Futbol 16-17
L’Arenteiro esclafa el Nàstic (4-0) en el pitjor partit dels grana aquesta temporada
Castells 14
La Jove de Tarragona torna a brillar en una diada de Santa Teresa al Vendrell amb dos nous castells de gamma extra
Opinió 21 Lluís Badia. Prioritats: «En les darreres enquestes s’especifica la incapacitat de la ciutadania per comprendre l’enfrontament partidista»
Reus
S’ha creat un nou tram per als habitatges que consumeixen més de 250 litres per habitant i dia i també s’ha encarit el tercer tram un 10% 8
Cultura 12
La Fira va aplegar milers de persones que van poder gaudir d’activitats per a tota la família
Les obres dels 5 projectes de la Tabacalera comencen en els pròxims 3 anys
Tarragona 2-3
L’ús dels pisos turístics creix un 4% en un any a la demarcació
Camp de Tarragona 11
Societat 13
Una poblenca de 18 anys participa en la investigació del Nobel de Química
Equipaments Es revitalitzarà l’antiga fàbrica de tabacs amb centres d’investigació, educatius i culturals
John Bugarin/Oriol Castro
Revitalitzar la Tabacalera és una de les principals pri oritats de l’alcalde, Rubén Viñuales, per a aquest man dat. Durant els darrers me sos, el govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona ha estat acabant de perfilar el seu pla per transformar inte gralment aquest equipament abandonat des del 2007. Ja es coneixen diverses propostes, com la construcció de la Bibli oteca Provincial o el trasllat de l’ICAC, però caldrà esperar encara uns anys perquè es converteixin en una realitat. «Hi haurà avenços en tots els projectes durant els pròxims 3 anys», assenyala Viñuales. El primer dels projectes que veurà la llum, segons les previsions municipals, és el
d’un centre universitari de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (Euses). El mò dul 5 acollirà la universitat i es preveu que s’hi inicien les obres l’any vinent. «Estem ja en la fase tècnica», explica Xavier Nadal, director d’EU SES a les Terres de l’Ebre. La inversió de l’escola serà d’uns 4,6 milions d’euros i s’espera que hi cursin 120 alumnes del grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. «Si hi ha més demanda, no descartem oferir cursos de Formació Professional», indica Nadal. Alcostat,almòdul6,s’instal· larà l’Institut Català d’Arqueo logia Clàssica (ICAC). La nova seu estarà connectada amb la Necròpolis Paleocristina a través d’un corredor i es vol que sigui un espai obert a la ciutadania. En la reunió de
divendres entre Viñuales i el President, Salvador, Illa, el Govern català s’ha compro mès a aportar 300.000 euros per redactar el projecte exe cutiu i 5 milions d’euros per executar les obres. Els mòduls 3 i 4 estan buits, mentre que el 2 alberga l’hemeroteca i l’ar xiu municipal. En un futur, s’instal·larà la Unitat Infor mativa d’RTVE a Tarragona a la tercera planta. Finalment, el mòdul 1 acull la Capsa de Música i les instal·lacions de Tarragona Impulsa.
La joia de la corona
La futura Biblioteca Provin cial serà, indubtablement, la joia de la corona. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, anunciava el passat mes de gener que enguany es con vocaria el concurs públic per
redactar el projecte arqui tectònic per a la construcció d’aquest nou equipament cultural a la Tabacalera. La pròrroga dels pressupostos del 2023 han fet endarrerir els terminis previstos. Viñuales estima que es pugui començar a construir entre el 2026 i el 2027. Tal com va explicar Diari Més, l’Ajun tament ha ofert la part cen tral i l’ala esquerra —la més propera a la Necròpolis— de la Tabacalera. Pròximament, es reunirà la comissió mixta formada per l’Estat, la Gene ralitat i el consistori tarragoní per acabar de decidir en quin espai de l’edifici principal s’ubicarà la futura biblioteca, que ocuparà, com a mínim, 8.000 metres quadrats. «Es tem preparant el projecte, els tècnics estan anant al detall i
El Govern aportarà 300.000 euros per redactar el projecte del trasllat de l’ICAC
Les obres de la Biblioteca i el Conservatori podrien arribar el 2026 o 2027
això és molt bo», diu l’alcalde. L’altra ala de l’antiga fàbrica de tabacs, la que queda a tocar del carrer Manuel de Falla, s’ha reservat per al possible trasllat de l’Escola i Conserva tori de Música de la Diputació de Tarragona, ubicat actual ment al carrer Cavallers de la Part Alta. L’administració
provincial va licitar a prin cipis d’octubre l’elaboració d’un estudi previ per analitzar la viabilitat del projecte. En els plecs tècnics, s’ha fet una previsió de les dimensions ge nerals del futur equipament de formació musical, que ocu paria 4.357 metres quadrats. Com en el cas de la Biblioteca Provincial, l’inici de les obres començaria en dos o tres anys, sempre que la Diputació doni llum verda al trasllat.
‘Hub’ tecnològic Viñuales vol convertir la Ta bacalera en un hub cultural i formatiu, però també tecno lògic. Per això, fa uns mesos, l’Ajuntament va encarregar l’elaboració d’una anàlisi per desenvolupar, a llarg termini, un districte tecnològic i d’in novació en la zona entre l’an tiga fàbrica de tabacs i la del polígon Francolí, on el govern havia projectat un barri com el 22@ de Barcelona. Segons el batlle, la Tabacalera n’ha de ser el «catalitzador». D’altra banda, l’alcalde s’ha compro mès a obrir el pati interior de l’històric equipament a la ciutadania. A més, vol que l’antiga casa del director de la fàbrica, situada a l’entrada del passeig de la Independència, es converteixi en un restau rant o una escola d’hostaleria.
La centenària fàbrica de tabacs de Tarragona va parar de produir el 2007
Història La fàbrica de tabacs de Tarragona va començar a funcionar l’any 1932, tot i que les obres van ar rencar el 1923. En el seu punt més àlgid, el recinte de 4.400 m2 va arribar als 1.100 treballadors en plantilla. Fins que el 2007 va tancar. El 2008, la fàbrica va passar a les mans de l’Ajuntament i, des de llavors, s’han anat succeint projectes i iniciatives per a reactivar un dels espais més emblemàtics de la ciutat. Redacció/Cedida
Calendari previst
2025
L’Escola Universitària de la Salut i l’Esport començarà obres al mòdul 5.
Futura seu de l’ICAC Es traslladarà de la Part Alta al mòdul 6 de la Tabacalera
Futura Escola Universitària de la Salut i l’Esport El grau de CAFE arribarà al mòdul 5
2025-26 Es redactarà el projecte executiu del trasllat de l’ICAC i s’executaran les obres.
2026-27 Es començarà la construcció de la Biblioteca i el futur Conservatori.
Arxiu i hemeroteca municipal El mòdul 2 acollirà en el futur la Unitat Informativa d’RTVE
Tarragona Impulsa i Capsa de Música El mòdul 1 es mantindrà com està actualment
Nova Biblioteca Provincial Es farà a la part central o l’ala esquerra
Restaurant o futura escola d’hostaleria Era la caseta del director i l’enginyer en cap
Futur Conservatori de la Diputació L’ens provincial està estudiant si l’ubiquen a l’ala dreta
Habitatge S’edificaran al costat dels 192 pisos públics que està creant l’Ajuntament de Tarragona en aquella zona
ACN
L’Ajuntament de Tarragona cedirà a la Generalitat un solar de la seva propietat al PP 10, prop de l’Anella Me diterrània, per facilitar la construcció d’uns 200 pisos de lloguer social. És un dels anuncis que va sortir de la reunió institucional que van mantenir divendres el presi dent de la Generalitat, Salva dor Illa, i l’alcalde de Tarrago na, Rubén Viñuales.
El batlle va destacar que Tarragona és el primer mu nicipi que atén la «crida» del
President de cedir terrenys per facilitar la construcció d’habitatge públic de lloguer. Concretament, s’edificaran a la finca M5, dins del PP 10. Aquesta actuació se suma, tal com va recordar Viñuales, a la que el mateix govern mu nicipal tarragoní va posar en marxa el juliol passat, amb les obres per edificar 192 ha bitatges de lloguer social a la parcel·la propera M3, del ma teix PP 10.
Altres compromisos
El futur de la Ciutat de Repòs i de Vacances va ser també un
dels temes sobre la taula de la trobada. Viñuales es va sortir amb el compromís que la Ge neralitat cedirà l’edifici de la recepció per construir hi el centre cívic de Llevant. Tam bé de disposar cedides les pis tes esportives més enllà de la carretera N 340 per «generar un equipament esportiu dig ne» a la zona, davant la man cança actual.
Viñuales també va de manar a Illa la creació del Consorci per a la gestió del Patrimoni de Tarragona, tal com va avançar Diari Més. En aquest sentit, el batlle va cele
Viñuales celebra el «compromís» d’Illa per crear el Consorci del Patrimoni
brar el «compromís» per part d’Illa d’«iniciar tots els trà mits» per constituir aquest consorci amb participació de la Generalitat, Estat, Diputa ció de Tarragona i el mateix ajuntament. Una «deman da eterna», va recordar, que s’emmiralla en organismes com els que ja funcionen en ciutat com Mèrida.
El batlle també es va mos trar esperançat, després de la trobada amb el President, de poder concretar l’Àrea Me tropolitana de Tarragona el 2028, un cop finalitza el con curs per gestionar el trans port públic de la Generalitat, amb voluntat que aquest nou ens territorial n’assumeixi la gestió. També va insistir so bre la demanda d’un parador nacional a la ciutat, l’única Patrimoni de la Humanitat a l’Estat que no en té.
En aquest mateix context, el Govern s’ha compromès a seguir avançant en la fase 2 del Tramcamp, que ha d’unir Tarragona, Reus i l’aeroport. La voluntat de l’executiu és licitar aviat els estudis previs i consensuar amb el territori la seva concreció per poder fer efectiu en «aquest mandat» la redacció dels projectes i el seu desenvolupament posterior. D’altra banda, Illa s’ha compromès a estudiar com agilitzar el trasllat de l’antiga CLH , així com el del Complex Educatiu en uns terrenys als barris de Campclar i Bonavis ta. Viñuales, que va destacar els «bons temps» que corren en la relació entre la Genera litat i l’Ajuntament, tornarà a reunir se amb el President el pròxim mes de gener.
L’Ajuntament obre l’Oficina de Promoció del Català, que oferirà cursos gratuïts i oficials
Municipal Aquest ens neix per impulsar, facilitar i promocionar l’ús social de la llengua
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha obert l’Oficat TGN, la nova Oficina de Promoció del Ca talà de la ciutat. Aquest nou servei, que neix amb la inten ció d’impulsar, facilitar i re alitzar accions de promoció de l’ús social del català així com enfortir els mecanismes d’acollida lingüística, oferirà inicialment 10 cursos de ca talà de nivell inicial —gratu ïts i de titulació oficial— des d’aquest novembre. Es duran a terme en diferents espais de la Xarxa de Centres Cívics així com en diverses aules de les escoles públiques de la ciutat. Les inscripcions als cursos es poden fer del 14 al 29 d’octubre. Es pot consultar tot el detall de l’oferta i els ho raris al web www.tarragona. cat/oficat «Érem conscients que calia reforçar la formació bàsica
del català a la ciutat perquè hi ha molta necessitat i és un mecanisme bàsic per a mi llorar l’acollida. Ara, estem fent el màxim esforç perquè tothom que vulgui aprendre català, ho pugui fer», expres sava la consellera de Cultura i Normalització Lingüística, Sandra Ramos, durant la roda de premsa de presenta ció que va tenir lloc divendres. L’acompanyaven la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Lurdes Malgrat, la directora del Cen tre de Normalització Lingüís tica de Tarragona, Rosa Ibarz. També hi era el portaveu del grup municipal de Junts, Jor di Sendra, qui recordava que «des de la campanya electo ral defensàvem la necessitat de reactivar l’oficina». «Avui posem una pedra més per a revertir la situació crítica del català a la ciutat», remarcava el conseller.
L’alcalde Viñuales abandona la xarxa social X
Societat Rubén
Viñuales, alcalde de Tarra gona, va anunciar el pas sat dissabte la seva decisió d’abandonar la xarxa social X (antigament Twitter). A través d’un missatge publi cat al seu compte oficial de la plataforma, Viñuales va expressar la seva admiració per la «valentia» de l’alcalde de Barcelona Jaume Collbo ni, que el 7 de setembre va fer el mateix, i va compartir les seves pròpies preocupa cions sobre l’estat actual de la plataforma. En el seu mis satge, l’alcalde va assenyalar que les «fake news», «l’atac immediat» i «la manca de veracitat» han convertit X en un espai allunyat dels ideals que originalment el van atraure. «Aquesta xarxa social ens va enamorar pel món que se’ns obria, però no ha evolucionat com som niàvem», va escriure Rubén Viñuales, ressaltant la seva decepció amb l’ambient ac tual. Redacció
Ensenyament La universitat trenca el rècord d’estudiants amb més de 15.000
Redacción
La Universitat Rovira i Virgili contractarà 68 nous profes sors lectors abans del juny del 2025. Això va anunciar el rector de la institució, Josep Pallarès, en l’acte d’inaugu ració del curs acadèmic el di vendres passat. Un curs que registra 13.040 estudiants de grau i 2.204 de màster, xi fres que suposen un rècord d’alumnat a la història de la URV.
«Ens n’hem d’alegrar per què veníem d’una situació en què era complicat fer noves contractacions. Això ens per
met comptar amb més pla ces fixes i assegurar el relleu generacional», va expressar Pallarès.
Jove i capdavantera
La consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montser rat, va valorar que la univer sitat sigui referent en molts àmbits i que, malgrat ser relativament jove, hagi acon seguit situar se al capdavant del país en docència i recerca «Sou un exemple de lluita i resiliència, i demostreu que el coneixement és el motor del canvi social, del progrés eco
nòmic i de la millor de la qua litat de vida de les persones», va afirmar Montserrat. Per la seva banda, Josep Poblet, president del Consell Social de la URV, va anunciar l’inici de l’execució del Pla Triennal d’Actuacions, el detallat do cument que marca les línies a seguir per assolir els objectius
que es fixa l’organisme per continuar avançant «en l’edu cació de qualitat, el foment de la recerca i la contribució al desenvolupament de la soci etat», en paraules de Poblet.
Campionats a Tarragona Pallarès també va destacar com un dels esdeveniments
importants del nou curs l’or ganització per part de la URV dels Campionats de Catalu nya Universitaris, que tin dran lloc a l’Anella Mediter rània. Serà la primera vegada des que se celebra aquesta cita esportiva que totes les proves es faran en una matei xa seu.
Salut Es tracta d’una tècnica complexa d’extracció cardíaca per a donació
Redacció
L’equip de Donació i Tras plantaments de l’Hospital Universitari Joan XXIII va coordinar la primera dona ció en asistòlia controlada (DAC) amb canulació ante mortem i extracció cardíaca, al mateix centre sanitari. Es tracta d’una tècnica d’alta complexitat que va permetre la donació de fins a set òrgans en condicions òptimes de via bilitat.
Aquesta fita representa la primera extracció cardíaca per donació en asistòlia con
trolada duta a terme amb èxit a l’Hospital Joan XXIII; un procediment que fins ara estava limitat als centres amb cirurgia cardíaca.
Reiniciar el flux sanguini
Es tracta d’un procés en què el donant mor per una atu rada cardiorespiratòria i, immediatament després, es reinicia el flux sanguini per evitar el deteriorament dels òrgans, mitjançant un dispo sitiu extracorpori que aporta oxigen als òrgans potencial ment trasplantables. Aquest sistema de preservació d’òr
gans a través de l’oxigenació extracorpòria ha permès aug mentar tant la quantitat com el tipus d’òrgans disponibles per ser trasplantats.
La donació en asistòlia con trolada ha anat creixent en els darrers anys, fins a arribar al 56 % del total de donacions a Catalunya l’any 2023. La col· laboració entre hospitals pú blics de Catalunya ha permès fer possible la donació car díaca en centres sense cirur gia cardíaca. La planificació prèvia entre els coordinadors de trasplantaments de l’Hos pital Joan XXIII i l’Hospital
El 56% de les donacions a Catalunya es fan amb aquest mètode
Universitari i Politècnic La Fe de València, sota la direcció de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), va permetre disposar de tot l’equipament material i pro fessional necessari per dur la a terme amb seguretat. Tam bé hi participen els professio nals de les unitats de crítics i quiròfan.
Societat L’entitat vol conscienciar la societat sobre el respecte als treballadors d’RH
Redacció
L’Il·lustre Col·legi de Gradu ats Socials de Tarragona va expressar la més profunda «consternació» i rebuig da vant el recent esdeveniment ocorregut a Tarragona, al po lígon Riu Clar, on un membre del departament de Recursos Humans d’una empresa, víc tima de la violència, va morir a causa del cop de puny d’un treballador.
El col·legi va condemnar «enèrgicament» qualsevol forma de violència, intimida ció o assetjament en el lloc de treball. També, van recordar que els departaments de Re cursos Humans juguen un «paper clau» en les relacions laborals i en la gestió dels conflictes dins de les orga nitzacions empresarials i, en essencial, per mantenir un ambient laboral harmoniós i just dins de les empreses,
assegurant que les relacions laborals es desenvolupin en un entorn de respecte i col· laboració.
Respecte i reconeixement «Volem conscienciar a la societat sobre la importàn cia de reconèixer i respectar aquesta tasca essencial, col· laborant activament en la re solució pacífica de qualsevol conflicte que pugui sorgir en l’àmbit de les relacions labo rals amb el màxim respecte i harmonia possible», van ex posar en l’escrit.
Per últim, des del Col·legi de Graduats Socials de Tar ragona van voler reafirmar el seu compromís i suport amb les polítiques de zero toleràn cia amb la violència perquè successos així «no afectin la seguretat i el respecte cap a la tasca que realitzen els professionals de les relacions laborals».
Cultura El Mercat Medieval de Tarragona s’ha celebrat aquest cap de setmana en un nou espai de la ciutat, la plaça de la Pagesia. El canvi de lloc no va afectar la participació i la plaça es va omplir de tarragonins i passavolants que van poder gaudir de les diferents activitats que es van organitzar al mercat. Es
El CaixaForum
acull debats sobre la gestió del temps
Cultura L’Observatori
Social de la Fundació la Cai xa presenta a CaixaForum Tarragona el cicle de debats El dret al temps, debat clau per al segle XXI, on durant dos sessions s’analitzarà l’organització del temps com un acord social que defineix la capacitat que te nim per desenvolupar nos plenament com a persones. Aquest cicle també discutirà com el dret al temps (pro pi) pot reduir desigualtats, reequilibrar els temps de la nostra vida i proveir més benestar per a la ciutadania. Les sessions se celebraran el 16 i 30 d’octubre a CaixaFo rum Tarragona a les 18 hores i estaran moderades per la periodista Laura Casas. La primera sessió anirà a càr rec d’Anna Ginès, professora de Dret del Treball; Gonzalo Pin, coordinador del Servei de Pediatria de l’Hospital Quirónsalud, i Marta Jun qué, directora de Time Use Initiative. Redacció
tands d’artesania i d’alimentació, productes esotèrics, joguines de fusta, una taverna medieval i, fins i tot, una haima àrab van ser els protagonistes del mercat. El grup de música tradicional la Kobla d’en Taudell també va fer diverses actuacions, així com el Ball de Bastons. L’esdeveniment va tancar ahir amb la planta
Cultura El Festival de Cinema de Tarragona REC ha obert la convocatòria per presentar curtmetratges de qualsevol gènere de ficció i documental els quals els seus autors o autores siguin nas cuts o residents a la província de Tarragona. La iniciativa, coneguda en edicions anteri ors com Autors de Tarragona i ara rebatejada com a Talent
Local, pretén fer una selecció de curtmetratges per projec tar al Teatre Tarragona abans de la sessió inaugural, el 4 de desembre, i continuar pro mocionant els joves creadors. Aquesta és una de les diver ses activitats relacionades amb el talent propi. Es de mana que els curtmetratges tinguin una durada d’entre 15 i 30 minuts. Redacció
da de gegants i la cercavila. La decisió del canvi d’emplaçament es va prendre fa mesos, a instàncies de l’Ajuntament, per mo tius de seguretat. En aquell moment, s’estaven duent a terme les obres d’emergència a Ca l’Ardiaca i encara no s’havia previst quan finalitzarien. Redacció/Gerard Martí
Hisenda S’ha creat un quart tram de la tarifa variable que s’aplicarà en consums superiors a 250 litres per habitant i dia
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus serà més punitiu amb els grans consumidors d’aigua el 2025. Aigües de Reus ha creat un quart tram de la tarifa varia ble «per penalitzar l’ús no res ponsable de l’aigua», explica el regidor d’Hisenda, Manel Muñoz, a Diari Més. L’actuació es traduirà en un recàrrec del 30% del rebut en comparació amb el que pagaria en l’actu alitat una família que consu meix de mitjana més de 250 litres per habitant i dia. «El quart tram suposa una pena lització important per a aque lles persones que en facin un ús desorbitat, que al final pot acabar suposant, segons les simulacions que hem fet —en el cas d’una família de quatre membres—, un increment de 12 euros», afegeix l’edil. En concret, la mesura afectarà, principalment, els immobles «on es consumeix més aigua de la que toca» o aquells que tinguin piscina.
El tercer tram variable, per consums entre els 100 i els 250 litres per habitant i dia, també serà més car: s’aplicarà un increment del 10%. En can vi, els dos primers trams, per usos inferiors als 100 litres, ro mandran amb la tarifa actual. Muñoz destaca que el 51% dels usuaris de Reus estan per sota dels 100 litres utilitzats i, per tant, «fan un consum res ponsable». Amb la mesura, es busca que la població faci un «ús responsable» de l’aigua.
Això no obstant, les perso nes que no vegin un recàrrec en la part variable sí que ho fa ran en la fixa, atès que el con sistori ha aprovat ajustar en un 5% la quota, aplicable per a tothom. Muñoz considera que és «lògic» que tingui efec te la pujada «en un context de sequera com estem, amb ma jors despeses —com la cerca de noves fonts de subminis trament d’aigua o la compra del preuat recurs—, i tenint
Aigües de Reus també dona llum verda a la creació d’un fons social de 100.000 euros per a persones en situació de vulnerabilitat. Aj. Reus
Els dos primers trams variables romandran congelats i el tercer pujarà un 10%
La quota fixa s’encarirà un 5%, un ajust «lògic» en un «context de sequera»
en compte que també volem invertir». Tot i que la capital del Baix Camp «som una de les millors ciutats pel que fa a l’eficiència de la xarxa d’ai gua», s’han de «fer inversions per mantenir la».
«La incidència és mínima», assegura el regidor d’Hisen da. Planteja el supòsit d’una
família composta per tres membres i que faci «un ús res ponsable» de l’aigua, és a dir, que no arribi al tercer tram variable. En aquest escenari, el rebut pujaria només 61 cèn tims el mes, corresponents a
l’ajust de la quota fixa. «Pràc ticament, no tindrà cap d’inci dència, sempre que hi hagi un ús responsable», apunta l’edil. Addicionalment, l’Ajunta ment ha donat llum verda a la creació d’un fons social
de 100.000 euros destinat a persones en situació de vul nerabilitat, donant d’aquesta manera continuïtat als ajuts aprovats el curs anterior. «Vo lem afavorir les persones amb pocs recursos, que puguin també tenir accés al bé bàsic que és l’aigua; incrementem aquell disponible que hem de tenir per fer front a aquestes situacions», expressa Manel Muñoz. Aigües de Reus boni ficarà amb un 100% la quota fixa i variable del primer i se gon bloc d’aigua i claveguera als abonats que compleixin amb els requisits de disposar del cànon social de l’aigua i, per tant, la tarifa social del servei de caràcter municipal, «amb la finalitat de garantir a les llars més vulnerables els consums bàsics i l’accés al re curs».
L’apunt
Congelació general dels impostos
L’Ajuntament de Reus congelarà la majoria dels impostos de cara al 2025, tal com avançà Diari Més en l’edició de l’11 d’octubre. No s’apujaran l’IBI, l’ICIO, l’impost de circulació ni les taxes de guals, terrasses i grues. Sí que viurà un increment la taxa de recollida d’escombraries, que s’encarirà un 1,85%. El regidor d’Hisenda, Manel Muñoz, va explicar que l’ajust ve «obligat per llei», per tal d’equilibrar els ingressos i les despeses d’un servei que s’ha encarit «en determinats aspectes».
Mobilitat
El projecte també preveu ampliar les places d’estacionament i l’arbrat del polígon Agro-Reus
Sergi Peralta Moreno
El carrer de Recasens i Merca dé serà el següent a connec tar se a la xarxa de carrils bici de Reus. Bidireccional, situat a l’est i de tres metres d’am plada, la seva implantació ge nerarà canvis al trànsit rodat i és que, si bé avui dia hi ha dos carrils de circulació per cada sentit de la marxa, el projecte contempla mantenir ne no més un per sentit. L’excepció serà el tram entre el carrer d’Ignasi Iglésias i el camí del Roquís i el ramal d’entrada i sortida de la carretera T 11, on es mantindran la parella de carrils per sentit i la via per a ciclistes que, en comptes de ser bidireccional, se situarà a banda i banda de la calçada. A més, la iniciativa preveu ampliar les places d’estacio nament i plantar nous arbres.
L’actuació al carrer de Reca sens i Mercadé es completarà amb l’asfaltatge de trams de la carretera —també hi haurà una nova capa al carrer d’Ig nasi Iglésias—. La intervenció es durà a terme durant el dia en la majoria d’ocasions, tot i que a la rotonda de Recasens i Meracadé i Ignasi Iglésias es completarà de nit.
El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Co neixement, Josep Baiges, as segura que els treballs d’as faltatge «són fruit de l’escolta
activa i de les trobades que hem anat fent en les taules estratègiques per a la millora i la innovació dels polígons, les quals han plantejat accions i reptes de futur en els àmbits de la seguretat, la mobilitat, les infraestructures, la soste nibilitat i la innovació, que des del govern hem assumit». Per
El Festival Psicurt 2024 tanca amb guanyadors de diversos indrets de l’Estat
Cultura El festival de curtmetratges sobre la salut mental Psicurt 2024 va viure ahir al vespre el moment més esperat, el de saber el nom dels guanyadors en cadas cuna de les seves categories. Dels 345 curtmetratges re buts, 25 van ser escollits per competir. Per un altre costat, també hi ha els 10 curts de la categoria Educurt, destinada a l’alumnat de secundària, batxillerat i cicles formatius. Un festival que creix gràcies a l’aportació de participants de Catalunya i de la resta de l’estat. Una mostra d’aquest fet són els guanyadors de la categoria Educurt, l’IES Ro danas de la població d’Épila, a la província de Saragossa, amb el curtmetratge anome nat Nadie Redacció
A més, s’asfaltaran trams dels carrers de Recasens i Mercadé i d’Ignasi Iglésias
la seva banda, el regidor de Via Pública, Daniel Marcos, afirma que les actuacions, in closes en el pla d’inversions de l’Ajuntament per al 2024, «suposen la primera actua ció prevista al pla de millora de l’asfaltatge dels polígons industrials de la ciutat, i com plementen els treballs d’asfal
tatge de vials de la resta de la ciutat previstos en els plans directors de manteniment de la via pública».
De fet, tant les obres cor responents a la implantació del carril bici com els treballs de millora dels paviments del polígon Agro Reus han sortit a contractació pública junta
ment amb un lot de reforç de l’asfaltat a diversos carrers de la ciutat. En concret, es tracta dels carrers del Pare Manya net, d’Antoni Rius i Miró, d’An toni Isern i de Prades, l’avin guda dels Països Catalans, la rotonda entre els carrers de Sor Lluïsa Estivill i de l’Alcal de Joan Bertran i el passeig dels Plàtans. Està previst que les intervencions s’executin durant el dia, excepte a l’avin guda dels Països Catalans, on tindran lloc en horari noc turn.
Els contractes referents als dos lots d’asfaltatge s’han publicat a licitació per pressu postos superiors als 245.000 euros cadascun, IVA inclòs. Per la seva banda, la implan tació del carril bici al carrer de Recasens i Mercadé presenta un import inicial de 342.253,19 euros. Aquest projecte se sub hasta al mateix moment que els plans d’asfaltatge per tal de coordinar les actuacions.
Millores als polígons
L’Ajuntament de Reus va anunciar el passat juliol una bateria de millores als polí gons d’activitat econòmica de la ciutat, entre les quals destacava el pla d’asfaltatge que arribarà als carrers de Recasens i Mercadé i d’Ignasi Iglésias, així com la implan tació del carril bici. També es tan previstes actuacions com l’arribada de la bicicleta com partida, la Ganxeta, als afores de la capital del Baix Camp i la reordenació del trànsit als polígons, amb la detecció de punts conflictius i la revisió de la senyalització i el sentit de la circulació.
Addicionalment, es va in formar que s’impulsarà un segell de qualitat per a les empreses dels polígons que reconegui les iniciatives més destacades en matèria medi ambiental.
Promoció Econòmica Amb motiu de la fira tots
els concessionaris oferien diverses ofertes amb els seus productes per atraure els clients
Tan sols obrir se les portes de l’exproReus, una allau de gent començava a om plir les instal·lacions, tant dins com fora. A l’exterior hi havia els grans protagonistes, els vehicles, tant automòbils com motocicletes que s’exposaven i entre els quals la gent passejava, sal tant amb la mirada d’un cotxe a l’altre sota l’atenta mirada dels comercials. Ve nedors que arribaven amb unes expectati ves que, pel que sem bla, s’han complert. «Estem complint més o menys les expec tatives que teníem;
dissabte va ser un bon dia, així que esperem que sigui una bona fira com cada any», explica Jordi Sardà, responsable de la botiga distribuïdo ra de Hyundai Augusta Car a Reus. A més, Sardà puntualitza que el com prador que ve a la fira ha canviat perquè «amb Internet tothom ve in format de casa i amb una idea tant pel que fa a la motorització o la tecnologia».
Imatge d’assistents a la 52a edició de l’exproReus passejant per la fira durant la jornada de diumenge. Gerard Martí
Previsió
Els compradors visitaven la fira havent-se informat prèviament per Internet
Miquel Llaberia Baselga
Un fet que corrobo ren els compradors, que assisteixen acom panyats per familiars i amics. «Aprofitem per donar un tomb i veure tots els cotxes, però la veritat ja venim
amb una idea de casa», assegura un home, acompanyat de la seva parella i el fill. En la mateixa línia s’expres sen un pare i fill que venen a buscar un cotxe nou pel jove. «Tenim ja una idea clara del que volem, ja que fa setmanes que ens informem. Ara volem veure quins descomptes ens fan per la fira», explica el pare. Per la seva banda, el fill afegeix que «em fa il·lusió poder estrenar cotxe. Tot i que m’agradaria que fos el BMW M4 de l’entrada, però no crec que m’arribi», bromeja, acompanyada de la rialla nerviosa del seu progenitor. En tot cas, la fira multisectorial exproReus no tan sols era un apa rador per les marques automotrius, també tenien el seu espai a l’interi or negocis de tota mena. Bona part
d’aquests relacionats amb el sector del mobiliari de la llar o dels electro domèstics, però també d’altres tipus com, per exemple, un negoci de mà quines de cafè o un altre d’estris de la cuina. Tot i que el gruix de la factu ració feta durant la fira vagi a càrrec del sector de l’automòbil, una bona quantitat de gent també passejava per l’interior, buscant aprofitar les millors ofertes i, alguns, relaxar se provant les cadires de massatges ex posades al públic.
Mobilitat El departa ment de Territori de la Gene ralitat de Catalunya va anun ciar el passat divendres que reforçarien el servei d’auto busos entre Reus i Barcelona. L’objectiu d’aquesta actuació és facilitar el desplaçament entre les dues ciutats mentre durin els talls a Rodalies a causa de les obres del Corre dor del Mediterrani. Aquests trajectes tindran un cost de
La Puríssima Sang celebra la Missa en memòria del Beat Josep Gomis
Religió La Reial Con gregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Je sucrist va celebrar ahir al matí la Missa en memòria del Beat Josep Gomis Mar torell, que va ser Prefecte de la Congregació durant els anys trenta. L’Euca ristia va ser presidida pel Prior de Reus, Joaquim Fortuny. Redacció/Cedida
4 euros i es preveu implan tar una targeta unipersonal T PAT bonificada de 10 viat ges a 40 euros. Actualment, aquesta línia d’autobús dis posa de dos serveis diaris per sentit entre Reus, Vilafranca del Penedès i Barcelona. Amb aquesta decisió, s’implantari en entre tres i quatre serveis addicionals que, en aquest cas concret, connectaran directament Reus amb Bar
celona. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, s’ha mostrat «satisfeta» davant de la pro posta del Govern, ja que era una reivindicació per part de la ciutadania reusenca que s’ha de desplaçar cada dia a la capital catalana. Per un altre costat, assegura que «conti nuaran treballant en altres opcions» que garanteixin «la mobilitat que es mereixen» els usuaris. ACN
Turisme La demarcació se situa com la primera de Catalunya que més visitants espanyols acull en aquest tipus d’allotjaments
Álvaro Rodríguez
La demarcació de Tarragona va acollir a 318.716 turistes dins d’apartaments de llo guer turístic, així ho reflec teix un estudi realitzat sobre aquests equipaments per l’Institut Nacional d’Estadís tica. Aquesta xifra, suposa un increment de pràcticament un 4% respecte a 2022, on 306.548 visitants van escollir aquesta opció.
Aquest creixement ve propiciat per l’augment del turista estranger que realit za aquest tipus de pernocta cions, els quals han crescut en més de 20.000 en aquest període fins als 175.414. Per contra, el turista espanyol s’ha vist reduït entre aquests dos anys, passant de 154.158 al 2022 a 143.302 al 2023. D’aquesta manera, el viatger estranger representa ja la ma jor part del total de visitants amb un 55%.
No obstant això, cal remar car el pes que tenen els turis tes nacionals, ja que Tarra gona és la província catalana que més visitants espanyols ha acollit a apartaments tu rístics durant 2023, situant se per davant de Barcelona. La capital catalana se situa al capdavant en números totals, però, en aquest cas, l’estran ger suposa un 70% del seu
L’entrada d’un bloc d’apartaments turístics
Tarragona és la 9a província de l’estat que més visitants d’aquest tipus rep
mercat, mentre que el client espanyol és menor que a les comarques tarragonines.
En xifres totals, Tarragona se situa com a la segona de marcació catalana amb més visitants als apartaments tu rístics, apropant se conside rablement a Barcelona amb una diferència de poc més de 30.000. Girona queda així en tercera posició tot i ser la demarcació que més aparta
obre una consulta per a regular els pisos d’ús turístic
Local El municipi compta amb més de 5 HUT per cada 100 habitants
Redacció
L’Ajuntament de Torredem barra obre, del 14 d’octubre al 14 de novembre, una consulta pública prèvia sobre l’elabo ració d’una ordenança especí fica per regular els habitatges d’ús turístic (HUT) al munici pi. La nova normativa busca
equilibrar l’ús turístic dels HUT amb els drets dels veïns, evitant conflictes de convi vència. Des de l’Ajuntament expliquen que l’ordenança pretén «compatibilitzar els usos turístic i residencial, establint mesures clares per assegurar una convivència harmònica». Des del consis
tori apunten que «es vol regu lar l’obtenció de llicències ur banístiques i autoritzacions turístiques, que seran neces sàries abans de l’obertura de nous HUT». La regidora d’Ac tivitats, M. Carmen Martín, va explicar que «volem garantir que Torredembarra sigui un lloc agradable per viure hi i
ments té en oferta, amb 4.646 de mitjana durant tot l’any. Tarragona compta amb gaire bé la meitat, 2.670. D’aquesta manera, les comarques tar ragonines obtenen un grau d’ocupació del 53,56% en aquest sector, quedant així en segon lloc. El primer l’ocupa Barcelona amb un 75,91%.
per visitar la. Els habitatges d’ús turístic han estat una oportunitat per atraure un ti pus de turisme diferent, però també han generat proble mes de convivència que cal abordar. Amb aquesta con sulta pública, volem recollir les opinions de tots els ciuta dans i de les entitats per tro bar un equilibri entre el gaudi dels visitants i la qualitat de vida dels veïns». Els veïns i entitats interessades poden participar en la consulta en viant les seves aportacions a hut@torredembarra.cat fins al 14 de novembre.
Si ens fixem en la resta de províncies de l’estat espanyol, Tarragona se situa com la no vena on més turistes han fet ús d’aquest tipus d’activitat, superant a altres destins tu rístics del Mediterrani com Girona, Castelló o Almeria. Tarragona destaca també pel poc volum de personal
ocupat que té aquest sector, amb 396 de mitjana, situ ant se així lluny de demar cacions amb qui comparteix un volum similar de visitants com Barcelona, amb 473, o Gi rona, amb 633. Pel que fa a la procedència dels visitants, després dels espanyols destaquen els fran cesos, qui ocupen un 16% del total o els irlandesos, amb un 12%. El podi el tanquen Regne Unit, Països Baixos i Alema nya. Cal destacar també la presència del turista estatu nidenc, que amb 971 visitants es converteix en el resident no europeu que més fa servir aquest tipus d’allotjament a la regió, situant se així per da vant d’altres països d’Europa com Noruega, Dinamarca o Àustria.
Una petita part
Tot i l’increment, l’opció del lloguer turístic encara repre senta una petita part davant dels diferents allotjaments que s’ofereixen a la demarca ció. Durant el 2023, l’ocupació hotelera va superar els tres milions de persones i els càm pings van superar el milió. No obstant això, sembla que els apartaments turístics van guanyant pes i, fins a l’agost d’aquest 2024, 230.452 turis tes han fet ús del lloguer turís tic de Tarragona.
Fires La Fira es consolida al territori amb la visita de més de 35.000 persones durant el cap de setmana
Un any més els bandolers han assaltat la vil·la d’Alcover omplint carrers i places du rant tot el cap de setmana. La 22a Fira de Bandolers, que va donar el tret de sortida diven dres amb el pregó a càrrec de
La Fira del Vi omple el parc del Pescador de gom a gom
Cambrils El parc del Pescador de Cambrils ha es tat, aquest cap de setmana, l’epicentre de la 14a edició del Festival del Vi i la Gastrono mia Cambrils, entrada al País del Vi. Durant tot el cap de setmana l’esdeveniment, que ha comptat amb la participa ció d’una trentena de cellers i d’una vintena de restaurants i productors, ha acollit a ve ïns i visitants que han pogut gaudir d’activitats per a tots els públics, així com dels vins que ofereix el territori, de la gastronomia cambrilenca i també dels productes de pro ximitat. Redacció/Gerard Martí
la ninotaire Pilarín Bayés, ha acollit una cinquantena d’ac tes que han fet que més de 35.000 persones volguessin visitar el municipi durant el cap de setmana. D’una banda, la mostra d’oficis i el mercat d’artesania i productes de la terra es concentraven al vol
tant de la plaça del Portal i de l’església Vella, mentre que, paral·lelament, s’interpreta ven espectacles per a petits i grans que feien traslladar als assistents fins quatre se gles enrere, quan el municipi estava pres per dos bàndols: Voltors i Morells, els protago
nistes de la festa. Enguany, però, tal com ex plicava Robert Figueras, alcal de del municipi, els veritables protagonistes d’aquest cap de setmana han estat els matei xos alcoverencs, ja que «cada cop se senten més seva la fira i, en aquesta edició, hi ha hagut
«La gran participació dels alcoverencs és el que dona un valor afegit a la Fira»
presentació de l’himne i la se tantena de persones que van presentar la dansa de la fira el dissabte», afegint que «són aquestes coses les que fan que la Fira de Bandolers tingui un valor afegit».
A banda de la col·laboració directa, Figueras també en va destacar la implicació del po ble: «Fa molt goig veure el po ble aquest cap de setmana, és l’any que ha estat més deco rat perquè tots els veïns han engalanat els seus balcons». Alhora, posa èmfasi en el fet que, a banda de la participació de tots els veïns, «enguany cal agrair el suport institucional de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat per donar suport a la Fira».
una alta participació per part dels veïns en la majoria dels actes». El batlle destacava que «l’ambient de divendres a la plaça va ser molt bonic gràci es als més de 300 alcoverencs que van participar en l’arriba da dels bandolers, així com la vinculació de l’escola amb la
Tot i que els bandolers ja han marxat d’Alcover, la festa no s’atura, ja que demà enge ga la programació de la Festa Major. «A l’octubre tot passa a Alcover i ara continuem, una setmana més, de celebració». Entre els actes destacats hi ha l’encesa de la tronada, que enguany la durà a terme la Confraria de la Sang, acom panyada pels armats del mu nicipi, així com el concert de divendres amb Figa Flawas, Miki Nuñez i DJ Mamomo i l’espectacle piromusical de dilluns, que clourà amb la jor nada festiva.
Álvaro Rodríguez
Nascuda i criada a la Pobla de Montor nès, la María Bor ràs va entrar per primer cop a un laboratori de la mà d’un Summer Camp de la Universitat Rovira i Virgili. Llavors ella encara cursava sisè de primària, però va con vèncer els responsables del projecte per poder accedir a una iniciativa destinada no més a alumnes de l’ESO. No obstant això, la seva vocació científica li venia d’abans, una nena curiosa criada per dos enginyers que «buscava in formació sobre tot el que l’in teressava», segons relata Bor ràs. La poblenca tenia com a referent a Marie Curie, prime ra persona a guanyar dos Pre mis Nobel de la història.
Ara, amb només divuit anys, estudia biotecnologia a Madrid i ha dedicat tots els seus estius a diferents projec tes d’investigació que l’han portat a Barcelona, Alemanya i els Estats Units. La seva úl tima estada va ser durant el març i el setembre d’aquest any amb The Baker Lab, dins de l’estudi que ha guanyat el Premi Nobel de Química d’aquest 2024.
Borràs va entrar en contac te amb aquest estudi arran d’una estada anterior a la Harvard Medical School re lacionada amb les proteïnes. Ara, el seu granet de sorra ha servit per entendre millor com funcionen els aminoà cids que construeixen la vida
María Borràs, estudiant de 18 anys, ha estat membre de la investigació guanyadora
i com crear ne de noves a tra vés de la computació i la intel· ligència artificial. El descobriment reconegut per la Real Acadèmia de les Ciències de Suècia permetrà avançar en el ràpid desenvo lupament de vacunes, la crea ció de nous fàrmacs per curar el càncer o l’evolució cap a una indústria més verda, en tre d’altres.
La jove científica assegura que «conèixer les aplicaci ons i les vides que es podran salvar és la satisfacció més gran d’aquesta feina». De fet, Borràs assegura que les seves passions sempre han estat dividides entre «la medicina i l’enginyeria per solucionar problemes» i ha trobat en la biomedicina un camí on de senvolupar les dues.
No obstant això, Borràs també reconeix la dificultat de la investigació, assegurant que aquest és «l’estudi de major exigència» on s’ha im plicat mai. «T’has de recordar a tu mateixa el perquè estàs
Centcelles reviu i reivindica els oblidats segles
Constantí És el primer festival dedicat a l’època tardoromana a la península Ibèrica
El conjunt romà de Centce lles, a Constantí, ha retornat aquest cap de setmana a l’èpo ca de la decadència del poder romà, una de les més desco negudes de la llarga i convulsa història de l’imperi. Set grups de recreació de Catalunya i d’altres punts de l’estat espa nyol han donat vida al primer festival tardoromà que se ce lebra a la península ibèrica. Una iniciativa impulsada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) amb l’objectiu de difondre en
tre el públic el coneixement d’aquest període durant el qual, l’antiga Tàrraco va re cobrar cert protagonisme en la vida política romana just abans que l’imperi Occidental s’acabés dissolent enmig de les invasions de les conegudes com a tribus bàrbares. Durant aqel cap de setmana, el festi val ha ofert visites als campa ments tardoromans, així com espectacles de reconstrucció històrica que volen explicar escenes documentades sobre l’etapa final de l’Imperi Romà a Occident, les insurreccions internes i les invasions bàr
fent això quan estàs a les tres de la matinada al laboratori perquè res funciona bé», ex
plica la investigadora. El reconeixement del Nobel dins del projecte en el qual
Reconstrucció històrica al conjunt tardoromà de Centcelles. ACN
Hi han participat grups de recreació de Catalunya i d’altres punts de l’estat
bares o el context durant el qual es va construir la vil·la de Centcelles. També com vivien i s’organitzaven els soldats, què menjaven i com es vesti en.
«Si no involucrem a les noies a la ciència perdem la meitat del talent del món»
l’enginyeria la salut dels paci ents a través de la investigació biomèdica».
Tot i la seva joventut, Bor ràs ja ha estat testimoni de les dificultats econòmiques que travessa la ciència en aquest país, «la gent no coneix el cost monetari que té una investi gació com aquesta», afirma Borràs, confirmant que «la diferència econòmica d’Es panya amb els Estats Units és abismal».
Sobre la taula, l’estudiant posa un altre greu problema, la manca de referents. Si bé la història de Marie Curie va ser vir per impulsar aquesta estel· lar carrera, Borràs lamenta que «cap dels reconeixements científics d’aquest any als No bels han estat dones». El fet de falta de noies a les carreres ci entífiques genera per Borràs un problema evident «malba ratar la meitat del talent que existeix en aquest món».
ha estat implicada només li ha fet que refermar la seva voluntat de «millorar amb
La investigadora detalla que, en els projectes en els quals ha estat implicada, s’ha trobat gairebé sempre una majoria masculina. Davant això, té clar que la solució pas sa per «continuar treballant per crear nous models feme nins que inspirin». Qui sap si, d’aquesta manera, estudiants com la María Borràs puguin aconseguir el pròxim Nobel i canviar les vides de molts.
El Ple de l’Ajuntament d’Altafulla, en la sessió de 30 de setembre de 2024, ha acordat obrir una segona informació pública del Pla Parcial del sector SUR3, amb motiu de la introducció de les modificacions substancials motivades per l’emissió dels diversos informes. Al mateix temps es manté la suspensió, de dos anys, en l’atorgament d’aprovacions, autoritzacions llicències urbanístiques per a aquelles àrees del territori objecte del planejament, les noves determinacions del qual suposin modificació del règim urbanístic vigent.
D’acord amb allò que preveu l’article 85.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010), se sotmet l’acord a informació pública pel termini d’un mes durant el qual es pot examinar la documentació al Portal de Transparènci https://www.seu-e.cat/ca/web/altafulla/govern-obert-i-transparencia/accio-de-govern-i-normativa/urbanisme/instruments-de-gestio-urbanistica-186
La plaça Vella del Vendrell sempre té reservada una part de la seva màgia per alguna de les colles partici pants a la diada de Santa Teresa. Un any aquesta màgia és per als Nens, un altre per a la Jove de Tarragona i un altre per a la Joves de Valls, però aquesta data sempre està assenya lada al calendari per les tres agrupa cions. Aquest 2024, vendrellencs i tarragonins van sortir un somriure de la plaça gràcies al 4 de 9 amb fol re i el 4 de 9 amb folre i agulla, res pectivament. Els vallencs van rodar castells pensant en el futur.
Els Nens del Vendrell tenien cla res les seves intencions des de que van sortir de la Tarraco Arena pel Concurs de Castells: repetir la ma teixa actuació amb el 7de8, el 4de9f i el 3de8. I, fins i tot, amb el mateix ordre. Fa un any i mig, era absolu tament impensable que els Nens poguessin arribar a aquests límits però la bona feina de la temporada els ha portat a l’èxit present, però també a establir les bases del fu tur. El 7de8 de la primera ronda es va executar sense cap dificultat descarregant lo per quarta vegada aquesta temporada. Fins aquest 2024 només l’havien fet una vega da en la seva història, l’any 2018. A la segona ronda va arribar el gran repte de la jornada amb el 4de9f, però lluny de mostrar se nervio sos o tensos per la pressió d’estar a casa, el van descarregar amb sufici ència. De fet, va ser millor que el de Tarragona set dies abans, quan el folre es va plegar en el moment que els quarts sortien de l’estructura. El 3de8 de la tercera ronda va ser un simple tràmit per a una colla que a partir de la pròxima temporada somiarà amb el 3de9f i, sobretot, amb la tripleta màgica (3de9f, 4de9f i 5de8), que no han fet mai a la seva història.
La Colla Jove Xiquets de Tarra gona arribava embalada per la in èrcia del Concurs i ja es va veure a la primera ronda que seria un dia especial novament per a ells. D’entrada, van descarregar el seu sisè 2de9fm de la tempora da, que s’ha convertit en el castell de sortida de Sant Fèlix, Santa Te cla El Primer Diumen ge, Concurs i Santa Teresa. Ha estat el seu millor gamma extra aquesta temporada. A l’àlbum de cromos
i 3de9f de la Colla Joves Xiquets de Valls. ACN
La jornada Els tarragonins recuperen cinc anys després el 4de9fa carregat, els vendrellencs igualen l’actuació del Concurs i la Joves de Valls no corre riscos pensant en Santa Úrsula
del 2024 li faltava el 4 de 9 amb folre i agulla que feia moltes setmanes que estaven assajant però no troba ven el moment per treure’l a plaça. El Vendrell va tornar a ser talismà per carregar una estructura que no assolien des de 2019. El castell va ser una batalla continua per carre gar la part del quatre, van salvar diferents moments on semblava que el castell es trenca va i només un cop car regat, va cedir el pilar. Un exercici de resis tència excepcional per sumar un altre gamma extra al currículum de l’any. A la tercera ron da l’habitual 3de9f amb garanties, tot i
Actuacions del cap de setmana
El Vendrell | Santa Teresa Nens del Vendrell: 7/8, 4/9f, 3/8
Colla Jove Xiquets de Tarragona: 2/9fm, 4/9fa(c), 3/9f, P/7f
Colla Joves Xiquets de Valls: 3/9f, 4/8p, 2/8f, P/7f
Barcelona | Festa Major de Sarrià
Castellers de Sarrià: 5/7, 2/7c, 7/7 Minyons de Terrassa: 2/8f, 3/9f, 5/8
que el van treballar més de l’espe rat a la descarregada i per rematar la feina el pilar de set folrat. A falta
Castellers de Barcelona: 3/8, 4/8, 7/7
Tarragona | Final temporada CCSPiSP
CC Sant Pere i Sant Pau: 3/8, 5/7, 4/7a
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4/8, 4/8p, 3/8, P/6
Castellers de Sabadell: 4/8, id3/8, 3/8, 2/7
de la diada de l’Esperidió el 26 d’oc tubre, la Jove tanca la temporada amb cinc castells diferents de gam
ma extra assolits: 2de9fm Pde8fm, 5de9f, 4de9fa i 3de10fm.
La Colla Joves Xiquets de Valls va actuar a la plaça Vella pensant més en la diada de Santa Úrsula del prò xim 27 d’octubre. Van provar qua tre castells que tenen molt rodats aquesta temporada i sobretot van voler evitar alguna caiguda que els pugui condicionar l’última gran di ada de l’any. Durant uns moments, a la segona ronda, es va especular amb la possibilitat d’intentar nova ment el 2de8sf però va quedar des cartat. D’aquesta manera, la Joves va completar el 3de9f a la primera ronda (tretzè descarregat aquesta temporada), el 4de8p a la segona (el catorzè aquest 2024), el 2de8f a la tercera (setè) i el Pde7f (novè) que va tancar la seva actuació.
Berta Cabré: «El creixement dels creuers és benvingut si és sostenible, suma un altre públic»
Entrevista La presidenta de la FEHT ratifica el seu mandat per quatre anys més amb una junta ampliada i renovada
Álvaro Rodríguez
Per què ha decidit seguir?
«Vam iniciar un projecte fa quatre anys que ha arrancat molt bé i les empreses m’han demanat continuïtat. Faré un mandat més, però després ha d’haver hi relleu. Hem ampli at el nostre equip amb la idea de poder tractar els projectes i iniciatives que més necessi tem».
Quins són aquests reptes?
«Volem treballar amb la filo sofia de la visibilitat territori al i fer valdre el sector turístic, és necessari prestigiar el sec tor i els nostres professionals. Tenim perfils molt diversos, de cambrers de pisos a eco nomistes, arquitectes o ani madors, i no podem permetre que el talent marxi. Per això és
necessari desestacionalitzar la nostra activitat, ja portem temps amb aquest objectiu». El sector ha sigut polèmic aquest any, amb protestes contra la massificació.
«A la demarcació no es té aquesta visió, un estudi de la FEHT va mostrar que les per sones del territori aprecien el turisme. No podem obviar que hi ha llocs on la massifica ció pot generar rebuig davant de certs models i creixement. Contra això el que hem de fer és treballar pel creixement sostenible i equilibrat a tot el territori, ampliant els mesos d’activitat per evitar concen tracions».
Com treballeu la desestacionalització?
«Presentarem les dades a fi nal d’any, però ja s’ha vist un
canvi. L’ideal seria aconseguir 365 dies l’any amb un 80% de l’ocupació. Si els visitants es concentren en mesos deter minats és quan tindrem el re gust de massificació». La proximitat amb Barcelona és virtut o càstig?
«No som Barcelona i tenim un valor propi, però estar a prop ens ajuda pel reconeixe ment internacional. Hem de ser conscients que no tothom sap on és Prades, en alguns mercats ens interessa posici onar nos com a destí al sud de la capital, després el nostre producte és molt diferent i aquí serà la nostra feina expli car què som i què fem». Quins mercats s’han de buscar?
«Hem de diversificar al mà xim, no podem tenir tots els
Regulació
«S’han d’ordenar els apartaments turístics i treure la llicència a qui no ho fa bé»
creuers sumen a un turista di ferent que surt i visita PortA ventura o el Priorat. Sempre que sigui sostenible és ben vingut i suma una experièn cia diferent».
I els pisos turístics?
«Treballem en com fer front a aquesta activitat, és neces sari un marc normatiu que reguli el seu ús, com ho tenen hotels i càmpings. No crec que el mercat hagi de créixer, sinó fer que els lloguers turís tics siguin legals i fer perdre la llicència a aquell que no ho fa bé, caminant a la seva desacceleració. El problema d’aquest model és quan con viu amb un bloc de pisos i ha de conviure amb la vida dels veïns. Estem d’acord amb una ordenació que generi un bon producte i tregui el malnom de l’activitat».
Què voldria pels pròxims quatre anys?
«Estem contents amb el crei xement sostenible que està fent Tarragona, ens ajuda a posicionar el territori. Els
ous a la mateixa cistella. Els diferents mercats es mouen en diferents mesos de l’any i això ajuda. No hem d’oblidar que hem perdut el mercat rus i això ens ha forçat a donar nos a conèixer a altres llocs com Àsia o Amèrica, però també a recuperar el client polonès, alemany o nòrdic». Els creuers generen un impacte positiu?
«Que es parli de turisme com a generador de riquesa i tots ens sentim orgullosos del nostre turisme».
Arenteiro. Diego García, Jordan Sánchez (Curro, 68’), Javi Moreno, Mangel (I.Muñoz, 81’), Simao, Martín Solar, Aguado, Ferreiro (A. Cruz, 81’), Gómez (Markitos, 81’), Baselga (Pascu, 74’) i Enol. Nàstic. Varo, Pol Domingo, Gorka Pérez (A. Jiménez, 60’), Dufur, Joan Oriol (Antonio Leal, 70’), Gorostidi, Montalvo (Álex López, 60’), Jardí (Mario R., 70’), Víctor Narro, Antoñín i Pablo (Alex Tirlea, 77’). Gols. 1 0, Baselga de penal (32’); 2 0, Baselga (42’); 3 0, Baselga (66’) i 4 0, Enol (70’). Àrbitre. Manuel Pozueta Rodríguez (Cantàbria). Va mostrar la targeta groga al local Diego Gómez i al visitant Joan Oriol. Incidències. Partit de la jornada 8 disputat al Municipal de Espiñedo.
El partit El Nàstic no va competir a Espiñedo i l’Arenteiro el va castigar endossant una golejada de les que no s’obliden
L’Arenteiro va do nar ahir tot un repàs al Nàstic. El conjunt gallec va endossar un 4 0 als grana en un duel amb el cel descobert, perquè la borrasca va estar sobre la gespa amb el joc gris dels tarragonins. Els de Dani Vidal van estar totalment des coneguts amb la pilota i sense i això es va traduir en una golejada molt dura.
El Nàstic afron tava el partit sense la seva peça clau a l’eix de la defensa. Óscar Sanz no va viatjar a Galícia per una lesió fibril· lar i Dani Vidal va haver de moure l’onze. Gorka Pérez va ser
l’escollit per suplir al migcam pista i tenia per davant un partit difícil.
L’Arenteiro ha convertit enguany el Municipal de Es piñedo en el seu fortí i en els primers minuts van demos trar el perquè de la seva efec tivitat. Tot i que els grana van encetar el duel dominant l’es fèric, va ser el conjunt gallec qui va tenir la pri mera ocasió. Una desconnexió de fensiva va facilitar el mà a mà d’Enol davant Varo, però va errar.
L’Arenteiro no domina, però sí que aprofita i fa mal quan el seu rival mostra debi litats defensi ves. D’aquesta
manera, progressivament, els locals es van fer amb el domi ni de les ocasions. Pol Domin go per la dreta patia. Els atacs de Simao per la seva banda i la coordinació local deixava al Búfal de la Pobla de Mon tornès una mica sol sense el suport de Gorka Pérez. Això es va traduir en ocasions. Pri mer de Baselga en un mà a mà i després Alberto Varo va haver de volar per aturar una falta directa que anava cap a dins.
El Nàstic insistia en rebai xar revolucions. Amb la pilo ta, els grana alentien el duel i allargaven les possessions sense generar gaire perill. De fet, el Nàstic es devia a Jaume Jardí perquè generés espais. En una acció de l’extrem, Go rostidi va poder encarar porta amb un remat des de la fron
El protagonista
El davanter de l’Arenteiro Marcos
Baselga va assolir un ‘hat-trick’
tal que va sortir fora.
L’Arenteiro no baixava la pistonada i, sense pilota, va esperar per a la seva oportuni tat. I la va trobar. Una errada defensiva grana va habilitar un contraatac per la banda dreta grana. Enol marxava cap a la porteria grana per seguit de Domingo i Dufur. Entre els dos jugadors grana i una mica d’esforç del davan ter local, l’àrbitre va xiular penal quan Enol va caure a terra. Era molt rigorós, però l’àrbitre va castigar el Nàstic. Marcos Baselga va executar la pena màxima a la perfecció.
Óscar Sanz es va perdre el partit per una lesió fibril·lar i l’equip ho va notar L’absència
Amb calma va enganyar Varo i, quan el porter grana va cedir cap a l’esquerra, el davanter va rematar amb tranquil·litat a la dreta per posar l’1 0. Ferit, el Nàstic va buscar la rèplica i Antoñín la va trobar aviat. El malagueny va interceptar una mala passada del por ter Diego Garcia que, fora de l’àrea, va aconseguir aturar amb el cos el remat per evi tar l’1 1. El punta grana tenia temps i espai per executar la jugada, fins i tot, si topava amb la mà del porter, aquest hauria acabat expulsat, però va buscar la porteria rival al
primer toc i va errar. L’Arenteiro es notava cada vegada més còmode. Els lo cals acceleraven el joc i es van trobar a un Nàstic completa ment desconegut. Els tarra gonins no executaven la pres sió, amb la pilota eren erràtics en les passades i mancaven idees en atac. I en defensa es pagaven els pecats. Una pèrdua del Nàstic es va convertir en un contraatac de manual de l’Arenteiro. Gó mez va avançar fins a l’àrea per l’esquerra, Jordán va fer una finta per servir el gol en safata a Baselga, qui va defi nir a la perfecció per posar el 2 0 en jugada per emmarcar. D’aquesta manera el Nàstic va marxar al descans, amb un joc i una sensació de ser un equip desconegut. A la represa l’equip no va
Dani Vidal: «No hem competit»
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir enfadat després de la derrota contundent del seu equip contra l’Arenteiro. Vidal va ser autocrític des del primer moment en declaracions a Tarragona
Ràdio: «Quan es dona un resultat així les coses que s’han fet malament són moltes. No ens hem d’amagar, el màxim responsable soc jo», va destacar. A més, va afegir que «és evident que l’equip no ha competit i si en aquest camp no ho fas, no extreus res bo. L’any
millorar. Els grana continua ven incòmodes en el joc i de safortunats en atac, amb un remat de Pablo que va marxar als núvols en la sortida d’un córner. Dani Vidal va apostar per moure la banqueta i esta blir un home més al mig del camp traient a Gorka Pérez de l’eix de la defensa. Amb tot, l’Arenteiro va in sistir en atac fins que el va trobar. En una jugada caòtica, Marcos Baselga va atrapar un refús d’Alberto Varo per mar car el seu hat-trick particular i enfonsar una mica més al Nàstic en el fang.
Aquesta diana va ser la que més mal va fer al conjunt gra na. Ara, amb un home menys en defensa, trobaven un abis me de distància. L’Arenteiro estava de festa i el Nàstic no va poder apagar tots els focs.
passat vam guanyar perquè vam competir com animals i aquest Nàstic no ho ha fet», va subratllar contundentment. La derrota ha sigut un dur correctiu per al Nàstic i Dani Vidal va deixar clar que el significat és que «aquesta derrota ens fica els peus a terra. La categoria és molt dura. L’any passat es van fer les coses molt bé, però ara la dificultat és superior. Hem de fer millor les coses que l’any passat, no pitjor». L’entrenador del Nàstic va apuntar que «durant les temporades sempre et trobes un partit d’així, així que hem de tenir autocrítica. Ho
De fet, Joan Oriol va veure una groga evitant un mà a mà que podria haver sigut el quart. Amb tot, el 4 0 va acabar ar ribant.
Enol va engaltar el refús d’una falta per perforar la por teria de Varo amb un remat amb l’exterior que va passar per sota de les cames del seu company. Aquest va ser un clau més al taüt d’un equip completament vençut. Els grana només volien que l’àrbitre xiulés el final. No va ser el dia del Nàstic. Fins i tot, Pablo va fallar el gol de l’honor amb un remat de cap a boca de canó, estrany en ell. Sense competir, el Nàstic es va emportar una lliçó d’Es piñedo i suma dos partits que s’han de gravar a foc per aprendre i que no es tornin a repetir.
passarem malament durant la tornada i demà, però després hem de fer autocrítica, aprendre dels errors i prepa-
CLASSIFICACIÓ
1.Cultural
3.Andorra
4.Arenteiro
5.R.Sociedad
6.Real
rar-se millor de cara al següent partit». Amb l’1-0 en el marcador el Nàstic ha tingut l’opció d’empatar després d’una errada del porter local. Vidal va assenyalar l’acció: «Ens han regalat l’empat i no ho hem aprofitat. En canvi, ells han agafat avantatge en tots els nostres errors». Amb el 2-0 en el marcador l’equip va mostrar de nou una manca de capacitat de reacció, el que es va acabar convertit en una golejada de les que es guarden en la memòria. Finalment, Dani Vidal va remarcar que «hem de tocar de peus a terra i aprendre d’aquesta lliçó».
RESULTATS
Jornada 8 Primera RFEF Bilbao Ath.-Ponferradina 0-0
Zamora-Andorra 2-0
Cultural Leonesa-Ourense 3-0
Osasuna P.-G. Segoviana 3-2
Barça A.-R.Sociedad B Ajornat Unionistas-Lugo 0-0
Tarazona-Sestao River 1-0
Arenteiro- GIMNÀSTIC 4-0
Real Unión-Barakaldo 1-1
Celta Fortuna-Amorebieta 3-1
PRÒXIMA JORNADA
Barakaldo-Zamora
Andorra-Cultural Leonesa Lugo-Celta Fortuna
Ponferradina-Barça Atlètic
Real Sociedad B-Tarazona Amorebieta-Unionistas
Gimnástica S.-Real Unión
Sestao River-Bilbao Athletic
GIMNÀSTIC-Osasuna P. Ourense-Arenteiro
Dani Vidal
Vençut
Jornada 8
Pol Domingo
Superat
Va patir per la banda dreta i la insistència rival va acabar amb un penal en contra.
Joan Oriol
Exigit
No va poder fer molt per evitar la sagnia. Va haver de jugar-se una vermella per tallar un mà a mà.
Jaume Jardí Proactiu
Les poques ocasions ofensives van arribar per obra seva. Desaparegut al segon temps.
Pablo Fernández
Desarmat
Partit molt gris de l’atacant asturià tant en les ocasions a porta com sense la pilota.
Antonio Leal
Tireta
Va ser necessari quan l’aposta dels tres defensors de Dani Vidal no va sortir bé.
Alberto Varo Perforat
No va aconseguir sacsejar a l’equip ni amb el plantejament inicial ni amb els canvis.
Gorka Pérez
Substituït
La primera titularitat no va ser la millor. Vidal el va sacrificar per posar un home més al mig del camp.
Ander Gorostidi
Fosc
No va ser el seu dia més precís amb la pilota. Fins i tot, es va acabar desesperant en defensa.
Víctor Narro
Gris
Es va veure una cara de Narro poc vista enguany. Erràtic en els centres i poc protagonista.
Álex López
Ineficaç
Va sortir per donar més personalitat al Nàstic al mig del camp, però no va donar resultat.
Mario Rodríguez
Desaparegut
La seva presència sobre
la gespa només es va notar en alguna pèrdua de pilota.
Va fer un parell d’accions de mèrits, però el tsunami de l’Arenteiro li va passar per damunt.
Unai Dufur
Castigat
Va cometre un penal evitable i li va faltar contundència en tasques defensives.
Marc Montalvo
Desbordat
Es va veure superat al mig del camp també quan va donar suport en defensa.
Antoñín Cortés
Erràtic
No va aprofitar l’error del porter rival per marcar el que podria haver sigut l’empat a 1.
Álex Jiménez
Rom
Només va poder córrer darrere de la pilota sense extreure cap ocasió per rematar.
Alex Tirlea
Sense temps
Va sortir al tram final del partit no va tenir gaire temps per fer res encertat.
Igualada Rigat HC. Guillem Torrents, Joan Ruano, Roger Bars, Guillem Llorens i Eduard Fernández. També van jugar Biel Lla nes, Marc Rouzé, Marc Carlos i Miguel Cañadillas. Reus Deportiu Virginias. Càndid Ballart, Joan Salvat, Maxi Oruste, Martí Casas i Diego Rojas. També van jugar Ferran Giménez, Marc Julià i Arnau Canal. Gols 1 0, Marc Rouzé (9’) i 1 1, Maxi Oruste (34’). Àrbitres. Oriol Pérez Claramunt i Oriol Garriga Mas. Incidències. Partit de la jornada 1 de l’OK Lliga disputat al Complex Esportiu Les Comes d’Igualada.
Hoquei Patins Maxi Oruste va anotar l’empat al segon temps i Càndid Ballart va mantenir el resultat
El Reus Deportiu Virginias va encetar la pista amb un punt disputat a la pista de l’Igua lada (1 1). El conjunt de Jordi Garcia va haver d’igualar l’encontre a la segona meitat amb la feina de Maxi Oruste, mentre que Càndid Ballart aguantava el resultat sota els pals per emportar se un punt en un camp difícil.
El conjunt roig i negre va encetar el duel amb ganes de dominar i guanyar l’Igua lada. Hi havia comptes pen dents per saldar, perquè els reusencs van ser eliminats de la Lliga Catalana després que l’Igualada assaltés el Pa lau d’Esports 2 6. Amb tot, la tensió i la igualtat van om plir l’ambient i cap dels dos equips van poder fer un pas endavant i encarar la porte ria.
Als deu minuts de partit, va ser el conjunt local qui va apostar per reestructurar el
seu joc. El tècnic de l’Igualada va demanar un temps mort per establir una nova estra
EL CB Salou rep un dur correctiu a Palma després d’un segon quart fluix (88-55)
Bàsquet Els de Jesús Muñiz no van poder aixecar la diferència al descans
L’OCA Global CB Salou va patir ahir un dur correctiu contra el Fibwi Palma (88 55). El conjunt de Jesús Muñiz va tornar a pecar d’un mal segon quart, però, aquesta vegada, no van poder aixecar la dife rència en el tercer i a l’últim quart.
Els salouencs van comen çar el partit amb bon peu. Un triple d’Oliver Bieshaar i un posterior tir de Víctor Agui lar van establir un parcial de 0 5 esperançador contra un Palma poc encertat en els
primers compassos. Els blaus van establir un 4 9 a l’equa dor del primer temps. Amb tot, els problemes van arribar. Els tirs començaven a fallar i el Fibwi Palma s’imposava en el rebot. Els locals van posar la igualtat en el joc a l’electrò nic amb un parcial de 7 0, tot i que el Salou va poder tancar el primer període amb el mar cador a favor (16 18). La ferida es va obrir al segon quart. El Palma va posar l’accelerador i per cada tir anotat del Salou, el conjunt local en feia dos. El ritme balear va ser inabasta ble i el duel va anar al descans
tègia. I va ser efectiva. Els lo cals van començar a agafar velocitat en el joc, però al final
va ser una acció individual la que va tenir premi. Marc Rouzé va encarar la
una jugada. Fibwi Palma
Víctor Aguilar, amb 12 punts, va ser el jugador més anotador del Salou
amb un +19 a favor del Palma. El diagnòstic no va millorar a la segona part. En el tercer i a l’últim quart la diferència no va fer més que augmentar fins al 88 55 final.
L’Igualada va ser el botxí del Reus a la Lliga Catalana fa un mes
Els reusencs van estrenar diumenge la segona equipació oficial
defensa del Reus per la banda dreta i va aconseguir driblar a un Ferran Giménez massa tou. Davant de Càndid Ba llart, va aixecar la bola per perforar l’escaire i posar l’1 0 en el marcador. El gol va ve nir acompanyat per una mo mentània superioritat local. Els reusencs van resistir i van capgirar la tendència, sen se poder igualar l’electrònic abans del descans, malgrat de tenir oportunitats destacades per poder ho aconseguir.
A la represa, el Reus va ha ver de fer un pas endavant per buscar l’empat. Els reu sencs agafaven velocitat, però no aconseguien perforar la defensa perimetral de l’Igua lada. Les possessions roig i negres s’allargaven i només es resolien amb tirs llunyans que no trobaven la porteria. Si en l’ordre els de Jordi Garcia no podien perforar la porteria rival, hauria de ser en el caos. I ho van aconse guir. Maxi Oruste va guanyar un servei neutral per encetar la jugada del gol. En aquesta van actuar actors com Ferran Giménez i Arnau Canal, que van buscar la porteria, però es van trobar un mur d’estics rosats. En aquest context, Maxi Oruste va brillar. L’ar gentí sabia on havia d’estar per recollir la jugada. Va olo rar la sang i va colar l’estic per rematar una bola perduda i enviar la al fons de la xarxa. Era l’empat desitjat, ara toca va completar la remuntada. Amb el pas dels minuts, el ritme del partit va embogir. El Reus i l’Igualada s’intercanvi aven transicions, però Càndid Ballart va sostenir els roig i negres sota els pals. Cap dels dos equips va arriscar menys del compte perquè no volien arribar a la desena falta, que atorgava una acció de bola aturada que podria ser clau. Llavors, la calma es va es tablir sobre la pista i, gairebé per mutu acord, com si els dos equips estiguessin satis fets amb l’empat, el partit va arribar al final amb l’1 1.
El CBT només pot aguantar els primers vint minuts i cau a la pista del CB Prat (91-74)
Bàsquet Els blaus van acusar les baixes dels bases David Fernández i Josep Fermí Cera
Redacció
L’Ibersol CB Tarragona va caure el darrer dissabte a domicili a la pista del CB Prat (91 74). Els de Borja Co menge van acusar les baixes dels bases David Fernández i Josep Fermí Cera i només van poder aguantar durant els primers dos quarts amb un recuperat Boe Nguidjol i Adrià Trouvé amb molès ties a l’espatlla. El partit va començar amb un CB Prat posant el 6 3, però el CBT va negar el control del conjunt local amb una bona defensa, un Kristensen efectiu a la pin
tura i l’ajut des de l’exterior de Trouvé i dels bases Mena i Iker Fernández, del sènior B. D’aquesta manera, el CBT va tancar el primer quart amb un esperançador 19 27. De mica en mica, aprofitant er rors defensius i amb encert, el Prat començava a remun tar el partit fins que Nogués completés la remuntada lo cal just abans del descans. A la segona part no hi va haver opció per als tarragonins. El prat va sortir endollar i els blaus es van fer cada vegada més petits, perdent l’encert tant a la cistella com en de fensa per segellar la derrota.
Inscripcions La competició se celebrarà diumenge 20 d’octubre i els atletes s’hi poden inscriure fins dijous a mitjanit
A poc més d’una setmana per què se celebri la 3a Mitja de Vila seca, els organitzadors de la competició, el Club Run ners Vila seca, mostraven la seva satisfacció pel bon ritme d’inscripcions. Ho feien du rant la presentació de la Mitja, que es va celebrar el passat divendres a la Pineda. «En les primeres edicions l’objectiu era difícil. A dia d’avui podem afirmar, orgullosos que ja hem superat les 660 inscrip cions», afirmava Oriol Rius en nom del club. En la presenta
ció va estar acompanyat d’Al berto Miguel Bartolomé, regi dor d’Esports de l’Ajuntament de Vila seca i Javier Duce, di rector de Spa&Sports Aquum. Enguany la Mitja se celebra rà diumenge 20 d’octubre, i presenta alguna novetat. Així, a més de les curses de 21k i 10k, enguany la vila secana ha programat una competició de 5k «amb pràcticament zero desnivell, pensada especial ment per als velocistes». Una altra novetat d’enguany és la celebració d’una cursa Spe cial, de 160 metres de recor regut, així com la complicitat
de la competició amb l’Associ ació Astafanias. Per això, part de la recaptació de les inscrip cions es destinarà a l’entitat vila secana, que treballa per donar suport a persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament, així com a les seves famílies.
Un recorregut singular La resta de la Mitja seguirà, a grans trets, el patró de l’edició passada. Així, la línia de sor tida i d’arribada serà el pàr quing del Complex Esportiu de Vila seca, i el recorregut transcorrerà per alguns dels
Voleibol L’Intercap
ASISA Tarragona SPiSP va ensopegar en la primera sor tida de la temporada contra el Cisneros Alter Tenerife (3 0). Els de Vlado Stevovski es van trobar un duel d’altura contra un equip que aspira a lluitar per la zona noble de la classi ficació. Amb tot, malgrat les baixes i els jugadors amb mo lèsties físiques, el Sant Pere i
El Calafell guanya el derbi contra el Noia (2-1)
Hoquei El CP Cala fell arrenca amb bon peu l’OK Lliga. Els verds es van emportar el derbi contra el Noia Freixenet gràcies a dos gols matiners de Carles Domènech i Aleix Marimon en els primers cinc minuts de partit. El Noia va retallar distàncies de falta directa abans del descans i, mal grat la tensió, els verds van aguantar el resultat. AMQ
Sant Pau va competir. Lide rats per Gerard Osorio, els rojillos van convertir un 15 7 inicial en un 21 19, donant guerra a un conjunt illenc que va acabar per tancar el primer set mitjançant el seu jugador estrella Víctor No gueira. En el segon set el rit me va canviar. Els d’Stevovski van sortir amb tot i van man tenir la igualtat durant tot el
joc. Fins i tot, un bloqueig de Julián García Torres posava els cooperativistes per davant (17 18). Amb tot, els locals van acabar emportant se el set. Perdre el segon va esgotar físicament i mentalment als tarragonins que van acabar caient 3 0 en un tercer set que es va decantar clarament per al conjunt local amb un con tundent 25 13. AMQ
REIAL CLUB NÀUTIC TARRAGONA
ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINARIA
Benvolguts socis/es:
D’acord amb el que preveu l’article 10 dels Estatuts del Reial Club Nàutic de Tarragona, i en virtut de l’acord adoptat per la seva Junta Directiva el passat 18 de Setembre, es convoca Assemblea General Extraordinària de Socis, que tindrà lloc el dia 24 d’octubre de 2024, a les 18:30 hores en primera convocatòria i a les 19:00 hores en segona, a la Sala de Conferències de l’Autoritat Portuària de Tarragona (Passeig de l’Escullera s/n, 43004 Tarragona), sota el següent:
ORDRE DEL DIA
1) Situació Econòmica - Financera del Club.
2) Explicació de l’estat del projecte d’ampliació de la concessió del Port Esportiu de Tarragona
3) Propostes que formulin els socis. 4) Torn obert de paraules.
Tarragona, 4 d’octubre de 2024
PRESIDENTA
Aquest any part de la recaptació es destinarà a l’entitat Astafanias
punts més emblemàtics del municipi, com el Raval de la Mar, el Castell, el Celler, el San
tuari de la Mare de Déu de la Pineda o el Grup escultòric del passeig Marítim. Enguany, el tret de sortida el donaran els Trabucaires del Comú i, al final de la jornada hi haurà animació i djs. Pel que fa a la samarreta d’aquesta edició, s’ha apostat pel color vermell i un disseny
i un lema (Ens mou el cor) que apel·len a aquest òrgan, tant en l’àmbit de la salut com en el sentit més emocional. Les inscripcions per a la ter cera Mitja Marató de Vila seca estaran obertes fins dijous a la mitjanit o quan s’arribi als 1.000 inscrits comptant totes tres curses.
Política Militància Decidim presenta la seva candidatura amb set membres que han estat alcaldes
ACN
El candidat de Militància De cidim a la presidència d’ERC, Oriol Junqueras, va reivin dicar el dret de la militància a decidir el futur del partit, davant la «vella guàrdia» de la formació. En un acte ahir a Trinitat Vella (Barcelona), l’equip va presentar la seva proposta de candidatura a l’executiva. Junqueras va cri dar a recuperar els valors re publicans «que mai s’haurien d’haver perdut», i va afirmar que el seu equip és «inclusiu», i que no vol excloure ni vetar «ningú». Militància Decidim inclou a l’executiva els alcal des Jordi Fàbrega (Sant Pere de Torelló) i Adam Tomàs (Amposta), a més d’exalcal des com el mateix Junqueras (Sant Vicenç dels Horts), Ma rio Urrea (Torrebesses), Joan Plana (Roses), Solés Carabasa (Ponts), i Lluïsa Llop (Gelida). L’exlíder del partit i candi dat a la reelecció va reivindi car que està «decidit» a vet llar per la democràcia i pels
candidatura de
valors republicans «que mai no s’haurien d’haver perdut». Amb tot l’equip al seu costat i al darrere, en la primera imat ge completa de Militància
L’ONU denuncia la irrupció de tancs israelians en una base dels cascos blaus al Líban
Món L’ONU va denunci ar ahir la irrupció de tancs israelians a les instal·lacions dels cascos blaus, l’exèrcit de manteniment de la pau de les Nacions Unides, a la localitat libanesa de Ramyah. L’entra da va suposar la destrucció de l’entrada principal amb dos carros de combat. Els is raelians van exigir que s’apa guessin els llums de la base
i no van marxar fins que la Força Provisional de les Na cions Unides per al Líban va protestar davant de les For ces de Defensa d’Israel. Dues hores després es va produir el llançament de diversos projectils que van emetre gas i que van provocar irritació a la pell i efectes gastrointesti nals a les persones que eren al camp de Ramyah. ACN
Decidim, Junqueras va su bratllar el caràcter «inclusiu» de la candidatura: «No volem excloure ni vetar ningú», va garantir. Junqueras va apel·lar
al dret a decidir de la militàn cia perquè aquesta sigui la qui esculli el futur del partit. En aquesta línia es va refe rir també Elisenda Alamany,
espanyola des d’Atocha fins a Gran Vía.
líder d’ERC a Barcelona i can didata a la secretaria general del partit. Alamany va apun tar que hi ha «molt soroll» a dins de la formació, i que és
Junqueras: «No volem excloure ni vetar ningú. L’equip és inclusiu»
«proporcional als nervis d’al guns».
Primer cop Alamany va explicar que dues terceres parts (66,7%, 20 de 30) dels nous membres de la proposta de l’executiva no han ocupat mai cap càrrec en el Govern. I que el 70% (21 de 30) no han estat mai diputats ni diputades en cap cambra legislativa, i el 83% dels nous membres (25 de 30) serà la primera vegada que optarien a un càrrec directiu. La candidatura afirma que la renovació és «municipalis ta»: 27 dels 30 membres, 90%, han estat electes locals, 7 han ostentat alcaldies, i 20, regido ries.
Caràcter municipalista
Al seu torn, l’eurodiputada Di ana Riba, candidata a adjunta a la Presidència, va reivindi car el caràcter municipalista de la llista de Militància Deci dim. Es tracta d’una proposta de 30 persones en «represen tació de les bases», dels muni cipis i de totes les vegueries de Catalunya.
«Ens dibuixa una autènti ca renovació amb novetats i canvis en l’organització que transformarà el funciona ment del partit», va afegir Riba.
Unes 22.000 persones es van manifestar ahir pel centre de Madrid pel dret a l’habitatge i contra la pujada dels lloguers, segons xifres de la delegació del govern espanyol. «Cal un cop de puny sobre la taula», «L’habitatge és un dret i no un negoci», «Tenir una casa no és un luxe, és un dret», «13 m2 no és acollidor, és un traster» van ser algunes de les pancar tes que es van poder llegir a la protesta, que va comptar amb nombrós públic juvenil i va recórrer el centre de la capital
40 entitats
Societat Reclamen la regulació dels pisos turístics i criden a una vaga de lloguers «Cal un canvi en les polítiques que afavoreixen únicament el lucre»
Més de 40 entitats van donar suport a la manifestació i van reclamar la regulació dels pi sos turístics, van cridar a una vaga de lloguers i van exigir la dimissió de la ministra d’Ha bitatge, Isabel Rodríguez. «La Llei d’habitatge no ser veix. Els lloguers han de bai xar un 50%», va manifestar el Sindicat de Llogateres, que considera que el rebuig de la proposició de llei per regular el lloguer de temporada al
Manifestació pel dret a l’habitatge d’ahir a Madrid. ACN
Congrés va ser «la gota que fa vessar el got». «Cal un canvi en les polítiques que afavo reixen únicament el lucre, el negoci i l’explotació», ha re calcat l’entitat.
Editorial
En un context de sequera tenir consciència de l’aigua que es gasta és imprescindible. Per aquest motiu, penalitzar les persones que obren l’aixeta sense miraments, omplen les piscines quan no és necessari o simplement malgasten l’aigua és tot un encert. Aigües de Reus ha decidit que a partir del pròxim mes de gener aplicarà un recàrrec d’un 30% en la factura de totes aquelles llars que consumeixin, de mitjana, més de 250 litres per habitant i dia. I el tercer tram, el d’aquells habitatges que consumeixen entre 100 i 250 litres, també s’encarirà un 10%. Tot plegat, sumat a un augment de la tarifa base d’un 5%. D’aquesta mane-
ra penalitzaran les cases on es gasta aigua sense control i també aquelles que tenen piscina i se’n fa un mal ús, per exemple. En tots dos casos es tracta de la minoria de la població. Amb tot, la millor de les notícies seria que els habitatges que consumeixen desmesuradament es redueixin dràsticament, i no pas que l’empresa d’aigües reusenca incrementés els seus beneficis per ‘quatre irresponsables’. De fet, segurament aquest sigui l’objectiu final de l’increment tarifari. L’aigua és un bé comú i al Camp de Tarragona la situació és crítica: per aquest motiu i ara més que mai, obrir l’aixeta amb mesura és un acte de responsabilitat ciutadana.
És cert que determinats temes socials són vitals i la seva solució només serà producte d’una feina treballada, en totes les variables que l’afectin i, sobretot, fruit d’escoltar als implicats directes o aliens, malauradament qüestions com la immigració, les guerres que ens envolten, la seguretat o, fins i tot la sanitat, comporten una sèrie d’actuacions difícils, on els interlocutors són molt variats i els responsables també molt diversificats.
Malgrat l’anterior, la realitat és que altres temes sí que tenen respostes més properes, així, el tema de l’atur, amb un nivell insostenible, on la temporalitat es va imposant, però també l’evidència d’una baixa productivitat o la caiguda d’inversió R+D+I, són fets objectius i repetitius; sense oblidar la hiperregularització, amb una burocràcia acaparadora i un intervencionisme sense límits; per tant, tocaria abordar tot això des de la imparcialitat de la gestió i també escoltar a tots els implicats. Pel que fa a l’habitatge, que s’ha convertit en un tema que afecta milers de persones, són necessàries respostes realistes de com potenciar, sense embuts, «l’habitatge protegit» i buscar la consolidació de més oferta que incideixi amb preus a la baixa; esperem que totes les respostes al respecte vagin per aquesta línia, amb una implicació electoral, obviant les diferències i apuntant-nos a sumar, encara que sigui per sobre de les discrepàncies puntuals. Finalment, en aquesta temàtica, amb respostes urgents, no es pot oblidar la qüestió fiscal, amb decisions de pes, com la potenciació de la petita i mitjana empresa que no es pot veure «atacada» amb impostos inassumibles quan es desitja la continuïtat dels petits emprenedors, un cop es jubilen;
Lluís Badia Advocat
pot justificar-se la causa fiscal cap als més afavorits, però sense oblidar que si aquest «cost» cau sobre les petites iniciatives empresarials, farà que l’estalvi desaparegui i la inversió caigui sense cap suport, produint-se un increment del deute, a tots els nivells, per tant, més meditar amb ampli espectre aparcant «discursos ideològics» sense cap finalitat pràctica. Suposo que el que esmento suposa ingents moments de feina i de saber buscar la síntesi, per sobre de la discrepància, però entenc que aquesta és la tasca dels nostres representants polítics, socials o econòmics, no optar per aquesta línia i intentar resoldre les situacions compromeses de manera unilateral, no és garantia de res i sí de frustració compartida.
rantia de res i, en tot cas, ens trasllada a moments electorals que «després no sabrem explicar ni entendre», estic convençut que la discrepància és garantia de democràcia i llibertat, una altra cosa és instal·lar-nos en un marc que, com ja he dit en altres ocasions, «els adversaris s’han convertit en enemics».
En les darreres enquestes d’opinió, de caire públic, s’especifica la incapacitat de la ciutadania per comprendre l’enfrontament partidista, convertit en la manca de resposta a molts dels temes que ens envolten
No sé si les «prioritats» que he referit, i de les que estic segur que majoritàriament subscriu una gran part de la nostra societat, tenen resposta unilateral i necessiten un diàleg, avui sembla que inexistent; en el mateix sentit, els dubtes cap a altres qüestions del debat quotidià també hauria d’abordar-se des de la voluntat d’acords, no sigui que, en determinats moments, també la inseguretat sigui un fet consolidat i sense retorn.
Tribuna
PEn castellà se n’han fet tres versions i totes tres han fracassat rotundament, una darrere l’altra (i totes tres, ves per on, a càrrec de catalans: exemple contundent que el botiflerisme no sempre surt bé)
En les darreres enquestes d’opinió, de caràcter públic, s’especifica la incapacitat de la ciutadania per comprendre l’enfrontament partidista, convertit en la manca de resposta a molts dels temes que ens envolten, crec que la valoració és molt greu, si a més això s’estén a la mateixa tasca pública de molta gent que fa un esforç important per treballar pels altres; no crec que la «crispació» que ens envolta sigui ga-
No crec que sigui viable el país en el marc vigent, ja que l’únic que es pot aconseguir és una divisió, no desitjada, i on la gent pot no entendre res, i el que és més greu, estigui temptada de buscar altres vies a l’hora de trobar unes respostes, que sembla no es vulguin donar o no es sàpiga respondre en un exercici d’irresponsabilitat compartida.
És plausible buscar punts de diàleg, sempre que aquesta tasca no es limiti al fet mediàtic en sí mateix, per tant, a què esperem per fixar una «prioritat» vital, com és la d’aprofundir en els acords per sobre dels desentesos, i sense mirar el tema electoral com un fi que tot ho condiciona.
oques vegades, per no dir poquíssimes, hem tocat neologismes en aquesta columna, i no pas per falta de ganes ans perquè l’actualitat mana. I de mots inventats, com és natural, encara menys, sempre per la mateixa raó. Per això avui em fa tanta il·lusió fer rodar aquesta paraula que encara no surt al diccionari (i dic encara perquè no descarteu que un dia hi surti: mireu, si no, el cas d’internet). I encara guanyarà més punts (i mai tan ben dit) a partir d’aquesta setmana, quan comença la 2ª Lliga del Paraulògic (si us hi voleu apuntar, només cal que us registreu com a usuaris a www.vilaweb/paraulogic; si ja en sou, ni tan sols això: el mateix dilluns dia 14 rebreu un correu amb un enllaç convidant-vos a participar-hi). Durant dos mesos, les quatre fases del campionat (virtual per comarques, virtual per regions, semifinals presencials i superfinal, el 14 de desembre, a Barcelona) retornaran al primer pla un joc que és una autèntica estructura d’Estat. I no ho dic per dir-ho. Catalunya és el lloc on ha triomfat més de tot Europa (el Paraulògic és una adaptació del joc Spelling Bee del New York Times). Penseu que en castellà se n’han fet tres versions i totes tres han fracassat rotundament, una darrere l’altra (i totes tres, ves per on, a càrrec de catalans: exemple contundent que el botiflerisme no sempre surt bé). I això que el nom que es van empescar no estava malament: PalabRETO la primera i Palabreja crec que la tercera. Perquè el nom, com bé saben en el camp de la publicitat, és fonamental perquè un producte funcioni; en el cas que ens ocupa, recordo com si fos ara l’estiu del 21, quan en Jordi Palou ens va demanar a una colla d’amics si li volíem fer de conillets d’Índia per provar l’adaptació que n’havia fet, i de passada ajudar-lo a buscar un nom. Com és natural, van sortir moltes propostes, alguna de les quals meva (que no reproduiré per vergonya, he he), però la majoria pecaven del mal que ens afligeix en aquewsta matèriade fa tant de temps: el xescoboixisme (‘Tripijocs’, ‘Llenguamots’ i coses per aquest estil, que circulen impunement per mitjans, concursets i tota mena d’iniciatives sense que la majoria dels nostres compatriotes vulguin entendre que això crea més rebuig que no adhesió). L’elecció final, paraulògic, una innovació que té la gràcia de la sonoritat i sobretot d’estar formada segons les regles de la derivació en català (al DIEC hi ha un centenar i mig de paraules amb el sufix -lògic), s’ha demostrat més que afortunada. Cosa que, al meu entendre, li augura un futur esplendorós.
Llarga vida al Paraulògic. Ens veiem a la Lliga.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Muchas felicidades Òscar!
¡Por más momentos y experiencias juntos, ya pronto toca una Winter Gimtaja para celebrarlo!
Te felicito, ya que puedes estar muy orgulloso de todo lo vivido y logrado. Volvería a escogerte una y mil veces más como mi abuelo. Te quiero, con todo mi corazón, tu nieta Lorena.
¡¡Muchas felicidades!!
¡De la familia y amigos!
¡Que lo pases súper bien!
¡¡Muchos besos de todos!!
Moltes felicitats papes pels vostres 57 anys de casats.
¡Eres preciosa como el buen vino, con el tiempo gana en solera, hermosura y aroma! ¡Felicidades Rosa! ¡No habrá desierto ni batalla que se resista. ¡Por muchos más batallando a tu lado! T’estimo!
Societat Els acadèmics han pogut descobrir el patrimoni arqueològic i la gastronomia de l’antiga Tarraco
Redacció
L’Acadèmia Catalana de Gas tronomia i Nutrició (ACGN) ha portat a terme una visita a la ciutat de Tarragona, una jornada en que els acadè mics han pogut descobrir el patrimoni arqueològic i la gastronomia de l’antiga Tarraco. Durant el matí, un recorregut per la part alta de la capital tarragonina, va servir per aprofundir en els orígens romans de la ciutat. Amb Joaquín Ruiz de Arbulo com amfitrió, els acadèmics van descobrir de la mà del catedràtic en arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, espais tan singulars com la maqueta de Tàrraco al cen tre cultural El Pallol, El Circ Romà i l’Amfiteatre. L’àpat que van poder assaborir els membres de l’ACGN al restau rant El Terrat va ser un menú degustació del segle XXI amb la base de la cuina de l’antiga
Reus
Ana Sanz Morales.
Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Antonia Pérez Madrid.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Carmen Romeo Blasco.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
esqueles
Els acadèmics van gaudir d’una ruta arqueològica i gastronomia. Cedida
Van gaudir d’un menú degustació amb la base de la cuina de l’antiga Roma
Roma. La trentena de comen sals aplegats a El Terrat, amb la presència de Rubén Viñua les, alcalde de Tarragona, de
Carles Vilarrubí, president de l’ACGN i d’Ana Vilallonga, presidenta de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona, com a màximes autoritats, van assaborir un veritable festí romà elaborat a quatre mans pel xef de El Terrat i president del Tàrraco a Taula, Moha Quach en col·laboració amb Oriol Pérez de Tudela.
Algunes de les persones que participen al programa. Aj. Valls
Valls impulsa un programa per promoure l’activitat física entre la gent gran als parcs de salut
Alt Camp El Patronat
Municipal d’Esports de Valls ha assumit enguany l’orga nització del programa d’acti vitat física als parcs de salut a l’aire lliure de la ciutat. El projecte, que ha arrencat aquest mateix mes d’octubre, ha aconseguit gairebé ja la plena ocupació de les places disponibles, amb 94 inscrits, el que representa «tot un rè
cord de participació des que l’any 2022 l’Ajuntament de Valls va engegar aquest pro grama». Aquestes activitats esportives a l’aire lliure, adre çades a persones majors de 64 anys, es realitzen a la xar xa de parcs de salut munici pals situats en cinc barris de Valls: Pisos de Clols, Fornàs, Comarques, Xamora i Sant Josep Obrer. Redacció
que es
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
Cuidat als consells que vinguin avui d’estranys, escolta’ls medita’ls abans d’actuar. Seria convenient que no et deixis influir.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La relació de parella o d’amistat serà motiu de més d’un pensament negatiu per part teva. Tindràs una nit molt boja, ves amb compte.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No et comprometis ni responsabilitzis amb tanta facilitat davant 1rs requeriments de persones pròximes. Al principi el veuràs tot fàcil.
El teu costat emotiu estarà més sensible a les impressions del medi ambient. Serà una jornada propícia per a aconseguir un amor intens. 20/04 al 20/05
23/08 al 22/09 VERGE
Gran activitat poc temps seran les normes durant aquest dia. Per això carrega’t d’una bona dosi de paciència per a no caure en l’estrès.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
El teu esperit d’aventura s’accentuarà et sentiràs amb ganes de menjar-te el món. Arribaràs a això si et centres en objectius concrets.
10:30 Hospital de proximitat
11:00 Qüestió de fons (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Anem de cap
14:00 Notícies migdia
14:30 Notícies esports
15:00 Qüestió de fons (r)
15:30 Ben sonat!
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Tardes de tardor
18:00 Quina animalada!
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
Hi haurà alts baixos en els teus ingressos i això canviarà totalment el bon humor que tenies. Deixa’t aconsellar per experts abans de llançar-te.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Et sentiràs molt actiu ple de bones intencions envers els altres que et seran recompensades àmpliament. Mostra amor als teus.
20/01 al 18/02 AQUARI
El teu instint de competència es veurà molt activat és fàcil que tinguis conflicte amb alguns superiors o persones de poder. Nir ardent.
CRANC
21/06 al 22/07
Controla el teu aire de superioritat o t’enfrontaràs amb persones que més vols. Utilitza la teva intuïció si has de decidir una cosa important.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Tràfic d’emprar més temps en coses concretes no et deixis portar per pensaments il·lusoris o plans utòpics. Llança’t a la conquesta amb fermesa.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Hauràs de posar en marxa la teva intuïció per a saber el camí més positiu a prendre durant tota la jornada. En l’amor hi haurà una sorpresa.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Payo Sol, Anna. Rambla Vella, 31. Telèfon 977 233 119. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Esteve Tarrago, Silvia. Mila Fontanals, 2. Telèfon 977 754 775.
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
ALQUILO PISO AMUEBLADO 2 Habitaciones
Zona Corte Inglés 600€/mes
Tel: 620.434.319 Sólo WhatsApp
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
TAPICERO
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales!! Prostático, glanderiano. Especial NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131
CARLOS SENIOR. MASAJE. Tel: 660.605.687
MASAJES
11:30 Ben sonat!
12:00 Aventurístic
12:30 Teló de fons
13:00 Connecti.cat
14:00 Notícies 12 14:30 Notícies 12. Esports 15:00 Teló de fons
15:30 Ben sonat!
16:00 Notícies 12
16:30 Tardes de tardor
18:00 Quina animalada!
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180º
20:00 Notícies 12
20:30 Notícies 12. Esports
21:00 Finet i pel mig
21:30 La tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies 12
22:30 Notícies 12. Esports
23:00 Finet i pel mig
23:30 La tertúlia del Dorsal1
HORITZONTALS: 1. Situació d’una superfície aerodinàmica en què el flux de l’aire se separa de la capa límit. Arrodonit per la copa. 2. Coures. Necessita oxigen per viure. 3. Sona a pudent. Ungla del porc. Obre un parèntesi. 4. Assegurarà el iot. Estimi. 5. Descrita. Desafiament. Disfressa de pingüí. 6. Inflor per acumulació de líquids. Portaran. 7. O afirma. Haver perdut el cap no l’impedirà deduir correctament. Rei executat a la guillotina. 8. Fer una selecció. Fixats als productes. 9. Nació. Alegres. Crea disjuntiva. 10. Mal dat. Pel·lícula. La de Brussel·les. 11. Psicopatia. La veu cantant a la sinagoga. 12. Petita resclosa. Obliguin amb violència. VERTICALS: 1. Sotabarbes. Producte del tèxtil. 2. Teníem un passat. Empremtes digitals. 3. Rosegaré. Regla cerimoniosa. 4. Dama sense vocals. Arreglen les malalties. Principis rudimentaris. 5. Confiscada a la força. Fum grollerament. 6. Vocal absent a la reunió. Nascut. No perdés ni un segon. 7. Atacà amb males intencions. Fila ben estranya. 8. Arrenca cabelleres. Esgarrapem amb força. Al peu del canó. 9. El més resplendent de la baralla. Escalfallits de monestir. Limiten el rumor. 10. Augmentarà l’atractiu de la pubilla casadora. Preludi d’un mat definitiu. 11. Abric d’indigent. Ordeneu. Abeurador bestial. 12. El plat més sol·licitat. Aïllin.
Colom, Angels. Plaça de la Concòrdia, s/n (Vinyols els Arcs).
Telèfon 977 794 751.
VALLS:
Fernandez-Delgado Salmasm, Amalio. Peixateria, 9. Telèfon 977 600 490. EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CAROLINE. LA PRIMERA VIDENTE DE ESPAÑA. Reconocida en muchos medios de comunicación avalan su buen prestigio. Tarot y alta Magia. Recuperación del ser querido en 7 días. Tel. 637.343.961
AMISTAT
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165
HOMBRE 69a deportista, conocería mujer que se cuide. Tel. 638.281.805
CHICO DEPORTISTA BUSCA AMISTAD con chica. Tel: 675.071.169
una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Previsió pel Camp de Tarragona
Màxima Mínima Estat del cel Predominarà el entre mig i molt ennuvolat per núvols alts i mitjans, si bé seran menys compactes i abundants al llarg de la tarda, sobretot al litoral on quedarà el cel serè o poc ennuvolat. Independentment, hi haurà núvols baixos a les Terres de l’Ebre, a trams del litoral i prelitoral i de la depressió Central fins a mig matí i novament a partir de mitja tarda.
Precipitacions Són possibles alguns plugims al quadrant nord-oest al centre del dia, els quals seran febles i entre inapreciables i minsos.
Vil·la Maria és un mas situat a la partida El Roquís, a tocar de l’avin guda de Falset i a quinze minuts del centre de Reus. L’any 1902 l’empresari de Mataró Ne mesi Cuadrada va encarregar a l’arquitecte modernista Pere Ca selles, mà dreta de Domènech i Montaner, la construcció d’aquest edifici. Aquell mas, també cone gut com Mas Cuadrada, s’ha con servat gairebé intacte fins al dia d’avui. Consta de dues plantes i golfes, a més d’una torre mirador, i és un exemple extraordinari d’arquitectura modernista. Terres i parets conserven encara les pe ces ceràmiques originals, moltes de les quals provenien de l’Institut Pere Mata, les quals van ser com prades per Cuadrada.
Ara, Vil·la Maria enceta una nova etapa de la mà de Còdol Ex periències Culturals, que ha ar ribat a un acord amb els actuals propietaris per establir un con tracte de lloguer a llarg termini (amb un mínim de 25 anys), amb el compromís de rehabilitar el mas. Un cop fet, el convertiran en la seva seu i en un centre cultural inèdit al país. Així, Vil·la Maria serà un espai on es duran a terme activitats relacionades amb l’edu cació en l’art, la natura i la cultura. I, tot plegat, sota els paràmetres de la sostenibilitat, un concepte que, per a Còdol, és fonamental. «Apostem per un canvi profund de relat, de valors i de creences», explicava Albert Morelló en la presentació del projecte el passat divendres. En aquesta línia, Vil·la Maria se centrarà en tres eixos de treball. D’una banda, incor porant se com un nou actiu del patrimoni moder nista de la ciutat, obrint les portes perquè sigui vi sitable. En segon lloc, refermant l’aposta de Còdol per les arts, espe cialment a través
Responsables de Còdol i diversos
Cultura Aquest mas modernista de Reus es convertirà en un centre de divulgació de patrimoni, art, natura i cultura sostenibles
Còdol dona una nova vida al mas
de la cultura digital. I, en tercer lloc, aportant una mirada ecolò gica a través del futur jardí d’es pècies modernistes i del bosc dels aliments, espais pensats per esde venir reserves eco lògiques i convidar a la reflexió sobre qüestions com l’agroecologia, la sobirania alimen tària o l’agricultu ra regenerativa. A més, Còdol instal· larà al pati del mas la seva Cúpula de la
SOStenibilitat, una cúpula geodè sica de 10 metres de diàmetre per 5 metres d’alt, equipada amb un innovador sistema de projecció immersiu. A la pràctica, el model que està projectant Còdol con templa des d’experiències immer sives a tallers, a més de formaci ons adreçades al públic familiar, escolar, empreses i institucions. El mas també acollirà concerts, es pectacles de dansa i recreacions històriques. I, tot plegat, amb una clara vocació de ciutat, però tam bé amb la voluntat d’anar més enllà: «Volem que sigui un projec
te de ciutat, de territori i de país», assegurava Maria Adzerias.
Altres elements distintius del projecte són la voluntat de crear noves aliances, així com la forma ció d’un Consell Assessor, format per un grup de persones vincu lades a àrees com la museologia, la tecnologia, l’arquitectura, la docència o l’activisme social. La intenció de Còdol és començar les obres aquesta tardor i enge gar activitats d’aquí a un any, La rehabilitació de l’edifici, que té un pressupost de prop de mig milió d’euros, compta amb una subven ció de l’Oficina de Suport a la Inici ativa Cultural (OSIC) del Departa ment de Cultura de la Generalitat, i es farà en dues fases.
Tot plegat arriba l’any del 30è aniversari de Còdol. «Vil·la Maria és un projecte molt ambiciós i la culminació de molts anys de feina», assegurava la Maria. La responsable de Còdol també afir mava, orgullosa, que «aquests no més són els primers 30 anys. Ens fa goig pensar que, d’aquí a trenta anys més, hi haurà una altra gent que continuarà aquí fent aquesta mateixa feina».
Just a la frontera entre Mont-roig i l’Hospitalet de l’Infant ensopeguem amb el Mas Aguiló, una casa pairal de 1789 convertida en un hotel rural molt chic només per a adults. S’alça plàcid vora la desembocadura del riu Llastres (anomenat Oleum d’antuvi) en plena cruïlla d’una via comercial cabdal per a grecs, ibers i romans. Allí estant, encara pots sentir la tremolor dels carreus pel galop dels cavalls, la música d’una kithara i la remor d’antigues veus mediterrànies. Punt de trobada de cultures inveterades, l’edifici ha quedat, amb el temps, dins l’àrea urbana però a prou distància d’altres -en companyia del seu pati i hortet-jardí intactes- per conservar l’essència alhora que oferir els avantatges de vila. Amb tan sols quatre cambres exquisides i elegants espais comuns -acuradament eclèctics-, resulta tan acollidora i genuïna com l’abraçada de les generacions que l’han estimada. Això, a cop de que els seus propietaris actuals, de la nissaga Aguiló, s’han escarrassat a mantenir-ne l’esperit amb totes les comoditats modernes. Un esmorzar copiós amb sabors de proximitat i qualitat segueix arrelant-nos a la terra que trepitgem i la pedra que ens aixopluga. En els seus murs minimalistes només esquitxats amb vells documents carregats de valor sentimental, hi destaca una fotografia de principi segle passat on un grapat de protagonistes de la seva història també ens dóna la benvinguda. Un d’ells, sota un paraigües. Dalt d’una olivera, un brivall amagat entre les branques que només pots veure si el delaten. En primer pla, un personatge local aliè a la família sempre delerós, segons ens expliquen, de ser immortalitzat. Gran esdeveniment en aquells dies! Tot plegat, més corprenedor, evocador i romàntic impossible.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
de:
