Tarragona 4
Maria Mercè Martorell (PP): «El govern municipal ha anat creant problemes on no n’hi havia»
Reus 8
Els advocats reusencs reivindiquen la seva tasca col·legial i demanen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat
Durant la primera Comissió Bilateral entre la Generalitat i l’Ajuntament s’ha acordat començar a buscar les fórmules de finançament per formalitzar el trasllat
2 i 3
Florenci Nieto presenta la dimissió de PIMEC Comerç a Tarragona
Política l L’Ajuntament i el Govern acorden els terminis de la comissaria mixta de Battestini, que es preveu enllestir el 2027
Les administracions públiques es comprometen a construir 500 pisos de lloguer assequible a Tarragona pròximament. Es farà a través del programa de reserves de solars, un mecanisme de la Generalitat de Catalunya que permet destinar terrenys públics disponibles a la construcció de pisos socials amb un finançament de les promocions de fins al 100%. Aquest va ser un dels acords més destacats de la primera Comissió Bilateral entre el Govern i l’Ajuntament, que es va celebrar ahir i que es preveu reunir un cop a l’any. A la trobada hi van participar el conseller de Presidència, Albert Dalmau, i els secretaris generals de les àrees d’Educació, Cultura i Habitatge.
«Refermem la nostra aposta perquè la ciutat disposi d’habitatges socials a tots els barris», va expressar Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, després de la reunió. La Generalitat hi destinarà un solar al carrer Arquebisbe Pont i Gol i un altre al carrer Virginia Woolf. Per part del consistori, s’hi activaran dos solars situats al PP10 i un terreny al carrer Joan Fuster. A més, la Generalitat es compromet a estudiar el destí de dues finques més qualificades d’equipaments del departament de Patrimoni en els propers mesos. «L’habitatge és la principal barrera social actualment. Per a revertir-ho, volem treballar colze a colze amb el món municipal», va assegurar el conseller de Presidència.
La Comissió Bilateral també va tractar el projecte de comissaria mixta de Battestini. En aquest sentit, les dues administracions signaran un conveni que, segons expliquen, refermarà el compromís amb la infraestructura que compartiran la Guàrdia
de treballar entre les dues administracions. Gerard Martí
Participants a la Comissió Bilateral Generalitat - Ajuntament
Secretària general de la Presidència Eva Giménez
Secretària general d’Educació i Formació Professional Teresa Sambola Secretari General de Cultura Josep Maria Carreté
de Presidència Albert Dalmau
territorial del Govern a Tarragona Lucía López
i Mobilitat
«Serà una comissaria pionera. Els dos cossos compartiran metodologia»
Urbana i els Mossos d’Esquadra. «Tenim el projecte, els diners i l’obligació de fer-ho. Serà una comissaria pionera a Catalunya. Els dos cossos compartiran espai però també programa informàtic i metodologia. És exactament el que ens reclama la ciutadania», va exposar Viñuales. Les obres tenen un cost estimat de 2 milions d’euros i la redacció del projecte tècnic i direcció facultativa aniran a càrrec del Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya i la licitació i execució de les obres aniran a càrrec de l’Ajuntament.
La previsió és que el 2027 la comissaria estigui enllestida i operativa. «La Urbana de Tarragona, després de la de Barcelona, és la més rellevant al conjunt del país», va afirmar Dalmau. La voluntat és que també els dos cossos de seguretat facin patrullatge conjunt a la ciutat.
La Biblioteca a l’espera
La reunió entre Govern i Ajuntament també va fer referència a la creació de la Biblioteca Provincial a la Tabacalera. Un projecte que està a l’espera del Ministeri de Cultura, qui s’ha de fer càrrec de la construcció. El conseller de Presidència va mostrar el compromís de donar suport a la infraestructura i a «acompanyar» el consistori en el procés. Ara bé, no va concretar quina mena de suport serà. «En les pròximes setmanes hi ha previstos contactes amb el Govern es-
Viñuales es mostra optimista amb la creació del Consorci del Patrimoni
tatal per a arribar a acords. Vinc d’una ciutat que també ha vist com un projecte tan rellevant es demorava durant anys. Però s’han pogut trobar les complicitats per tirar-ho endavant i ens consta una voluntat de col·laboració del ministeri», va exposar Dalmau. Les dues administracions van acordar també ahir a treballar per reforçar el sistema bibliotecari i de serveis culturals de la ciutat, fet que inclourà la millora d’infraestructures i la potenciació d’equipaments per assegurar una oferta «de qualitat i de proximitat» per a tots els ciutadans de Tarragona.
Una altra iniciativa que implica el Govern d’Espanya i també el de la Generalitat és la creació del Consorci del Patrimoni. Tant Viñuales com Dalmau van mostrar bona sintonia en aquest aspecte, però no van fer cap anunci. «Encara hi ha negociacions en marxa. Aviat tindrem bones notícies», va dir el conseller. «Som optimistes», va afegir l’alcalde.
«Deute històric»
Amb tot, la posada en escena de la primera Comissió va mostrar una harmonia entre governs. «Aquest treball entre administracions s’havia de fer diferent. Tenim un deute històric amb Tarragona. Hi ha una agenda de treball molt extensa. La ciutat és un dels principals motors del país. En el nostre criteri, la prosperitat ha de ser compartida socialment, però també territorialment», va dir Dalmau.
Si l’operació urbanística tirés endavant, permetria al Port guanyar espai per les seves activitats. Adrian Disch
Urbanisme l L’Ajuntament continua les negociacions amb Exolum i Viñuales defensa que l’operació «interessa a tothom»
Oriol Castro
Traslladar el Complex Educatiu de Tarragona, conegut com a antiga Laboral, a Campclar tindrà un cost d’uns 100 milions d’euros. Així ho van anunciar ahir la Generalitat i l’Ajuntament després de celebrar la primera Comissió Bilateral entre administracions. Les dues parts formalitzaran un conveni per a treballar en el trasllat, tot i que no van concretar terminis ni van definir com es finançarà. «L’operació
podrà donar resposta al nombre elevat de prestacions que s’ofereixen i millorar encara més la qualitat educativa de la ciutat», va defensar Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona. La nova Laboral es projecta entre Campclar i Bonavista. «Hi ha un compromís patrimonial i financer perquè aquest projecte tingui uns fonaments sòlids», va apuntar Albert Dalmau, conseller de Presidència.
Per a dur a terme el trasllat, el consistori continua les negociacions amb l’empresa
«Hi ha un compromís financer perquè el projecte tingui uns fonaments sòlids»
Exolum per tal que abandoni les seves instal·lacions al Francolí i es traslladin a la Laboral. «Ells entenen que han de rebaixar pretensions. És un projecte beneficiós per tots, que a tothom li interessa», va comentar Viñuales. Segons el batlle, l’acord amb el Govern català permet que
«totes les peces es comencin a moure d’una manera més clara». «A més, el trasllat té tot el sentit amb el teixit industrial que tenim», va afegir l’alcalde. Pel que fa als terminis, l’Ajuntament va mostrar el desig que el trasllat es pugui dur a terme el més aviat possible. «Sabem el que volem amb el nou Barri Tecnològic. Som optimistes perquè ho podem ser. Esperem aprovar el planejament urbanístic a finals d’any», va indicar Viñuales.
Paper del Port En aquesta operació, un dels esculls a resoldre és la implicació del Port. «L’acord ara s’ha de complementar amb una entesa amb el Port de Tarragona. És un element rellevant amb qui estem en contacte. Estem tancant les operacions patrimonials i com s’ha de fer», va explicar Dalmau. Si el trasllat es fa efectiu, permetria al Port disposar de més espai per a dur a terme la seva activitat.
Política l La portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona considera que al govern municipal li manca «visió de ciutat» i critica que els socialistes vulguin «concentrar la construcció a Ponent»
John Bugarin
Després de les eleccions municipals del 2023, es plantejava una possible entesa entre el PSC i el PP a l’Ajuntament de Tarragona. Ambdues formacions, però, van xocar frontalment per la pujada d’impostos que van proposar els socialistes poc després d’iniciar el seu mandat. Actualment, com és la seva relació amb el govern?
«Cal diferenciar les relacions a nivell personal, que són bones, i les relacions a nivell de grup municipal. No podem estar d’acord amb el que ha fet el govern aquest mandat. Des d’un principi, van dinamitar la situació anunciant que l’Ajuntament estava en fallida i que augmentaven l’IBI un 20%. Nosaltres ens hi vam oposar. A més, aquesta càrrega impositiva no es tradueix en millores en els serveis. Tot això ha creat un malestar a la ciutat que es pot palpar. No tenim posicions que ens puguin acostar en absolut».
Aprova aquests gairebé dos anys de mandat del govern de Rubén Viñuales?
«No. Creiem que són dos anys de mandat que s’han perdut. De totes les propostes que van fer en campanya, la veritat és que una gran part no s’han dut a terme. A més, s’han passat el dia fent i desfent, creant problemes on no n’hi havia. Per exemple, amb les zones regulades. S’han anat pintant zones blaves i verdes per tota la ciutat i molts cops han hagut de revertir-les per la pressió ciutadana».
Quin considera que ha estat el seu principal error?
«Bàsicament, la manca d’ambició. No tenen visió ni projecte de ciutat i això és una gran mancança. També el fet d’haver començat el mandat amb inputs negatius, anunciant que estàvem en fallida i donant molt mala imatge de la ciutat. No calia fer una pu-
jada d’impostos per acabar tenint diners apalancats i que et sobrin 14 milions d’euros de romanent. Des del principi, hem estat coherents i hem seguit la mateixa línia: menys impostos i més Tarragona. Sempre hem volgut anar en favor dels tarragonins».
Junts i ECP treuen pit de la seva «capacitat d’incidència» dins de l’Ajuntament. Vostès, sent la tercera força, no han pogut incidir en temes crucials com els pressupostos...
«Com a tercera força representem molts votants de la ciutat i gran part de les propostes que presentem ens les fa arribar la ciutadania. Ens sap greu quan la voluntat d’aquests tarragonins que ens van votar no és escoltada pel govern. Sabem que l’oposició és ingrata».
No és perquè el PP està enrocat en el «no»?
«En absolut. Hem votat a favor d’aquelles coses que
hem cregut que són de ciutat. També hem facilitat l’aprovació d’alguns punts amb una abstenció. En molts casos, no coincidim amb l’argumentari, però coincidim amb les proposicions finals o els acords. El PP no està enrocat en el no. De vegades, ens han dit que ara som la CUP perquè votem que no a totes les coses, però jo crec que la gent és molt conscient i sap que no és així».
La directiva nacional del Partit Popular marca la línia que ha de seguir el grup municipal?
«Puc prometre que, en aquests quasi dos anys de mandat, mai hi ha hagut ni un suggeriment. Nosaltres treballem en clau municipal i aquí el PP sempre ha estat molt respectuós. El partit té molt clar què és la política municipal i que aquesta està orientada a les necessitats de cada ciutat».
En els últims mesos, s’han reprès les negociacions pel
nou POUM. Què li sembla la proposta del govern?
«Teníem ja un POUM que es va aprovar quasi per unanimitat i que va caure per una zona molt concreta. El que s’hauria d’haver fet era modificar només la part de la CLH, perquè hi havia un gran consens respecte a aquell document. Tot i que és més antic, aquell POUM responia molt més a les necessitats que té la ciutat que el que s’està fent ara. És una proposta feta per ERC que el PSC està intentant tirar endavant». Quins canvis exigeixen?
«És inviable concentrar tota la construcció a Ponent, en una zona propera a les petroquímiques amb les problemàtiques que implica. Tenim 14 quilòmetres de costa i volen construir a l’única zona que no dona a la costa. A més, proposen construir en zones inundables. Volem més construcció sostenible, controlada i integrada a Llevant. La gent
Balanç negatiu
«El govern ha estat fent i desfent, creant problemes on no n’hi havia»
Patrimoni
«Vam fer tant en Patrimoni, que els anys següents es va viure de renda»
«El govern està anant al dia a dia, pagant per un servei que en absolut val el que estem pagant. Però perquè estem fora de contracte i els treballadors no tenen la maquinària ni els vehicles necessaris per tenir una ciutat neta. En altres ciutats on FCC també s’encarrega de la neteja, com Salamanca, els carrers estan impecables». Vostè era la consellera de Patrimoni quan el conjunt de Tàrraco va ser declarat Patrimoni de la Humanitat ara fa 25 anys. Com recorda aquell moment?
ha de poder viure on vulgui. Si no els deixem anar a Llevant, marxaran a Altafulla o Torredembarra. Perdrem moltes persones, molta gent jove». També es van oposar fermament a la Zona de Baixes Emissions.
«Perquè tornarà a perjudicar, com sempre, a les persones que tenen un nivell adquisitiu més baix i no es poden comprar un cotxe elèctric o híbrid. Al final, la mateixa manera d’aplicar-la, de forma progressiva i amb tantes excepcions, demostra que no hi ha una necessitat real d’implantar-la a Tarragona. Som una ciutat receptora de molta contaminació que ve de les indústries i no hem de carregar tota la culpa als conductors limitant la mobilitat de la gent». L’adjudicació del nou contracte de la brossa hauria d’arribar en els pròxims mesos. Mentrestant, com valora la gestió del servei de la neteja?
«Va ser un moment importantíssim per a la ciutat. A nivell personal, sempre diré que aquell dia a la ciutat de Cairns, a Austràlia, va ser el millor dia de la meva carrera política. Ho vam aconseguir després d’haver patit molt. Cal recordar que la petició de declaració, tot i que feia cinc o sis anys que es presentava, mai havia passat ni tan sols la primera criba. El 13 de desembre del 1999, el dia de Santa Llúcia, vam agafar la conselleria de Patrimoni i, en onze mesos, el conjunt arqueològic de Tàrraco ja havia estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO». Què va significar aquella fita per a la ciutat?
«Durant la celebració, vaig dir que no era el final de res, sinó el principi de tot. Va suposar un canvi de mentalitat. La gent va començar a veure el patrimoni com una virtut i no un defecte. També va canviar la percepció que es tenia de Tarragona des de fora». Creu que s’ha fet una bona gestió del patrimoni des que va deixar de liderar la conselleria?
«Crec que no. Es va fer tant durant la nostra etapa al capdavant de Patrimoni que, els següents anys, s’ha anat vivint de renda. És cert que nosaltres vam agafar una època de bonança econòmica. A més, el PP governava a Madrid i van arribar moltes inversions a Tarragona».
Equipaments l La decisió arriba a conseqüència d’un estudi encarregat el 2023 per assegurar el seu estat de conservació
La plataforma superior de l’aparcament municipal Bastos serà desmuntada després de gairebé dos anys tancada. Els treballs, a càrrec de l’empresa constructora adjudicatària GICSA, arrencaran el pròxim 22 d’abril i tindran una durada estimada de tres mesos, durant els quals el pàrquing romandrà tancat. La decisió arriba a conseqüència de l’estudi que l’Empresa Municipal de Transports (EMT), encarregada de gestionar l’equipament, va iniciar durant l’estiu de 2023.
La GUT inicia
una campanya per reduir les distraccions
Seguretat l La Guàrdia Urbana de Tarragona col·labora en una nova campanya del Servei Català de Trànsit. Del 7 al 13 d’abril es faran controls a la ciutat per detectar les distraccions dels conductors mentre circulen, així com si respecten les indicacions dels semàfors. Redacció/GUT
La revisió va incloure un estudi geotècnic del subsol i tasques de control per garantir la seguretat de l’estructura metàl·lica i valorar el seu estat de conservació.
Segons explica l’EMT a aquest mitjà, a finals de l’any 2023, es van presentar els resultats d’aquest estudi tècnic, «a partir dels quals es va determinar la necessitat de dur a terme una actuació d’adequació», que en aquest cas farà desaparèixer finalment la plataforma. Cal recordar que l’estructura metàl·lica que conforma la part superior del pàrquing ja té 25 anys d’anti-
guitat, i es va instal·lar amb la intenció que fos provisional. Aquesta comptava amb 104 places per a vehicles abonats, que van ser reubicats a la zona inferior.
Aparcaments alternatius Amb el tancament provisional de la part inferior de l’aparcament, la qual disposa de més de 250 places, les persones abonades podran accedir als aparcaments Tàrraco i Companys fins a la finalització dels treballs. Ho podran fer sense la necessitat de realitzar cap tràmit, utilitzant el mateix sistema d’accés
Liciten l’actualització del projecte per al gimnàs del complex esportiu de SPiSP
Serveis l L’Ajuntament de Tarragona ha obert el procés de licitació per actualitzar el projecte executiu del futur gimnàs, la zona d’aigües i els nous vestidors de la piscina del complex esportiu municipal de Sant Pere i Sant Pau. Aquesta licitació, que té un import base de 36.142,70 euros, permetrà garantir la viabilitat del projecte, ja que
aquest s’adaptarà a les normatives vigents tant en l’àmbit arquitectònic com estructural. El conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler, ha recordat que el futur gimnàs del complex esportiu municipal de Sant Pere i Sant Pau «és una de les màximes prioritats d’aquest govern municipal» i ha destacat la importància
L’estructura metàl·lica provisional es va instal·lar fa més de 25 anys
habitual emprat al pàrquing de Bastos. També podran suspendre temporalment el seu
abonament, sense cap cost addicional, fins que finalitzin les obres.
Noves possibilitats
Amb la desaparició d’aquesta plataforma, l’espai queda obert a noves possibilitats. Una d’aquestes podria ser la construcció d’un nou Centre
d’Atenció Primària. L’opció, de fet, es va tractar la setmana passada durant la reunió que van mantenir la consellera de Salut, Olga Pané, i l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Caldria concretar, però, el manteniment de les places romanents que ocupen els abonats del pàrquing.
Serveis l El guardó es va entregar dijous passat a Barcelona
de l’actualització del projecte «per garantir que, un cop arribi la licitació d’obres, es disposi d’un projecte executiu totalment viable, un projecte adaptat a la normativa actual i, a la vegada, que asseguri que les instal·lacions compleixin amb els actuals estàndards de qualitat, seguretat i funcionalitat». «Es tracta d’un pas necessari per poder licitar la construcció. Els veïns i veïnes de Sant Pere i Sant Pau es mereixen aquest nou i esperat equipament i treballem per donar resposta a aquesta demanda». Redacció
L’Ajuntament de Tarragona va rebre aquest dijous el premi a la Millor bona pràctica en contractació pública en l’administració local de l’Estat Espanyol. Els premis s’emmarquen en la VIa edició del Simposi Nacional de Bones Pràctiques en la Contractació Pública que es va celebrar a l’Auditori de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Aquests guardons volen reconèixer públicament aquelles pràctiques que adopten les administracions públiques que contribueixen a millorar algun aspecte de planificació, preparació, adjudicació i execució dels contractes del sector públic, especialment aquells que tenen com a objectiu promoure la contractació de béns i serveis de qualitat o simplificar i perfecciona la tramitació dels
Imatge de l’entrega de premis.
«Aquest premi ens posiciona com una de les millors administracions»
procediments de contractació. La consellera de Serveis Interns, Isabel Mascaró, ha destacat que «la proposta
posa en valor 9 bones pràctiques per aconseguir millorar la qualitat de la contractació de l’Ajuntament. Aquest premi ens posiciona com una de les millors administracions locals de l’Estat Espanyol en la matèria». Es tracta de la 1a edició dels premis nacionals a les millors pràctiques en la contractació pública.
Societat l Prop de 200 persones es van manifestar ahir a Tarragona amb motiu del Dia Mundial de la Salut
Ahir, la plaça Imperial Tàrraco donava la benvinguda a les 19 h amb el so dels primers xiulets i pancartes enlaire, un fet gens inusual en aquest espai de la ciutat, punt de sortida habitual de moltes manifestacions. Aquesta vegada, la causa era la defensa d’una sanitat pública, universal i de qualitat, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut. La convocatòria, impulsada per la Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública, va aplegar prop de 200 persones, entre les quals es trobaven tant professionals com usuaris units per una preo-
cupació comuna: el deteriorament del sistema públic de salut.
«Hi ha diners per a moltes coses, però per a personal que atengui la gent, no. La realitat és que tanquen llits perquè no hi ha prou mans. Estem esgotats», etzibava Teresa Calull, infermera i afiliada a la CGT. Tampoc hi podia faltar la reivindicació d’un nou CUAP per a la ciutat. «És una manera de deslliurar l’hospital i evitar la saturació a urgències, però també és un dret que tenen els usuaris», expressava Núria Piñana, Secretària de Sanitat de CCOO
a Tarragona. «L’altre dia la consellera Pané deia que mirarien terrenys, però això ja és un mal endèmic d’aquesta ciutat. Ja s’ha posat més d’una vegada la primera pedra, i el que han de fer és deixar de fer tants estudis i posar finalment fil a l’agulla», afegia amb contundència.
Urgències saturades
Durant l’acte es va reivindicar la construcció d’un CUAP a la ciutat
fins a aturar-se davant l’estàtua de Roger de Llúria, on es va llegir el manifest final. «Ens trobem aquí per proclamar la nostra indignació i la nostra determinació», afirmava. «Hem de tenir molt clar que la salut és un dret fonamental i no podem permetre que ens el robin. Estem vivint una situació crítica, conseqüència d’una mala gestió dels recursos públics i d’un sistema que afavoreix la sanitat privada en detriment de la pública», assegurava el parlament. Marta Omella Blanco
Així doncs, la marxa va recórrer la Rambla Nova, amb cartells i crits que carregaven contra la manca d’inversió pública, les llistes d’espera interminables i la precarització dels professionals sanitaris. «No, no, no a la privatització», «Menys discursos i més recursos» o «Falten bates i sobren corbates» eren algunes de les consignes que ressonaven entre els manifestants mentre es feien pas pels carrers,
Societat l Tarragona va viure el passat 5 d’abril la celebració del Primavera Show 2025, un esdeveniment que va tornar a convertir La Via T en l’epicentre de la moda, la gastronomia i la diversió. El plat fort de la jornada va ser la desfilada de moda local, que de 21 h a 22 h va captivar el públic amb les noves colleccions de primavera/estiu
presentades pels comerços participants. Durant la tarda, el Tardeo Kids va fer les delícies dels més petits amb activitats com trenes africanes, pintacares, tallers de ciència i espectacles de globoflexia, gràcies a la col·laboració de l’Associació de Dones Africanes, Yoli Animadora Infantil, l’Associació Contra el Càncer i Globo Arte.
El Primavera Show ha tingut un component solidari. Amb la venda de les 500 cadires solidàries per a la desfilada, es van recaptar fons per ajudar els comerços de València afectats per la DANA. Cada tiquet d’un euro va significar una empenta més per a la reconstrucció d’aquests establiments, demostrant la força del comerç unit. Redacció
Història l L’Arxiu del Port acull avui, a les 19 hores, la presentació de la càpsula audiovisual L’atac al Thorpeness,1938. Bombardejos al Port durant la Guerra Civil, de Joana Zapata. Aquest treball de curta durada explica l’atac que va patir el mercant anglès Thorpeness l’any 1938, quan estava al port tarragoní. La càpsula és la primera del projecte Històries Portuàries, en el qual s’elaboraran clips audiovisuals per a difondre episodis destacats de la història del Port. La seva presentació servirà com a clausura de les activitats que Port Tarragona, mitjançant el seu Arxiu i Port, ha organitzat en el marc del Programa de Memòria Democràtica. L’atac al Thorpeness,1938. Bombardejos al Port durant la Guerra Civil té una durada d’encara no set minuts, durant els quals ofereix informació bàsica i concreta per donar a conèixer, d’una manera visual i atractiva, amb imatges de l’època, actuals i il·lustracions l’episodi dels bombardejos al Port de Tarragona el 1938, centrats en l’atac al mercant anglès Thorpeness. La càpsula audiovisual està dirigida per Joana Zapata, amb gravació i edició d’S. Morris Produccions; assessorament històric d’Òscar Martín i Txell Navarrete, autors del llibre Thorpeness/Stanwell. L’atac als mercants anglesos al port de Tarragona (1938) durant la Guerra Civil espanyola; il·lustracions d’Octavi Torné, Octaviu; i presentat per Julio Villar. Redacció
Marta Omella Blanco
«La gent arriba molt perduda, i jo no vaig ser l’excepció. Ningú em va fer una primera acollida, no sabia que m’havia d’empadronar, ni que havia d’homologar la carrera, ni on ho havia de fer», recorda Marta Lucía Benjumea sobre el seu primer contacte amb Tarragona farà ja 25 anys. Avui, com a presidenta de l’Associació Tarragona Intercultural, la seva tasca és evitar que altres immigrants colombians passin per la mateixa experiència de solitud i desconcert. Per això, l’entitat organitza reunions setmanals a la Casa del Mar, dirigides a aquells nouvinguts que necessiten orientació.
Ja fa dos anys que l’associació assessora en aspectes laborals, socials i psicològics, tot i que compta amb una trajectòria més llarga. «Vam néixer amb l’objectiu de donar a conèixer la gastronomia, els vestits i les danses del nostre país, però veient com estava la situació vam trobar necessari incorporar aquest vessant social», explica Benjumea. Així, l’entitat ofereix un acompanyament integral, tractant qüestions com l’empadronament, l’escolarització, i l’habitatge. També ajuden les persones a accedir als serveis socials municipals i a formacions, siguin de català o de l’entorn laboral.
La realitat del dol migratori A més, promouen la salut emocional amb activitats com la dansateràpia i tallers de gestió del dol migratori. «La gent que no ha passat per aquesta experiència no es pot arribar a imaginar com de dur és deixar el teu país i haver de començar de zero», assegura
l Societat
«No
Tarragona Intercultural acompanya els colombians nouvinguts en la seva integració
Benjumea. «No només deixes enrere el que era casa teva, també deixes enrere part de la teva identitat. Jo a Colòmbia era gerent d’una multinacional i pensava que aquí podria aconseguir una feina similar, però això va resultar impossible. Casos com aquests n’hi ha mil», lamenta. «És per això
que insistim tant en la formació. És crucial que tinguin un ventall de possibilitats i no ens podem permetre rebutjar cap oportunitat. Malgrat el que pensen molts, nosaltres no venim aquí a ‘robar’ ajudes, venim a guanyar-nos la vida. Volem fer créixer el país, volem fer créixer la ciutat,
El Joan XXIII incorpora una eina pionera per tractar danys pulmonars
Salut l L'aparell també redueix l'afectació al pulmó després de la lesió
Redacció
L’Hospital Joan XXIII de Tarragona ha fet un salt important en el camp de la cirurgia de precisió amb la incorporació d’una sonda gammadetectora intraoperatòria d’última generació (drop-in). Aquesta innovadora tecnolo-
gia, que s’ha fet per primera vegada en un hospital de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, permet dur a terme cirurgia radioguiada assistida pel sistema robòtic Da Vinci, una tècnica que suposa un gran avenç en la precisió i la seguretat dels procediments quirúrgics.
La intervenció consisteix a injectar una substància radioactiva amb el suport d’una tomografia per poder marcar un nòdul pulmonar millimètric. Després, durant la cirurgia, amb la sonda guiada pel robot Da Vinci, s’arriba al nòdul i es reseca la lesió amb una gran precisió. Tot i els
però per aconseguir això també necessitem col·laboració», insisteix la presidenta. «Necessitem menys traves administratives en tràmits com l’homologació de títols universitaris o per aconseguir el padró i més places per als cursos de català. No pot ser que arribis a les vuit del matí
grans avenços tecnològics, és important destacar que l’èxit d’aquests procediments també depèn de la coordinació i l’expertesa dels equips multidisciplinaris. A l’Hospital Universitari Joan XXIII, cirurgians toràcics, radiòlegs, metges de medicina nuclear i d’anatomia patològica treballen de manera col·laborativa per garantir la màxima seguretat i eficàcia dels tractaments. Aquesta integració d’especialistes és clau per aconseguir els millors resultats possibles per a les persones ateses.
L’associació ofereix assessorament jurídic, laboral i psicològic
«Necessitem menys traves burocràtiques i més places en els cursos de català»
ment. L’equip directiu està format per sis professionals, i a més, especialistes de diverses disciplines ofereixen xerrades i assessorament de forma voluntària cada dimecres, després de les reunions de primera acollida. Els assistents, explica Benjumea, sovint arriben derivats per treballadors socials, Càritas o Creu Roja. «Avui, per exemple, he anat a buscar persones acabades d’arribar a l’Escola de Normalització Lingüística», comenta.
Tarragona Intercultural també col·labora amb diverses entitats, com Creu Roja, que ofereix formacions; Càritas, que facilita ajuts materials i econòmics; i altres organitzacions que donen suport en l’acompanyament social i laboral. També participen en diverses fires d’emprenedoria social arreu de Catalunya, amb la possibilitat de mostrar i vendre els seus productes.
Conservar la cultura
després de fer una cua llarguíssima i ja no quedin cites. Som conscients que el català és necessari i el volem aprendre, però no ens ho posen fàcil», etziba.
Actualment, l’associació té unes 200 persones inscrites, però até moltes més que no estan registrades formal-
A més, l’associació conserva el seu objectiu original de promoure la cultura colombiana, alhora que treballen perquè aquesta es mantingui en les vides dels migrants que arriben a Tarragona. «Organitzem tallers de cuina perquè no oblidin la gastronomia del país. La integració és important, però també ho és recordar les nostres arrels», assenyala la presidenta.
Reconeixement l La institució sol·licita la distinció pels seus 180 anys de trajectòria sent «pioners»
Sergi Peralta Moreno
L’Il·lustre Col·legi de l’Advoca cia de Reus ha enviat propos ta de candidatura perquè se li concedeixi la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reco neixements que atorga la Ge neralitat de Catalunya i que reconeix personalitats i enti tats pels seus serveis prestats. Amb 180 anys de trajectòria, l’entitat ha estat «pionera en moltíssimes coses», expres sa el seu degà, Sergi Guillén. La defensa de les víctimes de violència de gènere, l’ús de la llengua catalana en els àmbits jurídic i judicial o la innova ció tecnològica són exemples dels mèrits que justifiquen la sol·licitud. «Crec que la ins titució mereix la distinció»,
expressa. Guillén esmenta que la idea va sorgir cap al maig del 2024 de «forma anecdòtica», en assistir a un acte a la seu d’una altra entitat amb una antiguitat similar i que havia rebut el guardó. «La junta no hem estat mai persones que ens agradi la notorietat, però sí que volem intentar tornar a prestigiar la professió i el col· legi; mai ens havíem interes sat per això i, aleshores, vam considerar oportú demanar un dels reconeixements més importants que hi ha a Cata lunya, com és la Creu de Sant Jordi», se sincera. «La conces sió o no, no depèn de nosal tres, però crec que sol·licitar la ho havíem de fer», afegeix. El col·legi s’ha trobat amb la
«grata sorpresa» que altres institucions i personalitats «li han donat més rellevància que nosaltres mateixos». El primer valor que defen sa la institució és que «vam ser pioners en l’assistència a la víctima de violència de gènere». El Col·legi de l’Advo cacia de Reus va crear un ser vei d’assistència a la víctima des del primer moment, és a dir, des que es formalitza la denúncia; anys abans que la llei estengués la mesura «a la resta de l’Estat». «Nosaltres hem estat anys sols donant un servei imprescindible a la víctima i hem estat referència, perquè el protocol que tenim a Reus és el que s’ha estès als altres col·legis d’advocats», detalla Guillén.
La introducció de les noves tecnologies és un altre dels fonaments de la instància. El de Reus va ser un dels pri mers col·legis professionals que va oferir assistències te lemàtiques durant l’època de la covid 19, una iniciativa que «també es va estendre a altres col·legis, que ens trucaven per saber com ho havíem fet».
Fins i tot, «hem estat refe rència en el català», i és que la llengua pròpia s’utilitzava en les actes de la dècada del 1920, «quan no ho feia ningú».
També es posa en relleu la gestió del Torn d’Ofici, que «sempre ho hem fet de cara a una assistència immediata i integral, sigui el demandat o el demandant», i el com promís amb la formació, que
L’apunt
Els punts que posen en relleu els advocats reusencs
180 anys de trajectòria
Pioners en la defensa de les víctimes de la violència de gènere
Justícia de proximitat
Gestió del Torn d’Ofici Foment del català en l’administració de Justícia
Gestió de la crisi de la covid-19
Compromís amb la formació
La junta treballa per recuperar el «respecte» per la professió
L’entitat va crear un servei pioner per assistir la víctima de violència de gènere
s’exemplifica, per exemple, amb l’organització del pri mer congrés sobre directives europees que es va celebrar a Catalunya. Això no obstant, el degà considera que l’advocacia, en general, «ha estat un referent històric que, amb el temps,
s’ha anat perdent, i l’hem de tornar a recuperar». «Un ad vocat és una persona que et deslliurarà de molts malde caps de futur», apunta. Gui llén sent que hi ha una «falta de respecte», sobretot, «cap al Torn d’Ofici», quan, en el cas de Reus, més d’un 90% dels exercents es reserven unes hores per oferir aquest servei. «Els advocats d’ofici guanyen demandes civils, contra enti tats bancàries, aconsegueixen absolucions en temes penals, defensen el seu client perquè la pena sigui la mínima pos sible...», assenyala. «Crec que els advocats ens mereixem tornar a tenir aquell prestigi: no volem un respecte reve rencial, però moltes vegades ens sentim molt sols i rebem faltes de respecte que ni ens mereixem ni busquem», co menta. «No volem estar divi nitzats, sinó un respecte nor mal i corrent», tanca. Amb el tràmit de la Creu de Sant Jordi, el degà espera que serveixi per recordar a la població els serveis que té al seu abast. «Ja hi som, no hem desaparegut mai, no necessi tem que vinguin a donar nos les gràcies, sinó que es tracta de posicionar altre cop sobre el tauler el que és necessari perquè la gent sàpiga els me canismes que té», reflexiona. L’Il·lustre Col·legi de l’Advoca cia de Reus té, en l’actualitat, 481 col·legiats, dels quals 345 són exercents. «Sent un col· legi tan petit, ha estat un re ferent des de fa molts anys», conclou Guillén.
Mas Pellicer
Successos l Agents dels Mossos d'Esquadra de la comissaria de Reus, juntament amb la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional, van dur a terme un dispositiu conjunt al barri de Sant Josep Obrer dijous passat a la tarda. L'operatiu es va centrar en un establiment del carrer Pellicer i va comptar amb el suport de l'Àrea Regional de Recursos Operatius. Aquests dispositius es realitzen periòdicament per detectar tràfic de drogues, retirar armes blanques i controlar activitats il·lícites per millorar la seguretat ciutadana. Durant l'operació es van identificar 96 persones, de les quals 32 tenien antecedents. Entre els detinguts hi havia tres homes i una dona d’entre 42 i 54 anys amb prop de 200 antecedents. Dos homes van ser arrestats per tràfic de drogues, un tercer per furts de catalitzadors i danys a vehicles, i la dona per furt en un establiment i trencament de condemna. Es van tramitar 14 denúncies per tinença de drogues i quatre per incompliment d'ordenances municipals. A més, es van identificar trenta-nou vehicles i imposar quatre denúncies per manca d’assegurança o ITV. Redacció
Cultura l La gran novetat és el retorn de la Colla Joves Xiquets de
Sergi Peralta Moreno
La Diada Castellera del Mercadal tornarà a omplir el centre neuràlgic de Reus el dissabte 4 d’octubre, a partir de les 17 hores. Per a la seva edició número disset, l’esdeveniment presentarà un «cartell inèdit» amb l’objectiu de «veure les millors construccions possibles», tal com va expressar Xavier Salvadó, membre dels Xiquets de Reus i de la comissió organitzadora de la jornada. Els Capgrossos de Mataró, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca repetiran, juntament amb els amfitrions Xiquets de Reus. Com a novetat, la Colla Joves Xiquets de Valls tornarà després d’anys d’absència.
Salvadó va detallar que Xiquets de Reus i els tècnics de Reus Cultura ja s’han començat a reunir per revisar i actualitzar el funcionament de la jornada i dels protocols «perquè la magnitud d’una diada com la del Mercadal fa que hi hagi una feina prèvia molt important». El cartell anunciat és el resultat «de la voluntat de la colla d’intentar buscar
aquesta millora constant i noves dinàmiques» amb una diada «especial» i que fa que «sigui un orgull que cada dos anys el calendari casteller estigui absolutament marcat des de Reus». Respecte de l’última edició, la Colla Jove Xiquets de Tarragona no hi serà present, i Salvadó va vo-
ler agrair-los «l’assistència dels últims anys». «Esperem retrobar-nos aviat a les places, que en mes i mig tenim la Diada del Pallol amb ells i segur que compartirem diada com sempre», va afegir. La Diada del Mercadal, coorganitzada pels Xiquets de Reus i l’Ajuntament de la
ciutat, s’organitza cada dos anys, quan no coincideix amb la convocatòria del Concurs de Castells. Es va crear el 1993 «amb l’objectiu de reunir en una sola diada, a la plaça del Mercadal, les colles de vuit pisos o superiors», tal com va apuntar el regidor de Cultura, Daniel Recasens.
L’esdeveniment tindrà lloc el dissabte 4 d’octubre a partir de les 17 hores
Amb el temps, el concepte va anar evolucionant i el format que s’ha establert és el de convidar quatre colles que, junt amb els Xiquets de Reus, conformen una vetllada que «està marcada com una de les grans cites de la temporada». «De fet, gràcies a la diada s’ha vist bona part de les construccions de gamma extra que s’han aconseguit descarregar aquest segle», va afirmar Recasens.
L’edil va subratllar que els castells també són «una de les fites en el calendari cultural de la ciutat». «Parlem sovint de poesia, de circ, però també és molt important parlar de castells, amb una colla que es reinventa constantment, que ha patit moments durs, però que continua sempre fent-se gran i forta», afirmà. «La Diada Castellera és un d’aquests grans moments i val la pena que en parlem sempre que convingui», tancà.
Una trobada amb clients i amics de l’empresa, amb tot el seu equip professional, així com amb representants socials i polítics reusencs, va servir fa uns dies a Fincas Martí per encetar les celebracions dels seus primers vint-i-cinc anys en el mercat immobiliari reusenc i del Baix Camp. Al llarg d’aquest primer quart de segle de vida, l’agència s’ha convertit en tot un referent del sector
arreu del Camp de Tarragona i en un segell de garantia de professionalitat.
L’agència que lideren les germanes Elena i Carme Martí disposa d’un equip de confiança i amb una reputada experiència en el sector de les finques, fet que els permet oferir una atenció de referència tant als clients que s’hi adrecen per comprar o vendre una propietat com als que cerquen o disposen d’un espai en lloguer.
Fincas Martí, situada a l’avinguda
Pere el Cerimoniós 86 de Reus, té com a principal objectiu facilitar en tot el possible les operacions als seus clients, conscients que la feina ben fet i la confiança són bàsiques en el món immobiliari.
Segons les germanes Martí, quan es tracta de gestionar operacions de venda, «amb nosaltres el propietari s’oblida de tots els problemes, de les visites o de si l’interessat pot comprar o no; nosaltres ens encarreguem de resoldre-ho tot. La seva única pre-
ocupació ha de ser quedar el dia d’escripturar i signar la venda de la seva propietat».
Pel que fa a l’assessorament als compradors, expliquen que «són molts els imprevistos que poden
sortir en una operació, des de les certificacions a la documentació per la hipoteca, i comptar amb un professional al teu costat que t’assessori és bàsic per tal de poder resoldre’ls sense enrenous».
Redacció Un estudi recent ha demostrat que ni la covid ni les vacunes administrades per prevenir-la augmenten el risc de mort sobtada cardíaca (MSE) entre les persones que practiquen esport. La investigació ha estat publicada a la prestigiosa revista Medecine & Science in Sports & Exercice de l’American College Of Sports Medecine i té com a autor principal el Dr. Youcef Azeli, metge del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya.
L’objectiu de l’estudi ha estat determinar les característiques i les causes de la MSE abans i després de la pandèmia de la covid-19 en la població general. A més, es volia esbrinar si la covid o les vacunes administrades durant aquest període tenien alguna relació amb l’augment d’aquest tipus de morts en persones que practiquen esport. Per dur a terme la recerca, es van analitzar les autòpsies de 156 casos de MSE registrats a Catalunya. Les autòpsies van ser efectuades per l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Cata-
lunya sota la direcció del Dr. Eneko Barbería. L’estudi va comparar dos períodes concrets: abans del confinament (del juny de 2019 al març de 2020) i després del confinament (del març de 2020 al desembre de 2021).
Els resultats són clars: ni la covid ni les vacunes van provocar un augment del risc de MSE entre els esportistes. Al contrari, el treball conclou que fer esport durant la pandèmia va ser una pràctica segura i que les vacunes van actuar com a factors cardioprotectors. A Catalunya, la cobertura vacunal amb una
S’han analitzat les autòpsies de 156 casos de MSE registrats a Catalunya
segona dosi va assolir el 85% de la població, i les dades demostren que la incidència
d’MSE va ser similar en els dos períodes analitzats. Aquest estudi és el resultat d’una col·laboració multidisciplinària entre professionals d’emergències del SEM i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, metges forenses de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalu-
nya, cardiòlegs especialitzats en mort sobtada de l’IDIBGI i l’IDIBAPS, especialistes en medicina de l’esport i el Consell Català de l’Esport. La implicació d’experts de diversos camps ha permès realitzar una investigació rigorosa i contrastada que contribueix a la seguretat esportiva.
Setmana Santa l La congregació presenta el seu programa d'actes
Sergi Peralta Moreno
La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist va presentar ahir, a la Galeria d’Art Anquin’s, el Ciri Pasqual, decorat per l’artista Joan Serramià Llauradó, i el seu programa d’actes de Setmana Santa. Entre les novetats, destaquen l’elaboració d’un Pla d’Autoprotecció de les Processons de Divendres Sant, per preveure, prevenir i controlar el risc en cas d’emergències, i l’emissió de la Solemne Processó del Sant Enterrament per Canal Reus, que també retransmetrà la Processó de les Tres Gràcies. La Congregació Mariana de la Mare de Déu de Misericòrdia i Sant Lluís Gonzaga pronunciarà el Pregó de Setmana Santa 2025, en commemoració del primer centenari de la seva refundació. L’acte tindrà lloc el Divendres de Dolors, 11 d’abril, a les 20
El Ciri Pasqual ha estat decorat per l’artista Joan Serramià Llauradó Es va descobrir el Ciri
hores, al Saló Noble del Palau Bofarull. L’agenda continuarà Dissabte de Passió, 12 d’abril, amb la Tradicional Baixada
de Llances dels Armats de la Sang, a les 20 hores. Al Temple, es presentarà el XXIV Opuscle dels Armats. L’endemà, se celebrarà la Benedicció de Rams a la plaça de la Puríssima Sang. El 14 d’abril, serà el torn de la Santa Missa de Dilluns Sant, que serà succeïda per la conferència L’arameu i l’hebreu de Jesucrist.
Formació l Els projectes en marxa d’aquesta se centren a definir experiències de turisme blau, inclusiu i artístic
Salou acull la nova Càtedra d’Innovació i Recerca Turística de la Universitat Rovira i Virgili (URV), un programa finançat per la Diputació de Tarragona, en marxa des de fa uns mesos, que lidera un equip multidisciplinari de Geografia, Empresa i Història de l’Art de la universitat. Els primers projectes impulsats són el concurs SouvenirART, amb l’artesania com a «element diferenciador» de l’oferta turística, accions de sostenibilitats per a hotels i càmpings, o la definició d’experiències nàutiques i d’inclusives en aliança amb l’Escola Nàutica Costa Daurada, Impulsa Igualtat o la International Social Tourism Organisation. La Càtedra treballa per fer que la destinació Costa Daurada sigui «referent, pionera i exemplar».
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha explicat que la càtedra sorgeix «de la idea de crear un espai de recerca, d’innovació i xarxa» per posicionar l’activitat turística des d’una perspectiva acadèmica i científica, i generar coneixement i «molt rigor»
a dreta,
La Universitat Rovira i Virgili participa actualment en 23 càtedres d’empresa
per impulsar la destinació Salou – Costa Daurada com un referent de «sostenibilitat, qualitat i innovació».
La Càtedra promourà la competitivitat de la destina-
Renfe afirma que el 18% dels combois de Rodalies estan «fora de servei»
Mobilitatl El president desmenteix Sílvia Paneque, que assegurà el 24%
ACN
El president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia, ha desmentit les xifres de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, al Parlament i ha negat que el 24% de la flota de Rodalies estigui «fora de servei». «No, no estan fora
de servei un de cada quatre trens a Rodalies. Això és fals per més que es repeteixi», ha assegurat Fernández Heredia en un fil de missatges a X. «En tota flota de transport públic hi ha més vehicles dels necessaris per al servei. És així perquè entre el 5% i el 15% es destina al manteniment, ne-
teja o tenir vehicles en reserva per respondre a incidències», ha explicat el president de Renfe. «A Rodalies aquesta xifra de combois en manteniment, neteja o de reserva va ser del 18% el 2024», ha precisat Fernández Heredia. «Les incidències per vandalisme i grafitis són més grans
ció de Salou i la Costa Daurada des d’una «plataforma de coneixement i transferència» de les últimes tendències en turisme al món. Granados ha reivindicat que la indústria
a Catalunya que en altres zones. Quan aquestes accions afecten certs elements del tren, això fa que sigui declarat inútil per al servei», ha recalcat Fernández Heredia. «Amb tot, això no significa que faltin trens per al servei de Rodalies. I, per descomptat, no falten un 24% dels trens. En un dia laborable tipus es necessiten 181 combois a Rodalies i 54 a Regionals, i la flota supera les 270 unitats», ha posat sobre la taula el president de Renfe, que igualment ha tret pit del «95% de compliment» del servei programat a Rodalies.
turística «és una de les més importants del territori i necessita aquesta aportació del coneixement», ja que té un impacte transversal en la resta d’indústries i sectors.
L’alcalde ha recordat que Salou rep dos milions de visitants que tenen un consum de productes i activitats locals que seria molt difícil «d’exportar». «Consumeixen tot el que produïm. Fem una exportació interna al nostre territori. Imaginem que tot el que consumeixen els noranta i escaig milions de visitants que té l’estat espanyol, ho haguéssim d’exportar als seus països», ha descrit el batlle. «Per tant, el turisme genera moltíssima riquesa i, sobretot, fa valer la transmissió de valors culturals», ha afegit. El rector de la URV, Josep Parallés, ha recordat que la universitat participa en 23 càtedres d’empresa actualment, de diversos àmbits de coneixement, i ha defensat que «era important tenir-ne una en un àmbit específic com és el de turisme». Pallarés ha assenyalat «l’impacte» que la recerca genera en la societat i s’ha parlat de com es pot millorar l’experiència turística del visitant a la vegada que es fa el mateix amb la qualitat de vida del resident. La nova càtedra és dirigida per la professora de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV Marta Nel·lo. Compta amb finançament del Patronat Municipal de Turisme de Salou i de 30.000 euros de la Diputació de Tarragona, dins del marc del conveni entre l’ens provincial i la URV per finançar activitats de la càtedra. Tota la feina feta en aquest primer any es transmetrà al sector i la ciutadania en una jornada el de maig, a Salou, amb el títol Turisme, 360 graus. Innovació i aliances per al futur del sector
Evolució de les mitjanes anuals del conjunt de compostos orgànics volàtils (COV)
Medi Ambient l La presència d’aquest compost es va incrementar sobretot al Morell i Constantí el 2024
Les concentracions de compostos orgànics volàtils (COV) a l’aire dels municipis tarragonins durant el 2024 va ser «sensiblement inferior» respecte als nivells que es van registrar l’any anterior. Així es constata en els resultats de la setena edició de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, que ahir van ser presentats. En aquest nou informe es destaca una «millora general», sobretot en les immissions de benzè. No obstant això, en alguns municipis es va detectar un increment rellevant en la presència d’1-3-butadiè —que és cancerigen com el benzè—.
La concentració d’aquest compost s’ha mantingut o s’ha reduït en la majoria de les poblacions, excepte en el cas de Constantí, el Morell, Alcover, la Pobla de Mafumet, el Serrallo o Tarragona. En el cas del Morell, on s’ha passat dels 1,43 micrograms per metre cúbic (µg/m3) als 2,7, s’ha superat el valor màxim de 2 µg/m3 que s’utilitza com a referència a partir de la recoma-
El catedràtic de Química Analítica de la URV, Francesc Borrull, va presentar els resultats de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del 2024. Gerard Martí
nació de l’administració ambiental d’Ontàrio (el Canadà).
I és que no hi ha cap regulació que marqui un límit legal. Els organitzadors de l’estudi remarquen que han apostat per la recomanació «més exi-
gent» que existeix. Constantí també ha arribat a un valor pròxim (1,96 µg/m3 ).
El director científic de l’informe i catedràtic de Química
Analítica de la URV, Francesc Borrull, va atribuir aquests ni-
vells a «incidències puntuals» en les plantes de producció properes a aquests municipis. A més, destacava que l’1,3butadiè és el compost que es veu més afectat pels canvis en la direcció de vent. Segons as-
senyalen des de les empreses químiques, aquestes dades ja s’estan analitzant per poder «ampliar millores continuades» i evitar nous pics. Més enllà dels mesuradors passius, l’Observatori va
Les immissions de benzè són força inferiors al límit legal a tota la demarcació
instal·lar fa tres anys equips en línia que permeten determinar la presència d’aquest compost cada 30 minuts. El cromatògraf ubicat al Morell ha analitzat més de 13.000 dades el 2024 i ha registrat millors resultats que el 2023 i 2022. Un 84% dels valors han estat per sota del límit de detecció i quantificació, mentre que només un 8% han superat els 2 micrograms i un 1% ha estat per sobre de 20. Un altre dels compostos en el que es fixa l’Observatori és el benzè, que precisament és l’únic que està regulat en el Reial Decret 102/20111. Durant el 2023 es van registrar els nivells més alts de la sèrie històrica, mentre que el 2024 s’han reduït els valors en totes les poblacions. A més, en tots els casos, són notòriament inferiors al límit legal de 5 µg/m3 que marca la normativa estatal. A Constantí (1,25 µg/m3) i la Laboral (1,23 µg/m3) s’han obtingut les concentracions mitjanes més elevades. Això és deu a la seva «proximitat» a les plantes químiques, segons explicava Borrull. Mentrestant, el valor més baix s’ha trobat a Prades (0,26 µg/m3). L’estudi també inclou mesuraments d’altres compostos com l’etilbenzè —amb una toxicitat semblant a la del benzè—. La seva presència es concentra al polígon nord.
Un exercici per a millorar l’acció ambiental de les empreses
L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona va néixer l’any 2018. Aquest projecte està impulsat per Repsol amb el suport de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili. Durant set edicions, s’han avaluat les immissions i la presència d’un total de 60 compostos orgànics volàtils arreu de la demarcació i s’han recollit més de cent mil dades sobre la qualitat de l’aire, que configuren una eina per a l’estudi i la presa de decisions al
servei de la indústria química, les administracions i institucions, i la ciutadania. Tal com expliquen els organitzadors, es tracta d’un «exercici inèdit» que pretén «respondre a una preocupació social», alhora que es crea un «marc de diàleg, transparència i confiança». A més, l’objectiu és que les empreses dels polígons petroquímics nord i sud facin ús d’aquestes dades per a millorar l’impacte ambiental dels seus processos productius.
Infraestructures l La Generalitat publica els 15.816 metres quadrats que es veuran afectats a la primera fase
Álvaro Rodríguez
El projecte del tramvia del Camp de Tarragona continua avançant amb la previsió de veure els primers moviments de sorra durant aquest estiu.
Ara, la Generalitat de Catalunya ha fet públics els terrenys que es veuran afectats durant la primera fase d’obres, a Cambrils, Salou i Vila-seca.
Als tres termes municipals serà necessari expropiar 15.816 metres quadrats, l’equivalent a tres camps de futbol. La majoria d’aquestes finques estan a Cambrils amb
9.296 metres quadrats, a Vilaseca s’expropiarà una superfície de 6.246 metres quadrats i a Salou una de 274. Una gran part dels terrenys expropiats a Vila-seca (4.187 m²) són propietat de PortAventura.
D’altra banda, durant el desplegament d’aquesta primera fase d’obres es requerirà l’ocupació temporal d’una superfície de 37.395 metres quadrats, dels quals 26.053 estan ubicats a Cambrils, 10.550 a Vila-seca i 792 a Salou.
Cal recordar que aquesta primera licitació afectarà la
La major part de les expropiacions seran a Cambrils, gairebé una hectàrea
connexió entre les estacions Cambrils Centre i Vila-seca Universitat, posteriorment es posaran en marxa nous projectes constructius per completar la capçalera nord d’aquests dos municipis.
La Generalitat adquirirà els terrenys pel mètode d’expropiació forçosa donat que és
una infraestructura d’utilitat pública. La resolució, signada el 31 de març, està oberta a allegacions dels titulars.
Quinze empreses
Un total de quinze empreses s’han presentat a la primera licitació del tramvia del Camp de Tarragona. La majoria d’aquestes (13) opten a la connexió entre Cambrils Centre i Vila-seca Universitat, però dues han decidit optar només a la peça separada d’un viaducte sobre l’A-7. Quatre empreses opten a l’execució dels dos lots, amb un valor estimat de 20.500.000 euros. Altres vuit companyies s’han presentat a la direcció dels treballs.
Infraestructures de la Generalitat té en marxa dues licitacions més relacionades amb aquestes obres, les referents l’assistència tècnica ambiental i la coordinació de seguretat d’aquestes. A aquests contractes s’han presentat set i sis empreses respectivament.
Mar Rovira / ACN
L’ ofici de fuster pateix la manca de relleu generacional des de fa anys. El poc interès cap als oficis tradicionals és un dels principals factors que han provocat una crisi en el sector, així com que no s’hagi fomentat la formació en aquest àmbit. El Gremi de Fusters del Baix Camp, únic referent actiu a la demarcació de Tarragona, ha passat de tenir 120 agremiats el 2006 a una trentena aquest 2025. Tot i això, des de l’entitat asseguren es mostren optimistes per revertir aquesta davallada i assenyalen que han elaborat un catàleg amb diverses accions per atraure els joves. «És un ofici molt bonic i molt creatiu, constantment estàs aprenent», afirma en Josep Montragull, un fuster que regenta el negoci familiar a la Nou de Gaià, al Tarragonès.
En Josep és fill de fuster. Porta a la sang l’ofici que ha viscut des de ben petit. El seu pare va engegar el negoci familiar a principis dels anys setanta i després el va rellevar. «La meva infància era estar amb el pare, veient les coses que feia, quan sortia del col·legi sempre passava pel taller», recorda. També explica que li feia joguines de fusta, com les que es troben actualment al mercat. «Sempre estava amb el pare i fèiem molta pinya entre els dos; de mica en mica, se’m va anar despertant l’interès per l’ofici», afegeix.
Ell es va formar a l’antiga Laboral i lamenta que en la seva època no es fomentessin aquests tipus d’estudis. «Venien a fer xerrades per ser metges, arquitectes, però no venia ningú a fer-les per ser fuster perquè era un ofici minoritari», sosté. Es dedica a fer reformes d’habitatges i obra nova, fent des de portes, finestres, armaris o cuines. Assegura que amb aquesta feina no et fas ric, però que et pots guanyar la vida.
En el seu cas, és possible que no hi hagi relleu generacional, ja que, per ara, els seus nebots no s’han plantejat continuar el negoci familiar. Amb tot, fa una crida al jovent: «És una mica complicat captar-los, però és un ofici molt bonic i molt creatiu, constantment estàs aprenent coses noves, has d’aplicar el que has après en el passat, la veterania que tens i aplicar-la en els futurs projectes perquè mai cap és igual», assenyala.
l Societat
El Gremi de Fusters del Baix Camp crea un decàleg per atraure joves al sector i garantir el futur de la professió
Al seu taller, hi fa pràctiques en Robert Gasso, un estudiant de Grau Superior de Disseny i Moblament de l’Institut Pere Martell. Prèviament, va estudiar la carrera de Comunicació Audiovisual i un màster en Fotografia Social, però el desencant amb aquesta professió per la «deriva del sector» va desencadenar que fes el canvi d’estudis, ja que també li agradava el món de la fusteria. «Tot i que a mi el vessant que més m’agrada és la de l’artesania, que potser estaria més encarat al cicle de grau mitjà, vaig decidir estudiar el grau superior perquè com que venia del món universitari tenia la possibilitat d’assolir un nivell superior d’estudis», detalla. En el futur, projecta obrir un taller propi perquè no vol tornar a treballar en empreses petites o mitjanes. «Veig l’artesania com una cosa potencial, potser des d’una mica la visió romàntica, m’agradaria recuperar la fusta massissa i fugir una mica de la industrialitza-
ció», comenta.
Davallada de fusters
El Gremi de Fusters del Baix Camp s’ha reactivat aquest mes de març amb una junta renova que té l’objectiu de resoldre el problema de relleu generacional. Segons l’entitat, la falta d’interès en els oficis tradicionals i la crisi del 2007 van ser els primers detonants de la crisi en aquest sector. Això va provocar una caiguda del nombre d’agremiats, passant dels 120 l’any 2006, a només 15 a principis d’any. Amb la reactivació del gremi, ja en són una trentena.
«La culpa és una mica de tots, vam dir als nostres fills que estudiessin una carrera universitària, i ara hi ha una manca professional que no s’està cobrint», indica el president del Gremi de Fusters, Enric Espinal. De fet, explica que aquest «nínxol» es cobreix amb persones estrangeres. «No és cap problema perquè al final la necessitat s’ha de co-
brir no?, però és una llàstima que la gent que puja del nostre país no s’estigui adonant que s’està creant una oportunitat molt gran», defensa.
Pel que fa a la mitjana d’edat, el president del Gremi indica que està entre els 45 i
els 57 anys aproximadament i que el gruix es troba entre els 57 i els 60 i pocs. Per revertir aquesta problemàtica, Espinal explica que han preparat un decàleg amb diverses accions per garantir la supervivència de la professió. Entre
Montragull, sobre la seva feina, «no et fas ric, però et pots guanyar la vida»
La majoria dels actuals professionals del sector tenen entre 57 i 60 anys
elles, hi ha la visita als centres formatius per explicar i prestigiar l’ofici.
«Econòmicament, és una feina molt digna; estic segur que quan vegin en primera persona casos pràctics com el d’en Josep, que és la segona generació, que és feliç i s’està guanyant bé la vida com a fuster, crec que despertarem un interès», assevera el president. Espinal també es mostra optimista a l’hora de revertir la manca de personal qualificat en el sector, així com d’aconseguir nous associats.
Economia l L’expresident assenyala diferències amb l’executiva tarragonina de la patronal que l’han fet arribar «al límit»
Álvaro Rodríguez
Florenci Nieto ha presentat la seva dimissió com a president de PIMEC Comerç a Tarragona després de gairebé divuit anys vinculat a la patronal. L’expresident provincial assegura haver pres aquesta decisió després d’arribar «al límit» de la seva paciència i «no combregar» amb algunes de les personalitats de PIMEC i les decisions de l’executiva.
Tot i que Nieto no ha mencionat el seu nom, ha expressat a aquest mitjà les diferències amb l’actual president territorial de PIMEC a Tarragona, Jordi Ciuraneta. Més concretament, Nieto declara que el president «no respecta i actua amb arrogància». L’expresident de PIMEC Comerç considera que hi ha hagut més preocupació per «qüestions personals i d’imatge» en comptes de «fer pujar més el lideratge de la patronal».
Florenci Nieto hauria formalitzat la seva renúncia a través d’un burofax enviat a la direcció general a principis d’aquest mes d’abril. Segons Nieto, el president de PIMEC, Antoni Cañete, li hauria demanat que s’ho replantegés oferint-li la presidència tarragonina. Aquesta oferta no ha estat suficient per Nieto, qui assegura posar per davant la seva «dignitat».
La renúncia de Nieto arriba poc més d’un mes després de la reelecció de Cañete al capdavant de la patronal i de Ciuraneta com a responsable territorial de Tarragona. Florenci Nieto assenyala que Ciuraneta va anunciar la seva marxa ara fa dos anys, però aquesta mai es va formalitzar. L’expresident de PIMEC Comerç assegura que l’executiva «no s’ha ajustat a les promeses i els compromisos» que s’havien fet amb ell, sense entrar en detalls. Per contra, Nieto assegura que s’ha mantingut «fidel» a la patronal i a
La renúncia arriba poc després de la reedició de Ciuraneta com a president territorial
Gerard Martí
Antoni Cañete.
D’altra banda, l’expresident apunta que durant el mandat de Ciuraneta «hi ha hagut un rècord de quatre secretaries territorials». A més, en aquest darrer període, el president tarragoní va decidir prescindir del representant de PIMEC al Baix Camp i renovar la comissió executiva. Florenci Nieto no entra a valorar aquests fets per «respecte».
Ara, Nieto considera que és «molt difícil» que es donin canvis dins la patronal que li facin plantejar-se tornar. «Haurien de passar canvis profunds importants i és evident que no passarà», sentencia l’expresident.
Seguir en actiu
Pel que fa al seu futur, Nieto assegura que ha estat «trucat per moltíssima gent» per tal
de donar continuïtat a la seva vida pública.
Tot i que admet estar «de dol», l’expresident estaria disposat a seguir-se «dedicant d’alguna manera al teixit associatiu i productiu».
No obstant això, Nieto afirma que la seva renúncia no s’ha donat per «marxar a una competència de PIMEC». L’expresident tampoc descarta fer un salt a la vida política.
Política l Dels 6,4 MEUR totals, 5 es destinaran a reforçar infraestructures
Redacció
El plenari extraordinari que l’Ajuntament de Vila-seca va celebrar ahir dilluns, 7 d’abril, va servir per aprovar la segona modificació de crèdits del pressupost general de l’Ajuntament de Vila-seca. La modificació de crèdits aprovada
va ser de 6,4 milions d’euros, dels quals 5 milions estan destinats a inversions amb l’objectiu de reforçar infraestructures i millorar els serveis municipals i la resta, 1,4 milions d’euros, a despeses vinculades a serveis socials, subvencions per a la millora façanes, transport escolar i
altres despeses per a complementar les partides del pressupost corrent. Del capítol de 5 milions d’inversions destaca 1 milió d’euros destinats a avançar en una nova fase de les obres de remodelació de l’estadi municipal; 1 milió d’euros més per a la reforma de les instal·lacions de la
piscina municipal; 850.000 euros per a la construcció de cinc parcs d’esbarjo canins; 500.000 euros per a complementar el finançament del fons Next Generational pel projecte del Centre Experiencial Cal·lípolis; 400.000 euros per a la millora d’edificis i equipaments municipals; 400.000 euros també per a la millora de vials municipals; 150.000 euros per al pla de millora dels camins municipals; 130.000 euros pel pla de millora del passeig marítim; 125.000 euros per a patrimoni, entre d’altres.
Les candidates a Miss RNB Espanya omplen de color el Passeig Jaume I de Salou
Societat l Hi van participar 52 representants provincials amb vestits grocs i vermells
Redacció
El Passeig Jaume I de Salou va ser ahir l’escenari d’un matí vibrant amb la desfilada de les 52 candidates a Miss RNB Espanya 2025. Amb vestits vermells i grocs, en homenatge a les banderes catalana i espanyola, les aspirants van desfilar sota l’atenta mirada de l’estàtua de Jaume I. L’acte va incloure la imposició de bandes, presidida per l’alcalde Pere Granados i amb la presència d’Elisabeth Laker, Miss RNB Espanya 2024. El certamen vol anar més enllà dels estereotips de bellesa, promovent la vocació social de les candidates, que presenten projectes solidaris
vinculats a la salut mental, la inclusió social, la infància tutelada o la protecció del medi ambient. Granados va destacar el compromís d’aquestes joves amb la societat, més enllà de la seva formació i elegància.
Les candidates traspassen els límits de la bellesa tradicional: són estudiants, emprenedores i voluntàries que busquen ser referents més enllà de la passarel·la. La final del certamen tindrà lloc aquest dissabte al Teatre Auditori de Salou, amb la presència de destacades autoritats i amb emissió per streaming, on es coronarà la representant espanyola per a competicions internacionals.
Mobilitat l No funcionaran fins que no es configurin les bonificacions
Redacció
L’Ajuntament de Torredembarra ha renovat els parquímetres de la zona blava per modernitzar el servei i ampliar-ne la cobertura. Actualment, els nous dispositius es troben fora de servei, ja que estan en procés de configu-
ració del sistema de pagament que permetrà aplicar una bonificació especial per als residents amb el vehicle empadronat al municipi. En total, s’han substituït tretze parquímetres antics per setze nous aparells, que s’han instal·lat a més zones, com els carrers del Mercat, de Girona
i de Lleida (des del carrer Rodes fins a la plaça Catalunya). Aquesta ampliació contribueix a millorar la rotació de vehicles a l’eix comercial de la localitat. Els nous parquímetres es caracteritzen per la seva tecnologia avançada i sostenibilitat, ja que funcionaran amb energia solar
Detenen un home al Vendrell per transportar prop de 210 quilos d’haixix
Successos l En ser detectat en un control a l'AP-7 va fugir i intentà desfer-se de la droga
Redacció
Els Mossos d’Esquadra de la Unitat de Seguretat Ciutadana de la comissaria del Baix Penedès van detenir el 4 d’abril al Vendrell un home de 25 anys, acusat dels delictes contra la salut pública, conducció temerària, atemptat i desobediència als agents de l’autoritat. Els fets van tenir lloc la nit de divendres passat, quan dues patrulles realitzaven un control policial a l’àrea de servei del Baix Penedès en sentit sud i van aturar un vehicle amb un únic ocupant. Els agents van notar que el conductor es mostrava nerviós i que la part posterior del cotxe contenia paquets voluminosos amb una forta olor de marihuana. Davant la sospita de transport de droga, van demanar la documentació i van indicar que es dirigís a una zona de seguretat per immobilitzar el
gràcies als panells integrats. A més, aquests permetran el pagament tant amb monedes com amb targetes, facilitant el seu ús per a ciutadans i visitants. L’empresa responsable del subministrament, installació i manteniment dels nous dispositius al municipi és Estacionamientos y Servicios S.A.U., amb un contracte de 125.214,72 euros i una durada de quatre anys. Un cop finalitzada la configuració del sistema de bonificació, els nous parquímetres es posaran en funcionament.
vehicle. En aquell moment, el conductor va accelerar bruscament, fet que va provocar la caiguda d’un agent per evitar ser envestit. Diverses patrulles van iniciar la persecució fins que el vehicle es va aturar en una àrea de descans a deu quilòmetres del control. L’home va sortir corrents després de llençar tres fardells, però els agents el van interceptar i detenir. Els Mossos van recuperar els tres paquets llençats i van trobar un quart fardell al portaequipatges. Al seient del darrere, tapada amb roba, hi havia una bossa de ràfia amb dos paquets d’haixix de mides diferents. A més, es van trobar més de 450 euros en efectiu i dos telèfons mòbils. La Unitat d’Investigació del Vendrell va confirmar que la droga intervinguda pesava gairebé 210 quilograms, amb un valor de mercat il·legal estimat en 380.000 euros.
Un veí del Vendrell cancel·la el
Economia l Un home del Vendrell ha aconseguit cancel·lar un deute que ascendia a 514.612 euros gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat. L’afectat es va quedar sense feina i va haver d’entregar els dos habitatges que va comprar. Segons expliquen els advocats de Repara tu Deuda, «el seu estat d’endeutament es va originar amb la com-
pra de dos habitatges per als quals va demanar dos préstecs hipotecaris. El primer va ser sol·licitat per la part deutora ja que va ser destinat a la compra de l’habitatge habitual i el segon préstec hipotecari va ser sol·licitat al 50% amb el seu antic soci». En arribar els problemes econòmics i sense feina, els va entregar al banc. Shaila Cid
l L’any passat, els de Dani Vidal van sumar 8 victòries, una xifra impossible d’arribar amb només tres duels per jugar
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic té el seu taló d’Aquil·les en els partits a domicili. El conjunt de Dani Vidal va consumar la derrota al camp del Sestao River el passat dissabte per allargar una setmana més la seva sequera de victòries. En tot el curs, els grana només han guanyat quatre partits com a visitants i el darrer va ser contra el Celta Fortuna, ara fa dos mesos. L’any passat, l’equip va sumar 8 victòries a domicili, una xifra impossible d’arribar enguany amb només 3 sortides per disputar.
La falta de victòries a domicili ve relacionada amb les dues cares de l’equip. Els grana han mostrat la seva millor versió a casa, mentre que a domicili sempre ha costat i també ha sortit la versió més dolenta. L’estil agressiu i potent en atac del Nàstic va desaparèixer contra el Sestao River, però també en els recents duels contra el Tarazona i l’Ourense, que van acabar amb empat i derrota. De fet, el millor encontre on es va merèixer la victòria va ser al camp del Zamora. Els grana van controlar un duel marcat per les condicions del terreny de joc, però un error defensiu
El darrer triomf fora de casa va ser contra el Celta Fortuna ara fa dos mesos
en el darrer minut va deixar als de Dani Vidal amb només un punt. Pel que fa a les der-
rotes, les més contundents van arribar fora de casa, com el 4-0 contra l’Arenteiro, el 2-0 contra la Ponferradina i l’1-0 al camp de l’Unionistas, el següent rival del Nàstic.
Malefici
Després de la derrota contra el Sestao River, el Nàstic va
El TGN Bàsquet guanya el Sant Adrià i fa un pas de gegant cap a la permanència
Bàsquet l Les tarragonines sumen el segon triomf consecutiu (42-54)
Arnau Montreal Quesada
El TGN Bàsquet continua fent passos per assolir la permanència a la Super Copa catalana. Les liles van fer un pas de gegant el darrer diumenge després de conquerir la pista del Sant Adrià, el tercer classificat, per 42-52. El triomf permet a les d’Israel Esteve
respirar i sortir de les posicions de descens en una setmana clau en la qual s’enfrontarà al Roser, un rival directe per a l’objectiu.
Les liles van mostrar una gran versió, especialment en defensa. Des del primer minut, les del TGN van sortir endollades, marcant territori
amb una gran intensitat defensiva i deixant el Sant Adrià amb només 5 punts en el primer quart (5-14). Tot i algunes pèrdues de pilota i errades sota cistella, les jugadores dirigides per Israel Esteve van mantenir un ritme alt i van marxar al descans amb una renda de deu punts (20-30). A
mantenir un malefici particular a domicili. Segons va destacar l’analista Pedro González a través d’X, el Nàstic de Tarragona no guanya un partit fora de casa si el rival marca el primer gol des de desembre del 2019. Llavors va ser la temporada 19/20 a Segona B, que va ser cancel·lada per la
la represa, el con junt local va sorprendre en intensitat a les tarragonines, però aquestes van acabar per controlar l’intent de remuntada per mantenir l’avantatge en el marcador fins al final de l’encontre. Aquesta victòria dona oxigen a les tarragonines i els permet encarar amb més optimisme el duel a domicili contra el CB Roser aquest cap de setmana. Després d’una aturada per Setmana Santa, les liles tancaran la lliga contra el Draft esperant tancar l’anhelada permanència a la Super Copa Catalana.
covid-19. Els grana de Toni Seligrat van remuntar un 1-0 a la pista de l’AE Prat per tancar el duel amb un 1-3 final amb gols de Viti, Bonilla i Pedro Martín. Des d’aquell partit, sempre que el rival ha marcat el primer gol fora de casa, el Nàstic no ha trobat la manera de guanyar, acumulant un total
L’apunt
El Nàstic Femení guanya el derbi contra la Floresta (0-8)
L’equip femení del Nàstic va sumar la seva sisena victòria consecutiva –i el seu setzè partit sense perdre– en el derbi tarragoní contra la Floresta per 0-8. Andrea Moral va anotar un hat-trick i les de Fran Rodríguez es mantenen segones i en posicions d’ascens.
de 10 empats i 29 derrotes, sumant 10 de 117 punts possibles. De moment, aquest malefici haurà de continuar una setmana més. El pròxim partit fora de casa dels grana no serà fins a la setmana que ve en la visita del Reino de León contra la Cultural Leonesa. Això sí, per trencar-se, els grana haurien de remuntar. Dissabte els de Dani Vidal tornen a l’estadi per recuperar sensacions contra l’Unionistas, un equip que, com a curiositat, ha guanyat tots els partits que ha jugat contra el Nàstic a la Primera Federació.
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis va assolir diumenge un ascens que romandrà en el record de tot aficionat reusenc durant molt de temps. El conjunt roig-i-negre es van convertir en el primer equip de les cinc primeres categories del futbol estatal en pujar de categoria, un rècord que només està a l’abast d’una temporada gairebé perfecta. De fet, en el seu segon curs a Tercera Federació, els de Marc Carrasco van completar una lliga en la qual van anar pujant marxes jornada rere jornada fins a transformar-se en un equip imparable capaç de celebrar a la Prim l’èxit a falta de cinc jornades per al final.
Els de Marc Carrasco no van trigar gaire per assaltar la primera posició. El conjunt reusenc va encetar el camí amb més encert fora de casa que al Municipal. De fet, en les set primeres jornades, la major part de les victòries van ser a domicili amb un total de 3, mentre que davant dels aficionats només es va guanyar a l’Hospitalet i va sumar la primera derrota del curs contra el Peralada. Aquesta ha sigut l’únic partit perdut a casa fins al moment.
El partit que va marcar un abans i un després va arribar a la vuitena jornada de competició. Els roig-i-negres rebien el Manresa, el líder de la categoria i invicte en aquell moment. Un rival temible que va acabar superat com la resta. En aquell duel els reusencs van haver de suar. Els manresans van començar guanyant, però els reusencs van acabar remuntant amb l’actuació de dos destacats: Ricardo Vaz i Joan Torrents. Els dos jugadors s’han convertit, al llarg de la temporada, en els principals motius del rècord golejador de l’equip amb 54 dianes en 29 partits. Vaz, que va arribar al mercat d’hivern de l’any passat, va ser la màgia roigi-negra sobre la pista. Sempre trobava la manera de fer funcionar al Reus en atac i, de fet, ell mateix ha sumat 8 dianes. D’altra banda, Torrents ha despertat el seu instint golejador a Reus. El jove davanter va arribar a l’estiu procedent de la Pobla de Mafumet, però ha sigut a les ordres de Marc Carrasco quan ha quallat la seva millor versió. Amb 12 gols, s’ha convertit en el killer que ha necessitat l’equip. Tant Vaz com Torrents van decidir el duel contra el Manresa. Un triomf que va
Futbol l Diumenge, els reusencs van assolir el primer ascens d’entre les cinc categories del futbol estatal
donar al Reus el lideratge a la jornada 8 i que no ha perdut en cap moment ni el perdrà. De fet, el Reus només el va perdre momentàniament mentre esperava poder disputar el partit ajornat a la pista del Prat. Des d’aquell moment, el Reus es va convertir, poc a poc, en una màquina imparable. De fet, es pot comptar amb una mà les derrotes enguany, perquè només es van deixar punts al camp del Girona B i al camp del Tona, en el darrer duel del 2024. Aquest també va ser clau, perquè és l’últim que el Reus ha perdut. En tot el 2025, els de Marc Carrasco no coneixen la derrota, fet que ha acabat per donar l’ascens al grup a l’abril, quan encara queden cinc jornades per acabar a lliga. Tot l’equip ha funcionat a la perfecció. En clau defensiva, amb només 20 gols encaixats, l’eix Xavi Molina-Andy Alarcón, amb l’ajuda de Pol Martínez, s’han convertit en la millor defensa de la categoria.
La dada
El Reus va ser líder a la 8a jornada superant el Manresa i no va perdre mai el tron
En aquest punt hi ha especial menció a Alberto Benito i Sergi Casals, els dos laterals que també han sumat molt en atac. Reforços al mercat d’hivern com Sandro Toscano no han donat més que estabilitat tant al mig del camp com al joc de l’equip. El tècnic del Reus, Marc Carrasco, va definir l’èxit d’aquesta temporada com «un èxit de grup. Des del primer dia ens vam posar el treball com a argument. Vam formar una família i aquesta crec que han sigut les claus. No hem deixat de treballar mai, hem prioritzat sempre el nosaltres per sobre del jo i això ha estat més que positiu per a tots».
Les jugadores de la FBB Reus després del
Futbol l La Fundació Futbol Base Reus va sumar ahir una victòria contundent contra el Cerdanyola (8-0). Les reusenques van donar un cop d'autoritat contra el cuer i encadenen la setena victòria consecutiva. L'equip d'Adri Calderón va destacar amb una rotació de jugadores menys habituals. Carme Cendra va sumar un doblet
i, posteriorment, les dianes es van repartir amb Ane Larrañaga, Mireia Martín, Júlia Vernet, Sara Armengol, Anna Amato i Nàdia Soler. Aquest triomf, sumat a la derrota del Pallejà contra el Girona, amplia la distància amb la sisena posició, la primera fora de l'ascens, a cinc punts. El pròxim rival serà l'Europa B a domicili. Redacció
El Club EuroSport de la Pineda acull aquesta setmana el circuit professional d’esquaix
Esquaix l El Club EuroSport de la Pineda acull aquesta setmana un torneig del circuit professional d'squash. Des de demà fins al diumenge, 24 jugadors professionals competiran per guanyar la segona edició de l'Open Internacional professional PSA. Entre els participants també estarà Nilo Vidal. El salouenc, que també exerceix
com a director i organitzador de l'esdeveniment, buscarà la victòria en un quadre en el qual destaquen jugadors que es troben prop del top 100 mundial. El primer rival del salouenc serà Juan Felipe Mancilla. En cas de guanyar, en la següent ronda l'espera un dels favorits: Iván Pérez, actual 112 jugador del rànquing mundial. Redacció
Economia l El document inclou 300 milions en línies d’ajuts i 900 milions en préstecs o 200 milions en promoció de productes
ACN
El pla del govern de Salvador Illa per combatre els efectes dels aranzels de Donald Trump a Catalunya preveu mobilitzar 1.500 milions d’euros. La mobilització pretén «protegir la resiliència del teixit empresarial i agrícola de Catalunya i l’ocupació que genera» així com ajudar les empreses catalanes a internacionalitzar-se i entrar en mercats globals davant de la situació que es generarà als EUA. El text va ser presentat ahir en una reunió al Palau de la Generalitat amb el Consell del Diàleg Social, integrat pels principals sindicats i patronals, i el Consell de Cambres, amb representació de la Cambra de Tarragona.
Les ajudes s’estructuren en cinc àmbits: Els 900 milions en préstecs i crèdits serviran perquè l’Institut Català de Finances (ICF) desplegui instruments i faciliti l’accés al finançament per a les empreses afectades. Es tracta d’avals, crèdits circulants, crèdits d’inversió i bonificació del tipus d’interès fins a l’1,5%.
El pla assenyala el perill als sectors químic, farmacèutic o agroalimentari
Les borses cauen en picat a l’Àsia
Tercera jornada negra a les borses mundials marcada novament per la guerra comercial dels aranzels de Trump. Les pèrdues més accentuades les ha registrat la borsa xinesa d’Hang Seng, que ha caigut un 13,22%. El Nikkei japonès ha retrocedit un 7,83% i la borsa de Xangai un 7,34%.
Els 300 milions per ajuts inclouen diners a fons perdut, especialment per al sector agroalimentari -oli i vi-, ajuts a la promoció internacional i ajuts per ampliar la presència d’empreses catalanes a l’exterior, fomentant la multilocalització.
milions destinats a Fons d’inversió i capitalització que es vehicularan a través de l’ICF i Avança. L’objectiu és entrar en el capital d’empreses «estratègiques» per tal que mantinguin l’arrelament i els centres de decisió a Catalunya.
Així mateix, hi haurà 150
En assessorament i acompanyament, el Govern desti-
Economia l La CE controlarà més el creixement de les importacions
ACN
La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha confirmat que ofereixen al president dels Estats Units, Donald Trump, eliminar tots els aranzels dels béns industrials de forma recíproca. La dirigent europea explica que van posar l’oferta
sobre la taula «molt abans» que Trump anunciés un 20% d’aranzels a la UE, però remarca que la mantenen malgrat la resposta inicial «inadequada» de Washington.
La CE també ha anunciat la creació d’un equip de vigilància per detectar si hi ha un «augment» sobtat d’impor-
tacions a la UE pels temors a l’arribada massiva de productes asiàtics que no es venguin als EUA. «Vigilarem si hi ha algun augment específic d’algun producte o en algun sector per veure si hem d’intervenir», assegura Von der Leyen.
A dos dies de l’entrada en vigor dels aranzels del 20%
narà 130 milions per impulsar la internacionalització i diversificació dels mercats de les empreses catalanes, el disseny de plans específics per adaptar-se als nous EUA i reorientar la xarxa d’ACCIÓ per superar les barreres comercials. Ressalta que les empreses catalanes afectades per la
a les exportacions europees als EUA, Von der Leyen va insistir en roda de premsa que prefereixen una «solució negociada» abans que prendre represàlies comercials. Per això, va demanar a l’equip negociador estatunidenc «aprofundir en els detalls tècnics» sobre les discrepàncies comercials mútues.
Per la seva part, el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, apunta que l’oferta d’aranzels «zero» és una opció «de futur», però descarta que sigui una possibilitat per «ara mateix».
nova política comercial dels EUA podran fer ús de manera gratuïta de la xarxa d’oficines d’Acció per reforçar la seva presència en altres mercats.
En l’àmbit comunicatiu i de promoció, hi haurà 20 milions per desplegar campanyes per potenciar els productes catalans en mercats estratègics.
El pla recorda que la guerra comercial de Trump afecta el total dels 4.351,4 milions d’euros de les exportacions catalanes als EUA i les 3.161 empreses exportadores. El document assenyala que els sectors més afectats són els productes químics, els farmacèutics, la maquinària, l’agroalimentació, la metal·lúrgia i els productes metàl·lics. Per productes hi ha l’oli d’oliva, el vi i el cava o els sucs. El pla admet que les mesures anunciades la setmana passada superen «àmpliament» les expectatives inicials.
Política l La Federació Catalana de Càmpings critica que el text contenia «moltes mancances» i «moltes incongruències»
ACN
El Departament d’Interior va anunciar ahir que retirarà el decret sobre la inundabilitat dels càmpings i que es crearà un grup de treball amb el sector amb l’objectiu d’aconseguir un «ampli consens institucional i sectorial». Dilluns, el president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra, va agrair la «voluntat de diàleg» de la consellera després de reunir-se amb ella. «Al final aquest decret llei tenia moltes mancances i tenia moltes incongruències», va assenyalar Gotanegra.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Muchas felicidades a las gemelas más artistas que existen! ¡Las mejores ilustradoras, diseñadoras, las mejores twin essence! ¡Gracias por ser como sois de mágicas!
El president de l’entitat va comentar que el grup de treball començarà a caminar després de Setmana Santa i ha defensat que el càmping és un «sector segur que fa molts anys que treballa per gestionar els riscos».
Després de participar en la reunió entre diferents representants dels càmpings catalans amb la consellera Parlón a la seu del Departament d’Interior, Gotanegra va expressar la seva satisfacció per la retirada del decret. El president de l’entitat va comentar que porten «molts dies de diàleg» amb la Generalitat i va
Noa, llegó tu día tan esperado! Toda tu familia te ama y se siente orgullosa de ti. Que la vida te regale siempre motivos para sonreír. ¡Feliz cumpleaños, hija!
Per molts anys, Àngela! La teva família que t’estima, et vol felicitar aquest 8 d’abril. Enguany, serà molt especial per a tots. Esperem que passis el millor dels dies i tot el que et proposis, es faci realitat. Ets la millor mare l’àvia infatigable. Molts petons abraçades! Aquesta cançó és per tu: Por tantas cosas - Alex Ubago
agrair la col·laboració de les diferents forces polítiques del Parlament.
En aquest sentit, aquest diumenge ERC va afirmar que tenia el compromís del Govern per retirar l’actual decret sobre inundabilitat dels càmpings que es va aprovar al març i que s’havia de convalidar al Parlament. A més, ha criticat que el decret que ara decaurà no comptés amb el consens del sector ni tampoc l’havien traslladat a les altres forces polítiques. A partir d’ara, va dir Gotanegra, s’obre una etapa de diàleg perquè els equips jurídics dels càmpings
Segons Interior, el grup de treball buscarà consensuar «al màxim» el decret
i de la Generalitat treballin el nou text conjuntament.
Segons el Ministeri d’Inte-
rior, el grup de treball buscarà consensuar «al màxim» el contingut del nou decret per «garantir l’equilibri entre la seguretat de les persones, la sostenibilitat i l’activitat econòmica».
El decret llei preveia avaluar el grau d’inundabilitat dels càmpings i poder actuar en
català i estén la mà
Comunicació l Les emissions començaran l'11 de setembre d'enguany
ACN
El president de la Corporació Espanyola de Ràdio i Televisió (RTVE), José Pablo López Sánchez, ha assegurat que el nou canal en català arriba per «complementar l’oferta a Catalunya». «Tenim el compromís de col·laboració amb la CCMA i la resta de mitjans
públics, com La Xarxa», ha precisat en la roda de premsa per presentar el projecte des de Sant Cugat. López ha avançat que el nom del canal no està tancat i descarta que esdevingui «mai» un motiu «d’enfrontament», perquè el diàleg és la «base dels acords». Les emissions tècni-
Xavier Bosch, Joël Dicker i Javier Cercas, els autors més
Cultura l Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch, i la traducció de l’última novel·la del suís Joël Dicker, La catastròfica visita al zoo, lideren les vendes de llibres de ficció en català a dues setmanes de Sant Jordi, segons el rànquing elaborat pel Gremi d’Editors de Catalunya. En castellà, el primer lloc l’ocupa Javier Cercas amb El loco de Dios en el
fin del mundo, mentre que el segon és també per a Dicker. En l’àmbit de la no ficció, en català les llistes les encapçalen L’univers groc, d’Albert Espinosa, i Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín. Mentre que en castellà el primer llocs és per a El puente donde habitan las mariposas, de Nazaret Castellanos. ACN
ques començaran per la Diada amb la meitat de continguts en català —que creixeran progressivament— i la resta de programació en castellà amb produccions del centre cugatenc. Es preveu que la temporada comenci a la tardor. El nou canal íntegrament en català de RTVE, encara
cas que existeixi el risc de tancar parcialment o totalment alguna instal·lació va aixecar el rebuig del sector des d’un principi. A través d’aquest decret també es creava un fons de recuperació per garantir l’activitat econòmica del sector en cas que calgués tancar algun negoci.
sense nom definitiu, neix amb un pressupost de 8 milions d’euros per a la primera temporada, que creixerà fins als 11 milions l’any que ve. El projecte farà desaparèixer les desconnexions per La 2, però l’ens mantindrà les dels informatius de La 1 i el 24 hores. La majoria de les produccions seran pròpies, i les altres es contractaran com a producció externa. La nova iniciativa reagruparà els programes que s’emeten en desconnexió, permetent-los així una major «visibilitat» a la graella.
k Editorial k
En la primera reunió de la Comissió Bilateral entre la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona s’han posat sobre la taula –era ben llarga i amb molts integrants– molts dels temes rellevants per al futur desenvolupament de la ciutat i segurament encara n’han quedat alguns de pendents. La trobada, amb un nom pompós, ha evidenciat la sintonia política entre el govern municipal i el català. Tot i que altres comissions bilaterals han tingut recorreguts desiguals (les de l’Estat i la Generalitat s’han passat anys sense convocar-se i tampoc no hi ha hagut massa conseqüències), aquesta de Tarragona sembla que servi-
rà per a desencallar temes cabdals. Un dels més destacats és el trasllat de l’antiga Universitat Laboral. Es tracta d’una jugada a moltes bandes que, de fet, té com a escull principal l’econòmic. D’una banda, els diners que Exolum (antiga CLH) reclama per marxar del costat del Francolí i el cost, que hauria de ser previ, de la construcció de les noves instal·lacions del Complex Educatiu entre Campclar i Bonavista. El port, que és un dels altres actors que sortirà guanyant amb la marxa de l’antiga Laboral serà, segurament, la bola blanca per fer que la carambola urbanística sigui una realitat.
k Tribuna k
L’últim ple de la Diputació de Tarragona va començar amb una declaració institucional del ple de la corporació on es denunciava els problemes de mobilitat que patim el territori de la Catalunya sud, i la necessitat d’impulsar un grup de treball per tal de posar solució a aquesta problemàtica.
La declaració institucional va rebre el suport de tots els partits que tenen representació a la Diputació, unanimitat, i fer pinya per sumar esforços per treballar per la demarcació.
La mobilitat ens afecta a tots els municipis, grans, petits i mitjans, des de Cunit a les Cases d’Alcanar, i des d’Arnes fins a Santa Coloma de Queralt. La Diputació està a i ha d’estar al costat de tots els pobles de la demarcació.
Acudeixo al Diccionari LID
Diplomàcia i Relacions Internacionals i sota l’expressió casus belli llegeixo «expressió llatina que, actualment, al·ludeix a tota situació susceptible de provocar un conflicte armat. En el Dret Internacional clàssic designava la situació que en opinió de l’Estat que la patia l’autoritzava i justificava a declarar la guerra a l’Estat que l’havia originat, per-ò avui dia el terme s’hauria de considerar eliminat, des del punt de vista jurídic i polític, atès que la guerra com a tal no és reconeguda com a instrument acceptat pel dret internacional».
Sense necessitat de retrocedir alhora no gaire llunyà, certament, recordem dos exemples dolorosos de casus belli: el casus belli d’Àustria-Hongria contra Sèrbia el juliol de 1914, que es va basar en la negativa de Sèrbia a investigar la implicació dels funcionaris del govern serbi en l’equipament, entrenament i pagament dels terroristes que van assassinar l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria a Sarajevo, donant pas a la Primera Guerra Mundial; i la invasió de Polònia per l’Alemanya nazi el 1939, que va desencadenar la també catastròfica Segona Guerra Mundial els centelleigs de la qual encara es reflecteixen als nostres ulls quan ens acomodem als nostres salons veient documentals a Netflix. Molts són els experts i historiadors que ens diran als seus llibres que la guerra «com a forma de violència armada, organitzada i col·lectiva està associada als orígens de la humanitat i, per tant, no es deriva de la formació posterior de la societat política preestatal», tal com escriu Gonzalo de Salazar Serantes a Guerra, pau i civilització. Però el que a mi em sembla clar, i espero compartir l’opinió
de l’amable lector d’aquest escrit, és que hi ha un factor “humà” evident previ a l’esclat: a algú (en sentit abstracte) se li acaba la paciència.
Quousque tandem abutere, Trump, patientia nostra? Aquesta seria una frase que podríem pronunciar des d’un hipotètic senat de les Nacions Unides a la manera que Ciceró es preguntava per l’abús que Catilina feia de la paciència dels senadors davant de la conjura que l’alludit preparava per aconseguir el poder absolut. Donar forma teatral a un tema històric, previ fins i tot al naixement de Crist, per trasposar-lo a una actualitat en ple segle XXI, pot resultar molt literari, però no hi havia literatura en el que van reclamar el mateix dia 2 d’abril els titulars de tota la premsa nacional i internacional després de la quasihistriònica demostració del trumpisme sobre l’aplicació d’aranzels comercials en tot el món (no es lliuren ni les illes properes a l’Antàrti-
da on només viuen foques i pingüins). El que es transmetia, mitjançant editorials, articles d’opinió i fins i tot als simples teletips informatius, era que s’estava esgotant la paciència de molts països. Mai no ha estat més palès en la realitat internacional el pes enorme d’un elefant entrant en una terrisseria, donant-se la circumstància política a més del símbol del Partit Republicà dels Estats Units: un elefant, precisament. Gairebé tots tenim la percepció que una mascota, una vegada adoptada, no ha de ser perjudicial però els paquiderms són massa grans i, volent o no, trepitjar les cues dels petits múrids, comporta enormes perjudicis globals.
Mai no ha estat més palès en la realitat internacional el pes enorme d’un elefant entrant en una terrisseria, donant-se la circumstància política a més del símbol del Partit Republicà dels Estats Units: un elefant, precisament
Mantinguem, doncs, la nostra paciència. En general, som dutxes per fer front a mesures comercials proteccionistes al llarg dels temps moderns. Tot i que s’ha qualificat per tot arreu com a ‘guerra comercial’ declarada l’anunci del President dels Estats Units, és preferible no fer-ne un casus belli, ni tan sols econòmic, sinó recolzar les nostres habilitats negociadores a través de la infraestructura jurídica i comercial ja desenvolupada ja que les mesures aranzelàries absolutistes de Trump també són relatives des d’una perspectiva històrica i, per tant, poden caure pel seu propi pes elefantí.
Els últims mesos són molt difícils en termes de mobilitat. Una oferta molt limitada, gens competitiva socialment, les obres del túnel de Roda de Berà, el tercer fil que posarà com a prioritat a les mercaderies i no a les persones, i la poca fiabilitat del servei, fan de la mobilitat a la Catalunya sud tot un drama.
Cal afegir que el tren no arriba a tot arreu, i que és important i estratègic treballar la intermodalitat, és a dir, combinar el tren amb el bus, per tenir un sistema de mobilitat a la Catalunya sud que sigui el màxim de capil·lar possible.
La mobilitat ens afecta a tots els municipis, grans, petits i mitjans, des de Cunit a les Cases d’Alcanar, i des d’Arnes fins a Santa Coloma de Queralt. La Diputació està a i ha d’estar al costat de tots els pobles de la demarcació
I la mobilitat en bus també és important, l’any 2028 acaben les concessions de transport públic i cal estar preparats abans del 2028 per dibuixar, ja, el mapa que volen per la nostra demarcació.
En resum, tenim feina, molta feina a fer, i des de la Diputació de Tarragona tenim el deure de liderar les polítiques de mobilitat que ens afecten i ens afectaran, no ens podem posar de perfil ni amagar-nos davant d’aquests reptes. Sempre s’ha dit que la Diputació era una administració que no s’obria a la ciutadania, i nosaltres volem que la ciutadania se la faci seva, i que estiguem al costat dels problemes de la gent. Per això en aquest grup de treball també convidarem a les associacions d’usuaris que estan patint aquesta nefasta mobilitat i que tenen molt a dir sobre el futur de la mobilitat a la Catalunya sud.
La mobilitat del futur l’hem de liderar des del territori, no podem esperar que des de Barcelona ens facin la feina. Des de la Diputació i de la mà dels municipis i usuaris hem de definir com ha de ser la nostra mobilitat i defensar els nostres interessos davant de la Generalitat i l’Estat, que vol sovint han tingut aquesta demarcació oblidadíssima en termes de mobilitat, la realitat tossudament ens ho demostra.
Jaume Casañas
Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Cunit
Mor Santos Santamaría Zaragoza, expresident de l’ACVOT, als 84 anys
Obituari l L'expresident de l'Associació Catalana de Víc times d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), Santos Santa maría Zaragoza ha mort a l'edat de 84 anys. Santamaría era el pare del mosso d'esquadra assassinat per ETA, Santos Santa maría Avendaño, el 2001 a Roses. ACN
Tarragona
Montserrat Andreu Tubella.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Raul Castañon Rodriguez.
Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Teresa Vidal Aznar.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h a la Parròquia de
Sant Pere Sant Pau
Reus
Antolín Declara Rodríguez.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Josefa Troya Martínez.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Emília López Forès.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà demà a les 11 h al Tanatori.
Francesc Rovira Recasens als 87 anys
Obituari l Formà part de l’equip municipal des del novembre de 1973 fins a l’abril de 1979
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils ex pressa el seu més sentit con dol per la mort de Francesc Rovira Recasens, que va ser regidor de l’Ajuntament de Cambrils entre el novembre de 1973 i l’abril del 1979, amb Lluís Recasens com a alcalde. L’exregidor, que ha mort als 87 anys d’edat, també era una persona molt coneguda a Cambrils per la seva tra jectòria en el món de la res tauració, primer dins del ne goci familiar del Restaurant Rovira al port de Cambrils i després com a propietari del Restaurant i Hotel Rovira, situat a la platja del Regueral de Cambrils, que actualment regenten les seves dues filles i el seu fill.
A més, també cal destacar la seva faceta de futbolista entre els anys 1953 i 1964. Rovira es va iniciar al Club
Gimnàstic de Tarragona (tant a l’amateur com al juvenil), i posteriorment va jugar al Ma rina de Cambrils, al Camar les, al Terrassa FC, al Màlaga i una altra vegada al Nàstic. La cerimònia es va cel· lebrar ahir dilluns, dia 7 d’abril, a les 17 hores, a l’esglé sia parroquial de Sant Pere de Cambrils.
Mor un atleta de 36 anys durant la Mitja Marató de Madrid 2025
Successos l Un cor redor popular de trenta sis anys va morir aquest diu menge després de patir una parada cardíaca sobtada a escassos metres de la meta de la plaça de Colón quan participava en el Movistar Madrid Mitja Marató de 2025, mentre que un altre participant roman ingres sat després d’haver se li practicat les maniobres de recuperació in situ. Tots dos corredors, de 20 i 36 anys, van ser atesos durant la pro va, la qual va reunir prop de 27.000 participants, 24.000 en la Mitja Marató i 3.000 a la Carrera ProFuturo. En un comunicat publicat a la xarxa social Instagram, l’organització va traslladar el condol a la família del corredor que va defallir. Aquest, que es va desplomar a 500 metres de la meta, va ser atès per un infermer del Samur que participava en el dispositiu desplegat durant la prova esportiva. EFE
21/03 al 19/04
Si et trobaves amb ganes d’experimentar una cosa nova avui és el teu dia. La majoria dels planetes t’aportaran la força el coratge.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Una cosa estranya et corroeix internament, potser penses molt en coses que no pots solucionar et molesta. Dialoga més amb els teus sers estimats.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Comptat debatut la jornada es passarà millor si la dediques a la lectura o a algun hobby que et distregui del monòton que es presentarà tot.
TV local
20/04 al 20/05
Intervencions de persones amb males intencions faran un tomb al teu plans estat anímic. Pren-ho com qui no vol la cosa.
23/08 al 22/09 VERGE
Una gran inquietud mobilitzarà tot el teu cos ment. Trobades imprevistes variaran plans objectius però et donaran l’oportunitat d’experimentar.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Les coses no van del tot bé com esperaves. No t’impacientis, si no ho fas no sols perdràs la calma, fins tot et guanyaràs la culpa per part dels teus pròxims.
10:30 Va passar aquí. Catalunya
11:00 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2025
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06
Ningú podrà interpretar el que realment està passant pel teu cap. Les teves necessitats afectives es veuran una mica afectades.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Avui pot arribar a ser un dia especial. La teva vitalitat és òptima tots els que t’envolten se sentiran atrets pel teu magnetisme ascendent.
20/01 al 18/02 AQUARI
Moltes sorpreses i novetats apareixeran al llarg del dia que serà intens en tots els aspectes. La teva faceta de conquesta estarà per sobre del normal.
21/06 al 22/07 CRANC
Viatjar amb els teus divertir-te en gran ho tens molt fàcil en el dia d’avui. Seràs centre d’atracció de tots dominaràs la situació.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Els teus vols imaginatius es veuran molt potenciats les teves ganes de viure t’inclinaran a realitzar accions una miqueta precipitades.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Et sentiràs menys tibant amb més facilitat per a entaular relacions positives. La parella els més volguts t’acompanyaran. Nit passional.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Concerts privats
11:00 La tertúlia del Dorsal 12
11:30 Aventurístic
12:00 Concerts privats
12:30 Aventurístic
13:00 Concerts privats
13:30 La tertúlia del Dorsal 12
14:00 Notícies 12
14:30 La tertúlia del Dorsal 12
15:00 Aventurístic
15:30 Concerts privats
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:45 Com la nit el dia. On tour
21:00 Teló de fons
21:30 [RE]Poblem
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit el dia. On tour
23:00 Teló de fons
23:30 [RE]Poblem
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Blancs, adjectiu arcaic conservat només en usos poètics. Roba que aprima la cintura. 2. Algunes són de conserva. Perfum. 3. Estaves a punt de morir. Arregla un utensili. 4. Extrem de la humanitat. Transpiraries. Quasi té. 5. Vent que bufa del sud. Propietari d’un gos. 6. Repetir una cançó. Capficar una branca del llimoner. 7. Planeta vist per la dreta. Donar pressa a algú. Entrada de líquid. 8. Tendre fresc. Posarà iode en una ferida. 9. Enmig del mal. Fruit del pacaner. Riu de Rússia. 10. Uniré una cosa amb una altra. Estimar. 11. Dónes voltes. Forma de fer. 12. Ens perjudica. Personatge del escriptor alemany Goethe. VERTICALS: 1. Primera d’un alfabet. 2. Fuster que fabrica llits. Riu d’Alemanya. 3. Comunicació municipal. Li trauré de les mans, tant si ho vol com si no. 4. País tradicionalment neutral. Donàvem gratuïtament. 5. No està a favor ni en contra. Ajunti en matrimoni. 6. Nom de molts emperadors. Fer ratlles de colors. Cent. 7. Difícil de rosegar. Distribuïm en petites quantitats. 8. Comença la teva. És igual que una illa. Nota ascendent. 9. Se simbolitza amb una i. Ventet suau dels rius. Nom de dona. 10. Construït amb lloses. No és res sense la Julieta. 11. Tassa girada. Jocs dels màgics. 12. Terreny preparat per llaurar. Ple de ràbia.
TARRAGONA:
Cogul Ardèvol, Francesc Cristófor Colom, 23 Telèfon 977 212 183
Domingo Garcia, Núria
Platja Llarga, 2, Bloc A. Telèfon 977 207 884
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Roig Ferré, Eduard
Raval de Santa Anna, 2 Telèfon 977 127 712.
SALOU:
Arque Mule, Montserrat
Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702.
VALLS:
Granell, Jose Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435.
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Carretera de Valls, 57 Telèfon 977 661 656.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
LLOGUER
LLOGUER D’HORTS urbans tancats i preparats per cultivar amb reg automàtic. Accés restringit amb càmeres de vigilància. Cambrils (Carretera Misericòrdia). Tel. 600.235.572 WhatsApp
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
AMISTAT
VIUDO 75 años, buena presencia. DESEA CONOCER señora similar (sin cargas) para amistad y posible relación. Que le guste viajar. Tel: 618.421.682
MASSATGES
DULCES MASAJES COMPLACIENTES. TEL. 613.458.067 SALIDAS
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES ESTIMULANTES. Horas concertadas. Tel: 722.125.446
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
CARLOS. MASSATGE COMPLET. Tel: 660.605.687
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona.
Previsió
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en general fins al final del matí, tret del quadrant nord-est i punts del litoral on hi haurà alguns intervals de núvols baixos que localment deixaran el cel mig o molt ennuvolat. A partir de llavors s’iniciaran núvols d’evolució a punts del Pirineu, Prepirineu i serralada Prelitoral que durant la tarda també podran estendre’s a altres punts propers i que en conjunt deixaran el cel mig, localment molt ennuvolat.
Temperatura Temperatura mínima i màxima serà similar o lleugerament més baixa.
L‘any 1814 Josep Padreny Güell, mestre confiter nascut a Sarral, marxa a Tarragona i obre una petita botiga de dolços a prop de la Catedral. Un any més tard traslladarà la seva activitat a Reus, posant en marxa un negoci que passarà de generació en generació fent història a la ciutat. Aquest és el punt de partida del llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815, que es presentarà aquest mateix dimarts al Centre de Lectura de Reus. L’acte tindrà com a protagonistes les quatre autores del llibre: les escriptores Carme Puyol i Lena Paüls, la il·lustradora Teresa Llorach i la pastissera Glòria Vicheto Capdevila, representant de l’actual generació de la confiteria.
El llibre recull la història del negoci a través de les set generacions de la família que l’han comandat, i té una segona part on els protagonistes són els dolços de la casa, delicada-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Llibres Aquest dimarts a les 19 h el Centre de Lectura de Reus acollirà la presentació del llibre ‘Temps de dolços’, sobre la Casa Padreny
ment il·lustrats per la Teresa. Allà, els llaminers hi trobaran alguns dels pastissos bandera de l’establiment, com la Coca amb cireres, el Pastís de Maig, els Bolados o el Pastís de cinc textures d’avellana. Tot plegat, servit de la mà de les quatre autores, que en aquesta feina que elles mateixes qualifiquen de «dolç treball» s’han repartit joc apos-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
tant pels camps que cadascuna domina. La Carme és qui signa el relat històric i la responsable de buscar, amb la Glòria, tota la documentació gràfica i escrita. En aquesta recerca, explica, han aparegut petits tresors com el que d’entrada els va semblar una llibreta de receptes, però que va resultar ser un llibre d’actes del Comitè de treballadors, on es detallava la col·lectivització del negoci durant la Guerra Civil. «Hi havia dos socis i un va marxar, així que l’altre, que era Ramon Capdevila Marca, besavi de la Glòria, va
decidir quedar-se i, amb el seu fill, organitzar-se per continuar fent funcionar la confiteria, gestionant-la mitjançant el comitè dels mateixos treballadors».
En l’aparat de receptes, la Glòria ha fet la tria de dolços i la revelació dels ingredients amb què són elaborats tot i que, com a bona pastissera, se n’ha reservat el procediment. Cada delícia de la Padreny es presenta il·lustrat per diversos dibuixos de Teresa Llorach, i acompanyat d’unes tankes que signa la Lena Paüls. «La tanka és un haiku ampliat amb dos versos més, i amb elles recullo les experiències sensorials dels dolços», explica la Lena. A més, el llibre inclou propostes de maridatge i fins i tot una petita banda sonora per a la degustació de cada dolç.
Temps de dolços es presentarà aquest dimarts a les 19 h al Centre de Lectura de Reus.
De pares a fills
El llibre recull la història de les set generacions del negoci
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Apareixen diversos cotxes amb els vidres trencats en un pàrquing de Sant Pere i Sant Pau Successos El CAP Marià Fortuny farà una «passa endavant» en eficiència i accessibilitat amb el model CSIR Reus
El vigilant del Camp
Maria Nicolau sempre ens fa admonicions sobre la conveniència de tenir el rebost ben abastit, per tal de ser capaços de mantenir una cuina sostenible, comprar amb cap i tenir sempre un roc a la faixa. Però jo m’he adonat que no puc ni tenir una nevera mínimament decent, perquè m’ho foto tot. Des que tinc ús de raó he practicat ràtzies al frigorífic amb mètode i constància. Pres d’un trànsit místic, puc arrasar una nevera en minuts, a qualsevol hora del dia, com si fos un saqueig viking. La solució que he trobat és tenir-la sempre buida o mig buida, per salut i economia. Ara bé, és tan trista una nevera escurada que he desenvolupat un pal·liatiu: l’omplo de túpers buits, i així quan l’obres fa tot un altre efecte d’opulència fictícia. Dona molta pau la imatge d’un rebost ple. La realitat va per una altra banda. L’altre dia vaig llegir una notícia que em va fer pensar que hi ha més gent que aplica el meu mètode. Es veu que una colla de reusencs reivindiquen el llegat de la indústria avícola a la ciutat. Molt en la línia cofoista característica de la capital del Baix Camp, presumeixen: «Als anys 40 i 50 tota Espanya va poder menjar pollastre gràcies a Reus!». Fins i tot l’ínclit regidor de Promoció Econòmica Josep Baiges va treure pit de què la cotització de l’ou a la Llotja de Reus encara sigui de referència. El problema és que a Reus ja no es fan (tants) ous. És un sector que ha deixat a la ciutat naus gallineres buides i un cada cop més llunyà record d’esplendor. Ni els ha passat pel cap que potser, més que mirar cap al passat i fer-s’hi palles, la cosa seria reactivar aquesta indústria patrimonial perduda.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
