Divendres 19 de juliol de 2024

Salut 8

La residència Pirineus del Villablanca remodela el seu espai per millorar l’atenció als usuaris

Robert Casadevall i Josep M. Milà. Recuperant projectes

El 15% del personal del 112 de Reus, de baixa per depressió

El personal del centre arrossega des de fa mesos reclamacions laborals i la situació ha portat la concessionària a subcontractar una empresa per gestionar

El nou contracte de la neteja de Tarragona no s’aprovarà

mòbil, alt perill per a la conducció

Els Mossos realitzen un macrooperatiu de control de trànsit i a la T-11 se centren en les distraccions al volant

el projecte per dur aigua de l’Ebre al Priorat: la connexió amb el

Lluís Fàbregas «La nostra opció continua sent apostar fort per pujar»

L’Ajuntament de Valls presenta un pla d’inversions a la via pública de més de 2 MEUR

Les Santes a Mataró i la diada al Catllar, principals punts

Gerard Martí

Un macrooperatiu dels Mossos denuncia 137 conductors a Tarragona

Mobilitat Les distraccions per utilitzar el mòbil són una de les principals infraccions al volant

Els Mossos d’Esquadra van desplegar ahir a la tarda un macrooperatiu simultani arreu de les carreteres catalanes. A Tarragona, es va fer un control de distraccions a la T-11, al seu pas per la Canonja. «L’estiu és una època de molta mobilitat i el nostre objectiu és reduir la sinistralitat», va explicar Josep Cuevas, sotscap de l’Àrea Regional de Trànsit del Camp de Tarragona.

El dispositiu va deixar a Tarragona un total de 137 conductors denunciats i de 4.607 vehicles identificats. A nivell de tota Catalunya es van denunciar 1.224 persones. «Amb aquests controls també volem reeducar els conductors en certes actituds com portar ben posat el cinturó, reduir la velocitat o que no facin ús ni de l’alcohol ni de drogues quan han de conduir», va exposar Cuevas.

En aquest sentit, una de les infraccions més recurrents a les carreteres és l’ús del telèfon mòbil, sobretot de WhatsApp. «Antigament era trucar, però ara és xatejar. Que creiem que encara és més perillós perquè significa

que mires cap a baix, no a la carretera. Només amb mirar un segon a baix, el perjudici pot ser mortal», va indicar el sotscap. Els Mossos recorden a la ciutadania que «no es pot ni tocar» el mòbil ni un segon quan s’està al volant. «Si no mires al davant, qualsevol moviment estrany et sobta i és un contravolant o una acció de perill, que pot provocar un accident. Les infraccions costen vides», va expressar Cuevas.

Reaccions dispars

Quan els conductors són enxampats en aquesta mena de controls de distraccions, les reaccions són dispars. «Hi ha persones que reconeixen la infracció, que diuen No me n’he adonat, no sabia si era

«Abans eren les trucades que distreien, ara és xatejar, més perillós»

Conduir sense tenir carnet és un delicte molt recurrent a les carreteres catalanes

urgent», explica el sotscap. «I després hi ha els conductors que ho neguen, que diuen que és impossible», afegeix.

T-11 i C-14, punts calents

Pel que fa a les ubicacions dels controls, Cuevas explica que els Mossos escullen vies o trams on hi ha accidents de forma recurrent. «La T-11 és una via amb freqüent accidentalitat, tant a la rotonda de les Gavarres com a l’arribada a Tarragona o Reus», va exposar el sotscap. La C-14 també és un punt calent i on els agents acostumen a fer-hi dispositius ja que «hi ha molt oci nocturn i controlem el consum d’alcohol i drogues». A l’estiu, els turistes nacionals o estrangers també freqüenten aquestes carreteres. Cuevas informa que «els conductors no residents han de pagar la sanció a l’acte». «No poden sortir del control sense pagar la denúncia. Si no ho fan, s’immobilitza el vehicle», va sentenciar.

Increment del 9,5% En els primers mesos de l’any, els Mossos d’Esquadra han interposat 9,47% denúncies de trànsit més que el mateix període del 2023. Concretament, enguany ja s’han realitzat 115.162 denúncies. A més, el cos de seguretat ha instruït gairebé un 6% més d’atestats que l’any passat. Els delictes més recurrents a Catalunya són els de conduir sota els efectes de l’alcohol o conduir sense haver obtingut mai un permís o llicència.

Oriol Castro

El control de distraccions dels Mossos d’Esquadra al Camp de Tarragona es va situar a la rotonda de sortida de la T-11 i d’accés a l’autopista AP-7, a la Canonja. Gerard Martí

El Tribunal Català de Contractes va tombar l’adjudicació del contracte a GBI Paprec després d’acceptar el recurs d’Urbaser. Ajuntament de Tarragona

S’ajorna l’adjudicació de la neteja almenys fins a la tardor

Neteja Mascaró indica que per «prudència» esperaran a la resolució del TSJC, que arribarà en «2 o 3 mesos», com a mínim

Tarragona encara haurà d’esperar uns quants mesos per saber qui serà la nova adjudicatària del contracte de brossa. Tot estava preparat perquè, en el ple d’avui, s’adjudiqués el servei de la neteja a Urbaser, que va ser la segona classificada en el concurs públic, però el recurs que ha presentat l’empresa guanyadora, GBI Paprec, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la seva exclusió ha alterat els plans de l’Ajuntament. Ahir al matí es va celebrar una Junta de Portaveus en la qual el govern municipal i els grups de l’oposició han acordat de forma unànime no portar al consell plenari la proposta d’adjudicació del contracte a Urbaser.

Així, el consistori ha decidit fer marxa enrere després que el TSJC hagi admès a tràmit

la demanda de Paprec, en la qual la companyia demana mesures cautelars per suspendre el procés d’adjudicació al segon classificat. La consellera d’Hisenda i Serveis Centrals, Isabel Mascaró, explicava que «per un criteri de prudència», i seguint les recomanacions dels serveis jurídics municipals, esperaran fins que «existeixi un pronunciament per part del TSJC sobre la possible suspensió».

D’aquesta manera, es pretén «blindar jurídicament l’Ajuntament». Respecte a quan pot arribar la resolució del Tribunal, l’edil afirma que «solen tardar entre dos o tres mesos». Tenint en compte que «el mes d’agost és inhàbil judicialment», l’espera s’allargarà almenys fins a la tardor, cap al mes de novembre. És cert, però, que es podria allargar més del que està previst. Mascaró

El govern ha acordat la decisió amb l’oposició, que critica la gestió de l’executiu

assegura que, mentrestant, el consistori està «reforçant els controls» per «garantir la continuïtat del servei de la neteja» per part de l’actual adjudicatari —FCC—.

Consens amb crítiques

L’ajornament de l’adjudicació del contracte de la neteja ha generat consens en l’oposició. Tot i això, molts dels grups municipals han carregat contra la gestió que ha fet el govern. «Vam assenyalar el fet de la precaució i que era temerari resoldre l’adjudicació d’aquesta forma», lamentava el conseller d’ERC, Jordi Fortuny. L’edil defensa que el Tribunal de Contractes va

Cau part de la font del Portal del Roser

Instal·lacions La font del Portal del Roser, situada a la Via de l’Imperi Romà, va aparèixer ahir al matí partida per la meitat. La part superior de la figura ornamental va caure per causes que es desconeixen. Efectius de la conselleria d’Espais Públics de l’Ajuntament van retirar la part afectada per procedir a la reparació in situ en els pròxims dies. Redacció/@didacbg

cometre «un error» excloent Paprec del concurs per una «mala interpretació». Així doncs, creu que ha de ser el TSJC qui «resolgui de forma definitiva i amb seguretat jurídica aquesta licitació».

El portaveu d’ECP, Jordi Collado, també considera que el govern es «va equivocar» intentant «córrer», amb «una Sonia Orts —responsable de Neteja— desapareguda i un alcalde envalentit». El conseller demana «tots els camins que tenim» i posa sobre la taula l’opció de «reiniciar el procés fragmentant el contracte», «municipalitzant» una part. Per la seva banda, Judit Gómez (Vox) aplaudia que «tot i que sigui tard i malament, hagin atès les nostres recomanacions».

Maria Mercè Martorell (PP), que també ho celebrava, deia que «hem de tenir seny i respectar les decisions dels Tribunals per no complicar encara més la situació». «La suspensió temporal de l’adjudicació permetrà assegurar que qualsevol decisió presa estigui degudament recolzada per la legalitat», defensaven els consellers no adscrits, Javier Gómez i Jaime Duque, mentre que el portaveu de Junts, Jordi Sendra, afirmava que el consistori «vol esperar a saber si s’accepten les cautelars i se suspèn el procediment» abans de prendre cap decisió.

El ple aprovarà avui l’informe d’oposició a la proposta d’Altafulla de canviar els límits municipals

Política El consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona debatrà avui l’informe d’oposició a la segregació plantejada d’una part del terme municipal de Tarragona per agregar-lo al terme municipal d’Altafulla. L’alcalde, Rubén Viñuales, ha manifestat que «el procediment és molt clar, les segregacions parcials només poden ser de caràc-

ter voluntari. I en aquest cas, com que l’Ajuntament de Tarragona no hi està d’acord, no es pot tirar endavant». L’informe ratifica les al·legacions presentades per Tarragona a la proposta d’Altafulla. En el ple d’avui, també s’aprovarà el nou Pla de sequera, que preveu 21 accions a dur a terme en els escenaris d’escassetat d’aigua. Redacció

John Bugarin

Alcaldes i regidors responen a la crida dels usuaris del tren

Mobilitat La trobada buscarà solucions al tall de cinc mesos a la xarxa i es farà demà al Teatret del Serrallo a les 10.30 h

Oriol Castro

Alcaldes, diputats, regidors i representants de partits, entitats i sindicats es reuniran demà al matí amb usuaris dels trens regionals del Camp de Tarragona. La trobada, organitzada per la plataforma Dignitat a les vies, es farà a les 10.30 h. al Teatret del Serrallo i té com a objectiu coordinar les necessitats dels usuaris de cara al tall de vies entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, que arrencarà passat l’estiu. Rubén Viñuales, Pere Segura, Jordi Molinera o Dolors Farré són alguns dels batlles que ja han confirmat la seva presència, així com diputats al Parlament o al Congrés dels Dipu-

tats, de la majoria de partits polítics amb representació a les cambres.

A partir de setembre

A finals de setembre està prevista la interrupció de les línies R-14, R-15, R-16 i R-17 al seu pas per Tarragona i els treballs tenen una durada prevista de cinc mesos. Mentre es mantingui la interrupció, tots els passatgers hauran de ser traslladats per carretera per aquest tram. «Un servei alternatiu que crearà més incomoditats. Tot i això, volem la implicació del món local per aconseguir minimitzar aquesta incidència», exposen des de la plataforma en la carta enviada als ajunta-

Els treballs, que adequaran la via al Corredor Mediterrani, duraran cinc mesos

ments. En aquest sentit, des de l’entitat avisen a les administracions competents que «estarem vigilants» perquè les obres no tinguin més demores dels temps previst per tornar a la normalitat. I demanen el suport dels alcaldes per a dur-ho a terme.

Les obres en aquest tram ferroviari tenen l’objectiu d’adaptar la via a l’ample internacional per, d’aquesta forma, poder impulsar el tràfic de mercaderies en tren, en

la línia del Corredor Mediterrani. La inversió supera els 18 milions d’euros.

Entitat novella En aquest sentit, una queixa també recurrent dels usuaris és que seran unes intervencions que, en principi, no milloraran l’eficiència ni

puntualitat dels trens de mitja distància de passatgers. La plataforma Dignitat a les Vies es va constituir fa pocs mesos. Tot i això, ha aconseguit negociar una reestructuració dels horaris amb Renfe i Adif i, demà, aconseguirà reunir a gran part dels representants polítics del territori.

Una embarcació explota i deixa quatre ferits a la platja Llarga

Successos Quatre persones d’una mateixa família han resultat ferides, dos d’elles de gravetat, en l’explosió que ha patit una embarcació d’esbarjo davant de la platja Llarga de Tarragona. Un dels adults i un dels nens han resultat ferits greus i han estat traslladats a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Els altres dos tripulants, que han patit ferides de consideració menys greu i lleu, també han ingressat al mateix centre. Tots ells han estat atesos inicialment a peu de platja. Fins al lloc del sinistre s’han desplaçat dos helicòpters medicalitzats del SEM, Guàrdia Civil, Mossos i Creu Roja. La Policia Judicial de la Guàrdia Civil ha obert una investigació al respecte. Els fets a la platja tarragonina van ser alertats a la Guàrdia Civil a les 12.11 h., quan es van activar les dotacions i embarcacions del servei marítim. Redacció

La plataforma Dignitat a les Vies organitza la trobada. ACN

Mare Terra Fundació

Mediterrània celebra la 33a jornada de neteja de platges

Societat Mare Terra Fundació Mediterrània va celebrar ahir al matí la 33a jornada de Sensibilització i Neteja de Platges, sota el lema La platja no s’embruta sola. Cuidem-la entre tots! Més de 200 persones van acudir a la Platja Llarga de Tarragona, i van participar en la recollida de residus, la qual ha estat,

un cop més, «tot un èxit». Àngel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània, va reivindicar una vegada més que «és molt necessari i urgent que les administracions apostin per projectes seriosos per a la regeneració del mar». «La solució no és portar sorra d’altres platges, ja que això només és un pegat

que està perjudicant l’ecosistema, el que necessitem és una solució real», va afegir Juárez. També va demanar a les administracions que potenciïn i impulsin campanyes de conscienciació a les escoles, perquè el canvi passa pels més joves, si no no hi haurà canvi. Redacció/Cedida

El 15% de la plantilla del servei 112 està de baixa per depressió o ansietat

Laboral Des de Serveo contractaran una empresa de gestió de l’absentisme davant d’aquesta alta quantitat de baixes

Miquel Llaberia

L’absentisme en la plantilla del servei de trucades d’emergència 112 creix fins al 16,49% de les hores totals. Segons dades de l’empresa, la major part d’aquest absentisme és a causa de baixes mèdiques per depressió o ansietat. En total, en l’acumulat d’absentisme del mes de juny, les hores per baixa mèdica han estat 1795, que suposen gairebé la totalitat d’absentisme que arriba a 2076 hores. Per tant, aproximadament el 15% de la plantilla del 112 no va treballar durant el mes de juny per baixa mèdica.

I a aquesta dada cal sumar que el servei ja està reduït de base al 85% a causa de la vaga dels treballadors del 112 que complirà el seu primer aniversari l’11 d’agost. «Que les baixes per depressió i ansietat estiguin al voltant del 15% és una dada molt alarmant», subratlla el representant de la CGT al centre 112 de Reus, Martí Vallvé.

Mesura contra l’absentisme

En moments puntuals es perden fins a una cinquantena de trucades al 112

Per aquest motiu, els representants dels treballadors es van reunir amb l’empresa el passat dimecres 17 de juliol per buscar una solució. «La sorpresa és quan des de l’empresa consideren que aquest nombre de baixes són fraudulentes i que la gent s’agafa la baixa a la mínima», comenta

Vallvé. Amb aquesta hipòtesi, Serveo els comunica que contractaran els serveis de Qready, una empresa de gestió de l’absentisme. «La feina d’aquesta mena d’empreses és aconseguir que t’agafis l’alta mèdica com més aviat millor i reduir les baixes tant en nombre com en durada

Villablanca remodela l’edifici

Pirineus per millorar la convivència

Inclusió En el centre es treballa individualitzadament amb l’usuari

Miquel Llaberia

Villablanca continua amb la remodelació dels seus centres residencials dedicats a persones amb discapacitat intel·lectual. La darrera ha estat el Pirineus, amb l’objectiu de generar un espai que atengui les necessitats indivi-

duals dels usuaris. «La nostra filosofia sempre ha estat tenir en compte a l’individu a l’hora de definir el tractament. Però ara tenim un espai que ens és més propici per seguir aquesta filosofia», explica Raquel Ramo, coordinadora de la residència Pirineus. Alguns dels canvis més notoris

han estat els dormitoris, que han passat a ser habitacions d’un o dos llits per facilitar la privacitat, tranquil·litat i confort dels residents. A més, un dels punts claus ha estat el tractament de la sexoafectivitat, un tema gairebé tabú amb persones amb discapacitat intel·lectual. «Ja fa temps que

per millorar el benefici de les empreses. La salut dels treballadors els és igual», critica contundentment el representant de la CGT. A més, assenyala que aquesta reacció no té cap sentit: «Nosaltres, davant d’aquesta problemàtica els proposem el que fa un any que diem. Coses com

tenim una parella a la residència i ja fa mesos que dormen junts. Això és important, perquè és aconseguir que els usuaris tinguin les oportunitats que tenim qualsevol persona. I hi ha molta feina darrere», apunta Isaías González, psicòleg del centre. No obstant això, les obres de remodelació han patit diverses dificultats. Primer, portar-les a terme mantenint el servei a unes persones amb necessitats específiques, però també l’arribada de la pandèmia. Un fet que ha estat un repte tant per treballadors com usuaris.

més descansos, reducció de la jornada o augmentar el plus de nocturnitat, entre altres coses. Amb el tema de la reducció de jornada ens posen una línia vermella i l’acceptem, i acceptem que els canvis siguin graduals, però després no pot ser que rebutgin totes les nostres propostes, diguin

que el servei els dona pèrdues i que en acabat tinguin diners per contractar a una empresa externa. Això és un insult. A més, no arribes a un 16% d’absentisme només amb baixes fraudulentes».

A conseqüència, Vallvé apunta que afecta negativament tant els treballadors com a la ciutadania: «Per un costat, els treballadors pateixen unes condicions laborals precàries, però també hem de recordar que això és un servei públic. En moments puntuals s’arriben a perdre fins a una cinquantena de trucades». «Algunes d’aquestes trucades són urgències greus, com casos de violència de gènere o accidents de trànsit», recorda.

Un context encara difícil Pel que fa al context polític, tot i haver passat les eleccions catalanes, la lenta formació de nou govern deixa la situació igual d’estancada. «Nosaltres continuarem amb la vaga fins que hi hagi govern. No afluixarem perquè, quan hi hagi un nou conseller d’Interior, aquest tingui ja sobre la taula el tema del 112», adverteix Martí Vallvé. Una advertència que preveu que la vaga s’allargarà més enllà del seu aniversari al mes d’agost i, si hi hagués repetició electoral, a saber fins quan.

Imatge d’una protesta anterior dels treballadors del 112 davant de la seu a Reus. ACN

Ramon, usuari del centre de Villablanca, a la seva habitació. Gerard Martí

S. Peralta/M. Llaberia

Misericòrdia Àvila, Josep Maria Torres i David Fornieles conformen la nova junta directiva d’H2O, el col·lectiu LGTBIQ+ del Camp de Tarragona. La seva candidatura fou la més votada en l’assemblea general de dilluns i, dimecres, se signà el traspàs de poders amb la presidenta sortint, Berta Mascaró, que ha deixat «el llistó molt alt». Ni una setmana fa que estan al càrrec, però tenen els objectius molt clars: impulsar la formació, teixir vincles amb administracions públiques i entitats, augmentar la militància, renovar la web i culminar la reforma d’uns estatus de la dècada dels 90. «Amb tot, el més important no és créixer, sinó continuar presents, vius, fent el que fem, tenint veu», afirma la nova presidenta, Misericòrdia Àvila. La junta considera que, avui dia, encara és «difícil» ser una persona LGTBIQ+ per l’auge d’un discurs polític d’extrema dreta que està calant entre la població jove i que assenyala «que el que és diferent d’ells és dolent». «Cal deixar-los clar que som persones també», declara el nou secretari, David Fornieles. «Pot fer por, però no deixarem que ens influeixi», afegeix. Àvila remarca que les agressions homòfobes «sense sentit» fan que H2O «tingui encara més sentit». Per combatre els discursos d’odi i crear consciència, creu que és clau «tenir moltíssima més visibilitat». Xerrades o contingut a les xarxes socials poden ajudar que els adolescents «obrin els ulls», diu Fornieles. La directiva, però, és del parer que s’ha d’aconseguir estar present «en qualsevol esdeveniment» i «en llocs en què no se’ns espera». «Si volem

Que tot arreu sigui un espai segur

La nova junta directiva d’H2O s’ha fixat com a objectius potenciar la formació, teixir aliances i incrementar la militància

reivindicar els nostres drets, hem de reivindicar-los des d’espais on se suposa que no hauríem d’estar, però sempre

seguint la nostra filosofia», valora la presidenta. Un dels exemples és que la bandera LGTBIQ+ penjà al balcó de

l’Ajuntament de Reus, de forma que el missatge podia arribar a persones alienes al collectiu. «Volem veure com els

consistoris del Camp de Tarragona ens poden ajudar, però hi ha límits, ens mantindrem fidels a les nostres idees», sen-

Àvila: «Hem de reivindicar els nostres drets des de llocs on no se’ns espera»

Fornieles: «Volem que se’ns respecti com a tot el món, no som d’un altre planeta»

tencia Àvila. També subratlla que es buscarà reforçar i cuidar les relacions amb altres entitats.

En l’actualitat, una trentena de persones militen a H2O. La nova junta vol donar resposta a una pregunta: «Per què som 30 i no més?». «La gent no ens veu com un espai prou segur? Tenim res que no agradi? No ens coneixen?», es qüestiona Àvila. També s’ha detectat que la presència de dones és minoritària, així com col·lectius com els asexuals o els intersexuals. Plantegen realitzar una jornada de portes obertes per donar-se a conèixer. «Les persones que estem aquí lluitem pels nostres drets i per crear un espai segur, no només a H2O, sinó també al supermercat o al cinema», conclou Àvila. «Volem que se’ns respecti com a tot el món, no som d’un altre planeta», tanca Fornieles.

El llegat de Berta Mascaró La junta agafa el relleu de Berta Mascaró, que ha estat quatre anys encapçalant l’entitat. Mascaró expressa que ha viscut la presidència «amb molta il·lusió». En la seva etapa, creu que s’ha aconseguit enfortir la militància. A partir d’ara, continuarà formant part d’H2O i «H2O sempre serà part de mi». Ho farà com a persona tècnica i militant, donant un cop de mà a la nova junta, «però més de portes endins».

La nova presidenta de l’entitat, Misericòrdia Àvila. Gerard Martí

De blanc, la nova junta (Josep Maria Torres, Misericòrdia Àvila i David Fornieles), amb els expresidents Miquel Reverte i Berta Mascaró. Cedida

Societat

La URV inaugura un nou estabulari per «fer recerca i salvar vides»

Universitat Es treballarà amb rosegadors per estudiar els mecanismes de malalties cròniques

La URV ha inaugurat el nou estabulari al Centre d’R+D+I en Nutrició i Salut, unes instal·lacions que permetran estudiar els «mecanismes fisiopatològics de moltes malalties cròniques», com afectacions neurodegeneratives o la diabetis, segons detallà la degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Fàtima Sabench. «És referent en recerca biomèdica i biotecnològica», va apuntar la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. En aquest context, el rector de la URV, Josep Pallarès, va afirmar que «el que pretenem no és només fer recerca; el que pretenem és salvar vides». A l’estabulari, es treballarà amb animals —rates i ratolins— perquè «ens ajuden a

entendre com funcionen les malalties i quina mena de resposta podem donar quant a tractaments», va detallar Sa-

bench, que va emfatitzar que «no experimentem amb animals; treballem amb ells». Les instal·lacions estan compos-

tes per un «doble estabulari»: un de convencional i un lliure de patògens (SPF). La zona SPF «respon a un refinament

Llauradó: «És un referent en recerca biomèdica i biotecnològica»

de la recerca», atès que permetrà estudiar malalties immunològiques, neoplàsiques i oncològiques —els càncers— amb animals immunocompetents o immunodeprimits. Malgrat tot, la degana va valorar que «tant de bo no hàgim de treballar amb animals». «Ens aporten moltíssima ajuda i informació que no es pot obtenir per altres mètodes», va comentar. «L’objectiu és poder treballar amb cèl·lules, models informàtics o models químics, per exemple», va afegir Celeste Gisela Di Paolo, responsable de l’estabulari. Amb aquesta

direcció, Sabench apuntà que s’investiga tenint en compte «les tres R»: reducció —«si podem treballar amb cinc animals, millor que amb deu»—, refinament —«anem amb un objectiu clar, no a veure què passa»— i reemplaçament —«si podem fer servir models que no siguin animals, millor»—. A més, la degana va assegurar que es garanteixen «els més alts estàndards ètics i de benestar animal».

Com són les instal·lacions? Di Paolo va destacar que el disseny del doble estabulari s’ha pensat «per no poder entrar contaminació que faria malbé l’estudi», amb sistemes com l’ancoratge seqüencial de portes, el bloqueig automàtic de l’accés o el fet que qualsevol estri, com una llibreta, que es vulgui introduir a la part SPF hagi de passar per un equip de desinfecció ultraviolat.

A l’estabulari, també hi haurà un laboratori de fecundació in vitro i de criopreservació, que permetrà tenir animals transgènics amb «les característiques que necessitem per fer l’estudi de malalties concretes».

Sergi Peralta Moreno

La responsable de l’estabulari, Celeste Gisela Di Paolo, mostrant un dels equips. Gerard Martí

La Fira de Sant Jaume escalfa motors amb els primers campionats aquest cap de setmana

Redacció

El compte enrere per una de les cites més destacades de l’estiu reusenc ja ha començat. D’avui en una setmana, la ciutat donarà el tret de sortida a la Fira de Sant Jaume, si bé aquest cap de setmana ja es duran a terme diversos campionats vinculats al món del cavall. Enguany, el certamen tindrà lloc del 26 al 28 de juliol i apostarà novament per un model lúdic, que potencia el caràcter de «fira de nit» a Reus. En aquest sentit, tota la mostra es durà a terme en horari de vespre nit, amb obertura de portes a les 8 del vespre i tancament a la 1 de la matinada i amb entrada gratuïta. Com ja va sent habitual en els darrers anys, la Fira de Sant Jaume presentarà un programa molt orientat als aficionats dels cavalls, però també al públic familiar.

Una fira del cavall única

Un dels grans trets distintius de la Fira de Sant Jaume és que dins d’ella s’hi engloba la Fira del Cavall, que està organitzada per l’Associació dels Amics del Cavall de les comarques de Tarragona i que és l’única fira de cavalls que se celebra a tota Catalunya.

Enguany, els actes de la Fira del Cavall es duran a terme en dos caps de setmana diferents. A partir d’avui i fins diumenge, tindrà lloc el 6è Campionat de Catalunya de Morfologia de Pura Raça Espanyola, en el qual es valoren la morfologia dels animals de pura raça espanyola, la seva «bellesa», i la perfecció dels seus moviments. En total, es lliuraran 90 trofeus en 15 categories, dividits entre mascles i femelles. Una gran part dels cavalls participants provenen de Catalunya, però també hi ha exemplars de les Illes Balears, País Valencià, Madrid, Andalusia, França i Suïssa.

Aquest, però, no serà l’únic campionat del qual es podrà gaudir aquest primer cap de setmana de fira. I és que avui i demà a la tarda, a partir de les 7, es disputarà un campionat de horseball (bàsquet a cavall). Com a novetat, a partir dilluns i durant tota la pròxima setmana, a l’espai d’exhibició dels cavalls de la fira, es realitzaran concursos, exhibicions i activitats amb els cavalls dels diferents centres hípics participants en la fira. Els organitzadors expliquen que tant el campionat de morfologia, com la resta de campionats i concursos orga-

nitzats els dies previs es duen a terme abans amb un doble objectiu: d’una banda, el de facilitar la participació dels cavalls; i de l’altra, el de posar en valor l’esdeveniment i atreure l’atenció del públic.

Altres proves que es podran veure en el marc de la Fira de Sant Jaume són el Concurs de Salt d’Obstacles, prova que per la seva espectacularitat compta amb gran èxit de públic i el Concurs de Doma Clàssica. La Fira comptarà un any més amb la participació de diferents centres hípics de la demarcació que realitzaran exhibicions de disciplines eqüestres el diumenge 28 a la tarda.

Destacar, que el divendres 26 i el dissabte 27 a dos quarts de 12 i el diumenge 28 a les 11 de la nit, es podrà gaudir de l’espectacle eqüestre, que anirà a càrrec de la companyia francesa Christophe Chaussy, un carrusel de Frisons de La Cruz, Tomàs Santiago i Monta Western de Maria Moya.

Curses, foodtrucks i oci

Si bé els cavalls són els protagonistes, la Fira té altres plats forts. Un d’ells és la 26a Cursa combinada de portadors de sacs d’avellanes. El certamen es farà el dissabte 27 a les dos

Aquesta és l’única fira de cavalls que s’organitza actualment a Catalunya

quarts de 9 i és la primera de les tres curses del Gran Premi Unió, que inclou també les curses de Firagost i de la

Fira de l’Avellana de Riudoms. Aquesta, però, no serà l’única cursa. I és que un dia abans, el divendres 26, es durà a terme l’11a edició de la Cursa Nocturna de Sant Jaume, amb sortida des de les piscines municipals. Prèviament, es farà la sortida de la Caminada Seminocturna Sant Jaume Aspercam.

El programa de la Fira de Sant Jaume el completa un espai foodtruck; una zona infantil diferenciada, en la que s’ubica el circuit de ponis, en què poden pujar els nens i fer una breu passejada; i la cultura popular amb la participació de la Somera de Reus, que oferirà actuacions el divendres 26 i el dissabte 27.

Avui i demà a la tarda es durà a terme un campionat de horseball, bàsquet a cavall. Gerard Martí

Oci La fira com a tal se celebrarà del 26 al 28 de juliol

salut i bellesa

CONSELLS

Puc utilitzar el protector solar de l’any passat?

Encara que els fotoprotectors tenen una vida útil determinada, sempre ens preguntem si els podem utilitzar d’un any per a un altre, i la resposta és sempre negativa. No obstant això, és comú que moltes persones reutilitzin el que va quedar de

l’últim estiu.

Tots els protectors solars i cosmètics tenen una data de caducitat, després de la qual ja no es garanteix la seva efectivitat, protecció i integritat. Per a saber si una crema solar està caducada, n’hi ha prou amb donar un cop d’ull ràpid al producte per a trobar la icona que representa un pot amb el

nombre de mesos durant què pots usar-lo després d’obrir el producte.

Si veus que per exemple està escrit 12M, significa que el protector solar continua sent vàlid durant dotze mesos després de la seva obertura. Més enllà d’aquesta data, el producte es considera caducat i no es recomana aplicar-lo, ja que no et

Recupera l’audició i viu la vida amb plenitud

amb Centre Auditiu Alfons Biscarri

Primer són alguns sons puntuals, però després ja són paraules i converses senceres. Així anem perdent audició. Els primers indicis passen gairebé desapercebuts, però a mesura que s’aguditza ens anem aïllant del món que ens envolta, vivint en un silenci que genera angoixa, introspecció i solitud a qui el pateix. Aquesta situació es pot revertir gràcies als audiòfons. Així ho explica Alfons Biscarri, propietari del nou Centre Auditiu Al-

fons Biscarri de Reus. Amb més de 25 anys de trajectòria, Biscarri ha obert fa prop d’un any un centre propi. En ell, ofereix un tracte diferencial basat en la proximitat, la familiaritat, la confiança i l’empatia. «Com audiòleg, hem d’acompanyar als pacients al llarg de la vida per a ajudar-los, en totes les etapes, a sentir-hi bé. Per això, volem que la gent entri com a pacient, es facin clients i acabin com a amics», assegura. A. Ferran

REUS

Arriben els ‘Prime Days’ de Ra Looks Estilistes amb descomptes de fins al 50%

La fidelitat té doble premi quan es tracta de cuidar els cabells. Així és per als clients del saló Ra Looks Estilistes de Reus, que poden beneficiar-se de descomptes i lluir els cabells sempre perfectes. Aquesta perruqueria ofereix un innovador sistema de subscripció, que permet a tots els clients i clientes subscrits gaudir d’importants descomptes al llarg de l’any. Però no es queden aquí. I és que tots els clients subscrits al sistema de fidelit-

zació tenen accés, dues vegades a l’any a uns dies especials amb uns descomptes especials en tots els seus tractaments i serveis del 30, el 40 i fins al 50%. Aquestes jornades especials -els Prime Days de Ra Looks Estilistes- estan a punt d’arribar. Seran els dies 22, 23 i 24 de juliol. Si no te’ls vols perdre, apropa’t al saló, subscriu-te al seu sistema de fidelització, aprofita els descompte i llueix una cabellera sana, brillant i plena de vida.

protegirà com cal. Si un producte de protecció solar s’ha deteriorat, en teoria existeix una certa probabilitat de reaccions o irritació i, per descomptat, els filtres solars ja no seran efectius. Com a resultat, corres el risc de patir una cremada solar, un envelliment prematur de la pell, taques i, fins i tot, problemes cutanis més greus.

Un protector solar intacte es pot conservar durant un màxim de 36 mesos o 3 anys. Això sí, el tub ha d’haver estat ben conservat, si no la qualitat es pot veure afectada.

Guanya en bellesa, salut i benestar amb la teràpia d’optimització hormonal de

El procés d’envelliment és inevitable. Ara bé, com vivim aquests anys és a les nostres mans. Els desafiaments que els nostres cossos afronten a mesura que envellim, des de la pèrdua de libido fins a la fatiga, són senyals d’un desequilibri hormonal que pot ser optimitzat perquè tornis a ser la teva millor versió. La teràpia d’optimització hormonal amb hormones bioidèntiques de Clínicas Doha ofereix una solució revolucionària. Aquestes hormones, idèntiques a nivell mole-

cular a les que produeix el teu cos, es dissenyen per a restaurar el teu equilibri hormonal de manera segura i efectiva, promovent una millora significativa de la qualitat de vida.

REUS

La clau per a cuidar el cutis està en l’ús diari d’un fotoprotector.

REUS

Valls programa una inverció de 2,4 milions d’euros en obres a la via pública

Urbanisme Els treballs es duran a terme a una seixantena de carrers i places, parcs i espais públics els pròxims mesos

Valls activarà en els pròxims mesos inversions directes a la via pública per un import que assolirà enguany la xifra de 2.399.000 euros repartits per tot l’àmbit urbà i a tots els barris, en algunes de les principals entrades de la ciutat així com al polígon industrial on s’invertiran 530.000 euros, entre asfalt de carrers i modernització de l’enllumenat. Les inversions s’executaran a una seixantena de carrers i places, parcs i espais públics i, entre aquestes, destaquen actuacions de millora d’asfalt i via pública amb una inversió directa de l’ajuntament de 832.000 euros. A més, també es destinaran 618.000 euros per continuar modernitzant amb tecnologia led l’enllumenat públic, 201.000 a zones verdes i parcs i 142.000 en inversions i manteniment de camins rurals.

En les últimes setmanes l’ajuntament ha executat ja

una part important de les inversions a la via pública programades per aquest 2024. Aquest mes de juliol s’han efectuat les obres d’asfalt dels

carrers Avenir, Avinguda Illes Balears i, aquesta mateixa setmana, s’està executant la pavimentació del lateral de la carretera del Pla al polígon

Els veïns de Lilla rebran les indemnitzacions aquest mes de juliol

Societat Ahir es va fer una reunió amb els representants veïnals

ACN

Acciona s’ha compromès a pagar les indemnitzacions als afectats per les esquerdes ocasionades en els habitatges de Lilla arran de la construcció del túnel. El subdelegat del govern espanyol, Santiago Castellà, els hi va traslladar

ahir a l’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó, l’alcaldessa de la pedania, Glòria Rovira i als representants veïnals durant la reunió mantinguda amb l’empresa. L’ajuntament montblanquí habilitarà un espai per tramitar les sollicituds a partir de la pròxima setmana. «Si el 80-90% dels

expedients els podem tenir la setmana vinent, abans que acabi el juliol Acciona pagarà les indemnitzacions, és una molt bona notícia, que esperen que sigui veritat», va dir Pallissó.

Segons el mateix Pallissó, els representants de la companyia els han assegurat que

industrial i també a l’entrada de Valls per la carretera de Montblanc. En els pròxims mesos es licitaran més obres de pavimentació.

efectuaran els pagaments perquè tenen els diners. Els peritatges van xifrar les indemnitzacions en 700.000 euros. «Ens diuen que tenen la capacitat pressupostària per fer-ho i la voluntat, esperem que l’acord sigui ferm, és la tercera reunió a la subdelegació i aquesta batalla de les indemnitzacions és una muntanya russa impressionant, esperem que arribi a la fi», va asseverar. «Estem molt contents després de tant de temps i tantes reunions», afegí l’alcaldessa de Lilla, Glòria Rovira.

En les últimes setmanes ja s’han executat una part de les inversions

L’ajuntament també invertirà 210.000 d’euros en la millora d’espais lliures

A totes aquestes actuacions cal afegir els 604.000 euros que, a petició del consistori, invertirà la Generalitat a les entrades a Valls per les carreteres de Picamoixons (T-742) i Alcover (C-37), dues vies que després de les obres passaran a ser plenament urbanes i de titularitat municipal. Aquesta inversió contempla la transformació de més de 2 quilòmetres de les dues carreteres en vies urbanes, amb voreres i serveis, amb l’objectiu de millorar la seguretat de circulació de vehicles i vianants,

en especial dels veïns dels barris de Mas Clariana, Santa Magdalena i les Comarques. Les obres es troben en fase de licitació pública i s’espera que la Generalitat les iniciï aquest mateix any.

Espais lliures

L’ajuntament invertirà també 201.000 d’euros en la millora d’espais lliures. Dues d’aquestes inversions ja s’han executat durant el primer semestre de 2024, en concret, el nou parc infantil a la zona del barri de Nou Miramar, i el també nou parc de salut situat al barri de Sant Josep Obrer. A la vegada, està previst completar enguany els treballs tècnics per poder licitar obres d’un altre nou parc infantil que se situaria a la zona de l’antiga ermita al barri de Santa Magdalena i una important inversió al parc del Vilar amb la instal·lació d’un tendal. L’ajuntament també executarà obres a camins rurals en els pròxims mesos.

Redacció

L’alcaldessa Dolors Farré durant la presentació de les inversions i les actuacions de millora. Aj. Valls

Veïns de Lilla manifestant-se a les rotondes d’accès a l’A-27. ACN

La connexió entre el pantà dels Guiamets i el riu l’Ebre estarà llesta el maig de 2025

Priorat El projecte s’ha dut a terme per la via d’urgència

ACN

Les obres per connectar el pantà dels Guiaments amb el riu Ebre estaran enllestides el maig de l’any 2025. Així, ho va afirmar el secretari d’Estat de Medi Ambient del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Hugo Morán, durant la seva visita ahir a l’embassament. La previsió inicial és que el projecte tingui un cost d’uns 9 milions d’euros i s’ha adjudicat de forma directa a Tragsa. «Això ens permet guanyar temps», va assegurar Morán davant la situació de sequera que pateix el territori. Fa dos anys

que la Comunitat de Regants del Baix Priorat no pot regar i preveuen que enguany les pèrdues seran similars a les xifres de l’any passat, quantificades en 29 milions d’euros. Morán va explicar que van decidir declarar l’obra d’urgència per reduir el temps de tramitació del projecte perquè per la via ordinària suposarien almenys uns quatre o cinc mesos. «No reunia les condicions per declarar-les per la via d’emergència, però tampoc ens podíem permetre una licitació ordinària si volíem arribar a una data raonable el pròxim any i evitar-ne que es generi un efecte

negatiu afegit en el conjunt de les plantacions», va indicar Morán. Per això, va dir que s’han adjudicat els treballs de forma directa a l’empresa Tragsa. «Ens permet guanya temps, és un mecanisme que hi és per utilitzar-lo quan es donen aquestes situacions excepcionals», va afegir.

Pel que fa als terminis d’execució, el secretari d’Estat de Medi Ambient va detallar que els regants preveuen tenir la disponibilitat dels terrenys a partir del setembre. Així, apuntava que l’actuació es podrà encarregar a partir de l’octubre. «Hi ha un element molt rellevant, és una obra, que en

Es preveu que enguany les pèrdues econòmiques siguin de 29 milions d’euros

termes d’enginyeria, és relativament senzilla, per la qual cosa, l’exigència més gran és

tenir disponibles els materials, que són els tubs, els quals s’han d’encarregar a fàbrica», va subratllar. La previsió és que les obres de connexió del pantà amb el riu Ebre estiguin acabades el maig de 2025. El president de la Comunitat de Regants del Baix Priorat, Miquel Escoda, va cele-

Aquest cap de setmana arriba la Festa Major de Sant Jaume als Garidells

Cultura Estarà plena d’activitats i actes i durarà els dies 20, 25, 26, 27 i 28 de juliol

Redacció

Aquest cap de setmana arriba la Festa Major de Sant Jaume al poble dels Garidells plena d’activitats per a tots els públics. Se celebrarà els dies 20, 25, 26, 27 i 28 de juliol. La festa donarà el seu tret de sortida demà dissabte dia 20 de juliol amb la nit jove on «esperem que vingui gent de fora, dels pobles del costat, a gaudir de la festa», assegura el regidor de Cultura dels Garidells, Josep Gavaldà.

La jornada s’iniciarà amb una diada castellera a les 19.30 hores amb la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets de Cambrils. «Volem consolidar la jornada castellera, volem que sigui referent», afirma Gavaldà. A les 22.45 h, la Xaranga Rapitenca obrirà la festa a la nit que con-

tinuarà amb l’Orquestra Mitjanit i, en acabar, sessió de DJ.

La setmana vinent, els actes començaran el dijous 25 de juliol amb una gimcana popular per la canalla a les 11 del matí. En honor al patró Sant Jaume, a les 19 h, es farà l’ofici de Festa Major amb l’actuació de la coral Cor Audite. En acabar, hi haurà berenar pels assistents.

Divendres 26 tindrà lloc la tradicional sardinada popular i, a continuació, un teatre d’improvisació amb Improshow.

El dissabte 27 està ple d’activitats i és el dia en què s’es-

La Festa Major donarà el tret de sortida amb la nit jove demà dia 20

brar que se n’hagi concretat el calendari. «Es tracta d’una reunió complementària a la feta a Madrid, estem molt satisfets», ha valorat Escoda. Amb tot, va recordar que fa dos anys que no poden regar els camps de vinya, cirerers, ametllers i oliveres per la situació de sequera.

pera més participació de la gent del poble, sobretot en el sopar de germanor de les 21 hores. «És un moment més familiar on et retrobes amb veïns que feia temps que no veies i poder compartir una estona amb tots ells», comenta el regidor de Cultura. «També és el moment en què des de l’ajuntament podem saber que els hi preocupa a la gent del poble, quines coses podem canviar perquè tot funcioni i vagi millor», afegeix. Durant el dissabte es faran diverses activitats per a tots els públics. Hi haurà jocs tradicionals pels més joves a les 11 del matí, inflables pels més petits de la vila durant la tarda i vermut musical amb El último vinilo. Abans del sopar de germanor, tindrà lloc el ball de tarda amb l’orquestra Aquario que serà l’encarregada de continuar animant la festa després del sopar. Per acabar de tancar la Festa Major, el diumenge 28, joves i grans podran gaudir de l’activitat làser tag a les 18 hores. La jornada acabarà amb una pizzada popular per la gent del poble i un monòleg a càrrec d’Entaluna.

Hugo Morán acompanyat de Josep Maria Cruset i Miquel Escoda, en la visita feta a l’embassament. ACN

Visites, circ, cinema i esports a la platja dinamitzaran l’estiu a Vandellòs i l’Hospitalet

Oci Es faran més d’una dotzena de visites guiades diferents

Un estiu carregat de propostes per a tots els gustos i per a totes les edats. Així es pot resumir l’agenda d’activitats estiuenca que ha organitzat l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Les visites guiades al patrimoni, el cinema, els espectacles de circ, els tallers ambientals i les activitats esportives dirigides a la platja són els punts forts d’un programa que omplirà el municipi de propostes tot el juliol, l’agost i les primeres jornades de setembre.

L’Hospitalet en blanc i negre, la novetat

Una de les grans apostes de l’agenda estival de Vandellòs i l’Hospitalet són les visites guiades al patrimoni històric i cultural del municipi. Enguany, s’han programat dotze visites diferents, que es duran a terme en diferents dates i fins al 8 de setembre. Com a novetat, enguany s’ofereix L’Hospitalet de l’Infant en blanc i negre. Es tracta d’una passejada a peu pel nucli antic i façana marítima de l’Hospitalet de l’Infant, per descobrir com era la localitat durant l’època franquista, mitjançant fotografies antigues i comparar-la amb l’actualitat.

Aquesta novetat se suma a altres propostes totalment consolidades com les visites a l’Hospital del Coll de Baleguer, fundat per l’infant Pere d’Aragó el 1344. El conjunt monumental es pot descobrir en diverses activitats com les visites guiades per a públic general; les visites familiars, pensades per a famílies amb canalla de 6 a 12 anys, en les quals pares i fills i coneixen el monument i la seva història mitjançant una gimcana; les visites nocturnes amb tast de vins al pas de ronda; i les visites teatralitzades, on el mestre de cases Ferrer Malet

explica com va rebre l’encàrrec per part de l’infant Pere de dissenyar i construir l’Hospital, per defensar, assegurar i poblar el territori.

El passat, al detall Aquest estiu també es faran les visites al molí de Vandellòs, on s’explica el procés d’elaboració de l’oli d’oliva; així com la proposta Arquitectura i memòria: El Poblat Hifrensa d’Antonio Bonet Castellana, on fa un recorregut a peu pel Poblat Hifrensa, darrera colònia industrial de Catalunya, construïda a principis dels anys 70 per acollir les famílies dels treballadors de la central nuclear Vandellòs I. La Guerra Civil i la seva petjada a l’Hospitalet és l’eix temàtic de dues propostes diferenciades. A Entre dos fronts de guerra, les fortificacions de la Guerra Civil al Coll de Balaguer, es poden veure un seguit de fortificacions que va construir l’exèrcit republicà per evitar l’entrada de l’exèrcit nacional, com ara el polvorí de Letícia i la bateria d’artilleria de la Pitrassa (visita per a adults). A la Passejada pels espais de la Guerra Civil a l’Hospitalet de Mar (apta tots els públics), proposa reviure els fets que van succeir durant la Guerra Civil a l’Hospitalet de Mar, nom amb què es coneixia l’Hospitalet de l’Infant durant els anys de la II República.

Descobrir el litoral El mar i els entorns litorals seran els protagonistes de tres altres visites guiades. A L’Hospitalet de l’Infant vist des del mar, es farà un recorregut en barca des del port espor-

Les visites fan un repàs de la història del municipi, des de l’època medieval fins als anys 70

tiu pel litoral fins a l’illot del Torn, per explicar la història de la vila i del seu territori, amb una capbussada al mar inclosa. L’Almadrava, poble pescador és una visita guiada per a tots els públics en què es donarà a conèixer l’evolució d’aquest nucli costaner del municipi caracteritzat per les seves cases blanques. I, per últim, a la visita De Caladoques a Calajustell, un passeig pels vestigis del ferrocarril, es proposarà una passejada per observar el pas del temps a l’entorn de l’antiga via de ferrocarril i la transformació del paisatge natural de l’espai d’interès natural de la Rojala - el Torn. En aquest recorregut a peu els i les participants podran descobrir les restes de la Guerra Civil als búnquers, trinxeres i la bateria d’artilleria de Caladoques, i contemplar, imponent, la torre de defensa de costa de l’Illot del Torn i escoltar les seves històries de pirateria.

A totes aquestes propostes, cal sumar-hi que es podrà fer una visita panoràmica amb el trenet turístic pels punts més emblemàtics de l’Hospitalet de l’Infant. Les reserves per a totes les visites es poden fer al web reserves al web www.culturaalabast.cat i a l’Oficina de Turisme (telèfon 977 823 328).

Cinema, circ, tallers i esport A l’àmplia oferta de visites guiades, cal sumar-hi altres propostes d’oci programades per al juliol i l’agost. Es programen sessions de cinema setmanals, els dilluns a les 10 de la nit a la Sala Llorers de Ca la Torre de Vandellòs; i els dijous, també a les 10 de la nit, a la Plaça Berenguer d’Entença de l’Hospitalet de l’Infant).

Així mateix, s’han organitzat sortides guiades d’snorkel, espectacles de circ a l’aire lliure, exposicions, sessions de ioga (tots els dilluns a les 8 del vespre a la Plaça Coll de

L’Hospital del Coll de Balaguer es pot descobrir en una visita nocturna que inclou un tast de vins. Cedida

Balaguer), xerrades i tallers ambientals al Centre Blau de la Platja de l’Arenal, concerts i activitats esportives dirigides

(els dilluns a les 10 del matí a la Platja de l’Arenal). Altres atractius seran el Mercat d’Artesania, obert fins

a l’1 de setembre tots els dies de la setmana de les 6 de la tarda a la mitjanit a la plaça de la Marina de l’Hospitalet.

Redacció

Per a tot bon aficionat casteller, el Catllar és població de visita obligada el mes d’agost perquè ha convertit la seva diada de festa major en una de les més importants del calendari. Amb un cartell tradicional i unes estadístiques excepcionals en l’era moderna (55 intents de gamma extra amb el balanç de 47 descarregats i 4 carregats), la plaça de la Vila és un dels indrets amb més màgia del fet casteller i ha recuperat el prestigi que ja va tenir durant el segle XIX. Però la gent d’aquest municipi del Tarragonès vol més i des de 2016 ha recuperat també la diada de juliol, que va néixer amb motiu de la Fira de Sant Jaume, i busca també fer-se un forat en el calendari. Fins al moment, el millor castell que s’han vist és el 5 de 8 descarregat pels Xiquets de Reus i els Xiquets de Tarragona i la millor actuació la va signar la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau l’any 2018 amb el 3 de 8, el 2 de 7, el 4 de 8 i el pilar de 7 amb folre. Aquest 2024, presenta novament un cartell atractiu que podria fer pujar el nivell de l’actuació: Xiquets de Reus, Xiquets de Tarragona i Nens del Vendrell.

Els primers sempre han estat presents en aquesta diada i a banda dels castells bàsics de vuit, també han portat a la plaça de la Vila el 5 de 8, el 2 de 8 amb folre i el pilar de 6. Després de les vacances post Sant Pere, la colla torna a actuar i s’espera que puguin repetir la clàssica de vuit que ja van fer el 22 de juny. Estan treballant altres castells que podrien ensenyar d’aquí a una setmana durant l’actuació de Santa Anna. Els Xiquets de Tarragona, que són presents per segona temporada consecutiva en aquesta diada del juliol, estan en el procés de repetir allò que ja han portat a plaça com el 5 de 8 i

La prèvia A Mataró, Capgrossos i Verds intentaran gamma extra per Les Santes, mentre els Minyons de Terrassa volen repetir la tripleta màgica que ja van descarregar per la seva festa major

El Catllar també vol ser protagonista el mes de juliol

Clàssica de vuit

Xiquets de Reus i Nens amb la mateixa intenció al Catllar, mentre Xiquets de Tarragona aspiren al 5de8

d’estrenar alguna nova estructura que a l’assaig té bones credencials com el 2 de 8 amb folre. En funció de les camises que portin a la plaça de la Vila i dels últims assajos tampoc es pot descartar el 3 de 9 amb folre que van completar dissabte a Altafulla i per Sant Joan. Finalment, els Nens del Vendrell s’entrenen en aquesta diada, però tenen la mirada posada en la seva festa major del pròxim divendres 26 de juliol. Al Catllar repetiran la clàssica de 8 (3de8, 4de8, 2de7) que ja han fet enguany en quatre ocasions i reserven un nou intent de 2 de 8 amb folre per la plaça Vella per Santa Anna. El cap de setmana també té l’atenció centrada a la diada de Les Santes de Mataró que espera gamma extra per dues de les tres colles participants. Els locals, els Capgrossos, tenen a punt el 2 de 9 amb folre i manilles, que acompanyarien dels dos castells bàsics de nou. Si tot va bé rematarien l’actuació amb el pilar de 7 amb folre, que estrenarien també aquesta temporada. Els Castells de Vilafranca volen repetir el 2 de 9

amb folre i manilles i insistir amb el pilar de 8 amb folre i manilles que es va resistir a Altafulla. El seu

Altafulla posa en marxa el seu primer punt de recàrrega de vehicles elèctrics

Local Ha entrat en funcionament el primer punt de recàrrega de vehicles elèctrics a Altafulla. Aquest punt de recàrrega, que permet connectar dos vehicles simultàniament, està ubicat a l’aparcament del carrer Alcalde Pijuan. La ubicació també facilitarà que els usuaris del carregador puguin realitzar les compres o gestions en la

zona comercial més propera. Per tal de poder-la utilitzar, caldrà descarregar-se una aplicació gratuïta i fer el pagament del preu públic corresponent. Dins l’aplicació també es podrà sol·licitar una targeta RFID o clauer moneder per tal d’utilitzar-la amb el lector de targetes del carregador. Aquest pagament pretén garantir la viabilitat sos-

tenible del punt de recàrrega amb l’objectiu de continuar prestant el servei i promovent la mobilitat elèctrica. La instal·lació del punt de recàrrega ha suposat una inversió de 54.299,51 euros (IVA inclòs) i s’ha rebut una subvenció de 18.953,76 euros del Programa d’incentius a la mobilitat elèctrica finançat per la Unió Europea. Redacció

cap de colla, Àngel Grau, explicava durant la setmana que tenen altres gamma extra en cartera com

Mataró | Les Santes

Dissabte, 18h. Plaça Santa Anna Capgrossos de Mataró Minyons de Terrassa Castellers de Vilafranca

El Catllar | Diada de juliol

Dissabte, 19h. Plaça de la Vila Xiquets de Reus Xiquets de Tarragona Nens del Vendrell

Els Garidells | Festa major Dissabte, 19.30h. Pista poliesportiva

Colla Castellera SPiSP Xiquets de Cambrils

Castellvell del Camp | Festa major Diumenge, 12h. Plaça de la Vila Xiquets de Reus Xiquets de Cambrils

Valls | Vivendes Colla Vella Diumenge, 19h. Plaça del pilar de 6

Colla Vella dels Xiquets de Valls

el 9 de 8 o el 5 de 9 amb folre, que podria tenir una altra oportunitat després de l’intent desmuntat que van fer a Tarragona a la diada del Pla de la Seu. Finalment, els Minyons de Terrassa encaren la seva darrera actuació abans de marxar de vacances. Les seves intencions passen per repetir l’actuació de la festa major on van completar amb excel·lència el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8.

Carles Cortés

5 de 8 dels Xiquets de Tarragona a la diada de juliol del Catllar el 2023. Xiquets de Tarragona

El nou punt de recàrrega per a vehicles elèctrics al carrer Alcalde Pijuan, a Altafulla. Aj. Altafulla

Lluís Fàbregas: «No pujar a Segona suposa continuar aportant recursos propis i volem optar per l’ascens»

Futbol El president executiu del Nàstic de Tarragona repassa l’actualitat econòmica, esportiva i social de l’entitat i argumenta el per què va decidir entrar al càrrec i liderar el club al capdavant del Consell

Què significa el Nàstic per a vostè?

«El Nàstic és una part molt important de la meva vida. Des de molt jove, la meva aspiració era poder ser futbolista del primer equip. Vaig créixer esportivament de la mà d’aquest club i vaig tenir la gran sort de poder defensar l’escut sobre la gespa durant dos anys. I hi he seguit vinculat tota la meva vida».

Tota la vida dedicada al Nàstic.

«Amb un bon amic vam crear una empresa de gestió esportiva i el 2004 vam ser proveïdors del Nàstic a través de la marca Umbro. Finalment, vaig liderar el departament de marca durant quatre anys i, posteriorment, vaig ocupar el càrrec de director general des del desembre del 2009 fins la setmana passada. Així que, sí, el Nàstic és gran part de la meva vida».

De director general a president. Per què va acceptar?

«Conec molt bé el club des de diferents vessants i crec que això és molt enriquidor i important. Des de la part del vestidor i del camp, fins a la part que suposa generar recursos i formar part de l’estructura important del club. De fet, fa anys que he participat i he treballat representant el club a Madrid i a la Liga. Ara toca fer el pas d’assumir la presidència executiva de la SAD, que és un càrrec que mai m’havia imaginat. Entenc el nivell de responsabilitat institucional que suposa, que va més enllà de la que havia tingut fins ara sense deixar de banda la part executiva, que és treballar pel bé de l’entitat. Fa molts anys que em dedico a prendre decisions, i, ara, les

he de continuar prenent de la mateixa manera. D’aquesta manera, no canviarà la meva manera d’actuar respecte a ser director general o ser president».

Ara estarà a primera línia. «Sí, tot i que la gent ja em coneix després d’estar tants anys en una posició de responsabilitat com és la de director general. Al final, tothom t’identifica tant pel bo com pel dolent. Ara toca passar a aquesta primera línia, que és un repte complex perquè el llistó està molt alt després d’una gestió impecable i de prestigi com la de Josep Maria Andreu. A més, tants anys treballant al seu costat m’ha servit per aprendre molt a l’hora de quan i com prendre decisions. El fet que ell i la resta del Consell m’hagi donat confiança és una satisfacció enorme i estic convençut que no els decebré».

Josep Maria Andreu ha deixat el càrrec, però segueix formant part del Consell d’Administració. Tindrà en compte el seu consell?

«Per descomptat. Una de les condicions per a poder acceptar aquesta proposta era que el Josep Maria estigués present al Consell d’Administració. Ell és el màxim accionista de la SAD a dia d’avui i continua formant part de l’òrgan directiu, del Consell, del que valida, com la resta de companys, la política i l’estratègia a seguir en el curt, mitjà i llarg termini. El fet de no trobar-te sol i no haver de construir alguna cosa nova fa que em senti còmode i acompanyat. Això significa que no hem acabat el projecte i l’objectiu que es va marcar aquest Consell l’any 2012 quan va entrar. Vam sanejar l’entitat

amb una gestió responsable i vam tornar a la categoria professional. Ara ens trobem on estem i hem arribat a dues finals en tres anys, que s’ha de tenir en compte. Continuarem lluitant per sortir d’aquesta categoria insostenible».

Fredrik Wester és un dels accionistes més importants i membre del Consell. Quina és la seva relació amb ell?

«Tenim molt bona relació, com la d’un membre més del Consell d’Administració. És una persona que durant tres anys ha donat confiança al Consell, principalment al Josep Maria Andreu i, ara, a mi. Ens acompanya en les decisions, mostrant el seu punt de vista i preocupant-se perquè aquesta entitat continuï creixent. Fredrik Wester ha ocupat una posició clau com ho va fer en el seu moment Promosport, un soci extern que va acompanyar al Josep Maria en la seva gestió, tot i que ara ja no hi és. Fa uns

anys, en Josep Maria i jo ens vam reunir amb el Fredrik Wester, ell va analitzar el club, va fer una due diligence per constatar que tot el que li vam dir era real i es va sumar al projecte. Estem molt contents que estigui amb nosaltres en aquest camí».

La transició és més fàcil quan ja està involucrat en el projecte. Amb quin Nàstic es troba? «Em trobo amb tot allò en què he pogut participar per dur al club on és ara: una entitat plenament sanejada, amb unes finances realment sòlides aportades pels accionistes. Fa una setmana vam aprovar una ampliació de capital de 3.020.000 euros. Això significa que les persones que formen part d’aquesta

entitat posen recursos de la seva butxaca a disposició del club perquè no hi hagi deutes. Per tant, fa que siguem una entitat molt ben referenciada i amb crèdit. No és la mateixa foto la d’avui que la que vaig trobar quan vam entrar l’últim cop. Llavors hi havia 8 milions de deute, no es podia pagar la seguretat social, ni hisenda, ni els jugadors. A més, teníem una amenaça real de la desaparició del club. Gràcies a l’aportació dels accionistes vam resoldre la situació i ens ha deixat com estem a dia d’avui». Què suposa no pujar a Segona Divisió econòmicament?

«Suposa continuar aportant recursos propis. Si vols tenir un pressupost competitiu i estar a l’altura dels grans per poder optar per deixar la categoria, t’obliga a cobrir el pressupost per no deixar cap deute. Nosaltres tancarem les finances d’enguany amb el pressupost aprovat a la Junta General amb un desfasament d’1.300.000 euros, que creiem que, fins i tot, pot ser menor. La manera de fer d’aquest Consell va ser aportar els diners que faltaven i no fer que el que vingui darrere s’ho trobi. Per això vam fer l’ampliació de capital i per això tenim previstes més ampliacions en el futur si fa falta. Tenim una

Arnau Montreal Quesada

El president executiu, Lluís Fàbregas. Gerard Martí

El significat del Nàstic per a Fàbregas

«És una part important de la meva vida, des que vaig dur la samarreta fins a la direcció»

altra opció, que és fer un pressupost en base al que generem. Altres clubs com el Cornellà ho han fet i han acabat descendint i perdent diners igualment. Nosaltres lluitem per l’altra opció. Només cal veure quins equips han pujat enguany: Castellón, Deportivo, Málaga i Córdoba. Entitats històriques amb masses socials enormes i moltes institucions al darrere seu. Clubs que aposten fort per pujar». El Nàstic pot sobreviure un any, dos o tres econòmicament a Primera RFEF?

«El Nàstic pot seguir subsistint escollint el model d’optar a deixar aquesta categoria sempre que s’aportin recursos, el que comporta que els accionistes autoritzin i estiguin disposats a l’ampliació de capital. Quan diguin que no, aquest model no podrà ser sostenible i s’haurà de passar al model en base al que es genera. Aquesta categoria és insostenible, els equips que hi formen part acumulen 40 milions de dèficit i això sense tenir en compte als filials, que tenen uns recursos i condicions a les quals ens és impossible competir, perquè tenen el suport d’equips en categories professionals. Nosaltres sempre hem dit que no haurien d’optar al premi de l’ascens. Al mateix temps, creiem que entre els 40 equips que hi formen part hi ha una gran diferència entre clubs i estructures. La Federació s’hauria de repensar el nombre d’equips participants i el fet dels ingressos».

Va destacar durant la Junta d’Accionistes que el Nàstic és un dels equips que més ingressa de la categoria. «Sí, som dels 7 o 8 equips que més ingressen i això és gràcies a l’equip que no es veu, però que treballa incansablement per obtenir recursos. Des dels socis, les facilitats que es donen i el preu que s’estipulen en conseqüència a l’espectacle esportiu que es dona, fins a la fiabilitat que dona el Nàstic de Tarragona a les empreses. Les entitats no volen estar associades amb gent amb mala reputació o les que no compleixen les seves responsabilitats. Qualsevol de les empreses i les institucions que renoven el patrocini amb nosaltres el fan perquè

La Federació Catalana de Futbol

«Penso que l’únic que vam fer malament per a la FCF és que vam dir les veritats on toca»

Fredrik Wester

«Tenim molt bona relació, ens acompanya en les decisions i vol que l’entitat creixi»

confien en nosaltres i perquè volen formar part de l’entitat. Fins ara, la figura del Josep Maria Andreu era la que reunia aquests condicionants i donava aquesta fiabilitat. Ell no marxa enlloc i continuarà aportant. Creiem que és un actiu molt important per a nosaltres i ens ajuda al fet que les coses siguin més fàcils». Una de les novetats d’enguany és que hi haurà un nou patrocinador principal a la samarreta del primer equip. «Sí, estem treballant en això i en breu anunciarem el canvi que hi haurà. Es va decidir que, després de 10 anys, Sorigué deixarà la primera línia de patrocini. Aquesta era una decisió que ja estava presa independentment d’haver assolit l’ascens de categoria o no. Amb tot, continuaran sent una part molt important del Nàstic Genuine. Seran el patrocinador juntament amb les altres dues empreses que

estan en aquest projecte, així que Sorigué ens continua donant confiança i estem molt agraïts. Pel que fa al primer equip, volem que ens patrocini una marca sòlida i que també transmeti els valors d’un club que gairebé té 140 anys d’història».

A nivell esportiu, mantenir la confiança del cos tècnic era prioritari? «Sí, creiem que es va fer un gran treball. Només va faltar posar la cirereta al pastís. Això és conseqüència d’una direcció esportiva encertada. Aquestes són les que escullen els tècnics, els metges, els fisios i són els entrenadors els que es preocupen que hi hagi aquesta harmonia i de fer un gran bloc per assolir bons resultats esportius. A més, sabent que durant la temporada hi ha alts i baixos i han tingut la capacitat d’aguantar i de ser forts. Moltes vegades també han tingut una bona capacitat per aïllar-se d’un entorn

que volia provocar canvis o cremar segons quines coses. Aquí s’ha aconseguit estabilitat, el que ha acabat donant el resultat d’arribar a estar a un pas de l’ascens». Va deixar clar que l’objectiu és l’ascens directe. Com veu el repte amb el grup que ha tocat?

«Comptem amb dos equips com l’Andorra i l’Amorebieta que tenen una compensació econòmica d’uns 1.300.000 euros de la Lliga per haver descendit, així ja és un avantatge important. A més, sumem els cinc filials de la categoria i també hem de sumar equips importants com la Ponferradina, Lugo, Cultural Leonesa... És un risc molt alt, però som valents, és la nostra aposta i volem l’ascens. És un repte complicat, però en tres anys hem fet dos finals de play-off, això és un mèrit que s’ha de reconèixer».

A nivell de sancions, s’espera que es redueixin amb

l’apel·lació?

«Sí, tenim absoluta confiança. Es va presentar un recurs dins el termini i de la forma escaient la setmana passada, argumentant i aportant proves del perquè creiem que la sanció és totalment desmesurada i immerescuda. Farem tot el possible per fer justícia. Tothom va veure el que va passar a l’estadi». Estaria satisfet si es reduís la sanció a la meitat?

«Estarem satisfets quan quedin a zero partits, perquè tothom va veure que no va passar absolutament res. La gent del Málaga va baixar al camp i van poder celebrar perfectament la seva alegria sense ser expulsats ni trets del camp ni sent increpats. Van tenir total llibertat i a nivell de camp no va passar res que pugui ser mereixedor de quatre partits de sanció. Hi ha un informe dels Mossos d’Esquadra que explica perfectament el que va passar».

A nivell de relacions amb la Federació Catalana, com a president, es pot fer alguna cosa per millorar-les?

«Crec que hem estat deixats i no ens han tingut en consideració per a res. No només no ens han posat facilitats, sinó que ens han posat obstacles si han pogut. Ni t’ajuden, ni es preocupen, ni es posen en el teu lloc, ni t’acompanyen en una fita tan important com la d’un ascens. No esperem res. Nosaltres hem analitzat el que hem pogut fer malament, i crec que ha sigut dir el que pensem i on toca, a les reunions de Madrid i Barcelona. Hem explicat el que veiem i ens hem expressat, això ha sigut. Les coses acabaran caient pel seu propi pes». Què espera de la campanya de socis?

«Estem molt contents sobretot després de la primera setmana de noves altes. Vam signar més de 300 nous socis en els primers set dies de campanya, que és gairebé un 90% més respecte a l’any passat. Aquesta setmana ha començat la renovació i l’alta presencial i hem reforçat el treball presencial d’atenció al soci amb una persona més. El curs passat el vam tancar amb 7.802 socis, així que l’objectiu és que aquestes persones renovin el carnet».

Projecta millores a l’estadi, com per exemple el videomarcador?

«Sí, estem ultimant la renovació del videomarcador. Durant la temporada vam fer accions de manteniment puntuals, però tindrem un videomarcador nou, potser no a l’agost, però segur que estarà al setembre. Posarem un nou que estigui a l’altura». Quin missatge deixa per als nastiquers, tant pels que el critiquen o els que no?

«El fet de ser on soc fa que siguis criticat. Ja ho era abans, quan era director de marca i també quan aturava pilotes, ha anat sempre amb mi. Soc una persona responsable i no m’afecten les crítiques. M’agradaria que tothom parlés bé, però és un ideal impossible. El que puc fer és treballar i que els resultats siguin positius. Demano comprensió, acompanyament i crítiques constructives i merescudes; les assumiré».

El nou president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, assegut en una cadira de la Tribuna del Nou Estadi Costa Daurada. Gerard Martí

El CBT fitxa David Kristensen per reforçar el seu joc interior

Bàsquet El pivot danès té experiència a LEB Plata i arriba procedent del Maderas Sorli Benicarló

Rafa J. Larrañaga

L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona va oficialitzar ahir la tercera incorporació del mercat estival. Es tracta del pivot danès David Kristensen. El fitxatge arriba davant de la voluntat del club de reforçar el seu joc interior de cara a la pròxima temporada a la Segona FEB. Kristensen té 25 anys, mesura 2,03 m d’alçada i pot jugar tant en la posició d’aler pivot com en la de pivot. Destaca per la combinació de mida i mobilitat, així com per la seva capacitat de generar joc des del pal baix i des d’espais intermitjos.

El danès es va formar al Bakken Bears —club de la seva ciutat natal, Aarhus—, que competeix a la màxima categoria de bàsquet a Dinamarca. Al llarg d’aquests primers anys de carrera, l’aler pivot va anar convocat diverses vegades en les convocatòries de les categories inferiors de la selecció danesa. La temporada 2019-2020 va fer un gran pas en la seva carrera. Es va mudar als Estats Units per competir en la lliga uni-

versitària. Va estar tres anys a la Universitat de Davidson —la mateixa on es va formar el base estrella de l’NBA, Stephen Curry— jugant amb els Davidson Wildcats a la primera divisió de la National Collegiate Athletic Associations (NCAA).

Després d’aquesta experi-

ència, va recalar directament a la tercera categoria del bàsquet espanyol. El seu destí va ser Pamplona, va fitxar pel Basket Navarra Club. Allà, va registrar uns números de 7,2 punts, 3,9 rebots i 1,1 assistències en 23 minuts de mitjana que va jugar durant la temporada. Després d’una única

temporada a Navarra, David Kristensen va continuar disputant partits a LEB Plata, aquest cop, però, vestint els colors del Maderas Sorli Benicarló. Allà, va fer 4,9 punts, 3,6 rebots i 0,8 assistències en 15,6 minuts de mitjana.

L’entrenador de l’Ibersol CBT, Borja Comenge, va va-

Laurine Elisa aconsegueix la medalla de plata en triple salt al Campionat d’Espanya sub-23

Atletisme La competició es va celebrar a Burgos el passat cap de setmana

Redacció

L’atletisme tarragoní continua d’enhorabona. El Club Atletisme Tarragona va estar representat al Campionat d’Espanya sub-23 —celebrat el passat cap de setmana a la ciutat de Burgos— per quatre atletes que havien aconseguit la mínima per a poder accedir a la competició.

La notícia més destacada d’entre aquestes dues jornades va ser la medalla de plata en la prova de triple salt que va aconseguir l’atleta Laurine Elisa Marimon. La tarragonina va proclamar-se subcam-

piona d’Espanya gràcies a un quart de salt de 12,91 metres. Per altra banda, Clàudia Mir va arribar a la final dels 400 metres tanques i, finalment, va aconseguir ser sisena amb un temps d’1:03,15. Per si no n’hi havia prou, la fondista Carla Gonzàlex, entrenada per David Lago, va aconseguir la setena posició en la prova de 3.000 metres obstacles amb un temps d’11:34,21 —quedant-se així molt a prop de la seva marca personal. Finalment, Aleix Lago es va quedar a les portes de la final dels 800 metres amb un temps d’1:51,94.

L’exgrana Dani Parra fitxa pel Lleida CF per una temporada

Destaca per la combinació de mida i mobilitat i pel domini en espais intermedis

lorar positivament la incorporació d’un jugador que «té una bona mida, però al mateix temps també té molta mobilitat». Segons el tècnic lleidatà, «Kristensen ens donarà moltes opcions des del pal baix, tant per anotar com per crear situacions per als seus companys. És un bon passador». Comenge va afegir que «domina els espais intermedis, en situacions de continuació després de bloqueig directe». «És un bon jugador en defensa i coneix la categoria», va concloure l’entrenador del club tarragoní.

Aquest no serà el primer cop que Kristensen trepitgi el pavelló del Serrallo. El curs passat, vestint la samarreta del Club Bàsquet Benicarló va enfrontar-se al CBT en un partit que va acabar amb victòria tarragonina per 82-74. El pivot danès va registrar uns números de 9 punts i 3 rebots en 23 minuts jugats.

Futbol L’exgrana Dani Parra ja ha trobat equip. El Lleida Club de Futbol —equip que juga a Segona Federació— va anunciar ahir al matí la incorporació del porter riudomenc a les seves files. El jugador ha signat un contracte amb el conjunt del Segrià d’una temporada, fins al 2025. Després de dos cursos al primer equip del Nàstic en què sempre ha acabat amb el rol de suplent, ara el porter ha sortit en cerca de més oportunitats per demostrar el seu nivell futbolístic. Parra ha disputat 12 partits en aquests darrers dos anys, en què ha encaixat 11 gols. Durant el 2022-2023, el porter riudomenc va comptar amb un lleuger protagonisme. Mentre que Manu García era l’encarregat de jugar a la lliga, Parra era el porter titular a una Copa del Rei, en què el Nàstic va caure eliminat per l’Osasuna, després de deixar fora de la competició el Racing Rioja i el Màlaga. En canvi, aquesta última temporada, com que el Nàstic va caure en primera ronda de Copa, no ha comptat amb tants minuts. Ara, el jugador recala a Lleida, on es trobarà un projecte ambiciós amb aspiracions d’ascendir de categoria. Rafa J. Larrañaga

Dues

patinadores de Salou,

finalistes

Patinatge Dues patinadores del Club Patí Salou es van desplaçar a Folgueroles el passat cap de setmana per participar en la Copa Federació de patinatge artístic. La benjamina Leire Giordanengo es va classificar per a la Copa Federació i va obtenir una 4a posició. L’alevina Emma Molina es va classificar per a la Copa Catalana, obtenint la 3a posició Redacció/Cedida

El pivot danès David Kristensen jugant amb el Maderas Sorli Benicarló. @CompeticionFEB

El procés per al traspàs de l’R1 començarà el gener del 2025

Mobilitat Territori i el Ministeri de Transports preveuen iniciar el gener del 2025 el procés per al traspàs de la infraestructura de la línia de Rodalies R1, segons les negociacions que van mantenir en el marc de la segona reunió de la Comissió de Seguiment del traspàs de Rodalies, que es va celebrar de forma telemàtica. L’objectiu és tenir llesta tota la documentació sobre la infraestructura, la seguretat i les estacions de l’R1 abans del 31 d’octubre i, un cop analitzada, elevar la proposta de traspàs als òrgans competents el gener del 2025. A més, es va tancar un «principi d’acord» per a reforçar el finançament de Rodalies amb diversos compromisos que s’hauran d’aprovar a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Financers. El Govern també indica que s’està treballant en un nou pla d’inversió de Rodalies 2026-2030. ACN

Ursula Von der Leyen torna a presidir la Comissió Europea

Unió Europea La dirigent popular obté l’aval d’una majoria suficient per assegurar-se cinc anys més de mandat

La popular alemanya Ursula Von der Leyen va obtenir ahir l’aval d’una majoria suficient del Parlament Europeu per repetir com a presidenta de la Comissió Europea aquesta legislatura amb el suport de populars, socialdemòcrates, liberals i una part dels ecologistes. Dels 707 eurodiputats que van votar al ple de l’Eurocambra, una majoria de 401 va donar suport a Von der Leyen, 284 en contra, mentre que 15 es van abstenir. D’aquesta manera, la dirigent popular s’ha assegurat cinc anys més de mandat al capdavant de l’executiu europeu. En un discurs, Von der Leyen

Starmer aposta per «reiniciar» la relació amb la UE i reivindica el Regne Unit com un soci d’Europa

Unió Europea

El primer ministre britànic, Keir Starmerr, va deixar clar ahir que s’ha d’apostar per «reiniciar» la relació entre el Regne Unit i la UE com a «socis sobirans». «El Regne Unit i la UE, si treballen junts com a socis sobirans, són una força poderosa per al bé al nostre continent», va dir el primer ministre en l’obertura del plenari de la Comunitat Política Europea, que va reunir una cinquantena de líders europeus. Entre els assistents hi havia el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va fer una crida a la unitat davant la invasió russa. En la seva intervenció, el líder ucraïnès va dir que Vladímir Putin ha «fracassat» en l’intent de dividir Europa. ACN

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

la familia. La yaya.

va assegurar que lluitarà contra els extremismes, reduirà la burocràcia i reformularà el Pacte Verd amb un enfocament més industrial. Després de fer aquestes promeses, els Verds/ALE van anunciar el seu suport, tot i que el grup va votar dividit. Davant l’apropament de Von der Leyen als ecologistes, el partit de la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, va optar per votar en contra de l’alemanya, si bé des de Germans d’Itàlia reconeixen el seu «esperit de col·laboració».

Pacte de la gran coalició A finals de juny els caps d’estat i de govern van acordar que Von der Leyen repetís

Populars, socialdemòcrates, liberals i verds van votar a favor

com a presidenta de la CE, mentre que l’exprimer ministre socialista Antonio Costa es quedarà amb la presidència el Consell Europeu i la primera ministra letona, la liberal Kaja Kallas, optarà a ser l’alta representant de la UE a l’exterior. L’alemanya necessitava, però el vistiplau del Parlament Europeu per revalidar el càrrec. També Kallas haurà de passar el control de la cambra més endavant. Els populars (188), els social-

El Banc Central Europeu congela les baixades dels tipus d’interès i els deixa en el 4,25%

Economia El Banc Central Europeu (BCE) atura per ara les baixades dels tipus d’interès. En la reunió del consell de govern d’aquest dijous, la institució monetària va decidir deixar en el 4,25% el tipus d’interès bàsic. Després d’iniciar al juny un relaxament de la política monetària després de dos anys d’augments dels tipus per

demòcrates (136) i Renovar Europa (77) acaparen 401 dels 720 seients de l’Eurocambra, xifres que eren suficients per donar llum verda a un segon mandat de Von der Leyen.

En el discurs al ple d’aquest dijous al matí per apuntalar una majoria de suport, la presidenta va exposar les seves

voluntats polítiques per als pròxims cinc anys. La primera serà la reformulació del Pacte Verd Europeu amb un nou Pacte Industrial Net i la reducció de la burocràcia. En paral·lel, pretén «blindar» la seguretat de la UE amb un escut aeri, més policia i guàrdies fronterers.

la inflació, el BCR ha optat ara per la prudència i manté el tipus d’interès bàsic en el 4,25%, el tipus per als préstecs immediats en el 4,50% i el que s’aplica a les entitats per dipositar diners al banc central es queda en el 3,75%. Sobre les futures decisions, el BCE va insistir en el rebuig a «comprometre’s a una senda concreta de tipus». ACN

Activitats

- Taller. Construeix la teva puça. Museu del Port – Divendres, 19 de juliol 10:30h.

Cal reserva prèvia trucant al 977 259 434 o museuport@porttaragona.cat

- Escape room. L’enigma de la Puça. Museu del Port – Divendres, 19 de juliol 20h. Cal reserva prèvia a https://tarragonajove.org/activitats/escape-room-lenigma-de-la-puca/

- Havaneres a la pèrgola del Serrallo. Pèrgola del Serrallo – Dissabte 20 de juliol 22h. Entrada lliure.

Exposicions

- Exposició ‘La resiliència de la Neus Català i Pallejà‘. Tinglado 2 – Mostra oberta fins al 18 d’agost.

- Exposició ‘Les 4 estacions 2.0‘. Refugi 1 – Mostra oberta fins al 25 d’agost.

- Exposició ‘Fotoperiodisme premi Mañé i Flaquer‘. Refugi 1 – Mostra oberta fins al 25 d’agost

- Exposició ‘La puça, 80 anys del bot balandre tarragoní’. Museu el Port – Mostra oberta fins al 29 de setembre.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Agenda Segueix-nos! Agenda del Port del 18 al 24 de juliol de 2024

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Este morenazo cumple 15 años, felicidades Juan disfruta del día, te queremos de parte de toda

La presidenta de la CE, Ursula Von der Leyen celebra la reelecció. ACN

La presidenta del BCE, Chrsitine Lagarde. ACN

Editorial

L’ascens és l’objectiu

Lluís Fàbregas tot just ha estrenat aquest mes de juliol el càrrec de president executiu del Gimnàstic de Tarragona, un càrrec que a la capital tarragonina acumula un pes ‘institucional’ molt important. En l’entrevista que apareix en aquesta edició desgrana la seva llarga vinculació amb el club, la importància de la figura de Josep M. Andreu, a qui ha substituït i també apunta quines són les seves línies de treball per la pròxima temporada, que, en realitat, ja ha començat a caminar. En aquest sentit, el president ha estat molt clar. L’aposta continua sent fer un equip per pujar de categoria. Per

aconseguir-ho sense augmentar l’endeutament de l’entitat cal l’aportació econòmica dels accionistes. I això s’està aconseguint. El següent pas és conjuntar un equip competitiu que permeti aspirar a l’ascens. La base sembla clara i Dani Vidal va demostrar la temporada passada la seva capacitat per comandar aquest equip. Un minut fatídic –i sense entrar en consideracions arbitrals– va deixar els grana sense el premi de la Segona Divisió. L’objectiu de directiva i cos tècnic és l’ascens i, tot i que el futbol mai no ha funcionat com una ciència exacta, els elements per aconseguir-ho estan sobre la taula.

Tribuna

La força del Camp de Tarragona

Després de més 25 anys dedicat al servei dels ciutadans i ciutadanes del meu municipi, hi ha una cosa que tinc molt clara i que és extrapolable de forma significativa al conjunt de les nostres comarques, i és que el progrés d’un territori respon a la voluntat de treball i creativitat de la seva gent, de les persones que hi viuen i hi treballen, amb independència d’on hagin nascut, de quina llengua parlin o de com es sentin.

Aquest és un del motius principals pel qual he decidit assumir el repte de ser el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya al Camp de Tarragona, posant en valor i aprofitant tot el capital polític del nostre territori per tal de seguir millorant la vida de tots i totes. Amb un accent especial per millorar la nostra xarxa d’atenció i d’assistència social, donar un nou impuls a les infraestructures de mobilitat, seguir captant inversions i una voluntat clara de situar el Camp de Tarragona dins d’una dinàmica superior, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya.

Mireu, les comarques tarragonines representem el 10% de la població i el 12% del PIB de Catalunya. En canvi, en aquests darrers deu anys la Generalitat tan sols ha destinat el 5% de les seves inversions territorials a casa nostra. Això, en la meva opinió, és inadmissible i denota com el nostre territori ha estat menystingut provocant un greuge injust respecte d’altres territoris. La reversió d’aquesta situació doncs, ha de convertint-se sense cap mena de dubte en una de les prioritats polítiques del futur Govern liderat per Salvador Illa. Catalunya és molt més que Barcelona, són les comarques del Baix

Fran Morancho

Primer secretari del PSC del Camp de Tarragona

Camp, de l’Alt Camp, del Priorat, de la Conca, del Tarragonès... i per això, la veu de la seva gent ha de ser tinguda en compte i ha de ser partícip de les decisions que es prenen i que els afecten.

I és en això on els socialistes tenim molt a dir, i em responsabilitzo del paper que ha de jugar el PSC com a instrument útil per fer-ho possible. En aquest moment ja som la primera força política del Camp de Tarragona. Venim de guanyar les eleccions municipals, les generals, les autonòmiques i les europees. Hem d’aprofitar més i millor aquesta oportunitat per avançar en temes de tanta rellevància com l’Àrea Metropolitana de Tarragona o el TramCamp, entre d’altres. Perquè dividits i separats no anirem enlloc i estic convençut de que units a l’entorn d’uns consensos territorials amplis som i serem imparables, perquè sota aquesta premissa ho tenim tot per fer d’aquestes comarques un dels territoris europeus amb uns millors paràmetres de qualitat de vida. Som molt i molt conscients de què

aquest empeny col·lectiu ens apel. la a tots. No podem ni volem fer-ho sols però si aprofitar la nostra força política, la que ens donen els resultats a les urnes, per avançar més ràpid. En aquest sentit, actuarem més amb sentit de territori (la defensa del Camp de Tarragona) que de partit. Servirem al conjunt de les comarques tarragonines, amb esperit dialogant, actuant en termes d’unitat i de política útil, l’única que millora realment la vida de la gent a peu de carrer.

Les comarques tarragonines representem el 10% de la població i el 12% del PIB de Catalunya. En canvi, en aquests darrers deu anys la Generalitat tan sols ha destinat el 5% de les seves inversions territorials a casa nostra

Per que al final, quin és l’ objectiu i que crec que hauria de ser compartit? Fer de les comarques tarragonines una regió gran, posar-la al mapa allà on toca, per la seva força, el seu dinamisme, per la cultura, pel civisme i la creativitat de la seva gent... I això ho dic amb l’optimisme que desperta en mi les oportunitats i reptes als que ens enfrontarem sense obviar les dificultats que ens trobarem en el camí, però també les oportunitats que podem aprofitar si assolim la unitat territorial necessària perquè els millors dies del Camp de Tarragona estan per venir. I com avançava, en aquest afany col·lectiu, el PSC no vol anar sol, sinó ser un puntal que permeti a tothom que s’estima les comarques tarragonines treballar per aportar el seu granet de sorra per un projecte que, creieu-me, realment val la pena. És l’hora de posar-nos a treballar plegats i demostrar la força del Camp de Tarragona.

Vaticà II (6): Declaracions conciliars i la crida a la missió

BCarta dominical Pau VI estava convençut que amb l’obra del Concili tota l’Església tindria «un programa magnífic de treball espiritual per a la renovació de la vida i de les accions segons el Crist Senyor».

envolgudes i benvolguts, davant la necessitat d’una Església atenta als «signes dels temps», el Vaticà II va proclamar, amb força, que l’Església no pot desentendre’s de les circumstàncies històriques en les quals viu. En aquest penúltim capítol, abans d’entrar a parlar de futur, voldria ressaltar el fragment: «L’Església peregrina, en els seus sagraments i les institucions, que pertanyen al temps present, porta la figura d’aquest món que passa i viu enmig de la creació que fins ara gemega i sofreix dolors de part, tot esperant la revelació dels fills de Déu (Rm 8,19-22)» (LG 48). Estem parlant de la manera com l’Església ha de relacionar-se amb la realitat del món, un aspecte que avui passa desapercebut per obvi, però que significà, ara fa 60 anys, tot un repte. I aquest repte quedà explicitat en tres declaracions conciliars, que són els darrers documents que completen els setze documents finals. D’una banda, la declaració Gravissimum educationis concreta la tasca i la responsabilitat dels pares en l’educació cristiana dels fills. D’altra banda, en la declaració sobre la llibertat religiosa, Dignitatis humanæ, es presenta com la llibertat esdevé condició indispensable per a una obertura davant la pluralitat del món i per al diàleg i col·laboració amb els membres de les religions no cristianes, manifestada en la declaració Nostra ætate. En unes clarividents paraules, ja a l’any 1963, tot glossant l’expressió «ecumènic» que acompanya el Concili, el jove teòleg Joseph Ratzinger afirmava que «cal deixar de veure l’altre com un enemic i contrincant davant del qual hom hagi de defensar-se». «Més aviat, cal escoltar-lo i tenir en compte la seva part de veritat sense callar ni amagar la pròpia veritat des de la consideració de la interna totalitat de la fe» (Die erste Sitzungsperiode, 45-47). El 18 de novembre de 1965, Pau VI afirmava que en acabar el Concili començaria el veritable «aggiornamento» preconitzat per Joan XXIII. I afegia: «Aquesta programàtica paraula no volia certament atribuir el significat que alguns intenten de donar-li, com si permetés de “relativitzar” en l’Església segons els gustos i la mentalitat del món totes les coses […]; ell, que tenia tant viu i tant ferm el sentit de l’estabilitat doctrinal i estructural de l’Església». Per contra, «per a nosaltres voldrà dir penetració sapient de l’esperit del Concili celebrat i aplicació fidel de les normes que ell feliçment i santament ha donat» (n. 12).

Pau VI estava convençut que amb l’obra del Concili tota l’Església tindria «un programa magnífic de treball espiritual per a la renovació de la vida i de les accions segons el Crist Senyor». I afegia: «A aquest treball invitem els nostres germans i els nostres fills: aquells que estimen Crist i l’Església», «que siguin amb nosaltres per a professar més clarament el sentit de la veritat que és propi de la tradició doctrinal que Crist i els Apòstols inauguraren; i també, amb ell, […] el de la unió profunda i cordial que ens fa, tots, confiats i solidaris, com a membres d’un mateix cos» (n. 13).

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tribuna

Desconnectats del tren

Tot apunta al fet que el nostre territori s’enfronta a un repte majúscul, estar més de 5 mesos desconnectats del tren ordinari cap a Barcelona. Un repte del qual es tenia constància fa mesos, diria anys, i pel que no tenim gaires propostes d’alternativa per part dels gestors i responsables del servei, sigui ADIF, RENFE o la Generalitat amb el servei de Regionals. El servei de bus llançadora entre Tarragona i Sant Vicenç no només servirà per llençar els diners sinó quelcom de més apreciat, llençar el temps de les nostres vides. Per a més inri, podem constatar si observem mapes i horaris de trens del segle XIX, que el Camp de Tarragona tenia una més i millor connexió amb Barcelona via tren. Des de la línia de la costa, la Reus-Roda, a la línia de Picamoixons-Valls-Vilanova.

Som al segle XXI i la cosa no és que hagi millorat, al contrari, estem més limitats que mai com ens demostra la situació actual amb les obres del tunel de Roda. Recuperar la Reus-Roda per persones i no només per mercaderies és una obligació estratègica envers la qualitat de vida de la nostra ciutadania.

Per altra banda, tenim una xarxa Alta Velocitat que no se li treu el rendiment que pertoca, l’estació del Camp de Tarragona segurament és una de les més descontextualitzades, territorialment parlant, de tota la xarxa nacional de l’Alta Velocitat. I és aquí on cal posar el focus.

La solució per mantenir connectat el Camp de Tarragona amb Barcelona aquests 5 mesos que es preveu que ha de durar l’obra passar per dues actuacions sobre el traçat d’Alta Velocitat.

Som al segle XXI i la cosa no és que hagi millorat, al contrari, estem més limitats que mai com ens demostra la situació actual amb les obres del tunel de Roda

Per un cantó, establir un servei regular amb els trens que fins ara sortien de Reus i Tarragona cap a Barcelona, però sortint des de l’Hospitalet de l’Infant, via Cambrils i Camp de Tarragona, fent servir la línia que fa servir els serveis comercials cap a Tortosa i València, és a dir el Corredor Mediterrani.

Per altra banda, augmentar les places Avant i als serveis AVE del corredor Lleida-Camp de Tarragona-Barcelona. Amb aquestes dues actuacions podríem crear una xarxa de tres estacions del Camp de Tarragona; l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils i la pròpia del Camp de Tarragona, amb serveis ràpids cap a Barcelona, mentre durin les obres.

Trens i conductors hi ha, cal que els responsables del servei, ADIF, RENFE i Generalitat facin una proposta coordinada, i abandonin la idea del Bus llançadora com a única proposta per la nostra ciutadania durant els 5 mesos vinents.

Des del territori, la Diputació, els Consells Comarcals i Ajuntaments hauríem de fer pressió per tenir una bona proposta sobre de la taula. La utilitat de la política es veu en moments com aquest. No podem fallar a la nostra ciutadania, i posar-nos de perfil.

Fer pressió a ADIF, RENFE i la Generalitat per garantir el servei és un deure moral cap a la gent del Camp de Tarragona.

Jaume Casañas

Historiador. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cunit

Un dels debats permanents a la ciutat de Tarragona és –i sembla que això durarà–el de la seva relació amb el tren. Des d’un nou tractament de la façana marítima de la ciutat, fins a una nova –o noves– estacions. El POUM ara en formació apunta una proposta en aquest sentit, i seria bo conèixer més aportacions i dades que permetin fer un debat més ampli.

En aquest sentit, hi ha alguns condicionants que creiem que cal tenir en compte. Tres qüestions:

1. Sovint sentim queixes que l’estació del Camp és fora de la ciutat, que cal vehicle per arribar-hi, i això és cert. Però massa sovint oblidem que l’actual estació urbana de Tarragona també és així per a prop de la meitat de la població de la ciutat. Els viatgers de Sant Pere i Sant Pau, de Bonavista, de Torreforta, de Camp-clar o de Cala Romana o Boscos també necessiten d’un vehicle per accedir a l’estació. I potser els de Sant Salvador tenen més a mà l’estació del Camp, com els de la Móra tenen més a l’abast la d’Altafulla-Tamarit.

2. En un radi relativament reduït tenim les estacions urbanes actuals (Tarragona, Reus, Vila-seca, Cambrils...) més l’estació del Camp, i les previstes intermodal a Vila-seca i la de Bellisens, i hi haurà les corresponents a la xarxa del Tram Camp. Cada estació respon a una lògica i no pot servir per a tot. En aquest escenari, cal recordar que la immensa majoria dels desplaçaments des de l’estació de Tarragona són de mitja distància cap a Barcelona. Deixem, doncs, l’alta velocitat per al que li pertoca i centrem-nos en un bon servei pel que usem molt majoritàriament.

3. El territori canvia, i les infraestructures s’han d’adaptar a aquest

Tribuna

Recuperant projectes

Robert Casadevall i Camps Geògraf

Josep M. Milà Rovira Arquitecte

canvi. La ciutat real que es configura a la part central del Camp de Tarragona, de naturalesa metropolitana, genera noves centralitats a partir d’una nova escala. Ignorar això seria pensar solucions velles a realitats noves. A partir d’aquí, potser caldria plantejar-se el tema ferroviari de la ciutat de Tarragona –de la part central de la ciutat, caldria dir–en uns altres termes, més relacionats amb la façana marítima.

hores presidit per Antoni Pujol -i amb una idea de complicitat positiva entre la ciutat i el Port- es va formular una proposta, obra de Ricard Pérdigo i Tomàs Rodríguez. La proposta suposava, a grans trets, el trasllat de l’estació al carrer del Mar, i el pas de les vies actuals, des d’aquesta nova estació inclosa fins més enllà de l’amfiteatre, en viaducte, i alliberar tota aquesta façana marítima i facilitar la permeabilitat de la ciutat cap al mar.

La pregunta hauria de ser: com millorem la relació de la ciutat amb la façana marítima i, a la vegada, millorem el servei ferroviari que la ciutat fa servir més?

Sobre això, però, també cal fer una observació: els problemes de la relació ciutat-façana marítima, en termes d’accessibilitat ciutadana a la costa, tenen, sens dubte, una part ferroviària, però també -i sobretot- una part física. El desnivell entre la primera línia de mar i bona part de la ciutat dificulta molt més aquesta relació que no pas el tren. I encara hi hauríem d’afegir -i agrair- la salvaguarda que el tren va suposar per a la Platja Llarga.

Així les coses, doncs, la pregunta hauria de ser: com millorem la relació de la ciutat amb la façana marítima i, a la vegada, millorem el servei ferroviari que la ciutat fa servir més?. Potser seria interessant repescar solucions proposades -i sembla que oblidadesque havien fet un esforç important de reflexió i de proposta. El 1990 i a instàncies del Port de Tarragona, ales-

És viable, ara, aquesta solució? Ho era aleshores, en termes econòmics i de disponibilitat dels terrenys; potser ara ho és menys, i caldria refer-la en part. No es tracta, ara, de recuperar-la com si no haguessin passat més de trenta anys i moltes coses, però sí de situar el debat en termes de realisme, que no vol dir renunciar a res. Com deia el benvolgut Antoni Pujol, al pròleg de la publicació que se’n va fer: «Es tracta que ens arribem a convèncer que no existeixen altres alternatives viables partint de les bases següents:

- Que no volem perdre l’avantatge social que representa tenir el ferrocarril en el centre del casc urbà.

- Que no pretenem fer urbanisme utòpic, per la frustració que provoca en el ciutadà.

- Que cal agrupar molts sectors socials i econòmics amb un Ajuntament que s’hagi abocat clarament davant la idea que pot transformar la Tarragona del final de segle.

- Que, al contrari, un municipi anant ‘sol amb la bandera’ amb una idea alternativa irrealitzable és una idea suïcida.»

Doncs això.

Necrològiques

Tarragona

Maria Teresa Mas Adell. Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia de Santa Clara.

Angela García Domingo. Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Antonia Amador Carmona. Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h a Torreforta.

Reus

Pere Pont Pujol. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia de Sant Joan. Eliseo Vidal Dagà. Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Matilde de la Gala Chacón. Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.

Carmen Colom Mejuto. Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.

Angela Toro Morales. Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.

Alexandra Maria Josiane Boiteau. Ha mort als 51 anys. El seu funeral serà demà a les 10.30 h al Tanatori.

Úrsula Teixell Jordán. Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.

Els representants de les entitats durant la signatura. Consell Comarcal

El Consell del Tarragonès signa un conveni amb Càritas per ajudar a les persones més vulnerables

Societat

El president del Consell Comarcal del Tarragonès, Salvador Ferré, i el director de Càritas Diocesana de Tarragona, Salvador Grané, han signat un conveni per col·laborar en l’atenció de les necessitats alimentàries i d’higiene bàsica de persones amb una situació de vulnerabilitat econòmica i d’exclusió social. El Consell Comarcal

Felicitacions

Aquest nen tan guapo és l’Albert, i avui fa 11 anys!! Moltes felicitats de part dels teus pares, del teu germà Oriol, dels teus cosins, dels avis i tiets que t’estimem molt!

en algún bus, le

¡¡¡Un abrazo!!!

contribuirà amb Càritas en la valoració prèvia a la concessió dels ajuts. Per tant, els beneficiaris de subvencions hauran d’estar valorades prèviament pels serveis socials bàsics. Pel que fa a la distribució, serà cada Càritas parroquial qui informi de les unitats familiars que podrà atendre al mes, comunicant-ho als serveis socials. Redacció

Muchas felicidades papá de Joel y Dilan. Feliz cumpleaños mi amor, tú esposa, te queremos mucho.

¡¡¡Muchísimas felicidades «Horacio»!!! ¡¡¡Que pases un día estupendo!!! ¡¡¡De tu familia y amigos!!! ¡¡¡Te queremos!!!

¡¡¡Muchas felicidades Pirata!!! ¡¡¡Si lo veis

tiráis de la oreja!!!

Avui felicita als que es diuen: Àurea, Símmac Pere de Cadireta.

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Avui passarà una cosa interessant a nivell material que potenciarà uns canvis en la teva vida. Les sorpreses- estaran a l’ordre del dia.

LLEÓ

23/07 al 22/08

La jornada es viurà per un creixement important de les teves vivències internes. L’amor els sentiments pesaran molt en les teves decisions.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Alguna cosa t’atraurà de manera sobtada captarà tota la teva atenció. Et sentiràs com en un núvol això serà font d’interessants experiències.

TV local

CANAL

20/04 al 20/05

Pensa detingudament si no t’aquestes prenent massa a a el lleugera les teves relacions, sense adonar-te estàs sembrant la gelosia.

VERGE

23/08 al 22/09

Una certa irritabilitat nerviosa serà causa d’algunes distraccions que et faran perdre oportunitats. Centra’t en un solo objectiu lluita per ell.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

Molt bona jornada si has de tractar amb superiors, caps o amb el públic en general, la teva imatge potenciarà l’admiració el respecte de molts.

REUS TV

11:30 Parlar sol

12:00 La comarcal estiu

12:30 Impuls

13:00 Converses connecticat

13:30 Parlar sol

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Gaudeix la festa

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Impuls

17:00 Notícies migdia (r)

17:30 Converses connecticat

18:00 Va passar aquí. Catalunya

18:30 Anem de cap

19:00 Nex estiu

20:00 Notícies resum

20:30 Questió de fons estiu

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Anem de cap

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Nex estiu

23:30 Questió de fons estiu

21/05 al 20/06 BESSONS

Es despertaran en tu noves emocions a partir del coneixement d’una persona; et sentiràs més vital amb ganes de menjar-te al món, avanci.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Bona jornada per a estabilitzar el teu món emotiu les relacions en general. L’ambient familiar et farà sentir molt feliç. Tindràs una nit boja.

20/01 al 18/02 AQUARI

Si desitges una jornada en pau no t’enfrontis de manera extrema els problemes que sorgeixin en la parella o amb els amics.

21/06 al 22/07 CRANC

Jornada una mica complicada per a resoldre els teus assumptes amb facilitat. Pèrdues de temps i errors de tercers alteraran el teu humor.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

En la vida privada íntima esdevindrà una situació molt atractiva. L’amor es farà sentir molt i això t’elevarà tant física com espiritualment.

PEIXOS

19/02 al 20/03

Contactaràs amb caps o superiors els quals acceptaran les teves idees i plans, encara que d’una manera més lenta del que tu esperes.

10.00 Aventurísitc 10.30 Converses Connecticat 11.00 Cal Nomad

11.30 Aventurísitc 12.00 Backstage 12.30 Aventurísitc 13.00 Cal Nomad

13.30 Converses Connecticat

14.00 Notícies 12

14.30 Converses Connecticat

15.00 Cal Nomad

15.30 Aventurísitc 16.00 Notícies 12

16.30 Converses Connecticat

17.00 Cal Nomad

17.30 Aventurísitc

18.00 Va passar aquí Catalunya

18.30 Parcs de Llegenda

19.00 NEX ESTIU

20.00 Notícies 12

20.30 L’Estiu en Calces

21.00 Va passar aquí Catalunya

21.30 SPi+TV

22.00 Notícies 12

22.30 L’Estiu en Calces

23.00 Va passar aquí Catalunya

23.30 SPi+TV

00.00 Noticies 12

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Extremament dolent, que no pot ésser pitjor. Per apujar- la cal ser optimista, diuen. 2. Acamparà amb canadenca. El tercer home. 3. Allò que es porta carregat a l’esquena. Toponímia muntanyosa. 4. Nom de l’arquitecte Bohigas. Un pas del rosari. Un centre d’atenció primària. 5. Una de cada. Fuig de la presó sense dir res a ningú.Vitamina doble. 6.Trajectòria sinuosa en carretera. Una mica de plata. 7. Societat anònima habitual. Poc cortès. Dona la nota en el concert de jazz. 8. Llavor del lli. Els dies de la setmana. 9. Caçador amb cordes. Atrapi al vol. 10. Excessivament distès. Gairebé igual que un altre. Una de tantes. 11. S’aïra. Imperial. 12. Timbal petit. Més que parella. VERTICALS: 1. Esglésies budistes. Cal fer-lo cada dia. 2. Anestèsic. Tallarà l’aigua navegant. 3. Mol·luscs amb color propi. Accelerem les evacuacions dià- ries. 4. Són sense cor. Propi de la gallina. El cor del llibre. 5. Imatge divina. Caso una parella. 6. N’hi ha un de mort per excés de sal a dins. Els que donen el seu patrimoni en vida. Al fons del cor. 7. Rastres dels cotxes. Mata el temps. 8. Funcionament manual. Punt crític. 9. Crea disjuntiva. Estelles petites. Escenari dels westerns. 10. Fa servir els rems en una barca. Plantar canyes per a les plantes enfiladisses. 11. Aliat a mitges. Ciris. Nota. 12. La del be. Inflamació a l’orella.

Previsió pel Camp de Tarragona

Farmàcies

TARRAGONA: Sanz Sanz, Fermi. Torres Jordi, 14. Telèfon 977 221 430. Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Conde Peidro, Lucia. Escultor Rocamora, 1. Telèfon 977 757 301.

SALOU:

Arque, Montserrat. Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS:

Gomez Sanchez, Sonia. Pais Basc, 18 baixos. Telèfon 977 369 912.

VALLS:

Rull Ferre, Gabriel. Abat Llort, 24. Telèfon 977 608 717.

EL VENDRELL:

Parra, Pere - Parra, M.Carme. Sant Xavier, 23. Telèfon 977 660 275.

Solucions

Solució dels mots encreuats

Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en general, si bé fins a mig matí el cel quedarà transitòriament mig o puntualment molt ennuvolat pel pas de bandes de núvols alts i mitjans de sud-oest a nordest del territori, preferentment al sector litoral i prelitoral. Precipitacions

Fins a mig matí és possible alguna gotellada dispersa amb tempesta a punts de la meitat sud del territori, i no se’n descarta a la resta del litoral i prelitoral; a la tarda s’esperen alguns ruixats aïllats a l’extrem nord del Pirineu i al massís del Port, que també aniran acompanyats de descàrregues elèctriques.

Anuncis classificats PÀRQUINGS

ALQUILO PARQUING. Rambla Nova zona Castellers. Tel: 638.677.171

VALL DE L’ARRABASSADA

Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TAPICERO Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

TREBALL

La Selva del Camp. Necessitem senyora per treballar a casa, de dilluns a dissabte de 9 a 11 del matí. WhatsApp 644.776.341

TERÀPIES

MASAJE RELAJANTE. Terapia sensitiva. Libera tus tensiones. Tel. 674.072.637

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MARITXELL. Lindos masajes. Tel: 602.393.335

MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total... Tel: 692.780.087

JUAN. MASAJE MUSCULAR para chicos. WhatsApp 613.361.001

MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107

MASAJE RUSSO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445

EXCELENTE MASAJISTA. Particular. Tel. 641.492.358

MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898

MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131

678.086.847

Màxima Mínima

Solució: nivell mitjà

L’Ajuntament de la Selva del Camp i l’associació cultural Empelt han posat en marxa El Llindar, un nou cicle d’arts en viu que es desenvolupa en diversos espais del poble. La programació, expliquen els seus promotors, neix amb la voluntat de reivindicar el patrimoni material del municipi situat al llindar, fora del nucli urbà, com a lloc de participació cultural. És per això que s’han escollit com a escenaris del cicle els jardins de l’Abel Ferrater, el mas de la Rasa d’en Batlle i la finca experimental de Coselva el Mas del Víctor.

El Llindar va arrencar el passat 12 de juliol amb un concert de música clàssica a càrrec del duet pianístic format per Júlia Fortuny i Bernat Sánchez.

La segona proposta arribarà aquest mateix divendres i és l’espectacle Les filles del vent. Es tracta d’un recital poètic acompanyat amb música d’acordió, que es podrà veure a partir de les

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Espectacles El nou cicle d’arts en viu ‘El Llindar’ de la Selva del Camp porta aquest divendres l’espectacle ‘Les filles del vent’

Tot allò de poètic i literari que tenen les nostres avellanes

20 h a l’Aula de Natura i Agroecologia (ANA), el mas de la Rasa d’en Batlle. Els rapsodes Jaume Salvat Salvat i Antònia Farré Sanfeliu hi actuaran acompanyats del músic Joan Martínez. «Més que un recital, és un espectacle, un viatge sensorial i emotiu al voltant de l’avellana», explica el Jaume.

Durant la sessió, detalla, es reciten textos de Xavier Amorós, Gabriel Ferrater, Maria Mercè Marçal, Isabel Olesti o Lena Paüls, entre altres, «per fer una mirada a l’avellana

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

des de l’àmbit de la cultura, però sense ser elitistes. És una lectura molt popular».

Així, l’espectacle es converteix en passeig literari a través de qüestions com el paisatge de l’avellana, el producte mateix o l’imaginari popular que hi està vinculat. La sessió acaba amb un tast d’avellanes que emfatitza els aspectes lúdics per davant de les qüestions més tècniques. Es tracta d’una proposta apta per a tots els públics. Així ho han pogut comprovar els seus promotors en les representacions que ja han fet des que es va estrenar: «Hem vist des de gent gran a qui els cau la llàgrima fins a canalla que, no només aguanten tot l’es-

pectacle, sinó que el segueixen amb tota l’atenció». El Llindar es clourà el 26 de juliol a la finca experimental de Coselva el Mas del Víctor, on tindrà lloc part de la programació del festival Escena Germinal amb dos espectacles: A mí no me escribió Tennessee Williams, un número de dansa de la companyia Roberto G. Alonso, i Lady Panda, un espectacle de circ de Clara Poch, a més d’un passeig guiat.

La sessió és un recital poètic acompanyat de música d’acordió Lletra i música

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Marta Gutiérrez

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Marge de confiança

De calor i temps convulsos

Vivim aquests dies de mitjan juliol amb força convulsió: feminicidis, accidents mortals a les carreteres, desnonaments a persones vulnerables que durant dècades han pagat religiosament els seus lloguers, incidències en el transport públic i el fantasma dels incendis. És difícil veure una solució clara a tants desafiaments. Entre les possibles causes, la manca d’inversió i de planificació a llarg termini, la necessitat de mesures estrictes i l’augment de la conscienciació ciutadana. Les polítiques públiques haurien de tenir com a objectiu final la resolució dels problemes que afecten la qualitat de vida i la seguretat de la ciutadania, més enllà dels eslògans de campanya i de les sigles del partit. La realitat -però- és que, en un moment crucial per al país, trobem una classe política immersa en un solipsisme fantasiós, en enregistraments clandestins i en sucursalismes corporativistes; incapaç de posar-se d’acord per traçar un full de ruta en un moment en què el necessitem amb urgència. L’educació, la sanitat, el benestar de les persones, les infraestructures... són àmbits essencials que requereixen una mirada llarga. És evident que no ha de ser gens fàcil combatre les pressions, però ara calen decisions valentes i efectives per afrontar aquests reptes. Cal trobar consensos que ens portin un govern estable, compromès amb tots els ciutadans i amb forts lideratges i esperar -també- que la calor d’aquests dies no ens faci caure en la letargia.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Antònia Farré Sanfeliu, Jaume Salvat Salvat Joan Martínez, durant una representació de l’espectacle ‘Les filles del vent’. Cedida