Nicolas Garcia, alcalde d’Elna: «No entenc la posició actual de Junts i ERC, han de mirar al futur»
Josep Bertran, pregoner d’enguany, proposa la creació d’una càtedra universitària sobre la Setmana Santa Tarragona 5
Opinió 20 Lluís Badia. Discursos fora de lloc: «La discussió política s’assembla cada vegada més a un concurs de sainets assajats»
Gerard Martí
Esports 14 i 15
El futbol li torna a donar alegries a Reus
El Reus FC Reddis va aconseguir ahir l’ascens directe a la 2a RFEF cinc jornades abans d’acabar la lliga
Les obres de rehabilitació, amb una inversió de 7 MEUR, s’allargaran durant vuit mesos i afectaran 330 habitatges públics
Reus
El CAP Marià Fortuny es convertirà a l’estiu en un Centre de Salut Integral de Referència
Es tracta d’una prova pilot del departament de Salut que li atorgarà més autonomia i millores digitals l 7
Patrimoni l 10
Falset vol restaurar la Torre del Portal dels Ferrers per convertir-la en un Centre d’Interpretació de la Muralla
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya millorarà l’eficiència energètica de 23 edificis de les promocions Francolí, Gaià i Sant Magí-Santa Tecla. Gerard Martí
Les obres per a rehabilitar 23 blocs d’habitatge públic a Campclar començaran a finals d’abril
Territori l La Generalitat invertirà uns 7 milions d’euros en uns treballs que duraran entre sis i vuit mesos
John Bugarin
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha adjudicat, al llarg de les darreres setmanes, les obres projectades Campclar per a la rehabilitació de 338 habitatges públics. És qüestió de setmanes que comencin els treballs per a millorar l’eficiència energètica de 23 edificis d’un barri que reclama des de fa anys una intervenció així. Segons informen des del Departament de Territori, l’inici de les obres es produirà a finals d’aquest mes d’abril.
La Generalitat va licitar sis contractes diferents que engloben les diferents actuacions previstes en els habitatges situats a l’entorn dels carrers Riu Onyar, Riu Llobregat i Riu Brugent. El Govern
català actuarà a les promocions Francolí —verds i roses— i Gaià —blaus—, popularment conegudes com els blocs de colors, així com a les promocions Sant Magí-Santa Tecla. El pressupost total per a aquestes rehabilitacions ronda els set milions d’euros. El projecte està finançat amb fons europeus Next Generation i, per això, les intervencions hauran d’estar justificades abans del juny del 2026.
Els edificis on es duran a terme les obres van ser construïts entre els anys 1980 i 1981 per l’Estat. Poc després, van passar a mans de la Generalitat i, actualment, són gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. L’estiu del 2023, el Departament
Les intervencions hauran d’estar justificades abans del juny de 2026
de Territori va anunciar una inversió de 23 milions d’euros per a la rehabilitació de 919 habitatges públics propietat de l’administració catalana. Entre aquests, es troben els 338 que es renovaran al barri de Campclar, els quals representen un 36% del total.
Es rehabilitaran les escales 2,5,6 i 8 dels blocs blaus. També s’actuarà al 8A, 8B i 8H dels blocs roses i al 6C i 6G del blocs verds. Pel que fa a la promoció Sant Magí-Santa Tecla, es faran obres en tretze
La problemàtica amb les rates «continua»
Els veïns del carrer Riu Brugent del barri de Campclar asseguren que la problemàtica amb les rates «continua». «La Generalitat va venir fa poc, però van fer una cosa mínima», explica Juan Fernández, un dels afectats. «Van tapar alguns forats i van arre-
escales diferents. Aquests immobles es troben en mal estat i presenten diferents patolo-
Alguns veïns estan molestos perquè no actuaran a la seva escala
dels treballs varia entre els sis i vuit mesos.
Més enllà de resoldre aquestes problemàtiques, l’objectiu principal de la intervenció serà reduir els costos operatius energètics, millorar les condicions de confort interior i reduir l’impacte ambiental d’aquests habitatges de Campclar. Així doncs, es millorarà la façana amb la instal·lació d’un sistema d’aïllament tèrmic, que també es col·locarà a la coberta dels blocs. A més, se substituiran totes les fusteries exteriors per unes de millors prestacions i amb trencament de pont tèrmic. Amb aquests canvis, es pretén assolir un estalvi en el consum d’energia de com a mínim el 45% en cada bloc.
glar quatre baixants, però això no ha estat prou per solucionar-ho. S’ha de reduir la població de rates», afirma. Cal recordar que, l’estiu passat, l’Ajuntament de Tarragona va imposar una multa coercitiva de 300 euros a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per incomplir l’ordre emès pel consistori de controlar la plaga que afecta els edificis número 2, 3, 19 i 20 del carrer Riu Brugent.
gies com esquerdes, despreniments parcials o humitats. El termini màxim d’execució
«Manteniment continu» Hi ha una satisfacció general entre el veïnat per veure que, per fi, es renovaran els seus habitatges. Tot i això, hi ha alguns residents molestos perquè la Generalitat no actuarà al seu edifici. És el cas de Juan Fernández, president de l’Associació Gitana de Campclar i veí de l’escala 15 de la promoció Sant Magí SantaTecla. «Ens han dit que, com hi ha un pis que està comprat, no actuaran al nostre edifici perquè només ho faran en aquells on tots els pisos siguin de lloguer», explica resignat. «No pot ser que per una persona, hàgim de pagar tots. Nosaltres tenim els mateixos drets que la resta», afegeix. Tot això, reconeix que serà una actuació «positiva» per al barri, ja que l’última reforma que es va fer en aquests pisos va ser «fa uns 15 anys». Fernández lamenta que, des de llavors, hi ha hagut una «deixadesa total» per part de la Generalitat, que «ens ha tingut abandonats». En molts casos, indica, han estat els mateixos veïns els que han hagut de fer obres als seus pisos per arreglar els desperfectes. Per això, reclama que no quedi tot en una acció puntual i hi hagi un «manteniment continu». Això sí, en «tots els edificis» que té en propietat.
L’apunt
Ajuntament i Generalitat aborden avui el trasllat de la Laboral i la futura comissaria de Battestini
Política l El consistori vol accelerar la construcció de la Biblioteca provincial a la Tabacalera
John Bugarin
Avui es produirà la primera comissió bilateral entre l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, una trobada que estarà presidida per l’alcalde, Rubén Viñuales, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. Durant aquesta reunió, es tractaran temes cabdals per a la ciutat i que interpel·len a ambdues administracions, com és el trasllat del Complex Educatiu —l’antiga Universitat Laboral— o la construcció de la comissaria mixta a Battestini.
Els projectes a abordar impliquen departaments diversos tant del consistori com de l’organisme presencial. Per aquest motiu, Viñuales estarà acompanyat per diferents consellers municipals: Nacho García Latorre (Territori i Patrimoni), Sonia Orts (Seguretat, Neteja i Mobilitat), Isabel Mascaró (Educació, Hisenda, Serveis Interns i Tecnologia), Sandra Ramos (Cultura, Memòria Històrica i Benestar Animal) i Guillermo García de Castro (Medi Ambient, Espai Públic i Joventut).
Per part del gabinet del President Salvador Illa, també as-
sistiran a la reunió la secretària general de la Presidència, Eva Giménez; la secretària general d’Educació i Formació Professional, Teresa Sambola; el secretari general de Cultura, Josep Maria Carreté; la delegada territorial del Govern a Tarragona, Lucía López; el secretari de Governs Locals,
Xavier Amor, i la secretària d’Habitatge, Lídia Guillén.
En les darreres setmanes, l’Ajuntament ha intensificat les negociacions amb el Departament d’Educació amb l’objectiu de signar un acord per moure el Complex Educatiu a unes finques municipals entre Campclar i Bonavista.
Tancar el seu trasllat a Ponent és prioritari per al consistori, ja que afavoriria les converses amb Exolum —antiga CLH— perquè acceptin marxar del polígon Francolí i s’instal·lin en els terrenys on està actualment l’antiga Laboral, propietat de la Generalitat.
L’executiu de Viñuales es-
pera fer un pas definitiu avui durant la comissió bilateral. No només amb aquest projecte, sinó també amb el de la futura comissaria mixta entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana a Battestini. Fa un mes ja es va produir una reunió entre Ajuntament i Generalitat, que estan acabant de
Rubén Viñuales i Albert Dalmau presidiran la comissió bilateral
definir el conveni per a construir aquest nou equipament en la planta baixa de l’estació de busos. El consistori ja ha reservat una partida d’un milió d’euros al pressupost municipal del 2025 per a ferlo realitat.
El govern municipal aprofitarà també la trobada per demanar celeritat amb el trasllat de la Biblioteca Provincial a la Tabacalera, un projecte a tres bandes entre l’Ajuntament, el Govern català i l’Estat. Cal recordar que un dels deures pendents per poder impulsar-lo és el Pla d’Usos de l’antiga fàbrica i és la Generalitat qui ha de donar forma a aquest document. Altres temes, com la creació de nou habitatge social, també es posaran sobre la taula.
Inversions en educació El portaveu d’En Comú Podem a l’Ajuntament, Jordi Collado, va instar ahir el govern municipal a sol·licitar que, «un cop s’ha descartat aprovar pressupostos a la Generalitat aquest 2025, les ampliacions de crèdit es destinin a la millora de les infraestructures educatives de la ciutat». El conseller va destacar la «urgència» de construir l’edifici definitiu de l’Escola Ponent —opera en mòduls prefabricats des del 2008—, dotar l’Institut Tarragona d’unes instal·lacions adequades i ampliar l’Escola El Miracle, on s’ha incrementat la demanda.
Imatge d’arxiu d’un dispositiu conjunt entre els Mossos i la Guàrdia Urbana davant l’estació de busos, on es construirà la comissaria mixta. GUT
Oriol Castro
Repassar la història. Conèixer el context. Veure com estava abans. Posar-ho a lloc. Així es podria resumir el projecte de rehabilitació integral de la Necròpolis de Tarragona ideat per l’equip d’arquitectes tarragonins Urbana Strata, el qual està format per Pau Jansà, Genís Boix, Amàlia Jansà, Andreu Pont, Manuel Prieto i Eduard Polo. «És un projecte que ha aparegut del context», explica Amàlia Jansà. Però el projecte té molts detalls, que els seus responsables van descobrir a la ciutadania en una conferència a la seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes.
«Actualment, l’espai està deprimit, enfonsat. És com un pou. Creiem molt en la idea del parc fluvial del Francolí i en obrir el jaciment als seus voltants», va exposar Jansà a l’audiència. Els impulsors del projecte van tenir clar que la rehabilitació no podia ser només de dintre el recinte, sinó que també havia d’arribar als seus accessos exteriors i carrers adjacents. «El passeig Independència era molt im-
l Patrimoni
Posar la Necròpolis i el seu entorn «a lloc»
Els responsables de la rehabilitació van presentar el projecte a la ciutadania en una conferència al COAC
portant dècades enrere, als anys 30. Ara és una carretera, no un passeig», va expressar Jansà. Un problema semblant pateix l’avinguda Ramón y Cajal al seu pas pel jaciment. La vorera, després de les obres, passarà de tenir 1,5 metres d’amplada a tenir-ne uns 6. «Volem fer desaparèixer els límits de formigó que separen la Necròpolis del carrer i tenir
lluny els cotxes. Apostarem per talusos amb poca pendent», va indicar l’arquitecta.
Aspecte romà
Per aconseguir l’objectiu de posar a lloc el jaciment i recuperar el seu aspecte romà, es col·locaran plataners i arbres mediterranis i es recuperarà la forma de jardí clàssic. «És una vegetació que podi-
L’art dels alumnes del Martí Franquès arriba a l’Espai Jove Kesse
Educació l La mostra recull un treball d'unió entre la literatura i l'art
Redacció
Endinsa’t al cor de les paraules és una exposició que s’inaugurarà el pròxim 9 d’abril a les 19 h a l’Espai Jove Kesse i es podrà veure fins a final de mes. La mostra recull el treball interdisciplinari desenvolupat durant aquest curs
per l’alumnat i el professorat de l’Institut Antoni Martí Franquès, amb l’objectiu de fusionar la literatura catalana i l’art en un diàleg creatiu. Mitjançant un joc intertextual i dels sentits, les paraules prenen cos a través de diferents expressions artístiques, oferint una experiència im-
S’obriran criptes que ara no són visitables i al lapidari hi haurà un magatzem obert Recreació virtual de l’aspecte d’una de les entrades de la Necròpolis. MNAT
en tenir els romans en el seu moment», va dir Jansà. La voluntat és que el denominat parc urbà sigui acollidor tant a l’estiu com a l’hivern. També es recuperaran criptes que
pot transformar l’entorn i transformar-se en formes artístiques diverses, tot reivindicant el poder evocador de les paraules de Montserrat Abelló, M. Mercè Marçal, Cinta Mulet i Laia Noguera.
mersiva i innovadora.
Aquesta iniciativa ha estat reconeguda amb el Premi Baldiri Reixac Arts i Llengua 2024, un guardó que distingeix projectes que promouen la creativitat i la intersecció entre llengua i arts. L’exposició convida el públic a descobrir com la literatura
Els Premis Baldiri estan oberts a escoles, zones escolars rurals (ZER), instituts, instituts-escola, llars d’infants, centres de formació d’adults i escoles d’educació especial dels territoris de parla catalana. Els premis, que arriben enguany a la 46a edició, són impulsats per la Fundació Carulla.
ara mateix no són visitables i se separaran en dos espais diferents el propi museu i els serveis i la venda d’entrades. El projecte contempla que, al final del recorregut, el visitant arribi al lapidari. Allí es preveu col·locar una reserva visitable de totes les peces que potser no tinguin espai a la museografia. «Serà com un magatzem a l’aire lliure», va apuntar
Jansà. L’equip d’arquitectes, consultats per l’audiència, van anar més enllà del projecte en si i van exposar la seva visió de com s’hauria de projectar tota aquesta part de la ciutat. «Si fos per nosaltres, ens desfaríem del mòdul 6 de la Tabacalera. I així es podria connectar el jaciment a peu pla des de la ciutat i obrir-ho», va comentar Jansà.
L’exposició l’han treballat els alumnes amb els professors. Cedida
Josep Bertran reclama una càtedra de la URV que estudiï la Setmana Santa
Societat l «Cal dedicar-hi recursos i explicar la seva història tot l’any per mantenir-la com una joia de la ciutat», va dir el pregoner
Josep Bertran va ser el protagonista del pregó de Setmana Santa d’enguany. Per primer cop, l’acte es va celebrar al petit amfiteatre de Marina Port Tarraco, un indret que lliga amb la voluntat de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona d’arribar a nous públics. «Volem treballar el present per garantir el futur», va expressar Iván Medina, president de l’agrupació.
Aquesta mateixa voluntat la va recollir el pregoner, qui va assenyalar que ara «estem en un moment clau per adaptar als nous temps» la celebració, sense «deixar la seva essència». «Tenim una Casa de la Festa i un Museu Arqueològic oberts tot l’any per explicar aquest patrimoni tarragoní tot l’any. Per què no tenir un espai semblant amb la Setmana Santa?», va dir Bertran. El pregoner va plantejar la possibilitat d’impulsar una càtedra dedicada a la festivitat religiosa tarragonina amb la Universitat Rovira i Virgili. «Es pot aconseguir», va afirmar Bertran.
En aquest sentit, el veterà periodista també va reclamar que es dediquin més recursos a la Setmana Santa. «L’hem de mantenir com una de les joies de la corona de la ciutat i mostrar-la als visitants de la ciutat», va afirmar el pregoner. Bertran va repassar la seva vinculació amb la celebració
religiosa tarragonina durant el transcurs de la seva vida, en el vessant més personal, arran dels seus fills, i també des del vessant professional, quan treballava a Repsol. «La Setmana Santa és un espectacle en el millor sentit de la paraula. Cada any es viu i es veu diferent», va comentar Bertran. «És polièdrica. Ens podem quedar en el volum, però podem triar com viure-la. A
El pregoner va posar en relleu el valor patrimonial i social de la commemoració
participar enlloc de ser-hi. A enriquir-nos compartint-la. A fer-la més gran i fer-nos més rics», va concloure el pregoner.
A primera divisió
Per la seva banda, la primera tinent d’alcalde, Montse Adan, va destacar el bon estat de salut de la ciutat. «Que la Setmana Santa de Tarragona sigui la millor de Catalunya
no és casualitat», va dir Adan. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va cloure l’acte reivindicant també la vàlua de la celebració tarragonina. «Hi ha una vuitantena d’actes aquests dies. És impossible anar a tots. Estem a primera divisió, al mateix nivell d’altres Setmanes Santes que puguin semblar més esplendoroses», va afirmar Planellas. Per a l’arquebisbe, el camí a
seguir és anar a «allò essencial»: els Sants Misteris. «Intentem imitar-ho. Hi anem darrere. Com deia Bertran, cada any ho podem viure d’una manera diferent», va comentar Planellas. Per últim, l’arquebisbe va fer referència als diferents conflictes bèl·lics arreu del món. «El Papa ens ha demanat pregar per la pau i ara sembla que ens estem preparant per la guerra».
Oriol Castro
El pregó de la Setmana Santa es va celebrar ahir al matí per primer cop a Marina Port Tarraco. Gerard Martí
Més de 700 alumnes canten al patrimoni amb ‘Amics de pedra’ al Teatre Tarragona
Societat l Divendres passat es van celebrar les tres sessions de la cantata Amics de Pedra al Teatre Tarragona, que van aplegar uns set-cents alumnes de diferents escoles de la ciutat. Aquest esdeveniment forma part d’un projecte pedagògic musical ampliat amb activitats divulgatives patrimonials. La rees-
trena de la cantata ha estat dirigida pel grup de treball Música i Ciutat de l’Escola Municipal de Música-IMET i per les Conselleries d’Educació, Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona. La cantata va explicar la visita d’una escola al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i tot el que li passa a l’alumnat,
El Port, a l’expectativa d’Europa per la guerra aranzelària dels EUA
Economia l Les exportacions al país representen un 1,1% del tràfic
ACN
El port de Tarragona està a l’expectativa de la resposta de la Unió Europea als aranzels imposats pels Estats Units per determinar l’impacte que tindrà en la seva activitat. En declaracions a l’ACN, el president de la infraestructura, Santiago Castellà, ha expressat que la repercussió per les exportacions serà «mínim», ja que tan sols representen un 1,1% del total que es mouen des del port. En canvi, des dels EUA arriben el 16,8% del global de mercaderies que rep el port i en aquest sentit la incidència que tindrien unes taxes elevades a l’entrada de productes del continent americà seria superior. Els sectors que mouen més volums dels del port tarragoní són els productes petroquímics, agroalimentaris i materials de construcció elaborats.
Els Estats Units és un dels
Imatge d’un dels
Des dels EUA arriben el 16,8% del global de mercaderies que rep el port
principals estats amb activitat al port de Tarragona. El 2024 van entrar pels molls tarragonins més de 5,3 mili-
ons de tones de mercaderies provinents dels EUA -16,8% del total del tràfic portuari-. Pel que fa a les exportacions sortides des de Tarragona, van ser 356.565 tones, cosa que representa l’1,1% del tràfic portuari, principalment en forma de productes químics, asfalts i derivats del petroli, material de construcció.
L’artista SiiGii transforma el Banc d’Espanya amb una nova instal·lació
Cultura l El vestíbul de l’antic Banc d’Espanya s'ha convertit en un espai de reflexió sobre la identitat, el temps i el progrés social amb Quant dura la meva vida? Quant tarda el progrés?. Es tracta d’una nova instal·lació expandida de l’artista SiiGii que parla de la identitat trans. Redacció/Gerard Martí
La Plaça Corsini es converteix en la cuina dels millors xefs
Gastronomia l La Plaça Corsini s'ha convertit aquests dies en la cuina dels millors xefs. S'hi ha celebrat la semifinal ‘professional’ dels premis Josep Lladonosa. Yassine Maatallaoui, de Sant Adrià de Besòs, i Pol González, de l'Escola de Cambrils, han guanyat el Premi Social. Redacció/Gerard Martí
a la professora i fins i tot a l’emperador Octavi August.La cantata s’emmarca en els actes de celebració del 25è aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco com a patrimoni mundial de la humanitat per part de la UNESCO. La cantata infantil Amics de pedra es va estrenar l’any 2014. Redacció/Cedida
molls del Port. Port Tarragona
El CAP Marià Fortuny farà una «passa endavant» en eficiència i accessibilitat amb el model CSIR
Salut l El centre reusenc és un dels elegits per participar en la prova pilot per renovar l’atenció primària
Sergi Peralta Moreno
L’Equip d’Atenció Primària (EAP) Reus V —el CAP Marià Fortuny— ha estat un dels 27 centres seleccionats a Catalunya per participar en la prova pilot de l’aplicació del model de Centres de Salut Integral de Referència (CSIR), que pretén renovar l’atenció primària perquè sigui més eficient i accessible per tal de millorar l’atenció al pacient i, a més, la satisfacció del professional. «Fem una passa endavant», expressa la directora de l’EAP Reus V, Cristina Mestres. La transformació digital, l’autonomia organitzativa, l’impuls de la innovació i la investigació o l’establiment de les figures de l’administratiu i
l’especialista de referència són quatre dels conceptes que vertebraran l’experiència. El CAP Marià Fortuny va decidir presentar candidatura per formar part del projecte perquè «creiem que hem de fer un nou model d’atenció primària». El sistema actual va ser dissenyar 40 enrere. «La societat ha canviat, els professionals han canviat, i ens hem d’adaptar», apunta Mestres. En general, el CSIR planteja «coses que ja fem», però «és un pas endavant més». En total, s’hi han presentat 116 equips. Un dels pilars del model CSIR és que dotarà els centres de més autonomia organitzativa i capacitat de gestió. Mestres concreta que això
significa que «podrem decidir com anem, com avancem dintre del nostre projecte», per exemple, pel que fa a la gestió integrada de recursos, és a dir, a la relació amb l’hospital, el proveïdor de salut mental, els serveis socials o la salut comunitària. «Amb l’hospital ja tenim un vincle, hem avançat moltíssim, però ara avançarem encara més», menciona la doctora. «Tot ha d’estar més integrat», comenta. També es reflectirà en qüestions com «que cada professional pugui decidir quin és el seu model d’agenda». Tot plegat, per adaptar-se a les realitats de cada equipament i el seu entorn. «Cada CSIR no serà igual», assenyala. «Ens donaran unes línies de treball,
però nosaltres podem apostar més per un costat o un altre», especifica. Sempre, «pactant, evidentment», atès que en tot moment «parlem d’un model de salut pública i som un centre públic».
En aquest context, la directora de l’EAP Reus V explica que es vol adoptar l’estructura de la Unitat Bàsica Assistencial (UBA) ampliada. «Tota la vida hem cregut que la nostra unitat d’atenció primària era el metge i infermeria, i ara s’intentarà implicar també l’administratiu de referència», comenta. Sota el precepte, sempre contactaria amb el pacient una mateixa persona, cosa que «crea un vincle de connexió entre tots els estaments que hi ha en un CAP»
L’apunt
Adaptar l’atenció primària als nous reptes
El CSIR és una proposta del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS) per adaptar l’atenció primària a les necessitats del segle XXI i de la societat actual. 116 equips es van presentar a la convocatòria. A la Regió Sanitària Camp de Tarragona, també s’aplicarà a l’EAP Mont-roig del Camp.
cuit». També es pretén reforçar l’especialista de referència i «facilitar l’accés del pacient al sistema públic».
Es podria introduir la IA per transcriure les converses i millorar l’atenció al pacient
Una de les idees és establir la figura de l’administratiu de referència
i «fa que la confiança del pacient en el sistema millori». A banda d’impactar en la satisfacció i el tracte amb l’usuari, la figura permetrà facilitar la feina dels professionals sanitaris, ja que «moltes consultes que ens fan són administratives perquè es desconeix el cir-
La doctora destaca que se centraran esforços en la transformació digital, que ha d’ajudar «a tots els professionals a desburocratitzar l’atenció primària». S’avançarà cap a la Història Electrònica de Salut, «una història clínica compartida, però més evolucionada, perquè tothom pugui accedir al seu historial». A més, menciona que podria introduir-se la intel·ligència artificial (IA) a les consultes a través de la transcripció de veu, que anotaria les explicacions que ofereix el pacient «i que ens ajudaria a nosaltres perquè puguem centrar-nos en ell i no mirem la pantalla de l’ordinador». «No és que la IA faci la nostra feina, sinó que ens ajuda a fer-la millor», valora Mestres.
Per al desenvolupament professional de l’equip, el model CSIR busca potenciar «la innovació i impulsar la investigació» des de l’atenció primària. «Ja fem investigació, però ara tindrem molts més avantatges per fer-ne», apunta la directora.
L’EAP Reus V està acabant de definir projectes i haurà adoptat el nou model al 100% a principis d’estiu. En un any, s’avaluarà l’experiència pilot i si és possible replicar-la en altres centres d’atenció primària. «Estem molt contents per ser un dels EAP elegits de tot Catalunya», tanca Mestres.
Un dels objectius del programa és facilitar la feina dels professionals, en aquest cas, de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Reus V. Gerard Martí
Reus es bolca per sensibilitzar sobre el càncer i promoure una vida activa i saludable
Salut l Res més creuar l'estació d'autobusos i començar a perfilar el parc de Mas Iglesias, una riuada de persones apareixia a ulls de qui havia sortit a donar un tomb un diumenge al matí. El torrent s'aturava a la plaça de Ramon Amigó. Amb el Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) com a testimoni,
centenars de persones van participar en la caminada popular de primavera, destinada a sensibilitzar sobre el càncer. Amb la lectura del manifest, es va promoure «la importància de portar una vida activa a totes les edats». El decàleg compartit va incloure consells com «incorporar un estil de vida més actiu i
La col·lecció de mones del Seguici s’amplia amb el Ball de Cavallets
Pasqua l El Ball de Cavallets és la més recent incorporació a la col·lecció de mones de xocolata d'elements del Seguici Festiu que elabora el Forn de Pa i Pastisseria Huguet. La mona ha estat dissenyada per l'escultor Manel Llaurador. Inclou tres xocolates: blanca, per al cavallet blanc; amb llet, per al cavallet marró; i negra, per a
Rescaten dos cadells abandonats al costat d’un contenidor
Successos l La Guàrdia Urbana va ser alertada dissabte per l'abandonament de dos cadells de gos al costat d'un contenidor del carrer del Vesc, a Aigüesverds. El cos va recollir-los i portar-los a dependències de protecció animal perquè els alimentessin i tinguessin cura. Redacció/Cedida
la base. Pesa uns 500 grams. A més, s'han fet servir els colors vermell, groc i lila per als guarniments. S'han preparat dos models. La figura amb els dos cavallets costa 60 euros, i hi ha una altra opció, per 48,50 euros, que consta d'un cavaller i l'Àngel o el Macer. La col·lecció d'elements del Seguici és una proposta que va començar el 2009 amb la
reproducció de la Mulassa i que, en els anys següents, va sumar representacions com l'Àliga, l'Indi i l'Índia, els Xiquets de Reus, el Drac, el Basilisc, el Bou, la Víbria, el Lleó o la Cucafera. Les portadores del Ball de Cavallets i representants de la corporació municipal van assistir a la presentació de la figura el passat divendres. Redacció
saludable a partir de la responsabilitat social i individual» o «substituir el temps assegut amb activitats físiques lleus, com estar dempeus o moure's». L'alcaldessa, Sandra Guaita, va ser l'encarregada de fer sonar la botzina que marcava l'inici del recorregut de 12 quilòmetres i que acabava a la Pineda. SPM/G. Martí
Retiren un gran eixam d’abelles al carrer de Maria Cortina i Pasqual
Successos l La Guàrdia Urbana va haver de donar suport dissabte als Bombers de la Generalitat per retirar un «important» eixam d'abelles al carrer de Maria Cortina i Pasqual. L'actuació va incloure col·locar una caixa a prop perquè els insectes hi entressin de manera natural. Redacció/Cedida
La figura de xocolata del Ball de Cavallets, en mans de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Aj. Reus
David Bueno: «Què ens distingeix a les persones dels animals? Que som els únics que fem art, i que el fem amb un propòsit»
Entrevista l El doctor en Biologia i expert en neuroeducació va guanyar el Premi Josep Pla 2025 amb l’assaig científic ‘L’art de ser humans’, que presentarà al Círcol demà, a les 19 hores
Sergi Peralta Moreno
Al llibre parla de l’art en un sentit molt ampli: la música, la poesia, la comunicació, l’esport, la ciència...
«La ciència, la filosofia, fins i tot, el jugar espontani dels infants, compleixen amb les característiques de les arts. És a dir, poden ser creatives, impliquen sempre un cert simbolisme; l’abstracció, la necessitat de llegir entre línies, d’anar més enllà del que se’ns fa obvi; i la flexibilitat, la capacitat d’anar adaptant i readaptant a mesura que l’entorn va canviant o anem adquirint experiències i aprenentatges nous. Totes les arts compleixen els tres paràmetres i es vinculen a activitats concretes del cervell».
Diu que les arts han de tenir l’objectiu de contribuir al benestar i la dignitat.
«Per a mi, qualsevol aprenentatge, incloses les arts, ha de contribuir a augmentar el benestar o a mantenir-nos-el. Benestar i benser: no només estar bé, sinó sentir-nos bé amb nosaltres mateixos». Quin paper juguen les arts en aquest benestar?
«Ens hem de nodrir de les arts. Cadascú té les seves preferències, però el que no podem fer és rebutjar-les. Potser no t’interessa la ciència, però no per això t’has de tancar al coneixement científic o a la
Retrobar-se
«Tots necessitem cada dia moments sense res programat per fer»
divulgació. O si ets científic, no pots dir que les arts no et diuen res. La pintura, el teatre, la música, t’estan aportant
moltíssimes coses».
I si no n’entén?
«Precisament la gràcia és que no cal tenir un coneixement expert en tot. Puc anar a veure una obra de teatre i d’allà extreure algunes coses que m’estan enriquint a mi i que seran diferents de la persona que tinc al costat. L’important és no només gaudir de les
arts, que ja és prou important, sinó pensar sobre allò que ens estan transmetent». Es tendeix a dividir la ciència de les humanitats... «En la vida diària, aquesta divisió no té sentit. El cervell ho utilitza tot per anar-se construint. I en educació, no és útil fer una separació massa d’hora. És a dir, hi ha tants
L’apunt
Un exemple de com trencar murs i barreres
L’art de ser humans és el primer assaig científic que guanya el Premi Josep Pla. Bueno ha rebut crítiques que consideren que la divulgació és un «gènere menor dins de la literatura» i que no hauria de rebre aquests reconeixements, però ell pensa que ha estat una «manera de trencar barreres».
coneixements per adquirir que tard o d’hora ens hem d’especialitzar per avançar en cada disciplina acadèmica. Amb tot, a la vida diària, això ens perjudica, i molt especialment en l’educació. Els fem triar ja entre les primeres matèries de ciències o humanitats a 3r d’ESO, que tenen 14 anys i la majoria encara no sap què voldrà fer. I què trien? Allò que els avorreix menys o que sembla que les notes els van millor. Ja s’encarrilen cap a un camí i es van perdent coses que, després, podrien ser interessants». Com hauria de funcionar
l’educació, aleshores?
«Fins al Batxillerat, no els faria triar res. Dins del Batxillerat, aquí cal començar a triar una mica, però no de forma estricta. Al Batxillerat científic has de tenir una assignatura més artística. Igual que a l’artístic o l’humanístic, han de tenir una assignatura de ciència. Ciència general, no cal física, ni química, ni biologia. I han de ser assignatures molt vivencials. Si començo a posar notes i a suspendre, el que estic fent és separar-los encara més. Han de ser assignatures que siguin font de gaudi, de pensament i de reflexió». Com afecten les presses del dia a dia?
«Ens hem autoconvençut que això és bo. Sembla que si tens 10 minuts sense res a fer, estàs perdent el temps i els hauries de dedicar a alguna cosa productiva. En realitat, tots necessitem cada dia moments sense res programat per fer, que serveixen per retrobar-te amb tu mateix. Allò que no forma part de la feina, com escoltar música, veure una exposició, xerrar tranquillament, et permet reequilibrar el metabolisme del cervell i que, després, fins i tot, siguis més productiu per a la resta d’assumptes de la vida». El llibre es titula L’art de ser humans. «Com a espècie biològica, ens hem autoanomenat Homo sapiens, persona que sap o que pot adquirir coneixement. És cert, som l’espècie biològica que sap coses i adquireix coneixement del seu entorn. Però els mamífers i els ocells també. Què ens distingeix dels animals? Que som els únics que fem art, i que el fem amb un propòsit. Volem comunicar coses a través de l’art, l’usem per representar, per conèixer el nostre entorn o a nosaltres mateixos».
Defensa que la divisió entre ciències i humanitats no és productiva ni en l’educació ni en la vida diària. Cedida
Falset impulsa la restauració de la Torre del Portal dels Ferrers amb una inversió de 266.000 euros
Municipal l L’actuació permetrà convertir-la en mirador i s’hi instal·larà el Centre d’Interpretació de la Muralla
Joan Lizano
L’Ajuntament de Falset ha tret a licitació les obres de restauració de la Torre del Portal dels Ferrers, una actuació que forma part d’un projecte més ampli per posar en valor les restes de l’antiga muralla medieval del municipi. L’objectiu és recuperar aquesta estructura històrica, que es troba a l’inici del carrer de Dalt, per convertir-la en un mirador i instal·lar-hi el Centre d’Interpretació de la Muralla de Falset. El pressupost base de licitació s’eleva fins als 266.731,43 euros, i el termini previst per a l’execució de les obres és de sis mesos.
La muralla de Falset és un element patrimonial de gran importància. Encara es conserva un tram de dos-cents metres connectat al castell, i el seu únic accés original preservat és el Portal del Bou. La restauració de la Torre del Portal dels Ferrers permetrà consolidar un altre punt estratègic d’aquest sistema defensiu, destacant-ne el seu valor arquitectònic i històric. Tot i que actualment només queden restes d’aquesta torre, el projecte preveu la seva rehabilitació i adaptació per
A l’esquerra, la façana de la Torre del Portal dels Ferrers. A la dreta, l’interior d’una de les habitacions de l’espai històric falsetà. Ajuntament de Falset
Es preveu que les obres finalitzin abans del 31 de desembre d’enguany
fer-la visitable, recuperant així un mirador que oferirà una panoràmica privilegiada sobre la vila.
Els treballs previstos inclouen l’enderrocament i
Direcció i treballadors de Port Aventura
Feina l La plantilla ha convocat una jornada de vaga per Setmana Santa
ACN
La direcció i el comitè d’empresa de Port Aventura iniciaran aquesta setmana un procés formal de mediació per continuar negociant el conveni col·lectiu, segons va poer saber l’ACN de fonts coneixedores el darrer diven-
dres. La mediació es durà a terme a la seu del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya a Tarragona i, segons les mateixes fonts, «demostra la voluntat d’ambdues parts d’arribar a un acord». Tot plegat, la notícia va arribar l’endemà que els treballadors convoquèssin
una jornada de vaga de vinti-quatre hores pel pròxim dissabte 19 d’abril, coincidint amb Setmana Santa. El conveni actual va caducar el 31 de desembre de 2024 i, després de diverses reunions, les negociacions per renovar-lo no han prosperat.
La plantilla de PortAven-
buidatge interior de l’edifici existent, així com la retirada de la coberta actual per construir un nou nucli d’accés vertical. Això permetrà habilitar una terrassa-mirador
que reproduirà l’antic caràcter de vigilància de la torre. A més, es preveu la instal·lació de panells informatius i altres elements museogràfics que permetran als visitants
tura va decidir durant el dimarts de la setmana passada, en assemblea, portar a terme l’aturada.
El secretari general de la secció sindical UGT PortAventura, Paco López, reclamava en aquest context un conveni «digne» i millores salarials, ja que, sostenia, més de la meitat de la plantilla (el 65%) cobra el salari mínim. «Estem oberts a negociar, però això vol dir que l’empresa ha d’abandonar la postura intransigent, i sobretot, la seva pretensió de reduir els nostres drets», exigia.
comprendre millor la funció i la història de la muralla de Falset.
Projecte prioritari
L’Ajuntament de Falset destaca la importància d’aquesta intervenció com a part del pla de recuperació del patrimoni local. La muralla del municipi està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i és un dels elements més singulars del seu centre històric. Amb la restauració de la Torre del Portal dels Ferrers, es vol posar en valor aquest llegat, alhora que es dota la vila d’un nou espai de divulgació històrica.
La licitació de les obres segueix un procediment obert simplificat, i les empreses interessades poden presentar les seves ofertes fins al 15 d’abril de 2025. Entre els criteris d’adjudicació es valorarà, principalment, l’oferta econòmica presentada pels licitadors.
A banda de la restauració arquitectònica, el contracte inclou condicions especials d’execució en matèria social i mediambiental. Així, es contemplen mesures per afavorir la conciliació laboral i la igualtat de gènere, així com l’ús de materials sostenibles i la recollida selectiva de residus durant les obres. També es requereix que les empreses adjudicatàries acreditin experiència en la restauració de monuments catalogats com a BCIN.
La previsió és que les obres finalitzin abans del 31 de desembre de 2025, permetent així que la torre restaurada es pugui incorporar aviat a l’oferta patrimonial de la vila.
Part del recorregut de les atraccions Shambala i Dragon Khan. ACN
Puigpelat acull la 26a Trobada d’Armats de la demarcació
Societat l S’hi van reunir, i van desfilar, prop de 540 participants de 18 agrupacions
Redacció
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va visitar ahir diumenge, dia 6 d’abril, el municipi de Puigpelat, a l’Alt Camp, on hi va tenir lloc la 26a Trobada d’Armats de les Comarques de Tarragona. La presidenta, acompanyada de l’alcaldessa del municipi, Marta Blanch, va donar la benvinguda als assistents i als prop de 540 armats participants a la trobada, la segona de les seves 26 edicions que acull aquest municipi de l’Alt Camp.
Durant la seva intervenció, abans de l’inici del recorregut pels carrers del municipi, Noemí Llauradó va voler destacar que «sense les desfilades dels armats, la Setmana Santa no seria tan lluïda ni tan participativa. Sou una mostra clara del paper i de la força del teixit associatiu i cultural com a motor del país. Des de la Diputació fem costat als actes i les entitats de la Setmana Santa als nostres pobles i ciutats, conscients de la seva importància en múltiples àmbits: espiritual, patrimonial, cultural i també turístic».
S’inaugura la segona fase de la transformació de l’avinguda Carles Buïgas de Salou
Urbanisme l Aquest darrer dissabte es va inaugurar la segona fase de la transformació de l’avinguda Carles Buïgas de Salou, consolidant-se així com una de les principals actuacions urbanístiques del municipi en clau de sostenibilitat, memòria històrica i qualitat de vida. El nou tram, completament remodelat, referma la volun-
tat de convertir aquest eix comercial i turístic en un espai pensat per a les persones, on la natura, la història i l’art dialoguen amb l’entorn. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Salou, Pere Granados, amb la participació de la subdelegada del Govern espanyol a Tarragona, Elisabeth Romero, entre d'altres representants municipals. Redacció
Els Armats del Pla de Santa Maria, que són els adoptius de Puigpelat, van actuar com a agrupació amfitriona de l’ocasió, la qual va comptar amb la participació de disset agrupacions més.
D’altres participants van ser la Confraria d’Armats de Flix, els Armats de la Congregació dels Dolors de Bellpuig, els Armats dels 7 Dolors de Juneda, la Confraria de la Puríssima Sang de NSJC de Riudecols, els Armats de Riudoms, els Pretorians Armats de l’Arboç, els Armats Els Pastorets del Vendrell, els
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, en destacà «l’impacte cultural»
Armats de la Sang de Reus, els Armats Blancs de la Confraria dels Sants Just de Reus, els Armats del Sant Enterrament de l’Espluga de Francolí, els Armats de la Sang de Montblanc, els Armats de la Confraria del Sant Crist de la Puríssima Sang de Constantí, els Armats de la Pobla de Mafumet, entre d’altres.
L’alpinista Parvaneh
L’alpinista Parvaneh Kazemi clou amb una conferència el Cicle
de Muntanya
Societat l En la proposta, organitzada per la Diputació, hi han participat 1.500 persones
Redacció
El Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona es va acomiadar el darrer dijous al vespre amb la conferència Una dona iraniana al sostre del món, a càrrec de l’alpinista iraniana Parvaneh Kazemi. La diputada de la institució Sílvia Puerto va ser l’encarregada de dur a terme la cloenda del cicle, una cita de referència pels amants de l’alpinisme i l’escalada que enguany ha arribat a la 18a edició i que ha comptat amb la participació de prop
de 1.500 persones. Durant la seva intervenció, Parvaneh Kazemi explicà com ha aconseguit obrir-se pas davant les dificultats, aprenent en cadascun dels episodis de la seva carrera, i va compartir les experiències personals desenvolupades a la muntanya com a dona alpinista i independent. Nascuda a Teheran, Iran (1970) Kazemi començà a practicar activitats de muntanya als 35 anys. Ha acomplert amb èxit multitud d’ascensions a les muntanyes de l’Iran, convertint-se en un referent mundial.
Kazemi durant la conferència de cloenda. Diputació
Instant de la 26a Trobada d’Armats de les Comarques de Tarragona, la qual es va celebrar a Puigpelat, a l’Alt Camp. Diputació de Tarragona
Elisabeth Romero i Pere Granados en la inauguració. Ajuntament de Salou
Mor una dona gran per una deflagració de gas en una
casa adossada
Cambrils l Els Bombers han desallotjat una desena de persones d’habitatges propers, al carrer Grup Sant Pau
ACN
Una dona gran va morir ahir al matí en una deflagració de gas en una casa adossa a Cambrils, al Baix Camp, segons han informat els Bombers de la Generalitat. L’avís de la incidència s’ha rebut a les 09.57 hores al número
2 del carrer Grup Sant Pau. Cinc dotacions dels Bombers s’han desplaçat a la zona i en arribar han comprovat que no hi havia foc ni fum a l’habitatge sinistrat, però si altes concentracions de monòxid de carboni. A l’interior de l’immoble han localitzat
la dona -de més de 90 anys- i l’han evacuat a l’exterior, on ha rebut assistència del SEM. S’han practicat tasques de reanimació sense èxit i s’ha certificat la seva mort. Preventivament, s’han desallotjat una desena de persones d’habitatges propers.
Arxivada la denúncia sobre les despeses del grup municipal del PSC al Vendrell
Política l Ho han anunciat els mateixos socialistes
ACN
La regidora del PSC al Vendrell Sílvia Vaquero ha anunciat que el Tribunal de Comptes ha arxivat la denúncia presentada contra el partit sobre les despeses del grup municipal durant l’anterior campanya electoral. En una roda de premsa, Vaquero ha criticat el portaveu de Primer el Vendrell per intentar «embrutar la imatge» del partit i «aplicar la política de fang» al municipi. La denúncia, presentada inicialment a l’Oficina d’Antifrau de Catalunya, es referia a factures que
sospitaven que havien cobert despeses de la campanya electoral amb part de l’aportació municipal als partits. Tot i les peticions de l’ACN de poder consultar la resolució sobre l’arxivament de la causa, el grup municipal del PSC del Vendrell no ha facilitat el document.
En una roda de premsa convocada aquest divendres
La denúncia la van presentar a Antifrau Fem Vendrell i Primer el Vendrell
al matí, la regidora Sílvia Vaquero ha llegit textualment una part de la resolució on s’exposa “l’arxivament de les diligències preliminars” de la denúncia, tenint en compte que els fets denunciats no compleixen els requisits per ser considerats una infracció legal.
En un primer moment, els partits a l’oposició Fem Vendrell i Primer el Vendrell van presentar una denúncia a l’Oficina d’Antifrau de Catalunya per aquesta qüestió. Una vegada analitzats els fets, Antifrau va apuntar que existien indicis «suficients i
Mor ofegat un submarinista de 44 anys a la platja del Regueral de Cambrils
Successos l Un submarinista de 44 anys ha mort ofegat aquest diumenge a la platja del Regueral de Cambrils. Els equips d’emergències han rebut l’avís poc després de les nou del matí –09.07 hores– que hi havia una persona fent submarinisme a uns trescents metres mar endins de la platja i que no havia sortit encara de l’aigua. S’han mo-
bilitzat tres dotacions i personal subaquàtic del Grup d’Actuacions Especials (GRAE), que han localitzat la víctima i amb el suport d’una embarcació del Port de Cambrils l’han portat fins a la sorra. El SEM –amb tres ambulàncies–ha fet tasques de reanimació al submarinista, sense èxit i només ha pogut certificar la seva mort. ACN
L’habitatge afectat per la deflagració no ha patit danys estructurals
L’habitatge afectat, de planta baixa més primer pis, ha quedat malmès per la deflagració de gas, però no hi ha hagut danys estructurals i únicament han quedat afectats els subministraments bàsics. En el dispositiu també han treballat efectius de la Policia Local i quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, que s’han fet càrrec de la investigació per esclarir les causes de la deflagració i de les tasques judicials per a l’aixecament del cos.
Habitatges desallotjats a Calafell
Successos l Tres habitatges han estat desallotjats per l’esfondrament d’un mur de contenció a Segur de Calafell. L’avís de l’enfonsament es va produir pels voltants de les 23.30 hores de la nit d’ahir dissabte al carrer d’Àustria, a la urbanització la Casa Nova de Segur. El desallotjament es va fer com a mesura preventiva. ACN/Cedida
raonables» i considerava que s’havia produït un perjudici «real, identificable i avaluable» als cabdals públics de
l’Ajuntament del Vendrell per un import de 17.729,56 euros. Posteriorment, l’organisme va traslladar la qüestió al Tri-
bunal de Comptes. Segons els socialistes, tant el tribunal com el ministeri fiscal han desestimat la causa.
La regidora socialista Sílvia Vaquero, durant la roda de premsa al Vendrell. Cedida
Portal de la casa del carrer Grup Sant Pau de Cambrils on s’ha produït la deflagració. ACN
Nicolas Garcia: «No passa res si dius Catalunya Nord a França, ningú t’ho prohibeix»
Entrevista l Fill d’una catalana de Montbrió del Camp, Benaiges és l’alcalde d’Elna, a la Catalunya Nord, i ha participat en el moviment independentista. Dimecres va assistir al Sopar X la República a Tarragona celebrat a la seu d’Òmnium Tarragonès
Álvaro Rodríguez
Com es viu des del nord la situació del català?
«Al nord, des del 2017, hi ha hagut una presa de consciència que a la Catalunya sud hi havia un país i una voluntat de tirar endavant la independència. Jo m’ho miro més, per ser fill de català i polític, part de la meva feina al Departament és mantenir el català a la Catalunya Nord. Moltes vegades quan vinc al sud noto que hi ha una regressió amb el català».
I com afecta això al nord?
«Això ens perjudica una mica. Des del procés hi ha una mena d’evolució aquí, també perquè venim d’un estrat molt baix. Hem fet un estudi que diu que el 80% dels pares volen que els seus fills parlin català. L’escola de la Bressola cada dia té més alumnes. Quan jo vaig arribar de batlle no hi havia cap classe bilingüe, i ara cada nivell educatiu de l’escola n’hi ha una o dues. Som lluny, però hi ha una evolució».
És la recuperació del català al nord un exemple del que es pot fer?
«Jo espero que, ni que sigui modestament, el fet que a la Catalunya Nord hi hagi una evolució serveixi d’ajuda per fer veure que no s’ha de recular. Catalunya té mitjans i recursos per aturar aquesta regressió, i seria terrible no poder recuperar el català, perquè si no no hi ha esperances per nosaltres. La Catalunya Sud és el far, queda clar». Què es pot fer des del municipalisme amb qüestions com la llengua?
«A França molt poc. Ara estem en judici cinc pobles per voler introduir el català als plens. Aquí sembla que quan parles català poses en perill la República Francesa, qui vol fer guerra amb els russos té por d’un poble de 10.000 habitants que vol parlar català. Sí que tenim recursos per fer cultura, finançant cursets o cinema en català. Lluitem per guanyar classes bilingües. Tot i això, hi ha un quadre que et
Llengua
«França vol anar a la guerra contra els russos, però té por d’un poble que parla català»
Arrels
«Montbrió del Camp eren les meves ‘colònies’, dic a la gent que és el meu poble»
posa l’estat jacobí que només t’adones que hi és quan vols sortir. Pots fer sardanes i cursets, fins i tot igual et donen alguna ajudeta, però quan vols parlar català a un òrgan públic et diuen ‘interdit’ (prohibit)».
Quina relació té el jovent amb el català?
«És difícil que n’aprenguin perquè té poques sortides. El jovent tria la carrera si pot tenir un ofici, i som pocs els Ajuntaments que valoren que algú parli català quan contracten. Jo soc un d’ells, quan necessito un tècnic poso de condició que sigui bilingüe, però és molt rar. Si és cert que alguns nois baixen a estudi-
ar a Girona o a Vic, llocs on només es parla català. Algun jovent també treballa a Barcelona, però hi ha poca sortida». Com creu que pot ajudar el reconeixement del català a Europa?
«Per nosaltres seria una ajuda importantíssima. Aquest reconeixement voldria dir que França valida el català. Jo penso que trobaran una excusa per no acceptar-ho, perquè si no quina cara haurien de dir que el català és una llengua oficial a Europa, però a França no. Això aixecaria aquesta qüestió al País Basc, Alsàcia, Bretanya o Còrsega. Dubto que votin per fer del català una llengua oficial, però seria
un argument genial pels nostres advocats si es fes». Recentment, el representant de la Casa de la Generalitat es va referir a aquesta regió com a Pirineus Orientals, com ho valora?
«El senyor Person, tranquillament, pot dir Catalunya Nord. Tots els que han estat abans d’ell ho han dit i no els hi ha passat res. Cap representant francès et dirà que no ho facis».
També va dir que el català és mort
«Amb ell no li toca dir això. Primer, perquè no és veritat i segon, perquè no és el representant de la Generalitat de Catalunya qui ha de dir això, la seva feina és recordar que la llengua i la cultura catalana existeixen. Crec que és una falta política. Vull pensar que és per inexperiència, però també ve d’una línia política donada per la Generalitat.
També va enviar els desitjos de Nadal en francès, jo no ho havia vist mai això. Podria
ser una falta d’inexperiència, però no ho crec, penso que hi ha una línia política».
Creu que hauria de ser destituït?
«Jo no he firmat la carta per la seva destitució, no ho faré perquè soc un institucional francès i perquè crec que és el president Illa qui té aquesta personalitat. Jo hauria firmat una carta dient que no era normal, això sí».
Vostè es considera comunista «Sí».
I per què va donar suport a Puigdemont?
«Jo no he donat suport a la candidatura de ningú. He permès amb tota la força que he pogut que Puigdemont i Junts puguin expressar-se a la Catalunya Nord. Mentre jo visqui a França no prendre posició, simplement tinc molta simpatia per tot el moviment que va iniciar el 2017, i he militat. Les meves simpaties polítiques socialment són marxistes, jo he transmès als polítics
d’ERC i de Junts que si fes política a la Catalunya Sud em tindrien de cara, però penso que la qüestió independentista és al centre de la qüestió social». Què en pensa de la gent que diu que l’independentisme és un concepte burgès?
«És un error per mi. En el meu partit hi ha hagut aquesta discussió, fins i tot al congrés. Per mi és una qüestió de classe, les proves són que hi ha molts comunistes catalans que militen a partits independentistes, molts es van trobar a la CUP. Per mi és una qüestió que entra a la lluita de classes».
També hi ha extrema dreta independentista
«Sí, i compte perquè molts independentistes radicals s’han sumat al discurs d’Aliança Catalana. Jo penso que la idea d’una Catalunya blanca no es pot acceptar».
Quina lectura en fa de la política catalana actual?
«La independència ha quedat en segon pla per culpa de la divisió. D’altra banda, l’esquerra espanyola no ha sabut respondre a l’aspiració que sorgia, ser una tercera veu amb una postura federalista. La posició actual de Junts i d’ERC simplement no l’entenc. Són partits que es fixen en el passat, així no es guanyen eleccions, s’ha de mirar al futur i representar una esperança».
Quin és el seu vincle amb Montbrió del Camp?
«A França els obrers tenien possibilitats d’anar a les colònies, jo no volia, els meus dies de vacances eren baixar al poble de la meva mare. De més gran vaig estar treballant a les guinguetes de Cambrils, perquè sabia molts idiomes. Ara amb la meva germana tenim un pis aquí i venim molt sovint. Quan estic a Elna i me’n vaig a Montbrió li dic a la gent que baixo al meu poble». Voldria instal·lar-se a la Catalunya sud?
Sí, i ho faré, però no per fer política. Vull venir a ser un ciutadà perquè és el país dels meus avis i s’hi viu bé.
Nicolas Garcia Benaiges a la seu d’Òmnium Cultural Tarragonès. Diari Més
Diumenge, Reus va tornar a bategar de roig-i-negre amb el futbol. El Reus FC Reddis va assolir el seu ascens històric a la Segona RFEF i la ciutat de reus va respondre amb una celebració eufòrica i vibrant a la plaça Prim. Aquesta va ser la culminació d’un projecte que va sorgir fa quatre anys i que torna a posar el nom de Reus allà on es mereix i que no s’havia d’haver perdut mai. Marc Carrasco, tècnic i un dels principals artífexs d’aquesta gesta, es va permetre un dia de celebració i eufòria per celebrar l’èxit de tota una ciutat. L’entrenador va agafar les regnes de l’equip en els inicis d’aquest projecte, a Segona Catalana. Des d’allà, en qüestió de quatre anys, ha assolit tres ascensos. Tota una animalada per retornar el club que estima el més amunt possible. Ell va vestir de roig-i-negre com a jugador, així com molts de la plantilla com Ramon Folch, Alberto Benito, Xavi Molina i Ricardo Vaz i molts altres. Tots ells, i també l’afició que a acudir per celebrar l’èxit, tenien molt present al seu cap com l’any 2019 l’equip de la seva ànima desapareixia. Diumenge, després de l’ascens, tot allò va quedar enrere per unir-se a un projecte que ha tornat a donar alegries a la ciutat amb el futbol i ha omplit tots els buits en els cors dels aficionats.
Després de la gesta assolida al matí a Terrassa, el club es va donar cita amb els seus aficionats a la plaça Prim en una celebració improvisada. Tothom volia celebrar després d’anys d’enyorança, i els aficionats van respondre omplint de color roigi-negre la plaça Prim. Alguns anaven amb l’equipació actual, d’altres lluïen banderes i samarretes de l’antic CF Reus, però tots esperaven amb el mateix anhel als seus protagonistes. Aquests van trigar en arribar, però, quan ho van fer, van desfermar l’eufòria a la plaça. La comunió era total, i les abraçades, els autògrafs, els crits d’ànims i la bogeria van ser molt presents. Pol Benito va ser l’encarregat de fer la tradició pujada a l’estàtua de Prim i, allà, va penjar la bufanda del Reus FC Reddis, al costat de la del Reus Deportiu, qui va celebrar la Copa del Rei un mes abans.
Conscients de la gesta
l
eufòria i comunió la gesta de l’ascens a Segona RFEF
El Reus FC Reddis torna a fer bategar la ciutat amb el futbol
Els protagonistes van tenir el temps per celebrar, cridar i unir-se als aficionats, però també per recordar. Xavi Jaime, capità que acompanya el projecte des de Segona Catalana, va destacar que «les sensacions són molt boniques. Hem tornat a la nostra ciutat, a la nostra afició i tot allò que sempre hem estimat el que un dia vam perdre». També va haver-hi certa sorpresa perquè «no ens esperàvem que fos aquest diumenge, però ens ha tocat i ara toca gaudir-ho». El tècnic Marc Carrasco contenia millor les seves emocions. Amb una samarreta en record de Jordi Pitarque, l’entrenador del Reus va destacar que «la conclusió que trec de tot això és que a Reus ja hem plorat molt amb el futbol i ara toca la felicitat. Fa temps que ens van treure el nostre equip per la raó que fos. Nosaltres no vam poder decidir-ho,
vam patir i vam plorar, però aquest ascens és un missatge molt clar. La gent de Reus i els que sentim el club és lluitadora i crec que estem, com a mínim en una categoria que ens pertoca com a ciutat i com a club». El camí que ha recorregut Marc Carrasco no ha sigut fàcil, malgrat que els dies de glòria han sigut comuns. «M’he deixat la vida, no ho puc negar, però ha sigut amb molt de gust. Aquest és el meu club, aquesta és la meva gent i aquí a Reus és on han nascut les meves filles. Moltes coses m’uneixen al club que un dia vaig lluir de roig-i-negre. Avui és un dia de ser feliç».
A cinc jornades per acabar la lliga, a l’abril, el Reus ja pot celebrar l’ascens a la Segona RFEF. El tercer en quatre anys i tant la plantilla com el cos tècnic estan preparats per sumar moltes alegries més.
«Hem tornat allà on mereixíem per la nostra afició i per tot allò que hem estimat i un dia vam perdre»
Futbol
Els jugadors i l’afició van celebrar amb
Arnau Montreal Quesada
Els jugadors del Reus FC Reddis celebrant l’ascens a Segona RFEF amb la seva afició ahir a la plaça Prim. Gerard Martí
Xavi Jaime
Campanera, Xavi Jaime, Ricardo Vaz i Alberto Benito celebrant l’ascens. Gerard Martí
1 San Cristóbal 3 Reus FC Reddis
San Cristóbal . Carles Segura, Eric Ruiz (Koubaa, 34’), Joan Cervós, Llovera, Martínez, Carlos Olmo, Cantí, Kevin (Diaby, 74’), Peke (Padilla, 55’), Cissé i Rosena (Roger Martínez, 74’). Reus FC Reddis . Pepo Campanera, Alberto Benito (Marc Grau, 75’), Xavi Molina, Andy Alarcón, Sergi Casals (Pol Martínez, 46’), Ramon Folch, Sandro Toscano, Xavi Jaime (Melo, 75’), Ricardo Vaz, Aitor Serrano (Russo, 80’) i Pedro Martín (Torrents, 64’). Gols. 0-1, Aitor Serrano (33’); 1-1, Carlos Olmo de penal (40’); 1-2, Ramon Folch (57’) i 1-3, Aitor Serrano (69’). Àrbitre. Curiel Riera (català). Va mostrar la targeta groga als locals Cantí i Peke, i als visitants Ramon Folch i Marc Grau. Incidències . Partit de la jornada 29 disputat a Ca n’Anglada.
«A Reus ja hem plorat prou amb el futbol i la desaparició del club, ara ens toca ser feliços»
Aitor Serrano i Ramon Folch porten el Reus FCR al cel
El Reus va fer la seva feina i completa un 2025 invicte que li ha permès celebrar l’ascens a cinc jornades del final
a la mateixa hora, una lesió de l’àrbitre del duel del filial gironí va fer retardar l’inevitable:
ser. El conjunt roig-i-negre va fer la seva feina superant amb convenciment el conjunt de Terrassa per 1-3, però va haver d’esperar per poder celebrar-ho com toca. Tot i que els dos partits van començar
Pel que fa al partit del Reus, els de Marc Carrasco van entrar amb les idees clares. El San Cristóbal era un rival dur a casa i aprofitava bé el seu camp estret, però això no va arronsar un Reus dominant en tots els escenaris. Poc a poc, els roig-i-negres començaven a créixer de cara a la porteria rival. Primer, van avisar Alberto Benito i Ricardo Vaz sense èxit, però el ritme ja bategava de roig-i-negre. El capità Xavi Jaime va filtrar
Aquesta va ser la quarta victòria consecutiva dels de Marc Carrasco
una pilota allà on només ho va veure ell. Aitor Serrano la va aprofitar i va sortir a la carrera totalment imparable. Quan es va plantar davant del porter, el va superar amb estil. L’alegria va durar poc, perquè, minuts després, Izan, extrem perillós local, va provocar un penal després que Xavi Molina el tirés a terra. Carlos Olmo no va fallar i,
malgrat l’estirada de Pepo Campanera, va posar l’1-1 en el marcador.
A la segona meitat el Reus va sortir amb les idees clares. Pol Fernández gairebé fa el segon amb un xut creuat, però qui va aparèixer va ser Ramon Folch. No podia ser un altre. L’heroi de Segona Divisió que va tornar a Reus per assolir coses grans, es va colar entre dos defensors per posar un tir a l’escaire i marcar l’1-2. El tercer i el de la tranquil·litat ho va assolir, de nou, Aitor Serrano. El xut creuat del roig-i-negre va perforar l’escaire del San Cristóbal i va preparar el partit per a la festa.
Els minuts passaven, però res va moure’s en el marcador. Els aficionats roig-inegres començaven a desfermar l’eufòria amb el pas dels minuts i l’èxtasi va arribar quan l’àrbitre va xiular el final. Tot i que la confirmació oficial arribaria minuts més tard, els de Marc Carrasco van celebrar la gesta d’un equip que va assolir l’ascens a cinc jornades per al final i estant imbatut aquest 2025.
Els jugadors del Reus FC Reddis celebrant la victòria amb els aficionats desplaçats. Reus FC Reddis
Marc Carrasco
Pepo Campanera i Pol Benito als peus de l’estàtua de Prim. Gerard Martí
La pel·lícula es repeteix una setmana més. El Nàstic de Tarragona va tornar a mostrar la seva pitjor cara a domicili. De fet, va demostrar que en té dues de ben diferenciades. Una que és capaç de tot i que se’n va sortir contra la Ponferradina, i l’altra que és inoperant, que perd el seu estil i on els errors hi predominen, la qual va deixar una amarga derrota contra un rival en descens. Els de Dani Vidal són capaços del millor i del pitjor. Aquest és el paquet complet que tot nastiquer sembla que ha de comprar aquesta temporada.
A falta de set jornades per al final del curs, ja queda clar que aquest és el paquet complet del Nàstic. Un equip amb moltíssimes virtuts en la part ofensiva, amb jugadors capaços de ser diferencials en els seus pitjors dies, però també un equip tou i desesperant en defensa. Un gegant de peus de fang. De fet, així ho va reconèixer, empipat, el tècnic grana Dani Vidal en el postpartit: «No podem cometre els mateixos errors durant tota la temporada si volem estar a dalt de tot». Vidal va anar més enllà i va assenyalar que «el dia del Zamora va ser similar. Allà vam defensar tot el partit bé en el joc directe, amb una errada final. Era un partit similar, però en aquest match no guanyes un duel i et driblen amb facilitat. Empipa veure la mateixa pel·lícula tota la temporada».
El Nàstic ja va sortir al duel de capa caiguda. No van passar ni cinc minuts i el primer error va donar el primer gol al Sestao River. Leandro Martínez va agafar la pilota per la dreta i va encarar a Gorka Pérez. En aquest partit, l’extrem guanyava, poc a poc, centímetres dins de l’àrea fins que Pérez va ensopegar amb les seves cames i va caure vençut amb el genoll a terra. Molt fàcil: xut creuat a l’àrea petita i 1-0 al marcador. La reacció del Nàstic no va arribar fins al minut vint de partit i va ser per una individualitat. Antoñín Cortés està en estat de gràcia i aquesta va ser l’única nota positiva del conjunt grana al País Basc. L’andalús va interceptar un tir creuat de Roberto Torres amb un control orientat exquisit que va acabar per culminar igualant l’encontre.
La pólvora del Nàstic empenyia l’equip, però l’alegria va durar menys d’un minut. El Sestao va treure de mig del camp, va arribar a la banda dreta, va centrar al segon pal i Diego Aznar va rematar cap a dins el 2-1. Així de fàcil, tal com sonen aquestes paraules. Aquest cop, va ser la permissivitat d’Unai Dufur la que va permetre que el davanter local xutés amb comoditat. La situació no va ser millor a la represa.
Futbol l El Nàstic va perdre a domicili contra el Sestao River amb deficiències defensives evidents
El «paquet complet» del Nàstic
El conjunt local va ser superior amb pilota i sense i l’únic que sostenia l’equip era Dani Rebollo. El porter es va tornar a reivindicar amb tres aturades de mèrit, però és humà i no ho podia parar tot. En un córner, el Sestao va entrar el tercer. La reacció de l’equip no va arribar fins al minut 88. Una jugada individual d’Álex Jiménez, la qual va culminar Antoñín, va donar esperances, però tothom es va haver de conformar amb una merescuda derrota.
Més males notícies en defensa
Va passar de tot a l’eix de la defensa. Antonio Leal no va poder jugar el partit per una indisposició que no el va deixar descansar en tota la nit. Després, els dos centrals disponibles van errar i, quan va sortir Borja Granero, va patir una lesió greu que, en paraules de Dani Vidal, «el perdem fins al final de la temporada».
Aquesta dualitat grana, feble en defensa i poderosa en atac, deixa el Nàstic allà on es mereix: en una
assolida lluita per la part alta de la classificació i dins del play-off, però sense la regularitat que exigeix ser un líder. Aquest és el paquet complet del Nàstic.
L’apunt
El lesionat
Borja Granero va patir una mala caiguda que el podria deixar fora la resta del curs
El Nàstic va estar acompanyat de la Marea Grana a Sestao
Una cinquantena d’aficionats es van desplaçar al País Basc per donar suport al seu equip en el duel contra el Sestao River. Aquests es van fer notar a la graderia i van acabar patint la derrota. Els jugadors van saludar ells aficionats en finalitzar el partit.
2.Ponferradina
3.GIMNÀSTIC
4.R.
6.Barakaldo
7.Ourense
8.Zamora
L’únic destacat
Antoñín va demostrar que està en plena forma marcant un doblet
33
Arnau Montreal Quesada
El defensa del Nàstic, Gorka Pérez, intentant refusar una de les accions del duel contra el Sestao River. Sestao River
Pobla de Mafumet
UE Valls
Pobla de Mafumet . Valentyn Roze, Sergi Quirós, Rey Monnie, Joan Rusiñol, Danilo Lucchetti, Arnau Sans, Manuel Pavón (Costa, 86’), Roger Ciuró (Pachón, 66’), Teo Pozo (Raya, 86’), Albert Querol i Sergi Folch (Rohach, 77’). UE Valls. Jose Luis Ruiz, Dani Argilaga, Joan Domingo, Joel Coch, Marc Fe, Arnau Miró, Marc Guasch (Barroso, 61’), Sasha Zhovtenko (Palau, 73’), Hugo Gómez (Pau Ortega, 86’), Sergi Vega (Prades, 61’) i Dani Garcia (Santiago, 89’). Gols. Sense gols. Àrbitre. Joan Cols Ràfols (Penedès-Garraf). Va mostrar la targeta groga als locals Rey Monnie i Arnau Sans, i als visitants Dani Garcia, Arnau Miró i Erik Barroso. Incidències . Partit de la jornada 25 disputat al Municipal de la Pobla
Empat de manual en el derbi entre la Pobla i el Valls
Futbol l La Pobla no va poder superar la defensa dels vallencs
Arnau Montreal Quesada
Empat a res entre la Pobla de Mafumet i la UE Valls. Els dos equips tarragonins enfrontaven un derbi d’urgències en el qual l’equip visitant va imposar el seu estil. L’equip de l’Alt Camp va alçar el mur defensiu i va guanyar tots els duels per mantenir la pilota ben allunyada de la seva porteria.
D’altra banda, la Pobla no era capaç de generar cap jugada de perill. Un bloqueig que va portar els dos equips a deixar passar els minuts amb intent rere intent, pilotada rere pilotada, fins a acabar el partit amb un punt per cadascú. El filial del Nàstic i la UE Valls es disputaven més que tres punts a la lliga Elit. El duel era l’oportunitat d’agafar aire
L’Ibersol CB Tarragona cau amb polèmica contra el Gandia al Serrallo (78-83)
Bàsquet l L’Ibersol CB
Tarragona va perdre davant del Gandia després d’un final amb polèmica arbitral. Els de Larramona van dominar durant bona part del matx i van arribar a l’últim minut amb opcions per endur-se la victòria, però un seguit de decisions arbitrals van decantar la balança per als visitants. Els tarragonins van aprofitar
una bona entrada al partit per portar la iniciativa en el marcador, però un mal tercer quart va forçar als blaus a fer l'èpica en el darrer quart. Així ho van fer, el CBT va aconseguir igualar el duel, però llavors, una antiesportiva a Ndour, seguida d'una tècnica a la banqueta i l'expulsió a Duch van sentenciar el partit amb el 78-83 final. Redacció
i deixar un rival enrere en plena lluita pel descens. D’aquesta manera, el conjunt pobletà és qui va agafar les regnes del partit. Albert Querol, qui dissabte estava present a Sestao amb el primer equip, va filtrar
una pilota cap a Sergi Folch, qui va posar a prova el porter vallenc amb un tir creuat. Els primers minuts del filial grana van ser bons. Entre els extrems Querol i Teo Pozo la Pobla s’internava a l’àrea, però les rematades no arribaven. La UE Vals va establir i una línia de cinc centrals. Tot un mur que va mantenir a ratlla l’atac grana. El més destacat dels vallencs va ser Joan Domingo. El defensor, germà
Martí Casas celebrant el seu gol contra el Lleida. Juanjo Viña
El Reus Deportiu supera el Lleida a domicili i certifica la tercera posició a l’OK Lliga (1-3)
Hoquei l El Reus Deportiu Virginias es va assegurar ahir la tercera posició i ser cap de sèrie en els play-off de l’OK Lliga després de guanyar el Lleida a domicili (1-3). Els roig-i-negres van afrontar la repetició de la final de la Copa del Rei poc després del pal de la Champions. Els reusencs s’esperaven l’infern i així va ser. Després d’un inici dur
carregat de faltes, el Lleida va marcar l’1-0. Llavors, el Reus es va posar la granota de treball i va remuntar i sentenciar abans del descans. Pol Martínez va empatar dos minuts després i Martí Casas i Marc Julià van sentenciar tot just abans del descans. Els reusencs van resistir una segona part moguda per assolir l’1-3 final. Redacció
Albert Querol, que va estar dissabte a Sestao, va jugar de titular al derbi
bessó idèntic de Pol Domingo, jugador del Nàstic, que va guanyar-li un duel a Querol per evitar cap perill. De fet, el partit plantejat pel conjunt vallenc depenia de la força defensiva.
Amb la línia de cinc homes i una intensitat superior a la Pobla, el Valls va deixar passar els minuts sense patir. De fet, les poques aproximacions pobletanes van venir per accions aïllades generades per algunes individualitats. La més clara, però, la va tenir Roger Ciuró. Sergi Folch va executar la passada de la mort cap al migcampista, que entrava des de segona línia. Amb tot, la rematada a boca de canó va anar al cos del porter vallenc. A la represa, la tònica del partit es va estancar. La UE Valls es defensava amb tot i la Pobla no era capaç de fer mal. Un bloqueig que va acabar per repartir un punt per cadascú.
Iker Montero durant un duel d’aquesta temporada. Diari Més
El CB Salou somriu amb el recuperat Juanpe Jiménez i supera el CB Santfeliuenc (84-71)
Bàsquet l L'OCA Global CB Salou va tornar a somriure ahir amb la seva victòria contra el CB Santfeliuenc. Els blaus van condemnar les mínimes esperances de salvació dels seus rivals per sumar un triomf que els certifica la plaça de cara al play-off d'ascens a Primera FEB. El protagonista de la nit va ser Juanpe Jiménez. El fitxatge salouenc,
que es va lesionar a la jornada 1, va recuperar sensacions amb un partidàs. Jiménez va ser el màxim anotador de l'encontre amb 14 punts i un encert total en el tir lliure que va ser clau. El Santfeliuenc va plantar cara i va arribar amb avantatge al descans, però els de Jesús Muñiz van sentenciar el duel a la represa per posar el 84-71 final. Redacció
El jugador de la Pobla Albert Querol durant el duel contra el Valls. Guillem Pasano
Adrià Trouvé intentant anotar durant el duel de dissabte. Guillo Dehon/CBT
El Secretari del Tresor dels EUA nega que els aranzels condueixin a una recessió
Economia l Més de cinquanta països han mantingut converses amb el president nord-americà per negociar els aranzels
El Secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, va negar ahir que els aranzels anunciats pel president, Donald Trump, derivin en una recessió, i va afirmar que el Govern no farà marxa enrere en la seva política aranzelària. En una entrevista amb el programa Meet the Press, de la cadena NBC News, Bessent va dir que no veu motiu «perquè hàgim d’incloure en els preus una recessió» i va assegurar que el mandatari i la seva administració estan «construint els fonaments econòmics a llarg termini» que portaran a la prosperitat.
L’opinió de Bessent contrasta amb la de múltiples economistes i entitats financeres com JP Morgan Chase, el banc més gran del país, que ha elevat les possibilitats d’una recessió global del 40% al 60% a causa de l’impacte econòmic derivat de la dràstica política aranzelària del Govern estatunidenc. De la mateixa manera, el president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, va indicar el darrer divendres que els aranzels es traduiran en una major inflació i un menor creixement econòmic.
Malgrat els advertiments dels experts, Bessent va qua-
Von
Des dels EUA no veuen necessari «incloure en els preus una recessió»
lificar la política aranzelària del republicà de «procés d’ajust» i va afirmar que el
Govern «mantindrà el rumb» per a imposar els gravàmens i reduir la inflació.
L’aranzel global del 10% que Trump va anunciar la setmana passada va entrar en vigor el darrer dissabte a les 00.01 hora local de l’est dels EUA.
Una mesura que amenaça amb provocar encara més
der Leyen transmet a Starmer la seva la preocupació pels
aranzels
Política l La presidenta defensa la seva «determinació» a col·laborar
ACN
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha expressat al primer ministre britànic, Keir Starmer, la seva «profunda preocupació» pels «perjudicis» que poden causar els aranzels anunciats pel president nord-
americà Donald Trump. En una trucada telefònica, Von der Leyen ha dit que els aranzels són «un punt d’inflexió important» per als EUA, i que malgrat el compromís de la UE per resoldre la situació «amb diàleg i negociació», Brussel·les «està preparada per defensar els seus interes-
sos amb contramesures si és necessari». Així mateix, ha subratllat la seva «determinació» a col·laborar amb els socis internacionals com el Regne Unit.
Aliances
Segons ha explicat la Comissió Europea en un comunicat
turbulències en les borses internacionals.
El 2 d’abril, en una jornada batejada com «el dia de l’alliberament», el republicà va anunciar aquest gravamen del 10% a 184 països i territoris, a més de la Unió Europea (UE), i que, en alguns casos, va incrementar fins al 20% per a
posterior a la trucada, Von der Leyen buscarà l’aliança d’altres socis «per fer front a aquesta nova realitat de l’economia global», però reconeixent que cada bloc actuarà «segons les seves pròpies prioritats». Així mateix, Von der Leyen ha expressat el seu «compromís» per treballar estretament amb el Regne Unit en matèria de seguretat i defensa, així com en el suport «compartit i constant» a Ucraïna. Malgrat això, ha lamentat «l’aturada dels esforços de pau per part de Rússia».
productes europeus o el 34% per a importacions xineses.
«El president Trump ha decidit que no podem arriscar-nos a dependre d’altres països per a (obtenir) els nostres medicaments crucials, semiconductors i enviaments, i seguirem endavant perquè el poble estatunidenc
pugui saber que tindran un futur més segur», va asseverar Bessent.
Allau de negociacions
A més, segons va afirmar el director del Consell Econòmic Nacional de la Casa Blanca, Kevin Hassett, més de 50 països afectats per la política aranzelària del president estatunidenc han parlat amb el mandatari amb la finalitat de negociar els gravàmens.
«Ahir a la nit vaig rebre un informe del representant de Comerç segons el qual més de 50 països s’han posat en contacte amb el president per a iniciar una negociació», va expressar Hassett en una entrevista al programa This Week, de la cadena ABC News.
Vietnam demana ajornar-los D’altra banda, el secretari general del Partit Comunista de Vietnam, To Lam, va demanar a Trump que retardi durant almenys 45 dies l’aranzel del 46% que està previst entri en vigor dimecres, segons van explicar diversos mitjans locals. Lam va sol·licitar al mandatari reunir-se amb ell a Washington a la fi de maig per «arribar conjuntament a un acord en benefici de tots dos pobles i per a contribuir a la pau, l’estabilitat i el desenvolupament de la regió».
Els dos presidents es van reunir ahir. ACN
EFE
El Secretari del Tresor dels Estats Units d’Amèrica, Scott Bessent, en una imatge d’arxiu. EFE
ERC diu que el Govern modificarà el nou decret sobre els càmpings
Política l Fonts d'Interior admeten que estan treballant «amb bona predisposició»
ACN
ERC assegurà ahir que té el compromís del Govern de retirar el text actual del decret sobre la inundabilitat dels càmpings i presentar-ne un de nou que incorpori les peticions dels republicans, segons van informar fonts del partit d’Oriol Junqueras. L’executiu de Salvador Illa i els d’ERC han negociat durant diversos dies sobre aquest decret, que s’ha de convalidar al Parlament, i el canvi del text està sobre la taula. Des de la conselleria d’Interior, que lidera les
converses, admeten que el Govern està «treballant amb el sector amb bona predisposició per poder tenir un nou text». Una de les principals queixes d’ERC és que, a parer seu, el document aprovat en el Consell Executiu a mitjans de març s’havia fet a «esquenes» del territori, el sector i els grups parlamentaris.
El Govern va aprovar el 18 de març el decret llei per avaluar el grau d’inundabilitat dels càmpings i poder actuar en cas que existeixi el risc de tancar parcialment o totalment alguna instal·lació.
El Papa apareix per sorpresa a la plaça de Sant Pere del Vaticà
Religió l El papa Francesc va aparèixer ahir a la plaça de Sant Pere del Vaticà. És la primera aparició pública del pontífex des que va rebre l'alta hospitalària fa dues setmanes. Francesc va assistir a la missa del Jubileu dels Malalts i va saludar els feligresos. «Bona tarda a tothom», va dir. Va estar en tot moment assegut en una cadira de rodes i rebent oxigen per via nasal. ACN/EFE
Irene Montero, candidata de Podemos a les generals
Política l L’exministra espanyola accepta el repte i demana suport per construir «una candidatura de pau, esperança i més drets»
Agències
La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha demanat a l’actual eurodiputada de la formació i exministra del govern espanyol, Irene Montero, que es posi al capdavant d’una candidatura per a les pròximes eleccions generals. Així ho ha reclamat en una intervenció aquest diumenge a l’acte Per la pau i contra el règim de guerra, celebrat a Madrid, des d’on ha proposat que aquesta llista «no sigui només de Podem» sinó que allargui la mà a la societat civil organitzada i a tots aquells «desencantats» amb el govern espanyol. Durant una intervenció posterior al mateix acte, Montero ha assumit el repte i ha demanat suport per a «aixecar una candidatura de pau, esperança i més drets».
Durant la seva intervenció a l’acte, Belarra ha remarcat, dirigint-se a Montero, que el país «està en un moment crític» i que «només una dona valenta i pacifista estarà a l’altura d’aquesta tasca. Belarra ha denunciat que l’executiu presidit per Pedro Sánchez està posant el país «en un règim de guerra» i li ha retret que no té «la valentia suficient per a expulsar els fons voltors nord-americans i per parar els peus al president dels Estats Units, Donald Trump». Per això, ha dit que Montero és la persona que ha
Belarra ha denunciat que Sánchez està posant el país «en un règim de guerra»
«d’allargar la mà» a tots aquells desencantats amb les polítiques del govern espanyol i l’ha instat a liderar una candidatura a les pròximes eleccions generals.
Esquerra forta L’exministra ha respost a Belarra en una intervenció posterior al mateix acte, des d’on ha assumit el repte de ser la candidata de Podem
en aquests comicis. Així, ha apuntat que es posa desde «ja» a aixecar «no només la pau» sinó un procés polític i democràtic que suposi una «esquerra forta» i que doni esperança a la ciutadania.
La Comissió Europea, ha retret la secretària general de Podem, proposa que «ens armem fins a les dents» per anar a una guerra militar que no es produirà -ha subratllatmentre que plantegen anar «en xancletes» a una guerra comercial que ja és aquí i que ens farà més pobres. Per això, ha cridat a posar fi a «la humiliació» dels Estats Units, recalcant que el patriotisme
Les reserves d’aigua garanteixen no tenir restriccions en almenys sis mesos
Recursos l El director de l'ACA, Josep Lluís Armenter, va celebrar ahir la fi de les restriccions per la sequera i assegurà que les reserves actuals d'aigua garanteixen «no haver de fer passos enrere» en almenys els pròxims «cinc, sis mesos». En una entrevista a 'El Suplement' de Catalunya Ràdio, Armenter va explicar que fins i tot preveuen poder «recollir una mica més
d'aigua» en els mesos que queden de primavera, especialment al maig. Armenter va dir que l'aixecament de les limitacions al sistema Ter-Llobregat és una «notícia molt benvinguda», que permet des d'omplir piscines a fer funcionar de nou les fonts de Montjuïc, a Barcelona. En tot cas, demanà prudència i va dir que les dessalinitzadores continuaran funcio-
nant. «Nosaltres volem ser prudents, tenim reserves del 64% a les conques interns, i els aqüífers recuperant-se, però encara no estem en una situació totalment de normalitat», va explicar. Preguntat sobre el cas de Sant Feliu de Codines, l'únic municipi que segueix en la situació d'alerta, afirmà que aviat se situarà en els nivells de la resta dels municipis de la zona. ACN
es demostra frenant el rearmament, sortint de l’OTAN, traient les bases nord-americanes de sòl espanyol i protegint «amb dents i ungles» els sectors estratègics nacionals i els drets socials.
PIB i Defensa L’acte ha estat presentat per l’exjemad i secretari general de Podem, José Julio Rodríguez, que, com a militar, ha afirmat sentir-se més antimilitarista, advertint que no s’ha de caure en el parany que augmentar la despesa militar en un 2 o un 3 per cent del PIB aporta més seguretat. «Només enriqueix uns pocs».
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Adri, el domingo día 6 has celebrado tu cumpleaños... 9 años. ¡¡¡Felicidades!!! no cambies y sigue con el fútbol!!! Tu familia que te quiere.
Imatge d’un càmping al Pallars Sobirà. ACN
Imatge d’arxiu d’Irene Montero en un míting de les eleccions europees. ACN
k Roda el món i torna el mot k
Operació (1)
D’això de l’operació Catalunya gairebé en podríem dir l’operació de Schrödinger, de tant aparèixer i desaparèixer. Els uns que sí i els altres que no. Ara, una cosa que estic segur que cap dels implicats deu haver fet és consultar el diccionari etimològic, perquè estic segur que el serial encara superaria el d’ells.
D’entrada, l’arrel del mot només està discretament amagada, o més aviat dissimulada; perquè segur que darrere d’operació tots hi veiem clarament una òpera, i per poc que tinguem un mínim de coneixements sabrem que en llatí aquest mot volia dir obra (i d’aquí operari, per exemple). Si deduïm això anirem pel bon camí, perquè l’origen només un graó més amunt: es tracta del verb obrar, en llatí operare, que al seu torn derivava d’un mot que encara us deu sonar més: opus, que ha conservat el sentit primigeni d’‘obra, treball’, especialment en el camp de la música. En parlarem més endavant.
Obrar és un verb de la faixa mitjana (una cinquantena de derivats), amb una particularitat que crida l’atenció: d’aquest mig centenar, una desena exacta conserven la B etimològica (obra, obrador, obrer, obrerisme...), tot i que també se’ls ha esquitllat un intrús: inòpia (i alerta que aquest mot no significa ‘ceguesa’ com molts es pensen sinó ‘pobresa, indigència’. Mireu l’etimologia, que s’ho val: del llatí inopia, derivat d’inops, inopis, ‘pobre’, i aquest d’ops, opis, ‘riquesa’).
Sk Editorial k
Modernitzar la sanitat
i no hi ha cap impediment d’última hora, el pròxim estiu el CAP Marià Fortuny de Reus començarà a aplicar un nou projecte de gestió que el convertirà en el que l’administració denomina com a Centre de Salut Integral de Referència (CSIR). L’augment de la població catalana que hem experimentat els últims anys, juntament amb unes retallades ferotges realitzades en èpoques de crisi econòmica que encara no s’han revertit del tot, fan que la sanitat catalana no passi pel seu millor moment. Una manera complementària per a modernitzar el servei són, tot just, les proves pilot dels CSIR,
per a la qual es va presentar el CAP Marià Fortuny. En essència, el centre disposarà de major autonomia per a decidir procediment i organitzar-se, s’impulsarà la transformació digital i l’aplicació de suport d’intel·ligència artificial i es crearan les figures de l’administratiu de referència i l’especialista hospitalari de referència. Si la prova funciona, servirà de model per aplicar-la a altres CAP i evolucionar un model assistencial que fa 40 anys que no es toca. Ara bé, canviar el model també ha de voler dir aportar més recursos i aconseguir més professionals ben formats. Una cosa no es pot fer sense l’altra.
k Tribuna k
Discursos fora de lloc
Diàriament, escoltem declaracions, discursos, debats i opinions on massa vegades es parla de temes fora de la realitat o, si més no, allunyats del que és realment important i hauria de ser objecte de discussió per la seva transcendència col·lectiva; segurament el fàcil és opinar d’obvietats o buscar la dialèctica en funció d’un fals interès comunitari, col·locant els potencials oïdors en un marc sense cap rellevància real, però si d’interès ideològic per part del que el fomenten.
Lluís Badia Advocat
blica, en un exercici de mala fe per part d’alguns.
L’arrel del mot només està discretament amagada, o més aviat dissimulada; perquè segur que darrere d’operació tots hi veiem clarament una òpera, i per poc que tinguem un mínim de coneixements sabrem que en llatí aquest mot volia dir obra
Llavors, si els altres quaranta derivats no conserven la B, com són? Doncs igual que molts altres mots amb una arrel semblant: els cultes, perquè justament és un verb amb molts més derivats cultes que no pas vulgars, han mudat aquella B en P, justament com a inòpia i també com al protagonista de la nostra columna: operació, operar, operatiu... Ara bé, com que la família s’ho val, aquesta vegada sí que en farem un repàs exhaustiu. Començarem per una branqueta petitona, però significativa: la d’òpera, precisament, que ha donat tres fills més: opereta, operista i operístic, tots circumscrits al llenguatge de la música lírica. Una altra de curteta és la de l’adjectiu operós, ‘que implica molt de treball o esforç’, aquí pràcticament desconegut, però que en italià és molt comú amb el significat de ‘pencaire, treballador’. Finalment, una tercera branca de pocs membres és la d’opulent (i aquí teniu el lligam amb aquell curiós ops, opis, que hem vist a l’arrel d’inòpia), completat amb opulència i opulentament La setmana entrant, més obres operatives.
Evidentment, aquests discursos, a vegades també comporten decisions a l’àmbit polític que ens afecten a tots, de punts fora de sentit com en un exercici per part de determinades minories, respectables, però en qualsevol cas amb un suport social mínim, si bé la mateixa conjuntura i l’aritmètica electoral ha col·locat amb un pes decisori fora de la seva evidència objectiva.
No hauríem de deixar de ser conscients que els moments vigents, comportaran grans decisions i amb molts vessants, de la nostra convivència social i, per tant, s’entén que seguir parlant de qüestions, fora de temps i fora de to, per molt que se’ls deixi un suport mediàtic interessant, es generalitza per no donar veu a una ciutadania a qui li hauria d’interessar més el seu futur que la pura anècdota puntual.
També els discursos ‘fora de lloc’, que s’allunyen de la realitat, pot ser una estratègia per part d’alguns que poden optar per aquesta via, per anestesiar una població a qui no se li hauria d’amagar res del que passa i les seves conseqüències previsibles a curt termini; per tant, crec d’una urgència vital, saber conèixer, encara que no agradi, allò que s’està desenvolupant, de vegades a espatlles de l’opinió pú-
Tampoc puc oblidar aquí els que fan bandera, en les seves manifestacions, de la hipocresia dialèctica, elevada a la màxima potència, per una classe dirigent de poques mires, que el que vol és perdurar en el poder al cost que calgui, encara que això sigui amb costos impensables, també renunciant a la seva pròpia responsabilitat social a tots els efectes.
Una part dels nostres representants no entenen per què determinades opcions extremes obtenen els suports electorals que treuen, i els ‘perquès’ del problema
En aquesta línia de ‘missatges precuinats’, on l’anàlisi objectiva, és un punt absent permanentment, s’obvia també l’autocrítica fins a cotes insospitades o, en tot cas, es fan de manera intranscendent, perquè no es notin gaire els errors comesos; inclús a vegades sembla que el que es fa és una actuació preparada, perfectament dissenyada buscant l’aplaudiment fàcil, encara que se sigui conscient que no té cap repercussió efectiva.
Sembla evident que cada cop més la discussió política s’assembla més a un
concurs de sainets assajats, on tothom té un paper preestablert i on, uns i altres, el que fan és interpretar un guió escrit prèviament per quelcom que el que vol és un rendiment electoral a costa, fins i tot, d’una veritat cada cop més en dubte i on res és el que sembla. En definitiva, tot el que esmento forma part d’aquesta dinàmica assentada socialment, que és la que ens ha tocat en el moment vigent on una part dels nostres representants no entenen per què determinades opcions extremes obtenen els suports electorals que treuen, i els ‘perquès’ del problema. No estaria de més fer una anàlisi del que esmento, per entendre una part important d’aquests moments que donen força a opcions partidistes que són capaces d’arribar a debats, més o menys allunyats de la realitat, però que enfront del maquiavellisme vigent tenen els seus seguidors. Que fàcil seria retornar a parlar clar, sense enganys, i fent front al present i al futur, des del sentit comú general i el seny compartit, no fer-ho seguirà donant ‘ales’ a aquells que des dels extrems lideren propostes que, malgrat tot, s’entenen molt i on la classe dirigent clàssica, o no tenen resposta o millor no saben explicar-se, i és aquí on s’han de fer els esforços si no volem veure’ns superats per un marc general que no entendrem, però que haurem d’acceptar.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
Ak Tribuna k
L’accés a l’habitatge, un
dret trepitjat
k Dels lectors
Los aranceles del loco Trump
les nostres comarques hi ha 43 municipis amb el lloguer d’habitatges tensionat segons el Govern de la Generalitat. És a dit, que per moltes persones els hi és impossible pagar el lloguer que es demana.
Els darrers 10 anys els lloguers han pujat de mitjana un 78%, mentre que la mitjana dels salaris reals, descomptant la inflació, ho han fet un 2,9% a Catalunya.
El 2024 el jovent català han de destinar més del 100% del salari net a pagar el lloguer si es volen emancipar sols. I necessiten el sou de 4 anys i mig (sense gastar ni un euro en res més) per pagar l’entrada d’un pis de compra.
L’edat d’emancipació del jovent català és als 30 anys, quatre anys més que la mitjana europea.
Els migrants tenen moltes dificultats per llogar un habitatge. Se’ls discrimina pel sol fet de ser de fora del nostre país.
El primer semestre de 2024, les comarques de Tarragona, són les terceres amb més desnonaments d’España, la primera és Girona i la segona Barcelona. Per això, no és estrany que un informe de la Unió Europea situï Catalunya com la regió amb més problemes d’accés a l’habitatge.
A la província de Tarragona hi va haver 466 desnonaments durant la primera meitat de 2024.
4 de cada 10 habitatges de la Part Alta de la ciutat de Tarragona són pisos turístics, que estan expulsant veïns de tota la vida d’aquest barri.
Segons el darrer estudi del CEO conclou que la primera preocupació de les catalanes i els catalans és l’habitatge.
El parc d’habitatge públic a Catalunya, amb prou feines arriba a l’1%, quan la mitjana dels països de la UE és del 20%.
És evident, doncs, que tot i que la
Mercè Puig Cañellas
Secretària General de CCOO de Tarragona
Constitució estableix com a dret l’accés a l’habitatge, mai no s’ha pogut garantir perquè s’ha tractat l’habitatge com una mercaderia, com un actiu dins un mercat on els més poderosos en fan tot el negoci possible i una part de la classe mitjana benestant també s’hi ha apuntat. Per acabar-ho d’adobar els Governs que són els que han de garantir el dret a l’habitatge han fet deixadesa de la seva responsabilitat evitant intervenir en el mercat. Com a conseqüència de tot plegat s’ha aguditzat la desigualtat, s’ha accentuat la desesperació del jovent que sense habitatge no poden construir un projecte de vida, s’ha generalitzat l’expulsió dels veïns dels barris de les nostres ciutats a causa de la transformació dels habitatges tradicionals en pisos turístics, moltes famílies amb infants no poden gaudir d’un habitatge en bones condicions,... Davant d’aquest panorama desolador, CCOO planteja les següents mesures per fer front a la crisi de l’habitatge:
2)Cal destinar el 50% dels habitatges de nova promoció a habitatge protegit.
3)Cal incrementar els pressupostos públics destinats a l’habitatge passant del 0,1% del PIB actual al 2% del PIB.
4)Calen mesures fiscals perquè arrendadors i arrendataris puguin afavorir un mercat de lloguer social a preus assequibles.
5)S’han d’establir controls administratius suficients per evitar que l’habitatge de temporada s’utilitzi per burlar la llei de l’habitatge.
6)S’ha de facilitar l’accés a l’habitatge dels col·lectius més desafavorits: joves, migrants, persones amb risc d’exclusió social.
S’ha aguditzat la desigualtat, s’ha accentuat la desesperació del jovent que sense habitatge no poden construir un projecte de vida, s’ha generalitzat l’expulsió dels veïns dels barris de les nostres ciutats a causa de la transformació dels habitatges tradicionals en pisos turístics
7)Cal un contracte d’arrendament ordinari amb caràcter indefinit.
8)Cal regular el preu del lloguer de manera efectiva i aplicable arreu del territori.
9)Cal crear una entitat pública de finançament per a l’habitatge que faciliti l’obtenció de crèdits per accedir a habitatges socials en règim de cessió d’ús.
10)Crear un fons d’inversió per a l’habitatge assequible que serveixi per canalitzar la inversió pública i la privada no especulativa per finançar la construcció de nous habitatges públics en règim de lloguer assequible.
1)S’ha d’ampliar el Parc d’habitatge públic amb la incorporació dels immobles de la SAREB, que s’haurien de gestionar pels Ajuntaments que és qui coneixen d’aprop les necessitats del seu veïnatge.
No cal dir que el capitalisme neoliberal continuarà amb totes les seves forces fent negoci amb l’habitatge, per això CCOO estem fent una aliança amb altres organitzacions socials, per tal de pressionar els governs per aconseguir que l’accés a l’habitatge sigui un dret efectiu, com expressa el mandat constitucional.
El pasado 2 de abril Donald Trump, el presidente psicópata de Estados Unidos y en un espectáculo hitleriano, presentó públicamente los aranceles que van a aplicar a todos los países del mundo con la excepción de Cuba, Bielorrusia, Corea del Norte y la Rusia de su colega de genocidios varios, Vladimir Putin. Absolutamente todos los aranceles son delirantes, absurdos, esperpénticos y miserables. Pero a mí personalmente, los aranceles más repugnantes son los del 46 % que quieren aplicar a Vietnam. No olvidemos que Estados unidos estuvo masacrando Vietnam durante veinte años, ejecutando uno de los peores genocidios que han cometido los nazisnorteamericanos en el siglo XX. Vietnam debería ser indemnizado por semejante atrocidad. . Andrés J. Moreno Vila-seca
‘Influencers’ d’ahir i d’avui Tothom que tenim una edat recordem figures amb gran qualitat humana com Félix Rodríguez de la Fuente (naturalista i conegut a la sèrie ‘El hombre y la Tierra’), Carl Sagan (astrònom i divulgador científic, conegut per la sèrie ‘Cosmos’), Jacques Cousteau (oceanògraf i conegut a la sèrie documental ‘Mundo submarino’) o Jane Goodall (estudiosa del comportament dels primats i ambaixadora de la pau de l’ONU) i, com resa la frase d’una fotografia viral a les xarxes socials, quan els ‘influencers’ eren aquestes persones, simplement veiem el món d’una altra manera. La traducció de ‘influencer’ seria ‘creador/a de continguts’, i tampoc es pot generalitzar, però a banda
d’influencers’ actuals de gran valor, a les xarxes han aparegut d’altres de dubtós nivell cultural i moral que sols busquen l’enriquiment fàcil (també per vies dubtoses) insultant la gent ‘grassa’, pobra, gran i ara la gent pensionista que cobra les pensions de jubilació després d’anys de treball dur i cotitzar a la Seguretat Social. Imaginem com reaccionaria l’influencer’ Felix Rodríguez de la Fuente davant la decisió del Congrés de permetre la cacera de llops quan agricultura i ramaderia poden ser compatibles amb ecologia i protecció animal; o com reaccionaria Carl Sagan amb els terraplanistes d’avui dia; o aquells ‘influencers’ que van lluitar pels drets socials i laborals front a aquests ‘influencers’ buits i l’actual passivitat davant la pèrdua de les conquestes socials i la cultura del jaure i subsidi, etc. El món al revés.
Toni Yus Piazuelo Tarrega
Buenas normas aéreas
Aparte del caos y molestias que hemos sufrido en el aeropuerto, con el viaje a Londres, que con tantas vigilancias te hacen sentir como si fueras una especie de malvado, hemos tenido la satisfacción que cuando aterrizas, te indican muy amablemente que te quedes sentado en el asiento hasta que vayan nombrando las filas. Hay que ver lo tranquilos que se van alejando los viajeros. Algunos no tienen buen oído y van a la suya cogiendo los abrigos y bolsos del compartimento, pero la gran mayoría atiende al llamamiento al orden.
Debería extenderse a todas las compañías aéreas, esta buena norma de salir a medida que van indicando el personal de a bordo.
María Elisa Aragonés
Domènech
Tarragona
Necrològiques
Tarragona
Delia Andres Montesinos.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Estefan Urendez Navarro.
Ha mort als 49 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Manuel Lopez Gonzalez.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Reus
Rosa Gil Serret.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Antolín Declara Rodríguez.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà demà a les 16 h al Tanatori.
Roberto González presenta el poemari ‘Quadern de Sindalah’
Cultura l El llibre convida els lectors a la reflexió i la meditació
Redacció
«La poesia continua sent una arma carregada de futur i en aquests temps tan convulsos que vivim és més necessària que mai», explicava Roberto González Klawitter en la presentació del seu llibre de poemes Quadern de Sindalah. un acte que va tenir lloc en un replet Teatret del Serrallo el darrer divendres i que va comptar també amb la participació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago Castellà, amb el qual l’autor va mantenir un diàleg «molt interessant». Roberto González va afegir que Quadern de Sindalah, un llibre que recull quaranta poemes, té la intenció de convidar a la reflexió i a la meditació, un trànsit cap a altres llibres més grans i profunds, com pot ser La Bíblia Potser això explica la forta
influència de textos bíblics, però també de la càbala i de l’herència llatina, grega i àrab que es poden trobar en l’obra. Al convit a la reflexió hi contribueix, sens dubte, el paisatge que ha inspirat l’obra, centrat en el triangle que conformen el nord-oest de la península aràbiga i el desert del Sinaí, davant la costa del Mar Roig i el Golf d’Àqaba, un lloc carregat d’història i misticisme religiós que, al-
Mor Mari Carmen Ortiz, dues vegades campiona mundial de motonàutica
Obituari l María del Carmen Ortiz Martínez (Molina de Segura, Múrcia, 1964), campiona del món de motonàutica els anys 1999 i 2000, va morir dissabte als 60 anys, segons va publicar a X l'alcalde de la seva localitat natal, José Ángel Alfonso, la qual definí com a «valenta i pionera en l'esport». EFE
L’acte se celebrà el darrer divendres al Teatret del Serrallo de Tarragona
hora, també és una cruïlla on hi conflueixen tres mons, Àfrica, l’Àsia i el Mediterrani. L’esciptor, amb aquest llibre, vol retre homenatge a aquest paisatge «dur i agrest però meravellós» del qual ara gaudeix, i a les «gents obertes, somrients i generoses» que l’han acollit.
Presentat per l’editor de La Banya, Òscar Ramírez, en Roberto va fer gala de la seva faceta com a cantant, de boleros i ranxeres, i va tancar l’acte interpretant els temes Si tú me dices ven, Perfifdia i Alma llanera, una actuació que va delectar al públic, acompanyada d’una copa de cava.
Mor als 94 anys l’excardenal Theodore McCarrick
Obituari l L’excardenal Theodore McCarrick, qui fora el clergue de més alt rang a l’Església Catòlica dels Estats Units, el qual va caure en desgràcia quan va ser acusat d’abús sexual de menors, va morir als 94 anys a finals de la setmana passada, segons va anunciar l’arquebisbe de Washington, Robert McElroy. McCarrick va ser destituit del seu càrrec clerical l’any 2019 després que una recerca del Vaticà determinés que havia abusat sexualment de nens i adults —molts d’ells seminaristes— durant dècades. «Sento especial preocupació per aquells als qui va perjudicar durant el seu ministeri sacerdotal», va declarar McElroy en un comunicat. Durant l’any 2023, un jutge de Massachussets va desestimar els càrrecs d’abús contra McCarrick en aquest estat al·legant que no podia ser jutjat perquè patia demència. EFE
A l’esquerra Roberto González i a la dreta Santiago Castellà. Cedida
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
T’arribaran bones notícies de familiars pròxims que et faran canviar els plans. No t’inquietis davant els canvis així trauràs benefici d’ells.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Despertaràs en el sexe oposat un alt grau d’atracció notaràs com els altres es posaran d’acord amb tu en tot. Aprofita els moments.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et mostraràs molt dinàmic i ple de bones interessants idees. La teva forta personalitat es deixarà sentir en tots els cercles.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
En una nit tan especial et vindran molts records al teu cap. No permetis que la melancolia espatlli la felicitat que pots aconseguir.
VERGE
23/08 al 22/09
Assumptes familiars es resoldran avui amb summa facilitat. Trobaràs en la parella i els pròxims una total comprensió els teus desitjos.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
No permetis que determinats records compliquin la nit d’avui. Si pots solucionar-ho cerca el mètode més directe oblidant els orgulls.
CANAL REUS TV
10:30 Concerts privats
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Elles: Tercera Temporada
14:00 Notícies migdia
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Qüestió de fons (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Elles: Tercera
Temporada
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
Hauràs de controlar més el teu nerviosisme. No intentis voler abastar-ho tot al mateix temps. Els viatges rendibles. Demostra amor als teus.
BALANÇA
23/09 al 22/10
L’afectivitat que avui t’aportaran els altres et faran créixer noves il·lusions per al teu futur que promet ser molt positiu. Rebràs una trucada o carta.
AQUARI
20/01 al 18/02
La teva alegria d’avui serà desbordant. Contagiarà a tots el teu bon humor rebràs a canvi grates sorpreses molt amor, prepara’t.
21/06 al 22/07 CRANC
L’ambient familiar que avui t’envoltarà serà el més anhelat i necessitat per tu. Viuràs intensos moments una molt agradable sorpresa.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Les teves emocions et portaran a reconèixer que estàs en una etapa molt positiva dels teus sentiments. Magnetisme fort. Tindràs una nit boja.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Et trobaràs molt sensible durant tot el dia, és possible la llàgrima fàcil. Posa’t més ferm en les teves accions i trauràs més profit de tot.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Connecticat
11:30 Com la nit el dia. Cabaret
12:00 SPi+TV
12:30 Destí 2030
13:00 Connecticat
14:00 Notícies 12. Edició migdia
15:00 Com la nit el dia. Cabaret
15:30 Destí 2030
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12. Edició migdia
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12. Edició vespre
21:00 La tertúlia del Dorsal 12
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies 12. Edició vespre
23:00 La tertúlia del Dorsal 12
23:30 Aventurístic
00:00 Notícies 12
Sudoku
HORITZONTALS: 1. Caporal o sobreposat d’un ofici o una confraria gremial. La part més viva d’un foc. 2. Un conjunt de poemes. Estan posades a les cartes. 3. Entrada de l’oficina. Pensament obsessiu que no ens deixa. Arriba als llocs més alts. 4. Població d’Osona. Allà on no hi falta de res. Una de cent. 5. Centre de Barcelona. Començament. Peces blanques i negres dels escacs. 6. Ple de vergonya. Li falta el més important per ser ell. 7. Enmig de l’any. Creu en un sol Déu. Pop sense el cap. 8. Ha acabat les vacances. Marfil. 9. L’assumpte de la conversa. Corró per aplanar. Cent. 10. Gran plantació d’arbres. Sanguinari emperador romà. 11.Tenir consciència de viure. Protecció del cap. Llista de la tripulació. 12. Eren els reis de Rússia. Ho té abans de néixer. VERTICALS: 1. Utilitzada als laboratoris químics. Prova d’un menjar. 2. Faci una loteria. Allò que cobren per un préstec. 3. Veu d’un mantra. Alguns estan plens de neu. Molt buscada a l’estiu. 4. Vital per a la pesca. Reproduir una nitració. Una de res. 5. Enmig del cor. Mesuren un espai o una superfície. Fàstics. 6. Part per on s’agafa un estri. Mesura anglesa. 7. Parlaries. Pau enmig del caos. 8. Vestit de mudar. Necessari i oportú. Cine sense vocals. 9. Final d’un alè. Feien malbé. Comença la nevada. 10. Acompliu les ordres. Serveix perquè no es trenquin. 11. És com el sucre líquid. Humor serós. Eructe. 12. Aguanten draps de colors. Fa trossos petits.
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Diaz Marti, Maria Avda. Diputació, 12 Telèfon 977 364 510.
VALLS:
Galimany, Roman Plaça Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Sisternes, Enrique V. Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964.
Solucions
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat fins a l’inici del matí. A partir de llavors la nuvolositat augmentarà al litoral nord i a partir del final del matí a la resta del litoral, del prelitoral i a la meitat est del país, amb el creixement de nuvolades a punts de muntanya. El cel quedarà molt ennuvolat al quadrant nord-est i a la resta del litoral i prelitoral. A la resta del país estarà serè o poc ennuvolat.
Temperatura La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta. La màxima serà moderadament més baixa en general, acusadament al quadrant nord-est i a punts de la resta del litoral.
Anuncis classificats
LLOGUER
LLOGUER D’HORTS urbans tancats i preparats per cultivar amb reg automàtic. Accés restringit amb càmeres de vigilància. Cambrils (Carretera Misericòrdia). Tel. 600.235.572 WhatsApp
COMPRO CASA de CAMPO CERCA DE REUS 640.966.732
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 643.015.139
TAROT
MAESTRO KINA AFRICANO Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual. ¡¡RESULTADO
Solució: nivell mitjà
Mots encreuats
Avui felicita als que es diuen: Epifani Germà.
Carme Solé Vendrell:
«Per donar veu als nens no en tenia prou amb dibuixar, necessitava pintar»
Entrevista La il·lustradora ha inaugurat al Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona l’exposició ‘Mitama’, que es podrà visitar fins al 27 d’abril
Explica’m el títol amb què has titulat aquesta exposició, Mitama.
«Mitama és com em deia a mi mateixa de petita, perquè no sabia dir Maria Carme. Quan tenia dos anys, la mare va agafar tuberculosi, va desaparèixer de casa i ningú ens va dir res. Es va morir quan jo en tenia nou i, uns anys després, la meva cosina germana em va donar una carta de la meva mare. Nosaltres l’anàvem a veure al sanato-
ri, i a la carta deia Estic contenta perquè veig que la Mitama torna a somriure. Així que em vaig quedar amb aquesta paraula tan potent.
També em va passar una altra cosa, i és que, quan estava exposant a Madrid, se’m va acostar una senyora japonesa i em va explicar que Mitama vol dir persona honorable, i que també és una paraula que es fa servir per desitjar felicitat. Tot això, clar, va ser un regal per a mi». Mitama, que et
més vist www.diarimes.com Directe esportiu: El Nàstic reacciona tard i perd contra
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
defineix com a persona, dona títol a una exposició que et defineix com a artista, i que inclou una selecció extensa de la teva obra. Com l’has plantejat?
«Hi ha diversos blocs. El primer es correspon a La lluna d’en Joan i Mitama, que són dos llibres que em representen molt. Després, hi ha una barreja de diferents èpoques i tot seguit passem als clàssics. A continuació hi ha les il·lustracions que vaig fer per Gabriel García Márquez i després hi ha Els nens del mar i La creuada dels nens, que són el que em dona peu a pintar. I s’acaba amb algunes obres de la campanya WHY?
pels drets dels infants».
Els infants són molt presents en el teu treball, però també t’interessa molt la seva mirada, com interpreten la teva obra.
«És que jo hi connecto molt. És el que passa quan se’t mor el pare o la mare de petit: et fas gran de cop, però hi ha un infant que queda allà. I aquest infant és el que connecta amb altres infants. Per això jo pinto i dibuixo des de la nena, encara que amb una mirada d’adulta».
A partir d’Els nens del mar fas un canvi important, perquè deixes el dibuix per centrar-te en la pintura. Per què?
«Perquè va arribar un moment que ja no n’hi havia prou amb dibuixar. Vaig pensar que necessitava pintar els nens per donar-los veu. Aquests nens són tan potents perquè són de veritat, no me’ls he inventat. Si ho hagués fet, tots tindrien la mateixa cara. Amb aquests quadres he expressat el que ells em diuen a mi, i per això tenen tanta força. Si ara els volgués tornar a fer, seria impossible». Expliques que el quadre que tanca el recorregut és especialment important.
«Sí. Es diu Palestina, dues mirades, encara que s’ha acabat dient només Dues mirades, perquè el mot Palestina creava conflicte. Però Palestina era allà, i per això el quadre és com les dues cares d’una mateixa moneda. I per això els dos ulls són diferents. Cadascú pot pensar quin és quin…». Oi que tens lligams familiars, amb Tarragona?
«Sí, la meva àvia materna, Matilda Ollé Ferré va néixer a la ciutat i se’n va anar a viure a Vallmoll, i el meu avi és fill de Valls. El pare, en canvi, ve de Lleida, de les Oluges».
La Mitama artista
«Jo pinto i dibuixo des de la nena, encara que amb una mirada adulta»
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Tijuana
Viure al cel
a uns quinze anys, per aquestes dates, vaig trobar un ocell en un racó d’un terrat. Convençuda que estava ferit, atès que em mirava amb uns ulls espantats corprenedors, me’l vaig endur a casa. Sabia que no es tractava d’una oreneta, dels pocs ocells que sé distingir, però ignorava que fos un falciot negre. Vaig trucar els forestals i, l’endemà mateix, es van presentar dos agents uniformats —un incís per remarcar que d’allò més ben plantats— atès que es tracta d’una espècie protegida. Mentre em rellevaven en la tasca de rescat, em van explicar que amb les ventada del dia anterior a Reus, no falla, devia haver-se desorientat i caigut al terrat. Pels que no sou gaire entesos en moixons com jo mateixa, el falciot és semblant a una oreneta però amb les ales més llargues i les potes molt curtes, d’aquí el seu nom perquè recorda una falç. Aquesta forma tan aerodinàmica fa que li sigui molt difícil tornar a enlairar-se des de terra -ha de partir sempre d’un punt elevat- i per això passa la major part del temps volant. Pot estar fins a deu mesos sense aturar-se mai; caçant, dormint i aparellant-se al cel. Quan arriba la primavera, ens regala els seus xisclets a l’alba i al capvespre com un alegre trompeter anunciant el bon temps. Hom diu que els sons ambientals d’una terra formen part de la identitat dels seus pobladors i el seu cant tan cridaner conforma la nostra. El falciot negre fa el niu als forats dels nostres edificis (només en època de reproducció) i sol anar en grans estols cosa que li dona patent d’urbanita. Aviat se celebrarà la Festa dels Falciots, organitzada per associacions d’ocellaires i diverses entitats del Camp, un esdeveniment ornitològic anual que honora el vincle històric i antropològic, sovint també sentimental, que tenim amb aquests emplomallats.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
pes sobre les rodes Trànsit
Cristina Serret Alonso
Carme Solé Vendrell amb dues de les pintures exposades a Tarragona. Gerard Martí
