Avui amb el diari
Edició especial dedicada al medi ambient i la commemoració del Dia Mundial de l’Aigua
Opinió 21 Jordi Sánchez Solsona. L’urbanisme de la postguerra, conseqüències de l’especulació
Tarragona
Municipis 13
La Diputació de Tarragona serà l’amfitriona aquest abril de la Trobada Estatal del Pacte d’Alcaldies
L’Ajuntament ha tornat a licitar el contracte després de les modificacions que va imposar la Generalitat, que exigia dispositius més petits 2
Tarragona 4
Ahir es va inaugurar la nova façana de l’edifici, que també ha millorat en eficiència energètica
Comencen les obres de la futura Escola d’Oficis a l’antic Vapor Vell Reus
La primera fase de les obres servirà per consolidar l’estructura de l’edifici mantenint el seu valor patrimonial l 7
Cambrils cedeix tres solars a la Generalitat per construir-hi habitatge públic
Política municipal l 11
El
tarragoní
La Ganxet Pintxo torna del 8 al 25 de maig amb més de 30 establiments Reus
La xef Eva Hausmann ha participat en una sessió pensada per presentar les creacions d’aquest any l 9
Prova pilot al barri de Montserrat per implementar la recollida de brossa porta a porta Reus l 8
Noves prospeccions podrien localitzar més grades de l’Amfiteatre romà
Tarragona l 5
La ubicació de les noves càmeres de videovigilància
Dues càmeres a la façana del Teatre Tarragona
Seguretat l La Generalitat va obligar a modificar el projecte perquè preveia dispositius massa grans
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha tornat a treure a licitació, després d’una llarga espera, la instal·lació de càmeres de vigilància a la Part Alta i altres punts com la Rambla Nova o la Via Augusta. En total, es col·locaran 28 dispositius de gravació i el pressupost total del projecte ascendeix fins als 149.919 euros (IVA inclòs).
L’alcalde, Rubén Viñuales, considera que és un pas molt important incorporar aquests dispositius al sistema de vide-
ovigilància actual perquè permetrà augmentar la seguretat ciutadana i «això per a nosaltres és una prioritat». Aquest és el segon intent que fa l’Ajuntament, ja que el primer es va produir durant el mandat passat. Concretament, el gener del 2023. Els treballs es van adjudicar a l’empresa Alphanet Security Systems SL per 118.789,57 euros, però, l’octubre d’aquell any, la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va frenar-ne la tramitació. L’or-
ganisme autonòmic considerava que aquestes eren massa grans i podrien contaminar visualment el patrimoni històric de la Part Alta, generant un impacte negatiu.
El consistori tarragoní ha hagut de modificar el plec de condicions de la licitació per tal d’atendre les exigències del Govern, que instava a utilitzar dispositius més petits respecte als previstos inicialment. «Un cop incorporades totes les millores, el projecte tira endavant i la implantació de totes aquestes càmeres a la
És el segon intent del consistori per dotar el casc antic de sistemes de gravació
Part Alta suposarà un abans i un després per aquesta zona tan emblemàtica de la ciutat», assegura Viñuales.
Aquesta ha estat una demanda històrica del veïnat del barri, que ha denunciat problemes d’inseguretat de forma reiterada els darrers anys. Cal recordar que, l’any 2019, alguns residents de la zona van instal·lar càmeres en els balcons i les façanes dels seus propis habitatges per protegir-se davant l’increment dels furts i les baralles, així com la proliferació del tràfic de drogues. Aquestes es van acabar traient perquè l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ho prohibeix i, segons la normativa, la videovigilància a la via pública és competència de la policia. Fa dos anys, l’Ajuntament va decidir prendre la iniciativa i tot apunta que, aquest 2025, es donarà resposta a les demandes dels veïns.
La distribució escollida El projecte preveu la installació de tres càmeres a la plaça Pallol, a la façana de l’edifici de l’Antiga Audiència. Es col·locarà una a la torre romana del carrer dels Ferrers, dues a la façana Casa Castellarnau, dues a la del Museu d’Art Modern i una altra a la plaça Carles Llorach. La plaça de les Cols, així com la del Fòrum, es dotaran de tres dispositius de videovigilància cadascuna. En canvi, la plaça del Rei i la dels Natzarens en tindran una.
El contracte també inclou la implementació d’una càmera al número 53 de la Rambla Nova, dues a la façana del Teatre Tarragona a la Rambla Vella i una última a la via Augusta, davant de l’ascensor del Parc del Miracle. Més enllà d’això, l’adjudicatària també haurà d’encarregar-se del sistema de gravació, gestió i analítica en xarxa amb la Guàrdia Urbana, per tal de millorar la resposta immediata davant d’esdeveniments d’alerta a la via pública, així com facilitar a les unitats d’investigació policial el seguiment i la inspecció dels delictes.
Societat l L’Ajuntament contractarà per primer cop personal per a dur a terme revisions. Fins ara ho feia la Guàrdia Urbana
Tarragona tindrà per primer cop un cos d’inspectors propi per a revisar el compliment de les diferents ordenances. Segons ha pogut saber el Di ari Més, l’Ajuntament preveu fer un contracte programa aquest estiu per a contractar inspectors que s’encarrega ran de fer complir la norma tiva municipal en àmbits com les terrasses de bars i restau rants. «Des de l’Ajuntament s’estan preparant les bases del contracte programa tem poral per reforçar les inspec cions de terrasses, altres or denances i normativa d’altres administracions que hem de garantir la seva implantació», indiquen fonts municipals. Fins ara, aquestes revisions les duia a terme l’àrea de poli cia administrativa de la Guàr dia Urbana.
El consistori preveu fer un modificatiu de crèdit a l’abril per a aprovar la partida des tinada a la creació d’aquests inspectors. A l’abril, després de resoldre el període d’al· legacions, també es preveu aprovar definitivament la nova ordenança de terras ses. El compliment d’aquesta normativa municipal serà una de les prioritats i objec tius del nou equip. Una de les novetats de l’ordenança és l’obligatorietat de tenir dos codis QR a les taules o un lloc visible que ajudarà a la feina d’inspecció, ja que informarà a l’instant dels permisos i di
La nova ordenança de terrasses es preveu que s’aprovi definitivament al consell plenari del mes d’abril i que entri en vigor enguany. Gerard Martí
mensions de la terrassa. Així, es volen agilitzar les inspecci ons, que normalment es po den allargar i poden provocar una interrupció del servei de l’establiment. D’altra banda, un altre codi anirà dirigit a la ciutadania. Aquest contindrà informació bàsica del bar o restaurant, com la seva capa citat i autorització.
Un altre element clau del nou marc regulador és el
La nova ordenança de terrasses, amb majors sancions, entrarà en vigor aviat
règim sancionador que con templa l’ordenança i que per metrà interposar sancions per infraccions lleus d’entre 300 euros i 750 euros. Per a les greus, les multes oscil· laran entre els 751 euros i els 1.500 euros, mentre que per a les molt greus, la normativa preveu sancions que van dels 1.501 euros als 3.000 euros.
L’ordenança també preveu la possibilitat de retirar la lli
cència a aquells establiments incompleixin reiteradament la normativa. Tot i això, el cos d’inspectors també es dedica rà al compliment d’altre tipus d’ordenances i normatives en altres àmbits.
Mans i caps
La creació d’aquest cos d’ins pectors es deriva d’una ne gociació entre els grups del PSC i En Comú Podem (ECP).
«Aquest equip és fruit de me sos de converses i de cercar fórmules viables que facin millor la ciutat. És una petició fruit de veure com amb anun cis no hi ha prou i necessitem mans i caps que desenvolupin els acords previs. A més de comprometre mesures, cal comprometre recursos per desenvolupar los», explica Jordi Collado, portaveu del grup municipal d’ECP.
es farà una xocolatada popular. Gerard
Comerç l Els treballs, que han tingut un cost d’uns 400.000 euros, han millorat l’eficiència energètica de l’edifici
El Mercat de Torreforta ja llueix la seva façana renovada després dels treballs de reforma dels últims mesos.
A més, també s’han adoptat mesures per a millorar l’eficiència energètica de l’edifici. Entre elles destaquen la reparació de la coberta, l’aïllament tèrmic de la façana mitjançant el sistema SATE, la renovació de l’equip de climatització i la instal·lació de nova il·luminació LED a l’edifici. No s’han modificat ni les
obertures existents a façana ni coberta, ni tampoc la volumetria de l’edifici. Per últim, s’han millorat visualment els accessos al recinte amb la instal·lació de nova cartelleria informativa i fotografies del mercat.
«Aquesta setmana estem d’enhorabona. Conjuntament amb l’estrena del Tarragona Espai Comerç, tanquem l’execució de dues importants actuacions en favor del comerç de la ciutat i el territori», va expressar la consellera de Comerç, Montse Adan. Tot i
«Quan veiem que molts mercats van morint, aquí es mantenen amb vida»
que els treballs van acabar l’any passat, des de Mercats s’ha volgut fer la inauguració definitiva coincidint amb el 43è aniversari de l’espai, que se celebra aquest mes de març. Per a celebrar-ho, s’ha organitzat una xocolatada popular aquesta tarda dirigida a veïns, veïnes, amics i
amigues de l’històric equipament. «En un moment on veiem arreu de Catalunya i Espanya que molts mercats van morin, a Tarragona es mantenen amb vida», va exposar Rubén Viñuales, alcalde de la ciutat.
Fer barri «No ens hem d’oblidar que Tarragona no és només Corsini i la rambla. Els seus barris són l’ànima de la ciutat. Comprar al mercat és fer barri», va afegir Viñuales. El projecte Tarragona Centre Comercial Obert ha estat finançat amb els fons europeus Next Generation EU. La inversió del projecte està valorada amb un total d’1.498.948 euros i va obtenir una subvenció de 1.199.158,40 euros. «Quan pensem en els fons, pensem en grans infraestructures. Però aquests petits projectes també són cabdals», va explicar Elisabet Romero, subdelegada del Govern a Tarragona, qui va fer el seu discurs en castellà.
La Plataforma Salvem Montgons, preocupada per les activitats a l’església i les restes del castell
Patrimoni l La Plataforma Salvem els Montgons ha transmès la seva preocupació davant les activitats recents que es desenvolupen a l'interior de l'església i les restes del castell situat a l'enclavament dels Montgons, un Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El passat 12 de març, membres de l'entitat van observar que el sòl de l'interior
de l'església es trobava aixecat, amb terres removent-se i un cabàs ple de pedres. A més, es van identificar restes que semblaven ser rajoles de terrissa, tallades de manera neta, el que podria indicar treballs en la zona. Per això, han volgut posar en alerta la conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona i la ciutadania. Redacció
El COFT i el COPLEFC promouran l’activitat física a les farmàcies per a prevenir
Salut l El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) i el Col·legi de Professionals de l'Activitat Física i de l'Esport de Catalunya (COPLEFC) uneixen esforços per fomentar hàbits saludables entre la població aprofitant la capil·laritat de la xarxa de farmàcies a la demarcació de Tarragona. Aquesta col·laboració estratègica té com a objectiu principal potenciar l'activitat física com a eina fonamental per a la prevenció de malalties i la millora del benestar. Prèviament, el COFT i el COPLEFC ja han col·laborat i treballat de forma conjunta en altres projectes de salut, com la campanya de sensibilització i prevenció dels anabolitzants. Redacció
Oriol Castro
Un dels monuments més impressionants de Tarragona és sens dubte l’Amfiteatre. Construït al principi del segle II dC, va ser objecte de reformes l’any 221, com indica la inscripció de 140 m, la més llarga de tot l’Imperi, que coronava el pòdium. Actualment, es conserva part de la graderia septentrional tallada a la roca, molt erosionada, i una part de la graderia meridional, aixecada sobre voltes de formigó. I, encara que no ho sembli, té racons desconeguts.
Recentment, l’ajuntament ha dut a terme prospeccions arqueològiques a l’entorn de l’escola Miracle, per a estudiar el subsol de la zona. Unes intervencions que mai abans s’havien dut a terme i que, per tant, els seus resultats són una incògnita. «Volem saber què hi ha. Els tècnics ens diuen que sospiten que hi podria haver més parts de les graderies de l’amfiteatre. Mai s’ha estudiat», explica Nacho García, conseller de Patrimoni. «Es podria trobar una cripta o quelcom similar. No se
l Patrimoni
L’Ajuntament ha fet prospeccions arqueològiques del subsol de l’escola Miracle, mai portades a terme fins ara
sap. Depèn el que s’acabi concloent, prendrem decisions. Una opció seria obrir un espai per a exposar-ho a l’escola», afegeix el conseller.
Recuperar l’esplendor Els nous treballs arqueològics es fan en el marc de la redacció del nou Pla Director de l’amfiteatre. La intervenció és va dur a terme el passat cap
de setmana amb un georadar, una màquina que grava el terra i els materials que registra. Com si fes una radiografia. Aquesta informació s’envia a una empresa externa que, en un termini de dos o tres mesos, donarà un veredicte sobre què hi ha al subsol. El pla ha de conformar un important estudi de recuperació de l’esplendor del mo-
El passat cap de setmana es van fer els treballs amb un georadar. Ajuntament de Tarragona
«Els tècnics ens diuen que sospiten que hi podria haver
part
de les grades»
nument, així com un projecte per a la seva conservació i manteniment futurs. La proposta guanyadora del concurs per a trobar els autors del pla va ser la formada per l’equip
d’arquitectes tarragonins
Pau Jansà Olivé, Amalia Jansà Fenollosa, Genís Boix Oliva i Manuel Prieto Muñoz, amb la col·laboració dels arquitectes Eduard Polo i Ana Laura Bertero. La proposta atrevida va atraure al jurat. En primera instància, es va proposar un desviament del vial Bryant. Un canvi que no és viable. «No es farà perquè necessitem
mantenir les connexions. No desapareixerà», aclareix García. Amb tot, el pla serà el full de ruta que marcarà cap on ha d’anar el monument, no només pel que fa a la conservació i el manteniment, sinó també per la seva difusió. Es preveu així tenir un calendari amb les actuacions necessàries a l’amfiteatre i el seu entorn.
Cedida
Escofet Miquel, nova gerent de l’Institut Català d’Investigació
Ciència l Assumeix el càrrec amb 15 anys d'experiència en el sector de la recerca
Redacció
El Patronat de la Fundació Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) ha aprovat el nomenament de la Dra. Imma Escofet Miquel com a nova gerent de l’institut. Escofet assumeix el càrrec amb 15 anys d’experiència en el sector de la recerca química i una sòlida trajectòria en la gestió d’equips i l’estratègia científica. És doctora en Química per la Universitat Rovira i Virgili, i compta, entre altres, amb un curs d’Innovació, Estratègia i Emprenedoria per ESADE.
Al llarg de la seva trajectòria professional tant en el sector públic com privat, Escofet ha estat principalment vinculada a l’ICIQ, on ha exercit com a coordinadora científica del grup del Professor Antonio M. Echavarren, sota la supervisió del qual també va dur a terme la seva tesi doctoral en camps de la catàlisi homogènia amb or, la síntesis orgànica i la química computacional. En aquesta etapa ha gestionat equips, laboratoris i dissenys de projectes, i ha adquirit una comprensió integral de l’ICIQ.
Aprenentatge l La URV demostra que aquests espais són una eina útil per a la formació i per al foment de la biodiversitat urbana
Un projecte de la Universitat Rovira i Virgili demostra que els jardins de les papallones fomenten la biodiversitat urbana i l’educació ambiental. La URV va apostar fa set anys per instal·lar al campus Sescelades el Jardí de les Papallones, un espai de prop de 200 m2 amb plantes escollides per garantir la presència de flors durant pràcticament tot l’any i amb l’objectiu de recuperar part de la biodiversitat original dels terrenys ocupats pel campus. La iniciativa va permetre a un equip investi-
gador i docent de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia impulsar un projecte educatiu que repeteixen cada any amb els estudiants d’Educació Primària al voltat del jardí. Ara han analitzat la repercussió d’aquesta acció i han comprovat que té un impacte molt positiu en l’increment de la formació i les habilitats en educació ambiental dels futurs mestres i que els prepara per incrementar la sensibilització dels infants envers la importància de preservar els ecosistemes urbans.
L’estudiantat demana assignatures de medi ambient en la seva formació
per a les quals acaben trobant respostes a la fira», afegeix. Tant la Maite Novo com el seu equip ja eren conscients de què la iniciativa estava donant molt bons resultats, però van voler fer un estudi per obtenir evidències i dades objectives dels impactes sobre l’estudiantat del grau d’Educació Primària, i els resultats els ha publicat la revista científica Sustainability
Els coneixements, a prova Durant la Fira de Ciències van tenir l’oportunitat de posar en pràctica els coneixements adquirits. Després, l’equip investigador va recollir les seves percepcions sobre l’educació ambiental, l’impacte del jardí en la renaturalització d’espais urbans i la seva aplicabilitat.
«A partir d’una metodologia d’aprenentatge basada en projectes els estudiants dissenyen activitats didàctiques al voltant del Jardí de les Papallones i les acaben posant en pràctica a la fira de ciències que organitzen per a escoles de primària un cop a l’any», explica Maite Novo, investigadora i professora de Ciències Experimentals a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. «Abans de tota aquesta feina les escoles de primària han fet un treball previ que consisteix en fer-se preguntes sobre biodiversitat
Les dades indiquen que els resultats van tenir un impacte molt positiu. El 100% va afirmar que el jardí contribueix a la biodiversitat urbana, i la gran majoria (un 97,5%) va indicar que els havia ajudat a comprendre com integrar l’educació ambiental a les escoles. A més, el 84,1% considerava imprescindible incloure assignatures específiques sobre medi ambient en la formació del professorat. Les respostes qualitatives també van posar en relleu altres beneficis del projecte. Molts participants van destacar que el contacte directe amb la natura i el fet d’haver de dissenyar activitats reals per a infants els havia fet prendre consciència del seu paper com a futurs transmissors de valors ambientals.
Aspercamp porta al Parc Central el cinema tranquil
Societat l L’associació Aspercamp organitza demà la projecció especial de la pel·lícula Wolfgang (Extraordinari) amb una sessió de Cinema Tranquil al Cine Yelmo del Parc Central. Aquesta acció s’emmarca dins la programació del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme. També hi haurà una taula rodona amb el director, Javier Ruiz. Redacció
Equipaments l L’Ajuntament ha iniciat les obres de la primera fase, que se centrarà a consolidar l’immoble
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus ha iniciat les obres de rehabilitació de l’històric edifici del Vapor Vell per convertir-lo en la futura Escola dels Oficis. La bastida ja està col·locada al carrer de Sant Serapi, just al costat d’on quedarà l’entrada de l’equipament. El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, va detallar que l’actuació es dividirà en tres fases i que el projecte neix amb l’objectiu «d’intentar enfortir la formació i la qualificació professionals i donar resposta a les necessitats de mà d’obra del teixit empresarial». La primera fase consistirà en la consolidació de l’immoble «per garantir la seva estabilitat i evitar que avanci el deteriorament», va destacar l’edil. També es millorarà la seva impermeabilització i es reforçarà la resistència estructural. Està previst que l’actuació estigui enllestida a finals de l’estiu. En aquesta línia, Subirats va comentar que es tracta d’una construcció de
Recreació virtual de com s’espera que quedi la recepció de l’equipament formatiu. Ajuntament de Reus
mitjan segle XIX i que, més enllà del projecte formatiu i d’ocupabilitat, «recuperem el patrimoni». «Forma part del nostre patrimoni arqui-
tectònic i històric, explica un moment vinculat amb la revolució industrial i li estem donant una segona vida», va expressar.
La segona passa ja entrarà en l’interior del Vapor Vell i s’encarregarà de donar forma a l’Escola dels Oficis en si. Al primer pis hi haurà dues
aules-tallers d’uns 150 metres quadrats (m2), una sala polivalent i una classe d’informàtica. La planta baixa estarà conformada per la recepció,
S’està cercant el finançament per executar les dues passes següents
espais de reunió, l’àrea administrativa i els magatzems. Addicionalment, es reservaran 400 m2 que permetran que l’edifici també aculli «un conjunt d’activitats vinculades a l’empresa i la dinamització d’aquesta», explicà Subirats. Si bé el desig seria «encadenar una fase amb l’altra», encara no s’ha concretat el calendari d’execució de la segona pota, ja que s’està «en cerca de finançament». La tercera i última part se centrarà a equipar les aules amb els elements necessaris per impartir les formacions. El regidor va subratllar que la intenció és que els cursos siguin «molt polivalents» i que «puguin agafar el conjunt de famílies professionals».
Curs de paleta
El curs de formació professional d’operacions auxiliars de paleta de fàbriques i cobertes, que porta a terme Mas Carandell a l’Institut d’Horticultura i Jardineria, va ser la llavor de la futura Escola dels Oficis; una primera prova pilot, en collaboració amb el Gremi de la Construcció del Baix Camp, a l’espera de la reforma de l’edifici del Vapor Vell. En paral·lel, s’està treballant per definir un «model de governança publicoprivada, de participació» entre l’administració pública i el teixit empresarial.
Via Pública l El nou sistema s’implementarà a partir del 7 d’abril i es mantindrà una illa d’emergència
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus va dur a terme ahir la primera sessió informativa amb els veïns del barri Montserrat per explicar com serà la prova pilot de recollida d’escombraries porta a porta que començarà el 7 d’abril. Aquesta va tenir lloc durant el matí i, en la primera ronda, una cinquantena de veïns es van acostar al Centre Social del barri Montserrat. Durant la xerrada es va explicar als assistents els motius d’implementar el sistema i com funcionaria. Amb aquesta acció, es retiraran els contenidors del carrer de totes les fraccions menys el vidre, que continuarà funcionant com fins ara.
La recollida serà de dilluns a dissabte i els veïns hauran de deixar el cubell que l’Ajuntament els ha facilitat davant de la porta del domicili. Segons un calendari, depenent del dia de la setmana hauran de dipositar una fracció o una altra i els treballadors de la recollida d’escombraries passaran a recollir la brossa a les 21 hores. Concretament, l’orgànica es recollirà dilluns, dimecres i divendres, els envasos dimarts, dijous i dissabtes, la resta els dilluns, el paper i cartó els divendres i el tèxtil sanitari, és a dir, bolquers, els dimarts, dimecres, dijous i dissabtes. Per un altre costat, es mantindran contenidors d’emergència al carrer Flix.
Escepticisme inicial
Com bé se sap, a l’ésser humà no li agraden els canvis. Alguns assistents van mostrar el seu escepticisme davant del nou sistema i van dirigir diverses preguntes com «què faig si em roben el cubell» o «i si s’acumula massa brossa d’una fracció a casa?». «En cas de robatori heu de trucar a la Guàrdia Urbana per denunciar-ho. I si un dia heu menjat moltes sardines i fa pudor, us podeu dirigir als contenidors d’emergència,
L’objectiu marcat per la Unió Europea és un 55% de l’índex de recollida selectiva
Es mantindran contenidors d’emergència al carrer Flix
però la idea és que siguin només per emergències», va respondre l’encarregada de la xerrada.
El president de l’Associació de Veïns del barri Montserrat, Domingo Martínez, va subratllar el fet que «és una prova pilot». «La pregunta del milió és si funcionarà. Veurem com va, potser va bé i es queda i, si no, entenc que
ho canviaran», va comentar. Posteriorment a les explicacions pertinents, els tècnics de l’Ajuntament van començar a repartir els cubells i altres materials als assistents. Aquells veïns que no van poder assistir a la xerrada es poden dirigir avui divendres 21
de març a les sessions informatives que hi haurà a partir de les 18.30 hores o demà a partir de les 11 hores al centre social.
La recollida selectiva, pobre El motiu pel qual s’impul-
Política l El grup municipal de la CUP exigeix la modificació del Reglament Orgànic Municipal per una «sobrerepresentació de l'extrema dreta al consistori». Després que Julio Pardo i José Ruiz hagin passat a ser regidors no adscrits en abandonar el grup municipal de Vox, els cupaires denuncien que la veu d'extrema dreta ha quedat «sobrerepresentada» al consistori reusenc, ja que «aquesta ideologia ara tindrà tres representants i tres vots a les comissions informatives i no com quan formaven part del mateix grup polític». La portaveu del grup municipal de la CUP a Reus, Mònica Pàmies, considera que és una «vulneració dels drets polítics i de la representació dels altres grups municipals». A més, Pàmies apunta que a l'Ajuntament de Reus «s'està trencant el cordó sanitari nacional contra el feixisme». Redacció
sa aquesta prova pilot, de la mateixa manera que la implementació de contenidors intel·ligents en quatre urbanitzacions de la ciutat fa gairebé un any, és per intentar complir amb l’objectiu de tenir un 55% de recollida selectiva aquest 2025, tal com exigeix la Unió Europea. L’any 2023 Reus es va situar en el 40,24% pel que fa a recollida selectiva, per tant, molt lluny de l’objectiu. A més, de cara al 2030 l’objectiu és que s’assoleixi un 60% pel que fa als nivells de recollida selectiva al municipi. Durant la xerrada, van destacar que aquest sistema normalment ajuda a la millora dels nivells de recollida selectiva, tal com s’ha demostrat en municipis de la comarca com Botarell que han arribat al 80%.
Comerç l La Unió de Botiguers de Reus (UBR) celebren aquest dissabte 22 de març l'acte d'inauguració del 50è aniversari de l'entitat. Aquest tindrà lloc a la plaça Llibertat a partir de les 11.30 hores i, a partir de les 13 hores, a la Sala Làmpada del Círcol. Durant l'acte es farà una passejada conjunta per part de les autoritats pels principals carrers comercials de la ciutat, visitant establiments d'alguns dels socis més antics de l'associació. Al Círcol, serà torn dels parlaments com l'expresident de l'entitat i exalcalde de Reus, Carles Pellicer, la presidenta de la UBR, Rosa Lucas, l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, o la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. En finalitzar l'acte, els assistents podran gaudir d'un vermut i un dinar al Restaurant El Círcol. Tot l'esdeveniment estarà dinamitzat pel Teatre Bravium. Redacció
Gastronomia l La Ganxet Pintxo tornarà a Reus entre el 8 i el 25 de maig. La vint-i-quatrena edició de la ruta de tapes comptarà amb la participació de 31 restauradors, que elaboraran les seves propostes amb productes de proximitat. De fet, els establiments van presentar ahir les seves creacions a la xef i as-
sessora gastronòmica Eva Hausmann, que va aconsellar-los per millorar les seves idees, en el marc de la sessió fotogràfica que va desenvolupar-se al Mercat Central. La regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, va expressar que la Ganxet Pintxo ja s'ha convertit en «un emblema més de la ciutat». «Ajuda no
Fotografia de l’acte d’inauguració de la botiga de la Casa del Llibre a Reus. Diari Més
Societat l La Casa del Llibre va celebrar ahir al vespre l'acte d'inauguració de la seva botiga al Raval de Santa Anna de Reus. Durant l'acte, el director general de la companyia, Javier Arrevola, va destacar que «Catalunya és un mercat molt especial». Alhora, l'escriptora
Estel Solé, premi Ramon Llull 2025, ha estat seleccionada com a padrina de la llibreria i va celebrar l'obertura: «No és el mateix passar pel carrer i trobar un McDonald's o una llibreria, d'aquesta manera construïm unes societats o altres», va defensar l'escriptora. MLB/Diari Més
només que els reusencs gaudim d'aquests dies, sinó que atraiem més gent i, aleshores, gaudeixi també dels altres actius que tenim», va subratllar. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, va animar «que la gent es comenci a mentalitzar per gaudir d'aquesta ruta de tapes». SPM/Diari Més
Entrevista l El pianista i comunicador va presentar a Galatea Llibres la seva nova obra, ‘Quan dubtes de tu. Autoestima per a artistes’, que aborda la importància de la gestió emocional en la vida i la trajectòria
Sergi Peralta Moreno
Cal tenir l’autoestima alta. «No acostumo a parlar d’autoestima alta. Una autoestima molt alta tampoc és bona. Diria, més aviat, una autoestima sana. Tots ens movem, al llarg de la vida, per moments que fan que ens estimem en un grau diferent. Tenim moments en què estem molt segurs de nosaltres mateixos i altres que ens valorem molt poc. Fluctuem durant la vida, el mes, la setmana i el dia. Segons com t’ha anat un concert o una presentació, surts de la sala amb una autoestima molt bona o pensant que ets un desastre. És important saber on estàs, com ets, com sents. A partir d’això, s’intenta gestionar cada moment. Si tinc un molt mal moment, sabré que és temporal, que no és real. Quan penso que soc Superman, també ho he de gestionar».
S’han de regular els graus baixos, però també els alts. «Els extrems sempre són dolents. Tan poc real és la sensació que ets un desastre com l’èxit. Hi ha artistes d’elit que poden omplir un estadi amb 10.000, 15.000 o 20.000 per-
A dalt i a baix de l’escenari
«Cal diferenciar el personatge i la persona i que s’entenguin per mantenir un equilibri sa»
sones. Viuen una injecció del seu ego i això els pot fer caure en una falsa realitat. El públic estava aplaudint un personat-
ge. Quan baixes de l’escenari i arribes a casa, allà no tindràs 15.000 o 20.000 persones aclamant-te. Cal diferenciar el
personatge i la persona i que tots dos s’entenguin per mantenir un equilibri sa». És complicat mantenir l’equilibri?
«Sí, és difícil. Als artistes joves, els intento inculcar la idea de la trajectòria artística. No es tracta que facin una
Afecten les xarxes socials?
L’apunt
Una presentació «molt especial»
La presentació a Reus va ser «molt especial». Entre el 1996 i el 2000, va ser professor del Conservatori de Reus, d’on encara guarda «un record molt present» i on va tornar fa unes setmanes per pronunciar una conferència als futurs músics. A més, va estar acompanyat d’Emili Llamas, exalumne i integrant del grup Koeman.
publicació puntual i que sigui viral en 24 hores, sinó que han de construir una trajectòria. Jo vaig fer mentoria a Mariona Escoda. La vaig ajudar a gravar les primeres cançons, vaig produir-li el primer disc i vaig intentar que tingués la visió de tenir una trajectòria; que serà tota la vida que et dedicaràs a la música. En el seu cas, crec que està sabent gestionar molt bé la part emocional de tot plegat».
«La viralitat i la immediatesa han estat, segurament, grans problemes. Ara mateix tots estem immersos en un consum molt ràpid. Si t’hi fixes, ja no es publiquen treballs de deu cançons. Surten singles i s’intenta que en una setmana o deu dies adquireixin reproduccions. Una vegada et llances a les xarxes socials, ja ets de domini públic i qualsevol persona et pot animar un dia o enfonsar-te perquè t’escriu un text molt desagradable i, aleshores, apareix la síndrome de l’impostor. Sotmetre’s a aquesta crítica tan ferotge és molt complicat i cal gestionar-ho».
Els talent show dificulten mantenir aquest equilibri?
«El cervell es va educant contínuament i s’acostuma a una sèrie d’inputs. Per exemple, a un aplaudiment. Sents plaer per aquell aplaudiment, genera dopamina. En aquests programes, el reconeixement dura uns dies, el cervell s’hi va acostumant, però quan el focus se’n va, no ho acaba d’entendre, demana la seva dosi de dopamina i, si no la rep, et fa sentir malament. Ni l’eufòria d’abans era tan real ni la sensació d’ara ho és. Fa molts anys, era reticent a aconsellar els artistes que entressin en un talent show, però hi ha casos en què els ha ajudat a fer un salt i això és molt important també. Jo ara no dic ni sí ni no: gestionem-ho i prepara’t per a quan les coses vagin molt bé o molt malament».
finca de Redessa situada al polígon del CIM del Camp
Hisenda l L'empresa municipal revisarà l'expedient després de no rebre ofertes
Sergi Peralta Moreno
La subhasta pública d’una finca situada al polígon del CIM del Camp queda deserta. Aquesta parcel·la, de 7.300 metres quadrats i que limita amb la T-11, és propietat de l’empresa municipal Redessa i va sortir a concurs per un preu d’1.433.635,01 euros. Malgrat no rebre cap oferta en el termini habilitat, fonts de Redessa afirmen a Diari Més que la intenció és revisar l’expedient per tornar a treure el solar a la venda. Tot i que no se sap quan serà, s’espera que pugui ser enguany. El regidor de Promoció Econòmi-
ca de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, va explicar en el seu moment que «els recursos obtinguts a partir de la subhasta es destinaran a actuacions de millora de la sostenibilitat, el confort i l’estalvi energètic dels habitatges de protecció oficial gestionats per Redessa o a actuacions per al confort dels usuaris dels centres d’empreses de la ciutat». Els usos permesos a la finca són els destinats a oficines i serveis, restauració, hotels, recreatius, centres de convencions i comerç, entre altres.
Habitatge l La Generalitat espera poder tenir enllestides les primeres promocions en «dos anys i mig»
Álvaro Rodríguez
Sílvia Paneque, consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, va presentar ahir al Teatret del Serrallo la primera convocatòria de reserva pública de solars. Aquesta va ser l’última trobada després de visitar tot el país per explicar aquesta nova fórmula per donar resposta a la manca d’habitatge públic.
A través d’aquesta iniciativa, la Generalitat pretén construir 50.000 habitatges de protecció oficial a tota Catalunya abans del 2030. En aquesta primera convocatòria, oberta fins a principis d’abril, els ajuntaments podran cedir solars amb una promoció d’habitatge ja iniciada per tal d’aconseguir ajuts. Posteriorment, s’obrirà una segona fase per adherir solars urbanitzables sense promotor.
En aquests espais, la Generalitat s’encarregarà de finançar part de les promocions per tal que «els inversors privats ho trobin atractiu». Dels immobles resultants, un 25% hauran d’estar reservats per joves de menys de trenta-cinc anys i un 10% a persones vulnerables. Tot i això, Paneque detalla que «seran els ajuntaments qui decidiran quina tipologia de família ocuparà els habitatges».
En aquesta línia, la consellera remarca que els ens municipals «mai perdran la titularitat dels solars», de la mateixa manera, els consistoris podran decidir si els immobles es posen en règim de lloguer o de venda.
Paral·lelament, la Generalitat ha impulsat un pla per «agilitzar les tramitacions administratives de les promocions». Amb tot, Paneque espera que aquestes primeres promocions es puguin entregar en «uns dos anys i mig».
Per fer front a aquest pla, la
Sílvia Paneque presentant la convocatòria als alcaldes de les comarques tarragonines. Gerard Martí
Un 29% dels llogaters tarragonins hi dediquen la meitat dels ingressos
La Generalitat ha reservat 500 milions per desenvolupar habitatge públic
conselleria d’Habitatge ha activat 500 milions d’euros. Paneque considera que aquesta quantitat serà «suficient» pels solars que creuen que hi poden haver disponibles, tot i que afirma que «la partida es podria ampliar».
La consellera referma que aquesta «s’ha de convertir en una política estructural» que es mantingui durant els anys
vinents. Paneque afirma que, de moment «la col·laboració dels ajuntaments ha estat màxima».
Un problema greu
Durant la presentació, Paneque va posar en relleu la gravetat d’aquest problema a la demarcació, on un 8% de la població destina la meitat dels seus ingressos a l’habitatge. Si ens fixem només en les persones que viuen de lloguer, hi ha un 29% de tarragonins en aquesta situació.
A més, la consellera va detallar que els demandants de HPO a les comarques tarragonines han crescut un 127% en els darrers deu anys. D’altra banda, en aquest temps la construcció d’aquests habitatges s’ha situat en 0,4 per cada mil habitants.
Aquesta problemàtica també va ser expressada per Lucía López, subdelegada del Govern a Tarragona, qui va manifestar que «l’habitatge suposa el problema més greu per la població catalana menor de 35 anys». Remarcant que la situació s’agreuja a les comarques tarragonines.
En aquesta línia, Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, va expressar que aquesta mesura és «un bri d’esperança» dins aquest greuge «històric i complex». L’alcalde demana que aquesta mesura «arribi també als municipis més petits i amb menys recursos».
Habitatge l El Vendrell també ha inscrit cinc solars a la convocatòria per construir 50 pisos
Álvaro Rodríguez
Alguns municipis del Camp de Tarragona ja s’han adherit a la primera convocatòria de reserva de solars públics de la Generalitat. Aquest és el cas de Cambrils, un dels municipis amb major problemàtica d’accés a l’habitatge.
Oliver Klein, alcalde del municipi, explica que ja s’ha posat en contacte amb l’ens autonòmic per integrar tres solars al pla de promoció d’habitatge públic. Aquests estarien situats als àmbits de la Parellada, el Vial de Cavet i el PA-13 Alforja, al costat
del Mercadona de l’avinguda Adelaida.
Aquesta darrera promoció ja estava prevista dins del pla urbanístic impulsat el 2022 que va permetre l’arribada del supermercat. En aquell moment, es va preveure un bloc amb un màxim de 54 habitatges. Ara, aquests projectes podran ser desbloquejats amb la iniciativa de la Generalitat. El batlle no ha detallat quin règim s’escollirà pels immobles.
Klein detalla que aquestes són «promocions prioritàries» que es podran desen-
volupar «com més aviat millor». Paral·lelament, l’alcalde detalla que treballarà des de l’àmbit municipal per «rebre nous espais i desenvolupar-los» ja sigui de la mà de la Generalitat o per compte propi. En aquest sentit, apunta a les zones del Pinaret i dels Antígons.
50 habitatges al Vendrell D’altra banda, l’Ajuntament del Vendrell també ha anunciat que s’ha sumat a la convocatòria per iniciar els tràmits de cessió de solars municipals. En aquest
cas, el consistori ha escollit dos espais ubicats a l’àmbit del Botafoc i altres tres als Bulevards, el Pèlag i la zona escolar.
El consistori vendrellenc donarà compte d’aquest tràmit en el pròxim ple municipal i espera que aquests solars permetran la construcció d’uns 50 habitatges públics, on es prioritzarà el règim de lloguer. Des de Valls, també han confirmat que se sumaran a aquesta iniciativa, tot i que estan treballant encara quins solars cediran.
Formació l La fira de l’ensenyament orienta els estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat de la demarcació
Mar Rovira (ACN)
L’Espai de l’Estudiant de Valls fa 25 anys que orienta els estudiants de 4rt d’ESO i de Batxillerat de la demarcació de Tarragona. Enguany, ha aplegat 62 expositors, entre ells totes les universitats del país, i uns 8.000 assistents, majoritàriament alumnes i docents d’una setantena de centres educatius. L’objectiu dels organitzadors de la fira és créixer en les sessions de la tarda, dedicades a les famílies. «És un bon espai, els dubtes són molt diversos, ara potser van una miqueta més perduts, tot i que tenen molta més informació», va afirmar ahir l’orientadora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Alba Medina. Durant la segona jornada, els contraris a la presència dels militars a l’Es-
pai van protestar novament per rebutjar que hi siguin. Centenars de joves recorren els estands de les univer-
sitats i dels centres de formació professional, així com dels Mossos d’Esquadra, dels Bombers, Agents Rurals o de
Societat l ‘Visitavalls.cat’ ofereix informació cultural i patrimonial
Redacció
L’Ajuntament de Valls va estrenar ahir el nou portal web turístic visitavalls.cat, una plataforma totalment renovada que posiciona Valls com a destinació moderna, atractiva i accessible per a descobrir, en la qual les se-
ves tradicions i el patrimoni històric i cultural en són els grans protagonistes. Amb un disseny modern, una navegació intuïtiva i continguts actualitzats, aquesta la nova web està concebuda per facilitar la descoberta de tots els atractius de Valls, així com la seva riquesa cultural, gastro-
Una trentena d’estudiants de la Universitat de Yale visiten el complex d’Ercros de Tarragona
Formació l El complex industrial de Tarragona d’Ercros ha rebut la visita de trenta estudiants de la Universitat de Yale, que cursen un MBA a la Yale School of Management. Com a part de la seva formació, el grup està recorrent Europa per conèixer diferents entorns empresarials. Durant la jornada, han visitat la fàbrica de Tar-
ragona, on han estat rebuts per Mario Lorenzo, cap de recursos humans, i han assistit a una presentació de Gonzalo Quintilla, cap d’operacions de Vila-seca II. La visita ha acabat a aquesta mateixa planta. Com a mostra d’agraïment, Yale ha fet una donació a la Fundació Recerca de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Redacció
nòmica i patrimonial.
D’aquesta manera, el portal promociona les tradicions que fan de Valls capital cultural de Catalunya i un destí turístic singular amb un encant únic. Les festes populars, el patrimoni històric i cultural i la personalitat del Km0 casteller i ciutat origen de la cal-
l’exèrcit per conèixer de primera mà els plans d’estudis o els requisits per accedir-hi. En Guillem i la Lídia, estudiants
çotada són alguns dels grans protagonistes de la nova web. El nou portal en línia impulsat per la regidoria municipal de Turisme combina disseny, funcionalitat i continguts de qualitat i converteix aquesta plataforma en una eina essencial de promoció de la ciutat.
Al nou portal web s’hi pot trobar informació sobre establiments gastronòmics, allotjaments i visites guiades, entre d’altres, així com recomanacions per gaudir i aprofitar al màxim l’experiència turística a la ciutat.
«Cada cop més hi ha estudiants que tenen menys clara la seva vocació»
del grau superior d’estètica i benestar de l’Institut Callípolis, en són dos exemples. Els joves van preguntar als orientadors de la URV sobre el grau de nutrició humana i dietètica, ja que es tracta d’uns estudis relacionats amb el que s’estan formant ara mateix. «Ens han explicat molt bé totes les assignatures, què faríem cada any, té bona pinta», va asseverar la Lídia. Fa quatre anys, en Guillem va assistir per primera vegada a l’Espai i va assegurar que li va ser molt útil per decidir sobre el seu futur acadèmic. Ell ja havia començat els estudis
de perruqueria i va animar-se a cursar estètica. «Estava a la pell d’aquests joves, em van ajudar molt, ara m’agrada més l’estètica que no pas la perruqueria i gràcies a això vaig veure altres sortides per tenir un futur laboral», va remarcar.
Diferències entre els alumnes L’orientadora de la URV, Alba Medina, va explicar que les consultes dels estudiants que acaben l’ESO i els de Batxillerat són diferents. En el cas dels primers tenen més dubtes sobre cap a on encarrilar els seus estudis mentre que pel que fa a l’alumnat de segon de batxillerat se centren més en la preinscripció, el preu de la matrícula o sobre el funcionament dels crèdits. Medina va subratllar que percep que els manca orientació i va apuntar que caldria començar a guiar-los de més joves.
L’orientadora afegí que cada cop més hi ha estudiants que tenen menys clara la vocació, destacant la importància dels orientadors: «Hem de posar èmfasi que si s’equivoquen poden rectificar i redirigir el futur», assegurava.
medi ambient
dia mundial de l’aigua
L’informe CLIVAR-Spain reclama més investigació i millorar la cooperació contra el canvi climàtic
ACN
L’última dècada les glaceres a Espanya han experimentat un retrocés «accelerat», amb una significativa pèrdua d’extensió i gruixos, segons l’informe CLIVAR-Spain -publicació coordinada per un comitè liderat per catedràtics de la Universitat de Barcelona i l’Institut Espanyol d’Oceanografia a Mallorca-. Així, el nombre de glaceres ha disminuït significativament i han sorgit nous processos evolutius característics de les fases finals abans que desapareguin. D’altra banda, apunten que el mar Mediterrani s’escalfa més de pressa que altres oceans. Els experts reclamen mesures immediates per mitigar els efectes del canvi climàtic, enfortir la investigació científica, millorar la cooperació internacional i desenvolupar estratègies d’adaptació. El permagel -el terra permanentment glaçat- està desapareixent a Sierra Nevada i presenta clars signes d’escalfament al Pirineu, la qual cosa accelera fenòmens d’inestabilitat com despreniments de roques i allaus. Aquesta situació suposa un risc per a muntanyencs i excursionistes als massissos més alts i fa evident la necessitat de desenvolupar directrius específiques per
mitigar els perills. A més, els registres a llarg termini revelen una disminució en la durada de la capa de neu i la seva acumulació màxima a la península Ibèrica, fet que posa en risc els recursos hídrics que depenen del desglaç en zones de muntanya.
Els experts apunten que també perillen els arxius paleoambientals emmagatzemats
a les coves de gel del Pirineu i Pics d’Europa, que contenen informació climàtica valuosa dels últims mil·lennis. La reducció del gel en aquestes cavitats està directament relacionada amb l’augment de les temperatures hivernals i la reducció de les precipitacions.
D’altra banda, les dades recopilades per CLIVARSpain confirmen que totes
les aigües oceàniques que envolten Espanya s’estan escalfant a una velocitat un 67 % superior a la mitjana global, amb una taxa de 0,25 graus per dècada, davant els 0,15 graus per dècada de la resta dels oceans del planeta.
Tota l’àrea mediterrània destaca per ser una de les regions més afectades pel canvi climàtic
Tot i això, hi ha algunes excepcions a aquesta tendència en regions costaneres, com la costa oest i nord de la península i el sistema d’afloraments de les Canàries, on fins i tot s’han observat tendències de refredament.
El Mediterrani destaca també per ser una de les regions més afectades pel canvi climàtic, amb un ritme d’escalfament entre dos i tres vegades superior al global des de la dècada de 1980. Aquest fenomen provoca un augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor marines, així com més salinització de les aigües superficials. Un Mediterrani més càlid intensifica els esdeveniments convectius i les precipitacions extremes, especialment a la tardor, la qual cosa podria agreujar el risc d’episodis meteorològics adversos.
Més sequera i desertificació L’informe mostra també una disminució sostinguda de la humitat relativa a la península Ibèrica, un fenomen que se suma a l’augment de l’evaporació oceànica i accentua els episodis de sequera i desertificació, en particular al sud d’Europa. En aquest context, els estudis apunten a més aridesa en àmplies zones del país, amb una reducció progressiva dels recursos hídrics i una creixent exposició a esdeveniments climàtics extrems. A més, les projeccions indiquen que l’aridesa i la severitat de la sequera al sud de la península es continuaran agreujant. La combinació entre temperatures més elevades, una menor disponibilitat d’aigua i una demanda evaporativa més elevada reforçarà aquest procés i augmentarà la vulnerabilitat dels ecosistemes i de l’activitat agrícola, sostenen. El Comitè CLIVAR-Espanya forma part d’una iniciativa internacional per millorar la comprensió del canvi climàtic i els seus efectes. Es va crear el 2004 i des de llavors ha coordinat estudis sobre variabilitat climàtica, canvis en l’atmosfera i l’oceà, i projeccions futures.
RESERVA HÍDRICA
Els pantans de Riudecanyes i Siurana encara són els més buits de tota Catalunya
ACN
Les reserves d’aigua als embassaments que es nodreixen dels rius de les conques internes catalanes han arribat al 50% aquest dijous a la tarda. Aquest nivell, que no es registrava des del juliol de 2022, és el resultat d’un març plujós i amb episodis generosos com la borrasca Jana de principis de mes. En poc més de 15 dies aquests pantans han passat de 216 hectòmetres cúbics a 347, és a dir, del 31% al 50% de la seva capacitat, segons els sensors de l’ACA.
L’embassament de la Baells es troba ja per sobre del 82% de reserves (estava al 54% a principis de mes), el de Sau supera el 40% (estava al 6,7%), i Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà, voreja el 45% (el 3 de març no arribava al 17%). Un nivell de reserves com aquest, equivalent a la meitat de la capacitat total dels embassaments de les conques internes, no es veia des de principis de juliol del 2022. En el cas de Riudecanyes (5,32 hm 3), va respirar amb les pluges de la tardor passada, quan estava gairebé sec
(amb l’1,6% de reserves) i va superar el 20%. Ara, amb els darrers episodis de pluja ha escalat fins prop del 38%. De manera similar, el pantà de Siurana (12,2 hm 3), a Cornudella de Montsant, que també havia quedat gairebé eixut, va remuntar fins a prop del 10% a la tardor, i amb l’empenta dels darrers dies se situa ara per sobre del 16%. Ambdós estan lluny dels nivells de reserves de la resta de pantans de les conques internes. El pantà de Foix (3,4hm 3), a Castellet i la Gornal, només va baixar per sota del 50% de la
Gràfica on es reflecteix la
seva capacitat un breu període de temps després de l’estiu del 2023, després de les pluges abundants de les darreres setmanes, ja fa uns dies que està ple del tot.
de
Les reserves de Riudecanyes han escalat fins prop del 38% i les de Siurana superen el 16%
Els tres grans pantans de les conques internes catalanes
són el de Susqueda (Osor), amb 233 hm 3 de capacitat màxima, Sau (Vilanova de Sau), amb 165,2 hm 3 i la Baells (Cercs), amb 109,4 hm 3. El primer té avui prop de 100 hm 3 d’aigua embassada (el 42%), gairebé el doble que ara fa un
any (20%). Sau ha superat els 70 hm 3 (42%), molt lluny tant d’un mes enrere (7,6%), com del mínim registrat fa un any, per sota del 3% de la seva capacitat. El de la Baells mai va davallar tant, però l’increment en un any és molt gran: del 20% a més del 80% el dia d’avui, amb 90 hm 3 d’aigua. Tots tres plegats sumen 260 hectòmetres cúbics d’aigua.
D. P.
La salinització dels aqüífers i de les fonts de recursos hídrics a causa de la sobreexplotació i, en els darrers anys, principalment per la falta d’aportacions a causa de la sequera, ha anat en augment a Catalunya i també a la resta de l’Estat, de manera que ja afecta més d’una quarta part dels rius espanyols.
Un estudi elaborat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) reflecteix que un 28% dels rius de l’Estat estan salinitzats en major o menor mesura, però en tots aquests casos se superen els índex considerats correctes per a l’aigua dolça d’origen natural.
El problema no és nou i, de fet, es tracta d’una qüestió que afecta a escala mundial, però
que té una incidència sobretot en zones àrides i on menys control hi ha sobre les activi-
tats humanes que la causen. Algunes de les causes més habituals acostumen a ser la
sobreexplotació dels recursos hídrics, la mineria, l’agricultura i ramaderia intensives o pro-
cessos industrials que generen residus salins com ara les dessaladores. El document detalla que l’augment de salt en aigua dolça pot generar problemes de salut i té una conseqüència evident sobre els ecosistemes.
A l’Estat s’estima que hi ha un 28% de la xarxa hidrogràfica que té nivells preocupants de sal. L’afectació és diferent en funció de les zones i n’hi ha molt castigades però d’altres que encara no és un problema. On hi ha una major concentració de sal s’ha constatat una davallada dràstica de la diversitat d’espècies i s’han perdut éssers que no poden sobreviure en aquests hàbitats.
Això complica el funcionament dels ecosistemes i els beneficis que se’n poden obtenir. Entre aquests hi ha la purificació de l’aigua i la regulació climàtica, ja que s’ha detectat que les zones amb més concentració de sal s’emeten més gasos d’efecte hivernacle.
Les causes més habituals són la sobreexplotació o els processos industrials amb residus salins
L’informe elaborat per una de les científiques del CEAB, entre d’altres investigadors, exposa un conjunt de solucions per resoldre la situació. En aquest sentit proposen canvis normatius, com ara abaixar el nivell permès de conductivitat a les aigües. A dia d’avui es troba per sobre dels valors que es consideren segurs per a la biodiversitat.
El document també planteja metodologies més sostenibles en l’agricultura i la indústria o tècniques de minimització de residus en mineria. Una altra mesura és la de substituir la sal que s’estén a les carreteres per evitar les glaçades per altres productes biodegradables.
NOVA POLÍTICA HÍDRICA
Paneque: «Amb l’estratègia de l’aigua, el 70% de la demanda es garantirà amb nous recursos»
El nou model de la Generalitat trenca la dependència de la pluja, resol el dèficit hídric i millora la coordinació amb el món local
La Generalitat compta amb un nou full de ruta de mesures per garantir la seguretat hídrica i deixar de dependre de la pluviometria i, al mateix temps, reduir l’impacte de l’actual sequera. L’objectiu és garantir l’autosuficiència de l’aigua necessària per al país sense dependre de les pluges, sobretot després d’estar més de 48 mesos amb precipitacions per sota de la mitjana.
La consellera Sílvia Paneque explica que la voluntat és que Catalunya «disposi d’una estratègia per no dependre de la pluja el més aviat possible». Així, es vol accelerar els canvis necessaris «per tenir un nou model de l’aigua a Catalunya sostenible, que no només tingui cura de preservar aquest recurs bàsic, sinó que també sigui capaç de generar aigua».
Segons Paneque, «passem de l’escassetat i l’esperança de la pluviometria a la seguretat hídrica a Catalunya, i d’un model lineal a un de circular». «La valoració global d’aquestes inversions se situa en els 2.000 milions d’euros en l’horitzó 2040», ha detallat la consellera. «Hi havia 1.000 milions d’euros previstos i, per tant, doblem les inversions previstes fins el 2040, que és quan es preveu la finalització de tot allò que es recull en aquest acord de Govern».
L’objectiu és impulsar diverses actuacions del cicle de l’aigua. La nova estratègia de la gestió de l’aigua farà possible la creació d’un model que produeixi nova aigua, però que també permeti la millora dels ecosistemes aquàtics a partir de la millora del sanejament i la intensificació del controls de l’aigua, entre d’altres.
Per això s’han accelerat tots els tràmits de les grans infraestructures previstes per a la reutilització i dessalinització, impulsar els projectes que ja estan en estudi i dissenyar nous projectes i normatives que han de facilitar la dessalinització, la reutilització, però també l’estalvi i l’eficiència. Totes les mesures es preveuen dins d’un full transversal i que implicarà totes les administracions, el teixit empresarial, agrícola i social.
L’acord inclou un encàrrec al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica d’un nou full de ruta i l’impuls d’una llei de transició hídrica que permeti assolir un nou model de gestió de l’aigua. Aquest
s’ha de basar en la prevenció de l’ús, la circularitat, la innovació tecnològica, la resiliència de les xarxes, la dotació de les infraestructures necessàries, la gestió dels boscos o l’aprofitament dels aqüífers subterranis com sistemes d’emmagatzematge complementaris. També es desenvolupen infraestructures estratègiques per incrementar els recursos hídrics, com ara la rehabilitació de la Planta de Tractament del Ter, l’ampliació i millora de la Planta de Tractament del Llobregat, el desdoblament de l’artèria PTT-EDT II Tram IV o les dessalinitzadores de la Tordera II, el Foix i Costa Brava Nord. També contempla altres actuacions com la millora de la connectivitat de les xarxes d’abastament, actuacions per generar un nou recurs d’aigua o guanyar eficiència en les infraestructures de regadiu. Inclou convocatòries d’ajuts als ens locals per a nous tractaments de regeneració, canonades de distribució o infraestructures. Preveu adaptar els sistemes de sanejament per possibilitar la reutilització i protegir les aigües freàtiques i de la pluja de la contaminació d’aigües residuals.
Una tercera dessalinitzadora Una de les actuacions previstes en aquest full de ruta és la construcció d’una nova dessalinitzadora en l’àmbit de la Costa Brava Nord, amb l’objectiu de reduir el dèficit hídric en la
zona de l’Alt Empordà. La planta serviria per a incrementar la disponibilitat d’aigua en una zona que depèn de l’embassament de Darnius Boadella i de l’aqüífer del Fluvià-Muga.
A més d’aquesta nova actuació, el Govern ha acordat accelerar la tramitació per a construir les dues actuacions de dessalinització ja previstes: l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (que passarà dels 20 als 80 hm3 de capacitat de producció) i la nova dessalinitzadora del Foix, amb una capacitat de fins a 30 hm3. En aquest sentit, el Govern demanarà al govern espanyol l’acceleració dels acords per a la construcció d’aquestes dues plantes, un cop les dues inversions ja es van aprovar per part del Consell de Ministres el 9 d’abril passat. L’avaluació ambiental de la dessalinitzadora de Foix ha passat a ser urgent, situada al terme municipal de Cubelles, i arribar a un acord perquè Acuamed iniciï la tramitació. Aquesta planta tindrà una capacitat de 30 hm3/ any. El projecte bàsic està finalitzat, es disposa de tots els informes sectorials i s’estan responent a les al·legacions com a pas previ a l’elaboració de la
Declaració d’impacte ambiental. Aquesta dessalinitzadora preveu una inversió de 223 milions d’euros.
Millores en els tractaments de potabilització
La nova dessalinitzadora del Foix s’ha convertit en una infraestructura d’execució urgent
Es contemplen nous ajuts als ens locals per a la construcció de tractaments de regeneració
A més de la construcció de noves infraestructures per a disposar de més aigua, el Govern vol accelerar actuacions per a millorar el funcionament i modernitzar les estacions de potabilització en l’àmbit metropolità. Una d’elles és la millora de les obres de rehabilitació de la planta potabilitzadora del Ter, adjudicades per 102 milions d’euros. El projecte preveu construir un nou dipòsit i una estació de bombament, així com la posada en marxa d’una unitat de desinfecció per ozonització i una nova instal·lació de desinfecció amb hipoclorit sòdic. També es preveu la rehabilitació dels filtres de sorra existents i la disposició de filtres de carbó actiu en gra. La segona actuació en aquest àmbit que està prevista és la d’accelerar les actuacions per a millorar la planta potabilitzadora d’Abrera. Aquesta actuació, dividida en dues fases, preveu ampliar i millorar el tractament de
la planta i l’ampliació de les installacions d’electrodiàlisi reversible. També es vol accelerar l’ampliació del tractament d’osmosi inversa de la potabilitzadora de Sant Joan Despí per millorar la qualitat de l’aigua.
A més de les millores en les plantes de potabilització, també es vol potenciar l’increment de l’eficiència de les conduccions d’ATL, que actualment és del 98%.
Impuls a l’aigua regenerada Amb l’objectiu de recuperar tota l’aigua i consolidar l’ús d’aigua regenerada, en el cas del Llobregat es preveu l’execució d’una conducció pel trasllat de cabals d’aigua residual des de l’àmbit del Besòs cap a la depuradora del Prat de Llobregat, per permetre un funcionament a màxima capacitat de les instal·lacions actuals de regeneració i impulsió (amb un cabal d’entre 250 i 500 l/s). Aquesta mesura estaria en servei abans del 2027 i incrementaria la producció d’aigua regenerada. Ja en l’horitzó del 2033 es preveu que estigui en funcionant l’Estació de Regeneració d’Aigua del Besòs, que permetrà regenerar l’aigua en la mateixa conca del Besòs i dotar així de més recurs a les potabilitzadores d’aquest àmbit. També s’avancen la construcció dels tractaments de regeneració de l’EDAR de Mataró i de l’EDAR de Figueres, que permetran disposar, per una banda, de més aigua per a la recàrrega dels aqüífers i, per l’altra, major recurs per a usos agrícoles.
Major suport al món local Finalment, es contemplen nous ajuts als ens locals per a la construcció de tractaments de regeneració, canonades de distribució i infraestructures necessàries, sens perjudici de les inversions en obres i actuacions urgents que puguin sorgir. El Govern habilitarà les partides pressupostàries i els recursos suficients per a efectuar les despeses i inversions. A més de tot això, també es vol millorar l’estat del medi hídric amb punts de control, telecomandaments i comptadors, intensificar la intervenció d’usos i abocaments i intensificar el control de la qualitat de l’aigua. També es potenciarà la millora de la gestió dels boscos per a millorar l’escorrentiu de l’aigua, la protecció de les aigües freàtiques, l’impuls de l’estalvi d’aigua i la reutilització de les aigües grises als habitatges.
DESCARBONITZACIÓ
Port Tarragona té instal·lats 3,4 MW d’energia solar i pròximament en sumarà 5,3 MW més
Redacció
Descarbonitzar l’entorn portuari i guanyar autonomia energètica. Aquest és el doble objectiu que persegueix Port Tarragona. Són diverses les línies d’acció que està seguint per aconseguir-ho. Una de les més destacades és l’aposta per l’energia solar fotovoltaica. Actualment, el port, incloent-hi l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) i les empreses concessionàries, té una potència instal·lada en plaques solars de 3,4 MW. Ara bé, diversos projectes en marxa sumaran 5,3 MW nous de fotovoltaica, fent importants passes cap a la reducció d’emis-
sions derivades dels consums elèctrics en l’entorn portuari.
L’Autoritat Portuària fa temps que està apostant avançar en matèria d’autosuficiència energètica. Tant és així que les cobertes de diversos edificis administratius, culturals i de serveis de l’Autoritat Portuària han esdevingut un petit pol de generació d’energia neta. Concretament, hi ha instal·lacions fotovoltaiques al Refugi 1 i 2 del Moll de Costa, a l’edifici administratiu de l’APT, a l’edifici del Club de Rem, al Punt de Control Fronterer, a la seu de l’Agència Tributària, al Centre d’Acreditacions, a les pèrgoles de l’aparcament de la terminal de creuers i a l’edifici de la
Policia Portuària. Totes aquestes instal·lacions produeixen 0,7 MW d’energia renovable. Ara bé, l’Autoritat Portuària no s’atura aquí.
Actualment, s’estan fent els projectes de les instal·lacions fotovoltaiques per a les cobertes dels Tinglados 1, 2, 3 i 4 (320 kWh) i de l’Edifici d’Entitats del Moll de Costa (15kWh). A més, s’està duent a terme l’estudi previ per a instal·lar plaques a l’aparcament de vehicles adjunt a l’edifici administratiu (200 kWh) i en tres naus del moll de Castella (600 kWh). Amb totes aquestes instal·lacions, se sumarien 1,2 MW més, de manera que la producció total d’energia neta de l’Autoritat Portuària
s’aproparia als 2 MW.
Els esforços del Port per a promoure un mix energètic verd es complementen amb l’aposta que està duent a terme la resta de la comunitat portuària per a implementar installacions fotovoltaiques. A hores
El Port vol reduir emissions i guanyar autonomia energètica amb la fotovoltaica
d’ara, les empreses concessionàries tenen installada una potència de fotovoltaica de 2,7 MW. Així mateix, estan projectades noves instal·lacions que sumarien 4,1 MW més. Aquestes xifres, però, només són l’inici. I és que el re-
cinte portuari podria arribar a produir 79,34 MW, sumant les cobertes dels futurs espais de la ZAL, la campa de vehicles i totes les naus. Perquè això sigui una realitat, cal un treball braç a braç amb el conjunt de la comunitat portuària; un treball que l’Autoritat Portuària està liderant amb la meta de fer del Port Tarragona un port verd i descarbonitzat.
gestió dels recursos
La manca de recursos hídrics subterranis i superficials ha obligat Comaigua a plantejar un canvi en l’explotació de les fonts d’aigua disponibles amb la finalitat de mitigar els efectes de la falta de pluges i aportar solucions a l’empitjorament de la qualitat de les aigües
Redacció
L’estat hidrològic del Baix Camp és divers, en estar format per tres unitats d’explotació diferents, segons el Pla de Sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua. La unitat d’explotació més nombrosa en població abastida correspon als municipis connectats al Consorci d’Aigües de Tarragona, que en l’episodi de sequera que ha afectat les conques internes de Catalunya durant els darrers tres anys pràcticament no ha experimentat cap tipus de restricció. No ha estat el cas de les unitats d’explotació de Prades-Llaberia i Riudecanyes, que es trobaven, respectivament, en estat d’alerta I i d’emergència fins el dia 18 de març, quan van passar a normalitat i pre-alerta gràcies als darrers episodis de pluges.
Aquesta manca de recursos subterranis i superficials ha obligat Comaigua, companyia mixta comarcal del Baix Camp per a la gestió del cicle de l’aigua, a plantejar un canvi en l’explotació de les fonts d’aigua disponibles, amb la finalitat de mitigar els efectes de la falta de pluges dels darrers anys i aportar solucions a l’empitjorament de la qualitat de les aigües. En aquest sentit, són moltes les línies de subvencions derivades de l’emergència climàtica experimentada per Catalunya des del 2021 i posades tant a la disposició de les administracions locals com de les entitats gestores dels serveis d’abastament d’aigua.
Aquestes línies estan adreçades a actuacions de millora dels tractaments per solucionar problemes de qualitat i a la recuperació o construcció de noves captacions, i també s’ha fet una forta aposta per la digitalització del cicle integral de l’aigua, com a eina per millorar l’eficiència de les xarxes i disminuir l’aigua no registrada, que és aquella aigua no comptabilitzada per pèrdues reals (fuites) o aparents (subcomptatge, frau, etc.).
Les aliances, element clau en la millora dels abastaments Comaigua ha col·laborat amb els ajuntaments de Riudecols, Alforja i les Borges del Camp en la recuperació de recursos subterranis i en la recerca de nous, gràcies a diverses línies de finançament que han estat complementades amb recursos econòmics propis. Concretament, Alforja ha dotat l’abastament de dos pous de nova construcció des del 2023, unes infraestructures que han permès gairebé limitar a zero el transport d’aigua en cisternes iniciat a l’estiu del 2022. Les Borges del Camp va dur a terme una modificació estructural del pou principal del municipi, cosa que li ha permès recuperar 10 metres cúbics per hora i, així, garantir el subministrament d’aigua. El tractament amb resines instal·lat a la seva planta potabilitzadora ha permès mantenir la qualitat de l’aigua subministrada. Riudecols també ha recuperat una captació en el 2024, el pou Mirador, alhora que ha dut a ter-
me la neteja de la Mina Canalots per millorar-ne l’eficiència. Aquestes actuacions han permès disminuir radicalment el volum d’aigua transportat en cisternes des del 2023. Properament, Cambrils, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, i Les Borges del Camp portaran a terme diverses obres de recuperació de captacions —sis en total—, amb el suport de les subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament tècnic de Comaigua. Aquest conjunt d’actuacions augmentaran l’aportació d’aigua subterrània en 1 hectòmetre cúbic anual.
La situació d’emergència del pantà de Riudecanyes va portar l’Ajuntament i Comaigua a una gestió diària i colze a colze per intentar mantenir la qualitat de l’aigua a nivells òptims, millorar-ne el tractament i buscar alternatives al recurs actual. Des del 2023, el tractament ha evolucionat amb un tanc de coagulació i un sistema de filtració amb sorra més pirolusita optimitzat amb carbó actiu. Prèviament, en el pretractament s’ha afegit una oxidació mitjançant dosificació de diòxid de clor, per disminuir els trihalometans. A principis de març, s’ha llogat provisionalment una planta d’osmosi inversa amb l’objectiu d’eliminar l’aportació d’aigua amb cisternes, mentre no es resol una subvenció per canviar el tractament aplicat a l’aigua procedent del pantà de Riudecanyes. D’altra banda, l’any 2023 els municipis gestionats per Comaigua van
acordar optar a un Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), de digitalització del cicle de l’aigua. La proposta és conjunta i agrupa els 12 municipis en modalitat de gestió integral del cicle de l’aigua. El projecte TEVA (Transformació, Eficiència i Valorització de l’Aigua), a la comarca del Baix Camp, opta a la tercera convocatòria del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), amb un finançament de 5 milions d’euros.
Objectius de TEVA, un projecte transformador TEVA cerca, en primer lloc, la millora de l’eficiència de les xarxes d’aigua i de clavegueram a través de la digitalització del cicle integral de l’aigua. Els objectius principals són la reducció de l’aigua no registrada i l’aprofitament dels recursos disponibles, així com la millora del coneixement de les xarxes de clavegueram i les possibles afectacions d’abocaments al medi. Aquest projecte suposaria una oportunitat única per disposar d’un arxiu documental per planificar les actuacions i inversions estratègiques futures (redacció de plans municipals d’emergència per sequera, plans de vigilància sanitària i qualitat de l’aigua, plans integrals de gestió dels sistemes de sanejament, plans d’aigua regenerada i plans de protecció civil contra inundacions).
En conjunt, amb la totalitat de les subvencions obtingudes i l’eventual
concessió del PERTE, Comaigua podrà ampliar, fins al 65% de mitjana, el parc de comptadors dotats amb el sistema de telemesura i tenir la totalitat de les xarxes controlades en sectors hidràulics per analitzar les pèrdues detalladament. Es preveu, així, una millora de l’aigua no registrada del 2,2 %, el que suposarà un estalvi d’aigua de 188.000 metres cúbics anuals. També es durà a terme la modelització hidràulica de les principals xarxes de clavegueram, per donar compliment a l’actualització del Reglament del Domini Públic Hidràulic (RD 665/2023) i limitar els abocaments al medi receptor. Malgrat que el projecte inicial no va ser escollit en la convocatòria del 2023, el grau de maduresa i la bona puntuació obtinguda van motivar Comaigua a presentar-se a la tercera convocatòria, que es troba pendent de resolució per part del MITECO.
Totes les inversions que s’han plantejat en cadascun dels municipis resulten imprescindibles per adaptar els abastaments al canvi climàtic. La gestió dels darrers anys ha posat de manifest una clara necessitat d’apostar per la transformació digital dels serveis del cicle de l’aigua, cosa que a Comaigua hem fet i que, amb l’impuls del PERTE, podrem accelerar, i, en conseqüència, podrem democratitzar l’accés a la tecnologia a municipis mitjans i petits, de manera que reforçarem la cohesió social i territorial entre les diferents entitats municipals i Comaigua.
QUALITAT HÍDRICA
El Consorci d’Aigües de Tarragona analitza més 61.000 paràmetres a l’any per garantir la qualitat de l’aigua
El laboratori del CAT, LQAIGUA, gestiona anualment més de 2.300 mostres d’aigua. Amb aquestes, l’any passat es van poder analitzar més de 61.400 paràmetres. Així, el nombre d’elements paramètrics examinats ha augmentat, assolint un nou màxim històric, el qual prova el compromís de l’ens amb la seguretat i la qualitat de l’aigua que serveix als seus consorciats. Aquestes xifres ofereixen una mitjana de gaire-
bé 170 resultats analítics diaris, que certifiquen la salubritat de l’aigua que raja per les aixetes de més del 85% de la població del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Això són més de 170 raons al dia per confiar en l’aigua que arriba a les llars del nostre territori.
En el Dia Mundial de l’Aigua, cal recordar que l’aigua servida pel Consorci s’ha certificat com a apta per al consum humà ininterrompudament els 365 dies de l’any. L’increment de pluges a la conca de l’Ebre ha pro-
piciat que durant el 2024 i el primer trimestre del 2025 la qualitat natural de l’aigua del riu hagi millorat respecte al 2023, quan la sequera va alterar notablement les propietats d’aquesta. Aquest fet, sumat a la constant actualització i millora dels processos de potabilització que du a terme el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) a les seves instal·lacions de l’Ampolla, propicia que l’aigua subministrada als 69 municipis i 27 indústries consorciades sigui d’òptima qualitat. Tant és així que l’ens disposa de la certificació
ISO 22000, relativa a la innocuïtat alimentària, considerant l’aigua com a producte alimentari.
El CAT manté una estricta i exhaustiva vigilància sobre la composició de l’aigua, tant abans com després del tractament de potabilització. Tanmateix, el Consorci adopta la millor tecnologia disponible per garantir l’òptima qualitat del subministrament, ampliant progressivament l’equipament que permet analitzar un recurs tan vital per al dia a dia de tota la població com és l’aigua potable.
Subministrar aigua amb garanties sanitàries obliga a analitzar i controlar tots els paràmetres de qualitat les 24 hores, els 7 dies de la setmana, 365 dies a l’any, ininterrompudament. Una tasca que forma part de l’ADN del CAT. Tant és així que els resultats més representatius s’actualitzen diàriament a l’apartat La teva aigua del portal web del CAT.
Recorda: l’aigua de l’aixeta és sinònim de garantia de qualitat, seguretat, sostenibilitat i, en definitiva, de salut!
PATRIMONI HÍDRIC
L’experiència vol donar a conèixer aquesta infraestructura que data de 1798
D.P.
L’Empresa Municipal
Mixta d’Aigües de Tarra gona (Ematsa), la Bibli oteca Hemeroteca Municipal (BHMT) i l‘Institut Català d’Ar queologia Clàssica (ICAC) or ganitzen la sortida ‘Caminant sobre la Mina de l’Arquebis be’ de cara a demà dissabte, 22 de març, al matí. La proposta neix amb un rerefons de caire històric i cultural i té per objec tiu donar a conèixer diversos aspectes del patrimoni hídric i de la gestió de l’aigua a la ciutat en el marc del Dia Mundial de l’Aigua que se celebra aquest mateix dissabte.
El recorregut de la cami nada oferirà un recorregut per la Mina de l’Arquebisbe,
una infraestructura hidràu lica que va abastir a la ciutat des de finals del segle XVIII i recorda la fita del 2 de desem bre de 1798, quan es va posar en marxa i l’aigua va tornar a brollar de les fonts de Tar ragona, algunes d’elles fetes construir expressament per a commemorar aquell esdeve niment. Els artífexs de la re cuperació de la mina van ser els arquebisbes Joaquín de Santiyán i Francesc Armanyà, que van retornar a la ciutat la portada d’aigües des de la cap tació de Puigpelat.
Els participants podran gau dir d’un recorregut de caire cir cular, durant el qual es podran resseguir els vestigis de la mina romana al voltant de Sant Pere i Sant Pau i la Part Alta. De fet,
per tal de poder conèixer la his tòria d’aquest minat i les seves característiques, la ruta estarà guiada per Jordi López, inves tigador de l’ICAC. La Mina de l’Arquebisbe és un espai histò ric reconegut com Bé Cultural d’Interès Local i Ematsa s’en carrega de man tenir amb un pla especial que in clou mesures de protecció, millo res de la infraes tructura i difusió a la ciutadania. Durant el camí es visitaran les fites, respiralls i pous de regis tre, així com també les instal· lacions d’Ematsa i l’espai El camí de l’aigua, situat dins d’un antic dipòsit museïtzat,
La mina va abastir la ciutat des de finals del segle XVIII i aprofita part de l’antiga mina romana
així com l’interior del dipòsit d’aigua de l’Oliva. La camina da acabarà recorrent, ja dins el nucli urbà, l’antiga entrada de la mina romana, la torre de les aigües i les quatre fonts que va fer construir l’arquebisbe Ar manyà i que encara es conser ven a la Part Alta a la plaça Sant Joan, plaça de les Cols i plaça Sant Antoni. L’itinerari és d’uns 5 quilòme tres, la durada prevista és de 3:30 hores i és re comanable portar calçat i roba còmodes. L’activitat és gratuïta amb inscripció prèvia (bhmt@ tarragona.cat) i té un afora ment de 50 places.
Redacció
Estàs pensant a dedi car te professional ment al món de pai satgisme, el medi rural, la jardineria, el medi natural, l’educació o la salut ambien tal o la prevenció de riscos? El dia 10 de maig podràs infor mar te personalment a les jornades de portes obertes a les instal·lacions de cen tre. Concretament, el centre educatiu ofereix un total de cinc cicles de grau superior, dos d’ells en horari de tarda, i tres cicles de grau mitjà. Aquesta aposta organitza tiva del centre permet que aquells estudiants que així ho vulguin, puguin compa ginar estudis i treball sense incompatibilitats horàries. Els cicles formatius de grau superior que es duen a terme són el de Gestió fores tal i del medi natural, Paisat gisme i medi rural i el d’Edu
cació i Control Ambiental als matins, el de Prevenció de riscos professionals i Quí mica i Salut Ambiental a les tardes. Els cicles formatius de grau mitjà que es duen a terme són Aprofitament i conservació del medi na tural, Jardineria i floristeria i Producció agroecològica, tots ells als matins. Els cicles que s’imparteixen tenen un índex d’inserció laboral molt elevat i que són mol tes les empreses del territori que cerquen professionals d’aquests perfils.
L’Institut d’Horticultura de Reus no només es carac teritza per la seva especia lització formativa sinó que també ho fa per la seva apos ta per la innovació, partici pant en nombrosos progra mes que la fomenten dins l’entorn educatiu i ofereixen als alumnes la possibilitat de fer una estada en un país europeu amb un Erasmus+.
~ CONTINGUT RECOMANAT ~
QUALITAT HÍDRICA
La ciutat guanyarà més de 250.000 m3 anuals d’aigua per a ús de boca
Aigües de Reus ha posat en marxa la planta de potabilització que ha de fer fer possible la injecció d’aigua de la mina del barri For tuny a la xarxa d’abastament de la ciutat. Paral·lelament, han començat les obres d’instal· lació d’una xarxa de distribu ció d’aigua no potable –també procedent de la mina del barri Fortuny– que permetrà el reg del Parc del Capellans, de la zona del camí del Riudoms i de la zona enjardinada de les pis cines municipals, que també s’ompliran amb aquesta aigua. En conjunt, el projecte per metrà guanyar anualment més de 250.000m3 (en els anys hí dricament “normals”, sense sequera) per a ús de boca amb totes les garanties sanitàries, i la recuperació d’altres 80.000m3 d’aigua no potable. El volum d’aigua potable recuperada equival al consum d’uns 7.000 persones al dia; i el d’aigua no potable recuperada, de 2.000.
El volum total d‘aigua recu perada equival a abastir unes 9.000 persones al dia, vora el 8% de la població de Reus. El pressupost total dels treballs ascendeixen a vora 500.000 euros (IVA no inclòs), dels quals una bona part han estat sub vencionats per l’Agència Cata lana de l’Aigua (ACA). Les actuacions culminen el projecte de recuperació de la mina del barri Fortuny, ideat seguint els principis d’economia circular, un model que persegueix una transformació econòmica d’envergadura mitjançant l’eco-disseny, l’aprofitament dels recursos amb el mínim consum, les mesures per afavorir la reutilització i una aposta per la investigació, la innovació i el desenvolupament.
Més enllà que la ciutat gua nyi aigua per al subministra ment de boca i altres usos quo tidians, la nova xarxa permetrà el reg amb aigua no potable del Parc del Lliscament, del Parc del Capellans, de la zona del
camí del Riudoms i de la zona enjardinada de les piscines mu nicipals.
La nova xarxa també per metrà omplir les piscines amb aigua no apta per a ús de boca però que sí té la qualitat sanità ria adient per al bany, així com el reompliment de l’aigua que es perd en l’evapo ració i en el rentat dels filtres. A més, l’aigua obtinguda en el buidat de les piscines tam bé pot utilitzar se per a la recàrre ga de l’aqüífer del minat i que no s’aboqui a la claveguera. Es preveu que l’ompliment de les piscines amb aquesta aigua ja es podrà dur a terme de cara a la temporada de bany de l’estiu d’enguany.
L’actuació s’ha fet amb principis d’economia circular: màxim aprofitament i mínim consum
La nova xarxa també permetrà regar i omplir les piscines amb aigua no apta per a ús de boca
D’altra banda, la recuperació de l’aigua no potable del minat
s’ha dissenyat de manera que pot ser gairebé del tot autosu ficient des d’un punt de vista energètic, ja que la instal·lació de plaques solars que s’hi fa aportaran la major part de l’energia necessària per al seu funcionament. Finalment, la xarxa compta amb un dipòsit que recull l’aigua de pluja a les pis tes (bowls) del parc del Llisca ment, situat a to car de les piscines municipals, i on s’emmagatzema en un dipòsit per al seu ús. Pel que fa a la potabilitzado ra que entra en servei, es tracta d’una planta de tractament mit jançant osmosi inversa, una tècnica que permet l’eliminació amb totes les garanties dels ni trats que, en aquests moments, presenta de l’aigua de la mina.
ESPAIS NATURALS
El pla preveu instal·lar des de caixes niu, a càmeres de fototrampeig i endoscòpiques o enregistradors acústics
El projecte de renaturalització de l’entorn urbà i periurbà de la ciutat de Reus, conegut com RENATUReus, serà objecte d’una monitorització especial per part de l’Ajuntament de la ciutat, que en mesurarà l’impacte a través d’un seguiment científic de diversos indicadors de biodiversitat. Aquests indicadors sotmesos a estudi han de permetre avaluar la contribució de les diferents actuacions del projecte a promoure la renaturalizació i resiliència urbana.
El projecte RENATUReus, de renaturalització i resiliència de la ciutat, compta al suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.
Concretament, l’Ajuntament reusenc vol fer el seguiment de la biodiversitat urbana i mesurar els indicadors de biodiversitat com ara el control sobre espècies exòtiques invasores de fauna i flora; el número
d’hàbitats de interès del municipi amb pla de gestió adequat o el número d’espècies amenaçades del municipi amb pla de conservació. A través del projecte també es controlarà la diversitat d’espècies de fauna que es puguin localitzar en espais renaturalizats, així com la diversitat d’espècies de fauna en espais naturalizats. En aquesta línia també es vol conèixer la riquesa d’espècies de grups de fauna específics, les poblacions d’aus comunes o la cria o nidificació d’una especie indicadora. Finalment, també es vol fer un seguiment dels
refugis de fauna instal·lats i de la taxa d’ús que puguin tenir.
Per tal d’augmentar la biodiversitat, s’està buscant una l’empresa adjudicatària que redacti plans de gestió o protocols d’actuació per eliminar especies invasores i po-
Es volen controlar les espècies invasores i potenciar aquelles que estiguin en declivi
tenciar aquelles especies en declivi o que aportin una millora en la biodiversitat urbana. El projecte preveu el subministrament del material per a l’estudi, el seguiment i la conservació d’ocells, ratpenats, mamifers i macroinvertebrats,
amb l’objectiu d’augmentar quantitativament i qualitativament els resultats dels indicadors de biodiversitat.
El material que s’instal·larà va des de caixes niu, càmeres de fototrampeig i endoscòpiques, enregistradors acústics, termohigrometres, salabres, entre altres. El contracte té un pressupost de licitació de 39.581,33 euros.
ARedacció
quest any, el Dia Mundial de l’Aigua posa el focus en la preservació dels glaciars, uns recursos hídrics vitals que s’estan reduint acceleradament a causa de l’escalfament global. Aquesta situació demana una resposta urgent i coordinada de la comunitat internacional per implementar mesures efectives de reducció d’emissions.
A escala local, la contribució de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona es materialitza en la transició cap a una economia circular, que inclou tres eixos principals: el desenvolupament de les energies renovables, la millora de l’eficiència energètica i l’optimització en la gestió dels residus. En aquest context, Ematsa, mitjançant el pla estratègic VIA2030, està impulsant la seva transformació cap a una gestió del cicle urbà de l’aigua més sostenible i eficient. L’empresa ha demostrat el seu compromís ambiental amb accions concretes per reduir la seva petjada de carboni i minimitzar les emissions d’efecte hivernacle.
Energia renovable La companyia d’aigües ha millorat la seva eficiència energètica en tots
els procesos. Així, durant el 2024, l’abastament i el control de qualitat han reduït un 10% el consum d’energia respecte el 2023 i, al mateix temps, han augmentat un 20%
conscienciació
l’autoproducció d’electricitat amb energia fotovoltaica i hidràulica. La producció d’energia renovable ja se situa en el 20%, el 80% restant és energia comprada amb certificació
‘La mar comença aquí’, la campanya per reduir els residus marins
ACN
Unes plaques rodones metàl·liques enganxades al costat dels embornals dels carrers recorden que és aquest el punt per on moltes deixalles i residus urbans acaben al mar i el contaminen greument. Així es visualitza a l’espai públic la ini-
ciativa ‘La mar comença aquí’, que el parc natural del Delta de l’Ebre ha iniciat en escoles i instituts dels municipis que formen part de l’espai natural. Volen conscienciar, sobretot als més joves, que els inodors o els col·lectors d’aigües pluvials no es poden utilitzar com a papereres que aboquen, en última instància, a la costa i
les platges. La iniciativa, que forma part de la campanya #perundeltanet, es traslladarà a diferents centres educatius del Delta. Els alumnes de quart d’ESO de l’institut escola Agustí Barberà d’Amposta han participat aquest dijous a la tarda en l’acció després d’una sessió formativa amb educadors ambientals del parc natural.
d’origen renovable.
Pel que fa a depuració, el procés amb un consum energètic més elevat, en els darrers dos anys ha iniciat el desplegament d’instal·lacions
d’energia renovable per a l’autoconsum i ha passat de produir 7,7 MWh l’any 2023 a produir-ne 667 MWh el 2024. Les estacions de depuració d’aigües residuals, compten amb plaques fotovoltaiques i una planta de biogàs que han permès assolir aquestes dades. Al mateix temps, la companyia ha optimitzat els seus equips, principalment els que actuen sobre el reactor biològic encarregat de la depuració, i han aconseguit reduir el consum prop d’un 17%, passant dels 4,2 GWh del 2023 als 3,5 GWh de l’any passat.
Eficiència del servei La transformació digital en la gestió del cicle urbà de l’aigua és un dels pilars en la lluita contra el canvi climàtic. Aconseguir processos més eficients es tradueix en una reducció dels recursos necessaris per dur-los a terme. Així, el control en continu del cicle de l’aigua ha permès que la xarxa d’abastament hagi assolit un rendiment hidràulic del 87% de durant el 2024. A més, durant aquest darrer any, s’han afegit 110 nous sensors al sistema de control per detectar fuites, als quals s’han incorporat eines d’anàlisi d’intel·ligència artificial per detectar patrons anòmals que facilitin la detecció de fraus.
CONSERVACIÓ D’ESPAIS NATURALS
La iniciativa vol conscienciar sobre l’impacte de la contaminació en la biodiversitat i fomentar canvi d’hàbits
Sis municipis ebrencs van acollir el passat cap de setmana una jornada de neteja simultània d’espais naturals i periurbans del Parc
Natural del Delta de l’Ebre. L’activitat s’inclou en la campanya ‘Per un Delta Net’, que enguany compleix deu anys amb el suport de voluntaris. A la zona del Garxal, a Deltebre, la vintena de participants han omplert sacs principalment amb plàstics i deixalles. Segons la tècnica d’ús públic del Parc Natural del delta de l’Ebre, Cla-
k Tribuna
Joan Maria
Sardà i Padrell
Alcalde de la Pobla de Mafumet
ra Franch, la iniciativa pretén conscienciar la població sobre l’impacte de la contaminació en la biodiversitat i alhora fomentar canvi d’hàbits de consum de la ciutadania. L’acció la impulsa el Parc Natural del Delta de l’Ebre, l’associació de voluntaris del parc, el COPATE i els ajuntaments. Equipats amb sacs de ràfia i guants, una vintena de voluntaris s’han arremangat aquest diumenge per retirar residus a l’espai del Garxal, a Deltebre, durant un parell d’hores. Després de rebre les indicacions pertinents, els participants
As’han escampat per la sorra per pentinar la zona a la recerca de deixalles. La mar de fons dels últims dies ha propiciat la troballa de plàstics, l’element més present en aquesta zona. Segons la tècnica d’ús públic del Parc Natural del Delta de l’Ebre Clara Franch, de la tona i mitja de brossa retirada en l’anterior campanya, el 80% eren plàstics.
Alguns dels participants en l’activitat s’estrenaven, com és el cas de la Carmen Soler, qui fa pocs mesos que viu a Riumar. «Volem un Delta net, jo la primera, i més si visc aquí,
vui en dia no s’entén cap activitat econòmica o social que no contempli la sostenibilitat, la circularitat o la protecció del medi ambient entre els seus eixos prioritaris. Lògicament, resulta imprescindible aconseguir un equilibri entre productivitat, benefici i sostenibilitat perquè, a més, cal garantir que les activitats que com a societat duem a terme avui no tindran una repercussió negativa en els habitants i els recursos del futur.
Sortosament, aquesta conscienciació a favor del medi ambient ha crescut molt en els darrers anys i la tendència continua. Amb tot i malgrat els progressos
m’agradaria que tots respectéssim la natura i que no hi hagués brossa que no cal tenir-la pel mig», ha remarcat. Altres, com en Francesc Sans, és un dels incombustibles que ha estat implicat en la iniciativa des dels seus inicis. «El temporal
Les escombraries extretes d’un any a l’altre són similars, no hi ha pràcticament millora
Glòria va fer un escampall brutal, vam arribar a trobar fins i tot neveres. Llavors vam fer una campanya bastant forta i ho vam deixar bastant net, però cada any s’ha de netejar. Cada cop que hi ha una mica de temporal, el litoral queda ple de plàstics», ha denunciat. La campanya compleix enguany una dècada. L’organització apunta que les escombraries extretes han estat similars d’un any a un altre. Així, doncs, les llaunes, els embolcalls fets de plàstics o els elements propis de l’activitat pesquera han estat els objectes més habituals que s’han mesclat entre les deixalles retirades.
assolits, queda molta feina per fer i molt per caminar. Un camí que hem de fer junts, ja que el medi ambient no és un ens estrany i aliè, sinó que tots els éssers vius en formem part indissociable.
Per això, perquè tots som medi, tenim com a societat el compromís i l’obligació de procurar i garantir un futur sostenible a les noves generacions i educar-les en aquesta conscienciació, cura i protecció del medi natural. En definitiva, conservar el planeta és l’única manera de garantir la subsistència de la pròpia vida.
A la Pobla som conscients d’aquesta situació i fa molts anys que treballem en aquesta línia. Avui
som un municipi més sostenible gràcies a mesures implantades en els darrers anys com són la instal·lació d’enllumenat públic de baix consum, la instal·lació de plaques solars i d’un punt doble de recàrrega per a vehicles elèctrics, la creació de noves zones verdes i facilitar la recollida de voluminosos, entre altres accions.
Ara bé, per molt que facin les administracions i les empreses, és imprescindible la col·laboració de la societat. Per això, des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar a tothom a contribuir i aportar el seu gra de sorra per poder aconseguir junts el canvi. Perquè, recordem-ho, tots som medi.
La intervenció tindrà una durada de cinc mesos i compta amb el finançament dels Fons Next Generation de la UE
D.Prats
La notícia d’aquesta setmana a Tarragona ha estat que el pròxim 24 de març arrencaran les obres d’enderroc de la plataforma de la platja del Miracle. Malgrat això, la veritable bona notícia per a la ciutat no és, en realitat, l’enderroc en si mateix, sinó tot el que comportarà recuperar aquesta franja de la façana marítima i la seva renaturalització en benefici de la ciutat.
De fet, la intervenció és una de les actuacions més importants, per no dir la més rellevant, del projecte TarragonaGreenBelt’26, que agafarà embranzida i el seu impuls definitiu gràcies a la recuperació del Miracle. L’objectiu del projecte és tornar a naturalitzar els espais urbans de l’Anella Verda de Tarragona, com ara el parc eco-històric del Pont del Diable, el Riu Clar o la platja Llarga, tot i que cap d’aquests té la transcendència (ni el pressupost) del Miracle. El conjunt del projecte Green Belt’26 té una dotació pressupostària total de 4,2 milions d’eurosen el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat pels Fons Next Generation de la Unió Europea, i compta amb el recolzament de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el conseller
de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, es mostraven especialment satisfets aquesta semana de poder iniciar l’enderroc durant una visita a la plataforma. Segons l’alcalde Viñuales, les obres, que tindran una durada màxima de cinc mesos, «han de suposar la transformació total d’aquest
La demolició és la primera fase de la intervenció i en la segona arribarà la restauració i renaturalització
espai. Estem vivint un fet històric que canviarà no només el paisatge i el perfil de la nostra ciutat sinó també els usos que se li donaran a la zona per part de la ciutadania».
El mateix dirigent municipal considera que «es tracta d’una inversió econòmica a favor del medi ambient mai feta fins ara
a Tarragona». L’espai recuperarà els seus hàbitats litorals, la seva biodiversitat i especialment esdevindrà un nou espai verd, natural, pel gaudi de la ciutadania. «Fem una aposta valenta i necessària per treu-
re un formigó que mai hagués hagut d’estar on està i que s’alinea amb les estratègies europees de lluita i adaptació al canvi climàtic. Si no actuem, perdrem la platja del Miracle. Així de clar», ha assegurat Ru-
bén Viñuales.
Aquesta estructura de formigó de 6.000 m2, 150 metres de longitud i 12.000 tones va ser construïda l’any 2001 després de tres anys d’obres. Fins a l’actualitat, solament es va donar un ús d’aparcament i la plataforma va ser clausurada l’any 2013. La demolició de la construcció és la primera fase de la intervenció. La segona fase comportarà la posterior restauració i renaturalització d’aquest espai. De fet, l’Ajuntament de Tarragona ja es troba elaborant en paral·lel a les obres de demolició el projecte de renaturalització de l’espai, amb subvenció de la Diputació de Tarragona i de la mà del Consell Municipal de Medi Ambient. Aquesta renaturalització, l’execució de la qual recau en la Direcció General de Costes de l’Estat, inclourà la retirada de fonaments, la recuperació del sistema dunar, la creació de zones verdes de transició i el disseny i millora d’itineraris de pas.
A partir del dia 24 es farà el tancament perimetral de la zona d’obres i començarà la retirada de tots els elements de mobiliari urbà, per seguir amb l’enderroc de la superestructura. Un cop feta la demolició d’est a oest i per fases, es desgranarà el formigó armat a fi de reduir la mida dels residus resultants. Finalment, un cop triturats i separats tots els elements enderrocats, seran transportats a una planta de tractament i s’espera que gairebé un 95% puguin ser revaloritzats.
El Green Belt’26 inclou accions de renaturalització incidiran directament sobre el territori a partir de l’execució de fins a 15 projectes de renaturalització i restauració ambiental. Entre tots aquests, cal destacar la llacuna de l’Anella Mediterrània, el parc de la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau, el parc del Mas Rosselló, el parc eco-històric del Pont del Diable, el Riu Clar, el Francolí, el Gaià, la platja de l’Arrabassada, la platja Llarga i, per descomptat, la platja del Miracle.
recursos marins
als quals s’enfronta l’oceà
L’augment de la temperatura, la sobrepesca o la contaminació amenacen la biodiversitat marina
L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) alerta que cal afrontar «de manera immediata» i «sense pausa» els reptes als quals s’enfronta l’oceà, com el canvi climàtic, la sobrepesca, l’augment del nivell del mar, la proliferació de meduses, l’acidificació de l’aigua o la contaminació per plàstics. Ho alerta en un informe divulgatiu sobre l’estat de l’oceà publicat aquest dimecres. «Ens trobem en un moment delicat per a la salut de l’oceà», apunta Valentí Sallarès, director de
l’ICM. Segons ell, l’augment sostingut de la temperatura, la contaminació o la sobrepesca estan posant en perill la biodiversitat marina. Davant d’aquest escenari, l’institut exigeix «accions immediates i sostingudes» que posin el focus en la ciència i la investigació. La pèrdua de biodiversitat marina, avisa l’informe, no només posa en risc la supervivència de moltes espècies, sinó que també desestabilitza el funcionament global dels ecosistemes marins, amb conseqüències “significatives” per al benestar humà, els mitjans de vida i les
economies que depenen de la salut de l’Oceà.
Malgrat la crisi greu de biodiversitat, indica el document, menys del 10% del mar Mediterrani està designat oficialment com a àrea marina protegida. D’aquest percentatge, les zones de prohibició total de pesca representen només el 0,04%, una proporció “clarament insuficient” per revertir la tendència actual.
D’acord amb l’informe, un dels majors reptes als quals s’enfronta l’oceà és l’augment de la temperatura de l’aigua. Un altre desafiament impor-
tant del mar català que constata l’informe divulgatiu és el que es coneix com a acidificació, és a dir, l’alteració de l’equilibri químic de l’aigua. Igual que
està passant en altres mars, en zones com la badia de Blanes o l’Estartit, on l’Institut té estacions de mostreig permanents, s’han registrat descensos «sig-
nificatius» del pH marí. Aquest fet pot tenir conseqüències adverses per a nombroses espècies marines.
En referència a la contaminació, l’informe exposa que els plàstics, d’ús quotidià, pareixen fins i tot als intestins i estómacs dels peixos i en tota mena d’animals, afectant la seva salut i, potencialment, la dels humans que els consumeixen. A Catalunya, s’indica, més del 60% dels residus marins són plàstics i que el 46% dels peixos que viuen en àrees properes a Barcelona presenten microplàstics a dins, definint la ciutat com un possible punt de concentració d’aquests residus. Això no només afecta la fauna marina, sinó que d’acord amb l’ICM també pot portar espècies no autòctones, agreujant els problemes ecològics locals, la qual cosa fa necessària l’adopció “urgent” de mesures de gestió específiques per solucionar el problema.
A més a més, el document també fa esment de l’impacte de la pesca sense control i al turisme costaner i marítim «excessiu», que suposa un altre factor de pressió important sobre els ecosistemes marins en moltes zones litorals.
GESTIÓ Dels recursos
La innovació i l’anticipació, claus per afrontar l’impacte de la crisi climàtica en el cicle de l’aigua
El canvi climàtic està afectant el cicle de l’aigua, alterant el seu equilibri global. Accelerar la transformació tecnològica i digital de les infraestructures és un eix prioritari d’Agbar per a una gestió resilient, sostenible i eficient
Redacció
Tot just entrada la primavera, el planeta celebra, aquest 22 de març, el Dia Mundial de l’Aigua. Per a la cita d’enguany, Nacions Unides posa el focus en la “conservació de les glaceres”, amb una crida per conscienciar sobre la gran evidència: la correlació entre les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el ritme de fosa de les grans masses de gel del planeta. El gel, la neu i les glaceres són elements greument perjudicats per l’avenç del canvi climàtic. L’escalfament global accelera un desgel de les glaceres que té repercussions no només ambientals, sinó també socials i econòmiques.
Ben a prop nostre, els Pirineus també es veuen impactats pel canvi climàtic. En les últimes dècades, l’augment de les temperatures ha accelerat la reducció de la neu i el retrocés de les glaceres pirinenques, com la de l’Aneto o la del massís del Besiberri, que han disminuït dràsticament en extensió i volum, cosa que ha afectat l’equilibri ecològic i els recursos hídrics.
Catalunya no és aliena a aquest fenomen global, i pateix una situació de sequera greu que ja dura més de tres anys. Tot i que el darrer episodi de pluges ha pal·liat temporalment la situació, els embassaments de les conques internes es troben al voltant del 45 % de la seva capacitat. Si examinem l’úl-
tima dècada, l’aigua emmagatzemada en aquesta època se situa, de mitjana, en el 65 %. El canvi climàtic afecta el cicle de l’aigua i n’altera l’equilibri global. Una realitat a la qual Agbar respon amb actuacions al voltant de quatre eixos prioritaris: la resiliència, la descarbonització, la circularitat i la digitalització.
Innovació per accelerar la transformació
En el marc dels plans de digitalització i sostenibilitat del cicle de l’aigua, Agbar està implementant solucions com el bessó digital de les xarxes de distribució, plataformes de monitoratge en temps real, robots per a la inspecció interna de canonades i drons amb càmeres tèrmiques per identificar pèrdues d’aigua i avaluar l’estat de les infraestructures des de l’aire.
La integració d’intel·ligència artificial i l’expansió de les xarxes de sensors permeten una gestió predictiva de les infraestructures, de manera que podem anticipar-nos a les incidències i, per tant, fer una gestió més sostenible i resilient de l’aigua potable.
En aquest sentit, els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), de digitalització del cicle de l’aigua, suposen una oportunitat única per a l’adaptació al canvi climàtic de les infraestructures del cicle de l’aigua dels municipis.
A-MEDI (Aigua Mediterrània Digital) és el PERTE que Agbar desenvolupa juntament amb els ajuntaments de Valls (Alt Camp); Sant Pere de Ribes, Sitges, Canyelles i Olivella (Garraf); i Castellet i la Gornal, Olesa de Bonesvalls i Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès). Un projecte transformador que preveu més d’un centenar d’actuacions valorades en més de 7 milions d’euros, i que té un finançament del 85 % provinent de fons europeus.
A-MEDI proposa digitalitzar la captació, la distribució, el consum i el drenatge urbà dels vuit municipis amb la implementació de solucions tecnològiques per a una gestió avançada del servei d’aigua i clavegueram. Softwares específics, plataformes i eines digitals que, mitjançant l’aplicació de la intel·ligència artificial, permeten obtenir informació en temps real de l’estat de les xarxes, amb l’objectiu d’afavorir el manteniment predictiu de les infraestructures hidràuliques i l’aplicació de mesures correctores a la xarxa de forma preventiva.
A-MEDI avança també amb el desplegament de la telemesura en el parc de comptadors d’aquests municipis. Una eina amb avantatges tant per als usuaris i usuàries del servei com per als ajuntaments i el gestor del servei, ja que possibilita tenir un control exhaustiu del consum d’aigua les 24 hores del dia i, per tant, la detecció immediata de possibles fuites i con-
sums anòmals. A més, aquest sistema permet una facturació exacta, sense lectures manuals o estimades. Així, una de les conseqüències que ja s’han pogut confirmar als municipis que ja disposen d’aquesta tecnologia és la reducció de les reclamacions en gairebé un 30 %. Però, a més, la telemesura és una eina fonamental en la reducció de l’aigua no registrada. De mitjana, aquest sistema permet millorar un 5 % l’eficiència de les xarxes d’aigua. Per tant, és un instrument fonamental en la preservació del recurs i en la reducció de la petjada hídrica.
Aquest conjunt d’actuacions millorarà el rendiment tècnic hidràulic (l’indicador que assenyala la diferència entre l’aigua subministrada i l’aigua que es registra en qualsevol dels comptadors instal·lats en els punts finals d’entrega d’aigua) de cada municipi en més de 10 punts de mitjana.
Solucions circulars per fomentar la neutralitat climàtica del cicle integral de l’aigua
L’autoproducció energètica per a la millora de la qualitat ambiental és una de les altres línies d’actuació d’Agbar que es recolzen en la innovació per minimitzar les emissions generades en els processos de tractament i accelerar la seva transició ecològica. La companyia impulsa la producció d’energia a les plantes depuradores
amb l’aplicació d’un model basat en l’economia circular, orientat a aconseguir un reaprofitament total dels residus.
En total, el 2024 Agbar va generar a Catalunya més de 14 milions de kWh d’energia elèctrica produïda amb fonts renovables, principalment, mitjançant la cogeneració amb biogàs de les depuradores i les instal·lacions solars fotovoltaiques. Amb aquestes actuacions de mitigació del canvi climàtic, el 2024 s’han evitat 3.656 tones de diòxid de carboni, l’equivalent a la capacitat d’absorció de 6.647 arbres mediterranis.
L’anticipació, factor determinant davant el desafiament climàtic Davant un escenari en què les conseqüències del canvi climàtic són una realitat amb clara manifestació en el nostre entorn més proper, com la virulència d’alguns episodis de DANA o la prolongació dels períodes de sequera, resulta determinant adoptar una visió a llarg termini i apostar fermament per la innovació. Agbar construeix estratègies que permeten avançar-se als esdeveniments, impulsant la digitalització, l’economia circular, la descarbonització i les aliances publicoprivades. Aquest enfocament és el que permet desenvolupar infraestructures resilients i sostenibles, amb capacitat d’anticipació davant episodis meteorològics extrems.
Medi ambient l Les jornades se centraran en projectes de mitigació dels efectes del canvi climàtic
Álvaro Rodríguez
La demarcació de Tarragona serà la seu de la Trobada Estatal del Pacte de les Alcaldies els dies 2, 3 i 4 d’abril. Aquesta és una iniciativa promoguda per l’Oficina del Pacte de la Unió Europea amb l’objectiu d’avançar en la mitigació i adaptació al canvi climàtic.
Tarragona ja va ser seu oficial fa uns anys i ara ha tornat
a ser escollida pel seu «treball insòlit» respecte a aquestes qüestions, tal com detalla Carme Ferrer, diputada delegada de Transició Ecològica de la Diputació de Tarragona. Es preveu que aquesta trobada compti amb la participació de més de 200 representants polítics del món local i supramunicipal de tot l’Estat espanyol.
Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, manté que «iniciatives com aquesta evidencien la necessitat de coordinar les diferents administracions per pal·liar els efectes del canvi climàtic». En aquest sentit, la presidenta ha destacat el suport econòmic de l’ens supramunicipal a projectes en aquesta línia. Entre ells, Llau-
radó destaca la xarxa de calor, que va permetre portar calderes de biomassa a diferents municipis de la demarcació.
Focalitzats en la mitigació Arran de les darreres inundacions, les jornades d’aquest any estaran centrades en projectes dedicats a la mitigació dels efectes del canvi climàtic. Prèviament, el focus s’havia
posat més en iniciatives de descarbonització, segons detalla Ferrer. Entre els ponents, es trobarà el Port de Tarragona per explicar els projectes que es duen a terme a tot el litoral tarragoní.
La major part del programa se celebrarà a l’Auditori Diputació, que acollirà ponències, taules rodones i sessions tècniques amb la participació de
L’Auditori Diputació acollirà ponències, taules rodones i sessions tècniques
diversos especialistes. A més, s’organitzarà una visita al Castell Monestir d’Escolnarbou. La Diputació tarragonina explicarà la transformació que s’està duent a terme en aquest espai i el seu entorn per millorar la sostenibilitat.
Més d’11.000 municipis
Actualment, més d’11.000 municipis s’han adherit al Pacte de les Alcaldies a tota Europa. Entre aquests, estan totes les poblacions de la demarcació de Tarragona. El pacte s’ha mantingut viu, passant d’uns objectius de reduir un 20% de les emissions del CO₂ al 55% que hi ha establert ara per l’any 2030 i la neutralitat l’any 2050.
A la demarcació de Tarragona ja s’han planificat més de 7.000 accions en matèria de transició ecològica que contribuiran a fer-ho realitat. Són accions que s’inclouen en els Plans d’Acció que cada ajuntament ha redactat per recollir quines actuacions que durà a terme.
La Diputació de Tarragona ha promogut l’adhesió dels ajuntaments al Pacte i dona un suport global als municipis per avançar tant en la redacció dels plans d’acció com en la seva implementació. De fet, moltes d’aquestes iniciatives han comptat o comptaran amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona, sigui a través de diverses línies de subvencions o a partir d’ara a través de l’ImpulsDipta, el nou model de cooperació amb els ajuntaments, que destinarà 22 M€ a finançar actuacions d’aquest àmbit.
Cultura l El certamen oferirà diversos concerts els dies 2, 3 i 4 de maig
Rambalaya, The Prioratians i Músics de Carrer.
La Fira del Vi de Falset (Mostra i Mercat de Vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant) torna a apostar per la música com a part integral del seu programa, en haver reeditat una aliança que ja ve fer fortuna en l’edició de 2024: amb la FIM Vila-seca, d’una banda, i el festival Garbinada Pop, d’una altra. Fruit d’aquesta entesa, els dies de la Fira del Vi (del 2 al 4 de maig) actuaran a Falset: Andreu Peral, Landry, Dona Negra Canta,
«La Fira del Vi de Falset sempre mira de buscar l’equilibri entre la seva ànima lúdica i vitivinícola, i entenem que reforçar l’oferta cultural i musical ens ajuda a crear una experiència i un espai, on és possible tastar vins però també menjar alguna cosa, fer petar la xerrada, estar amb els amics o sentir un concert de música», afirma l’alcalde de Falset, Carlos Brull. Pel que fa a la FiM —Fira de Música Emergent i Familiar
(www.fim.cat)— i la Fira del Vi, els ajuntaments de Falset i de Vila-seca han decidit renovar l’acord de col·laboració que ja van establir per primer cop el 2023. L’aliança es concreta en la programació de dues actuacions per part de la FiM a Falset i, en contrapartida, la presència a la FiM, que tindrà lloc a Vila-seca del 8 a l’11 maig, d’un seguit d’activitats relacionades amb el món del vi de la comarca del Priorat, com ara tastos o degustacions. Un dels objectius de l’acord és sumar esforços
Cultura l Hi actuaran, entre d’altres, Lax’n’Busto i Nil Moliner
ACN
El Festival Internacional de Música de Cambrils (FIMC) ha anunciat els primers caps de cartells d’aquest 2025. Es tracta de Lax’n’Busto, Nil Moliner i The Amy Winehouse Band. En la cinquantena edició del certamen, que se celebrarà del 30 de juliol al 10 d’agost, la banda del Vendrell clourà el festival amb un concert «molt especial» mentre que Nil Moliner arribarà amb nou disc el 7 d’agost.
Pel que fa a la banda original de la icònica artista britànica, aquesta actuarà el
2 d’agost amb Soul 5 de teloners. Amb l’objectiu de recuperar l’esperit fundacional i
mantenir la descentralització iniciada l’any passat, l’organització va explicar ahir que les actuacions es repartiran entre el parc del Pinaret, el parc del Pescador, la Torre del Llimó i el Port.
Amb aquesta edició especial dels cinquanta anys, el Festival Internacional de Música de Cambrils vol reafirmar el seu compromís amb la qualitat artística i amb l’atractiu d’una programació cultural variada, consolidant-se com un dels grans esdeveniments musicals de l’estiu en la Costa Daurada i del sud del país. Les entrades es podran adquirir al web del festival.
per donar projecció i centralitat al territori, a través de dues fires que s’han convertit en referents nacionals en els seus respectius àmbits. Aquest acord s’emmarca en la voluntat de la FiM Vila-seca d’establir col·laboracions amb institucions i agents culturals del territori.
Hi actuaran, entre d’altres, Andreu Peral, Dona Negra Canta i Músics de Carrer
Societat l Granados exposa les estratègies per un turisme responsable
Redacció
L’Hotel Meliá Princesa de Madrid va acollir ahir la jornada ‘La apuesta por un nuevo modelo basado en el compromiso ambiental y social’, organitzada per Exceltur i amb la presència de 300 assistents, entre ells el ministre de Turisme, Jordi Hereu. L’alcalde de Salou i president del Patronat de Turisme, Pere Granados, va ser un dels ponents destacats de l’acte.
Granados va presentar les iniciatives de Salou per convertir-se en un municipi
sostenible des del punt de vista mediambiental, econòmic i social. Va posar en valor el model de governança del municipi, que fomenta la col·laboració entre el sector públic i privat, i va destacar estratègies per desestacionalitzar el turisme. La intervenció va despertar un gran interès entre els assistents.
«Salou aposta per un turisme de qualitat, sostenible i desestacionalitzat»
També va exposar les inversions en turisme esportiu i equipaments, subratllant projectes com Hard Rock, que generarà 7.000 llocs de treball entre directes i indirectes, amb una inversió de 175 milions d’euros en la seva primera fase. A més, va ressaltar l’impacte dels fons Next Generation, que destinen 11 milions d’euros a millores urbanístiques i de mobilitat sostenible.
La ponència de l’alcalde, la qual va reconèixer els avenços del municipi, va ser molt ben valorada pel públic.
Salut l Una trentena de centres d’atenció primària catalans les aplicaran durant el 2025
ACN
El Departament de Salut ha seleccionat l’EAP Mont-roig del Camp i l’EAP Reus V per participar en la prova pilot del nou model de Centres de Salut Integral de Referència (CSIR). Aquests centres, juntament amb altres de la resta de Catalunya, començaran a aplicar el nou sistema a partir del segon trimestre d’enguany, amb l’objectiu de millorar l’eficiència, l’accessibilitat i la qualitat de l’atenció primària.
El projecte forma part d’una estratègia de reforma del sistema sanitari, que vol dotar els CAP d’una major autonomia i capacitat de gestió. D’aquesta manera, es preté agilitzar l’atenció i millorar la coordinació entre l’atenció primària i l’especialitzada. Entre els objectius de la prova pilot, Salut destaca la
reducció dels temps d’espera, una atenció més integral per a pacients crònics i una millor gestió dels recursos disponibles.
Aquesta nova metodologia també preveu la incorporació d’intel·ligència artificial per reduir la càrrega administrativa dels professionals i optimitzar la gestió de les cites. A més, es potenciarà la integració entre els serveis sanitaris i socials per donar una resposta més global a les necessitats dels pacients.
Després d’un any de funcionament, Salut avaluarà els resultats de la prova pilot amb la intenció d’estendre el model a tot el territori. La iniciativa, però, ha generat dubtes entre sindicats com Metges de Catalunya i SATSE, que han expressat preocupacions sobre la seva implementació i les condicions laborals dels professionals.
Recursos l El Consorci ha iniciat el programa anual de renovació del canal principal
Redacció
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha substituït amb èxit dos tubs de la seva canonada principal al terme municipal de l’Ampolla. Els treballs s’han allargat un total de vint-i-dos hores i s’han executat sense afectacions en el subministrament d’aigua potable a les 27 indústries i 69 municipis consorciats. Es tracta de la primera actuació destacada en la canonada principal del CAT d’aquest any. Concretament, s’han retirat i substituït dos tubs contigus d’una llargària total de 12 metres —6 metres per tub— de 1.600 mm de diàmetre nominal. Els originals de formigó pretesat s’han substituït per tubs de les mateixes dimensions fabricats en xapa d’acer al carboni. El president del Consorci, Marc Brunet, ha avançat que
La doble operació de renovació al terme municipal de l’Ampolla ha costat
Enguany el CAT invertirà 2,5 MEUR en renovació preventiva d’infraestructures
«enguany durem a terme quatre actuacions més, dues en la canonada principal i dues més en la conducció secundària. En tots els casos, es tracta de manteniment preventiu. Això significa que invertim recursos en renovar la infraestructura abans que aquesta s’aproximi al final de la seva vida útil. Des del Consorci ens anticipem i apostem per l’actualització permanent de la nostra xarxa».
Futbol l Els de Castella i Lleó sumen 2 victòries i 1 empat contra equips del ‘play-off’ aquest mes
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic torna a l’acció aquest dissabte al Ruta de la Plata, l’estadi del Zamora. El conjunt de Dani Vidal arriba el duel amb bones sensacions després de tres partits sense perdre i dues victòries a la butxaca. Ara, els grana afronten el següent repte per reivindicar la millora del grup: guanyar a domicili. Aquesta és una tasca pendent aquest curs. De fet, aquest 2025 només es va vèncer a Balaídos i, l’anterior ja va ser al novembre contra el Barça Atlètic. Això sí, al davant tindrà un dels equips locals més sòlids que s’ha convertit en el matagegants del grup.
El Zamora aterra al duel en el seu millor moment del curs. Aquest mes de març han aconseguit dues victòries i un empat, tots tres partits contra equips de play-off. Per començar, els de Juan Sabas van superar el Barakaldo per 2-1 al seu estadi. Després, van esgarrapar un punt al Reino de León en un partit que tenien guanyat fins al minut 93’ i, finalment, un gol de falta del capità Carlos Ramos els va donar la victòria al camp de la Real Sociedad B per situar a l’equip a tres punts de la pro-
El Zamora acumula enguany 7 porteries a zero en tretze partits al seu estadi
moció d’ascens. El Nàstic té bons records del partit contra el Zamora de la primera volta. Llavors,
Kike Márquez és l’home més perillós del Zamora amb 8 gols i 4 assistències
el conjunt de Dani Vidal es va emportar el triomf amb un gol de Gorostidi en el temps de descompte. Amb tot, no
Patinatge l La secció de patinatge en línia del Nàstic va deixar empremta als Campionats de Catalunya celebrats el passat cap de setmana al Prat de Llobregat. Amb una participació destacada de 17 esportistes, de categories prebenjamí a júnior, el club grana va aconseguir un total de 29 medalles. Gal·la Noya, que debutava com a federada,
va assolir tercer lloc en ambdues curses de categoria prebenjamí. L’alevina Arlet Martí va coronar-se en tres ocasions al podi amb dues medalles de plata i un bronze. Aina Piñas va sumar un bronze a la prova de velocitat. En masculí, Jaume Sintes i Magí Pijuan van sumar una plata i un bronze respectivament. Pel que fa a la categoria infantil, Amaya
Jimeno va guanyar una plata i un bronze, mentre que Alma Hernández i Martina García van sumar dues terceres posicions més. Arnau Sintes va tancar la participació amb 4 bronzes. Finalment, el juvenil Lluc Nogués va sumar dues plates i dos bronzes i Carla Plana va tornar a brillar amb dos ors i dues plates en el seu debut com a júnior. Redacció
El rival
Zamora
Com arriba?
Dissabte, 19.00 h Ruta de la Plata Esport 3 i FEFtv 7è PG 11 40 punts PE 7 PP 10 GF 35 GC 26
L’àrbitre
Gorka Etayo Herrera dirigirà el duel
va ser un partit fàcil, en gran part perquè el Zamora va preparar el duel amb l’objectiu de dificultar el joc del Nàstic amb faltes i pèrdues de temps constants.
Aquest duel no tindrà res a veure. El Zamora és un equip que mostra una nova cara davant de la seva afició. Al Ruta de la Plata les seves virtuts
Gorka Etayo Herrera serà l’àrbitre encarregat de dirigir el duel de dissabte contra el Zamora. El col·legiat basc xiula a la Primera Federació des de la creació de la categoria. En tot aquest temps, només ha dirigit dos partits del Nàstic. El primer un empat a zero contra el Cornellà el curs 21/22. El segon va ser el curs passat contra l’SD Logroñés. Els grana van assaltar las Gaunas amb un doblet de Concha.
solen aparèixer més sovint. El conjunt local compta amb jugadors amb bon peu, així que el seu joc brilla a l’hora de buscar centres laterals i jugades a pilota aturada. D’aquesta manera, el joc està ben repartit. Kike Márquez, jugador més experimentat de la plantilla, és el màxim golejador i assistent amb 8 dianes i 4 passades de gols. Pito Camacho sol ser el seu rematador estrella, encarregat de caçar les accions dels seus escuders. Finalment, Rafa Tresaco és la peça més hàbil de l’atac del Zamora. Ràpid, amb bona capacitat de superar els duels i també rematador. A més, amb els 1,84 metres d’alçada, també és un perill a la pilota aturada. A més, també destaquen en defensa. Al seu estadi, els de Zamora han deixat la porteria a zero en set ocasions i, en totes, han obtingut la victòria.
El repte de Castella i Lleó Enguany, els equips de Castella i Lleó han establert una maledicció particular al Nàstic. Totes les visites a la comunitat autònoma han acabat amb derrotes, com les rebudes contra la Ponferradina i l’Unionistas. A casa, però, va ser una altra història amb les victòries contra el Zamora i la Gimnástica Segoviana, després de la derrota contra la Cultural Leonesa a l’últim minut.
Bons records L’última vegada que el Nàstic va visitar Zamora va ser el 17 de juny de 2001. Llavors, José Antonio Gordillo va encarrilar l’ascens a Segona Divisió amb un gol que va donar la victòria per 0-1.
Snowboard l La rider d'Almoster va pujar al podi també a la fase final de Verbier
Núria Castán Barón va tancar ahir la temporada al Freeride World Tour pujant al podi en tercera posició a la taula general. La rider d’Almoster, representant també de l’equip nacional de Freeride, va obtenir el bronze en la fase final celebrada ahir a Verbier, Suïssa. Aquesta medalla li va donar punts suficients per assaltar la tercera posició també a la classificació general.
L’almosterenca va completar un descens tècnic i ràpid a Bec des Rosses. Després de la seva actuació va destacar que «crec que he fet un bon descens, un parell d’errades però amb un doble al final que crec que ha puntuat bé. Molt contenta de baixar per aquesta zona que és tan mítica i té tanta història del freeride i en aquest any que fa 30
anys que se celebra el Xtreme Verbier». Després del bronze a la gener, Castán va assenyalar que «estic molt contenta per haver pujat un altre graó més quedant tercera en la general i del món. Anirem a per més la pròxima temporada». Núria Castán ha sortit primera de les quatre riders que competien en la final d’avui. Gràcies a la seva baixada, ha aconseguit puntuar més que la francesa Ana Martínez i aconseguir així pujar un lloc en la classificació general. La francesa Noémi Equy es va coronar campiona a Verbier i també al Freeride World Tour.
Castán va tenir moments de tota mena al llarg de la temporada. En la primera etapa va patir un accident que la va arribar a enviar a l’hospital. Amb tot, va superar el contratemps per assolir tres terceres posicions.
Viladecans The Style Outlets, primer centre comercial seu d’una etapa de la Volta Ciclista Catalunya
Ciclisme l Viladecans
The Style Outlets es convertirà el pròxim 26 de març en seu de la sortida de la tercera etapa de la Volta a Catalunya 2025. Aquest serà el primer centre comercial en la història de la competició en acollir la sortida d'una etapa i a més, patrocinador principal de l'edició de l'esdeveniment català. Des d'avui fins al 29 de
març, Viladecans The Style Outlets serà l'epicentre de la cursa amb una programació completa plena d'esdeveniments que inclouen xerrades amb corredors, rutes ciclistes en col·laboració amb clubs locals, exhibicions de trial bike amb campions mundials, i tallers interactius, entre altres activitats per preparar la Volta 2025. Redacció
Bàsquet l El conjunt tarragoní va confirmar diumenge el segon descens seguit després d’assolir dues victòries en 21 partits en un curs amb dos tècnics i múltiples lesions
L’Ibersol CB Tarragona va confirmar el passat diumenge el seu descens a la Tercera FEB després de caure contra el CB Salou en el derbi provincial. Potser aquesta derrota en concret és la que menys càstig va merèixer, en tant que l’equip blau va mostrar capacitat de reacció, així com una millora en el joc que el va portar a poder guanyar a la darrera jugada de partit, però no va ser suficient. La llosa de només assolir dues victòries en 21 encontres va certificar el que és el segon descens consecutiu de l’entitat i resumeix el que ha sigut un curs horrible que ha donat per tancada la temporada a cinc jornades per al final. Durant el darrer estiu, el conjunt tarragoní va fer una aposta per renovar a la plantilla. Pesos pesants a la plantilla que formaven el cor de l’equip com Dani Tugores van abandonar l’equip, així com d’altres joves coneguts com Marc Buscail i Kristian Mendes. L’etern capità David Fernández, el jove talent Ousmane N’dour i el tirador Adrià Duch van romandre en un projecte, de la mà de Boe Nguidjol i AJ Plitzuweit, dos fitxatges del curs passat que van capgirar la dinà-
mica de l’equip, sumat a incorporacions joves amb projecció per créixer a la categoria.
Problemes
El primer cop va arribar ben aviat. En la primera jornada de competició, els cebetistes van caure al Serrallo a la pròrroga en un partit ajustat contra el Bisbal Bàsquet. A banda de la derrota, els blaus van perdre aviat el seu guia: el capità David Fernández es va fracturar un dit de la mà i es va quedar un mes fora. La primera victòria va costar en arribar. No va ser fins al 27 de novembre, quan els tarragonins van assolir un contundent triomf contra el Santfeliuenc per posar un balanç d’una victòria i sis derrotes. Aquest no va ser el revulsiu que s’esperava i el CBT es va ofegar en un mar de derrotes fins a establir un balanç d’1-11 que va ser un punt d’inflexió. Toni Larramona, fins llavors segon entrenador, va agafar les regnes de l’equip després de l’acomiadament de Borja Comenge. Durant el procés de derrota rere derrota, el CBT va veure com les lesions impedien la regularitat de jugadors com Boe Nguidjol i Josep Fermí
El club
Des del club apunten «autocrítica» i «reflexionen» en el pròxim projecte
Cera. Els blaus van recórrer al mercat i Joan Pardina va ser un bon reactiu, però jugadors com Ikena Okeke i Tope Arikawe no van ser la solució esperada. Des de l’entitat van subratllar que «s’ha de fer autocrítica» i van apuntar que «amb el vent en contra que ha suposat la plaga de lesions i el mal inici de temporada, no s’ha estat capaç de sobreposar-se a una tempesta perfecta i donar-li la volta a la classificació».
I ara què?
Encara queden cinc jornades en joc. L’equip espera repetir els brots verds vists en el triomf contra el Benicarló, així com la competició contra el Mataró i el CB Salou. El treball de Larramona, tot i no poder aixecar la llosa, ha mostrat un canvi en el conjunt. Un camí per recórrer fins al final de la temporada. Llavors, serà el moment de les decisions. L’entitat cebetista ja reflexiona en el pròxim projecte i van assenyalar que es vol «posar uns bons fonaments, buscant fer un equip amb identitat pròpia i que sigui sostenible esportiva i econòmicament».
Política l ERC i Junts s’enfronten al PSOE per la decisió del Govern de vetar la moratòria a les plantes de purins
El Congrés ha aprovat definitivament la Llei contra el malbaratament alimentari, que busca reduir la quantitat d’aliments que acaben a les escombraries. La llei queda llesta per a la seva publicació al BOE després d’una tramitació accidentada que ha culminat amb una bronca al Congrés. PP, Junts i ERC han protestat pel veto del govern espanyol a les esmenes que havia introduït el Senat. Entre altres, una de les formacions independentistes per a una moratòria a les plantes de purins.
Durant el tràmit al Senat, la majoria absoluta del PP a la cambra alta va introduir a la norma diverses esmenes d’ERC, Junts i del mateix PP per a la reducció de l’IVA als aliments bàsics al 2% fins al 31 de desembre del 2025 i per una pròrroga de la vida útil regulada de les plantes de cogeneració de purins, tal com reclamaven les dues formacions independentistes. El govern espanyol va fer un primer veto d’aquestes esmenes al Senat, però la majoria absoluta del PP el va aixecar i va permetre que s’introduïssin al text. Ja al Congrés, el govern espanyol les va tornar a vetar el passat dimarts, i la Mesa
La norma estableix sancions de fins a 500.000 euros a les indústries
del Congrés, amb majoria del PSOE i Sumar, les va eliminar de la llei.
La llei estableix que a partir de l’1 de gener del 2025 els grans supermercats tindran l’obligació de disposar d’un pla per prevenir el malbaratament i arribar a acords amb bancs d’aliments o ONG per facilitar el menjar que es pugui consumir, però estigui amb una data pròxima a la
Política l El Congrés ha rebutjat aquest dijous per sorpresa la creació de la Llei de l'Agència Estatal de Salut Pública. Malgrat haver-li donat suport durant la tramitació, Junts ha canviat el sentit del vot a un 'no' i la llei ha quedat rebutjada per 176 vots en contra (PP, Vox i Junts), i 167 a favor (PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG). La portaveu de Junts al Congrés,
Míriam Nogueras, ha justificat la decisió pel veto del govern espanyol a les esmenes de la seva formació i d'ERC a una moratòria de la vida útil de les plantes de purins en el marc de la llei contra el malbaratament alimentari. ERC ha retret a Junts aquest 'no' i l'ha acusat d'actuar en contra dels interessos dels catalans «per una enrabiada absurda». Després de la
votació, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha afirmat que el govern espanyol «hauria d'entendre» que Junts està disposat a anar «fins al final» en defensa dels pagesos i ramaders de Catalunya. «Cap agència espanyola està per sobre els pagesos i ramaders de Catalunya», ha dit. La ministra de Sanitat ha qualificat PP, Vox i Junts «d'irresponsables». ACN
caducitat. També es vol promoure que els establiments comercials disposin de línies de venda de productes lletjos. La norma que ha quedat aprovada estableix sancions de fins a 500.000 euros a les indústries, empreses de distribució al detall, hostaleria i restauració que no apliquin
els seus termes. Segons els càlculs oficials, durant l’any 2020 es van llençar 1.364 milions de quilos d’aliments a les llars espanyoles, una mitjana de 31 quilos o litres per persona. El govern espanyol avisa aquest fenomen afecta el conjunt de la cadena alimentària, del camp als restaurants, pas-
i Sumar voten en sentit contrari al Congrés sobre l’augment de la despesa militar
Política l El bloc de la investidura ha votat dividit respecte a diversos punts d'una moció sobre despesa militar plantejada pel BNG al Congrés dels Diputats. PSOE, Junts i PNB han votat amb el PP i Vox en contra de "renunciar a qualsevol increment de despesa militar" i "d'oposar-se" el pla de la Comissió Europea per destinar 800.000
milions d'euros a defensa. Per contra, Sumar, i Bildu han votat a favor d'aquests dos punts, mentre que ERC s'ha abstingut respecte al pla de Von der Leyen i ha votat a favor de renunciar a la despesa militar. El Congrés també ha rebutjat la sortida d'Espanya de l'OTAN amb el suport dels mateixos grups i l'abstenció d'ERC.
Es permet tornar a caçar llops
En les votacions, el Congrés ha aprovat per 181 vots a favor, 150 en contra i 14 abstencions una altra esmena del PP –amb el ‘sí’ de Junts i l’abstenció d’ERC- que permet recuperar la caça de llops al nord del riu Duero, inclosa Catalunya. Així, el llop s’elimina del Llistat d’Espècies en Règim de Protecció.
sant per les fàbriques o els supermercats. Per resoldre-ho, s’ha creat un catàleg de bones pràctiques i un règim amb sancions de fins a 500.000 euros.
El 30% es desaprofita Segons la FAO, actualment es desaprofita aproximadament el 30% dels aliments que es produeixen al món, mentre que a la Unió Europea aquesta xifra ronda el 20%. «Són els països amb millor nivell de renda els que malgasten menys», ha remarcat Luis Planas.
El ple del Congrés sí que ha aprovat altres punts de la moció del BNG amb una àmplia majoria. En concret, el punt que rebutja les «amenaces» del president dels Estats Units, Donald Trump, a Groenlàndia i Panamà ha quedat aprovat amb els vots de tots els socis del bloc de la investidura, l’abstenció del PP i el ‘no’ de Vox. La mateixa majoria ha servit per aprovar el punt de la moció que «condemna» l’anunci de Trump de voler prendre el control de Gaza per convertir-la en un complex turístic. ACN
UE
Els 27 dirimeixen les seves diferències sobre el pla per a
Món l Els líders de la UE s'hi aferren per dissuadir Rússia en cas de pau a Ucraïna
ACN
Els líders de la Unió Europea van dirimir ahir les seves diferències sobre el finançament del pla per rearmar el bloc comunitari, però s’hi aferraven per dissuadir Rússia en cas que s’arribi a un acord de pau a Ucraïna. A la seva arribada a la cimera europea que se celebra a Brussel·les, els dirigents van celebrar amb cautela l’acord d’alto el foc parcial. Tot i admetre que és un «pas endavant» cap a la pau, van alertar de la necessitat que la UE es rearmi per «assegurar que Rússia no es veurà temptada» de tornar a atacar Kíiv ni cap altre país en un futur. Ara bé, els Països Baixos es va oposar als eurobons per augmentar la despesa en defensa, mentre que Espanya va criticar el llenguatge bel·licista que està utilitzant Brussel·les.
«A mi el terme rearmament no m’agrada gens», va dir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la seva arribada al Consell Europeu. El dirigent socialista, que afronta les reticències dels seus socis de govern a augmentar la partida en defensa, vol que la UE s’adreci «d’una altra manera per parlar de la necessitat de millorar la seguretat i la defensa europea». A més, insistia que s’ha de tenir «en compte» els reptes del sud d’Europa que són «una mica diferents dels de l’est».
D’altra banda, els líders dels 27 van abraçar de forma majoritària el full de ruta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anomenat Llibre Blanc de la Defensa, però van demanar «més ambició» per accelerar l’increment de la despesa en defensa.
Món l La CE podria ajornar-los fins a mitjans d’abril per trobar «una solució mútua», després de les amenaces de Trump
ACN
La Comissió Europea (CE) es planteja posposar fins a mitjans d’abril l’entrada en vigor dels nous aranzels contra els Estats Units, una mesura que Brussel·les va anunciar el passat 12 de març com a resposta als aranzels impulsats per l’administració Trump contra l’acer i l’alumini europeus. Així ho va anunciar ahir el comissari de Comerç, Marcos Sefcovic, en una intervenció davant el comitè de Comerç del Parlament Europeu, després que el president esta-
La Unió Europea reclama restablir de forma «immediata» l’alto el foc a Gaza
Món l Els líders europeus reclamen restablir de forma «immediata» i «amb plena aplicació» l’alto el foc a Gaza i «deploren» la ruptura de l’acord per part d’Israel després dels últims bombardeigs. En les conclusions sobre la situació al Pròxim Orient publicades ahir dijous en el marc de la cimera que se celebra a Brussel·les, els 27 també demanen que es
garanteixi l’entrada «sense impediments i sostingut» d’ajuda humanitària a la Franja i l’accés i la distribució a subministraments bàsics com l’electricitat o l’aigua. Al mateix temps, els líders «deploren» que Hamàs rebutgi l’alliberament d’ostatges i subratllen la importància que el conflicte avanci cap a una «segona fase» que derivi en un cessament «permanent» de
les hostilitats. En aquest sentit, el Consell Europeu dona la benvinguda al pla sobre la reconstrucció de Gaza aprovat per la Lliga Àrab en la cimera del Caire el 4 de març, un pla que rebutja el desplaçament forçat de la població gaziana i que contrasta amb la idea del president dels EUA, Donald Trump, que pretén expulsar els civils i convertir el territori en ressort de luxe. ACN
tunidenc amenacés a la UE amb gravàmens addicionals —entre ells al vi i a altres begudes alcohòliques— si adoptava mesures contra les exportacions nord-americanes. «Això ens dona un temps addicional per a les negociacions i per intentar trobar una solució mútua acordada», va assenyalar.
Després que els aranzels sobre l’alumini i l’acer europeus entressin en vigor el passat 12 de març, la Comissió Europea va anunciar un seguit de contramesures per compensar l’efecte que
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
«Això proveirà temps addicional per a les discussions amb els EUA», diu l’executiu
milions d’euros i comprenia productes com el bourbon, motocicletes o productes tèxtils, segons explicava l’executiu comunitari.
El segon paquet incloïa nous aranzels per valor de 18.000 milions d’euros, tot i que els articles afectats encara estaven per definir. No obstant això, fonts comunitàries apuntaven a productes agrícoles com faves de soja, productes carnis com la vedella o l’aviram, estris de la llar o béns i industrials i vehicles, entre d’altres. Aquesta segona entrega havia d’entrar en vigor el pròxim 12 d’abril, després que la Comissió Europea mantingués un diàleg amb els diferents sectors econòmics.
Guanyar temps
aquests tindrien sobre l’economia europea. Segons els càlculs de l’executiu comunitari, l’impacte econòmic dels aranzels estatunidenc se situaria al voltant dels 26.000 milions d’euros.
Les contramesures de la Comissió es dividien en dos.
Per una banda, un primer paquet que s’havia d’activar l’1 d’abril i que consistia a aixecar la suspensió dels aranzels del 2018 aplicades en l’anterior mandat de Trump. Aquesta primera bateria de mesures responia a un «dany econòmic» equivalent a 8.000
Amb l’anunci de Sefcovic d’aquest dijous, Brussel·les també trasllada el primer paquet al 12 d’abril, en un intent de guanyar temps per a la negociació amb els Estats Units. «Alineant les dues línies temporals, la Comissió Europea podrà consultar amb els estats membres el contingut de les dues llistes de forma simultània», indicaven fonts comunitàries. Al mateix temps, «això proveirà temps addicional per a les discussions amb l’administració dels Estats Units», va afegir. En aquest sentit, les mateixes fonts reiteraven que la UE continuarà oberta a mantenir un diàleg «constructiu» amb el gegant nord-americà per «buscar una solució que eviti perjudicis innecessaris per a les dues economies».
k Carta dominical k
Benvolguts i benvolgudes, aquesta setmana, el Full Dominical ha complert setanta-cinc anys. Era el dia 19 de març de 1950, solemnitat de Sant Josep. D’aquí que, juntament amb aquesta edició, hi trobareu la primera làmina d’una sèrie de dotze que s’entregaran cada primer diumenge de mes, on fem memòria dels primers Fulls Dominicals editats.
La història dels Fulls Parroquials o Diocesans, però, ve de més lluny. Val a dir que, a banda d’iniciatives de parròquies concretes, a partir del 6 de gener de l’any 1907, per iniciativa del bisbe Torras i Bages, havia començat a sortir una Fulla Dominical, amb la benedicció de la majoria dels bisbes de Catalunya que, a Tarragona, no va acabar de quallar.
No va ser fins l’any 1950 quan l’arquebisbe Benjamín de Arriba y Castro va prendre la iniciativa de fer un Full propi per a Tarragona. En una circular als rectors, n’exposava el projecte, indicant que tindria, fins i tot, algun article en català. Es deixava lliure la quarta pàgina perquè cada parròquia hi pogués imprimir les notícies locals. L’any 1977, el nostre Full s’unia al de les diòcesis de Vic i Solsona, tot i que es mantenien pàgines pròpies. L’arquebisbe Josep Pont i Gol deia en la presentació: «S’imposa la necessitat d’una creixent vertebració de les Esglésies de Catalunya […]. Precisament, per tal de fer més efectiva aquesta amistat pastoral, tots plegats hem pensat que fora interessant de fer la prova de sumar l’esforç i l’afany» de fer un Full conjunt. Aquesta unitat perdurà fins l’any 2001, quan l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach es desvinculà del projecte.
e les moltes ordenances municipals de Tarragona, una de les més complicades d’elaborar ha estat la de terrasses. Ha calgut una intensa tasca de consens, des dels grups polítics municipals i els representants del sector. De fet, fins i tot l’oposició li reconeix a la consellera, Montse Adan, haver aconseguit tancar un text que finalment ha assumit tothom. Però la segona part, i potser encara més important, és aconseguir que la normativa que estableix l’ordenança, es faci complir de manera estricta. Per això l’ajuntament ha anunciat que contractarà aquest estiu a personal que farà les tasques d’inspecció del
compliment de l’ordenança per part dels establiments. De fet, el nou cos d’inspector servirà per a controlar les normatives d’altres ordenances públiques que també necessiten un seguiment reiterat. És una tasca que fins ara assumia la Guàrdia Urbana. És evident que cal disposar d’eines de control perquè qualsevol imposició pública no pot estar a expenses només de la bona fe i intencions de qui està obligat a complir-la. De tota manera, tot plegat comporta fer créixer una estructura municipal que ja té un cost molt elevat per al contribuent. És a dir, que ha de quedar molt justificada la creació de més places públiques.
Refranys i renoms: un llegat en perill
Hi ha coses que es perden lentament, sense fer soroll, com l’aigua que s’escola entre els dits sense que ens n’adonem. Així s’estan esvaint, dia rere dia, els refranys i els renoms dels nostres pobles. Paraules plenes de vida que, durant generacions, han estat part del teixit invisible de la nostra identitat col·lectiva. Un llegat de saviesa popular que ens ha ensenyat a viure i conviure.
sar, recuperar, recordar. Perquè només qui sap d’on ve pot saber on va. Si no fem un esforç per mantenir viva aquesta memòria, d’aquí a uns anys ja no quedaran renoms ni refranys a les places ni als sopars familiars. I llavors, què en quedarà? Qui serem si perdem el fil de les nostres arrels?
No va ser fins l’any 1950 quan l’arquebisbe Benjamín de Arriba y Castro va prendre la iniciativa de fer un Full propi per a Tarragona
I és així com, setmana rere setmana, any rere any, el nostre Full ha arribat als setantacinc anys. I si Déu ho vol i nosaltres també ho volem seguirà el seu camí cap a noves fites. Com un company fidel, i procurant adaptar-se al pas dels temps, arriba cada cap de setmana a les nostres mans i ens l’enduem a casa com un complement d’allò que hem viscut a l’església amb la nostra comunitat. El Full ens ajuda a obrir-nos a tota la comunitat diocesana i també universal, i ens fa redescobrir la nostra pertinença més genuïna. Ens relliga al bisbe propi, que ens escriu una carta cada setmana. El Full diu i ens comenta la Paraula de Déu i ens assabenta de les notícies d’altres comunitats. Ens posa al dia del que viu la nostra Església, ens proposa de reflexionar sobre molts temes que afecten la nostra acció en el món i ens fa conèixer personatges i grups que estimulen la nostra vida de fe. Així esdevé com aquella petita gota d’aigua que forada la roca. Algun dia convindrà analitzar amb precisió la història interna i externa del nostre Full. Amb tot, podem estar segurs que ha nodrit la fe de molta gent i que ha cooperat a fer-los sentir membres vius de la diòcesi i de les seves respectives comunitats. Per molts anys!
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Els refranys són molt més que frases fetes: són lliçons de vida. Condensen en poques paraules allò que abans s’aprenia escoltant els més grans a la vora del foc o al camp. I els renoms? No són simples sobrenoms, sinó relats en forma de nom. Identifiquen famílies, oficis i records que han passat de generació en generació, com una herència íntima i compartida.
Aquest llegat s’està apagant com un llum que ningú recorda encendre. Avui, sovint, els noms que ens defineixen són números, perfils i usuaris digitals. I encara que aquests perfils ens connectin amb el món, també ens allunyen del passat. Perdem el fil que ens uneix a qui érem.
Ho recordo com si fos ahir. Érem al mas, el meu germà i jo, petits encara, set i quatre anys respectivament. Entre jocs i corredisses, li vam preguntar al pare: «Pare, per què es diu Mas Platxat?». Ell es va aturar, ens va mirar i, per un instant, va somriure. Però en la seva mirada hi havia un pes, una emoció profunda. Va començar a explicar-nos una història que, tot i no entendre-la del tot en aquell moment, ens va commoure. Notàvem com aquell renom no era només una paraula: pesava com una promesa, com
un valor immens que venia de lluny i ens pertanyia. A Riudoms, com en molts pobles de Catalunya, els renoms eren la clau per entendre les persones i la comunitat. El Pere Platxat, un nom que molts dels Domingo portaven amb orgull, explicava una història familiar que tothom coneixia. O el ‘Meliton ferrer’, vinculat a la Ferreria Fornell (després Ferreteria Fornell). Cada renom amagava una història de vida, una empremta que deia alguna cosa essencial sobre cadascú. Però cada dia que passa en perdem una mica més. Els avis que encara recorden aquests noms es van fent grans, i si no fem res, la seva memòria desapareixerà amb ells. Les noves generacions creixen envoltades de pantalles, però cada cop més desconnectades de les paraules que donaven sentit a la vida del poble. El prefix re- que comparteixen refranys i renoms ens recorda precisament això: tornar a mirar enrere. Revi-
A Riudoms, com en molts pobles de Catalunya, els renoms eren la clau per entendre les persones i la comunitat. El Pere Platxat, un nom que molts dels Domingo portaven amb orgull, explicava una història familiar que tothom coneixia
Encara hi som a temps. Podem explicar als nostres fills qui era en Pere Platxat o repetir aquell refrany que deia l’avi quan arribava l’hora de collir: «Qui sembra, recull». Podem preguntar als més grans pels noms antics de les famílies veïnes, i així preservar aquest patrimoni abans que s’esborri. No és només un exercici de memòria: és un acte de resistència. Perquè cada vegada que pronunciem un refrany, cada cop que recordem un renom, estem reforçant el lligam que ens manté vius com a poble. Estem construint un pont entre el passat i el futur, un fil invisible que ens dona identitat i sentit. No deixem que aquest llegat es perdi en el silenci. La saviesa popular no és un record polsós: és una guia per afrontar el món que ens espera. Sense arrels, no hi ha futur. I en aquests refranys i renoms hi ha les arrels profundes de qui som. Preservem-los. Parlem-ne. Perquè cada paraula recuperada és una llavor sembrada per al demà.
k Tribuna k
Les urbanitzacions, ciutats jardí?
Anglaterra s. XIX i XX
El final de la darrera revolució industrial, quan les ciutats tenien una allau d’habitants provinents del camp amb l’esperança d’una vida millor, va portar una tensió que va evidenciar que per motius de salut i higiene (habitatges petits, etc.) era més saludable viure fora de la ciutat.
Ebenezer Howard (Londres, 1850-1928), arquitecte urbanista i del paisatge autor del llibre ‘Ciudad Jardín del mañana’ (1902), el 1903 va crear la primera ciutat-jardí Letchworth, fora de la ciutat, a uns 30 km i connectada per ferrocarril amb Londres. És un model d’expansió amb un disseny circular de petites ciutats-jardí, connectades entre si, tot respectant zones intermèdies de boscos o espais verds i equipaments.
Com s’aplica aquesta solució de construir ciutat-jardí a Espanya?
A partir de 1920, es determina a Espanya la ‘llei de cases barates’, per intentar resoldre una solució al problema de l’habitatge popular, produït per la immigració, per una
banda, i la casa d’estiueig (‘la caseta i l’hortet’ frase del president Francesc Macià), per una altra, demanda molt diferent de les cases barates.
La primera ‘Llei del sòl’ a Espanya és del 1956, d’àmbit nacional, per regular urbanísticament tot el territori. L’eina de planejament és el Pla General d’Ordenació Municipal (PGOM). Els ajuntaments havien de tenir un PGOM que regulés, d’acord amb la llei general, els usos, infraestructures, dotacions, equipaments i la classificació del sòl urbà, l’urbanitzable programat i el no programat, així com la resta; és a dir, el sòl rústec. Aquesta llei cal assenyalar que possibilitava a la pràctica, que tot el municipi fos edificable, a través del seu planejament derivat, els Plans Parcials.
Amb la llei del 1956, sense control i, a més, sense reglaments (tota llei ha de tenir un reglament que la desenvolupi), va convertir els municipis en una cacera, a la conquista de la millor plusvàlua sobre una especulació desenfrenada. Això sí, els ajuntaments (també responsables junt amb les administracions superiors, que miraven cap a un altre costat) tenien uns ingressos mai vistos per les llicències d’obres, per l’impost de bens immobles (IBI) i plusvàlues municipals. Cal dir que són ajuntaments petits i fora de la primera corona de la ciutat de Barcelona, dotats de pocs recursos, econòmics i humans.
Resultat? Caòtic, urbanitzacions sense serveis o per acabar, moltes vegades sense promotor (fugit o per abandó de les seves responsabilitats, manca d’associacions dels veïns, voluntaris, però sense organització jurídica ni tècnica.
Municipis de menys de 1.000 habitants passaven a tenir més de 20 urbanitzacions.
Predemocràcia i els primers ajuntaments democràtics.
A la vista del desastre generalitzat a tota Espanya i sobretot a la taca del perímetre de la costa (tota), és el mateix govern central que es veu amb la urgència de modificar la llei de 1956.
Així doncs, s’aprova una llei de modificació i reforma en els anys 1975 i 1976, on
es posen una sèrie de modificacions, per tal que no es continuï amb el model anterior. Però només anunciar-ho i començar a circular amb la Transició espanyola (1975-79), la majoria dels ajuntaments predemocràtics aturen els procediments iniciats, davant de les primeres eleccions democràtiques.
En aquest període l’Estat aprova els Reglaments de la llei del sòl, l’any 1978, de Disciplina, Planejament i de Gestió. Reglaments necessaris per desenvolupar la llei mateixa i garantir una condició indispensable: la ‘seguretat jurídica’.
Repàs de com estem?
Però el que no ajuda gens a tenir un país ordenat (urbanísticament) és tenir lleis, sense reglaments i sense els instruments mínims necessaris, personal adient, administració municipal i superiors que no controlen el que passa realment en els municipis... Tot i tenir els traspassos fets des de l’aprovació de la Constitució de 1978, on es produí la primera Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística, per part de la Generalitat de Catalunya.
carregat pel Parlament de Catalunya, sobre la ‘Revisió del model d’organització territorial de Catalunya, el 3 d’abril de 2000, creant unitats amb una dimensió que faciliti models d’administració amb els POUM com a eina urbanística.
2-Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric Municipal.
3-Catàleg de Protecció del Paisatge Municipal.
4-DUPROCIM (Document Únic de Protecció Civil Municipal).
5-Cadastre actualitzat del municipi.
6-Inventari de les urbanitzacions actualitzat.
7-Assignació pressupostària anual per la gestió urbanística del municipi.
8-Assignació pressupostària anual de la Generalitat per a les urbanitzacions.
9-Pla d’Eliminació de Residus del Municipi.
10-Actualitzacions cada 10 anys
Però el que no ajuda gens a tenir un país ordenat (urbanísticament) és tenir lleis, sense reglaments i sense els instruments mínims necessaris, personal adient, administració municipal i superiors que no controlen el que passa realment en els municipis...
Aquesta llei era per posar ordre a tot el tema de les urbanitzacions de baixa densitat. El resultat havent passat més de 40 anys és desmoralitzador, en comprovar la manca de resposta (llevat d’excepcions) tot i tenir prou legislació per posar-hi ordre.
Cal agrair el treball realitzat fet per la Diputació de Barcelona i publicat amb el títol: Les urbanitzacions a la província de Barcelona.
L’any 2009 es va aprovar la Llei 3/2009, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Una llei que estableix els criteris per la legalització de les urbanitzacions, per a la seva convalidació i acabar els serveis incomplets, corregint els desequilibris heretats. Els 23 articles i les seves disposicions addicionals, transitòria i finals donen tota la pauta per encaminar la possible solució. Però, una vegada més, ens quedem aturats en el mateix de sempre, ‘molta lletra i poca efectivitat real’, manca d’assignació econòmica.
Què es pot fer, si algú escolta?
1-S’ha de reduir el nombre de municipis (dels 948) d’acord amb l’informe Roca, en-
Conclusió
Com a conclusió podem establir que l’IBI municipal no pot resoldre el problema econòmic que presenta l’actuació de posada al dia de les urbanitzacions existents; més de la meitat estan per acabar. Probablement s’haurà de revisar (els POUM) i reduir els àmbits de sòl urbà i urbanitzable, d’acord amb les modificacions (reparcellacions noves de les urbanitzacions).
També s’hauran d’agrupar habitatges en un model més sostenible i anul·lar carrers, per poder reduir els costos i el manteniment dels serveis a les urbanitzacions.
Cal crear equipaments i dotacions per àrees unificades, per donar resposta a les necessitats reals dels nuclis de poblacions, essent més sensibles al canvi climàtic. El model de ‘ciutat jardí’ és una cosa i el que s’ha fet n’és una altra.
És hora de posar al dia el Pla Territorial General de Catalunya (Llei 1/1995). Ara quan s’aprovi el darrer Pla Territorial Parcial del Penedès, sumant els 7 restants, és l’hora d’endreçar el que s’ha fet malament des de 1920, tot recordant que el ‘dibuix d’una línia té una conseqüència jurídica i econòmica`.
També entendria que fos a l’inrevés, és a dir, prioritzar la tramitació de posada al dia del Pla Territorial General de Catalunya, donat que els altres 7 Plans Territorials Parcials ja han d’actualitzar-se. Fem-ho i dibuixem la mirada actual per a tot el territori català.
Cal fer la pedagogia necessària per no caure més amb l’error de models equivocats. El país s’ho mereix.
Tarragona
Antonio Carrillo Peñalver.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h a la Parròquia de Sant Pau.
Maite Llobet Mallafré.
Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Reus
José Ramos Ledesma.
Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
José María Jiménez Gámez.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Montse Estivill Bagué.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Santi Manzano Alfonso.
Ha mort als 74 anys.
Més de 1.800 alumnes de la demarcació descobreixen la música als conservatoris
Cultura l Ho estan fent als centres de Tarragona, Reus i Tortosa
Redacció
Més de 1800 alumnes de mig centenar de centres educatius de la demarcació de Tarragona visitaran aquest curs els conservatoris de música de la Diputació a Reus, Tarragona i Tortosa en el marc del projecte ‘Les escoles al Conservatori’. Durant aquestes visites, els infants d’educació infantil i primària gaudeixen d’espectacles i d’altres activitats que els apropen a la música i els permeten descobrir alguns dels instruments.
L’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona ha ofert als escolars l’espectacle El somni de la Petra, un conte interactiu sobre una jove aspirant a artista de circ. Produït per docents del centre, aquest espectacle, destinat a infants d’Educació Infantil, ha arribat a més de set-cents alumnes aquest curs. Els participants han
Espectacle a l’Aula
El projecte ‘Les escoles al conservatori’ acull alumnes de mig centenar de centres
explorat el conservatori, conegut instruments i gaudit d’activitats musicals.
A Reus, 780 escolars de
disset centres han assistit a un concert a l’auditori Higini Anglès, mentre que a Tortosa 360 alumnes de vuit escoles gaudiran a l’abril d’un espectacle basat en El Carnaval dels animals i un taller de construcció d’instruments.
A través d’aquesta iniciativa es vol fomentar la passió per la música i la cultura.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
La parella no estarà del tot comprensiva davant la teva situació, no intentis pressionar massa aconseguiràs millors resultats. Demostra amor.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No creguis que és la parella la que falla. Potser el teu mateix et vas inclinar a evadir alguna responsabilitat. Bon moment per a viatges gaudi.
SAGITARI
22/11 al 21/12
T’enfadaràs amb algun amic o familiar per no realitzar totes les teves tasques o compromisos. No culpis als altres avui de les seves fallades.
10:30 Impuls
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
20/04 al 20/05
Si desitges aconseguir una millor situació o tenir un profund avanç en la teva professió aprofita el matí per a iniciar els teus contactes.
VERGE
23/08 al 22/09
Tens tota la intenció de saltar-te les obligacions deures d’avui. Si ho fas no passarà gens dolent, però al final et trobaràs sense ser comprès.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Si notes que la situació es torna contra tu esforça’t a cedir una mica sobre totes les coses escolta consells aliens. Tindràs una nit boja.
21/05 al 20/06 BESSONS
Projectes bons consells per a ampliar encara més el teu camp d’acció no faltaran en la jornada on amistats família s’adequaran.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Aprofita el matí per a complir amb aquesta persona que fa temps no veies que tant t’estranya. Cuida la teva alimentació, ves amb compte.
20/01 al 18/02 AQUARI
Excel·lent jornada per a ampliar el teu cercle amistós ser el centre d’atenció de tots. La teva comunicació amb els altres serà fluida. Rebràs un regal.
21/06 al 22/07 CRANC
Durant tot el dia et trobaràs feliç amb ganes de transmetre als altres la teva alegria. Els millors moments els passaràs en la intimitat.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Continua en la teva labor no permetis que ningú ni res interrompi la teva atenció dirigida a aquests objectius que et planteges. Nit passional.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Et sentiràs ansiós això perjudicarà el teu rendiment en tots els plans si no et controles una mica. Tracta d’ordenar les teves idees.
12
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Saló de plens
11:00 In situ
11:30 Qui cuina avui!
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Destí 2030
12:00 L’Orsai
13:00 Saló de plens
13:30 In situ
14:00 Notícies 12
15:00 Saló de plens
15:30 In situ
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Anem de Cap
18:30 Connecta 10Comarques.
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
21:00 Com la nit i el dia. Cabaret
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies 12
23:00 Com la nit i el dia. Cabaret
23:30 Destí 2030
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Determinació presa pels tribunals de justícia. Una mica tangent. 2. Copiarem el seu estil. Reduït a no res. 3. Pregunta. Posaré una data límit. 4. Fa un cop d’ull al pati. Busca suport. Garrí que torna. 5. Una d’oberta i una de feble. Herba de les compostes. Una d’aire. 6. Quasi afirma. Líder esportiu. Entrant de mar per la dreta. Tercera persona girada. 7. Empedres el carrer. 8. Maduresa. Moneda japonesa. Fas, però te’n deixes una. Mil. 9. Fem una lloança. Dues de soles. Una nota. 10. Arrenquis la pell. Deslligat. Una del sol. 11. Fa soroll i corre per la dreta. Maten bous en un espectacle de vergonya. 12. Tallat arran. Una que rebutja els seus orígens.
VERTICALS: 1. Grans patrimonis de bancs i particulars. Temor dels opressors. 2. Imiti algú. Caixa portàtil de pell. 3. Part de l’escorça de la Terra. Projectes de la Nasa. 4. Faig por. Escoltem tot allò que diuen. 5. Molt extens dilatat. Enmig de París. Una de la mar. Jorns que passen. 6. Pur, però sense principis. Resarem tots junts. Posseeix. 7. Deixarien passar. Existeixen. 8. Rima sense la primera. Llavor que creix per baix. Sexualitat en ascens. 9. Oxigen. Moviment convulsiu. Estudia el fenomen UFO. 10. Cançons de Nadal. Expressió que retorna. 11. Muntanya petita. Societat que creix des de baix. Mil. Nota. 12. Content i feliç. Ritu cristià.
Màxima Mínima Estat del cel
19º 12º
TARRAGONA:
Esplugas Solé, Emma Jaume I, 46 Telèfon 977 139 854
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Font-Quer Pellicer, Raul General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.
SALOU:
Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.
VILA-SECA: Escobar, Francesc Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702.
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517.
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Carretera de Valls, 57 Telèfon 977 661 656.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al matí el cel estarà cobert, especialment per núvols baixos a punts del quadrant nord-est i resta de litoral i prelitoral, si bé al final del matí ja es començaran a obrir algunes clarianes pel sud del país. A partir de migdia la nuvolositat minvarà ràpidament de sud a nord i quedarà entre poc i mig ennuvolat. Precipitacions
De matinada hi haurà precipitació feble al litoral i prelitoral nord i sud, així com al Pirineu i Prepirineu oriental. A partir del matí arribarà una banda de ruixats i xàfecs per la meitat oest, amb intensitat moderada, les més intenses al sector nord-occidental.
XALET VENDA EL CATLLAR, Mas Blanc. Parcel·la 1.500m2, casa 50m2, 1 habitació. Nova. 170.000€. Tel. 636.126.481
COMPRO PISO en REUS PAGO AL CONTADO Tel. 640.966.732
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
DULCES MASAJES COMPLACIENTES. Tel. 613.458.067 SALIDAS
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
ALBERT. MASAJE sensitivo en camilla. Tel. 678.858.418
MASAJES RELAJANTES. Reus.
SALIDAS. MASAJES RELAJANTES. Tel: 624.124.250
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual. ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! Llama al Tel. 638.320.349
Història Axel Baiget i Anna
han investigat
Els Teixidors va ser un grup guerriller antifranquista que va estar en actiu entre febrer i setembre de 1946 al Camp de Tarragona i a les Muntanyes de Prades. L’escamot el formaven sis homes: Andreu Teixidó Triquell, Josep Oriol Tost, Emiliano Fernández Castro, Gabriel Teixidó, Delfín (o Luís) Deltell / o Lorenzo Delfín, i en Martínez (àlies El sastre). Tots sis van ser els protagonistes de la conferència que ahir van oferir Axel Baiget i Anna Pastor a la seu de l’Arxiu del Port de Tarragona. Els dos historiadors són els responsables del treball d’investigació i recuperació de la memòria d’aquest escamot, un projecte impulsat des de la Direcció General de Memòria Democràtica. «Aquest estudi se’ns va encarregar perquè vam trobar que hi havia informació rellevant vinculada a l’activitat guerrillera d’aquesta partida a les muntanyes de Prades, i perquè hi havia dos enterraments, dues inhumacions no identificades, vinculades també a aquesta partida», explica l’Anna.
Aquest escamot va ser denunciat i, per tant, es conserva la documentació del judici sumaríssim que se’ls va fer a Barcelona i que els investigadors van poder consultar. Així i tot, matisa l’Axel, «cal posar aquesta documentació en context, entenent que és una font franquista». La seva investigació els va portar també a altres arxius, com el del Tribunal militar primer de
Madrid, l’Arxiu provincial de Tarragona o el del Pavelló de la República de Barcelona. Tot plegat, ho van complementar amb una extensa recerca de memòria oral. «En alguns casos ens vam trobar amb persones que desconeixien la vinculació del pare o l’avi amb la partida, però fruit d’aquesta recerca vam aconseguir material fotogràfic dels seus membres».
A partir de tota la investigació, els dos historiadors han pogut refer la memòria del grup: «La partida es comença a gestar a l’exili i projecta realitzar una acció contundent, però
com a grup de guerrillers vinculats a l’AFARE (Agrupación de Fuerzas Armadas de la República Española). Volen assaltar el Camp d’aviació de Reus, però l’operació és fallida i, a partir d’aquí decideixen reorganitzar-se. Així neix Els Teixidors, que s’amagarà al mas del Puig de Marc de la Riba». Els seus objectius, expliquen, «eren crear un arsenal d’armes per fer servir en el cas que hi hagués una revolta contra Franco, i buscar ajuda econòmica per al partit: estaven vinculats al PSUC, tot i que tenien ideologies diverses. Hi havia, per exemple, membres de la CNT».
Aquesta guerrilla va ser finalment detinguda, però, tal com explica l’Anna, «quatre o cinc anys abans haurien estat executats,
però en aquell moment ja no eren un problema per al règim». Els maquis van haver de complir condemnes molt llargues, però amb els anys van anar aconseguint indults. «El que sí que hem sabut, perquè les famílies ens ho han confirmat», subratlla l’Anna, «és que un cop surten de la presó continuen amb la seva activitat. És a dir, que no només aconsegueixen sobreviure físicament a l’empresonament, sinó que també ho fan ideològicament».
Aquesta xerrada s’inclou dins de les activitats del Programa de Memòria Democràtica organitzades per Port Tarragona. Aquest diumenge es farà una visita guiada per la Riba, conduïda pels dos historiadors, organitzada pel Casal Despertaferro de Reus.
Aquests dies estem visitant escoles del Camp de Tarragona per l’inici d’un nou projecte que fem des de la universitat. Les visites a centres, per mi, un dels punts clau de la nostra feina, ens permeten copsar la realitat educativa de manera aterrada i connectar les necessitats del món educatiu amb la formació inicial dels futurs mestres. Aquests dies hem visitat alguns centres on conviuen estudiants de més de 20 nacionalitats diferents, que parlen diverses llengües i tenen diferents cultures d’origen. Això suposa un repte majúscul per als equips directius i docents, que fan una feina encomiable i han d’abordar aquesta diversitat amb estratègies pedagògiques i una visió inclusiva que garanteixi l’èxit educatiu de tots els estudiants. Contrastant aquesta realitat, em ve al cap el model finlandès. Un col·lega que viu a Turku m’explicava fa poc que, a Finlàndia, cada municipalitat ofereix classes en la llengua materna dels estudiants si s’assoleix un mínim d’alumnes que la parlen. Així, els infants poden mantenir el vincle amb la seva llengua d’origen sense renunciar a l’aprenentatge del finès i l’anglès, llengües cooficials. L’amic de Turku —que no és finès— destacava aquesta iniciativa com una deferència del govern del país que «cuida i aprecia» —en paraules seves— la llengua i la cultura d’una part de la població i li afegeix valor. Aquesta política no només afavoreix la competència plurilingüe i el sentiment de pertinença, també envia un missatge clar: cuidar una llengua és cuidar les persones que la parlen. A casa nostra, tenim al davant un repte doble: protegir el català en un context de pressió lingüística creixent i, alhora, garantir que les llengües d’origen dels nouvinguts siguin vistes com un valor i no com un obstacle.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat
Rovira i Virgili
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
