Tarragona 9
Entrevista al director i guionista David Trueba i la productora Cristina Huete
Opinió 21 Col·lectiu Ronda. El dret de paralitzar l’activitat productiva per raons de seguretat
Tarragona
Esports 18 i 19
Els exjugadors del Nàstic competeixen amb llums i ombres amb els seus nous equips aquesta temporada
El doctor en Geografia de la URV, Enric Aguilar, recorda que la Móra es va construir sobre un barranc: «Es lògic el que va passar»
3 i 4
Tarragona 5 i 6
Més del 70% dels municipis del Camp de Tarragona no tenen els documents d’actuació contra les inundacions actualitzats. Hi ha una seixantena de municipis que els han de fer per obligació o recomanació
La Generalitat rehabilitarà set blocs de pisos del barri de Sant Josep Obrer
Cambrils
Expedienten una educadora d’una llar d’infants per mala praxi
Tarragona
En Comú Podem donarà el «sí» als pressupostos després de l’acord amb el PSC
Urbanisme Enric Aguilar, doctor en Geografia i director de l’IU-RESCAT de la URV, analitza l’episodi de pluges a Tarragona i assenyala els reptes pendents a la ciutat
Oriol Castro
Els efectes del temporal de la DANA al país fa dies que centren l’atenció de tothom d’una forma extraordinària. Un fenomen meteorològic que feia molt de temps que no es veia i que va paralitzar Tarragona el passat dilluns. Un fet atípic, però que pot convertir-se en una pràctica quotidiana al nostre territori. «Aquesta mena de precipitacions són típiques del Mediterrani. Venen provocades per un gran contrast entre la temperatura atmosfèrica i la temperatura del mar», explica Enric Aguilar, doctor en Geografia i director de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica de l’URV. El canvi climàtic provoca un augment de la temperatura del mar, que dona més energia a aquests fenòmens meteorològics. «El que no és natural que el Mediterrani sigui tan calent. Estem en un territori amb un risc associat. Fenòmens com la DANA els podem viure cada any, són els nostres ‘petits huracans’», apunta Aguilar. La intensitat d’aquestes ‘danes’ dependrà de l’orografia del territori, de les pressions i de la circulació ciclònica, però «els elements perquè es produeixi els tenim». «És el nostre clima. Períodes llargs de sequera i moments de precipitació intensa», diu Aguilar. Davant aquest escenari, la qüestió a resoldre és la gestió de l’aigua i què es pot fer per evitar inundacions en certs barris de Tarragona, com La Móra-Tamarit o l’Arrabas-
sada. «Primer, cal tenir en compte que La Móra en gran part està construïda sobre un barranc. I l’Arrabassada entre dos cursos d’aigua discontinus. És lògic que passés el que va passar dilluns», indica Aguilar. Segons el doctor, aquests cursos d’aigua fan la seva funció quan plou i, com més asfaltat estigui el camí, pitjor.
Quina és la solució?
«Tornar als carrers de terra és inviable. La solució implica renaturalitzar i netejar aquests entorns. Aquests dies ja es veu la brutícia que ha arrossegat el Francolí. Som molt bruts com a civilització i el territori està molt trinxat», expressa Aguilar. Com menys obstacles tingui la llera del riu, millor gestió se’n podrà fer. «És una qüestió d’enginyeria, de veure on es pot construir. Els deures pendents són els mateixos que el 1994, després dels aiguats. I la situació ha anat a pitjor. Si cada cop fem més camps de golf, per exemple, l’absorció no és la mateixa...», exposa Aguilar.
Una altra de les solucions per a mitigar els efectes d’aquests fenòmens és la
«La Móra està construïda sobre un barranc. És lògic el que va passar»
Els serveis meteorològics treballen amb més de 50 previsions
prevenció. Els confinaments i les alertes poden ser més recurrents. «Es va alertar de les precipitacions de dilluns i això ens ajuda a preparar-nos. És positiu. Si tenim el cotxe fora, el posem en zones més altes i no prenem riscos», diu Aguilar. Ara bé, el desplegament venia condicionat pel que ha ocorregut l’última setmana a València. «La Generalitat i l’Ajuntament han actuat amb força i encert. I ho han pogut fer sense contestació perquè veníem d’una situació molt greu», afegeix Aguilar.
Pròximes alarmes
El repte serà el pròxim cop que s’hagi d’activar una alarma semblant. «Els serveis meteorològics treballen amb més d’una cinquantena de prediccions. El següent dia
La Móra es va començar a construir als anys 60
Història El barri de La Móra es va començar a construir als anys 60. Abans, el 1952, Tamarit ja es va annexionar a Tarragona. Zona Mora Muntanya, Zona Barcelona, Zona Belga i Zona Italians van ser les primeres urbanitzacions. Als anys 90 es va començar a urbanitzar Cala Tamarit. L’avinguda Mediterrani, una de les vies principals del barri, està construïda sobre el barranc. O.C./Hemeroteca Tgn
que la majoria d’aquestes prediccions alertin d’un episodi fort, veurem què passa», planteja Aguilar. De moment, s’està optant per un principi de prudència. «Des d’un punt de vista de seguretat està clar el que s’ha de fer. Però des d’un punt de vista econòmic i social no és tan fàcil», diu el doctor. Un exemple va ser dissabte o diumenge, quan es van suspendre activitats i esdeveniments esportius a la ciutat, tot i que les precipitacions van ser ‘normals’. «El difícil serà la pròxima perquè potser la contestació no serà la mateixa», conclou Aguilar.
Imatge d’agents dels Bombers actuant a les inundacions de la Móra el passat dilluns. Carlos Domènech
L’apunt
Nou barri en una zona assenyalada
A Tarragona hi ha projectat un nou barri que acollirà 525 habitatges. Es farà a l’Arrabassada, a l’aparcament de terra pròxim al Nou Estadi, una zona inundable. «Quan es construeix en una zona de pàrquing de terra s’ha d’estudiar molt bé com s’evacua l’aigua si hi ha precipitacions del tipus d’aquesta setmana», alerta Enric Aguilar, director de l’IURESCAT de la URV. De fet, el diumenge a la nit la Guàrdia Urbana va avisar els veïns de la zona perquè retiressin els vehicles estacionats a l’entorn. El pla de millora ur-
Al nou barri li queda poc per a rebre l’aprovació definitiva. G.e Martí
bana per a construir el nou barri està molt a prop de rebre l’aprovació definitiva. El
Urbanisme L’empresa Invall serà l’encarregada d’elaborar-lo
John Bugarin
45% de la propietat del solar és del Gimnàstic i un altre 45% és de l’Ajuntament.
L’Ajuntament de Tarragona va adjudicar la redacció de l’estudi d’inundabilitat del futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a l’empresa Invall SA a finals de setembre. Es tracta d’una companyia que ofereix serveis d’enginyeria i consultoria, i que té experiència en l’elaboració d’aquest tipus de documents. L’any 2009, va elaborar, juntament amb la Universitat Politècnica de València, un estudi hidrològic del barranc de Barenys per a l’Ajuntament de Salou. En els pròxims mesos, haurà de confeccionar un document «imprescindible» —segons s’exposa en la memòria de la licitació— que ha de formar part del futur POUM i que ha de servir per «garantir la seguretat i el benestar» dels tarragonins. El consistori també ha encarregat un estudi per avaluar la mobilitat generada pel nou pla urbanístic. La seva redacció es va adjudicar la setmana passada a l’empresa Lavola.
En el cas de la companyia Invall, la seva tasca serà analitzar diverses zones de Tarragona per determinar, entre altres, quin és el risc d’inundació en aquests indrets. Aquesta anàlisi pren ara més importància que mai, després dels danys que ha provocat el pas de la DANA durant els darrers dies. Es posarà el focus en l’entorn del riu Gaià, la riera de la Boella i el riu Francolí, en el seu pas per Tarragona. També s’examinaran diferents barrancs com el de Terres Cavades, la Budellera, d’en Garrot o la Móra, un dels barris més afectats pels últims aiguats.
L’adjudicatària haurà de fer un reconeixement visual d’aquests indrets per identificar la traça de les diferents lleres, les zones potencialment inundables i els usos del sòl. A banda, haurà de quantificar
Es posarà èmfasi en el riu Francolí i en els barrancs de la ciutat, com el de la Móra
els cabals que es generarien en cadascun dels terrenys per als diferents períodes de retorn —10, 100 i 500 anys—. Tanmateix, estudiarà el funcionament hidràulic dels diferents elements de drenatge, obres de pas i endegaments existents.
Consensuar solucions
El document final també haurà d’incloure «les actuacions a realitzar en el futur per assegurar el correcte funcionament dels trams fluvials d’estudi, evitant inundacions». L’empresa Invall haurà de consensuar amb l’Ajuntament solucions encaminades a la reducció dels cabals màxims a rius, rieres i barrancs; i a la infiltració de les aigües al sòl. En el cas del riu Francolí, és important tenir en compte que, prop de la seva desembocadura, es projecta la creació d’un futur barri tecnològic. L’elaboració d’aquest estudi, que s’ha adjudicat per 130.000 euros, s’haurà de presentar en un termini màxim de quatre mesos.
Medi ambient Un total de 60 poblacions del Camp de Tarragona estan obligats a elaborar-lo i més de la meitat no ho han fet
Álvaro Rodríguez
Els devastadors efectes de la DANA a València i les inundacions que ha provocat el seu pas per Catalunya han tret al debat públic la preparació dels municipis per a fenòmens així, que, segons els experts, seran cada cop més freqüents. De fet, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va anunciar aquest dilluns que actualitzaria els plans de protecció civil municipals de tot el país. De fet, aquelles poblacions que es troben en zones inundables o tenen més de 110.000 habitants es troben obligades a tenir un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per risc d’inundacions. Al Camp de Tarragona hi ha un total de 60 ens locals que es troben dins d’aquestes característiques, però més de la meitat no l’han elaborat o el tenen desactualitzat. Concretament, són 36 els que es troben en aquesta situació, cosa que suposa un
60% del total. Entrant més al detall, hi ha 27 PAM pendents de revisió i altres 9 municipis que no n’han fet mai un.
Més enllà dels que estan obligats, Protecció Civil recomana fer-ne a altres 43 municipis de la demarcació. Si tenim en compte aquests, trobem que un 77% dels municipis de la llista no tenen el PAM homologat. Més concretament, un total de 48 no l’han fet mai i 38 ho tenen pendent de revisió.
Aquells municipis que figuren com a pendents de revisió van executar un pla en algun moment abans de l’any 2020, motiu pel qual se’ls requereix actualitzar-lo. Entre aquests, alguns tenen un pla més antic que altres, sent Salou (2003) i Cunit (2005) els que tenen un mes vetust, tots dos es troben obligats a realitzar-lo. També cal destacar que la Pobla de Mafumet, Mont-roig del Camp, l’Espluga de Francolí, la Selva del Camp, Montbrió del Camp i Vinyols i els Arcs
no actualitzen el seu pam contra inundacions des de fa més de 15 anys.
Risc molt alt
Protecció Civil també distingeix entre diferents nivells de riscos segons criteris d’afectació. Al Camp de Tarragona trobem un total de 21 municipis que es troben el llindar de perill molt alt, el màxim establert. D’aquests hi ha 10 municipis que encara no han actualitzat els seus plans, entre els quals es troben Cunit i Salou, els menys actualitzats de la llista. Un cas paradigmàtic és també el de Creixell, l’únic municipi en risc molt alt que mai ha elaborat un PAM.
Altres 16 municipis es troben catalogats en situació de risc alt. D’aquests n’hi ha tres que encara no han elaborat un pla de protecció contra incendis: Vimbodí i Poblet, Banyeres del Penedès i Riudecols. Altres 8 d’aquesta subsecció tenen el pla caducat. En el nivell de risc mitjà,
xifra
86
Municipis
A la demarcació, 86 ens no tenen el PAM d’inundacions actualitzat
l’últim que obliga a elaborar un Pla d’Actuació Municipal, trobem 23 municipis del Camp de Tarragona, dels quals cinc no han redactat el document. Aquests són Vilanova d’Escornalbou, Pont d’Armentera, Cabacés, la Bisbal del Penedès i la Pobla de Montornès. Altres 9 municipis d’aquesta llista tenen el pla pendent de revisió.
Zones de perill Si ens fixem en les zones geogràfiques amb més perill, podem trobar que la comarca del Tarragonès és la que té més municipis (8) sota el llindar de risc molt alt.
D’aquestes, només Tarragona, la Canonja i Roda de Berà gaudeixen un pla d’actuació homologat.
De fet, a través d’un mapa interactiu de Protecció Civil podem observar com la zona amb més potencial afectació per inundacions a la població –tenint en compte tant el perill fluvial com el marítim– es troba al litoral entre la desembocadura de la riera de Maspujols i la del Gaià, un territori que pertany, gairebé de manera íntegra, a la comarca del Tarragonès. El Pla INUNCAT de la Generalitat també estableix diferents Punts d’Actuació Prioritària, és a dir, indrets on hi ha un risc important d’inundació, sigui per rius, rieres o temporals de mar, entre d’altres. Molts d’aquests es troben dins la zona esmentada. Algun dels exemples de major prioritat són el barranc de Barenys de Salou, la riera de Riudoms o les carreteres C-31B, N-240 o N-340.
En aquest espai Protecció civil també estableix diferents punts d’especial importància pels seus riscos d’inundació. Alguns dels exemples són la desembocadura del riu Francolí, la zona de la Universitat Laboral de Tarragona, els Prats d’Albinyana, la Mare de Déu de la Pineda o els Xalets de Salou.
No obstant això, aquest mapa també revela altres punts negres dins del Camp de Tarragona. Un d’ells és Valls, envoltat per carreteres amb una molt elevada prioritat d’actuació, la C-14, l’N-240 i la C-51, diferents torrents com el del Puig, de Fonollosa i dels Caus o la seva proximitat amb el riu Francolí. El Baix Camp tampoc queda exempt de perill, concentrant-se la majoria de zones clau al sud de la capital. La comarca té sis poblacions situades al nivell de risc molt alt, quatre de les quals no gaudeixen d’un pla d’actuació actualitzat. Altres sis dels muni-
Mapa de la vigència dels Plans d’Actuació Municipal per inundacions
Creixell és l’únic municipi en risc molt alt que mai ha elaborat un PAM
El Govern ha anunciat ajudes per poder tenir tots els documents vigents
cipis del Baix Camp es troben en risc alt, cinc d’ells sense el document homologat.
Un període raonable
Les xifres exposades en aquest article podrien variar en poc temps segons l’anunciat aquest dilluns per Salvador Illa. El cap de l’executiu català va assegurar que adoptaran paquets d’ajuda tècnica i financera perquè «en un període raonable de temps tots els municipis de Catalunya tinguin un pla de protecció civil vigent i actualitzat».
Illa també va afirmar que s’actualitzarà el model de protecció civil de Catalunya per tal de posar-lo al dia i dotar-lo de més recursos.
En tota Catalunya hi ha 521 municipis que es troben obligats a tenir un Pla d’Actuació Municipal, però gairebé la meitat d’aquests no el tenen actualitzat i una seixantena no l’han elaborat. El Govern destinarà 20 milions d’euros per garantir que tots els municipis el tinguin actualitzat.
Municipis del Camp de Tarragona que no tenen PAM d’inundacions
Municipi
Comarca Obligació Criteris afectació
Senan Conca de Barberà Recomanat Risc: Moderat
Passanant i Belltall
Conca de Barberà Recomanat Risc: Moderat
Conesa Conca de Barberà Recomanat Risc: Moderat
Barberà de la Conca
Falset
Vila-rodona
Duesaigües
Puigpelat
Vallmoll
Ulldemolins
Rourell
Conca de Barberà Recomanat Risc: Moderat
Priorat Recomanat Risc: Moderat
Alt Camp Recomanat Risc: Moderat
Baix Camp Recomanat Risc: Moderat
Alt Camp Recomanat Risc: Moderat
Alt Camp Recomanat Risc: Moderat
Priorat Recomanat Risc: Moderat
Alt Camp Recomanat Risc: Moderat
Rocafort de Queralt Conca de Barberà Recomanat Risc: Moderat
Vilella Alta
Creixell
Cabacés
Morera de Montsant
Vallfogona de Riucorb
Riudecanyes
Bisbal de Falset
Pradell de la Teixeta
Gratallops
Riudecols
Pobla de Montornès
Pont d’Armentera
Vimbodí Poblet
Vilaplana
Marçà
Banyeres del Penedès
Masllorenç
Catllar
Vilanova d’Escornalbou
Vespella de Gaià
Argentera
Priorat Recomanat Risc: Moderat
Tarragonès Obligat Risc: Molt Alt
Priorat Obligat Risc: Mitjà
Priorat Recomanat Risc: Moderat
Conca de Barberà Recomanat Risc: Moderat
Baix Camp Recomanat Risc: Moderat
Priorat Recomanat Risc: Moderat
Priorat Recomanat Risc: Moderat
Priorat Recomanat Risc: Moderat
Baix Camp Obligat Risc: Alt
Tarragonès Obligat Risc: Mitjà
Alt Camp Obligat Risc: Mitjà
Conca de Barberà Obligat Risc: Alt
Baix Camp Recomanat Risc: Moderat
Priorat Recomanat Risc: Moderat
Baix Penedès Obligat Risc: Alt
Baix Penedès Recomanat Risc: Moderat
Tarragonès Recomanat Risc: Moderat
Baix Camp Obligat Risc: Mitjà
Tarragonès Recomanat Risc: Moderat
Baix Camp Recomanat Risc: Moderat
Pontils Conca de Barberà Recomanat Risc: Moderat
Nou de Gaià
Bellvei
Bisbal del Penedès
Cornudella de Montsant
Vilella Baixa
Pratdip
Capçanes
No han fet mai el PAM
No tenen el PAM actualitzat
Tenen el PAM homologat
Persones en risc d’inundació
Segons els càlculs realitzats per l’Agència Catalana de Notícies, un 9% de la població catalana es troba en zones inundables fluvials. En total, prop de 705.000 persones viuen dins una zona inundable amb un període de retorn de 500 anys, i d’aquestes, 110.000 (l’1,4%) ho fan en zones de molt alt risc d’inundació, és a dir, amb una recurrència de 10 anys. A més, cal tenir en compte que un 15% de les zones urbanitzades de Catalunya a les conques internes estan afectades per risc d’inundació tant fluvial com marítima d’acord al Pla de Gestió del Risc d’Inundacions de les conques internes de Catalunya.
En alguns casos, les inundacions a 10 anys afectarien més del 50% de la població del municipi. De fet, alguns poden quedar gairebé negats com Deltebre (91% dels habitants afectats), que sí que disposa de PAM d’inundacions, però l’ha de revisar des de 2020. O, també al Delta, Sant Jaume d’Enveja, amb el 74% de la població afectada, Benifallet (63%) i Ribes de Freser (50%), amb el pla caducat des del 2009.
Pel que fa als municipis amb més població afectada per aquest nivell de risc d’inundació són Girona, amb 19.971 persones i gairebé el 20% de la seva població, Lleida (11.059 veïns), Deltebre (10.539), Pineda de Mar (7.046 habitants) i Tortosa (6.115 habitants).
El Pont d’Armetera
La Morera de Montsant
Tarragonès Recomanat Risc: Moderat
Baix Penedès Recomanat Risc: Moderat
Baix Penedès Obligat Risc: Mitjà
Priorat Recomanat Risc: Moderat
Priorat Recomanat Risc: Moderat
Baix Camp Recomanat Risc: Moderat
Priorat Recomanat Risc: Moderat
Política Les assemblees dels Comuns i Podem han avalat l’acord amb el govern, que inclou una partida de 2 MEUR per a habitatge social
En Comú Podem donarà el seu «sí» als pressupostos del 2025. Ahir, després d’una intensa jornada de negociacions, la formació morada i el govern municipal van tancar un acord que va ser avalat poques hores després per les assemblees dels Comuns i de Podem. L’executiu socialista era conscient que aquesta setmana era important per poder aprovar els pressupostos en el ple que se celebrarà el pròxim 15 de novembre. ECP va presentar la setmana passada una llista amb 40 propostes per ser incloses en el pressupost. Segons fonts consultades, el PSC hauria acceptat gran part de les partides demanades, que sumarien uns 12 milions d’euros. Una de les prioritats d’En Comú Podem durant les negociacions ha estat l’habitatge. Finalment, s’ha reservat una partida de 2 milions d’euros per a la compra de pisos que es destinaran a lloguer social. Així ho han
pactat el portaveu d’ECP, Jordi Collado, i la comissió negociadora del govern —formada per la consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró i l’assessor especial d’Alcaldia, Pau Pérez—, que es van reunir dilluns i van intensificar les converses ahir al migdia fins a arribar a un consens.
Negociacions fructíferes
La formació morada va exigir durant les negociacions que SMHAUSA passi de tenir 150 pisos públics en propietat a sumar-ne uns 450 a finals de mandat. Perseguint aquest objectiu, l’executiu socialista ha acceptat incrementar la partida de més d’un milió d’euros que s’havia reservat aquest 2024 per a la compra d’habitatge, arribant als 2 milions.
ECP també va fer reclamacions en matèria de medi ambient, posant el focus en la creació d’un Centre d’Interpretació de l’Anella Verda. També van demanar una partida
El PSC hauria acceptat gran part de les 40 peticions fetes per ECP
pressupostària important per reforçar el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals i una altra per impulsar un programa d’educadors de carrer per a la dinamització comunitària als barris de la ciutat. La inversió en accessibilitat també ha estat un factor important per a l’acord entre el PSC i ECP, que es formalitzarà demà al matí en una roda de premsa conjunta entre l’alcalde, Rubén Viñuales, i
L’Ajuntament adquireix 4 habitatges a Bonavista per a lloguer social
Habitatge Invertirà 380.000 euros en la compra i reforma de l’edifici
L’Ajuntament de Tarragona ha comprat un edifici de quatre pisos, els quals seran rehabilitats i es destinaran a lloguer social. A través d’SMHAUSA, el consistori ha adquirit aquest bloc, ubicat al carrer Dos del barri de Bonavista, que era propietat de la Sareb. En les pròximes setmanes, el govern municipal preveu comprar tres pisos més a Torreforta, el Serrallo i Sant Pere i Sant Pau.
El conseller d’Habitatge, Nacho García, remarcava que «l’habitatge és una prioritat»
per a l’executiu socialista. En aquest sentit, assenyalava que, de cara al pressupost del 2025, la intenció és incrementar la partida reservada enguany per a la compra d’habitatge. Aquest 2024, l’Ajuntament haurà gastat 1 milió d’euros per a la compra, pel dret de tanteig retracte, i la rehabilitació de 14 pisos.
Així doncs, des del 2020, entre el govern anterior i l’actual, han adquirit 60 habitatges repartits pels diferents barris de la ciutat. Actualment, SMHAUSA compta amb 150 pisos de lloguer social en propietat i en gestiona 117 més de
forma indirecta. García destacava que «no només comprem, sinó que, fa pocs mesos, vam posar la primera pedra dels 192 habitatges públics que es construiran al PP-10». El gerent d’SMHAUSA, Jordi Dies, explicava que s’invertiran uns 380.000 euros en la compra i rehabilitació de l’edifici de Bonavista. «Cal buscar l’equilibri entre tenir pisos distribuïts per la ciutat i també adquirir edificis sencers», apuntava. El bloc compta amb tres habitatges d’uns 110 metres quadrats i un altre, una mica més petit, a la planta baixa. Es preveu que
els consellers de la formació morada, Jordi Collado i Toni Carmona. Abans que la formació morada materialitzés el seu «sí» al pressupost, l’equip de govern emetia un comunicat en el qual explicaven que s’havia enllestit un pressupost per al 2025 «de continuïtat». El pressupost d’ingressos corrents per a l’any vinent serà de 193.834.779,20 euros, que representa un 2,95% més respecte a l’exercici anterior. Pel que fa a les despeses corrents, també se situen en 193.834.779,20 euros. L’executiu socialista destaca l’aportació «significativa» de 984.049,40 euros a l’Institut Municipal de Serveis Soci-
als que suposa un increment del 7,7% en comparació al 2024. La consellera Isabel Mascaró remarcava que estaven treballant «intensament» amb les formacions que «sempre s’han mostrat disposades a apostar per inversions transformadores pels tarragonins i tarragonines, és a dir, ECP i Junts». Amb els primers ja han tancat un acord i, amb la formació de Jordi Sendra, tenen previst reunir-se entre avui i demà per arribar a un consens. El govern preveu portar la seva proposta a la comissió informativa d’Hisenda de dilluns i perquè s’aprovi, posteriorment, en el ple del dia 15.
el procés de rehabilitació duri uns nou mesos. «Hi ha gairebé 300 famílies amb possibilitats d’entrar en aquests habitatges», asse-
nyalava la coordinadora de programes de ciutat de l’Institut de Serveis Socials de Tarragona, Antònia Garcia, qui recordava que cada any hi ha
centenars de famílies que es troben en processos de desnonament i, a més, hi ha una vuitantena de persones sense sostre que viuen al carrer.
Societat La gran part de les associacions veïnals veuen amb bons ulls l’homogeneïtzació d’horaris
La majoria d’associacions veïnals de Tarragona celebren el règim sancionador de la nova ordenança de terrasses, però recelen de l’espai que ocupen aquestes a la via pública. Els veïns valoren positivament la tasca política de la consellera Montse Adan, però dubten si la nova normativa millorarà el descans dels ciutadans.
«La màxima d’aquesta ordenança és la d’afavorir el descans veïnal, però s’està ampliant la temporada d’estiu. Creiem que s’ha perdut l’oportunitat de canalitzar i potenciar l’oci nocturn cap a zones sense veïnat», explica Àlex Daniel, secretari de l’associació de veïns Tarragona Centre. En aquest sentit, Daniel exposa que des de l’entitat es va proposar a l’Ajun-
tament «ampliar l’horari de terrasses només en zones no residencials i ser més restrictius al centre i Part Alta per traslladar l’activitat a llocs on no es molesti». A la Part Alta, els veïns es mostren perplexos per l’espai que ocupen les terrasses dels locals.
Més terrassa que local «Hi ha molts bars que tenen més espai de terrassa que de local. Això no es pot entendre. Si un bar té 20 m2, hauria de
Reaccions
Com valoren la nova ordenança de terrasses ?
tenir un 30% de terrassa», expressa Quim Castellví, president de l’AV Ara Part Alta. «La proliferació de terrasses limita el poc espai que disposem els vianants, especialment les persones amb mobilitat reduïda. A més s’obstaculitza l’accés als bancs públics i es privatitzen els pocs espais d’ombra, com passa per exemple a Corsini», afegeix Daniel.
Més enllà dels barris del centre de la ciutat, des de Sant
Àlex Daniel
AV Tarragona Centre
«Hem trobat a faltar que se’ns tingui en compte. Creiem que s’ha perdut l’oportunitat de canalitzar i potenciar l’oci nocturn cap a zones sense veïnat»
Pere i Sant Pau se celebra que es fixi un horari pel tancament de totes les terrasses. «Sempre teníem el dubte i ara ens queda clar. Si veiem que en alguna s’està fent massa soroll no dubtarem a trucar a la Guàrdia Urbana per advertir-los», diu Tere Bello, presidenta de l’associació de veïns de Sant Pere i Sant Pau. Bello també valora positivament que els dijous es tractin com a dies laborals «perquè els veïns que han de matinar els
Quim Castellví
AV Ara Part Alta
«Hi ha molts bars que tenen més espai de terrassa que de local. Això no es pot entendre. Si un bar té 20 m2, hauria de tenir un 30% de terrassa»
Els veïns reclamen que es facin inspeccions per a fer complir l’ordenança
Al Serrallo esperen a la fi de les obres per veure com afectarà la nova normativa
Serrallo. D’igual forma, des del Francolí el president de l’associació de veïns, Jordi Miguel, explica que «l’horari de tancament no ens afecta». «La majoria de terrasses que tenim són de bars i cafeteries que tanquen aviat i no donen problemes», sentencia Miguel.
Consens en les multes
divendres per anar a treballar o estudiar ho agrairan».
Des dels barris del Serrallo i del Parc Francolí la valoració és estèril, ja que no tenen una gran activitat hostalera als seus carrers.
Sense afectació a barris «De moment no ens afecta l’ordenança ja que la majoria de carrers continuen d’obres. I els restaurants de vora mar tanquen aviat», indica Sisco Cobo, president de l’AV del
Tere Bello
AV St Pere i St Pau
«Celebrem que els dijous es tractin com a laborables. Els treballadors i estudiants que han de matinar ho agrairan. Les sancions faran que les coses es facin com toca»
El principal element de consens entre les associacions veïnals de la ciutat és el règim sancionador que instaurarà la nova ordenança. «La normativa pot ser bona per la convivència veïnal, si realment es posen els mitjans que controlin els acords. La llei actual no es compleix, i, si no hi ha inspeccions i se sanciona i es cobren les multes, no servirà de res», alerta Julià Montoya, president de l’AV Tarragona 2. Des de l’entitat veïnal de Tarragona Centre també es valora l’actitud dels mateixos empresaris envers les sancions. «Hi ha molts establiments que no respecten la normativa i que la Guàrdia Urbana es posi dura en fer-la complir ens sembla que és molt necessari. Esperem que no els tremoli el pols a l’hora de retirar llicències a aquells locals que no respectin la normativa», expressa Àlex Daniel. Unes sancions que també veu bé Tere Bello, que creu que «farà que les coses es facin com toca». Sigui com sigui, l’ordenança de terrasses encara s’ha d’aprovar al consell plenari i no serà fins a la seva aplicació que es podran treure conclusions fermes. «Hem trobat a faltar que se’ns tingui en compte a l’hora de redactar-la», conclou Daniel.
Julià Montoya
AV Tarragona 2
«La normativa pot ser positiva per la convivència veïnal. La llei actual no es compleix. Si no hi ha inspeccions i sancions, no servirà de res la nova norma»
Obres El tribunal qualificador es reunirà pròximament per tal d’avaluar les propostes presentades per les companyies
Fins a deu empreses s’han presentat a la licitació de les obres compreses en el projecte de demolició de la plataforma de la platja del Miracle, popularment conegut com a ‘mamotreto’. La licitació es va publicar el passat 3 d’octubre i el termini de presentació es va tancar el passat dijous 31 d’octubre. En els propers dies està previst que es reuneixi el tribunal qualificador per tal d’avaluar les propostes presentades per les diferents empreses participants.
El pressupost del projecte és de 503.298,40 euros més 105 692,66 euros en concepte del 21% d’IVA que suposa un import total de 608.991,06 euros (IVA inclòs). El termini d’execució dels treballs es preveu que sigui de 5 mesos a comptar des de la formalització del contracte.
El conseller de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García de Castro, va valorar molt positivament «l’àmplia participació rebuda en la licitació». García de Castro va recordar que «l’enderroc de la plataforma del Miracle és una de les actuacions principals del projecte Tarragona-GreenBelt ’26» i va expressar que «estem cada cop més a prop de retornar aquest espai a la ciutadania».
Els treballs d’enderroc En primer lloc, es procedirà
aèria de la plataforma del Miracle, popularment
Després d’enderrocar la plataforma serà el torn per al projecte de renaturalització
a la demolició dels edicles per col·lapse. A continuació es durà a terme l’excavació de la rampa de terra armada mitjançant retroexcavadora i les plaques de terra armada amb pinça hidràulica. Posteriorment, es procedirà a la demolició de les estructures. La demolició consistirà a anar desgranant el formigó armat a fi de reduir la mida dels residus resultants. Els fonaments
com a ‘mamotreto’. Marc Colilla
no s’enderrocaran, es demoliran els pilars amb martell. Un cop feta la demolició, a continuació se separarà la ferralla del formigó. La ferralla es tallarà a mida suficient per a la seva valorització. Igualment, el formigó es demolirà fins a una mida suficient per a la seva reutilització, reciclatge o valorització. Un cop retirats tots els residus, es demolirà el paviment de llamborda amb base de formigó i serà de la mateixa manera transportat al corresponent centre de reciclatge. Un cop retirat tot el paviment, es deixarà la superfície resultant plana, es compactarà
i anivellarà i a continuació s’estendrà una capa de 15 cm de terra a l’espera del projecte de renaturalització d’aquest espai.
3.000m3 de formigó
La plataforma del Miracle, de gairebé 3.000 m3 de formigó, es va estrenar l’estiu del 2001. La infraestructura va comportar una inversió de l’Estat de 8,4 milions d’euros. El 2013, després d’un accident, es va decidir tancar-la per motius de seguretat. L’anterior govern municipal, liderat per ERC i amb la CUP a Medi Ambient, ja va començar a fer passes per a enderrocar-la.
Judicial Han desestimat el recurs del cap de Patrimoni Històric contra el seu processament
Redacció
El cap tècnic del departament de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Menchón, serà jutjat pels danys que va patir la Torre de Minerva durant la restauració que es van dur a terme el juliol del 2021. Tal com va explicar el Diari de Tarragona i ha pogut confirmar el Diari Més, l’Audiència Provincial ha desestimat el recurs d’apel·lació presentat per Menchón contra el seu processament. Basant-se en la instrucció del cas, els magistrats han considerat que existeix prou base legal per jutjar-lo per no haver supervisat els treballs que van dur a terme uns operaris que «no tenien cap qualificació de tipus històric o arqueològic».
Així doncs, el tècnic municipal s’haurà d’asseure al banc dels acusats juntament
Tradició La Festa del Vi Novell tindrà lloc a la Part Alta de la ciutat
Redacció
La vuitena edició de l’Embutada, la Festa del Vi Novell, tindrà lloc aquest cap de setmana a Tarragona amb la participació de 34 cellers del territori. La iniciativa té la voluntat de recordar l’època en què acabava la fermenta-
ció del vi i la gent s’apropava als cellers a tastar el primer vi de la temporada. Durant tota la setmana hi ha preparats actes previs, però l’Embutada com a tal començarà dissabte a les 12 hores amb l’obertura de la plaça (plaça del Rei) i amb l’arribada dels productors i el primer tast de
vi novell, la mostra d’oficis i la demostració en viu del retrat de l’embutada. A les 13 hores obrirà l’Espai Gastronòmic amb la participació dels locals de restauració Cortijo, La Clotxa, El Cup Vell, Forn Jordi Andreu, Quidel i el Llagut tot acompanyat amb música, diferents tallers, zones de tas-
amb el gerent i l’enginyer de l’empresa Bastides Foreseny —l’empresa encarregada de restaurar la Torre de Minerva—. El passat mes de març, Fiscalia va demanar una multa de més de 8.000 euros als tres acusats per un delicte de danys al patrimoni històric per imprudència greu. Els operaris van perforar el conjunt arqueològic, declarat Patrimoni Mundial, fent dotze forats, un d’ells en el relleu de la deessa Minerva. El fiscal apuntava que Menchón va intercanviar diversos correus electrònics amb el gerent de Foreseny, en els quals sollicitava un pressupost per a una bastida sense especificar les característiques de la seva estabilització. El conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, Nacho García, no ha volgut fer cap valoració, ja que el procés judicial continua i no hi ha sentència.
tos i moltes altres propostes. Diumenge, la plaça s’obrirà de nou a les 12 hores però, igual que dissabte, des de les 10.30 hores hi haurà un itinerari històric gratuït i una cercavila per la Part Alta, ambdues activitats són gratuïtes, però requereixen inscripció prèvia. Hi haurà tastos, mostres d’oficis i concerts fins a les 16 hores, l’hora en què es donarà per finalitzada la celebració de l’Embutada 2024. L’acte està coorganitzat per l’Associació Santa Teca, l’Embutada 2024 i l’Ajuntament.
vaig aconseguir per 100.000»
Entrevista El passat dilluns la productora executiva Cristina Huete i el guionista i director David Trueba van presentar la pel·lícula ‘Vivir es fácil con los ojos cerrados’ a l’Antiga Audiència de Tarragona en el marc del cicle Elles filmen.
Cristina, deixa’m començar amb una pregunta que segurament t’han fet moltíssimes vegades. Quina és la funció d’una productora?
Cristina Huete: «Doncs tenir molta fe en el projecte [riuen]. Bé, la funció d’una productora és buscar el finançament per al projecte i posar-lo en marxa. Tot comença amb la lectura del guió. En el meu cas m’ha d’agradar, m’ha d’apassionar, perquè sense passió, aquesta feina és molt difícil. Necessito creure al cent per cent en la pellícula, llavors m’hi aboco i em torno boja per tenir el finançament, fins que l’aconsegueixo.
També és fonamental confiar en el director. Ja et pots imaginar que jo tinc una confiança cega en el David, com també la tinc en el Fernando [Trueba], que és el meu marit. Per a mi, el més important és saber el que volen, i servir-los-hi en safata. De vegades no es pot, però aquesta és precisament la funció del productor: aconseguir-ho. En el meu cas, sento que totes les pel·lícules que he fet, des de la primera a l’última, són els meus fills, i n’estic orgullosa de moltíssimes. He tingut molta sort».
Tens la capacitat de donar ales a guionistes com el David.
C.H.: «Sí. Jo sempre he entès la producció com una feina que consisteix a fer possible el que somien els directors i els guionistes. I em mato per aconseguir-ho. De vegades els he de donar un disgust, però normalment, no. Vivir es fácil con los ojos cerrados, per exemple, va ser una pel·lícula molt difícil pel que fa a la música, perquè havia de sonar Strawberry Fields
Forever d’Els Beatles. Vaig passar mesos i mesos de nits sense dormir, perquè em demanaven un milió de dòlars per la cançó. Per a una producció com les nostres, aquesta xifra és impossible. Però la cançó era molt important, sense ella no hi havia pel·lícula. Vaig començar a negociar-la molts mesos abans de començar el rodatge,
quan el David em va donar el guió. I van ser mesos de No, no, no… Va, doncs 950.000… Va ser horrorós, i vam començar a rodar sense saber si tindríem els permisos. El David em va dir: Bé, puc fer una doble versió, però és que no hi havia doble versió possible. Va ser una bogeria, mentre rodàvem les seqüències, jo suava tinta. I, al final, ho vaig aconseguir per 100.000 euros. Molt sovint em demanen que doni xifres i no ho faig mai, però en aquest cas m’agrada explicar-ho». Imagino l’emoció del moment en què vas dir: «David, la tenim».
C.H.: «Sí, el David ja estava muntant la pel·lícula, i jo no m’ho podia creure. Vaig parlar amb advocats, fins i tot amb la secretària de Yoko Ono. Li vaig explicar el que ens passava i com era la pel·lícula. Fins i tot li vaig enviar el guió. Va ser una cosa impressionant, i me’n sento molt, molt orgullosa». David, t’anava a preguntar si la producció et condiciona d’alguna manera a l’hora d’escriure els guions, però veient que vas plantejar que en aquesta pel·lícula sonés una cançó dels Beatles, dedueixo que no gaire…
David Trueba: «Bé, en aquest cas era conscient de les limitacions, perquè amb l’experiència vas sabent quant costen les coses. En el meu cas, sempre treballo amb la porta oberta a altres possibilitats, sempre tens alternatives. A més, soc molt realista, i penso que és important plantejar una espècie de màxims i mínims. El que té de bo la Cristina és que ella sempre lluita pels màxims, per allò que considera que era la teva idea. I, si no ho aconsegueix, t’ho explica, i també t’explica per què. Però és veritat que hi ha productors que, abans de començar, ja t’estan avisant que per aquell camí no vas bé, que allò no es podrà aconseguir. La Cristina sempre està disposada a intentar-ho». Expliqueu-me com són les vostres ‘negociacions’.
C.H.: «El David és el més raonable, jo estic molt més boja. És
Una feina passional
«Per ser productor de cinema independent s’ha d’estar molt boig».
un director que, quan li expliques els problemes, no es posa nerviós, busca la solució, igual que ho fa el Fernando. Tots dos són superraonables. Ara, també és veritat que volen el que volen i són capritxosos, i la meva feina és aconseguir-ho». El productor d’una pel·lícula deixa alguna empremta en l’obra? Creus que en les pellícules que has produït es pot detectar el teu segell?
C.H.: «No sabria dir-t’ho, però crec que no. Les pel·lícules, quan estan acabades, són seves, dels guionistes i dels directors. Tu contribueixes a fer que les seves idees es facin realitat, hi ets perquè siguin de veritat».
D.T.: «La Cristina és molt reservada, però et puc assegurar que, en el clima del rodatge, en el record de l’equip, deixa empremta. Des de l’actor més important al que ho és menys, des del tècnic més important al menys… Perquè la gent no està acostumada a la seva manera de treballar, no solen trobar-se
persones tan protectores com ho és ella. Penso que en aquest sentit, sí que deixa molta empremta».
C.H.: «Jo estimo molt el meu equip i els meus actors. Molt. Per a mi també són importantíssims. M’agrada protegir-los, que estiguin el millor possible, que tinguin les millors condicions, que tothom sigui igual: mai faig que el director vagi a un hotel i actors i tècnics a un altre… No ho he fet mai, penso que tots som iguals a l’hora de menjar i de dormir. I, en aquest sentit, penso que la gent amb qui he treballat m’estima a mi també [riu].
‘Vivir es fácil con los ojos cerrados’ va guanyar sis premis Goya l’any 2014. En el teu discurs, vas dir: «El finançament de les pel·lícules és cada dia més complicat, i la seva recuperació, un miracle» Han passat deu anys. Estem millor que llavors?
C.H.: «Estem pitjor. El finançament és complicadíssim, te-
nim la meitat de tot. I, a sobre, els espectadors ja no van al cinema. Això em fa molta ràbia, perquè no hi ha espectacle més bonic que una pel·lícula. El cine és tan bonic que em fa mal i em mata veure que ara la gent només mira les pantalles».
També vas parlar de l’IVA castigador que us imposava el govern, i de la necessitat constant d’estar explicant les subvencions.
C.H.: «Ser els subvencionats és horrorós. Els del cinema no som els subvencionats. El cine costa molt i és molt car, i les subvencions que rebem són baixíssimes, comparat amb les de qualsevol altre país d’Europa. L’any 83, quan la Pilar Miró va impulsar la Llei Miró, vam viure una època molt dolça. Des de llavors, només hem anat enrere. Avui dia les subvencions es donen segons una mirada objectiva de punts, que premia, sobretot, l’èxit. Els que treballem en el cinema independent hem d’anar als bancs i tenir molt de múscul financer. I, després, que no s’abaixi l’IVA complica molt la recuperació de la producció».
D.T.: «Entre els primers diners que gasta un productor i els primers que ingressa passen, com a mínim, dos anys. No cobra fins que la pel·lícula està en cartell i a les plataformes.
Aquest període de temps tan llarg és un procés d’hipoteques, interessos i risc. El vivim encreuant els dits, esperant que la pel·lícula es pugui estrenar en les condicions que permetin començar a ingressar tot el que tens al descobert».
C.H.: «Per ser productor de cinema independent s’ha d’estar molt boig. També estimar molt el cine i sentir molta passió pel que fas. Jo la tinc, malgrat l’edat. Començo cada pel·lícula amb totes les meves forces, perquè som una productora molt petita i ens ho juguem tot en cada pel·lícula». Tinc la sensació que Vivir es fácil con los ojos cerrados va ser una pel·lícula especialment important per a tots dos. Què va suposar per a cadascú?
C.H.: «Per a mi va significar moltíssim. Va ser una pel·lícula molt bonica, encara que també molt complicada, per tot el que t’he explicat abans. Però vaig passar-m’ho molt bé fent-la, perquè m’agrada molt veure treballar els actors. Jo no soc una productora que es quedi al despatx. Vaig als rodatges, m’agrada saber el que passa i si tothom està bé. Estic molt orgullosa de totes les pel·lícules que he fet, hagin donat diners o no, però en aquest cas també em va fer molt feliç veure els reconeixements que va tenir». D.T.: «Nosaltres sentim que fer una pel·lícula i poder-la estrenar ja és un gran premi. La resta és com un atzar que de vegades et toca i de vegades no. Tot el que ve de més a més, ens alegra, però no és el motor que ens mou. Hi ha pel·lícules, com aquesta, que han sigut molt complicades i també ens han donat moltes alegries. A l’hora de rodar-la, no teníem tot el que necessitàvem, i vam haver de remar amb el nostre millor esperit perquè no es notés. A la vegada, el rodatge a Almeria va ser molt agradable, la gent estava molt contenta que no féssim veure que allò era un altre lloc, i que es parlés de l’Almeria profunda. En conservem grans records. Al final, el nostre ofici consisteix en això. I en competir, cada divendres, amb sis o set pel·lícules més que s’estrenen i venen fortíssimes, amb molt de pressupost i molta promoció».
Tots dos teniu treballs molt recents, però no puc acabar sense preguntar-vos si no teniu entre mans alguna cosa. C.H.: «El David ha fet una pellícula amb un altre productor i m’he sentit gelosa… [riu]. No, jo sempre vull el millor per a ell. El vaig conèixer quan tenia quatre o cinc anys, l’he tingut a casa i l’he vist créixer i convertir-se en una persona brillant i meravellosa. Per descomptat que vull tornar a treballar amb ell abans de jubilar-me. I em falta molt poc, tot i que sempre ho dic i al final no ho faig, perquè, en el fons, em va la marxa».
Habitatge
L’objectiu de l’Agència de l’Habitatge és millorar-ne l’eficiència energètica i hi destinarà uns 1,8 milions d’euros
Sergi Peralta Moreno
El barri de Sant Josep Obrer serà l’escenari de la següent actuació destinada a millorar el parc d’habitatges de la ciutat. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha tret a concurs públic el contracte per a la rehabilitació de l’eficiència energètica de set blocs de pisos de la zona «amb la finalitat d’aplicar estratègies passives i actives en façanes, interior d’habitatges i zones comunitàries». 76 domicilis seran beneficiaris de la intervenció. El pressupost base és d’1,8 milions d’euros (IVA inclòs). D’altra banda, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana farà una aportació d’1,16 milions d’euros provinents dels fons europeus.
L’apunt
Rehabilitaran 338 pisos més a Campclar
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya també rehabilitarà, amb més de 7 milions d’euros, un total de 338 habitatges públics del barri de Campclar de Tarragona per millorar-ne l’eficiència energètica. En concret, s’actuarà a 23 edificis de les promocions conegudes com a Francolí, Gaià i Sant Magí-Santa Tecla.
Els edificis del barri de Sant Josep Obrer que es milloraran van ser construïts el 1977 i són gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. En concret, es tracta dels blocs 31, 45, 46, 53, 54, 57 i 59 del carrer Mas Pellicer. El projecte de millora de l’eficiència energètica inclou l’aïllament tèrmic de les façanes, de la coberta inclinada de teula i dels porxos, així com la substitució de les fusteries exteriors per unes de millors prestacions. També s’aprofitarà per canviar les fusteries de zones comunes, com els nuclis d’escales o el portal, per raons de seguretat
Les obres se centraran en aïllar tèrmicament façanes i a canviar fusteries
i d’estètica arquitectònica. Si se’n trobés, a més, es retiraria l’amiant. Finalment, s’enderrocaran elements deteriorats, en mal estat o que continguin fibrociment.
Amb l’actuació, es preveu reduir el consum d’energia primària no renovable —es calculen estalvis d’entre el 47
IV Concert Solidari recapta 2.500 euros per al Banc dels Aliments
Solidaritat El IV Concert Solidari en benefici de la Fundació Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona, organitzat per la Cambra de Comerç de Reus, patrocinat per Mémora Fundación i que es va celebrar el 18 d’octubre, va recaptar 2.500 euros. Ahir es va fer entrega del xec amb els diners a l’entitat. El director del Banc dels Ali-
ments de les Comarques de Tarragona, Manuel de la Calzada, va explicar que la recaptació s’enviarà als bancs d’aliments de les zones afectades per la DANA a la Comunitat Valenciana i seran ells els qui compraran els productes que més es necessitin en aquest moment. L’objectiu del concert era recaptar fons per collaborar amb la «inestimable»
tasca que desenvolupa des de fa anys la Fundació Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona. La Banda Simfònica de Reus va ser l’encarregada de posar la música a una vetllada que es va celebrar a la Prioral de Sant Pere. Dirigida per Joan Ramon Reverté, la formació va delectar el públic amb peces com Fantasie Rigoletto Redacció
i el 54%— i la demanda energètica —al voltant d’un 70% menys—. L’objectiu és que les obres estiguin acabades i entregades abans del 30 de juny del 2026.
Acord amb l’Estat L’obra arribarà després de l’acord que van firmar el Mi-
nisteri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i la Generalitat de Catalunya el juliol del 2023. El pacte consistia en el compromís de rehabilitar 919 habitatges públics de vuit ciutats de les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida. El pressupost total de l’actuació és de 22,63 milions d’eu-
ros. Un 60% de l’import serà aportat per l’Estat central, mitjançant fons europeus, mentre que la resta anirà a càrrec del Govern català. Barcelona, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Alsamora, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona i Vila-seca seran els municipis objecte dels treballs. L’acord es va signar amb els objectius de promoure la rehabilitació d’habitatges, la millora de l’eficiència energètica, de l’accessibilitat i de la qualitat residencial i contribuir a la revitalització de les àrees urbanes i al benestar de la ciutadania.
Habitatge És un model ‘desmercantilitzat’, de gestió cooperativa, que busca assegurar preus assequibles i estables
Alice, Marina, Mar, Nicolás i Dolors. Són cinc persones amb «preocupacions compartides» amb relació a tenir un domicili digne. «Hem decidit no quedar-nos quietes i intentar fer volar aquesta iniciativa», asseguren. Elles cinc conformen el grup motor de La Moixonada, el primer projecte d’habitatge cooperatiu de Reus. Es tracta d’un model residencial sense ànim de lucre, desmercantilitzat, en què la propietat és d’una cooperativa, els seus socis tenen dret d’ús d’un dels pisos de forma indefinida i les quotes són al més assequibles possibles i «estables al llarg del temps». És una idea en estat «embrionari» i a llarg termini —restarien entre cinc i sis anys—, però ja estén les ales.
La proposta va sorgir des de la fundació La Dinamo, la Comunalitat Reus Sud i CoopCamp. A finals del 2023 i principis del 2024, es van dur a terme tres jornades per explicar el model i teixir complicitats entre els assistents. D’aquí, ha sorgit La Moixonada, que s’ha presentat en societat recentment al Casal Despertaferro. L’especulació, les dificultats del jovent per emancipar-se i la inestabilitat dels lloguers són tres dels punts d’unió dels cinc integrants del grup motor. Una de les membres, Mar, va explicar que el sistema cooperatiu permet, d’una banda, desmercan-
Mar, del grup motor de La Moixonada, explicant en què consisteix el projecte al Casal Despertaferro. Gerard Martí
tilitzar l’habitatge, atès que, en tractar-se d’una cooperativa, són els socis qui decideixen com gestionar l’edifici de forma assambleària, tot bloquejant qualsevol opció d’especulació. De l’altra, crear comunitat, ja que s’afavorirà la integració d’una part compartida entre els residents, com pot ser la cuina, una sala polivalent, una terrassa o una biblioteca.
El procés, que encara s’allargaria entre 5 i 6 anys, continuarà amb la cerca del sòl
Història Es tracta de correspondència de Víctor Manuel Salagaray
La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, i Cristina Salagaray van signar ahir el contracte de donació pel qual l’Arxiu Municipal ingressa la documentació de Víctor Manual Salagaray Garcia, avi de
la donant. Es tracta de documentació compresa, sobretot, en el període de la Guerra Civil espanyola, tot i que s’allarga en el temps. L’ingrés consta de correspondència entre Víctor Salagaray i la seva esposa, enviada des del camp de Sète, a França. També s’hi poden trobar salconduits,
certificats, retalls de diari, fotografies i un exemplar del butlletí L’Echo de l’Hôpital, editat al mateix camp. Fins i tot, hi ha una agenda on figuren noms i telèfons de llocs i persones significatives vinculades a la República. Víctor Manuel Salagaray, nascut el 1890, estudià Medicina. Du-
Nicolás va assenyalar que el model destaca per ser «econòmic, inclusiu i estable». Ha de garantir les condicions d’accessibilitat perquè tothom hi pugui viure còmodament, presentar uns preus «més interessants que el mercat» i, sobretot, que la tarifa «es mantingui de forma estable en el temps». Pot haver-hi modificacions per conceptes com l’increment dels costos
rant la Guerra Civil, fou metge del Cos de Sanitat Militar i estigué sota les ordres tant del cap de Sanitat de l’Exèrcit de Terra com del cap militar de la Defensa Especial contra Aeronaus, lluitant al costat de la República. Quan va acabar el conflicte bèl·lic, va passar a França per Bourg-madame, amb tres dels seus fills. Van ser ingressats al camp de Sète (Centre de vacances de les Joventuts laiques republicanes de França). Salagaray va morir a la localitat francesa l’11 d’abril de 1939 i va ser enterrat a Béziers.
energètics o del manteniment, però no de la quota de lloguer. Així mateix, es garantiria l’eficiència energètica de l’immoble per intentar minimitzar el consum. Per tenir l’edifici, es plantegen dues possibilitats principals: l’obra nova o la rehabilitació. L’escenari ideal, explicà Nicolás, és que la construcció parteixi des de zero i que sigui en un sòl de titularitat
pública, mitjançant la cessió d’ús del terreny. Els pisos construïts amb aquest model acostumen a tenir entre 35 i 75 metres quadrats. Del cost total de la promoció, un 20% provindria de l’aportació inicial de capital que han de fer els socis abans d’entrar a viure a la cooperativa. Segons les dimensions del projecte, es calcula que seria entre 20.000 i 40.000 euros. Per abaratir costos, és important que es conformi un grup de 20 unitats familiars o més. Entre un 20 i un 25% del pressupost s’aconseguiria via subvencions i ajuts i, la resta, s’hauria de finançar. Les quotes mensuals girarien al voltant dels 600 euros el mes. La següent fase del projecte serà la cerca del sòl. Després, tocaria constituir-se com a cooperativa, aconseguir el finançament i definir la distribució de l’habitatge. Aleshores s’activaria el disseny arquitectònic, la construcció i, finalment, la convivència. «El procés no és curt, de mitjana, s’està entre 5 i 6 anys promovent l’habitatge», reconeixia la responsable de comunicació de La Dinamo —que s’encarrega de l’acompanyament—, Andrea Castarlenas. El grup motor reconeixia, també, que voldrien que el bloc es convertís en un entorn «rural dintre de la urbanitat». Els interessats poden contactar amb La Moixonada a través del correu lamoixonada. coop@gmail.com
Mobilitat
El 12 de desembre hi ha una reunió prevista entre l’Ajuntament i la comunitat educativa
Miquel Llaberia
La comunitat educativa de l’Escola Prat de la Riba està convocada a una reunió amb la cap de l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Reus el dijous 12 de desembre per tractar les reclamacions de pacificació del trànsit. Fernando Paniagua, membre de l’AFA de Prat de la Riba, celebra que finalment hagin rebut «una resposta oficial a la nostra petició». No obstant això, demana que en aquesta reunió s’hi sumin Guàrdia Urbana o Mobilitat perquè «Educació no té les competències per pacificar el carrer». «En la nostra carta vam demanar una reunió amb Guàrdia Urbana, Mobilitat i Educació per poder afrontar el problema d’una manera col·lectiva i comú», apunta Paniagua. Alumnes i famílies s’han manifestat des del mes de maig del curs escolar passat demanant mesures per pacificar el carrer per millorar la seguretat i qualitat de l’aire
a l’entorn escolar. Aquestes reclamacions van iniciar després que a finals del mes d’abril un cotxe acabés bolcat sobre la vorera de l’avinguda
Societat L’esdeveniment tindrà lloc el 9 i 10 de novembre al firaReus Events
La Dinosaurs Tour aterra a Reus aquest cap de setmana del 9 i 10 de novembre. L’esdeveniment tindrà lloc a firaReus Events, escenari de bona part dels esdeveniments importants de la ciutat, on s’exposaran una trentena de dinosaures animatrònics inèdits. Algunes de les peces exposades seran d’espècies ben conegudes com el Tiranosaure Rex, el Triceratops, el Diplodocus, entre altres. «Els més petits de la casa es queden bocabadats. Els seus mo-
viments són tan realistes que alguns nens i nenes creuen que són de veritat», assegura el comissari de l’exposició, Norman Tesser. «Combinem entreteniment i diversió pels més petits, junt amb un ampli factor pedagògic perquè aprenguin mentre es meravellen amb aquests gegants», afegeix el comissari. Per fer l’exposició més impactant i realista es recrearan els hàbitats naturals d’aquestes magnífiques peces en escenes compostes per vegetació i escenografia dissenyada segons estudis científics sobre les
Prat de la Riba en un accident de trànsit. Davant d’aquest fet, des de la comunitat educativa, que s’ha manifestat múltiples vegades al carrer, han
demanat que a curt termini la Guàrdia Urbana reguli el trànsit en el seu pas per l’avinguda Prat de la Riba durant les entrades i sortides escolars i
a mitjà termini la pacificació del trànsit en l’avinguda i la reducció en passeig de Sunyer. A més, també apunten a la necessitat d’elaborar un
L’AFA reclama que a la reunió s’hi sumin la Guàrdia Urbana i l’Àrea de Mobilitat
estudi en l’entorn de les escoles públiques de la ciutat que analitzi la qualitat de l’aire.
Resposta a l’Ajuntament Fa una setmana la regidora de Seguretat i Convivència de l’Ajuntament de Reus, Dolors Vázquez, va declarar a Diari Més que per ara descarten pacificar l’avinguda Prat de la Riba a l’espera de dur a terme les obres al carrer Ample i plaça del Pintor Fortuny. D’aquest projecte la regidora espera que «farà disminuir el trànsit a Prat de la Riba». «Una vegada finalitzat el projecte del carrer Ample ja ens plantejarem que hem de fer al voltant. Perquè quan es canvia un carrer també s’impacta a tots aquells carrers adjacents», va subratllar Vázquez. Davant d’això, des de la comunitat educativa de l’Escola Prat de la Riba accepten que primer es dugui a terme les obres de reforma del carrer Ample i la plaça del ‘Condesito’, però no renuncien a prendre mesures a curt termini. «Nosaltres demanem que a curt termini una parella de la Guàrdia Urbana talli el trànsit mitja hora durant les entrades i sortides de l’escola. Aquesta és una acció immediata i fàcil», insisteix Fernando Paniagua.
característiques de la terra en aquella època. Aquesta mostra ha recorregut més d’una
desena de països europeus com Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit, Noruega, entre
altres. L’horari d’obertura serà d’11 a 14 hores i de 16 a 21 hores.
Sostenibilitat L’objectiu és utilitzar el conreu de ‘Chlorella vulgaris’ com a fertilitzant per als sòls agrícoles
Aigües de Reus i l’Institut d’Horticultura i Jardinera han signat un conveni pel qual l’aigua residual que tracta la depuradora serà el banc de proves d’un projecte experimental per al conreu d’una microalga. Aquesta planta, anomenada científicament Chlorella vulgaris, pretén ser utilitzada com un fertilitzant per als sòls agrícoles. Aquesta espècie té com a particularitat una alta capacitat de retenció de diòxid de carboni. Aquest és un factor que és molt interessant davant la creixent necessitat de pràctiques agrícoles sostenibles.
«Aigües de Reus estem al servei de la societat i la ciutadania i, des d’aquest punt de vista, comptem amb un programa pedagògic que es
desenvolupa al llarg de l’any i sempre estem disposats a col·laborar amb els centres educatius de la ciutat i del
Baix Camp», afirma el regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio. Per un altre costat, el regidor afegeix que «en
Cultura L’Ajuntament de Reus ha publicat la licitació dels contractes d’obres i execució de la museografia i mobiliari per a la reforma del Museu d’Art i Història. El pressupost conjunt dels dos contractes ascendeix fins als 2.213.907,99 euros. En el cas del contracte d’obres el pressupost és de més d’1,3 milions d’euros i el d’execució
de la museografia i mobiliari és de gairebé 900.000 euros. L’objectiu de la reforma és «posar al dia» l’equipament. En la reforma plantejada s’actualitzarà el museu amb una nova museografia. En primer lloc, un nou relat que s’endinsa en el període històric dels segles XVIII i XIX, que és quan es configura la ciutat contemporània. Per un altre
Religió La Confraria Jesús de l’Amargura de Reus va dur a terme el passat dilluns 4 de novembre a la tarda l’ofrena floral a la capella de Sant Carles Borromeu, patró de la confraria, amb motiu de la festivitat d’aquest Sant. Aquesta capella està ubicada en un altar lateral dins de la parròquia de Sant Francesc d’Assís, situada al carrer de la Misericòrdia. Després de l’ofrena floral, es va realitzar l’eucaristia en honor al Sant. A l’acte de celebració de la festivitat de Sant Carles Borromeu hi van assistir confrares, representants de les diferents entitats que participen en la Setmana Santa reusenca i de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus. Redacció
costat, s’oferiran dos nous relats que es focalitzaran en la important col·lecció d’art que es conserva al Museu, amb obres d’artistes com Marià Fortuny o Antoni Gaudí. I per acabar, un relat dedicat a dues col·leccions d’art sobre la protecció del patrimoni durant la Guerra Civil i la collecció d’art gòtic d’Antoni Pedrol Rius. Redacció
aquest cas, hi ha el plus de la recerca científica i de la necessitat de cooperar en un futur més sostenible i on siguem
Alumnes de l’Institut d’Horticultura participaran en el projecte
capaços d’aprofitar millor els recursos que tenim a l’abast».
ChlorellaNet Tech
Amb el nom de ChlorellaNet Tech, aquest projecte utilitzarà eines d’intel·ligència artificial per automatitzar el control de paràmetres en el procés de biocultiu. Es preveu que la recerca comenci de manera imminent i es prolongui durant tot el curs acadèmic actual. En la primera fase, els estudiants de diversos cicles de l’Institut d’Horticultura analitzaran les aigües i els paràmetres fisicoquímics de l’EDAR amb la col·laboració
dels tècnics de la planta i del laboratori d’Aigües de Reus per tal de determinar les condicions òptimes per al conreu de Chlorella vulgaris.
En la segona fase del projecte es monitorarà i cultivarà la microalga en aigua depurada, tot optimitzant el seu creixement. La recerca finalitzarà amb l’aplicació i avaluació en sòls agrícoles per testar-ne l’eficàcia com a biofertilitzant i biopesticida, a més d’analitzar el seu impacte en la qualitat del sòl i el rendiment de conreus.
Des d’Aigües de Reus també recorden que disposen d’una llarga experiència pel que fa a la producció de biomassa com, per exemple, la línia de tractament de fangs de l’EDAR que és fonamental per a la producció de biogàs que es destina a generar escalfor en processos interns de la mateixa estació depuradora. A més, un cop aprofitat el metà d’aquests fangs, es deshidraten i s’emmagatzemen per destinar-los a la planta de compostatge que hi ha en l’EDAR, per acabar convertits en adob orgànic mitjançant un procés de fermentació, assecat i cribratge.
Imatge digital de com es preveu que serà el vestíbul del museu. Ajuntament de Reus
Societat El sector serveis és el que més desocupats ha sumat, amb un total de 783 persones
Redacció / ACN
Un total de 968 persones més es troben inscrites a les llistes de l’atur al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre aquest mes d’octubre. La desocupació registrada s’incrementa, així, un 2,48%, el segon creixement relatiu més important de Catalunya després de Girona, un cop ha finalitzat el gruix de la campanya turística d’estiu, que va des de principis d’abril fins a finals d’octubre. Precisament, el sector serveis continua concentrant bona part del nombre de persones nous desocupats: 783 més en total.
L’agricultura i la indústria creixen en 21 i en 20 persones més registrades a l’atur, respectivament, mentre que la construcció en té setze menys. En total, les llistes oficials a la província sumen en aquests moments 39.940 persones desocupades.
D’aquesta xifra total, un total de 23.326 en són dones i un
total de 3.233 inscrits a les llistes de l’atur tenen menys de 25 anys, segons les dades que ofereix el Ministeri de Treball i Economia Social.
Política Aquest contempla els àmbits de Serveis Socials, Seguretat, Ocupació i Mobilitat
Consens total entre els participants en la Trobada de la Taula pel Baix Penedès que es va celebrar ahir al matí al Vendrell. Es van definir els principals eixos d’actuació per tal de millorar i impulsar la comarca socialment i econòmicament durant els 4 anys vinents.
El nou full de ruta contempla els àmbits de Serveis Socials, Seguretat, Ocupació, Mobilitat i Infraestructures com a eixos principals de treball per a la millora de la comarca
sense perdre de vista l’ampliació de l’Hospital Comarcal que abans que acabi l’any ha de començar.
En l’àmbit dels Serveis Socials es treballarà per augmentar l’aportació de la Generalitat als contractes programes.
En seguretat, s’insistirà en l’augment d’efectius de Mossos fins a arribar a la ràtio que pertoca i que significa doblar pràcticament el nombre d’efectius actuals.
En l’àmbit de les infraestructures, es treballarà per a la constitució de la comunitat
Pel que fa a la Seguretat Social, el nombre d’afiliats al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre s’ha reduït en 3.009 persones en aquest dar-
rer mes d’octubre. Aquestes dades equivalen a un -0,86% respecte al mes de setembre anterior. En total, la demarcació té actualment 348.234
La Taula busca impulsar la comarca socialment i econòmicament
de regants del Baix Penedès. Pel que fa a la mobilitat, s’encarregarà un estudi per determinar les necessitats de transport interior entre municipis i polígons.
Les llistes de l’atur a la província sumen actualment 39.940 desocupats
Els municipis amb més aturats són Tarragona seguit de Reus i El Vendrell
afiliats a la Seguretat Social, segons el govern espanyol.
L’atur per comarques
Les dades que ofereix l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya són les següents: al Tarragonès, l’atur registrat al mes d’octubre passat és d’11.961 persones, 6.478 de les quals apuntades a Tarragona. Els següents municipis que segueixen en nombre de parats són Salou, amb 982, Torredembarra amb 944, Vila-seca amb 835, Constantí
amb 490, Roda de Berà amb 373, La Canonja amb 270 i Creixell amb 197 aturats. La taxa d’atur al setembre va ser d’un 9,08%.
Al Baix Camp, l’atur registrat a l’octubre ha sigut el següent: 5.752 persones a Reus, 1.522 a Cambrils, 644 a Mont-roig del Camp, 257 tant a Riudoms com a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, i 212 a la Selva del Camp. Al Baix Camp, al setembre, la taxa d’atur registrada va ser d’un 9,08%.
Al Baix Penedès, l’atur registrat a l’octubre va ser d’un total de 6.743 parats. La taxa d’atur del setembre va marcar un 12,49%. S’han registrat a l’octubre, al Vendrell, 2.520 aturats, i a Calafell 1.574. A l’Alt Camp, l’atur registrat a l’octubre ha sigut de 2.232 persones, 24 més que al setembre. D’aquestes, 1.202 són de Valls, 244 d’Alcover i 88 de Vallmoll. La taxa d’atur registrada al setembre a l’Alt Camp va ser d’un 10,20%.
La plantilla del Consell Comarcal del Baix Camp demana la dimissió dels seus consellers
Treball Es queixen «d’inacció» i denuncien la falta de publicació de les taules salarials
Redacció
La plantilla de treballadors del Consell Comarcal del Baix Camp ha exigit la dimissió dels consellers de la corporació i dels càrrecs de confiança de l’equip de govern davant la «profunda frustració, angoixa i impotència» que els provoca l’actual situació laboral i la «continua manca d’accions» per resoldre el problema, segons han afirmat des de Comisions Obreres. Entre les queixes dels treballadors, destaca la manca de publicació de les taules salarials que van ser aprova-
des en el ple de setembre del 2022. Des del sindicat denuncien que el «compromís ha quedat en l’oblit» i que això ha afectat les condicions salarials de la plantilla durant més de dos anys. Ara, els empleats fan aquesta acció de protesta per exigir mesures i compromisos «urgents i reals». La situació, diuen, «està pitjor que mai», i es veu agreujada per la «manca de cobertura de baixes de llarga durada i llocs vacants» que es creen arran de les jubilacions i excedències, provocant una «sobrecàrrega de feina, desgast i malestar».
Educació Les famílies no van tenir coneixement fins dos anys després de les denúncies interposades
Álvaro Rodríguez
Una educadora de la llar d’infants Maria Dolors Medina de Cambrils va ser expedientada i suspesa de sou i feina durant el passat curs per diverses denúncies d’altres treballadores. El cas va arribar a les mans de Jordi Barberà, regidor d’Educació al consistori
cambrilenc, poc temps després d’assumir el seu càrrec. Segons detalla Barberà, el cas es remunta a fa uns dos anys, quan diverses companyes de l’educadora havien tramitat una denúncia contra ella als Mossos d’Esquadra, la direcció del centre també hauria informat l’Ingesol, entitat que gestiona les llars
Cultura Durarà fins aquest diumenge i comptarà amb 17 representacions i 2 tallers
El Festival Guant de Teatre de Titelles de Valls va obrir portes ahir amb l’exposició ‘Titellaires del Territori’ instal·lada al vestíbul del Teatre Principal. L’exposició, que mostra una gran varietat de titelles pertanyents a companyies titellaires del Camp de Tarragona, obrirà fins al 28 de novembre.
Enguany el festival Guant compleix 20 anys i, per a commemorar-ho, obre escenaris a diversos espais emblemàtics de Valls. Així, a més del Prin-
cipal, hi haurà representacions també al Refugi Antiaeri de la plaça del Blat, l’Espai Robert Gerhard, la Circoteca o la plaça Pere Català Roca, just sota el Museu Casteller de Catalunya.
A més de la descentralització de la programació, el Guant 2024 destaca amb una graella que vindrà més farcida que mai de propostes, amb 12 companyies, 17 representacions, 2 tallers, l’exposició de titellaires del territori i diverses sessions per a l’alumnat d’escoles i instituts. De la graella destaquen
«No hi ha res que impedeixi que la treballadora es reincorpori a la feina»
municipals, sobre una possible mala praxi. No obstant això, la denúncia va ser desestimada pels Mossos d’Esquadra i, fins ara, la treballadora es trobava de baixa. Quan Barberà va conèixer els fets va obrir un expedient disciplinari que suspenia a la treballadora durant 40 dies, els quals ja s’han com-
plert. A més, va informar de la situació als pares i mares del centre, els quals van conèixer així el cas per primer cop. El regidor assegura no entendre «com no s’havia fet res abans amb unes acusacions tan greus d’amunt la taula». El regidor reconeix que «és una part incomoda el fet de posar-ho en coneixement de les famílies», però defensa la seva actuació per tal de «protegir els infants i esclarir la veritat sobre el cas». En aquesta línia, Barberà considera que «l’anterior govern no va actuar amb la celeritat que demana una situació així», manifestant que no entén «perquè no es va fer res». Posteriorment, el departament d’Educació va interposar una querella criminal, la qual també va ser arxivada pel jutge en considerar que no hi havia nous elements respecte a la denúncia arxivada pels Mossos d’Esquadra. Amb les vies judicials i disciplinàries esgotades, el regidor assegura que «no hi ha res que impedeixi el retorn d’aquesta treballadora un cop acabi la seva baixa». Barberà afirma que ha rebut «inquietud» per part de les famílies, però considera la seva obligació «que tinguessin coneixement».
Gastronomia L’Ajuntament de Constantí, amb la col·laboració de l’Associació de Pensionistes i Jubilats de Constantí, ha convocat la tercera edició deI Concurs de Pa de pessic del municipi, que tindrà lloc el diumenge 17 de novembre al Pavelló Poliesportiu Municipal. Hi podran participar totes les persones de 60 o més anys que ho de-
sitgin. Qui hi tingui interès es pot inscriure fins el 15 de novembre, a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. Hi haurà un màxim de 20 places. Hi haurà dos premis: un per el més gustós, on se seguiran els criteris de cocció, esponjositat i sabor; i l’altre pel que tingui millor presentació. L’organització s’encarregarà d’aportar els ingredients. Redacció
Enguany el Festival de Teatre de Titelles de Valls compleix el seu 20è aniversari
l’espectacle «Claudette» i l’estrena absoluta d’«El jardí de les paraules» de la Companyia B, junt amb altres noms del teatre com la Baldufa i Rocamora Teatre.
La recaptació del concert de Sandra Monfort a la Selva del Camp es
Solidaritat L’Ajuntament de la Selva del Camp i el Festival Accents (www.festivalaccents.cat) han decidit sumar-se a la campanya de solidaritat amb els afectats per la DANA al País Valencià, destinant tota la recaptació del concert de la cantant valenciana Sandra Monfort, que tindrà lloc aquest divendres 8 de novembre a les
En primera persona
20.30 h al Castell del Paborde de la Selva del Camp, a la Fundació Horta Sud de València.
A més, també s’ha habilitat una Fila 0 amb un preu de 10 euros a través de la plataforma www.codetickets.com, per a totes aquelles persones que vulguin col·laborar. El dia de l’actuació també s’ha previst unsistema de recaptació de fons. Redacció
Sota aquesta terra mullada avui descansa la mare, la filla, el marit, l’amant... tantes veus ofegades que mai més no podran dir la paraula precisa.
El poble valencià serem la vostra veu per sempre. I cantarem per vosaltres i clamarem justícia!
Avui, mentre els estornells migren i creixen ravanells al bancal, el poble s’alça empunyant les pales i les graneres de carrer.
D’avui endavant, les nostres galtes estaran per sempre tacades de fang, serán el nostre emblema. I vosaltres les besareu. Alguns amb noblesa, altres amb vergonya... una vergonya muda i silenciosa, com una serp...
Som filles de llauraors i barxeres, som filles de gent amb els dits desfets de cosir i la pell cremada de les hores al sol. Tenim la força i el coratge al pit per moure piles de cotxes i salvar a la nostra gent de la major de les catàstrofes que haja pogut passar per la nostra estimada terreta, i tenim l’alegria del sol brillant de València als nostres cors per alçar-nos i afrontar-ho amb comunitat i germanor.
Però també tindrem la dignitat i la paraula per combatre la injustícia i l’abandonament a què hem estat sotmeses.
Per combatre la negligència política i la falta de recursos i ajuda que hem patit nosaltres, i les nostres ànimes caigudes.
La nostra història quedarà tatuada a les vostres taules d’oficina per sempre, a les vostres banderes, a les vostres insígnies.
No hi ha prou rius que puguen sostenir el pes de les nostres llàgrimes, no hi ha prou marges que puguen sostenir l’impacte de la nostra ràbia. Serem la veu de cadascun dels nostres àngels ofegats. I cridarem ben fort justícia!
Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot. I eixe dia ha arribat
Gastronomia ‘Tastem Torredembarra’ compta amb 13 restaurants participants
Redacció
L’Associació AEH Baix Gaià, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torredembarra i el patrocini de Raventós Codorniu, ha presentat aquest dimarts ‘Tastem Torredembarra’, la nova ruta gastronòmica en la que, cada divendres, 13 restaurants de la zona poble i la zona platja de Torredembarra, serviran platillos acompanyats d’una copa de
vi o cava de les bodegues Raventós Codorniu, que variaran cada setmana. La ruta, que començarà aquest divendres 8 de novembre, farà una aturada durant les vacances de Nadal i tornarà a finals de gener. Com a promoció, totes les persones que completin el passaport que trobaran als establiments participants, rebran una ampolla prèmium de regal. Per completar-lo, cal
Vitec culmina un projecte pensat per desenvolupar la digitalització de la vinificació
Falset Es va realitzar el monitoratge de la producció amb sensors
El Centre Tecnològic del Vi (VITEC) ha finalitzat un projecte de recerca centrat en el monitoratge de la producció dels vins mitjançant objectes connectats en xarxa i Big Data. Es tracta d’una proposta encaminada cap a una enologia de precisió, a través de la digitalització, una prioritat del sector que busca optimitzar els seus processos i recursos. El control precís del procés de vinificació s’ha fet a través d’uns sensors que permeten el monitoratge en temps real
de la fermentació i s’anticipen a possibles aturades i desviacions. Així mateix, permeten evitar problemes microbiològics i d’oxidació en l’etapa de fermentació i criança, cosa que afavoreix la qualitat organolèptica, mitjançant les mesures de temperatura, humitat i oxigen dissolt, entre altres, tot reduint l’ús de conservants com el sulfurós.
El projecte ha comptat amb la col·laboració de l’empresa tecnològica francesa Onafis i els cellers Freixenet, La Vinyeta, Roqueta Origen, Unió i Vinyes Domènech, i el suport del
haver degustat tretze propostes gastronòmiques a qualsevol dels restaurants. Es tracta d’una iniciativa per potenciar la gastronomia local que té com a objectiu dinamitzar la ciutat entre setmana i promocionar els restaurants entre un públic de proximitat. Els establiments participants són: 4 Makis, Oxid, 4 Latas Torredembarra, Ristretto, Bar El Sabó, La ter-
racita de Bella Terra, Pepito Bravo, Bar L’Estació, Pizzeria L’All Negre, El Cau de la Torre, Bar Cervecería La Brava, Restaurant El Cirerer i El racó de la paella. Els establiments participants, les propostes gastronòmiques setmanals, l’actualitat i les novetats de Tastem Torredembarra es podran consultar a la pàgina de Facebook i Instagram @tastemtorredembarra
El control de la vinificació s’ha fet a través de sensors. Cedida
La monitorització permet evitar problemes microbiològics
Vitivinícola de Catalunya INNOVI. El projecte ha estat cofinançat per la Generalitat i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) de la Unió Europea.
Hoquei Patins El CP Calafell disputa avui un partit d’emocions contra el Voltregà amb la tornada del seu
Després d’uns caps de setmana intensos a la Champions, el Reus Deportiu Virginias i el Parlem CP Calafell tornen a la rutina de la lliga amb dos partits d’alta intensitat. El conjunt roig-i-negre visita a les 20.30 h la pista del Noia Freixenet per defensar la seva imbatibilitat mentre que els verds tindran un partit emotiu perquè tornarà al Joan Ortoll el seu extècnic, Ferran López, ara al capdavant del Voltregà.
La cita europea no li podia haver anat millor al Reus Deportiu. Els de Jordi Garcia van arrasar en la fase prèvia, sumant victòria rere victòria que no van fer més que pujar els ànims a la plantilla. Els roig-i-negres es van emportar els triomfs per 4-1, contra l’SK Germania Herringen d’Alemanya, per 2-4 al Voltregà i per 5-0 al Follonica italià, fet que els va classificar per a la fase de grups de la Champions. Curiosament, aquest fet ha provocat que la visita d’avui al Pavelló Olímpic de l’Ateneu no sigui la darrera del mes, perquè el 21 de novembre hauran de tornar per disputar el primer enfrontament de la Champions.
El conjunt reusenc afrontava enguany un nou repte
Els roig-i-negres visiten el pavelló Olímpic Ateneu avui a les 21 hores
a les ordres de Jordi Garcia. Amb les baixes de Sergi Aragonès i David Gelmà, i l’única
incorporació del jove Guillem Jansà, que ja formava part de la rotació al final de la darrera temporada, els roig-i-negres canviaven el model de joc per un estil més organitzat defensivament. A més, els menys habituals la darrera campanya havien de fer un pas endavant. De moment, aquestes
Bàsquet El duel contra l’Horta Godella valencià s’ha ajornat
Redacció
L’OCA-Global CB Salou tampoc jugarà aquest cap de setmana. El conjunt de la Costa Daurada havia de visitar la pista de l’Horta Godella, un equip valencià, però l’encontre s’ha acabat ajornant, com la resta de partits a la localitat
valenciana. D’aquesta manera, el conjunt de Jesús Muñiz sumarà dues setmanes sense competició, perquè el darrer diumenge també va acabar per ajornar el duel que havia de disputar al Pavelló Salou Centre contra el Prat. La darrera setmana, només es va disputar un partit a la
Segona FEB i va ser el Gran Canaria contra el Bisbal Gironès. La resta d’encontres van quedar suspesos perquè la majoria d’equips del grups són valencians o catalans, les dues regions en els quals la DANA ha paralitzat l’esport. El conjunt de Jesús Muñiz haurà de recueprar dos par-
premisses estan funcionant i els resultats estan arribant. Amb tot, els de Jordi Garcia tenen un repte per aconseguir aquesta temporada. Malgrat que no han perdut encara cap partit, encara han d’aconseguir la primera victòria lluny del Palau d’Esports. Els reusencs han mostrat a la lliga
tits de lliga regular. Amb tot, el següent duel a l’horitzó és el dimarts 12 de novembre, quan els salouencs hauran de viatjar a la Rioja per enfrontar-se al Rioverde Clavijo, el darrer duel de la Copa España. L’encontre, però, careix d’importància a nivell competitiu, perquè tant el Salou com el Clavijo no es juguen res perquè no poden classificar-se a la següent fase.
D’altra banda, els salouencs treballen perquè l’aturada competitiva no afecti el ritme de joc i que serveixi per recuperar efectius.
dues cares. A la Bombonera, els roig-i-negres s’han mostrat més contundents en el seu joc quan són esperonats per la seva afició. D’altra banda, fora de casa han viscut dos partits difícils. En l’estrena, van poder rescatar un punt d’Igualada, però, en la darrera sortida, en van perdre dos
Ferran López
contra el Lleidanet Alpicat després de ser igualats en dues ocasions en el marcador. El Noia Freixenet serà el millor test per comprovar l’estat de forma del Reus Deportiu. El conjunt entrenat enguany per Carlos Cortijo no ha perdut la fiabilitat de la darrera temporada. Tot i començar perdent contra el Calafell, tres victòries consecutives l’han enganxat, a la tercera plaça amb un punt més que el Reus. Així que serà tot un partit de dinàmiques.
Duel d’emocions al Joan Ortoll
El CP Calafell de Guillem Cabestany també recuperarà la jornada de lliga avui després d’un cap de setmana de Champions. Els calafellencs van acabar en segona posició, així que hauran de jugar la WSE Europe Cup, una competició que ja van guanyar ara fa tres temporades amb el seu extècnic, Ferran López. Precisament, el partit a les 20.30 h al pavelló Joan Ortoll comptarà amb aquest allicient, perquè López tornarà a la que va ser la seva casa l’any passat per primer cop. Això sí, ara, a les regnes del Voltregà. Els verds buscaran tornar al camí de la victòria després de caure derrotats en el derbi contra el Reus la darrera setmana.
Futbol Andy Escudero i Álex Mula gaudeixen de regularitat, mentre que d’altres, com Godoy i Trigueros, l’han vist minvada
La plantilla del Nàstic de la darrera temporada es va guanyar un lloc especial al cor de tots els nastiquers. El grup va formar un vincle amb l’afició i es va quedar a deu segons de l’ascens. Aquest estiu, dels vint-iquatre jugadors que van formar part d’aquell Nàstic, onze van volar per unir-se a diferents projectes i viuen la temporada amb llums i ombres en els seus equips.
L’únic exgrana que no va poder jugar aquest cap de setmana és Alan Godoy. Qui va ser el llampec del Nàstic, es va incorporar el darrer estiu a l’Eldense de Segona Divisió. Com a equip valencià, el seu partit contra el Huesca va ser ajornat. L’inici de l’excrack grana a l’Eldense ha sigut una mica discret. De moment, ha disputat set de les onze jornades, només sent titular en tres.L’Eldense se situa en posicions de descens i Godoy encara no ha pogut gaudir del protagonisme de cara a porta que va tenir amb el Nàstic.
A Primera Federació competeixen un total de cinc exgrana i tres són en el grup del Nàstic, així que tornaran al Nou Estadi Costa Daurada. Alguns d’aquests gaudeixen de la regularitat que desitjaven que no van tenir a Tarragona, mentre que d’altres han vist com la seva presència als onzes inicials s’ha reduït. En aquest punt estan Pablo Trigueros i Nacho González. La parella de centrals titulars de la darrera temporada del Nàstic no tenen la mateixa sort per separat en els seus
respectius equips. Nacho, concretament, va agafar les maletes cap a l’Intercity després de no acceptar l’oferta de renovació del Nàstic. L’andalús, però, encara no ha jugat cap partit perquè va complir a l’octubre els seus partits de sanció.
El de Pablo Trigueros és un cas diferent. El central, que també va descartar la renovació a l’estiu, va marxar a l’Andorra i, enguany, està bregant per la titularitat. Trigueros va encetar la temporada com a titular en el seu nou equip i va jugar un total de sis partits des del primer minut, però en el darrer mes ha vist com la seva presència es reduïa. Després de la derrota per 2-0 de l’Andorra contra el Zamora, es va veure relegat a la banqueta durant dos partits. De fet, no va jugar fins al darrer partit contra l’Ourense, quan va sortir al segon temps després que César Morgado, el central titular, fos expulsat. Trigueros serà el primer exgrana en tornar al Nou Estadi, perquè la setmana que ve el Nàstic jugarà contra l’Andorra la 13a jornada de lliga.
Amb més presència
Andy Escudero, Gorka Santamaría, Iker Recio i Álex Mula són jugadors importants en els seus equips aquest inici de temporada. Els quatre jugadors van abandonar el club aquest estiu. Mula i Escudero, sense rebre oferta de renovació, mentre que Santamaría rescindint el contracte per mutu acord amb el club i Recio va finalitzar la cessió.
Andy Escudero ha trobat la seva nova casa l’AD Ceuta. L’extrem d’Alacant, que va ser
una de les peces importants del Nàstic durant gran part de la temporada, és ara l’estrella del primer rival del Nàstic en el darrer play-off d’ascens. Escudero ha disputat amb l’equip nou dels onze partits, tots com a titular. De fet, va destacar especialment el darrer cap de setmana anotant el seu primer hat-trick de la seva carrera contra el Real Murcia. Pel que fa a Álex Mula, l’extrem ha estat present en tots els partits d’aquesta temporada menys el darrer amb la Ponferradina. De fet, se’l va perdre de forma obligada per complir una sanció. Mula ha acumulat set titularitats i tres partits des de la banqueta, convertint-se en un home important en l’esquema de Javi Rey i suma tres assistències. Qui no s’ha perdut cap partit és Gorka Santamaría. El davanter va fitxar per l’Unionistas de Salamanca aquest estiu després de sumar una temporada decebedora a can Nàstic. Les lesions i el seu rendiment el van privar de la regularitat sobre la gespa, però també va tenir moments per brillar de grana marcant el 2-0 contra el Málaga en la final del play-off
El basc és titular indiscutible a Salamanca i acumula 10 partits des de l’inici i només un des de la banqueta. En aquestes onze jornades ja s’ha estrenat de cara a porta. De fet, va marcar el primer gol de la temporada de l’Unionistas, una diana especial perquè el club popular sempre la dedica al desaparegut UD Salamanca.
D’altra banda, Iker Recio, quart central i suplent de Joan Oriol la temporada passada,
Alan Godoy durant un dels encontres amb l’Eldense aquesta temporada. CD Eldense
ara és un home important amb l’Antequera. Recio acumula 8 partits i forma part de la segona millor defensa del Grup 2 amb només 8 gols rebuts en 11 partits.
Pablo Trigueros serà el primer exgrana que visitarà el Nou Estadi amb l’Andorra.
Borja Martínez tot just ha començat la seva aventura a l’SK Khabarovsk, equip de la ciutat de l’extrem orient rus i que fa frontera amb la Xina que milita Segona Divisió de Rússia amb el qual ha disputat 4 partits, només dos com a titular. Finalment, Dani Parra
Andy Escudero, Santamaría, Mula i Recio són importants en els seus equips
i Maurizio Pochettino es troben en Segona Federació. El primer encara no ha debutat amb el Lleida i, el segon, es va trobar amb el Nàstic a la Copa del Rei amb l’SD Ibiza.
L’apunt
El Nàstic-Celta B es jugarà el 27 de novembre
Futbol El duel contra el Celta Fortuna hauria sigut el darrer, però es va ajornar per la DANA
Arnau Montreal Quesada
L’ajornament del duel entre el Nàstic i Celta Fortuna que s’havia de disputar el darrer dissabte va tenir un impacte inesperat a la planificació de Dani Vidal. David Concha haurà de complir l’últim partit de sanció dissabte i no estarà disponible contra el Bilbao Athletic.
La tornada de Concha estava marcada en el calendari tant de Dani Vidal com a qualsevol nastiquer. L’extrem de Santander va ser una peça crucial i diferencial la temporada passada amb l’equip i s’espera que faci un salt de qualitat a un atac del Nàstic que ja gaudeix de bons moments aquest curs.
Concha va ser un dels jugadors grana que més colpejat va sortir de les sancions que van imposar al Nàstic pels incidents recollits pel col·legiat Eder Mallo en la final del play-
El jugador grana David Concha durant el darrer partit que va jugar amb el Nàstic. Adrià Disch
David Concha tornarà a la gespa contra l’Andorra el 17 de novembre
off. Concretament, l’extrem va rebre una sanció de sis partits que corresponen a 6 per protestes i ofenses verbals, 2 per no dirigir-se als vestidors en ser expulsat i 4 per buidar
una ampolla d’aigua a un dels assistents. D’aquesta manera, Concha tornarà el 17 de novembre en el duel al Nou Estadi contra l’Andorra a les 17.30 h.
Un cas especial és el de Marc Álvarez. El torrenc encara forma part de la disciplina grana, però enguany juga cedit al Tarazona. A l’equip aragonès ha jugat vuit partits, tres com a titular i cinc des de la banqueta.
El duel entre el Nàstic i el Celta Fortuna, ajornat el darrer dissabte per la DANA ja té nova data. El partit es jugarà el dimecres 27 de novembre a les 19.30 h al Nou Estadi.
Orgull Grana i el Nàstic omplen tres furgonetes d’ajuda per als afectats de la DANA
Societat Orgull Grana i el Nàstic es tornen a unir per recollir aliments i material de primera necessitat per als afectats de la DANA de València. Ahir al matí, jugadors del primer equip i el tècnic Dani Vidal van aportar el seu gra de sorra en una iniciativa que omple tres furgonetes. Ahir, la primera va marxar
plena amb roba, aliments i materials de neteja entre d’altres. S’espera que avui hi hagi un altre enviament de dues furgonetes més. El pavelló del Nàstic serà el punt de recaptació fins al divendres de 17 a 21 h i dissabte de 10 a 16 h. Les donacions estan destinades a Demetrio by Alma Suites. Redacció/TJ
Política Inclou exempcions fiscals i moratòries tant per la ciutadania com per empreses i autònoms
El govern espanyol va anunciar ahir un pla de resposta «immediata» per «reconstruir i rellançar» els territoris afectats per la dana que ha devastat el País Valencià. Tal com ha detallat Pedro Sánchez en roda de premsa després del Consell de Ministres, les actuacions previstes sumen un import de 10.600 milions d’euros. Entre elles hi ha ajuts directes per reparar i reconstruir negocis, habitatges i comunitats de veïns, així com exempcions fiscals i moratòries tant per la ciutadania com per empreses i autònoms.
Segons va explicar Sánchez des de la Moncloa, el Consell de Ministres també va aprovar ahir la declaració de zona catastròfica a les zones afectades per la dana. Aquest pas va anar acompanyat d’un ampli paquet de mesures que el president va comparar amb la resposta que es va donar a altres moments de crisi com la pandèmia de coronavirus del 2020 o l’erupció del volcà de la Palma del 2021. Les accions previstes pel govern espanyol s’aplicaran en un total de 78 municipis. D’aquests, 75 són del País Valencià, dos de Castella-la Manxa i un d’Andalusia. D’altra banda, es promet també «quadruplicar»
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Muchas felicidades Carla, que pases un feliz día! Tu familia, te queremos.
l’import d’algunes ajudes públiques regulades per llei. És el cas de les prestacions per defunció, incapacitat o danys en habitatge.
Segons va afegir el president, el govern espanyol transferirà a més fins a 72.000 euros per casos d’incapacitat, entre 20.000 i 60.000 euros
Avui és el teu aniversari. Per molts anys!!! T’estimem!!!
Les accions previstes pel govern espanyol s’aplicaran en un total de 78 municipis
per a la reparació dels habitatges danyats i fins a 10.300 euros per canviar o reparar mobles o electrodomèstics. També s’aportaran fins a 37.000 euros per arreglar elements de les comunitats de veïns. A més dels ajuts directes a empreses i ciutadans, el govern espanyol també es
Avui aquest nanu fa anys, si el veieu feliciteu-lo, per molts anys Jorneti.
L’apunt
89 casos comptabilitzats de persones desaparegudes
Les oficines ‘ante mortem’ de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i metges forenses al País Valencià van indicar ahir al vespre que hi ha 89 casos de desapareguts actius. També s’han practicat 195 autòpsies a cossos recuperats del fang, dels quals, fins ara, se n’han identificat a 133.
res, instal·lacions i serveis. A més, es compensarà als municipis pels impostos municipals que deixin de percebre pel cataclisme dels darrers dies.
Ajudes a autònoms i pimes Sánchez també va anunciar l’aprovació d’un paquet fiscal amb ajuts directes per 838 milions d’euros per a pimes i autònoms de les zones més greument afectades per la dana. Aquests ajuts seran de 5.000 euros per als autònoms i oscil·laran entre els 10.000 i els 150.000 euros per a les empreses, en funció del volum de negoci.
farà càrrec del 100% de les despeses d’emergència que tinguin els ajuntaments afectats per inundacions que han provocat ja més de 200 morts.
L’administració general de l’Estat també finançarà la meitat de totes les obres que hagin de dur als municipis per a reparar infraestructu-
Donald Trump i Kamala Harris es juguen la Casa Blanca en unes eleccions «d’alta tensió»
Política Els Estats Units celebren unes eleccions presidencials sense un clar favorit i en un clima «d’alta tensió» per l’enquistament de la polarització política i l’assalt al Capitoli del 2021. Els sondejos pronostiquen un empat entre el republicà Donald Trump i la demòcrata Kamala Harris després d’una llarga campanya marcada pels insults
entre els candidats i l’intent d’assassinat de l’expresident Trump. Després d’un intens cap de setmana recorrent alguns dels estats clau per guanyar, tots dos han acabat la campanya dilluns a la nit. Harris amb un míting i un concert de Lady Gaga i Ricky Martin a Filadèlfia, a Pensilvània; Trump amb un acte final a Grand Rapids, a Michi-
També es crearà una «incapacitat temporal extraordinària» pensada per a treballadors que hagin patit danys físics o psicològics. L’Estat també permetrà que les empreses afectades que suspenguin temporalment l’activitat dels seus treballadors a través d’un Expedient de Regulació d’Ocupació estiguin exemptes de pagar el 100% de les cotitzacions a la Seguretat Social de la plantilla contractada.
gan. Els primers centres de votació dels Estats Units van obrir ahir. El primer va ser Vermont, seguit de Connecticut, Nova York i Virgínia. La quantitat d’estats i la diferència horària entre aquests han fet que la votació s’allargui fins a altes hores d’aquesta matinada. Alguns estats com Oregon o Washington tanquen les urnes a les 4 h, Hawaii a les 5 h i Alaska a les 6 h. Milions de nordamericans ja van accedir ahir a les urnes. Més de 78 milions ja han votat presencialment o per correu. ACN
Dels lectors
A la inspección de trabajo
Quiero denunciar a la Inspección de Trabajo de Tarragona que hay trabajadores y trabajadoras que llevan comida desde KFC de Les Gavarres hasta VilaSeca,...en bicicleta !
Andrés J. Moreno
Vila-seca
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Les tràgiques i colpidores imatges de les torrentades i inundacions que han afectat el País Valencià i diferents punts del sud-est de l’Estat espanyol han tornat a deixar en evidència l’actuació de nombroses empreses que, malgrat l’evident risc, han obligat els seus treballadors i treballadores a continuar amb l’activitat laboral. Una situació que, com ja va passar durant la pandèmia de coronavirus, obliga a recordar que, en determinades circumstàncies i sota certs condicionants, els treballadors i treballadores i els seus representants tenen dret a paralitzar l’activitat laboral quan considerin que s’està posant en risc la seguretat i la integritat física de les persones mentre l’empresa incompleix el deure legal d’adoptar totes les mesures necessàries per protegir la salut i la vida de la plantilla.
La Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL), regula amb nitidesa el dret de paralització de l’activitat davant d’un risc greu i imminent. Segons l’article 21 d’aquesta normativa, quan l’empresari «no adopti o no permeti l’adopció de les mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut dels treballadors, els seus representants legals podran acordar, per majoria dels membres, la paralització de l’activitat de treballadors i treballadores afectades per aquest risc. Aquest acord serà comunicat immediatament a l’empresa i a l’autoritat laboral que, en el termini de vint-i-quatre hores, anul·larà o ratificarà la paralització acordada».
Per tant, els delegats/des de prevenció o el comitè d’empresa han d’adoptar aquesta decisió per ma-
Editorial
La Generalitat es posarà mans a l’obra al barri de Sant Josep Obrer de Reus i ha anunciat la rehabilitació de set blocs d’habitatges. Es tracta d’un procés de recuperació que també es realitzarà a Tarragona, en concret al barri de Campclar. Tal com explicàvem a l’edició d’ahir, en aquest cas, la rehabilitació afectarà 23 edificis, un total de 338 pisos públics. En els dos casos, a Reus i Tarragona, la rehabilitació inclou el concepte de millora de l’eficiència energètica com a objectiu principal, però es tracta d’una remodelació que abastarà l’aïllament de façanes, l’eliminació d’amiant si apa-
Tribuna
reix durant les obres o fins i tot la substitució de les fusteries exteriors, o les de zones comunes i portals. En definitiva, s’escometrà la dignificació d’un espai d’habitatge públic que des de la seva creació, no ha deixat de degradar-se. Hi ha factors socials que afecten significativament la convivència als barris de Campclar i el de Sant Josep Obrer, i requereix la intervenció de molts àmbits públics, des de serveis socials a polítiques de formació i ocupació. Però un pas essencial és la d’oferir un espai habitable digne i en condicions perquè deixin de ser zones on el més pretès sempre és marxar per millorar.
joria i comunicar-ho immediatament a l’empresa i a la Inspecció de Treball. I en un màxim de 24 hores, l’autoritat laboral ha de ratificar o anul·lar la decisió, tot i que, a la pràctica, pot ser que el termini s’allargui segons la disponibilitat de les inspeccions.
L’abast de la paralització d’activitats per risc climàtic
Aquesta paralització de l’activitat de les persones treballadores afectades pot tenir múltiples expressions; potser la més fàcil d’apreciar i habitual és la suspensió d’activitat d’una maquinària defectuosa que posi en perill (greu i imminent) a treballadors i treballadores (risc de cops, atrapaments o lesions físiques), i es pot aplicar també a tota una cadena de muntatge, grup de màquines o instal·lacions defectuoses. Si parlem de condicions meteorològiques adverses, les situacions que podrien justificar la paralització de l’activitat productiva són diverses, i poden abastar, des de la suspensió de l’activitat de màquines i eines exposades a condicions perilloses, fins a l’aturada de treballs a l’aire lliure en cas de fenòmens extrems.
Recordem-ho: “risc greu i imminent”
La jurisprudència ha anat determinant en quines circumstàncies podem dir que ens trobarem davant indicis racionals de que la continuació de la situació de risc pugui produir danys greus als treballadors, tant de forma immediata com a llarg termini.
El primer qualificatiu de «greu» no té cap dificultat d’interpretació, i és literal; la gravetat del risc ha de ser real i demostrable (no
Col·lectiu Ronda
pot basar-se en «rumors» o en informacions que no puguin ser verificables públicament), amb capacitat per produir un dany que ha de ser qualificat de «greu» per a la salut o integritat física de les persones treballadores. El segon requisit, «imminent», té una aplicació més complexa: pot ser un risc que pugui causar immediatament un dany, però també s’inclouen aquells riscos actuals que, malgrat no poder provocar un dany immediat, podria causar un dany greu a llarg o mig termini com podria ser-ho, per exemple, l’exposició a agents cancerígens.
Qui pot prendre la decisió de paralització?
Sempre és aconsellable que la decisió sigui adoptada pel Comitè d’Empresa, com a representants unitaris de treballadors i treballadores, o, en el seu defecte, pels Delegats/des de Prevenció. La decisió ha de ser adoptada per consens o acord de la majoria. Aquestes persones tenen una especial protecció legal que els permet realitzar l’actuació amb més possibilitats reals d’èxit i sense el mateix risc de patir represàlies empresarials. Els treballadors i treballadores afectades (sense cap càrrec de representació) podrien optar per paralitzar l’activitat per evitar riscos només en casos molt extrems i en què no puguin actuar els òrgans decisoris. La paralització per part dels treballadors/es pot comportar sancions i represàlies empresarials (fins i tot l’acomiadament) i, en aquest
cas, hauríem d’acudir als jutjats per oposar-nos a l’actuació empresarial sense comptar amb la protecció legal que atorga la condició de representants legals de la plantilla, amb un resultat que pot ser incert i sempre difícil de predir.
Qui és el responsable de la paralització?
Els responsables en aquest cas seran els Delegats/des de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa que ho han acordat, i no les persones treballawdores que hagin acatat la paralització decidida.
Els Delegats/des de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa no poden patir cap perjudici derivat d’aquesta actuació preventiva al servei de la salut laboral dels seus companys i companyes, tret que es demostri que han actuat amb «mala fe» o incorrent en una «negligència greu». També en cas que es pogués provar la inexistència manifesta del risc greu i imminent al·legat. És important no aplicar aquesta paralització en base a rumors («es diu que ha passat això») o a testimonis que posteriorment no estiguessin disposats a certificar-ho davant de la inspecció o del jutjat.
coronavirus quan es va aprovar el Real Decret 463/2020, de 14 de març que declarava l’estat d’alarma i que va determinar l’obligatorietat de treballar dins el sector sanitari per protegir i preservar la salut pública. Per tant, hi ha sectors i circumstàncies en què la suspensió de l’activitat productiva no és viable, especialment quan la seva activitat resulta essencial. En aquests casos, les empreses haurien d’assegurar totes les condicions de protecció i seguretat per a les persones treballadores.
En circumstàncies extremes, el dret a paralitzar l’activitat productiva davant el risc greu i imminent per a la salut es pot limitar excepcionalment
I si les condicions no em permeten desplaçar-me a la feina?
Aplicabilitat del dret a paralitzar en empreses de determinats sectors
En circumstàncies extremes, el dret a paralitzar l’activitat productiva davant el risc greu i imminent per a la salut es pot limitar excepcionalment. Així va succeir, per exemple, durant la pandèmia de
Un cas diferent és el de les persones que per condicions meteorològiques adverses i perilloses no es poden desplaçar físicament a la feina, si aquesta no s’ha suspès. En aquest cas és molt important notificar per escrit a l’empresa que hi ha una impossibilitat d’assistir-hi per causa justificada (en aquest cas seria una zona afectada i d’alt risc anunciat per causes de pluja o inundacions). Si es treballa fora de zones afectades, sempre es pot parlar amb el comitè d’empresa perquè notifiqui la situació i si la feina a més és compatible amb el teletreball es pot sol·licitar per escrit de gaudir.-o, deixant constància del motiu (causa major d’afectació per alertes de protecció civil). Sempre tingueu en compte que qualsevol notificació o comunicació amb l’empresa ha de ser per escrit, correu electrònic o whatsapp si cal.
Tarragona
Josep Lluis Burguera Sarro.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 16:30 h a Sant Pau.
Delimiro Perez Martin.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Reus
José Luis Lafuente Val.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 10:30 h al Tanatori.
Adela González Durán.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
María Antonia Martínez Méndez.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.
Valls
Francisco Núñez Trujillo.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
José Gormaz Martínez.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Lledó.
Ciència Marta Sales-Pardo ha obtingut un ERC Synergy Grant amb valor de 12 MEUR per estudiar els circuits neuronals
La doctora Marta Sales-Pardo, investigadora del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, ha obtingut un ERC Synergy Grant, un dels finançaments més prestigiosos a escala internacional. Aquest ajut, que atorga el Consell Europeu de Recerca, busca promoure la col·laboració entre equips d’investigació punters per abordar reptes científics complexos.
Sales-Pardo coliderarà el projecte “CircuitEvolution” amb dos equips investigadors del Laboratory of Molecular Biology i la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, i
de la Universitat Rockefeller, dels Estats Units. Amb un pressupost global de dotze milions d’euros, l’equip investigador desxifrarà com canvien els circuits neuronals amb el comportament i quins aspectes d’aquests circuits es conserven entre les diferents espècies.
Sis anys de projecte
El projecte durarà sis anys i es focalitzarà en la connectòmica de diverses espècies de mosca. La connectòmica és un camp de la recerca que estudia i mapeja les connexions neuronals dins d’un cervell per a crear una representació detallada del “connectoma”, el conjunt de connexions si-
La doctora coliderarà el projecte i treballarà amb equips de Cambridge i Nova York
nàptiques entre les neurones. Aquest mapa permet analitzar com les xarxes neuronals estan estructurades i quin és el seu funcionament. «Fins ara el màxim que s’ha fet és estudiar el connectoma d’un espècimen de mosca de la fruita a partir d’una tecnologia desenvolupada en la darrera dècada que consisteix a tallar el cervell en seccions molt primes per fer una reconstrucció completa en tres dimensions del cervell
de la mosca i identificar cada neurona i la seva connectivitat», explica la investigadora. El projecte que començarà aplicarà aquesta tecnologia a cinc espècies de mosca similars a la de la fruita, però que presenten comportaments clarament diferenciables pel que fa, per exemple, a les frui-
tes per les quals tenen afinitat o als rituals d’aparellament. L’objectiu final és aconseguir mapejar els seus circuits neuronals i observar quines variacions es produeixen en el cervell de cada animal. Les mostres seran processades a la Universitat de Cambridge, a l’Anglaterra.
Avui felicita als que es diuen: Sever Lleonard.
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
El teu pla emocional es trobarà en una gran tensió, la millor manera de canalitzar això serà elevant el teu nivell de comunicació amb els altres.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Posa una mica de cura en els menjars en les begudes, el teu organisme no es troba avui en òptimes condicions. La relació serà positiva.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et trobaràs molt sensible als estímuls de l’entorn sobretot dins del cercle familiar. En aquest viuràs situacions importants de gran intensitat.
20/04 al 20/05 TAURE
Excel·lent jornada on et sentiràs orgullós de tu mateix. Els teus assumptes tindran fàcil resolució veuràs amb bons ulls tot el que succeeixi.
23/08 al 22/09 VERGE
Intenta no ser tan dominant amb els estimats, d’aquesta manera podràs treure major profit en les teves relacions. Evita entrar en discussions.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Tot s’anirà solucionant ordenadament malgrat el que els teus ulls estan veient. Com més alt estigui el teu ànim millors conquestes.
BESSONS
21/05 al 20/06
La teva imaginació es veurà molt potenciada i això et possibilitarà l’experimentar situacions noves molt avantatjoses en el pla social emocional.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Et veuràs obligat a controlar la teva hipersensibilitat. Reaccionaràs ràpid a tot estímul del teu entorn. La teva excitabilitat serà dominada.
20/01 al 18/02 AQUARI
Les teves emocions es trobaran en una gran tensió. La millor manera de canalitzar-les serà el llançar-te a experimentar contactes nous.
21/06 al 22/07 CRANC
La relació amb el públic serà molt directa la teva activitat estarà centralitzada en tasques molt actives. El temps correrà de pressa.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Durant tota la jornada t’acompanyarà la sort en totes les activitats que desenvolupis. Fins tot els obstacles seran per a tu poca cosa.
19/02 al 20/03 PEIXOS
La teva imatge augmentarà en positiu i t’ajudarà a aconseguir el que més desitges encara que hagis d’enfrontar-te a persones rígides.
11.30 Qui cuina avui?
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + sostenibilitat
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 La comarcal
21:00 Notícies (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies (r)
12.00 Caminant per Catalunya
12.30 Qui cuina avui?
13.00 La Post – Diada
14.00 Notícies 12 14.30 La Post – Diada
15.30 Qui cuina avui?
16.00 Notícies 12 16.30 Efecte Mosaic. Tarda
18.00 + Xarxa + Sostenibilitat
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Com la nit el dia
21.00 Teló de fons
21.30 Hospital de Proximitat
22.00 Notícies 12
22.30 Com la nit el dia
23.00 Rocket Talent Fest
23.30 Hospital de Proximitat
TARRAGONA:
Font, Quer
Plaça Generalitat, 1 A Telèfon 977 211 660
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Rius, Marina
Plç. Nen de les Oques, 8 Telèfon 977 313 336.
SALOU:
Oliva, Dolors
Passeig Jaume 1, 28 Telèfon 977 350 555.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia Av. Ramon d’Olzina, 40 Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Hernández, Ma. Blanca
Golf St. Jordi, 2 (La Llosa) Telèfon 977 365 153.
VALLS:
Pérez, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370.
EL VENDRELL:
Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA
PLAÇA LA FONT LOCAL VENDA 608.933.228
Cambrils. LLOGO PÀRQUING. Tel: 619.479.129
VENC PÀRQUING Av. Catalunya. Tel. 639.534.413 (Whats).
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
JAVI MASAJE PROFESIONAL. 10€. (Sólo señoras) Tel: 630.430.736
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813
MASAJES RELAX. Cuerpo - mente Tel: 641.492.358
MARITXELL catalana. Lindos masajes. Reus. Tel: 602.393.335
MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
MASAJES
HORITZONTALS: 1. Comunitat biòtica formada per tots aquells orga- nismes que es troben en suspensió. Soca de la vinya. 2. Pronom, al revés. Sentir un perfum. Lleó partit pel mig. 3. Pasta cosmètica. Casa de camp amb un tros de terra. 4. Antic poble indoeuropeu, al revés. Xifra mil. Creix sota l’aigua. 5. Element metàl·lic. Vocal. Existeixes, al revés. 6. Vocal. Casa d’ocells, al revés. Cort imperial japonesa, al revés. 7. Unitat d’un hospital. Joc de cartes. Cap sense el mig. 8. Plena de salut. Mil. Entrant marítim. Vocal. 9. Causes desordenades. És roïna sense final. 10. Xifres romanes. Fixació de preus, al revés. Lletra grega. 11. Peix carnívor. Vitamina. Inculte. 12. Presa de corrent, al revés. Lletra muda. Germana. VERTICALS: 1. Muntanyes entre Catalunya i França. Català avocàlic. 2. Flor. Relatiu a la cua. 3.Vocal. Instrument. Producte de l’aviram, al revés. 4. Mot que representa algú. Dues de febles. Pacte o resolució. 5. Disposat a perdonar. Joves, al revés. 6. Conjunt d’una venda, al revés. Lleida. Pol·len de les abelles. Vocal. 7. Metall valuós. Vocal. El metall d’abans. Bossa de paper. 8. Autor de narracions. Lletra encreuada. Lletra muda. 9. Estrany. Atreure. 10. Carboni. Sense llum. Gènere de primats. 11. Modifica la seva mida. Vocal. Nota musical. 12. Creix gairebé sempre. Intentar moure alguna cosa. TV local
Sisternes, Enrique Vic. Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964.
Solució: nivell mitjà
23:30 La comarcal (r)
El temps
00.00 Notícies 12
22º 15º
Previsió pel Camp de Tarragona
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Al litoral i al prelitoral el cel estarà entre mig i molt ennuvolat, localment cobert, per la presència de núvols baixos. A la resta del país estarà poc o mig ennuvolat. A més, a la tarda creixeran nuvolades a l’interior del país, que deixaran el cel localment molt ennuvolat.
Precipitacions
A partir de mig matí és probable precipitació d’intensitat feble o localment moderada a punts del quadrant nord-est. A la tarda la precipitació es traslladarà d’est a oest i afectarà la Catalunya Central i al litoral i prelitoral central i sud. En general, s’acumularan quantitats entre minses i poc abundants.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721
SENIOR CARLOS. MASAJES. Tel: 660.605.687
Núria Plana: «Volem recollir els testimonis orals de la Festa de l’Embutada de la Part Alta»
Entrevista Plana és membre del col·lectiu Santa Teca, que aquest cap de setmana organitza la 8a edició de la Festa de l’Embutada
Enguany la Festa del Vi Novell de Tarragona ha començat aquesta mateixa setmana amb un programa d’activitats que no són pròpiament vinícoles. Explica’ns aquesta novetat. «Més enllà dels dos dies de l’Embutada, hem volgut fer una prèvia per posar sobre la taula perspectives al voltant del món del vi que no són les dels pagesos, productors ni consumidors, sinó de tot allò que culturalment
s’hi relaciona. Per exemple, el fet que un vi s’ha d’embotellar i presentar amb una etiqueta, i que darrere d’aquesta etiqueta hi ha tot un procés creatiu i artístic». Ho feu a través de professionals de cadascun dels sectors. «Sí, perquè també volem posar de manifest la xarxa de professionals que tenim al territori, els quals comparteixen uns valors culturals amb nosaltres. Hi hauria pogut ser molta
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
més gent, però comptem que, a partir d’ara, aquesta xarxa s’anirà eixamplant any rere any». Fa vuit anys que feu l’Embutada. Ja podem dir que és una festa consolidada?
«Sí, la veritat és que la gent ja l’espera. Però també és veritat que a Tarragona i a la Part Alta es fan moltes coses, i de vegades ens fa por quedar-nos enmig de tot. Som una fira de vi? Som una festa? En realitat, el que volem és recuperar la memòria històrica i, amb aquesta excusa, fer d’aparador als productors que segueixen treballant al territori. Aquest és, de fet, el nostre objectiu: que tinguin un
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El quilòmetre zero
«Hi ha festivals de Km0 que són un aparador, no tenen contingut real».
espai de trobada i puguin compartir processos d’elaboració d’un producte que, per molts anys, va ser pal de paller de la pagesia del territori».
Santa Teca va ser precursora en parlar de Km0. Penseu que aquest missatge ja està prou assimilat?
«No sé si vam ser precursors, però sí que vam posar les primeres pedres aquí al territori. De vegades ens qüestionem si cal seguir fent-ho, veient que ara ja es fan molts festivals i esdeveniments amb aquest segell. Però jo crec que encara té sentit, perquè hi ha vegades que tot això només és un aparador, en el fons no hi ha aquest contingut real. El bonic de Santa Teca és que no tenim afany de lucre i, per tant, és més fàcil ser honestos. Fem les coses perquè hi creiem».
Pel que fa a la recuperació de la memòria històrica, teniu previst que tota aquesta informació que esteu recopilant per a les jornades de la festa quedi recollida d’alguna manera?
«Sí. La nostra associació s’estructura en comissions de treball, i n’hi ha una de recerca històrica.
Ho estem parant amb Jordi Bertran, que és una persona que ha treballat molt i ha fet molta investigació sobre aquest tema. La nostra idea és poder enregistrar d’alguna manera els testimonis de les persones que encara ens ho poden explicar. És una feina lenta, però és un dels objectius que ens hem marcat. I ens agradaria que, a més dels testimonis orals, poguéssim tenir altres materials, com ara receptes que anaven lligades a aquestes dates. En definitiva, tot allò que, culturalment, envoltava la Festa del Vi Novell de la Part Alta de Tarragona».
Golfus de Tàrraco
Hi ha tant a dir, i tan poc de bo, sobre la DANA que no sé per on començar. Quatre notes: 1.- Veig per la tele un climatòleg esverat que afirma que no importa la memòria dels aiguats (al Francolí, Gaià...) sinó la “prospectiva”, la mirada de futur. En discrepo en part. No de la previsió ni la crisi climàtica sinó d’un negacionisme científic vers les ciències humanes, l’experiència de la història. Que també ho sembla vers les ciències naturals: l’aigua, com a criminal que és, torna al lloc del crim. L’escalfament global multiplica els aiguats que patim, però la memòria de l’aigua és més gran que la memòria de peix de l’humà, que s’entesta en construir en terrenys de l’aigua.
2.- La gestió de Generalitat valenciana, Gobierno espanyol i Casa Real més que un desastre és un esperpent polític calculat. Vaig ser a la crisi del forat del Carmel i sé què és i què no és un desastre de gestió. Aquí hi ha premeditació per carregar la culpa a l’enemic. I la voluntat per part del Felip de muntar-se un 23F o un 3 d’octubre mediàtic.
3.- Guàrdies civils dels d’escorta reial em van explicar el concepte “ballar al rei”: unes persones, no escortes, es posen entre els reis i el públic. I sense que la gent se n’adoni, quan s’hi apropa, els “balladors” fan de pivot i la gent es troba girant al voltant del rei, sense poder-s’hi acostar però creient que sí. Només qui vol el rei se li acosta de debò.
4.- Raimon no té raó. La pluja fa el que sap: ploure. I ofegar. Però per matar li calen còmplices humans.
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
