Dimarts 18 de març de 2025

Page 1


Avui amb el diari

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Edició dedicada a les eines de formació de què disposen els joves tarragonins

Tarragona 4

Xavi Puig (ERC): «Viñuales compta amb una majoria absoluta, amb l’entrega incondicional de Junts i els dos exVox»

Opinió 17 Daniel Rubio Angosto. A Reus plou poc, però pel que plou, fem prou: «Reus és una ciutat que ha conviscut històricament amb la sequera»

La propietat de Ca l’Ardiaca deu

M€ a l’Ajuntament de Tarragona

Des de fa sis mesos el consistori no té cap mena de comunicació amb l’empresa propietària de l’edifici

El consistori reclama 600.000 euros per les obres d’emergència que va executar i 400.000 en multes 2 Patrimoni

Reus 7

La segona edició de la fira de l’hostaleria i el turisme compta enguany amb un centenar d’expositors

Nous retards, de fins a 90 minuts, malgrat la desconvocatòria de vaga a Renfe

Mobilitat l 10

Altafulla l 12

Nova normativa municipal per regular el soroll i les dimensions de les piscines privades

Reus l 9

L’Ajuntament crearà una nova ‘marca de ciutat’ per a la projecció exterior

La propietat de Ca l’Ardiaca fa sis mesos que deu 600.000 euros a l’Ajuntament

Patrimoni l Les relacions entre el consistori i l’empresa propietària s’han trencat i la situació continua empantanegada

Ca l’Ardiaca, incomunicada i en terra de ningú. L’Ajuntament i la propietària de l’edifici, l’empresa saragossana Desarrollos Arbe, fa sis mesos que no parlen i la situació amb l’immoble continua empantanegada. El consistori va actuar d’urgència el passat estiu per a consolidar l’edifici i evitar-ne el seu esfondrament, i, des de llavors, no hi ha hagut cap comunicació amb la propietària. «Els treballs van tenir un cost de més de 600.000 euros i els hi reclamarem. Des del govern municipal es va ser molt valent per entrar en una propietat privada i actuar», expressa Nacho García, conseller de Patrimoni.

Arran d’una inspecció realitzada per l’Ajuntament, es van detectar deficiències a l’immoble per l’ensorrament. Aquesta situació va obligar el consistori i la Generalitat de Catalunya a actuar d’urgència i de forma subsidiària per controlar les conseqüències de l’esfondrament. L’Ajuntament ha requerit en diverses ocasions a la propietat que actuï per garantir la conservació de Ca l’Ardiaca. «El consistori fa tots els esforços possibles. L’alcalde és molt persistent», explica García. Des de Desarrollos Arbe han declinat fer

García: «Durant molts anys no s’hi ha actuat i tenim l’edifici com el tenim»

declaracions al Diari Més. El consistori estudia expropiar l’immoble i compensar la pro-

pietat amb solars municipals. «No seria una expropiació com a tal perquè l’actuació ve condicionada pels deutes que acumula l’empresa amb l’Ajuntament», aclareix García. Aquest forat econòmic és de gairebé un milió d’euros. «També s’ha de destacar l’herència que ens hem trobat.

Quatre persones investigades per conducció temerària a les Gavarres

Seguretat l La Urbana ha identificat 120 vehicles els darrers mesos

La Guàrdia Urbana de Tarragona ha obert diligències penals contra quatre persones d’entre 18 i 22 anys com a investigades per conduir de forma temerària a la zona de les Gavarres. La policia tarragonina havia detectat que s’es-

taven produint concentracions de vehicles, a les nits dels caps de setmana, en alguna zona de la ciutat i per aquest motiu va preparar diferents dispositius de vigilància entre els mesos de gener i febrer. Un cop fetes les gestions de comprovació i d’anàlisi de les dades obtingudes es va poder

confirmar que es produïen maniobres contràries a la seguretat viària en una via pública oberta al trànsit a altres usuaris, com virolles, accelerades i derrapades. A través d’aquestes accions d’investigació s’han identificat 120 vehicles i quatre persones han estat denunciades penalment

Durant molts anys no s’hi ha actuat i tenim l’edifici com el tenim», exposa el conseller de Patrimoni.

Davant aquesta situació, la sensació entre els membres de l’executiu municipal «no és ideal». «És complicat. També per tot el que representa Ca l’Ardiaca i per on està situat. El

com a presumptes autores d’un delicte contra la seguretat viària, de les quals tres són conductors novells.

L’Intendent Cap de la Guàrdia Urbana, Manel Vázquez, destaca que «conduir de forma temerària posa en perill no només al conductor sinó que també és un risc per a les persones que estan a la via pública». Les diligències ja es van entregar als Jutjats. Conduir de manera temerària pot suposar una pena de presó de 6 mesos a 2 anys i la privació del dret a conduir vehicles de motor entre 1 i 6 anys.

Pla de la Seu és l’essència de Tarragona, és on hi passen els grans actes», explica García.

Una dècada així

Ca l’Ardiaca, o l’antiga rectoria de la Catedral de Tarragona, és un antic palau medieval i un dels edificis més emblemàtics de la Part Alta. En el

A l’espera del ministre Hereu

El passat gener, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va entregar una carta al ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, en la qual reclamava la construcció d’un Parador Nacional. I Ca l’Ardiaca és una de les opcions per a fer-ho. La sintonia política entre les diferents administracions involucrades hi és, però encara no hi ha res ferm. L’apunt

seu interior acull traces històriques des de l’època romana fins a la reconstrucció del segle XIX, motivada per la destrossa soferta durant la marxa de l’exèrcit francès el 1812. L’immoble des de fa una dècada es troba apuntalat i amb una bastida que protegeix els vianants de possibles despreniments, fruit del mal estat en el que es troba. Durant els treballs d’emergència, es va renovar la bastida per l’estat de degradació que presentava i es van col·locar contraforts metàl·lics a la façana més pròxima al carrer de les Coques.

Ca l’Ardiaca, o l’antiga rectoria de la Catedral de Tarragona, és un antic palau medieval i un dels edificis més emblemàtics de la Part Alta. Gerard Martí
Redacció
Imatge d’una concentració de vehicles a les Gavarres. GUT

Cinc anys i deu mesos de presó per matar un home l’any 2023

Judicial l L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 5 anys i 10 mesos de presó l’home acusat de matar-ne un altre l’agost del 2023 a Tarragona arran d’una baralla per un cigarret. Fiscalia i l’advocat defensor han assolit un acord pel qual se’l condemna per un delicte d’homicidi amb l’atenuant qualificada d’alienació mental. També han acordat 5 anys de llibertat vigilada. Respecte a la responsabilitat civil, s’han mantingut els 21.000 euros per a cadascun dels sis germans de la víctima —126.000 euros en total—. Inicialment, el ministeri públic sol·licitava una pena de 12,5 anys de presó. El judici, amb jurat popular, va arrencar divendres passat i aquest dilluns havia de continuar amb les declaracions dels agents policials i dels perits. Segons van testificar diversos testimonis en la primera jornada, el llavors investigat, amb un diagnòstic d’esquizofrènia paranoide, va colpejar la víctima amb una ampolla de vidre al cap i va retenir-la amb el genoll «comprimint-li» el coll fins que van arribar la Guàrdia Urbana al bar on s’estava produint la baralla. Aquesta es va iniciar perquè l’home mort va demanar un cigarro al ja condemnat, qui es va negar a donar-li. La víctima va morir dos dies més tard dels fets a l’Hospital Joan XXIII. En la mateixa sessió, les metges forenses van certificar que la mort es va produir per una anòxia encefàlica per una compressió cervical. ACN

Tarragona inaugura un centre pioner per ajudar el comerç local a digitalitzar-se

Economia l S’oferirà una simulació de comerç digitalitzat i una aula de formació

Tarragona va inaugurar ahir un nou centre polivalent, formatiu i d’interpretació que servirà com a punt d’acompanyament digital per al comerç local de tot el territori. Aquest nou equipament, anomenat Tarragona Espai Comerç, està ubicat a l’exterior de la planta -1 del Mercat Central, en la sortida cap al carrer Colom; i compta amb tres espais diferenciats.

Només entrar, els professionals que visitin l’espai es trobaran amb una simulació de botiga digitalitzada on estaran exposades les tecnologies més recents i que els comerciants poden aplicar als seus negocis. Per exemple, cartelleria digital interactiva, lectors de codis de barres, sistemes de projecció audiovisual, comparativa de productes en pantalla, analítiques d’audiència per saber quin és el perfil de client més habitual, compta-persones per a conèixer quants visitants entren cada dia a la botiga o dispositius de satisfacció.

Ha costat 322.840 euros i s’ha finançat, el 80%, amb fons Next Generation

També s’ha recreat una parada de mercat, on les etiquetes dels diferents productes —on surt el nom, el preu i l’origen, entre altres— és digital i es pot anar modificant de forma instantània des d’un ordinador connectat a través del wifi. El centre disposa d’una segona sala amb vistes fotogràfiques a la ciutat que pot acollir des de reunions més institucionals fins a trobades disteses i informals. Els comerciants podran utilitzar aquest espai per a presentar els seus productes.

Finalment, el Tarragona Espai Comerç disposa d’una àmplia aula de formació per al sector comerç i serveis, amb capacitat per a unes 40 persones. Aquesta es pot dividir en dos espais diferenciats per tal d’acollir diverses activitats de forma simultània. Tots aquells professionals que vulguin visitar el centre o fer ús de les seves installacions han de contactar directament amb l’oficina de Mercats de Tarragona.

Es tracta d’un projecte pràcticament pioner a Catalunya, ja que només existeix un espai així a Mataró. Així ho assenyalava ahir el gerent de Mercats, Dani Milà, qui afirmava que l’objectiu és «fer un acompanyament de com s’ha de digitalitzar el comerç local, no només de Tarragona sinó també a nivell nacional, i puguin competir contra les grans marques». Aquest espai pretén «que els comerciants coneguin quina tecno-

logia existeix, perquè molts no la coneixen». «Pots pensar que aquesta tecnologia no és assequible, però les petites i mitjanes empreses han de fer algunes inversions que avui dia són necessàries o no se’n sortiran», afirmava.

Finançat amb fons europeus

L’acte d’inauguració va comptar amb la presència de la presidenta de Mercats de Tarragona, Montse Adan, qui destacava que aquest nou centre «posarà al servei del comerç local les eines necessàries per créixer, adaptar-se i innovar». D’altra banda, apuntava que aquesta iniciativa forma part del projecte ‘Tarragona, Centre Comercial Obert, valorat amb gairebé 1,5 milions d’euros i que va obtenir una subvenció d’1,2 milions dels fons Next Generation. Concretament, el nou centre ha suposat una inversió de 322.840 euros (IVA inclòs) i el 80% ha estat finançat pels fons europeus.

En aquest sentit, la subdelegada del Govern Tarragona, Elisabet Romero, va voler destacar «el compromís del Govern d’Espanya i de la Unió Europea amb el teixit comercial». Respecte al Tarragona Espai Comerç, assegurava que «serà un motor d’activitat i d’oportunitats». Per la seva banda, la directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Marta Angerri, donava «l’enhorabona per aquesta iniciativa que serà referent a l’Estat». «La tecnologia està present en tots els àmbits i el comerç no en pot ser aliè», deia. L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, explicava que és «un lloc pensat per a ajudar el comerciant» i remarcava que «Tarragona ha de ser un centre comercial obert i cal que cuidem el comerç de proximitat».

Montse Adan i Rubén Viñuales (a la dreta) provant algunes de les tecnologies exposades al centre. David Oliete

Xavi Puig: «Viñuales s’ha vist superat pel llegat republicà i ha mostrat manca de lideratge»

Política l El portaveu adjunt d’ERC denuncia que Tarragona té «un govern que no escolta i viu d’esquena a la gent». Respecte de la relació amb el PSC, diu que els problemes «neixen per conductes i actituds que estan més vinculades a la part de Ciutadans»

John Bugarin

Arribem gairebé a l’equador del mandat. Com valora la tasca del govern de Rubén Viñuales fins ara?

«Veiem un Viñuales superat pel propi llegat republicà, que li ha quedat gran i no l’entén. Un exemple clar és Torroja. Plantejar que aquest aparcament s’ompli de busos per als turistes és no entendre que molts dels projectes que el govern anterior va deixar lligats servien principalment perquè els tarragonins visquin millor, que ha de ser la prioritat. Hi ha moltes lluites simultànies a la ciutat i sembla que les coses es facin de cara a la galeria. Hi ha manca de lideratge per part d’un alcalde que viu en una situació de caos i mentida, com quan va dir que la ciutat estava en fallida. Tenim un govern que no escolta i que viu d’esquena a la gent». No hi ha hagut cap encert?

«Sí. Per exemple, l’ordenança de terrasses. La consellera Montse Adan ha fet bona feina perquè, tot i que hi havia molta distància entre la proposta inicial i el que plantejàvem l’oposició, ha tingut la capacitat i la humilitat de treballar colze a colze amb tots els representants polítics». Per què defenseu que sou l’única oposició real?

«En els temes més importants, ens hem sentit una mica sols com a oposició. Crec que la majoria dels partits tenen algun tipus de lligam amb la governabilitat. De vegades hi ha hagut el suport del PP o ECP, però el que és evident és que Viñuales compta amb una majoria absoluta amb l’entrega incondicional del senyor Jordi Sendra (Junts), que li ho aproven tot, i els dos exVox. En aquest paper d’oposició plena i, alhora, alternativa, crec que Esquerra ha estat l’única oposició real». Com és la relació entre ERC i el PSC a Tarragona?

«Sempre col·laborarem en les accions que cohesionin Tarragona, siguin una aposta sostenible i millorin l’auto-

Dures crítiques personificades

«La gestió de la consellera Orts en qualsevol camp és horrorosa i nefasta»

L’objectiu de recuperar l’alcaldia

«El meu enemic no és el Saül Garreta ni la Maria Santos, sinó Rubén Viñuales»

estima de la ciutat i la seva pertinença a Catalunya. Ara bé, pel que fa a la relació amb l’alcalde i el govern, distingiria la part que és del PSC i la que és de Ciutadans, perquè molts problemes neixen per conductes i actituds que estan més vinculades amb Cs i no pas amb els socialistes. La gestió de la consellera Sonia Orts en qualsevol camp és, amb tots els respectes, horrorosa. És nefasta. I la relació amb Viñuales ha quedat molt tocada a partir del cas d’espionatge a una tècnica de la casa. Continuem esperant que l’alcalde doni explicacions». El primer any, vau facilitar l’aprovació del pressupost.

«Se’ns va criticar molt que votéssim a favor. L’anterior mandat, el PSC i, en particular, Viñuales, van intentar tombar-nos tant com van poder, fins i tot intentant mocions de censura en plena pandèmia. No ens van aprovar cap pressupost. Nosaltres vam dir que sí al seu primer pressupost perquè no som com ells. A més, vam poder incloure propostes de ciutat, com impulsar nous centres cívics o peonitzar Unió i Apodaca». Creu que el govern fa tard amb el nou POUM?

«Em preocupa veure com s’ha relaxat molt l’exigència dels terminis temporals. Nosaltres portàvem un ritme molt més

canyero. Vam aplicar unes normes urbanístiques perquè hi hagués seguretat jurídica, vam fer un procés participatiu i vam aprovar per majoria absoluta l’avenç del POUM en tres anys i amb una pandèmia pel mig. Dit això, he de posar en valor la bona predisposició del conseller Nacho García per trobar una entesa». Quins canvis exigeix ERC?

«En termes generals, l’alineació amb la proposta del govern és alta, però, si no es resol el tema de Mas d’en Sorder, és difícil que tinguin el nostre suport. Si fas un barri de luxe a 8 quilòmetres del centre, trenques amb els objectius que marca l’avenç del POUM i això no ho pots fer. A més, ferhi arribar tots els serveis municipals seria caríssim. També defensem que la Budellera s’ha de preservar».

El nou contracte de la brossa es desbloquejarà aviat?

«Fa pinta que anirà per llarg. El govern s’ha enredat molt amb tota la tramitació. Per

tant, és important abordar una bona estratègia per tenir la ciutat neta mentrestant. Ara, està extremadament bruta perquè la tecnologia de l’empresa de la neteja és molt antiquada i el govern no està fent prou supervisió. Els diners que no s’estan executant del nou contracte de la brossa s’han d’invertir en el lloguer o la renovació de la maquinària. S’està desviant tot a polítiques de confeti».

Les mesures del govern per a solucionar els problemes d’aparcament a la Part Alta són suficients?

«Les solucions no les ha aportat ni el govern ni l’EMT. De fet, va ser l’equip de Viñuales qui va generar el problema. Fa un any que les aporta Esquerra i, en aquesta ocasió, la plataforma Som Part Alta. Hem presentat fins a quatre mocions amb les que hem insistit a convertir Torroja en zona taronja. Si triguen a implementar-les o ho fan malament, en tornarem a parlar».

Quan va decidir postular-se com a candidat d’ERC per a les eleccions municipals del 2027?

«Fa un any, vaig començar a reflexionar sobre aquesta possibilitat. La decisió la vaig prendre quan estava obert en canal el congrés d’Esquerra, però no vaig dir res en aquell moment perquè no s’interpretés en clau congressual. Va ser una reflexió de ciutat, per qui soc i pel paper que he estat ocupant a l’Ajuntament de Tarragona amb ERC. No té més motivació que aquesta. Tinc moltes ganes i estic il·lusionat. Tinc una motxilla plena de bagatge i experiència i em trobo en un moment madur per fer aquesta aposta». Compta amb el suport de l’executiva nacional?

«Un cop vaig prendre la decisió, després de parlar amb la militància de Tarragona, vaig contactar amb el president del meu partit, Oriol Junqueras, i el secretari de Polítiques Municipals, Santi Valls. No em van manifestar cap rebuig. Vam tenir una conversa cordial, còmplice i empàtica sobre aquest pas que he pres». En l’entrevista de Saül Garreta i Maria Santos al Diari Més, declaraven que potser calia trencar el llegat de Pau Ricomà. «Ells hi eren quan vaig comunicar la meva decisió a la militància i no van dir res. A molta gent ens van saber greu aquestes paraules i, fins i tot, ens van fer una mica de mal. Ho respecto, però no ho comparteixo. Jo represento aquest llegat i per a mi és un tresor. També per a gent del partit i de fora del partit. Probablement, va ser de les alcaldies més importants que ha tingut mai ERC des de la Segona República, en un lloc on alguns batallaven perquè fos Tabàrnia. Però si acaben presentant-se més llistes, seran benvingudes perquè el debat és positiu. I vull deixar clar que el meu rival no és el Saül ni la Maria, sinó Rubén Viñuales, perquè l’objectiu és recuperar l’alcaldia».

El portaveu adjunt d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig, davant la Tabacalera. Gerard Martí

La sala del Sarcòfag d’Hipòlit acull la primera jornada de debat prèvia al Tetafest

Cultura l La xerrada, a càrrec de Diana Gorostidi, tindrà lloc a les 18.30 hores

Redacció

Aquesta tarda a les 18.30 hores tindrà lloc la primera jornada Pre TETA que se celebrarà a la sala del sarcòfag d’Hipòlit del Pretori amb motiu de TARRACO25 i que s’obrirà amb la xerrada Noms, renoms i ménage à trois: visions polièdriques de la dona a l’antiga roma, a càrrec de Diana Gorostidi. És el primer dels tres espais de debat previs al Festival TETA organitzat per la conselleria d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+ de l’Ajuntament de Tarragona. En aquest es parlarà sobre el fet que, en època romana, la modèstia i contenció sexual de la matrona representaven l’estereotip familiar. Amb el temps, la moralitat es va relaxar, permetent a les dones de classe alta guanyar autonomia i protagonisme, i

a les de classes inferiors treballar amb èxit. Tant aquesta primera jornada com la que tindrà lloc el pròxim 15 de maig tindran lloc a la sala del sarcòfag d’Hipòlit i s’emmarquen en el cicle Teixint rebel·lies: feminisme i orgull en diàleg a través de la història organitzat conjuntament amb la conselleria de Patrimoni.

El 15 de maig a les 18.30 h, a la sala del sarcòfag d’Hipòlit, tindrà lloc el segon Pre TETA amb el debat sobre Feminisme i Música, transformant l’escenari de la indústria. Es parlarà sobre la bretxa de gènere a la indústria musical, els estereotips i les barreres socials. El 22 de maig a les 18 h, a la sala Eutches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, arribarà l’últim Pre TETA amb la jornada Veus i respostes generacionals construint resistències

Aquest juliol farà un any des que l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències va ser aprovada pel Consell de Ministres d’Espanya, donant resposta a una reivindicació històrica del sector. Les infermeres, en canvi, continuen lluitant per aconseguir el mateix reconeixement. Davant aquesta situació, molts professionals de la infermeria busquen formar-se per iniciativa pròpia. En aquest context, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona organitza anualment el curs de Pautes d’Actuació d’Infermeria a Urgències, amb l’objectiu de proporcionar eines essencials per a l’exercici professional en situacions d’emergència. Ahir, els participants d’aquesta darrera edició van culminar la formació amb un taller pràctic, impartit a la seu de l’entitat. Aquest comptava amb diferents estacions rotatives, on els alumnes van poder aplicar, en maniquins sanitaris, les tècniques apreses durant la part teòrica de la formació, de modalitat en línia. La inserció de mascareta laríngia, l’accés arterial per a gasometries, la punció venosa ecoguiada i la col·locació de cànules intraòssies, són alguns dels procediments que es treballen durant el curs. «La nostra professió canvia constantment, i és necessari anar actualitzant-se per no quedar enrere», explica Cristina Ibáñez, una de les infermeres participants, que treballa en una mútua d’accidents laborals. Malgrat no atendre pacients crítics en el seu dia a dia, considera «essencial» mantenir-se al dia de les noves tècniques per estar preparada per qualsevol

l Salut

Coneixement sense reconeixement

El CODITA organitza un taller d’actuació d’Infermeria a Urgències, una especialitat no reconeguda oficialment

situació. La seva companya de feina, Maria Pilar Lacerrea, opina el mateix. «Ser infermera requereix una formació constant, i els tallers també són una oportunitat per ‘repassar’ tècniques que potser ja coneixíem, però no són tan habituals en el nostre servei», apunta. «No és el mateix revisar el material

teòric des de casa que poder practicar-lo. Aquests tallers són molt útils per consolidar el que hem estudiat. A més, ens permet aprendre els uns dels altres», explica la Samira Sheik, que treballa en un centre Sociosanitari. «No soc infermera d’urgències, però em trobo amb moltes situacions d’emergència en les que he de

saber com actuar, i gràcies a aquest curs tinc noves eines», assenyala.

Manca de reconeixement  «L’atenció d’urgències, emergències i cures crítiques requereix una formació específica que hauria de ser reconeguda. Ja fa molts anys que reivindiquem aquesta necessitat, és la nostra gran assignatura pendent», denuncia José Antonio Sarria, diplomat en Infermeria i professor del curs.  Actualment, explica, la formació en aquest àmbit es realitza mitjançant màsters i cursos especialitzats, com aquest. «Durant aquest darrer curs també s’estan implementant nous mecanismes, com les microcredencials, que podrien obrir la porta a un futur reconeixement acadèmic», afegeix Sarria. «Donar visibilitat i importància a aquest treball és el primer pas per aconseguir aquest objectiu», destaca Rafael Garrido, diplomat en infermeria i director de la formació.  Els metges tenen reconeguda aquesta especialitat des del juliol de 2024

Imatge del taller impartit ahir al matí a la seu del CODITA. Gerard Martí
La xerrada tractarà el paper de la dona en l’antiga roma. Cedida

El Grup Oliva Motor presenta el nou C3 Aircross: «És l’únic SUV amb set places»

Motor l El nou model de Citroën arribarà a Espanya al mes de juny i tindrà un preu de venda a partir de 18.800 euros

El Grup Oliva Motor va pre sentar ahir el nou Citroën C3 Aircross a les seves instal· lacions a Tarragona. «Creiem que el naixement d’aquest vehicle serà un èxit. Saps quan un cotxe té una vibració diferent», va expressar Javier Corral, director comercial de Tarrauto. En aquest sentit, el director va posar diferents exemples. «És l’únic SUV amb set places, el que ens permetrà una diferenciació al mercat. S’ha guanyat més espai inte rior i això no és fàcil trobar ho en vehicles d’aquesta mida»,

va indicar Corral. Una de les principals del nou model és la millora en comoditat. «Les espumes són molt més refor çades, té un millor accés. Les suspensions mecàniques són més completes i fan el recor regut exacte», va dir Corral.

Tres tipus de motor La marca francesa ofereix tres tipus de motorització. De gasolina, amb 100 CV i un motor Turbo 100 de 3 ci lindres; híbrid, amb 145 CV, i elèctric, amb una autonomia de 300 quilòmetres, tot i que Citroën ja treballa en una versió de 400 quilòmetres

d’autonomia. El model arri barà a Espanya al mes de juny i estarà a la venda a partir de 18.800 euros, en la seva versió gasolina. Amb motor híbrid, es podrà comprar a partir de 23.800 euros i la versió elèctri ca es vendrà a partir de 25.000 euros. «Aquest preu és sense les ajudes MOVES. Això su posa que és el cotxe europeu elèctric més competitiu», va afirmar Corral.

A més a més, els responsa bles de la marca destaquen que el nou C3 Aircross «s’ajus ta a tota mena de públics i de situacions». «Des de gent més gran, famílies i gent jove, en

Josep Rull serà l’abanderat de la Sang a la Processó del Sant Enterrament

Setmana Santa l Enguany es commemora el 475è aniversari de la processó, que es va celebrar per primera vegada l'any 1550

i una de les més representati ves del país.

El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull i Andreu, serà l’encarregat de dur la bandera principal de la Congregació de la Purís sima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, durant la Processó del Sant Enterrament de Tar ragona. Aquest fet adquireix una importància especial en l’edició d’enguany, ja que la processó celebra el seu 475è aniversari, des que va sortir al carrer per primer cop l’any 1550, consolidant se com la més antiga dins el cicle de la Setmana Santa de Catalunya

La de Tarragona s’ha ce lebrat de manera ininter rompuda al llarg de la his tòria, exceptuant moments excepcionals com guerres, pandèmies o condicions me teorològiques adverses. La presència del president del Parlament de Catalunya en aquets acte, expressen des de la Congregació, reafirma el reconeixement institucional cap a aquesta manifestació de devoció popular, que cada Divendres Sant congrega mi lers de persones als carrers de Tarragona, des de la Part Alta

fins a l’eixample vuitcentista, convertint la ciutat en un refe rent de la Setmana Santa.

Reconeixement patrimonial

D’altra banda, la Congregació de la Sang i l’Ajuntament de Tarragona han impulsat una reivindicació clau per al futur d’aquesta celebració històri ca. De manera unànime, el ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar ara fa un any recla mar al Govern de la Genera litat que la Processó del Sant Enterrament torni a ser reco neguda com a Festa d’Interès Patrimonial. Així mateix, en el Parlament de Catalunya es

Javier Corral: «És el cotxe europeu elèctric més competitiu»

tenem que respondrà a totes les necessitats», va explicar el director comercial. Una altra

de les novetats del nou model és que es pot personalitzar a partir de diferents clics a la carrosseria, que es poden canviar de diferents colors. «El volant té un disseny espe cífic, còmode, i disposa d’una pantalla generosa. Evitem els botons i les distraccions», va asseverar Corral. El vehicle

també disposa de totes les ajudes a la conducció i dels habituals serveis de conne xió. «El posarem a la venda en dues gammes, la Max i la Plus, la més intermèdia. A partir del juny farem demostracions perquè tothom pugui perce bre les emocions que dona conduint lo», va dir Corral.

Imatge de la Processó del Sant Enterrament de Tarragona. ACN

tramita en aquests moments una Proposta de Resolució presentada per Junts per Catalunya en el mateix sen tit. Aquest reconeixement,

asseguren des de la Congre gació, suposaria un impuls «fonamental per preservar, potenciar i dignificar aques ta tradició, que forma part

del patrimoni immaterial del país». La Processó del Sant Enterrament tindrà lloc el 18 d’abril a partir de les 19.30 h des de l’església de Natzaret.

Oriol Castro
El Grup Oliva Motor va dur a terme la presentació del vehicle ahir a Tarragona. Gerard Martí
Redacció

El saló TurisMarket preveu superar els 6.000 visitants amb la seva segona edició

Turisme l La fira per als professionals de l’hostaleria i el turisme tindrà lloc entre ahir i avui i compta amb més de cent expositors

El TurisMarket, el saló dels professionals de l’hostaleria i el turisme de la província de Tarragona, ha obert les portes de la seva segona edició. La Federació Empresarial d’Hos taleria i Turisme de Tarrago na (FEHT), l’organitzadora del certamen, preveu que més de 6.000 persones passin entre ahir i avui per les instal· lacions de firaReus Events per interessar se per les no vetats que presenten els 103 expositors —gairebé el doble que l’any passat—. «Aquest espai és l’oportunitat perfecta per compartir coneixement i crear sinergies per impulsar aquesta indústria que és clau per a la nostra economia», va assenyalar el president de PortAventura World, Arturo Mas Sardá.

Alimentació, salut i roba laboral, interiorisme, energi es renovables i noves tecno logies són només cinc dels sectors presents en un Tu risMarket que, a banda dels estands, ha programat tallers, ponències i demostracions. En un dels primers showcookings, es presentaven «idees d’esmorzar que podem oferir en la nostra cafeteria o bar».  La presidenta de la FEHT, Berta Cabré, va destacar que la fira és un espai «on trobar allò que ens permetrà ser millors, créixer i aportar qua litat» en una indústria que representa el 26% del PIB de la demarcació. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va subrat llar que el desenvolupament econòmic del país «irradia des del turisme», atès que la riquesa acaba impactant en múltiples sectors. «L’aposta des de les institucions ha de ser ferma, evident, infrangi ble», va expressar. En aques ta línia, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va comentar que la «suma de factors ens fa un punt estratègic i dife

Un dels sectors que més ulls captava dels visitants era el de l’alimentació i el càtering, amb

El programa es completa amb tallers, ponències i ‘showcookings’

Mas-Sardá: «Cada visitant que rebem és una oportunitat de demostrar qui som»

rencial de la resta del món». «Fem d’un sector estratègic per al nostre territori un sec tor puntal i de referència», va concloure.

Mas Sardá, a càrrec de la inauguració de la fira, va re marcar que al TurisMarket es presenten «noves tendències, es creen aliances i es posa de

manifest el dinamisme d’un sector que no s’atura». Així mateix, «és un espai per re flexionar sobre els reptes de futur: la digitalització, la ne cessitat d’oferir experiències úniques, la sostenibilitat», va

plantejar. Per al president de PortAventura World, el turis me «ha estat i continua sent un dels principals motors econòmics del nostre terri tori», que «no només genera ocupació i riquesa, sinó que

ajuda a preservar el nostre patrimoni cultural i natural». «Cada visitant que rebem és una oportunitat que tenim de demostrar qui som», va dir. També va destacar la trans formació «significativa» que ha viscut el sector, amb l’ob jectiu de desestacionalitzar el turisme, diversificar l’oferta i apostar per la sostenibilitat. Enguany, la fira ha refermat la seva aposta per la formació. Les classes de diferents graus de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV es des placen a firaReus perquè els estudiants tinguin contacte directe amb els professionals del sector. Així mateix, avui, tindrà lloc una nova edició del Treballa al Turisme, la jorna da d’ocupació que connecta els interessats a treballar del turisme amb les empreses.

Un ‘niu’ per a projectes de turisme sostenible

Aprofitant el TurisMarket, es va presentar el projecte NEST ESG Costa Daurada, una iniciativa col·laborativa que pretén accelerar els projectes d’impacte en el territori per impulsar un turisme sostenible i responsable. «Volem ser dinamitzadors, transformadors del nostre destí, perquè sigui més atractiu culturalment, econòmicament, socialment», va destacar Assumpció Castellví, alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, on hi haurà la seu de l’ens. L’apunt

nombrosos proveïdors presentant propostes. Gerard Martí
El president de PortAventura World, Arturo Mas-Sardá. Gerard Martí

Sàmper: «Hi ha sectors emergents i no hem d’estar d’esquena, però

els de sempre seguiran sent-hi»

Societat l El conseller d’Empresa i Treball apunta que el sector químic és «rellevant» i «seguirà creixent»

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va tornar a trepitjar ahir Reus. «Des de juliol, ha estat tres vegades a la ciutat», revelava l’alcaldessa, Sandra Guaita. «No té gran mèrit que sigui la tercera vegada que us vinc a veure perquè la nostra feina només es pot fer si es coneix el territori», va respondre Sàmper. En aquesta ocasió, havia arribat per pronunciar la conferència Per un horitzó de prosperitat compartida al Círcol. Repassà els plans, objectius, inquietuds i reptes del Departament que encapçala i, estant a la demarcació de Tarragona, no volia deixar de banda la indústria química en la seva intervenció. «És un sector de la nostra economia que no és important, sinó que és imprescindible», va afirmar.

El conseller va analitzar que hi ha sectors emergents, com el tecnològic, amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial al capdavant, amb què «no hem d’estar d’esquena», però «tenim molt clar que els nostres sectors de sempre continuaran sent els nostres sectors». «La química d’aquí és rellevant i important i ho seguirà no sent, sinó que continuarà creixent», va continuar, tot subratllant que és sinònim d’«innovació, com-

petitivitat i que està al costat de la transició energètica». Sàmper feu referència a l’anunci de la imposició d’una política aranzelària del nou govern dels Estats Units, que ha fet «que trontollem una mica». Comentà que «no m’agradaria que acabéssim tenint una guerra aranzelà-

El conseller destacà que vol que la «prosperitat» arribi arreu del territori

Tolmos ensenyarà als artistes a tenir una «autoestima sana» aquesta tarda

Cultura l El músic presenta a Galatea Llibres (19 h) la seva última obra

El pianista i comunicador Antoni Tolmos presentarà aquesta tarda, a Galatea Llibres, a les 19 hores, la seva nova obra, Quan dubtes de tu. Autoestima per a artistes (Pagès Editors, 2025). El llibre aborda la importància de l’au-

toconeixement, l’autoestima i la gestió emocional en la vida i el desenvolupament artístic. L’autor reflexiona, a través de la seva experiència com a músic i mentor, com superar inseguretats i bloquejos creatius i a tenir una «autoestima sana», ja que «els extrems sempre són dolents». A més,

assegura que serà una presentació «molt especial», perquè li permetrà evocar el passat: Tolmos va ser professor del Conservatori de Música de Reus entre el 1996 i el 2000. Així mateix, estarà acompanyat per Emili Llamas, exalumne seu i integrant del grup Koeman. Cadascun dels

ria» que «no seria bona ni per als Estats Units, que sortiria molt perdent». Va entendre la preocupació de l’empresariat i va detallar que ACCIÓ ha creat una oficina d’acompanyament i assessorament per a les companyies catalanes que, en l’actualitat, exporten al continent nord-americà.

sis capítols en què es divideix el volum, denominats sospirs, una «expressió que els artistes fem anar molt quan ens passa quelcom bo o dolent», inclou l’audició, mitjançant un codi QR, d’una peça musical composta i interpretada a piano per l’autor. Aquest març serà de frenètica activitat a Galatea Llibres i és que, en els dies que restaran per acabar el mes, està previst que passin a presentar les seves novetats noms com Marta Orriols (29 de març), Roser Capdevila (29 de març) o Santiago Vera (20 de març).

Així mateix, va destacar que «som resilients, poderosos i tenim prou talent per fer front a qualsevol irrupció». «Si té un senyal d’identitat Catalunya és que el seu empresariat és molt poderós i molt potent», va assegurar. També va recordar dades com que el PIB de Catalunya va créixer

un 3,6% el 2024, més que la mitjana estatal; que es van superar els mil milions d’euros en inversió estrangera i que, per segon exercici consecutiu, es van registrar unes exportacions superiors als 100.000 milions d’euros. «Sovint ens costa creure’ns-ho a nosaltres mateixos, però això és constatable i fa que hàgim d’estar satisfets del teixit productiu, industrial, comercial, d’ocupació», va remarcar. «Volem consolidar totes aquestes dades», va afegir. En aquest context, el conseller va subratllar que «el Govern de la Generalitat està al costat del món empresarial», siguin grans empresaris o petits botiguers, perquè «considerem que, per a crear prosperitat, aquesta només la podeu generar vosaltres». «Som un govern que creu en la col·laboració publicoprivada i una bona sinergia farà que les coses funcionin molt més bé», va comentar. A més, va expressar el desig que hi hagi més mitjanes i grans empreses, així com start ups Prosperitat compartida era el concepte que es destacava en el títol de la conferència i Sàmper va declarar que es basa en dues idees. D’una banda, «pretenem que aquesta riquesa i prosperitat arribi al màxim nombre de persones, que no quedi en mans de quatre». De l’altra, «que arribem a tot el territori». «Tenim l’obligació de fer arribar la riquesa a les Terres de l’Ebre, la Vall d’Aran i la Catalunya central perquè no podem tenir, ni tan sols com a possibilitat, que se’ns produeixi la buidada de molts pobles», va remarcar.

Finalment, el conseller d’Empresa i Treball va emfatitzar que «volem que Catalunya lideri en tots els nivells», també, a escala estatal.

El conseller, durant la seva intervenció, acompanyat de la presidenta del Círcol, Patrícia Tarradellas, i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Gerard Martí
Sergi Peralta Moreno
Antoni Tolmos, amb dos exemplars del seu nou llibre. Cedida

de Projecció Exterior de Reus’. Diari Més

L’Ajuntament crea una línia estratègica per projectar la ciutat com un indret on invertir

i viure

Societat l Actualment s’està treballant en l’elaboració d’una nova «marca de ciutat»

L’Ajuntament de Reus defineix una nova línia estratègica amb l’objectiu de posicionar Reus com un indret atractiu per visitar i invertir. Amb el nom «L’Estratègia de Projecció Exterior de Reus», la voluntat és esdevenir un pol d’atracció turístic i econòmic en l’àmbit internacional amb l’elaboració d’una nova «marca de ciutat». «Ens volem posicionar molt més en tots aquests sectors on nos-

altres ja estem liderant. Així, totes aquelles persones que vulguin visitar, viure o invertir a casa nostra, que tinguin una bona mostra», explica l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. A més, l’administració local preveu que d’aquesta estratègia no tan sols hi participi el consistori junt amb empreses municipals com Reus Promoció, Mas Carandell i Redessa, sinó també el sector privat a través d’entitats com la Cambra de Comerç, el Tomb de Reus, Pimec, entre altres.

«Fins ara hem dut a terme una sèrie d’accions encaminades a projectar-nos cap a fora, però eren accions segmentades. Ara el que volem és englobar-ho sota un paraigua», afirma la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, i afegeix que més que un nou projecte és «una nova política pública». El disseny de la nova marca, a més de l’estudi de potencials atractius de la ciutat, està encara en procés a través d’un contracte me-

T-Systems Iberia nomena Caroline

Morales com a ‘Vicepresident People’

Empresa l La consultora amplia la presència femenina als alts càrrecs

Redacció T-Systems Iberia nomena

Caroline Morales com a nova Vicepresident People en substitució de Miguel Blanca, que ha estat nomenat SVP People Business Partner Digital Solutions a T-Systems Internacional. Caroline Morales assumeix el càrrec després

d’una trajectòria de gairebé 20 anys al capdavant de projectes de gran importància al departament de Recursos Humans. En aquest nou rol que ocuparà tindrà com a objectiu impulsar el desenvolupament de la companyia en la gestió del talent, creant sinergies i intercanvis de conei-

xement i noves oportunitats pel creixement professional del capital humà de l’empresa. «Estic molt il·lusionada de llençar-me en aquest projecte pels valors que implica, tant a l’hora d’atraure nou talent divers i inclusiu, imprescindible per la competitivitat de la indústria tecnològica, com

nor, però des del consistori ja defineixen algunes de les polítiques que s’hi emmarcaran. Segons calculen, el conjunt de les línies d’acció ascendiran a un pressupost de 300.000 euros aproximadament. La regidora de Projecció de Ciutat assegura que això permetrà que «quan busquem inversions tots anirem amb un relat conjunt».

Entre les noves polítiques previstes hi ha la de dissenyar plans de prospecció per a inversors, la creació de la

per consolidar la comunitat de professionals que ja compleixen amb aquest paper rellevant en la nostra companyia», afirma Morales. Per un altre costat, Morales passarà a formar part del Comitè Executiu de la companyia, fet que consolida la representació de més del 42% de les dones en aquest òrgan. Amb aquesta incorporació, TSystems Iberia pretén reforçar el seu compromís amb la diversitat i la seva aposta per augmentar la presència de dones en càrrecs directius de l’empresa.

Es calcula que el conjunt d’accions tindrà un cost de 300.000 euros

Les frases

«Volem fer una xarxa entre regidories que posicioni la ciutat en bloc»

— Sandra Guaita [Alcaldessa]

«Quan busquem inversions tots anirem amb un relat conjunt»

— Noemí Llauradó [Edil de Projecció de Ciutat]

potent. Ara volem teixir una xarxa entre les regidories que posicioni la ciutat en bloc», defensa Guaita.

Finestreta Única Empresarial per a Inversors a Reus o la difusió de paquets d’ajudes i incentius per empreses, entre altres. A més, l’equip de govern ha emmarcat sota aquest paraigua altres actuacions ja iniciades com són la tercera fase del Reus Espais Vius, l’Oficina d’Innovació o els catàlegs de locals comercials disponibles a la ciutat i de sol disponible als polígons d’activitat econòmica de la ciutat. «Fins ara cadascú ha fet un treball en paral·lel molt

Eines de presentació Per un altre costat, per complir amb aquesta nova línia estratègica marcada des de l’Ajuntament per projectar una imatge de ciutat molt més potent l’Ajuntament treballa en la creació de materials per a facilitar-ho. «Totes les ciutats que ja tenen aquestes polítiques de projecció exterior tenen una sèrie d’eines que són necessàries», comenta Llauradó. Entre aquests materials, hi ha un dossier de ciutat, que ha de servir com a carta de presentació de Reus i els seus actors públics i privats per a possibles inversors. A més, actualment està també en edició un vídeo de ciutat amb aquest mateix objectiu.

Fotografia de l’acte de presentació de la nova ‘Estratègia
Caroline Morales, ‘Vicepresident People’ de T-Systems Iberia. Cedida

La desconvocatòria de la vaga de Renfe i Adif no evita els retards a Tarragona

Mobilitat l Els trens regionals des de la capital de la demarcació van acumular ahir retards durant tot el matí de fins a 90 minuts

ACN

L’anunci de la desconvocatòria de la vaga de Renfe i Adif el diumenge al vespre no va servir per evitar una jornada caòtica ahir dilluns a les Rodalies catalanes. Tot i l’acord entre els sindicats majoritaris, el Ministeri de Transports i la Generalitat, els retards van ser els protagonistes, especialment a Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

Sergi Martínez, un usuari de l’R15 que venia de l’Aldea i intentava arribar fins a Reus, va expressar la seva frustració: «És molest i cansat esperar tanta estona per arribar als llocs». Al seu cas s’hi sumen el d’Andreu, que estudiava a Vic i necessitava cinc hores per arribar al destí, i el de Sofia Gutiérrez, que va perdre temps d’estudi per retards de gairebé una hora al seu tren cap a Madrid. Francesc Aixalà, un altre usuari afectat, va remarcar la falta de previsió del servei: «Amb la Renfe no es pot preveure res, quan no és una incidència tècnica, és una manca de comunicació».

El president del comitè d’empresa de Renfe, Andrés Rubio, va descartar ahir que hi hagués una vaga encoberta i va atribuir els problemes a «desajustos operatius» derivats de la reorganització d’un

Diversos usuaris esperant els trens a l’estació

S’ha organitzat una mobilització aquest dissabte a les 12 h  per exigir millores

servei que preveia serveis mínims fins poques hores abans de l’inici de la jornada

laboral. Rubio va detallar que es van donar casos en què dos maquinistes es van presentar al mateix tren i d’altres en els quals no es va presentar ningú, fet que va provocar un caos logístic. Tot i això, el president del comitè d’empresa de Renfe va assegurar que el servei es normalitzaria du-

Liciten els estudis per incrementar el trànsit ferroviari de mercaderies

Mobilitat l Amb 4,35 MEUR, la millora es produirà entre Catalunya i l'Aragó

ACN

El Ministeri de Transports ha licitat per 4,35 milions d’euros la redacció dels estudis informatius que han de permetre incrementar la capacitat del trànsit de mercaderies de les línies ferroviàries entre l’Aragó i Catalunya. L’encàrrec del govern espanyol ha de servir

per analitzar diferents alternatives per guanyar capacitat de la línia entre SaragossaLleida-Reus/Sant Vicenç de Calders amb l’objectiu que pugui oferir els serveis d’autopista ferroviària i fer front a l’increment de la demanda futura. Segons el Ministeri, les actuacions han de per-

metre «potenciar el corredor mediterrani». El tram entre Saragossa i la façana mediterrània per Lleida és un dels de major tràfic de mercaderies, amb més de 100 circulacions setmanals per sentit.

L’actual connexió de mercaderies entre la zona de Saragossa i l’eix litoral del cor-

rant la resta del dia.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va celebrar ahir al matí l’acord, però exigí «màxima celeritat» a Renfe i Adif per normalitzar el servei. Va defensar que Rodalies ha de continuar sent gestionat per Renfe, tot i que la Generalitat tindrà el control del con-

redor mediterrani s’efectua amb dues línies de via única, amb ample ibèric i electrificades a 3.000 volts. Això suposa l’establiment d’un sentit preferent de circulació: les mercaderies de Saragossa cap a Barcelona van per la línia Lleida-La Plana Picamoixons, i des d’allí a Reus i Sant Vicenç de Calders. En sentit contrari, ho fan per la línia de Reus-Móra la Nova- Casp.

El juliol de 2024, el Ministeri de Transports va licitar per 2,8 milions d’euros la redacció dels projectes per adequar la infraestructura ferroviària.

sell d’administració. «Les infraestructures són clarament deficients i necessiten inversions urgents», va assegurar. Segons Paneque, el sistema ferroviari català és deficitari i requereix actuacions immediates per garantir la puntualitat i la qualitat del servei. La consellera va posar com a mo-

del de referència la gestió del Port de Barcelona, assegurant que «una governança pròxima pot fer millorar Rodalies». Per la seva banda, la plataforma Dignitat a les Vies va valorar positivament la desconvocatòria de la vaga, però va advertir que el servei continuarà sent «nefast» si no es produeixen canvis estructurals. La seva portaveu, Anna Gómez, va fer una crida als maquinistes a «plantar-se al costat dels usuaris» i donar suport a la mobilització prevista pel 22 de març. «Els conductors de tren saben perfectament les mancances del sistema i necessitem el seu suport», va afegir Gómez, insistint que només una pressió continuada pot forçar millores reals.

Respecte de la protesta esmentada per Gómez, la plataforma Dignitat a les Vies es mobilitzarà a Tarragona el proper dissabte 22 de març, a les 12 del migdia, coordinadament amb altres col·lectius d’usuaris de tren. En aquesta es reclamarà un servei de transport ferroviari digne, complint amb l’eficiència, puntualitat i seguretat que se li suposa. El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, advertí que les solucions no seran «ni fàcils ni immediates».

de Tarragona ahir al migdia. Mar Rovira (ACN)
Operaris arreglant el vagó d’un tren a l’estació d’Ascó. Anna Ferràs

formació

formació

Educació incrementa en 7.583 les places de Formació Professional per al curs vinent

ACN

El Departament d’Educació incrementarà en 7.583 les places de Formació Professional (FP) per al curs vinent i concentrarà tot el procés de matriculació al juliol. En total, hi haurà 305 grups més. De les 7.583 places, 3.097 són de grau mitjà, 1.050 de grau superior i 980 de grau bàsic. Si s’exclouen els ensenyaments artístics i esportius, l’oferta serà de 182.227 places, incloent-hi programes de formació i inserció, itineraris formatius específics, grau bàsic, mitjà, superior i cursos d’especialització. Pel que fa a la matriculació, hi haurà tres tandes i inclourà el tràmit de renúncia amb l’objectiu que el dia 31 tots els alumnes coneguin la seva plaça. La consellera d’Educació, Esther Niubó, assegura que es tracta d’un augment interanual «sense precedents» i defensa que s’ha fet una oferta «ambiciosa». Ha afegit que l’increment s’ha fet de manera equitativa a tot el territori i amb especial atenció per combatre l’abandonament escolar prematur amb gairebé un miler de noves

places de grau bàsic, que són aquells estudis dirigits a alumnes de 15 a 17 anys que no tenen el títol d’ESO i que permeten obtenir aquesta titulació.

Aquest increment al grau bàsic suposa duplicar les places

actuals (n’hi ha un miler). La meitat de l’increment es farà a través d’un pla pilot de 500 places de pública concurrència per implantar 25 grups de cicles formatius de grau bàsic en centres concertats. De les

7.583 places noves anunciades, i més enllà de les 3.097 de grau mitjà, 1.050 de grau superior i 980 de grau bàsic, n’hi haurà un increment de 1.122 en programes de formació i inserció, 674 d’ensenyaments esportius,

270 en cursos d’especialització, 150 en artístics de grau superior, 120 en itineraris formatius específics (IFE), 60 en artístics de grau mitjà i 60 més ensenyaments artístics. Pel que fa als 305 grups nous, 204 seran en

centres públics, nou en centres municipals de Barcelona i 42 en centres de titularitat privada concertada per a IFE, que estan orientats al col·lectiu de persones amb diversitat funcional. A més, s’ampliarà la subvenció de 10 grups de titularitat privada per a programes de formació i inserció segons convocatòria pública i es crearà una subvenció corresponent a 15 grups per impartir programes de formació i inserció. A aquests s’han de sumar els 25 grups del pla pilot per a les 500 places concertades de grau bàsic.

Les 10 famílies professionals que més creixen són les de sanitat (1.193 noves places), administració i gestió (637), activitats físiques i esportives (543), comerç i màrqueting (509), informàtica i comunicacions (507) i hoteleria i turisme (453).

A banda de l’increment en places i grups, hi haurà 490 noves dotacions docents, 86 noves dotacions de personal d’orientació i 20 d’auxiliars administratius. Educació preveu que el nombre de sol·licituds per al curs vinent sigui d’unes 102.300, 54.200 per al grau mitjà i 48.100 per a superior.

Un grup d’estudiants d’un curs de formació treballa en un motor en una classe de mecànica.  ACN

CENTRE DE FORMACIÓ

Espai Boule: Formació, oportunitats i inserció laboral per a un futur professional d’èxit

El centre treballa amb programes com l’ALMA de la UE per a joves o l’ADA d’integració de la dona

L’Espai Boule és un centre de formació innovador situat a Reus, dedicat a impulsar l’ocupabilitat i el creixement professional de joves i adults. Amb una oferta formativa àmplia i diversa, aquest espai s’ha consolidat com una referència en la preparació per al mercat laboral, apostant per la formació pràctica, les oportunitats a l’estranger i els certificats de professionalitat.

Un dels programes estrella de l’Espai Boule és el Programa ALMA, una iniciativa finançada per la Unió Europea que ofereix als joves d’entre 18 i 29 anys que no estudien ni treballen l’oportunitat de fer estades laborals a l’estranger amb pràctiques remune-

rades. Aquest programa, totalment subvencionat i gratuït, no només proporciona una experiència laboral internacional, sinó que també inclou un acompanyament integral abans, durant i després de l’estada. L’objectiu és que els participants adquireixin competències professionals i personals que els permetin inserir-se amb més facilitats en el mercat laboral.

L’Espai Boule ofereix una àmplia varietat de cursos que responen a les necessitats actuals del mercat. En l’àmbit dels idiomes, es poden trobar formacions d’anglès, alemany i francès, adaptades a diferents nivells. També hi ha formacions en competències digitals i tecnològiques, amb cursos d’ofimàtica, xarxes socials i eines digitals orientades a l’empresa. A

formació

més, el centre ofereix classes de reforç per a totes les etapes escolars amb una metodologia personalitzada.

D’altra banda, l’Espai Boule impulsa el Programa ADA, una iniciativa específica per a dones en situació de vulnerabilitat. Aquest programa combina formació tècnica i acompanyament personalitzat, ajudant les participants a millorar les seves competències laborals i a accedir al mercat de treball amb més seguretat

i autonomia. Aquesta proposta reflecteix el compromís del centre amb la inclusió i l’oferiment d’oportunitats reals a col·lectius amb dificultats d’inserció laboral.

A més de tota aquesta oferta, l’Espai Boule també compta amb tres certificats de professionalitat en l’àmbit de l’hostaleria i la gas-

Ofereix una àmplia varietat de cursos que responen a les necessitats actuals del mercat ~ CONTINGUT RECOMANAT ~

tronomia, oficialment reconeguts i amb una elevada taxa d’inserció laboral. Amb aquesta àmplia oferta formativa, l’Espai Boule es posiciona com un referent en la formació i l’ocupabilitat, proporcionant recursos i oportunitats per a persones de totes les edats i situacions laborals.

L’Espai Boule ofereix des de cursos d’idiomes a cursos professionals de formació en nombroses disciplines.  CEDIDA

ESCOLA INTERNACIONAL

Invertir en educació sempre dona el millor retorn

La Socrates Educa International School acumula nou promocions d’èxits  i un alumnat amb un solvent futur professional

La idea que invertir en educació sempre és la millor de les inversions és una veritat universal i vàlida per a tots els temps. Des de la Socrates Educa Foundation n’estem tan convençuts que vam decidir dedicar-nos amb plenitud al desenvolupament del nostre model Educatiu, el Socrates Educa®, i de la Socrates Educa International School. Tretze cursos després podem dir que el nostre alumnat i els nostres ex-alumnes aconsegueixen, any rere any, uns resultats acadèmics que els han permès accedir als estudis universitaris desitjats, però no només això, sinó que també poden afrontar amb solvència el seu futur professional, social i personal.

Però com valorem els resultats i la mesura de l’èxit en educació? Aques-

ta és una noció complexa, però les evidències a SEIS són clares.

Progrés acadèmic

En 9 promocions graduades, els nostres estudiants han progressat a més de 130 universitats del món, en 17 països, incloses 4 de les 10 millors (Cambridge, Berkley, Imperial College, NUS Singapore) i 15 de les 100 millors, i tots han entrat a les 500 universitats més potents del món d’un total de 50.000 existents.

El 95% dels nostres estudiants progressa a l’educació universitària després de BAT/IB (a Espanya 50,5%, a la UE 44,5%) i el 5% restant inicia el seu propi negoci, viatja o es pren un any sabàtic per preparar el següent pas. Molts estan progressant cap a màsters i doctorats i tots ells se senten preparats per als seus estudis universitaris quan es graduen a la

Èxit professional, social i personal Després dels anys d’estudi, els nostres alumnes (en edats entre 18 i 26 anys) s’endinsen en el món laboral i la nostra anàlisi confirma que: El 51% ha viscut en almenys 3 països.

El 85% viu independentment de les seves famílies (a Espanya 23%, a la UE 50%).

El nivell d’ocupació és del 95% (a Espanya 26,5%, a la UE 14,5%), només el 5% no té feina, però està estudiant, millora les habilitats o fa pràctiques.

El salari mig és de 37.000 € (a Espanya 15.500 €, a la UE 24.500€)

De mitjana, els nostres alumnes parlen més de 4 idiomes (a Espanya, 1.7, a la UE 2.32)

Totes les dades anteriors demos-

tren el gran impacte en l’estil de vida, les opcions d’ocupació, els salaris i carreres professionals que tindran, perquè estan preparats per afrontar tot tipus de reptes que, més enllà dels aspectes acadèmics, estan encarnats en els pilars Socrates Educa d’internacionalisme, tecnologia, sostenibilitat i comunitat.

En una comunitat que els proporciona també contactes interessants amb inquietuds similars  i que, val la

pena recordar, és inclusiva, els nostres estudiants sobresortiran independentment de la seva procedència i capacitat, fruit del seu treball, l’orientació i un currículum modern. Finalment, trobar la seva ruta lliurement i amb criteri propi i saber estar en el seu element significarà l’èxit de cada estudiant i la feina ben feta per part de l’escola i les seves famílies, que han invertit per posar l’educació al centre de la seva vida.

Socrates Educa International School.
Alumni, al fòrum de l’escola, en una visita a la Socrates Educa International School. CEDIDA

centre de formació

Aconsegueix el teu certificat professional amb Royal Escola  de Formació

El centre disposa de cursos esportius, d’idiomes o de cuina, a més de programes especials

La formació ocupacional està sent clau per adaptar-se a un mercat laboral en canvi constant. Royal Escola de Formació ofereix certificats professionals per a persones aturades, acreditant competències segons les necessitats actuals de les empreses.

En l’àmbit esportiu, Royal Escola de Formació arrenca properament els cursos per obtenir el títol de socorrista en instal·lacions aquàtiques. Es un programa formatiu obert a joves a partir dels 16 anys i que s’ofereix en horari de matí o de tarda.

Aquest curs t’obre les portes a treballar en prevenció, vigilància i rescat a piscines, parcs aquàtics, centres es-

portius, etc. Aquest certificat professional dona accés directe al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC), imprescindible per treballar oficialment al sector de l’esport a Catalunya.

Però l’oferta és més àmplia. Al juny, el centre educatiu té previst iniciar el curs d’anglès, amb una proposta formativa que t’ajuda millorar l’idioma i a preparar-te per a l’examen oficial de Cambridge B1, amb les taxes cobertes. A través d’una metodologia pràctica i dinàmica, adquiriràs les competències necessàries per comunicar-te amb seguretat en situacions quotidianes i professionals. En l’apartat de cuina, el centre engega el curs d’Operacions Bàsiques de Pastisseria, totalment subvenci-

formació

onat, orientat a l’adquisició de les tècniques fonamentals per treballar en el sector de la pastisseria i la rebosteria.

Royal Escola de Formació també ofereix programes formatius adaptats per a persones amb diversitat funcional, afavorint la seva adaptació a entorns socials. Amb programes pràctics en àmbits com l’administració, la restauració, el comerç i la cuina, l’objectiu és proporcionar

les eines i les habilitats necessàries per fomentar l’autonomia i la inserció laboral. A més, comptem amb un equip docent especialitzat i metodologies flexibles que garanteixen un entorn d’aprenentatge òptim.

Royal compta amb un equip especialitzat i metodologies flexibles per a l’aprenentatge

Tots els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts

del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, i del SEPE. Invertir en formació és essencial per impulsar tant el creixement personal com el desenvolupament social i econòmic. No deixis escapar l’oportunitat de formar-te en un sector amb alta demanda laboral.

Royal Escola de Formació permet formar-se en sectors amb alta demanda laboral. CEDIDA

L’Espai de l’Estudiant aplegarà a Valls totes les propostes en universitats i cicles formatius

La fira, que celebra els

Redacció

L’Espai de l’Estudiant de Valls, la fira de l’ensenyament de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, se celebrarà els dies 19 i 20 de març a la sala Kursaal de Valls, i commemorarà enguany el seu vint-icinquè aniversari.

La inauguració oficial del 25è Espai de l’Estudiant tindrà lloc el dimecres 19, a les 10:30 h, a l’església de Sant Francesc, al costat del Pius Hospital de Valls i a pocs metres de la sala Kursaal. A l’acte hi han estat convidats autoritats, rectors i rectores universitàries, directors i directores d’instituts, i professionals lligats al món pre universitari, entre d’altres. Durant dos dies, l’Espai presentarà tota la proposta formativa a nivell universitari i de cicles formatius de Catalunya, amb la participació de més de 60 expositors, uns estands que es complementaran amb xerrades orientatives i informatives a les tardes.

L’Espai obrirà portes els matins, de 9:00 h a 14:00 h i, a les tardes, de 15.30 a 19:00 h. Els matins, les visites es reserven als centres educatius (hi ha la possibilitat de visitar-lo en grup també el dimecres i el dijous a la tarda, a partir de les 15:30h), men-

tre que a les tardes l’entrada és lliure i gratuïta per a estudiants, docents, famílies, orientadors i orientadores.

L’Espai de l’Estudiant, organitzat pel Consorci Pro universitari, una secció de l’Institut d’Estudis Vallencs, i que compta amb la coŀlaboració de l’Ajuntament de Valls, la

Diputació i la Generalitat, així com d’institucions i empreses compromeses amb el foment de la formació i l’ocupabilitat, va partir d’una idea de descentralització per atansar l’oferta informativa a la demanda de les comarques del sud de Catalunya. Alhora, però, també va néixer amb

l’objectiu d’optimitzar d’esforços i permet, en un ambient menys massificat, identificar millor els centres formatius per part dels alumnes i millorar les condicions en què els informadors realitzen la seva tasca.

L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, destaca que la fira «és un projecte

FORMACIÓ PROFESSIONAL

d’èxit nascut a Valls, una aposta en majúscules en favor de l’educació i la formació, però a la vegada també és un projecte de territori ja que ha esdevingut el gran Saló de l’Ensenyament del sud de Catalunya». Per la seva banda, el director de l’Espai de l’Estudiant, Francesc Xavier Domingo, assegura que “enguany es consolida l’ampliació d’horaris iniciada l’any passat amb l’obertura de dues tardes, reforçat amb un gran esforç de difusió tant per mitjans audiovisuals com per les xarxes socials pròpies”. També ha agraït “el compromís dels centres educatius i de les institucions amb l’Espai, especialment de l’Ajuntament de Valls, en aquests 25 anys”. La regidora d’Educació de l’Ajuntament de Valls, Teresa Rull, destaca que «l’Espai de l’Estudiant és molt més que un aparador: és una eina que promou la reflexió i la motivació. I ajuda els joves estudiants a fer una elecció més meditada i alineada amb les seves aspiracions personals». Rull destaca la participació d’una setantena d’estudiants dels instituts Jaume Huguet, Narcís Oller i Serra de Miramar en l’acte dels 25 anys de l’Espai de l’Estudiant interpretant una peça de l’òpera Carmen juntament amb la coral infantil Cors Alegres, de Valls.

~ CONTINGUT RECOMANAT ~

L’Institut Pere Martell: on la formació

es

converteix en oportunitat

La manca de professionals en el sector industrial fa que els seus estudis tinguin una alta ocupabilitat

L’Institut Pere Martell de Tarragona prepara el seu alumnat amb un perfil industrial creant sinèrgies amb més de 800 empreses del territori, una peça clau per una major inserció laboral i un menor abandonament dels estudis. I és que les empreses són un pilar fonamental en la formació dels futurs professionals: cedint material, formació, jornades tècniques i formant l’alumnat a l’empresa oferint l’oportunitat de posar en pràctica el que s’aprèn a l’aula. Aquesta combinació entre la formació a l’institut i a l’empresa els prepara com

a professionals especialitzats preparats per a donar resposta a les demandes del mercat laboral, així ho demostren els 326 acords d’FCT i els 150 convenis en Formació Dual d’aquest curs.

Des de l’Institut Pere Martell, expliquen que actualment tenim una especial mancança de professionals en els oficis industrials. Per aquest motiu són moltes les companyies que estan cercant els perfils professionals que ofereix l’FP i així ho demostra l’alta ocupabilitat del seu alumnat. Si vols saber més sobre l’oferta del centre dels seus estudis, pots adreçar-te al centre i a les seves sessions de portes obertes.

El director de l’Espai de l’Estudiant, l’alcaldessa de Valls i la regidora d’Educació vallenca, en la presentació de la fira.  CEDIDA
Redacció
Disposen de 160 convenis d’FP Dual amb empreses.

formació

cursos gratuÏts

El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya ofereix més de 131.000 places en cursos

Les places es financen amb la quota de formació de la seguretat social

Redacció

El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya ofereix aquest exercici de 2025 més de 131.000 places de cursos gratuïts per treballadors ocupats que vulguin millorar la seva formació i les seves competències. La programació de l’organisme, depenent del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, inclou uns 8.700 cursos de gairebé un miler d’especialitats formatives diferents, que s’ofereixen a través d’unes 150 entitats col·laboradores. La durada dels cursos pot oscil·lar entre les sis hores dels més bàsics a les cent cinquanta hores dels més complets. Pel que fa a les modalitats, hi ha formacions presencials arreu de Catalunya i també tele-formació, aula virtual i formació mixta. Tota l’oferta del Consorci està íntegrament subvencionada i es finança amb la quota de formació professional recaptada en les cotitzacions a la seguretat social de treballadors i empreses.

El Consorci ofereix, d’una banda, formació contínua de caràcter sectorial, que s’adreça a l’adquisició de competències professionals que responen a les necessitats específiques dels diferents sectors productius. Els cursos més destacats per sectors, a partir també de la demanda d’anys anteriors, són els de l’àmbit agroalimen-

formació pública

Creix professionalment i assoleix l’èxit amb

Vallsgenera

Més enllà de la borsa de treball, s’ofereix orientació laboral, cursos i servei d’emprenedoria

Necessites millorar la teva situació laboral? Vallsgenera t’ajuda! A la borsa de treball municipal hi trobaràs ofertes adequades al teu perfil. L’equip de Vallsgenera té com a objectiu orientar-te en el mercat laboral per assolir l’èxit. Així mateix, la borsa et pot ajudar si ets jove i vols trobar una feina per a l’estiu o si busques el teu primer treball. L’orientació laboral no és l’únic servei de Vallsgenera. Amb ells et pots formar i millorar el currículum, gràcies a l’oferta de formació ocupacional per a persones en situació d’atur i formació contínua per a treballadors en actiu. A més, disposen de formacions amb certificat de professionalitat. Si vols iniciar el teu negoci, tenen un servei de suport a l’emprenedoria, on t’ajudaran a elaborar el pla d’empresa i a aconseguir finançament, perquè les teves idees es materialitzin en un projecte amb present i futur. Contacta amb ells i informa-te’n! Redacció

tari (708 places), el comerç (713), la construcció (428), així com els corresponents a ‘Educació, formació i lleure’ (419), entre altres.

D’altra banda, també s’ofereixen cursos de formació transversal pensats i dirigits a l’obtenció de competències aplicables a diversos sectors de treball i, en conseqüència,

es tracta de formació aplicable i transferible a més d’un sector productiu. En aquest cas destaca sobretot la formació relacionada amb les competències digitals, idiomes i la seguretat i salut laboral.

A més, el Consorci també disposa d’una oferta de formació dirigida a l’obtenció de certificats professionals.

FORMACIÓ PROFEsSIONAL T’apassiona el medi natural? Forma’t a l’Institut d’Horticultura

Redacció

Estàs pensant a dedicar-te professionalment al món de paisatgisme, el medi rural, la jardineria, el medi natural, l’educació o la salut ambiental o la prevenció de riscos? El dia 10 de maig podràs informar-te personalment a les jornades de portes obertes a les instal·lacions de centre. Concretament, el centre educatiu ofereix un total de cinc cicles de grau superior, dos d’ells en horari de tarda, i tres cicles de grau mitjà. Aquesta aposta organitzativa del centre permet que aquells estudiants que així ho vulguin, puguin compaginar estudis i treball sense incompatibilitats horàries. Els cicles formatius de grau superior que es duen a terme són el de Gestió forestal i del medi natural, Paisatgisme i medi rural i el d’Edu-

cació i Control Ambiental als matins, el de Prevenció de riscos professionals i Química i Salut Ambiental a les tardes. Els cicles formatius de grau mitjà que es duen a terme són Aprofitament i conservació del medi natural, Jardineria i floristeria i Producció agroecològica, tots ells als matins. Els cicles que s’imparteixen tenen un índex d’inserció laboral molt elevat i que són moltes les empreses del territori que cerquen professionals d’aquests perfils.

L’Institut d’Horticultura de Reus no només es caracteritza per la seva especialització formativa sinó que també ho fa per la seva aposta per la innovació, participant en nombrosos programes que la fomenten dins l’entorn educatiu i ofereixen als alumnes la possibilitat de fer una estada en un país europeu amb un Erasmus+.

Vista d’una aula d’un centre de formació. El comerç i la construcció són dos dels sectors amb més oferta. ACN

Institució Tarragona: Formació personalitzada amb una visió internacional

Aura i Turó aposten per una educació de qualitat i una immersió lingüística contínua en anglès

Institució Tarragona, Aura-Turó fonamenta el seu model educatiu en l’aprenentatge i l’acompanyament individual dels estudiants. L’equip docent fa un seguiment personalitzat de cada alumne i família mitjançant la figura del tutor o tutora, que manté reunions periòdiques amb l’alumnat i trobades trimestrals amb les famílies, per fixar uns objectius de millora i seguir la seva evolució acadèmica, social i personal.

Programa d’immersió en anglès dels 0 als 18 anys

Aura-Turó disposa d’un programa intensiu d’immersió en anglès, que abarca des d’Infantil fins a Batxillerat.

les Proves d’Accés a la Universitat. Una tendència que es manté estable, amb una mitjana de notes entre 7,4 i 8,2 a les PAU, superant en més d’un punt la mitjana de Catalunya.

Institució

Tarragona AuraTuró desenvolupa un programa d’immersió en anglès des d’Infantil fins a Batxillerat

A Infantil, l’escola se centra en una exposició progressiva i natural a l’anglès. Els mestres d’anglès són nadius o compten amb un alt domini de l’idioma.

Durant la primària, el 50% de les assignatures es duen a terme en anglès, i el 33% de les hores lectives es dediquen a aquesta llengua. També disposen d’un Speaking Assistant nadiu que treballa amb els alumnes en petits grups.

A l’etapa de Secundària i Batxillerat, l’escola posa èmfasi en consolidar les competències lingüístiques en anglès.

En els darrers cinc anys, la mitjana de les notes de l’assignatura d’anglès a l’escola se situa amb un 7,5 a

Exàmens Oficials de Cambridge Tant a la primària, com a la secundària i al batxillerat, l’alumnat té la possibilitat de presentar-se als exàmens oficials de Cambridge. En la darrera convocatòria de les proves, prop de 200 alumnes van obtenir certificats de Cambridge, que inclouen títols oficials com Starters, Movers, Flyers, KET, PET, First Certificate i Advanced. Cal mencionar, que més del 75% dels alumnes de l’escola, acaben 2n de Batxillerat amb la titulació del First Certificate o superior.

Estades i intercanvis a l’estranger

Ofereixen diversos programes d’immersió perquè els alumnes millorin la fluïdesa i descobreixin noves cultures. A 6è de Primària, participen a l’English Culture Week al Regne Unit. A 4t d’ESO, el programa International Stays and Exchanges els porta a ciutats europees. A 1r de Batxillerat, el London & British Culture Research els fa passar una setmana a Londres. A més, l’Ireland Experience permet als alumnes de 6è i 1r d’ESO cursar un trimestre a Irlanda. A partir del curs vinent, l’escola ampliarà l’oferta d’intercanvis internacionals en països com els EUA i el Regne Unit.

A Infantil hi ha una exposició progressiva a l’anglès i a Primària el 50% de les assignatures es fan en aquesta llengua.  CEDIDA
S’ofereixen diversos programes d’immersió perquè els alumnes millorin la fluïdesa i descobreixin noves cultures.  CEDIDA

formació

UNIVERSITAT DE LLEIDA

Som UdL. I tu, què vols ser?

S’ofereixen 37 graus, 15 dobles graus i 37 màsters, a més d’11.500 estudiants i tot l’alumnat fa pràctiques en empreses

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública i de prestigi que data del 1297. Es tracta de la universitat més antiga de Catalunya i, per tant, de la desapare guda Corona d’Aragó. És una de les universitats més antigues d’Europa i forma part del Campus d’Excel· lència Internacional Iberus amb les universitats de Navarra, Saragossa i La Rioja.

La UdL combina una llarga tradi ció universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta per una formació i recerca de qualitat així com per la internacionalització. En l’actualitat, és la quarta millor uni versitat de l’estat en docència i la se tena en recerca segons l’U-Ranking 2024. El seu punt fort és l’estudi de l’agroalimentació i dels boscos i ser referent mundial en tecnologia dels aliments.

La Universitat de Lleida es carac teritza per la seva formació persona litzada. És un centre de dimensions humanes que permet a l’alumne ser el principal protagonista amb un extens programa de beques i ajudes pròpies tant per a la matrícula com per a l’allotjament, així com un tracte especial pels alumnes amb necessi tats sobrevingudes.

Pràctiques en empreses

Un fet diferencial de la UdL és que tots els alumnes realitzen pràcti ques en empreses perquè és una universitat compromesa amb la re alitat social del país. Lleida és una ciutat amb un elevat nivell de quali tat de vida, una gran oferta d’allotja ment amb residències universitàri es, habitacions en pisos compartits

per un import molt assequible i per fectament comunicada.

La UdL disposa de quatre campus universitaris a la ciutat de Lleida i un a la ciutat d’Igualada. En total ofereix 37 graus, 15 dobles graus i 37 màsters universitaris a més d’11.500 alumnes, amb 54 grups de recer ca consolidats que pivoten en cinc

instituts de recerca en temàtiques com la Bi omedicina, l’Energia i Sostenibilitat, l’Agroali mentació i les Ciències Socials.

Els seus set centres propis es completen amb els centres ads

La UdL disposa de quatre campus universitaris a la ciutat de Lleida i un a la ciutat d’Igualada

crits de l’Institut Naci onal d’Educació Física de Catalunya i l’Escola Universitària de Rela cions Laborals a Lleida, l’Escola Universitària de Turisme Ostelea i EAE Business School a Barcelona i el Centre

d’Educació Superior Next a Madrid. Cal destacar que la universitat és molt activa amb els seus exalumnes (Alumni UdL) i té convenis amb més de 340 universitats de tot el món, així com d’una àmplia formació contínua, de l’Institut de Llengües, de la Universitat d’Estiu i de l’Escola de Doctorat.

Redacció
Imatge del Campus del Rectorat de la UdL, situat al centre de la ciutat de Lleida. CEDIDA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

L’Institut Jaume I ofereix qualitat educativa i projecció cap al futur

Són referents en els Ensenyaments Esportius i en el Batxillerat Artístic

Redacció

L’Institut Jaume I de Salou és un centre públic d’educació secundària, on es pot cursar ESO, Batxillerat (científico-tecnològic, humanístico-social i artístic branca escènica i plàstica i BAT 3x2 esportiu), Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior i Ensenyaments Esportius. El centre compta amb la certificació Erasmus+ pels Cicles Formatius i Ensenyaments Esportius i també per l’ESO i el Batxillerat. El centre participa en projectes d’innovació de la FP com ‘Futura FP’ i ‘Emprèn FP’ i té una Aula ATECA, aula de tecnologia que contribueix a la modernització d’aquests estudis.

Els cicles formatius que s’hi poden cursar son: el Grau Mitjà de Gestió Administrativa i Grau Mitjà d’Atenció a Persones amb Dependència i els Graus Superiors d’Administració i Finances i d’Integració Social. El proper curs també oferirà un Grau Bàsic d’FP de Serveis Socioculturals i a la Comunitat i nous mòduls esportius de busseig, kayak i vela al Grau Mitjà de Salvament i Socorrisme (4x2).

L’Institut Jaume I potencia la creativitat, els projectes compartits, la cultura de l’esforç i l’educació emocional i per la convivència. A més, fomenten al màxim la formació de l’alumnat comptant amb un equip humà compromès a fer del procés d’ensenyament–aprenentatge un procés de formació integral, orientadora i professionalitzadora per a l’alumnat.

Els objectius en les etapes postobligatòri-

es són amplis: formar persones i dotar-les de les capacitats, coneixements i competències necessàries per assolir l’èxit, no tan sols intellectual sinó també humà, esperonar el seu talent i potenciar la seva creativitat.

El centre impulsa el Projecte de Qualitat i Millora Contínua i un Pla Estratègic que, entre altres, té els objectius de fomentar la Competència Emprenedora, el Plurilingüisme i la Internacionalització del centre. Disposen de l’acreditació Erasmus + a totes les etapes educatives i participen en els programes Emprèn FP (aules d’emprenedoria) i Futura FP. Actualment tenen en marxa la construcció d’una aula ATECA (aula tecnològica) per a l’alumnat dels cicles formatius de grau mitjà i superior.

També es promou el treball col·laboratiu i en equip amb projectes interdisciplinaris (espectacle musical, ajuda i conscienciació humanitària, jornades, sinergies amb museus o exposicions). El Treball de Recerca (TDR) de BAT i els Projectes finals de Cicles tutoritzats per l’Institut han rebut notables reconeixements, ja sigui al Fòrum TRiCS o en altres concursos.

Oberta la preinscripció escolar d’infantil i primària del curs 25-26

Redacció

La preinscripció escolar del segon cicle d’infantil i primària per al curs 2025-2026 va començar el passat dimecres i s’allargarà fins al 26 d’aquest mes. Per la seva banda, el tràmit per als alumnes d’ESO va començar el divendres i també finalitzarà el dimecres dia 26. El procés torna a ser telemàtic. La llista de sol·licituds amb la puntuació provisional es publicarà el 24 d’abril i des d’aquell dia fins al 29 es podran fer reclamacions. El sorteig del número de desempat serà el 8 de maig i un dia després es publicarà la llista de sol·licituds ordenada. Finalment, el 16 de juny es coneixerà la llista final d’alumnes amb plaça assignada. El Departament d’Educació preveu que el curs vinent hi hagi un total de 3.007 grups d’I3. A 1r ‘’ESO, es preveuen 2.834 grups. En total, més d’una vuitantena de grups menys que el curs actual, majoritàriament de la pública. Les famílies poden pre-

sentar fins un màxim de 10 sol·licituds, ordenades segons preferència. A partir d’aquí, Educació ordenarà les peticions a partir dels criteris prioritaris (tenir germans al centre, proximitat, domicili, feina del progenitor o tutor o rebre la renda garantida de ciutadania). En cas d’empat, s’aplicaran els criteris complementaris, que inclouen treballar al mateix centre educatiu, ser família nombrosa o monoparental, ser bessó o trigemin, l’acolliment familiar, la discapacitat de l’infant o del progenitor o germà o ser víctima de violència de gènere o terrorisme. Si es manté l’empat, s’ordenaran les sol·licituds segons el resultat del sorteig que es farà el 8 de maig a les 11.00 hores.

Les famílies poden presentar fins un màxim de 10 sol·licituds, ordenades segons preferència

Per tal de presentar la sollicitud de preinscripció, l’únic que es necessita és un ordinador, tauleta o telèfon amb connexió a Internet. En el moment

de començar el procés, cal que ens dirigim al web preinscripcio.gencat.cat. El pare, mare o tutor/a legal que faci el tràmit ha de tenir una eina d’identificació digital, com ara la T-CAT, el DNI electrònic, el sistema Cl@ve o l’IdCAT Mòbil. En cas que no es tingui, s’ha de fer la sol·licitud en suport informàtic i caldrà adjuntar la documentació identificativa del sol·licitant per motius de seguretat. Cal adjuntar el llibre de família i el document d’identitat o passaport. La resta de documentació, que fa referència als criteris, només s’haurà d’adjuntar si la consulta automàtica de dades no obté resultats. Aquestes dades serien el padró o volant de convivència, el contracte laboral o certificat de l’empresa (en cas que es vulgui demostrar la proximitat del lloc de treball a l’escola), l’acreditació de la renda garantida o el títol de família nombrosa o monoparental.

La llista de sol·licituds amb la puntuació provisional es publicarà el 24 d’abril i fins al 29 es podran fer reclamacions.  ACN

formació

nou servei en línia

Educació posa en marxa per primera vegada un cercador de notes de tall de cicles d’FP

La nova eina ja es troba operativa i permet filtrar per via d’accés i prioritat, territori, cicle, torn i centre

El Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat ha posat en marxa, per primera vegada, un cercador en línia de notes de tall de cicles de grau mitjà i grau superior. El cercador permet trobar quina va ser la nota de tall en l’accés als cicles per aquest curs i això pot servir de referència als alumnes interessats en aquests cicles. La informació es pot filtrar per via d’accés i prioritat, territori, cicle, torn i centre d’FP.

Per ara, es pot visualitzar el cercador per als estudis de grau mitjà, tot i que està previst que funcioni també el cercador per als de grau superior. El cercador de notes de tall també estarà incorporat al simulador de la preinscripció que posarà en funcionament el departament per al procés de matriculació que, a partir d’enguany, es vol centralitzar totalment al mes de juliol. Aquest simulador servirà per mostrar com s’emplena una sol·licitud de preinscripció i que els orientadors dels centres puguin fer pedagogia so-

FORMACIÓ pública

bre com omplir les preferències. De fet, el cercador de notes de tall esdevindrà una eina més a disposició dels orientadors en la seva tasca d’assessorament.

Educació ha explicat que aquest cercador ha de contribuir a una tria més reflexionada per part de l’alumne, que li permeti ajustar els seus interessos a l’oferta i millorar així l’assignació de les places. Si es repassa les dades que ofereix el cercador es pot veure que els cicles d’auxiliars d’infermeria, farmàcia i emergències sanitàries són els que te-

L’Institut Comte de Rius, més que un referent en el Batxillerat i en la

Formació Professional

El centre lidera la formació d’operadors del sector químic

Amb una trajectòria de cinquanta anys en la formació d’operadors de planta i analistes de laboratori, l’Institut Comte de Rius de Tarragona és el centre formatiu de referència del sector químic a tota la demarcació. Tot i els estrets vincles amb aquest sector, el teixit que s’ha creat durant dècades amb empreses capdavanteres en altres àmbits també han permès convertir l’institut en un punt de referència en matèries com, l’electricitat i l’electrònica, l’edificació i l’obra civil, la mecànica o el transport.

La història del centre es remunta a l’any 1928 i aquest prop d’un segle del centre no ha impedit que sigui actuament un dels més moderns en l’àmbit formatiu, amb unes installacions i un equip docent compromès amb els darrers programes i projectes educatius tant

nen la nota de tall més alta. De fet, el cicle de Cures Auxiliars d’Infermeria a l’Institut Badia i Margarit d’Igualada és el que té la nota de tall més alta, amb un 7,43. El segueix el mateix cicle a l’Institut Castellarnau de Sabadell, amb un 7,34.

En els primers llocs hi figura el cicle de Planta Química a Tarragona, amb una nota de 7,11

Pel que fa als centres tarragonins, entre els primers llocs hi figuren també un cicle de Planta Química a Tarragona (amb un 7,11) i un altre de Vídeo Discjòquei i So a Barcelona (amb un 7,03). El cercador permet trobar

la nota per accedir a cicles formatius el curs 2024-2025, que pot servir de referència als estudiants que volen cursar FP a partir de setembre i ajustar els seus interessos a l’oferta real. Les places d’FP ja s’adjudicaven per nota, però els estudiants no sabien les possibilitats d’entrar a les seves preferències perquè les notes de tall no es feien públiques.

de Batxillerat com de Formació Professional Dual. El centre oferirà les seves jornades de portes obertes per a nous alumnes de BAT el dia 27 de març, mentre que del 3 al 7 d’abril es realitzaran les preinscripcions. Pel que fa als Cicles Formatius de Grau Bàsic i Mitjà, les portes oberteses es faran entre el 13 de maig, i les de grau superior, el 15 de maig. Del 24 al 30 de maig es faran les preinscripcions.

Captura de pantalla de la nova eina, amb diverses notes de tall d’estudis en centres reusencs.  GENCAT
Redacció
Alumnes de Química Industrial, en les pràctiques duals a BASF. CEDIDA

BioSciCat engega una xarxa per mantenir a ratlla el visó americà

Natura l A la demarcació es controlarà l'espècie invasora amenaçant amb càmeres i plataformes detectores de petjades

La Societat Catalana de Ciències per la Conservació de la Biodiversitat (BioSciCat), amb el suport de la Diputació de Tarragona, ha posat en marxa la Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat i d’Alerta de la Invasió del Visó Americà. Aquesta iniciativa, basada en la ciència ciutadana, busca monitorar la presència d’es-

pècies autòctones amenaçades i detectar precoçment l’expansió del visó americà, una de les espècies invasores més perjudicials per a la fauna local.

L’èxit de les actuacions prèvies al riu Montsant ha servit com a model per a l’ampliació del projecte a les conques fluvials de Tarragona. Mitjançant una xarxa d’estacions de control amb càmeres de

fototrampeig, es podrà fer un seguiment acurat d’espècies com la llúdriga, la rata d’aigua i la musaranya d’aigua. La detecció primerenca del visó americà permetrà intervenir abans que pugui establir-se i posar en perill la biodiversitat fluvial, especialment en zones on ja han desaparegut espècies com la rata d’aigua. El projecte compta amb la col·laboració de voluntaris i

Miami Platja inaugura el renovat

Passeig de les Cales, un nou espai de convivència i sostenibilitat

entitats de custòdia del territori, i BioSciCat s’encarregarà de la coordinació, formació i anàlisi de dades. A més, aquesta xarxa reforçarà la

vigilància en espais protegits i contribuirà a la preservació dels ecosistemes aquàtics més fràgils. La iniciativa, que podria estendre’s a altres zo-

nes de Catalunya, representa un pas clau en la lluita contra les espècies invasores i la protecció del patrimoni natural del territori català.

Urbanisme l El passat diumenge es va celebrar l’acte inaugural del nou Passeig de les Cales de Miami Platja, un projecte que ha suposat una remodelació integral d’aquesta zona costanera. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Montroig del Camp, Fran Morancho, el delegat del Govern central a Catalunya, Carlos Prieto, i la subdelegada del Govern central a Tarragona, Elisabet Romero, entre d'altres. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha aportat més d'11 MEUR d'inversió per aquestes obres, les quals han permès recuperar 3 quilòmetres de litoral. Redacció/Ajuntament de Mont-roig del Camp

Redacció
Una col·locació de les plataformes específiques per la detecció de petjades de visó americà a Ulldemolins. BioSciCat

L’Ajuntament d’Altafulla regula el desplegament de piscines privades

Medi ambient l Una normativa limita la superfície, el soroll o la impermeabilitat dels equipaments

Álvaro Rodríguez

L’Ajuntament d’Altafulla ha redactat una normativa municipal per regular el desplegament de piscines d’ús privatiu. El consistori ha engegat aquesta iniciativa pròpia després de «rebre moltes demandes de llicència per construir aquests equipaments», tal com detalla la coalcaldessa Alba Muntadas. El text també busca donar resposta a la crisi climàtica i als freqüents episodis d’inundació que viu recentment el municipi. Per aquest motiu, la normativa també obliga a reservar un mínim del 50% d’espai lliure d’edificació a les parcelles on es construeixi. A l’ordenança també es recomana enjardinar amb plantes i arbres autòctones i adaptades al clima. «Considerem que les piscines són un element que impermeabilitza el terreny», apunta Muntades, explicant que aquest text busca mesures pal·liatives a aquestes construccions.

Petites i silencioses

Pel que fa a la mida de les piscines permanents, la normativa estableix que aquestes no

Imatge aèria

podran tenir una superfície superior als 150 metres quadrats o el 30% de l’espai lliure d’edificació de la parcel·la. A més, aquestes hauran d’estar separades a un metre i mig dels límits de la finca. Aquestes construccions també hauran de ser soterrades i amb un pendent mínim de l’1%

per prevenir l’estancament d’aigua.

El text també regula a les piscines desmuntables, que no podran tenir més de 50 metres quadrats de superfície o el 20% de l’espai lliure de la parcel·la. Igualment, aquests elements hauran d’estar separats dels límits de la finca.

Mercadona contractarà 250 persones per la campanya d’estiu a Tarragona

Laboral l La companyia ofereix un salari de 1.685 euros bruts al mes

Redacció

Mercadona ha iniciat el procés de selecció per reforçar el seu equip de cara a la campanya d’estiu a les comarques de Tarragona. L’empresa busca incorporar un total de 250 persones per cobrir vacants als seus supermercats amb l’objectiu de garantir un servei òptim i adaptat a la demanda estacional entre juny i setembre.

Les ofertes d’ocupació ja estan disponibles al lloc web de la companyia. A les ofertes es descriuen les condicions del lloc de treball, com ara

un salari de 1.685 euros bruts al mes per a una jornada de 40 hores setmanals. També destaca la formació específica que reben les noves incorporacions a la plantilla des del primer dia, fet que permet desenvolupar les seves funcions amb eficàcia i seguretat sense necessitat d’experiència prèvia.

Un altre dels aspectes més valorats per la plantilla de la companyia és la planificació horària. L’empresa lliura els horaris amb antelació per facilitar la conciliació personal i estableix diverses possibilitats de jornades setmanals

segons el tipus de contracte. Aquesta flexibilitat permet als treballadors organitzar millor el seu temps i adaptar-se a les necessitats de l’empresa durant la temporada alta.

Les noves incorporacions passaran a formar part d’un equip amb vocació de servei al client i capacitat de millora constant, assegurant que tant els ‘Caps’ (com la companyia denomina internament els clients) com els empleats tinguin una bona experiència durant la campanya d’estiu.

La cadena té 33 supermercats a les comarques de Tarragona, 7 dels quals a la ciutat

Les piscines infantils inflables de menys de 4 metres quadrats no estan contemplades dins l’ordenança.

La normativa impulsada per l’Ajuntament també recull algunes consideracions per disminuir el soroll d’aquests elements. La coalcaldessa afirma que, darrerament,

Les piscines no podran ocupar més del 30% de l’espai lliure de la parcel·la

«han augmentat les queixes veïnals pel renou de la maquinària». Per aquest motiu, la normativa demana disposar aquests aparells, com la depuradora, en una edificació auxiliar o dins l’immoble. A més, aquestes edificacions hauran de comptar amb mesures per evitar soroll o vibracions, com una coberta insonoritzada o elements de suport amb esmorteïdors.

Finalment, el text també prohibeix subministrar aigua sense recirculació i obliga a instal·lar mecanismes de recollida als paviments. L’excés d’aigua no podrà connectar-se al clavegueram.

Amb tot, Muntadas apunta que aquesta ordenança persegueix «que no sigui tan fàcil construir piscines» alhora que busca una millor convivència entre els veïns. El text pendent d’aprovar, només s’aplicarà a les piscines de nova construcció.

de Tarragona i la resta a les poblacions d’Altafulla, Amposta, Calafell, Cambrils, Creixell, Cubelles, Deltebre, L’Hos-

L’ACA dona 24 ajuts per reduir el risc d’inundacions

Recursos l L’Agència

Catalana de l’Aigua (ACA) ha resolt la convocatòria d’una nova línia d’ajuts per a la redacció de projectes destinats a minimitzar el risc d’inundacions en zona urbana. La partida pressupostaria d’aquesta línia és de 2,1 milions d’euros. A les comarques de Tarragona s’han atorgat 24 subvencions. Els ajuts, a més de definir mesures per reduir el risc d’inundacions d’origen fluvial en tram urbà, serviran per agilitzar els tràmits d’execució d’obres en les futures ordres de subvenció. Entre aquestes destaqien 54.938,86 euros a l’Ajuntament de Reus per a l’estudi hidràulic i d’alternatives del parc de la Festa; 13.930,64 euros per a la millora del Barranc de les Castellanes a la Torre de Fontaubella o 18.064,88 euros a per arranjar i consolidar el mur del torrent del municipi de Llorenç del Penedès. ACN

Vimbodí i Poblet rep un ajut per conservar Les Monges

pitalet de l’Infant, L’Ametlla

Patrimoni l L’Ajuntament de Vimbodí i Poblet ha resultat beneficiari d’una subvenció per a l’execució d’obres de restauració i consolidació d’immobles de notable valor cultural, atorgada pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ajuda es destinarà a la restauració del Col·legi del Sagrat Cor, conegut com a ‘Les Monges’, una donació de la família Gil Moreno de Mora. Aquesta subvenció triennal ascendeix a 182.608,29 € per a la «consolidació i restauració de l’immoble», una intervenció urgent per reforçar l’estructura de la coberta, que es troba en perill. Aquesta fase s’emmarca dins un Pla Director que té com a objectiu la rehabilitació de tot el conjunt d’edificis, patis i jardins de l’antic col·legi. La concessió s’ha fet en base a l’estudi i l’avantprojecte redactats per Magda Saura Carulla. Redacció

de Mar, La Ràpita, Montblanc, Mora d’Ebre, Reus, Salou, Tortosa, Valls i Vila-seca.
Imatge d’arxiu d’un treballador de Mercadona. Cedida
de diversos xalets amb piscina a Altafulla. ICGC

La fira més gran de Playmobil i LEGO torna a l’Hospitalet de l’Infant

El certamen arriba aquest cap de setmana al pavelló esportiu amb més superfície d’exposició

Aquest cap de setmana, el 22 i 23 de març, l’Hospitalet de l’Infant acull la tercera edició de l’HospiBrick & Click, la fira conjunta de LEGO i Playmobil més gran de Catalunya. Aquests dies, al pavelló esportiu, ubicat al carrer Tivissa 6, es podran veure 15 diorames de Playmobil i uns 80  metres quadrats d’exposició de LEGO (una vintena més que l’any passat), muntats per membres de les associacions Somosclicks (Playmobil) i Hispalug (LEGO), procedents de Catalunya, la Comunitat Valenciana, Navarra, Andalusia i Alemanya. En total, hi haurà més de 200 metres quadrats d’exposició, tres parades de venda d’aquestes joguines i una zona de jocs amb bricks de LEGO.

Com a novetat d’aquesta edició, hi haurà un espai de pinta i acoloreix per als infants i un concurs infantil de muntatge de diorames de LEGO i de Playmobil, per a nens i nenes de fins a 14 anys d’edat. Novament, la fira comptarà amb hores tranquiles, amb entrada exclusiva de les persones amb neurodiversitat. Durant aquesta «hora tranquil·la», prevista per al dissabte 22 de març, de les 16 a les 17 hores, es reduirà la intensitat lumínica i acústica del pavelló esportiu, perquè aquest col·lectiu pugui gaudir de la fira en un ambient de calma, sense soroll i sense tanta gent al seu voltant. Enguany, així mateix, hi haurà dues hores tranquil·les més per a aquest col·lectiu i per a públic en general: el dissabte i el diumenge, de 10 a 11 hores. Els horaris d’obertura generals seran: el dis-

sabte 22 de març, de 10 a 13:00 h i de 17 a 20 h; i  el diumenge 23 de març, de 10 a 13:00 h i de 17 a 19 h. L’entrada tindrà un preu d’1 euro i per als menors de 10 anys serà gratuïta.

Amb l’entrada numerada a la fira, els visitants participaran en sortejos de sets Playmobil i Lego que es faran cada dia. A més, el diumenge 23 de març, a les 18 hores, se sortejaran 4 figures XXL de Playmobil.

Com a novetat, hi haurà un concurs de diorames de LEGO i Playmobil per a infants de fins a 14 anys

Per participar en els sortejos d’aquestes figures, a partir del dijous 13 de març, s’haurà de passar a recollir per l’Oficina de Turisme de Cal Forn de l’Hospitalet de l’Infant, per la Casa de la Vila o pels comerços locals adherits a la campanya una butlleta del ‘Joc del busca click’, emplenar-la correctament i dipositar-la a l’estand de Comerç de la fira. El joc consisteix a trobar 9 figures gegants de Playmobil que s’han amagat als aparadors de 34 establiments comercials de l’Hospitalet de l’Infant i anotar el número de l’establiment on es troba cadascuna. Qui empleni correctament la butlleta, a més de poder participar en els sortejos, rebrà un click de Playmobil de regal a l’estand de Comerç de la fira (fins a exhaurir existències).

«Amb aquests sortejos i premis immediats volem incentivar i dinamitzar l’activitat comercial», explica la regidora de Comerç Sílvia Pujol, tot desitjant que la fira aplegui enguany tantes persones com les edicions anteriors o més i que serveixi per promoure el consum als establiments de restauració local. L’any passat, van visitar la fira unes 5.000 persones, del municipi i de fora, sobretot de la demarcació de Tarragona i de l’àrea metropolitana de Barcelona.

BBVA contribueix a l’emprenedoria rural amb els Premis als Millors Productors Sostenibles

Empresa l BBVA ha en gegat la sisena edició dels Premis BBVA als millors productors sostenibles d'Es panya, una iniciativa que re coneix el compromís i l'excel· lència dels productors que estan transformant el sector agroalimentari a través de pràctiques sostenibles. En aquest a edició, BBVA pre senta una nova categoria especial: el premi a la Millor

Iniciativa Jove de Producció Sostenible, dirigida a empre nedors de fins a 40 anys, amb l'objectiu de, a més de donar suport a pimes i autònoms, fomentar l'emprenedoria i el relleu generacional al sector agroalimentari. Com en edi cions anteriors, els premis es dirigeixen a productors d'ali ments en general que apostin per un model de producció sostenible. Dels 46 guanya

dors totals de les cinc edici ons anteriors, vuit han sigut catalans, i d'aquests, tres fo ren tarragonins. El primer va ser Riet Vell, produint arròs. El segon van ser les Granges Agrícoles Mas de Baix, pro duint nectarina 'Honey Top'. L'últim premiat va ser Fruites Verdcamp, que produeix frui tes i verdures. Els premis vo len visibilitzar les iniciatives transformadores. Redacció

Redacció
Imatge de la darrera edició de la fira. CEDIDA

Com el James Bond de Sean Connery, Marc Montalvo va aparèixer el passat dissabte per salvar el dia al Nàstic de Dani Vidal. El migcampista de Riudoms va ser el més llest de la classe i va aprofitar un moment de dubte després d’una centrada de Jaume jardí per marcar el gol de la victòria grana al minut 86. El triomf permet a l’equip establir-se al play-off d’ascens sumant la segona porteria a zero de la temporada i recuperant, d’aquesta manera, les bones sensacions després de setmanes de dubtes. Després d’un inici fulgurant del segon temps del Nàstic amb tres ocasions clares de gol, l’equip afrontava el tram final del duel amb la sensació que havia desaprofitat l’oportunitat de carregar-se un sòlid Barakaldo en defensa. Entre el mar de dubtes, va aparèixer Marc Montalvo. Pilota aturada que serveix Jaume Jardí, l’extrem del Barakaldo Pablo Santiago la baixa amb el braç i tothom es queda glaçat esperant la decisió de l’àrbitre. Aquest, ràpidament va gesticular que no hi havia res, però mentre que el col·legiat negava la pena màxima amb els braços, Montalvo ja s’havia despertat per executar un centre-xut que va acabar al fons de la xarxa. La sort va venir de Riudoms. El central Markel va desviar la trajectòria del tir amb el pit i Antoñín, murri, es va apartar per facilitat que la pilota arribés al seu destí mentre que el porter Unai Pérez es va quedar glaçat.

Aquesta diana va ser importantíssima. Suposava superar un rival directe, igualar el gol average, recuperar el camí de la victòria després d’un partit completament gris contra el Tarazona i refermar el fortí del Nou Estadi. A més, també va ser un premi personal per al de Riudoms. Aquest va ser el primer gol del jugador del planter grana al Nou Estadi en tota la seva història dins del club.

Futbol l El migcampista format al planter grana va ser el protagonista el darrer dissabte marcant el seu primer gol al Nou Estadi Costa Daurada

Marc Montalvo, des de Riudoms amb amor

Montalvo és un jugador tranquil. És d’aquells en el qual mostra un joc calmat, calculador i prudent, un estil en el qual la processó sempre va per dins. Per aquest motiu, lluny d’embogir per l’eufòria, el jugador va avançar cap al córner sense perdre de vista als seus companys i

Roc Vela, del CN Tàrraco, guanya cinc medalles al Campionat d’Espanya Infantil a Galícia

Natació l El CN Tàrraco va participar amb èxit en el Campionat d'Espanya de Natació Infantil d'Hivern celebrat a Pontevedra el darrer cap de setmana. El nedador tarragoní Roc Vela es va coronar amb un total de cinc medalles en les cinc proves que va participar. Concretament, es va proclamar campió estatal als 200 i als 400 metres

lliures. A més, va sumar dues plates i va culminar amb un bronze que el van situar en la 4a posició al millor rendiment per punts. D'altra banda, Francisca Peinado també va participar en el torneig per primera vegada com a nedadora infantil. Peinado va assolir dues finals B i va batre dues marques personals en el seu debut. Redacció

va mostrar un somriure d’orella a orella mentre que Antoñín i la resta l’enfonsaven en una gran abraçada. Va ser el final d’un partit rodó en el qual també va tenir temps per evitar un gol del Barakaldo després d’interceptar un contraatac ja a l’àrea petita de Dani Rebollo.

En el postpartit, el riudomenc va descriure la situació del gol amb un somriure: «M’havia posicionat dins de l’àrea per veure si podia pescar alguna cosa. Després de la centrada, vaig reclamar unes mans que, per a mi, era penal. Al final em va caure als peus i xuto pensant que vagi en

El primer

El primer gol de Montalvo va ser durant la temporada 2022/2023 a Las Gaunas

direcció a la porteria i per sort ha entrat».

Primer gol a casa, segon de grana Montalvo no és un migcampista que acostuma a apropar-se a la porteria contrària. Després de tres temporades al primer equip, el riudomenc ha destacat com a jugador posicional que li agrada fer la feina bruta. En poques ocasions arriba en segona línia per rematar, i, de les que té, normalment busca connectar amb un altre company per completar la jugada. Montalvo és dels qui s’esforça perquè l’equip brilli, més que protagonitzar ell les accions, i aquest paper brilla en el seu control del joc. Amb tot, el jugador grana ja es va estrenar amb el primer equip. Va ser el 29 d’octubre del 2022 a Las Gaunas. Montalvo va obrir la llauna també a partir d’una jugada a pilota aturada. Pedro del Campo va passar en curt a la frontal i allà, també amb l’esquerra, Marc Montalvo va posar el 0-1 amb una rematada directa.

Engranatge clau al Nàstic Han hagut de passar més de tres anys perquè el riudomenc aconseguís el segon gol. En tot aquell temps, ha passat de ser titular indicutible i jugador més brillant d’una temporada difícil, a haver de lluitar per la posició el curs passat amb Borja Martínez, Óscar Sanz i Ander Gorostidi. Enguany, Montalvo s’ha convertit en una peça indispensable a l’engranatge grana. Per això la direcció esportiva va ser ràpida per rebutjar l’oferta del Real Betis el darrer estiu.

El riudomenc encara té molt per dir aquesta temporada. Montalvo continuarà amb la granota de treball amb l’objectiu de superar el Zamora entre cella i cella.

Tres medalles per al Tarraco

El jugador del Nàstic, Marc Montalvo, celebrant el gol amb Pol Domingo i Antoñín. Nàstic/Joan Baseda
Judo l El Club Dojo Tarraco va assolir tres medalles en el Campionat de Catalunya Cadet de Judo celebrat al Vendrell el dissabte. Emma Castillo va guanyar l'or i Anna Carrasco i Sebastian Rojas van sumar un bronze cadascú. Redacció/Cedida
al Vendrell
L’entrenadora Sílvia Díez i els nedadors Roc Vela i Francisca Peinado. Cedida

María Lázaro, campiona d’Espanya de Marató

Atletisme l María Lázaro, de l'Athletic Track Tarragona, es va proclamar campiona d'Espanya de Marató el darrer cap de setmana amb la seva participació a la Marató de Barcelona 2025. L'atleta vinculada al Servei de Pediatria de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, va assolir un temps de 2 hores, 38 minuts i 37 segons per emportar-se l'or. Redacció/Cedida

El Riudoms es recupera superant el Mislata

Futbol l El Riudoms va aconseguir tallar la ratxa negativa a la Tercera Federació amb una victòria contra el Mislata CF per 4-1. Les riudomenques acumulaven una dinàmica d'onze partits seguits sense guanyar i ho van superar diumenge. Lucia Acero va obrir la llauna amb l'1-0 i Ainhoa Olivera, Noa Cobos i Sara Roca van completar la golejada final. Redacció/Cedida

L’ITF M25 Ciutat de Tarragona reunirà el talent jove del tennis

El Club Tennis Tarragona ho té tot preparat per celebrar la segona edició de l’ITF M25 Ciutat de Tarragona. Aquest esdeveniment reunirà el jove talent internacional del món del tennis en una competició d’alt nivell que encetarà aquest diumenge i s’allargarà fins al 30 de març. El torneig forma part del circuit de la Federació Internacional de Tennis (ITF) i acollirà jugadors de més de 20 nacionalitats. A més, tindrà un incentiu econòmic perquè hi haurà una dotació de 30.000 euros en premis.

Aquesta serà la segona edició de l’esdeveniment en terres tarragonines. El president del Club Tennis Tarragona, Lluís Salas, va destacar que «aquest torneig és la culminació d’un treball constant per oferir als nostres jugadors i a la ciutat un esdeveniment de primer nivell». A més, va apuntar que «gràcies a l’esforç de tots els treballadors, podem oferir unes instal·lacions en condicions òptimes i un ambient perfecte perquè els jugadors i el públic gaudeixin d’un gran espectacle». L’ITF M25 Ciutat de Tarragona promet alt nivell a la terra batuda, perquè hi participaran tenistes professionals entre les posicions 200 i 400 del rànquing mundial de l’ATP.

El conseller d’Esports de

Els diferents representants durant la presentació de l’esdeveniment.

Tots els partits de la competició seran gratuïts i d’accés lliure

l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler, va estar present a la presentació del torneig i va apuntar que «des de Tarragona Esports sempre estarem encantats de col·laborar i donar suport a esdeveniments com aquest. Els clubs i les federacions esportives són el veritable motor de l’esport de Tarragona». A més, va afegir que «ofereix als joves esportistes i a tota la ciuta-

dania l’oportunitat de viure en directe l’esport de primer nivell».

D’altra banda, Óscar Mas, de la Federació Catalana de Tennis, va definir que aquesta competició «és essencial perquè els jugadors puguin créixer sense haver de viatjar constantment». Finalment, la representant territorial de l’Esport de la Generalitat a Tarragona, Estefania Serrano, va apuntar que «esdeveniments com aquest són clau per promocionar l’esport i reforçar el nostre territori com a referent en el món del tennis». El Club Tennis Tarragona estarà representat fins

entre els participants en el torneig, un fet que servirà per donar experiència els joves jugadors tarragonins.

El calendari definit

La competició es disputarà en diverses fases: la fase prèvia tindrà lloc del 23 al 25 de març amb un quadre de 64 jugadors, mentre que la fase final, amb un quadre de 32 participants, es jugarà del 25 al 30 de març. La competició de dobles es desenvoluparà del 24 al 28 de març, amb la final programada per al divendres 28. Un dels principals atractius del torneig és l’accés gratuït.

Redacció
Tennis l La competició arrencarà diumenge i s’allargarà fins al 30 de març
Ajuntament de Tarragona

Mazón es fa seva part de la tesi de Vox per acordar l’aprovació dels pressupostos valencians

Política l El pacte eliminarà partides destinades al desenvolupament sostenible o la memòria històrica

EFE

El president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, ha anunciat un acord amb Vox per a aprovar els pressupostos autonòmics per a 2025 en un pacte que Santiago Abascal lloa per anar en la «direcció correcta» i que Gènova també recolza públicament, mentre l’oposició el censura i el Govern espanyol el titlla de «vergonya». Els vots de Vox són imprescindibles perquè aquests «pressupostos de reconstrucció» després de la DANA tirin endavant per majoria absoluta i Mazón espera concretar-los en els pròxims dies.

Des de Vox ja s’ha anunciat que negociaran amb el PP uns pressupostos que eliminin «totes les subvencions a ONG de suport a immigració il·legal», incloguin un pla de retorn d’immigrants irregulars, eliminin totes les partides destinades a Agenda 2030 i Desenvolupament Sostenible, retallin «de manera significativa» les subvencions a la

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡Muchas felicidades Ángela! ¡Disfruta rodeada de tu gente y de las personas que te quieren!

promoció del valencià i suprimeixin totes les partides destinades a Memòria Històrica, entre altres condicions. Aquests comptes, que

El PSOE continua superant el PP, segons el CIS

Política l El baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de març situa el PSOE (34,5% dels vots) com a guanyador d'unes hipotètiques eleccions, i manté l'avantatge de 5,3 punts dels socialistes respecte del PP (29,2%) que ja recollia l'anterior sondeig. Les dues grans forces espanyoles guanyen pes. Vox perd 1,6 punts. ACN

s’aprovaran aquest dijous al Consell per a la seva remissió a les Corts, «no poden esperar ni als qui fingeixen altura de mires», ha dit Mazón en

al·lusió al PSPV, del qual ha criticat «la seva falta d’autonomia i criteri propi», al mateix temps que ha acusat a Compromís d’«apropiar-se

El 67,8% dels ciutadans de l’Estat es mostra favorable a la creació d’un exèrcit europeu

Món l El 75% creu que la Unió Europea ha d'incrementar la seva capacitat de defensa

ACN

El 67,8% dels ciutadans de l’Estat es mostra a favor de la creació d’un exèrcit europeu, i el 75% considera que Europa ha d’augmentar la seva pròpia capacitat de defensa. Així ho recull el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de març. El 77,2% dels enquestats considera que la relació entre la UE i els EUA canviarà fruit de la presidència de Trump, i d’aquests el grup més nombrós pensa que aquest canvi serà negatiu per a Estats Units (46,5%) i per a Europa (55,6%). A més,

la majoria (57,8%) creu que la Unió Europea no té capacitat defensiva suficient davant possibles agressions per part d’altres països. Segons l’enquesta, un 75% dels ciutadans està d’acord amb que la UE ha d’augmentar la seva pròpia capacitat de defensa, mentre que un 19,2% considera que no és necessari. Pel que fa a la creació d’un exèrcit europeu, el 67,8% es mostra a favor de la proposta, mentre que el 24,1% en contra. El 65,9% dels ciutadans està «bastant preocupat» (41,2%), o «molt preocupat» (24,7%) per la situació a Ucraïna.

gons afirmen aquestes fonts, «són conseqüents» amb la manera de pensar del PP i amb les posicions que han defensat. El portaveu popular Borja Sémper, afirma que espera que el pacte «calmi el soroll existent entorn de la seva figura» i que desemboqui en pactes pressupostaris en altres comunitats.

Crítiques al pacte

Gènova avala el pacte, mentre que el govern espanyol ho titlla de «vergonya»

d’un dolor que és de tots».

Segons Mazón, l’acord amb Vox no és només de pressupostos sinó que és un pla d’impuls de la Comunitat: cerca dotar de recursos per a fer front a l’«ingent» esforç econòmic necessari per a garantir una recuperació «àgil i efectiva».

Aval de Gènova

Des de la seu central del PP s’ha donat suport a aquest acord després d’unes negociacions que el partit d’Alberto Núñez Feijóo coneixia i secundava. Fonts del PP afirmen que Gènova estava al corrent de les negociacions i coneixia els diferents moments pels quals van passar. Els plantejaments que han permès avançar en la configuració dels pressupostos, se-

Des del Govern espanyol, fins a sis ministres han criticat l’acord. La titular de Ciència i secretària general del PSPV-PSOE, Diana Morant, ha afirmat que aquest «pacte de la vergonya 2.0» és «una nova exhibició» que Feijóo i el PP estan «lliurats a Vox» i ha tornat a reclamar un avançament electoral, «l’única solució a tanta indignitat», perquè, ha manifestat, ja no és suficient que Mazón dimiteixi.

Per part de Compromís, Joan Baldoví qualifica de «lamentable» la declaració institucional de Mazón, a qui veu «empestat, a qui no vol ningú, però capaç de vendre la seva ànima a Abascal per a guanyar temps» perquè només li importa «salvar-se ell, continuar aforat per no ser arrossegat la instrucció judicial». Sumar ha acusat Feijóo de ser còmplice de Mazón en «regalar els pressupostos valencians a Vox», mentre que Podem assegura que són uns comptes que usarà el PP en el seu conjunt per a «continuar robant».

La UE compromet prop de 2.500 milions de suport a Síria i països veïns per dos anys

Món l Brussel·les es reunirà a Damasc amb representants de la societat civil siriana

ACN

La Unió Europea va anunciar ahir el compromís d’entregar prop de 2.500 milions d’euros de suport a Síria i països veïns entre 2025 i 2026 després de la caiguda del règim de Bashar Al-Assad. En la novena conferència per al futur de Síria celebrada a Brussel·les, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va subratllar que el país passa per «un moment crític» i va animar a la resta d’actors presents en l’acte que intensifiquin la seva ajuda. La dirigent alemanya també anuncià que, per pri-

mera vegada, la Comissió Europea celebrarà una reunió a Damasc amb representants de la societat civil siriana. «Tots els sirians es mereixen que se’ls tingui en compte per al futur» va reivindicar Von der Leyen. Segons va especificar posteriorment l’alta representant per a la política exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, la Unió Europea destinarà aquest 2025 fins a 720 milions d’euros en suport a la població siriana, així com a refugiats del país i a comunitats «vulnerables» residents en països veïns com el Líban, Jordània i l’Iraq.

Carlos Mazón durant l’anunci de l’acord amb Vox pels pressupostos. EFE/Manuel Burque

A Reus plou poc, però pel que plou, fem prou

Reus és una ciutat que ha conviscut històricament amb la sequera i la manca d’aigua. A causa del creixement demogràfic, a les dècades dels anys setanta i vuitanta es van implantar restriccions d’ús, arribant a disposar de tan sols tres hores de subministrament d’aigua al dia. Però la nostra ciutat sempre ha fet els deures i ha invertit en infraestructures per garantir l’abastiment d’aquest bé tan preuat a la ciutadania, amb responsabilitat i solidaritat com a principals premisses.

L’aprofitament i la creació de pous i minats va començar a prendre rellevància a principis del segle XIX i ha continuat sent transcendental avui dia. Prova d’això és que Aigües de Reus els està recuperant i condicionant-ne diversos per injectar aigua a la xarxa. Actualment s’està obtenint aigua d’una vintena de pous, i s’està treballant per incorporar-ne més. Tot just aquests dies s’està posant en marxa la planta potabilitzadora que farà possible la injecció d’aigua de boca de la mina del barri Fortuny a la xarxa d’abastament. També s’està instal·lant una xarxa de distribució d’aigua no potable per al reg del Parc dels Capellans, l’entorn del camí de Riudoms i la zona enjardinada de les piscines municipals, així com per al seu ompliment i reompliment. Tot plegat permetrà guanyar anualment més de 250.000 metres cúbics d’aigua per a ús de boca durant els anys sense sequera, és a dir, l’equivalent al consum d’unes 7.000 persones al dia. Amb un pressupost de prop de mig milió d’euros, dels quals una bona part han estat subvencionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquest és només un dels projectes que aquest 2025 impulsarà Aigües de Reus per millorar l’eficiència de la xarxa, diversificar fonts de subministrament i apostar per l’aigua de quilòmetre 0. Les inversions previstes per aquest any superen els 2,1 milions d’euros i són una prova clara que, tot i tenir imposada cap restricció del consum d’aigua de boca, des de l’Ajuntament de Reus estem compromesos en millorar la gestió dels recursos hídrics i som altament responsables. Una altra evidència és que tot i que en una situació òptima Reus s’abastiria de tres fonts de subministrament, l’aigua provinent de l’Ebre mitjançant el Consorci d’Aigües de Tarragona (amb més d’un 65%), els pous i minats de la ciutat (10-12%) i el sistema Siurana-Riudecanyes (20%), sumem ja dos exercicis sense utilitzar ni una sola gota, mostrant la nostra solidaritat amb el territori.

Per continuar treballant en aquesta línia, l’any 2017 vam proposar a l’Agència Catalana de l’Aigua impulsar una estació regeneradora d’aigua a la depuradora de Reus, per substituir part de l’aigua de l’embassament de Riudecanyes emprada per al reg de la Comunitat de Regants. Des de l’Ajuntament de Reus estem fent el seguiment d’aquesta intervenció, que tot apunta que serà una realitat el 2027 i que considerem un projecte de territori i vital per la supervivència del sector de l’agricultura de la nostra comarca.

A Reus seguirem desenvolupant aquest model sostenible i modèl·lic de la gestió de l’aigua, tenint en compte que som responsables amb el territori, l’agricultura i el consum, i que continuarem invertint en infraestructures per garantir l’abastiment d’aigua de qualitat. A Reus plou poc, però pel que plou, fem prou.

Daniel Rubio Angosto

Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus

Ak Editorial k

La marca de Reus

Reus no li falten elements per a promocionar-se. La ciutat està estretament vinculada al llegat del modernisme i de Gaudí, a la cultura del sector del vermut, o a l’agrícola de l’avellana. Fins i tot hi ha un llegat històric, més complicat d’assumir, però que no deixa de ser una porta de coneixement de la localitat, com és el seu il·lustre General Prim. Tot això sense obligar que el tarannà reusenc està estretament vinculat al seu esperit comercial. Però aquests no són els únics ítems de treball amb els quals Reus pot vendre’s a l’exterior. L’esport, la cultura, les tradicions... L’Ajuntament reusenc vol aconseguir que en el fu-

tur, la projecció de la ciutat tingui objectius unificats tant des del vessant públic com del privat i que hi hagi un objectiu molt més clar i definit. Fins i tot des del mateix consistori caldrà treballar de manera més coordinada que fins ara per aconseguir sumar tots els esforços que aquesta projecció pretén. Hi haurà, han anunciat, una nova ‘marca de ciutat’. No serà una tasca senzilla, perquè ha de representar no només un conjunt patrimonial o històric, sinó també social o de promoció econòmica. L’avantatge és que Reus compta amb un potencial inherent que ha de permetre trobar diverses propostes per assolir aquesta nova marca.

El català agonitza, salvem-lo!

Recentment s’ha publicat l’enquesta d’usos lingüístics amb unes dades demolidores: tan sols un terç de la població de Catalunya parla en català habitualment. Del 36,1% del 2018, hem baixat al 32,6% el 2023, però és que el 2003 hi havia un 46% de parlants habituals de català!

Paradoxalment, tenim el nombre més alt de persones que saben català, en termes absoluts. Alguna cosa falla. En les últimes dècades, Catalunya ha experimentat un gran creixement de població provocat pels fluxos migratoris – no pas per la natalitat – . Entre 2003 i 2023, la població nouvinguda ha passat del 9,3% al 22,5%. I molta d’aquesta població nouvinguda, sobretot els petits en edat escolar, han après el català.

No obstant, molts no veuen la necessitat o la utilitat d’usar-lo, perquè molts catalans tampoc usen la llengua en el seu dia a dia. Consegüentment, no és tant qüestió que s’ensenyi el català (que segurament també i calen com més cursos millor per a la població nouvinguda adulta), sinó que es vegi que socialment i laboralment el català és un requisit i una oportunitat.

Un exemple: de què serveix que l’Ajuntament de Tarragona, amb la

Ramon Vilaltella i Bosch

Jurista i economista, expresident del PDeCAT a la ciutat de Tarragona

nova OfiCAT (Oficina de Promoció del Català), organitzi cursos per a nouvinguts, si en tots els complexos esportius municipals les classes dirigides es fan en castellà?

De què serveix que l’Ajuntament de Tarragona, amb la nova OfiCAT (Oficina de Promoció del Català), organitzi cursos per a nouvinguts, si en tots els complexos esportius municipals les classes dirigides es fan en castellà?

O un altre exemple: immersió lingüística en català a les escoles, però cada cop hi ha més mestres i professors que utilitzen el castellà. No s’hauria de controlar i assegurar el compliment efectiu de la immersió en català?

Dos exemples de propostes per ensenyar català afectades per actuacions de l’Administració que ajuden a la percepció que la nostra llengua no és necessària, socialment ni laboralment. Les

Administracions no només han de promoure l’ensenyament del català sobre el paper, sinó també el seu ús efectiu. Una altra possible causa del retrocés de la llengua pot ser el procés independentista. Els partits processistes han estat més ocupats en “fer la independència” i el simbolisme, que en gestionar el país. I ara en veiem les conseqüències. I els partits espanyolistes o constitucionalistes no en són menys responsables, ja que han fet de la llengua una arma política. Aquestes forces han atacat la immersió i han promogut la divisió de la societat catalana entre els que parlen català i els que parlen castellà, en lloc, de celebrar l’enriquiment cultural que suposa tenir una llengua pròpia, el català. És hora de tornar a ‘fer país’, com deia el president Pujol, i que les Administracions regulin i, sobretot, actuïn en defensa del català. Perquè si mor la llengua catalana, que poc a poc s’està emmudint, morirà la nació catalana. I si mor la nació catalana, no serem res més que una regió administrativa com tantes, sense identitat pròpia.

Necrològiques

Tarragona

Angeles Pereira Talavera.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Carmen García Inglés.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Benito Berdun Gallardo.

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 14 h al Tanatori.

Jaume Ruiz Agustí.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.

Reus

Maria Molina Viedma.

Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.

Dolors Teruel Sanchez.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h a la Parròquia de la Immaculada Concepció.

Pilar Tolós Albiach.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Pilar Monteverde Vallespinosa.

Ha mort als 105 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia

Prioral de Sant Pere Apòstol.

El Vendrell homenatja els deportats als camps nazis

Història l Dissabte es van col·locar 10 llambordes en memòria dels 17 vendrellencs

Redacció

El Vendrell va commemorar la memòria dels disset ven drellencs deportats als camps de concentració nazis el pas sat dissabte, 15 de març, col· locant les deu primeres llam bordes al municipi.

A les nou del matí es va iniciar l’itinerari urbà de col· locació, en el qual van parti cipar activament les famílies dels deportats, ja que l’acte tenia la doble voluntat d’ho norar no tan sols les víctimes vendrellenques del nazisme, sinó també les seves famílies.

Cada llamborda, anomena

des Stolpersteine, que ‘signi fica pedra que fa ensopegar’, té gravat el nom complet de la persona, l’any de naixe ment i l’any de deportació, el camp de concentració on va ser enviada i la seva situació final, assassinada o allibera da.  El projecte Stolpersteine incideix en la importància de recordar a les víctimes del nacionalsocialisme com a fet essencial per construir una societat més justa i co hesionada i ajudar a recor dar el nostre passat recent i la història comuna d’Europa. Les llambordes s’emplacen davant de la residència on va

néixer la persona homenat jada o en el darrer lloc on va viure en llibertat a Catalunya.

Els homenatjats Els vendrellencs homenat jats en aquesta primera fase van ser Joan Aliau Turdiu i Joan Aliau Vilanova (carrer de l’Om, 51), Salvador Esvertit

Forcada (carrer de Mar, 57), Rafael Manuel Jané Borràs (carrer de Colom, 43), Joan Mallofré Nin (carrer de l’U d’Octubre, 11), Pere Recasens Riambau (carrer de la Barce loneta Baixa, 26), Josep Rius Fortuny (carrer de la Cristina Baixa, 94), Jaume Socias Fi gueras (Baixada de Sant Mi

quel, 5 7), Jaume Tous Salvó (carrer d’Albinyana, 28) i Joan Vallvé Tusquellas (carrer de les Roquetes, 11).

A més de les deu col·locades dissabte, es preveu que l’any vinent n’arribin set més al municipi per instal·lar les i recordar els vendrellencs de portats als camps nazis.

Imatge de la participació de familiars en la col·locació d’una llamborda commemorativa. Aj. del Vendrell

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Posa molta cura en la manera de tractar a la parella, les coses del cor avui estan una mica regirades qualsevol paraula amb doble sentit podrà ferir-li.

LLEÓ

23/07 al 22/08

La teva imatge continua brillant amb molta intensitat fent-te guanyar amics èxits, avanci. El cinema amb els amics o la parella és un bon pla.

22/11 al 21/12 SAGITARI

Hi haurà molta activitat en el teu camp laboral els contactes reunions seran nombroses i rendibles. Canviaràs la teva tàctica de treball.

TV local

20/04 al 20/05

No esperis de la societat o de les teves amistats la total comprensió que avui necessites, només en la teva llar o amb els més pròxims.

VERGE

23/08 al 22/09

Et veuràs obligat a realitzar moviments viatges aquesta súper activitat social et farà gastar molta energia. Controla més la dieta.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Una forta energia vital naixerà dins de tu que no sols et guiarà per nous camins, a més potenciarà la necessitat de profunds canvis.

10:30 Va passar aquí. Catalunya

11:00 180 Graus

11:30 Cercle central (r)

12:00 Teló de fons

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Cercle central (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Gastromòbil 2025

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Cercle central (r)

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Qui cuina avui?

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Cercle central (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

Jornada bastant tibant en la qual els col·laboradors més directes no estaran a l’altura de les circumstàncies. Utilitza la paciència. Demostra amor.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Romàntiques notícies llunyanes t’arribaran amb elles una alteració del teu estat emocional. Ves amb compte en els passos que dones.

20/01 al 18/02 AQUARI

Tant en la llar com en el treball rendiràs de gom a gom obtindràs uns resultats molt apetibles. Tota la teva activitat serà recompensada.

21/06 al 22/07 CRANC

Intenta no enfrontar-te de manera directa als teus oponents o a les persones que no estiguin d’acord amb tu. Cerca el camí intermedi.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

El teu mateix produiràs alguns canvis en el teu ambient professional o casolà per necessitats pràctiques. En un principi no hi haurà mutu acord.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Els esdeveniments en el teu món familiar seran els que et potenciïn la realització dels teus objectius. Coneixeràs a una persona que t’ajudarà.

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 Concerts privats

11:00 La tertúlia del Dorsal 12

11:30 Aventurístic

12:00 Concerts privats

12:30 Aventurístic

13:00 Concerts privats

13:30 La tertúlia del Dorsal 12

14:00 Notícies 12

14:30 La tertúlia del Dorsal 12

15:00 Aventurístic

15:30 Concerts privats

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Qui cuina avui?

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:45 Com la nit el dia. On tour

21:00 Teló de fons

21:30 [RE]Poblem

22:00 Notícies 12

22:30 Com la nit el dia. On tour

23:00 Teló de fons

23:30 [RE]Poblem

00:00 Notícies 12

Sudoku

HORITZONTALS: 1. Menestral que fabricava hams, pescador d’ham. Nom de qualsevol cnidari marí. 2. Primera dona. Administració ordenada dels béns. 3. Monument prehistòric típic de Mallorca. Clorur de sodi. 4. Existia. Tro sense final. Senyal, al revés. 5. Marca registrada. Ser més o menys bleda. Vocal. 6. Pertanyent als èquids. Element radioactiu. 7. Cèrvid, al revés. Instrument semblant a la pandereta. Talment. 8. Piga sense extrems. Actini. Cinc-cents. Té una acidesa desagradable. 9. Sumptuós. Enmig del peu. La primera de dues. 10. Mescla de cera i pega. Utilització continuada. És seu. 11. Nota musical. Fan sense cap. Abans del segon. 12. Batega fins a l’últim segon. Prenia una cadira. Lletra. VERTICALS: 1. Mot que procedeix d’un ètim diferent. Mil cent. 2. Avariciós. No. 3. Joc de destresa. Gela a mitges. Marca registrada. 4. Enmig del gel. Vocal. Gel sense el mig, al revés. Rusc d’abelles girat. 5. Repeticions que es fan sentir. 6. Anyell. Fet sense una lletra. Una de més. 7. Acció de tocar per baix. Una vocal. Edició inacabada. Lletra grega. 8. Negació invertida. Auxili compassiu. Atenció a vetllar d’algú. 9. Fer un ressalt o un solc helicoidal. Vocal. Afirmació. 10. Subjectar un vaixell. Pronom, al revés. 11. Color morat. Arran, al revés. Telèfon. 12. Article que denota una nota.Té cura dels infants.

TARRAGONA:

Sanz Sanz, Fermi Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Giné Anguera, Noemí Passeig Prim, 10 Telèfon 977 316 105.

SALOU:

Dahlstrom, Andrea Carles Buigas, 14. Telèfon 977 381 363.

VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Vidal Cañas, Núria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712.

VALLS:

Galimany, Roman Plaça Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597.

EL VENDRELL:

Pelegrí, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia el cel estarà entre poc i mig ennuvolat al Pirineu, al Prepirineu oriental i a punts de la Catalunya central, molt ennuvolat o cobert al terç sud i entre mig i molt ennuvolat a la resta del país. A partir d’aleshores quedarà molt ennuvolat o cobert en general.

Temperatura

La temperatura mínima serà lleugerament o moderadament més alta. Per la seva banda, la temperatura màxima serà semblant o lleugerament més alta, sobretot al litoral i al prelitoral.

Anuncis classificats REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO

Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

TERÀPIES

SABES QUE TU SALUD DEPENDE DE LOS CAMPOS ENERGÉTICOS? Deja que te ayude. Se cobra la voluntad. Tel: 696.544.751

MASSATGES

DULCES MASAJES COMPLACIENTES. Tel. 613.458.067 SALIDAS

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087

MASAJES. RELAX. SALOU. Tel: 641.492.358

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

CARLOS. MASSATGE COMPLET. Tel: 660.605.687

ANGEL. MASAJE sensitivo. Tel. 678.858.418

MASAJES RELAJANTES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

SALIDAS. MASAJES RELAJANTES. Tel: 624.124.250

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12

MAESTRO KINA AFRICANO Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual.

Mots encreuats
Avui felicita als que es diuen: Ciril de Jerusalem Salvador d’Horta.

Som als anys vuitanta, a la Barcelona preolímpica. Una metgessa resident detecta un fet sorprenent: en dies aleatoris, i sense cap connexió aparent, s’acumulen a les urgències casos de crisis d’asma. Els pacients són persones que pateixen asfíxia i un empitjorament sobtat de la seva condició asmàtica crònica. Es van repetint les epidèmies, totes pràcticament idèntiques. Passaran més de dos anys fins que els investigadors acabaran posant el focus en les activitats del port. Finalment, i després de dur a terme una investigació seguint mètodes gairebé detectivescos, els responsables sanitaris acabaran determinant el focus del problema. Un cop localitzat, es reduirà dràsticament el nombre de malalts d’UCI per asma dels hospitals barcelonins. Aquest descobriment, a més, acabarà tenint una repercussió mundial, perquè servirà de drecera per a estudis posteriors.

Aquest és només un dels deu casos que la periodista barcelonina Laia Brufau Pla recull en el seu llibre Desafiant l’invisible. Relats emocionants de grans amenaces sanitàries, publicat aquest mes de febrer amb el segell Ara Llibres. En el seu treball, Brufau recupera deu casos reals que han posat en escac la salut de la població catalana en els últims anys. A partir d’una recerca periodística basada en testimonis inèdits, s’endinsa en la investigació i la gestió de les emergències sanitàries per descobrir el que sovint no es veu del sistema de salut. La narració posa el focus en epidèmies que, al llarg de la nostra història, han tingut un impacte mèdic i social de llarg abast, amb casos com el del revifament de la diftèria després de trenta anys adormida, la irrupció explosiva

Llibres Aquest dimarts a les 19 h Laia Brufau presenta a Abacus Tarragona el seu llibre ‘Desafiant l’invisible’ (Ara Llibres)

Deu casos reals protagonitzats per ‘detectius de malalties’

de la verola del mico, l’amenaça de l’Ebola o de la legionel·la, el bacteri lent o silenciós. També hi ha espai per al virus de la sida i, per descomptat, per a la covid. En cada capítol, els professionals de la salut pública despleguen els seus perfils de

detectius de malalties. D’aquesta manera, la recerca epidemiològica s’assimila a una investigació policíaca: al ritme d’un true health crime, cada capítol recorre la gestió i l’exploració d’aquestes emergències, des de la descripció de l’amenaça i els seus antecedents, fins a l’abordatge i la resolució. Cadascun dels casos va acompanyat d’un comentari científic de professionals de prestigi experts en la matèria que s’hi abor-

da, testimonis ineludibles per subratllar la importància de la salut pública en les nostres vides. Hi trobem entre altres les reflexions i aportacions de professionals com Bonaventura Clotet, Oriol Mitjà, Magda Campins o Antoni Trilla. Laia Brufau, que és periodista de formació, és en l’actualitat directora de Comunicació i Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l’Institut Català de la Salut. Durant la pandèmia, el 2020, també va treballar donant suport en comunicació als titulars de la Secretaria de Salut Pública de Catalunya.

El pròleg del llibre el signa Carmen Cabezas, qui va ser secretària de Salut Pública de la Generalitat i subdirectora general de Promoció de la salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Cabezas assenyala que «en l’actualitat, l’epidemiologia i la salut pública enfronten nous reptes. Les malalties infeccioses emergents, la resistència als antibiòtics, els impactes del canvi climàtic i la superació dels límits planetaris en la salut són només alguns dels problemes que requereixen i requeriran enfocaments innovadors».

Laia Brufau presentarà Desafiant l’invisible aquest dimarts a les 19 h a Abacus Tarragona, en una conversa amb Yolanda Gracia Hernàndez.

‘True health crime’

Relata epidèmies investigades per professionals de  casa nostra

k El Vigilant del Camp

Breu història de l’electra nuclear

Gairebé ens ho van fer creure. El 1975 dos activistes danesos, Anne Lund i Søren Lisberg, van assolir una de les fites més importants del disseny de tot el segle vint-i-u, potser només a l’altura de la M de McDonald’s o de l’esperit alat d’Atena propulsat per Nike. Amb un fons groc, van dibuixar un sol somrient rodejat d’un lema que faria una fortuna: «Atomkraft? Nej tak». Sé què vol dir, gràcies al meu extraordinari do de llengües: «Nuclears? No, gràcies». La contracultura resistencialista de l’esquerra s’ho va fer seu, i durant els anys vuitanta les carreteres anaven plenes de Talbots Horizon i R5 amb l’enganxina simpàtica contra la profusió de l’energia atòmica de fissió del nucli. Va tenir cap efecte real, més enllà de l’estètic? Naturalment que no. Espanya es va omplir de centrals nuclears, com ja ho estaven França, Alemanya i els Estats Units.

A Catalunya ens en van tocar quatre, situades en dues localitzacions tarragonines, Ascó i Vandellòs. Cosa que va reforçar el greuge victimista i la creença popular de ser l’abocador del país. Que és veritat, com també ho és que les nuclears van salvar una comarca i mitja de la misèria i que l’esclat turístic i industrial de la província no es podria explicar sense les centrals. Això és bo o dolent? Doncs no ho sé. El que sí que sé, i ara sembla que tothom se n’adoni, és que no ens podem permetre el tancament nuclear programat imminentment en què s’ha entestat el govern espanyol (a contracorrent d’Europa, on tothom ja se n’està desdint). I la frase «no ens ho podem permetre» és literal: si ens carreguem les nuclears, no podrem pagar la llum. O com es diu en camptarragoní genuí, l’electra.

Miquel Bonet Escriptor

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist www.diarimes.com

Liciten la construcció de la passarel·la d’accés al Teatre Auditori Camp de Mart de Tarragona  Equipaments

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

L’Ajuntament no ha pogut vendre cap finca municipal en els últims dos anys  Tarragona

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

La neu es deixa veure durant el cap de setmana a Prades, Horta de Sant Joan i Arnes Natura

Distribució controlada:
Cristina Serret Alonso
Laia Brufau Pla és periodista i directora de Comunicació de l’ICS. Cedida

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.