i és que fan arribar aquestes ulleres fins als racons més allunyats del país, gràcies també al suport de l’ONG

L’Escola Artis celebra el Dia Internacional de la Dansa

Cultura Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra el 29 d’abril, l’Escola de Dansa i Arts Escèniques Artis va portar a terme una mostra de dansa. Aquesta va tenir lloc a la plaça Evarist des de les 4 de la tarda. És un dels actes inclosos en la programació de Sant Jordi 2024. Redacció/Gerard Martí

«Per arribar als poblats lloguem un cotxe i ens estem fins a sis hores»

«Allí no facturo res, però val la pena. Com si hi hagués d’anar un mes»

aquesta gent hagués d’anar caminant per recollir les seria molt difícil».

M’Bolo: «per arribar als po blats hem de llogar un cotxe i ens estem fins a sis hores de trajecte per a poder arribar. Si

Una iniciativa ja tradicional Des d’aleshores es va conver tir en una tradició: «Anem de viatge una bona colla uns 15 dies, i d’aquests potser 12 o 13 ens els passem fent revisions a entre 80 i 100 persones dià ries que s’emporten unes ulle res graduades o unes de sol». «I hem de pensar que allí les problemàtiques de vista que tenen són molt diferents. Tro bem molts casos de vista can sada i presbícia, perquè molta gent aquí portem ulleres des de joves i allà no», detalla, i assegura que «per poder ho fer hem d’anar amb molt de material. Enguany hem acon seguit 140 quilograms que és molt perquè Reus és una ciu tat molt solidària, perquè per comprar tot aquest material serien molts diners». No obs tant això, es tracta d’una feina que també comporta un sa crifici, i és que durant aquest viatge la seva botiga, enfocada a la venda d’ulleres de quali tat, queda tancada, però això no afecta especialment a Joan Martra. «Quan estic allí no facturo res, però val la pena. Com si hagués de tancar un mes», assegura amb un som riure. «A més, és un viatge que m’agrada molt. Àfrica engan xa, però sobretot Gàmbia per què la gent té molt bon cor i és un paradís», afirma.

Durant dues setmanes ajuden a un centenar de persones al dia. Cedida

Joan Martra junt amb companyes que formen part de l’equip que viatja a Gàmbia. Gerard Martí

Gemma Balagué: «Com de gran pot arribar a ser el dolor d’una mort tan petita?»

Entrevista L’escriptora del llibre ‘Una mort petita’, dedicat al dol perinatal, va oferir una xerrada en el marc del cicle d’activitats Primavera al Cementiri General de Reus

Miquel Llaberia Baselga

En quin moment veus necessari plasmar en un llibre un tema com el del dol perinatal?

«Hi ha diversos moments. El principal va ser després d’haver patit la mort del meu fill a meitat de gestació. Vaig tornar a sortir al carrer i vaig veure que la gent no sabia com dirigir se a mi. Hi havia una manca de patrons de conduc ta davant d’aquest dol, que és diferent als dols que estem acostumats perquè és un dol molt silenciat i inesperat. Així que vaig pensar que s’havia de fer més pedagogia».

Per què davant d’una mort sabem com actuar i en el cas del dol perinatal ens falta aquest protocol?

«Fa molts anys que és un dol molt silenciat i les mateixes dones ens hem autocensu rat. Per exemple, no diem que estem embarassades fins als tres mesos, per si de cas el per

dem. A més, és una persona de la qual no tens record, nor malment ens agafem molt als records durant el dol, i com a molt l’has imaginat. Alesho res, la gent no ha establert cap vincle, però la mare si perquè el té a dins i comparteix totes les hormones i la sang. Però, per exemple, el pare viu molt diferent un dol perinatal, per què no ha tingut les mateixes vivències. La meva parella va plorar molt i va estar molt trist durant molt de temps, però no és el mateix».

El concepte de dol perinatal és molt recent, però en realitat és una cosa que ha passat sempre. Per què ara en parlem?

«Aquest silenci es comença a trencar quan les dones se sen ten valentes per expressar el seu dolor. Aleshores, tornem a culturitzar la mort que ha sigut tan llunyana durant tant de temps. L’esperança de vida ha canviat molt i ara la mort és un problema que s’ha de

combatre. Abans, quan es mo ria un fill, era una cosa natural. Però en realitat són moltes les dones que perden el fill, ja que actualment un de cada quatre embarassos no acaben amb un nadó viu. També crec que a l’haver hi cada vegada més in fertilitat es un tema més recur rent, perquè tenir els fills sent més gran ho fa més difícil». Com d’important és que cementiris, com el de Reus, tinguin espais per a aquestes ‘petites persones’?

«És molt important, perquè el que ens ajuda a superar el dol són els rituals i el comiat. Moltes dones no poden veure els cossos dels seus fills o elles mateixes es neguen a veure’l per la pena que els hi farà. I jo també reivindico poder tenir un espai físic on poder enter rar lo. Jo en el meu cas, com que no arribava als 180 dies em vaig poder emportar el cos. El vaig poder enterrar al bosc, vaig col·locar una olivera damunt i això m’està servint

L’apunt

Cicle d’activitats Primavera al Cementiri General de Reus

La presentació del llibre ‘Una mort petita’ de Gemma Balagué es va portar a terme el dimecres 24 d’abril en el marc del cicle d’activitats

‘Primavera 2024’ al Cementiri General de Reus. La regidora responsable dels Serveis Funeraris

Reus i Baix Camp, Montserrat Flores, destaca que «tenim com a objectiu acompanyar en el dol les famílies i amistats de la persona difunta i garantir la seva memòria. I des del 2021 específicament cap a un dol tan sensible i invisibilitzat com el perinatal».

això és culpa d’una societat ca pitalista, consumista i que ens fa anar a tots de pressa. Produ ir i no mirar cap a dins, només estar de cara a fora».

La mort pot ser petita, però pel que veig les conseqüències no ho són.

Reus recordarà

Guimerà i Salvat-Papasseit amb un concert

Silenci

«Fa molts anys que és un dol silenciat i les dones ens hem autocensurat»

molt. Poder anar allí cada dos o tres dies, parlar li, cantar li o simplement estar allí envolta da de natura». Comentaves que la mort és un tabú, com afecta això al dol perinatal?

«La mort ens fa mal i l’evitem. Vivim en una societat en què tot ha de ser bonic i instagramejable i tot el que ens fa mal ho evitem perquè no estem acostumats a aguantar el do lor perquè hi ha pastilles per a tot. Jo estic de baixa i m’ha costat no tornar a treballar, donar me el permís d’estar malament. Perquè el penses que si treballes pensaràs en altres coses, et passarà més ràpid i l’únic que fas és pos posar ho i al cap d’un temps sorgeix en forma de malaltia. I

«Hi ha un moment en el qual em pregunto: Com de gran pot arribar a ser el dolor d’una mort tan petita?. Jo, per exem ple, vaig patir la mort d’una mare i és molt dolorós, però és que el fill el portes a dins i et canvia la vida. Fins i tot, et crea una crisi d’identitat perquè et preguntes si ets mare o no. És inevitable que et transformi i no tenim una paraula com ‘vidu’ o ‘orfe’ quan tens un fill mort».

Què creus que s’ha de canviar en l’àmbit legal o administratiu?

«Has de poder registrar el teu fill tingui quatre mesos o sis, quina diferència hi ha al final?

El topall està en 180 dies, però s’hauria de treure. També, per exemple, està el tema de la baixa, perquè a mi em do nen només tres dies per dol perinatal. Tu creus que s’ha mort el meu fill i només haig de tenir tres dies per passar el dol? Al final tens més dies lliu res per casar te que perquè es mori el teu fill. És molt injust. Aleshores, hem de demanar baixa per ansietat o depressió, que és una cosa que s’agafa la gent quan té problemes de sa lut mental. Però això no és un problema de salut mental, és un dol».

Cultura L’Orquestra Camerata XXI i el Cor Canta faran avui el concert Prop del mar, per commemorar els 100 anys de la mort de dos grans noms de la litera tura catalana, Àngel Guime rà i Joan Salvat Papasseit. El Teatre Fortuny de Reus serà l’encarregada d’aco llir el concert, el 26 d’abril, a les 20.30 hores. El mateix concert estava previst que se celebrés, també, al Palau de la Música Catalana de Barcelona. La representa ció s’iniciarà amb l’Obertura Terra Baixa de Francesc Pujol, estrenada amb èxit el 1930 per l’Orquestra Pau Casals, dirigida pel mateix compositor. L’obra, que con té temes populars catalans com El testament d’Amèlia és un quadre musical que condensa el drama, el dolor i la passió de l’obra de Gui merà. Tancarà la vetllada una obra de nova creació, composta el 2019 en home natge a Salvat Papasseit: Camí de sol de Gerard López Boada. El concert tindrà una durada de 110 minuts i serà dirigit per Néstor Bayona, amb Guillermo Pastrana al violoncel, Serena Sáenz com a soprano i Roger Padullés com a tenor. Els preus de les entrades oscil·len entre els 12 i els 20 euros. Redacció

Contracten nou persones en el projecte ‘Treball als barris’

Societat Un total de nou persones han estat con tractades per l’IMFE Mas Carandell a través dels pro grames d’experimentació laboral, en el marc del pro jecte Treball als barris. La durada d’aquests contractes és de sis mesos, del passat 1 de març al 31 d’agost. A Reus, s’actua als barris Sol i Vista, la Immaculada i del Carme, amb un seguit d’accions per millorar la qualificació i l’ocupació de les persones i promoure el desenvolu pament social i econòmic de les zones. La novetat de l’edició és el pla de suport psicològic a persones en re cerca de feina. Redacció

Gemma Balagué, mare i escriptora del llibre Una mort petita Diari Més

Presenten

una guia per a fer bon ús de les xarxes en l’àmbit de la sexualitat a Reus

La regidoria de Salut i Esports ha editat una guia monogràfi ca sobre els usos de pantalles i xarxes socials en l’àmbit de la sexualitat per a famílies i persones de referència de la població adolescent i jove. La presentació es va dur a terme ahir en el marc d’una jornada sobre les Tecnologies de la Relació, Informació i Comu nicació (TRIC) i el sexe virtual. «Aquest és la primera guia que fem des del departament de caràcter monogràfic i ho fem perquè és un tema que està generant molta preocu pació, com és normal, entre

els professionals i les famílies, de com aborden la sexualitat els adolescents i els joves de la nostra ciutat», assegurava el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín. Malgrat que es puguin percebre les TRIC com l’àm bit digital separat de la vida real, per a la població ado lescent i jove, l’experiència en línia s’entrellaça amb el sentit d’identitat individu al, col·lectiva i generacional. Per tant, es considera que és essencial comprendre la in tersecció dels espais digitals amb la seva vida quotidiana per fomentar una relació sa ludable amb la tecnologia.

El monogràfic neix amb la motivació d’apropar tot allò que gira al voltant de la vi vència de la sexualitat d’ado lescents i joves a les famílies i professionals de referència que s’hi vinculen, tenen in terès i volen aprofundir per acompanyar los. S’emmarca en l’eix de prevenció del Pla Municipal Sobre Drogues de l’Ajuntament de Reus. «No és una droga com a tal, però sí que és una addicció», afirma va Martín.

Ester Angelats, especia litzada en prevenció d’as setjament entre iguals i els diferents usos de les TRIC, va explicar que l’objectiu «és

Està elaborada amb un enfocament proper, allunyat d’una visió alarmista

aquest apropament, perquè quan no hi ha un coneixe ment ni dels entorns amb

què es mouen, ni de les seves vivències i emocions, genera preocupació i vulnerabilitat a l’hora d’acompanyar». Per això, la guia ha estat elabora da amb un enfocament pro per, allunyat d’una visió alar mista que només es concentri en els riscos i les conseqüèn cies o situacions extremes,

sinó tenint present que allò que més afecta el jovent es re laciona amb situacions quoti dianes. A més, es fa des d’una mirada que «fomenti l’ús res ponsable d’aquestes xarxes», assegurava Martín.

La guia estarà disponible en format digital a partir del dia 1 de maig a eos.reus.cat.

Marta Gutiérrez

Presentació de la guia monogràfica sobre els usos de pantalles i xarxes socials. Diari Més

Societat Estarà disponible en format digital el dia 1 de maig

L’Ajuntament del Morell posa a la venda parcel·les per a construir-hi habitatge

Habitatge El consistori ha ajustat els preus de compra de les finques als valors mínims de taxació

L’Ajuntament del Morell ha posat a la venda diferents parcel·les de titularitat mu nicipal perquè s’hi constru eixi habitatge. La primera de les finques està ubicada en l’encreuament entre els carrers de Jacint Verdaguer i de Miquel Martí i Pol, té una superfície de 697,77 m² i està valorada en 115.141,43 euros, (IVA inclòs).

Una altra de les finques que el consistori ha posat a la venda esta formada per set parcel·les, rodejades pels car rers de Pompeu Fabra, Jacint Verdaguer i Mercè Rodoreda, i de 160,27 m² i un preu de 30.352,53 euros (IVA inclòs) cadascuna. En la mateixa línia, s’ofereixen cinc parcel· les de 161,31 m² i un cost de 40.461,115 euros (IVA inclòs) cadascuna, situades davant del carrer Mossèn Manyé. L’alcalde del Morell, Eloi Calbet, explica que els preus fixats són els mínims extrets

Els Mossos del Camp de Tarragona celebren el Dia de les Esquadres

Societat Es van lliurar 248 felicitacions i 25 condecoracions

Els Mossos d’Esquadra del Camp de Tarragona van ce lebrar aquest dijous el Dia de les Esquadres a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) on es va reconèixer les actu acions i serveis d’agents dels diferents cossos de seguretat i de ciutadans de l’any 2023.

En la commemoració, el cap de la regió policial, Vicenç Lleonart, va assegurar que les comarques tarragonines són «segures», i va posar el focus en la lluita per revertir l’increment de les violències masclistes i les derivades dels

fets delictius. En la commemoració, els responsables del cos policial van concedir 248 felicitacions 220 internes i 28 d’externes i es van lliurar 25 condecoraci ons 3 externes i 22 internes , de les quals 12 a membres dels Mossos per la seva trajectòria i 10 per actuacions meritòries.

A la vegada, també es van entregar tres condecoracions a la inspectora cap de la Poli cia Nacional, Alícia Vicente; al cap de la Policia Local del Ven drell, el sotsinspector Andrés Herrero i al sotsinspector de Guàrdia Urbana de Tarrago na, José Guijarro. A més, es va

concedir la medalla de bronze amb distintiu vermell per una lesió patida durant una actu ació policial al sergent Josep Molina. Igualment, també es van reconèixer a diverses persones i institucions desta cades pel seu suport a la tasca policial, així com al magistrat titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona o a la fiscal degana del Jutjat del Vendrell.

L’any passat, els Mossos d’Esquadra van detenir 4.000 persones, fet que va «millo rar» la resolució delictiva amb gairebé 2.000 persones prote gides. Aquestes són algunes

Els interessats poden presentar les seves sol·licituds fins el 2 de juny

No hi ha cap restricció en quant als anys de construcció dels immobles

de la taxació feta, i que la li citació pública funcionarà a tall de «subhasta»: «Posem aquest preu de sortida i, a par tir d’aquí, es pot oferir la ma teixa xifra o més». Els interessats poden pre sentar les seves sol·lictiuds fins el 2 de juny.

Crear habitatge

L’Ajuntament del Morell va obtenir aquestes parcel·les en el desenvolupament del pla parcial PP1 Continuació Moreretes, segons s’indica en l’Informe Tècnic de la licitació

d’aquestes finques. Calbet explica que el motiu per a posar les a la venda és que «nosaltres no en farem res com Ajuntament, no som promotors immobiliaris». Així, el seu objectiu és que els compradors, tan particu lars com tenidors més grans, construeixin habitatge i aju din a pal·liar el dèficit que hi ha actualment. El batlle expli ca que també estan aplicant altres estratègies, com l’ela boració d’un pla local d’habi tatge.

«Les normes urbanístiques de l’ajuntament determinen que no hi podran aixecar un bloc de pisos», concreta l’al calde del Morell, i afegeix que «l’únic que demanem és que hi construeixin. No és per comprar el terreny i reven dre’l al doble».

D’altra banda, una de les característiques d’aquesta licitació és que no hi ha cap restricció pel que fa a l’inici de la construcció d’aquestes immobles.

de les xifres que Lleonart va destacar durant l’acte. Amb tot, va lamentar la «consolidació del conreu de marihuana» i va xifrar en

77.000 les plantes decomissa des en operatius antidrogues, els quals es van saldar amb 171 detinguts l’any 2023. «L’es tabliment de grups criminals

porten associat l’increment de la violència, de l’aparició d’armes a l’espai públic i de conductes tendents a la cor rupció», va afegir.

Helena Viñas

Mapa del Morell on s’ubiquen les parcel·les a la venta. Ajuntament del Morell

Diversos agents dels Mossos d’Esquadra mostrant el reconeixement rebut. ACN

Memòria Canongina arriba a la seva quarta edició de projecció de pel·lícules recuperades

Cultura Enguany la majoria de filmacions presentades seran d’entitats que formen part del projecte

La projecció de pel·lícules recuperades a través del pro jecte Memòria Canongina, inclòs com a secció del Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, arriba a la quarta edició. Concretament, la cita tindrà lloc aquest divendres a les 19.30 hores a Societat la Nova Amista.

La primera projecció de pel·lícules recuperades es Va dur a terme l’any 2021 amb el recordat homenatge als dos cineastes amateurs Antoni Guinovart i Joan Roig. L’any 2022, en el marc de la segona edició, es van projectar des de carreres de rucs, passant per desfilades de moda i fins i tot es va poder veure Guillermina Mota al camp de futbol de la Canonja.

L’any passat, amb motiu del 50 aniversari de la Fira del Ba tibull, es va fer una sessió mo nogràfica sobre escoltisme, amb imatges del campament dels Garrigots.

Durant aquest darrer any

Escena final de ‘Les

s’han pogut recuperar filma cions que provenen de ca nongins particulars i entitats que participen del projecte Memòria Canongina, famílies

El personal de rehabilitació de Mas d’Enric exigeix més seguretat i accions de millora

Societat Desmenteixen que l’assassí de la seva companya fos «exemplar»

ACN

El personal de rehabilitació de Mas d’Enric, format per ju ristes, psicòlegs, docents i mo nitors, entre altres, han exigit actuacions de millora «im mediates» i «concretes», així com «més seguretat i límits».

«Necessitem coherència i orientacions clares, proto cols i respectar la normativa penitenciària», va exposar la plantilla en un comunicat, secundat per una trentena de persones, segons van detallar a l’ACN els seus promotors. A més, van criticar la res

posta de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima davant l’assassinat d’una companya a mans d’un pres. En aquest sentit, van denunciar que s’afirmés que el responsable del crim «era un intern exem plar», descripció que desmen teixen.

Segons van exposar en el comunicat, el pres «havia renunciat a fer qualsevol classe de programa per reha bilitar se i no es penedia del delicte comès». Per aquest motiu, van criticar que es titlli d’exemplar la conducta d’un

que amb la cessió i donació de material afavoreixen la recu peració de la història comuna. Aquest material es digitalitza i posteriorment es documen

tarà i catalogarà quedant a disposició de tots els canon gins a través d’un repositori a Internet.

Enguany, el programa de

projeccions estarà format per Carreres al circuit de Motocròs (anys 80); Posada del pessebre a càrrec del Motor Club la Canonja (1994); Elaboració

També s’oferirà un recull fotogràfic del pessebre vivent de 1974

de mandongo al mas Veciana Virgili (2009); Construcció dels gegants de l’Orfeó Canongí Bia i Esperança (1988); les obres de teatre Les dones sàvies (1986) i Tots en tenim una (1985), de la Secció Dramàtica de l’Orfeó Canongí; i, final ments, Homenatge als socis octogenaris de la Societat la Nova Amistat (1999).

A més a més, a darrera hora s’oferirà un bonus track amb un petit recull fotogràfic del pessebre vivent de 1974.

Sobre Memòria Canongina

La projecció de pel·lícules an tigues és una proposta englo bada dins Memòria Canon gina, un projecte del Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví. Aquesta es tracta d’una proposta de recupera ció patrimonial per a posar en valor «el patrimoni fotogràfic, audiovisual i documental de la Canonja», segons s’explica a la seva pàgina web.

Una part important d’aquesta iniciativa són les donacions de material que fan els canongins. Això per met aquestes peces siguin públiques i gratuïtes, a més de poder emprar les per a projectes de caràcter cultu ral, com poden ser l’edició de llibres, articles o treballs vide ogràfics.

Els treballadors de Mas d’Enric concentrats a les portes del centre penitenciari el passat març. ACN

intern «que no va fer cap es forç per reparar la víctima». Paral·lelament, han exigit

un conjunt de mesures de tractament i de seguretat com són l’increment de la plantilla,

les ràtios per activitat, la crea ció de polsadors de seguretat, així com el reconeixement

com agents de l’autoritat a tots els professionals peniten ciaris, entre altres demandes.

Redacció

dones sàvies’ representada a l’Orfeó Canongí el 16 de febrer de 1986. Joan Alberich

Mont-roig

del Camp

presenta el pla d’accions al centre antic amb un pressupost

de més de 30 MEUR

Societat L’alcalde del municipi qualifica el projecte d’ambiciós i ha previst un termini d’entre 10 i 15 anys

Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Mont roig del Camp va presentar el passat dilluns 22 d’abril a la ciutadania el pla d’accions per millorar el centre antic del municipi. En una sessió al Centre Cultural Església Vella, que va reunir a unes 150 persones, es van exposar les accions orientades a àm bits com l’urbanisme, espai públic, mobilitat, promoció econòmica i cultura a càrrec de l’alcalde i representants de l’empresa encarregada de re dactar el pla, Territoris XLM, i en què els veïns van tenir l’oportunitat de fer les seves aportacions. Aquest s’ha po gut elaborar gràcies a l’estudi presentat fa un any en què es detectaven les fortaleses i de bilitats en diversos àmbits del nucli antic.

L’alcalde de Mont roig del Camp, Fran Morancho, expli ca que gràcies al diagnòstic de l’estudi, fet amb l’opinió dels ciutadans i criteris de tècnics experts, «s’han fixat uns in

El pla d’accions s’ha elaborat gràcies a un estudi fet prèviament que analitza la situació del nucli antic del municipi. Ajuntament de Mont-roig del Camp

dicadors per actuar en temes com urbanisme, cultura, mo bilitat, entre altres. Aleshores, l’objectiu és identificar els dèficits i proposar solucions,

proposar un model de nucli antic que prioritzi la qualitat de vida dels veïns, promoci onar el valor artístic i patri monial, definir mecanismes

L’Estat es compromet a enllestir el passeig de les Cales abans de l’estiu

Mont-roig Fonts del ministeri apunten que els treballs es reprendran els pròxims dies i que duraran unes setmanes més

ACN

Les obres del passeig de les Cales de Mont roig del Camp s’acabaran abans de l’inici de la temporada d’estiu, segons van explicar ahir fonts del govern de l’Estat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

L’ajuntament de Mont roig del Camp es va queixar aquest dimecres que els treballs por taven parats quasi dos me sos, fet que generava «moltes molèsties» en un àmbit on hi ha més de 2.500 habitatges, molts de lloguer turístic, es tabliments de restauració i suposa restringir l’accés a sis

cales i platges. Des de l’Estat van apuntar que les obres es tan pagades amb fons Next Generation i que les traves administratives que hi ha ha gut no són responsabilitat del Ministeri per la Transició Eco lògica (MITECO). Així, en els pròxims dies, es reprendran les obres, que duraran unes setmanes més.

L’alcalde de Mont roig del Camp, Fran Morancho, aler tava dimecres que està en risc «salvar» la temporada d’estiu si no es reactiven en pocs dies, i va reclamar «accelerar el trà mit administratiu encallat», la modificació del projecte

executiu, que manté l’obra parada. Des de l’Ajuntament de Mont roig del Camp ame naçaven en traure les tanques que actualment delimiten els treballs del passeig de les cales i, d’aquesta manera, po der facilitar l’accés a aquesta zona.

Aquesta remodelació és una de les reivindicacions his tòriques per millorar aquesta zona de Mont roig del Camp, que no és de competència municipal. Les obres del pas seig de les Cales de Mont roig del Camp es van adjudicar fa aproximadament un any i havien d’estar enllestides en

urbanístics per un programa d’actuacions per als anys vinents». Un programa que Morancho qualifica «d’am biciós», ja que el pressupost

de la totalitat de les accions supera els 30 milions d’euros i obliga a fixar un llarg termi ni. «Aquí el que és important és saber cap on vols anar. És

«Estem parlant d’actuacions que ocupen molts carrers i habitatges»

un projecte que s’ha de fer en els pròxims 10 o 15 anys, però quan surti una subvenció o ajuda que puguem aprofitar, serà molt més fàcil aconse guir la si ens presentem amb aquest document a la mà», argumenta el batlle.

A més, també reconeix que és un pla obert a ser revisat i reconduït durant el temps: «És un estudi fet amb l’escolta activa de la població i liderat per un estudi d’arquitectura especialitzat en rehabilitació i potenciació de nuclis antics i en el qual preval el criteri dels experts. Per tant, no és una cosa improvisada ni molt menys. Però això no impedeix que potser d’aquí a set anys hi hagi alguna cosa a revisar o modificar si veiem que és necessari». Per aquest motiu, des del consistori plantegen fer una licitació per a gestio nar i tirar endavant aquest pla i dotar lo d’envergadura. Les primeres accions a portar se a terme serà la urbanització de quatre carrers. Concreta ment, són els carrers Agustí Sardà, Hospital, Josep Maria Gran i Cirera i Bisbe Macià. No obstant això, l’alcalde ad verteix que hi ha temes que «requereixen més temps», ja que «estem parlant d’actuaci ons que ocupen molts carrers i habitatges i, per tant, no és gens senzill».

sis mesos. Per complir amb aquest termini, es va propo sar una modificació del pro jecte per la reducció de pavi mentació i una actualització

de lluminàries i per complir els requisits de termini del finançament provinent dels fons Next Generation. El Mi nisteri per la Transició Ecolò

gica va anunciar el passat mes de febrer que parava les obres del passeig de les Cales men tre es modificava el projecte executiu.

Tanques d’obra als treballs del passeig de les Cales de Miami Platja. ACN

La URV manté el pla de xoc per reduir la temporalitat del professorat

Universitat Ha convocat 25 places de PDI per incrementar la taxa de personal permanent

El pla de xoc per reduir la tem poralitat del professorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) es manté tot i la pròr roga dels pressupostos de la Generalitat. Si bé la pròrroga d’aquest instrument finan cer té conseqüències sobre les universitats públiques, sí que podran comptar amb el finançament compromès per reduir la temporalitat de la plantilla i assegurar el relleu generacional del professorat, ja que el pla va aprovar se amb una partida plurianu al amb dotació econòmica. En el marc d’aquest pla de xoc, el Consell de Govern de la URV va aprovar ahir la convocatòria de 25 places de Personal Docent i Investiga dor (PDI) per a 2024, un cop s’obtingui el permís de la Di

La Diputació organitza una jornada amb joves creadors

Territori L’Escola d’Art i Cultura de la Diputació or ganitza una jornada de ‘co creació’ i debat amb el teixit de joves creadors i emprene dors de l’art i la cultura per trobar fórmules innovado res que detectin necessitats i propostes de millora per al sector. La jornada, sota el títol Tens un projecte?, s’or ganitzarà en 3 sessions de dues hores el 22 de maig al Centre d’Innovació i Forma ció Boca de la Mina de la Di putació a Reus. La jornada, conduïda i dinamitzada per Youz Talent, es realitzarà en grups de 10 persones per sessió, totes vinculades al món de l’art i la cultura. Als participants de cada sessió se’ls demanarà que detectin necessitats dels joves a l’ho ra de desenvolupar els seus projectes artístics o de pro ducció cultural, per poder concretar propostes inno vadores que millorin els ser veis que la Diputació ofereix al sector. Redacció

recció General d’Universitats. Aquesta convocatòria per metrà incrementar la taxa de personal permanent alhora

que reduirà la de personal no permanent. Aquestes places se sumen a les 29 que es van aprovar en el darrer Consell

de Govern per cobrir les va cants que al 2023 va deixar el professorat que va jubilar se o va causar baixa.

L’afectació a la URV per la pròrroga dels pressupostos és d’1,7 milions d’euros

També fruit de les jubila cions i baixes que s’han pro duït, es convocaran divuit places de Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Ser veis. Per a aquest col·lectiu el Consell de Govern ha acordat equiparar els permisos del personal laboral i funcionari i ha aprovat un reglament que agilitza els procediments, mi llora l’adequació dels perfils als llocs de treball i posa en valor l’experiència del perso nal en la cobertura dels llocs de treball temporals. A més a més, s’ha aprovat la Norma tiva de selecció i contractació de professorat associat, que

tindrà un contracte indefinit amb una dedicació a temps parcial. I es modifiquen els criteris de valoració per donar més pes a l’afinitat de l’activi tat professional al perfil de la plaça i reforçar així el sentit d’aquesta figura del profes sorat, que ha d’exercir la seva activitat fora de l’àmbit aca dèmic i ha de ser especialista de reconeguda competència.

La conseqüència de la pròrroga dels pressupostos El fet que el pressupost de la Generalitat de Catalunya s’hagi prorrogat fa que les universitats públiques ca talanes no puguin comptar amb els 19 milions d’euros d’increment previstos per als pressupostos de 2024 i 21 milions més per fer front al cost de l’energia podrien no consolidar se. L’estimació de l’afectació a la Universitat Rovira i Virgili, que té un pes del 9% en el sistema d’univer sitats públiques de Catalunya, és d’1,7 milions d’euros; 3,4 si es té en compte la xifra pen dent de consolidació. Així ho va explicar ahir el rector de la Universitat, Josep Pallarès, en l’informe que ha presentat al Consell de Govern.

Redacció

Fruit de les jubilacions i les baixes, es convocaran 18 places a la Universitat. URV

‘Treballar menys, treballar millor’, el lema de l’1 de maig d’UGT i CCOO

Sindical La manifestació es durà a terme a les 12 h a Tarragona

Redacció

Sota el lema Treballar menys, treballar millor, els sindicats

UGT i CCOO van presentar ahir els actes de l’1 de maig.

Joan Llort, secretari general d’UGT a Tarragona, destaca va durant la roda de premsa que «en aquest país tenim un

mal vici d’allargar les jorna des de treball i de vegades són més productives treballant menys, que allargant les». Enguany, a la manifestació els sindicats reivindicaran jor nades més curtes. En aquest sentit, Llort feia èmfasi en el fet que «si la gent gaudeix més del seu temps, quan va a

treballar també és molt més productiva».

D’altra banda, un altre dels reclams de la manifestació d’enguany és la millora de sous. En aquesta línia, Mercè Puig, secretària general de CCOO a Tarragona, explicava que «tenim molt envelliment i poca natalitat i, per tant,

El programa d’inserció laboral Dones 360º clou la seva primera edició

Cultura Una desena de dones de la demarcació de Tarragona s’han beneficiat aquest 2024 de la primera edició del programa Dones 360º, impulsat per la Dipu tació de Tarragona amb la col·laboració de la Fundación Quiero Trabajo (FQT). La ini ciativa proposava un itinerari formatiu i acompanyament per a la inserció laboral de

dones desocupades. La Di putació va posar en marxa la iniciativa al febrer amb l’ob jectiu d’assessorar i acom panyar les participants en la cerca de feina. La proposta ha ofert un curs semipresen cial de 88 hores de durada que ha inclòs formació en intel·ligència emocional, en tècniques de cerca d’ofertes laborals, sessions de coaching

i acompanyament individual, d’speed dating i trobades ex prés, mentorització empresa rial i servei d’estilisme perquè les participants puguin pre parar se per a futures entre vistes de feina, entre d’altres. Les participants havien de ser dones desocupades inscrites com a demandants d’ocupa ció al Servei Públic d’Ocupa ció de Catalunya. Redacció

TENDÈNCIES

aquest envelliment necessita rà cures», afegint que «aquest servei de cures l’hem d’oferir amb professionals que no si guin precaris».

Ambdues entitats han or ganitzat tres actes al Camp de Tarragona. La jornada del pri mer de maig s’encetarà a les 9 hores a la plaça de la Dona treballadora de Reus. A les 10.30 hores, el Camp de Mart de Tarragona acollirà el Pre mi 1r de Maig i a les 12 hores es durà a terme la tradicional manifestació d’ambdós sindi cats des de la plaça Imperial Tàrraco.

~ BELLESA I SALUT ~

Empelt capil·lar: adeu al tabú d’aquesta cirurgia

Redacció / AMIC

L’aparició de la calvície és una de les majors preo cupacions que tenen els homes amb relació a la seva imatge. Si bé l’empelt capil· lar no és res nou, fa tan sols uns anys eren pocs els que es

plantejaven aquesta cirurgia i, en tal cas, ho feien embolicats en un halo de secretisme i ne gació.

Ara, tot ha canviat, i ja no fa falta viatjar a Turquia per a tornar a presumir de cabelle ra. Les clíniques especialitza des proliferen per tot el país,

REUS

i són molts els famosos que retransmeten el seu viatge a través de les seves xarxes. Anem a fer un repàs d’en què consisteixen algunes de les fases d’aquest procés.

La cirurgia comporta una durada d’entre sis i vuit ho res, i es tracta d’un procedi

Guanya en bellesa, salut i benestar amb la teràpia d’optimització hormonal de Clínicas Doha

El procés d’envelliment és inevitable. Ara bé, com vivim aquests anys és a les nostres mans. Els desafiaments que els nostres cossos afronten a mesura que enve llim, des de la pèrdua de libido fins a la fatiga, són senyals d’un desequilibri hormonal que pot ser optimitzat perquè tornis a ser la teva millor versió. La teràpia d’optimització hor monal amb hormones bioidèntiques de Clíni cas Doha ofereix una solució revolucionària. Aquestes hormones, idèntiques a nivell mole

cular a les que produeix el teu cos, es disse nyen per a restaurar el teu equilibri hormonal de manera segura i efectiva, promovent una millora significativa de la qualitat de vida.

Ja no fa

ment que no requereix hos pitalització, per la qual cosa els pacients podran marxar a casa després de sotmetre’s a aquesta, evitant la radiació solar, i no practicant esports d’alta intensitat durant el pri mer mes.

Després de la intervenció, serà necessari que el pacient dormi incorporat a 45è i que eviti tocar se o gratar se el cap. A banda, no podrà utilit zar gorres o cascos, i s’haurà de prendre la medicació indi cada.

falta viatjar a Turquia per a recuperar la cabellera. Hospital Capilar

Joan Llort i Mercè Puig, ahir, durant la roda de premsa. @UGTTarragona

Les participants del programa Dones 360º Diputació de Tarragona

El Nàstic ha de ‘matar’ el lleó per guanyar la tranquil·litat del ‘play-off’

Futbol La Cultural Leonesa és sisena i un triomf la deixaria a onze punts de distància, amb dotze per jugar

El Nàstic de Tar ragona té aquest diumenge un partit clau per viure els darrers quatre par tits de la temporada amb la tranquil·litat d’haver consoli dat la seva participació en el play-off d’ascens de forma vir tual. Els grana juguen contra el sisè classificat, la Cultural Leonesa, que ara es troba a vuit punts de distància dels grana. Una victòria grana al Reino de León deixaria els castellanolleonesos a onze punts del Nàstic amb només dotze per disputar.

La Cultural Leonesa de Raúl Llona no posarà les co ses gens fàcils. L’equip lleonès té la necessitat de guanyar per mantenir les seves aspiraci ons per jugar la fase d’ascens. Ara mateix, els lleonesos són sisens, a cinc punts del Celta Fortuna i la Ponferradina, els dos equips que marquen la promoció. Una derrota diu menge i les victòries del cin què i quart classificat podria ser fatal. Amb tot, la Cultural guarda la seva millor arma de cara el partit de diumenge, el Reino de León.

L’extrem grana Jaume Jardí sent pressionat pels ex del Nàstic Aarón Rey i Guillermo Fernández. Nàstic

La Cultural és l’equip que més penals ha xutat, amb 8, i el Nàstic el que menys, amb 0

Enguany, la Cultural Leone sa només ha perdut un únic partit al seu estadi i va ser a la jornada 4. Des que l’Osasuna Promesas els va robar els tres punts el 17 de setembre, cap altre equip ha aconseguit es garrapar res a l’estadi lleonès. De fet, els de Raúl Llona són el millor local del grup i també el conjunt que menys gols ha

rebut a casa, amb 8, un menys que el Nàstic al Nou Estadi. Aquest és el punt fort de la Cultural, la fortalesa defen siva. Amb només 24 gols en contra, és el quart equip que menys en rep gràcies als tres centrals de qualitat com són Rodri Suárez, Quique Fornós i Aleix Coch. Amb tot, els úl tims dos partits, la seva rere guarda va patir un cop amb la lesió de Miguel Bañuz. El por ter va patir una fractura en el canell esquerre i es perdrà el que resta de temporada. Bañuz era un jugador clau i va acumular 17 porteries a zero. Ara, el jove Alejandro Fernán dez és el titular. La tasca pendent de l’equip de Llona és el gol. En atac, els lleonesos estan més limitats després de la baixa de llarga durada de Santi Samanes al desembre. La falta de gol també és una conseqüència de la baixada de rendiment

El Juvenil A del Nàstic, a un punt per assolir l’ascens a Divisió d’Honor

Futbol

Els joves poden culminar la fita demà a les 12.45 hores

El Juvenil A del Nàstic té un partit clau demà contra el Sabadell. Les joves perles del planter grana tenen a la seva mà culminar l’objectiu de la temporada a falta de quatre jornades per acabar la lliga. Ja sense Àlex Accensi, que el

darrer dimecres va ser pro mocionat de la banqueta del Juvenil A a la Pobla de Ma fumet, els grana necessiten sumar un punt per completar l’ascens matemàtic a la Divi sió d’Honor un any després de perdre la categoria. El con junt grana també culminaria l’ascens si el Martinenc no

guanya el seu partit al camp del Sant Andreu. Ara mateix, el Nàstic té un marge d’onze punts amb el pròxim equip perseguidor que pot pujar de categoria, el Martinenc, i no més queden dotze punts per disputar. Malgrat que els gra na són tercers per darrere del Gimnàstic Manresa i del FC

Barcelona B, acompanyarien al Manresa a la Divisió d’Ho nor perquè el Barça no pot pujar en tant que ja disposa d’un equip a la Divisió d’Ho nor. De la mateixa manera, el Damm B tampoc poc pujar de categoria perquè el primer equip ja forma part de la Divi sió d’Honor. Els grana afrontaran el duel contra el Sabadell amb l’ambició de celebrar l’ascens amb una victòria. El partit serà demà a les 12.45 hores en un dels camps de futbol de la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona.

Roda de premsa

Pablo Trigueros: «Hem d’anar a guanyar sense mirar res més ni fer números»

El rival

Cultural Leonesa

Com arriba?

6è

PG 13 52 punts

PE 13 PP 7

GF 30

GC 24

Diumenge, 12 h Reino de León

FEFtv

Minut a minut a diarimes.com

de futbolistes que havien de ser claus. Els exgrana Guiller mo Fernández i Aarón Rey no estan vivint la seva millor temporada. Guillermo comp ta amb 3 gols mentre que Aa rón Rey s’ha vist relegat a la banqueta.

L’antítesi del Nàstic El Nàstic és un dels pocs equips que no han gaudit de cap penal a favor aquesta temporada i la Cultural Lleo nesa és tot el contrari. Els de Llona són l’equip que més pe nes màximes ha tingut, amb un total de 8. Les tres últimes van ser en els darrers dos par tits al seu estadi. Al partit de la primera volta al Nou Estadi ja van xutar un penal, però Varo el va aturar per mantenir el 3 0 final.

El defensa del Nàstic, Pablo Trigueros, tornarà diumenge a l’estadi que va ser casa seva l’any passat. Trigueros va apuntar que «juguem contra l’equip que marca la sortida del play-off Hem d’anar a guanyar sense fer números, no podem pensar en si ens podem allunyar o ens retallaran». El central va afegir que «la primera posició és difícil, però hem de tenir l’ambició de guanyar la lliga».

L’àrbitre

Carlos Muñiz Muñoz dirigirà el Cultural Leonesa-Nàstic

El col·legiat aragonès Carlos Muñiz Muñoz serà l’encarregat de xiular el Cultural LeonesaNàstic. El jove àrbitre de 28 anys no ha dirigit cap partit aquesta temporada ni al Nàstic ni a la Cultural. Amb tot, sí que ho va fer la darrera campanya quan va arbitrar l’Amorebieta-Nàstic, partit que va acabar amb 1-1 i va certificar l’ascens dels bascs a Segona.

Arnau Montreal Quesada

Arnau Montreal Quesada

Imatge del duel d’aquesta temporada entre el Juvenil A i l’Europa. Nàstic

El CV Sant Pere i Sant Pau inicia el camí a la fase d’ascens amb l’objectiu de tornar on es mereix

Voleibol Els tarragonins juguen els dos partits de fase de grups i aspiren a disputar el duel definitiu demà

Arnau Montreal Quesada

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau ha començat avui el seu camí en la fase d’ascens amb l’ob jectiu de tornar a la categoria que es mereix, la Superlliga 1, la màxima competició a nivell nacional. Els tarragonins arri ben preparats i motivats per aconseguir una fita que no van poder culminar l’any pas sat en el 40è aniversari de l’entitat. Així doncs, els rojillos arriben en el millor moment després d’una temporada gai rebé perfecta.

El conjunt de Vlado Ste vovski té el recorregut definit. Avui, els cooperativistes dis puten els dos partits de la fase de grups del torneig. El pri mer és a les 9.30 hores contra un dels favorits, el CDV Textil Santanderina de Cantàbria. Poques hores després i gaire bé sense temps per descan sar, els tarragonins jugaran el segon partit del dia contra els andalusos CV Utrera a les 17.30 hores –tots dos partits es podran seguir en el canal de YouTube oficial de la Real Fe deració Espanyola, així com per la retransmissió especial de Tarragona Ràdio–.

Els tarragonins necessiten quedar entre els dos primers del grup de tres equips. És a dir, han de guanyar, com a mínim, un dels dos partits i evitar un triple desempat. Si el CV Sant Pere i Sant Pau surt victoriós, jugarà la següent fase, la definitiva, demà. Llavors, els coopera tivistes jugarien contra el primer o segon classificat del grup A –depenent si aca ben primers o segons del grup B– en les semifinals de la competició. Els dos gua nyadors de les dues elimi natòries obtindran el premi de pujar a la Superlliga 1 i, a més, jugaran la final per

la primera o segona posició aquest diumenge. En cas de perdre a la fase de grups, el CV Sant Pere i Sant Pau hauria de disputar un últim partit, el que decideix la 5a o 6a posició, demà. D’altra banda, si cauen en semifinals, jugaria per la tercera o quarta posició el diumenge. Tots dos partits sense premi.

Ahir el grup B va tenir el pri mer partit entre el CDV San tanderina i el CV Utrera i va acabar amb un 3 0. D’aquesta manera, l’equip de Cabezón de la Sal jugarà contra el Sant Pere i Sant Pau avui amb la possibilitat de segellar el passi a la següent ronda si guanyen els tarragonins.

La plantilla està convençuda El sentiment d’il·lusió s’ha contagiat a la plantilla. El capità cooperativis ta, Raúl de Río, va apuntar que «afrontem la fase amb bastant confiança en nos altres ma

teixos. Hem de tenir present la temporada que hem fet i mantenir el nivell de treball i serem inaturables».

Enguany, l’equip ha demos trat que és

Els jugadors del CV Sant Pere i Sant Pau Raúl del Río a l’esquerra i, a la dreta, Elio Carrodeguas. Gerard Martí

capaç de superar les adversi tats després del cop a la Copa Príncipe: «Les baixes ens van marcar molt, però ara el que va passar en aquell torneig és una motivació extra per la plantilla perquè ara ve nim al complet i a veure qui ens pot

aturar. Posarem tota la carn a la graella». A més, va afegir que «hem millorat molt res pecte a l’any passat. Som un grup més co hesi

onat i som capaços d’aixecar qualsevol resultat mantenint la calma».

La clau del torneig, segons el referent del CV Sant Pere i Sant Pau, Elio Carrodeguas, és «adaptar nos el més ràpid possible al pavelló. El primer duel serà dur i més al matí. Però ens hem d’adaptar al nou pavelló i l’ambient per co metre pocs errors». El jugador cooperativista s’està recupe rant d’una lesió i va afegir que «encara no estic al 100%, però estic molt a prop».

Els tarragonins compten amb el desavantatge d’haver de jugar els dos partits en menys de vuit hores. Raúl del Río va subratllar que «serà molt important per a nos altres saber recuperar nos mentalment. Passi el que pas si en el primer partit no ens pot afectar en el següent».

La il·lusió està molt present en una plantilla que fa anys que treballa amb el mateix objectiu. Del Río va destacar que «seria un orgull poder tornar amb el títol a Tarrago na després de 13 anys al club». D’altra banda, Carrodeguas va apuntar que «crec que ho podem aconseguir. Per a mi seria un pas important jugar a la Superlliga 1 amb el Sant Pere i Sant Pau després de passar sis anys a l’entitat».

Tres setmanes de preparació

El CV Sant Pere i Sant Pau va jugar el darrer partit oficial el 6 d’abril contra el Barça Vo leibol. Des de llavors, els co operativistes han tingut tres setmanes per preparar se. El tècnic, Vlado Stevovski, va assenyalar que «hem entrenat bastant bé i la veritat és que arribem en el millor moment. Ens hem cen trat en els treball

El CV Sant Pere i Sant Pau ha de quedar entre els dos primers per seguir somiant

En cas de passar de ronda, demà jugarien el partit definitiu per assolir l’ascens

físic i en l’anàlisi dels rivals, tot i que no hem pogut jugar amistosos perquè no hi ha via cap equip de nivell dispo nible». Amb tot, els tarrago nins no han perdut el temps i l’entrenament també ha sigut positiu per recuperar el màxim nivell d’Elio Carroge guas, que va tancar la tempo rada recuperant se de la seva lesió.

Per Stevovski la clau d’una fase d’ascens exitosa és «estar bé en el canvi de servei perquè, si funciona i és fluid, tindrem moltes op cions. A més, el bloc defen siu és el nostre punt fort».

La veu de l’experiència Dimecres els cooperativis tes es van reunir al pavelló de Sant Pere i Sant Pau per realitzar una última sessió abans de la sortida progra mada a la matinada del di jous. En aquesta darrera re unió no va faltar el conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Berni Álvarez, qui va voler acomiadar se i desitjar la millor de les sorts per a l’equip de Vlado Ste vovski abans de la partida a terres gallegues. Álvarez va assenyalar que el Sant Pere i Sant Pau «és un orgull per a la ciutat i una mostra de la força de l’esport tarragoní». Fa un any, l’ara conseller, va viure la darrera de les moltes fases d’ascens que ha disputat en la seva car rera en el món del bàsquet. De fet, va aconseguir tornar a Tarragona amb l’alegria de l’ascens del CBT a LEB Pla ta. D’aquesta manera, i com a veu de l’experiència des d’un punt de vista esportiu, Álvarez va apuntar que «el primer partit és clau, no en quant a resultat, sinó per les sensacions. Quan vam gua nyar el primer l’any passat i vaig veure com ho vam fer, sabia que pujaríem. A més, has d’estar preparat per re cuperar te físicament i aní micament en un poc marge de temps».

La plantilla al complet del CV

«Hem arribat en el nostre millor moment de la temporada»

Vlado Stevovski, tècnic del CV SPiSP

Els rivals

«Pujar és un desig boig que podem fer realitat»

L’apunt

Alfonso Periáñez: «Tornar a Superlliga 1 és una il·lusió que tenim des de fa molts anys»

Alfonso Periáñez, president del SPiSP «És un orgull i una mostra de la força de l’esport tarragoní»

Els rivals

Berni Álvarez, conseller d’Esports

CDV Santanderina

Cabezón de la Sal (Cantàbria)

Divendres 9.30 h

El conjunt de Santander és un dels favorits a l’ascens de categoria i el primer rival dels tarragonins. La Santanderina va proclamar-se guanyador de la Copa Príncipe amb un joc de pocs punts febles i enguany no ha perdut ni un sol partit.

CV Utrera

Utrera (Andalusia)

Divendres 17.30 h

El conjunt andalús és el segon contrincant del dia dels cooperativistes i la ventafocs del torneig. L’Utrera es va colar per primer cop a la Copa Príncipe i ha sabut mantenir el seu poder amb el protagonisme de l’oposat José María Castellano.

El president del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, Alfonso Periáñez, ha acompanyat l’expedició a les terres gallegues amb la il·lusió d’aconseguir la gesta. L’any passat també ho va fer, però en l’any del 40è aniversari, els tarragonins no van poder assolir la fita. Amb tot, la il·lusió es manté intacta i, de fet, Periáñez va assenyalar que «pujar en l’any 41 de la nostra història és tan bo com qualsevol altre».

Pujar a la Superlliga 1 és una recompensa a molts anys d’insistència i a la bona feina dels cooperativistes i, a partir d’avui, ho tornaran a intentar. El president de l’equip de Sant Pere i Sant Pau va destacar que «pujar suposa complir un desig boig i una gran il·lusió que tenim des que vam perdre la categoria. Ja és hora de tornar on mereixem ser i estem il·lusionats de poder-ho aconseguir enguany. Els nois han fet una gran temporada i arribem amb unes expectatives molt grans». Fa anys, els tarragonins van perdre

la seva posició a l’Olimp del voleibol per motius econòmics, però estan més que preparats per guanyar-se el dret a jugar a la màxima categoria del voleibol estatal. Després de molts anys de treball i insistència, avui tenen una nova oportunitat i la volen aprofitar. A més, també hi ha molta ambició al darrere. Periáñez va deixar clar que «el Sant Pere i Sant Pau està més que preparat per assumir el que podem aconseguir esportivament. Si pugem de categoria, no renunciarem per cap causa i, si al final no es pot fer, no serà per culpa nostra. Estem preparats per assumir el cost que és jugar a Superlliga 1 i lluitarem per aconseguir els recursos necessaris per poder jugar amb totes les garanties perquè creiem que Tarragona es mereix tornar a l’elit del voleibol nacional».

Després de tota una vida al capdavant, Periáñez vol gaudir del seu equip a la màxima categoria i, si no es pot, que ningú dubti que tornarà al peu del canó.

Sant Pere i Sant Pau després del primer entrenament realitzat ahir al pavelló Municipal de San Sadurniño, a Galícia. Cedida

El CB Salou, «dolgut i orgullós» d’una temporada per a la història

Bàsquet El curs tanca amb molt bona nota després de participar per primer cop a la fase d’ascens a Or

Ja ha passat gairebé una setmana des que l’OCA Global CB Salou va cloure una tem porada per a la història. Els de Jesús Muñiz van caure a vui tens de finals contra el Ciudad de Huelva després de que dar se a les portes de remun tar una diferència de 21 punts a l’anada. A la fase regular, els salouencs van quedar quarts amb un balanç de 14 victòries i 12 derrotes. Muñiz va asse nyalar en el postpartit que les sensacions de la temporada eren de «molt d’orgull», però l’ambició característica del tècnic també va deixar pas a estar «dolgut» per quedar eli minat. Amb tot, això es podrà pal·liar amb el pas del temps.

La temporada del CB Salou va començar als despatxos.

BxS Motorsport, preparat per a la II Clàssic Raid Tàrraco de Tarragona

Motor Demà torna el Clàssic Raid Tàrraco, la competició de vehicles clàssics, en la seva segona edició. L’equip tarragoní de BxS Motorsport parti ciparà amb els dos Lada Niva que van travessar el desert d’Aràbia amb els pi lots Marcel Quirós i Benoit Meignien i Albert i Alex Brunat. Redacció/Cedida

Món Cañellas i Alberto Guillén, subcampions d’Espanya de J70

Vela Els regatistes del Club Nàutic Cambrils, Món Cañellas i Alberto Guillén es van proclamar subcampions d’Espanya el darrer cap de setmana a les instal·lacions del Real Club Náutico de Barcelo na. Cañellas i Guillén van formar part de la tripu lació del HangTen Hnos. Berga. Redacció/Cedida

Després del descens de la darrera temporada, la il·lusió d’afrontar el repte de la LEB Plata es va mantenir intacta.

Després de reformular l’equip gairebé al complet, el conjunt de Muñiz només va tenir una direcció, cap amunt.

Després de la victòria insu ficient del darrer diumenge, Muñiz assenyalava que «estic molt orgullós del grup, hem

Muñiz: «Any rere any anem avançant i no ens sacia. El club té una ambició sana»

Muñiz: «Hem aconseguit il·lusionar a molta gent, fa goig veure el pavelló»

aconseguit il·lusionar a molta gent. Fa goig veure el pavelló implicat». L’afició va créixer amb l’equip i va destacar amb la participació dels més pe tits: «Veig il·lusió quan miro a la graderia i sobretot em fa feliç veure tants nens i nenes encantats amb l’equip i ani mant als nostres jugadors», va apuntar Muñiz. Aquesta segona temporada

del CB Salou ja ha entrat a la història de l’entitat, després de debutar oficialment la dar rera temporada. La sintonia entre el president, Santi Be nito, i el tècnic, Jesús Muñiz, és total i està refermada en molts anys de treball, gestió i d’empenta. Muñiz continuarà l’any que ve a la banqueta sa louenca i amb l’ambició intac ta: «Any rere any anem avan çant i fem un passet més, però això no ens sacia. Fem his tòria en moltes petites coses i hem de valorar les, però el club té una ambició sana per continuar construint la histò ria amb il·lusió», va subratllar Muñiz en el postpartit.

Malgrat que la temporada s’ha acabat, encara no hi ha temps per les vacances per a la direcció salouenca. Ara, toca treballar per analitzar la temporada i començar a pre parar la següent amb el repte de mantenir un bloc que ha sigut molt efectiu. Després de la gran temporada a LEB Pla ta, amb Isaac Mayo destacant com a MVP, el CB Salou haurà de defensar les seves peces importants perquè siguin la base del projecte de la pròxi ma campanya, destinada a fer un pas encara més lluny.

L’equip Tower Rangers es proclama campió del món a Las Vegas

Dards El conjunt està format per tres cambrilencs i un tarragoní

Arnau Montreal Quesada

L’equip tarragoní Tower Ran gers es va coronar ahir com a campió del món del torneig de la National Dart Associ ation que es va celebrar al Westgate Las Vegas Resort & Casino de Las Vegas, als Estats Units. Els quatre tar ragonins van competir a la categoria Cricket, que és una modalitat de dards en màqui na electrònica. L’equip va estar format pel tarragoní Albert Boronat i per tres cambrilencs, Roque Soto, Vicenç Fontgibell i An tonio Muñoz que, després de la victòria d’ahir, van agafar les maletes per tornar a Tar ragona després d’una set mana d’estada i competició. Els tarragonins es van haver d’enfrontar contra partici pants estatunidencs i també europeus i, finalment, es van acabar emportant la final al millor de cinc contra l’equip

L’equip Tower Power amb els trofeus. Cedida

Els membres van ser Albert Boronat, Roque Soto, Vicenç Fontgibell i Antonio Muñoz

local, el City Men.

A Catalunya, els tarrago nins competeixen a la Pri

mera Divisió de la modalitat Cricket. A més, també com peteixen en diversos tornejos per acumular èxits. Al no vembre, el Tower Rangers es va proclamar guanyador en la competició per equips del Campionat Nacional i Inter nacional de Dards Electrò nics de Benidorm.

Arnau Montreal Quesada

El tècnic Jesús Muñiz donant instruccions als seus jugadors durant el darrer partit de ‘play-off’. Gerard Martí

Dia Internacional de la Seguretat al Treball

Laboral

Reduir l’impacte del canvi climàtic en la jornada laboral, un nou repte a assumir

L’Organització Internacional del Treball exposa els efectes d’aquest fenomen global en els treballadors

Redacció

Els efectes del canvi cli màtic repercuteixen tant a la salut de les persones i al planeta, a més de tenir un greu afecte sobre la segure tat i la salut dels treballadors. Aquest col·lectiu és el primer ens està exposat a aquells pe rills, a vegades durant períodes llargs de temps i amb major intensitat que la població nor mal.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) determina els principals factors de risc durant una jornada laboral. D’una banda, les temperatures cada cop més excessives pro dueixen cops de calor i estrès,

Lluís Balsells

R+D+i sp|activa

sobretot aquells treballadors que treballen en exteriors o en interiors mal ventilats.

En la mateixa línia, l’exposi ció prolongada als raigs solars té conseqüències com danys a les retines i càncer de pell. Seguint amb els fenòmens meteorològics, cada cop es produeixen més esdeveni ments extrems, de major du ració i intensitat, com pluges torrencials. Els treballadors que intervenen en els proce diments que es duen a terme durant aquestes emergències, i en el després per netejar els desperfectes causats, poden patir fatiga emocional i física o lesions a les vies respiratòries. En la línia d’afectacions als

pulmons, els nous patrons meteorològics modificats han influït en els nivells dels conta minants a l’aire. Així, hi ha una major exposició dels treba lladors a alts nivells de conta minació atmosfèrica generats per les indústries, que poden produir malalties respiratòries als pulmons o, directament, càncer.

D’altra banda, el canvi cli màtic també s’ha relacionat

amb un augment en la trans missió de malalties vectorials, que les produïdes per agents infecciosos com virus o parà sits. Així, també ha augmentat el risc que treballadors d’exte riors pateixin malalties com malària, el dengue o la leish maniosi.

A més, l’ús de pesticides també ha patit canvis a cau sa del canvi climàtic. L’ús d’aquests productes pot ge

nerar enverinament, desordes reproductius i malalties cardi ovasculars o pulmonars en els treballadors que els emprin.

Les solucions plantejades

Davant aquest context, la ILO posa sobre la taula diferents solucions per a una major protecció dels treballadors durant la seva jornada labo ral.

D’una banda, insisteix a elaborar i aplicar canvi en les polítiques i estratègies labo rals. Per exemple, fent que es regulin les hores d’exposició a altes temperatures

D’altra banda, aposta pels convenis col·lectius com a eina per a millorar la situa

La Prevenció de Riscos Laborals: un actiu vital per a la sostenibilitat empresarial

Anivell empresarial, un actiu es defineix com un recurs amb valor real o potencial per a l’empresa. Per tant, la prevenció de riscos laborals ha de considerar-se també un actiu perquè vetlla per protegir els actius humans i físics de l’empresa. Què entenem per actius humans? Tots els treballadors són un actiu vital i, per això, la salut i la seguretat són fonamentals en l’èxit empresarial. En aquesta línia, la prevenció de riscos laborals se centra a protegir els treballadors de lesions, malalties i accidents a la feina, preservant així el capital humà, element essencial per a l’èxit a llarg termini. A més dels recursos humans, hi ha actius físics com per exemple equips, maquinària i instal·lacions. Aquí la

prevenció de riscos laborals actua implementant mesures per protegir i prevenir de possibles danys a aquests actius. Les pràctiques de seguretat adequades i el compliment de normatives contribueixen a un manteniment adient, bàsic per a l’operativitat empresarial. D’altra banda, igual d’important és també fer un manteniment adequat dels equips de treball. D’aquesta manera es garanteix que, durant el temps què s’utilitzin, es conservin en unes condicions òptimes per preservar la salut i la seguretat dels treballadors. Convé destacar que aquest manteniment es realitzarà seguint les instruccions del fabricant i les seves condicions d’ús, amb la finalitat de prevenir deterioraments o desajustos que

ció de les plantilles. Una altra mesura que preveu l’OIT és innovar en els programes de formació dels treballadors, a més de realitzar campanyes per generar més consciència sobre la seva situació.

Riscos laborals emergents

L’OIT també aprofita el Dia Internacional de la Seguretat Laboral per reivindicar els riscos laborals emergents, entre els quals destaca les noves tecnologies; les noves condicions de treball, com la intensificació de la jornada la boral pels retalls de plantilla; i les noves formes d’ocupació, com la subcontractació o els contactes temporals.

puguin comprometre la seguretat i la salut laboral.

Pel que fa a la gestió de canvis, la prevenció efectiva requereix d’una gestió adequada d’aquests. Qualsevol modificació en processos, equips de treball o procediments laborals pot generar riscos nous. És essencial avaluar i reduir aquests riscos, capacitar el personal treballador afectat i realitzar la comunicació dels canvis de manera efectiva així com de la seva implicació per a la seguretat a la feina.

La prevenció de riscos laborals és, doncs, indispensable per protegir tant els actius humans com físics d’una empresa, i ho fa assegurant el valor present i futur i promovent l’estabilitat i el desenvolupament a llarg termini.

Tribuna

Dia Internacional de la Seguretat al Treball

Tribuna

La lluita constant per consolidar la prevenció i seguretat laboral

Parlar d’accidents o malalties professionals és posar l’accent en la prevenció de riscos i la seguretat laboral, però, sobretot, és millorar les condicions de treball, si el que pretenem és que els índexs de sinistralitat i precarietat puguin deixar de ser una xacra. L’any 2023, 103 persones a Catalunya van perdre la vida en accidents laborals. A les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, 9 persones van morir mentre treballaven. Són dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu que, tot i que mostren una tendència a la baixa en els darrers anys, es fa evident que encara queda molt camí per recórrer si el que es vol és millorar el marc de les relacions laborals perquè aquestes no atemptin contra la dignitat ni els drets més fonamentals.

La sinistralitat no és el fruit exclusiu de la casualitat ni la malastrugança. És resultat de molts altres factors: manca d’inversió, temporalitat excessiva, formació insuficient en matèria de prevenció, reducció de costos... i tot plegat en un entorn econòmic en què moltes empreses estan accentuant, a vegades més enllà del que és raonable, la pressió per incrementar la producció i els beneficis. És evident que tothom treballa per guanyar-se la vida, però ja és massa habitual que la feina ens faci perdre la salut o, fins i tot, la pròpia vida. I el més greu és que no sempre resulta fàcil obtenir el reconeixement i les prestacions que ens corresponen, enfrontant-nos al mur que representen empreses, mútues i administracions. Però no podem defallir ni renunciar-hi: al lloc de treball i davant l’eventualitat de patir un accident o una malaltia causada per la feina, tenim drets que ens emparen. Són nostres i els hem d’exercir. És una qüestió de justícia. I l’equip de persones professionals de Col·lectiu Ronda ho tenim clar: cal una denúncia constant d’incompliments gravíssims en matèria de prevenció i cal seguir operant per aconseguir unes condicions de treball digne.

Fruit de la centralitat del tema que ens ocupa, des de Col·lectiu Ronda hem intentat apropar el coneixement d’aquests drets bàsics a la ciutadania i, per això, ja fa quatre edicions que a Tarragona organitzem les Jornades de Dret Laboral, que l’any passat, precisament, van versar sobre salut i dignitat, centrant la discussió entorn de la precarietat, la salut mental i els riscos laborals, i amb una de les taules vinculada als riscos químics, precisament per abordar els accidents de treball i la prevenció de riscos a la indústria química i nuclear a partir de l’accident produït per l’explosió

a l’empresa IQOXE (ubicada al polígon de Tarragona) el març de 2020 que va causar la mort de tres persones. Un cas en el qual assessorem legalment la CGT, que es va personar com a acusació popular. A les jornades també es va parlar de condicions de treball vinculades a aspectes de salut mental i sobre estratègies per abordar nous marcs de relacions laborals que, en definitiva, han d’ajudar a fer compatible la salut i el treball i no haver d’escollir entre l’un o l’altre.

A Col·lectiu Ronda tenim clar que el camí a seguir és la millora de les condicions laborals

A Col·lectiu Ronda sabem que aquest no pot ser un binomi excloent. Cal que la salut laboral sigui la fita. Per això, denunciem els incompliments de normatives de seguretat laboral, formem persones en matèria de prevenció de riscos i continuem lluitant perquè en els casos on malauradament les malalties i els accidents tenen lloc es reconeguin les indemnitzacions i prestacions corresponents.

Toca a les patronals i administracions garantir que aquesta sigui una lluita amb final.

laboral

La

Els accidents laborals van causar 103 morts a Catalunya el 2023

La majoria van ser homes, assalariats i del sector serveis

ACN/Redacció

Els accidents laborals van causar 103 morts a Catalunya el 2023, onze més que l’any anterior. Segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu, del total, 74 van ser durant la jor nada de treball, quatre més que el 2022, i 29 van ser en desplaçaments cap a la feina, els anomenats in itinere, set més que l’any anterior.

Dels que van ser durant les hores laborals, 70 van ser ho mes i 4 dones. La majoria es van concentrar en els assala riats (61) i 13 van correspondre a autònoms. Per sectors, bona part van ser en els serveis (38), seguit de la indústria (19), la construcció (11) i l’agricultura (6).

La UGT ha assenyalat que

els accidents mortals són l’única tipologia d’incidents que va empitjorar els registres interanuals. Per això, el sindi cat demana seguir implemen tant l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021 – 2026.

Aquesta vol donar resposta a les necessitats que en matè ria de seguretat i salut laboral cal afrontar els propers anys, que engloben aspectes com la millora de la gestió i qualitat de la prevenció de riscos laboral. Per assolir els objectius, els Departaments, sindicats i pa tronals membres de la Comis sió de Seguretat i Salut Laboral del Consell de Relacions La borals (CRL) posaran el focus en els sectors que registren un percentatge de sinistralitat major al d’ocupació a Catalu nya.

Pilar Casas Advocada de Col·lectiu Ronda

Col·lectiu Ronda ha organitzat a Tarragona quatre edicions de les Jornades de Dret Laboral. CEDIDA

mina de Súria, on han mort tres treballadors. ACN

Dia Internacional de la Seguretat al Treball

Tribuna

La taxa d’absentisme laboral a Catalunya se situa en el 7,4% al tancament de 2023

Destaca

ACN

Catalunya va tancar el 2023 amb una taxa d’ab sentisme laboral del 7,4%, segons recull la vuitena edició de l’Informe trimestral sobre l’absentisme, la sinis tralitat laboral i les malalties professionals que ha elaborat el centre d’estudis i divulgació del grup Adecco.

Es tracta d’un 0,7% intera nual més i és dues dècimes per sobre de la mitjana de l’estat espanyol (7,2%). Les comuni tats autònomes que van obte nir els registres més elevats de l’Estat van ser Astúries, amb un 8,3%, i País Basc, amb un 7,8%.

A nivell d’estat espanyol, pel que fa als sectors on s’han obtingut majors xifres d’ab sentisme laboral en el tercer amb un 5,6%.

Salut i Treball, el compromís de millorar la salut i la competitivitat de les persones a les empreses

Res no m’hauria agradat més que poder començar aquest article d’una altra manera, però la realitat és tossuda i aquests dies hem conegut que la sinistralitat laboral a Catalunya ha augmentat en prop d’un 33% en deu anys.

Conscients que el risc zero no existeix en gairebé cap activitat humana, la veritat és que, més enllà dels números i les fredes estadístiques, les empreses i les firmes especialitzades en serveis de prevenció de riscos laborals estem realitzant importants esforços per revertir la situació, però no n’hi ha prou.

De fet, mai n’hi haurà prou i tota precaució és sempre poca quan parlem de posar els mitjans i els coneixements necessaris per situar l’accidentalitat al mínim. I quin seria aquest mínim que ens podria deixar satisfets?

A Salut i Treball fa gairebé 15 anys que posem la nostra experiència al servei de la prevenció i la vigilància de la salut. I ho fem partint de la premissa que els riscos d’avui no són els d’ahir i que per evitar els de demà cal anticipació i proactivitat.

recomanem a les empreses i que suposa afrontar la realitat amb una visió de conjunt, amb els peus a terra i la vista en el demà.

Amb això vull dir que en el camp de la prevenció no només ens ocupem d’evitar els accidents físics. Com tampoc en el camp de la vigilància de la salut ens limitem a validar que el treballador es troba bé. Anem molt més enllà i fomentem que les empreses ens acompanyin en aquest viatge.

continuïtat i creixement dels negocis i activitats dotant-se de les eines per impulsar l’eficiència, el treball en equip, la productivitat i la motivació de les persones.

Vet aquí les persones, el nostre principal actiu. Un actiu que hem de cuidar i preparar davant desafiaments com la incidència de la intel·ligència artificial, les addiccions, els nous materials tecnològics, el teletreball, el canvi climàtic... i l’impacte que tot plegat pot tenir en la salut mental i la gestió de l’estrès i l’ansietat. Un apunt, per cada euro invertit en iniciatives saludables a l’empresa s’obté un retorn de més de tres euros.

Fer que una empresa és converteixi en una empresa saludable no és ni moda ni esnobisme; és una eina competitiva per garantir la continuïtat i creixement dels negocis i impulsar l’eficiència i la productivitat

Pel que fa a l’absentisme per incapacitat laboral, el sector de la indústria torna a encapçalar el rànquing, amb un 5,9%, se guit de nou per serveis (5,5%) i construcció (4,7%). Així, el percentatge d’hores no treba llades per incapacitat laboral és d’un 22,5% a serveis: un 20,4% a indústria; i un 21,5% a construcció.

A l’hora de concretar, la xi fra d’absentisme a la indústria afecta en grau més alt al País Basc (10,6%); en construcció, afecta Catalunya (8,7%); i, en acabat, l’absentisme en ser veis afecta majoritàriament, de nou, al País Basc (9,7%).

L’informe conclou que, te nint en compte que la jornada pactada del darrer trimestre era de 454 hores per treballa dor, i que va haver hi 29 hores d’absentisme per persona a l’estat espanyol, el temps no treballat suposa que 1.168.968 assalariats no van anar cap dia al seu lloc de feina.

Amb això vull dir dues coses essencials per afrontar el problema. La primera és que els riscos que ara encaren moltes empreses no existien fa 20 anys. I la segona és que la prevenció cal treballar-la no quan sorgeix la necessitat, sinó molt abans, fent de la seguretat en el treball i la vigilància de la salut una peça clau de les organitzacions. Aquest segon punt és determinant atès que vivim en un món on els canvis es produeixen a un ritme desconegut fins ara.

La visió de 360 graus és imprescindible i a Salut i Treball aquesta actitud defineix la nostra estratègia. Una forma de fer que

Conceptes com el d’empresa saludable i serveis com el Seguiment Digital de la Salut, SDS, presentat recentment, marquen la diferència i ens posicionen com una empresa de referència.

No m’hi estendré massa. Però vull deixar molt clar que treballar per fer que una empresa es converteixi en una empresa saludable no és ni moda ni esnobisme. I diré més, no és només un canvi de paradigma a l’abast de les empreses més grans. És una eina competitiva que les organitzacions haurien d’incorporar com més aviat millor si volen garantir la

En el camp de la vigilància de la salut estem avançant força gràcies a l’adopció d’un sistema pioner de Seguiment Digital de la Salut, SDS, que ens permet mantenir una relació bidireccional amb els treballadors i tenir cura gairebé en temps real de la seva situació i evolució.

De fet, l’aposta de Salut i Treball per la digitalització al servei de les empreses i els treballadors ha estat reconeguda recentment per la patronal Pimec. La qual cosa ens confirma que estem en el bon camí.

Estic segur, com deia al principi, que no arribarem al risc zero. Com també estic segur que, si d’aquí a un any ens tornem a retrobar en aquestes mateixes pàgines, la percepció haurà millorat. I aquesta és l’actitud i ha de ser el compromís de tothom, continuar avançant per millorar la salut de les persones a les empreses.

Paco Lari Director general de Salut i Treball

El sector industrial i de serveis encapçalen el rànquing. ACN

la taxa obtinguda en el sector de la construcció

La Fiscalia demana arxivar la causa oberta contra la dona de Pedro Sánchez

Política Manos Limpias ha reconegut que la seva denúncia contra Begoña Gómez es podria basar en informacions falses

ACN

La Fiscalia Provincial de Ma drid ha recorregut en apel· lació directa la resolució del jutjat d’instrucció número 41 de Madrid que va obrir dili gències per tràfic d’influèn cies contra la dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, ar ran d’una denúncia de Manos Limpias. El ministeri públic, que va ser notificat dimecres de la resolució, demana re vocar la i arxivar la causa. El titular del jutjat d’instrucció número 41 ha declarat el se cret de les diligències. Sán chez va anunciar dimecres que es prenia uns dies de re flexió per decidir si continu ava al capdavant del govern espanyol després d’aquesta decisió judicial.

Per la seva banda, el secre tari general de Manos Lim pias, Miguel Bernad, va fer públic ahir un comunicat on admet que la querella que va presentar davant un jutjat de Madrid es basa «només» en informacions aparegudes a mitjans i portals suposada ment periodístics. En aquesta nota, explica que quan va veu re que s’anaven publicant i la Fiscalia «no actuava d’ofici» va decidir «posar en coneixe ment del jutjat aquestes infor macions». «Si no són certes», sosté, «seran els qui les van

Feijóo acusa Sánchez d’«intimidar jutges i periodistes» i fer una crida a la compassió

publicar els qui han d’assumir la falsedat, però si són certes entenem que la causa judicial

haurà de seguir». En el mateix comunicat, Bernad considera «inaccep table» la reacció del presi dent del govern espanyol, Pedro Sánchez. El secretari general de Manos Limpas creu que Sánchez hauria de donar explicacions respecte a la veracitat o no dels fets, en

El PE tanca l’últim ple de la legislatura marcada per la covid-19 i la guerra

Europa La carpeta catalana ha tingut un especial protagonisme

ACN

El Parlament Europeu (PE) va tancar ahir el darrer ple d’una legislatura que ha estat principalment marcada per la pandèmia de la covid 19 i la invasió russa d’Ucraïna, però també per la materialització del Brexit i la mort en el càr

rec del president David Sas soli. Amb l’últim ple, es van tancar les tasques legislatives de la legislatura de la cambra. En aquesta legislatura s’han tirat endavant expedients encallats durant anys, com el Pacte Migratori, i també han esclatat escàndols com el Qa targate. La carpeta catalana

també ha tingut protagonis me amb la negativa inicial del Parlament Europeu a donar l’escó a Carles Puigdemont i Toni Comín i la sol·licitud per retirar los la immunitat. En la darrera sessió plenària, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va dir estar «immensament

comptes «d’insultar» el seu sindicat «per haver exercit un dret constitucional». Bernad nega que formi part de cap campanya contra Sánchez i assegura que en la seva actu ació no hi ha cap «falsedat». Critica que el president espa nyol qualifiqui Manos Limpi as d’«organització ultradre

orgullosa de la feina feta» en la legislatura. «Podem mirar el mandat amb satisfacció, les lleis que hem aprovat, dels debats que hem tingut i els reptes que hem superat junts», va apuntar just abans de la darrera votació de la le gislatura. La novena legisla tura del Parlament Europeu es va constituir el juliol del 2019 després d’unes eleccions al maig en què es va registrar la participació més alta en 20 anys: més del 50% dels ciu tadans cridats a les urnes va participar en els comicis.

tana» o doni a entendre que el sindicat forma part d’una «campanya de la dreta» con tra ell, cosa que –diu «és fal sa».

En aquest punt, denuncia que la «premsa proguberna mental» l’ha «insultat» recor dant que va ser empresonat per ordre de l’Audiència Na

cional per haver extorsionat a bancs i empreses perquè paguessin a canvi d’evitar ac cions judicials o campanyes de descrèdit en la seva contra. Bernad recorda que el Tribu nal Suprem el va acabar ab solent i sosté que les informa cions «difamatòries» contra ell «són falses» i «en alguns casos calumnioses».

Feijóo ataca Sánchez

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va afirmar ahir que Pedro Sánchez s’ha erigit en «portaveu del lobby del lawfare» amb la seva decisió de re tirar se fins dilluns de l’esfera pública per decidir com res pon a les acusacions contra la seva dona. Per al cap de files dels populars, el president espanyol ha executat una operació de «supervivència política» que passa per «inti midar jutges i periodistes» i mobilitzar als seus afins amb una crida a la «compassió».

Al seu torn, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va demanar «respecte» pel pro cés de «reflexió personal» de Sánchez, que ha estat sotmès, va dir, a una «persecució cruel sense límits», amb «menti des que busquen intimidar i deshumanitzar los». Bolaños confia que, després d’aquest procés de reflexió, Sánchez continuarà com a president.

Espanya i 17 estats més reclamen a Hamàs l’alliberament immediat de tots els ostatges

Món L’estat espanyol i 17 països més, entre els quals hi ha el Regne Unit, els Estats Units, França o Alemanya, exigeixen a Hamàs l’allibera ment «immediat de tots els ostatges» segrestats a Gaza. Els països remarquen que «el futur dels ostatges i la po blació civil de Gaza» és «una preocupació internacional». En aquest sentit, afirmen

que «l’acord que hi ha sobre la taula per alliberar els os tatges comportaria un alto el foc immediat i prolongat a Gaza, que facilitaria un incre ment en l’ajut humanitari» i s’encaminaria cap a un «final creïble de les hostilitats». Així, demanen a Hamàs «acabar amb la crisi» per centrar se en els «esforços per portar pau i estabilitat a la regió». ACN

Imatge d’arxiu del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant una compareixença. La Moncloa

La popularitat dels cigarrets electrònics entre els joves supera als convencionals, segons la OMS

Salut L’alcohol continua sent la substància més consumida

ACN

La popularitat dels cigarrets electrònics entre els menors de 15 anys d’Europa, l’Àsia central i el Canadà ja supera als cigarrets convencionals.

Segons un estudi publicat aquest dijous per l’Organit zació Mundial de la Salut (OMS), un 32% dels més joves ha provat cigarrets electrò nics, mentre que un 20% re coneix haver los utilitzat en els últims 30 dies.

En el cas dels cigarrets con vencionals, un 25% dels joves ha admès que n’ha provat, mentre que un 15% assegura

que ha fumat durant els úl tims 30 dies.

El major ús de cigarrets electrònics ja es dona a partir dels 13 anys, una edat en què un 16% dels joves reconeix haver ne provat (davant l’11% dels cigarrets convencionals). Per l’OMS, aquest canvi de tendència requereix inter vencions «específiques» per combatre «una nova preocu pació per a la salut pública».

Per altra banda, l’alcohol continua sent la substància més consumida entre els adolescents (57%), mentre que l’ús del cànnabis baixa del 14% al 12% en quatre anys.

Catalunya capta més de 1.000 milions dels fons europeus en projectes de recerca i innovació

Economia S’ha captat el 3,54% del total i el 61% dels beneficiaris són empreses

ACN

Catalunya és la tercera regió de la Unió Europea (UE) que ha captat més fons europeus en projectes de recerca i in novació durant la primera meitat del programa Horizon Europe 2021 2027.

Segons una anàlisi del Go vern, Catalunya ha obtingut 1.015 milions d’euros en ajuts competitius d’aquest progra ma europeu entre el 2021 i el 2023. Aquesta xifra represen ta el 3,54% del total europeu, el doble del que li pertocaria per volum de població. A més, el Govern ha destacat que

també lidera el repartiment de fons a l’estat, amb el 32,6% del total. Alhora, aquestes xifres representen un incre ment d’1,6 vegades respecte els fons atrets en l’anterior programa (Horizon 2020) també en un període de tres anys. Un 61% dels beneficiaris són empreses.

D’altra banda, els centres de recerca i les universitats han captat en conjunt 631,5 milions d’eurso en tres anys del programa Horizon Eu rope, xifra que representa el 61,3% dels fons europeus per cebut sa Catalunya durant aquest període.

Les asseguradores paguen 847 milions per afrontar els danys de sinistres meteorològics el 2023

Economia Les assegu radores d’Espanya van pagar 847 milions d’euros el 2023 per fer front als danys que van provocar més de 993.000 sinistres meteorològics, se gons l’informe L’assegurança i la sostenibilitat climàtica el 2023, de la patronal del sector Unespa. El cost mitja per si nistre va ser de 852 euros. Les empreses van sumar

El PSC guanyaria les eleccions amb uns 40 diputats segons el CIS

Política Junts+Puigdemont (28-30) quedaria lleugerament per sobre d’Esquerra Republicana (27-28) segons el centre

ACN

El PSC, amb 39 40 escons, guanyaria amb claredat les eleccions catalanes mentre que Junts i ERC comencen la campanya electoral gairebé empatats, segons el Centre d’Investigacions Sociològi ques (CIS). Concretament, segons el sondeig que s’ha fet públic el dia que comença oficialment la cursa electo ral, Junts (28 30) té un lleuger avantatge respecte a ERC (27 28). El PPC passaria a ser quarta força passant dels 3 diputats actuals a una forqui

lla d’entre 13 14; i per darrera Vox (8 9), comuns (7 8) i CUP (5 7). La majoria independen tista, que actualment és de 74 diputats, quedaria entre 60 i 67, sumant els dos possi bles d’Aliança Catalana. Així doncs, no arribaria al llindar dels 68 de la majoria absoluta.

Illa milloraria resultats

La candidatura de Salvador

Illa milloraria els resultats de fa tres anys incrementant entre 6 i 7 escons. En canvi, tant ERC com Junts baixen respecte a les últimes elec cions del 2021 i lluiten per la

segona plaça. El president de la Generalitat i cap de llista dels republicans, Pere Ara gonès, es quedaria amb 5 o 6 escons menys. I Junts en per dria menys, entre 2 i 4. L’altre partit independentista amb representació al Parlament, la CUP, també perd escons, entre 2 i 4. Per tant, una part dels votants que a les últi mes eleccions van apostar per partits independentistes aquesta vegada podrien anar al PSC.

El partit que creix més és, sense dubte, el PPC, que podria guanyar entre 10 i 11

Alhora no entraria al Parlament i Aliança Catalana podria obtenir 0-2 diputats

escons passant de ser l’últim partit amb representació al Parlament a la quarta posició, per davant de Vox. Els popu lars es beneficien de la gran davallada de Cs, que amb una estimació d’entre el 2,3% i el 3,1%, perdria els 6 diputats i quedarien fora de la cambra catalana. El CIS tampoc dona representació pel partit inde pendentista Alhora de l’euro diputada Clara Ponsatí, que obtindria entre el 0,7% i l’1,2%.

En canvi, el partit d’extre ma dreta Aliança Catalana sí que podria irrompre a la cambra catalana. El sondeig li atorga entre 0 i 2 diputats i una estimació de vot d’entre el 2,6% i el 3,4%.

Desafecció als barris

D’altra banda, Les associaci ons de veïns dels barris amb més abstenció a les últimes eleccions al Parlament argu menten que els electors te nen una «desafecció absoluta amb la política» a les portes del 12 M. Així ho expressa l’entitat que representa els ve ïns del barri badaloní de Sant Roc. Una de les seves seccions censals va registrar una parti cipació del 9,4% en els comicis del 2021, la més baixa de Ca talunya, més de 40 punts per sota de la mitjana. Les àrees amb menys participació fa tres anys tenen una renda que ronda la meitat que la del conjunt de Catalunya i l’atur quadruplica la xifra catalana. Segons una anàlisi de l’ACN amb dades del 14 F, marca des per la Covid, el perfil so cioeconòmic dels barris més abstencionistes és dels més baixos del país.

indemnitzacions de 298 mi lions d’euros per pluja, així com 232 milions per cala marsa, 265 milions per vent i 52 milions per neu.

Tot i que els habitatges constitueixen la majoria dels contractes, els més costosos són els que es produeixen a indústries, on el cost mitjà va ser de 4.178 euros, davant els 574 euros en habitatges. ACN

LA CISTELLA JA TÉ

QUI LA GAUDEIXI

L’ENHORABONA!

Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

Jaime Borràs Teixidó

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, al XV Congrés del partit. ACN

Editorial

Viure i conviure

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és una eina d’una transcendència enorme en el desenvolupament de qualsevol ciutat. Marca pautes de creixement i també ha de marcar els límits de fins on pot arribar el planejament urbanístic. En definitiva, és el full de ruta que assenyala el camí a seguir fins a un objectiu més o menys tancat en el futur. És per la importància del POUM que el consens sembla no tan sols una necessitat, sinó també una obligació. Si més no, aconseguir el màxim acord possible. Les diferents ideologies polítiques poden apuntar cap a fronts oberts ben diversos; però la realitat social i econòmica

d’una ciutat és un fet constatable i mesurable, se sap on s’acumulen les bosses de pobresa, acompanyades sovint, de problemes de convivència. O pel contrari, on els problemes són com fer arribar uns serveis públics que paguem entre tots a urbanitzacions cada vegada més allunyades dels nuclis urbans. I parlem de Tarragona, és clar. Les negociacions per renovar un POUM vigent des del 2013 són especialment rellevants i, en qualsevol cas, el document que acabi aprovant-se hauria de ser el que representi tant com sigui possible a la majoria dels ciutadans que han de viure i conviure a la capital tarragonina.

Tribuna

No volem llibres de paper mullat

Ja que aquests dies parlem de llibres i literatura, caldria recordar que Tarragona acull uns dels Premis Literaris més rellevants dels Països Catalans. Uns premis que gaudeixen d’una gran salut, només cal dir que enguany es celebra el 34è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler, el 24è Premi-beca de traducció Vidal Alcover i el 27è Premi de narrativa curta per Internet Tinet. També en aquesta edició s’atorgarà el 3r Premi honorífic Montserrat Abelló a la trajectòria en l’àmbit de la traducció literària en català.

La qualitat d’aquests premis és indiscutible, no només per la quantia del premi que no és poc important, però les raons per no dubtar-ne les trobem també en el fet que per exemple l’any passat el Premi Ciutat de Tarragona de novella Pin i Soler va quedar desert, una decisió valenta per part del jurat que no va voler baixar de nivell les obres premiades fins avui mantenint-ne la qualitat. Algunes de les novel·les guanyadores al llarg dels anys han estat La ciutat de Mal de Jaume C. Pons Alorda (20182019), Tsunami d’Albert Pijuan Hereu (2019-2020), Inquietuds d’un moribund de Marc Quintana Llevot (20202021), Amor de Manel Castromil Pérez (2021-2022) o si anem més enrere trobarem Dies a la ciutat de Jordi Tiñena Amorós l’any 1998.

Maria Roig Alsina

Portaveu del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

De fet, va ser el mateix Jordi Tiñena, l’estimat escriptor, qui va pronunciar un discurs al voltant de l’ofici d’escriure durant l’acte de la Recepció al sector de les Lletres de l’any 2016, acte que aquest any el govern del PSC ha decidit suprimir inexplicablement després de gairebé 25 anys. Aquest acte reunia tots els actors al voltant de la literatura del Camp de Tarragona, ja fossin escriptores o escriptors, editorials, biblioteques, i un llarg etc. En aquella ocasió Tiñena ens compartia el següent: El cert és que avui, com ahir, la majoria dels escriptors escrivim empesos per una motivació que no està vinculada a les retribucions que pugui reportar. Per això em provoca un somriure burleta sentir que la pirateria acabarà amb la creació literària si els autors no s’hi poden guanyar la vida.

Carta dominical

La fe nua

Benvolgudes i benvolguts, avui m’abelleix d’explicar-vos una petita història. Es tracta d’una senyora que vaig anar a visitar l’altre dia. Ella m’explicava que és una dona creient, tot i que, per circumstàncies de la vida, mai no havia pogut rebre un ensenyament cristià com la catequesi. Ara, de gran, s’ha apropat a la pregària comunitària de l’Església, en gaudeix i n’ha descobert la profunditat humana.

Home, la pirateria segur que té afectacions en el món del llibre, però, en general, els autors tant abans com ara s’hi han guanyat sempre poc, la vida. Si fos per això, una bona part de les obres més importants de la literatura universal no haurien vist mai la llum. És una paradoxa cruel, perquè sense els escriptors el negoci del llibre no pot existir i en canvi, en som la part més feble

Quan parlem dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, també parlem d’una clara aposta per la literatura i un reconeixement cap a l’ofici d’escriure

Quan parlem dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, també parlem d’una clara aposta per la literatura i un reconeixement cap a l’ofici d’escriure amb uns premis que tenen una molt bona dotació econòmica, just per contrarestar allò que tan encertadament ens deia Tiñena. Però cal fer més, no podem suprimir actes que ens erigeixen com a capital de les lletres, com a mínim del Camp de Tarragona per no dir de tot el Sud del País. Des d’aquí un agraïment a tot l’equip de Tarragona Ràdio qui va fer una excellent feina durant la Diada de Sant Jordi, però cal fer això, més festiu i en un dia tan assenyalat, però no per substituir res, al contrari, cal sumar actes i esforços, perquè en un món tan bonic però tan precari, qualsevol cosa serà poca/ benvinguda.

A més em va voler explicar la seva estada recent a l’hospital. Enmig d’anades i vingudes al servei d’urgències, de proves mèdiques i d’estats de salut molt febles, em va contar una experiència profunda. Un d’aquells dies, en un moment crític que augurava un desenllaç poc esperançador, girà els ulls cap amunt, com buscant el cel representat pel sostre de l’habitació. Hi cercava Jesús i els seus àngels, llur presència i llur consol en aquell moment d’incertesa i debilitat. La seva sorpresa fou que aquesta vegada no experimentà res, ni cap llum ni cap confort. I durant uns segons restà decebuda. Però, al moment següent i de forma espontània, li sortí del cor aquesta pregària: «Jo avui no et veig, Senyor, però estic segura que tu sí que em mires. Si ara no et veig, et veuré quan sigui el moment, quan tu ho disposis.» Potser ella, sense saber-ho, estava aprenent a conèixer Jesús des de l’experiència madura de la fe nua.

Mentre escoltava el seu senzill relat, pensava en la importància d’aquesta vivència i em preguntava: ¿Què ens passa quan deixem d’experimentar sensitivament l’acompanyament de Jesús? ¿Com reaccionem quan el nostre interior no sent sinó buidor? ¿Què sentim quan la presència de Déu s’enterboleix per la por o l’egoisme? A voltes no és tan obvi distingir entre el que creiem i el que percebem només per les aparences. Ens trobem davant el misteri de l’experiència de fe, sovint acompanyada de moments de foscor. Com els deixebles, que dalt la barca, veuen el Mestre dormint incomprensiblement sense inquietar-se davant la gran tempesta. Llavors Jesús ens demana una experiència radical, de confiança plena en les seves promeses. I, com a aquells deixebles, ens diu: «Per què sou tan covards, encara no teniu fe?» (Mc 4,40).

També Jesús a la Creu sent un fracàs profund quan deixa d’experimentar la dolça presència del Pare que l’ha acompanyat al llarg del seu ministeri

No sempre veiem ràpidament com el vent s’encalma i arriba la bonança. Potser la travessa no acaba tan de pressa com voldríem i ens sentim esmaperduts, lluny del port. És llavors que hem d’aprendre a distingir entre l’evidència i la certesa, entre la prova empírica i la fe nua. Es tracta d’un camí de maduresa, de continuar endavant més enllà de les nostres percepcions. Potser Déu s’amaga perquè anhela la nostra resposta valenta i lliure.

També Jesús a la Creu sent un fracàs profund quan deixa d’experimentar la dolça presència del Pare que l’ha acompanyat al llarg del seu ministeri. La seva resposta espontània sorgeix d’uns llavis acostumats a la pregària d’Israel, un lloc segur on arrecerar-se: «Pare, a les teves mans confio el meu esperit» (Lc 23,46). La certesa de la pregària és més segura que les nostres sensacions. I en ella sabem que Déu mai no ens enganya ni abandona, i que la nostra esperança troba el fonament ferm del seu amor.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tribuna

Intervenció desafortunada

Pensava seriosament que l’Ajuntament de Reus havia interioritzat plenament la protecció del nostre patrimoni arquitectònic, tant en fets com amb legislació municipal mitjançant el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Artístic i Natural de la Ciutat de Reus de juny de 2005. Ho dic convençut ja que ha promogut després de l’arribada dels ajuntaments democràtics la preservació, rehabilitació i restauració i nous usos en edificis amb valor patrimonial. Tenim exemples, des de la Casa Rull, edifici Modernista per dependències Municipals, la rehabilitació de l’antic escorxador municipal per Biblioteca publica municipal Xavier Amorós o l’acompanyament durant 20 anys en la restauració de la nostra Església Prioral de Sant Pere de Reus, o Cal Masó per activitats culturals sense anar mes lluny. En totes les intervencions s’ha tingut un gran respecte als edificis on s’actuava preservant els seus valors patrimonials. Així que no entenc la intervenció desafortunada en el Mercat Central de Reus a la façana del carrer Sant Joan.

El Mercat Central, edifici projectat per l’arquitecte municipal Antoni Sarda Moltó l’any 1934, que no es va acabar l’any 1949 a causa de la guerra civil considerat un exemple d’ arquitectura racionalista hereva del GATCPAC. Tant així que el Pla especial de protecció abans referenciat l’ inclou dient que la protecció també afecta la façana.

L’ajuntament, amb l’empresa Reus mobilitat i serveis fa obres, segons allò anunciat, de reordenació de l’espai públic i de l’accés principal que permetrà l’entrada amb escales i una gran rampa. Que a més s’incorpora un ús de terrassa exterior en una nova plaça elevada que permetrà l’ implantació d’una empresa per venda i degustació de productes ecològics i oferir servei de restauració -cafeteria i la nova terrassa exterior que en part serà coberta.

Tribuna

La salut al treball va més enllà dels accidents laborals

Aquest diumenge es commemora el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball. A l’Estat espanyol, la nostra primera llei es va promulgar l’any 1995, i aquest any fa 29 anys, que si els comparéssim amb anys humans, podem dir que ha entrat en l’edat adulta. Ara, la pregunta que ens hauríem de fer és si realment ha sigut útil.

Jordi Margalef Secretari de Comunicació de l’STR

Estic convençut que dins l’àmbit del mercat, de 4600 m2 de superfície, existeix espai per noves iniciatives i pel que fa a la terrassa, diguem que no s’ha escollit la millor ubicació per la seva orientació.

Deia que considerava una intervenció desafortunada que l’objectiu de millorar l’accessibilitat i disposar d’una terrassa no pot desfigurar l’entorn de l’edifici com ho està fent. No entraré en la solució constructiva del projecte, tot i que considero que entra en conflicte amb l’eficiència energètica, sinó el fet que afecta la volumetria històrica, les proporcions de la façana i les escales originals i la plaça que ha quedat reduïda pràcticament a un passadís.

Crec sincerament que aquesta voluntat de potenciar el mercat que aplaudeixo, no passava per alterar el conjunt edificat. Estic convençut que dins l’àmbit del mercat, de 4600 m2 de superfície, existeix espai per noves iniciatives i pel que fa a la terrassa, diguem que no s’ha escollit la millor ubicació per la seva orientació. He dedicat bona part de la meva vida professional a la rehabilitació de molts edificis protegits com a tècnic i he participat en alguns del nostre patrimoni a Reus amb molt d’orgull tinc la necessitat d’expressar la meva total disconformitat amb les obres que s’ executen que atempten clarament els valors de l’edifici que tots tenim l’obligació de preservar i amb determinació les administracions. La voluntat de potenciar l’activitat econòmica, legítima, no ha de ser a costa de malmetre la nostra cultura material o immaterial.

És important remarcar la denominació oficial completa, perquè en aquest àmbit, com en molts altres, el nom fa la cosa. Quan pensem en seguretat i salut en el treball, podem tendir a oblidar que en aquest concepte també ha d’incloure’s la prevenció. Inevitablement ens venen al cap imatges d’accidents laborals, però quan es produeix un accident significa que ja hem arribat tard. Per tant, la prevenció és una categoria que hauria d’estar al centre de l’estratègia de les empreses, els sindicats i de tota la societat, en definitiva. Un accident és un esdeveniment puntual fortuït en què intervenen molts factors, la concurrència dels quals es podria haver evitat amb una bona política de prevenció de riscos. Com demostren les estadístiques en els àmbits laborals, no es fan les tasques que s’haurien de fer en algunes empreses, si volem arribar a zero accidents mortals.

En els darrers anys, però, hi ha hagut un canvi de focus cap a un altre aspecte, on la societat s’ha adonat que també és molt important en la relació entre la salut i el treball: el de les malalties

desenvolupades a partir de l’activitat professional amb un alt nivell d’estrès. Si aquest estrès es manté en el temps, pot conduir a una incapacitat laboral, amb una gran afectació en la salut mental de la persona treballadora, amb el denominat burn out, que és com es defineix la cronificació de l’estrès en l’ambient laboral. Per això, s’està reforçant la importància de fer bones valoracions psicosocials als llocs de treball, on un dels conceptes que es valoren és l’estrès al qual està sotmesa una persona, per tal que en els casos on es detecti un nivell alt, es prenguin mesures i s’eviti que els treballadors i treballadores arribin a aquests nivells extrems.

Quan pensem en seguretat i salut en el treball, podem tendir a oblidar que en aquest concepte també ha d’incloure’s la prevenció. Inevitablement ens venen al cap imatges d’accidents laborals, però quan es produeix un accident significa que ja hem arribat tard

Si bé l’Administració i les empreses juguen un paper clau en liderar els esforços de seguretat i salut en el treball, no podem menystenir el rol essencial dels sindicats i dels delegats i delegades de prevenció. Els sindicats, amb les eines de què disposem, vetllem per

la integritat i el benestar dels treballadors, tot i que ens enfrontem a un marc legal que, malgrat ser útil, sovint resulta obsolet davant les noves realitats laborals. No obstant això, la consciència social ha crescut significativament, i si treballadors i sindicats treballem conjuntament, podem continuar fent pressió per a que les empreses superin les limitacions de la legislació actual. Però, per a això, encara hem de superar algunes resistències internes i convèncer a totes les organitzacions i a les persones que conformen el seu dia a dia que, en matèria de prevenció, tot esforç és poc. Prevenir accidents i malalties laborals no només és una qüestió de compliment legal, sinó un símptoma clar de qualitat democràtica, desenvolupament i competitivitat empresarial. Per tant, per continuar avançant és imprescindible invertir no només en mecanismes de prevenció efectius, sinó també en programes formatius que eleven la capacitació dels treballadors en matèria de riscos laborals. A més, és vital abordar i eradicar la precarietat laboral, un mal que deteriora la qualitat de l’entorn laboral i té conseqüències devastadores tant per a treballadors com per a empreses, implicant una disminució de la productivitat i un augment dels riscos associats al treball.

Joan Alonso Gimenez Arquitecte tècnic

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Entreguen la medalla Narcís

Monturiol a Emilio J. Palomares

Premi Reconeixen al director de l’ICIQ per la seva aportació al camp de la ciència

Redacció

El govern de la Generalitat ha concedit la Medalla Narcís Monturiol al professor Emilio J. Palomares Gil, director de l’ICIQ i professor ICREA, per la seva aportació al camp de la ciència i la tecnologia. Palo mares ha dedicat la seva car rera a la recerca en diverses àrees amb contribucions que han impactat diverses indús tries, incloent hi les energies renovables, la ciència dels materials i la catàlisi. Gràcies a la seva recerca sobre cèl·les solars i tecnologies d’em magatzematge d’energia, ha contribuït a obrir camí per a fonts d’energia més netes i sostenibles. La seva dedica ció a l’excel·lència científica també ha donat lloc a nom broses publicacions i patents, consolidant la seva posició com a figura destacada en la comunitat científica. El tre ball de Palomares ha inspirat i influït en nombrosos inves tigadors i científics, especial ment aquells que han format part del seu grup de recerca i han tingut l’oportunitat de desenvolupar la seva carrera investigadora al seu costat. En resposta al reconeixe ment del govern, Palomares va expressar gratitud, afir mant que «estic profunda ment agraït de rebre la Me dalla Narcís Monturiol de la Generalitat. Aquest reconei

«El reconeixement subratlla el paper de la recerca científica en el progrés social»

xement subratlla el paper de la recerca científica en el progrés social, i és un orgull contribuir a aquest repte». La Medalla Narcís Montu riol és un dels honors més alts concedits pel govern català a aquelles persones que han fet contribucions exemplars a la ciència i la tecnologia a Catalunya. Establerts el 1982, aquests premis reconeixen el llegat de Narcís Monturiol Es tarriol (1819 1885), un il·lustre inventor i polític català del segle XIX. Amb aquests ho nors, la Generalitat reafirma el seu compromís de fomen tar l’excel·lència científica i la innovació dins de la regió.

Necrològiques

Tarragona

Josefa Porqueras Mir.

Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.

Eleuteria Sola Gallardo.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori.

Reus

Pedro Cano Castellà.

Ha mort als 57 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. esqueles

Per molts anys Magda Graset. Moltes felicitats!

La Jana complirà 14 anys. Felicitats de tota la família. l’Avia.

El director de l’ICIQ i professor ICREA, Emilio J. Palomares. Cedida

Avui felicita als que es diuen: Isidor, Clet, Marcel·lí Pascasi.

Espai patrocinat per:

21/03 al 19/04 ÀRIES

Bon dia per a plantejar seriosament a la parella les teves il·lusions i plans de futur. Tots posaran molta atenció al que diguis acceptaran.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Si sents angoixa no et tanquis en el problema trenca el silenci. Si t’aïlles obtindràs la solitud la depressió, busca gent alegre, avui has de trobar-te.

SAGITARI

22/11 al 21/12

En el teu interior s’està manifestant un gran desig de canvi renovació. És la jornada apropiada per a aconseguir les metes que desitgis.

Si jugues bé la partida tindràs un resultat perfecte. No perdis ocasions, avui els planetes estan de la teva part. Tindràs una nit boja.

VERGE

23/08 al 22/09

No deixis els teus deures per assumptes d’enamoriscaments. Si tens fortes responsabilitats afanya’t a emplenar-les avui.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

No seran fàcils els contactes amb el social. Hauràs d’acurar-te molt per a fer-te entendre pels pròxims. Molta cura si condueixes.

21/05 al 20/06 BESSONS

Gran activitat en la teva tasca diària que estarà compensada amb uns excel·lents resultats. Si emprens un nou amor la vida et somriurà.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Seràs centre d’atracció, admiració fins tot de cura per part de diverses persones. La societat està amb tu, et donarà suport en tot el que proposis.

AQUARI

20/01 al 18/02

Amb el teu do de comunicatiu podràs avui relacionar-te amb molta gent nova, però hauràs d’esforçar-te si desitges guanys.

CRANC

21/06 al 22/07

Augmenten els teus desitjos d’expressió en el terreny amorós. La teva actitud vital no serà compresa fàcilment pel teu medi ambient.

23/10 al 21/11 ESCORPÍ

Ull amb les responsabilitats que assumeixis, observa tot amb deteniment. Cerca prometre menys a actuar més o et veuràs en un parany.

PEIXOS

19/02 al 20/03

No et deixis portar per les lloances d’uns altres concentra’t totalment en els teus assumptes prioritaris. En la llar hauràs de solucionar un problema.

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Ferida produïda per un cop d’urpa.Té un desig immoderat. 2. Fèieu rialles. Pertanyent a l’eco. 3. Un vent. Afluixada la tensió. Consonant. 4. Una de mil. Passem per alt. Fes camí. 5. La que no sap res. Connexió per posar dos cables en contacte. 6. Protector de caps. Vingut avall. 7. No té número. Combinació blanca sense cos. Tossuderia. 8. Subor- naran. Peça per subjectar una tapadora. 9. Inciteu. Llibre d’instruccions. 10. Consonant. Té llum pròpia. Vinagrós. 11. Ingredient de l’allioli. Demanin amb insistència. Consonant. 12. Sense ella, res. Tanca la llum.

VERTICALS: 1. Tenen concentracions d’urea a la sang. Un musulmà. 2. Oració. Mort de fam. Article. 3. Claus d’escalador. Covadors. 4. Les dues primeres. Martells de ferro emprats pels mestres de cases. La més senzilla. 5. Pastor llogat per vigilar el bestiar de tot el veïnat. Relatiu a la navegació. 6. Curs central del Ter. Començar una acció destructora. Urna sense tap. 7. Relacions íntimes. Saures propis de les regions càlides d’Europa. 8. Martina Hingis, per exemple. Possessiu. 9. Oda sense ordre. Regis però avocàlics. Un rei o un as. 10. Ratllàveu la cansalada. Lluita. 11. Gairebé cent. Fer porcions de color llargues i estretes en alguna cosa. Obre la gana. 12. Composició poètica provençal de finalitat coreogràfica. Joc que és com una droga.

Farmàcies

TARRAGONA:

Papaceit Sansa, Laura.

Florenci Vives, 10.

Telèfon 977 222 260.

Plana Garcia, Virginia.

Sant Benildo, 10.

Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països

Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Conde Peidro, Lucia.

Escultor Rocamora, 1.

Telèfon 977 757 301.

SALOU:

Dahlstrom, Andrea.

Carles Buigas, 14.

Telèfon 977 381 363.

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles.

Plaça de Voltes, 4.

Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS:

Gomez Sanchez, Sonia. Pais Basc, 18 baixos.

Telèfon 977 369 912.

VALLS:

Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs).

Telèfon 977 608842.

EL VENDRELL:

Juste Diez de Pinos, Jose Luis. Les Flors,74.

Telèfon 977 664 422.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Anuncis classificats

VENDES

PÀRKING + TRASTER

Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323

TARRAGONA. Vendo dos plazas de parquing céntricas. Precio 49.500€. Tel. 666.032.544

TRASPÀS

ES TRASPASSA RESTAURANT AL SERRALLO completament equipat de lloguer. Es pot obrir desde el primer moment. Preu modic. Trucar per mes referencies. Només per gent realment interessada. Tel. 647.458.140

TRASPASO BAR CENTRO TARRAGONA. En pleno funcionamiento. Tel: 659.380.211

PROFESSIONALS

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERO ECONÓMICO

Todo tipo tapicerías Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

REFORMES

AMISTAT

Tarragona. VIUDO pequeño empresario jubilado, BUSCA MUJER seria, no fumadora, mayor de 60 a 68 años. Con fines de pareja estable. Tel: 699.905.878

TERÀPIES

MASAJES RELAJANTES

Reus. Tel. 677.754.548

678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular.

MASAJE ENTERO

CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445

MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

EXCELENTE MASAJISTA brasileña. Tel: 663.195.232

MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 641.511.721

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087

ALTRES

ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

El temps

Màxima Mínima Estat del cel

17º 9º

Previsió pel Camp de Tarragona

De matinada el cel estarà molt ennuvolat o cobert. A partir d’aleshores la nuvolositat minvarà d’oest a est. Malgrat tot, a partir de migdia creixeran nuvolades a punts del Pirineu, del Prepirineu i del prelitoral, alhora que la nuvolositat es farà més abundant per l’oest, i el cel quedarà de nou molt ennuvolat o cobert en conjunt.

Precipitacions

De matinada s’esperen alguns ruixats febles i dispersos. A partir de migdia, s’espera de nou precipitació en forma de ruixat o xàfec al Pirineu, al Prepirineu i al prelitoral, i n’és probable a la resta de l’interior del país.

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TREBALL

SE PRECISA OFICIAL DE 1ª ELECTRICISTA / FONTANERO con experiencia, para trabajo estable en Tarragona capital. Tel: 977 21 64 00

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital.Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

Aquest dijous al vespre es va inaugurar a l’em blemàtic edifici de La Tabacalera de Tarra gona l’exposició temporal Digital After All. Es tracta d’una exposi ció col·lectiva i de gran format de dicada a l’art digital i a les possi bilitats de la tecnologia aplicades a la creació artística. La mostra es podrà veure únicament durant quatre dies, del 25 al 28 d’abril, en aquesta antiga fàbrica de tabac avui en desús, i que obre les naus centrals de manera excepcional per acollir l’exposició.

Digital After All, se serveix de sis grans i experimentals instal· lacions lumíniques per reflexio nar sobre l’impacte que té la tec nologia a les nostres vides.

DeepTime, obra del col·lectiu lon dinenc Field.IO, si mula escenaris fu turs sobre el canvi climàtic abocant dades reals en pantalles de grans dimensions. La instal·lació vol motivar una re

Art Mèdol Centre d’Arts Contemporànies ha inaugurat l’exposició ‘Digital After All’, que es podrà visitar del 25 al 28 d’abril a La Tabacalera

Les possibilitats artístiques de la tecnologia digital

flexió visceral sobre l’impacte ambiental i la nostra percepció del temps. Artificial Spaces, obra de l’estudi Six N. Five i Some form (Barcelona/Berlín), explo ra la construcció d’espais virtuals, posant en qüestió les nostres nocions de bellesa i espai mitjançant tècni ques de disseny generatiu. L’artista de la Ràpita Alba G. Corral presen ta Mercuri, que

utilitza la gràfica generativa per crear paisatges digitals que refle xionen sobre els elements natu rals i la seva transposició en l’era digital, jugant amb la idea de la mercurialitat tant física com con ceptual. Amb Non-dimensional cities, Marnix de Nijs (Rotterdam) ofereix una experiència immersi va on els espectadors es mouen a través d’un paisatge urbà generat computacionalment que desafia les percepcions de moviment i orientació, plantejant pregun tes sobre la realitat i la seva re construcció digital. Per la seva

banda, Mónica Rikić (Barcelona), investiga a New Home of Mind les interseccions entre tecnologia i identitat. Ha creat un espai on els assistents poden experimentar amb la idea d’intel·ligències arti ficials buscant propòsit i espiri tualitat, en una peça que convida a la reflexió sobre el futur de la consciència i la personalitat. Fi nalment, amb Erosió digital, de nddr3 (Barcelona), el públic pot explorar la transformació del paisatge a través de l’erosió di gital. Aquesta experiència traça un paral·lelisme simbòlic entre els processos naturals de l’erosió i els efectes i impactes que té la tecnologia en les nostres vides i entorns.

Dues visites guiades, a càrrec de Pep Salazar, director de l’OFFF (dissabte a les 12.30 h) i Antònia Folguera, comissària de Sónar +D (diumenge a les 12.30 h) com plementen l’exposició, ambdu es amb vermut musical amb DJ Wilk.o als exteriors del complex. L’exposició, d’accés lliure i gra tuït, es podrà visitar fins aquest diumenge a les 21 h. Més informa ció al web de Mèdol.

Marge de confiança

De dubtes i debats electorals

Amb les eleccions al Parlament de Catalunya a tocar, els debats electorals esdevenen fonamentals i una oportunitat única per valorar les propostes i visions de les diferents opcions polítiques. En un moment en què la societat catalana s’enfronta a reptes complexos, la importància d’aquests espais és inqüestionable, mentre permeten que la ciutadania tingui una visió clara i directa dels plans i polítiques que podrien configurar el seu futur. Un dels àmbits més crítics en aquest cicle electoral és l’educació. Catalunya, s’enfronta a reptes significatius que van des de l’adaptació a la creixent complexitat social fins a la definició del paper de la llengua catalana, passant per l’adequació dels currículums a les demandes del futur laboral.

No és massa habitual trobar fòrums que ofereixin una finestra per veure més enllà de les campanyes publicitàries i entendre realment les propostes i capacitats dels candidats i candidates. En aquest sentit, el pròxim debat sobre el ‘Present i futur de l’educació a Catalunya’ organitzat pel Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya que tindrà lloc la propera setmana a Barcelona promet ser un esdeveniment clau per entendre les diferents postures dels partits polítics respecte a aquests temes. És crucial parar atenció a aquests debats. El futur educatiu de Catalunya depèn en gran manera de les polítiques que s’implementaran durant els pròxims anys i ens cal -com en tots els àmbits- conèixer a qui votem i per què.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa.

Universitat

Rovira i Virgili

Cristina Serret Alonso

La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, i Vicent Fibla, director de Mèdol, d’esquenes, observant l’exposició. Gerard Martí