Avui amb el diari
Edició especial dedicada a la celebració de la Festa Major de Sant Pere de Reus
Camp de Tarragona 11
El municipi de Forès completarà la seva zona esportiva amb un edifici polivalent que costarà més d’un milió d’euros
Opinió 20 Hermán Pinedo. Tornar a creure en el nostre patrimoni: «Encara som a temps de reprendre el rumb, però fa falta recuperar les inversions»
La zona on es preveu suprimir la circulació de vehicles afecta la Part Baixa i Illa Corsini
Tarragona
Els veïns de la Part Baixa reclamen una comissaria per solucionar la inseguretat
Camp de Tarragona
Laura Ribes i Rubén Montes, millors notes tarragonines a les PAU
Ribes ha estudiat a l’Institut Torredembarra i Montes al Pare Manyanet de Reus. Els dos han aconseguit un 9,8 10
L’accés i la sortida al partit d’ascens del Nàstic tindrà un dispositiu especial de la Urbana
Reus 7
La Casa Navàs recuperarà la torratxa
L’edifici tornarà a l’aspecte original dissenyat per Domènech i Montaner
Urbanisme S’actuarà en carrers en estat molt greu on s’hagin de fer rases per intervenir les canonades
L’Empesa Municipal d’Aigües Mitxes de Tarragona (Ematsa) invertirà 16 milions d’euros per millorar el clavegueram de la ciutat. Està previst que les obres puguin començar abans que acabi el 2024 i que s’allarguin durant els pròxims anys. L’Ajuntament de Tarragona vol aprofitar aquesta intervenció per arranjar i pacificar diversos carrers tant de la Part Baixa, com de l’Illa Corsini. El consistori se centrarà principalment en aquells punts on les canonades es trobin en estat molt greu i sigui necessari fer rases per actuar-hi. És a dir, hi haurà carrers on caldrà realitzar una excavació per poder arreglar les clavegueres afectades. En alguns casos, un cop acabades les obres, no només es reconstruirà la via, sinó que també es reformarà. És a dir, es pretén fer un dos per u. Fonts municipals assenyalen que «no hi ha un pla d’actuació com a tal», però que ja estan planificades diferents actuacions als barris marítims i a l’Illa Corsini. Així, s’aprofitaran les obres plantejades per Ematsa per
El Pla Integral de la Part Baixa inclou la transformació del carrer Apodaca, on el clavegueram està en estat molt greu. Tarragona Film Ofice
ECP presentarà una moció per demanar que es pacifiqui un tram del carrer Smith
donar compliment a algunes de les pacificacions previstes en el Pla Integral de la Part Baixa (PIPB). En aquest document, s’inclou la reforma de la plaça
Política Collado no entén que aquesta decisió hagi de passar pel ple
John Bugarin
El portaveu del grup municipal d’En Comú Podem, Jordi Collado, creu que és «contradictòria» la decisió del govern municipal de recórrer contra la resolució del Tribunal de Català que obliga a excloure la guanyadora del concurs
de la brossa —Paprec GBI—, al mateix temps que es continua amb el procediment per adjudicar el contracte de la neteja a Urbaser, la segona classificada. El conseller considerava ahir, en roda de premsa, que «no suposaria cap problema» retirar el punt que es portarà al ple ordinari
que se celebrarà avui, amb el que s’acordarà quedar assabentats de la resolució del Tribunal i donar-ne compliment, i «portar-lo al juliol o setembre». Collado també va mostrar la seva sorpresa perquè «no havíem vist mai que un govern passés pel ple l’acceptació d’una resolució d’un
dels Infants o la dels Carros, així com de l’eix Unió-Apodaca o el carrer del Mar. Justament aquests són punts on hi ha canonades en estat molt greu. També ho estan al carrer
tribunal de contractació i demani al ple continuar amb el procediment d’adjudicació».
Tot i això, agraïa la «reculada» de l’executiu i que «s’escolti les tres forces de l’oposició que som tan diferents com ERC, el PP i nosaltres mateixos». D’altra banda, el portaveu d’ECP demanava «calma» i assenyalava que «les presses són males conselleres». En aquest sentit, vol que es facin «tots els informes necessaris» abans de prendre cap decisió. El conseller, però, creu que la licitació s’hauria «de tornar a començar».
Comú Podem presentarà al ple de divendres una moció per demanar que el tram del carrer Smith, situat entre Castaños i Castellarnau, es converteixi en una zona de vianants. «És un lloc on s’ha de canviar pràcticament tot el clavegueram», assenyalava ahir el conseller Toni Carmona en roda de premsa. L’edil considera que és important aprofitar-ho per pacificar aquest espai i que pot solucionar els problemes de seguretat al barri del Port. ECP proposa que es faci el mateix, entre d’altres, als carrers Sant Francesc, Reina Maria Cristina o Cronista Sesé. També volen que s’aposti per crear una «Illa Gran Canària» —seguint l’exemple del projecte Illa Corsini— al barri de la Granja. «Si no tenim un pla de pacificació viable i creïble no validarem l’augment de les taxes», advertia Jordi Collado referint-se a l’augment de tarifes que proposa Ematsa per finançar les obres que es realitzaran al clavegueram.
Misericòrdia o dels Rebolledo. Pel que fa a l’Eixample, hi ha una part del carrer Colom o de la Rambla Nova que es troba en les mateixes condicions. El grup municipal d’En
Altres parts afectades Tarragona té 21,367 quilòmetres de clavegueram que es troben en estat greu i 10,077 en estat molt greu. Molts d’aquests se centren sobretot en la Part Baixa de la ciutat, però no és l’única zona afectada. La situació a la Part Alta és crítica i existeixen deficiències greus a Ponent, Sant Salvador o Llevant. Però no a tots els llocs faran falta rases, ja que la majoria dels trams es repararan amb un innovador sistema: una mànega que s’introdueix dins la canonada i se solidifica a partir d’aigua calenta, aire i un additiu.
Habitatge La propietat de l’immoble ha incomplert els requeriments del consistori
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha imposat una sanció al propietari de Cal Pobre, la Sareb, per l’estat de deteriorament en el que es troba l’immoble ubicat al número 6 del carrer dels Descalços, a la Part Alta de la ciutat. El passat 11 de juny, la Guàrdia Urbana va rebre una denúncia per l’ensorrament parcial de la coberta de teula en una de les vessants interiors de l’edifici. Segons fonts municipals, es van observar «deficiències molt greus des del terrat dels edificis veïns».
En aquell moment no es va poder accedir a l’edifici. Dos dies després, els agents van entrar a l’immoble i van constatar que el deteriorament de l’edifici ha empitjorat. Entre d’altres, els paviments nobles de la planta principal han desaparegut i els jardins es troben en un clar estat d’abandonament. Els anys 2022 i 2023, l’Ajuntament va instar la propietat de l’edifici a realitzar diverses actuacions com apuntalar de forma preventiva el sostre de les golfes afectat, així com de la volta
del sostre de la cuina.
Cap d’aquestes mesures ha estat acatada per la Sareb. Per aquest motiu, i arran de l’esfondrament d’una part de la coberta de Cal Pobre, el conseller d’Habitatge i Patrimoni, Nacho García, va signar dilluns un decret que imposa a la propietat de la casa una multa coercitiva de 1.000 euros per l’incompliment de les ordres emeses durant els darrers dos anys. També se li ha tornat a demanar que les executi d’una vegada per totes.
A més a més, el consistori insta el titular de l’immoble
a reparar les parts afectades de l’edifici per l’ensorrament parcial de la teulada, per tal d’aturar la degradació de l’edifici i la pèrdua de les parts significatives d’aquest edifici declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). D’aquesta manera, la propietat està obligada a netejar les runes, aplicar mesures de seguretat per a l’estabilització estructural amb estintolament preventiu i protegir la zona afectada per l’entrada d’aigua de pluja.
En cas que la Sareb no dugui a terme aquestes actuacions, l’Ajuntament de
L’atrill
LLa Guàrdia Urbana va rebre una denúncia per l’ensorrament de la teulada l’11 de juny
Tarragona «haurà de multar novament a la propietat per incompliment».
Tapiat des del 2022
Cal Pobre, un edifici històric del segle XVIII, va ser antigament Casa Bertran. Després d’estar ocupat durant anys, el 216, un col·lectiu anomenat Plataforma Creativa de Cal Pobre va acordar amb el propietari de l’immoble la possibilitat d’usar-lo per celebrar-hi activitats socials i culturals, a canvi de mantenir i tenir cura de la finca. S’hi organitzaven actes com concerts i espectacles infantils o fires d’artesania, entre d’altres. Dos anys després, quan la casa va passar a mans de la immobiliària Solvia, es va iniciar un procés per desnonar l’immoble i l’entitat va haver de marxar. El 2022, va tornar a ser ocupat i la justícia va optar per tapiar les portes i finestres de l’immoble.
’aventura metropolitana del Camp de Tarragona porta viva una mica més de mig any. Es tracta d’aterrar les idees a la pràctica, que és quan sorgeixen les veritables dificultats i les lluites de poder. De fet, les primeres reunions de treball tècnic ho han constatat, però la criatura segueix viva. L’autoanomenat Grup Impulsor, que són els set ajuntaments centrals del Camp de Tarragona (sis del PSC) més Valls (de Junts) i la Diputació (presidida per ERC) continua existint malgrat tot, cosa que inclou un cicle electoral que ha estat de tot menys plàcid i del que encara no n’hem vist, ni de bon tros, les conseqüències. I amb tot, la criatura no només continua viva sinó que té un full de ruta marcat fins al proper mes de febrer. Els optimistes diuen que si s’arriba a aquesta fita i la colla no s’ha dissolt, ja no es dissoldrà. Els pessimistes, en canvi, no ho acaben de veure. Com carai s’han de posar d’acord en fer vivenda pública, que al cap i a la fi vol dir decidir fer un bloc de pisos a Bonavista, i no al casc antic de Valls, per posar un exemple. Com s’aconseguirà el finançament de l’obra sense que cap organisme solvent pugui acudir als bancs a demanar un préstec? O la promoció econòmica: de debó la generositat a la que tant apel·len els pilots d’aquest vaixell s’estirarà tant? Aquestes preguntes encara no tenen resposta, perquè qui les ha de respondre tot just se les acaba de plantejar. Són justament les que s’han de resoldre en aquest segon cicle, fins al febrer. Avui acaba l’escola. I acaba també un cicle en aquest procés metropolità. Fins avui, des d’aquestes planes no només hem seguit el procés de gestació de l’àrea metropolitana sinó que hem aportat claus i l’experiència de persones rellevants. «Tarragona assolirà abans la visió conjunta de territori que l’àrea metropolitana de Barcelona», titulàvem a la secció Més a Fons de divendres, 23 de febrer. Eren paraules del director general d’Urbanisme, Agustí Serra, convençut des de la distància que és més fàcil posar d’acord 8 municipis que 36. O «Una única empresa de residus amb visió territorial seria molt més eficient», deia el ja ex gerent de la Mancomunitat per a la Gestió Integral de Residus Urbans, Armengol Grau, el 8 de març. L’àrea metropolitana de Barcelona és tot allò que tothom dona per descomptat i que si algun dia fallés faria la vida impossible: els autobusos, el taxi, l’aigua que surt per l’aixeta, la brossa. Claus i pistes, per a qui les vulgui seguir. El Camp de Tarragona ja s’ha posat d’acord amb anterioritat. L’aigua ja surt per l’aixeta, i els residus ja s’incineren a Constantí. Els problemes bàsics ja estan resolts. El procés entrarà en una nova fase passat l’estiu, probablement amb una presència de la gestació de l’àrea metropolitana més sovintejada als mitjans de comunicació. Sóc dels optimistes, per una única raó, perquè la fruita és ja massa madura. Ha passat desapercebut: secretaris i interventors tenen l’encàrrec de trobar l’encaix jurídic. Ara sí que va de debò.
Oriol Aymí PeriodistaI amb tot, la criatura no només continua viva, sinó que té un full de ruta marcat fins al proper mes de febrer
Comerç El tiquet mitjà de les compres amb bons supera els 52 euros, un 18% més que l’any passat
La tercera campanya Bons Comerç de l’Ajuntament de Tarragona ha tingut un impacte econòmic en el comerç i restauració local de 636.000 euros. Aquestes són les dades que la consellera de Comerç, Montse Adan, va compartir ahir durant el balanç d’aquesta darrera edició, que va ar-
rencar el 31 de maig i finalitza avui. En total, s’han distribuït 30.000 bons disponibles durant la campanya que compta amb una dotació municipal de 150.000 euros. A un dia de finalitzar la promoció, s’havien utilitzat un 97% d’aquests, la qual cosa equival a 29.076 bons, que 7.500 persones han emprat per realitzar un total d’11.585 compres en els 163
establiments participants, registrant un ritme de 29.000 euros al dia. L’import mitjà de cada tiquet ha sigut de 52,57 euros, cosa que suposa un increment del 18% respecte a la campanya del 2023. L’efecte multiplicador de la campanya ha estat de 4,24 euros gastats per cada euro subvencionat. Enguany, com a novetat, el 70% de la despesa amb els
Bons s’ha realitzat durant la primera setmana de campanya.
«Aquesta campanya ha sigut tot un èxit i les dades ens avalen. Aquest projecte ens ajuda a dinamitzar el comerç de proximitat, i estem molt orgullosos d’haver pogut collaborar amb tots aquests establiments de la ciutat», va afirmar Adan. També va avançar
que «tenim molt clar que una de les apostes de l’Ajuntament serà la de seguir promocionant els Bons Comerç entre els ciutadans en properes edicions».
Per la seva banda, Lluís Colet, vicepresident de la Cambra de Comerç, va assegurar que «aquesta subvenció ha afavorit una campanya de dinamització important pel
comerç en un moment en què les vendes estan una mica estancades abans del període estival». A més, va agrair als comerços adherits a la iniciativa que «amb la seva participació i la seva implicació han fet, veritablement, que aquesta campanya sigui un èxit». També el comerciant que més Bons ha rebut, en Jordi Figueres de Minimum, va afirmar que «campanyes com aquesta són molt importants, perquè ajuden a mantenir les petites botigues vives». I Montse Bertran, de Carns Bertran, va afegir que «el pagament dels Bons ha estat molt àgil. Cal agrair la iniciativa. El comerç ha passat una mala època i això ajuda molt».
L’alimentació al capdavant La tipologia de producte en què s’han gastat més Bons Comerç ha estat, de nou, l’alimentació, a la que se n’han destinat 9.196. En segon lloc, es posiciona la moda, que n’acumula 4.090, seguida del calçat, amb 3.550 bons. Finalment, en quarta posició se situen els productes de parafarmàcia, en els quals se n’han invertit 2.924. La dinàmica de funcionament ha estat la mateixa que la passada edició. Cada persona podia descarregar 4 bons, de 5 euros cadascú, amb un total de 20 euros per ciutadà. Els Bons tenen una durada setmanal i no es permetia obtenir-ne de nous sense haver fet ús dels anteriors, per prioritzar la màxima difusió entre la població. Avui és el darrer dia per gastar els Bons que encara no s’hagin utilitzat.
Activitats
- Projecte OH! Cúpula de la Sostenibilitat. Refugi 1 – Fins al 23 de juny. Entrades https://codoleducacio.com/oh/
- Exposició ‘Coses meravelloses’. Tinglado 2 – Del 13 maig al 23 juny.
L’EMT inicia un estudi per a la millora de línies
Mobilitat L’EMT de Tarragona ha engegat un estudi de les línies regulars per establir un nou disseny de xarxa de transport que s’adapati al nou Pla de Mobilitat i sigui compatible amb a futura Zona de Baixes Emissions i l’intercanviador Battestini. El termini d’execució de l’estudi és de sis mesos, i l’import d’adjudicació 34.000 euros. Redacció
Festes La Desvetlla dels Ninots torna aquest dissabte al passeig de les Palmeres. Durant el recorregut, Diables Voramar i Ball d’en Serrallonga dedicaran una nit de gresca als ninots que es cremaran a les fogueres del Serrallo i la plaça Corsini durant la revetlla de Sant Joan. El recorregut s’iniciarà a les 22:30 h, com és habitual, a la plaça del Fòrum, i continuarà pels carrers Merceria, Major, La Nau i baixant per les escales del Pretori. Durant el recorregut, a més, es comptarà amb la participació de la xaranga Band Tocats. El punt final serà el passeig de les Palmeres, on ambdues entitats oferiran, a partir de la mitjanit, una festa final acompanyada de la música que punxarà Dj Madame Popy. Cada any, les entitats escullen un tema de crítica i sàtira de l’actualitat per fer-se’n ressò i cremar-lo durant la nit més màgica de l’any. Enguany, Diables Voramar ha creat un ninot que fa referència al canvi de zones verdes a blaves que ha viscut la ciutat, mentre que el Ball d’en Serrallonga ha apostat per representar un passatger i usuari de Renfe amb el lema «Esperant trens dignes». Redacció
Societat 150 residents es van reunir el dimecres per exigir més seguretat a la zona
Marta Omella Blanco150 veïns del barri del Port es van reunir el dimecres per tractar i protestar contra els «històrics» problemes de seguretat que pateix aquesta zona. La trobada, que estava prevista als baixos del Centre Aragonès del carrer Pau del Protectorat, va haver de ser desplaçada a l’exterior, degut a l’alta afluència de residents. Aquests volen posar fi a la situació «perillosa, preocupant i persistent» que viu el barri. El darrer incident va tenir lloc el passat 10 de juny, quan un comerciant del carrer Orosi va patir una ganivetada a les costelles. L’agressor va ser detingut, però segons indiquen els veïns, l’endemà ja es trobava en llibertat i va tornar a l’establiment, «de forma amenaçant i provocativa».
«Tenim problemes de tota mena: venda de drogues, robatoris, violència, soroll, assatjaments... Tenim una aglomeració de persones conflictives. El que no pot ser és que es concentrin tants
Imatge de la trobada dels veïns del barri del Port per tractar qüestions de seguretat. Cedida
També demanen la instal·lació de càmeres de seguretat
serveis socials en un mateix espai. S’està creant un gueto», explica l’Albert Font, veí del barri que va assistir a la trobada del passat dimecres. «El barri necessita més presència policial, i que no sigui estàtica, sinó que passegin pels carrers i s’impliquin en la ciutadania.
De vegades s’aturen un moment, però en l’instant que marxen els conflictes continuen. Els infractors tenen un sentiment d’impunitat, ja ni s’amaguen, perquè gairebé no reben conseqüències», afirma Font. «L’ única mesura que han executat per evitar
les concentracions és la retirada dels bancs, però ara es reuneixen als bars», afegeix. Els veïns també demanen la instal·lació de càmeres de seguretat i una petita comissaria de la Guàrdia Urbana al pati del recinte firal.
A més, Font assegura que existeix un sentiment general de «deixadesa» entre els residents per part de l’Ajuntament. «La remodelació va ser decisió de l’equip de govern anterior, però aquest ho ha executat i s’ha penjat medalla. Però ha netejat únicament el continent i no el contingut», explica Font. No obstant això, sí troben necessària una dignificació dels carrers, ja que consideren que el manteniment actual és insuficient, i «la brutícia crida a més brutícia». «Els carrers són foscos, les façanes cauen a trossos... Fa vergonya aliena que això sigui el primer que es trobin molts turistes en arribar. Donem una imatge terrible com a ciutat», lamenta Font. A més, remarca que actualment els veïns no compten amb cap local on reunir-se, ja que fa anys que l’edifici on es trobava la seu va patir un esfondrament.
Els veïns han convocat una nova trobada el dimecres vinent al carrer Orosi, i no descarten organitzar-ne més en el futur. A més, han elaborat una acta de la trobada amb la intenció d’entregar el document durant la sessió del Consell Plenari que tindrà lloc avui a l’Ajuntament.
Redacció
S’aconseguirà reduir el consum energètic incorporant llums LED
El projecte d’enllumenat públic Lux Tarraco de l’Ajuntament de Tarragona ha estat seleccionat per part del Instituto para la Diversificació y Ahorro de la Energia (IDAE) per rebre el finançament corresponent a la primera convocatòria d’ajudes a projectes singulars per a la renovació d’instal·lacions d’enllumenats exteriors municipals. La proposta tarragonina ha estat un dels 54 projectes seleccionats de tot l’Estat Espanyol. L’ajuda consisteix en un finançament del 100% de la inversió amb un tipus d’interès al 0,0% a retornar en 10 anys i l’import sol·licitat i atorgat és d’1.207.842,02 euros.
Els principals objectius del projecte són la millora de les instal·lacions d’enllumenat municipal de la ciutat, acon-
Les accions s’estenen arreu de la ciutat i l’estalvi serà de 200.000 euros anuals
seguir una reducció del seu consum energètic mitjançant una actuació basada en el pas a LED, la millora de la seguretat dels ciutadans, la reducció de la contaminació lumínica del municipi i la reducció de les despeses associades als consums de l’enllumenat. Les accions s’estendran per tota la ciutat. Es passarà de 1.406 unitats de llum a 1.242 i s’estalviaran més de 201.000 euros a l’any.
Patrimoni La rèplica es construirà, primer, en un taller i començarà a ser muntada a l’immoble a partir de gener de l’any vinent
Sergi Peralta Moreno
«Si preguntéssim als reusencs quin aspecte té la Casa Navàs, molts encara la dibuixarien quadrada o rectangular», reflexionava Sílvia Sagalà, directora de l’immoble modernista, ahir. Això no obstant, la imatge que «hem tingut tots durant molts anys», si bé encaixa amb la realitat vista durant dècades, no s’adequa a la idea de l’arquitecte Lluís
Domènech i Montaner: hi falten el capcer i la torratxa, destruïts durant la Guerra Civil. El primer element va tornar a lluir a la façana el 2020 i, el primer semestre del 2025, la petita torre que serveix de mirador serà reconstruïda i coronarà la guapa del Mercadal. «És qüestió de respecte a l’obra original i de memòria històrica», valorà Sagalà. «És el pas definitiu que aconsegueix que la Casa Navàs llueixi, tant per dins com per fora, tal com la va imaginar Lluís Domènech i Montaner», afegí. Entre juny i desembre del present any, es reconstruirà la torre en un taller per comprovar que «tot funciona correctament». «Es tracta d’una obra que ha de tenir una precisió mil·limètrica, no pot fallar res», va expressar Sagalà. En tenir constància que els càlculs han estat els correctes, a principis de gener del 2025, després de Reis, es procedirà a col·locar la rèplica, per blocs, a la Casa Navàs. L’objectiu és que es pugui inaugurar abans de Setmana Santa. «Les obres no aturaran l’activitat; buscarem quina és la millor convivència», va apuntar la directora de l’immoble. Sagalà va aprofitar per comentar que la voluntat és que, en un futur, es pugui visitar la torratxa i pujar al seu mirador, «però serà una cosa molt extraordinària». Detallà que no s’hi podrà accedir durant les visites ordinàries «per una qüestió de logística», atès que
La idea és que la torre-mirador sigui visitable de forma extraordinària
L’objectiu és poder inaugurar la torratxa abans de Setmana Santa del 2025
les dimensions de l’espai impedeixen l’accés de més de 2 persones al mateix temps. Els treballs de construcció els executarà l’empresa Constècnia i la supervisió anirà a càrrec dels arquitectes Joan Tous i Pau Jansà. Amb tot, el projecte comptarà amb la participació d’artesans que s’encarregaran de convertir la idea en una realitat amb les seves mans. Hi intervindran la companyia L’Art del Vitrall, el mestre picapedrer Florenci Andreazini, els germans Balagué —que subministraran la pedra de Vinaixa— i l’artesà de forja Juli Río Peris, que s’encarregarà dels treballs amb ferro que culminen la torratxa, inclòs un penell que representa el vaixell de Jaume I. També s’elaborarà una sub-
Cedida
estructura interior amb acer inoxidable per complir la normativa i dotar l’obra de major resistència. La intervenció serà finançada pel grup empresarial Masergrup. La torratxa, construïda entre el 1904 i el 1908, va ser destruïda per l’impacte d’una bomba durant la Guerra Civil, el març del 1938. Acabada la bel·licositat, els propietaris van rehabilitar el segon pis, però van haver de prescindir d’elements ornamentals, com el capcer i la torratxa, per raons pressupostàries. Amb tot, l’arquitecte Joan Tous remarcà que la torratxa fa palpable «que l’edifici té dues façanes», que transiciona entre la plaça del Mercadal i el carrer Jesús, «dient que no és un edifici qualsevol i portant-lo més enllà dels immobles corrents».
L’apunt
El capcer va ser reconstruït l’any 2020
La reconstrucció de la torratxa permetrà coronar la façana de la Casa Navàs, que des del 2020 ja llueix el capcer, també víctima dels bombardejos de la Guerra Civil. La rèplica presenta un aspecte molt similar al dissenyat per Domènech i Montaner, ja que es va poder copiar de les peces originals conservades. En canvi, es va haver d’interpretar la morfologia dels pinacles petits del centre del frontispici, atès que no es conservaven els elements genuïns.
Aparts iguals, vermut i Plim —Fantasia de Fruites, Font de Fruites—. Aquesta és la recepta per elaborar la beguda típica de la Festa Major de Reus, un elixir únic que gaudeix d’una cercavila exclusiva per degustar-lo i defugir del protocol: el Masclet. Fou el 2001 que l’orquestra La Padrina ideà la combinació, amb la voluntat d’oferir un producte que es vinculés amb la capital del Baix Camp i, alhora, una alternativa d’oci al jovent. «També és un punt d’entrada a la Festa Major», explica el Col·lectiu El Masclet.
Començaren sent «poquets» els que gaudien de la poció i, avui dia, són centenars les persones que s’aglutinen a la plaça del Mercadal cada Festa Major per intentar alçar-se amb la preuada bota. D’antuvi es llançaven plenes, però d’uns anys ençà s’entreguen buides i cal omplir-les en els punts de venda repartits a la cercavila. «És una beguda que porta alcohol i no és l’objectiu que els menors acabin consumint el Masclet», expliquen des de l’enti-
Sant Pere 2024
La Cercavila del Masclet oferirà l’elixir el dilluns 24 de juny, en acabar d’esclatar la primera Tronada de la Festa Major
tat. La Cercavila del Masclet ha esdevingut un dels actes més concorreguts del calendari reusenc, fins al punt que l’organització ha apostat per canviar-ne el recorregut per a l’edició del present Sant Pere, per fer-la circular per carrers «una miqueta més amples, per evitar que l’aglomeració de gent sigui aclaparadora».
Dilluns 24 de juny, esclatada la Tronada, la cercavila encetarà a la plaça del Mercadal i resseguirà el carrer de les Galanes, el raval de Santa Anna i el carrer Monterols; un trajecte que el col·lectiu espera que generi un ambient que pugui ser «més per al gaudi de tothom, tant per als entremesos —entitats de la Festa Major hi
Fotografia d’arxiu d’un instant de la Cercavila del Masclet, durant el llançament de botes.
«L’objectiu és que quan diguis ‘Festa Major’, diguis ‘anem a fer un Masclet’»
participen amb els seus elements— com per a la gent». De fet, l’organització desitja que les colles siguin partícips
de la celebració amb «un punt festiu diferent dels esdeveniments més protocol·laris, que puguin ser més esbojarrats». El Masclet es podrà provar durant la cercavila, a Barraques, a les barres d’activitats i vermuts de la Festa Major i als establiments col·laboradors que llueixin el distintiu Aquí es ven Masclet. El somni se-
El conflicte laboral
Política Els conflictes de caràcter laboral i social centraran les mocions que presentaran la CUP i el PP al ple d’avui. El regidor popular Sebastià Domènech va detallar ahir que es demanarà a l’Ajuntament que doni suport a la plantilla de Reus Net, l’adjudicatària del contracte de la brossa, «en les seves reivindicacions». En concret, el partit
instarà el govern i Reus Net «a implementar les mesures necessàries per obrir espais de negociació amb el comitè d’empresa que permetin el desbloqueig del conflicte» davant l’amenaça de vaga. A més, Domènech afegí que «en cap cas la situació salarial dels treballadors pot quedar congelada». Per la seva part, la CUP reclamarà la fi de les
Solcam obté una certificació internacional que reconeix la qualitat del seu sistema de gestió
Empresa L’empresa Solcam, especialitzada en energies renovables, ha aconseguit la certificació ISO 9001:2015, la qual reconeix la qualitat i l’eficàcia del seu sistema de gestió. Pili Berenguer, responsable del Sistema de Gestió de la Qualitat de SOLCAM, expressa que «després de 21 anys dedicats a les energies renovables,
superant les diverses crisis que han tocat a aquest sector, obtenir la certificació ISO 9001:2015 ha estat un procés llarg i complex, però necessari per a enfortir la nostra estructura operativa i garantir que disposem d’una visió i acció basada en la qualitat». «Aquesta certificació també ens impulsa a continuar millorant i reforça la nostra po-
ria que els locals disposessin de l’elixir durant tot l’any i que, durant el calendari festiu, s’oferís a un preu reduït, «simbòlic», «perquè en lloc de fer-te una cervesa o un vermut, diguis ‘em faré un Masclet’». «El nostre objectiu és que quan diguis ‘Festa Major’, també diguis ‘anem a fer un Masclet’», tanca el col·lectiu.
pràctiques que qualifica de «mala praxi envers les persones migrades a Reus». El regidor Arnau Martí subratllà la necessitat del compliment de la llei del padró universal que no discrimini cap persona. «Reus no pot presumir de ser una ciutat acollidora mentre no ofereix un mínim suport a les persones migrants», declarà. A més, la CUP demana que s’insti Creu Roja a aplicar el programa de protecció internacional per als refugiats senegalesos al municipi, especialment aquells allotjats a l’Hotel Quality. Redacció
sició com a líders al sector de les energies renovables», afegeix. A més, l’empresa destaca que l’obtenció «és un reflex del compromís amb l’excellència i la millora contínua». L’ISO 9001:2015 és una norma internacional que especifica els requisits per a un sistema de gestió de la qualitat, publicada per l’Organització Internacional de Normalització (ISO), essent la norma de gestió de qualitat que cerca millorar la satisfacció del client, la implicació de l’alta direcció, des d’un enfocament basat en la millora contínua. Redacció
Societat Els tres actors del debat es van instar a buscar solucions conjuntes a reptes com, per exemple, l’escassetat d’aigua
Com és que fins ara no s’havia fet aquest debat? Aquesta era la gran pregunta sense resposta que, des d’un inici, va plantejar el president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, Esteve Giralt, qui assistia com a observador i comentarista en directe de l’acte. Un debat, organitzat per Unió de Pagesos i celebrat ahir al Palau Bofarull de Reus, que buscava conèixer quins reptes i, sobretot, oportunitats, hi ha al Camp de Tarragona a través de tres dels principals sectors econòmics de la demarcació: la pagesia, la indústria química i el turisme. I des de l’inici del debat, estava clara quina anava a ser la dinàmica, uns pagesos reivindicatius davant de dos sectors que, amb to serè i magnànim, buscaven la conciliació i que s’acabés com més aviat millor. «El sector agrari necessita l’aigua tant com tots els altres sectors, però la gestió
no ha estat bona. Ens hem equivocat, tots», va afirmar contundentment Josep Z. Ferré, membre de la Comissió Permanent Comarcal d’Unió de Pagesos al Baix Camp i representant dels agricultors en el debat, amb la presència irònica de la pluja a l’exterior de l’edifici. L’aigua va ser un dels eixos del debat, entre altres, i Giralt va puntualitzar que «els tres sectors han patit molt i han tingut els seus reptes, però la diferència és que hem vist a dos que han aconseguit tirar endavant i un altre que constantment es quedava enrere». D’aquests sectors que van aconseguir tirar endavant, malgrat pandèmies, guerres internacionals i sequera, la representant del turisme, la presidenta de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la demarcació de Tarragona (FEHT), Berta Cabré, va tractar de construir ponts amb la pagesia: «Una cosa que sempre
ESTABLIMEnT RECOMANAT
Dificultats
«Els tres sectors han patit molt, però dos han tirat endavant i un no»
he admirat dels pagesos és que són persones entregades a la seva feina, que se l’estimen, per tant, tenim molt d’aprendre d’ells». Per la seva banda, la directora gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Maria Mas, també va allargar la mà als pagesos: «Si el nostre sector pot fer alguna cosa per ajudar, estarem totalment disposats». A la vegada, Mas també va defensar que
Estarà obert tots els dies de 8 a 20.30 h, inclòs diumenge, revetlla de Sant Joan
Una revetlla d’estiu no és revetlla si no hi ha coets. A Reus, podem comprar-los, al Camí de Tarragona 30, al costat de l’estanc. En aquest comerç, hi trobareu una gran varietat de pirotècnia per a totes les edats, des de bengales de llums fins a grans fonts de colors. A més a més, en aquest establiment especialitzat ofereixen lots amb tota mena de productes, per a gaudir d’un espectacle de so, foc, llum i color en la nit més màgica de l’any.
Tenen un gran varietat de pirotècnia per a totes les edats i lots amb diversos tipus de productes
L’establiment estarà obert fins al 30 de juny, amb el mateix horari que l’estanc; de dilluns a dissabte, de les 8 del matí a dos quarts de 9 del vespre, ininterrompudament. Si bé l’estanc els diumenges obre de 8 del matí a 2 del mig-
dia, en caure la revetlla de Sant Joan en diumenge, la botiga de coets estarà oberta de 8 a 20.30, igual com la resta de jornades perquè tothom qui no hagi adquirit els seus coets, pugui comprar-los en aquest establiment i celebrar una de les nits més especials de l’estiu amb l’olor de la pólvora i la llum i els colors de la pirotècnia com a grans protagonistes. Cal destacar que aquest comerç es troba just al costat de l’estanc núm. 16, on es pot comprar tabac, premsa, revistes, Loteria Nacional, així com fer recàrregues de mòbil i de les targetes de bus entre altres serveis que fan d’aquest establiment un imprescindible per als veïns de la zona. A. Ferran
la gestió de l’aigua en general no ha estat la millor, un punt en el qual van coincidir la resta d’interlocutors. «És sorprenent que encara estiguem enmig de tot el tema de la regeneradora d’aigua de la depuradora de Reus», va exclamar per la seva banda el periodista. No obstant això, també es van començar a teixir algunes possibles aliançes, per exemple, entre el turisme i l’agricultura. «Si teniu vint milions de pernoctacions, significa que tindreu vint milions d’esmorzars, dinars i sopars. Allí és on la pagesia ha d’estar, oferint un producte de qualitat i proximitat que és un valor pel sector turístic i un ingrés
pel pagès», va assenyalar Ferré, una idea que Berta Cabré va abraçar. No obstant això, el pagès va llençar una advertència: «Si realment volem conservar el que ens queda, tenim molt poc temps». El debat va finalitzar, i per aquell moment la pluja que queia sobre la ciutat de Reus ja havia amainat, però no la problemàtica que la pagesia arrossega. Minúsculs brots verds han començat a florir, però que si no es cultiven al llarg del temps, quedaran en idees oblidades amb cap mena d’impacte en el Camp de Tarragona. Veurem si, en un futur no molt llunyà, actes com aquest es repeteixen i converteixen en fets.
Educació La primera vol estudiar matemàtiques o física, i el segon traducció i interpretació i llengües aplicades
ACN/Miquel Llaberia
Laura Ribes, estudiant de l’Institut Torredembarra, i Rubén Montes, l’Escola Pare Manyanet de Reus han obtingut les millors resultats les proves d’accés a la universitat (PAU) d’enguany de la demarcació de Tarragona, ambdós assolint un 9,8 en la fase general.
Amb una sorpresa continguda, Ribes va saber la seva nota final aquest dimarts mentre estava al carrer, acompanyada d’una amiga. A través d’un altre company, qui li va preguntar pel resultat, va ser conscient que les notes ja eren públiques i es podien consultar. «Va ser la meva amiga qui m’anava dictant les notes que havia tret, perquè jo no volia mirar-les», ha recordat entre riures.
Tot i esperar un bon resultat, reconeix que no s’esperava que estigués entre els millors del país. Ara bé, la nota ha estat «una més» després de dos anys d’estudi i constància. Ribes ha rebut la notícia amb satisfacció, també des de casa i el centre on ha cursat els dos anys de batxillerat.
Malgrat els nervis del primer dia d’exàmens, ha apuntat que va sortir amb bones sensacions després de les proves. Filosofia i matemàtiques han estat les assignatures on ha tret una puntuació més alta; la feina constant i el repàs de les últimes setmanes han fet possible que finalment, tingui un 13,118 de nota mitjana amb les ponderacions corresponents.
El seu futur a mitjà termini se l’imagina estudiant una carrera relacionada amb les matemàtiques o la física, si bé encara no té decidit a quina universitat es matricularà. ragona.
«Va ser tota una sorpresa» Per la seva banda, Rubén Montes explica que es va as-
L’estudiant de l’INS Torredembarra Laura Ribes ensenya una captura amb les seves notes de selectivitat. ACN
Per a Ribes, la nota és «una més» després de dos anys d’estudi i constància
Montes destaca que, en assignatures com història, l’examen no van ser fàcil
sabentar de la nota quan anava al cotxe de camí al Port de Barcelona, on van agafar un ferri per anar de vacances a Menorca. «Va ser tota una sorpresa. Jo esperava una nota alta perquè m’havia preparat, però no tan alta», assegura Montes. A més, destaca assignatures com història, en
què l’examen no va ser fàcil: «Història vaig treure un 9,5 i no m’ho esperava. No perquè l’assignatura m’anés malament, però l’examen no havia estat fàcil». A la vegada, també valora la dificultat d’acon-
seguir una nota tan alta, ja que «has de treure molts 10, i un sol error ja et fa perdre punts. Jo he tret un 10 a castellà, anglès, llatí i literatura catalana i no és fàcil». La nota aconseguida per-
metrà al ja exalumne del Pare
Manyanet estudiar el que s’havia proposat, un doble grau de traducció i interpretació i llengües aplicades a la Universitat Pompeu Fabra.
Resultats a Catalunya
El millor resultat de la selectivitat a tot Catalunya l’han aconseguit un alumne de Castellnou de Bages, que estudia a l’Institut d’Auro de Santpedor i un altre de Sant Cugat del Vallès, que ha cursat batxillerat a l’Institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès, amb un 9,9 en la fase general.
D’altra banda, dues estudiants de Salt i Girona que estudien a La Salle Girona, i una alumna de l’Institut Samuel Gili i Gaya, Lleida, han tret un 9,8 de nota mitjana en la fase general.
L’apunt
El 97% dels estudiants que van fer les PAU aproven
El 97% dels estudiants han superat la fase obligatòria de les PAU d’aquest any, un percentatge que es manté per quart any consecutiu. En les proves celebrades a principis de mes, es van presentar 41.736. D’aquest total, 33.960 es van examinar de les cinc matèries de la fase general. D’aquests, 32.946 l’han superat, que equivalen al 97,01%. D’altra banda, la qualificació màxima d’aquesta fase ha estat un 10, i la nota mitjana un 6,7.
Municipal L’equipament comptarà amb una sala d’actes i un magatzem extern, entre altres
L’Ajuntament de Forès, població de 47 habitants, ha tret a licitació les obres per a construir un nou equipament de serveis a la zona poliesportiva, que se situarà al Pla de la Bassa. Segons s’indica a la memòria de la Plataforma de Serveis de Contractació Pública, el pressupost de base de la licitació és d’1.161.444,33 euros (amb IVA), i les empreses tenen fins al 25 de juny per fer arribar les seves propostes. El nou edifici estarà format per «tres parts ben diferenciades, tant per la seva tipologia, com per al seu ús i funcionament». Així, el cos principal integrarà la sala d’actes, el bar, els vestidors i els banys, en un edifici de planta baixa, amb coberta inclinada a dos vessants.
En la memòria s’especifica que el carener de la coberta no es situarà a la meitat de l’edifici, sinó a un quart de la
seva longitud, de forma que la meitat est de l’edifici tindrà una «alçada notablement superior a la de la meitat oest».
A la meitat est s’hi ubicarà la sala d’actes, i, a la meitat oest, els vestidors, banys, bar i zones de serveis tècnics.
El pressupost de base de la licitació és de més d’un milió d’euros
Amb aquest equipament es finalitza l’àrea esportiva de Forès, que es va iniciar en una intervenció anterior en què es va urbanitzar la zona i es van construir la pista poliesportiva i una altra de pàdel. Així, l’edifici se situarà al sud-est de la finca, adossat al magatzem existent a la finca veïna, i agafant l’alineació d’aquest, que coincidirà amb la de les pistes de polivalent i de pàdel. A banda de les instal·lacions mencionades, també es construirà un magatzem annex, situat al costat sud-oest de l’edifici de serveis, i adossat a aquest i al magatzem existent
a la finca veïna. El magatzem comptarà amb una porta d’accés exterior, i una altra porta que el connectarà amb la sala d’actes de l’edifici de serveis.
El termini total d’execució de les obres serà de 6 mesos, comptats a partir de l’inici d’aquestes.
Els sistemes energètics
En la mateixa Plataforma de Serveis de Contractació Pública també es pot trobar el document amb el projecte de sistemes energètics per al nou edifici. En el mateix s’explica que, per tal de redactar-lo, l’Ajuntament de Forès va sollicitar al SAM (Servei d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona) ajut tècnic.
L’objectiu del projecte és «definir les instal·lacions per dotar-les de sistemes d’aprofitament energètic a partir d’energies renovables, així com dotar-lo de sistemes de consum energètic d’alta eficiència».
Així, un dels elements que destaca de la nova obra és una instal·lació fotovoltaica està constituïda per 47 mòduls fotovoltaics col·locats sobre una de les cares de la teulada.
50.000
Medi natural Salou i Cambrils se’n beneficiaran
ACN
Els treballs de regeneració de les platges a la demarcació de Tarragona continuaran en marxa fins a finals d’aquest mes de juny amb l’objectiu de moure fins a 50.000 metres cúbics de sorra. Aquests es distribuiran des de diversos ports cap a les platges dels municipis on hi ha manca d’arena.
Concretament, s’estan fent
moviments a Cunit, Calafell i a la platja del Francàs del Vendrell, procedent del port de Coma-ruga. A Creixell, estan rebent arena de Roda de Berà, mentre que les platges tarragonines del Miracle i La Llarga ho fan del port de Torredembarra.
El moviment de sorra a Cambrils, Salou i La Ràpita es fa entre les seves pròpies platges. En el cas de l’Hospitalet de l’Infant i de l’Ametlla
Festivitat Com a novetat, es farà la Primera Trobada de Peres de la localitat
Perafort dona demà el tret de sortida a la Festa Major de Sant Pere. Fins al dia 30, s’han programat propostes tradicionals, populars i de lleure per a implicar a petits i grans. Enguany, s’han introduït dues novetats.
Una d’elles és la Primera trobada de Peres de Perafort, que se celebrarà el dia del patró al migdia, a les Antigues Escoles. L’altra novetat arriba en el vessant esportiu amb el Concurs de Triples, tant per a adults com per a infants, que es durà a terme el pròxim dimarts, a la Pista Poliesportiva.
Els actes, però, començaran demà amb el segon Moto Esmorzar de Blue Iron Tarraco, que es farà al matí. A la tarda, es viuran les finals del torneig de pàdel Sant Pere. Diumenge, serà el torn del Campionat de Botifarra, al matí, i a la tarda, se celebrarà la Nit de Sant Joan amb l’arribada de la Flama del Canigó. Els actes es reprendran el dimarts 25, amb dues propostes esportives: el Concurs de triples i el partit de futbol de solters contra casats. Serà
el pròxim dimecres quan la cultura popular agafi el protagonisme amb el despertar del bestiari.
De cara al dijous 27, s’han organitzat tres activitats ben diferenciades entre elles. La piscina es convertirà en un parc aquàtic i l’entrada de la jornada serà solidària.
Al vespre, les Antigues Escoles acolliran el pregó, que enguany anirà a càrrec d’Ignasi Cañagueral, president de l’AEQT i director de Dow Tarragona. La jornada es clourà amb el sopar de gala, amb l’acompanyament musical de Laia Masdeu i Jorge Varela. En la vigília del patró, s’inaugurarà l’exposició de talent local, ubicada a les Antigues Escoles. La canalla podrà xalar amb una tarda d’inflables i s’arrodonirà el dia amb una nit de djs amb de Wasa Corporation, DJ Capde i DJ Rayo. Propostes tradicionals i d’altres d’oci conformen l’agenda del dia de Sant Pere. Els nens i nenes tindran tot un matí de jocs infantils al carrer Joan Palau. A les 11, s’oficiarà la missa en honor al patró. En acabar, es durà a terme el concurs de truites i tot seguit,
de Mar, la sorra prové del municipi calero. Dels 3 milions d’euros rebuts a Catalunya, uns 1,1 milions d’euros s’ha destinat a la demarcació de Tarragona. Les obres de reparació i regeneració de les platges es preveuen que estiguin enllestides a finals d’aquest mes de juny, després d’un mes i mig de treballs.
Per la seva banda, en la visita que va fer a la platja del Vendrell aquest dijous, el
delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, va asseverar que cada any hi haurà més temporals i que davant de «l’evidència cien-
El despertar del bestiari és un dels actes destacats. Cedida
S’han programat propostes musicals, esportives i de cultura popular
la primera trobada de Peres. A la nit, el foc serà el protagonista de la Cercavila de Festa Major i, a continuació, es podrà d’una segona nit musical. Els alumnes de l’Escola de salsa i bachata de Perafort seran els encarregats d’obrir el ball, a dos quarts de 12 i, al
punt de la mitjanit començarà l’actuació de l’orquestra La Chatta.
Diumenge 30, es posarà el punt final a la festivitat. Al matí es disputarà la Volta ciclista 57è Gran Premi Sant Pere Memorial Ramon Falcó. Al migdia, s’oficiarà la Missa de Festa Major cantada, amb el cor The Issel’s Singers. En acabar, a Ca Vidal hi haurà el vermut de Festa Major. A la nit, el sopar de pa amb tomàquet i els focs acomiadaran
tífica que el canvi climàtic és un fet» s’ha d’actuar. «Hem de pensar en solucions a mitjà i llarg termini per fer les platges sostenibles, tenim dife-
rents models perquè la costa no és igual al llarg dels centenars de quilòmetres, hem de veure vila a vila quin és el seu futur», va sostenir.
Entrevista El regidor de Cultura assegura que la Festa Major dona identitat als reusencs i que ofereix a tothom qui la viu una proposta d’un «grandíssim valor patrimonial i d’una elegància difícil de trobar»
Anna FerranCom es presenta la Festa Major?
Amb moltes ganes. El cap de setmana passat vam tenir els primers concerts a la Llibertat i alguns actes previs i tots van estar molt plens. Tenim una ciutat que cada cap de setmana –entre setmana també–bull. Hi ha una gentada i tots els projectes que són de carrer estan pleníssims. Ara, la Festa Major té un plus. Crida molt al cor, al reusenquisme i als retrobaments.
El passat dissabte ja vam poder veure un primer esclat de festa amb les celebracions dels aniversaris de la Cucafera i del Bou. Va ser un cap de setmana molt potent. Eren actes que tocaven a edats i públics molt diferents i tothom s’ha pogut mobilitzar. La Cucafera celebra 10 anys, que no és poca cosa. El Bou, per la seva part, té un lloc central a la festa, però fora del Seguici. I això és molt interessant. A la celebració d’aquests aniversaris, cal sumar-hi que vam donar el tret de sortida a l’exposició dels Guardadors de la Tronada i a l’exposició de fotografies de la Laia Solanella, la cartellista d’enguany. El cartell està tenint una gran acollida. Ha estat molt lloat per tothom. Cada any, hi ha un esport local que és comentar el cartell de Festa Major i crec que feia molt de temps que no trobàvem tanta unanimitat. Realment, és molt bonic. Mencionava els concerts a la Llibertat, s’ha fet una gran aposta musical. Tenim un cartell musical molt
potent i pensat per a diferents públics, per a facilitar que tothom trobi el seu moment. La música, per Festa Major, té dues branques molt clares. Una és la d’arrel més tradicional. I l’altra branca és la del lleure. Les entitats i col·lectius farceixen molt la festa, amb vermuts i concerts. En el cas de Barraques, els acompanyem des de l’administració perquè sigui una proposta forta i potent. Enguany, hem afegit al programa una proposta de música electrònica, el Petra Dance Festival, a la nit del 28, perquè creiem que és un espai de la festa que no pot quedar orfe. I a tot això, cal sumar-hi els concerts vermut dels migdies, els espectacles familiars i les revetlles, que també n’hi ha per tothom.
A banda del Petra Fest, quines altres novetats es poden trobar al programa?
Tenim dues noves incorporacions de bestiari festiu d’arrel popular, però que no tenen res a veure amb el Seguici, com són el Superadrac i el Pere i la Lloba. Per tant, s’han construït uns espais festius on ells tinguin també protagonisme.
Hem incorporat novetats pel que fa a l’accessibilitat i també tenim, per primer cop marxandatge de la festa editat per les entitats.
Es van fent passes vers una festa accessible.
Busquem que la festa sigui per a tothom i, per tant, cal trobar espais on tothom se senti cridat, sense que les capacitats diverses no siguin un topall que obliguin que determinades persones es quedin a casa. El tram tranquil és un assaig. Anem evolucionant-lo, perquè sempre és millorable,
Recasens destaca que la Taula de la Festa és un espai de diàleg. A. Disch
Descentralització
«Busquem fórmules que ens permetin portar la Festa Major més enllà del Tomb de Ravals, però de forma natural»
però l’important és tenir un espai on el Seguici continuï sent Seguici, sense perdre l’essència, i a la vegada permetent que tothom pugui ser-hi. D’altra banda, tenim a la Casa Rull el programa de festes en braille. I pel que fa a la mobilitat reduïda, disposen d’espais de plataformes elevades en actes centrals.
Estan treballant en més mesures de cara a Misericòrdia o el Sant Pere 2025? Hi treballem sempre, però no només en el cas de la Festa
Major. Tots els projectes culturals han de tenir la mirada accessible, la mirada feminista, la mirada sostenible, la mirada pedagògica. Editar el programa en braille no s’havia fet abans perquè segurament mai s’havia posat sobre la taula i aquest és justament el missatge més important. L’accessibilitat ha d’estar a l’agenda i cal visibilitzar-la. El tram tranquil, més enllà de la tasca que fa en si, permet veure que les capacitats diverses són una realitat.
Enumerava com una de les novetats, el marxandatge editat per les entitats. Com va sorgir aquesta idea?
Enguany hem encetat la Taula de la Festa, que és un espai de treball i de diàleg amb les entitats per poder anar treballant el model de festa. Un dels temes que va sortir va ser precisament aquesta. Veurem com funciona. El cas és que és una proposta interessant, no només per l’entrada d’ingressos, sinó per veure com les entitats vesteixen la festa a través del marxandatge. Quins altres resultats ha donat la Taula de la Festa?
El protocol en cas de pluja. En teníem un de no escrit, però l’hem volgut treballar més amb les entitats. Hem treballat escenaris on tenim una previsió que la pluja s’aturi i això ens permeti esperar-nos una estona. També hem establert mecanismes per a reunir-nos ràpidament i avaluar nivell de pluja, perills pels balladors i portadors, etc. Amb tot, ens ha de quedar clar que si plou, plou. Els actes són quan són i no es reprogramen.
En els últims Sant Pere, han anat programant actes per a descentralitzar la festa. Quina acollida han tingut aquestes accions?
Anem buscant quines fórmules ens permeten portar la Festa Major més enllà del Tomb de Ravals, però fent-ho d’una manera natural. Volem evitar que la Festa Major acabi fent una mena de turisme de barris, ja que aleshores seria artificial i fals. Enguany, la baixada del Superadrac s’ha fet a la Boca de la Mina. Tenim l’exposició fotogràfica de la Laia Solanellas en dos
centres cívics. Mas d’Iglesias acollirà activitats per la canalla i la Nit de Marxa i ara acabem d’inaugurar la versió temporal de l’exposició Ara toca festa! al CIMIR, mentre duren les obres del Museu de la Plaça Llibertat. I ja fa uns anys que fem les matinades des dels barris. El primer cop es van fer va ser una mica estrany, però cada vegada hi participen més entitats. Moltes d’aquestes experiències necessiten que es vagin consolidant. Però som tossuts i hi continuen sent. Ara bé, el que hem de tenir molt clar és que la festa no entén de centre i barris i que ciutadans de Reus ho som tots en igualtat. Si hagués d’explicar què és Sant Pere a algú que no coneix la festa, què els diria? Pels reusencs, Sant Pere és molt especial perquè ens porta cap a on som i cap a allò que volem ser i ho fa a través del que hem estat des de fa molts anys. Ens dona un punt identitari, però reivindicant-ho des de la festa. Sant Pere és un moment suspès en el temps on més enllà de la festa ens sentim molt de Reus. I els de Reus som molt xovinistes. I, pels de fora, Sant Pere és una festa molt viscuda, amb un ambient festiu molt bèstia. Pots fer moltes coses al llarg de tots els dies. A més, té un grandíssim valor patrimonial i una elegància difícil de trobar. Sant Pere té una sonoritat i un paisatge inesborrables que permet que gent de fora visqui la festa a màxims. Tothom té els seus moments de la festa. Quins són els de Daniel Recasens? Com a regidor, tot Sant Pere és una sensació d’orgull. Són dies molt intensos i, alhora, molt esgotadors. Poder ser a plaça, encenent les tronades és espectacular. És un honor, un goig. I s’ha de dir que la Tronada és el moment en majúscules. Quan l’esclat final peta davant de l’Ajuntament, és molt bèstia. Com a pare, tinc un altre moment que també m’emociona. Les meves filles han estat portadores dels nanos, així que quan veig els nanos i sento les gralles sempre em toca la fibra.
Sandra Guaita
Esteruelas
Alcaldessa de Reus
La Festa Major de Sant Pere és un gran moment compartit que els reusencs i les reusenques vivim de portes enfora, fent dels carrers i les places espais oberts a l’expressió d’una identitat compartida. Un gran moment de festa, de retrobament i de descoberta que cada any és igual i al mateix temps diferent, i que emmarca molts dels nostres records personals i familiars.
Novetat Per primer cop s’ha editat el programa en braille i es tornaran a instal·lar les plataformes elevades al Mercadal
A. FerranFelicitem-nos per la festa que tenim, plena de lluïment i de vitalitat, que ens convida a viure-la des de dins i sentir-nos protagonistes
Des d’aquestes pàgines vull convidar-vos a viure aquesta nova festa major que tenim ja a tocar i que arriba plena de propostes , perquè la festa, la festa de totes i de tots, sense excepcions, torni a ser protagonista dels carrers i de tots els escenaris i racons de la ciutat. Vull també agrair la llarga llista de complicitats que la fan possible, des de l’organització a totes i cadascuna de les persones que a títol individual i des del treball entusiasta i generós de les entitats l’omplen de singularitats i de matisos. La Festa Major és també el gran moment d’adonar-nos de com és d’àmplia aquesta xarxa de complicitats i de com ha estat capaç de connectar diverses generacions de reusenques i reusencs, de ser espai de trobada oberta a tothom que s’hi vol afegir. Felicitem-nos, doncs, per la festa que tenim, plena de lluïment i de vitalitat, i que un any més ens convida a viure-la des de dins i a sentir-nos-en protagonistes. Bona Festa Major!
Fer de Sant Pere una festa per a tothom. Aquesta és un dels objectius que s’ha proposat l’Ajuntament en els darrers temps. L’any passat es van fer passes importants cap a una festivitat més inclusiva; unes passes que enguany s’eixamplen. Així doncs, algunes de les mesures aplicades l’any passat, com el tram tranquil o l’entarimat per a persones amb mobilitat reduïda, es mantenen i se n’afegeixen de noves com la retransmissió del Pregó o del ball de lluïment del Seguici, el matí de Sant Pere, en llengua de signes. Pel que fa als trams tranquils, s’habilitaran els dies 27 i 29, pel Seguici Petit i la Professó, respectivament. Els trams permetran que les persones amb alta sensibilitat gaudeixin de la festa amb tranquil·litat, per tant, seran espais sense foc i amb la música molt reduïda. En el cas del Seguici Petit, el tram tranquil s’ubicarà al carrer
de l’Hospital, mentre que, en el cas de la Professó de Sant Pere, es trobarà al carrer de Sant Pere Apòstol. Així mateix, cal destacar que en l’Assaig del Seguici, que es durà a terme aquest vespre a la Palma, també s’habilitarà un espai tranquil de visibilització, sense aglomeracions, perquè les persones amb altres sensibilitats puguin viure l’acte en un entorn més relaxat.
Es retransmetran en llengua de signes el pregó i el ball de lluïment
En aquesta aposta per la inclusió, també s’han dedicat esforços a fer més accessible la festa a totes aquelles persones amb mobilitat reduïda. En aquest sentit, els
dies centrals de la festa –27 i 28 a la tarda i 29 tot el dia–es col·locarà una plataforma elevada al Mercadal, perquè les persones amb mobilitat reduïda puguin ubicar-s’hi, disposant d’un espai segur, sense aglomeracions i amb visibilitat. Així mateix, els lavabos mòbils que s’ubicaran al Jardí de la Casa Rull, a La Palma, a l’Ajuntament, a la plaça de la Llibertat, a la plaça Anton Borrell, a la plaça dels Argenters i al Parc de la Festa (Barraques i Petra Dance) també estaran adaptats. A tot això, cal sumar-hi que en les retransmissions del Pregó i del Ball de lluïment del Seguici per Canal Reus, i com a novetat, es comptarà amb un intèrpret en llengua de signes catalana. Pensant en les persones invidents, s’ha preparat el programa de festes en braille. Es pot trobar al Punt d’Informació de la Festa a Casa Rull, al Gaudí Centre, a la plaça Mercadal i a la seu de l’ONCE a la plaça de la Llibertat. Així mateix, el programa s’ha reforçat amb pictogrames que indiquen el nivell d’accessibilitat de cada acte.
tota la vida»
Entrevista La matemàtica reusenca és l’encarregada de fer el Pregó de la Festa Major de Sant Pere 2024, que es farà el pròxim dilluns, dia 24 de juny, a les vuit del vespre, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus
Cristina Serret AlonsoCom t’arriba l’encàrrec de fer el pregó de Sant Pere i com el reps?
«Un dia, el vicerector de personal de la universitat on treballo em demana si li pot donar el meu telèfon a l’alcaldessa de reus. Li dic que sí i, al cap de poc, em truca la Sandra Guaita i m’explica que contacta amb mi perquè estan molt interessats a promoure la figura de la dona científica. I quan em demana de fer el pregó, em quedo completament descol·locada. Mai hauria pensat a fer un pregó i, de fet, no n’he fet mai cap abans… Després de mirar agendes, vaig veure que m’ho podia organitzar, i vaig acceptar. Em va fer moltíssima il·lusió. La primera reacció va ser pensar que és un gran honor. La segona, mirar qui havia fet el pregó abans, i comprovar que el nivell era altíssim».
Com has afrontat aquest encàrrec, tan allunyat del que fas habitualment?
«L’he començat a escriure en paper, tinc les idees, però no el tinc acabat i, coneixent-me, li donaré moltíssimes voltes. Espero tenir-lo fet dissabte 22. He mirat alguns dels pregons anteriors, però no massa». Quina pregonera ens trobarem? Una dona, una reusenca, una científica… Una mica de totes?
«El punt de partida és el d’una
dona reusenca. Després, també hi haurà la dona científica. I m’agradaria parlar de la creativitat i de Gaudí. Una altra cosa que m’agradaria incloure és un fet personal, i és que jo vaig néixer a Reus, però molt aviat me’n vaig anar a viure a Lleida. Així i tot, sempre m’han dit: Si ets de Reus, ho ets per tota la vida. Per tant, el meu discurs serà el d’una persona que viatja molt, però que és de Reus, encara que ja no hi tingui casa. Finalment, també vull parlar de Reus com a ciutat d’acollida. I de la festa, clar, perquè és un pregó de Festa Major».
Quins lligams et queden amb la ciutat?
«Jo vaig néixer a Reus perquè el meu pare hi estava destinat, per la feina. Hi vaig viure fins als dos anys, i després ens en vam anar a Lleida. Ara ja no hi tenim ningú, però sí que tinc família a Cornudella. També havia passat molts estius a Salou».
Per tant, no va ser a Reus on es va despertar la teva vocació científica.
«Si els que hem nascut a Reus, sempre serem de Reus, puc dir que va ser allà on es va despertar, perquè de molt petita ja m’ho passava molt bé fent matemàtiques. També m’agradava molt llegir i escriure, la literatura, i quan vaig haver de decidir què faria, vaig optar per les matemàtiques. Però penso que, d’alguna manera, igual que
«S’han fet passos de gegant en la visibilització de les dones científiques» En femení
passava amb Gaudí i la seva creativitat, la ciència no són només 2 + 2. La creativitat també és molt important». En quin moment estem,
pel que fa a la presència i visibilització de la dona en l’àmbit científic?
«Les coses estan canviant, però també és veritat que la pandèmia ens ha fet fer passes enrere. Hi ha estudis que apunten que, durant la crisi sanitària, els homes van millorar la producció científica, mentre que les dones la van empitjorar, perquè nosaltres som cuidadores de pares i fills, i ens vam sobrecarregar.
Però també és cert que en els últims anys s’han fet passos de gegant, tot i que encara se n’han de fer més. A Catalunya, per exemple, les dones científiques són molt més visibles que en llocs com França, o en els països nòrdics, on per tradició els sous són més alts i les dones no han treballat tan fora de casa perquè les famílies no ho necessitaven. Als països mediterranis hi ha més tradició que la dona tre-
L’apunt
Una vocació científica de llarg recorregut
Eva Miranda Galcerán és professora Catedràtica en Geometria i Topologia al departament de Matemàtiques de la UPC, membre de l’IMTech i CRM. La seva àrea d’investigació se centra en la Geometria Diferencial i les seves interaccions amb la Física Matemàtica i Sistemes Dinàmics.
balli, i això fa que no es vegi tant l’impacte. Però encara hi ha molta feina per fer, així que estaré molt orgullosa de fer aquest discurs».
Aquests dies molts joves estan escollint estudis universitaris. Què els diries als nois i noies que es plantegen estudiar Matemàtiques?
«Endavant, no ho dubteu. Si us agraden les matemàtiques, llançeu-vos-hi. Ara és un bon moment per captar més matemàtiques i matemàtics. Necessitem moltes vocacions científiques: durant la pandèmia s’ha vist, més que mai, que la ciència és fonamental. I si algun d’aquests joves vol parlar-ne amb mi, que em vingui a buscar el dia del Pregó».
La periodista i fotògrafa reusenca Laia Solanellas –a les xarxes @amiplim–, ha estat la persona escollida enguany per fer el disseny del cartell de Sant Pere de Reus. Solanellas ha confeccionat un disseny que té com a principal protagonista un dels 33 mascles de la Tronada. «Quan vaig rebre l’encàrrec, el primer que vaig pensar va ser en fer una fotografia que representés els diversos elements del Seguici, però a la ciutat n’hi ha molts, així que vaig optar per retratar un element de la Tronada, perquè aquesta ens represen-
ta a tots, i així no hi ha discussió», explica la Laia. Així va ser com, ja a la primera reunió de treball amb els responsables de l’Ajuntament, la fotògrafa els va demanar si li podrien deixar un mascle de la Tronada per fer-ne una fotografia. «La meva idea era representar l’esclat de la festa, que acaba de començar, a través d’aquest element que acaba d’esclatar i treu fum».
Al detall A aquesta imatge tan icònica de la festa reusenca, la Laia hi va anar incorporant altres elements genuïnament ganxets i al·lusius a Sant Pere, com
«una de les tres claus de la Prioral, així com una imatge de la Rosa de Reus en la seva versió més antiga, tal com es veu al terra de la plaça del Castell». Els elements han estat dissenyats per la seva germana, dissenyadora gràfica i publicitària, Paula Solanellas Pel que fa a la tipografia del cartell, aquesta té una forma intencionadament quadrada, perquè vol recordar el recorregut que fa la Tronada a la plaça del Mercadal. El cartell es va presentar a finals del mes de maig i, des de llavors, la seva autora ha rebut un no parar de felicitacions. «Quan vaig rebre l’en-
L’autora ha escollit la Tronada perquè que representa a tothom
càrrec vaig sentir una mica de pànic perquè, com és sabut, a Reus hi ha una tradició que
consisteix a criticar el cartell de Festa Major. Però un cop vaig tenir la idea clara, em vaig anar tranquil·litzant i ara no puc estar més contenta de la rebuda que està tenint», admet. A hores d’ara assegura estar-ho gaudint moltíssim: «Haver rebut aquest encàrrec ha estat un somni de reusen-
ca fet realitat», conclou. Laia Solanellas ha guanyat el premi Mañé i Flaquer en Fotoperiodisme (2023), així com el premi de Fotoperiodisme de la Fundació Reddis (2021). També ha estat guardonada tres cops amb el premi català de fotografia de la Nit dels Castells, entre altres.
Anna Ferran
El passat dissabte, la plaça de Prim vivia un esclat de festa i colors. Algú podria pensar-se que es tractava d’una festa d’aniversari, tenint en compte la gran quantitat de canalla que hi havia, i no aniria pas errat. La Cucafera celebrava el seu desè aniversari i ho feia acompanyada de vuit colles més vinculades als seguicis petits de Reus, Tarragona i Valls. La bèstia va presentar la seva nova marxa i el públic, petit i gran, va xalar de valent. I és que aquest component festiu i de connexió amb els petits ha convertit a la Cucafera en un dels elements més estimats del Seguici petit. «La celebració de dissabte va anar molt bé i tothom en va quedar molt content», afirma Ernest Montané, membre de la Comissió de la Cucafera. El que es va viure a la plaça Prim i als carrers del centre era el resultat de la feina ben feta al llarg de tota una dècada. «Quan vam engegar el projecte de la Cucafera, sabíem que era un projecte ambiciós. Ens vam autofinançar. La figura la va fer en Manel Llauradó i la música, l’Aula de Sons. A partir d’aquí ens vam donar a conèixer i hem anat vivint una progressió fins a l’actualitat, que ja ens hem consolidat», explica Montané. Una de les particularitats de la Cucafera és que el projecte sorgeix de la comunitat educativa de l’Escola Els Ganxets. Els portadors, de fet, són alumnes de 5è i de 6è. Això suposa que es viu una rotació constant en la colla, ja que, com a molt, un portador la pot fer ballar dos anys. «Això ens suposa un assaig constant, perquè cada any tenim portadors nous, però a
Aniversari
La bèstia, impulsada des de l’Escola Els Ganxets, celebra enguany el 10è aniversari de la seva creació
La Cucafera, el dissabte passat en la celebració de l’aniversari. Cedida
la vegada ens ha permès que molts nens i nenes hagin pogut viure l’experiència al llarg d’aquests deu anys», comenta el pare i membre de la Comissió.
Si bé en el cas de la canalla hi ha aquesta renovació anual, en el cas de la Comissió que gestiona la Cucafera, vinculada a l’Associació de Famílies de l’Escola Els Ganxets, els
pares i mares membres hi estan més temps, ja que molts hi entren abans que els seus fills en són portadors. «Hi ha gent, com jo, que hi hem estat des del principi, ara fa 11 anys, quan vam engegar el projecte. En el meu cas, aquest és l’últim any. Fa una mica de pena deixar la Cucafera, però, a la vegada, tots marxem amb la satisfacció d’haver tirat el
Perruqueria
Exportadors han plantejat la possibilitat de fer la Cucafera gran
projecte endavant i d’haver-lo fet créixer», reflexiona Ernest Montané.
Apropar la Festa Major Més enllà d’enriquir el Seguici petit amb una bèstia i de fer gran la cultura popular reusenca, per a Montané, un dels grans valors que ha tingut i té aquesta iniciativa és que «apropem la Festa Major i la cultura popular a gent d’altres cultures, i no només com a espectadors, sinó prenent-hi part».
Així mateix, la Cucafera ha esdevingut un planter per al conjunt de la Festa Major reusenca. «Sabem que alguns dels nens i nenes que han estat portadors, després s’han vinculat a altres bèsties, a balls o als Xiquets de Reus», assegura Montané. Però no només això. «Alguns exportadors ens han preguntat sobre la possibilitat de fer una Cucafera gran. És una possibilitat que s’ha plantejat. Des de l’escola no la farem, però si algú la volgués impulsar, els ajudaríem i els donaríem suport».
Torna el marxandatge de la Festa Major amb la implicació de les entitats
Novetat S’han editat samarretes, ventalls, polseres i calcomanies
Redacció
L’Institut Municipal Reus Cultura reprèn el marxandatge de la festa. Concretament, s’han editat samarretes, ventalls i calcomanies i polseres. S’ha fet a través de les entitats per promoure la participació més activa dels diferents col·lectius en la difusió de la Festa Major. Les entitats són, el Ball de Diables de Reus (samarreta), la Coordinadora de Danses Tradicionals (ventalls i calcomanies) i l’Estol del Basilisc (polseres). El disseny dels productes està inspirat en el cartell. Laia Solanellas, cartellista d’aquest Sant Pere 2024, ha col·laborat amb l’aplicació del cartell als diferents productes i ha estat una decisió presa conjuntament entre totes les parts implicades. Des de la regidoria de Cultura i Política Lingüística es té la voluntat
de recuperar el marxandatge de la festa any rere any i que, així, les entitats puguin aconseguir una font més de finançament de les seves activitats. La venda de marxandatge es fa conjuntament entre les entitats i l’IMRC. Les entitats vendran els productes als seus locals i a les paradetes que aniran posant els dies de la festa, i, per la seva banda, l’IMRC els ven als seus punts habituals de venda, que són la Casa Rull, en horari de dilluns a divendres de 10 a 14 h, i el Museu Salvador Vilaseca, de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 17 a 20 h.
A més, avui es podrà adquirir, de 19 a 21 h, a la Palma durant l’assaig del Seguici. Diumenge, a la plaça de la Llibertat de 18 a les 22 h, durant el repartiment de la Flama del Canigó i dijous 27 de juny, al Mercadal de 17.30 a 21 h, amb motiu del Seguici petit.
Molta, molta, molta festa. Això és el que porta el Bou de Reus en tots i cadascun dels actes en els quals participa. Quan es va decidir impulsar la seva recuperació, ara fa 20 anys, la colla tenia molt clar què volien i què no volien ser. I ara, dues dècades més tard i immersos en la Festa Major del seu vintè aniversari, la gent del Bou es reafirma novament en la seva essència.
«A diferència d’altres elements que formen part del Seguici, nosaltres no tenim tant protocol. De fet, es pot dir que som antiprotocol. Vetllem perquè tot surti bé, però sempre hem tingut molt clar que la bèstia és per gaudir-la i que viure la festa al màxim és el més important». Així resumeix Laia Vinaixa, una de les persones amb més antiguitat a la Junta del Bou, la filosofia que envolta una bèstia que ha sabut fer-se un lloc central a la festa, sense ser dins del Seguici.
«No formem part del Seguici, perquè no volem. Ho vam marcar en els estatuts,
Aniversari
El Bou celebra el 20è aniversari de la seva recuperació com un dels elements més singulars i essencials de la Festa Major
quan vam començar ara fa 20 anys», explica Vinaixa. Malgrat això, hi han participat en algunes ocasions, a petició de Reus Cultura. Una d’elles va ser quan es va celebrar els 675 anys de presència de Bous a Reus. «Vam gaudir molt de l’experiència, va ser molt maco, però, com un fet puntual. El Seguici no fa per
nosaltres», comenta la representant de la Junta.
Ser a prop de la gent
En aquesta línia, Vinaixa detalla que «ens agrada ser entre la gent i sentir la seva proximitat. Per això, quan persones que no formen part de la colla se’ns apropen i ens demanen poder provar de
Organitzen la Nit de Banyes i surten al Masclet i al sopar de Bou i Arròs El Bou i alguns dels seus portadors, durant una de les sortides. Cedida
portar la bèstia, els hi deixem. Volem que la gent se’l senti seu i que tothom pugui gaudir del Bou».
Aquesta voluntat de ser a tocar de la gent queda palesa veient l’atapeïda agenda que té el Bou els pròxims dies. Dilluns, protagonitzarà la Cercavila del Bou, abans d’anar a plaça per l’inici oficial de la Festa i també participarà en la Cercavila del Masclet. Dimarts, serà el torn de la Nit de Banyes a la plaça de la Farine-
ra, i dijous 27, no faltarà a la seva cita amb el sopar de Bou i Arròs. «Omplim molts dies de festa», afirma Laia Vinaixa.
Una colla en evolució Si bé l’esperit festiu del Bou s’ha mantingut intacte, la colla sí que ha experimentat una evolució. «Vam començar com un grup de gent molt jove i ara som una entitat cada vegada més familiar, i això respon a la nostra pròpia evolució personal», detalla la membre de la Junta del Bou. El fet de tenir el seu grup de tabals també ha ajudat a aquesta evolució.
En total, la colla té ara 90 socis adults, als quals cal sumar-hi la canalla dels tabals, que els fan superar el centenar amb escreix. «Tot i que alguns dels membres ens hem fet grans, hem incorporat gent jove a la Junta i això és sempre molt interessant. A més, canalla vinculada a la colla, que ara ja té 17 o 18 anys, ja ens comencen a portar el Bou i estem contents que hi hagi aquesta continuïtat, perquè la nostra voluntat és continuar gaudint de la bèstia i apropar la festa tothom», conclou Vinaixa.
A poc a poc i bona lletra podria ser perfectament el lema d’aquest 2024 dels Xiquets de Reus en contraposició amb la temporada passada, quan es van plantar a la diada de Sant Pere al Mercadal amb un intent de 4 de 9 amb folre. Enguany el ritme a plaça és similar pel que fa als castells bàsics de vuit (4 de 8 i 3 de 8), però els salts de qualitat es volen de fer manera progressiva per evitar caigudes i perquè la canalla agafi confiança, de manera que es puguin encarar amb les màximes garanties tots els passos previs al castell de nou.
La colla liderada per Oriol Ciurana ha estrenat el mes de maig el 4 de 8 i el 2 de 7, que s’han anat repetint fins a l’arribada del 3 de 8 fa uns dies a Tarragona. Ara és el moment
de sumar els tres castells en una mateixa actuació. La clàssica de vuit és un pas lògic i assenyat per fer accessible el camí cap als grans objectius de temporada i més tenint en compte que els poms de dalt són especialment petits. Lògicament, la colla treballa a l’assaig altres estructures com el 7 de 8 o el 5 de 8 com a passos immediats i el calendari post Sant Pere ofereix algunes possibilitats molt bones en cas que tot estigui a punt: la diada del Catllar (20 de juliol) i Santa Anna (27 de juliol) són grans oportunitats per seguir progressant abans d’un agost que també serà exigent amb les actuacions de les festes majors de Gràcia i Igualada. En tot cas, des de la direcció de la colla no es vol córrer i tot apunta que al segon tram de temporada els Xiquets de Reus volen ser protagonis-
tes principals de l’actualitat castellera tenint en compte, a més, que és any de Concurs. A banda de l’actuació de dissabte, la presència dels Xiquets de Reus per festa major té dues cites també molt destacades: el pilar caminant de la sortida de Completes el dia 28 al vespre i l’actuació del dia de Sant Pere, al migdia, també al Mercadal.
Les colles convidades
Els Capgrossos de Mataró i els Castellers de la Vila de Gràcia són les dues colles convidades a la festa major reusenca. Els mataronins tenen unes setmanes especialment intenses i podrien portar a Reus el 2 de 8 amb folre, acompanyat pels castells bàsics de vuit abans d’estrenar els castells de nou que podrien arribar a Terrassa una setmana després i, sobretot, durant el mes de juliol
Capgrossos de Mataró i Castellers de la Vila de Gràcia completen la diada
Els Xiquets tenen dues cites més per Sant Pere, el pilar de Completes i l’actuació del 29
que culmina amb la seva festa major de Les Santes. Els graciencs tenen uns números molt similars als Xiquets de Reus, ja han completat diverses vegades la clàssica de vuit (2 de 7, 4 de 8 i 3 de 8) i també estan treballant castells com el 7 de 8 del que van fer un intent desmuntat o el 2 de 8 amb folre.
La Cercavila del Masclet estrena nou recorregut per carrers més amples
Novetat Es farà el 24 després de la Tronada
A. Ferran
Pregó, tronada i cercavila del Masclet. Aquest és el ritual que dona la benvinguda oficial a les festes de Sant Pere. I enguany, ho fa amb alguns canvis que afecten la cercavila del Masclet. Des de la regidoria de Cultura, s’ha vist necessari canviar el recorregut habitual d’aquesta cercavila i fer-la passar per a carrers més amples, amb capacitat per a absorbir amb seguretat tot el volum de gent que participa en un dels actes emblemàtics de l’inici de Sant Pere.
La cercavila del Masclet manté el seu punt d’inici, com és habitual, a la plaça del Mercadal. Com sempre, el pregoner o pregonera, que enguany serà la matemàtica Eva Miranda Galcerán, donarà el tret de sortida fent el primer tast i el llançament de botes. A partir d’aquí, els participants s’adreçaran cap al carrer de les Galanes, la plaça Catalunya, el raval de Santa Anna, el carrer Monterols per acabar a la plaça Mercadal. Tot el recorregut comptarà amb l’acompanyament musical de tres formacions, la
3de8 dels
Els Bandsonats, els Bufacanyes i Xim Xim Mig Grau posaran la música
txaranga Bandsonats, els Bufacanyes i Xim Xim Mig Grau. Cal recordar que el masclet no es reparteix gratuïtament, sinó que s’haurà de comprar en establiments de la ciutat.
Programa d’actes
Visita guiada «El Círcol, 172 anys de vida.
12 h: a EL CÍRCOL. Grups de fins a 25 persones. Cal reserva prèvia una setmana abans a través del correu actes@ elcircoldereus.cat. Organitza: Associació El Círcol.
1r Torneig de Bridge de Reus - 1r Trofeu Vermuts Miró De 17.30 a 20.30 h: a EL CÍRCOL.
Més informació i inscripcions a actes@elcircoldereus.cat
Concert de les orquestres del Centre de Lectura
18 h: a la PLAÇA DEL MERCADAL.
Organitza: Escola de Música del Centre de Lectura.
Actuació musical de Subversions 18 h: al CASAL DESPERTAFERRO.
Cançons d’Ovidi Montllor a Silvio Rodríguez. Organitza: Casal Despertaferro.
Taller «El vitrall somiat d’Antoni Gaudí a la Sagrada Família» 18 h: al CARRER DEL VIDRE, al costat del Gaudí Centre. Taller per aprendre a fer un vitrall modernista a partir de l’estudi de la maqueta de la Sagrada Família i de l’anàlisi de la importància de la llum. Edat recomanada: de 6 a 12 anys, amb l’acompanyament d’una persona adulta. Durada: 45 min. Activitat gratuïta amb reserva prèvia a https://ticket.reusturisme. cat. Activitat inclosa dins el programa de Portes Obertes al Gaudí Centre
Inauguració de l’exposició «I la festa continua».
19 h: al CENTRE DE LA IMATGE MAS IGLESIAS.
Cercavila de l’Agrupació Musical La Verònica de Reus 19 h: des del CARRER DE SARDÀ I CAILÀ.
Assaig del Seguici Festiu de la ciutat.
19.30 h: a LA PALMA. Els diferents elements del Seguici Festiu faran el darrer assaig abans de les festes. Amb l’acompanyament musical de la Banda de la Festa Major. Col·labora: Borges.
Projecció de cinema de muntanya 20 h: al CENTRE CÍVIC LLEVANT.
Amb les pel·lícules guanyadores del Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló.
Organitza: Associació Excursionista Catalunya de Reus.
Concert Bèsties musicals. 20 h: a EL CÍRCOL.
A càrrec del Cor Da Capo, amb obres del Renaixement i del Barroc i el Bestiari de Manuel Oltra, a partir del poemari homònim de Pere Quart. Direcció coral a càrrec de Miquel Villalba i Castells. Preu entrada: 6 €. Venda d’entrades: www.eventbrite. es/e/entradas- cor-da-capo-cantabesties-musicals-al-circol-dereus-897925528427. Organitza: Associació El Círcol.
Sopar popular i concert d’Atrsitre i DJ. 21 h: al CASAL DESPERTAFERRO.
Organitza: Casal Despertaferro.
Barraques de Festa Major, amb Ginestà, El Pony Pisador, Fescat Goes Punk, És cosa de 3 i Bombastik. 21 h: al PARC DE LA FESTA.
Assaig dels Xiquets de Reus 21.15 h: al LOCAL DELS XIQUETS DE REUS.
Jornada Orgull combatiu! 10 h: al CARRER DE MARTÍ NAPOLITÀ.
Per què és necessari un orgull crí- tic i combatiu? Jornada per reflexionar i divertir-se amb activitats, xerrades, punxadiscos i show drags. Organitza: H2O Col·lectiu LGTBI+.
Visita: Indrets Amagats de la Casa Navàs.
10 i 12 h: a la CASA NAVÀS. Visita guiada contemplativa en la qual es visitaran espais de la casa que habitualment no s’ensenyen al públic. El picapedrer Jaume Bové serà l’encarregat d’acompanyar els visitants en aquest salt enrere en el temps fins a principis del segle XX. Preu: 23 €. Organitza: Casa Navàs.
Parlaments del Ball parlat de Marcos Vicente, el Ball de
Gitanes petit i el Ball de Pastorets petit. 11 h: a la PLAÇA DEL CASTELL. Organitza: Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus i Associació Cultural Ball Parlat de la Vitxeta. Seguidament, cercavila.
Ruta: «La petjada de Lluís Domènech i Montaner». 11.30 h: des de l’ESTACIÓ ENOLÒGICA (pg. de Sunyer 4-6).
Dins la Ruta del Modernisme. Visita per conèixer i sentir de manera participativa i lúdica les faça- nes modernistes més emblemàtiques i el batec de la ciutat on va néixer Gaudí, descobrir les obres de Lluís Domènech i Montaner i soprendre’s amb les de Pere Caselles. Durada: 90 min. Activitat de paga- ment amb adquisició prèvia d’entrades a https://ticket.reusturisme.cat
Activitat: «Un drac de trencadís».
12 h: al GAUDÍ CENTRE. Adreçada a infants que aprendran l’art del trencadís ideat per Antoni Gaudí. Edat recomanada: de 6 a 12
anys, amb l’acompanyament d’un adult. Activitat gratuïta amb reserva prèvia d’entrades a https:// ticket.reusturisme.cat. Activitat inclosa dins el programa de Portes Obertes al Gaudí Centre.
Parlaments del Ball parlat de Marcos Vicente, el Ball de Gitanes petit i el Ball de Pastorets petit.
12.15 h: a la PLAÇA DE LA FARINERA.
Organitza: Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus i Associació Cultural Ball Parlat de la Vitxeta.
Exposició de vehicles clàssics i d’època.
16 h: a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT.
Organitza: Grup d’Aficio- nats als Vehicles d’Època (GAVE).
1r Torneig de Bridge de Reus - 1r Trofeu Vermuts Miró De 17.30 a 20.30 h: a EL CÍRCOL.
Més informació i inscripcions a actes@elcircoldereus.cat
Diada Castellera de Sant Pere. 18 h: a la PLAÇA DEL MERCADAL.
Amb els Castellers de la Vila de Gràcia, els Capgrossos de Mataró i els Xiquets de Reus.
Cercavila de la Somera i la geganta Arlet. 18 h: al PASSEIG COMERCIAL EL PALLOL.
Organitza: Associació Colla Gegantera dels Alegre.
Escape room: L’Enigma de Takeshi Nazo. 19 h: al GAUDÍ CENTRE. Takeshi Nazo, un japonès apassionat de Gaudí, va deixar un tresor en algun indret del Gaudí Centre amb una nota que deia que qui aconseguís obrir la caixa es podria quedar el tresor. Fins ara ningú ho ha aconseguit. Sereu vosaltres? Cal portar un mòbil amb nivell de bateria per fer l’activitat. Durada: 60 min. Activitat de pagament amb reserva prèvia d’entrades a https://ticket. reusturisme.cat/. Activitat inclosa dins el programa de Portes Obertes al Gaudí Centre.
Barraques de Festa Major, amb La Fúmiga, Senyor Oca, La Cosina, Meli Perea, El cantante del Greco i Insània. 20 h: al PARC DE LA FESTA.
Visita teatralitzada 10 i 11 h: a CASA NAVÀS. Preu: 20 €. Organitza: Casa Navàs.
Viatges amb trenet. De 10.45 a 13 h: al PARC DEL FERROCARRIL.
Col·laboració d’1,50 €. Organitza: Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus.
Taller de pintura: «Decora la teva rajola fent servir la trepa. T’animes?».
12 h: al PAVELLÓ 6 DE L’INSTITUT PERE MATA.
En aquest taller de pintura es podrà conèixer la tècnica de la ceràmica en trepa d’una manera semblant a com ho feien els artesans de l’època i gaudirem d’una visita a aquesta ma- jestuós edifici de Lluís Domènech i Montaner. Durada: 90 min. Edifici accessible al 50%.
Activitat de pagament amb reserva prèvia d’entrades a https://ticket. reustusime.cat.
Homenatge Antic Vespa Club Reus (juny de 1955 - juny de 2024).
12 h: a la PLAÇA DEL CASTELL.
Arribada i exposició de vespes i lambrettes de la dècada dels 50, vermut per als assistents amb músi- ca dels anys 90. Organitza: Vespa Club Reus.
Rebuda institucional de la 51a Flama del Canigó. 17 h: a l’AJUNTAMENT.
Seguidament, cercavila de la Flama del Canigó fins a la plaça de la Llibertat. Organitza: Patronat Sardanista de Reus i Òmnium Cultural.
Arribada i repartiment de la Flama del Canigó a les delegacions de les nostres comarques.
17.30 h: a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT.
Organitza: Patronat Sardanista de Reus i Òmnium Cultural.
Hissada de la bandera de Reus.
18 h: a CAMPANAR, al punt més alt del pinacle major.
Cercavila del gegant Carrasclet.
Celebració nit de Sant Joan . 20 h: al LOCAL SOCIAL de l’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS MAS CARPA.
Organitza: Associació de Veïns Mas Carpa.
Lectura del missatge i encesa de la foguera de Sant Joan.. 20.30 h: a PLAÇA DE LA LLIBERTAT.
Cercavila de Foc de la Nit de Sant Joan. 22 h: MERCADAL i pels CARRERS DEL CENTRE.
Amb la primera encesa dels elements participants amb la Flama del Canigó, amb la participació del Ball de Diables Infantil, el Drac petit, la Cabra petita, el Ball de Diables, la Víbria, el Drac, la Vedella de Foc, els bous de foc i la Cabra. Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrers de les Peixateries Velles, de l’Hospital, de la Presó i de Santa Anna, plaça de la Farinera, carrers de Santa Anna, de
Rosich, d’en Vilar, d’Aleus, de Donotea i del Vidre i plaça del Mercadal.
Barraques de Festa Major, amb Amygdala, Mama Dousha i Paula Fitz.. 22 h: al PARC DE LA FESTA.
Sortida de la cercavila del Canó de les Festes 18.30 h: des de la CASA RULL.
Cercavila del Bou de Reus 19.30 h: pels CARRERS DEL CENTRE.
Amb el Grup de Tabalers del Bou de Reus amb motiu de la Diada dels Països Catalans. Organitza: El Bou de Reus.
Obertura de portes del Saló de Plens per assistir al pregó 19.30h: a l’AJUNTAMENT.
Acompanyada musicalment pels Ministrers de Reus.
Pregó de la Festa Major 20 h: al SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT.
En finalitzar, lliurament del Tro de Festa 2024. Durant el pregó es repartirà la postal de la Festa Major, número 52, protagonitzada en aquesta ocasió pel Ball de Marcos Vicente.
Crida a la festa
En acabar el pregó: des del balcó de l’AJUNTAMENT.
Amb l’acompanyament musical dels Ministrers de Reus.
Encesa de la primera tronada. Seguidament: a la PLAÇA DEL MERCADAL.
Seguidament, des del campanar, Toc General, que anuncia l’inici de la Festa Major, a càrrec dels agrupaments escoltes i guia MontsantCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat.
Inici de la Cercavila del Masclet.
En finalitzar la Tronada: des de la PLAÇA DEL MERCADAL. Amb el primer tast per part del pregoner/a i llançament de botes. Novament, la cercavila agafa el caire festiu, amb l’acompanyament musical dels Bandsonats, Bufacanyes i Xim Xim Mig Grau. El Masclet no es repartirà gratuïtament, sinó que es podrà comprar als establiments durant tots els dies de la festa.
Tradicional concert de Festa Major de l’Orfeó Reusenc 21 h: a la PRIORAL DE SANT PERE.
Ens oferirà un repertori de diferents estils i autors.
Visita gratuïta al Gaudí Centre si el vostre nom és Antoni, Antònia, Toni, Tona o Anton. De 10 a 20 h: al GAUDÍ CENTRE.
Activitat inclosa dins el programa de Portes Obertes al Gaudí Centre.
Visita guiada 10 i 12 h: al GAUDÍ CENTRE. Activitat inclosa dins el programa de Portes Obertes al Gaudí Centre.
Activitat de descoberta «Busca la lletra de Gaudí». 11 h: al GAUDÍ CENTRE.
Activitat que combina un taller d’elements vegetals modernistes amb un joc de pistes per trobar lletres amagades, adreçada a infants de 4 a 12 anys sense l’acompanyament d’un adult.
Activitat «Convertim-nos en ebenistes per una estona». 11 h: al GAUDÍ CENTRE. Per conèixer les tècniques de marqueteria que els arquitectes van aplicar en la decoració interior dels edificis a partir d’un dels motius del mobiliari de l’Institut Pere Mata. Taller per a públic adult, gratuït amb reserva prèvia d’entrades a https:// ticket.reusturisme.cat. Activitat inclosa dins el programa de Portes Obertes al Gaudí Centre.
Concert vermut amb Trèvol 13 h: a LA PALMA.
Trèvol, guanyadors del Concurs Sons de la Mediterrània 2023, és un quartet format per gralla, oboè, flabiol i tamborí, teclats, bateria i veus. Busquen reversionar cançons tradicionals amb un toc personal i modern, i componen a partir de la música d’arrel, basant-se en la sonoritat dels nostres instruments. D’aquestes sonoritats, fusionades amb la música tradicional, folk, pop i altres gèneres ben diferents, en surt la seva essència.
Cercavila La Somera als Barris.
17 h: a BARRIS DE LA MINETA, NILOGA (18.00 h) I SANTA TERESA (19.00 h). Organitza: Associació Colla Gegantera dels Alegre.
Visita familiar El Jardí Màgic de Cal Navàs 17.30 h: a CASA NAVÀS. Per a infants de 3 a 8 anys. Preu: 11 €. Organitza: Casa Navàs.
Aixeca el teu gegant. De 18 a 20 h: a la PLAÇA DE SANT PERE.
La Colla Gegantera us ofereix la possibilitat de posar-vos sota un gegant i aixecar-lo. Donatiu d’1 €, que es destinarà a l’Associació Supera’t. Organitza: Colla Gegantera.
Dona el teu xumet a la Mulassa!
De 18 a 20 h: a la PLAÇA DE SANT PERE
Si ja ets gran i vols deixar el teu xumet en bones mans, aprofita-ho i dona’l a la Mulassa. Organitza: Colla Gegantera.
Concert familiar FOLKIDS
18.30 h: a la PLAÇA D’ANTON BORRELL.
De la companyia Pep López i Sopars de Duro. Comenceu a estar fins al capdamunt del reggaeton? Sabeu que hi ha vida més enllà dels balls de moda? Sabeu què és FOLKIDS? Qui creieu que aguanta més la gresca?
Els adults, la mainada, els músics o aquells que s’ho miren amagats allà al darrere? Veniu a escoltar- nos i ho descobrirem plegats, perquè hi haurà un concurs, però qui creus que guanyarà?
Sortida de la cercavila del Canó de les Festes
18.30 h: des de la CASA RULL.
Música i canonades que anuncien la festa!
Club de lectura B: L’anomalia, de Hervé Le Tellier.
18.30 h: a la SALA ANNEXA DE LA BIBLIOTECA XAVIER AMORÓS. Pr
Correbanyes, correbars del Bou amb elements convidats. 18.30 h: des del CARRER DE MARTÍ NAPOLITÀ.
Final del recorregut: plaça de la Farinera. Bars participants: Taverna Despertaferro, Blon- die, Txaranga, Flaps, Fem un Mos, Absis, El Call i Teïna. Organitza: El Bou de Reus.
Concert a càrrec de l’Orquestra La Principal de la Bisbal
19 h: a la PLAÇA D’ANTON BORRELL.
Fundada l’any 1888, la seva destacada trajectòria l’ha portat a escenaris d’arreu del món i ha acumulat reconeixements de tot tipus, com el Premi Nacional de Cultura l’any 2014. El seu concert compta amb un acurat i variat repertori ofert de màxima qualitat.
Estrena del ball parlat del Ball de Pastorets i parlaments del Ball de Gitanes
19 h: a la RAVAL DE SANTA ANNA, CANTONADA AMB EL CARRER DE SALVADOR ESPRIU.
Representació dels parlaments satírics sobre temes actuals, culturals i de la ciutat amb les danses dels respectius balls. Tot seguit, cercavila fins al següent punt de representació.
Xerrada: «Vinc amb tu. Senegal: Un voluntariat i una experiència viscuda» 19 h: a la SALA EMILI ARGILAGA DEL CENTRE DE LECTURA.
A càrrec de Mònica Asensio Vidal i Isabel Sánchez-Oro Vallès.
Visita: Indrets Amagats de la Casa Navàs. 19 h: a la CASA NAVÀS. Visita guiada contemplativa en la qual es visitaran espais de la casa que habitualment no s’ensenyen al públic. El picapedrer Jaume Bové serà l’encarregat d’acompanyar els visitants en aquest salt enrere en el temps fins a principis del segle XX. Preu: 23 €. Organitza: Casa Navàs.
Parlaments del Ball de Gitanes i ball parlat del Ball de Pastorets 19.45 h: a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS. Representació dels parlaments satírics sobre temes actuals,
XIQUETS DE REUS.
Varietées de Sant Pericu
21 h: a LA PALMA. Bravium Teatre ens ofereix i coordina un espectacle amb diferents exhibicions de música, dansa, teatre, màgia, humor, etc., que es barregen en actuacions sorprenents i esbojarrades. Espai amb capacitat limitada. Amb la col·laboració de DOP Siurana.
Nit de Banyes 22 h: a la PLAÇA DE LA FARINERA.
Amb les actuacions musicals de DJ Darik i un artista convidat. Organitza: El Bou de Reus.
Ball de gala a càrrec de l’Orquestra La Principal de la Bisbal 22.30 h: a la PLAÇA D’ANTON BORRELL.
Diversitat de ritmes i estils amb una de les orquestres amb més renom del país.
Activitat «Un drac de trencadís», 11 h: al GAUDÍ CENTRE.
Adreçada a infants que aprendran l’art del trencadís ideat per Antoni
compenetració tímbrica d’aquests instruments i ens endinsarem en el món del cuplets dels anys 20!
Espectacle familiar Les vacances de Madame Roulotte
18.30 h: al PARC DE MAS IGLESIAS.
De la Cia. La Bleda. Comencen les vacances. Arriba al lloc on creu que serà perfecte per passar uns dies de relax. Allà té una gran sorpresa: gent que l’espera i vol passar amb ella aquesta estona. El bon humor respirarà per tot arreu, els ocells, les flors, els arbres, la gent, tot amb gran felicitat. Però no tot serà perfecte…, segur que aquestes vacances seran un veritable record per sempre més.
Taller de pintura «Decora la teva rajola fent servir la trepa. T’animes?»
18.30 h: al GAUDÍ CENTRE
En aquest taller de pintura es podrà conèixer la tècnica de la ceràmica en trepa a partir d’un dels motius presents en diferents edificis modernistes de la ciutat. Durada: 90 min. Taller per a públic familiar, edat recomanada, infants de 6 a 12 anys, amb l’acompanyament d’un adult. Activitat gratuïta amb reserva prèvia d’entrades a https://
inclosa dins el programa de Portes Obertes al Gaudí Centre.
Club de lectura A, Musclos per sopar, de Birgit Vanderbeke
18.30 h: a la SALA ANNEXA DE LA BIBLIOTECA XAVIER AMORÓS.
Ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove 19 h: a la PLAÇA DE PRIM. Pre
Inici del Joc de Lectura i dels Contes d’Estiu amb l’espectacle Els nens de la meva escala 19 h: al JARDÍ DE LA BIBLIOTECA XAVIER AMORÓS.
De Joan Salvat-Papasseit, a càrrec de Jordi Folk.
Inauguració de l’exposició «Bombers, 40 anys». 19 h: al MUSEU D’ARQUEOLOGIA SALVADOR VILASECA.
Els Cóssos 19.30 h: a la PLAÇA DEL MERCADAL.
El 15è torneig de jocs tradicionals entre equips dels elements festius de la ciutat. Els jocs que formaran part
de la competició són les bitlles, les curses, les carreres de cintes i el pal ensabonat. D’aquesta manera, Reus recupera i crea les curses o cóssos, un dels actes més característics que havia tingut la Festa Major de Sant Pere durant el segle XIX.
Varietées de Sant Pericu 21 h: a LA PALMA.
Bravium Teatre ens ofereix i coordina un espectacle amb diferents exhibicions de música, dansa, teatre, màgia, humor, etc., que es barregen en actuacions sorprenents i esbojarrades. Espai amb capacitat limitada. Amb la col·laboració de DOP Siurana.
La Revista Burlesque. 22.30 h: a la PLAÇA D’ANTON BORRELL.
Humor, ball, màgia i música en un show de revista que mescla el burlesque amb la gran Maica, on interpreta diferents personatges que precisarà la participació del públic; la màgia amb el Mag Lluc, que amb el seu carisma i la seva elegància transporta el públic a un món màgic, i l’humor marca de la casa amb el Tribut al Geni (Eugenio).
Concert a càrrec de la Banda de Fer l’Índiu i la Banda Simfònica de Reus 22.30 h: a la PLAÇA DEL
MERCADAL.
Com a preàmbul de La Nit de Fer l’Índiu.
La Nit de Fer l’Índiu
23.30 h: des de l’AJUNTAMENT.
L’Àliga i els gegants Indis pujaran en cercavila fins al Campanaret per recollir l’element convidat d’aquest any, els gegants Negres, amb motiu del seu 35è aniversari. Recorregut: plaça del Mercadal, carrer de Monterols, plaça de Prim, carrer de Llovera, Campanaret, carrer de Llovera, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal. Organitza: Comissió de la Nit de Fer l’Índiu (Colla Gegantera de Reus i Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals).
Ball amb Coi Els Montgrons A continuació: a la PLAÇA DEL MERCADAL.
Les millors versions de cançons populars i tradicionals catalanes i temes de taverna, ofertes per una banda d’instruments acústics amb una secció de vents a la catalana, amb gralla, tenora i saxo baix per acabar la Nit de Fer l’Índiu!
Concert vermut amb Sidral Brass Band. 13 h: a LA PALMA.
Nascuda el 2011 entre les vinyes i notes de l’Alt Penedès, la Sidral Brass Band oferirà cabaret, surrealisme, circ, acció i coreografies excitants que ens faran viure una estona inoblidable amb tota la família.
Festa Major Sense Cotxets De 17 a 22.30 h: a la PLAÇA DEL BALUARD.
Toc de la Festa Major Petita 18 h: des del CAMPANAR.
Per anunciar la sortida del Seguici Petit, a càrrec dels Ràngers i Noies Guia dels agrupament escoltes i guies MontsantCim, campaners de la ciutat.
Inici de la cercavila del Seguici
Petit
Al mateix temps: des de l’AJUNTAMENT.
Amb la participació dels músics de l’Aula de Sons, el Ball de Diables Infantil, el Drac petit, la Cucafera, el Basilisc petit, el Lleó petit, els nanos petits, la Mulassa petita, els Vitxets, Moros i Indis petits, el Ball de Marcos Vicente, el Ball de Pastorets petit, el Ball de Cercolets petit, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Prims petit, el Ball de Valencians petit, la Dansa de Mossèn Joan de Vic petit, el Ball de Gitanes petit, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, la Canalla dels Xiquets de Reus, l’Àliga petita i la Banda de Música del Pare Manyanet.
Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrer de les Peixateries Velles, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal. El carrer de l’Hospital estarà habilitat amb el tram tranquil i silenciós per a persones amb altes sensibilitats.
Berenar popular 18.30 h: a la PLAÇA DEL MERCADAL.
Gentilesa de Borges
Representació del Ball parlat
satíric de Dames i Vells 19.30 h: a la PLAÇA DE SANT MIQUEL.
Conferència dins el IV Cicle de Conferències «Casa Navàs, testimonis modernistes» 19.30 h: a CASA NAVÀS. Entrada gratuïta, inscripcions a info@casanavas.cat. Organitza: Casa Navàs.
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells. 20.15 h: al JARDÍ DE LA CASA RULL.
Sopar popular de bou i arròs, el plat tradicional de la Festa Major, amenitzat musicalment per Joan Marcià 20.30 h: a la PLAÇA D’ANTON BORRELL.
Versions diverses tractades amb originalitat que, entrellaçades amb temes propis, tocs d’humor i pinzellades de teatre, arrodoneixen un directe fresc i molt dinàmics.
Organitza: El Bou de Reus.
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells. 21 h: al CARRER DE MARTÍ NAPOLITÀ.
Varietées de Sant Pericu 21 h: a LA PALMA.
Toc de Festa
9 h: des del CAMPANAR.
A càrrec dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat.
Sortida de la cercavila dels gegants, la Mulassa, els nanos i l’Àliga 9 h: des de l’AJUNTAMENT.
Per recórrer els carrers i places de la ciutat.
Toc de Festa
Bravium Teatre ens ofereix i coordina un espectacle amb diferents exhibicions de música, dansa, teatre, màgia, humor, etc., que es barregen en actuacions sorprenents i esbojarrades. Espai amb capacitat limitada. Amb la col·laboració de DOP Siurana.
Mostra de dansa 21 h: a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT.
A càrrec de les escoles que formen la Coordinadora de Dansa de Reus: Escola de Dansa i Arts Escèniques Artis, Escola de Dansa del Centre de Lectura i Escola de Dansa Núria Díez.
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells. 21.45 h: al CARRER DEL VIDRE.
Ball de gralles amb Les Antines i Canya d’Or 23 h: a la PLAÇA D’ANTON BORRELL.
Arran de la seva creació l’any 2020, les Antines no han parat de tombar arreu del país amb la seva proposta de ball de gralles. Els autòctons Canya d’Or tancaran la nit amb un potent repertori de versions que servirà de precedent per als dies centrals de la festa major.
12 h: des del CAMPANAR. Que ens anuncia la vigília de la festivitat. A càrrec dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat.
Concert vermut amb la Banda de la Festa Major 13 h: a LA PALMA.
El ja tradicional vermut de la vigília, amb les versions de les peces musicals del nostre seguici portades a l’escenari amb una orquestra de músics locals i una posada en escena original, despreocupada i festiva.
Toc de Festa 18 h: des del CAMPANAR. A càrrec dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat.
Cercavila dels gegants, els nanos i l’Àliga 18 h: des de l’AJUNTAMENT. Preu
Festa Major Sense Cotxets De 18 a 24 h: a la PLAÇA DEL BALUARD.
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells. 18.15 h: a la PLAÇA DE DAVID CONSTANTÍ.
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells. 19h: a la PLAÇA DE SANT MIQUEL
Representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells. 19.45 h: al CARRER DEL VIDRE.
Balls, danses i castells del Seguici Festiu de la ciutat 20 h: a la PLAÇA DEL MERCADAL.
Amb el Ball de Diables, el Ball de Pere Joan Barceló, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Sederes, el Ball de Pastorets, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, la Dansa de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de Reus i l’Àliga
Inici de l’anada a Completes del Seguici Festiu 20.15 h: des de la PLAÇA DEL MERCADAL.
Toc General
Simultàniament: des del CAMPANAR.
Acàrrec dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat.
Ball solemne curt de l’Àliga 20.45 h: a la PORTA DE L’AJUNTAMENT.
Com a salutació a les autoritats.
Anada a Completes 21 h: des de la PLAÇA DEL MERCADAL
De la Corporació Municipal amb el/ la convidat/ada d’honor de la Festa Major. També hi són convidats els alcaldes i el president del Consell Comarcal del Baix Camp, precedits per la Bandera de la Ciutat, els macers i els guardadors de la Tronada, amb l’acompanyament musical de la Banda Simfònica de Reus.
Solemne Ofici de Completes 21.15 h: a la PRIORAL DE
SANT PERE.
Obertura de l’arca de l’altar major, on es guarda durant tot l’any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere, amb tres panys. Les claus que obren l’urna, les guarden el prior, l’alcalde i un dels preveres de l’Arxiprestat. Antiga- ment, era custodiada pel síndic de la Comunitat de Preveres. Durant la celebració es podran escoltar els “Goigs de Sant Pere”, amb l’acompanyament musical de l’orgue de la prioral a càrrec de Josep Enric Peris i Vidal.
Toc General, tornada del seguici i tradicional pilar caminant de la colla castellera dels Xiquets de Reus
Tot seguit: des de la prioral fins a la porta de l’Ajuntament. La festa continuarà amb les ballades dels gegants i del bestiari.
Encesa de la Tronada
Quan finalitzin les ballades: a la PLAÇA DEL MERCADAL.
Quan finalitzin les ballades, l’alcalde, des del balcó de l’Ajuntament, mostrarà un mocador blanc per indicar l’encesa de la TRONADA. A continuació, tindrà lloc un castell de focs plantat al mig de la plaça, que recupera la forma dels espectacles pirotècnics del passat, més artesanals i de proximitat, amb jardineres als fanals, rodes, focs fixos i giratoris, i altres artificis. Un singular espectacle que tindrà acompanyament musical en viu per retrobar un costum antic propi de les festes i solemnitats més importants.
Sopar popular
Un cop acabada l’anada a Completes: al RAVAL DE SANTA ANNA.
Ofert conjuntament pels Xiquets de Reus i el Casal Despertaferro. El sopar consistirà en una fideuà. Venda de tiquets a la Taverna Despertaferro.
Gran revetlla de Sant Pere amb l’Orquestra Atalaia 23 h: a la PLAÇA D’ANTON
BORRELL.
Fundada el 1987 a Paüls, l’Orquestra Atalaia, amb una formació actual de 12 components, té una llarga experiència per fer gaudir de la música sempre en viu i rigorós directe. La capacitat d’adaptar el repertori a tots els públics, juntament amb la professionalitat del seus músics i tècnics, fan que cadascuna de les seves actuacions esdevinguin un èxit.
Revetlla jove amb The Txandals i La Cosa Nostra 24 h: a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT.
The Txandals presentaran els millors hits dels anys vuitanta, noranta i actuals, amb una posada en escena atrevida i descarada amb el seu característic vestuari. La Cosa Nostra, amb més de 10 anys intensos d’escenaris, festes majors i festivals, ha esdevingut un dels grups de versions de referència. Des de les terres de Ponent ens porten diversitat d’estils que passen pel rock, la rumba, l’ska, el punk rock, etc.
32a Nit de Marxa 23 h: al MAS IGLESIAS. Amb Adala, Ranking Joe i Prince Alla.
Revetlla electrònica Petra Dance Festival 23 h: al PARC DE LA FESTA.
Matinades tronades 7 h: pel NUCLI ANTIC.
A càrrec de membres i tabalers del Ball de Diables.
Tradicionals matinades 7.30 h: des de DIVERSOS BARRIS DE LA CIUTAT.
A càrrec dels grups de grallers de la ciutat, que es dirigiran cap als carrers del nucli antic.
Matinades galejades del Ball de Pere Joan Barceló 8 h.
Matinades amb la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia
8 h: pel NUCLI ANTIC.
29 avisos pirotècnics per despertar Reus 9 h: des de l’AJUNTAMENT
Toc de Festa 9 h: des del CAMPANAR. Acàrrec dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat
Sortida dels gegants 9 h: des de l’AJUNTAMENT. Per recórrer els carrers i les places de la ciutat.
Obertura de la Prioral per a la veneració, devoció i pregària del bust reliquiari de Sant Pere De 9.30 a 14 h: a la PRIORAL DE SANT PERE.
Llevat de les hores de culte.
Celebració de la missa 10 i 12.30 h: la PRIORAL DE SANT PERE.
Visites al campanar De 10 a 12.30 h: al CAMPANAR.
A càrrec dels Campaners. Entrada per estricte ordre de cua. Preu: 3 €/ persona. El pagament s’ha de fer en efectiu a l’entrada del campanar. Es prega entregar l’import exacte.
Actuació de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia.
10.20 h: a la PLAÇA DEL MERCADAL.
Festa Major Sense Cotxets De 10.30 a 14 h: a la PLAÇA DEL BALUARD.
TRONADA i actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat.
11 h: a la PLAÇA DEL MERCADAL.
Prèviament a l’actuació de lluïment del seguici, podrem gaudir del Bou
enflocat, una antiga tradició de Reus i de diversos punts d’Europa que consisteix en guarnir un bou amb flors i cintes amb motiu d’una festa assenyalada, amb l’acompanyament musical de Bovis Delati.
Exhibició castellera a càrrec dels Xiquets de Reus 13 h: a la PLAÇA DEL MERCADAL.
Els de la camisa avellana volen fer, un any més, la seva millor actuació en solitari i portaran a plaça el tradicional pilar al balcó. L’ajuda de tota la ciutat serà benvinguda per fer realitat els castells de la colla.
Toc de Festa i anada a l’Ofici 17.30 h: des del CAMPANAR. De les autoritats municipals en corporació, acompanyades dels grups festius de la ciutat.
Festa Major Sense Cotxets De 18 a 24 h: a la PLAÇA DEL BALUARD.
Solemne missa concelebrada 18.30 h: a la PRIORAL DE SANT PERE.
Amb l’acompanyament musical de l’Orfeó Reusenc, la coral l’Encís i l’orgue de la prioral. Quan la imatge de Sant Pere surti per la porta de la prioral, l’Àliga farà el seu ball
solemne curt.
Arrencada del seguici dels grups festius de la ciutat. 18.45 h: des del FOSSAR VELL.
El carrer de Sant Pere Apòstol estarà habilitat amb el tram tranquil i silenciós per a persones amb altes sensibilitats.
PROFESSÓ SOLEMNE
19.30 h: pels CARRERS DEL CENTRE.
Amb la creu i els cirials, la capella de cantors, el bust reliquiari de Sant Pere sota tàlem, vicaris, rectors, prior i arquebisbe, els Ministrers de la Ciutat, la Bandera de Reus, els macers, les autoritats, la Guàrdia Urbana de gran gala i, tancant la professó, la Banda Simfònica de Reus. Quan el reliquiari de Sant Pere iniciï la baixada del Fossar Vell, repic de les campanes amb el Toc General i avisos pirotècnics. Quan la imatge de Sant Pere arribi a la plaça del Mercadal, espectacular ballada de tots els grups festius.
Darrera TRONADA de la Festa Major.
Quan la imatge se situï al davant de l’Ajuntament Gran esclat de festa i tronada
aèria
Quan la imatge de Sant Pere arribi a la porta de la Prioral. Un cop la imatge torni a l’urna de l’altar major de la prioral, es procedirà a guardar-la amb les tres claus que custodien l’alcalde, el prior i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preveres, fins a l’any vinent.
Últimes ballades, encesa de la Víbria i el Drac i carretillada de Sant Pere a càrrec del Ball de Diables.
En acabar: tornada festiva a la PLAÇA DEL MERCADAL. Posaran punt final a la festa.
Concert amb La Nit del Canet i DJ Nàtura.
24 h: a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT.
Mele Extraordinària Festa Major de Sant Pere 9 h: al CLUB PETANCA HORTS D’EN SIMÓ (cantonada av. de Saragossa i c. d’Osca).
Organitza: Club Petanca Horts d’en Simó. Col·labora: Diputació, Reus Esport, Casa Borrull, Forn Sistaré, Celler Reus i Carrefour.
Viatges amb trenet De 10.45 a 13 h: al PARC DEL FERROCARRIL.
Col·laboració d’1,50 €. Organitza: Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus.
Tardeo amb l’Electro-vermut de Reus
18 h: a la PLAÇA DE LES PEIXATERIES VELLES.
Organitza: Associació Vermuts i Rialles.
Concert de Festa Major del Cor Mestral 18.30 h: a l’ESGLÉSIA DE CRIST REI.
Amb la direcció de Marc Guerris, el Cor Mestral interpretarà, amb l’acompanyament de piano, peces de poesia musicada. Organitza: Cor Mestral.
Des d’avui i fins diumenge, el Parc de la Festa esdevindrà l’epicentre del tret de sortida de Sant Pere 2024. I ho farà amb una de les cites imperdibles de la Festa Major reusenca: les Barraques. Enguany, un cartell de primer nivell omplirà de la millor música feta als Països Catalans aquest indret de la ciutat.
Els caps de cartell de la primera jornada de Barraques són el duet Ginestà. Els germans Júlia i Pau Serrasolsas aterraran a Reus per a presentar les cançons del seu segon disc d’estudi, publicat enguany, que porta per títol Vida meva. Ara bé, no seran els únics en pujar a l’escenari
Pere
del Parc de la Festa aquesta nit. El grup de folk barceloní El Pony Pisador arribarà a la ciutat també per a presentar les seves noves cançons d’estudi, incloses a l’àlbum Ocells, on combinen sons celtes amb cançons marineres i altres músiques vinculades al folklore.
La primera nit de Barraques també comptarà amb les actuacions de Fescat Goes Punk, un grup de versions que passa pel sedàs de la sonoritat punk-rock clàssics i temes actuals de la música en català; el cantautor Lito Wakame i el grup de percussió Bombastik. Els valencians La Fúmiga seran els caps de cartell de la segona jornada de Barraques. La formació ha presentat en-
una
revetlla electrònica,
Música Es farà al Parc de la Festa
A. Ferran
Sant Pere és sinònim de música i si bé això es pot veure al llarg de tota la festivitat s’evidencia especialment durant la revetlla del patró. Enguany, novament, seran diverses les propostes musicals que faran que el ritme no pari fins a la matinada. Com a novetat, s’oferirà una revetlla electrònica, anomenada Petra Dance Festival, que es durà a terme al Parc de la Festa a partir de les 11 de la nit del dia 28. A aquesta novetat, cal sumar altres cites plenament
consolidades en el programa festiu i que, any rere any, sumen un públic nombrós. Una d’elles és la Revetlla Jove, que se celebrarà a la plaça de la Llibertat a partir de la mitjanit i que enguany tindrà a dos grups de versions que prometen fer vibrar al públic: The Txandals, que faran un repàs dels hits dels 80 i fins avui, i La Cosa Nostra, que es caracteritzen per la diversitat d’estils que interpreten des del rock a la rumba, passant per l’ska. Aquells qui busquin una revetlla més clàssica no poden perdre’s el ball amb l’Or-
guany el seu tercer disc d’estudi, Tot està per fer, un treball que, asseguren els d’Alzira, és una veritable «odissea musical» que es podrà escoltar a Reus demà.
Els sons urbans no poden faltar a Barraques i enguany arribaran de la mà de Senyor Oca. Els barcelonins tornen a la ciutat un any després per portar la seva fusió de hip hop i dub amb un fort component de crítica social. La reivindicació també és un dels trets característics de La Cosina, una formació que barreja ritmes d’arrel i moderns amb lletres desenfadades en un directe festiu, alegre i compromès. El cartell de demà es completarà amb les actuacions de Meli Perea, El Cantante del Greco
El Pony Pisador, La Cosina, Meli Perea o Paula Fitzz també hi actuaran
i Insània.
Com sempre, la revetlla de Sant Joan a Reus és sinònim de l’última nit de Barraques. I enguany aquesta última cita tindrà com a actuació principal la sessió d’Amygdala. Aquest DJ català s’ha convertit en un nom destacat de l’escena techno i promet no decebre en la seva sessió al Parc de la Festa. Un altre que no decebrà serà Mama Dousha. El cantant del Poblenou va esdevenir viral la passada tardor gràcies al seu tema Rikiti i ha esdevingut un dels noms
L’Orquestra Atalaia amenitzarà la revetlla a la pl. d’Anton Borrell. Cedida
The Txandals i La Cosa Nostra actuaran a la Revetlla Jove
destacats del panorama musical català, motiu pel qual no podia faltar a Barraques. I tampoc pot faltar el talent local, que estarà representat per Paula Fitzz & Borys B. Les entrades a Barraques tenen un preu de 3 euros per dia, però es pot adquirir un abonament dels tres dies per 6,50 euros. Els menors de 15 anys tenen l’accés gratuït, però han d’anar acompanyats d’un adult.
Les Antines i Canya d’Or actuaran al ball de gralles del dia 27
Música El ball de gralles és una de les propostes musicals imprescindibles de Sant Pere. Enguany, Les Antines donaran el tret de sortida i els Canya d’Or clausuraran la proposta amb un repertori musical potent passat pel sedàs de la gralla. Serà el dia 27, a partir de les 11 de la nit a la pl. Anton Borrell . AF
Burlesque, màgia i un tribut a Eugenio, a la Revista el dia 26
El Bravium torna amb Les varietées a la Palma
questra Atalaia a les 11 a la plaça d’Anton Borrell. I al Mas d’Iglesias, la Nit de Marxa arribarà a la 32a edició amb Adala, Ranking Joe i Prince Alla.
Espectacles Any rere any, el programa de Sant Pere inclou un show de revista i enguany aquest arribarà combinant burlesque, màgia i humor. La gran Maica es convertirà, gràcies al públic, en la reina del Burlesque. El carisma del Mag Lluc transportaran el públic i a un món màgic i l’humor arribarà de la mà d’un homenatge al mític Eugenio.
Espectacles La gent del Bravium Teatre tenen sempre una implicació total amb les festes reusenques. Així ho demostren per Sant Pere amb les més que tradicionals Varietées de Sant Pericu. Un recull de música, dansa, teatre, màgia i humor sempre amb un toc esbojarrat que omplirà de gresca la Palma els vespres dels dies 25, 26 i 27 a les 9. AF
Música Es faran del 25 al 28 de juny a les 13h
Els concerts vermut de la Palma s’han convertit en una cita obligada de Sant Pere. Quatre cites diferents i úniques que animen els migdies de Festa Major. Enguany, els encarregats d’estrenar els concerts vermut seran Trèvol, dimarts 25 a la 1. Aquest quartet, guanyador del concurs Sons de la Mediterrània 2023, versiona cançons tradicionals amb un toc modern de pop i folk per a crear una proposta ben personal.
Un viatge a les festes populars dels anys 20, amb els cuplets com a protagonistes és el que presentaran Les Betzuca el dimecres 26. Núria Lozano i Carol Duran, o el que és el mateix acordió i violí, estaran acompanyades en la seva aturada a Reus per Marcel Casellas al contrabaix i Joan López a la bateria i per-
cussions en una actuació que recrearà aquells sons i aquell repertori que havia fet ballar a la gent dels Pirineus en les seves festes.
Cabaret, surrealisme i coreografies. Aquesta és la proposta que portaran els penedesencs Sidral Brass Band el dijous 27. Un concert inoblidable i pensat per a tota la família que deixarà el llistó ben amunt en aquesta nova edició dels Concerts Vermut a la Palma.
Com és habitual, la Banda de la Festa Major serà l’encarregada d’oferir el concert vermut de cloenda d’aquest cicle que se celebrarà la vigília del patró al migdia i servirà per escalfar motors de cara a la nit. La formació interpretarà les peces musicals del Seguici reusenc amb una posada en escena despreocupada i original ideal per un dels dies més grans de la festa.
Infants A banda de les activitats del Seguici petit, s’han programat espectacles i tallers pensats per divertir la canalla
Anna FerranLa canalla reusenca espera any rere any amb il·lusió renovada l’arribada de Sant Pere. La Festa Major marca l’inici de l’estiu i de les vacances, a la vegada que es converteix en una oportunitat d’or per a retrobar-se amb els Gegants, la Mulassa, l’Àliga i la resta d’elements del Seguici Festiu. Més enllà de les ballades de lluïment del dia 29, les Completes i la Professó, el Seguici s’apropa als infants cada 27 de juny, amb la celebració del Seguici Petit. Si bé aquesta és una activitat destacada en el calendari festiu dels més petits, no és l’única activitat pensada en exclusiva per a ells.
Sense deixar de banda el Seguici, el dia 25 tots els nens i nenes que ja se sentin prou grans com per a acomiadar-se del seu xumet, podran entregar-li a la Mulassa, de 18 a 20 hores, a la plaça de Sant Pere, on, simultàniament, es farà l’Aixeca el teu Gegant, que enguany serà solidari amb l’Associació Supera’t.
Espectacles familiars
La programació de Sant Pere inclou enguany dos espectacles pensants especialment per al públic familiar. La plaça d’Anton Borrell serà l’escenari del concert Folkids. L’actua-
ció, que es durà a terme el dimarts 25, a les 18.30 h, promet gresca i bona música més enllà del reggaeton. La companyia Pep López i Sopars de Duro ofereixen un espectacle animat que captiva tant a la mainada com als pares i a la resta de curiosos que s’hi apropin.
El segon espectacle familiar que s’ha organitzat arribarà l’endemà, el dimecres 26 a le 18.30 al Parc Mas d’Iglesias. Es tracta de Les vacances de madame Roulotte, una proposta de la companyia La Bleda, que explica la història
‘Les vacances de madame Roulotte’ es podrà veure al Parc de Mas Iglesias
d’unes vacances inoblidables i plenes d’aventures.
Descobrir Gaudí i el modernisme
Ara bé, aquest Sant Pere serà una oportunitat per als més petits per a descobrir i apropar-se més a la figura de gaudí i al moviment modernista. El Gaudí Centre ha preparat
un bon grapat d’activitats gratuïtes (amb reserva prèvia al web de Reus Turisme) que es combinen amb les que es duran a terme en altres equipaments modernistes de la ciutat.
Aquesta tarda, el carrer del Vidre acollirà el taller El vitrall somiat d’Antoni Gaudí a la Sagrada Família, en el qual els infants de 6 a 12 anys, aprendran a fer un vitrall i entendran la importància de la llum en aquest moviment arquitectònic. Demà, i dimecres, 26, a les 12 i a les 11 respectivament, la canalla podrà participar en l’activitat Un drac de trencadís, en la qual aprendran l’art del trencadís, un dels bàsics en les arts decoratives modernistes. A més, demà a les 7 de la tarda es farà una nova sessió de l’escape room inspirat en Gaudí L’Enigma de Takeshi Nazo. A aquests tallers cal sumar-hi la proposta Decora la teva rajola fent servir la trepa, que es farà diumenge al pavelló 6 de l’Institut Pere Mata (activitat de pagament) i dimecres 26, a les 18:30 gratuïtament amb reserva al Gaudí Centre.
A totes aquestes activitats, cal sumar-n’hi una de nova que es farà dimarts 25 a les 11, coincidint amb l’aniversari del naixement de Gaudí. A l’activitat de descoberta Busca la lletra de Gaudí, la canalla participarà alhora en un taller d’elements vegetals modernistes i un joc de pistes per trobar lletres amagades. En aquesta proposta no cal l’acompanyament d’un adult. I els pares que ho vulguin podran participar en el taller per a adults Convertim-nos en ebenistes per una estona
A tot això, cal afegir-hi que Casa Navàs ha programat la visita familiar El Jardí Màgic de Cal Navàs pel dimarts 25 a les 17.30 h.
Tradicionalment la temporada castellera sempre començava per Sant Joan a Valls, però els nous temps han acabat amb aquesta premissa. Fins i tot les dues colles de Xiquets de Valls alguns anys han avançat dies i setmanes els seus primers castells de nou o de gamma extra. Tot i això, és una data assenyalada al calendari i la plaça del Blat es converteix en el primer gran escenari de retrobament del món casteller. Un any més, la diada es presenta amb uns programes realment atractius i on la gamma extra pot ser molt protagonista. A més, tindrà un nou al·licient: l’estrena del nou format de rondes vallenques amb l’objectiu de reduir la durada de les diades a la capital de l’Alt Camp.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls ambiciona per vuitena temporada consecutiva (pandèmia i represa a banda) els castells de gamma extra. I compte perquè podria ser més d’un. En cartera tenen el 5 de 9 amb folre, el 2 de 9 amb folre i manilles el 4 de 9 amb folre i pilar i el pilar de 8 també emmanillat. Veurem quants d’ells poden portar a plaça, però algú ja catalogava l’actuació com un Santa Úrsula per Sant Joan. D’especial importància seria per als rosats descarregar el 5 i el 2 perquè no els completen des de la diada del Mercadal de 2019. Lògicament al seu programa també hi ha els dos castells bàsics de nou que podrien arribar ja per la diada de Completes la nit anterior.
La Colla Joves Xiquets de Valls també s’il·lusiona amb la gamma extra. En aquest cas, si les darreres proves van bé els objectius passarien pel 2 de 9 i el pilar de 8 amb folre i manilles. El primer només l’han fet una vegada per Sant Joan l’any 2018, mentre el segon no l’han provat mai un 24 de juny. També entre els seu ventall de castells estan el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. Aquests dos últims precisament encara no els han portat a plaça aquesta temporada i algun d’ells podria tenir la seva oportunitat també per Completes.
A la tarda l’atenció se centrarà a Tarragona on les dues colles més antigues podrien portar castells de nou. La Jove els assegura, ja que no és cap secret que volen intentar el 3 de 9 amb folre (ja n’han descarregat dos enguany) i el 4
4de9 amb folre i pilar de la Vella per Sant Joan 2023 i 3de9 amb folre de la Jove dissabte passat a Tarragona. Colla Vella / F. Virgili
de 9 amb folre, que seria estrena. El tercer castell podria ser el 4 de 8 amb l’agulla o el 5 de 8 i tancaran l’actuació amb pilar de mèrit, possiblement el de 7. De la seva banda, els Xiquets de Tarragona podrien fer l’assalt al 3 de 9 amb folre que porten assajant les darreres setmanes i que no intenten per una diada de Sant Joan des de l’any 2016. També el 5 de 8, que ja han fet a Valls i Tarragona, seria l’altre castell destacat de la jornada.
Carles Cortés
La Colla Castellera de Sant Pere i
Els Verds actuaran diumenge a les 14h a la prèvia de la cursa de Montmeló Castells a la F1
Sant Pau, després de consolidar en aquest primer tram de temporada els castells de gamma alta de set, podria assaltar el primer castell de vuit de l’any, el 3 de 8, mentre que els Xiquets del Serrallo es marca com a objectiu tres castells de set i mig en una mateixa actuació. Amb els 5 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla ja descarregats aquesta temporada, el tercer serà una estrena.
L’agenda
Sant Pere
Xiquets de Reus
Capgrossos de Mataró
Castellers de la Vila de Gràcia
Dissabte 18h, plaça del Mercadal Reus
Completes
Colla Vella dels Xiquets de Valls
Colla Joves Xiquets de Valls
Diumenge 23.15h, plaça del Blat Valls
Sant Joan
Colla Vella dels Xiquets de Valls
Colla Joves Xiquets de Valls
Dilluns 13h, plaça del Blat Valls
Sant Joan Xiquets de Tarragona
Colla Jove Xiquets de Tarragona
Xiquets del Serrallo
Colla Castellera SPiSP
Dilluns 19.30h, plaça de la Font Tarragona
Sant Joan Nois de la Torre
Xiquets de Torredembarra Castellers d’Altafulla
Dilluns 19.30h, plaça Josep Valls Ibern Torredembarra
Entrevista Ramon Vilà és el campaner en actiu més veterà de Valls i enguany serà nomenat SantJoaner. El vallenc explica a Diari Més la seva trajectòria dins d’aquest món i la situació en la que es troba aquest ofici a la capital de l’Alt Camp
Cristina Cuadrat GonzalezVostè és el campaner més veterà en actiu que hi ha ara mateix a la ciutat, però quan va començar?
«L’any 1996, quan van acabar les obres del campanar del Carme em van demanar si hi podia anar. Allà hi ha una campana molt gran i jo la vaig fer voltar, i després, tot i que jo no en sabia res, em van dir que era molt difícil fer-ho. Des de llavors, quan és la Mare de Déu del Carme i la Mare de Déu de Montserrat, allà baix –a l’església del Carme– sempre la tocava jo. Llavors els companys dels Campaners de Valls van anar a Sant Antoni i també tocaven la de Sant Antoni. I ara fa uns quants anys que ja portem aquestes campanes –les de l’Església de Sant Joan–, on es posen uns cables i es pot fer manualment des de l’escala. A més, es fa amb uns tons de fa molts anys que es van recuperar de fa molts anys i que es van trobar amb una llibreta. Aquest fet és una bona recerca del Jordi i el Ferran, que són les ànimes de l’agrupació de campaners de Valls». Abans de la inauguració de l’església del Carme, el 1996, havia tocat abans les campanes?
«Alguna vegada crec que sí, però quasi no me’n recordo perquè ja fa molts anys. Però algunes de les Decennals potser sí que haguéssim anat a fer-la sonar una mica la de l’església del Carme. Més que aquestes d’aquí dalt –la de l’església de Sant Joan–, que ja estaven mecanitzades. Però la del Carme, que era manual, i la de Sant Antoni podria ser també, però no t’ho puc jurar perquè no me’n recordo».
I a partir de la inauguració?
«Des d’aleshores sempre vaig estar al voltant de la campana del Carme, després a la de Sant Antoni, i ara fa uns quants anys, amb el grup de Campaners de Valls també vam venir cap aquí, a la de Sant Joan, i aquestes també les fem sonar manualment.
Però clar, principalment aquestes –les de Sant Joan–només es toquen els dies de festa de forma manual. La resta de dies tenen un sistema automàtic que fa els tocs. Aquest sistema també fa el toc per als enterraments i per a altres ocasions que requereixen algun to diferent. Tot i que ara, el campanar de Sant Joan, ja fa quatre o cinc mesos que està tancat a conseqüència de les obres; aleshores ho tenim tot parat. Perquè hi ha una estructura que envolta tot el campanar i si jo toqués les campanes o es fes de manera automàtica, el so faria vibrar tota l’estructura de fora i seria perillós. Per això està parat. Quan acabin les obres, tot tornarà a la normalitat». Creu que ser campaner és vocacional?
«Sí, sense cap mena de dubte. Jo crec que això et neix del cor. Ser campaner és donar doble vida, perquè quan la campana sona, dona vida a la campana i al poble. La campana té la seva vida, té la seva història, i l’hem de mantenir i almenys aquí a Valls, amb el relleu generacional, tenim campaners per molts anys».
Tocar la campana requereix un esforç físic.
«Sí, bastant. Sobretot aquella d’allà baix, la del Carme. Com que el jou –que és l’eix per on la campana queda subjecta a les parets del campanar– és més petit, costa més. I tocar aquestes d’aquí, les del campanar de Sant Joan, és més fàcil perquè toques des de dalt a l’escala i la corda que estires està a la par de dalt, al jou, però tot i tenir aquesta facilitat suposa un esforç físic, clar».
A més, després d’haver pujat a dalt del campanar, fa la sensació que hi ha molt poc espai de maniobra.
«L’espai és bastant just, hi deu haver dos o tres metres. Ara perquè està tot ple de ferros i hi ha tota l’estructura que envolta el campanar i sembla que quasi no hi cap ningú, però després, quan ho treguin tot i hagin acabat les obres,
Les obres
El campanar de Sant Joan es deixa veure per la Festa Major
El campanar de l’església de Sant Joan de Valls es deixa veure per la Festa Major, ja que van treure part de la bastida que recobria l’exterior del campanar. Jordi Paris, membre de la Comissió ciutadana per la restauració del campanar, explicava a Diari Més que l’obra estructural ja està acabada i que les tasques que actualment s’estan duent a terme són la restauració de la pedra i «feines complementàries de l’interior del campanar que s’aniran fent aquestes setmanes». París apunta que tot i que es preveu que a finals de juliol estigui tot acabat, encara queda camí per assolir el finançament complet de les obres i per aquest motiu encara continua la campanya Ara toca el campanar, que té l’objectiu de recaptar aportacions de la ciutadania i de les empreses i entitats vallenques.
semblarà que podem ballar i tot de l’espai que tindrem (riu)».
I normalment quan toca les campanes ho fa sol o amb més gent?
«Aquí a Sant Joan ho portem des de l’associació de campaners i tenim la sort que puja molt de jovent, així que sempre estàs acompanyat».
El futur dels campaners
Aleshores creu que el futur dels campaners a Valls està assegurat?
«I tant. Gràcies a ells hem aconseguit incentivar al jovent i que els agradi això de tocar les campanes. En ge-
El futur dels campaners
«És bonic que els joves cuidin el que és tradicional per a les generacions futures»
Ser SantJoaner
«És un honor que em nomenin SantJoaner, no puc demanar més com a vallenc»
neral, hi ha molt d’ambient, ho porten molt bé i sempre tenen molt bones iniciatives. Crec que hi ha molta vida. A les campanes de Valls hi ha vida per cent anys més, com el campanar, que l’estan arreglant per cent anys més. És bonic que els joves cuidin el que és tradicional per a les generacions futures».
I com se n’aprèn?
«Si ho volguessis, ells t’ensenyarien els tocs que s’han de fer. Allà baix, al campanar del Carme, només n’hi ha una i és més senzill, l’únic que costa més és fer-la rodar. Però les del campanar de Sant Joan, entre tots et guien i t’ajuden, funciona com una orquestra, tots et van guiant. Així és com n’aprens, i és molt bonic».
SantJoaner
Enguany el consistori ha decidit nomenar-lo SantJoaner. S’ho esperava?
«No, és una cosa que no t’esperes mai. Jo sempre he intentat ajudar el poble i ara, des que estic jubilat, encara més. I quan t’ho diuen penses: Ostres, quina alegria que hagin pensat en mi. Si penso en el procés que han degut fer per escollir el SantJoaner d’enguany, doncs en quedo content perquè just el 2024 és l’any del campanar de Sant Joan, han volgut donar el premi de SantJoaner a un campaner i que, a més, diguessin, mira, va, li donem al Ramon Doncs és un fet que et posa molt content, perquè és un honor molt important, és un record que et queda per tota la vida».
Com va rebre la notícia?
«Primer em vaig espantar, no t’enganyaré, perquè em va trucar la secretària de l’alcaldessa, dient que volia parlar amb mi i el primer que vaig pensar va ser: Què he fet malament?. Però quan vaig arribar allà, vaig veure que somreia, ja em vaig quedar tranquil. Aleshores l’alcaldessa em va comentar: Escolta’m, que hem pensat en tu, amb totes les juntes, perquè siguis el SantJoaner d’enguany Jo vaig quedar parat, no m’ho esperava».
El
Què comporta ser SantJoaner?
«Entre moltes coses, has d’assistir a molts actes. Has de portar la bandera a l’anada i tornada a la tronada. També has d’anar al ple de l’Ajuntament, que és on et nomenen i llavors fas un petit parlament. A més, aquell dia hi ha un senyor que et fa una glossa, sobre tu i sobre els campaners i el campanar. Enguany serà Daniel Vilarrúbias, doctor en Història de l’Art i arxiver. És un acte bonic». És el més gran que et pot passar com a vallenc?
«I tant, això és una de les grans coses que et poden passar. Jo he tingut molta sort de poder viure coses molt grans com a vallenc perquè durant les Decennals, es baixa la Mare de Déu de la Candela del cambril i durant dues Decennals i mitja, he aconseguit baixar-la i pujar-la. Per una part, és una responsabilitat, i després un honor poder-la agafar i tenir la força per pujar-la a l’altar major, baixar-la i tornar-la a portar al seu cambril. Així que entre això i que ara em nomenin SantJoaner, sento que no puc demanar més com a vallenc. És un orgull i un honor ser d’aquesta ciutat».
Enguany la Festa Major de Sant Joan serà més especial doncs.
«Sí, clar. Ara tinc molts actes, principalment el dia 23. Potser el moment més especial per a mi serà el nomenament i espero poder parlar quan estigui allà al Segon de Plens, perquè clar, estaré al ple amb els regidors, les regidores, els festers, la gent del poble, la família, tots allà davant... Espero que surti. Ja m’ho prepararé, m’hauré d’entrenar (riu)». I com a vallenc, de la Festa Major de Sant Joan, què destacaria?
«Un dels actes bons és la sortida de completes al vespre i la participació castellera, que també és molt important. Tenir aquestes dues colles a la ciutat i a més, amb aquestes exhibicions, dos dies seguits, és un honor per al poble i una gran satisfacció, ja que això no ho té tothom».
Policial L’Ajuntament del Catllar va constituïr la Comissió sectorial de seguretat aquest 18 de juny. El nou ens està integrat per l’alcalde, Jordi Ruiz; un representant de cada un dels diferents grups municipals; un representant dels Mossos d’Esquadra i un altre dels Agents Rurals; el coordinador dels Vigilants Municipal; i representants d’entitats i associacions del municipi. La comissió es reunirà amb periodicitat trimestral. Aquesta primera sessió constitutiva va servir per fixar el full de ruta de la mateixa i per a recollir propostes del diferents membres. La creació de la Comissió sectorial de seguretat s’emmarca en un conjunt d’actuacions en l’àmbit de la seguretat del municipi que l’Ajuntament del Catllar portarà a terme, com la implantació de 21 càmeres lectures de matrícules per tot el terme. Redacció
Societat En referència a la notícia publicada en l’edició de dijous d’aquest diari sobre l’increment de la plantilla de Vigilants Urbans que s’ha fet des de l’Ajuntament del Catllar, es va mencionar per error que el batlle del municipi era Joan Morlà (ERC) , quan qui ostenta el càrrec actualment és Jordi Ruiz (Junts per Catalunya). Redacció
La Fontcoberta de Cambrils guanya 70 places
Municipal L’Ajuntament de Cambrils, a través de l’empresa municipal Aparcam, ha realitzat treballs d’adequació a l’aparcament de la Fontcoberta per millorar els accessos i optimitzar l’espai. Les obres, que van acabar dijous, han permés guanyar 70 places d’aparcament en aquesta zona, situada al costat del vial del Cavet. Redacció
Cultura Es poden presentar treballs al FILMSCUNIT fins al 30 de juny
Redacció
Arriba a Cunit el I Festival Jove de Curtmetratges de Cunit FILMSCUNIT, una proposta nascuda arran de l’èxit del Taller de realització cinematogràfica de Cunit que s’imparteix a través de l’Espai Jove. La regidora de Joventut, Yolanda Sánchez, explica que «aquest primer Festival ha nascut del taller de realització cinematogràfica de Cunit, un projecte engrescador que no només ha tingut una acollida excel·lent entre els joves sinó que a més, ha estat un espai de descoberta de talent». El festival pretén descobrir i donar-li veu als talents joves de la comarca i la resta de Catalunya. L’esdeveniment se celebrarà el pròxim 20 de juliol, a dos quarts de 10 de la nit, a la plaça Jaume Vidal. El festival comptarà amb la projecció dels curtmetratges seleccionats com a finalistes
d’entre totes les obres que s’hagin volgut presentar prèviament per a participar en aquest festival. El període per a presentar treballs finalitza el dia 30 de juny i les bases de participació es poden consultar al web municipal. Cal destacar que a més, durant l’acte es projectarà el primer curtmetratge i documental elaborat per l’alumnat del taller de realització cinematogràfica impartit a l’Espai Jove de Cunit durant aquest curs.
Laureano Clavero, director de cinema i director del festival, comenta «Arran del taller de realització cinematogràfica hem descobert grans talents molt joves. Amb el festival pretenem fer el mateix,
El festival es durà a terme el pròxim 20 de juliol i donarà a conèixer talent jove
però a gran escala sobretot en l’àmbit comarcal». El festival compta amb el suport de les productores locals Mirasud Pro i SG Audiovisuals. També participa l’estudi de so Ahura de Salou i pel que fa al jurat té la collaboració d’Alejandro Matus de l’estudi de so Bluemoon de Barcelona on es realitza la postproducció d’alguns films de Netflix i altres plataformes de renom. També hi col·labora Patricia Salbi (de la companyia de teatre La Porta de Fusta). D’altra banda, també comptarà amb la col·laboració del fotògraf i director de publicitat Carles Lázaro, qui ja va donar una xerrada molt enriquidora als alumnes d’aquest taller de cinema, en la qual va mostrar el seu treball en l’àmbit publicitari, a la vegada que va comentar alguns apunts del seu treball al film La societat de la neu de J. A. Bayona.
Futbol Els grana només necessiten una victòria per assolir l’objectiu de l’ascens a Segona Divisió
Arnau Montreal Quesada
Ha arribat el moment de complir els somnis. El Nàstic de Dani Vidal afrontarà demà el partit més important de tota la temporada contra el Málaga amb l’objectiu de certificar l’ascens a Segona Divisió i tancar la ferida patida a Vigo fa dos anys. Després de cinc temporades fora del futbol professional, i de tota una temporada d’esforços, sacrificis i èxits, els grana afronten un duel clau davant un Nou Estadi Costa Daurada completament ple en un dia per a la història. Els de Dani Vidal només necessiten una victòria. Com a millor local de la categoria, aquest fet s’ha repetit 13 vegades en els 20 partits que s’han disputat al Nou Estadi Costa Daurada. Si és per la mínima, el partit s’allargarà 30 minuts més amb una pròrroga. Amb tot, això no seria problema per al Nàstic perquè ha demostrat durant el curs que una de les seves principals virtuts és saber patir i sobreviure a la pressió del rival i en els moments més difícils. Al seu costat hi haurà, molt probablement, més de 14 mil persones a les graderies tenyint de grana el Nou Estadi Costa Daurada i empenyent l’equip cap a la mateixa direcció. Molts dels nastiquers tenen el record fresc de la final perduda de Vigo, d’altres serà la primera vegada que trepitgen l’estadi grana, però tots se centraran a animar el seu equip, tal com van fer contra
El porter Alfonso Herrero i el davanter
Roberto Fernández, les claus del Málaga
el Ceuta ara fa dues setmanes.
El conjunt de Dani Vidal va demostrar a la Rosaleda que no és inferior al Málaga.
De fet, la derrota es va donar per dos detalls «molt controlables», segons va destacar el mateix tècnic. Amb els errors analitzats i corregits, el Nàstic es presenta a la batalla amb totes les armes preparades i esmolades.
El duel a la Rosaleda també va posar sota el focus els punts forts del Málaga. El da-
Futbol L’entrenador va tenir molt bones paraules per l’àrbitre Eder Mallo
El tècnic del Málaga, Sergio Pellicer, va destacar ahir en roda de premsa que «gastarem fins a l’última gota de sang i suor per assolir l’ascens. Estem preparats per patir i poder donar el cop definitiu». De la mateixa manera, Pellicer va viure en directe
el Nàstic-Ceuta i va apuntar que «els dos equips van lluitar amb les seves armes. Hem de centrar-nos en el futbol i deixar de banda tot l’extern. La gestió emocional és molt important, ens hem de concentrar en jugar, sense despistar-nos en protestes. L’altre dia, Roberto va fer un màster d’això». El tècnic del Málaga
va tenir bones paraules per l’àrbitre Eder Mallo: «He analitzat el seu últim partit, que va ser el Lugo-Cornellà, i també he vist el Deportivo-Nàstic. Ell haurà vist les imatges de la Rosaleda, així que no fa falta que es digui res més. L’Eder és un dels millors àrbitres de la categoria i lluitarà pel seu ascens com nosaltres».
vanter Roberto Fernández va demostrar que està en estat de gràcia marcant un doblet. El primer en un córner ràpid que va atrapar a la defensa del Nàstic descol·locada i el segon executant a la perfecció un penal ajustant el tir al pal dret. D’altra banda, el killer va tenir dues accions destacades més que va destacar la seva capacitat de trencar línies. Tant a la primera com a la segona part, Roberto va ser capaç d’aprofitar dues pilotades
El tècnic del Málaga Sergio
El rival
Dissabte, 20.30 h Nou Estadi Costa Daurada FEFtv i Esport 3 Minut a minut a diarimes.com
llargues per colar-se per velocitat entre Pablo Trigueros i Nacho González. En totes dues ocasions va ser atrapat pels dos centrals o per Pol Domingo, però és una situació a tenir en compte de cara a evitar contraatacs ràpids quan el Nàstic estigui massa centrat en atacar.
Finalment, l’altre obstacle a superar és Alfonso Herrero. El porter del Málaga va fer dues aturades d’escàndol per frustrar gols del Nàstic. La primera va ser al minut u, quan Godoy va rematar tot sol des de dins de l’àrea i, posteriorment, també va volar per interceptar un míssil de David Concha.
Demà serà el moment per brillar, per aquells jugadors que vulguin entrar en la història del Nàstic. El 2015, contra el Huesca i un Nou Estadi ple, el Nàstic ja va demostrar que és invencible. Ara toca repetir la gesta i fer dels somnis una realitat per tornar al futbol professional.
Roda de premsa
Álex Mula:
«Tenim moltes ganes d’acabar el treball de tota la temporada amb un ascens»
L’extrem del Nàstic, Álex Mula, va mostrar la il·lusió i les ganes de tota la plantilla perquè arribi el duel del dissabte. Mula va destacar que «tenim moltes ganes d’acabar el treball que hem fet durant tot l’any. Volem estar a Segona Divisió». A més, va assenyalar que «el partit es decidirà per detalls, per qui competeix millor, i sabem que amb la nostra gent serà més fàcil».
Trànsit
La Guàrdia Urbana posarà en marxa un dispositiu de mobilitat
Davant la previsió d’una gran afluència de persones, la Guàrdia Urbana avisa que un cop estiguin plens els pàrquings de terra del voltant del camp, tallarà els accessos a la Vall de l’Arrabassada i el Camí de la Budallera. Tanmateix, el cos policial controlarà el trànsit a la sortida del partit.
El col·legiat basc Eder Mallo Fernández és l’escollit per dirigir el Málaga-Nàstic a la Rosaleda
Futbol Eder Mallo Fernández serà l’encarregat de xiular el partit de tornada de la final del play-off d’ascens a Segona Divisió entre el Nàstic i el Málaga. Aquesta serà la segona vegada que el col·legiat basc dirigirà un partit del Nàstic aquesta temporada. Mallo Fernández va dirigir el duel entre el Deportivo i el Nàstic a Riazor, on el Nàstic va caure per 1-0. El partit va tenir polèmica que va perjudicar el club grana perquè el col·legiat va anul·lar un gol legal de Marc Fernández per una falta inexistent de Jaume Jardí i, posteriorment, va expulsar a David Concha. En els 13 partits que ha xiulat aquesta temporada, sis victòries locals, cinc empats i dues victòries visitants. AMQ
Tennis L’organització d’esdeveniments és l’aposta de l’entitat i espera inaugurar la remodelada Zona Park a finals d’any
El Club Tennis Tarragona acollirà al setembre el Campionat d’Espanya de veterans per seleccions autonòmiques. Aquesta competició acollirà aproximadament unes 400 persones entre esportistes i familiars que aterraran una setmana abans de les festes de Santa Tecla.
Des de l’organització del club tarragoní aposten en continuar organitzant esdeveniments d’aquest nivell en el seu full de ruta i de la mà de
l’Ajuntament de Tarragona. El president del CT Tarragona, Luís Salas, va destacar que aquest tipus d’esdeveniments com el Campionat d’Espanya de veterans va en la línia de l’aposta pel turisme esportiu del consistori i, per aquest motiu, destaca que es treballa per organitzar visites guiades per Tarragona per complementar la celebració del torneig.
La Zona Park, a punt Des del Tennis Tarragona apunten que les obres de remodelació de la Zona Park avancen a bon ritme. S’espera
El Reus FC Reddis pesca en la Pobla de Mafumet i fitxa el
Futbol El Reus FC Reddis ja té nova pólvora per a la pròxima temporada. El davanter Joan Torrents s’incorpora a l’equip de Marc Carrasco després de jugar les darreres dues temporades a la Pobla de Mafumet, el filial del Nàstic, on va marcar un total de dotze gols. L’atacant de 21 anys va jugar al cadet del Reus per després marxar
al juvenil del Villarreal B. En les darreres dues temporades ha estat el punta de la Pobla d’Adolfo Baines, destacant pel seu físic i intensitat amb la pilota. Torrents es converteix en el segon fitxatge del Reus FC Reddis després del defensa Pol Fernández i de les renovacions de jugadors clau com Ramon Folch i Ricardo Vaz, entre altres. AMQ
que les obres de construcció s’acabin a finals de l’estiu i, després, començaran a treballar en els equipaments per poder inaugurar-la oficialment a finals d’any o a principis del gener de 2025. Aquest espai acollirà tres pistes de tennis, sis pistes de pàdel, una piscina, un frontó, una pista poliesportiva tancada, un gimnàs, oficines i una sala polivalent. Des del club apuntant que amb aquest moviment es farà un pas per ampliar l’oferta de lleure del club i així donar servei als més de 500 alumnes de l’Escola de Tennis i Pàdel, així com dels
L’entitat té previst incloure un servei integral de salut esportiva al 2025
1.500 socis actuals. A més, des del club preveuen que amb aquest nou espai podria créi-
xer fins a 2.000 abonats fent una aposta per al públic juvenil d’entre 18 i 30 anys amb noves quotes. Una vegada les obres estiguin enllestides, l’aposta del club tarragoní serà incloure un servei integral de salut esportiva amb fisioterapeutes, psicòlegs esportius, nutrici-
onistes i, fins i tot, un servei d’odontologia per complementar la seva oferta. Enguany, el Club Tennis Tarragona ha organitzat tornejos com la Red Cup i la ITF M25 Ciutat de Tarragona. Al setembre organitzarà el Campionat d’Espanya de veterans i espera aplegar-ne molts més.
Futbol Gairebé 90 equips participen en la festa de la Federació Catalana de Futbol
Gairebé 90 equips van rebre el seu guardó en la Nit de campions 2024 al Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediterrània de Tarragona. Tots els campions del futbol tarragoní, tant en categoria masculina com femenina, es van reunir ahir en la festa de la Federació Catalana de Futbol per rebre el seu reconeixement després d’una temporada d’èxits.
La pista del Palau d’Esports es va tenyir dels diferents colors de tots els equips premiats mentre que a les graderies hi assistien els familiars per veure amb orgull els premis merescuts per a tots els campions tarragonins d’aquesta temporada. A l’esdeveniment hi va ser present el delegat a Tarragona de la Federació Catalana de Futbol, José Cosano, així com l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales entre
Un dels equips de la base de la Pobla de Mafumet rebent el seu premi. Pobla de Mafumet
El Palau d’Esports es va tenyir dels colors dels diferents equips campions
altres. A la pista, la il·lusió, els somriures i els nervis envoltaven a tots els futbolistes dels més joves fins als sèniors, que estaven preparats per pujar a l’escenari per a recollir el seu guardó.
Entre els premiats hi havia equips de la base del Nàstic, la Pobla de Mafumet, el Catllar i molts altres equips que van omplir el Palau d’Esports en una gran festa de cloenda per al futbol tarragoní.
TENDÈNCIES
El vermell, el marró i el ros són la base d’aquests estils
ERedacció / AMIC
l compte enrere per a l’estiu ja ha començat i, si encara no ho has fet, és moment que estrenis look i et submergeixis de ple en el mood estival. Tons més vibrants, lluminosos i saludables són les tendències de color per a l’estiu 2024. Et portem quatre propostes perquè triïs la teva preferida.
Ginger xarxa
Els vermells continuen conquistant cors i el ginger xarxa és un dels preferits de la tem-
porada. És un to càlid i vivaç, en el qual la base rogenca s’illumina amb matisos daurats. Aporta molta llum al rostre i realça les pells càlides. A més, permet emfatitzar els ulls clars, com a verds o blaus.
L’inconvenient d’aquesta mena de colors és que corren el perill de perdre el color i la vitalitat.
Golden beix
Aquest estil és descrit com un ros profund amb centellejos daurats, perfecte per a donar la benvinguda al bon temps. El seu fons beix aporta una gran
profunditat als cabells; així mateix, els centellejos daurats del look aporten un extra de moviment i una brillant cremositat. És perfecte per a les castanyes que desitgen aclarir els seus cabells o per a les rosses que volen un ros molt més natural i multitonal. Per a mantenir un ros d’aspecte sedós i ple de llum cal seguir una bona rutina hidratant.
Mahogany
Inspirat en la rica i càlida tonalitat de la fusta de caoba, el Mahogany ofereix una alternativa sofisticada i versàtil, des de
subtils tocs fins a audaces declaracions. Aquesta tonalitat capil·lar ofereix la possibilitat d’agregar dimensió i calidesa al look, gràcies als seus matisos vermellosos i marrons.
El Warm Xocolata és un marró intens que s’adapta a qualsevol ocasió i tipus de pell
mellosos i daurats t’afavoriran, mentre que, si tens un to de pell més fred, pots optar per Mahogany amb matisos més violetes.
Warm Xocolata
Si tens un to de pell càlid, els Mahogany amb matisos ver-
Les brunes també tenim un buit especial entre les tendèn-
cies de color per a estiu 2024. Warm Xocolata és un marró ric i intens, que aporta profunditat i dimensió als cabells. Es personalitza a través de matisos càlids, creant un color que s’adapta a qualsevol ocasió i tipus de pell.
D’altra banda, aporta als cabells un aspecte saludable i vital, quan se li proporcionen les cures adequades
Guanya en bellesa, salut i benestar amb la teràpia d’optimització hormonal de Clínicas Doha
El procés d’envelliment és inevitable. Ara bé, com vivim aquests anys és a les nostres mans. Els desafiaments que els nostres cossos afronten a mesura que envellim, des de la pèrdua de libido fins a la fatiga, són senyals d’un desequilibri hormonal que pot ser optimitzat perquè tornis a ser la teva millor versió. La teràpia d’optimització hormonal amb hormones bioidèntiques de Clínicas Doha ofereix una solució revolucionària. Aquestes hormones, idèntiques a nivell mole-
cular a les que produeix el teu cos, es dissenyen per a restaurar el teu equilibri hormonal de manera segura i efectiva, promovent una millora significativa de la qualitat de vida.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Cuida la teva pell i guanya benestar amb els tractaments de Paula Pontes Estètica
Veure’ns bé per fora i sentir-nos bé per dins. Aquesta és la filosofia a seguir al tenir cura de la nostra pell. I és que una pell sana, és bellesa, però també benestar. El centre Paula Pontes Estètica parteix d’aquesta idea i ofereix un amplíssim ventall de tractaments, que no només milloren l’aspecte i la salut del rostre i el cos, sinó que també ens ajuden emocionalment, fent-nos sentir bé. Pel que fa als tractaments facials, desta-
quen les neteges facials, els tractaments revitalitzadors, els hidratants, aquells específics per a pells sensibles i els que aporten vitamina C i d’àcid hialurònic a la pell. Així mateix, Paula Pontes és experta en l’ús d’aparells i tecnologia innovadora, amb uns excel·lents resultats. Els tractaments corporals engloben des de massatges a radiofreqüència, passant per peelings, tractaments antigreix o acupuntura. Visita el centre i regala’t benestar. A. Ferran
d’AGBAR avalen el seu model d’empresa
Economia La Junta
General d’Accionistes d’Aigües de Barcelona, celebrada aquest dijous i presidida per Ciril Rozman, va avalar per unanimitat el model d’empresa de la companyia. «Aquest model funciona perquè es basa en un compromís sincer, rigorós i equilibrat amb tots els grups de relació: accionistes, plantilla, clients, administracions públiques, proveïdors, elides de les penses humanes, universitats i centres de recerca, entitats socials i la societat en general», va afirmar. Així mateix, es va ressaltar que «el model d’empresa es caracteritza per una voluntat ferma de transformació social, de contribució decisiva a la millora de la qualitat de vida de les persones i de lluita contra l’increment de les desigualtats». D’altra banda, dijous la Junta també va aprovar els comptes i la gestió corresponents a l’exercici 2023 d’Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana deGestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA. Davant una situació marcada pel fort increment del preu dels productes i serveis, amb una persistent sequera, que obliga a introduir noves fonts de subministrament d’aigua, i en un entorn de tipus d’interès elevats, Aigües de Barcelona ha obtingut un benefici de 1,7 milions d’euros. L’impacte total de l’activitat d’Aigües de Barcelona, directa i indirecta, va ser de 898,04 milions d’euros a Espanya, dels quals 709,8 milions es van generar a Catalunya. Redacció
Judicial Carballo conclou que no hi ha terrorisme
ACN
La Fiscalia de l’Audiència Nacional va reclamar aquest dijous al jutge instructor de la causa del Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, que arxivi les seves investigacions definitivament en aplicació de la llei d’amnistia. En un escrit de set pàgines, el fiscal Miguel Ángel Carballo va sostenir que els fets investigats encaixen en l’àmbit que marca la llei, i que –malgrat els intents del jutge- ni es poden considerar terrorisme ni es pot aplicar «ni tan sols hipotèticament» cap de les
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Demà 22 de juny és un gran dia... l’Álvaro ja compleix 8 meravellosos i bonics anyets... Moltes Felicitats carinyo!! Ets el nostre super porter de primera i ens sentim molt molt orgullosos!! Moltssss petons de la teva família que t’estima.
Coincidint amb el 65è aniversari de l’obertura del seu primer supermercat, Caprabo ha presentat les seves noves línies estratègiques i els resultats econòmics del 2023. L’any passat, les dades de vendes d’aquesta firma van créixer un 4,8% fins a arribar als 780 milions d’euros. Amb l’objectiu de continuar creixent, Caprabo ha plantejat noves línies dins del seu pla estratègic que tenen com a objectiu guanyar més competitivitat en el mercat i major eficiència, potenciant el model de
excepcions que estableix la norma.
En aquest sentit, va recordar que a la interlocutòria d’imputació que va redactar el mateix jutge «no consta la comissió d’actes dolosos que hagin causat mort» ni els altres supòsits que estableix la llei d’amnistia.
Tampoc pel que fa a la mort del turista francès, que segons el Fiscal «no té relació de causalitat amb la concentració convocada pel Tsunami, i menys encara pot ser imputada a títol de dol a cap dels investigats».
Carballo també creu que
les lesions dels policies i dels presents a l’Aeroport del Prat tampoc es poden atribuir al Tsunami Democràtic, perquè «no consta cap missatge ni incitació, inducció i provocació a causar lesions a cap persona».
En tot cas, va recordar que tampoc està acreditat que es
¡Muchas felicidades Lily! ¡Que disfrutes mucho de tu día, un abrazo!
Per molts anys Martí! Ja en van 8. T’estimem fins a l’infinit!
produís cap lesió greu com les que la llei exclou de l’amnistia.
A més, es va mostrar molt crític amb la decisió del jutge d’investigar els fets com a terrorisme per provar d’esquivar la llei d’amnistia.
Segons el fiscal, els fets no són terrorisme, i no es pot
considerar «ni hipotèticament» que van produir les lesions dels drets humans que la llei exclou de l’aplicació de l’amnistia.
Per tot plegat, i d’acord a l’article 3 de la llei d’amnistia, demana al jutge que declari l’extinció de la responsabilitat penal d’aquest procediment.
Ona moltes felicitats!!! Ja en fas 9 anys. De part de tota la família. Moltes felicitats amor, ja van 52!
negoci únic de Caprabo i apostant per un supermercat diferencial en constant adaptació tant en la tipologia de botiga com en l’assortiment. La companyia avui compta amb
uns 300 supermercats a Catalunya, una plantilla d’unes 6.000 persones, un milió de clients amb targeta actius i una mitjana de cent mil visites diàries a les seves botigues.
El Director General de Caprabo, Edorta Juaristi destaca l’esforç realitzat en els últims exercicis per reforçar les línies estratègiques, «basades en botigues de nova generació, expansió de negoci amb l’obertura de botigues franquiciades i pròpies, la competitivitat en preu, la potència de la marca pròpia, varietat d’assortiment, frescos de qualitat, aposta per la producció de proximitat i millora de l’atenció al client».
Aposta per la proximitat Justament l’aposta pels productes de proximitat és una de les claus per
a refermar-se com un supermercat diferencial. Cal destacar que Caprabo és l’únic supermercat que compta amb un Programa de Proximitat per Comarques, coordinat amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, la Federació Catalana DOP-IGP i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. En aquest sentit, el Secretari General d’Alimentació, Carmel Mòdol, ha destacat el «compromís amb el territori» de Caprabo i ha animat la companyia a «mantenir la seva contribució a la cohesió entre el camp i els consumidors».
Editorial
Si es compleixen els terminis, per Setmana Santa del 2025 la Casa Navàs de Reus lluirà tal com la va pensar i dissenyar l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. L’actual propietat del singular edifici modernista ha complert els últims anys una tasca continuada de recuperació de l’espai i, al mateix temps, d’obertura a la ciutadania, que ha pogut descobrir també l’esplendor que l’edifici acumula al seu interior. Ara s’ha presentat segurament la que serà la part més ambiciosa de recuperació de l’immoble, després que fa uns anys ja es va realitzar la del capcer. D’aquesta manera, a partir del gener de l’any vinent es començarà a muntar la nova
torratxa de la casa, respectant l’aspecte de la que va ser destruïda durant un bombardeig de la Guerra Civil, l’any 1938. Evidentment, una obra d’aquestes característiques depèn de la disponibilitat econòmica, perquè la construcció requerirà la intervenció d’arquitectes i artesans que res tenen a veure amb la construcció moderna. Però al mateix temps, quan la torratxa torni a lluir, serà també la voluntat de recuperar la memòria històrica de la ciutat, i del país, en definitiva. La guerra va manllevar vides, i també espais de convivència. Serà una bona manera de constatar que cal recordar per no tornar a repetir-ne les barbaritats que va comportar.
TribunaSi fan una mica de memòria, recordaran que fins fa uns anys l’habitual en parlar sobre el patrimoni arqueològic de Tarragona era esmentar el seu mal estat, la deixadesa per part de les administracions i la falta d’inversió. Sense anar massa lluny, al setembre de 2019 es va haver de tancar temporalment l’amfiteatre romà per problemes d’estabilitat estructural al mateix temps que la ciutat rebia un informe d’UNESCO que suposava un ‘toc d’atenció’ per als gestors del patrimoni històric de Tarragona.
En aquest context, el govern republicà liderat per l’alcalde Ricomà va aconseguir a partir d’aquest mateix 2019 revertir la situació de decadència que patia el nostre patrimoni gràcies a unes polítiques que entenien el nostre passat com un dels motors culturals i econòmics de la nostra ciutat.
Així, en els seus quatre anys de mandat, el govern encapçalat per ERC va invertir més de 8 milions d’euros en conservació, recuperació i posada en valor del nostre patrimoni. La major inversió feta mai a la nostra ciutat destinada a fer de Tarragona una referència de la gestió del patrimoni al Mediterrani i que vostès hauran vist reflectida per exemple en la recuperació de l’amfiteatre romà, en les actuacions de conservació de les muralles o en la recent restauració de la
Hermán Pinedo Sánchez
Exregidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona
Torre del Pretori.
D’aquesta manera, el que havia estat fins i tot el rumor de perdre la categoria de Ciutat Patrimoni de la Humanitat es va anar transformant en la recuperació de l’orgull i la dignitat dels nostres monuments amb grans actuacions com les que els comento o com el gran projecte de renovació del Fòrum Colonial, iniciat l’any 2022 i que donarà a Tarragona un dels recintes arqueològics millor integrats en la trama urbana de tota Europa. Tanmateix, tot això que els comento ha fet un gir de 180 graus durant l’últim any. L’alcalde Viñuales, ex – Ciutadans, ara PSC, ha paralitzat les inversions en patrimoni històric a Tarragona, anteposant la massificació turística de la ciutat i els pocs euros que puguin deixar els
creueristes a les botigues de souvenirs. Allò de “cuidar el nostre patrimoni” ha estat substituït per una política de desídia on l’important és apujar els impostos, omplir la ciutat de zones blaves i contentar als amics.
Pel camí han quedat projectes molt importants com l’obertura al públic del Fortí de Sant Jordi, la recuperació del Cementiri dels Jans o la reobertura del Pas de Ronda de la Muralla romana. Monuments que podria gaudir tothom aquest mateix estiu però que, per decisió de l’alcalde, no veuran la llum de moment.
Encara som a temps de reprendre el rumb, però fa falta recuperar les inversions i, sobretot, un compromís real de l’actual alcalde amb el nostre passat.
Tot això que els comento trenca amb la dinàmica impulsada des de 2019 pel govern progressista encapçalat per l’alcalde Ricomà i deixa en una situació d’incertesa l’esdevenir de la nostra ciutat en matèria de patrimoni. No obstant això, encara som a temps de reprendre el rumb, però fa falta recuperar les inversions i, sobretot, un compromís real de l’actual alcalde amb el nostre passat. Creure en el patrimoni històric va de posar recursos humans i econòmics, no d’eslògans buits i fotos per a l’Instagram. Algun assessor s’ho hauria d’explicar.
Carta dominical
Benvolgudes i benvolguts, com vam indicar la setmana passada, volem glossar en les properes setmanes el mestratge del concili Vaticà II. A banda de fer-ho anant directament al contingut dels documents aprovats, hi ha un altre camí que condueix de dret al cor del Concili i que, per tant, cal considerar-lo com una clau de primera magnitud per a poder avançar sòlidament en la comprensió de l’obra del Vaticà II. Aquesta altra clau és deixar parlar sobretot els papes del Vaticà II, sant Joan XXIII —el Papa que el convoca i l’inaugura— i sant Pau VI ―el Papa que en recull el llegat i el porta a plenitud. Es tracta d’anar als seus textos, al·locucions i missatges, i poder veure de primera mà què volien, què pretenien, què esperaven tant Joan XXIII com Pau VI de l’esdeveniment conciliar. Ho hem de fer perquè, a mesura que se’ns allunya l’horitzó temporal de la seva execució, hem d’incrementar la nostra acció pedagògica. Efectivament, cada cop hi ha més persones creients que no han «rebut» ni «mamat» el Concili en el seu moment, i això ho hem de tenir en compte si el que volem és seguir els seus passos. Iniciat el Concili, la primera setmana de desembre de 1962, els Pares debatien sobre quina havia de ser la intenció bàsica i el centre unificador. Així, el cardenal Léon J. Suenens, de MalinesBrussel·les, seguint la perspectiva assenyalada per Joan XXIII un mes abans de l’inici del Vaticà II, proposava que fos un Concili sobre l’Església, amb dues perspectives: contemplar l’Església cap endins i contemplar-la cap enfora. A la primera, era necessari exposar la naturalesa de l’Església i la seva activitat evangelitzadora, docent, santificadora i orant. A la segona, era convenient presentar la realitat eclesial en tant que estableix diàleg amb el món: la vida de la persona humana, la justícia social, l’evangelització dels pobres, la pau. Al dia següent d’aquesta intervenció, el cardenal Montini, el futur Pau VI, parlà en el mateix sentit i formulà la qüestió primària del Concili en aquests termes: «Què és l’Església? Què fa l’Església? Aquests són els dos eixos en els que és necessari disposar totes les qüestions d’aquest Concili. El misteri de l’Església i la missió de l’Església.» Després, ja com a Papa, en el seu importantíssim discurs d’obertura del segon període conciliar, el 29 de setembre de 1963, establia d’aquesta forma les quatre principals finalitats del Concili: «La noció, o, si es prefereix, la consciència de l’Església, la seva renovació, el restabliment de la unitat entre els cristians i el diàleg de l’Església amb els homes de la nostra època» (n. 15). I aquest va ser el diàleg intern i extern del Concili. Fou la tesi de fons que perdura: el Vaticà II té una veritable projecció de futur perquè ressitua el ser i l’actuar de l’Església, arrelant-se i fonamentant-se en la genuïna Tradició, però amb els ulls posats en l’home d’avui, amb els seus neguits i esperances. Com afirmava Jean Guitton, un dels laics que van participar en el Concili, «l’arquitectura dogmàtica del Concili es desplegava al voltant de la idea de l’Església».
El Vaticà II té una veritable projecció de futur perquè ressitua el ser i l’actuar de l’Església, arrelant-se i fonamentant-se en la genuïna Tradició, però amb els ulls posats en l’home d’avui, amb els seus neguits i esperances
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Va entrar al bar rient i en evident estat d’embriaguesa, fent gestos obscens va treure de la butxaca uns sostenidors tacats de sang. “Mireu, son els sostenidors de l’Aurora”. El sàdic que va perpetrar el crim formava part dels esquadrons de la mort feixistes que van matar més de 2.000 persones a Mallorca durant la guerra civil. La víctima de la seva brutalitat era una noia de 24 anys, Aurora Picornell Femenías. Aurora Picornell era dona, era d’esquerres, era feminista, era humanista, defensava als treballadors i ensenyava les dones a lluitar pels seus drets. És a dir, ho tenia tot per ser odiada pels franquistes i els seus còmplices. Entre els seus “crims” estava haver organitzat la primera manifestació feminista a Mallorca el dia de la dona el 1934 i haver organitzat també un sindicat de treballadores costureres en defensa dels seus drets laborals. Detinguda el mateix dia del cop d’Estat va ser brutalment torturada, violada i assassinada per aquells bàrbars que deien defensar “la civilización cristiana occidental”.
Aquests són els fets objectius. Tenint en compte el que acabo de relatar qualsevol demòcrata -no qualsevol persona d’esquerres sinó qualsevol demòcrata-, veneraria el seu nom, respectaria la seva memòria, es proposaria seguir el seu exemple i condemnaria als botxins feixistes. És evident, no? Doncs bé, aquesta setmana el president del Parlament popular, de Vox però elegit també amb els vots del PP, s’ha permès la indecència d’estripar i trencar una imatge d’Aurora Picornell al ple del Parlament. Sembla increïble, sí, però us convido a què veieu el vídeo on es mostren els fets al Parlament balear. Mentre l’home aquest es dedica a trencar la fotografia de l’Aurora els diputats de Vox riuen (riuen?), mentre els del PP fan gestos dirigits a les diputades d’esquerres. Una dona valenta, que ensenyava a les amigues de la seva mare a llegir i escriure, una activista feminista que els anys 30 del segle passat ja deia que les dones no havien d’estar sotmeses i supeditades als homes, una noia embarassada que en el moment del seu assassinat -de forma instintiva- va posar les mans creuades sobre el ventre per protegir el seu nadó és brutalment immolada... i el president del Parlament de Vox destrossa la seva fotografia i els seus còmplices del PP miren cap a un altre cantó, com si no hagués passat res. I seran capaços tots aquests senyors de la dreta-extrema dreta d’aparèixer amb la cara compungida en les concentracions institucionals del dia internacional de lluita contra la violència masclista?
Parlem clar ja d’una vegada. Estem patint un auge dels moviments ultres d’extrema dreta mentre la dreta tradicional se suma als seus postulats. I si algú té algun dubte que escolti les declaracions del senyor Milei quan recentment va venir a Madrid a agitar la seva campanya d’odi contra el socialisme democràtic. Allà es van dir coses que si no estiguessin gravades semblaria impossible que algú amb un mínim de sentit comú les hagués dit l’any 2024. Un exemple entre mil: “si de veritat hi hagués gent que no arriba a final de mes... ja estarien morts” (rialles). Rialles?
En el moment d’afrontar el seu afusellament l’Aurora va etzibar als seus botxins feixistes: “podeu matar dones i nens però, i les idees?... amb quines bales matareu les idees?” Avui després de l’indecent acte del senyor de Vox i de la complicitat del PP -un partit que, de paraula, afirma defensar la dignitat humana i els valors de la democràcia cristiana- aquestes paraules tenen més vigència democràtica que mai. No podran matar les idees, Aurora. No podran perquè, entre d’altres coses, no oblidarem mai el teu compromís, la teva dignitat i el teu coratge. Recordeu, sobretot les companyes més joves, el que acabeu de llegir. No ho oblideu mai i inspireu-vos en l’exemple d’una companya valenta: Aurora Picornell Femenías.
Valle Mellado Diputada del PSC per Tarragona
ETribuna
l pasado día 09 de Abril de 2024, a raíz de un expediente municipal, nos obligaron a cerrar las puertas del box porque no teníamos el informe de bomberos favorable. Estábamos esperando este informe desde hace casi 4 años, cuando en plena pandemia por COVID decidimos ampliar y cogimos la nave de al lado, donde habían cerrado recientemente por culpa de las restricciones que impuso el COVID. Resulta que al ampliar el espacio cambiaron los requisitos exigidos para la actividad, así que se pidió a Bomberos el correspondiente informe.
Como si la demora de las administraciones no fuese suficiente, nuestra actividad molestaba a un vecino, y decidió poner una denuncia por molestias producidas por el ruido que hace nuestro box. Le molestaba la música. La Guardia urbana de Tarragona vino a hacernos una inspección, y tras esta inspección, nos exigieron el certificado de bomberos (que llevábamos años esperando por “falta de personal”) y además un limitador de sonido. Estamos en el Polígono Industrial Francolí de Tarragona, y aunque parezca extraño nos pedían un limitador de sonido. Respecto al limitador, aunque en ningún momento nos indican qué normativa nos lo exige, ni cuál es el límite, etc., instalamos no solo un limitador, sino dos. Uno en cada nave. Cada limitador cuesta un dinero, aparte de tener que pagar una cuota anual para que ese limitador esté conectado con el ayuntamiento y puedan ver ellos mismos los decibelios en cada momento. Por música ya no podemos tener quejas vecinales. ¿Cuál será la siguiente queja, salir a correr por el polígono?
El momento álgido llegó cuando finalmente Bomberos nos dio el informe. Se presentó en el Ayuntamiento, y este nos dio 4 días para hacer las modificaciones del sistema contra incendios o nos cerraban la actividad. Como no se trata solo de hacer una instalación, sino que después la tiene que certificar una ECA, es inviable y nos cierran. Una instalación nada fácil, te hacen poner un depósito de agua de 12.000 litros y
Graci Hidalgo Zois Crossfit
Tarragona
unas bombas encerradas en un cuarto en modo búnker. Este depósito nos lo hacen poner porque el agua de Tarragona no llega con la suficiente fuerza al polígono. ¿No debería ser la empresa de aguas quien se hiciera cargo de este gran desembolso?
Para aquellos que no conocen el Crossfit, en este deporte se genera un vínculo social muy fuerte entre los atletas, un sentimiento de pertenencia a una pequeña familia. Fue un mazazo. Lo que no había conseguido el COVID, ni la crisis, ni otros mil obstáculos, lo iba a conseguir la inoperancia administrativa para unas cosas, y una eficacia y celeridad sorprendentes para otras cosas. Rabia, incomprensión, impotencia y perplejidad. Después de años tratando de hacerlo todo lo mejor posible, cumplir con todo lo exigido y dar el mejor servicio posible, ahora nos veíamos en esta situación. Quien no nos conoce no sabe que haremos siempre lo que haga falta. Es la esencia de este deporte, adaptarse a lo que venga, y hasta que no se agota el tiempo, no paras. No se trata de no cumplir con lo que nos exija la norma, solo de tener tiempo para hacerlo, solo pedir un trato justo ante una situación que no lo es.
Después de años tratando de hacerlo todo lo mejor posible, cumplir con todo lo exigido y dar el mejor servicio posible, ahora nos veíamos en esta situación
El cierre de Zois llegó a oídos del Sr. Alcalde Rubén Viñuales, quien rápidamente se puso en contacto con nosotros y se interesó por el problema. La única opción fue volver a separar las dos naves con un muro de obra, no poder utilizar una de las naves (la que molesta a nuestro vecino) y mientras realizar las adaptaciones que nos pidiera la certificación de bomberos.
El muro se levantó en 2 días. Ahora a luchar otra vez contra la burocracia. Ha costado 2 meses y cuando creemos que lo tenemos, la ECA nos pide unas cer-
tificaciones que no nos habían pedido antes, una infraestructura que no nos han pedido antes y, por supuesto, otra inspección de la ECA. Quizá también faena de nuestro ingeniero habernos avisado. No somos técnicos. No sé si tendrán que hacer las mismas inspecciones a cada una de las empresas públicas y privadas de Tarragona, me gustaría que así fuera para jugar todos con las mismas cartas. Lástima que tendrían que cerrar el 90% de las empresas por incumplir con algo y tampoco es justo. Tenemos la sensación de que han ido a buscarnos las cosquillas, esa ha sido y han sido los comentarios que algunos nos han hecho llegar. Para nosotros no se trata solo de un montón de bloques de hormigón. Es un símbolo de los baches y contratiempos que nos han ido poniendo hasta ahora. Algún vecino no nos quiere allí, quizá no le guste el deporte. El resto de vecinos están encantados con nuestra actividad y no hay queja alguna, de hecho, hemos tenido apoyo de casi todos menos uno. No consideramos que molestemos a nadie, hemos dado vida a un polígono que estaba prácticamente muerto y lo más importante, ¡ES DEPORTE, ES SALUD! Si, salimos a correr, correr es deporte y en un polígono que quejas pueden haber por salir a correr? ¿O que nos hagan entrenar a puerta cerrada? Creo que no hay ni una nave de cualquier actividad que trabaje a puerta cerrada y menos en verano. Si estuviéramos debajo de una comunidad de pisos y en el centro de la ciudad se entiende perfectamente, pero ¿en un polígono?
Esperamos no tener más quejas vecinales puesto que hemos hecho todo lo exigido.
Gracias a la familia Zois por la paciencia, por apoyarnos, por estar siempre ahí para lo que necesitemos. De verdad, gracias, gracias y gracias de parte de todo el staff.
Ad Astra per aspera
Tarragona
Tomas Cabronell Serra. El seu funeral serà avui a les 10.00 h a Sant Joan.
Juana Guardeño Porras. El seu funeral serà avui a les 16.00 h al Tanatori.
Manuel Solís Arévalo. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a Sant Fructuós.
Ernesto Canete Sillero. El seu funeral serà avui a les 17.00 h al Tanatori.
Reus
Francisca Duran Vecino. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori.
Francisco Marin Soria. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Rosa Aparisi Benet. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Torredembarra
Francisco Morata Alba. El seu funeral serà demà a les 11.00 h a la Parroquia
Sant Pere Apostol.
Redacció
L’Espai Socioeducatiu Saltirons de Cambrils va celebrar la festa de final de curs el passat dimarts 18 de juny amb una trobada de les famílies i infants que han participat en el projecte durant tot el curs al Centre Cívic Alba. Les persones assistents van gaudir d’un matí dinamitzat amb diferents activitats com pinta cares, un taller de tatuatges, conta contes i titelles, minidisco i molt més.
Durant la festa de final de curs, com és habitual, es va fer entrega de l’orla a cada família, juntament amb un petit detall per recordar els moments viscuts a l’espai. A més, l’equip educatiu i les famílies van poder parlar sobre com els infants han crescut i evolucionat al llarg de l’any, consolidant les seves habili-
tats i relacions amb els altres nens i nenes del grup. La celebració també va significar el comiat d’aquelles famílies que finalitzen la seva etapa al projecte perquè els seus fills i filles s’escolaritzaran (llars d’infants o escoles).
Amb tot, el servei no s’atura i continua la seva activitat durant l’estiu amb el servei de Casal d’Estiu de Saltirons, que durant els mesos de juliol i agost s’ofereix en horari de matins de dilluns a divendres. És un espai ple d’activitats lú-
diques i estivals on els infants podran gaudir de l’estiu de la millor
Un espai per compartir Saltirons consisteix en un punt de trobada on mares, pares i tutors assisteixen amb els seus fills de 0 a 3 anys no escolaritzats per compartir experiències de vida, estils de criança, etc. A més de crear xarxa amb altres famílies. Aquest servei també ofereix a les famílies la possibilitat de rebre informació, assessorament i formació a l’Escola de P-Mares, de la mà de professionals especialitzats en diferents disciplines. Durant l’esdeveniment es va fer entrega de l’orla a cada família
Avui felicita als que es diuen: Lluís,
ÀRIES
21/03 al 19/04
Els viatges les activitats a l’aire lliure et serviran per a equilibrar la teva ment. Viuràs experiències molt excitants amb gent nova.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La parella es mostrarà receptiva però una mica baralladissa. Si vols tenir la festa tranquil·la deixa per a un altre moment el plantejament.
SAGITARI
22/11 al 21/12
La tensió nerviosa acumulada es farà sentir avui. Procura que això no ho paguin els pròxims. En l’amor viuràs moments excitants.
TV local
20/04 al 20/05
Assumptes de parella faran variar els teus plans. No deixis res a la improvisació controla molt més les teves despeses de diners energia.
VERGE
23/08 al 22/09
No et tanquis en els teus problemes ja que els altres també tenen els seus. Posa més atenció en els viatges ja que tindràs moltes distraccions.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Els teus llaços afectius podran veure’s entelats si actues amb massa rigorositat. Oblida’t una mica de les teves responsabilitats viu més.
21/05 al 20/06
Les reunions amb amics t’aportaran excel·lents experiències la possibilitat de trobar noves motivacions per a la teva vida. Nit passional.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Si dediques el teu temps a les diversions guanyaràs en salut en tranquil·litat. Magnetizarás fàcilment però aniràs creant alguna gelosia.
20/01 al 18/02 AQUARI
És fàcil que gastis molta energia però al mateix temps guanyaràs la confiança de molta gent. Controla’t en els menjars en les begudes.
21/06 al 22/07
Les activitats les diversions en companyia dels teus seran gratificants fins al punt de superar tot tipus de tensió. Mostra amor.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Obligacions domèstiques dominaran part de les teves activitats. No et preocupis tant, on no arribis tu, arribaran les circumstàncies, calma.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Estarà en tu la resolució dels teus anhels emocionals. Si canvies els teus plans potser surt millor el resultat. Deixa la raó de costat, confia.
TARRAGONA:
Boronat Poderós, Jorge. Reial, 23. Telèfon 977 240 672. Roig Aldasoro, Mª Teresa. Major, 6 43120 Constantí. Telèfon 977 521 710. Escoda Llop, Oriol. Raval, 56 ZONA OEST 43110 La Canonja Telèfon 977 545 090.
REUS:
Sanchez Hidalgo, Jose Cesar Passeig Sunyer, 31. Telèfon 977 311 669.
SALOU:
LLOGUER
BUSCO PIS DE LLOGUER A SANT PERE I SANT PAU ZONA MERCADONA Tel. 669.863.916
TRASPÀS
ES TRASPASSA CAFETERIA-PASTISSERIA en plena activitat, per jubilació a Calafell. Tel. 687.906.690
VALL DE L’ARRABASSADA
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
VICTORIA MASAJISTA. Tel. 641.931.558
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
ANA MASAJE. Tarragona. Tel: 602.033.898
CARLES MASSATGISTA. Tel: 660.605.687
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Gaudeix la festa
16:00 Fet a mida
17:30 Anem de cap
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Cercle central final de temporada
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Cercle central final de temporada
23:30 Gaudeix la festa CANAL REUS TV
El temps
10:00 Fet a Mida
11:00 Saló de Plens
12:0 L’Orsai
13:00 Saló de Plens
14:00 Notícies 12
14:30 Saló de Plens
15:30 De Sol a Sol 16:00 Fet a Mida
17:30 Anem de cap
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Teló de fons
21:00 Terra de Pa
21:30 De Sol a Sol
22:00 Notícies 12
22:30 Teló de Fons
23:00 Terra de Pa
23:30 De Sol a Sol
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Camí més curt que el principal per arribar a un lloc. L’última paraula a missa. 2. Mulla les plantes. Acumulo mercaderia. 3. No són tòniques. Recíprocs. 4. Nucli hormonal. Berber. Devot abstencionista. 5. Muntar l’arsenal. Passis per alt. 6. Protectors de menors. Número més valo- rat a la pista de tenis. 7. Vocal absent a la reunió. Preníeu amb violència. Cafè. 8. Tibat. Espant. A la dreta del pare. 9. Acaben en vers. Canten pun- tualment les hores. A mi. 10. Home de poca fe. Mode d’expressió senti- mental afectiu, sovint massa. 11. Licorera de butxaca. Associen metalls. 12. La fa l’enxaneta i els afalagadors. La vaca de la prosperitat. VERTICALS: 1. Menys que una tragèdia. Encalça la presa. 2. Tortuós. Astre que brilla amb llum pròpia. 3. Jo, jo i jo. De contenció. Es manté a un sol cap del setè. 4. Composició coral. Remena la cua. 5. Cap d’escarola. Jugador comunitari. K. 6. Cullerada que no fa curull. Part que envolta les fibres de cànem. 7. Principis actius. Mengi com una rata. Gros i morè. 8. Estimem. Anar més enllà de l’extrem. 9. Apliques l’IPC. Ofereix un sostre als sense llar. 10. La jugada definitiva. No ens provoca ni fred ni calor. Capicua numè- ric. 11. Sàvia en alguna ciència. Enviat. 12. Embarassos no desitjats. Remou les cireres amb autoritat.
Esqué Ruiz, M. Dolors. Madrid, 11 - 13. Telèfon 977 352 138. VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084..
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs). Telèfon 977 608 842. EL VENDRELL:
Gas Aixendri, Carlos Jesus. Narcís Monturiol, 16 - 18. Telèfon 877 063 819.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a mig matí predominarà el cel serè o poc ennuvolat, tret de punts de l’interior, de l’extrem nord-est i del nord del litoral central on hi haurà bancs de núvols baixos. A partir de llavors, creixeran nuvolades a punts del Pirineu, Prepirineu i quadrant nord-est que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat en aquests sectors. Temperatura
A partir del final del matí s’esperen xàfecs al quadrant nordest, sobretot a l’interior del sector. De manera més aïllada podran afectar altres punts del Pirineu. Seran entre febles i moderats, localment acompanyats de tempesta.
Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
BUSCO TRABAJO de LIMPIEZA o CUIDADO de PERSONAS. Tel: 657.027.166
MASAJE RUSSO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
VHS-C Vi-
mini
Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Documental ‘La Gent del Llamp, quaranta anys d’art i lletres,’ que es presenta aquest divendres, recull la història d’aquest col·lectiu nascut a finals dels anys setanta a Tarragona
El desembre de 1982 es publicava a Tarragona Ginette, un llibre de poemes de Magí Sunyer, il·lustrat per Joan Rom, i que incloïa un gravat annex de Robert Bofarull.
Aquest va ser el primer número de la col·lecció de La Gent del Llamp, un col·lectiu nascut poc abans a la ciutat de Tarragona i que, des de llavors, ha publicat un centenar de llibres.
Aquest mateix divendres, el collectiu presentarà el documental La Gent del Llamp, quaranta anys d’art i lletres. Es tracta d’una producció de TAC12 que recull aquestes quatre dècades d’existència a partir dels testimonis dels mateixos membres del col·lectiu, així com d’autors, artistes, periodistes i altres coetanis.
El documental arrenca amb els quatre membres actuals del collectiu (Joan Cavallé, Lurdes Malgrat, Magí Sunyer i Fermí Roig) conversant en una taula de Poetes –l’actual restaurant Les Coques de Tarragona. «Ja en les primeres reunions de treball vam veure que, a més de les persones, per explicar el col·lectiu també era important l’espai on aquest va sorgir, aquell bar Poetes que a finals dels 70 era un referent en una Tarragona més aviat grisa», explica Joana Zapata, guionista del documental. Amb aquest punt de partida, els responsables de l’audiovisual fan un recorregut «que no pretén detallar quants llibres van editar o les presentacions que van fer, sinó mostrar l’essència del grup». Una
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
essència, explica Joan Cavallé, que passava per la voluntat de «publicar sense un objectiu comercial».
Cristina Serret Alonso
Aquesta premissa els donava «la llibertat de treure els llibres que ens donava la gana», encara que, econòmicament, pogués ser un desastre. «Per a nosaltres, allò només volia dir que el següent trigaria una mica més a arribar». Una altra singularitat de La Gent del Llamp ha sigut la de concebre els llibres com a peces artístiques: «La idea fundacional era associar lletra i art visual, de manera que l’art fos també una part intrínseca de l’obra». Tot plegat, detalla Cavallé, no es pot deslligar del context en què es for-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
ma el col·lectiu: «Hi ha un moment de la conversa en què en Fermí diu que en aquella època Tarragona era París, i això és significatiu en el sentit de la il·lusió que ens motivava. En aquell moment no hi havia
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
encara cap editorial, ni cap moviment artístic o literari consolidat». El documental es presentarà aquest divendres a les 19 h als Serveis Territorials de Cultura de Tarragona.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Avui arribem al final del curs escolar 2023-24 a Catalunya, i ara que aquest any acadèmic es tanca, és el moment de reflexionar sobre els èxits assolits i els desafiaments pendents. El curs 23-24 ha estat un curs intens, marcat pel debat educatiu i la instrumentalització política d’alguns dels seus punts més sensibles, des del model de llengua que volem fins a l’ús dels mòbils o la intel·ligència artificial a les aules. Aquest curs també ha estat el moment d’implementar el nou currículum per competències, que hauria de suposar un canvi significatiu en la manera d’ensenyar i aprendre i avançar cap a la millora d’uns resultats educatius que -ara per ara- no són els que tocarien. La incertesa política ha estat un altre dels trets definitoris del curs 2023-24. Aquesta incertesa dificulta la planificació de futur, la presa de decisions i pot afegir un element més de complexitat a l’inici del nou curs aquest mes de setembre. En un moment en què tenim un govern en funcions i algunes possibilitats raonables que aquest s’allargui en el temps, cal reclamar el rol de l’educació com a peça clau per l’avenç del país i el seu futur i repensar -també- quin és el paper que ha de jugar en el nostre context actual. Per acabar, en aquest final de curs, és crucial també reconèixer l’esforç del professorat i equips directius, estudiants i famílies que han treballat conjuntament per fer avançar el sistema i contribuir a fer-lo millor, malgrat el context incert i difós que sovint ens rodeja.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Amb la col·laboració de:
Distribució controlada:
Joan Cavallé, Magí Sunyer, Fermí Roig i Lurdes Malgrat al restaurant Les Coques, antic ‘Poetes’. Cedida