Seguretat 3
Ramon Franquès: «Tarragona no és Colòmbia. Aquí el nombre d’homicidis és de 0 a 1 en un any»
Opinió 20 Lluís Badia. Megatendències.
Tarragona
Esports 15
El CB Salou guanya el CBT (86-84) i envia els tarragonins de manera matemàtica a la Tercera FEB
El dubte global: «El que sembla que s’implanta és un nou ‘ordre global’ que reconfigurarà el nostre demà»
L’Ajuntament ha licitat per 430.000 euros els treballs per construir una passarel·la des del carrer Maria Cristina i millores a les grades del recinte, projectat l’any 1969 5
Tradició 4
Una norantena de cavalls i desenes de carros van passejar per la ciutat
El menjador social El Roser serveix un 10% menys d’àpats que l’any anterior Reus
L’any passat 566 persones van sol·licitar menjar i es van servir 47.085 àpats 7
Política l El govern municipal explica que les inversions de 2,3 MEUR lligades a la venda de patrimoni estan «assegurades»
Oriol Castro
L’Ajuntament de Tarragona només ha pogut vendre, del seu patrimoni, ferralla, de camions de la brossa i de contenidors, en els últims dos anys. L’any 2023, el consistori va treure a subhasta la finca del passeig de les Palmeres, però no va trobar comprador. L’any passat, l’Ajuntament va intentar vendre els aparcaments de motos al carrer Joan Baptista Plana, sense èxit. D’igual forma, també va posar a la venda dues finques a les Gavarres, que formen part del Pla Parcial Urbanístic 13 (PPU 13) de Constantí, però va quedar deserta.
Des del govern municipal, expliquen que els diferents elements patrimonials tenen, actualment, característiques pròpies que dificulten la seva venda. «En el cas de la finca al passeig de les Palmeres, la Generalitat obliga a que la planta baixa es reservi a serveis municipals. I això tira enrere possibles compradors. Amb el Poum ho canviarem i confiem vendre-la», explica Nacho García, conseller d’Urbanisme i Patrimoni. Diverses empreses, de l’àmbit de l’hostaleria, s’han interessat per l’immoble i és la sortida que veu més probable l’executiu municipal per a la finca.
Roig (ERC): «L’actual govern del PSC ha tornat als anys de Ballesteros»
Pel que fa a les finques de Constantí, el conseller explica que, per les seves caracterís-
La comunitat andalusa de Tarragona homenatja la figura de Blas Infante al Camp de Mart
Societat l La comunitat andalusa de Tarragona va homenatjar ahir al matí la figura de Blas Infante en un acte al Camp de Mart. L’Associació Cultural i Folklòrica Andalusa de Tarragona amb la col·laboració de la Casa d’Andalusia de Tarragona i Província, el Centre Cultural d’Andalusia de Reus i Associació cultural amics d’Anda-
lusia de Sant Salvador van organitzar l’ofrena floral. En l’ofrena, l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, va voler recordar «els andalusos i andaluses que van venir a aquesta terra a fer-la gran amb la seva feina, perquè la terra és de qui la treballa». L'acte es va celebrar una setmana més tard del previst per les condicions meteorològiques. Redacció
tiques urbanístiques, no es poden vendre en la seva totalitat. «Això fa que, a l’hora de fixar un preu, aquest sigui car pels compradors i dificulta la venda», exposa García. L’Ajuntament ha demanat una nova taxació de les finques. Cal destacar que els consistoris no poden decidir el preu de
venta dels seus elements patrimonials, sinó que s’ha de regir per una taxació externa. «Un cop estigui urbanitzat l’entorn de les finques, esperem que sigui més fàcil trobar un comprador», comenta el conseller.
En els pressupostos d’enguany, l’Ajuntament té lliga-
des inversions per un valor de 2,3 milions d’euros a la venda de patrimoni. 1 milió d’aquestes inversions corresponen al trasllat de la Biblioteca Pepita Ferrer al Mercat de Torreforta. D’altra banda, s’utilitzaran 900.000 euros per a la futura comissaria mixta de Battestini. «Un dels motius del vot
contrari als pressupostos 2025 de Viñuales va ser que algunes inversions com l’adquisició d’habitatge social, la nova biblioteca Pepita Ferrer o la nova comissaria mixta a l’estació d’autobusos pengen de la venda de patrimoni. L’actual govern del PSC ha tornat els anys de Ballesteros quan bona part de les inversions s’havien de finançar a través de la venda de patrimoni i Tarragona va estar anys paralitzada, sense inversions, perquè mai s’aconseguien els diners. Ara està passant el mateix, tal com demostren les dades del 2024. Cal ser realistes i no tirar de titular per quedar bé», expressa Maria Roig, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Sense tutela
El govern municipal expressa que aquestes inversions lligades a la venda de patrimoni estan «assegurades». «Les inversions no estan en perill. Amb els últims modificatius de crèdit baixa molt l’endeutament de l’Ajuntament. Ja no estem en tutela de la Generalitat. Les inversions es faran», exposa García. L’Ajuntament ja ha iniciat els tràmits de licitació de venta de terrenys al PP-10, entre la T-11 i l’Anella Mediterrània de Campclar.
Adjudiquen el contracte del servei de grua municipal per un valor de 72.600 euros
Serveis l L’Ajuntament ha adjudicat el servei de grua municipal a Builders 2015 SL per un valor de 72.600 euros (IVA inclòs) per la durada prevista del contracte simplificat de 3 mesos prorrogables, mes a mes, fins a exhaurir la despesa màxima prevista o fins al moment en què s’hagi formalitzat el contracte principal, que està previst que sigui
enguany. L’empresa serà la responsable de la immobilització, arrossegament, transport i retirada mitjançant una grua dels vehicles de les vies i espais públics de competència de l’Ajuntament que interfereixin o obstaculitzin greument la circulació d’altres usuaris de la via o aquells que suposin un risc per a la seguretat. Redacció
Entrevista l El cap de l’Àrea Bàsica Policial del Tarragonès dels Mossos d’Esquadra clarifica els fets succeïts a la ciutat darrerament i analitza la situació delinqüencial i les resolucions dels casos
Oriol Castro
Els últims episodis d’apunyalaments a la ciutat preocupen? O són casos aïllats?
«El primer que cal dir és que en tots aquests casos hi ha una relació personal entre au tor i víctima. No és en cap cas un ciutadà que va pel carrer i de manera aleatòria acabi amb una lesió per arma blan ca. Després, en aquests episo dis barregem també persones amb consum de tòxics, malal ties mentals i d’altres factors que ens donen aquests tres fets succeïts en les últimes setmanes».
Entén que pugui generar alarma o por entre la ciutadania?
«Sí, tot i que hem d’enviar un missatge de calma i tranquil· litat. De fets com aquests en tenim a tota la ciutat, no només als barris de Ponent. Però es dona la coincidència que han passat a la via públi ca i han estat vistos. I això pot ser interpretat com una situa ció de perill que ens pot afec tar a tots. Però tots són casos d’interrelació personal entre coneguts. No ens ha de fer por que anirem pel carrer i acaba rem amb un ganivet clavat a l’esquena. No passarà». Els casos s’han resolt?
«Els tres casos s’han resolt, sí. Dos dels autors van ser detin
guts i el tercer cas és que no va ser ni un fet delictiu. Una persona es va acabar clavant un ganivet a si mateix». Més enllà dels casos d’apunyalaments, quin índex tenen de resolució de les denúncies que arriben a la comissaria?
«Gairebé el 40% dels fets de lictius, com un robatori vio lent, es resolen. Parlo de fets individualment, perquè estic segur que el 90% dels autors que cometen aquests fets aca ben detinguts, ja que en molts casos no cometen només un fet així».
Com s’està combatent aquesta multireincidència?
«Quan parlem de multire incidència, parlem de casos lleus que no acaben de ser solucionats. Estem parlant de furts o de robatoris de menys entitat. Que genera una percepció d’inseguretat. No tenim aquest problema amb els fets delictius greus. No hi ha homicides multire incidents. En els casos dels lleus, podem tenir persones amb 40 i 50 antecedents poli cials. Els coneixem, sabem la seva vida. L’objectiu és acabar retirant aquesta persona de la via pública, però judicial ment és complicat. Portem molt retard amb els judicis. La solució és més policia? No. La policia ja l’ha detingut 40
Multireincidència
«Tenim persones amb 50 antecedents. El problema és que el sistema no dona solució»
cops. El problema és que el sistema judicial o penitencia ri no acaba donant solució al problema».
Com ha arrencat el 2025 a nivell de delinqüència?
«A Tarragona, els primers dos mesos han baixat un 10% els
fets delictius respecte a l’any passat. Un exemple són els ro batoris amb força a domicilis, que han baixat moltíssim». Quins fets delictius han augmentat?
«Les estafes és un cas que ha pujat. Aquí també hem de te
nir en compte que, en molts casos, si nosaltres no anem darrere, a lo millor ningú denúncia segons quins fets. Anem nosaltres darrere de la gent per perseguir els delic tes i que no passin. És a dir, la facilitat que nosaltres donem per posar una denúncia va en contra nostre estadísti cament parlant. Però al final és un bé per la seguretat. No podem pensar en el present,
sinó en cap a on anem».
Pot ser el cas de les agressions sexuals, no?
«Sí, la consciència social en depèn quins temes també juga un paper clau. Et poso un exemple, si jo vull reduir un terç els delictes a la ciutat, tinc una mesura molt fàcil. Tanquem la comissaria per la tarda i només agafem de núncies pel matí. Amb això puc reduir les un 30%. Si no fomento la denúncia, si no poso facilitats, la xifra negra augmentarà, però, estadísti cament, ja m’anirà bé».
Problema d’espais
Com valora la voluntat del Govern d’augmentar la plantilla del cos?
«Des del 2008 s’ha anat crei xent i hi ha un problema d’espais. Confiem que el nou augment es farà. Al final, si a Catalunya érem 6 milions d’habitants i ara en som 9 és evident que hi ha d’haver un creixement als serveis públics de policia. Crec que ens aju darà a combatre la percepció d’inseguretat. És positiu tam bé la reobertura de la comis saria a les Gavarres. Ja que el tenim, aprofitem ho». Què els perjudica a l’hora de canviar aquesta percepció?
«Aquesta visió ens ve perjudi cada per dos factors. Primer per notícies falses i sensacio nalistes. Les xarxes socials a vegades ens juguen molt en contra. Intentem parlar molt i veure’ns amb veïns per a explicar tot el que fem i que coneguin la realitat. El nom bre d’homicides a la ciutat és de 0 o 1 en un any. No podem comparar Tarragona amb Co lòmbia».
«Quan jo era petita, els iaios compraven el pa a un home que venia al poble en carro», li explicava la Marina a la seva filla de tres anys mentre assenyalava un dels carruatges que participaven ahir en els Tres Tombs. Aquest transportava pans de tota mena i totes les mides. Ahir, Tarragona va celebrar una nova edició d’aquesta cercavila que uneix la festa i la tradició. Per un moment, grans i petits van viatjar al passat, a un món rural on no existien ni els tractors ni els camions i els animals eren essencials per poder dur a terme les feines agrícoles o transportar les mercaderies. Per a beneir i reconèixer la importància d’aquestes bèsties de peu rodó, com els cavalls o els ases, es va crear una festa pel dia de Sant Antoni Abat, patró dels animals. Aquesta celebració religiosa s’ha mantingut fins a l’actualitat. Els Tres Tombs han anat evolucionant, adaptant-se als temps actuals i, de fet, ara no només es beneeixen animals de treball sinó també domèstics. Ahir, molts tarragonins van portar les seves mascotes a la Rambla Nova per a ser-ne partícips.
La Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia de Reus encapçalava la cercavila amb marxes de processó. La seguien una trentena de carros i 90 cavalleries de tot el país. Els més menuts esperaven amb nervis i ganes l’arribada dels animals, que també estaven neguitosos per estar en un lloc poc habitual per a ells. El so de les ferradures colpejant contra l’asfalt o el dels cascavells repicant amb el pas dels cavalls eren constants durant tot el recorregut. La il·lusió no només era entre el públic, sinó també entre els genets i les persones muntades en els carruatges. «Són 33 anys participant ja en el món dels Tres Tombs», deia Meritxell Prats, de la Colla Cavallista de Tivissa. «Aquesta celebració ajuda a explicar als nens com era la vida fa uns anys. Ens alegra
Festes l Tarragona es va omplir de carruatges estirats per cavalls que feien recordar el món rural
que hi hagi tanta gent venint a veureho, ja que és una cosa que s’està perdent», apuntava. Per segon any consecutiu, hi havia un carro adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. «És una iniciativa que va impulsar la Federació Catalana dels Tres Tombs després de la pandèmia», explicava David Andreví, membre de la federació. «És un carruatge modern amb rampes per pujar-hi i suspensió pneumàtica que el fan més còmode durant el
Una festa inclusiva
Hi va participar un carro adaptat per a persones amb mobilitat reduïda
camí», detallava. Dos membres de la Colla de la geganta inclusiva Frida van poder gaudir de la festa muntats en aquest carro adaptat. «És important que donar-los visibilitat i que tothom pot participar-hi, fins i tot la gent amb cadira de rodes», deia Pedro Luis Pradillo, membre de l’entitat. «Queda molt per millorar pel que fa a l’accessibilitat, però està bé que puguin sentir que formen part de les festes de la ciutat», assenyalava.
Detenen un home per cometre tres robatoris
Successos l Els Mos sos d’Esquadra han detin gut un home de 28 anys com a presumpte autor de tres delictes de robatori amb violència i intimidació. En la primera de les ocasions, l’arrestat va entrar al domi cili d’una dona centenària i la seva cuidadora, a qui va amenaçar amb una navalla per robar 1.300 euros. Dies més tard, l’individu va abor dar per l’esquena una senyo ra al carrer Alguer per en dur se la bossa de mà amb diners, documentació i un telèfon mòbil. En el moment de la detenció, es va interve nir un rellotge d’alta gamma que el lladre hauria sostret el mes de gener a un home amb mobilitat reduïda. En aquest cas, va sorprendre a la víctima al carrer i la va obligar a pujar a casa, on li va robar tres rellotges més i 7.000 euros. Arran de la in vestigació dels Mossos, l’ho me va ser detingut el passat dilluns. ACN
Un incendi crema una botiga de patinets
Successos l Els Bom bers de la Generalitat de Catalunya van extingir l’incendi declarat en una botiga de patinets elèctrics de Tarragona aquest passat dissabte. L’avís de l’incident es va rebre poc abans de dos quarts de sis de la matinada, després que un testimoni alertés d’una explosió als baixos d’un local del carrer Jaume I, d’on sortia fum. Nou dotacions es van des plaçat per extingir l’incendi, que va calcinar entre 50 i 100 patinets elèctrics a l’interi or de la botiga. A causa del fum, es van evacuar quatre persones que van resultar il·leses i la resta de veïns de l’edifici de sis plantes es van confinar. El foc es va donar per extingit a les 6:10 hores del matí, si bé els efectius van treballar prop de cinc hores a l’immoble per revi sar ne l’estat, així com l’es cala. També van ventilar la zona per a dissipar el fum acumulat. Redacció
d’arxiu
Equipaments l Les obres, que milloraran l’accessibilitat, costaran 430.000 euros
John Bugarin
Després d’any d’espera, aquest 2025 es construirà la passarel·la fixa que ha de connectar el Teatre Auditori Camp de Mart amb el carrer de la Reina Maria Cristina.
L’Ajuntament de Tarragona ha licitat les obres per a la construcció d’aquesta estruc tura que facilitarà l’entrada dels vehicles que han de car regar i descarregar el mate rial per als espectacles que
s’hagin de celebrar a l’equipa ment cultural.
Durant el darrer quart de segle, el consistori ha hagut de llogar unes rampes metàl· liques d’uns 60 metres que permetien accedir a l’escena ri. Mitjançant caixes amb ro des, es transportaven instru ments, altaveus, focus i altres aparells des de la via pública fins a la pista central. Quan l’arquitecte Manuel Lamich va projectar aquest auditori l’any 1969, es va preveure que
Permetrà el pas de tràilers de fins a 16 metres de llargada fins a l’escenari
l’escenografia, les estructures i altres estris entressin pel carrer Maria Cristina a través d’un aparcament de vehicles subterrani. Aquest, però, no es va acabar soterrant i va acabar esdevenint un pati. L’abril del 2021, els tècnics municipals ja van elaborar un projecte bàsic i executiu per a construir una passarel·la fixa, però no es va acabar de con cretar. L’any passat, se’n va redactar un de nou i, enguany, per fi, les obres seran una realitat. Fa un any, el Diari Més explicava que, segons la previsió municipal, les obres començarien a la tardor del 2024, per no interferir en les activitats de la programació estival del Camp de Mart. Fi nalment, els terminis s’han
acabat endarrerint un any.
La durada estimada dels tre balls, que s’iniciarien passat l’estiu, és de quatre mesos. El projecte compta amb un pressupost de 430.408,39 eu ros (IVA inclòs).
Accessibilitat i evacuació
La nova passarel·la, que do narà accés directe a la planta baixa —on és l’escenari—, per metrà el pas d’un tràiler de fins a 16 metres de llargada en posició horitzontal. Més enllà de la seva construcció, es du ran a terme altres actuacions per a la millora de l’accessibi litat i l’evacuació d’incendis al Teatre Auditori Camp de Mart. Entre altres, l’empresa adjudicatària haurà de subs tituir les baranes de la rampa d’accés al recinte que hi ha ac tualment, per a complir amb els criteris de seguretat.
En el projecte també es pro posa la col·locació de baranes en forma d’«U» invertida en totes les graderies, que inclo guin una il·luminació tènue. També es rehabilitaran les cobertes per evitar filtracions que podrien arribar a causar més patologies a l’edifici i es retiraran tots els tubs de fi brociment de l’anterior siste ma de ventilació. Per a fases posteriors, es preveu la instal· lació de dos ascensors paral· lels a l’edifici sud, on es troba l’accés principal al públic.
D’aquesta manera es co municarien les diverses plan tes de l’edifici i els diferents nivells de les grades i la platea, fent les accessibles per al pú blic i els treballadors. També s’adaptarien tres rampes per a facilitar la mobilitat entre pisos a les persones amb mobilitat reduïda que vagin amb cadira de rodes. D’altra banda, es planteja un canvi de distribució dels diferents espais que hi ha actualment al recinte.
Castells l És membre dels Xiquets del Serrallo i relleva el vallenc Carles Cortés
Redacció
El tarragoní Albert Torres, dels Xiquets del Serrallo, és el nou president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Així ho va ratificar dissabte l’Assemblea General Ordinària (AGO) de la Coordinadora, celebrada a l’Hostatgeria del Monestir de Poblet. Torres va assumir el càrrec en substitució de Carles Cortés, de la Colla Joves Xiquets de Valls, que va comunicar a les colles assistents el final de la seva etapa a la CCCC.
La trobada va comptar amb l’assistència d’unes 150
persones representants de 58 de les 104 colles membres de la federació. En el seu primer discurs com a president, Torres va destacar la importància de mantenir una Coordinadora forta, activa i amb capacitat de resposta a les necessitats de les colles, i va remarcar la voluntat de seguir consolidant la gestió econòmica, la seguretat i la projecció del fet casteller. Entre els principals reptes per a aquest 2025 va subratllar la millora de la seguretat, la revisió del sistema de drets audiovisuals i la celebració del quinzè aniversari de la inclusió dels castells
com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
El nou casc 2.0
Un dels punts més destacats de l’Assemblea va ser la presentació de l’estudi del nou casc casteller 2.0. Després de gairebé vint anys de la implementació del model actual, l’Àrea Mèdica i de salut de la CCCC ha impulsat una revisió exhaustiva per tal de millorar l’ajustament, reforçar el sistema de retenció i ampliar la zona de protecció, especialment al front i el contorn dels ulls, amb l’objectiu de reduir
L’any vinent es preveu estrenar un nou casc més segur per a la canalla
al màxim el risc de lesions. L’estudi, presentat per Silvia Simó, es durà a terme amb
NZI, l’empresa amb qui s’ha treballat tots aquests anys, i s’espera que el nou model pugui començar a provar-se durant la temporada vinent. La gestió dels drets de retransmissió i d’imatge va ser també un dels punts amb més debat. Les colles van exposar diferents posicions respecte
el model actual i les diferents opcions, oportunitats i amenaces que es presenten. La Coordinadora va posar sobre la taula la necessitat de trobar un equilibri entre la promoció del fet casteller i la protecció dels interessos de les colles, i es va comprometre trobar una solució de consens.
Societat l El servei registra un descens de l’activitat respecte de l’any 2023, en què va servir 57.248 àpats
Miquel Llaberia
El menjador social del Centre Social El Roser va repartir un total de 47.085 àpats durant el 2024. Això suposa una mitjana diària de 129 àpats dels quals es van beneficiar un total de 566 persones. Aquesta dada suposa un descens respecte a l’exercici 2023, en què es van servir 57.248 àpats. La regidora de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, Anabel Martínez, valora positivament el funcionament del servei d’alimentació: «Es tracta d’un servei important per ajudar a les persones i a les famílies que travessen una situació de vulnerabilitat a mantenir una alimentació saludable». El servei està dividit en tres modalitats; presencial, per emportar i a domicili. En el cas de la presencial, el menjador ofereix un menú al qual es van prescriure 300 persones i va servir 17.707 àpats. En la modalitat per emportar, els usuaris s’atansen al centre per rebre carmanyoles amb el menjar preparat. A aquest s’hi van prescriure 234 persones i va servir 12.223 àpats. Finalment, el servei a domicili, amb l’objectiu de garantir l’alimen-
Fotografia d’arxiu del servei de menjador social que s’ofereix al Centre Social El Roser. Cedida
El servei també ofereix la cafeteria com un espai de convivència i inserció
tació de persones amb dificultats de desplaçament, va servir 14.965 àpats a 63 usuaris.
A aquestes dades cal afegir els àpats no prescrits, és a dir, a persones que estan a l’espera
de ser ateses per Serveis Socials, que sumen 1.460 àpats servits presencialment i 730 per emportar.
A la vegada, el menjador social El Roser també dispo-
sa d’un punt d’entrega d’aliments del Rebost Social. En aquest, s’atorguen punts a les famílies amb els quals adquireixen els aliments rebuts de donatius. Durant l’any 2024,
1.700 famílies van ser derivades a algun dels punts de distribució d’aliments, 617 de les quals al Roser. D’aquestes, un 36% van ser ateses pel Rebost Social. La regidora de Serveis a les Persones anima a les empreses a fer donacions, especialment «de carn i peix, perquè necessitem augmentar la quantitat d’aquests aliments frescos necessaris per a una bona alimentació».
Funció social
Per un altre costat, el Roser no només garanteix l’alimentació de persones en situació de vulnerabilitat, sinó que també genera un espai de socialització per persones que sovint són estigmatitzades. «A través del servei es fomenta també la integració i l’empoderament de persones en processos d’inserció i es dignifica l’entrega d’aliments, ja que s’evita l’estigmatització de les persones receptores de suport alimentari amb l’impuls d’espais de convivència», afirma Martínez. En aquest sentit, la cafeteria, que fa la funció de menjador al migdia, està oberta al públic en general i permet que, en un mateix lloc, hi pugui coincidir tothom. La María, una usuària del centre, valora positivament l’atenció rebuda: «Hi ha dies que el menjar t’agrada més o menys, això és com tot. Però t’atenen molt bé i t’escolten quan demanes alguna cosa. Són meravellosos». Alhora, un altre usuari, el Paco, assegura que «m’han canviat la vida». «Des que vaig entrar m’han tractat molt bé, fan una feina molt bonica i els ho agraeixo. A més, pots conèixer a molta gent», afegeix.
Societat l L’AV Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias té tres mesos per aconseguir-les
Miquel Llaberia L’arribada dels plecs de signatures al Centre Cívic del Carme el passat divendres 14 de març va donar el tret de sortida a la recollida de signatures per convocar una consulta no referendària sobre el futur de l’estació d’autobusos de Reus. Aquesta està impulsada per l’Associació de Veïns Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias, que vol evitar que la nova estació d’autobusos s’ubiqui dins el Parc Mas Iglesias. Representants de l’entitat veïnal, encapçalats pel seu president, Òscar Mendoza, i acompanyats d’altres repre-
sentants del moviment veïnal reusenc com Josep Machado, Eduardo Navas o Agustí Dosaiguas, van escenificar l’inici de tres mesos en què hauran de recollir un mínim de 5.000 signatures per convocar la consulta. «Aquesta és una iniciativa popular que surt d’una reivindicació promoguda i impulsada pel moviment veïnal i ciutadà», va reivindicar Mendoza
«No fem res més que el que va fer el PSC en el seu dia amb la reivindicació del Carrilet, però aquest cop la iniciativa no surt d’un partit polític, sinó de la voluntat del poble»,
va recordar Mendoza. En aquest sentit, el president de l’entitat feia referència a quan l’any 2021 el PSC, aleshores a l’oposició, va exigir fer una consulta ciutadana per conèixer l’opinió pública respecte a la continuïtat del Mercat del Carrilet. A la vegada, Mendoza va reiterar el posicionament de l’entitat de no voler establir cap confrontació amb cap actor polític o social de la ciutat. «Esperem realment una trobada amb el consistori en què la fotografia sigui de celebració, aquest parc es mereix aquest any celebrar el seu 25è aniversari», va afirmar.
Resposta de l’Ajuntament En saber-se la notícia del vistiplau per part de la regidoria de Participació de l’Ajuntament de Reus a iniciar la recollida de signatures, veus de l’Ajuntament com la regidora de Participació, Montserrat Flores, o l’alcaldessa, Sandra
S’incendia un aparcament soterrani al carrer Ample
Successos l Els Bombers de la Generalitat han treballat aquest migdia en un incendi en un aparcament soterrani situat al número 60 del carrer Ample. L'avís s'ha rebut a les 13.22 hores i s'han desplaçat nou dotacions. Les flames han afectat dos turismes estacionats a l'aparcament i part del cablejat. A més, el fum ha afectat l'escala de l'edifici i els Bombers han demanat als veïns que es confinessin als seus domicilis. No s'han registrat afectacions personals. M. Omella/G. Martí
Només podran signar els ciutadans empadronats majors de setze anys
Guaita, van celebrar que la ciutadania s’impliqués en decidir el model de ciutat que volien. No obstant això, la batllessa de Reus va puntualitzar que la proposta presentada fins ara és un avantprojecte i que s’està a l’espera del retorn de l’Ajuntament a totes les qüestions plantejades durant les reunions que s’han tingut amb diferents actors de la ciutat respecte al projecte de
reordenació del Carrilet. En aquest sentit, Guaita va considerar que s’hauria d’esperar al retorn per part del consistori abans d’iniciar qualsevol consulta. «Sabem que el consistori està treballant per trobar una solució perquè així ens ho van comunicar tres dies abans d’anar a recollir els plecs, però no ens van donar cap garantia que l’estació no s’ubiqués dins el parc. El dia que tinguem aquesta garantia, la recollida de signatures no tindrà cap motiu de continuar», va apuntar Mendoza.
Terminis
Amb l’inici de la recollida de signatures el rellotge va començar a contar el temps i l’entitat té tres mesos per recollir les 5.000 signatures. Aquestes hauran de ser de ciutadans reusencs de mínim 16 anys. En presentar-se les signatures, l’Ajuntament tindrà el marge d’un mes per validar-les i descartar les que no siguin aptes. En cas que es validin un mínim de 5.000, s’obrirà el termini de tres mesos perquè l’Ajuntament convoqui la consulta a través d’un decret d’alcaldia. La data del referèndum haurà de ser en un termini d’entre 30 i 60 dies després de la publicació del decret de convocatòria.
Detenen un home per robar diners del Teatre
Successos l Els Mossos d'Esquadra van detenir divendres a la tarda un home de 56 anys per irrompre i robar diners de l'interior del Teatre Fortuny. Segons fonts policials, pels volts de les dues de la matinada de divendres, l'arrestat hauria forçat la porta d'accés de la taquilla de venda d'entrades i, d'allí, s'hauria endut una quantitat no concretada de diners. Els responsables del teatre van trobar l'espai regirat i van presentar denúncia en trobar a faltar l'efectiu. Els Mossos van identificar l'home gràcies al sistema de videovigilància. ACN
Un campus aproparà la robòtica i la IA als infants
Tecnologia l El Clúster
TIC Catalunya Sud i Redessa posen en marxa un nou campus tecnològic dirigit a nens d'entre 7 i 12 anys. La iniciativa té per objectiu que els infants descobreixin la tecnologia de manera divertida, pràctica i educativa. A través del joc, es duran a terme tallers que els aproparan a la robòtica, la intel·ligència artificial i la realitat augmentada. El campus es farà del 14 al 17 d'abril a les installacions de Redessa Tecno, de 9 a 14 hores. Les inscripcions es poden formalitzar a https://www.inntuyo.com/ campus-tecnologic-de-setmana-santa Redacció
Vora una vuitantena de persones s’havien agrupat a la Parròquia de Sant Joan tocades les sis de la tarda. «Què fan aquí?», preguntava un home, dempeus, al llindar de la porta. «No ho sé», respongué, sincerament, el seu acompanyament. Decidiren quedar-se i, absorts, no tragueren la vista de l’altar. Acabava de començar la representació de la Passió, la vida, mort i resurrecció de Jesús. Més i més conciutadans entraven a l’església darrere seu i el centenar se superà amb facilitat. Els feligresos se senyaven, encenien un llantió; els curiosos s’aplegaven al final, dubtosos de si apropar-se més o no.
De la mà dels actors i actrius de La Teatr’Era, la Parròquia de Sant Joan va ser l’escenari escollit per viure de ben a prop la representació de cinc escenes de la Passió. Era un tastet, un petit tastet, del que es veurà al teatre de les Germanetes dels Pobres el 27 d’abril, però, alhora, una degustació molt especial: s’ha programat amb motiu del 125è aniversari del Solemne Viacrucis de Divendres Sant al matí de l’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu. «Es tracta no només de conservar la tradició, sinó adaptar-la als temps actuals, i permet que el missatge de la passió de Crist arribi a un públic més ampli», reconeixia la vicepresidenta de l’entitat, Anna Maria Martí. «Segur que deixarà una empremta als nostres cors», prometia just abans de començar.
La monumentalitat de l’església magnificava la poderosa veu dels intèrprets, que ressonava de paret a paret, però, al mateix temps, dificultava la comprensió als darrers bancs. «No se sent», es queixava algú. Res impedí quedar corprès per l’episodi de l’Ecce Homo. «Aquí teniu l’home, el vostre rei!», cridà el governador Ponç Pilat. El moment de la crucifixió s’acostava i els ulls se centraren en el Sant Crist de la Creu. La talla havia presidit tota la representació, des d’un lateral de l’altar, i, ara, recuperava el protagonisme. «Pare,
perdona’ls, que no saben el que fan», expressava Jesús. I instants després, rostres satisfets aplaudien a l’uníson. «Ens ha deixat sense paraules i amb la pell esborronada», reconeixia Martí. Qui vulgui veure la representació de la Passió al complet, tindrà una nova oportunitat el 27 d’abril, al teatre de les Germanetes dels Pobres. Les entrades ja han sortit a la venda, per 10 euros. Així mateix, hi ha la possibilitat de col·laborar mitjançant la fila zero.
Un centenar de persones es van aplegar per veure la representació.
Indústria l L’Ecoplanta, l’electrolitzador T-Hynet i el TarraCO2-Storage són projectes que faran de Tarragona un referent en el sector
Redacció
La Unió Europea destinarà prop de 374 milions d’euros, a través dels fons d’Innovació, a impulsar tres grans projectes de futur de Repsol de la demarcació de Tarragona. L’Ecoplanta, l’electrolitzador T-Hynet i el TarraCO2-Storage, tenen com a objectiu convertir la regió en un referent de la descarbonització i la circularitat industrial. El vicepresident de la Comissió Europea, Stéphane Séjourné, va visitar el passat divendres el complex industrial de Repsol al Polígon Nord del clúster petroquímic de Tarragona per conèixer de prop aquestes iniciatives estratègiques.
El Govern de Catalunya va voler refermar el seu compromís per la descarbonització de la indústria davant la Comissió Europea durant aquesta visita. El responsable de l’executiu comunitari va estar acompanyat pel conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i del ministre d’Indústria i Comerç, Jordi Hereu. Les tres administracions coincideixen que la descarbonització és un punt clau en l’estratègia de creixement econòmic per assegurar la competitivitat de les empreses i generar ocupació estable
El vicepresident de la CE visità divendres el polígon petroquímic de Tarragona
i de qualitat. Dins d’aquests projectes, l’Ecoplanta destaca per la
seva capacitat de transformar residus urbans en combustibles renovables i productes circulars. Amb una inversió de més de 800 milions d’euros, dels quals 185 milions provenen del Fons d’Innovació de la UE, la planta generarà 340 llocs de treball d’alta qualificació a partir de la seva
Educació l S'utilitza en el 72% de les assignatures
ACN
Prop del 65% de les assignatures de graus i màsters de les universitats públiques s’ofereixen almenys en català, segons les dades del curs 2023-24 obtingudes per l’ACN. Als graus, el percentatge s’enfila fins al 75% de les matèries, mentre als màsters només
una de cada tres es poden cursar en aquesta llengua, cosa que suposa un retrocés respecte al curs 2016-17, quan eren la meitat.
En el cas de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la presència del català és superior a la mitjana del conjunt d’universitats, amb un 72% de les
assignatures, si bé ha davallat respecte al 78% que tenia el curs 2016-17. En aquest període, a la URV ha augmentat en gairebé 14 punts percentuals la presència del castellà, fins al 26%, i una mica menys la de terceres llengües (són el 16%).
Les dades del darrer curs disponible (2023-24) mostren
entrada en operació el 2029. Per la seva banda, el projecte T-Hynet, impulsat per Repsol juntament amb Enagás i Messer, comptarà amb un electrolitzador de 150 MW capaç de generar 2,7 tones d’hidrogen renovable per hora. Amb una ajuda europea de 62,5 milions d’euros,
que el català en les assignatures dels graus catalans s’enfila fins al 74% de les 498 matèries existents, en la línia del que ja passava fa sis cursos. En canvi, el castellà ha guanyat deu punts, fins al 34% de les assignatures que s’ofereixen, i cinc punts les terceres llengües, ara un 20% de les matèries de grau en oferta. Als màsters universitaris, la presència de català en l’oferta és molt menor, i ha davallat els últims anys. Actualment, només una de cada tres (32%) assignatures s’ofereixen en aquesta llengua de docència.
es preveu que aquest projecte contribueixi a evitar l’emissió de fins a 1,4 milions de tones de CO2 durant la seva primera dècada de funcionament, alineant-se amb l’estratègia REPowerEU.
El tercer gran projecte, el TarraCO2-Storage, consisteix en un magatzem offshore de
CO2 situat a uns 45 quilòmetres de la costa de Tarragona. Repsol està pendent d’obtenir el permís del Ministeri per a la Transició Ecològica per iniciar els estudis geològics que determinaran la viabilitat d’aquest. Si tirés endavant, la infraestructura comptaria amb una ajuda de 205 milions d’euros i una capacitat inicial per emmagatzemar dos milions de tones de CO2 anuals, amb una capacitat màxima de 54 milions de tones.
En sintonia
El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va indicar que «necessitem una indústria forta i dinàmica que ens permeti augmentar la productivitat, generar ocupació de qualitat i avançar cap a una autonomia estratègica». També recordà que «el marc per continuar avançant serà el nou Pacte català per a la Indústria 2026-2030». Pel que fa al vicepresident Stéphane Séjourné, va destacar que «Espanya, i especialment Catalunya, és un pilar de la indústria europea. Un país i una regió que han sabut fer de la descarbonització de la indústria un motor de competitivitat, com ho demostren els dos projectes que visitats, dos líders de la indústria europea baixa en carboni».
Imatge de la presentació de la programació dels actes. Gerard
Salou engegarà demà els actes de la Capital de la Cultura Catalana
Cultura l La gala inaugural, amb Ramon Pellicer, ha exhaurit totes les entrades
Redacció
Demà, 18 de març, el Teatre Auditori de Salou (TAS) acollirà la gala inaugural de la Capitalitat de la Cultura Catalana, que enguany ostenta Salou. L’acte tindrà lloc a les 19 hores i serà conduït pel reconegut periodista de TV3 Ramon Pellicer.
A banda de l’alcalde i regidors de l’Ajuntament de Salou, la gala comptarà amb la presència de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernàndez, acompanyada d’altres autoritats, personalitats del món de la Cultura i representants d’entitats i associacions.
Aquest acte significarà l’inici oficial d’un any ple d’activitats culturals que posaran en valor el ric patrimoni de Salou i la seva projecció dins i fora l’àmbit cultural català.
A més dels discursos institucionals, la gala inclourà
l’actuació especial d’una artista local convidada, l’exhibició d’elements festius de la cultura salouenca, així com una actuació especial de Veus - Cor Infantil Amics de la Unió, una de les formacions corals infantils més prestigioses del país.
Fundat el 1996 dins de l’Escola de Música de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers i dirigit per Josep Vila Jover, aquest cor de veus blanques destaca per la seva qualitat interpretativa i la singularitat de les seves produccions.
Amb una trajectòria internacional de primer nivell, Veus - Cor Infantil Amics de la Unió ha participat en nombrosos festivals i ha estat guardonat en certàmens de prestigi com el 7th Tokyo International Choir Competition (2024) i el Certamen Coral de Tolosa.
Gastronomia l L’Ajuntament ha aprovat la normativa que regirà les noves parades un cop acabi la remodelació
Álvaro Rodríguez
Les obres que han de transformar el Mercat Municipal de la Vila de Cambrils ha sobrepassat ja el seu equador, amb la previsió que finalitzin aquest juny. Els treballs suposaran un canvi per la coberta i dues de les façanes de l’equipament, dotant-lo d’una imatge més moderna, però transformaran el seu interior incorporant espais gastronòmics. L’Ajuntament ja ha aprovat inicialment el nou reglament intern que ha de regular l’ús i els criteris de funcionament d’aquest espai.
Aquest document estipula els horaris d’obertura que hauran de seguir les parades. En aquest àmbit, s’han disposat dues modalitats diferenciades per les parades de producte i les de restauració. Les primeres obriran de dilluns a dissabte en horari de matins i, almenys, tres dies a la setmana durant les tardes. Tot i això, el plec recomana l’obertura durant totes les tardes.
Pel que fa als espais de restauració, seguiran l’horari abans indicat i hauran d’obrir també en diumenges i festius. El document especifica que
les terrasses dels locals hauran d’estar subjectes a la normativa municipal a aquest respecte.
A més, l’Ajuntament determina que serà possible establir horaris o obertures de caràcter extraordinari vinculades a campanyes, festes, fires o promocions. El consistori també serà qui determinarà el calendari d’obertura i les vacances obligatòries per a tots els llocs de venda.
Pel que fa a la disposició, les parades gastronòmiques quedaran a la façana envidrada i oberta adjacent al carrer
El disseny de les parades serà lliure, però l’Ajuntament podrà marcar criteris
Jacint Verdaguer. Cal recordar que hi ha prevista una segona fase per fer aquest carrer de prioritat per a vianants i ampliar la zona de restauració del mercat.
Els espais gastronòmics a l’interior una superfície d’entre 16 i 18 metres quadrats i totes disposaran de barra amb bancs pels clients. L’espai central del mercat serà obert i amb taules. A la façana tancada se situaran les quatre parades de producte, d’una mida de 20 metres quadrats cadascuna.
El consistori treballa amb la previsió d’adjudicar les diferents parades durant aquest mes de març.
Disseny i infraccions
Pel que fa al disseny de les parades, els titulars de les parades podran adaptar-se lliurement a les seves necessitats a través de les obres que considerin necessàries. Tot i això, l’Ajuntament és reserva poder dictar directius tècniques o establir un tipus de model per les diferents parades. En qualsevol cas, la normativa sí que obliga a col·locar els preus dels productes a la vista.
La normativa també estableix un règim sancionador pels paradistes amb multes d’entre 750 i 3.000 euros i accions com la suspensió temporal de l’activitat o la revocació de les concessions. Entre les infraccions més greus es troben l’incompliment dels horaris d’obertura, l’incompliment de les instruccions de l’Ajuntament, els danys a l’edifici o el tancament injustificat durant trenta dies.
Mobilitat l S’acordà que Renfe tindrà majoria de capital en la nova empresa de Rodalies
ACN
Els sindicats SEMAF, CCOO, UGT i SCF van decidir ahir al vespre desconvocar la vaga de Renfe i Adif que havia de començar avui després d’arribar a un acord amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i la Generalitat, segons van confirmar fonts ministerials a l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Aquests sindicats havien convocat amb la CGT i la Confederació Intersindical-SF aturades de 24 hores a tot l’estat espanyol durant tot el dia d’avui, el 26 de març i l’1 d’abril i talls parcials el 24 i el 28 de març i el 3 d’abril. Fonts del sindicat CGT van indicar que ells mantenen la protesta fins que consultin les bases sobre l’acord, mentre que SF creu que «no soluciona els problemes» i per això criden a la vaga.
La protesta pretén denunciar incompliments dels acords signats el 2023 que van servir per desconvocar una altra protesta en relació amb el traspàs de Rodalies de Catalunya a la Generalitat i la «privatització» del transport de mercaderies. Els sindicats consideraven trencats els
El Govern controlarà el consell d’administració de la nova empresa de Rodalies
compromisos que garantien que Renfe i Adif continuarien sent els prestadors dels serveis de Rodalies i que es
preservaria la integritat de la plantilla de les dues empreses.
L’acord al qual van arribar les parts ahir diumenge passa perquè Renfe Viajeros tingui la participació majoritària en el capital de la nova empresa que gestionarà Rodalies per un percentatge ínfim mentre que la Generalitat en con-
trolarà el consell d’administració ja que el presidirà i hi tindrà vot de qualitat. El secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, va confirmar que hi haurà una «majoria de Renfe Viajeros» a l’accionariat i que la representació al consell d’administració serà «majoritàriament per a la Generalitat».
L’alumnat
Educació l Estudiants d'institut han creat una rèplica digital de la ciutat medieval
Redacció
L’alumnat de 2n d’ESO de l’INS Joan Segura i Valls, a Santa Coloma de Queralt, ha dut a terme un projecte innovador que combina història i tecnologia per crear una ruta cultural de realitat virtual per explorar la ciutat medieval a través dels seus monuments més emblemàtics.
Aquest projecte té com a objectiu reflexionar sobre la importància del patrimoni en la identitat i la memòria collectiva. Més enllà de la pedra, els estudiants han après com aquests espais connecten amb la nostra pròpia història i comunitat.
La ruta inclou llocs tan significatius com la Carlania, la Font de les Canelles, el Safareig, el Call Jueu, Santa Maria de Bell-lloc i el Castell dels Comtes. A través d’un treball de camp realitzat amb l’Oficina de Turisme, l’alumnat
ha recollit informació detallada sobre aquests espais. Posteriorment, ha escanejat els monuments en imatges de 360° per crear un escenari virtual medieval, eliminant elements moderns com a senyals de trànsit i cotxes i afegint-hi personatges i elements de l’època.
Més enllà de l’exploració dels monuments, l’experiència inclou desafiaments interactius com trobar la clau per accedir al castell, atrapar una rata per evitar la propagació de la pesta negra o conèixer el paper de la dona als safarejos des d’una perspectiva de gènere.
L’alumnat ha presentat el projecte a les diferents escoles del municipi. D’aquesta manera, el treball ha esdevingut una forma de compartir i transmetre el valor del patrimoni històric a la comunitat educativa.
Entrevista l Presentador, productor o responsable de premsa, Xarli Diego porta més de 50 anys dedicats a la comunicació. Ara, des de Barberà de la Conca, ha iniciat Cave Canem, un pòdcast sobre història romana amb tocs d’humor
Álvaro Rodríguez
Per què ha decidit viure a Barberà de la Conca?
«És la pregunta al milió de dòlars. Doncs mira, això va ser la pandèmia. Jo, que he viscut 40 anys a Barcelona i després he anat al Maresme vaig pensar que el cos em demanava un poble. Un poble tranquil, envoltat de vinyes o de bosc o del que fos. Vaig estar buscant molt i vaig trobar l’equilibri». A la demarcació de Barcelona també hi ha pobles.
«Sí, havia mirat Osona, havia vist Ripollet, Girona, l’Anoia... un recorregut per tot arreu. Al final he trobat un poble simpàtic, damunt d’una muntanya i amb una postal maca». I aquí decideix iniciar un pòdcast. No es cansa de la comunicació?
«M’agradaria treballar en comunicació durant 25 anys de la meva vida, i ja n’hi porto 50. Sempre he sigut un home de mitjans, vaig començar la ràdio amb 16 anys o 17. Porto dins el cuquet dels mitjans de comunicació, i això no ho he deixat mai. A vegades sent jo el presentador, a vegades sent jo qui acompanya el que va, però no he parat d’entrar i sortir».
I per què sobre història romana?
«Tinc alguna foto que no acabo de trobar on vaig vestit de romà. Era bastant habitual a la meva generació, quan erem petitets i a mi això m’encantava. En tornar al Camp de Tarragona, m’he reconnectat amb aquesta part de la història que m’encanta. Estic escrivint un llibre sobre el romà en sentit de l’humor. Tenir una ciutat tan romana com Tarragona a prop em serveix d’inspiració».
comunicador
Inspiració
«En tornar al Camp de Tarragona, he reconnectat amb la història dels romans»
Consums
«Els hàbits han canviat molt, la gent no vol escoltar programes de ràdio ni llegir diaris»
època era una època daurada, hi havia molt talent concentrat en poques emissores. Després, tenim més de 900 i no tant talent. La gent bona se n’ha anat a fer altres coses. Hi ha altres possibilitats. A les redaccions veus que hi ha més becaris que periodistes». Empresarialment també ha canviat.
«El negoci ha variat, ara és més en línia que en paper. Suposo que aquí hi haurà una responsabilitat dels que paguen els publicitats que estan repartint en més cases. Tot s’ha difuminat. Tot s’ha dispersat molt». Tot i això, la mort dels mitjans no arriba.
«Crec que no és una contradicció una cosa amb l’altra. Els caps de setmana visito tots els pobles del Camp de Tarragona. No em quedo a casa allà esperant que plogui. Em moc molt, i no només pels pobles. Vaig molt a Reus i vinc a Tarragona. I vaig al Serrallo
Més que aïllat a un poble, sembla que està vinculat al territori.
a dinar, o a passejar per Rambla Nova, o la Part Alta, jo què sé. El que m’agrada és explorar, això forma part del meu ADN. Em trobaràs al despatx fent coses, però quan no hi estic volo a algun lloc per tenir bones vibracions del que sigui». Va ser abans el pòdcast o el llibre?
«La idea primera era el llibre. Però vaig anar descobrint coses noves que jo no coneixia. Estic llegint molts llibres de romans i vaig pensar, aprofitem-ho. No esperem a tenir un llibre d’un any i mig. Fem un pòdcast i expliquem tot això. I, a més, amb la mateixa filosofia que el llibre, que és Roma i sentit de l’humor. Jo no soc un historiador, jo soc un periodista i guionista i això ho barregem amb tocs d’humor. Això sí, és un contingut rigorós, tinc entrevistats amb molts coneixements».
Humor i periodisme, com ho combina?
«Perquè a mi m’hes fàcil, o sigui, jo soc molt creatiu. Quan
presentàvem el programa de música ho feia en sentit de l’humor, amb tocs d’humor. A mi la gent m’ha aplaudit això, aquesta barreja. No m’hi veig fent altres coses. Si m’haguessin dit fes 3 hores de ràdio i no somriguis amb tota l’estona, no hauria pogut fer-ho. Jo no hauria pogut ser el Josep Cuní, per exemple, que és amic meu i que me l’estimo molt, però cadascú ha de saber què canta».
I quina lectura fa dels mitjans actuals?
«Em sap greu dir-ho, perquè a vegades sembla que quan et vas fent gran et tornes crític, però tal com ho veig, hi ha hagut una dispersió. La meva
«La ràdio subsisteix, però subsisteix diferent. La gent està escoltant els pòdcasts que li interessen a l’hora que li interessen. Aquesta és l’evolució que hi ha hagut i la ràdio no era això. La ràdio era en directe i l’escoltaves en directe. Ha evolucionat tot. Els hàbits de la gent han canviat. I la gent jove no escolta els programes convencionals de ràdio. Ni llegeix el diari. S’informen per les xarxes».
I vostè com es defineix?
«Soc molt inquiet. He treballat mitjans de comunicació, premsa, ràdio i televisió. També he escrit. Porto tres llibres. Soc de comunicació. La comunicació per mi és un piano molt gran amb tecles blanques i negres, i que jo tinc la sensació que el piano, per edat, l’he tocat bastant i no he acabat, encara queden tecles per tocar».
Quines tecles?
«Si el llibre i el pòdcast van mínimament bé, potser faig una minisèrie per internet o per televisió del món romà en sentit de l’humor».
El Nàstic va superar el repte del Barakaldo sense arronsar-se per sumar el tercer partit consecutiu sense conèixer la derrota. Va ser una victòria com les d’abans: gol arribat d’una jugada a pilota aturada i porteria a zero. Enguany, d’aquestes n’hi ha hagut poques, però dissabte va aparèixer per superar una nova final que consolida l’equip al play-off d’ascens i manté l’espasa de Dàmocles encara sense caure sobre la banqueta grana. El conjunt tarragoní va tornar a mostrar dues cares que vana aparèixer i desaparèixer amb el pas dels minuts. De fet, l’inici del partit va ser elèctric. Els grana van disposar de la primera ocasió de gol en el tercer minut a través del de sempre. L’arrencada de Víctor Narro va arribar a la frontal de l’àrea i, allà, la jugada va continuar amb Roberto Torres qui, amb bon ull, va habilitar el mà a mà a Antoñín, qui va veure com, entre el porter i un defensa li pispaven el gol. Aquest atac era una promesa de millora, però aviat els grana es van perdre fent passos enrere.
El Barakaldo va intensificar la seva pressió i el poder en els duels, condemnant així la sortida de pilota del Nàstic. En aquest escenari de bloqueig, els grana van perdre el nord i també el sentit del seu joc. La pilota era dominada pels de Dani Vidal, però entre les passades en llarg a ningú, les errades i la precipitació el partit es va començar a assemblar al del Tarazona ara fa dues setmanes.
Calia posar una marxa més. La pressió i poca queixalada del Barakaldo semblava que el conjunt basc ja estava satisfet amb un empat i el gol average a favor, així eren els tarragonins qui havien de posar la salsa al partit. Dani Vidal va destacar que «necessitàvem ser més profunds i no jugar tant al peu, això ho vaig transmetre als jugadors al descans». El missatge era clar i va quallar a l’entrada del segon temps. En els segons 45 minuts el Nàstic va fer un pas endavant cap a un equip més reconeixible i ambiciós. De nou, Antoñín va tenir la primera clara als escassos minuts de la represa. Roberto Torres va veure el forat i el davanter andalús va guanyar la seva marca per encarar el mà a mà contra Unai Pérez. Antoñín va intentar driblar el porter, però es vafer un embolic amb els controls i no va arribar a rematar. El de dissabte no va ser el duel més encertat d’Antoñín. Minuts després, va gaudir d’una nova ocasió, però també es va trobar el porter basc.
Futbol El Nàstic supera el repte del Barakaldo i suma la segona porteria a zero consecutiva
Torres va tenir la següent de volea, però va acabar al lateral de la porteria. El seu rendiment es poden treure dues conclusions. Per una banda, es va mostrar lent en els duels i en la pressió, però també que té un guant al peu, tres passades claus podrien haver acabat en gol.
del riudomenc al Nou Estadi, però, com és habitual en ell, es va mostrar calmat fins i tot en la celebració d’un gol que, en cas de no haver arribat, ves a saber que hauria passat.
Després de vint minuts de setge sense premi, la frustració va fer que pesessin les cames una mica més. Les aproximacions trigaven en arribar, però, al final, l’esperit del Nàstic del curs passat va reaparèixer quan faltaven cinc minuts per al final. Falta perillosa al vèrtex esquerre de la porteria. Jaume Jardí la va posar al segon pal i Santiago va controlar l’esfèric amb el braç. Era penal, però l’àrbitre ho va negar. Aquells segons de dubte entre les files del Barakaldo els va aprofitar Marc Montalvo per executar un centre-xut que, gràcies al fet que un defensor el va desviar, la pilota va acabar al fons de la xarxa. Aquest va ser el primer gol
Feina feta. Com les victòries del curs passat al camp del Teruel o contra l’Arenteiro i tants altres, gol de pilota aturada, porteria a zero i tres punts a la butxaca. Aquest és el camí.
El Nàstic Femení guanya el derbi contra l’Icomar (1-0)
El Nàstic Femení entrenat per Fran Rodríguez es va emportar el derbi contra l’Icomar per la mínima gràcies a un gol de Raquel Nolla al minut 89’. Triomf important a la part alta per les granes a la Ciutat Esportiva, perquè ara depenen d’elles mateixes per tancar la lliga en posicions d’ascens.
2.Ponferradina
3.GIMNÀSTIC
La dada
El de dissabte va ser el primer gol de Marc Montalvo al Nou Estadi
CB Salou . David Cuéllar (12), Iker Montero (29), Emilio Martínez (7), Juanjo Santana (9) i CJ Barksdale (4). També van jugar Víctor Aguilar (14), Olvier Bieshaar (11), Pablo Aso (0) i Fernando Revilla (0). CB Tarragona . David Fernández (2), Josep Fermí Cera (2), Joan Pardina (9), AJ Plitzuweit (22) i Ousmane N’dour (11) També van jugar Okeke (0), Luis Garcia (2), Adrià Duch (19), Adrià Trouvé (5), Álvaro Fernández Mena (12) i Iker Fernández (0). Parcials 0-1, Pablo Fernández (50’); 1-1, Capó (87’) i 2-1, Juanto Ortuño (89’). Àrbitres . Cristian José Garcia Rodríguez i Juan Jesús Betanzos Garcia. Incidències . Partit de la jornada 21 disputat al Pavelló Salou Centre
Bàsquet l El duel va lliurar moments per als dos equips i es va decidir en un darrer quart èpic
Arnau Montreal Quesada
L’OCA Global CB Salou es va coronar rei dels derbis. El conjunt salouenc va superar l’Ibersol CB Tarragona en un darrer quart d’infart per condemnar, d’aquesta manera, a l’equip tarragoní al descens de la categoria. Iker Montero i Adrià Duch van comandar tots dos equips i van protagonitzar des de la puntuació un derbi com Déu mana que va tenir moments per als dos equips i un final vibrant.
La tensió va omplir la pista del pavelló del Milà. El CBT es jugava la vida mentre que el Salou es podia posar en problemes amb una derrota. D’aquesta manera, la prudència i les errades van fer que l’electrònic es mogués poc en els primers cinc minuts de partit. Iker Montero va posar el 4-0 i David Fernández, des del tir lliure, igualava l’encontre. La igualtat la va trencar Iker Montero. El crack del Salou va obrir una bretxa ell solet. Primer des de la línia de tres i després penetrant una tova defensa tarragonina per posar l’11-5 i forçar el primer temps mort dels cebetistes. Les males notícies per al CBT es van acumular, perquè Josep Fermí Cera va haver de ser retirat lesionat a les primeres de canvi i Toni Larra-
El jugador del CB Salou, Iker Montero, superant el duel contra Iker
mona va perdre una de les seves millors armes sobre la pista. Amb tot, els cebetistes es van posar la granota de treball i van començar a reviscolar. Trouvé va obrir el camí des de la línia de tres i Álvaro Mena, sobre la botzina, va posar el 15-15 al final del primer quart amb un parcial de +8. La superioritat cebetista es va mantenir a l’inici del
Toni Larramona (CBT): «No puc retreure res als jugadors, només sento orgull de la plantilla»
Bàsquet l El tècnic del CB Tarragona, Toni Larramona, va sortir orgullós de la seva plantilla després de quedar-se a un pas de l'èpica: «No puc retreure res als jugadors. Han seguit el pla de partit, han treballat com volíem i han competit en un partit que esperàvem que seria igualat». A més, l'entrenador cebetista va afegir que «l'equip millora
amb molts aspectes, sobretot en el joc col·lectiu. Marxo amb el cap ben alt del partit». Aquesta derrota consuma el descens matemàtic dels tarragonins. Amb tot, Larramona va destacar en el postpartit, amb la derrota recent, que «ara mateix el descens no el tinc al cap, només sento orgull pels jugadors que ho han donat tot». AMQ
Iker Montero (CB Salou) i Adrià Duch (CBT) van ser els destacats del partit
segon. El pistoler Adrià Duch va obrir la llauna des de la línia de tres per confirmar la remuntada i, amb un segon triple, va ampliar distànci-
L’entrenador del CBT, Toni Larramona. Gerard Martí
es per posar un altre parcial de vuit que confirmava les bones sensacions blaves. La força en el rebot donava ales al CBT i Ousmane N’dour va donar un cop sobre la taula amb una esmaixada. El Salou no es va arronsar i, tot seguit, va contestar l’esmaixada amb un triple de Bieshaar. Els de Jesús Muñiz es van reactivar i Iker Montero els va reviure
amb el segon triple per forçar un temps mort. Aquest, però, no va ser suficient, i Bieshaar va igualar l’encontre des de la línia de tres.
El moment ara era pels locals i el protagonista va ser Montero. El crack salouenc va confirmar la remuntada i Juanjo Santana, amb una esmaixada, va enviar el partit al descans amb un 34-30.
Jesús Muñiz (CB Salou): «Aquesta victòria és una recompensa a tot el treball de l’equip»
Bàsquet l El tècnic del CB Salou, Jesús Muñiz, va marxar satisfet després d'emportar-se, novament, el derbi davant el CB Tarragona. Muñiz va apuntar que «crec que l'equip ha estat sòlid sobre la pista. Cap al final del duel hi ha hagut un moment en el qual hem sigut poc responsables i el CBT ens ha portat a un final d'infart amb els tirs exteriors». En aquest punt, va afegir que «el més important és que hem assolit una victòria important que recompensa tot el treball de l'equip». Finalment, Muñiz va afegir que «un derbi no entén de classificació. Hem superat moments molt durs i de molta pressió demostrant així la força mental de l'equip que no s'ha deixat caure». AMQ
El tercer període només va servir per posar el dit a la ferida dels tarragonins. Víctor Aguilar va ampliar la distància fins a més de deu punts, i només un triple final d’Adri Duch va obrir el camí a l’esperança al CBT per al darrer quart.
Últim quart d’infart
Els de Jesús Muñiz van buscar enllestir la feina a l’últim quart. Els salouencs, a poc a poc, rascaven minuts, però, a quatre per al final, va arribar el moment dels herois. Adrià Duch per obrir una escletxa a l’esperança del CBT des de la línia de tres. Un triple va cridar a un altre i, amb quatre de consecutius, els tarragonins es va posar a tres remuntant un marge de deu punts. Les alarmes es van encendre al Milà. 45 segons i possessió per al CBT amb 80-77 a l’electrònic. Era tot o res per als tarragonins i CJ Barksdale cometre una falta tècnica clau. Pardina va fer la seva feina des del tir lliure, però Mena va relliscar i va perdre la possessió. 28 segons en el cronòmetre i era el moment del CB Salou. La jugada de Muñiz estava clara. Pilota a Montero i forçar els tirs lliures. Així va ser. El crack salouenc va fer la feina per posar el +4 a falta de 25 segons. Quan semblava que el partit estava acabat amb una pèrdua de Pardina, un triple de Plitzuweit i un +2 a cinc segons del final posaven el CBT a tres de diferència. A un segon per al final, l’àrbitre va xiular una antiesportiva. El partit va estar a les mans d’AJ Plitzwueit. El nord-americà errar el primer tir lliure, va encertar el segon i amb el 86-84, va fallar el triple final i per decantar el derbi a favor del CB Salou i consumar el descens d’un CBT que es va quedar a les portes de l’èpica.
El tècnic
Reus FC Reddis. Pepo Campanera, Casals, Pol Fernández, Xavi Molina, Nico Díaz (Raúl Melo, 51’), Sandro Toscano, Xavi Jaime (Hugo Moreno 88’), Marc Grau, Ricardo Vaz, Pol Benito (Pedro Martín, 72’) i Joan Torrents (Pau Russo, 72’). AE Prat . Aleix Ruiz, Adan (Sarsanedas, 58’), Coro (Rodríguez, 4’), Joel Bona, Diego Almeida, Álvarez, Molina (Nuñez, 70’), Javier Garcia, Marc Font (Lamelas, 70’), Amhot (Rosanas, 58’) i Miguel Fernández. Gols. 1-0, Joan Torrents (41’); 1-1 Miguel Fernández, (57’); 2-1, Ricardo Vaz (61’), 2-2, Miguel Fernández, (66’); 3-2, Pedro Martín (84’) i 4-2, Pau Russo (89’). Àrbitre. David Caro Gallardo (Maresme). Va mostrar la targeta groga als locals Xavi Jaime i Ricardo Vaz, i als visitants Álvarez, Rodríguez, Molina i Sarsanedas. Incidències . Partit de la jornada 26 disputat al Municipal de Reus.
Futbol l Els reusencs es van imposar contra el cuer i es mantenen líders
Redacció
El Reus FC Reddis va mostrar múscul ahir contra el cuer en una exhibició de la pólvora del líder. El conjunt roig-i-negre va demostrar que pot superar qualsevol situació per allargar una ratxa positiva que ja és de deu partits sense perdre. L’AE Prat, tot i ser el cuer de la categoria, va plantar cara al líder
amb dos gols de Miguel Fernández, però els reusencs van acabar per solucionar el partit en el darrer tram. El duel va començar amb uns protagonistes particulars sobre la gespa. Els jugadors del Reus Deportiu d’hoquei patins van trepitjar la gespa del Municipal per rebre un homenatge pel seu triomf a la Copa del Rei. El Prat arribava
Voleibol l L'equip femení va completar la jornada al pavelló guanyant al Sant Just per 3-2
Redacció
El pavelló de Sant Pere i Sant Pau va viure dissabte una doble racció de voleibol. Per una banda, el CV Sant Pere i Sant Pau de Vlado Stevovski es va acomiadar de la Super-
al partit amb la necessitat de punts, i, d’aquesta manera, va plantar cara des de la possessió al Reus FC Reddis. Amb
Aquest podria haver sigut el darrer partit del central Julián Garcia Torres
jornada en el que ha sigut un partit especial. El Soria no va tenir pietat i es va emportar el primer set per un contundent 15-25. El CV Sant Pere i Sant Pau va dir la seva al segon set (21-25), però tampoc va poder superar un sòlid Soria que va completar la victòria dominant el tercer set per 1925. D’aquesta manera, el Sant Pere i Sant Pau s’acomiada de la Superlliga 1, amb la permanència sota el braç i amb el dubte si aquest hauria sigut el darrer partit de Julián García Torres que, als seus 44 anys, té la intenció de continuar la seva carrera com a entrenador, tot i que és un destí que encara no està tancat.
lliga 1 amb una derrota per la via ràpida contra el Soria (0-3). D’altra banda, l’equip femení va assolir una victòria important contra el Sant Just en el seu camí a l’ascens a Primera Nacional. Els de Vlado Stevovski van engegar la
D’altra banda, les d’Eduardo Sánchez van superar per 3-2 al Sant Just. Les rojillas es van imposar en els dos primers sets, però el Sant Just va poder igualar el 2-2. En el cinquè i darrer set d’infart, les tarragonines van completar la victòria per 3-2.
tot, el líder va saber gestionar la disputa i va aprofitar la seva oportunitat. Marc Grau va castigar un error visitant
per servir en safata una ocasió a Joan Torrents. El davanter va superar el porter amb qualitat per posar l’1-0 abans
El capità del Reus, Joan Salvat. Reus Deportiu/Juanjo Viña
Hoquei Patins l Després d'una setmana de festa per assolir el títol de la Copa del Rei, l'hoquei va tornar a la Bombonera. El conjunt de Jordi Garcia va superar la ressaca amb un empat de gols contra el Vilafranca (5-5). El duel, però, va estar marcat per l’emotiu homenatge a Unai Noguera. El jove jugador va lliurar la Copa a l’afició abans de començar el partit. El partit, però, va començar amb gol visitant, i Joan Salvat es va encarregar de posar el 2-1 al descans. La festa de gols va continuar al segon temps. Els dos equips es van intercanviar cops. Quan el Vilafranca empatava, Martí Casas avançava de nou al Reus Deportiu fins tancar el duel amb el 5-5 final. Redacció
El Reus FCR va veure com el Prat li empatava l’encontre en dues ocasions
del descans. A la segona meitat, el partit va embogir. Al Prat no li quedava una altra que buscar l’empat amb desesperació, i ho va aconseguir. Una pèrdua de Pol Fernández va acabar amb la igualtat en el marcador després que Miguel Fernández superés a Pepo Campanera. Amb tot, el Reus només va necessitar uns minuts per avançar-se en el marcador. Ricardo Vaz va caçar una jugafa embolicada en un córner per posar el 2-1, però no va ser suficient perquè, quatre minuts després, Miguel Fernández va tornar a empatar. Després de minuts d’insistència, el gol va arribar amb una errada del porter visitant que, amb una mala sortida, va deixar una pilota morta a la línia de gol que Pedro Martín va empènyer al fons de la xarxa. Finalment, Pau Russo va matar el duel amb el 4-2 al temps afegit.
El Calafell paga els plats trencats del Lleida (5-2)
Hoquei Patins l El CP Calafell va acabar per pagar els plats trencats del Lleida després de la final de la Copa del Rei. Els de Guillem Cabestany visitaven la pista del finalista que els va acabar per golejar per 5-2. El conjunt lleidatà va mantenir el nivell mostrat a la final de la Copa i va obrir la llauna amb un gol de Nuno Paiva. El gol no va fer més que desfermar el poder dels locals i el partit va marxar al descans 3-0. A l'inici de la segona, la dinàmica va continuar amb el 4-0. El domini local només es va aturar quan Jepi Selva va posar el 4-1. Entrant al darrer tram de partit, la bogeria va començar. Primer, el debutant, de 15 anys, Ishak Bouda va marcar el 4-2 i, després, Jero Garcia i Jepi Selva van veure una blava cadascú que es van castigar amb dues faltes directes. El Lleida va fallar la primera, però va marcar la segona per posar el 5-2. Redacció
Taekwondo l Aquest cap de setmana el Palau d’Esports Catalunya ha estat l’escenari d’un gran esdeveniment esportiu que ha arribat a Tarragpna per primera vegada. La ciutat ha estat l’epicentre del millor taekwondo espanyol en les categories cadet, júnior i sènior. La Real Federación Española
Reus acull la tercera edició de la Mitja Marató Rural
Atletisme l Per tercera vegada, la ciutat de Reus va acollir ahir la Mitja Marató Rural. La cursa va comptar amb dos recorreguts, un de 10 km i un altre de 21 km perquè els participants escollissin la que més s’adaptava a les seves necessitats. El recorregut va passar entre camps d’olivera, avellaners i marges de pedra seca, vorejant l’Institut Pere Mata i en bona part recorrent la canonada del Pantà de Riudecanyes. La jornada es va crear amb el propòsit de conscienciar sobre els camins rurals que envolten el municipi. Redacció/G. Martí
de Taekwondo (RFET) ha triat Tarragona per a celebrar quatre dels seus grans campionats. Dissabte va tenir lloc el campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques en edat escolar i diuemnege es va celebrar la mateixa competició en categoria junior. Diumenge també es va disputar el Campionat d’Espanya
de Taekwondo ITF en les categories júnior i sènior. Les quatre competicions van reunir més de 1.000 esportistes. A aquests esportistes procedents d’arreu de l’Estat espanyol s’hi van sumar els seus acompanyants, els equips d’organització i el personal tècnic esportiu. Redacció/Gerard Martí
Política l Junqueras vol que el país s’assembli al partit i demana ajuda per construir «l’aliança de l’esperança»
ACN
ERC ha tancat el Congrés Nacional d’aquest cap de setmana a Martorell amb la promesa de «desacomplexar-se», en paraules de la secretària general, Elisenda Alamany. La número dos ha situat Esquerra com «la millor eina per preparar el país per a la llibertat». Tot i això, ha admès que Catalunya «no està preparada» per fer el «salt definitiu», però ha advertit que cal «deixar de llepar-se les ferides». Al seu torn, el president d’ERC, Oriol Junqueras -que ha clos l’acte-, vol que el país s’assembli a Esquerra, i ha demanat ajuda per construir «l’aliança de l’esperança». Rebut amb crits de «president», Junqueras ha fet una crida per «unir tots els pobles», ha lamentat la situació «tercermundista» de Rodalies i ha reclamat un finançament just.
Junqueras ha clos el 30è Congrés Nacional d’ERC assegurant que el partit es vol assemblar a la seva societat, però que també vol que el país s’assembli a Esquerra. El president de la formació s’ha mostrat «convençut» que la recepta que ell proposa és «la
El congrés podia haver servit per girar full de la crisi, però ha fet revifar la pugna
millor» de totes les possibles. Junqueras ha reclamat «aliances» per fer front a les amenaces de l’extrema dreta, i ha fet una crida a la unió de tots els pobles. El president del partit,
Societat l Endavant i la CUP parlen d'una «ràtzia repressiva»
ACN
Els tres militants de l’esquerra independentista detinguts per la destrossa d’una carpa d’Aliança Catalana a Barcelona al gener han estat deixats en llibertat amb càrrecs. Els arrestats s’han acollit al seu dret a no declarar i aquest
diumenge al migdia han estat alliberats a la Ciutat de la Justícia davant una concentració de suport d’un centenar de persones. Se’ls acusa dels delictes de danys, robatori amb violència, lesions lleus i coaccions en la modalitat de delicte d’odi. Endavant i la CUP han parlat d’una «ràtzia
repressiva» contra el moviment popular antifeixista. «El PSC i el PSOE s’erigeixen en paladins de la lluita contra l’extrema dreta, però promouen aquesta repressió», ha criticat la diputada de la CUP Laia Estrada. «Estem veient com l’extrema dreta té via lliure per promoure discursos
que ho és des del 2011, ha defensat el traspàs de Rodalies, i ha aprofitat per denunciar el servei «tercermundista» actual. També ha aplaudit altres conquestes i quotes de poder
d’odi i assenyalar col·lectius sencers, i a qui es reprimeix és la gent que s’organitza per defensar els drets humans i la llibertat», ha censurat Estrada. «Exigim prou hipocresia a PSC i el PSOE: o s’està al costat de l’extrema dreta o se la combat» ha etzibat la diputada de la CUP. «Els tres detinguts han passat una nit al calabós de manera totalment innecessària. El que hem vist avui és una prova més de la connivència d’Aliança Catalana amb la Generalitat, els Mossos i la justícia espanyola», han dit des d’Endavant.
fila de convidats, i Junqueras l’ha interpel·lat descrivint-lo com a «amic».
Creix el malestar
polític, econòmic i social del país, encara que les assoleixin altres partits com Junts, en referència al pacte sobre immigració. El seu secretari general, Jordi Turull, era a la
El 30è Congrés Nacional d’ERC havia de ser una «bassa d’oli» -segons la direcció-, però ha tornat a sacsejar les costures del partit. Les conclusions de la ‘comissió de la veritat’ han fet aflorar la crisi interna a Martorell, on Oriol Junqueras arribava convençut de reforçar el seu lideratge. Sí que s’han aprovat amb solvència les ponències -estratègica, política i estatutària-, però el malestar entre les bases ha crescut pel dictamen de la comissió dirigida per Joan Tardà. Hi ha militants que volen portar l’informe al canal ètic i a la comissió de garanties. Nova Esquerra i Foc Nou estudien constituir-se com a corrents interns. El conclave de Martorell podia haver servit per girar full de la crisi interna, però ha fet revifar la pugna. Desenes de militants van sortir de la sala denunciant una «purga», un «judici polític» i un «escarni». És per això que Aragonès -un dels qui va rebutjar assistir a la ‘comissió de la veritat’ argumentant que no tenia cap informació al respecte- ha decidit no anar a la cloenda d’ahir. Durant els discursos de cloenda, ni Junqueras ni Alamany no han fet cap referència a les sensibilitats internes del partit, ni a l’antiga direcció -ni a l’exsecretària general, Marta Rovira-. Els representants republicans han parlat del malestar públic sorgit per l’afer dels cartells o a les conclusions del dictamen.
Política l El president acusa PP i Vox d'estar «callats» davant els aranzels de Trump
ACN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat aquest diumenge l’augment de la despesa en defensa perquè «només Europa sabrà protegir Europa». «Hem de fer passos decidits per poder garantir i protegir Europa per nosaltres mateixos», ha dit en un míting a Santander, on s’ha celebrat la cloenda del congrés del PSOE de Cantàbria. Sánchez ha argumentat que cal ser «solidaris» amb els països europeus propers a Rússia, com
l Els líders d’Exteriors parlen de gastar 40.000 milions d’euros
ACN
Espanya la va tenir durant la pandèmia. «Necessiten i reclamen que entre tots augmentem la nostra capacitat de seguretat per poder dissuadir a Rússia de no poder fer majors i noves invasions». Sánchez també ha retret a PP i Vox estar «callats» davant els aranzels anunciats per Trump.
«El que està en joc no és només una guerra o una invasió», ha dit, «el que està en joc és l’ordre multilateral». Tot i que Sánchez no preveu que Espanya tingui un «atac físic» per part de Rússia.
Els hutis responen a l’atac dels
Estats Units contra el Iemen amb 18 míssils i drons
Món
l Trump va ordenar dissabte atacar les posicions hutis
EFE
Els rebels xiïtes hutís van assegurar aquest diumenge que han llançat una operació militar dirigida contra un portaavions nord-americà i els seus vaixells de guerra al nord del mar Roig amb 18 míssils i drones, en resposta a l’atac dels Estats Units d’ahir a la nit contra el Iemen. «En resposta a aquesta agressió, les Forces Armades (dels hutíes) van dur a terme una operació militar específica dirigida contra el portaavions nord-americà USS Harry S. Truman i els seus vaixells de
guerra al nord del Mar Roig amb 18 míssils balístics i de creuer i un avió no tripulat», va afirmar en un comunicat televisat Sauveur de portaveu militar. Dissabte, el president nord-americà, Donald Trump, va ordenar atacar posicions dels hutíes -recolzats per l’Iran- al Iemen per les amenaces dels insurgents de reprendre les seves accions contra vaixells israelians i vinculats a Israel als mars Roig i Aràbic.
Segons Sarea, els Estats Units van enviar «més de 47 atacs aeris, dirigits contra diverses zones».
Els ministres d’Exteriors de la Unió Europea es reuneixen aquest dilluns a Brussel·les per abordar el nou pla plantejat per l’alta representant, Kaja Kallas, per reforçar el suport militar a Ucraïna i situar Kíiv en una «posició de força» de cara a unes futures negociacions de pau amb Rússia. Segons fonts diplomàtiques consultades per l’ACN, l’estoniana platejaria l’oferiment d’entrenament i l’entrega de material militar addicional per aquest 2025 per 40.000 milions d’euros, doblant la contribució de la UE acordada en el marc del G7. En la reunió, els titulars d’Exteriors també debatran sobre Síria coincidint amb la celebració d’una nova conferència per donar suport al país, en plena transició després de la caiguda del règim d’Al-Assad. El Consell d’Afers Exteriors d’aquest dilluns arriba en un moment «oportú», segons indiquen les mateixes fonts diplomàtiques. Just la setmana passada, els líders europeus es reunien de forma extraordinària a la capital belga per
Els ministres europeus també debatran sobre la situació a Síria
parlar sobre defensa i Ucraïna, una trobada que es repetirà la setmana vinent -el 20 de març- i on la invasió russa
Un jutge bloqueja l’ús de la Llei d’Enemics Estrangers defensada per Trump
Món l L'ordre judicial romandrà en vigor durant catorze dies o fins a nou avís
EFE
Un jutge federal va bloquejar aquest dissabte temporalment l’ús de la Llei d’Enemics estrangers invocada pel president nord-americà, Donald Trump, per accelerar les deportacions contra membres de la banda transnacional Tren d’Aragua. Abans de la seva invocació aquest mateix magistrat, James Boasberg, havia prohibit preventivament la seva aplicació contra la deportació de cinc veneçolans, i després va ampliar el seu veto per cobrir tots els no ciutadans sota custòdia
dels Estats Units que estarien subjectes a aquesta normativa de 1798. L’ordre judicial estarà en vigor durant 14 dies o fins i tot avís nou.
«Un breu retard en la seva expulsió no li causa cap mal al govern», ha indicat Boasberg en declaracions recollides per la cadena CNN, afegint que «qualsevol avió que contingui aquestes persones, que s’enlairi o estigui a l’aire ha de ser tornat als Estats Units». El centre de pensament Brennan estipula que és una autoritat que en temps de guerra permet al president aturar o deportar els nadius.
tornarà a ser una de les parts més rellevants de les discussions. El pla de Kallas, segons apunten les mateixes fonts, consistiria en noves entregues que anirien més enllà de les ajudes compromeses fins ara. Si bé la discussió encara s’ha de produir, s’indica que les ajudes provindrien dels estats membres de forma in-
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
dividual -més que no pas d’un paquet europeu-, una fórmula que genera reticències entre alguns estats. En relació amb l’ajuda a Ucraïna, els titulars d’Exteriors de la Unió Europea també debatran sobre el possible acord d’alto el foc entre Moscou i Kíiv que està negociant els Estats Units.
k Roda el món i torna el mot k
«No és periodisme, és entreteniment» ha estat un dels eslògans dels qui de fensaven el programa dels trons sobre les peripècies conjugals de porter del Barça; i mentre jo rumiava al voltant de la meva posició moral al respecte, l’inevitable brunzit que tinc perenne ment al cap aquest cop prenia forma de tetrasíl·lab: entreteniment [aclareixo això del brunzit pels qui heu arri bat tard a la secció: un servidor veu el món a través de les paraules, i per a mi les paraules són més forma que con tingut. Evidentment que m’interessa què volen dir, però encara m’interessa més saber com són i sobretot per què han arribat a ser així. Això vol dir que tinc un mecanisme al cap permanentment en marxa, una mena de periscopi verbal, que observa tot el paisatge lingüístic que m’envol ta i quan detecta alguna cosa interessant, bzzzzz, m’envia un avís immediatament. Vint i quatre hores al dia].
’Ajuntament de Tarragona ha licitat les obres per a fer millores en l’accessibilitat del Teatre Auditori Camp de Mart. És un dels espais que, juntament amb el Teatre Tarragona, acull més esdeveniments culturals al llarg de l’any. Sobretot a partir de la primavera, amb Tàrraco Viva, i durant l’estiu, amb el festival i concerts programats per Sant Magí o Santa Tecla. Les millores en l’accessibilitat del recinte eren una tasca pendent des de fa més de 50 anys. Ara, una passarel· la d’accés des de l’exterior permetrà que les cadires de rodes puguin arribar amb facilitat als seients de les grades, un fet
que fins ara era complicat. Segur que les persones que fan ús de la cadira de rodes s’han replantejat comprar entrades per a gaudir d’un concert al Camp de Mart. Quan acabin les obres i segons la memòria tècnica del consistori, les cadires de rodes tindran molt més senzilla la mobilitat en l’interior de l’espai. Aquestes actuacions, que costaran gairebé mig milió d’euros, facilitaran que tothom pugui gaudir de la cultura, sense més preocupació que la d’arribar a lloc i endinsar se en l’especta cle. És primordial garantir l’accés a la cultura, també a les per sones amb mobilitat reduïda.
k Tribuna k
La realitat que ens envolta res pon a la majoria dels nostres dubtes o inseguretats, amb noves preguntes que ens afecten i que, en tot cas, formen part de la mateixa inseguretat general i, el que pot ser més complicat, hipoteca una esperança, cada cop més «sota sospita» d’una manca de concreció absoluta.
La llengua va més enllà, molt i molt més enllà, del significat dels mots, de la primera capa
I quin motiu d’interès té una paraula com entreteniment, us deveu demanar? Doncs no pas pocs. D’entra da, és llarga: cinc síl·labes, cosa poc freqüent en un codi lingüístic com el nostre on els tetrasíl·labs ja són minoria; un segon motiu és la seqüència vocàlica: e-e-e-i-e. De ben poc no tenim un terme monovocàlic, i això ja l’hauria convertit en una raresa (feu la prova: quants tetrasíl·labs monovocàlics sou capaços de trobar? A mi em ve al cap espeterneguen, per exemple, però les formes conjugades no puntuen tant perquè fan una mica de trampa). I fi nalment, tercer motiu d’interès, l’etimologia; en aquest cas bastant clara, del verb tenir (que trobem gairebé intacte allà al mig, entre els dos afixos: entre teni ment). Cosa que, si disposéssim de força més espai, ens perme tria capbussar nos en un verb tan fascinant com aquest, amb un centenar llarg de derivats, dels quals, tanmateix, fins avui aquí només havíem vist abstenció Insinuades les possibilitats del mot, remataré aquest text tan poc ortodox amb una observació final: si us ha semblat que aquest interès només el veig jo perquè a vos altres la paraula entreteniment només us suggereix això, un significat i prou, feu ben fet de llegir els Rodalmots, perquè vol dir que no esteu dotats de periscopi verbal. Però, més important i tot, vol dir que faríeu ben fet d’abs tenir vos de fer disquisicions lingüístiques en públic per què encara no heu interioritzat una idea fonamental: que la llengua va més enllà, molt i molt més enllà, del signifi cat dels mots, de la primera capa. Dit d’una altra manera: que és molt més que un entreteniment.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
Des d’un vessant polític, són evi dents situacions que podien com portar dubtes fa uns mesos, però que ara són una evidència incondicional, així, «l’escorament cap a la dreta» de la societat és un fet repetitiu en cada consulta dels països de la Unió Europea on es van donant resultats electorals amb les opcions conserva dores que avancen sense límits. Davant d’aquest fet no troben les respostes adients, limitant se les al tres opcions partidistes a optar per l’atac, la desqualificació i l’insult, com a estratègia a curt termini, que no té cap garantia d’èxit; també «la fi de majories absolutes», és un altre fet a valorar en la seva justa mesura, ja que l’atomització política és un altre fet inqüestionable. Si anem a les grans evidències també es veu la caiguda del protagonisme d’Europa, com regió influent que haurien de valorar en la seva justa mesura si no volem convertir nos en nous com parses d’un marc global, on poc hem de dir. Pel que fa al «concepte defen sa» i lligat a ell «la seguretat» són uns altres fets a avaluar en la seva justa mesura, el que sembla evident és que l’aposta inversora cap aquesta opció serà una realitat ben aviat. Per tant, davant al panorama exposat, el que sembla que s’implanta és un «nou
ordre global» que reconfigurarà el nostre demà, ens agradi o no. Malauradament, darrere el dis curs polític amb les seves noves ten dències, crec que no podem deixar de costat l’economia, i això «el fet globalitzador» s’assenta més que mai com un con dicionant que no es pot aparcar per molt que es desit gi, i aquí apareix un altre punt vital com és l’evidència «d’un endeutament insostenible», que ens situarà, de ma nera propera, en la necessitat de prioritzar un nou marc de despesa pública que serà difícil d’assumir; però és que a més, també es donaran altres noves que condicionaran de terminats models, com la necessitat «d’una immigració global possible», sense oblidar la viabilitat d’aquesta, aprofundint en totes les variables que comporta, especialment les de caràcter financer.
on la «robotització» i «les noves tec nologies», impactaran en el nostre sobreviure i que poden portar nos a marcs de transcendència emblemà tica.
En qualsevol cas, el que si és un fet objectiu és que venen temps difícils, o almenys diferents per una societat, com la nostra, acostumada a «pas sar» del que pot succeir en funció d’una suposada seguretat personal que «no hi és ni se l’espera», per tant, podem seguir en l’estratègia vigent d’anar passant, fins i tot obli dant nos del nostre entorn, esperant que tot es reconduirà, el problema és que les variables incontrolables són un fet, cada cop més consolidat, en els vessants polítics i econòmics, sense oblidar el tema cli matològic i sanitari, que també voldrà dir la seva.
Malauradament, darrere el discurs polític amb les seves noves tendències, crec que no podem deixar de costat l’economia, i això ‘el fet globalitzador’ s’assenta més que mai com un condicionant que no es pot aparcar per molt que es desitgi
És evident que en aquesta situació de política i economia, fruit del mo ment en què vivim, tampoc no po dem fer oblidar altres punts d’infle xió com la «intel·ligència artificial», que també tindrà el seu paper vital i
Suposo que tot l’esmentat es troba immers en un «dubte global» al qual es fa complicat assistir des del seny i la lògica, per tant, esperem que els encerts que desitgen els nostres lí ders, ens aportin més de l’esperat, no sigui que tot ens sobrepassi en un «experiment» del que tots confor mem un «exèrcit de conillets d’índi es» sense cap valor real. Entenc que el fàcil és parlar de les coses properes o buscar la discussió puntual sobre la quotidianitat, però no puc deixar de meditar que el que ens envolta pot veure fets que ens influiran més del que estem dispo sats a acceptar.
Hace algunos años se debatía si el transporte de mercancías debía pasar por la costa o bien por el interior. Era la época del gobierno de Mariano Rajoy. En ese debate, algunos dirigentes del PP en el propio territorio defendieron que el macro trayecto ferroviario de mercancías se ejecutara por el interior y no costa. Esto facilitaría el transporte de pasajeros por el litoral y, sobre todo, evitaría un colapso ferroviario que afectaría gravemente a núcleos urbanos y campings, como también, al patrimonio de la humanidad, como es el caso del anfiteatro romano de Tarragona capital.
Sin embargo, colectivos y entidades como el sector empresarial químico, el Puerto, la Cámara de Comercio y Navegación, el Ayuntamiento y la Diputación, todos ellos de Tarragona, apostaron curiosamente por el transporte ‘provisional’ de mercancías por la costa, lo que conocemos como el ‘tercer hilo’, para la conexión con el ancho internacional europeo. En aquel momento, la ministra de Fomento, Ana Pastor, para evitar un enfrentamiento con los agentes empresariales e institucionales, decidió seguir adelante con el proyecto de mercancías por el frente marítimo. Una obra que, lejos de ser provisional, por su complejidad y coste, apuntaba a convertirse en definitiva en el
tiempo.
No és la mateixa cançó... però si és la mateixa música. «Si veig a un immigrant m’aparto», «sí, sempre treuen al «pobre» immigrant a qui han pegat... però mai treuen a les noies a les que han violat...», «...ara els que estem discriminats som els homes...», «...si seguim així, al final, ens obligaran a ser gais...»
Llegeixo comentaris d’aquest tipus a les xarxes socials i m’envaeix una estranya sensació... aquests prejudicis, els insults, les burles, les fake news (altrament dit, mentides), la propensió al linxament digital de persones i de col·lectius sencers..., és a dir, tota la demagògia sobre la que que cavalca l’extrema dreta per difondre els seus discursos d’odi... Tot això no és nou, no s’han inventat res. El que és nou és el dispositiu, les xarxes socials, però el mecanisme del fang és més antic que la història.
Ara fa 100 anys a Alemanya hi havia una crisi econòmica, política i social descomunal. Milions de persones estaven abocades a la misèria, la classe mitjana s’havia ensorrat, el país patia una profunda ferida en el seu orgull nacional després de perdre (i de ser culpada com a responsable única) la primera guerra mundial.
Aleshores va sorgir. Primer, va ser el dis-
k Tribuna k
No ha pasado mucho tiempo para que los propios interesados, ante la presión social y la evidencia de que la decisión no había sido la más acertada para el territorio, empiecen ahora a desmarcarse y a inclinarse por lo que en su momento no fue una prioridad. Sin embargo, las obras ya están en marcha y se están convirtiendo en un hecho real, han llegado para quedarse. La verdad, es que todo esto ha generado un auténtico caos, que desde hace tiempo afecta especialmente a los pasajeros. No se debe olvidar que la zona costera del Baix Penedès y el Tarragonès, se han convertido en el segundo cinturón metropolitano de la capital de Barcelona, lo que supone un trasiego diario de viajeros que se desplazan a la ciudad y sus alrededores por trabajo o bien estudios universitarios.
Estos pasajeros han sufrido, sufren y sufrirán consecuencias preocupantes por el caos generado. Primero con las obras en el túnel ferroviario de Roda, que duraron cinco meses, obligando a trasladar a los viajeros desde las capitales de Tarragona y Reus en autocares hasta la estación de Sant
Vicenç de Calders. Además, dichas obras han causado desperfectos en viviendas y espacios públicos del propio municipio. Como consecuencia, una gran mayoría de usuarios han optado por dejar de usar el tren y desplazarse con sus propios vehículos, con los perjuicios que esto conlleva para sus economías domésticas y seguridad personal, así como del aumento del tráfico en carreteras, especialmente en la autopista gratuita AP-7, que esta causante auténticos problemas y siniestralidad de accidentes. Pero las improvisaciones de Adif no solo afectan a los pasajeros que viajan entre Tarragona o Reus a Barcelona, sino también a los de las Terres de l’Ebre y comarcas del interior como el Alt Camp o el Priorat. Todo este grave malestar, ha provocado que los alcaldes de los municipios afectados digan: ¡basta! y exijan soluciones inmediatas. También la plataforma Digni-
curs. Estem humiliats, sí... però alceu el cap i sentiu l’orgull de ser alemanys! La culpa de la nostra desgràcia és dels jueus, dels estrangers, de les feministes, dels homosexuals i, sobretot, dels socialistes! aquests «desalmats» partidaris del «sistema» (altrament dit, democràcia) i de la Constitució, que «cacaregen» sobre els drets humans.
Però ningú ha nascut odiant, s’ha d’aprendre, s’ha de conrear. I aleshores va sortir el primer exemplar de Der Stürmer, un tabloide nazi que es dedicava a sacsejar l’odi. Odi contra els jueus, contra el pacifisme, contra els socialistes «marxistes». Amb il·lustracions en portada que mostraven sacrificis rituals amb nens «aris» martiritzats per la religió hebraica i amb noies joves i roses víctimes d’abusos per part de figures abjectes de trets físics desproporcionats que identificaven amb els jueus.
S’entén, oi? Tots els problemes són conseqüència de «l’enemic intern» (dels immigrants, de les feministes, dels gais, dels socialistes, etcètera), quan ens lliurem d’ells
tat a les Vies ha anunciado movilizaciones.
Las improvisaciones de Adif no solo afectan a los pasajeros que viajan entre Tarragona o Reus a Barcelona, sino también a los de las Terres de l’Ebre y comarcas del interior como el Alt Camp o el Priorat
Que la mayoría de estos alcaldes, muchos de ellos socialistas, hayan salido públicamente a exigir soluciones a los gobiernos socialistas de Pedro Sánchez y Salvador Illa, indica que la situación se ha convertido en un hecho grave y difícil de ocultar. Sin embargo, la falta de previsión, las carencias en inversiones y la deficiente gestión, no afectan tan solo a las áreas de influencia de la capital catalana de Barcelona. El problema ya ha llegado a la misma capitalidad catalana, como lo demuestra la reciente incidencia en Bellvitge, que obligó a evacuar trenes y dejó a los pasajeros caminando por las vías o una avería en la catenaria de Barcelona que puso durante seis horas en dificultades los trenes hacia Tarragona. Ante esta situación, resulta revelador y esperanzador, lo que ha expresado el propio alcalde socialista de Tarragona: «Hasta que el caos no ha llegado a Barcelona, no se ha reaccionado», por aquello que se conoce como Barcelunya. Esperemos que sea cierto y que Dios lo oiga, señor alcalde.
aleshores tot tornarà a estar bé. Ah! I tot conduït per un líder providencial, un Führer, amb plens poders capaç de «fer neteja i de posar ordre».
Bé, això és el que passava fa 100 anys. Ara, situem-nos en el present i analitzem els continguts de les xarxes socials directe o indirectament vinculades amb l’extrema dreta. Novament tornem a trobar el rebuig als immigrants, a la lluita feminista (definida com a «ideologia de genero»), al col·lectiu gai i, coronant-ho tot, l’atac despietat contra el socialisme democràtic convertit en el gran enemic a abatre. Ara, però, apareixen sacsejant memes i mentides per les xarxes, i publiquen fotos on surten armats amb una motoserra disposats a arrasar amb les polítiques socials, començant per la sanitat pública. Ja no dissimulen res, al contrari, el mateix Milei
fa declaracions on compara el feminisme «radical» i l’homosexualitat amb la pedofília i els abusos infantils (i rep milers d’aplaudiments i de retuits).
I és, precisament, en aquests moments en què crec, com a primera secretària de les Joventuts Socialistes a les comarques tarragonines, que és més necessari que mai defensar els valors democràtics, el feminisme, el socialisme i la diversitat sexual. No estarà de moda, no és fàcil, suposo que és més senzill fer demagògia i tal, però si volem evitar que les pitjors tragèdies del segle XX es tornin a repetir l’hora de lluitar políticament per impedir-ho és aquí i ara.
Ja no dissimulen res, al contrari, el mateix Milei fa declaracions on compara el feminisme ‘radical’ i l’homosexualitat amb la pedofília i els abusos infantils (i rep milers d’aplaudiments i de retuits)
Acabo. Estan embalats, criden molt, poden semblar invencibles, sí, però, al final, els nazis van ser derrotats. Ho van ser perquè el compromís de l’ésser humà amb la llibertat és indestructible. Pot passar un mal moment, pot fins i tot estar en un moment de retrocés puntual, però és indestructible. Ho era, ho és i ho serà. Visca la llibertat!
Necrològiques
Reus
Maria Llurba Borrull.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Monestir de Santa Clara.
Natalia Tortosa Gimeno.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Crist Rei.
Antolín Declara Borrul.
Ha mort als 56 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Francisca López Peña.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Desamparados Blasco Peidro.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.
Antonio Merino Vivas.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 19.30 h al Tanatori.
Francisco Rioja Ibañez.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Jose Ceballos Martinez.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Sabina Berrero Vázquez.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.
Vídua de Josep Homdedeu Vidal
Ha mort cristianament, el dia 15 de març als 91 anys
(E.P.R.)
Els seus afligits: FILLS JORDI I ALBERT i família tota, participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua i preguen una oració per la seva ànima.
La cerimònia religiosa pel seu etern repòs s’oficiarà avui dilluns 17 de març a les 12 h. l’església parroquial de Crist Rei.
(notes de condol – www.sfreus.cat)
Reus, 17 de març de 2025
Cultura L’obra ‘Tens la força de les coses’ presenta vivències plenes d’emocions
Eli Don (ACN)
Després de debutar el 2022 amb Diguem-ne amor la periodista i escriptora Marta Vives (Reus, 1976) torna a les llibreries amb Tens la força de les coses (Ara Llibres), un títol on s’endinsa en quatre històries poderoses d’amistat femenina. Els relats —provinents d’experiències reals que les protagonistes han explicat a l’autora— presenten diferents vivències travessades per alegries, tristeses, amors, enganys i situacions límit. Tot plegat li permet a Vives posar el focus en l’amistat «trobada». «Volia explorar el terreny d’una amistat que no es tria ni es busca, que simplement apareix i s’acaba convertint en imprescindible a la vida d’una persona», explica l’autora en una entrevista a l’ACN.
Al seu darrer llibre l’escriptora relaciona quatre històries amb quatre forces de la natura: la mar, els volcans, els arbres i la veritat, elements que treu d’uns versos d’Enric Casasses que, a la vegada, donen títol a l’obra. El fil conductor dels relats és l’amistat entre dones, un tema del qual volia parlar, inspirada per Mercè Rodoreda i Montserrat Roig. «Elles dues havien escrit sobre amistats profundes amb altres dones, i jo també tenia ganes, però sense fer-ne cap teoria, sinó abocant-me en històries reals per explorar aquest tipus de vincle», sosté. Segons Vives, ho ha pogut tirar endavant gràcies a la generositat de les seves protagonistes. «Els escenaris que presento al llibre queden com una mica allunyats de les estructures socials i també del
Jordi Caps, mag i guanyador de Got Talent, visita el Golf Costa Daurada
Oci Jordi Caps, guanyador del programa de televisió Got Talent Espanya i expert en màgia de proximitat, ha visitat les instal·lacions del Golf Costa Daurada. Hi ha desplegat trucs impossibles, il·lusió, gaudi i moltes sorpreses, les quals han deixat als espectadors «bocabadats». Redacció/Cedida
El Penedès i el Garraf celebraran l’Any Nou Bahà’í el diumenge 23 de març
Gent El pròxim diumenge 23 de març la Comunitat Bahà’í celebrarà el seu Any Nou i l’Equinocci Primaveral a l’Hotel Balneari de Coma-ruga. A les 13 h se celebrarà una pregària grupal per la pau, destacant els principis d’harmonia. Posteriorment, hi haurà un sopar de germanor. Redacció/Cedida
judici que hi ha sempre sobre el concepte d’amistat», relata, «el punt en comú que hi ha és la llibertat, persones que trien estar juntes d’una forma lliure». Així, les dones que surten al llibre, mostren les seves fortaleses i febleses, errors i encerts, servituds, compro-
Vives és la cap de secció de cultura dels serveis informatius de Catalunya Ràdio
misos i passions, que les fan «profundament humanes». Pel que fa a la narradora, es tracta d’una persona amb qui l’autora es podria «identificar» però que no és ella, un recurs que li ha permès «allunyar-se» dels relats i aportar una «certa perspectiva». El mateix ha fet amb les localitzacions—sense noms—, tot i tenir un paper destacat al llibre. «El més complex de tot el procés és enviar les històries a les persones que les han explicat, perquè han passat pel meu filtre, una experiència concreta de veure el món que potser no coincideix amb la seva», recorda.
Avui felicita als que es diuen: Madrona, Ramon, Lluïsa i Climent.
21/03 al 19/04 ÀRIES
L’excitabilitat que avui demostraràs serà font d’alguns conflictes. D’una banda seràs centre d’admiració, uns altres et criticaran amb força.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Cert nerviosisme el qual acusaràs durant tota la jornada et farà perdre una bona oportunitat en el teu treball. No portis els teus nervis a la llar. Tranquil.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et projectaràs a un alt nivell sigui en treball o en el teu mitjà social. Aprofita no et quedis curt en les teves exigències i plantejaho tot fredament.
TV local
20/04 al 20/05
Les relacions íntimes es veuran augmentades ja que els teus desitjos sexuals no tindran límits en aquest dia, estàs que no pareixis.
VERGE
23/08 al 22/09
Bon moment per a afermar la teva carrera o la teva labor professional. Aprofita tot, és el teu dia d’èxit. Tindràs una nit molt boja.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Jornada bastant fatigosa en el que correspon a treball relació amb la gent. No tot és com sembla, tot anirà millor, confia. Demana ajuda.
CANAL REUS TV
10:30 Concerts privats
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Elles: Tercera
Temporada
14:00 Notícies migdia
16:00 Qüestió de fons (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Elles: Tercera Temporada
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Hi haurà variacions en els teus sentiments el teu pitjor enemic serà la distracció. Hi ha facilitat perquè perdis documents o papers importants.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Tot el que vulguis rellançar a proposar a nivell de treball inversió material potència l’avui amb totes les ganes esperances. Ves amb compte.
20/01 al 18/02 AQUARI
La jornada laboral transcorrerà amb normalitat l’ambient que es trobarà alterat serà el social a causa de comentaris teus de poca claredat.
21/06 al 22/07 CRANC
Et costarà bastant el concentrar-te en el teu labor, això no llevarà per a res els suculents beneficis que podràs obtenir de les teves activitats professionals.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Són molt possibles els teus enfrontaments amb persones superiors o familiars que no estaran d’acord amb els teus plans. Demostra amor.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Podràs portar a bon terme tots els teus projectes si permets un ampli marge d’acció als teus col·laboradors directes. La nit serà passional.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Connecticat
11:30 Com la nit i el dia. Cabaret
12:00 SPi+TV
12:30 Destí 2030
13:00 Connecticat
14:00 Notícies 12. Edició migdia
15:00 Com la nit i el dia. Cabaret
15:30 Destí 2030
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12. Edició migdia
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12. Edició vespre
21:00 La tertúlia del Dorsal 12
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies 12. Edició vespre
23:00 La tertúlia del Dorsal 12
23:30 Aventurístic
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia. Planta per donar color als menjars. 2. Posa rígids els cabells. Suport del matalàs. 3. Quasi un no. Arbre de fusta dura. Estrany. 4. Respires i penses. Semidéu que vivia amb les nimfes. Falta poc per ser net. 5. Dues de tres. Nom donat als emperadors romans. Auxili xifrat. 6. Robatori amb violència. Espècies d’ocells. 7. Menjar desfet i triturat. Emet per la ràdio. Cent amb una sola xifra. 8. Una de feble. Posi’l de cara a terra. Aigua endurida. 9. Atracar un banc. Gelada de la matinada. 10. Calor sense extrems. S’acostuma. Dues lletres seguides. 11. Posaria la mà a sobre. Dors del coll. 12. Coure batut i laminat. Combat amb fúria.
VERTICALS: 1. Munta a cavall. Emissora que funciona sense autorització. 2. Mira sense extrems. Obertura en una peça de roba. Perfum. 3. Emblema del déu Dionís. Caiguda de la balança en un costat. 4. Aquesta cosa. Component gras de la llet. Cinc dits ascendents. 5. Sensació de mareig. Demanar quelcom a la divinitat. 6. Una d’aire. Gratar amb ganes. Individu de baixa condició. 7. Ha arribat des de baix. No pertany a la realitat. 8. Soroll musical. Compost d’iridi. Urani. 9. Estimar. Comença el ball. Elimini una malaltia. 10. Allò que passa per l’agulla. Corda que estira una xarxa. Pronom que puja. 11. Resinós. Forma joves. 12. Superfícies de cent metres. Enfonsa un clau.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Piqué, Maria Luisa
Ramón y Cajal, 37 Telèfon 977 212 286
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Freixas Bazaco, Maria Camí de Riudoms, 14 Telèfon 977 311 359.
SALOU:
Oliva, Dolors Jaume I, 28. Telèfon 977 350 555.
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041.
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654.
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Carretera de Valls, 57 Telèfon 977 661 656.
Solució dels mots encreuats
La nuvolositat augmentarà de sud a nord i cel anirà quedant entre mig i molt ennuvolat a la meitat sud del país i entre poc i mig ennuvolat a la resta. Independentment, es formaran alguns núvols baixos a punts del prelitoral que deixaran el cel puntualment molt ennuvolat.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta, si bé a cotes altes pujarà lleugerament. Per la seva banda, la temperatura màxima lleugerament més alta, si bé pujarà de manera moderada al terç oest del país i al quadrant nord-est.
XALET VENDA EL CATLLAR, Mas Blanc. Parcel·la 1.500m2, casa 50m2, 1 habitació. Nova. 170.000€. Tel. 636.126.481
COMPRO PISO en REUS PAGO AL CONTADO Tel. 640.966.732
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
DULCES MASAJES COMPLACIENTES. Tel. 613.458.067 SALIDAS
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
MASAJES. RELAX. SALOU. Tel: 641.492.358
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
ANGEL. MASAJE sensitivo. Tel. 678.858.418
MASAJES RELAJANTES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
SALIDAS. MASAJES RELAJANTES. Tel: 624.124.250
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
TAROT
MAESTRO KINA AFRICANO Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual.
Llibres l El vallenc Màrius Domingo ha publicat un nou manual centrat en els ocells, en què desgrana les claus per observar-los però també per protegir-los i col·laborar en la seva conservació
El vallenc Màrius Domingo de Pedro, mestre i agent rural, acaba de publicar un nou llibre de fauna: Com iniciar-se en l’ornitologia i que els ocells hi surtin guanyant (Ed. Cossetània). Es tracta d’un manual que proporciona informació acurada sobre els ocells, els llocs on es poden veure i el material que hem de fer servir per fer-ne una bona observació. Tot plegat, acompanyat d’extraordinàries fotografies del mateix autor, que també és fotògraf. «Aquest llibre vol ajudar tota aquesta gent que ha nascut ornitòleg, però encara no s’hi ha dedicat prou per considerar-se’n, per falta de temps
o qualsevol altre motiu», manifesta Domingo. A partir de la constatació que Catalunya és un país amb un gran nombre d’aficionats a l’estudi dels ocells, aquest naturalista desgrana, de manera clara i entenedora, des de qüestions tan bàsiques com les parts d’un ocell, fins a aspectes clau com la conservació o la identificació i l’anellatge. També ofereix un plegat de consells per a principiants, com ara l’exploració dels diversos hàbitats i les espècies més comunes en cadascun d’ells; les migracions, reproducció i muda de les aus o les característiques físiques dels moixons que els permeten, entre altres coses, volar. Tot
plegat, amb l’estil clar i directe propi d’aquest apassionat de la natura que ha publicat ja sis llibres sobre fauna. Així, el manual comença amb la pregunta simple però complexa de Per què ens agrada observar els ocells, i es clou amb una reflexió, Nosaltres i els moixons, en què repassa la relació que, des de la prehistòria, mantenim amb les aus i com Catalunya ho manifesta a través de les seves tradicions i la seva llengua. Entremig, Màrius Domingo ofereix una lliçó d’ornitologia apta per a tots els públics, en què insisteix en la necessitat de respectar i protegir les espècies alades: «Una cosa molt important quan ens dediquem a observar els ocells és ser generosos, no ser egoistes [...] Haurem de dedicar també esforços a la seva conservació. No tot ha de ser empaitar-los per veure’ls o fotografiar-los».
Catalans ocellaires
Catalunya és un país amb un gran nombre d’aficionats a l’ornitologia
Aquest període de l’any convidaria al desànim de no ser pel nostre llarg i riquíssim rastell de tradicions. A fi de salvar-nos de l’avorriment, ha entrat a escena la Vella Quaresma. Una senyora a l’edat daurada (eufemisme d’anciana) equipada amb set cames i que sempre duu un bacallà a la mà fent palès fins quin punt aquest és un peix troncal a la gastronomia catalana. Servidors som grans consumidors d’un gàdid que, tot i provenir d’Islàndia, està arrelat a les nostres cuines i mercats des del segle XIX (aquí amb els plats estrella del xató i l’esqueixada). L’ofici de bacallaner no existeix a cap altre país del món; amb això i la fal·lera bacallanera de la Vella Quaresma, ja resta tot dit. Mana la divertida tradició -compensatòria de la solemnitat d’aquests quaranta dies- que, començant el Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma, se li talli una cama cada dimecres fent un compte enrere que ajudi a passar les set setmanes de travessa. A casa en tenim una a la porta de la nevera i ja li hem tret les dues cames que toquen i em fa molt feliç que, a la meva ciutat, tres mil infants d’escoles públiques, concertades i privades, escoles bressol, centres d’educació especial i d’integració educativa estiguin participant en una activitat creada pel Institut Municipal Reus Cultura amb l’encertadíssim convenciment que la canalla és el planter que garantirà la continuïtat de les nostres festes i tradicions. La proposta inclou un retallable de la bella Vella perfecte per treballar la Quaresma i una animació infantil setmanal per llevar-li l’extremitat corresponent fent xerinola. Tot plegat encara més engrescador sabent que aquest periple històric acaba bé i, sense donar treva, ho celebrem amb les nostres delicioses mones.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Societat
Desenes de conductors de Ferraris es concentren a Tarragona per fer una calçotada
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Recursos
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Un incendi en un aparcament soterrani de Reus crema dos turismes sense ferits Successos