Tarragona
Esports 16
Jaume Jardí: «Afrontem el tram final de curs amb la mateixa il·lusió o més que l’any passat»
Política 3
Una consultora barcelonina guanya el concurs per la redacció d’un pla d’acció per la futura Àrea Metropolitana
va iniciar aquest procés de literaturització amb el Camp de Mart»
La nova auditora ha trobat a faltar 36.000 euros dels exercicis del 2014 i del 2018, i apunten a l’anterior responsable de la comptabilitat 4
Urbanisme 2 i 3
L’excap de comptabilitat acusat afirma que ja va alertar sobre el desquadrament en els comptes i que el gerent, Isidre Prunor, no va fer res
Totes les formacions municipals debaten a la Cambra de la Propietat Urbana quines han de ser les línies que han de definir el nou POUM de la ciutat
Més de 700 persones van demanar el 2024 accedir a un pis de protecció oficial Reus
l 8
Esports l 17
El Reus FCR continua les celebracions i ja es prepara per al pròxim curs
El 2024 es van reduir en un 22% les agressions a metges respecte de l’any anterior
Societat l 11
Cambrils
Part del Palau d’Esports es tancarà a l’estiu per a fer-hi reformes
l 12
Política l Els partits discrepen sobre la idoneïtat de créixer cap a Ponent o al litoral a les portes de futures negociacions
Oriol Castro
Fer que Tarragona creixi per Llevant. Construir-hi més habitatges, en una zona on podria haver-hi força demanda. O mantenir el litoral tarragoní tal com és, accessible per a tothom. O ambdues coses. Aquesta pot ser una clau de volta a l’hora d’aprovar el futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
Així es va desprendre de la taula rodona dels grups municipals de l’Ajuntament organitzada ahir per la Cambra de Propietat Urbana. Els partits polítics discrepen sobre la idoneïtat de créixer cap a Ponent o cap al litoral o per les dues zones. «La nostra proposta és un POUM de cohesió urbana. Per acabar amb les distincions entre les diferents zones de la ciutat», va exposar Nacho García, conseller d’Urbanisme.
Sobre el paper, tots els grups estan d’acord amb aquesta cohesió, però de diferent forma. «El ciutadà de Tarragona ha de poder escollir on viure. És important que ho pugui fer a Llevant. Apostem per urbanitzar el Vinyet i desenvolupar el Llorito», va apuntar Jordi Sendra, conseller de Junts. En una línia semblant, es va expressar Javier Gómez, regidor no adscrit. «S’ha de créixer amb la mateixa força a Ponent que a Llevant. La Budallera o el Llorito són grans oportunitats. Crear-hi urbanitzacions permetria a l’Ajuntament te-
nir unes 70 hectàrees més de parcs públics», va afirmar Gómez. Uns plantejaments que no comparteix en la seva totalitat Esquerra Republicana de Catalunya. «Ara tenim un litoral que és de tots. Si creem un Benidorm, devaluaríem molt la ciutat. Té més valor fer una feina d’Urbanisme que doni valor a entorns que ara no en tenen», va defensar Xavi Puig, conseller d’ERC. Per la seva banda, el Partit Popular critica l’aposta per Ponent. «S’aposta per aquesta zona quan no hi ha demanda d’habitatge. Si no hi ha un retorn a la inversió, cap promotor hi construirà», va dir Álvaro José Caravaca, conseller del PP. I el grup de VOX aposta per alliberar sòl i donar facilitats a la iniciativa privada. Des del grup d’En Comú Podem no es va poder assistir a la taula rodona per motius personals.
Sense data
L’Ajuntament avança en els cinc estudis preceptius del POUM, que té adjudicats a empreses externes. El govern municipal preveia aprovar inicialment el planejament urbanístic a principis d’any, però tot apunta que el tràmit s’allargarà. «La data és encara incerta. Millor fer-ho bé, que
PP i Vox rebutgen la proposta, mentre la resta de grups s’obren a parlar-ne
no fer-ho ràpid», va expressar García. L’executiu socialista té coll avall que no podrà comptar amb els vots de PP i Vox, que mostren un gran desacord amb la proposta. La resta de grups però, tot i les desavinences, expressen la voluntat de diàleg i de no tenir «línies vermelles».
«Tenim la intenció d’entendre’ns. Sentim el POUM com nostre», va expressar Puig, qui va treballar en el planejament durant l’anterior mandat. «Tenim una reunió pendent amb el govern. Per a nosaltres també és important que el tramvia no es quedi a mitja ciutat i que arribi a Llevant», va defensar Sendra. «Crec que les zones verdes prendran pes amb la proposta del POUM. Ara bé, si no es pot créixer per Llevant, naixerà mort des del principi. El meu vot anirà en consonància amb si es poden incloure esmenes en aquest sentit», va exposar Javier Gómez.
L’últim de creixement
Un apunt que ha fet sovint el govern municipal és que aquest POUM serà l’últim de creixement. «Vol ser un pol de canvi. El planejament té visió metropolitana. Un exemple és l’estació intermodal, pensada per servir no només Tarragona sinó altres municipis. Serem encara més capital», va apuntar García. «Val la pena treballar-hi per no anar a unes altres eleccions marcades per l’Urbanisme», va concloure Puig.
Urbanisme l L'operació vol ajudar a cohesionar la ciutat
Oriol Castro
El trasllat de l’antiga Universitat Laboral a Campclar convenç a mitges els grups municipals. Si bé l’operació urbanística es veu amb bons ulls entre la majoria de consellers, la forma de fer-ho genera discrepàncies. «No pot ser un canvi a pitjor. Volem poder fer una Laboral igual de gran i de ben connectada que l’actual», va defensar Xavi Puig, conseller d’ERC. En aquest sentit, Nacho García, conseller d’Urbanisme, va exposar que l’actual recinte educatiu disposa de 50 hectàrees, la majoria de les quals sense ocupar. «Al trasllat, es contemplen 7,5 Ha d’ocupació directa per fer l’operació ja. Però s’ha ofert més terreny per a poder-hi fer altres serveis com els de residència o altres», va explicar García. Des del grup municipal de Junts, el conseller Jordi Sendra va apuntar que «la ciutat s’ha de relligar per Ponent i la Laboral ho facilitarà». Qui es mostra desconforme amb el trasllat és Javier Gómez, regidor no adscrit. «Perdre la Laboral ens hauria de fer estar de dol durant anys. No es recuperarà. I és una gran contradicció. Si és perillós per uns, és
El Govern dona suport al trasllat del Complex Educatiu. Adrian
perillós per tots», va expressar Gómez. Pel que fa al futur barri tecnològic, al Francolí, Sendra va criticar que «s’hi vulguin construir habitatges quan el que hauríem de fer és allunyar-nos i no apropar-nos a la química». ERC defensa que el Francolí ha de ser el «punt de trobada» de la ciutat.
L’apunt
Mas d’en Sorder, l’altre element de discòrdia: Bolet o oportunitat?
L’altre gran element en discòrdia entre els grups municipals en matèria urbanística és Mas d’en Sorder. Poder-hi fer habitatges és un tema «cabdal» per a Junts. «Ara mateix veiem com en un cantó, que pertany al Catlar, hi ha pisos i que, a l’altra banda, que pertany a Tarragona, no hi ha res», va indicar el conseller Jordi Sendra. El regidor no adscrit Javier Gómez també està a favor de la seva urbanització. Una visió que Esquerra Republicana de Catalunya rebutja frontalment. «Si hem de fer una urbanització per cada gran mas que té Tarragona, no acabaríem. Seria un bolet lluny del centre, que encariria els serveis. Fer-ho, contradiria els objectius del POUM que es va aprovar. Amb el vot de Junts», va dir Xavi Puig, conseller d’ERC.
Imatge de la reunió que va mantenir el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona el novembre del 2024.
El conseller d’Urbanisme, Nacho García, va contestar a Puig que els serveis ja arriben actualment a la zona i que l’operació no encariria els serveis. ,El futur planejament d’aquesta zona pot ser clau a l’hora d’arribar a acords. «ERC demonitza. Es pot créixer per Llevant amb respecte per l’Anella Verda i l’entorn. No tot ha de ser l’Anella», va reblar Sendra. Si la proposta prosperés, ERC alerta que es podria córrer el risc que algú impugnés el POUM. «Que no ens torni a passar», va dir Puig. Més enllà, el conseller republicà va proposar fer un pàrquing dissuasiu a la Budallereta. «Podria anar bé pels partits del Nàstic, un cop s’acabi el barri del costat», va apuntar Puig. Una idea que García veu difícil. «És sòl no urbanitzable i jurídicament és complex d’aguantar», va concloure el conseller d’Urbanisme.
Societat l La consultora barcelonina Daleph guanya el concurs públic per a la redacció d’un pla d’acció amb visió territorial
Fins a vuit empreses han pugnat per a convertir-se en l’empresa que definir el full de ruta per al desenvolupament de la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. El passat mes de desembre, la Diputació de Tarragona va licitar els serveis d’assistència tècnica per a la redacció d’una estratègia territorial amb dimensió metropolitana, així com el corresponent pla d’acció per a la seva implementació i el sistema de seguiment i avaluació. Després de valorar totes ofertes rebudes, la Mesa de contractació ha proposat adjudicar el contracte a la consultora barcelonina Daleph —que ha obtingut la puntuació màxima— per un import de 73.307,85 euros.
L’empresa tindrà nou mesos per a elaborar aquesta estratègia que abasti l’àmbit
geogràfic dels vuit municipis del Grup Impulsor: Cambrils, la Canonja, Constantí, Reus, Salou, Tarragona, Valls i Vilaseca. Tal com s’explica en els plecs tècnics de la licitació, totes aquestes poblacions comparteixen identitat, usos del territori, activitat econòmica, estructures urbanes, infraestructures generals i locals, polítiques de sòl i habitatge i sistemes d’espais lliures i equipaments comunitaris.
D’altra banda, es remarca que «l’abast territorial no és definitiu, ja que les àrees metropolitanes són sistemes complexos que han de ser revisats al llarg del temps». Per aquest motiu, es va obrir la possibilitat als licitadors d’incloure altres poblacions dins d’aquest projecte. Concretament, Altafulla, Castellvell del Camp, el Catllar, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, Riudoms, la Selva del Camp,
L’adjudicatària tindrà un termini de nou mesos per elaborar aquest full de ruta
Torredembarra, Vinyols i els Arcs, Almoster, les Borges del Camp, Montbrió del Camp, el Morell, Perafort, la Secuita, Alcover, els Garidells, la Masó, el Milà, el Rourell, Vallmoll i Vilallonga del Camp. L’adjudicatària els ha inclòs tots en la seva proposta. Aquest pla d’acció servirà per a «enfortir una visió compartida de futur», alhora que «permet establir els criteris que han d’orientar el progrés del territori metropolità com a element tractor de les comarques tarragonines i els projectes que poden actuar com a motors de transformació en els pròxims anys». En els pròxims dies, l’em-
presa Daleph —amb 30 anys d’experiència— començarà a perfilar aquest full de ruta que servirà per a ordenar el territori fomentant la cohesió social, la innovació digital i la sostenibilitat. A més, ajudarà a millorar la governança «multinivell» i la gestió compartida dels serveis públics, i també impulsarà processos participatius amb la ciutadania i altres actors locals.
«Un pas essencial» Fonts de la Diputació de Tarragona remarquen que «comptar amb una estratègia territorial és un pas essencial per al desenvolupament de la futura àrea metropolitana, perquè ens permetrà comptar amb una diagnosi clara, uns objectius i un pla d’acció, amb el seu sistema de seguiment i avaluació».
Actualment, l’ens supramunicipal està coordinant els instruments de governança de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, que va fer la primera passa el desembre del 2023 amb la creació del Grup Impulsor, que en els pròxims mesos es constituirà com una associació, tal com va avançar la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, en una entrevista a Ràdio Ciutat. Per tant, passarà a ser una eina amb personalitat jurídica pròpia, fet que facilitarà la captació de recursos i inversions a nivell internacional.
Tribunals l L’excap de comptes nega haver-se lucrat i diu que l’any 2014 havia alertat l’exgerent del desfalc
Carlos Domènech Goñi
Mercats de Tarragona denunciarà l’excap de comptabilitat i l’exgerent Isidre Prunor davant la Fiscalia per un desquadrament d’uns 36.000 euros en els estats comptables de l’empresa per dos fets ocorreguts els anys 2014 i 2018, encara sota el nom d’Espimsa. L’empresa municipal va traslladar els fets a la Unitat de Control d’Empreses de l’Ajuntament de Tarragona qui, conjuntament amb el servei de compliance, van instar a acomiadar la persona responsable de l’àrea de comptabilitat i a denunciar-lo davant fiscalia. Ell nega rotundament haver-se quedat amb els diners i en declaracions a Diari Més assegura que «jo vaig detectar aquest desfalc l’any 2014 i el vaig comunicar a l’exgerent, Isidre Prunor, però no va voler fer-ne res».
Segons un comunicat de Mercats enviat ahir al vespre, els treballs de l’empresa auditora actual van detectar
aquestes presumptes irregularitats en realitzar tasques de verificació d’arqueig de caixa. Tot seguit, es va informar al consistori i es va instar
a acomiadar el ja excap de comptabilitat, que finalment va presentar la baixa voluntària. A més, fonts coneixedores del cas asseguren que l’exge-
més i augmentarà
Neteja l Es crearà una aplicació sobre el patrimoni vegetal de la ciutat
El nou contracte de jardineria dels espais públics de la ciutat preveu comptar amb 75 treballadors, 5 més que en l’anterior contracte. Així, el servei també treballarà els caps de setmana. «Estem d’enhorabona. Hem rebut molt bones ofertes. Una de les fites estratègiques que tenim com a govern és reforçar, dignificar i professionalitzar com es mereix el manteniment dels nostres espais verds», va exposar ahir Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, en l’acte de presentació del nou contracte.
Es preveu un seguit de millores per actuar anualment sobre 4.000 m2 de superfícies arbustives, sobre 2.000 m2 de gespa, millorar fins a 3.250 metres de xarxa de reg així com la plantació de 350 arbres nous cada any durant la vigència del nou plec. «La jardineria és més complexa del que pot semblar i té una afectació molt important a la via pública. L’impacte serà immediat en la imatge dels nostres carrers i places», va apuntar Viñuales. El nou text inclou un pla de xoc previst pels primers 6 mesos d’implantació per con-
dicionar les jardineres de la ciutat així com tot el mobiliari urbà dels espais verds que han patit en els darrers temps actes de vandalisme o ús inadequat de part dels usuaris.
Sequera
«Amb la sequera dels últims anys hi ha zones que han patit molt. Per exemple el Parc Francolí o Camp de Mart. La millora del reg inclosa al contracte era molt necessària», va apuntar Guillermo García, conseller de Medi Ambient. El nou contracte entrarà en vigor abans de l’estiu. La vigència serà la mateixa que
rent també serà denunciat. «Jo no he robat mai ni un duro d’aquesta empresa. L’any 2014, quan vaig fer l’arqueig de caixa, ja vaig detec-
Mercats té indicis que s’han falsejat els arqueigs de caixa d’anys anteriors
tar que hi faltaven diners. Ho vaig comunicar al gerent d’aleshores, Isidre Prunor, però ell no em va donar cap solució. Em va dir que continués amb les meves tasques», assevera el que va ser responsable de comptabilitat. Preguntat sobre per què no va elevar aquests fets a l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, manifesta que «no tenia contactes per a fer-ho», L’actual empresa auditora de Mercats ha detectat dues irregularitats: una de l’any 2014 i una de l’any 2018, ambdues relacionades amb diners en efectiu que hi havia a la caixa.
Falsejar l’arqueig de caixa
La presidenta de Mercats i consellera de Comerç, Montse Adan, lamenta que el «nom de
l’empresa de Mercats es torni a embrutar». Adan assegura que «el desfalc no s’ha trobat abans perquè algunes empreses auditores no feien arqueig de caixa», però també perquè «hi ha anys on tenim indicis que l’arqueig de caixa s’ha falsejat». «La nostra voluntat és de transparència, per això nosaltres ho denunciarem en les pròximes setmanes», afegeix.
Pagaments en efectiu
Segons relata l’excap de comptabilitat, «en aquells temps tothom tenia accés a la caixa». L’any 2014 manifesta que «vaig comprovar els comptes de la caixa» i que «hi faltaven més de 20.000 euros». Aquests diners provindrien del pagament del Gremi de Firaires per la Fira d’Abril, que «sempre es feia en efectiu». «Tinc sospites de qui podria haver estat qui els va robar, però no proves», subratlla.
L’any 2019, amb l’entrada de Dani Milà com a gerent, el ja excap de comptes va voler comunicar el desfalc, però «tot just va sortir el cas de les targetes de l’exgerent, i vaig creure que no era convenient». Finalment, assegura que, com enguany es jubila, «no volia passar-li el mort al nou de comptabilitat, així que el 4 de març vaig explicar aquests fets». Adan, en canvi, diu que «els fets es van conèixer a través de l’empresa auditora». Dies més tard l’excap de comptabilitat va plegar.
l’anterior, 2 anys amb possibilitat de prorrogar dos més. L’import d’adjudicació passa de 3,6 milions d’euros a 3,9 milions d’euros.
Per últim, el nou contracte inclou la creació d’una nova aplicació a on trobarà tota la informació sobre el patrimoni vegetal de la ciutat des del
nom dels diferents arbres que hi pot trobar a la via pública fins a conèixer els detall dels treballs que en aquests s’hi fan.
Marta Omella Blanco
Aquest és un curs especial per a l’escola Mare Nostrum, i és que el centre celebra 50 anys. A més d’aprofitar l’efemèride per recordar el seu passat, el centre també commemora aquest mig segle d’història amb la mirada posada al futur, però sense perdre de vista el present. «El fet d’arribar a fer 50 anys és un indicador que les coses s’estan fent bé, que hem sabut mantenir l’essència. Ara volem mantenir aquesta línia 50 anys més», afirma Moisés Méndez, director del centre. L’aniversari, explica, ha estat l’excusa perfecta per posar en marxa un projecte pedagògic que pretén conservar durant molt més temps. Es tracta d’Avui dinen amb..., una iniciativa que, com indica el seu nom, convida a persones referents de la ciutat de diferents àmbits perquè comparteixin un àpat amb l’alumnat, alhora que comparteixen també les seves experiències i coneixement.
«Volíem més que la típica xerrada, volíem una experiència immersiva i interactiva», diu el director. Les trobades, explica, es relacionen amb el contingut après a l’aula, però va més enllà. «L’objectiu és que aquesta interacció contribueixi a la seva formació acadèmica, però també al seu creixement personal. És important que els infants i joves tinguin referents, una font d’inspiració», assenyala. «L’impacte en els estudiants és ‘brutal’. Veuen que tot allò que treballen pot tenir una aplicació real i concreta, i que ningú regala res, sinó que cal esforç i constància per arribar a fer coses grans», assegura Méndez.
Entre els convidats hi ha
l Educació
El Mare Nostrum celebra 50 anys i impulsa ‘Avui dinem amb...’ una iniciativa que apropa els alumnes a referents tarragonins
des d’empresaris fins a activistes socials, esportistes d’elit, investigadors, músics o antics alumnes que han desenvolupat trajectòries professionals destacades. «També convidem exprofessors que expliquen com era l’escola fa 30 anys, per exemple. Busquem que els alumnes coneguin l’evolució del centre», apunta el director. El projecte, afirma, ha estat rebut amb els braços oberts, tant per part dels estudiants —des de 1r de Primària fins a 4t d’ESO—, com per part dels convidats.
«Tothom ens ha felicitat per la iniciativa i han acceptat la invitació amb molt entusiasme», explica. «És curiós veure aquestes interaccions, ja que les persones que ens visiten estan acostumats a establir col·loquis amb adults i professionals del seu sector, i es troben amb una realitat molt diferent de la del seu dia a dia, però trobo que tots se n’han sortit molt bé», comenta. «A més, gràcies al nostre projecte educatiu, els alumnes estan molt familiaritzats amb fer preguntes i donar la seva opi-
Societat l El turisme familiar continua sent el principal perfil visitant
Redacció L’Agrupació de Càmpings de Tarragona Ciutat encara la temporada amb bones perspectives d’ocupació i una clara consolidació com a opció de turisme familiar i de proximitat. Els establiments de l’entitat obren les portes amb prop del 100% de les places
disponibles i una previsió d’ocupació del 70% durant l’inici de la Setmana Santa, arribant a pics del 85% durant els dies més destacats del període festiu, compresos entre el Dijous Sant i el Dilluns de Pasqua. El visitant nacional, especialment de l’àrea metropolitana de Barcelona,
continua sent el públic principal, tot i que es manté una presència significativa de visitants de França, Alemanya i Països Baixos. El president de l’Agrupació de Càmpings de Tarragona Ciutat, Roger Trillas, expressa que «el 2024 va tancar amb bones xifres i aquest inici de 2025 manté
‘Qui era Elisa Cardona?’, de la cia Les Invisibles, tanca el cicle ‘L’Alternador de Primavera’
Cultura l Es podrà gaudir de la projecció avui, a les 19 h, al Centre Cultural Antic Ajuntament
Redacció
Aquest dijous arribarà la darrera representació del cicle
L’Alternador: Connexions Culturals i Accions Artístiques al Centre Cultural Antic Ajuntament. A partir de les 19 hores, amb la projecció Qui era Elisa Cardona?, la cia Les Invisibles posaran nom a la distància, les petjades i el pes que ens acompanyen quan el paisatge canvia i la mirada s’enyora. Aquest espectacle també es podrà veure el dimecres 7 de maig i el divendres 9 de maig, a la mateixa hora, als centres cívics de Sant Pere i Sant Pau i Torre-
forta, respectivament. El cicle L’Alternador, que va donar el tret de sortida el passat 13 de març, ha ofert un conjunt d’activitats i espectacles pensats per a tots els públics que han fomentat la transversalitat des d’una mirada interseccional. L’objectiu d’aquestes activitats ha estat fer valdre la cultura com a eina per generar espais de reflexió i de trobada i posar en valor la diversitat mitjançant l’impuls de sinergies amb el teixit associatiu. La ciutadania ha pogut gaudir de diferents projeccions com Penèlope Alliberada o Idiota.
«És important que els estudiants tinguin algú que els inspiri»
nió, es creen converses molt enriquidores, i això ens omple d’orgull», afegeix.
Així, Méndez ho té molt clar, Avui dinem amb... ha arribat al Mare Nostrum per quedar-s’hi. «L’objectiu és donar-li continuïtat i que tots els alumnes puguin beneficiar-se d’aquesta experiència», conclou.
la tendència». “Ens trobem en un moment estable, amb una demanda que respon bé L’atractiu dels càmpings de la ciutat és apreciat especialment entre el públic europeu que valora la qualitat dels serveis, l’entorn natural i la possibilitat de fer turisme cultural a peu de platja», afegeix. L’inici de temporada s’engega amb la creació de 250 llocs de treball directes en àrees com recepció, manteniment, animació, restauració i gestió d’activitats, una xifra que es duplicarà durant l’estiu.
Diverses entitats celebren el Dia Internacional del Poble Gitano
Societat l Diverses entitats tarragonines van voler commemorar aquest dimarts, 8 d'abril, el Dia Internacional del Poble Gitano. La Coordinadora d'Entitats de Tarragona, Mare Terra així com altres organitzacions de la ciutat van ratificar el suport al poble gitano en el dia de la seva celebració. Van poder compartir impressions i gaudir d'una estona plegats. Redacció/Cedida
Cultura l L’Arquebisbat de Tarragona ha rebut dues peces de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, la imatge d’un Sant Crist i l’escultura d’un Sant Andreu, que s’exposaran al Museu Diocesà de Tarragona, segons ha explicat en un comunicat. Aquestes peces, custodiades fins ara a l’Arxiu Jujol del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Tarragona, han estat donades a l’arxidiòcesi de Tarragona per voluntat testamentaria del fill de l’arquitecte, Josep Maria Jujol Gibert. Es tracta d’un crucifix adquirit en una botiga d’art religiós i pintat posteriorment per l'arquitecte Josep Maria Jujol i una escultura de Sant Andreu realitzada a partir d’un cap existent, situada sobre un pedestal de fusta daurat, puntejada i pintada amb filigranes i símbols, que data del 1918. En els propers dies està previst que la imatge de Sant Andreu quedi exposada en la secció d’època contemporània del Museu Diocesà. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas i Barnosell, va expressar l’agraïment per aquesta cessió: «Ens honra tenir aquestes dues peces tan boniques i significatives», va manifestar. Redacció
Serveis l L’alcalde creu que és el que es trigarà a resoldre els possibles recursos que s’interposaran
L’Ajuntament de Tarragona preveu que el nou contracte de la neteja pugui començar a executar-se aquest juliol. Així ho va afirmar ahir l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales. L’endemà de conèixer que el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona ha desestimat les mesures cautelars sol·licitades per GBI Paprec, la guanyadora del concurs públic, el batlle va expressar que és una «bona notícia». «Hi va haver moltes veus que ens deien que el procés s’aturaria. Ens van dir de tot. Però, de moment, el que vam dir s’està complint», va reblar Viñuales.
El govern municipal portarà al ple del 24 d’abril la proposta perquè Urbaser assumeixi el servei de la neteja. Ahir, es va convocar una junta de portaveus per a tractar la resolució. «És cert que, contra aquesta adjudicació, tothom intentarà de nou presentar un recurs especial davant el Tribunal Català de Contractes. Nosaltres creiem que el que passarà és que s’admetrà a tràmit el recurs i que des-
prés es resoldrà desfavorablement», va indicar l’alcalde. A nivell de terminis, Viñuales va exposar que el tribunal acostuma a pronunicar-se en un plaç d’uns dos mesos. Així, si es compleix aquesta previsió, l’Ajuntament adjudicarà aquest abril i el contracte arrencaria a funcionar al juliol.
«Ja s’ha parlat d’això. Ja es va resoldre. Seria reiniciar in eternum un procediment que mai acabaria. Seria un absurd jurídic», va sentenciar l’alcalde. FCC Medio Ambiente, actual concessionària del servei i que va quedar tercera en el concurs públic, es planteja presentar recurs al Tribunal
Català de Contractes si s’acaba adjudicant a la segona classificada. També ho pot fer GBI Paprec. «Nosaltres el que volem és una Tarragona més neta. Tenim un contracte de fa 24 anys. Com ha canviat el món en 24 anys? Imaginin-se en un contracte com aquest, tan
«Ens van dir de tot. Però, de moment, el que vam dir s’està complint»
important. Reconec que la concessionària ha fet esforços, però necessitem actualitzar-lo», va afegir el batlle.
«Està ben feta» Viñuales va defensar que els tribunals donen la raó a l’Ajuntament i que la licitació «està ben feta». En aquest sentit, l’alcalde va apuntar contra els grups municipals que demanaven que es reiniciés tot el procés. «Això no seria només il·legal, sinó que seria una prevaricació administrativa. La llei diu que per a començar altre cop el procés ho ha de dir expressament la resolució del Tribunal Català de Contractació. Nosaltres vam seguir el criteri d’Intervenció, Secretaria General, del cap de Contractació i de Neteja. El Tribunal ens està donant la raó», va exposar Viñuales. «És un pas més per tenir la ciutat neta que tots volem», va concloure.
Fotografia de l’avenç de les obres al complex Riera, l’antiga Hispània, on s’habilitaran 60 pisos de protecció oficial més.
Habitatge l L’administració accelera per construir-ne més; l’SHR reclama mesures com abaixar lloguers
Sergi Peralta Moreno
Fins a 703 persones estaven inscrites —i les peticions, va lidades— al Registre de Sol· licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial (HPO), ges tionat per la Generalitat de Catalunya, al tancament del 2024, esperant accedir a un pis a Reus. És la dada més ele vada de l’última dècada i, de fet, duplica les xifres prèvies a la pandèmia. «És un número que no representa la totalitat del problema», alerta Guillem, membre del Sindicat d’Habi tatge de Reus (SHR).
Guillem explica que «és normal, en un context de crisi absoluta d’accés a l’habitat ge i defensa del seu dret, que augmentin aquestes llistes». «Si una cosa és veritat és que hi ha demanda d’habitatge», afegeix. Amb tot, assenyala
que «hi ha més de 703 per sones a Reus que en necessi ten». El representant de l’SHR assenyala que aquests regis tres són «molt limitants» per les condicions que requerei xen, com el fet d’acreditar la residència a un municipi de Catalunya mitjançant l’em padronament, de forma que s’«exclou les persones més excloses d’altres vies d’accés». Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Reus està prement l’accelerador per ampliar el parc públic. El se tembre del 2024, es va posar la primera pedra de la promoció de 132 pisos de lloguer social al barri de Mas Iglesias, que està previst que estigui enlles tida l’estiu del 2026. En paral· lel, s’està alçant el complex Riera, que permetrà comptar amb 60 HPO més. El projecte hauria d’estar enllestit, tam
L’SHR alerta que el problema principal no és una falta d’oferta
bé, el 2026, el segon semestre. A més, ha aprovat el protocol d’adquisició per tanteig i re tracte, per comprar pisos per destinar los a lloguer social; s’ha adherit al mecanisme de reserva pública de solars mu nicipals per a la construcció d’habitatge assequible i ha posat en funcionament el nou Servei de l’Habitatge. Altres administracions públiques tampoc estan de braços plegats. El Govern ca talà executarà la regeneració del barri del Carme, una in tervenció que contempla la construcció d’un bloc amb 27 domicilis de protecció ofi
Sol·licitants d’habitatges de protecció oficial
703 (2024)
581 (2023)
293 (2022)
247 (2021)
165 (2020)
358 (2019)
277 (2018)
304 (2017)
350 (2016)
352 (2015)
411 (2014)
340 (2013)
558 (2012)
L’apunt
El perfil dels sol·licitants de pisos de protecció
Segons l’informe de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, un 46% dels sol·licitants d’HPO són unitats conformades per una sola persona. Les famílies nombroses representen un 7,67% de les peticions, mentre que les monoparentals, un 7,69%. El gran gruix dels demandants són persones entre 35 i 65 anys (un 60,21%) i nacionals (75%).
cial. El 2030 és la data amb què treballa per posar los a disposició de la població. En els últims anys, a més, ha ad quirit una sèrie de pisos per destinar los a lloguer social. N’és exemple una promoció al carrer de Bernat Torroja, que ja ha permès la instal·lació de les famílies que l’esperaven. Amb tot, des de l’SHR es considera que el problema principal no és una falta d’oferta. «Creiem que és una forma de continuar redirigint un problema social gravíssim cap a una oportunitat més de negoci per a construc tors i promotors», assevera Guillem, que afegeix que les polítiques públiques s’han centrat en excés a «regalar re cursos públics perquè puguin fer negoci» i l’adquisició de béns que «permeten garan tir el benefici de l’empresa». «Això demostra una falta de voluntat per adreçar el pro blema per on toca», lamenta. Per aquest motiu, l’SHR considera que hi ha tres «co ses mínimes que podria fer l’administració». D’una ban da, sancionar «seriosament i exemplar tots els fraus que hi ha amb les regulacions ac tuals». Guillem recorda que la Generalitat no ha sancionat cap gran tenidor per tenir pisos buits tot i estar previst per llei. De l’altra, reduir en un 50% el preu dels lloguers. Finalment, «deixar de ser una força repressiva contra el mo viment de l’habitatge». «Tot això sí que podria tenir un impacte immediat», conclou.
Societat l La nova nomenclatura homenatja un col·lectiu rellevant, però invisibilitzat històricament
Sergi Peralta Moreno
El Parc de les Olors, una àrea aromàtica al passeig de la Boca de la Mina, just davant de l’Escola Mowgli, canviarà la seva denominació. En un futur pròxim, l’espai serà conegut com a Parc de les Teixidores, tal com es va aprovar inicialment per Junta de Govern Local. El regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, detalla que el nom Parc de les Olors «estava associat a un projecte i una marca que, en aquests moments, permetia i obria la necessitat de rebatejar l’espai».
La proposta va entrar a la Comissió de Vials, que va rebent contínuament les idees sobre designacions i les va fixant per a futures possibles actuacions, si així es valora. L’organisme es va reunir
per analitzar la idoneïtat del canvi i revisar «el llistat de nomenclàtors pendents de ser utilitzats». Segons un de-
cret municipal, el 29 de gener del 2025, Serveis Territorials de l’Ajuntament de Reus van informar Cultura sobre la ne-
Cultura l Avui se celebrarà l’acció ‘Les 4 respostes i l’abocador’ a les 19 h
Redacció
Cal Massó tornarà a ser l’escenari del cicle d’art contemporani Paradigmes, que arriba a la quarta edició centrada en les dissidències. Entre abril i desembre, cinc artistes del territori exploraran aquesta temàtica des de diverses dis-
ciplines i llenguatges. Totes les activitats són gratuïtes i obertes al públic interessat en les noves formes de creació contemporània i en les pràctiques artístiques emergents. El cicle arrenca amb el tríptic Mata el monstre, de Clytemnestra & Assoc., que inclou tres accions: Les 4 res-
postes i l’abocador (del 10 al 12 d’abril), Les ombres i la mutació (del 8 al 10 de maig) i Els testimonis i la cadira buida (del 5 al 7 de juny).
Aquestes propostes combinen performance i participació, i aborden la monstruositat com a metàfora personal i social, des d’una mirada críti-
cessitat de modificar la terminologia «a causa d’una sèrie d’avatars sobre la titularitat exclusiva d’aquesta nomen-
ca i transformadora. Després de l’estiu, Paradigmes continuarà amb una proposta conjunta d’escultura i dansa de Pau Serramià i Blanca San Miguel (del 18 al 20 de setembre), seguirà amb l’artista Ortésia Cabrera (del 9 a l’11 d’octubre), la creadora reusenca Núria Subietas (del 13 al 15 de novembre), i es tancarà amb la pintora i artista digital Sònia Toneu (del 18 al 20 desembre), la qual és una apassionada de la riquesa visual i aportarà una visió íntima i sensorial a través de mitjans mixtos.
La modificació s’ha fet per «una sèrie d’avatars sobre la titularitat» del nom
clatura».
Agents que promouen la igualtat, com l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, van remarcar la importància de la presència de referents femenines en el nomenclàtor de la ciutat. En aquest context, es va facilitar un llistat de possibles icones. «En aquest cas, ens va semblar escaient, per tractar-se d’un parc, sense una subjecció directa prèvia a cap figura rellevant pendent, d’escollir un dels primers noms d’aquella llista, com és el del col·lectiu de les Teixidores, per la seva rellevància, però també invisibilitat histò-
rica», conclou el regidor Recasens.
L’expedient de la modificació de la nomenclatura es troba, en aquests moments, en fase d’informació pública. Durant 20 dies hàbils, podran presentar-se al·legacions i suggeriments al respecte. En cas que no es rebin objeccions, el canvi quedarà aprovat definitivament de manera automàtica.
La Boca de la Mina
El Parc de les Olors va ser inaugurat oficialment el maig del 2022 i s’emmarcava en el projecte de millora i recuperació del passeig de la Boca de la Mina. Amb una superfície de 10.687 metres quadrats, s’estructura al voltant de camins aromàtics, conformats per plantes amb colors de floració intensos i fragants fulles.
Juntament amb el balsàmic parc, va obrir portes el Jardí Agrari del Camp, plantejat com una àrea educativa referent en activitats del coneixement natural i l’horticultura. És allí on es duen a terme activitats pedagògiques com els horts educatius. També s’hi ha construït un aulari destinat a espai d’aprenentatge.
Cultura l La mostra recuperava la trajectòria de l’agrupació d’associacions reusenca nascuda l’any 1950
Redacció
L’exposició Setmana Santa de Reus, 75 anys d’Agrupació, or ganitzada en el marc del 75è aniversari de l’Agrupació d’As sociacions de Setmana Santa de Reus, ha tancat aquest cap de setmana després de quatre setmanes d’activitat al Centre
Comercial El Pallol. La mostra ha rebut gairebé 3.000 visites, una xifra que certifica l’inte rès ciutadà per aquesta tradi ció tan arrelada a la ciutat.
La mostra ha estat un re corregut històric i emotiu per la Setmana Santa de Reus i la trajectòria de l’Agrupació des del seu naixement l’any 1950 fins a l’actualitat. S’hi han pogut veure elements pa trimonials de gran valor com imatges processionals, tova lloles del Sant Crist de la Creu, de l’Agonia i de la Sang, vestit de la Mare de Déu de la Sole
dat, vestuari de les confraries, la túnica del Natzarè, les dal màtiques, guions, documents històrics, fotografies inèdites,
cartells originals, fanals i al tres objectes que han format part del ric imaginari de la Setmana Santa reusenca. La
Setmana Santa l La Confraria dels Sants Just i Pastor va presentar ahir el seu XVII Opuscle, amb la pro gramació dels actes que té previstos per Setmana Santa i un resum de l'activitat que ha dut a terme al llarg de l'any. La presentació va anar a càrrec del botiguer Tomàs Barberà, «una persona molt vinculada dintre la confraria», detalla el
confrare major, Marià Gil. La principal novetat d'enguany serà que el pas de l'Ecce Homo tornarà a ser portat a espatlles durant la Processó del Prendiment de Dimecres Sant. Després d'una prime ra experiència el 2023, s'ha aconseguit reduir el pes i les dimensions del misteri i serà carregat per 18 portants. «La primera aixecada del pas, la
Setmana Santa l L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus portarà al teatre de les Ger manetes dels Pobres de Reus la representació de l’obra La Passió, a càrrec de la compa nyia La Teatr’ERA de Castell vell del Camp. L’acte tindrà lloc el diumenge 27 d’abril a les 18 hores. Es tracta d’una obra íntima, adaptada als
temps actuals i amb un to proper i profundament emo tiu. Amb una gran càrrega simbòlica, La Passió proposa una revisió intensa i huma na dels darrers dies de Jesús. Els beneficis es destinaran íntegrament a les Germane tes dels Pobres. L’aforament del teatre és limitat i ja s’han venut un 50% de les entrades disponibles. Redacció
d'honor, anirà a càrrec de la Banda de Cornetes i Tambors Sones de Pasión, perquè ce lebra el seu desè aniversari i durant anys ha estat l'acom panyament musical», avan ça el confrare major. Aquest moment serà percedit per la lectura de la Sentència de Pilat. Durant l’acte, també es van homenatjar les persones més deganes de la Junta. SPM
selecció de peces ha estat pos sible gràcies a la col·laboració de totes les confraries i ger mandats de la ciutat.
Representants de la Setmana Santa de tota la demarcació van visitar la mostra
L’exposició ha estat també un punt de trobada per a ve ïns i visitants, i ha comptat amb la presència de diverses autoritats civils i religioses. Entre els visitants destacats hi ha Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona; el Sr. Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, representants de la Setmana Santa de Tarragona, Valls, la Selva del Camp i Riudoms, així com nombrosos reusencs i reusenques que han volgut reviure la història de la seva Setmana Santa. Els comissaris del 75è ani
versari de l’Agrupació, Anton Lluís Rull, Xavier Sirolla i Jo sep Domène, valoren molt positivament la iniciativa. En paraules d’Anton Lluís Rull, «aquesta exposició ha estat un homenatge a la història i a la devoció de la ciutat de Reus. Hem volgut posar en valor el llegat que ens han deixat ge neracions anteriors i que avui continua viu».
Xavier Sirolla remarca que «s’ha treballat amb molt de rigor per oferir un discurs expositiu atractiu i emotiu alhora, amb documents, ob jectes i imatges que per pri mera vegada es mostraven al públic». Josep Domene, per la seva banda, destaca «l’excel· lent acollida que ha tingut per part del públic, un estí mul molt gran per continuar treballant per preservar i di fondre aquest patrimoni tan estimat».
Amb la cloenda de l’exposi ció, l’Agrupació tanca un dels actes del seu 75è aniversari, però el programa commemo ratiu continuarà durant els pròxims mesos amb altres ac tivitats que posaran en relleu la vitalitat de la Setmana San ta reusenca i el seu paper dins la cultura popular catalana.
presentació del XVII
va tenir lloc a les instal·lacions del
Marta Omella Blanco
Les agressions a metges i metgesses a la demarcació de Tarragona s’han reduït un 22% respecte de l’any anterior. Concretament, el 2024 es van registrar un total de 167 agressions, mentre que el 2023 se’n van reportar 215. Tot i aquesta davallada, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) adverteix que la problemàtica continua ben present, especialment dins el col·lectiu femení i l’àmbit de l’atenció primària. Durant el 2024, el 69% dels casos van afectar metgesses (116), una xifra lleugerament inferior al 74% registrat el 2023, però molt superior a la que indica el nombre de víctimes masculines (51). Les professionals més afectades
són les que tenen entre 36 i 55 anys.
L’àmbit més castigat continua sent l’Atenció Primària, amb 109 casos, seguit pels serveis d’urgències —tant hospitalàries com extrahospitalàries— amb 39 agressions. Els hospitals, en canvi, sí han viscut una lleugera disminució, amb 14 agressions. Pel que fa al tipus d’agressions, només 7 han estat físiques. Les verbals, en canvi, continuen sent les més comunes, i fins a 73 víctimes han patit seqüeles psicològiques. Les amenaces i coaccions representen la major part dels casos (84), seguides dels insults i vexacions (79).
Els principals motius identificats són discrepàncies amb les receptes proporcio-
nades (38 casos), desacords personals (31), queixes per l’atenció rebuda (26), mal funcionament del centre (25), desacords amb informes mèdics (22) i malestar pel temps
d’espera (22).
El perfil més comú de l’agressor és un home d’entre 40 i 60 anys. Així mateix, han augmentat les agressions per part d’acompanyants, amb 33
Han crescut els atacs fets per acompanyants i els fets fora de consulta
La xifra
6
Denúncies
Únicament sis agressions van ser tramitades pels Mossos d’Esquadra
casos, on predomina el sexe femení (64%). Les visites programades continuen sent els moments més crítics, amb 91 agressions. Tot i això, les incidències registrades fora de la consulta, especialment per pacients no citats, han crescut notablement (61).
Noves amenaces
El COMT també ha alertat de l’augment constant d’agressions a través de les xarxes socials, un àmbit que suposa «un problema reputacional greu per als professionals mèdics». Aquest tipus d’agressions, explica, són difícils de perseguir legalment i actualment no es recullen en les estadístiques oficials. «Cada vegada és més freqüent veure com es fa servir el metge com a cap de turc. Això no es pot tolerar», va advertir el president del COMT, Sergi Boada, durant l’acte de presentació de les dades. Tot i la millora aparent de les xifres, el COMT insisteix que la situació continua sent greu. «Si hi hagués només una agressió a l’any, ja seria una mala notícia. Hem de mantenir la tolerància zero», va afirmar Boada. Un dels principals problemes és la infradenúncia, ja que moltes agressions, sobretot les verbals, no s’arriben a comunicar formalment. «Els insults i les amenaces s’han normalitzat com a part de l’ofici», va lamentar Manuel Carasol, secretari del COMT.
A més, va apuntar, moltes es notifiquen però no s’arriben a denunciar, «sigui per por, cansament o per la sensació que no val la pena». L’any passat, de fet, únicament 6 agressions van ser tramitades pels Mossos d’Esquadra, i només 5 han arribat a mans de la justícia. Cal destacar que tot i les dificultats, Tarragona presenta una evolució més positiva que la mitjana estatal. L’any passat, Espanya va assolir un màxim històric de 847 casos, cosa que implica un creixement del 10%.
Equipaments l L’Ajuntament invertirà més de 300.000 euros al pavelló actual mentre n’enceta un de nou
Álvaro Rodríguez
El Palau d’Esports de Cambrils patirà una important reforma durant aquest estiu, tal com detalla l’alcalde del municipi, Oliver Klein. L’equipament ha estat recentment objecte d’intenses queixes i manifestacions per part de les entitats esportives donada la seva «deixadesa».
Klein assegura que, en re-
cuperar l’alcaldia, va trobar «deficiències molt greus» a l’edifici, considerant que «es necessiten treballs urgents» per garantir-ne l’activitat.
L’alcalde puntualitza que s’ha decidit fer aquestes reformes durant l’estiu perquè hi haurà «menys molèsties pels usuaris».
L’obra més important d’aquesta remodelació serà
la substitució de la coberta del pavelló 1 per evitar les filtracions d’aigua. Aquest és un projecte redactat durant el novembre del 2024, durant l’anterior alcaldia, que compta ara amb la seva aprovació definitiva, motiu pel qual podria sortir aviat a licitació.
La iniciativa compta amb el finançament dels fons europeus Next Generation a
L’empresa de marxandatge Solo oferirà 200 llocs de feina a Bràfim
Municipal l Bràfim va acollir abans-d’ahir la cerimònia de la col·locació de la primera pedra de la nau que Logicor comença a aixecar al polígon industrial de la població. L’empresa que hi desenvoluparà l’activitat rep el nom de Solo i té la seva seu mare a Polònia. En aquest espai de l’Alt Camp s’hi fabricaran i estamparan diversos
productes de marxandatge i també es procedirà a la seva posterior distribució a la majoria de països del sud d’Europa. L’any de posada en marxa serà el 2026 i es preveu que hi treballin dues-centes cinquanta persones en total. Tot i això, la projecció de la primera dècada és acabar generant vuit-cents llocs de treball. L’alcalde de Bràfim,
Xavi Rius, ha manifestat que «aquest projecte no només és una gran notícia per a Bràfim, sinó per a tot el territori. Ens trobem en una zona rural envoltada de diverses àrees amb una important activitat industrial. Aquest és el moment en què Bràfim fa el salt i es posiciona com un pol d’atracció d’inversions i de treball». Redacció
través del projecte Cambrils, Vila Marinera Sostenible. Les obres tenen un pressupost d’execució de 316.967 euros.
El darrer estiu, el global Palau d’Esports ja va acollir una reforma subvencionada per la Diputació de Tarragona per fer front a les filtracions d’aigua. Les noves obres aixecaran completament la coberta de 1.574 metres quadrats i la
substituiran per panells tipus ‘Sandwich’.
A més d’ajudar amb els problemes de filtracions, aquests treballs permetran que l’equipament compleixi la normativa eficiència energètica amb un millor aïllant tèrmic.
Les obres requeriran noranta dies d’execució, de manera que l’equipament haurà d’estar tancat durant tota la
La nova coberta, finançada amb fons europeus, millorarà l’eficiència energètica
temporada estival. Klein detalla que aprofitaran aquest període per arranjar altres aspectes, com la renovació de les canonades que garanteixi el subministrament d’aigua calenta.
El batlle confia a dir que aquesta reforma no suposarà «un pegat sinó una solució definitiva». Alhora, Klein es mostra conscient que els treballs plantejats «requereixen milers d’euros», però apunta que ja estan «buscant subvencions» per fer front a la resta de treballs. Amb tot, l’alcalde confia que l’equipament podrà «iniciar el curs amb totes les condicions».
Ubicació del nou pavelló Paral·lelament a les reformes de l’equipament actual, l’alcalde de Cambrils ha començat a moure els fils del projecte d’un tercer pavelló. Oliver Klein ha decidit descartar la ubicació de portar el nou edifici a Vilafortuny i ha reprès l’aposta per ubicar-ho a la zona esportiva.
El batlle afirma que ha pres aquesta decisió després d’haver «consultat a les entitats esportives i haver rebut consens». Quant al calendari d’execució, Klein apunta que «es despendrà de l’aprovació dels pressupostos d’aquest any», la qual estaria «a punt de donar-se».
L’alcalde referma que les obres de l’equipament actual «no posen en perill» la construcció del nou equipament. «El nou pavelló es farà, però hem de garantir que es pugui continuar practicant esport mentrestant», puntualitza.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Bràfim en l’acte de col·locació de
Nil Moliner
Dijous, 7 d’agost. 22.00 h
Presentarà la seva nova gira estiuenca amb moltes novetats al parc del Pinaret
Diumenge, 10 d’agost. 22.00 h
Únic concert al Camp de Tarragona de la gira de retrobament de la banda vendrellenca.
Queralt Lahoz
Dimecres, 30 de juliol. 22.00 h
Concert inaugural gratuït per presentar el nou disc de l’artista catalana.
Álvaro Rodríguez
El Festival Internacional de Música de Cambrils arriba aquest estiu a la seva cinquantena edició, consolidant-se així com un dels certàmens musicals amb una vida més llarga del sud de Catalunya. Les jornades tindran lloc del 30 de juliol al 10 d’agost amb una «mirada als orígens» traduïda en presència de música clàssica i òpera, però també amb grups emergents i consolidats.
En aquesta nova edició, l’Ajuntament ha tornat a aliar-se amb un soci privat per la seva producció, la gironina RGB Music. Això sí, es mantindrà el format «descentralitzat» amb actuacions als parcs del Pinaret i del Pescador i dos esdeveniments gratuïts al port. El parc del Pinaret també acollirà de nou l’espai village, amb food trucks, música en directe i sessions de DJ fins a les 2 de la matinada.
El concert inaugural gratuït serà el de la catalana Queralt Lahoz, el dimecres 30 de juliol al port. L’endemà, LaDinamo oferirà un concert itinerant en aquest mateix espai.
Dijous 31 de juliol iniciaran els espectacles de pagament amb Laura Simó & Francesc Capella Trio a la Torre del Llimó. A aquests els seguiran Chicuelo, The Amy Winehous
Michael Jackson. El 7 d’agost serà el torn de Nil Moliner amb la seva gira estiuenca. El Drogas, excantant de Barricada, serà l’actuació del 8 d’agost en el marc dels seus 40 anys sobre l’escenari. El dissabte 9 d’agost hi haurà un nou espai per la música més clàssica amb el recital d’Ainhoa Arteta en companyia del piano de Javier Carmena. Tancaran el festival la banda vendrellenca Lax’n’Busto, qui oferiran l’únic concert de la seva gira de retrobament al Camp de Tarragona.
Arribar als 20.000
El director artístic del festival, Isaac Albesa, confia a arribar als 20.000 espectadors en aquesta edició. Els concerts del parc del Pinaret comptaran amb una graderia amb capacitat de 650 persones i alguns dels concerts tindran un format mixt amb entrades de pista. L’edició ha tingut un pressupost de 550.000 euros. El director artístic admet que la gent pot «trobar a faltar alguns noms al cartell», però aposta per continuar creixent el 2026.
El festival tornarà a disposar de diversos espais i concerts gratuïts
Band i Maria del Mar Bonet els dies 1, 2 i 3 d’agost al parc del Pescador. Aquests esdeveniments seran també de pagament, però d’un aforament
més reduït.
Aquesta primera part del festival es tancarà amb l’actuació del Quintet Montsant, grup format en part per pro-
fessors de l’Escola Municipal de Música de Cambrils. Aquest serà un concert de música de cambra a la Torre del Llimó.
Responsables de l’Ajuntament de Cambrils i RGB Music durant la presentació del festival. Ajuntament de Cambrils Els organitzadors esperen poder arribar fins als 20.000 espectadors
El Pinaret al centre
El dia 5 d’agost iniciaran els concerts de gran format al parc del Pinaret amb la representació de Carmina Burana per part quatre corals cambrilenques acompanyades de
piano i percussió. Concretament, hi participaran el Cor Participatiu del 50 FIMC, la Coral Jove Verge del Camí, el Cors Vivace i Vivace Cambra de l’EMMC i solistes. L’actuació pretén ser una picada d’ulls a la primera edició del festival que portarà a més de 120 músics a l’escenari.
La nit següent aquest espai acollirà l’actuació de This is Michael, una banda tribut a
Oliver Klein, alcalde de Cambrils, espera que la relació amb RGB sigui l’inici «d’una nova era» del festival per «tornar a ser una referència a les comarques del sud». L’alcalde afirma que la celebració dels cinquanta anys anirà acompanyada d’altres actes. Exemple d’aquests són la publicació d’un llibre que recull la història del certamen i una exposició fotogràfica a diferents punts de la ciutat amb les imatges de les diferents edicions.
Redacció
La Fira del Vi de Falset ha activat la seva plataforma en línia —www.firadelvi.org— per a la compra anticipada de tiquets de degustació, de cara a l’edició d’enguany que se celebrarà els dies 2, 3 i 4 de maig. En aquesta edició, un total de seixanta cellers de la DOQ Priorat i la DO Montsant han confirmat la seva participació, reafirmant el certamen com una de les cites vitivinícoles més importants del país.
La venda anticipada de tiquets permet agilitzar l’accés dels visitants al recinte firal i millorar-ne l’experiència, tant pel que fa a l’atenció com a l’organització. A més, pròximament també es podrà reservar plaça per a les degustacions als cellers de la comarca, una activitat que s’estendrà entre el 5 i el 31 de maig, amb la voluntat de mantenir viu l’esperit de la fira durant tot el mes.
L’edició d’enguany de la Fira obrirà portes el divendres 2 de maig a la tarda, a partir de les 18 hores. El dissabte 3 i diumenge 4, el recinte estarà obert de manera in-
interrompuda d’11 a 21 hores. El programa complet d’activitats s’anirà actualitzant progressivament al web oficial, on també s’hi pot trobar tota la informació pràctica per als visitants.
Una de les novetats més
El Castell de Falset acull més de 200 assistents en la jornada ‘Empelta’t al Priorat’
Societat l S’hi van donar a conèixer els projectes de la joventut emprenedora
El passat dissabte 5 d’abril, el Castell de Falset va acollir la jornada Empelta’t. Cultivem noves connexions, d’impuls a l’emprenedoria juvenil al Priorat que va combinar el treball en xarxa (networking), amb una mostra de projectes i espais de relació oberts a tota la ciutadania. Més de 200 persones van participar activament en les diferents activitats programades al llarg del matí. La iniciativa, en la qual es portava treballant durant diversos mesos, ha
estat impulsada i realitzada conjuntament pel Serveis de Joventut del Consell Comarcal del Priorat i el grup de joventut emprenedora del Priorat, que treballen fa uns anys conjuntament en la promoció del talent jove i l’arrelament al territori.
El networking matinal, dinamitzat per Núria Rios i Jaume Bages, va reunir més de 70 participants i va combinar presentacions de projectes en format pitch elevator amb dinàmiques col·laboratives. Al migdia, unes 200 persones van visitar la mostra de pro-
Es poden adquirir anticipadament a la plana web ‘www.firadelvi.org’
destacades de les darreres edicions, i que es manté enguany, és la Fira als cellers, una proposta que va néixer el 2021 en plena pandèmia i que es consolida com un dels grans atractius del certamen. Aquesta iniciativa, que comp-
ta amb el suport de les dues denominacions d’origen, permet a les persones assistents reservar tastos directament als cellers, que durant el mes de maig es converteixen en autèntics estands oberts al públic.
Amb aquesta fórmula, la Fira del Vi es transforma en un aparador comarcal, fent del Priorat un espai firal viu i actiu durant tot un mes. La iniciativa permet repartir l’afluència de públic, evitar aglomeracions i, alhora, posar en valor l’entorn, la proximitat i la singularitat de cada projecte vitivinícola. Més enllà del recinte firal de Falset, el certamen també es desplega arreu del Priorat. Com ja és habitual, diversos municipis de la comarca s’afegeixen a la celebració amb activitats pròpies. Bellmunt del Priorat, el Molar, Gratallops, Porrera, els Guiamets, Poboleda i Torroja del Priorat acolliran tastos i propostes vinculades al món del vi abans, durant i després del cap de setmana central de la Fira. Enguany, el tret de sortida el donarà el tast Vimets als Guiamets, previst per al dissabte 26 d’abril.
La Fira del Vi de Falset, que enguany arriba a la seva 30a edició, manté la seva aposta per un públic amant del vi, el conegut perfil wine lover, i per consolidar el Priorat com a territori de referència vitivinícola. Any rere any, la fira suma nous al·licients i reforça la seva vocació de punt de trobada entre cellers, professionals i públic, tot posant en valor la qualitat, la proximitat i la passió.
Tota la informació, venda de tiquets i reserves es pot consultar a la plana web oficial www.firadelvi.org.
de
jectes de joves emprenedors del Priorat al pla del Castell, en un ambient lúdic amb mú-
sica, vermut i gastronomia. L’acte va comptar amb presència institucional i reconei-
xement al jovent emprenedor. Des de l’Oficina Jove i la Xarxa de joves emprenedores del
Priorat valoren molt positivament la jornada i aposten per donar-li continuïtat.
Seguretat Té una cisterna amb capacitat per a 400 l d’aigua
El Vendrell incorpora un nou vehicle d’intervenció a la flota de Protecció Civil, adquirit gràcies a la proposta més votada en el pressupost participatiu del 2022. Aquest vehicle substitueix un de l’antiga flota i està especialment equipat per a tasques de prevenció i extinció d’incendis, amb una cisterna de 400 litres, bomba d’impulsió de membrana i
una llança d’última generació que optimitza el consum d’aigua. Està pensat per intervenir, sobretot, en actes amb presència de material pirotècnic, com els que se celebren regularment al municipi. L’any 2024, per exemple, se’n van realitzar una trentena.
A més, el vehicle incorpora eines que faciliten la collaboració amb altres cossos operatius en situacions d’inclemències meteorològiques
o emergències diverses, com ara ventades, aiguats o riscos derivats d’incendis forestals.
També es disposa d’un remolc de suport logístic, preparat per transportar material i muntar punts de comandament o trànsit. Inclou carpa, taula, cadires, generador elèctric, motobomba amb mànegues, llums autònoms i elèctrics, calefactor, motoserra i llits plegables, configurant un espai autònom i funcional
Seguretat Es provaran les sirenes químiques i s’enviaran missatges
ACN / Redacció
Protecció Civil farà un simulacre del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (Plaseqta) amb avisos a la població el pròxim 29 de maig a la tarda. Està previst que s’enviïn missatges d’alerta als telèfons mòbils,
que sonin les sirenes d’avís de risc químic i es convidarà els veïns de l’àrea implicada a que es confinin. Des de l’organisme ja s’ha parlat amb els alcaldes implicats i s’estan ultimant els detalls. Serà un simulacre similar al que es va fer el novembre de 2022, quan es va provar per prime-
Tribunals La magistrada estima l’eximent incompleta per alteració psíquica
ACN
L’Audiència de Tarragona va condemnar ahir a deu anys de presó l’home que va matar el seu pare de 81 anys al Catllar el 2023. El jurat popular el va declarar culpable per unanimitat el passat 7 de març després de la celebració del judici. En la sentència, la magistrada va estimar l’eximent incompleta per alteració psíquica i drogoaddicció i alcoholèmia en la pena de deu anys. També li imposà deu anys de llibertat vigilada i l’abonament de les costes
processals. Fiscalia demanava dinou anys de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria i deu anys de llibertat vigilada mentre que la defensa en va sol·licitar l’absolució i subsidiàriament sis mesos de presó per un homicidi imprudent. En la resolució de l’Audiència Provincial, la jutgessa argumentà que concórrer la conducta dolosa, «almenys a títol de dol eventual». ˜Així, la intenció de l’acusat de matar el seu pare va resultar plenament acreditada en el judici per la naturalesa dels actes
per a situacions diverses. Amb aquesta incorporació, Protecció Civil del Vendrell amplia i modernitza els seus recursos, millorant la
capacitat de resposta davant d’emergències i garantint un servei més eficaç i eficient. L’Ajuntament del Vendrell reafirma així el seu compromís
amb la seguretat i la protecció ciutadana, dotant els serveis municipals de seguretat d’eines adaptades a les necessitats actuals.
ra vegada l’avís a través dels mòbils. En aquella ocasió es va acotar un perímetre al voltant del polígon petroquímic sud que va englobar 65.000 persones de Tarragona, la Canonja, Vila-seca, Reus i Salou. La darrera vegada que es va programar un simulacre d’aquest tipus va ser a prin-
cipis de desembre de l’any passat, quan es va simular un accident amb fuita d’amoníac a les instal·lacions de Repsol al polígon nord. L’exercici va activar el confinament de 10.000 persones del Morell, la Pobla de Mafumet i Perafort, i es van activar els equips de mesura de toxicitat i el túnel de descontaminació del SEM. L’alerta als mòbils es va enviar pocs minuts després de l’activació de les sirenes. Segons Protecció Civil, la ciutadania estava ben informada i no es van registrar trucades al 112 sobre el simulacre.
El condemnat parlant amb el seu advocat. Eloi Tost / ACN
El jurat popular el declarà culpable per unanimitat el passat 7 de març
desenvolupats pel mateix», va sostindre. A més, en la resolució, s’afegí que l’acusat va clavar cops amb força de forma reiterada al seu pare al cap.
Entrevista l L’extrem grana va explicar al Diari Més les seves sensacions del duel contra el Sestao River, així com la seva trajectòria individual al club tarragoní i també el que espera de cara la pròxima jornada de lliga
Arnau Montreal Quesada
Ja han passat uns dies respecte a la fallida a Sestao. Què creu que va passar?
«Hem analitzat bé el partit amb el cos tècnic i sabem el que hem de millorar. No podem concedir tant de la manera que es va fer. Després d’assolir l’empat ens van fer el 2-1 gairebé en la mateixa jugada i això no pot ser. Queden 7 partits i no és la nostra feina lamentar-se, sinó treballar, arreglar-ho, millorar i aixecar-se».
Creu que el Nàstic té dues cares, una a casa i una altra fora?
«És una realitat que ens està costant una mica més els partits fora de casa, però la lliga no espera a ningú i ens hem de centrar sempre en el següent partit. Enguany també hem demostrat la nostra millor versió i ara toca iniciar una nova dinàmica positiva aquest cap de setmana». Aquest cap de setmana arribarà al seu partit número 75 amb la samarreta del primer equip del Nàstic. «Sí, la realitat és que el temps passa molt ràpid. L’any passat va ser una temporada molt llarga en la qual només em vaig perdre un partit». Enguany, de moment, va pel mateix camí. Només s’ha perdut un partit, la
resta ha estat present sempre.
«Estic molt content per la confiança que té amb mi el cos tècnic. El que més m’agrada és aportar a l’equip siguin els minuts que siguin. Contra l’Unionistas serà el partit número 75, però espero sumar molts més».
Se’n recorda del seu debut amb el Nàstic?
«Sí, va ser en un amistós contra l’Andorra l’estiu de l’any passat. Recordo que estava completament fora de ritme i només vaig aguantar al camp 20 minuts [riu]».
I va marcar el seu primer gol en la primera pilota que va tocar. En què ha canviat aquell Jaume Jardí amb el d’ara?
«Crec que estic molt més fet que abans. Ha canviat el meu cos, ara és més d’esportista i la imatge que tinc d’aquells primers partits és que era molt més nen. No tenia tanta experiència com ara. A més, també ha canviat la meva importància a la plantilla. Sento que vaig arribar aquí només amb la fama de ser un bon revulsiu i ara m’he guanyat també la meva presència a l’onze». L’any passat va sumar 7 gols i 5 assistències. Enguany ja ha igualat les passades de gol i té a tir superar el seu registre de cara a porteria.
sobre la gespa del Nou Estadi. Gerard
Xuts llunyans
«Ara em toca rematar de més lluny encara per sorprendre els porters»
Tarragona rebrà més de 2.000 esportistes la pròxima setmana
Poliesportiu l L'Anella acollirà quatre esdeveniments diferents
Redacció Tarragona escalfa motors per rebre més de 2.000 esportistes a partir d’aquest dissabte. Durant aquesta setmana, l’Anella Mediterrània acollirà quatre esdeveniments diferents. El tret de sortida el donarà la lliga Acell Futsal aquest dissabte a les 8.15 ho-
res. Fins a 90 esportistes de Tarragona i Lleida es donaran cita al pavelló del complex esportiu de Campclar per a una de les jornades finals de la Lliga Interclubs de persones amb discapacitat intel·lectual. El mateix dissabte dia 12 i fins al 14 d’abril, el torneig internacional de waterpolo
base HaBaWaBa Spain celebrarà la seva setena edició a la piscina Sylvia Fontana. Del 14 al 16 d’abril la ciutat també acollirà el torneig ASB de voleibol femení. L’esdeveniment reunirà més de 600 esportistes infantils que participaran amb 20 clubs diferents procedents de diferents comuni-
Tram final
«Arribem amb la mateixa il·lusió que l’any passat o més per assolir l’objectiu»
tats autònomes.
Finalment, el Palau d’Esports Catalunya i el pavelló de Campclar acolliran el XV torneig MNBASKET amb 224 equips participants. El campionat, organitzat per MNSPORT, dona el tret de sortida el dia 14 d’abril a les 15 hores i els dies 15 i 16 els partits començaran a les 8.30 hores. Les finals del torneig es disputaran al Palau d’Esports Catalunya de les 15.30 fins a les 16.50 hores. La competició compta amb equips participants vinguts des de diferents punts de l’Estat.
«La veritat és que s’ha millorat en aquest aspecte. Treballem per això, per millorar com a equip i que això es traslladi en els partits. En el meu cas ha vingut amb gols i assistències, però és la meva feina.
Si supero aquests números serà també bona notícia per a l’equip, que és el més important. També firmaria ara no fer cap gol ni assistència més i assolir l’objectiu de l’ascens». Se’l veu més confiat. Contra la Ponferradina es va quedar a uns centímetres de marcar el seu segon gol des del mig del camp. «Sí, em noto molt bé. El tema dels gols del mig del camp també és feina del cos tècnic, que s’encarrega d’analitzar els porters dels rivals i veure els seus moviments. A mi també m’agrada provar aquests tirs. Això sí, ara tocarà marcar d’una mica més enrere que el mig del camp perquè així no s’ho esperi ningú [riu]». Què espera del duel contra l’Unionistas?
«Serà un partit dur en el qual segurament hi haurà molt de xoc i els interessarà aturar el joc sovint. Però treballem per tornar a sumar una victòria davant els nostres». Vostè va viure i patir el tram final de curs de l’any passat. Com afronta l’equip aquest?
«Amb la mateixa il·lusió o més. Ara arriba la part més bonica del curs i necessitem el màxim suport dels nostres. Treballem perquè l’afició se senti orgullosa de nosaltres».
Futbol l La celebració per l'ascens del Reus FC Reddis a la Segona RFEF van continuar ahir. L'Ajuntament de Reus va donar una recepció oficial als jugadors roig-i-negres, un dia després que l'alcaldessa Sandra Guaita ho fes amb l'ascens de la secció de bàsquet del Reus Deportiu i un dia abans de la rebu-
da del Club Voleibol de Reus. Ahir, però, va ser el moment dels futbolistes roig-i-negres que van aprofitar per allargar les seves celebracions que van començar el mateix diumenge a la plaça Prim, ara, des del Balcó dels Somnis. Des d'allà, la plantilla es van sumar als aficionats congregats a la plaça Mercadal. San-
dra Guaita va donar l'enhorabona a l'equip durant la rebuda «no només per aquest ascens, sinó pel treball que heu realitzat durant els darrers anys i els valors que exhibiu». Ahir, els roig-inegres van tornar al Balcó, una fita que ja es va celebrar els darrers cursos amb els 3 ascensos en 4 anys. Redacció/Gerard Martí
Futbol l El president Xavi Roig buscarà la reelecció per refermar un projecte que «ha sumat cinc ascensos»
El Reus FC Reddis van continuar ahir les seves celebracions després de l’ascens a Segona RFEF assolit el darrer diumenge. Aquest ha sigut la pujada de categoria més matinera de la Tercera Federació i, malgrat que encara queden cinc jornades per acabar la competició, des de l’entitat roig-i-negra ja comença els preparatius de cara el curs vinent i el creixement com a club que suposa jugar a la quarta categoria del futbol estatal.
El president del Reus FC Reddis, Xavi Roig, va remarcar a Diari Més el que es va aconseguir el darrer diumen-
ge després del duel contra el San Cristóbal: «Amb l’arribada a la Tercera RFEF vam dir que l’objectiu era mantenir-se el primer any i buscar el playoff d’ascens en el segon i al final hem acabat celebrant l’èxit abans d’hora». Per al roig-i-negre, aquest ha sigut «el cinquè ascens en cinc anys», perquè «el club ha anat escalant des de Tercera Catalana, a més, l’ascens a Tercera RFEF va suposar pujar dos esgraons, perquè vam superar la lliga Elit, de nova creació. Si mirem ara enrere, estem a cinc categories des d’on va començar la junta i això és tot un orgull».
L’ascens a la Segona RFEF no només suposa que ha de créixer el projecte esportiu per competir en una cate-
goria amb més nivell, sinó també s’ha de créixer a nivell pressupostari i l’estructura
organitzativa del club. Per aquest motiu, Xavi Roig va destacar la intenció d’acabar
el seu mandat abans d’hora: «Els quatre anys de legislatura d’aquesta junta acabaven al juny, però ho acabarem abans per poder convocar eleccions». A més, va afegir que «d’aquesta manera, la junta entrant tindrà el temps necessari per preparar el projecte del pròxim curs». Això sí, Xavi Roig va subratllar el seu compromís per presentar-se a la reelecció.
«El més positiu d’un ascens tan matiner és el temps que hem guanyat. Fer les coses bé i pujar a l’abril ens dona mesos de preparació als despatxos de cara a la pròxima temporada», va apuntar Roig. Després que es decideixi quina serà la nova junta, el treball arribarà als despatxos «tocarà asseure’s amb els
«El més positiu d’un ascens tan matiner és el temps que dona per preparar-se»
promotors i també a l’Ajuntament, pujar de categoria suposa també més despeses a cobrir», va destacar l’actual president roig-i-negre.
El que té clar Xavi Roig és que vol un projecte continuista: «Està clar que l’èxit d’un ascens com aquest suposarà que els nostres jugadors i els entrenadors rebin l’interès d’altres clubs. Volem a Marc Carrasco al capdavant del projecte, és l’ànima dels ascensos d’aquest Reus». Pel que fa a la part estructural, Roig no veu el problema «el creixement com a club està garantit i és fàcil, el que més maldecaps dona és la feina als despatxos a nivell esportiu».
Més festa diumenge
Malgrat l’ascens ja celebrat del Reus, la lliga continua diumenge i des del club assenyalen que la festa continuarà. «Hem preparat una bona jornada, volem que els jugadors rebin l’escalf de l’afició i celebrar a l’estadi el que s’ha aconseguit», va cloure Roig.
Poliesportiu l El tarragoní ha completat els 250 km en 6 etapes d’autosuficiència durant 7 dies
L’ultrafondista Jesús Gellida va completar amb èxit el repte de l’Atacama Crossing. Aquest va tenir lloc entre el 30 de març i el 5 d’abril i va ser el tret de sortida del projecte
Esport i Salut Mental Tarragona 2025 de l’Ajuntament de Tarragona.
El tarragoní ha quedat en la posició número 20 de la classificació general amb més de 150 participants i el 17 de la categoria masculina amb un temps global de 39 h per a sobreposar-se als 250 km durant 6 etapes en autosufi-
ciència de l’Atacama Crossing. Gellida i els seus companys de travessa pel desert han hagut de superar unes condicions duríssimes en un entorn natural extrem per l’alçada del recorregut –arribant a superar els 3.200 metres–. A això s’ha sumat el pes de la motxilla amb tot el necessari per a sobreviure durant 7 dies, pel dificultós terreny –sobretot les infames salines–, pel contrast tèrmic, amb molta calor durant el dia i fred intens durant la nit, i pel cansament acumulat i el poc descans que la prova ha suposat. El requerit esforç per a
superar una de les carreres més dures del món ha portat a Gellida a afrontar mentalment cada dia pas a pas, quilòmetre a quilòmetre, check point a check point, etapa a etapa així fins a la meta final situada en el poble de San Pedro de Atacama, Xile. Una anhelada arribada després de superar espectaculars dunes, travessar rius, sobreviure a impressionants i dures salines, ascendir muntanyes i creuar valls –com la de la Mort o la de la Lluna–, sempre amb la imponent mirada del volcà Licancabur. L’objectiu d’aquest repte era conscien-
Va ser el tret de sortida del projecte Esport i Salut Mental Tarragona 2025
ciar sobre l’esport i la salut mental. D’aquesta manera, Gellida també va contribuir a
Pàdel l L'esdeveniment tindrà lloc dissabte i comptarà amb un clínic com a acte central
Redacció
El Golf Costa Daurada inaugurarà aquest dissabte tres noves pistes de pàdel panoràmiques d’última generació. Des de l’entitat han preparat tota una festa «farcida de sorpreses, competició i diversió».
L’acte central de la inauguració serà el Clínic de Pàdel, de 9.30 a 11.30 hores, que protagonitzarà l’Enric Sanmartí, actual número u del rànquing català. A més, durant la jornada es viuran les onze finals de la Lliga de Pàdel Black Crown 24/25. Les categories mixtes donaran el tret de sortida amb el primer torn de les finals, previstes per disputar-se a partir de les 9.30 h. Posteriorment, serà el torn de les finals, que començaran a partir de les 11.30 hores. Un cop acabades les onze finals es procedirà al lliurament de premis per als campions de les respectives
Imatge de les pistes de pàdel del Golf Costa Daurada. Cedida
Durant la jornada també es jugaran les finals de la Lliga Pàdel Black Crown
categories. Pel que fa a la part lúdica, l’entitat ha organitzat un vermut electrònic al Restaurant Flamingo des de les 12 a les 18 hores. Amb aquesta inauguració, Golf Costa Dau-
rada suma tres pistes més a les set actuals. Des del club destaquen que «es referma el compromís amb el pàdel i ens situem com un dels referents al territori».
una causa social a favor de la Fundació Onada, la Muntanyeta, l’Associació Aurora, La Muralla i el projecte Ocell de Foc.
Més activitats
L’Atacama Crossing va ser l’inici del projecte Esport i Salut Mental Tarragona 2025.
Durant aquest any es tenen previstes moltes més activitats de tota mena. Moltes d’aquestes són relacionades amb el món del senderisme, però també amb diverses xerrades i acabant amb la Cursa Inclusiva de Tarragona a l’octubre i també el torneig de pàdel de la Muralla.
Imatge d’uns motociclistes realitzant la ruta EutichesBook-Reus.
Motor l La 7a edició de la ruta motociclista EutichesBook Reus torna aquest cap de setmana. Divendres i dissabte l'esdeveniment organitzat pel Club Esportiu Eutiches amb la col·laboració de l'Ajuntament de Reus reunirà un total de 505 inscrits. El punt de sortida i d'arribada serà a firaReus. El recorregut transcorrerà per carreteres
secundàries i amb poca circulació, que requeriran més de 12 hores de conducció per a completar-les. Hi haurà tres circuits diferents que els participants hauran escollit prèviament. El primer, l'Extreme de 700 km, el Pro, de 500 km i, finalment, el Rookie de 300 km. tots sortiran des de les 6.30 i les 8 hores del matí del dissabte. Redacció
Economia l Els mercats nord-americans es disparen arran de l’anunci amb augments d’entre el 6% i el 10%
Agències
El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar ahir al vespre per sorpresa una pausa de noranta dies als aranzels més alts per a la majoria de països, tot mantenint un gravamen «universal» del 10%. En canvi, va elevar els aranzels a la Xina fins al 125%, acusant el gegant asiàtic de represàlies comercials injustificades contra els Estats Units. La mesura, segons la Casa Blanca, entra en vigor de manera immediata i afecta pràcticament tots els socis comercials dels EUA, a excepció de la Xina, Mèxic i Canadà. Segons Trump, l’objectiu és donar marge a les negociacions bilaterals, sempre que els països no apliquin represàlies similars. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leawitt, va concretar que es tracta d’una «mesura temporal per obrir la porta al diàleg comercial». Washington justifica el 125% com una resposta directa a l’última ronda de
gravàmens imposats per Pequín, que va apujar els aranzels del 34% al 84% a diversos productes nord-americans. La reacció als mercats no
Economia l Pequín demana un «diàleg igualitari i respectuós» amb Washington
ACN
La Xina ha contraatacat al nou augment d’aranzels per part dels Estats Units, elevant al 84% els seus aranzels addicionals a les importacions estatunidenques. En un comunicat publicat ahir, el ministeri de Finances xinès anuncià que els aranzels xinesos del 34% previstos per avui passaran a ser del 84%, ja que el president dels EUA, Donald Trump, va decidir intensificar la guerra comercial. Pequín demanà un «diàleg igualitari» amb Washington sobre «la base del respecte
mutu», així com l’eliminació de totes les mesures aranzelàries contra la Xina. Ahir van entrar en vigor els aranzels de fins al 104% a tots els productes xinesos exportats als Estats Units. La imposició d’un gravamen addicional del 84% és la reacció de l’administració republicana a les tarifes del 34% anunciades pel gegant asiàtic, que eren alhora la resposta als aranzels del mateix percentatge anunciats prèviament per Trump. El 84% addicional se sumava al 20% d’aranzels que Washington ja havia imposat a la Xina des del març.
es va fer esperar. Wall Street va viure un dels millors dies dels darrers anys: el Nasdaq es va enfilar un 10%, l’S&P 500 va pujar un 7,5% i el Dow Jo-
nes ho va fer un 6,5%. Trump va reconèixer que observava de prop el comportament del mercat de bons i que la decisió també buscava calmar el
Una nena morta i un nen ferit molt greu en caure el cotxe en què viatjaven al canal de Roquetes
Successos l Un tercer menor d'edat va resultar ferit i va haver de ser ingressat a l'hospital
ACN
Una nena va morir i un nen va resultar ferit molt greu ahir a la tarda en caure el cotxe en què viatjaven al canal de Roquetes, al Baix Ebre. En el vehicle hi anaven una dona i tres menors. Les causes de l’accident es desconeixen i estan sota investigació. El tercer menor també va patir ferides i va ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. El nen ferit de gravetat va ser evacuat en helicòpter medicalitzat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. La nena, en estat crític,
va ser traslladada a l’Hospital Verge de la Cinta, on finalment va morir malgrat els esforços dels sanitaris. Els serveis d’emergències van rebre l’avís minuts abans de les cinc de la tarda. Els Bombers van mobilitzar deu dotacions, entre elles el GRAE, tot i que les unitats subaquàtiques no es van activar. També hi van intervenir Mossos d’Esquadra, Policia Local i el SEM, que va activar sis ambulàncies, un helicòpter i l’equip de psicòlegs. La conductora, mare dels menors, va resultar ferida lleu i va ser atesa al Verge de la Cinta.
gic s’hi amaguen pressions internes i internacionals, després d’una setmana negra a les borses. Tot i les insistències prèvies de membres del seu govern que els aranzels «no eren negociables», Trump va defensar la necessitat de «flexibilitat»: «No cal travessar un mur, es pot passar per sota o saltar-lo».
La UE aprovà ahir un paquet de represàlies aranzelàries contra els EUA del 10 i el 15%
nerviosisme financer: «Ahir a la nit vaig veure que la gent començava a posar-se nerviosa. Ara, el mercat de bons és preciós», va dir en roda de premsa.
«Tots volen negociar» En un acte, abans-d’ahir, davant del Comitè Nacional Republicà, Trump va presumir del seu estil negociador i va assegurar que molts països «li estan besant el cul» per aconseguir acords comercials favorables. «M’estan trucant desesperats, dient-me que faran el que sigui, que només volen un acord», va afirmar, tot imitant veus suplicant. També va atacar republicans crítics amb la seva estratègia: «Vosaltres no negocieu com jo».
Darrere aquest gir estratè-
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
També es va confirmar ahir al vespre que Mèxic i Canadà, tot i les amenaces recents, no quedaran de moment inclosos en el 10%. La Casa Blanca va desmentir el secretari del Tresor, Scott Bessent, que havia afirmat el contrari poques hores abans.
Bessent, però, va protagonitzar una altra polèmica en criticar Espanya per plantejar un acostament a la Xina: «És com tallar-se el coll», va dir. El ministre Luis Planas va respondre que Espanya defensa els seus interessos i vol ser pont entre Europa, els EUA i la Xina.
Europa s’hi encara La Unió Europea va aprovar ahir la primera fase del seu paquet de represàlies comercials contra els EUA, abans de conèixer la decisió sorpresa de Trump. Es tracta d’aranzels del 25% o 10% sobre més de mil productes nord-americans, per un valor global de 21.000 milions d’euros. Si no hi hagués canvis, les primeres mesures s’activaran el 15 d’abril i afectaran productes com ous, tabac, roba, calçat, maquillatge o oli de palma.
¡Feliz cumple gusus! 26 vueltas al sol llenas de momentos, emociones y aprendizajes. Afortunada de compartir la vida contigo. ¡Te queremos con el alma! Per molts anys Marcel! Feliços 17. T’estimem. Els avis.
k Roda el món i torna el mot k
Apartir de la tragicòmica ‘operació Catalunya’, el dia passat vam descobrir una particularitat del verb obrar, mare del nostre protagonista: que té quatre vegades més de derivats cultes que no de vulgars. I vam començar per aquests darrers (obra, obrador, obrer...: en total una desena) i encara vam tenir temps de veure tres branquetes dels cultes, fàcils de reconèixer perquè han fet evolucionar la B de l’arrel en P: òpera, operós i opulent I avui ja passem a les més gruixudes. Començant precisament per la d’operació, que penja ni més ni menys que del verb operar; aquí hi ha uns quants dels grans tòtems de la família: a més de l’esmentat, també operador (tan polisèmic que té ni més ni menys que tretze accepcions, des del cirurgià fins a l’operador de càmera o al turístic), operari, operatiu o el també adjectiu operatori, famós justament pel seu fill esdevingut substantiu postoperatori. Completen la branca un parell d’exquisits com són el binomi operand/operant (el primer en matemàtiques, el segon genèric), amb l’afegitó de la locució llatina modus operandi, i el refinat verb adoperar, un sinònim d’’usar, emprar’ pràcticament desconegut.
Ek Editorial k
ls membres del Consell d’Administració de l’empresa municipal Mercat de Tarragona, rebien ahir la notícia de la detecció de presumptes irregularitats comptables corresponents als anys 2014 i 2018. L’empresa que des del gener s’encarrega de les auditories de Mercats hauria detectat un desquadrament de caixa de 36.000 euros. Fins ara els indicis recollits per l’auditori apuntaven a una persona, el responsable de comptabilitat a qui, de fet, se’l va instar a deixar l’empresa. Mercats ha anunciat que presentarà una denúncia a fiscalia i haurà de ser la justícia qui determini el responsa-
ble del desfalc. Entretant, la presumpció d’innocència, com en qualsevol, situació similar, ha de prevaldre. L’acusat s’ha defensat argumentant que la situació ell mateix ja la va detectar des del seu càrrec a comptabilitat i que va exposar-la a l’aleshores gerent d’Espimsa (anterior denominació de Mercats) que, afirma, va decidir no fer-hi res. Tot apunta que l’exgerent també serà una altra de les persones acusades d’intervenir en el desfalc. Sorprèn la distància temporal (és a dir, com és que no s’ha descobert fins ara) i això caldrà també una explicació, perquè pot qüestionar auditories anteriors.
k Tribuna k
ECooperar, d’on pengen un repòquer de fills gairebé bessons: cooperació, cooperador, cooperatiu, cooperativisme i cooperativista, de gran auge ara fa cap a un segle, llavors del miratge de la República
D’aquesta branca passem a la de sobre, no tan gruixuda, però relacionada molt íntimament: la de cooperar, d’on pengen un repòquer de fills gairebé bessons: cooperació, cooperador, cooperatiu, cooperativisme i cooperativista, de gran auge ara fa cap a un segle, llavors del miratge de la República, i reviscolats més modernament gràcies a l’invent de les ONG. I sempre digna de remarcar la preciosa cooperativa, col·loquialment reformulada en comprativa
La tercera i última branca grossa és una mica diferent: es tracta de l’adjectiu òptim (superlatiu de bonus, ‘bo’, derivat també d’ops, ‘riquesa’): en aquest cas de fills n’hi ha set, però també giren tots al voltant del significat inicial: optimisme i optimista (més l’adverbi òptimament) i el duet optimar i optimació, modernament rellevats per optimitzar i optimització
Clouen la família un parell d’elements solts que podem considerar gairebé fòssils: el primer, opus, en rigor és un llatinisme, i tot i que el diccionari només en recull dues accepcions (la musical i l’arquitectònica, ‘aparell d’un edifici’), el fet que designi una coneguda secta religiosa l’ha reforçat; el segon tot just és una mica evolucionat, opuscle, ‘obra literària o científica de poca extensió’.
Vidal
l consum és l’acte d’utilitzar o gastar béns, serveis o productes per a satisfer necessitats humanes, tant primàries com secundàries. Des del punt de vista econòmic és la fase final del procés productiu, quan el bé obtingut és d’utilitat al consumidor. Exemples de consum és l’ús de serveis bàsics, com l’electricitat, l’aigua potable i el gas domèstic.
Existeixen béns i serveis que s’exhaureixen al moment de consumir-se, com els aliments, mentre que hi ha altres que solament es transformen, per exemple, un viatge en avió. En el sistema capitalista actual el consum representa una activitat cíclica, ja que l’home produeix per a consumir, i aquest consum genera més producció. Amb el consum se cerca satisfer no sols les necessitats presents, sinó també les necessitats futures.
Consum o consum excessiu és una situació en la qual l’ús de recursos ha superat la capacitat de l’ecosistema. Un patró prolongat de consum excessiu condueix a la degradació ambiental i a l’eventual esgotament de les bases dels recursos. Actualment, les tendències en gran consum es fonamenta amb tres grans focus: generar confiança, la sostenibilitat i l’arribada de la intel·ligència artificial/IA de forma massiva i en tots els punts de la cadena de valor a la societat, a una velocitat de vertigen que fa que avui dia, ja està present en tots els sectors industrials i comercials. La IA demostra la seva capacitat per optimitzar les vendes mitjançant el marketing de continguts. Ara estem comprovant que els canvis tecnològics abans es produïen cada cent anys, després el
canvi fou cada cinquanta i ara és cada dos o tres anys. Amb la IA, la impressió 3D i la robòtica es veuran i crearan els nous models de negoci del futur. Una altra realitat és el comerç online que està l’orde del dia, que segons l’escola de negocis IESE aquesta nova manera de comprar té les següents claus: 1. Consolidació del online. El 58% dels consumidors han augmentat les seves compres digitals respecte de l’any anterior; 2. La modalitat single-channel es manté. Entorn del 50% dels consumidors finalitza el procés de compra en el mateix canal en el qual ho inicien; 3. El preu com principal impulsor. Present en tot el procés de compra, des de la consideració a la decisió (filtre, finançament, enviaments i devolucions): 4. Email, el canal de contacte preferit. Encara amb una clara tendència a l’alça de les xarxes socials entre els joves de 18-
34 anys; 5. Mètode de pagament tech Augmenta significativament l’ús d’opcions ’tech’: moneders digitals, bizum; 6. La confiança, clau per la compra. Reduir el frau, augmentar la familiaritat i disposar un bon servei d’atenció, claus per generar confiança; 7. La IA: oportunitat i risc. Els consumidors coneixen el bàsic ... Esperen personalització i seguretat, i temen per la seva privacitat i 8. Una logística sostenible. El client espera que les empreses l’ajudin a ser més sostenible, amb un focus especial en l’enviament, el packaging, etc.
Un patró prolongat de consum excessiu condueix a la degradació ambiental i a l’eventual esgotament de les bases dels recursos
La combinació de compres online i físiques és avui la modalitat dominant pel 65% dels compradors espanyols.. El preu i les ofertes segueixen sent els principals factors que determinen la compra. La pandèmia va provocar un pic de compres online. Davant aquests arguments la botiga física ha de canviar “la forma de ser”, l’atenció al client és la clau. Ja ui diu que «el bolsillo es el bolsillo». Si s’ha d’elegir entre experiència de compra, preu o sostenibilitat, l’elecció sempre està en el preu.
Tots som consumidors, ens agradi o no. La realitat és que tots estem consumits de ser consumidors.
D’un temps ençà Tarragona té la sort de gaudir de diversos jardins poètics que engalanen alguns dels seus parcs. Poder fruir d’un passeig natural i literari a la vegada és un privilegi que, cada cop més, comparteixen algunes ciutats d’arreu del món: Barcelona, Edimburg, Melbourne, Dublín, Cracòvia...
L’any 2022 Tarragona va iniciar aquest procés de literaturització amb el Camp de Mart. El 23 de març es va inaugurar aquest primer jardí, emmarcat dins la programació de la Primavera Literària d’aquell any i com a iniciativa de Viles Florides. Hi podem trobar un itinerari anomenat A l’ombra de la poesia, format per 11 plafons que llueixen un poema dedicat a algun dels arbres que conformen aquest paisatge i en els quals podem sentir, a través d’un QR, la veu de l’autora o d’alguna altra persona recitant-lo. Les autores dels textos: dones tarragonines o vinculades íntimament a la ciutat de Tarragona, formen part del repositori que el Grup de Treball Veus de Dona a Tarragona, (GdT VdDaT) té a la seva web ja.cat/veusdedona. Més endavant, el 14 de novembre de 2022 es va inaugurar Clàssics al parc de les Granotes, que tenia com a objectiu celebrar que Tarragona havia estat escollida seu de les Viles Florides. En aquest segon espai es va vincular la literatura llatina a la ciutat romana que, des de fa segles, és un dels llegats més impressionants que l’emmarquen. Un total de 10 plafons amb QR, una vegada més, que ens permeten sentir la veu d’algunes professionals del món clàssic recitant les obres llatines amb, evidentment, la
k Tribuna k
Núria Espluga Escoda
Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut Antoni de Martí i Franquès i membre de l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes)
traducció al català dels mateixos textos.
A continuació, el 28 de març de l’any 2023, es va literaturitzar el Parc de la Ciutat. Aquest jardí literari va adreçat a un públic infantil i els seus acompanyants. La finalitat és la descoberta dels diferents arbres que configuren el parc, un llegat dels germans Puig i Valls. A través d’un joc de pistes els xiquets arriben a la resolució d’un enigma. Els 10 plafons que configuren la ruta contenen cadascun un poema que, en la majoria de casos, ha estat creat per a l’ocasió. Rafael Puig i Valls va ser enginyer forestal i un gran divulgador de la preservació dels espais naturals entre els infants. Aquest jardí poètic pretén ser un homenatge al creador de la festa de l’arbre a Euro-
pa el 1898, un dels pioners en la divulgació de l’amor per la natura. Aquest espai ha estat un eix motor per al projecte del Pla Educatiu d’Entorn del curs 2023-24: Parcs per viure, parcs per aprendre (dins el Departament d’Educació i l’Institut Municipal de Tarragona).
Finalment, ara per ara, l’últim jardí poètic que s’ha creat, presentat l’11 maig de 2023, es troba ubicat a la pineda de Mas Rosselló, just damunt de la punta del Miracle. Els textos escollits recreen la magnífica miranda cap a la Mediterrània i s’articulen sota el lema: Arran de mar. En aquest jardí poètic hi havia la voluntat de visibilitzar la nova generació de poetes del Camp de Tarragona juntament amb altres poetes de trajectòria literària consolidada. Les seves obres elogien la bellesa d’aquest escenari tan esplèndid i deleiten la sensibilitat de qualsevol lector: la Tarragona vista des del mar i la Tarragona que mira cap al mar.
L’any 2022 Tarragona va iniciar aquest procés de literaturització amb el Camp de Mart. El 23 de març es va inaugurar aquest primer jardí, emmarcat dins la programació de la Primavera Literària d’aquell any i com a iniciativa de Viles Florides
Aquesta iniciativa, que va sorgir de l’Ajuntament de Tarragona, ha comptat amb la collaboració d’entitats com l’APELLC, Òmnium Cultural del Tarragonès, la Casa de les Lletres, l’Escola de Lletres, Viles Florides i el GdT VdDaT. Conèixer Tarragona des d’aquest vessant literari és un privilegi que no comparteixen la gran majoria de ciutats i que, com a ciutadans, no podem deixar passar per alt.
k Tribuna k
En els temps que corren sonarà quasi com a quelcom subversiu però des de la Diputació de Tarragona creiem que la cultura és una prioritat estratègica. Sí, una prioritat, amb majúscules.
Per això hem impulsat la xarxa d’estratègics de la Diputació de Tarragona, per avaluar i potenciar l’impacte econòmic i social dels esdeveniments culturals que produïm al territori i que ens projecten arreu del país.
Així, durant l’any passat la Diputació va subvencionar un total de 59 esdeveniments estratègics (festivals, jornades i cicles, temporades escèniques, musicals) mitjançant tres línies de subvencions. Enguany destinarem 3’3 milions d’euros per aquestes subvencions, una quantia que suposa un augment d’un 11% en relació a l’any passat (uns 350.000 euros més).
A més, enguany i com a novetat, introduïm el pagament anticipat. Gràcies a aquesta mesura un cop feta la concessió, s’abonarà automàticament el 50% de l’import de la subvenció, per tal de poder impulsar de forma més eficaç les activitats culturals de les persones i les institucions que les promouen.
Per tant, aquesta xarxa informal d’estratègics de la Diputació de Tarragona és una xarxa viva i activa que podrà anar incorporant nous esdeveniments culturals a totes i cadascuna de les 10 comarques del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre i del Baix Penedès.
Com a diputat delegat de cultura de la Diputació considero que hem d’apostar per esdeveniments culturals d’impacte i de gran rellevància, és a dir, per activitats diferenciadores, amb un alt valor cultural, patrimonial i educatiu, que destaquin per la seva excellència i singularitat.
Tingueu present que quasi una tercera part dels esdeveniments culturals que es duen a terme a les nostres comarques reben finançament de la Diputació de Tarragona, el que ens converteix en una institució fonamental per a la producció cultural pròpia.
Com a diputat delegat de cultura de la Diputació considero que hem d’apostar per esdeveniments culturals d’impacte i de gran rellevància
Com a novetat hem de destacar també que es registra un augment de la consciència mediambiental en els esdeveniments culturals que reben subvencions de la Diputació.
Suposo que alguns dels que heu llegit aquestes línies direu que ‘es llencen’ els diners en ‘quatre exposicions’ que no interessen i tal... És just el contrari, sabem que cultura és identitat, reflexió, esperit crític... i també projecció exterior per les nostres comarques; amb una enorme capacitat per generar beneficis socials, intel·lectuals i econòmics i fer que la demarcació tingui, a més, un nom propi.
Una societat lliure i democràtica o és una societat on la cultura hi juga un rol fonamental o serà qualsevol cosa menys lliure i democràtica.
Em dirigeixo ara, sobretot, a la gent jove de les comarques tarragonines. Les xarxes socials i Internet estan molt bé, us donen accés a tot, és fabulós -sense dubte-, però no us quedeu a la superfície. Gaudiu del plaer de la lectura, d’una poesia inspiradora, de visitar una exposició d’art, de la bona música...
L’accés a la cultura, i el gaudi de la mateixa, us obriran nous horitzons, us ajudaran a interpretar millor la realitat i us podrà ajudar a l’hora d’orientar les vostres vides.
Us animo a endinsar-vos en tot allò que suposa una ingent, rica i plural activitat cultural.
De debò, val la pena!
Òscar Sánchez Diputat delegat de l’àrea de promoció cultural de la Diputació de Tarragona
Mor l’exporter brasiler Manga, ídol de Botafogo, amb gairebé 88 anys
Obituari l El llegendari exporter brasiler Haílton Corrêa de Arruda, més conegut com a ‘Manga', ídol del Botafogo i del Nacional de l'Uruguai, va morir amb gairebé 88 anys, segons va informar el club de Rio de Janeiro. És considerat un dels millors porters de la història del futbol sud-americà. EFE
Tarragona
Manuel Copete García.
Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la Parròquia de Santa Maria Assumpta de Bonavista.
Hilario Gonzalez Lara.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Samuel Bonet Angelats.
Ha mort als 46 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori. Reus
Monica Martín Figueras.
Ha mort als 94 anys.
Dolors Pagès Villas.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Joan Domènech Serra.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori. Castellvell del Camp
Maria Gateu Nolla.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h a l’Església de Sant
Vicenç de Castellvell del Camp.
Constantí celebrarà la seva 8a Caminada de Primavera el diumenge 27 d’abril
Esport l El diumenge 27 d’abril tindrà lloc la 8a edició de la Caminada de Primavera. El punt de sortida serà a les 10.30 h, al Parc de la Mòbila. L’activitat tindrà el guiatge i les explicacions de Ferran Marín, gestor de patrimoni cultural i coneixedor de la història del terme municipal. Redacció/Aj. Constantí
Els arquitectes tècnics fan una calçotada
Gastronomia l Un any més, el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona ha reunit els seus col·legiats a la tradicional calçotada annual, que serveix per compartir una bona estona i parlar de la professió plegats. Redacció/COATT
Avui felicita als que es diuen: Ezequiel, Dimes i Terenci.
21/03 al 19/04 ÀRIES
Et convindria cedir davant les exigències amoroses de la parella, en cas contrari, sinó pares esment als seus requeriments t’espatllarà la jornada.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Tots saben que pots t’agrada cuidar als altres, però avui podries arribar a passar-te del límit. Bon moment per a canvis socials o treball.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Serà una jornada activa amb viatges contactes socials que t’ompliran d’orgull. No descuris la teva vida íntima o arribaràs a malmetre tot.
20/04 al 20/05 TAURE
Et sentiràs motivat i molt en el teu cercle social. Evita els enfrontaments perquè d’aquesta manera la teva estabilitat anímica no es vegi alterada.
VERGE
23/08 al 22/09
Són factibles les situacions extremes dins de la parella, cuida’t molt en la teva crítica si no vols trencar l’harmonia que fins ara t’envolta.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
T’arribaran notícies de familiars pròxims que et faran canviar els plans d’avui. No t’inquietis davant els canvis així trauràs benefici d’ells.
21/05 al 20/06 BESSONS
Es veurà augmentada la teva sensibilitat per això t’arribaran a la ment records del passat. Intenta organitzar tota la teva vida sentimental.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Sorgirà en tu un gran desig d’expansionar-te tant en el món social com en la intimitat. Aconseguiràs tots els objectius per difícils que siguin.
20/01 al 18/02 AQUARI
Cuida la teva butxaca ja que avui amb molta facilitat es podran donar despeses per sobre de les teves possibilitats. Aplica en tot la prudència.
21/06 al 22/07 CRANC
Seran els sentiments dels teus pròxims els que apaivaguin el cúmul de nervis que manifestaràs. La vida íntima en família t’aportarà l’equilibri.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
T’entrarà una gran ansietat la qual t’obligarà a gastar energia en excés. Segueix els consells de les persones pròximes no cauràs en l’estrès.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Bon moment per a les passions aventures.Es crearan en tu noves il·lusions esperançadors plans de futur. Demostra amor als teus.
TARRAGONA:
Fernández, M. Esther
Pere Martell, 5 Telèfon 977 219 704
Andreu, M. Dolors
La Granja: Deltebre Edifici Mont-roig. Telèfon 977 547 870.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Sanchez, Jose Cesar
Passeig Sunyer, 31 Telèfon 977 311 669.
SALOU:
Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA
Tarragona. SE ALQUILAN APARTAMENTOS. 600€/ mes. Tel: 698.484.844
OFREZCO MIS SERVICIOS para LIMPIEZA Y CUIDADO DE MAYORES. Tel: 624.643.928
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
CARLES. MASSATGE COMPLET. Tel: 660.605.687
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
JULIA. MASAJE TERAPEÚTICO en camilla con aromaterapia. Reus. Tel: 634.777.389
MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 643.015.139
CANAL REUS TV
10:30 + Xarxa + sostenibilitat
11:00 180 Graus
11:30 La comarcal (r)
12:00 Caminant per catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 (Re)poblem
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Com la nit el dia
11:30 Va passar aquí. Catalunya
12:00 + Bàsquet
12:30 Va passar aquí. Catalunya
13:00 Com la nit el dia
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit el dia
15:30 Va passar aquí. Catalunya
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Saló de Plens
21:00 In situ
21:30 Qui cuina avui!
22:00 Notícies 12
22:30 Saló de Plens
23:00 In situ
23:30 Qui cuina avui!
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Hostals, cases d’allotjament. Home de males arts. 2. Migra sense papers. Esgarrapant. 3. Protector del ferro. Torna a publicar-lo. 4. Canvi de sentit. No és nova si la mà indica aquesta. Retret que no surt del nas. 5. Aquest pot patir una bona esquilada. Obès. 6. Ocell dels emberízids. El quilòmetre en té mil. Enmig del peu. 7. Subvencionaríem els bons alumnes. Reunió sense vocals. 8. Intentar parlar amb Déu. Àpats exquisits. 9. Ciutat mesopotàmica. Groga i fosca. Cau de mala manera. 10. Grup feixista. Ofici del terrorista. 11. Una casa amb caliu. Pren interès en el discurs. 12. Ocupes unes cadires. Enganyar sense cap avís previ.
VERTICALS: 1. Les parts més dures de la cara. Respira pel nas. 2. El lleure ho és. Aquests són republicans i demòcrates, en principi. 3. Propenses al seny. Cansat, molt cansat. 4. El vuitè passatger. Uniré en nom de Déu. 5. Extrems de la diagonal. Perdran forces amb la malaltia. Centre quirúrgic. 6. Cap de l’espasa. Conreador d’una rota. Et canses mentre puges. 7. Eliminen toxines a la sauna. Fetes pel cap del papa. 8. Reincorpora el funcionari a un ministeri. Extrems de la cort. 9. Quedarà tapada amb tres vocals. Fa anar la barca. Batega sense parar, per sort. 10. Productiu a la vinya. S’expressa. 11. Greixós. Llegeixi en veu alta el vers. 12. El primer pas al camp de batalla. Aspirar l’olor de les flor o del Chanel 5.
19º 10º
Coret, Rosa i Miquel E. Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Guillen, Núria Joana Verge de Montserrat, 6 Telèfon 977 364 512.
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517.
EL VENDRELL:
Gas, Carlos Jesus Narcis Monturiol, 16 Telèfon 877 063 819.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel entre mig i molt ennuvolat en general, puntualment cobert per núvols alts i mitjans. A banda, a partir de migdia creixeran nuvolades a punts del Pirineu, i també hi haurà intervals de núvols baixos a punts del litoral i prelitoral que deixaran el cel localment cobert, sobretot fins a mig matí i de nou al final del dia.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta. La temperatura màxima, en canvi, serà lleugerament o localment moderadament més baixa, si bé al sector central del litoral i del prelitoral podrà pujar lleugerament.
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
VIUDO 75 años, buena presencia. DESEA CONOCER señora similar (sin cargas) para amistad y posible relación. Que le guste viajar. Tel: 618.421.682
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
TAROT MAESTRO KINA AFRICANO Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual. ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! Llama al Tel. 638.320.349
CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
El fet que enguany Sant Jordi s’escaigui just després de Setmana Santa ha fet avançar la tradicional trobada d’autors que cada any organitza el 9 Grup Editorial, empresa que aplega diversos segells, encapçalats per Cossetània. Aquest any la reunió es va celebrar aquest dimarts a la Casa Canals de Tarragona. Durant la trobada el director del grup, Jordi Ferré, explicava que el fet que enguany el 23 d’abril quedi tan a prop de la Setmana Santa és un repte per al sector. «Per a nosaltres els dies previs són molt importants. Enguany tenim Divendres Sant i després diumenge i Dilluns de Pasqua de festa, així que només ens queda dissabte abans de Sant Jordi. Veurem de quina manera es pot compensar», afirmava.
Aquest 2025 el grup arriba al 23 d’abril amb prop de 170 títols publicats durant tot l’any. És una xifra,
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Llibres L’editorial va presentar el seu catàleg en la tradicional trobada d’autors que va celebrar a la Casa Canals de Tarragona
marques de Tarragona i Terres de l’Ebre, o la col·lecció del Patufet, el long seller signat per Roger Roig i Hugo Prades que, des que es va posar en marxa ara fa tretze anys, ja ha venut més de 200.000 llibres comptant tots els títols així com les reedicions. Una altra de les apostes del grup són els llibres de muntanya i excursionisme. En aquest apartat el catàleg d’enguany incorpora la Guia per iniciar-se en l’ornitologia i la guia Orquídies de les Muntanyes de Prades, a més del llibre Valls-Kenya 74, que recull la proesa de set joves que en poc més de tres mesos van recórrer 14.000 km creuant el continent africà. En l’apartat d’assaig, Enric Pujol signa Nàstic inèdit, amb un recull de 600 històries del club, i Carles Singla fa un treball similar amb Mirador indiscret, en què relata anècdotes, rumors i xafarderies de la història petita de la Catalunya dels anys 30. En l’àmbit de narrativa, el grup incorpora les últimes novel·les d’autors com Albert Pijuan, Cristina Canamases, Roser Vidal, M. Victòria Lovaina o Eva Vilanova. Cristina Serret Alonso
explicava Ferré, «molt elevada i estable», per bé que «allunyada del creixement que havíem tingut en els primers anys de l’editorial». Entre les grans apostes del grup per aquest Sant Jordi hi ha el llibre De la Garrotxa a Can Putades, vinculat a tres creadores de contingut en català amb gran èxit a les xarxes socials; Esmorzar de forquilla, d’Albert
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
veí del Vendrell cancel·la el seu deute de 514.612
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Molins, impulsor de l’App Esmorzapp, o Pastors i ramats, de Pep Puig i Xavier Bayer, que recull les vivències de disset pastors i pastores, i que està basat en la sèrie emesa pel Canal 33. Així i tot, el grup editorial compta amb un catàleg extens on hi són presents els llibres de natura, la narrativa, l’assaig, els premis literaris i les apostes infantils. Entre aquestes últimes hi ha el conte Les margarides blanques, d’Olga Xirinacs i Pilarín Bayés, que a més és un llibre solidari amb la Lliga contra el Càncer de les Co-
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Camí de ronda
Enmig de la tempesta, quan el vaixell és en perill, no s’hi val que cadascú faci la seva. Depenem, cadascú de nosaltres, de què el grup funcioni per sobreviure. En el fons, l’individualisme és un luxe; és allò que ens podem permetre quan les coses van bé: quan tenim recursos suficients, quan estem sans, quan estem protegits... Tanmateix, encara que la cultura majoritària tendeix a amagar-ho, som extraordinàriament dependents. Oblidarho forma part del mecanisme perquè el consumisme funcioni.
En tot cas, aquest és un punt de partida: ser conscients de la importància dels grups en la nostra vida, de les connexions i les xarxes que ens sostenen i que fan viable la nostra existència; més encara en temps de tempesta. Tanmateix, no tots els grups són iguals. Entre altres coses, no són igual de benèfics per aquells que en formen part, perquè, en definitiva, en el grup podem trobar assistència, però, en ocasions, també hi trobem sotmetiment. La identitat és allò que relliga el col·lectiu. També, en funció de com es defineixi, determina les relacions dintre del grup.
Qui som? Ens hem de fer aquesta pregunta en el cas del Camp de Tarragona. En definitiva, la tempesta ja s’ha desfermat. Les tensions geopolítiques culminen en una guerra comercial d’evolució incerta, mentre no trobem la manera de fer front als problemes estructurals. La cohesió territorial en el nivell metropolità, més enllà de la dimensió nacional o les capacitats locals, serà decisiva. Aquest és el nostre vaixell. És per això que no és un caprici treballar una identitat metropolitana que falqui el territori, això sí, d’una manera inclusiva i cohesionada.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
‘robar’ ajudes, sinó fer créixer la ciutat» Societat