Actualitat 19
Donald Trump guanya les eleccions als EUA i promet mà dura contra les persones migrants
Societat 13
David Rocamora i Estela Marín pugnen per la presidència de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona
Tarragona
L’Ajuntament tanca el capítol inversor del pressupost 2025 MEUR 17
Les partides més importants seran per a la comissaria de Battestini, l’asfaltat del polígon Francolí i habitatge social
En Comú Podem pacta amb el PSC noves partides per donar el seu sí i Junts ratifica avui el vot a favor dels comptes 2 i 3
Cultura 12
Valls aposta per Sant Francesc
L’Ajuntament continua la rehabilitació de l’antic temple per a convertir-lo en un centre d’art i un auditori musical
El futur del bàsquet nacional tornarà al Palau d’Esports
Medi Ambient
L’escalfament global ja és aquí: troben espècies del tròpic a Tarragona
Els voluntaris de la BioMARató han detectat exemplars de cuc de foc al parc SES i d’estrella de mar porpra a l’Ametlla 11
Liciten la direcció d’obres de l’alberg juvenil de la Ciutat de Repòs i de Vacances Tarragona
Opinió 21 Eva Grau. L’últim
L’Ajuntament destinarà 17 milions d’euros al capítol
d’inversions
dels pressupostos del 2025
Economia El govern preveu partides per a la comissaria de Battestini o la urbanització d’Unió i Apodaca
John Bugarin/Oriol Castro
El govern municipal de l’Ajun tament de Tarragona ha aca bat de confeccionar la seva proposta per als pressupostos del 2025. Segons ha pogut saber Diari Més, l’executiu socialista preveu destinar 17 milions d’euros al capítol d’inversions. Entre les parti des més destacades, hi ha un milió d’euros per a la futura comissaria mixta de Battesti ni i un altre per a l’ampliació i trasllat de la Biblioteca Pepita Ferrer al Mercat Municipal de Torreforta. Els socialistes també han inclòs diverses propostes d’ECP i Junts, grups amb els quals ha negociat l’aprovació dels comptes. Les dues àrees municipals que aglutinen més partides són les de Patrimoni i Ter ritori. En total, sumen 5,7 milions d’euros. En aquests departaments, les principals inversions seran per a la com pra d’habitatge social, amb 1,4 milions, i el Pla d’asfaltat del Polígon Francolí, amb 1,1 mili ons. En el pressupost d’aquest 2024, ja hi havia reservada una partida similar —nego ciada entre el govern i ERC—, que no s’ha acabat executant.
D’altra banda, els socialis tes proposen invertir un altre milió d’euros en les dues pri meres fases per a urbanitzar l’eix format pel carrer Unió, la plaça de la Mitja Lluna i el car rer Apodaca. En els pròxims mesos, es licitarà la redacció del projecte. A més, es preveu reservar 350.000 euros per a la reforma de Ca l’Agapito. També destaca la partida de 100.000 euros per a museïtzar el Fòrum de la Colònia.
El govern també fa una aposta forta per l’àrea de Cul tura i Festes, que s’emportarà 2,7 milions. La futura Bibli oteca Pepita Ferrer tindrà la
Principals inversions
1.100.000 Euros
Es milloraran les instal·lacions del polígon Francolí amb una partida per a la renovació de l’asfalt del vial principal
1.000.000 Euros
Durant el 2025, es preveu iniciar les obres per al trasllat i l’ampliació de la Biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta
1.000.000 Euros
Es reservarà un milió d’euros per a la futura comissaria mixta de Battestini que compartiran Guàrdia Urbana i Mossos
1.000.000 Euros
El govern planeja destinar l’any vinent un milió d’euros a la urbanització de l’eix Unió-Mitja Lluna-Apodaca
partida més copiosa amb un milió d’euros per a la seva construcció. L’executiu també
planteja destinar 300.000 eu ros al projecte de rehabilitació del Teatre Metropol.
400.000 Euros
S’invertiran aquests diners en la construcció dels vestidors del camp de rugbi, que s’ha renovat recentment
350.000 Euros
La proposta de pressupost del govern preveu 350.000 euros d’inversió per a la reforma de Ca l’Agapito
300.000 Euros
Es destinarà una partida al projecte de rehabilitació del Teatre Metropol, el qual ja es troba en marxa
100.000 Euros
Es reservaran diners per a la segona fase del projecte del Fòrum de la Colònia, que consistirà a museïtzar l’espai
L’alcalde, Rubén Viñuales, també ha previst una parti da d’un milió d’euros per a
L’apunt
Junts donarà el «sí» als comptes municipals
El grup municipal de Junts per Catalunya votarà a favor dels pressupostos després d’haver acordat amb el govern un paquet d’inversions de 5,4 milions d’euros. Tal com va succeir ahir amb ECP, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i els consellers de Junts, Jordi Sendra, Pep Manresa i Elvira Vidal, escenificaran avui l’acord. L’executiu socialista compta ja amb els 14 necessaris per aprovar els comptes.
Del total, 2,5 milions d’euros estaran supeditats a la venda de patrimoni
Un nou pla rasclet
El govern ha treballat amb En Comú Podem un nou pla rasclet. El pressupost del 2024 preveia 16,7 milions en euros d’inversions. A aquests di ners, es van sumar 4 milions que es van recuperar de 350 partides d’anys anteriors que estaven «adormides», pen dents d’executar. De moment, es preveu que almenys es pu guin «rescatar» 800.000 euros per a l’any vinent. Si no hi ha cap sorpresa, la proposta de pressupostos del govern per al 2025, que preveu 193,3 mili ons d’euros en ingressos cor rents —2,95% més que l’exer cici anterior—, s’aprovaran en el ple del 15 de novembre amb el suport d’ECP i Junts.
la futura comissaria de Bat testini que compartiran la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Igualment, s’han reservat 400.000 euros per als vestidors del camp de rugbi i 200.000 per a la humanitza ció de la plaça Verdaguer. Dels 17 milions previstos per a inversions, 14,5 mili ons provindran de préstecs i 222.451 euros, de subvenci ons d’altres administracions. Els altres 2,5 milions estaran supeditats a la liquidació de patrimoni. Les partides per a la Biblioteca de Pepita Ferrer i per a la comissaria de Bat testini depenen de la venda de finques municipals.
El pressupost del 2025 inclourà una partida de poc més d’un milió d’euros per a renovar l’asfalt del polígon Francolí. Gerard Martí
ECP pacta 9 MEUR per a habitatge social amb el govern municipal
Política En gastaran 6,9 per construir 40 pisos a l’Arrabassada
John Bugarin
L’acord pressupostari entre el govern municipal i En Comú Podem contempla 11,4 mili ons d’euros en inversions i partides de despesa corrent. El gran gruix d’aquests diners s’utilitzaran per a ampliar el parc públic d’habitatge de Tarragona. Concretament, es gastaran nou milions al llarg del 2025: dos per a la compra directa d’habitatges i set per a la construcció —a través d’SMHAUSA— d’un edifici de 40 pisos de lloguer social a la Vall de l’Arrabassada. El govern ha acceptat 38 de les 40 propostes presenta des per la formació morada. «Són mesures que ajudaran a fer que la ciutat sigui més amable i més propera a la gent», apuntava ahir l’alcalde, Rubén Viñuales, qui també assegurava que «atenen les preocupacions reals de la ciu tadania». En aquest sentit, el portaveu d’ECP, Jordi Collado expressava que han assolit l’«acord de l’habitatge».
L’edil també destacava els 500.000 euros que es desti naran per a actuacions so cioeducatives al carrer. «És imprescindible tenir agents educatius que transformin la realitat que viu la gent i ge nerin enllaços comunitaris». ECP també ha acordat amb els socialistes l’impuls de dues enquestes per conèixer
Altres inversions acordades
500.000 Euros
Es destinarà mig milió d’euros a actuacions socioeducatives al carrer per a dinamitzar els barris de la ciutat
300.000 Euros
S’han reservat 200.000 euros per al manteniment de les escoles municipals i 100.000 per a generar-hi ombres
120.000 Euros
S’ha acordat una partida per a renaturalitzar el Torrent de la Móra i millorar la capacitat d’absorció d’aigua
les condicions de vida dels tarragonins i per saber què pensa la ciutadania sobre l’acció del govern i l’oposició. A banda, s’ampliarà el pres supost per al Servei d’Inter venció Socioeducativa amb 120.000 euros, i es destinaran 300.000 euros per al mante niment de les escoles públi ques i per generar hi ombres. Per a ECP, també és «molt remarcable» la partida de 500.000 euros per al pres supost de Cooperació, que «creix després de molts anys». A més, han pactat par tides «vinculades a la vida sostenible». La més destaca da és la de 100.000 euros per a la creació del Centre d’In terpretació de l’Anella Verda,
Els Mossos diuen que la
detenció del pistoler va ser «impol·luta»
Successos Cinc agents que van participar en la detenció de Sabau van declarar ahir
ACN
El jutge del jutjat d’instrucció 1 de Reus va prendre decla ració ahir a cinc agents dels Mossos d’Esquadra que van actuar en la detenció d’Eu gen Marin Sabau, conegut
com el pistoler de Tarragona. Segons l’advocat dels GEI, José Antonio Bitos, els agents van dir que Sabau va ser el primer a obrir foc i que tenia el mateix tipus d’armes que el cos policial. «Només es va usar l’arma de foc per repel·
Els policies diuen que només es van usar armes per repel·lir l’agressió de Sabau
lir l’agressió de Sabau, quan va caure a la trinxera, es van aturar els trets, l’acció va ser impol·luta», va assegurar a l’ACN. En canvi, el lletrat de la germana de Sabau, Gerard Amigó, qui va presentar la querella, va afirmar que els mossos s’han contradit en les declaracions i va reiterar que el dispositiu va ser «despro porcionat».
Paper de la germana
Segons Bitos, els quatre agents del Grup Especial d’In tervenció, que representa, tenien «moltes ganes» de de clarar per esclarir els fets. «En la querella s’han dit moltes barbaritats, motivades per l’interès de buscar diners per part de la germana de Sabau, qui va refusar la seva herèn cia, però reclama els diners que li puguin correspondre», va assenyalar l’advocat. Tam bé va dir que un franctirador dels Mossos va disparar trets de distracció.
que en el futur podria encar regar se de la gestió d’aquest espai natural. També es des tinaran 300.000 euros per reforçar el Pla de prevenció d’Incendis Forestals i 120.000 euros per a la renaturalitza ció del Torrent de la Móra, que servirà per millorar la capacitat d’absorció d’aigua. Collado explicava que s’ha revisat el Pla estratègic de subvencions i s’han creat cinc convocatòries diferents La formació morada ha cre at una fitxa per cadascuna de les 38 peticions que ha acceptat el govern per fer ne seguiment. El PSC i ECP es reuniran mensualment per «treballar en el desenvolup manet d’aquests projectes».
L’home que va disparar tres excompanys de feina. ACN
Isabel Mascaró i Rubén Viñuales (PSC) amb Jordi Collado i Toni Carmona (ECP) a l’Ajuntament. J.C. Borrachero
Liciten la direcció d’obres de l’alberg a la Ciutat de Repòs
Serveis Els treballs han sortit a concurs amb un pressupost base de 295.000 euros, sense IVA. La infraestructura tindrà finalment 202 places per a dormir
Oriol Castro
La Generalitat ja ha licitat la direcció d’execució de les obres de reforma de la Ciutat de Repòs i Vacances de Tarra gona, que han de transformar l’espai en un alberg juvenil. Els treballs han sortit a con curs públic amb un pressu post base de 295.000 euros, sense IVA.
Infraestructures de la Ge neralitat, l’òrgan que s’encar regarà dels treballs, també ha licitat ja el control de qualitat de les obres, amb un pres supost de 100.000 euros. La inversió total del Departa ment de Drets Socials serà de 15.280.155,15 euros. Es tracta d’una de les inversions que es van mantenir al camp de Tarragona amb el canvi de Govern.
La previsió és que les obres comencin al gener de l’any vinent. El projecte disposa d’una subvenció dels fons europeus del Mecanisme per la Recuperació i Resiliència, i aquests obliguen que els treballs estiguin enllestits al desembre del 2025. Com ja va avançar el Diari Més, el pro jecte exclourà nou dels setze pavellons residencials de la instal·lació i disposarà en to tal de 202 places per a dormir finalment. Les obres inclou ran també la creació de pistes esportives a la zona central del recinte. D’igual forma, es milloraran els accessos a l’edifici principal per a ga rantir l’arribada d’autocars.
Es preveu que les obres puguin arrencar el gener de l’any vinent
Pel que fa a l’edifici principal, «l’edifici de referència», es re duirà a la meitat.
Risc de col·lapse
Un informe del març del 2023 posa de manifest el col·lapse d’un sostre i el risc de col· lapse de dos sostres limítrofs. En aquest sentit, la zona de la cuina s’haurà d’enderrocar.
El projecte constructiu mostra la «necessitat de
reduir superfície i de reor ganitzar» l’estructura de l’immoble. A causa d’aquesta reducció, el menjador de l’edi fici principal passarà de pre veure 750 places, a acollir hi 446 comensals.
Centre Cívic
D’altra banda, el mateix pro jecte obre la porta a què el bar/restaurant de l’alberg, així com dues sales de l’altell, tinguin un accés independent i donin «resposta a les ne cessitats del barri». Un dels aspectes que han entrat en debat des dels inicis del pro jecte és la possibilitat d’ubicar el Centre Cívic de Llevant a la
Ciutat de Repòs. Més enllà de l’edifici principal, els treballs d’obra preveuen talar 150 arbres, «morts, torts o mal mesos», degut a la manca de manteniment i l’elevat risc d’incendi forestal. Tot i això, s’indica que la intervenció «ha de recuperar l’esperit» del recinte. El projecte també preveu respectar la vegetació de la zona i els refugis d’ani mals existents. La zona verda ocuparà uns 14.200 m2. L’església de la Ciutat de Repòs i Vacances, dessacra litzada a principis de segle, ha quedat exclosa del projecte constructiu i finalment no es restaurarà.
Tarragona donarà 40 mil euros a València
Societat L’Ajuntament de Tarragona donarà 40.000 eu ros per als afectats per la Dana a diferents poblacions de Va lència. Aquests diners aniran destinats al compte bancari que ha habilitat la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), a través del Ministeri de Política Territorial i que sur ten del fons de contingència municipal. Redacció/Ajuntament
Societat El Grup Mimara ha enviat material a València per les persones grans afectades pel temporal Dana. El mate rial és específic per a persones amb problemes de mobilitat i també pels voluntaris que treballen a la zona. Redacció/Mimara Mimara envia ajuda als afectats
La Generalitat avança en els tràmits per a tornar a obrir la Ciutat de Repòs i Vacances. Gerard Martí
Gastronomia
Conversar sobre el bon menjar i beure, i reivindicar la cuina tarragonina. Aquest és l’objectiu d’El Pitet, el nou pòdcast gastronòmic creat pel periodista tarragoní Jesús Sarmiento en col·laboració amb l’associació Tarraco a Taula i copresentat amb la Di rectora dels Mercats Públics de Tarragona Mònica Garcia. «Tendim molt al discurs po pulista que diu que ‘a Tarra gona no hi ha res’, però aquest s’allunya molt de la realitat», explica Sarmiento. «Sovint l’exotisme causa que no apre ciem prou el que tenim aquí, però et pots fer grans home natges a restaurants tarrago nins», afirma. El Pitet, explica Sarmiento, neix també de la voluntat de «crear un espai amè i accessible per parlar de gastronomia». Així, cada episodi del pòdcast reuneix a xefs i personatges tarrago nins que, tot i no ser sempre experts culinaris, compar teixen vivències, gustos i re cords en espais gastronòmics icònics de la ciutat.
El menjar, un tema universal «El menjar és un tema que tothom pot gaudir, tingui o no coneixements tècnics. Està molt present en les nostres vides, fem diversos àpats al dia i en parlem gairebé igual de sovint que en consumim», assegura Sarmiento. «A més, crec que els hàbits culinaris d’una persona poden desve
Un pòdcast quilòmetre zero per a llepar-se els dits
Jesús Sarmiento presenta ‘El Pitet’, una iniciativa que reivindica la gastronomia local
lar el seu vessant més íntim. És molt interessant anar des granant algú a través de les seves preferències i opinions gastronòmiques», afirma el presentador.
Conservar la màgia
Durant els darrers anys el pòdcast s’ha convertit, sen se dubte, en un dels formats més populars a l’hora de crear i consumir contingut. Actualment, la plataforma Spotify disposa d’aproxima dament 6 milions de títols, un fet del qual Sarmiento és plenament conscient. «És veritat que és un mercat que es troba una mica sobresatu rat, però també és el format que s’assimila més a la ràdio, i per mi la ràdio té una màgia especial que altres formats no comparteixen», explica el periodista. «Volia ser fidel als meus orígens i a la vegada cre ar un contingut que es pogués consumir de diverses mane res. Tant els pòdcasts com la ràdio són molt versàtils, pots
escoltar mentre condueixes, cuines o neteges, però també ho pots fer quan vols rela
xar te durant un moment de tranquil·litat. Sigui com sigui, el meu objectiu és que l’oient
passi una bona estona», apunta Sarmiento. Els episodis tenen una du
El primer episodi va ser enregistrat al Barquet, amb el cap de cuina David Solé
rada aproximada d’una hora i s’estrenen mensualment a iVoox i Spotify. El pòdcast va debutar el passat 23 d’octubre amb un capítol enregistrat al Barquet i protagonitzat pel seu cap de cuina, David Solé. També l’acompanyaven l’ar ticulista i cronista Miquel Bo net i el sommelier Leo Quidel. «Vam pensar que el Barquet era molt apropiat per encetar el programa. El restaurant és sinònim de quilòmetre zero, i el David és un cuiner incre ïble. A més, el Miquel és un apassionat de la gastronomia. Tot ens casava moltíssim», as senyala Sarmiento. «Estem molt contents amb l’acollida del pòdcast. És un contingut molt fresc, i sem bla que la gent ho aprecia. Hi ha certa expectació per veu re com evoluciona», explica. Una intriga que encara no pot respondre. «De moment no sabem quins seran els pròxims convidats, però pas sarem per molts restaurants que pràcticament tothom coneix», avança Sarmiento. «Tots els cuiners que hem contactat s’han mostrat molt oberts a la proposta. És una bona oportunitat per promo cionar se d’una forma més dinàmica i conèixer els xefs i les seves propostes de mane ra més simpàtica i relaxada», afegeix el presentador.
GASTRONOMIA
Preparen tota mena de celebracions així com dinars i sopars per a grup, tant en la seva àmplia sala a tocar del mar com en les sales privades
S’aproxima una de les èpoques més especials de l’any, on les ganes de retrobar-nos amb amics, familiars i companys i gaudir d’un bon àpat són protagonistes. Si tu també estàs buscant un espai gastronòmic diferent a la ciutat de Tarragona on celebrar les trobades nadalenques i de fi d’any, no et pots perdre Wok Tarraco. Aquest establi-
ment, situat a tocar del mar, t’ofereix una fusió única dels sabors d’Orient i de l’essència del Mediterrani. Ubicat a la zona comercial de Port Tarraco, aquest restaurant compta amb una gran sala, perfecta per a dinars i sopars de grups nombrosos, com ara els àpats d’empresa. Així mateix, per a aquells grups que prefereixin disposar de més privadesa i intimitat, Wok Tarraco disposa de sales privades, que permeten dur-hi
a terme tota mena de celebracions amb la màxima comoditat.
Menú de cuina tradicional xinesa Pel que fa a la seva proposta gastronòmica, l’establiment ofereix una simbiosi de gastronomia xinesa i japonesa sense oblidar mai el Mediterrani que té a escassos metres. Cal destacar que s’hi poden degustar menús de cuina tradicional xinesa, sempre amb reserva prèvia; una
proposta original de cara a les festes, que diferencia a Wok Tarraco d’altres restaurants de la ciutat. Wok Tarraco és molt reconegut pel seu bufet en el qual es pot degustar sushi en totes les seves versions, ànec a l’estil Pequín, pollastre amb ametlles, els rotllets, tempures, gyozas, fideus fregits, arròs tres delícies,
vedella amb bambú i bolets o plats amb curry, fent una picada d’ullet a la gastronomia tailandesa, o el peix i marisc a la planxa. Una extensa varietat de postres acaba de completar la carta de Wok Tarraco.
Reserves i més informació sobre les diverses opcions que ofereix Wok Tarraco al telèfon 977 215 763.
Anna Ferran
Disposen de grans espais per a trobades de grup en una ubicació excepcional. G. MARTÍ
Marta Omella Blanco
Imatge de la gravació del primer episodi del pòdcast ‘El Pitet’, enregistrat al restaurant El Barquet. El Pitet
Es reforçarà el servei de retirada d’herbes al carrer perquè «no dona l’abast»
Neteja L’Ajuntament reconeix que no arriba a totes les zones
L’Ajuntament de Tarragona reforçarà el servei de retirada d’herbes a la via pública per què el desplegament actual «no dona l’abast a retirar les totes». El consistori ha tret a licitació un nou contracte menor amb un pressupost base de 17.545 euros, amb IVA, per a ampliar les labors en la retirada d’herbes al carrer.
Segons indica l’Ajuntament en l’informe justificatiu del contracte, «les pluges reitera des de l’estiu i aquest inici de tardor han tornat a provocar l’elevat creixement vegeta tiu d’herbes a la via pública».
Aquest fet ja va ocórrer a la primavera, segons s’explica a l’informe, i va motivar ja la contractació menor d’una bri gada de maquinista i operari a l’agost.
No poden usar herbicida El consistori explica que el servei de neteja d’herbes de la continuïtat del contracte actual, realitzat per la com panyia Fomento de Construc ciones y Contratas, «no dona l’abast en part per la gran pro liferació arran de les pluges». Un altre factor és la prohibició de tractar les amb un herbici da eficaç. Per tot això, l’Ajunta ment de Tarragona considera
necessari fer la contractació d’un «reforç puntual» mentre no es desencalla la situació amb el nou contracte de la ne teja a la ciutat. Pel consistori, la situació amb les herbes a la via pública és un problema que té «efectes en la salubritat i higiene públiques».
284 dies l’any L’actual contracte contempla un servei de neteja d’herbes de 248 dies l’any amb jornades de vuit hores amb dos equips individuals d’un maquinista cadascun. Tot i això, aquest servei actualment «no obeeix a les necessitats actuals de la ciutat». Una situació que des
La Subdelegació del Govern acollirà un homenatge a Ramon Grau
Cultura La Subdelegació del Govern a Tarragona aco llirà el pròxim divendres, a les 19 hores, un homenatge a Ra mon Grau i una presentació del seu llibre, titulat Soc una ciutat. A l’acte hi intervindran Santiago Castellà, president del Port de Tarragona, Fran cesc Roig, patró de la Funda ció Privada Mútua Catalana, Carles Figuerola, editor del llibre, i Manuel Rivera, repre sentant de Silva Editorial. Grau va morir el setembre passat a l’edat de 87 anys. Nascut a Xàtiva el 1936, va ser una figura destacada a la política i la cultura tarra gonines durant més de dues dècades, deixant un llegat important tant al consistori com al Parlament de Cata lunya. Grau es va traslladar a Tarragona, on va estudiar Pintura escultura a l’escola
El Port de Tarragona ultima els detalls del VIII Meb Hub Day, que se celebrarà els dies 14 i 15
Empresa El Port de Tarragona ja té els últims detalls enllestits per a la vui tena edició del Med Hub Day, que es celebrarà al Tinglado 1 del Moll de Costa els propers 14 i 15 de novembre. Amb els registres encara oberts, els organitzadors de l’esdeve niment ja han anunciat que s’ha superat la xifra de 120 inscrits, en una edició que
s’han incorporat algunes no vetats, com una visita prèvia a l’esdeveniment a una de les terminals d’emmagatze matge de líquids al port, i el manteniment de la ponència magistral.
La vuitena edició del Med Hub Day vol aprofundir en els reptes i factors clau en el procés de descarbonització i el futur de les indústries.
El consistori creu que la situació amb les herbes afecta la salubritat pública
del consistori es vol revertir mitjançant l’adjudicació del nou contracte de la neteja,
que està suspès. La previsió de l’Ajuntament és que aquest novembre el Tribunal Supe rior de Justícia de Catalunya (TSJC) es pronunciï sobre el recurs contenciós adminis tratiu presentat per l’empresa GBI Paprec. La companyia va guanyar el concurs, però el Tribunal Català de Contrac
tes va resoldre excloure la de la licitació per certs errors en els plecs. Urbaser va ser la segona classificada i el con sistori tarragoní va estudiar adjudicar li el servei, però va decidir esperar a la decisió del TSJC. La voluntat és adjudicar el contracte el més aviat pos sible.
d’Art de la Diputació abans de graduar se en Arts Aplicades a l’Escola Llotja a Barcelo na. Va desenvolupar la seva carrera com a decorador. Va presidir el col·legi professi onal de decoradors i va ser vicepresident de Dirigents de Marketing de Tarragona. Va ser responsable de la Regido ria d’Urbanisme entre 1989 i 1992 i va ser una articulista al Diari Més Redacció
Es tracta d’un tema de gran rellevància per al teixit em presarial de Tarragona, ja que la indústria és responsable d’una gran part del consum mundial d’energia i emissi ons de CO2.
Debat i promoció L’objectiu de l’esdeveniment és promoure, debatre i inter canviar tant idees com conei xements sobre els punts forts i les oportunitats que ens ofereix el Mar Mediterrani com a plataforma logística de productes químics i petroquí mics. Redacció
Oriol Castro
Imatge d’una intervenció del programa de neteja Pam a Pam al barri del Parc Riu Clar. Alejandro Navarro
Imatge d’arxiu d’una persona a les instal·lacions del CMQ a l’Antic Hospital, on es volen centralitzar les consultes i les àrees quirúrgica i d’hospitalització. Olívia
Les inversions a les empreses municipals per al 2025: idear el
CEPID 2 i centralitzar
el CMQ
Política Disposaran de 8 milions d’euros per a executar projectes com continuar desplegant la Ganxeta
Sergi Peralta Moreno
Les empreses municipals de Reus disposaran de 8 milions d’euros per invertir el 2025, una mica menys que l’exerci ci anterior. La centralització del CMQ a l’Antic Hospital, la convocatòria d’un concurs d’idees per construir el centre d’empreses CEPID 2, l’am pliació de Redessa Tecno, la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques als polilleugers Ciutat de Reus i Alberich i Ca sas i l’activació de la segona fase del desplegament de la Ganxeta seran cinc dels pro jectes estrella que es desen voluparan, juntament amb la continuació d’iniciatives ja en marxa, com el complex de la Hispània o la recuperació de la Bassa Nova, o propostes
que s’havien avançat, com l’expansió del Bus x tu o l’ei xamplament de la sala de ce rimònies del Tanatori.
El pessic més gros se l’en durà la divisió Aigües de Reus, amb 2,1 milions d’euros. El re gidor responsable del servei, Daniel Rubio, va explicar ahir que es posarà el focus «en l’abastament, la millora de la xarxa, la regeneració i l’apro fitament d’aigües i el monito ratge i el control». Entre altres accions, es renovaran comp tadors, s’enfundarà la cano nada d’abastament que circu la per sota de l’estació de tren, es renovarà la xarxa d’abasta ment i de sanejament a múlti ples carrers, es rehabilitarà la solera i les parets dels dipòsits modernistes del Pere Mata per garantir ne la impermea
bilitat, es desenvoluparà una xarxa d’abastament per re gar el parc de Sant Jordi amb el recurs provinent dels pous del Mas Miarnau i Estallers i es recuperarà el minat de Mas Beltran per destinar l’aigua als horts urbans del carrer As torga i, més endavant, també a l’entorn del parc del Lledo ner. La joia de la corona serà la recuperació de la Bassa Nova. Les obres haurien de comen çar abans d’acabar l’any i la inauguració serà el 2025. Així i tot, serà el CMQ qui protagonitzi un dels projectes més sonats. Els 738.000 euros del seu pla d’inversions es destinaran, sobretot, a reposi ció d’equipament i mobiliari, però hi haurà una partida de 120.000 euros per adequar espais a les instal·lacions del
carrer del Vapor Nou, a l’Antic Hospital, i traslladar hi l’àrea quirúrgica i d’hospitalització. Abans, s’hi mouran les con sultes. «Aquest moviment no només optimitza i millo ra l’atenció als usuaris del CMQ, sinó també la imatge del centre: amb un únic cen tre i una ubicació, els usuaris sabran on hauran d’anar», va valorar el regidor de Salut, Enrique Martín, que va afegir que l’equipament del carrer d’Antoni Gaudí ha d’estar buit abans d’acabar el 2027.
La Ganxeta i més empreses Reus Mobilitat i Serveis tre ballarà amb 1.965.000 euros. Una part es dedicarà a man tenir la xarxa d’aparcaments municipals, però també es vol activar la segona fase del des
plegament de la Ganxeta, el servei de bicicleta comparti da. Hi ha prevista una inversió de 300.000 euros —i l’equip de govern estarà atent a futures línies de subvencions— per preparar entre cinc i set no ves estacions. El president de l’empresa municipal, Daniel Marcos, va comentar que s’es tà fent «una cerca» dels punts idonis perquè hi arribi aquest mitjà de transport. El barri Horts de Miró, l’avinguda de Països Catalans i les urbanit zacions Mas Carpa i Blanca fort són quatre de les candida tures a sumar se a una xarxa que incorporarà una parada al carrer de Recasens i Merca dé, al polígon Agro Reus. Ad dicionalment, hi haurà par tides per continuar les obres del complex de la Hispània
S’inclouen partides per a continuar les obres de la Hispània i la Bassa Nova
—l’obra civil de l’aparcament ja està al 70%— i per millorar el Mercat del Camp, condicio nar ne la pèrgola i dinamitzar i posar en relleu la nau. Redessa col·laborarà també al desplegament de la Gan xeta per afavorir els usuaris dels seus centres de treball; unes instal·lacions que se ran ampliades. El conseller delegat Josep Baiges detallà que els espais estan gairebé al 100% de la seva capacitat i que, el 2025, s’adequaran 400 metres quadrats (m2) de Redessa Tecno «per facilitar que s’implantin noves em preses». Així mateix, «una de les joies de la corona», es destinaran 410.000 euros a la convocatòria del concurs de projectes per construir el CE PID 2, un projecte complex i «d’envergadura». «Si volem captar empreses noves i que les que hi ha ara no marxin, necessitem dotar nos de més metres», detallà Baiges. La previsió és que, abans d’aca bar la legislatura, hi hagi «mo viment». També es millorarà
Molet
Xifres destacades
120.000
Euros
Adequació d’espais per al trasllat de l’àrea quirúrgica i d’hospitalització del CMQ al Vapor Nou
288.000
Euros
Instal·lacions fotovoltaiques a dos polilleugers
300.000
Euros
Ampliació de la Ganxeta
409.934
Euros
Concurs de projectes per a l’edifici CEPID 2
430.000
Euros
Ampliació Redessa Tecno
L’aforament de la sala de cerimònies del tanatori passarà de 110 persones a 240
l’eficiència energètica de Re dessa Viver.
En l’àmbit esportiu, Reus Esport i Lleure construirà dos nous vestidors al polilleuger Cèlia Artiga, equipats amb dutxes, amb un pressupost de 216.000 euros. A més, es donarà continuïtat al pla de xoc de manteniment i millora de les instal·lacions esporti ves. Les actuacions es com plementaran amb una inver sió de 248.000 euros de Reus Energia per instal·lar plaques fotovoltaiques a les cobertes dels polilleugers Alberich i Casas i Ciutat de Reus.
Pel que fa a la divisió dels serveis funeraris, l’acció més destacada serà l’ampliació de la sala de cerimònies del Ta natori Municipal, una volun
Vidres Sanromà, un exemple de llegat econòmic de
Reus
Economia L’empresa fundada a mitjans del segle XIX va donar a l’Arxiu Municipal documents històrics l’any 2019
Miquel Llaberia
Conèixer el passat per a in tentar no cometre els matei xos errors al futur. És un dels principals motius que argu menta perquè és tan impor tant mirar cap al passat com cap el que hi ha per vindre. Vidres Sanromà, una empre sa fundada a mitjans del segle XIX a Reus, ho va tenir molt clar l’any 2019 quan va do nar 150 unitats documentals a l’Arxiu Municipal de Reus amb documents diversos relacionats amb l’activitat econòmica i familiar de l’em presa. Vicent Terol, professor associat a la Facultat d’Eco nomia de la Universitat Ro vira i Virgili, va defensar ahir al vespre a la Tribuna Cambra que aquests documents per meten no tan sols conèixer la realitat de l’empresa, sinó de la societat d’aquell moment. Per a explicar ho, ho va fer gràcies a l’exemple d’una se lecció dels documents que la família Sanromà va donar. Un dels exemples més re currents del fons documental
tat que ja havia avançat Diari Més. L’espai passarà de tenir un aforament de 110 perso nes a 240, amb un entorn «molt més modern i agrada ble», mitjançant la construc ció d’un edifici annex a l’equi pament actual, tal com va assenyalar l’edil responsable del servei, Montserrat Flores. «Busquem un major confort i un millor ús de l’espai», afegí. Reus Transport ja havia anunciat amb anterioritat les accions que té previstes. Des taquen l’expansió del Bus x tu «arreu de la ciutat» amb l’ad quisició de quatre autobusos elèctrics de petit format i la compra de quatre busos més, de 12 metres de longitud, per reforçar i ampliar la capa citat de les línies regulars ja existents. «Pretenem arribar a tots els barris que tenen ne cessitats de transport públic i als centres de treball dels polígons industrials», va re cordar la presidenta de l’em presa, Marina Berasategui.
d’una empresa és el ‘deure i l’haver’, un document de comptabilitat. En un d’ells, Terol es va aturar a analit zar lo per a destacar diver sos punts. «Per exemple, en aquest paper es veu la lletra ben feta, que recorda a la lle tra gòtica, ja que en aquell moment a les escoles es feia caligrafia, cosa que ara ja no», va comentar. Per un altre cos
L’Ajuntament de Reus insisteix a designar un Director General Municipal
Política Ha iniciat un nou procés de selecció per al lloc de treball després d’una renúncia
Sergi Peralta Moreno
Nou intent de l’Ajuntament de Reus per disposar d’un Director General Municipal després de la renúncia de Jor di Dies. El consistori reusenc ha iniciat un nou procés de selecció per a la provisió del lloc de treball i ha aprovat les bases que regiran la convo catòria. El Director General Municipal serà el responsable jeràrquic màxim de l’admi nistració executiva munici pal, sota la dependència de l’alcaldessa i dels regidors. Les seves funcions inclou
ran la direcció, coordinació i impuls de l’actuació de l’ad ministració i de l’execució dels acords adoptats pels òrgans de govern. Segons les bases, la retribució bàsica serà de 34.296,82 euros, amb un complement específic del lloc de 59.989,07 euros, un d’horari de 9.162 euros i un de variable, lligat a l’assoliment d’objectius, de 5.000 euros anuals. Jordi Dies, amb càr recs de gerència a empreses municipals de Tarragona, va ser la persona designada per ocupar la plaça inicialment. Amb tot, va renunciar a la po
d’una relació d’una empresa de Reus amb una altra d’un país estranger», va subratllar. A continuació, va passar a un document familiar datat l’any 1856, concretament un capítol matrimonial. El pro fessor va comentar que la importància d’aquests docu ments familiars en el context d’una empresa resideix a què fets que no són econòmics també tenen els seus efectes econòmics. «En aquell mo ment moltes unions empre sarials eren a base de matri monis concertats. Un casava el seu fill amb la filla de l’altre i així en un futur les empre ses es fusionaven. I no és una cosa molt del passat, perquè als anys seixanta encara passava», va puntualitzar. I, tornant a documents econò mics, Vicent Terol va posar la seva atenció en un llibre de salaris de l’any 1944. «Això és un document molt valuós, és per emmarcar. Perquè ens dona una idea de quins eren els salaris fa vuitanta anys», va fer valdre.
Pèrdues irrecuperables
El fons té documents com capítols matrimonials o llibres de salaris
tat, Terol va apuntar que en el document hi consta el nom d’una empresa de Brussel· les. «Això és molt important, perquè estableix l’existència
Vicent Terol també va tenir un moment per a recordar a les víctimes de les inundaci ons de València de ja fa una setmana, però també va voler compartir una altra reflexió: «Sabeu quanta documenta ció s’ha perdut per les inun dacions? Molta. Per tant, de mano a les empreses de Reus que cuidin tota aquesta font documental, perquè és molt important».
Serà el responsable jeràrquic màxim de l’administració per sota del govern
sició per quedar se a l’Ajunta ment de Tarragona, després que l’alcalde de la capital de província, Rubén Viñuales, el considerés part important de l’organigrama que encapçala.
Jordi Dies, a la dreta, va renunciar a la posició. Joan Carles Borrachero
Gerard Sanromà, gerent de Vidres Sanromà. Tjerk Van der Meulen
Ciència Preguntes d’alumnes de la ciutat com per què girem al voltant del Sol o què hi va haver abans del Big Bang es van respondre durant l’acte
L’espai, una frontera a superar pels joves
Un auditori ple a vessar d’un jovent de diverses escoles que volien conèi xer sobre què hi ha més enllà del nostre planeta. Amb il·lusió, els assistents a la jornada ‘L’espai, la pròxima frontera’ van escoltar aten tament als tres ponents d’alt nivell que van explicar molts detalls i cu riositats sobre l’espai, els planetes, satèl·lits i altres temàtiques sobre l’univers i les galàxies. No obstant això, el moment més esperat de la jornada que es va dur a terme ahir al firaReus Events, els alumnes de vuit centres educatius de la ciutat van traslladar les seves inquietuds als experts convidats. «Per què tots els pla netes del sistema so lar giren al voltant del Sol?», va preguntar un alumne de l’Escola Isa bel Besora. «El Sol els atrau gràcies a la grave tat, tal com nosaltres te nim els peus enganxats al terra perquè la Terra ens atrau per la for ça de la gravetat. El
Sol ho fa amb els vuit planetes del sistema solar i moltes altres coses que també estan al nostre sistema. Aleshores, la manera de no caure tots sobre el Sol és girant», va expli car el director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i in vestigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE), Ignasi Ribas.
A continuació, un altre alumne de l’Escola Eduard Toda va voler conèixer si la Terra era cada vegada més gran. Per respondre a aquesta pregunta es va encarregar Joan An ton Català, divulgador científic, que va apuntar que «la Terra continua sent, més o menys, igual. Però el que fa és constantment guanyar i perdre pes. Hi ha coses que cauen a la Terra i altres que mar xen». «La Terra guanya pes perquè cada dia hi cauen objectes. Vaig cal cular ho i és com si cada dia caiguessin a la Terra uns 27 o 28 elefants», destaca el divulgador. «Òbviament, no són elefants literalment,
Junts per Reus proposa la creació de l’Observatori del Comerç per enfortir el sector
Política El grup ho defensarà en una moció durant el ple de la setmana vinent
tament.
El grup municipal de Junts per Reus proposa la creació de l’Observatori del Comerç i la Restauració. Aquest orga nisme tindria com a funció liderar el desenvolupament estratègic d’aquest sector analitzant dades de consum, identificant tendències, cap tant fons i, sobretot, impul sant projectes conjunts entre l’administració i el sector privat. El grup municipal de fensarà aquesta idea en una moció que presentarà la set mana vinent al ple de l’Ajun
Descobrir
La Terra és cada vegada més lleugera tot i que cada dia cauen 27 elefants
són micrometeorits que en xifres són unes 42.000 tones que cauen anualment. Però la Terra també va perdent, especialment de l’atmosfe ra molt a poc a poc, de manera que quan ho contem tot la Terra s’apri ma», apunta finalment. No obstant això, algunes pregun tes també van voler anar una mica més enllà i un alumne de l’Institut Gaudí va voler conèixer què hi va ha
ver abans del Big Bang. «No ho sé», va respondre tranquil·lament Català, però abans que deixar al jove sense una resposta més concreta, va prefe rir compartir una reflexió amb l’au ditori: «Imaginem que l’Univers és un globus que s’infla, perquè està en constant expansió. Aleshores, allò que nosaltres anomenem ‘temps’, per exemple, què hi havia abans del Big Bang, i allò que anomenem ‘es pai’, com què hi ha fora de l’univers, seria la goma del globus». «Amb això vull dir que amb el concepte que els humans tenim de l’espai i el temps, potser no té cap sentit que puguem respondre què hi havia abans del
Big Bang, perquè segons el nostre concepte de temps no hi havia un abans, ja que, el Big Bang és quan comença a inflar se el globus», sen tencia el ponent. «És com intentes sin explicar me que existeix una quarta o cinquena dimensió a l’es pai, quan sempre he viscut en tres dimensions. M’ho podrien explicar de la manera que fos, però mai ho entendria», exemplifica, tot i que a la vegada admet que «sempre podrem especular, ja ho estem fent, però pot ser mai entendrem què hi va haver abans del Big Bang o què hi ha a fora de l’univers», va cloure el conferen ciant.
La regidora de Junts per Reus, Montserrat Caelles, re marca que la capital del Baix Camp ha estat històricament «un referent en comerç» i «volem que ho segueixi sent. És un sector clau i identifi catiu de Reus». Per aquest motiu, la regidora argumenta que aposten per una «estratè gia de futur» que «permetrà definir nous projectes i mo dels de negoci adaptats a les necessitats actuals».
A part de proposar la crea ció d’aquest nou òrgan, des de Junts també reclamaran que
Regidors de Junts reunits amb representants del sector. Junts per Reus
Junts també reclamarà durant el ple la recuperació dels Bons Reus
El Memorimage s’inaugura al Bartrina
el govern municipal recuperi els Bons Reus. «En edicions anteriors va generar un im pacte econòmic de més de cinc milions d’euros», justifi ca Caelles.
Cultura La 19a edició del Memorimage Festival Interna cional de Cinema de Reus va inaugurar ahir al vespre al Bartri na. Aquest festival va iniciar amb la projecció d’Anita. La mili ciana tenia nom, i amb l’actuació musical d’Almudena Rubio i Marcel Bagés. El festival oferirà diferents projeccions fins a la seva cloenda al dissabte 9 de novembre. Redacció/T. Van der Meulen
Miquel Llaberia Baselga
Fotografia de l’acte al que van assistir centenars de nens de vuit centres educatius de la ciutat. Redessa
Redacció
Els efectes de l’escalfament global: detecten espècies tropicals mai vistes a les costes de Tarragona
Medi natural Dues espècies invasores han estat localitzades per voluntaris de la BioMARató
Diverses espècies tropicals i subtropicals marines s’han vist per primera vegada a les costes catalanes durant la BioMARató, una compe tició «amistosa» on cente nars de voluntaris censen la biodiversitat marina. Dues importants troballes han si gut el cuc de foc (Hermodice carunculata) vist al parc sub marí del SES de Tarragona, o l’estrella de mar porpra (Op hidiaster ophidianus), que es va observar a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). El cuc de foc és un poliquet marí, de fins a 30 centímetres, que té el cos re cobert de «quetes» o pèls ur ticants. La BioMARató ha de tectat més espècies invasores que corroboren l’escalfament del mar i l’alteració dels ci cles biològics, com l’ovulació prematura de les gorgònies o la floració avançada de la po sidònia.
La quarta edició de la Bio MARató ha assolit un rècord de registre amb 1.731 espècies censades a la costa catalana i 91.211 observacions registra des a la plataforma MINKA. L’esdeveniment de ciència ciutadana, coordinat per
l’Institut de Ciències del Mar (ICM CSIC), ha mobilitzat més de 480 persones voluntà ries per censar la biodiversitat de la costa catalana durant sis mesos, entre maig i octubre d’enguany.
El cuc de foc, una espècie típica de les Canàries, el va veure un submarinista entre
les pedres d’unes esculleres al parc submarí del SES de Tarragona. Mai s’havia vist a les costes catalanes. Un altre cas similar ha estat el de l’es trella de mar porpra d’origen subtropical, que es va veure a l’Ametlla de Mar. És una es pècie distribuïda des del sud peninsular fins a les Balears,
Deneguen l’amnistia al hacker que va atacar empreses contràries a l’1-O
Vila-rodona S’enfronta a 18 anys de presó per fets entre 2017 i 2018
La secció segona de l’Audièn cia de Tarragona ha desesti mat la petició d’amnistia sol· licitada pel pirata informàtic de Vila rodona que va ser acusat d’atacar diverses webs d’empreses i organismes pú blics espanyols contraris al
procés independentista. Els fets haurien tingut lloc entre el 17 de desembre de 2017 i el 27 de febrer de 2018, on l’acu sat, amb les inicials J.M.D., també hauria distribuït pre sumptament informació ob tinguda de manera il·lícita. La instructora del cas co incideix amb els arguments
de la Fiscalia, qui al·lega que aquestes accions no es troben dins l’encaix de l’àmbit objec tiu de la llei d’amnistia. La Fis calia es va oposar a l’amnistia de l’acusat en entendre que la llei no comprèn els delictes de delictes d’accés no autoritzat, descobriment i revelació de secrets i danys informàtics.
però a Catalunya és molt rara de veure, segons detalla Xa vier Salvador, biòleg de l’ICM CSIC i tècnic de MINKA.
Algues invasores
Una altra troballa mai vista ha sigut la del peix lloro atlàntic, vist a Blanes, la salpa brasilera (Kyphosus saltatrix), registra
No obstant això, la instruc tora ha reconegut que els fets sí que es troben dins del marc temporal compres en aques ta. Contra la resolució es pot interposar un recurs d’apel· lació davant el TSJC. A l’encausat se li atribuei xen cinc delictes d’accés no consentit en concurs amb quatre delictes de descobri ment de secrets i amb dos de lictes de danys informàtics i per obstaculització del servei. Segons El NacioNal, el minis teri públic demana 18 anys de presó i una multa de 10.000 euros.
àtica Rugulopteryx okamu rae, detectada per primer cop a Catalunya al port de Llançà per un equip de Farmacologia de la Universitat de Barcelona (UB), i després a la Farella o al port de Colera.
Al parc SES de Tarragona també s’ha trobat una alga invasora asiàtica
da també al parc del SES de Tarragona. També s’ha pogut identificar l’alga invasora asi
La BioMARató també per met observar l’alteració dels cicles biològics, com a Lla franc, on s’ha detectat que la gorgònia vermella (Paramu ricea clavata) està ovulant abans d’hora, o a l’Ametlla de Mar, on es confirma que la Posidònia oceànica co mença a florir gairebé dos mesos abans del que seria habitual. També a Tossa de Mar s’ha registrat que l’escal fament de l’aigua genera «el blanqueig» dels coralls, com la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa). El fe nomen bloqueja la reproduc ció d’aquests organismes i els pot matar. En l’esdeveniment d’enguany, s’han registrat més de 15 observacions d’escurça na violeta (Pteroplatytrygon violacea) a Catalunya, també a Barcelona. És una espècie que viu habitualment en alta mar, però que cada vegada s’apro xima més a la costa per gestar La participació ciutadana ha permès veure fenòmens poc freqüents o curiosos, com la floració de la corretjola o gram (Cymodocea nodosa) a l’Ametlla de Mar, un fet es trany i molt difícil de veure, o s’han vist sobre objectes flo tants a la Costa Brava exem plars de fals percebe ratllat (Conchoderma virgatum), una espècie poc freqüent. També a la costa calera es va registrar una captura acci dental d’un exemplar juvenil de tauró pelegrí (Cetorhinus maximus).
ACN
A l’esquerra, exemplar de cuc de foc vist a Tarragona i a la dreta, estrella de mar porpra, vista a l’Ametlla de Mar. Cedides
Redacció
Valls reprèn la recuperació de l’església de Sant Francesc
Patrimoni El temple, tancat durant 50 anys, es convertirà en un centre d’art contemporani i auditori
ACN
Les obres de la segona fase de rehabilitació de l’antiga església de Sant Francesc de Valls ja han començat. Des de fa un parell de setmanes, els tècnics treballen en la reconstrucció de les voltes i les cornises, la reparació del campanar i l’obertura d’una sortida d’emergència, entre altres, perquè l’equipament compleixi amb les condicions de seguretat i accessibilitat idònies per acollir activitats. Des del consistori calculen que els treballs finalitzaran a la primavera. La voluntat és que l’edifici declarat Bé Cultural d’Interès Local es converteixi en un centre d’art contemporani i auditori mu sical, després d’haver estat 50 anys clausurat. La inversió total del projecte ha estat de
640.000 euros 174.000 euros en la segona fase
L’any passat van finalitzar les obres de la primera fase del projecte, les quals es van centrar en la protecció estruc tural de l’equipament, amb la restauració de la totalitat de la coberta i la rehabilitació de la volta de la nau, així com la reparació de diverses fissures en els murs. Una primera ac tuació que es va allargar du rant dos anys i que va tenir un cost de 450.000 euros.
En aquesta segona fase, s’està treballant, sobretot, a la zona de l’antiga sagristia, on s’instal·laran serveis adaptats i també s’obrirà una sortida d’emergència que donarà directament al carrer Mura lla de Sant Francesc. També es reconstruiran les voltes d’arestes de tres capelles la terals, es repararan diverses
ACTIVITAT RECOMANADA
Un cap de
Fins ara, la inversió del projecte de rehabilitació ha estat de 640.000 euros
cornises i es restaurarà la ba rana del cor.
La regidora d’Urbanisme, Activitats, Patrimoni i Centre Històric de l’Ajuntament de Valls, Sònia Roca, ha subrat llat que la segona fase també contempla diverses actuaci ons al campanar, després dels danys que va patir per la cai guda d’un llamp. En aquest sentit, les actua cions se centraran en la repo sició d’un conjunt de boles vi driades del templet superior de la torre, així com en la re paració i gravat d’esquerres i la reposició d’aplacats de maó malmesos. Paral·lelament,
setmana de terrorífica diversió a Salou, amb el Salouween i la Castanyada
Els actes es van reprogramar i es duran a terme a partir de demà i fins al diumenge
cap de setmana Salou oferirà una varietat d’activitats per a tota la família.
Salou viurà un cap de setmana terroríficament divertit amb la celebració del Salouween i de la festa de la Castanyada. Aquesta cita, que ja s’ha consolidat com una de les activitats més rellevants de la tardor a la capital de la Costa Daurada, s’havia de dur a terme el passat cap de setmana. L’Ajuntament, però, va decidir ajornar-los com a mostra de respecte pels tres dies de dol nacional per la tràgica situació viscuda a València. Ara, el consistori, a través de les regidories de Festes, Infància i Dinamització Econòmica de Salou, ha reprogramat els esdeveniments, que començaran demà i s’allargaran fins al diumenge. Així doncs, aquest
Els actes de divendres
Els actes començaran demà amb la Festa Salouween Infantil, que es durà a terme a partir de les 5 a la plaça del Carrilet. Els més petits podran gaudir d’una tarda amb música, ball i diversió, incloent-hi una minidisco, tallers de maquillatge i altres activitats temàtiques. Cal destacar que tots els infants que participin en un taller de maquillatge estan convidats a unir-se a la Salouween Parade que sortirà de la Masia Tous. A dos quarts de 7, aquesta mateixa plaça acollirà una xocolatada. El plat fort del dia arribarà a partir de dos quarts de 8, quan es donarà el
s’equiparà l’edifici de l’enllu menat d’emergència i de pro tecció contra incendis. Roca, qui confia que els treballs de la segona fase fina litzin la primavera del 2025, també ha reconegut que ja tenen la mirada posada en la tercera fase. De fet, ha afirmat que la voluntat és licitar la re dacció d’aquesta última etapa del projecte a finals d’any.
Nou equipament cultural L’objectiu final de l’Ajunta ment és que el temple, amb una superfície de més de 715 metres quadrats, reobri les portes, definitivament, convertit en un centre d’art contemporani i auditori de música. Per la seva banda, la regidora de Cultura, Laia Cas tells, ha subratllat que «l’excel· lent acústica» de l’equipa ment, el convertiran en un «auditori excepcional per a petites actuacions».
En conjunt, i segons els pri mers estudis, l’antiga església de Sant Francesc acollirà des d’exposicions temporals d’art contemporani i concerts, fins a altres actes de petit format com conferències, projecci ons, tallers, cursos o residèn cies artístiques, entre altres.
tret de sortida a la Salouween Parade. Es tracta d’una desfilada de zombis i monstres que començarà a la Masia Tous i recorrerà els carrers de Salou, oferint una experiència plena d’esglais i diversió per a tots els assistents. Es convida tothom a disfressar-se i participar en aquesta rua per gaudir d’una nit plena d’emocions.
Els actes de dissabte
La tradició d’arrel catalana serà la protagonista el dissabte. Des de dos quarts d’11 del matí i fins a dos quarts
de 2 de la tarda, la plaça del Carrilet serà l’escenari de la celebració de la Castanyada i la Festa del Panellet. Una celebració de Tots Sants per a tota la família, amb inflables, tallers de panellets i un pica-pica final. És una activitat tradicional ideal per gaudir amb els més petits.
La Salouween Parade, una desfilada amb monstres i zombies, és el plat fort de demà
Tot el cap de setmana
A totes aquestes propostes, cal su-
mar-hi que durant tot el cap de setmana, el passeig Jaume I es convertirà en el Salouween Street. Cada dia, a partir de les 12 del migdia i fins a la mitjanit, l’emblemàtic passeig salouenc comptarà amb una àrea amb música, restauració, espectacles i una zona infantil, oferint entreteniment constant i un ambient festiu per als dies més terrorífics de l’any.
Redacció
El passeig Jaume I es convertirà en el Salouween Street, una àrea amb música, zona infantil, restauració i espectacles. GERARD MARTÍ
Estat actual de l’interior de l’església de Sant Francesc. Neus Bertola/ACN
Rocamora i Martín aspiren a presidir el col·legi d’advocacia de Tarragona
Dret Les eleccions de l’ICAT tindran lloc el 26 de novembre
Álvaro Rodríguez
L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT) ha con vocat una jornada electoral aquest 26 de novembre per escollir el degà que el presidi rà durant el següent mandat, els comicis comptaran amb dues candidatures. Per una banda, l’actual degana, Estela Martín, aspira a la reelecció per un mandat més. Per altra banda, els col·legiats podran votar també per la candida tura de David Rocamora, ex president de la Fundació de l’ICAT, com a nou degà.
La llista encapçalada per Estela Martín es defineix com
«una combinació de com panys amb experiència a la Junta de Govern amb altres que ens aporten una renova ció». El programa de l’actual degana se centra en la digita lització i la defensa de les re tribucions i cobertures socials dels professionals del dret. La candidatura de Martín també remarca la importància del projecte del Fòrum Judicial de Tarragona, assegurant que es mostraran «implacables da vant l’incompliment de pro meses en aquesta assignatura pendent».
Per la seva part, Rocamora centra la seva candidatura en «fer una millora substancial
de la protecció social de l’ad vocat», en referència a la mi llora de la situació dels profes sionals quan estan de baixa o jubilats. A banda, el candidat considera clau «fer servir els diners del col·legi per pres tar servei als col·legiats», en contraposició de l’aposta de l’actual junta per sanejar els comptes. Respecte al Fòrum Judicial, Rocamora considera que el col·legi ha de tenir una posició de «confrontació i reivindicació» amb el poder públic i no ser «complaents».
La jornada electoral tindrà lloc el 26 de novembre a la seu de l’ICAT, però el vot anticipat i el vot per correu arrancarà
Sant Martí arriba als dies centrals amb concerts, el pregó i el Seguici
El Morell El concert dels Figa Flawas de demà és un dels plats forts
Redacció
El Morell engega, a partir d’avui, els dies centrals de la Festa Major de Sant Martí. Avui els actes es reprendran amb el pregó, que enguany anirà a càrrec de la morellen ca i tiradora olímpica Mar Molné. La recepció de Mar tins i Martines completarà la jornada. Demà, el Ball de Cap grossos Petits, els Gegants i el Drac del Morell, que encendrà la traca que marcarà l’inici oficial de la Festa Major, seran un dels grans protagonistes. I a la nit, arribarà un dels plats forts de la festa amb els concerts dels Figa Flawas, The Aguateques i el DJ Bada bronx, al poliesportiu. La caminada popular i un concert vermut amb La Co sina seran els actes de dia del dissabte. A la tarda i a la nit, l’Orquestra Internacional Maravella oferirà el concert i el ball de Festa Major. El ma
El Drac del Morell celebrarà el 30è aniversari i els Diables, el 40è. Cedida
teix vespre, el foc serà el pro tagonista dels carrers amb la commemoració del 40è ani versari del Ball de Diables i el 30è del Drac del Morell. Diumenge els morellencs es despertaran amb les tra dicionals matinades, que aniran seguides d’una con centració de vehicles clàssics. L’ofici en honor a Sant Martí serà un dels moments cen trals del dia, seguit del segui
Estela Martín acompanyada de la seva candidatura (a dalt) i David Rocamora (a baix). Cedides
El projecte del Fòrum Judicial serà una de les claus del pròxim mandat
aquest 19 de novembre fins un dia abans de les eleccions presencials.
ci cerimonial amb la imatge del patró, acompanyada pels gegants i altres elements del seguici. El concert tribut a Hombres G posarà el punt musical al cap de setmana. Finalment, el dilluns 11, dia de Sant Martí, estarà dedicat als més petits, amb el Divertiland i les seves activitats com escalada i jocs tradicionals. L’actuació del Mag Albert clourà la Festa Major.
Eduard de las Heras: «Hem d’unir tot el talent que tenim al territori per impulsar la sostenibilitat i guanyar lideratge»
Entrevista Aquest jove enginyer químic dels Pallaresos ha estat el guanyador del Premi Dow 2024 i actualment ja està treballant a la companyia, iniciant la seva carrera professional
Què suposa haver guanyat el Premi Dow?
«És la millor cloenda que puc fer a la meva etapa educativa. Per mi, suposa un reconei xement a la feina feta. És una fita que qualsevol estudiant que tingui ambició voldria as solir. A la universitat, sempre es parla de les oportunitats laborals que proporcionen els nostres estudis, amb iniciati ves com el Work Experience o el Premi Dow i ara tinc l’opor tunitat de poder treballar en una empresa com Dow, que aposta pels estudiants i el talent jove, des d’etapes molt primerenques. És tot un or gull poder formar part del seu equip».
Més enllà del reconeixement, el Premi Dow comporta una oferta laboral per a treballar a la companyia. Quina és la seva funció actual a Dow?
«M’he unit a l’equip d’hi drocarburs, a Dow Nord, a la Pobla. Treballo en l’àmbit de l’automatització de pro cés, fent suport al cracker i a la planta d’octà. Participo en projectes de millora dels sistemes de control per tenir unes plantes que pugui ope rar de manera encara més se gura i fiable». En quin àmbit li agradaria especialitzar-se?
Premi Dow
«És un reconeixement a la feina feta i la millor cloenda a la meva etapa educativa».
«Com que acabo de sortir de la universitat, tinc una visió molt àmplia. No tanco les por
cara al futur i a aprofitar les
Nous reptes
«Com a jove enginyer és emocionant formar part de la transició que viu la química».
tes a qualsevol oportunitat que pugui sortir. La indústria viu un moment de transició
Creix el nombre d’usuaris de l’Avant entre el Camp de Tarragona i Barcelona
Transports Durant l’octubre, han usat el servei 7.923 persones
ACN
Els trens avant que connec ten Lleida i Camp de Tarrago na amb Barcelona han notat un increment del 59% d’usu aris des de l’1 d’octubre, quan va començar el tall ferroviari entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders per les obres al tú
nel de Roda de Berà. En total, 7.293 persones han fet servir aquest servei de mit ja distància d’altra velocitat. Pel que fa a l’Avant de Tortosa, ha registrat 8.736 passatgers en el mes de recuperació del trajecte.
D’altra banda, el servei de trens regionals van sumar
329.696 usuaris al llarg del mes d’octubre. Renfe apunta que la demanda es manté en el 77,64% un mes després de l’inici de la interrupció de la circulació.
Des del passat 1 d’octubre, els usuaris de les línies R14, R15, R16, R17 i RT2 han hagut de fer front al tall ferroviari
molt interessant i com a jove enginyer és emocionant po der formar part d’aquesta transformació. Ara per ara, voldria anar assolint una base molt àmplia del dia a dia del procés i en un futur m’agra daria formar part dels equips que liderin el canvi en sosteni
provocat per les obres al túnel de Roda de Berà. En total, es calcula que més de 15.000 persones s’han vist afectades per uns treballs que duraran, com a mínim cinc mesos, és a dir, fins al pròxim 1 de març.
Des de llavors, els passat gers d’aquestes línies que connectaven el Camp de Tar ragona i les Terres de l’Ebre amb Barcelona han hagut de modificar les seves rutines i familiaritzar se amb el trans port per carretera, concreta ment, al tram entre Tarrago na i Sant Vicenç de Calders.
amb problemes complexos i aportar solucions. Per això, vaig decantar me per engi nyeria química». Quins consells donaria als estudiants de l’ETSEQ?
bilitat, descarbonització i cir cularitat, per a poder aportar el meu gra de sorra». Mencionava els reptes que té el sector. Com els encaren els joves enginyers?
«Quan estàs estudiant, ja veus que cal tenir una gran capaci tat d’adaptació. Els professors de la universitat són consci ents de quina és la situació actual i del que es preveu a curt i a llarg termini i ja ens ho transmeten. I fer el salt al món laboral és emocionant. Malgrat que les investigaci ons que es facin no sempre tinguin els resultats esperats, és motivador formar part de l’equip que està cercant alter natives sostenibles a les solu cions que actualment tenim normalitzades».
Com sorgeix la seva vocació per l’enginyeria química?
«Sempre he tirat cap a tot allò que està relacionat la lògica i amb treballar amb problemes i intentar trobar solucions. És gratificant veure l’efecte posi tiu que té el teu treball. Sabia que volia fer una enginyeria, però dubtava quina. Soc dels Pallaresos així que sempre he vist a prop els dos polígons químics. Veure que tenia a prop de casa moltes oportuni tats em va fer interessar per la química. Vaig fer més recerca i vaig adonar me que encai xava totalment amb el que a mi m’agrada que és treballar
«La carrera és un filtre dur, com passa en moltes titula cions. Hi ha qui abandona al començament, però crec que s’ha de mirar a futur. Si real ment tens vocació i ganes de trobar solucions als reptes que tenim pel davant, val la pena. És important anar ho recordant durant el camí, perquè la carrera és una opor tunitat única per a tenir les habilitats i els coneixements que el dia de demà et serviran per a poder causar un impac te significatiu. I un segon con sell és que tinguin la mentali tat oberta. En el món actual i amb la velocitat amb la qual evoluciona la tecnologia, és importantíssim estar al dia i no deixar escapar cap opor tunitat que ja pugui sorgir durant l’etapa universitària. Per tant, els recomano que mirin al futur i que aprofitin al màxim les possibles opor tunitats». Parlava abans de la transformació de la indústria química. Com creu que serà el pol químic del futur? «Veig dos escenaris possibles. O bé ens quedem enrere i per dem l’interès de les empreses en continuar invertint a Tar ragona o assumim un rol de lideratge en aquesta trans formació. Ara, és crucial que les institucions també tinguin aquesta mateixa visió. El seu suport no ha d’arribar quan ja es vegin les solucions, sinó que ha de començar ara, de manera que puguem unir tot el talent que tenim per a tro bar solucions que impulsin la sostenibilitat, guanyar lide ratge i que tot plegat es tradu eixi en creixement econòmic pel territori».
Anna Ferran
De las Heras anima als estudiants a mirar de
oportunitats. Gerard Martí
El tren Avant, de Renfe, arribant a l’estació de Tortosa. ACN
1 Plaça de l’Era Pati de la casa Bofarull Casa Bofarull
Església de St Salvador
2 3 4 5 Ca l’Andreu Espais de les Jornades
Plaça de l’Església Sala Parroquial Plaça de la Cabina 6 7 8 Centre Jujol Pati del Centre Jujol 9 10
WC P i Espai lúdic Informació i reserva d’entrades Aparcaments habilitats Lavabos
Establiments de restauració
Taverna L’Imperi
Forn Anton
Fonda dels Traginers 1886
Restaurant Boada
1 2 3 4 5 7 8 9 10 Àpit Integral 11
Fonda Entre Tapes i Llesques
Pizzeria Al Cunductu 6
8, 9 i 10 DE NOVEMBRE DE 2024
Ca Pallarès Bodega Padró El Cafè dels Gegants
Restaurant La Rosa dels Vents
Consulta tot el programa:
El fons d’armari del Nàstic, a prova en un mes ple de partits de tres competicions diferents
Futbol Els grana sumaran vuit duels fins al desembre entre Lliga, Copa del Rei i Copa Catalunya
El Nàstic de Tar ragona afronta un mes d’alta in tensitat. En el que resta de novembre fins a ini cis de desembre, els grana hauran de jugar un total de vuit partits entre la Lliga, la Copa del Rei i la Copa Catalu nya, que es jugarà, previsible ment, a inicis de desembre. Dani Vidal haurà de gestionar la plantilla per evitar sobre càrregues i el mes es presenta com una prova de foc per al fons d’armari grana.
La unitat B del Nàstic va tenir la seva oportunitat en la primera ronda de la Copa del Rei. El duel del passat dime cres va ser protagonitzat amb un gran nombre dels habitu als suplents del conjunt gra na. Alguns, com Álex López, Mario Rodríguez i Alexandru Tirlea van ser titulars per pri mer cop.
El cas del migcampista és especial. Álex López va ater rar al Nàstic aquest mercat d’estiu com un dels jugadors del centre del camp més buscats de la categoria. El jugador, amb experiència a Segona Divisió, va arribar
El jugador del Nàstic, Álex Jimémez. durant el duel contra l’Osasuna Promesas al Nou Estadi Costa Daurada. Gerard Martí
Els grana disputaran tres partits seguits a casa en una setmana entre Lliga i Copa
per ser titular, però la falta de ritme de les primeres setma nes i l’estat de forma d’Ander Gorostidi l’han deixat, de mo ment, com una opció des de la banqueta. Aquest tram de
temporada, el migcampista tindrà una oportunitat que no podrà desaprofitar.
El partit ajornat del Celta Fortuna deixa un tram final amb quatre partits en dues
setmanes amb tres d’aquests al Nou Estadi. Dimecres 27 els grana reben el Celta Fortuna, diumenge següent, la Cultural Leonesa arribarà a Tarragona i, entre el tres i cinc de desem
bre, disputaran la seva segona ronda a la Copa del Rei contra un rival de Segona Divisió, previsiblement. Finalment, acabarà la setmana al camp de la Ponferradina.
L’atac està cobert La demarcació que menys preocupa és la davantera. Álex Jiménez va demostrar contra l’SD Ibiza que vol apro fitar la seva oportunitat al Nàstic. L’andalús va mostrar personalitat marcant tot un golàs des del mig del camp quan va veure el porter rival avançat. A més, Jiménez ja ha deixat a la banqueta a An toñín en els darrers dos onzes inicials, fet que deixa a Dani Vidal amb una bona rotació a la punta d’atac. En el cas dels extrems, el tècnic del Nàstic comptarà a partir de la setmana que ve amb David Concha. A més, Mario Rodríguez també va estar participatiu contra l’SD Ibiza i ha demostrat que està preparat per aprofitar una oportunitat que no li arriba des dels vuit minuts que va ju gar contra la Real Sociedad B, ara fa un parell de mesos. Pel que fa a la defensa, Ós car Sanz serà necessari per cobrir la rotació, perquè Gor ka Pérez continua recupe rant se de la seva lesió. A les bandes, Joan Oriol i Pol Do mingo són indiscutibles, però hauran de descansar en algun moment i el Nàstic necessita rà, llavors, la millor versió de Nil i Tirlea.
Amb tres competicions di ferents en un mes, canvis de gespa inclosos, el Nàstic ha de demostrar que té amplitud de banqueta per afrontar amb garanties tots els reptes.
Futbol El grana va mostrar que la plantilla té ganes de tornar a competir
Arnau Montreal Quesada
La plantilla del Nàstic de Tar ragona arriba al duel de dis sabte amb una il·lusió especial de tornar a competir. Així ho va destacar ahir el migcam pista grana Ander Gorostidi en una roda de premsa. Des prés d’una setmana sense jugar pel partit ajornat per la
DANA, Gorostidi va apuntar que «tenim mola il·lusió de tornar a jugar i a més fora de casa, on no ens hem mostrat del tot encertats». En aquest punt, el basc va destacar que «no crec que ens falti res fora de casa. Tenim la voluntat i les ganes. Hem de solucionar al guns errors individuals, però estic convençut que dissabte
guanyarem». El migcampis ta, format al planter de la Real Sociedad, viu el duel contra el Bilbao Athletic amb una il·lusió especial: «Els derbis eren sempre una motivació extra i ho continua sent per a mi». Gorostidi va descriure el Bilbao Athletic com «un equip treballat que ataca bé i defens intensament».
El Juvenil A del Nàstic reprèn la lliga diumenge enfrontant-se al Barça de l’exgrana Jan Virgili
Futbol Després d’una setmana de descans, el Ju venil A del Nàstic reprèn la Divisió d’Honor amb un duel d’alta volada contra el Ju venil A del Barça. Els grana visitaran la Ciutat Esportiva Joan Gamper per disputar un partit difícil contra un equip que ho ha guanyat tot, només punxant en el darrer partit amb un empat contra
el Cornellà. Els joves jugadors blaugrana compten entre les seves files amb un exgrana. Jan Virgili, qui va ser pitxitxi i jugador destacat en el Juvenil A del Nàstic, ara es troba a les files blaugrana i s’enfrontarà amb els seus excompanys. El conjunt blaugrana també compta amb un altre tarrago ní, Jofre Torrents, de la Selva del Camp. Redacció
Arnau Montreal Quesada
El jugador del Nàstic, Ander Gorostidi. Gerard Martí
7 CP Calafell
2 Voltregà
CP Calafell. Gerard Camps, Jero Garcia, Sergio Miras, Carles Domènech i Aleix Marimón. També van jugar Jan Escala, Jepi Sel va, Joaquin Olmos i Sergi Folguera. Voltregà. Oriol Codony, Eric Vargas, Jordi Burgaya, Aleix Molas, Gerard Teixidó. També van jugar Pau Roquet, Miquel Estrada, Marc Jurado, Xavier Armengol i Humbert Serra. Gols 1 0, Olmos, (12’), 2 0, Jan Escala (17’), 3 0, Aleix Marimón, (18’), 4 0, Jan Escala (20’), 4 1, Aleix Molas (28’), 5 2, Eric Vargas (39’) 6 2, Carles Domènech (43’) i 7 2, Sergi Folguera (47’). Àrbitres. Josep Antoni Ribo Navarro i Oriol Pérez Claramunt. Incidències. Partit de la jornada 5 disputat al Pavelló Joan Ortoll
El CP Calafell no té pietat del Voltregà i el goleja al Joan Ortoll
Hoquei Patins El duel d’ahir també va ser el retorn del seu extècnic, Ferran López, al pavelló calafellenc
El CP Calafell no va tenir pi etat del Voltregà i el va supe rar per un contundent 7 2. El d’ahir era un partit especial al Joan Otroll, perquè significa va el retorn de Ferran López, qui va ser tècnic calafellenc fins al final del darrer curs i amb qui va assolir el primer títol europeu. López, ara al capdavant del Voltregà, va veure com el conjunt entre nat per Guillem Cabestany el passava per sobre amb un Jan Escala i Aleix Marimón total ment desfermats. El partit, però, va començar amb una tendència comple tament diferent de la que ha acabat reflectint el marcador. Els primers minuts de temp teig van ser per al Voltregà. L’equip osonenc va dominar la bola en els primers minuts, però sense trobar cap oca sió clara per superar Gerard Camps. El Calafell també va tenir les seves accions, però el
Els jugadors del CP Calafell celebrant la victòria.. CP Calafell
cop d’estic de Marimón es va estavellar amb el pal. El duel semblava que s’en
Tarragona acollirà la primera caminada per conscienciar sobre l’ictus el 16 de novembre
Poliesportiu L’esdeveniment és gratuït i tindrà un recorregut de cinc quilòmetres
Redacció
Tarragona acollirà la primera caminada per conscienciar sobre l’ictus, una iniciativa de la conselleria de Salut Pú blica de l’Ajuntament de Tar ragona i la Unitat de l’Ictus del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII que se celebrarà el dis sabte 16 de novembre. Sota el lema Caminem junts per l’ictus, la caminada popular sortirà, a partir de les 11 ho res, des del Moll de Pescadors (a l’altura del Teatret del Ser rallo) i la inscripció és gratu ïta. Les persones participants podran col·laborar amb dona cions que es poden fer el ma teix dia i que es destinaran a adquirir i renovar el material de rehabilitació adreçat a pacients en procés de recu peració. La caminada, que tindrà un recorregut de cinc quilòmetres adaptat a perso nes amb mobilitat reduïda, té l’objectiu de conscienciar la societat de la importància de la prevenció i abordat ge d’aquesta malaltia. En el transcurs de l’esdeveniment es podrà gaudir d’una actua ció dels Xiquets del Serrallo i dels Gegants del Port i la Colla Gegantera del Serrallo.
verinava quan Carles Domè nech va veure la blava per ti rar a terra un rival amb l’estic.
Gerard Camps va donar una vida extra als locals aturant la consegüent falta directa, però
El Reus Deportiu s’abona als dos partits a la setmana fins al final
de l’any
Hoquei Els roig-i-negres juguen avui el partit de lliga suspès ahir per goteres contra el Noia
El Reus Deportiu Virginias afronta un final d’any d’alta intensitat. Els roig i negres jugaran dos partits a la set mana, entre Lliga i Champi ons, fins a les vacances de Na dal. A més, avui a les 20.30 h es disputarà el partit contra el Noia que es va suspendre ahir per goteres, fet que ajusta en cara més el calendari perquè els reusencs tornen a jugar dissabte contra el Caldes.
El conjunt de Jordi Gar cia té tota una marató per davant. La setmana que ve,
torna a recuperar un partit de lliga dimecres a la pista del Vilafranca, per després tornar a casa el dissabte 16 de novembre contra el Vic. La Champions començarà el di jous 21 de novembre amb un altre Noia Reus Deportiu i els roig i negres la combinaran amb la lliga. Tres dies després de l’estrena a la competició europea, el Reus rebrà el Vol tregà al seu pavelló a la lliga. El primer duel a casa de la Champions serà el clàssic contra el Barça el 28 de no vembre. De fet, aquesta és l’única setmana amb un únic
En aquest cas, l’argentí es va inventar una jugada des de camp propi fins a l’àrea del Voltregà per servir en safata el 2 0 a Jan Escala.
Jan Escala i Aleix Marimón, amb un doblet cadascú, van ser els més destacats
els verds havien d’aguantar dos minuts en inferioritat numèrica. Els de Cabestany no van dubtar, tenien clar que s’havia de fer i, allargant les possessions i ben ordenats en defensa, van aguantar el mar cador fins que van recuperar el seu cinquè home a la pista. Amb igualtat numèrica, Ca bestany va moure la banqueta per donar entrada a Jan Esca la i l’efecte va ser immediat. Escala va rematar a porta i Joaquin Olmos va transfor mar el rebuig del porter rival en l’1 0. El gol va provocar un temps mort de Ferran López, però el Calafell ja havia desta pat l’ampolla i la golejada tot just acabava de començar. A la represa, la parella Escala Olmos va tornar a aparèixer.
El Calafell anava a l’alça i, poc després, Marimón va tor nar a provar sort amb un cop d’estic des de l’exterior que, aquesta vegada, va acabar al fons de la xarxa. De cop i volta, el Voltregà es va veure completament desbordat i els verds ho van aprofitar. Els calafellencs van trencar una defensa fràgil amb un contra atac de manual que, en tres passades, va significar el 4 0 tot just abans del descans.
El Voltregà va aprofitar l’inici fred de la segona part del Calafell per sorprendre amb el 4 1 amb una passada entre línies fàcil d’evitar, si la defensa calafellenca hagu és estat atenta. El gol només va ser un miratge, perquè el conjunt verd tenia dominat el partit en tot moment. De fet, poc després, Marimón, total ment inspirat, es va inventar el 5 1 en una acció individual.
La diferència de quatre només es va escurçar quan Vargas va aprofitar un refús de Gerard Camps per posar el 5 2. Amb tot, la reacció local va ser immediata i demoli dora. Carles Domènech, amb un aixeca i pica d’esquena a la porteria, va marcar el 6 2 i, en el darrer tram del partit, Ser gi Folguera va aprofitar una falta directa per marcar el 7 2 amb una definició neta i con tundent que torna a situar al Calafell segon.
Els jugadors del Reus Deportiu celebrant un gol. Reus Deportiu
El Reus començarà la fase de grups de la Champions el dijous 21 de novembre
partit, perquè l’OK Lliga des cansa el primer cap de setma na de desembre. Aquest mes guarda el doble d’esforç amb els desplaçaments a Portugal i França per la Champions.
Arnau Montreal Quesada
Arnau Montreal Quesada
La Minicopa Endesa tornarà a reunir les futures perles del bàsquet a Tarragona
Poliesportiu El torneig tindrà lloc del 6 al 8 de desembre al Palau d’Esports Catalunya
Redacció
Tarragona tornarà a ser l’epi centre del millor bàsquet de formació entre els dies 6 i 8 de desembre amb la Minicopa Endesa 2024 2025. La com petició on neixen les estre lles torna a la ciutat després de l’acord assolit entre l’ACB i l’Ajuntament i amb la col· laboració de la Diputació de
Tarragona. L’esdeveniment, que tindrà lloc al Palau d’Es ports Catalunya i al Polies portiu de Campclar, a l’Anella Mediterrània, torna després del gran èxit assolit l’any passat, quan més de 7.000 espectadors van gaudir de la competició.
La Minicopa Endesa oferirà un total de 26 partits en tres dies (divendres 6 de desem
bre a la tarda, dissabte 7 en doble sessió, i diumenge 8 al matí) amb els equips infantils (jugadors nascuts en 2011 i posterior) de 16 clubs ACB. S’utilitzaran dues pistes al Palau d’Esports de Catalunya i una tercera al Poliesportiu de Campclar.
«Es tracta del torneig de formació amb més repercus sió d’Europa que tornarà a
Tennis Taula La palista del Reus Ganxets va caure a les semifinals
Redacció
La palista del Miró Gan xets Costa Daurada, Rena ta Shypsha va aconseguir la medalla de bronze en el WTT Youth Contender que es va celebrar a Szombathely, Hongria. La reusenca va par ticipar en la categoria sub 15 i
va arribar fins a les semifinals després de superar per un cò mode 3 0 a l’alemanya Kira Koelling. En el duel per assolir un bitllet a la final, la palista del Miró Ganxets Costa Dau rada va caure contra l’austrí aca Nina Skerbinz per 11 9, 11 8 i 11 7 en un partit ajustat que es va acabar decantant
per a la seva rival. D’aquesta manera, Shypsha es va haver de conformar amb una meri tòria medalla de bronze en el torneig de talent. La palista va participar en el torneig repre sentant la selecció espanyola i va compartir torneig amb Sívlia Coll, Irina Gimeno, Mar tina Sans, Mariona Munné
Tarragona, Mario Soler. El regidor va recordar el «gran èxit» de l’esdeveniment en l’anterior edició i ha apuntat que «es torna a demostrar que Tarragona és un autèntic reclam de grans competici ons esportives».
La primera fase de la Mini copa Endesa buscarà conèi xer els sis classificats per a la fase final del pròxim febrer a Gran Canària, que se cele brarà de manera paral·lela a la Copa del Rei (12 a 16 de febrer). Per a la fase final ja estan classificats el Barça, vi gent campió, i el Dreamland Gran Canària, amfitrió.
Amb la tornada de la Mi nicopa Endesa, Tarragona vibrarà amb el talent dels més de 200 nens que arriba ran a la competició on nei xen les estrelles. Per aquesta competició han passat més de 120 nens que han arribat a l’elit, amb una llarga llista de llegendes com Ricky Ru bio, Luka Doncic, Domantas Sabonis, Jaime Fernández, Alberto Díaz, Victor Wemba nyama o Santi Aldama.
La Festa de l’Esport de Torredembarra, el 17 de novembre
Es jugaran un total de 26 partits entre els 16 clubs ACB que s’aplegaran a l’Anella
omplir Tarragona i l’Anella Mediterrània per segon any consecutiu», va destacar el regidor d’Esports i Turisme Esportiu de l’Ajuntament de
i Camila Moscoso. Shypsha suma un nou metall enguany després d’assolir la plata en el campionat d’Europa celebrat aquest estiu.
El conjunt reusenc també estarà representat en el Tro feu Internacional Ciutat de Barcelona que es disputarà el 6 de desembre. La competi ció, que aplegarà els màxims exponents del tennis taula mundial, comptarà amb la participació de la palista del Miró Ganxets Costa Daurada Elvira Rad, que va ser campi ona de Catalunya absoluta el 2024.
Bon record del curs passat Fa un any el Palau d’Esports Catalunya ja es va convertir en el centre del bàsquet naci onal amb la Minicopa Ende sa. La competició va aplegar famílies d’arreu d’Espanya en les dues pistes habilitades al Palau i la sala poliesportiva de Campclar. Per a molts dels participants, aquest torneig era el més important que ha vien disputat fins al moment. En la darrera edició, el Bàsquet Manresa, el Joventut Badalona, el València Bàs quet i el Barça van ser els més destacats després de sumar tres victòries i liderar els seus grups. Enguany, el Barça i el Gran Canaria no tornaran, en ser vigent campió i equip amfitrió.
Poliesportiu Després de l’anul·lació per previsió de pluja del passat 27 d’oc tubre, ja s’ha fixat una nova data per a la celebració de la Festa de l’Esport de Tor redembarra: el proper 17 de novembre, a Cal Bofill. Serà una jornada per conèixer les diferents entitats esportives (inclosos clubs i gimnasos) i les seves modalitats la tra vés de tastets, exhibicions, jocs, inflables i d’altres. En total, hi haurà més d’una trentena d’activitats per a tots els públics, incloent hi l’esport adaptat. La jornada començarà a partir de les 9.30 h amb l’obertura del recinte i informació sobre les activitats que s’hi faran i a les 10 h s’iniciaran totes les pràctiques esportives gratuïtes. Aquelles persones que participin en un mí nim de 6 activitats durant tot l’esdeveniment rebran la samarreta de la Festa de l’Esport, fins a exhaurir existències. Redacció
Avui es lliuren els premis Esport i Ciutat de Reus
Poliesportiu L’Ajun tament de Reus premiarà aquest vespre els millors esportistes de la ciutat en la gala premis Esport i Ciutat corresponents a la tempora da 23/24. La festa de l’esport té lloc a l’Auditori Fira Reus a les 20 h. Els premis tenen l’objectiu de reconèixer els mèrits aconseguits en diver sos àmbits de l’esport dels reusencs. Redacció
Un dels partits que es van disputar l’any passat de la Minicopa Endesa al Palau d’Esports Catalunya. Gerard Martí
La palista del club reusenc Renata Shypsha. FCTT
Donald Trump guanya i recupera el poder als Estats Units prometent mà dura contra els migrants
Política El republicà tornarà a la Casa Blanca després de la desfeta dels demòcrates de Kamala Harris
L’expresident dels Estats Units i candidat dels repu blicans, Donald Trump, ha guanyat les eleccions presi dencials dels Estats Units i recuperarà el poder al país, la primera potència mundial.
Després d’assegurar se Carolina del Nord i arrabas sar Geòrgia als demòcrates, Trump ha aconseguit el ma teix a Pensilvània, i s’ha im posat també a Wisconsin, segons projecten Associated Press i la CNN. Amb el su port d’aquests estats deci sius, Trump supera els 270 vots electorals necessaris per tornar a la Casa Blanca i s’imposa a la vicepresidenta i candidata demòcrata, Kama la Harris, prometent mà dura contra els migrants en un context d’insatisfacció econò mica per l’alta inflació.
Abans que es declarés la seva victòria definitiva, Trump ja s’ha declarat gua nyador en un discurs a la seu dels republicans a Flòrida.
La Guàrdia
Celebrant que els republicans han pres el control del Senat als demòcrates, el magnat de 78 anys ha promès portar «l’edat d’or» per reconciliar
Civil continua
buscant cossos dins els aiguamolls de l’Albufera
Societat Els pescadors ajuden als serveis d’emergències en les tasques d’inspecció
La Guàrdia Civil continua amb la recerca de cossos dins la zona dels aiguamolls de l’Albufera de València. Ho fan amb el Grup d’Especialistes d’Activitats Subaquàtiques, els GEAS, des de llanxes i amb equips de submarinisme.
També hi ha unitats de drons i canines que pentinen l’espai on desemboquen els barrancs i rius que es van des bordar la setmana passada a conseqüència de la dana.
Pescadors i barquers d’El Palmar, una pedania de Va
lència, estan ajudant els cos sos d’emergència en les tas ques d’inspecció. Un d’ells, Manolo Peris, explica que «està tot ple de canyes, bom bones de gas i torretes», entre altres deixalles. «L’Albufera és molt gran i és molt difícil tro bar restes humanes», explica en Manolo.
El parc natural abasta una superfície de 21.120 hectàre es, algunes amb camps d’ar rossars i d’altres amb aigua molls.
També en Manolo comen ta que durant els treballs van trobar dos gossos morts, però
el país i «tancar les fronteres» amb un «mandat poderós i sense precedents».
«L’èxit ens unirà», ha asse gurat Trump, que ha exhibit
grans discrepàncies amb els demòcrates en aquesta campanya tant pels insults a Harris com pels comentaris masclistes i xenòfobs. Trump
Membres del GEAS buscant persones desaparegudes a l’Albufera. ACN
El parc natural de l’Albufera abasta una superfície de 21.120 hectàrees
cap persona. Sí que van veure alguns cotxes, però després de revisar los, la policia va certificar que no hi havia nin gú a dins. «S’ha de buscar a la mar», recomana el pescador.
derrota per als demòcrates. Les eleccions presidencials als EUA són indirectes i es de cideixen pels vots electorals o vots al grup «d’electors» de cada estat. Hi ha un total de 538 vots electorals en joc as signats a cada estat en funció de la seva població. Qui gua nya en un estat s’emporta tots els seus vots electorals i els candidats en necessiten al menys 270 per ser presidents.
Trump declara la seva victòria «històrica» i promet portar al país a «l’edat d’or»
es reivindica com a líder del «millor» moviment polític als EUA que ha assolit una victòria electoral «històrica». Trump ha comparegut acom panyat de la seva esposa Me lania Trump i part de la seva família. També ha intervingut breument el senador d’Ohio JD Vance, de 39 anys i autor del best seller de memòries Hillbilly Elegy, que serà el prò xim vicepresident dels EUA. Trump ha aconseguit gua nyar les eleccions tant per vots electorals com per vot popular, a diferència del que va passar l’any 2016, quan Hillary Clinton sí que va im posar se en xifres absolutes. Així, Trump ha obtingut més de 71 milions de vots (51%), mentre que Harris n’obté poc més de 66 milions, una dife rència que suposa una forta
Tres detinguts per colpejar a Pedro Sánchez
València Tres perso nes han estat detingudes per la Guàrdia Civil acusa des d’haver colpejat el cotxe oficial del president del go vern espanyol, Pedro Sán chez, durant la visita del cap de l’executiu i dels reis d’Es panya a Paiporta. A banda dels danys al cotxe de Sán chez, també se’ls atribueix desperfectes a un vehicle de la seva escorta. ACN
Kamala Harris fracassa És la segona vegada que els demòcrates fracassen en l’in tent de combatre Trump amb una dona com a candidata. Amb el president Joe Biden com a candidat, el partit de mòcrata va obtenir 306 vots electorals dels 538 en joc, però amb Kamala Harris ha perdut el marge de vots necessari per guanyar. Inclús, està a punt de perdre Nevada, un estat que no guanyava un republicà des de George Bush el 2004. Amb la renúncia de Biden a la reelecció al juliol pels dub tes sobre la seva salut als 81 anys, la vicepresidenta Har ris, de 60 anys, va desplegar a correcuita una campanya per competir contra l’expresident republicà. Amb el governador de Minnesota, Tim Walz, com a número dos de la candida tura, l’exfiscal general de Ca lifòrnia volia impedir que un expresident condemnat ocu pés la Casa Blanca, però els ciutadans estatunidencs han preferit el magnat convicte que té tres casos judicials més pendents.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Felicitats María pels teus 12 anys, t’ho desitgem de tot cor el teu pare i germà tota la teva família.
ACN
El candidat republicà Donald Trump celebrant la seva victòria. EFE
Roda el món i torna el mot
DANA
Si ara mateix féssim una enquesta sobre aquesta paraula (que en sentit estricte no és ben bé una paraula, de seguida ho explico) que desgraciadament hem après tots tan de pressa, estic segur que: una, tothom sabria què vol dir; i dues, ben pocs sabrien d’on surt. Perquè DANA és un acròstic, un mot format amb les inicials de tants mots com lletres té. En aquest cas, les de Depressió Aïllada a Nivells Alts. Que els serveis informatius ens introdueixin termes nous no té pas res de dolent, ans al contrari; de fet és una de les seves feines. Ara bé, sempre que segueixen alguna mena de criteri. Hi ha hagut qui s’ha queixat que no quedava clar si Dana era un nom comú (cas en el qual hauria hagut d’anar en minúscula) o propi, com els huracans que els americans bategen per diferenciar-los; i és ben cert que els primers dies dels aiguats tan aviat ho senties amb article indeterminat (‘una dana’) com determinat (‘la Dana’); també s’han elevat protestes per haver canviat el nom a allò que fins no fa gaire coneixíem amb el sintagma gota freda (que de fet és tal com ho recull la Viquipèdia), i no els manca raó, perquè sovint resulta inevitable sospitar que els mitjans introdueixen terminologia nova només per fer el tifa, per dir-ho amb l’encertada expressió del benvolgut Enric Gomà. És a dir, per demostrar a la plebs que ells en saben més; i és una sospita enraonada, si penseu en modificacions més o menys recents com ara virulència, una suposada variant de violència que en realitat no n’és pas sinònim perquè vol dir una altra cosa. La pega és que, massa avesada a creure l’autoritat, la gent (una part de la gent, més aviat. Per desgràcia, i paradoxalment, la més llegida) els acaba imitant.
Que els serveis informatius ens introdueixin termes nous no té pas res de dolent, ans al contrari; de fet és una de les seves feines. Ara bé, sempre que segueixen alguna mena de criteri
De fet, aquests dies de tant de moviment s’ha fet força broma amb el llenguatge que alguns experts fan servir a les xarxes per explicar el ball meteorològic, on ‘convecció’ era la paraula més senzilla. M’ha agradat veure, en canvi, que n’hi ha que s’estimen més fer-se entendre sense ínfules, i per això fan servir termes col·loquials, com ara bitxo (que jo no he acabat de capir perquè no en soc gaire aficionat, però que qualsevol que segueixi un canal d’aquests pot deduir fàcilment). En qualsevol cas, en aquests temps de lluita desfermada entre uns mitjans que van perdent presència i credibilitat a pas de gegant i unes xarxes atapeïdes d’impostors, val la pena protegir un dels pocs instruments que encara ens poden defensar del control dels poderosos, que és l’expressivitat popular. Benvinguda, doncs, la dana, però encara més benvingut el sentit comú.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
Editorial
Maniobres ràpides
L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona fa setmanes que treballa per poder portar a plenari, i aprovar-los, els pressupostos municipals per l’exercici del 2025. Viñuales ja sap que aquest any Esquerra no està predisposada a donar-los suport amb els comptes, però també sap que Junts està plenament predisposada a tot el contrari. En aquest context, el PSC i En Comú Podem han fet públic l’acord assolit perquè aquests últims, previ compromís en diverses partides, donin el seu sí al pressupost. El moviment dels comuns sembla ara mateix una maniobra tàctica. La primera raó és que, en realitat,
el PSC no ha complert tots dels compromisos que l’any passat els van demanar els comuns en el pressupost del 2024. Però en un acte de fe més propi de formacions més confessionals, han donat per bo que tot s’acabarà fent, fins i tot les noves partides demanades pel 2025. La maniobra, de Collado, a més, ha estat prou ràpida per a evitar haver de donar suport a uns comptes als quals Junts x Tarragona –la bèstia negra dels comuns o la línia vermella en qualsevol negociació, si es prefereix– ja els haguessin donat el vistiplau. La política, de vegades, també té camins inescrutables.
Tinc davant meu un cartell. El cartell d’unes eleccions generals. En el mateix es veu una massa compacta de gent pobre. Gent sense futur, sense esperança. Al centre de la imatge la figura messiànica del líder carismàtic que és la resposta a tots els problemes. Tenim atur, tenim pobresa, tenim inflació, tenim corrupció... sí, sí, però res de tot això és culpa nostra. Nosaltres som uns “cracks”. La culpa és de ‘l’altre’. ‘L’altre’ és el gran Satan! I qui és ‘l’altre’? Els immigrants, els ‘de fora’, les feministes, els homosexuals i... els socialistes. En efecte, l’home de la mirada vidriàtica odia als socialistes i ja anuncia que si guanya les eleccions els “exterminarà”. El gran líder carismàtic es vanta de què acabarà amb tots els partits, derogarà la Constitució i les garanties democràtiques, i farà fora als immigrants «perquè el poble guanyi». I, efectivament, és el que va passar. Res és nou a la història, tot torna si oblidem el nostre passat... Escric aquestes línies encara colpida per les notícies que donen al senyor Trump com a guanyador de les eleccions als USA. Recordo: Donald Trump un senyor condemnat per la justícia dels Estats Units per pagar a una actriu pornogràfica amb la que havia mantingut relacions sexuals pel seu silenci i, a més, fer aquests pagaments sota el concepte de ‘despeses legals’. Donald Trump, un senyor que està gravat dient, literalment, això: «quan ets una estrella t’ho deixen fer tot (les dones). Pots fer qualsevol cosa. Agafar-les pel c..., pots fer qualsevol cosa.» Bé, aquest senyor que pensa, diu i fa aquestes coses –el que el retrata a la perfecció en termes ètics i morals– és, de facto, el nou president dels Estats Units després d’obtenir més de 70 milions de
Secretaria de feminismes de la JSC de les comarques tarragonines
vots.
I no passa només als Estats Units. A les recents eleccions legislatives franceses les forces democràtiques, progressistes i d’esquerra han hagut de constituir un Nou Front Popular per guanyar les eleccions i derrotar al partit de la senyora
Le Pen. A Catalunya mateix, mai hi havia hagut tants diputats i diputades d’extrema dreta al Parlament com ara (Vox i el partit de la senyora Orriols).
per l’odi o per l’esperança? Aquesta és la qüestió.
Què fem davant d’això?
Ens creuem de braços mentre veiem com els ultres fan marxa enrere al rellotge de la història? Això mai!
Què fem davant d’això? Ens creuem de braços mentre veiem com els ultres fan marxa enrere al rellotge de la història? Això mai! Des de la Joventut Socialista creiem que, en aquests moments, és més necessari que mai defensar els valors del socialisme democràtic davant l’onada reaccionària. Defensar la sanitat i l’educació públiques, les societats pluralistes, la llibertat de premsa i la informació veraç, el respecte entre diferents, l’Estat del Benestar, les polítiques feministes, etc. Vull fer molt clara: aquest compromís potser avui és més important que ara, no sé, fa 10 o 20 anys. Vull ser molt clara: això ens interpel·la a tots a totes: als i les socialistes, als partits progressistes i d’esquerres, a les forces democràtiques i al comú dels mortals en el seu dia a dia quotidià. Quins valors volem? Optem
Per cert, l’individu que surt al mig del cartell és Adolf Hitler i les eleccions són les d’Alemanya el 1930. En aquelles eleccions els nazis es van catapultar fins a la segona posició, només per darrere dels socialistes. Dos anys després ja van guanyar directament les eleccions amb més de 13 milions de vots. Un any més tard Hitler era el canceller d’Alemanys i 12 anys després el país estava en runes, milions de jueus, socialistes, comunistes, gais, opositors polítics, etc. havien estat assassinats en camps d’extermini, i 52 milions d’éssers humans havien mort a la Segona Guerra Mundial. Molta gent no ho sap, però Hitler no era alemany, era austríac de naixement. Doncs bé, l’extrema dreta acaba de guanyar les eleccions a Àustria amb el 30% dels vots. El líder del partit, en una entrevista electoral, feia mans i mànigues per evitar condemnar sense excuses al nazisme i al mateix Hitler. Finalment, es va referir el·lípticament a ell com “una persona que ha deixat, objectivament, la seva petjada a la història”. Clar, clar, també Franco ha deixat “objectivament” la seva petjada; la seva petjada assassina. Situada en una disjuntiva molt més terrible que la nostra Aurora Picornell no va dubtar. I va ser brutalment assassinada per defensar els drets de les dones i dels treballadors. Però avui dia el seu compromís, la seva integritat, i el seu valor és una font d’inspiració per totes aquelles de nosaltres que, com ella, volem un món més just on l’esperança s’hagi imposat a l’odi.
El cartell
Tribuna
Lucia Orden
Tribuna
L’últim no article del papa
La matinada del dia 4 de setembre de 2024, el meu pare, Ramon Grau, ens va deixar quan el seu cos, de manera esperable, però també sobtada, va dir prou. Pocs dies abans em trobava a Tarragona passant uns dies amb ell i amb la família. Vaig aprofitar per fer un cafè amb una amiga i pujant cap al Balcó ens el vàrem trobar Rambla avall. Anava somrient. Havia sortit a passejar ja cap al tard, sol, i, estranyament sense la meva mare.
–Hola, papa, d’on vens?
Ens va saludar feliç. Semblava com si els 88 anys que quasi tenia en aquell moment haguessin deixat de pesar sobre les seves cames i els seus braços afeblits. I encara pesessin menys sobre el seu pensament, sempre inquiet i actiu, ara encès per una nova idea que l’illusionava:
–Vinc del carrer Adrià, en vull escriure un article! He anat a veure’l i a prendre mides, –reia–. –Ja us ho explicaré–.
Aquell cap de setmana, el viatge al tren de tornada a casa se’m va fer més curt, conservant la sensació d’aquella trobada.
Al migdia del dimarts següent, quatre dies després, vaig rebre l’avís urgent per tornar a Tarragona. L’estat del meu pare era crític.
Aquella nit, inevitablement, vam repassar junts les últimes hores de la seva llarga existència. La tristor s’anava omplint de preguntes que buscaven raons, explicacions, detalls, moments i descripcions entre plor i plor.
–És estrany–, em va dir la meva germana, que havia estat cuidant-lo. –No m’ho podia haver pensat. Ahir mateix estava tranquil i sense protestar ni pel menjar de l’hospital, ja saps com s’ho pren això d’estar ingressat. Fins i tot em va demanar una llibreta i un boli, que vaig baixar corrents a comprar-li al ‘xino’. I el meu mòbil per buscar al Google Maps un carrer. I es va posar les ulleres i va estar una bona estona prenent notes pel seu pròxim article, sense parar, molt engrescat, mira la foto–. Efectivament, la imatge era sorpre-
Eva Grau
Filla de Ramon Grau, exregidor de Cultura de Tarragona, recentment traspassat
nent. A la fotografia el vaig veure com sempre, vinclat sobre el paper amb aquella actitud interessant de concentració i treball que tan misteriosa i atractiva m’ha resultat sempre, des que era petita. El meu pare s’havia fet jove altre cop davant dels meus ulls, com tantes vegades mentre pintava, dibuixava o escrivia. Fins i tot l’última tarda de la seva vida.
Escriure va ser la seva activitat més habitual els últims anys. Escriure articles sobre Tarragona.
un pas al camí em va sonar davant la cruïlla. I més senzill no pot ser i econòmic.
-Poden intervenir: Ajuntament, Diputació, Museu d’Art Modern, Escola d’Art.
-Es tracta que els artistes facin el seu mural, de dimensions 6m², coordinat per l’Escola d’Art. Uns 400 metres lineals d’exposició permanent. Tot per quatre rals. Un carrer somiat pels artistes nostres.
No sabem si li hagués agradat publicar-les així, les seves notes. Però ens hi arriscarem
La llibreta, d’espiral, verda, la vàrem llegir. Hi havia escrit un esborrany per la següent, l’última, publicació que mai va poder arribar a redactar. I les idees eren bones. Almenys així ens va semblar a nosaltres, la seva família.
Les hem volgut exposar tal qual. No sabem si li hagués agradat publicar-les així. Però ens hi arriscarem.
Aquest va ser l’últim missatge sobre la seva estimada ciutat. Creatiu i generós sempre va voler compartir les seves propostes per fer-la encara més bella.
Notes:
-Adrià: Emperador
-(Carrer) Sense res, com un desert, no veïns ni botigues, Oblidat i solitari.
-Hi vaig anar. Em vaig situar a la cruïlla. (Armanyà /Adrià)
-Quin Passatge. Parets opaques. Tot llarg i net fins a 5 metres d’alçada.
-Què voldria Adrià? Se’m va encendre la llum d’‘IDEA’. Podria ser la “Cruïlla d’Art Adriana”. Ressuscitar el pas d’Adrià a 50 metres de Rambla.
-La meva lluita pel centre d’art. Articles demanant-lo. L’alcalde anterior ho va projectar. Articles demanant el Banc d’Espanya, Tabacalera, Mercat de Dalt. -Ara ni somiar-ho. No pot ser, però
-I també convidar altres artistes. Podrien exposar-se retrats de personatges. Contractar pintors professionals que fessin una pintura o retrat. Si això es fes, jo en pintaria un. -Ho embrutaran amb pintades? NO. Perquè han respectat els murals de Fortuny, Plaça Sedassos i Col·legi Roig.
-Pressupost ínfim: només caldria fer un senzill ‘Canyelles’ amb paviment i bancs per seure. Per part de l’Ajuntament o Diputació. Un atractiu per assaborir l’art dels nostres artistes.
-Calen plafons. No cal arrebossar o allisar les parets. Uns plafons a la mida del pintor i col·locats separats uns centímetres de la paret. L’acabat del mur no caldria tocar-lo, contribueix a destacar els quadres.
- Es podria cobrir la zona amb un envelat semblant al de Sant Magí.
-No puc pensar que no s’aprofiti l’oportunitat. La Diputació que s’ha gastat milions a l’edifici de la Imperial Tàrraco. No s’entendria que s’abstingués davant tan mínima inversió de crear una exposició d’art permanent dels artistes tarragonins.
-Fins i tot el Port, que sempre ha demostrat el seu amor a l’art. Sigui el que sigui em quedo tranquil. I quedarà en la meva…
-Al regidor de cultura i festes.
-Pinacoteca Adrià. Adrià l’Emperador de l’Art. Segur que tindria èxit. Tot plegat, plafons al mur. La resta ho faran els artistes i l’Escola d’Art. A 50 metres de la Rambla.
Dels lectors
San Carlos Borromeo
Cada 4 de noviembre se ha celebrado el día de San Carlos por San Carlos Borromeo, arzobispo y cardenal italiano del siglo XVI que tuvo un papel significativo en el Concilio de Trento. Nació en 1538 cerca de Milán y fue uno de los miembros de la tan conocida familia de los Medici, además de ser sobrino del que fue años más tarde el papa Pío IV. Los cargos que ocupó durante su carrera eclesiástica fueron de lo más diverso hasta que en 1561, su tío Pío IV (1559-1565) lo nombró secretario de Estado. Poco a poco fue demostrando sus dotes y así lo describió el cardenal Seripando: «Es un hombre de frutos, no de flores; de hechos y no de palabras». Más tarde fue nombrado cardenal presbítero de Santa Práxedes. Por influencia de los jesuitas renunció a todo tipo de diversiones y optó por una vida austera que no gustó nada a su tío, pero el ejemplo de San Carlos fue empujando a otros hacia una vida sencilla y espiritual alejada del lujo y lo profano. Durante la última sesión del Concilio de Trento fueron muchas las negociaciones y los debates sobre distintas cuestiones y San Carlos consiguió mediar entre las partes. Además, logró que la reforma de la curia romana estuviera reservada única y exclusivamente a la decisión del pontífice. Fue encargado de llevar a cabo la reforma del arte y arquitectura religiosa, decidió sobre las decoraciones, objetos litúrgicos, diseño y ubicación
de los espacios para la Eucaristía. La última sesión del concilio finalizó el 3 de diciembre de 1563 y por fin hubo un acuerdo sobre importantes cuestiones dogmáticas a la vez que se declaró a la herejía protestante como anatema. Fue una reforma que sigue viva en nuestros días. Como arzobispo de Milán cambió radicalmente la ciudad y la opinión que ésta tenía del clero. No esperó en implantar en su diócesis las reformas tridentinas.
Lo que más preocupó a San Carlos fue la formación que recibía el clero, por lo que puso hincapié en la reforma de los seminarios, fundó la Congregación de Oblatos de San Ambrosio, creó también numerosos colegios así como la Universidad de Brera, dirigida por jesuitas. Además, se ocupó de realizar obras de beneficencia y rehabilitación por lo que creó una serie de fundaciones como asilos y orfanatos. A él se debe la fundación de la orden de las Ursulinas de San Carlos y gravemente enfermo murió en noviembre de 1584. Su cuerpo se conserva en la cripta de la catedral de Milán, fue canonizado en 1610 por el papa Paulo V y en la encíclica ‘Editae Saepe’ de Pío X en el tercer centenario de su canonización, el papa habla de San Carlos como un modelo de lucha contra la modernidad, como también apuntarán otros pontífices del siglo XIX y XX.
Sergi Cebrian Sanahuja Tarragona
L’Excm. Ajuntament de Tarragona, expressa el seu més sentit condol per la pèrdua de
Josep
Lluís Burguera Sarró
Conseller municipal (1983-1987)
Tarragona, 7 de novembre de 2024
Necrològiques
Tarragona
Joana Haro Marquez.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Juana Fernandez Navalon.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11:30 h a la Canonja.
Marc Bonet Olive.
Ha mort als 87 anys.
Reus
Francesc Rosell Baró.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 9:30 h a la Sang.
Lorenza Cecilia Jurado.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 15:30 h al Tanatori.
José Antonio Aljama García.
Ha mort als 60 anys. El seu funeral serà avui a les 10:30 h al Tanatori.
Ramona Pérez Acebedo.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Alforja
Maria Montserrat Nolla Martí.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Cementiri.
L’organització reusenca DomSpain impulsa la formació professional
Societat El projecte MICROIDEA se centrarà en els estudis de turisme
Redacció
L’organització reusenca DomSpain ha participat re centment en la Conferència Anual de l’European Forum of Technical and Vocational Education and Training), celebrada a Amersfoort, als Països Baixos. EfVET és una xarxa global que uneix més de 600.000 aprenents i 50.000 professionals al camp de la formació professional, amb l’objectiu de millorar l’oferta d’FP i influir en les polítiques a escala europea. Durant l’esdeveniment, DomSpain va presentar els resultats del projecte MICROIDEA, en el qual col· labora amb la Cambra de Comerç de Reus. La metodo logia desenvolupada pel con sorci internacional permetrà la certificació de microcre dencials per als alumnes de formació professional. La iniciativa MICROIDEA s’està implementant en di versos països europeus, en els que s’hi inclouen Grècia, Polònia, Bèlgica, Dinamarca,
Les eines de MICROIDEA seran d’accés obert a partir del 2025
Espanya i Xipre. En aquests s’ha posat el focus al sector turístic, oferint cursos espe cífics per a cambrers, profes sionals de bars, restaurants i neteja de pisos. Les proves i iniciatives de MICROIDEA es llançaran durant l’any 2025. Aquestes eines seran d’accés obert i es taran a l’abast de tothom.
Conferència Anual d’EfVet, on hi va participar DomSpain. Cedida
Avui felicita als que es diuen:
L’horòscop
21/03 al 19/04
Temes professionals cobriran la teva atenció durant el dia. No t’impacientis ja que l’única cosa que aconseguiries seria perdre el control.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Compte amb les noves persones que treballen prop de tu ja que complicaran els teus resultats accions professionals. No perdis detall.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Jornada bastant tranquil·la sempre que no et fiquis en assumptes aliens o facis de tu interessos d’uns altres. El món amorós et somriurà.
TV local
13:00 180 Graus
20/04 al 20/05 TAURE
No et tornis dogmàtic en el teu actuar ni apuris als altres en la resolució d’assumptes. Quedaràs bé amb tots ells et solucionaran problemes.
23/08 al 22/09 VERGE
Jornada molt activa en tots els plans nivells. La teva imatge personal emetrà un magnetisme molt especial captivaràs el cor de molts.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Posterga les teves reunions i decisions per a últim moment, d’aquesta manera trobaràs als altres amb una predisposició més positiva cap a tu.
21/05 al 20/06
Hi haurà fluctuacions en el teu humor. Interessos materials alteraran la teva relació de parella crearan frecs forts amb els pròxims.
23/09 al 22/10 BALANÇA
No atabalis molt a la parella amb els teus plans pensaments. Deixa una mica més de llibertat als quals et volen. Si atabales perdràs tot.
20/01 al 18/02 AQUARI
Èxits en tots els teus plans si es desenvolupen amb nous coneguts. Sort el teu magnetisme ajudaran a aconseguir el triomf.
21/06 al 22/07 CRANC
S’aguditzarà el teu poder de concentració els teus reflexos. El rendiment professional serà màxim molt reconegut. Avui podràs avançar molt.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Molta gent t’envoltarà al llarg del dia estaràs molt sol·licitat tant professional com sentimentalment. Arribaran situacions passionals.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Jornada pesada complicada, les responsabilitats et pesaran més del normal però hi haurà un esdeveniment que elevarà el teu humor.
Mots encreuats
Farmàcies
TARRAGONA:
Rubio Sanromà, Clara La Unió, 17 Telèfon 977 233 521 Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria, 11. Telèfon 977 543 189.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Robuste Folch, Xavier Av. Països Catalans, 207. Telèfon 977 345 901.
SALOU:
Dahlstrom, Andrea Carles Buigas, 14. Telèfon 977 381 363.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
PLAÇA LA FONT LOCAL VENDA 608.933.228
PÀRQUING
Cambrils. LLOGO PÀRQUING. Tel: 619.479.129
VENC PÀRQUING Av. Catalunya. Tel. 639.534.413 (Whats).
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813
MASAJES RELAX. Cuerpo - mente Tel: 641.492.358
MARITXELL catalana. Lindos masajes. Reus. Tel: 602.393.335
12.00 + Xarxa + Sostenibilitat
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies
14:30 Quina animalada!
15:00 Notícies (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
El temps
12.30 Hospital de proximitat
13.00 Teló de fons
13.30 Com la nit i el dia
14.00 Notícies 12 14.30 Com la nit i el dia
15.00 Teló de fons
15.30 Hospital de proximitat
16.00 Notícies 12
16.30 Efecte Mosaic. Tarda
18.00 Impuls
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ 21.30 Ben sonat!
22.00 Notícies 12
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Ben sonat!
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Cadascuna de les parts d’un programa ha- bitual. Associació per defensar principis. 2. Ferit en la dignitat. Tallaràs com et doni la gana. 3. Empastifades. Peça d’abric per a les dones. 4. Dues en línia. Modernitza. Salut. 5. Nobles anglesos. Enviar a l’altre món. 6. Part de la glucosa. Bestiola sarnosa. La toia de la núvia. 7. Dida. Excitar les passions. Vocal. 8. Vocal. De tercera mà. Terceres potències. 9. Idèntic. Equipat per matar. 10. L’Eugeni de les lletres catalanes. Del tipus corrent. 11. Nota. Cert descans. El ter- cer. 12. Les més màgiques del conte. Mordacitat abans del sarcasme. VERTICALS: 1. El carret més ondulat. No cristal·litzat. 2. Orgullosa de la seva esplendor. Certa mesura. 3. Àpat abundós. Ramosos. Quarta. 4. Mamífer bòvid amb banyes primes corbades. Ruc. Nota. 5. Consonant. Deixa en lloc segur. Pretensions. 6. D’acord. Llorigó. 7. Immaterials, incorporis. Essència de la taca que més s’escampa. 8. Dues en línia. Exemple de diversitat. Verb amb marxa. 9. Tractat con- tra el restrenyiment. Vaixell bíblic capgirat. Vocal. 10. Pecat dels rabiüts. Prenen un rumb. 11. Antic vaixell de guerra mogut amb rems. Dansi. 12. Punt. Vocal. Aiguardent amb canyella.
Màxima Mínima Estat del cel
21º 15º
Besora Mallafre, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 977 360 270.
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654.
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent. Carretera de Valls, 57 Telèfon 977 661 656.
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al llarg del matí la nuvolositat augmentarà i el cel tendirà a quedar molt ennuvolat al litoral, al prelitoral i a la resta del quadrant nord-est, i entre mig i molt ennuvolat a la resta.
Precipitacions
S’espera precipitació entre feble i moderada al quadrant nordest. De manera més dispersa i intermitent, també se n’espera a altres punts del litoral, del prelitoral i de la Catalunya Central. A la resta del territori són possibles alguns ruixats febles. Al nord-est del país, s’acumularan quantitats de precipitació entre minses i poc abundants. A la resta seran minses.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
AMISTAT
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165
TERÀPIES
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
Ernest, Florenci, Carina Severí.
Sudoku