Tarragona
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA
Camp de Tarragona 15
Iberboard Mill d’Alcover tanca i deixa a l’atur 82 treballadors que el SOC intenta recol·locar
Tarragona 8
Els veïns del bloc on hi ha la Font dels Lleons notifiquen a l’Ajuntament l’aparició d’esquerdes després de les obres
Propostes o bones intencions: «El problema comença a l’hora de fixar i publicitar els acords»
Al nucli tarragoní es van registrar episodis de 150 litres d’aigua per metre quadrat en només una hora
L’Arrabassada i els barris marítims van ser altres punts especialment afectats per les inundacions 2 a 6
Tarragona
La Generalitat engega el procés per a rehabilitar 338 pisos públics a Campclar
La licitació del Govern català destinarà 6,7 milions d’euros a la millora energètica de 23 edificis del barri 9
Una nit «terrorífica». Amb aquestes paraules definia la matinada de diumenge a dilluns l’Albert Soria, un dels veïns del barri de la Móra afectat per les inundacions provocades per la DANA. El canal que travessa la urbanització i l’antiga riera, a tocar del càmping, van desbordar-se ben entrada la nit. El veïnat que viu en els carrers que s’ubiquen al voltant d’aquesta zona va veure com l’aigua començava a pujar: «Ha passat per sobre dels murs i tanques. Hi ha cases completament negades, la meva també», assegurava Soria, veí del número 8 del carrer Bages.
La tempesta va aixecar del llit qui havia aconseguit agafar el son. «A les tres de la matinada m’he despertat perquè he sentit un soroll fort d’entrada d’aigua. Tenia ben bé un metre a la planta baixa i els meus mobles van començar a flotar», explicava ahir Soria, quan sortia de casa descalç amb les sabates a la mà. Mentrestant, els bombers ja treballaven en el seu garatge, per on l’aigua havia començat a entrar per un forat.
La nit va ser molt llarga a La Móra. Els forts aiguats van començar poc abans de la matinada, amb fortes descàrregues elèctriques i vent. Hores després, entre les dues i les quatre, el barranc es va desbordar i va començar a inundar els carrers Bages, Anoia, Baix Llobregat, Alt Camp, Osona, Maresme, Baix Camp i Ribera d’Ebre. Tots ells es troben a tocar del canal i de l’antiga riera, soterrada i que passava a tocar del càmping, també greument afectat.
S’hi van arribar a acumular 150 litres per metre quadrat en poc més d’una hora. Les trucades als Bombers no van trigar: almenys quatre persones van haver de ser rescatades pels bombers amb una embarcació per l’amenaça del nivell de l’aigua, que en alguns punts de la Móra va superar el metre i mig d’aigua. Ja al matí, els bombers també van accedir en alguns habitatges que havien quedat inundats i en els quals hi viu gent gran amb dificultats de mobilitat. «Per sort, no hem hagut de lamentar danys personals», va assegurar l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, que va visitar el barri aquest dilluns al migdia.
Pudor de gasoil i neteja L’aigua va inundar baixos i garatges, fet que va provocar que els tancs de gasoil que utilitzen molts veïns de la Móra com a combustible per la calefacció vessessin el seu contingut. La pudor de gasoil es va esten-
Societat La riera i el canal es van desbordar i l’aigua va inundar diverses cases i carrers
dre per tota la zona mentre els bombers, amb les mànegues i les bombes d’aigua, treien aigua i netejaven de fang els carrers més afectats. El veïnat es va bolcar també en la neteja de carrers, jardins i cases. Amb botes d’aigua, pales i escombres, van començar a organitzar-se entre els habitatges inundats. «La Móra sempre s’inunda quan plou, però jo mai ho havia vist així. Fa 50 anys que tenim la casa aquí, i mai havia plogut com aquesta nit», van expressar Albert i Arnau Franqués. Tots dos germans estaven netejant el fang que havia entrat a casa seva durant la matinada a l’espera de l’arribada dels bombers i la bomba d’aigua. Al jardí de casa seva la destrucció era ben visible: un pi de més de 10 metres d’alçada havia caigut i el fang s’estenia per tota la zona. «Estem netejant els mobles com podem,
El canal de la Móra es va desbordar de matinada i ahir al matí encara presentava un gran cabal. Carlos Domènech
però abans necessitem treure l’aigua que encara tenim a casa», explicaven els germans Franqués A tocar del canal, el bar Els Barrils
de la Mora també intentava recuperar-se de la situació viscuda. Armats amb pals de fregar i escombres, intentaven netejar el mobiliari de l’in-
terior del local, on l’aigua va arribar a pujar fins a tres pams. Al seu costat, l’amo de l’empresa d’esports aquàtics Wanna Sup també feia tasques
Al límit
Almenys quatre persones van ser rescatades en barca pels bombers
de neteja. «Això ja m’havia passat algun cop, almenys tres en quatre anys. Ahir vaig deixar-ho tot en alçada i he pogut minimitzar danys», relatava orgullós Javier Carreter.
Al llarg del dia i amb l’ajut dels serveis d’emergència la situació del barri va començar a tornar a la normalitat, però els veïns esperaven torn perquè les màquines de bombeig d’aigua entressin a casa seva. Segons va manifestar l’alcalde Viñuales, «és impossible fer la valoració dels danys materials a les cases». La riera i el canal van començar a baixar de nivell molt a poc a poc,
Neteja
El veïnat es va organitzar per ajudar en les zones més afectades
però dirigint-se amb força i amb un gran cabal fins a la platja, que també va quedar destrossada.
La canalització de l’aigua, pendent
La canalització de l’aigua a la Móra és un dels deures pendents per al consistori tarragoní. Fa dos anys, durant els aiguats que es van produir per Santa Tecla, una part del barri també es va inundar. Aquell cop, però, l’aigua no va desbordar-se de l’antiga riera, ara soterrada. L’urbanisme s’haurà d’adaptar al canvi climàtic per evitar situacions com la de la passada matinada.
Un bungalow arrossegat per l’aigua de la riera al càmping Torre de la Móra. C.D
Política Va celebrar que no hi ha hagut danys personals
Carlos Domènech / ACN
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va treure ahir pit de la gestió feta durant les hores d’alarma meteorològica a la ciutat. «Ha estat una nit molt llarga. Vam estar coordinant-nos fins a les cinc de la matinada. Valorem molt positivament que no hem hagut de patir cap dany personal», va assegurar Viñuales acompanyat de la consellera de Medi Ambient, Sònia Orts, el conseller de Territori, Nacho García, i membres de Protecció Civil i serveis d’emergències.
Malgrat les bones notíci-
L’alcalde va posar en valor el projecte de renaturalització del Francolí
es -cap víctima ni persones ferides-, l’aigua va provocar danys materials en diversos punts de la ciutat. Viñuales va reconèixer que la canalització de l’aigua a la Móra és un «problema recurrent» i va prometre «actuar». «Si no ho fem amb fons europeus ho farem amb fons propis, però tenim un problema perquè té un nivell inferior al del mar i provoca molts problemes», va expressar. Per altra banda, va posar el focus en el riu Francolí, que ahir també va amenaçar de desbordar-se amb un gran cabal i molta brutícia. «Estem destinant 1,5 milions d’euros a la renaturalització del Francolí, un projecte que també servirà per a regular el cabal en situacions com aquestes. Les canyes, una espècie invasora i que provoca molta brutícia, desapareixeran», va dir l’alcalde. En darrera instància, Viñuales va recordar que la ciutat és una de les poques a Catalunya que té en vigor i actualitzat el Pla d’Inundabilitat.
A l’esquerra, una imatge de la inundació que es va produir sota el pont de la Vall de l’Arrabassada. A la dreta, el carrer Smith completament inundat, al barri del Port. Cedides
Societat El 112 va registrar 281 trucades procedents de la ciutat durant l’episodi de pluges intenses
John Bugarin / Marta Omella
El pas de la DANA per Tarragona durant la nit de diumenge i la matinada de dilluns va deixar afectacions a diverses zones de la ciutat. De fet, el 112 va registrar 281 trucades procedents del municipi durant l’episodi de pluges. Una de les zones castigades pel temporal va ser la Vall de l’Arrabassada, on el desbordament de la riera de la Budellera va provocar inundacions al barri, afectant especialment el carrer Josep Fuster i Josep Clarà de Vall. A més l’aigua va entrar a diversos pàrquings de la zona, deixant-los anegats. La tempesta també va causar la caiguda d’alguns arbres de la zona, però afortunadament no va portar danys en habitatges ni locals comercials.
«Estem envoltats per dos barrancs i passa el mateix cada vegada que plou. Sempre demanem la neteja de la llera per evitar que es repeteixin situacions com aquesta, però sembla que no ens escolten», lamentava Josep Maria Bertrán, president de la Federació d’Associacions de Veïns de
Llevant. «Tot i l’ensurt podem estar agraïts que la situació no ha estat tan greu com la viscuda durant 2022. Llavors la pluja va aixecar el paviment i va arrossegar els cotxes que es trobaven estacionats al carrer», afegia Bertran, fent referència a l’aiguat que va caure sobre la ciutat durant la diada de Santa Tecla.
«Semblava que no plouria massa, però de sobte al voltant de mitjanit va començar a diluviar. Quan vaig mirar per la finestra minuts després el carrer semblava una riera», explicava la Silvia Sánchez, veïna del barri. El seu pàrquing, com molts altres, va quedar inundat. «Els Bombers han arribat a les 7 h i no han marxat fins al migdia. La Brigada Municipal també ha estat enfeinada tot el matí netejant la zona, que ha quedat plena de fang», apuntava Sánchez.
El riu Francolí, en alerta Les fortes pluges també van portar a Tarragona una imatge poc habitual, i és que el riu Francolí passava per la ciutat amb la llera a vessar. Davant
la situació, l’Agència Catalana de l’Aigua va emetre un avís de risc hidrològic, motiu pel qual la Guàrdia Urbana de Tarragona, en col·laboració amb Protecció Civil, va tallar els accessos al riu. Malgrat la impactant crescuda del cabal, que ocupava gran part dels marges, els veïns de Parc Francolí van mantenir la calma. «És veritat que
L’apunt
El Club de Vela de la Platja Llarga, greument afectat
La tempesta també va causar greus afectacions en el Club de Vela de la Platja Llarga on, fa tot just sis mesos, s’havia acabat la reconstrucció després del temporal de 2022, quan les riuades van causar la destrucció d’un magatzem i danys a les embarcacions, valorats en uns 100.000 euros. Més enllà de la reconstrucció necessària de l’equipament, el club va
impressiona una mica, però el riu hauria de créixer molt més per arribar a afectar els habitatges», explicava el Jordi Miguel, president de l’Associació de Veïns de Parc Francolí. «Afortunadament, la zona no s’ha vist molt afectada. El més greu ha estat la inundació del Parc Fluvial i llevar-se amb els carrers plens de fang, però això ja és ‘típic’», apuntava.
Els barris de Ponent també es van veure afectats pels aiguats, però tampoc van provocar danys greus. «La part baixa de Bonavista i la rambla de Ponent són zones que sempre s’inunden, però som afortunats de poder dir que el pitjor han estat un parell d’arbres caiguts i carreteres enfangades», expressava Alfonso López, president de
Imatge del Club de Vela després del temporal. Cedida
experimentar dificultats financeres derivades de les indemnitzacions, segons el club «insuficients», que van retardar les obres necessàries per arreglar el local.
L’ACA va emetre un avís de perill pel creixement del riu Francolí
la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona. «Crec que el fet que els aiguats caiguessin durant la nit ha evitat molts problemes, perquè no hi havia gairebé circulació», explicava.
Una nit ‘angoixant’ Al Serrallo, en canvi, la nit no va ser tan tranquil·la. El barri marítim va quedar momentàniament inundat, i l’aigua va arribar a entrar en alguns pisos baixos. «Pensava que seria molt pitjor», admetia el Sisco Cobo, president de l’Associació de Veïns del Serrallo. «Som conscients que vivim a la zona més baixa de la ciutat, per això estem preparats per fer front a la situació», afirmava. «Ha estat una nit molt angoixant. Els vídeos que ens enviaven altres veïns, eren esgarrifosos, quan plou tant els accessos al barri s’inunden i quedem completament aïllats. A més va marxar la llum diverses vegades», relatava el Kiko Dalmau, veí del barri. Els veïns de Part Baixa tampoc van viure una nit agradable. Alguns baixaven als garatges per treure els seus cotxes. Uns altres collocaven barreres als portals dels edificis com a mesura d’autoprotecció. «Han funcionat», assenyalava Jorge Lustres, impulsor de la plataforma Afectats per les inundacions als barris marítims. Això sí, no va ser suficient per evitar danys materials. Com sempre, l’encreuament entre carrers Smith i Castaños va ser el punt més crític. Lustres calculava que uns 20 cotxes que estaven aparcats al carrer han patit afectacions: També remarcava les conseqüències emocionals. «Els infants han passat mala nit i entre els veïns es respira més tensió que en les darreres inundacions», assenyalava Lustres, qui creu que «els fets ocorreguts a València han fet que la gent estigui més sensible». A més, la gent reclama des de fa dècades una solució a les inundacions a la Part Baixa per deixar de «viure mirant al cel». «El nou col·lector ajudarà, però encara trigarà a arribar. Volem que sigui immediat, però sabem que un projecte així necessita el seu temps», deia Lustres.
Meteorologia Els efectes de la DANA van deixar carreteres tallades i murs caiguts a Picamoixons
Álvaro Rodríguez
Una de les imatges més impactants que va deixar el pas de la DANA pel Camp de Tarragona durant la matinada del diumenge va tenir lloc a Valls, on l’autovia A-27 es va veure tallada per una esbardissada a l’altura del municipi. L’accident va obligar a suspendre la circulació tant en direcció Tarragona com Montblanc, ja que la via es trobava completament enfangada.
Els fets van ser provocats pel despreniment d’un dels talussos que envolta l’autovia durant les primeres hores del matí. Per tal de restablir la circulació, es van activar diferents equips del servei de carreteres del Ministeri de Transport i Mobilitat. De fet, el mateix ministre responsa-
ble, Óscar Puente, va realitzar diverses publicacions a X per informar sobre les incidències.
Durant les primeres hores de la tarda es va aconseguir obrir el carril en sentit Montblanc, mentre el servei de car-
Tarragonès Diverses urbanitzacions es van veure afectades
Álvaro Rodríguez
Diverses urbanitzacions del Catllar també van passar una nit complicada pels efectes de la tempesta. L’Ajuntament va reunir-se durant el matí amb els diferents presidents, reportant afectacions a Mas de Gerembí, la Quadra dels Manous, Parc de Llevant, Cocons, el camí a Mas d’Enric i el nucli urbà. A més diverses finques particulars es van veure afectades per inundacions. Per fer-hi front, el consistori va activar dues empreses amb maquinaria pesada i bomba d’aigua, a més de la Brigada Municipal. La pitjor part va tenir lloc a la Quadra dels Manous, amb incidències provocades per la gran quantitat d’aigua que ha baixat pel torrent de la Móra. Quatre persones van haver de ser rescatades pels Bombers de la Generalitat durant la tempesta.
Una de les urbanitzacions afectades al Catllar. @Aj_ElCatllar
Un mur de contenció es va trencar, omplint l’habitatge d’aigua i atrapant als residents
Segons ha detallat el cos, l’avís es va rebre a la 1.30, informant que s’havia trencat un mur de contenció d’un
habitatge i aquesta s’estava omplint d’aigua. Davant la impossibilitat de la família de poder sortir del seu domicili, els bombers van acudir al rescat. Per sort, tots quatre es trobaven bé en el moment que van ser evacuades. El domicili va quedar danyat, però els residents van poder ser reubicats amb familiars.
reteres continuava treballant per restablir l’altre. La circulació va ser completament operativa des de les 17 de la tarda.
El servei de carreteres va aconseguir restablir la circulació
Les restriccions de mobilitat i la via alternativa habilitada per l’N-340 van facilitar que no hi hagués cap vehicle accidentat arran d’aquest incident.
La pluja a Picamoixons Valls ha estat, juntament amb Tarragona, una de les localitats més castigades per la pluja torrencial. Concretament, l’entitat descentralitzada de Picamoixons es va emportar la pitjor part.
La carretera d’accés a aquest nucli va quedar tallada per culpa d’una esllavissada provocada per la tempesta.
Vallmoll registra la major precipitació de Catalunya
Alt Camp La tempesta va fer caure marges i parets i es van inundar baixos
Álvaro Rodríguez
Les pluges que van caure durant la nit de diumenge a dilluns van superar els 100 litres per metre quadrat en una hora en diversos punts del Camp de Tarragona. A la
Aquest fet va obligar a mobilitzar els serveis d’emergències municipals, formats per protecció civil seguretat ciutadana i els serveis de manteniment. La carretera d’accés va poder ser reoberta durant les primeres hores del matí. La força de l’aigua va provocar també el despreniment de diversos murs de pedra en aquest municipi. La situació va portar l’alcaldessa a personar-se a l’entitat descentralitzada per conèixer els danys de primera mà.
Pel que fa al centre de la ciutat, no es van produir danys remarcables, els equips d’emergències van activar-se des de les quatre de la matinada per tal de netejar i arranjar les zones més inundables. Valls també va reportar incidències a diversos camins rurals, on també es van traslladar equips de Policia Local, Brigada Municipal i els voluntaris de Protecció Civil. Aquests últims van relatar una jornada de treball de més de 13 hores.
Fins als camins del terme municipal també es van desplaçar diferents vehicles com pales i excavadores per tal de garantir el trànsit rodat.
El trànsit es va alentir al municipi, però no es va veure tallat en cap moment
on es va arribar a registrar 172 litres d’aigua per metre quadrat, suposant la xifra més alta de l’episodi de pluges a tota Catalunya.
capital es van arribar a superar els 150 en els moments més intensos, el qual suposa una intensitat major a la dels aiguats de la Santa Tecla de 2022.
Aquesta xifra va ser superada al municipi de Vallmoll,
La precipitació va provocar diversos danys materials, tot i que no es va haver de lamentar cap ferit en el municipi. L’alcalde de Vallmoll, Josep Lluís Cusidó, va realitzar una ruta junt amb els serveis municipals per tal de comprovar els efectes de la tempesta. Cusidó ha informat que van caure diversos marges i el terra va tapar les vies públiques. La imatge general del municipi va quedar inundada pel fang i la brutícia, a més algunes parets van caure sobre la calçada i es van inundar alguns baixos. No obstant això, no s’ha vist damnificat cap vehicle. El trànsit es va veure alentit pels desperfectes, però no es va haver de tallar en cap moment. La Diputació va treballar per netejar la connexió amb la Massó.
Patrimoni Notifiquen a l’Ajuntament l’aparició d’esquerdes i reclamen «depurar» responsabilitats
Carlos Domènech Goñi
El veïnat del bloc de pisos que s’ubica a sobre de la Font dels Lleons, entre els carrers Eivissa i Pere Martell, va reunir-se de forma extraordinària la setmana passada per tractar el cas de les obres que es van executar en els baixos de l’edifici. Propietaris i inquilins estan «preocupats» per l’efecte negatiu sobre l’estructura de l’edifici que poden estar causant l’aigua que brolla de la font, així com les obres que s’han executat i que han deixat els pilars del bloc a la vista. Han notificat a l’Ajuntament, a través d’una carta, l’aparició d’esquerdes a a façana de l’edifici després de les obres. Les obres que es realitzaven als baixos de l’edifici es van detectar per part de l’Ajuntament el passat 29 d’abril. Setmanes abans, el 14 de març, i segons consta en un dels informes fets per part del consistori, es va produir un esllavissament de terres a l’immoble. Aquest fet hauria provocat l’actuació «urgent» per part de la propietat dels baixos, que es va fer sense llicència d’obres i que va comportar l’obertura de l’expedient sancionador per part del consistori i, posteriorment, l’obertura d’un altre expedient per part de la Generalitat. «Ja fa molts mesos que te-
nim els baixos de l’edifici a la vista, amb el forat obert i les obres sense acabar. Això ens genera molta intranquil·litat», manifesta el president de la comunitat de veïns, Sergio Cabezas. Cal recordar que, durant les obres i excavacions, es va haver de treballar amb una bomba d’aigua perquè de la
«Els pilars mestres estan en contacte amb l’aigua i els fonaments inundats»
Planten una setantena d’arbres a les escoles de la ciutat
Societat L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat la plantació de prop d’una setantena d’arbres en els diferents centres educatius de la ciutat La setmana passada van començar els treballs a l’Escola Bonavista i Mediterrani i aquesta setmana es continuarà amb l’Escola Tarragona. Redacció/Cedida
Font dels Lleons encara en brolla. «L’aigua segueix sortint, està inundant una part dels baixos i tenim por que això estigui afectant a l’estructura de l’edifici», explica Cabezas, i afegeix que «els pilons mestres estan en contacte amb l’aigua i els fonaments estan inundats».
Devaluació dels pisos
Per altra banda, el veïnat defensa que la situació que s’ha produït als baixos de l’edifici «pot devaluar els pisos». «En cas que algú vulgui vendre, el valor baixa, perquè tenim un forat obert als baixos. A més, algun comprador es pot fer enrere perquè la situació no
és agradable», manifesta el president. Per tot plegat, consideren que cal «depurar responsabilitats» i enviaran una carta a l’Ajuntament exposant tots els fets.
Per altra banda, el veïnat també recorda que els materials de les obres continuen ocupant una part del pàrquing limítrof a l’edifici, exterior, i de la mateixa propietat que els baixos. «Estan ocupant unes places que estan llogades i, quan s’omple el pàrquing, nosaltres ens quedem sense poder aparcar quan paguem una plaça», expressa una veïna.
No hi va haver avís d’obres Una altra de les qüestions que es va tractar durant la reunió de la setmana passada va ser el malestar generat perquè la propietat dels baixos no va avisar de les obres que volia executar. «No ens van comunicar res», assegura Sergio Cabezas. Per la seva banda, des de la propietat dels baixos defensen que «es tracta d’una propietat privada i, per tant, no calia avisar ningú». Així ho van fer constar des de l’empresa propietària a través del seu advocat en una carta que van poder llegir els veïns.
Les obres, en ‘standby’ Les obres als baixos ubicats a sobre de la Font dels Lleons estan aturades des del 29 d’abril, quan la unitat de policia administrativa va paralitzar-les en constatar que «s’estaven executant moviment de terres, fonamentacions i un mur sense títol habilitant». Després va arribar l’obertura dels expedients, així com el requeriment de la documentació sobre control arqueològic. Fins que no s’enviï aquesta documentació les obres dels baixos romandran aturades.
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha licitat les obres per a la rehabilitació de 338 habitatges públics del barri de Campclar. Aquesta intervenció va ser anunciada fa més un any per part de la Generalitat de Catalunya, que millorarà l’eficiència energètica de 23 edificis de les promocions conegudes com Francolí (blocs verds i roses), Gaià (blocs blaus) i Sant MagíSanta Tecla. El Govern ha tret a concurs sis contractes per a l’execució de les actuacions previstes en els diferents habitatges ubicats en l’entorn dels carrers Riu Onyar, Riu Llobregat i Riu Brugent. En un principi, l’Agència de l‘Habitatge va informar que invertiria 6,7 milions provinents dels fons Next Generation. Finalment, el pressupost total de les licitacions publicades ascendeix fins als 7,3 milions d’euros. El fet que aquesta rehabilitació global del parc d’habitatge públic de Campclar estigui vinculada a un ajut europeu obliga la Generalitat a complir un calendari. Aquest marca que cal tenir justificades les actuacions abans del juny del 2026. El Govern ha dividit en sis els treballs a executar. Es faran obres a les escales 2, 5, 6
S’actuarà als blocs de colors i a la promoció d’habitatges Sant Magí-Santa Tecla
i 8 del bloc 2 del carrer Riu Llobregat. Seran 60 habitatges els que es beneficiaran
d’una reforma que costarà 1,1 milions d’euros. S’actuarà també a la promoció Francolí, que està a tocar. Pel que fa als blocs roses, es rehabilitaran els edificis 8A, 8B i 8H. La inversió serà d’1,3 milions i afectarà 48 pisos. Respecte als blocs verds, el pressupost previst és de 800.075,89 euros
i es reformaran les escales 6G i 6C, que sumen 30 habitatges.
Reduir costos energètics
També es duran a terme diferents intervencions a la promoció Sant Magí-Santa Tecla, situada entre els carrers Riu Brugent, Riu Ter i Riu Llobregat. La Generalitat es gastarà
més de 2 milions d’euros en la rehabilitació de sis escales del bloc 2 i altres quatre del bloc. Tanmateix, invertirà 1,6 milions en la millora dels edificis número 16, 18 i 19. En total, s’actuarà en uns 200 pisos. El termini màxim d’execució varia entre els 6 i 8 mesos, dependent de l’actuació. Es pre-
veu que els treballs s’executin al llarg del 2025.
Els edificis on es faran obres són propietat de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que està impulsant el programa d’Entorns Residencials de Rehabilitació Programada per a la millora de 919 pisos d’arreu de Catalunya. Entre aquests, es troben els 338 que es renovaran al barri de Campclar, que representen un 36% del total. L’objectiu d’aquest projecte és realitzar reformes per reduir els costos operatius energètics, millorar les condicions de confort interior i reduir l’impacte ambiental d’aquests edificis del barri de Ponent, construïts durant els anys 80.
Així doncs, es pretén assolir un estalvi en el consum d’energia no renovable de cada bloc de com a mínim el 45%. La solució proposada és la substitució de totes les fusteries exteriors actuals per unes de millors prestacions i amb trencament de pont tèrmic i la millora de la façana amb la instal·lació d’un sistema d’aïllament tèrmic, que també es col·locaria a la coberta dels edificis. D’altra banda, el Govern espera que aquestes reformes puguin tenir un impacte positiu en l’àmbit social i de la seguretat entre els veïns del barri de Campclar.
Tecnologia S’instal·laran al Serrallo, així com a la plaça dels Infants i la dels Carros
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ampliarà l’actual servei de wifi gratuït i d’alta qualitat a la ciutat amb la instal·lació de nous punts d’accés públics als barris marítims. Aquesta actuació forma part del pla «Tarragona entre blau i verd», liderat pel Patronat Municipal de Turisme, el qual va obtenir 3,5 milions d’euros de finançament dels fons europeus Next Generation. Del total, 180.000 euros es destinaran al desplegament d’una infraestructura de comuni-
cacions per fibra òptica al Serrallo per poder desplegar diferents punts d’accés wifi ciutadà, així com la col·locació de sensors ambientals i càmeres de videovigilància on el consistori consideri que és interessant.
El projecte preveu la installació de fins a quatre punts d’accés al Moll de Pescadors, els quals es repartiran entre el carrer Pere Martell i la plaça del Bisbe Bonet. També es planteja la possibilitat de col·locar en aquesta zona dos sensors de CO2, pressió baromètrica, humitat i tempe-
ratura. D’altra banda, s’installarà un nou punt d’accés a la xarxa pública a la façana del Complex esportiu municipal del Serrallo.
No només s’implementaran al barri mariner de Tarragona, sinó també a altres zones concurrides de la Part Baixa, com és la plaça dels Carros. En aquest cas, es collocarà just a l’entrada pel carrer Apodaca, en el lloc on actualment hi ha instal·lades càmeres de videovigilància. També s’instal·larà un punt d’accés a la plaça dels Infants i una altra als Jardins
S’invertiran 180.000 euros i també es preveu col·locar càmeres de vigilància
Vapor, al costat de les escales mecàniques. En aquests dos indrets, també es preveu la implementació de càmeres de seguretat.
L’Ajuntament ha tret a licitació aquest cap de setmana la instal·lació d’aquests nous dispositius i la seva connexió a l’actual xarxa corporativa municipal de fibra òptica.
Realitzen canvis importants en l’ordenació del trànsit a la zona de la ITV i el Nou Estadi
Mobilitat L’objectiu és aconseguir una major fluïdesa del trànsit i augmentar la seguretat
L’Ajuntament de Tarragona ha portat a terme una modificació de l’ordenació del trànsit al voltant de les instal·lacions de la ITV, la zona esportiva del Nàstic i els carrers Camí de la Budellera i Camí B del Llorito. L’objectiu d’aquesta intervenció treballada per la Guàrdia Urbana i per Mobilitat és aconseguir una major fluïdesa del trànsit, augmentar la seguretat per les canalitzacions de la circulació i reduir el nombre d’encreuaments de vehicles. El canvi més significatiu és que l’edifici de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) farà les funcions de rotonda. Els vehicles que baixin de l’estadi pel camí B del Llorito i vulguin anar a buscar l’N-340 sense entrar al barri, hauran de passar pel Camí de la Budellera per davant de la porta
d’entrada de la ITV. En aquest cas, ja no podran passar pel camí de la Budellera i travessera (part posterior de la ITV) com fins ara. Per altra banda, els conductors que entrin pel camí de la Budellera (venint de Llevant i l’A-7) que vulguin connectar amb el carrer Josep V. Foix hauran de passar pel camí de la Budellera travessera i després pel camí B del Llorito fins a desviar-se cap al carrer Josep V. Foix, utilitzant les instal·lacions de la ITV com si fos una rotonda. Els vehicles que vinguin de Josep V. Foix ja no podran girar a l’esquerra. Un altre canvi a destacar és el que afecta a la parada de l’EMT del Camí de la Budellera i travessera. Amb la nova ordenació del trànsit, la parada s’ha desplaçat a la banda dreta, en el mateix sentit de la marxa actual i s’ha ampliat la zona per poder aparcar-hi més vehicles.
Tecnologia El desenvolupament del sistema pot tardar entre 12 i 15 mesos i costar uns 300.000 euros
Redessa va llençar un repte: és possible crear un sistema que utilitzi la intel·ligència artificial (IA) per identificar i avaluar projectes emprenedors? Una consulta preliminar de mercat, mitjançant la qual les companyies tecnològiques eren convidades a analitzar si és factible que la idea esdevingui una realitat, fou el sistema emprat per intentar desxifrar l’enigma. Quatre organitzacions —Fundación Instituto Tecnológico de Galicia, Alameda Software Development S.L., Dealroom.co
B.V. i Gabinet Ceres SL— van presentar les seves propostes. Les conclusions de l’estudi foren que, tot i ser una solució
disruptiva i innovadora que no està plenament comercialitzada, té una «gran oportunitat de desenvolupament si se li dona l’impuls adequat, ja que encara no ha assolit completament una etapa comercial». Els projectes, valorats «positivament» en termes generals, necessitarien entre 3 i 24 mesos d’evolució abans d’estar enllestits —de mitjana, requeririen entre 12 i 15 mesos— i costarien entre 9.000 i 856.000 euros —la mitjana se situa al voltant dels 300.000 euros—. «Les empreses han presentat propostes sòlides i variades, amb un alt potencial d’innovació, i compleixen, en gran manera, les necessitats plantejades», conclou la consulta preliminar de mercat.
S’ha detectat que la solució es pot desenvolupar si se li dona «un impuls»
Amb els resultats i els suggeriments a la mà, el següent pas serà la convocatòria de la compra pública d’innovació (CPI), la contractació d’un producte que encara no existeix al mercat i que s’ha de desenvolupar. «La nostra voluntat és impulsar la CPI a principis del 2025», assegura el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges. L’edil assenyala que, en aquests moments, s’està ana-
Predir les probabilitats d’èxit de projectes emprenedors
L’eina haurà de comparar els projectes empresarials amb altres exemples de semblant naturalesa i característiques i, alhora, predir les probabilitats d’èxit, de supervivència i de fracàs del model de negoci. Haurà d’incloure tec-
litzant l’anàlisi per impulsar una licitació «que s’adapti al màxim possible a les nostres
L’eina ha de permetre comparar les iniciatives amb altres exemples del sector
nologies de processament de llenguatge natural i aprenentatge automàtic. Baiges ja va explicar a Diari Més el passat juliol que el sistema seria «una manera ràpida i fiable de valorar les idees i projectes que arriben als programes d’incubació i acceleració, facilitant la selecció i l’assessorament». Als emprenedors, els garantirà una anàlisi del potencial del seu projecte.
necessitats». Una de les qüestions que caldrà concretar, amb el suport d’agents d’in-
novació de la ciutat i el territori, serà si s’ha d’impulsar una Compra Pública de Tecnologia Innovadora (CPTI), «perquè el que comprem és un bé o servei que no existeix, però que es pot desenvolupar en un període de temps raonable», o una Compra Pública Precomercial (CPP), «que comportaria una participació més directa en el procés d’R+D, amb la finalitat de desenvolupar un producte o servei innovador que podríem compartir amb altres municipis o, fins i tot, amb altres parcs tecnològics», apunta Baiges. El regidor considera que, amb l’impuls de la CPI, «hem fet un pas més per incorporar la innovació en les dinàmiques d’actuació de l’administració local». En l’estratègia d’implementació, s’ha contemplat dur a terme formacions prèvies a la consulta preliminar de mercat, que es van impartir a càrrecs electes i tècnics municipals, així com a empreses potencialment interessades en el projecte. «Volem posar en relleu el fet que, amb aquesta iniciativa de Redessa, subratllem el nostre compromís amb la creació d’un ecosistema empresarial innovador i sostenible, donant suport al desenvolupament d’start-ups i noves empreses mitjançant l’aplicació de tecnologies punteres com la intel·ligència artificial i fomentant la col·laboració entre el sector públic i privat, dinamitzant el teixit emprenedor de Reus i contribuint al desenvolupament tecnològic i econòmic», tanca Baiges. Més enllà de l’enviament de les propostes, les entitats i empreses participants en la consulta preliminar de mercat van participar en una entrevista per aprofundir en els detalls de les solucions que plantejaven. Les reunions van tenir lloc durant el mes de setembre i van comptar amb la participació de representants de les organitzacions tecnològiques, de Redessa i de Tech Friendly, que ha assessorat l’empresa municipal en aquest procés.
Història En els darrers anys, s’han incrementat les cessions que fugen d’una visió «elitista» de la ciutat
L’Arxiu Municipal de Reus té la funció de facilitar el coneixement de la història de la ciutat. En els últims anys, però, la seva memòria s’ha «democratitzat». És «més representativa» de tot el que ha succeït a la capital del Baix Camp. I això ha estat gràcies a les cada vegada més fre-
qüents donacions de particulars. «S’ha començat a valorar, des d’un punt de vista patrimonial, documentació que abans els mateixos titulars dels fons no valoraven», explica la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació i responsable de la gestió de l’Arxiu, Montserrat Flores. L’edil comenta que, abans, quan tancava una botiga
històrica, els propietaris consideraven que allò eren «números i factures i que no interessaven a ningú». Es pensava que només tenien interès «els pergamins»; imperava una visió «senyorial, elitista» del relat del passat. «Tots aquests anys que hi ha hagut aquesta concepció, dècades enrere, hem perdut molts fons que avui ens ajudarien a explicar
la ciutat», lamenta Flores. «En canvi, ha canviat la percepció: les petites botigues del barri, les petites indústries, la nissaga familiar, també serveixen per explicar la història de la ciutat i, ara, podem compartir millor com era el Reus del passat», tanca l’edil.
La regidora explica que l’augment és «molt positiu», perquè no només és en nom-
bre, «sinó també en diversificació de la memòria que retratem». A més, posa en relleu el fet que, en rebre, per exemple, cartes d’un reusenc enviat al front durant la Guerra Civil, s’estan recopilant vivències molt personals que, alhora, són «representatives d’una situació que van compartir molts homes entre 1936 i 1939».
La presentació pública dels documents té un efecte crida
La nova mentalitat ha propiciat la donació de fons per part de la ciutadania, un gest que ha estat correspost per part de l’administració local amb la presentació i signatura pública del dossier rebut. L’acte té una triple voluntat: el reconeixement cap a la persona, la crida als interessats a consultar els articles i la pedagogia. «Com més donacions i cessions expliquem, sabem que hi ha persones que pensen ‘escolta, potser tinc informació de la meva família, que es dedicava a aquesta activitat concreta’», explica Flores. «És una evidència: quan vam ingressar el fons de la família Argilaga Tarragó, al cap de dos dies, vam rebre una trucada d’una persona que va veure la notícia al diari i que volia oferir documentació; a poc a poc, els ciutadans van adquirint consciència del valor que tenen els documents i que constitueixen el patrimoni documental de Reus», afegeix la directora de l’Arxiu Municipal, Elisenda Cristià.
Noves donacions
Entre gener i juliol del 2024, l’Arxiu Municipal va rebre una dissetena de donacions. En la totalitat del 2023, en van ser una vintena. Alguns dels exemples dels fons que han ingressat recentment són el de Francesc Boqueras Llort, en què destaca un gran volum de documentació fotogràfica que permet il·lustrar els canvis que va viure Reus a l’època, o el de la família Argilaga Tarragó, que incloïa dibuixos realitzats al front i correspondència.
Sostenibilitat El pressupost d’execució és de 13,8 MEUR
Sergi Peralta Moreno
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona ha aprovat definitivament el projecte d’Aena per construir una central solar fotovoltaica per abastir les instal·lacions de l’Aeroport de Reus. La planta tindrà una potència total instal·lada de 15 MWp, una potència nominal de 12,5 MW i la seva producció energètica serà l’equivalent al consum de
7.600 llars. Se situarà en una parcel·la que pertany a les zones de reserva aeroportuària i de subsistema d’aeronaus de l’aeroport, a 3,5 quilòmetres a l’est del terme de Reus, i disposarà d’una superfície de 18,26 hectàrees. Fonts d’Aena confirmen a Diari Més que, a hores d’ara, s’està treballant «en les fases inicials». A la planta, s’accedirà per un camí interior de l’aeroport i l’evacuació de l’energia generada
Sostenibilitat L’Ajuntament de Reus ha aprovat inicialment els dos projectes
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus ha aprovat a través de Decret del regidor delegat de l’Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública la instal·lació de plaques fotovoltaiques a l’Escola Pi del Burgar i a l’equipament de Redessa - Cepid. Pel que fa al centre escolar, estarà situat a la coberta de l’edifici. El camp fotovoltaic dissenyat preveu una potència de 115,20 kWp, amb un total de 256 captadors. Aquest sistema és semblant al que fa poc també es va aprovar instal·lar
a la coberta de l’Escola La Vitxeta. Segons el document del projecte, amb el seu funcionament es preveu evitar l’emissió de 78.250 kg de CO2 a l’any. Per un altre costat, al Cepid està previst instal·lar 276 mòduls de 420Wp, amb una potència pic total de 115,92 kWp. Segons el document del projecte executiu, s’estima que gràcies a les plaques solars es garantirà un nivell d’autoconsum del 23% a l’estiu i d’un 17% a l’hivern, respecte al consum total de l’edifici.
es durà a terme mitjançant una línia soterrada a través de camins interns dins la parcella de l’aeròdrom i de carrers existents del polígon industrial veí de Constantí, fins a la seva connexió a la subestació Tarraco existent.
La nova central fotovoltaica estarà integrada per 30.000 mòduls fotovoltaics de 500 Wp de potència unitària; cinc inversors de 2.500 kVA, que transformen el corrent conti-
nu en corrent altern, repartits en tres centres de transformació; una línia soterrada d’evacuació de 25 kV des dels centres de transformació
fins a la subestació elevadora d’entrega i mesura (SEEM); la SEEM; i una línia soterrada d’evacuació de 110 kW des de la SEEM fins a la subestació
Tarraco. El pressupost d’execució material per a la implantació del parc fotovoltaic i la línia d’evacuació és de 13,8 milions d’euros.
Les instal·lacions pretenen oferir esdeveniments, oci esport i gastronomia Esports La companyia ha rebut els permisos finals per a poder instal·lar-se a Mas Sedó
L’obertura de les noves installacions d’Aurial Padel a Reus està cada cop més a prop. Segons un comunicat emès per l’empresa a través de les seves xarxes socials, la companyia ja hauria «rebut els permisos finals» i estaria ja en «la recta final del projecte». La previsió és que les instal·lacions es posin en marxa durant el primer trimestre de l’any 2025. Aquestes noves installacions, que disposaran de 17 pistes de pàdel en total, estaran localitzades a Mas Sedó, un espai catalogat com a bé cultural d’interès local al municipi. Aquest està situat a la vora de la T-310, carretera que connecta la capital del Baix Camp amb la població veïna de Riudoms. La mateixa Marta Marrero, extenista
i cofundadora de l’empresa, s’ha mostrat il·lusionada per la notícia també a través del seu compte personal de xar-
xes socials. «Quines ganes de què arrenquem amb aquest monstre!», expressa Marta Marrero.
Esport Ha publicat una enquesta sobre els efectes de la seva activitat
Sergi Peralta Moreno
El Reus FC Reddis ha iniciat un estudi per conèixer la percepció del club que té la comunitat i avaluar els efectes econòmics i socials que genera la seva activitat a la ciutat de Reus, en concret, i a la província de Tarragona, en gene-
ral. La iniciativa, promoguda conjuntament amb l’agència de comunicació i màrqueting TakeOff Comunicació, pretén identificar oportunitats per reforçar el seu impacte al territori. L’anàlisi consisteix en una enquesta anònima que busca recopilar informació sobre la contribució de l’enti-
tat a la creació d’una comunitat o al foment de l’economia local, entre altres qüestions. Per exemple, es pregunta quants diners acostuma a invertir l’usuari en actes relacionats amb el Reus FC Reddis, si se sent identificat amb els valors del club, si creu que s’hauria d’implicar més en
Cultura El Centre de Normalització Lingüística (CNL) ha posat en marxa una nova edició del Voluntariat per la Llengua. En el cas de Reus, s’han format més d’una cinquantena de parelles lingüístiques que començaran les trobades d’una hora setmanal durant 10 setmanes perquè els aprenents de català tinguin la possibilitat de
practicar la llengua d’una manera tranquil·la i natural amb l’ajuda del voluntari. Els integrants de les parelles es van conèixer el passat dimarts 29 d’octubre a la tarda a la Biblioteca Xavier Amorós, on van rebre les primeres indicacions sobre el funcionament del programa i el material de suport. A més, aquest trimestre les parelles tindran
l’oportunitat de participar en els tallers de màgia d’Eduard Juanola el 29 de novembre. Al setembre el CNL va fer una crida de voluntaris per cobrir la demanda de parelles lingüístiques. No obstant això, encara manquen voluntaris disposats a tenir una parella lingüística virtual, la qual cosa suposa fer trobades per videoconferència. Redacció
Instal·lacions
Aquest espai, que compta amb l’edifici i uns terrenys de 3,5 hectàrees, a part d’oferir 17
l’entorn o quina imatge transmet. «Aquest estudi és una oportunitat per conèixer de prop com el club impacta en la nostra societat i entendre què pot aportar a la comunitat», explica Xavier Roig, president del Reus FC Reddis. La intenció és recopilar unes 400 respostes que ajudaran «a construir un club més fort i proper al territori». Es pot accedir al formulari a través de l’enllaç https://docs.google. com/forms/d/e/1FAIpQLScoU 9skigcGmOvsFqekql0cyPpLz z4nbK5ArTOCNKyN7ZyyqA/ viewform
pistes de pàdel també brindarà una experiència molt més extensa pels seus clients. Incorporaran un gimnàs de 1.500 metres quadrats que estarà equipat amb tecnologia d’última generació per a millorar el rendiment esportiu, sales polivalents i amplis vestidors. A la vegada, les pistes comptaran amb grades des d’on els espectadors podran veure còmodament els esdeveniments esportius que es disputin.
Per un altre costat, el complex també disposarà d’una piscina exterior de 25 metres, zona de solàrium, chill-out i
un restaurant amb terrassa amb la voluntat d’oferir una «proposta gastronòmica de primer nivell». Des de l’empresa també anuncien que hi ha previsió perquè aquesta nova seu d’Aurial Padel pugui acollir esdeveniments d’oci amb un espai homologat per a concerts amb aforament per a fins a 3.000 persones i 400 places de pàrquing. D’aquesta manera, l’objectiu és que les instal·lacions a Mas Sedó no es limitaran només a la pràctica esportiva, sinó que aspiren a convertir-se en «un impressionant complex d’oci que combini l’esport, esdeveniments i gastronomia».
Aurial Padel
D’aquesta manera, la companyia dirigida per Marta Marrero es posicionarà per davant pel que fa a major nombre de pistes a Espanya gràcies a aquestes noves instal·lacions a Reus, que se sumen a les de Sant Cugat, Cornellà, Vic, Sabadell i Lleida.
El seu principal rival en el sector, Padelprix, en suma 53 de pròpies i 23 que operen sense la seva marca, sumant un total de 76 que quedaran superades.
L’afició, durant un partit del Reus FC Reddis.
Álvaro
Rodríguez
L’empresa paperera Iberboard Mill ha aturat definitivament la seva activitat a Alcover i ha entrat en procés de liquidació, tal com han assegurat fonts municipals al Diari Més. Les alarmes van saltar aquest agost quan l’antiga Abelan Catalana es va presentar voluntàriament a concurs de creditors després de mesos de ERTEs, acomiadaments i acumulació de grans quantitats de deutes i residus tòxics.
Des de llavors, la companyia ha estat buscant un inversor que pogués comprar la unitat productiva. Després de no haver trobat un soci i amb la negativa de la banca pel seu refinançament, la companyia amb 82 treballadors ha entrat definitivament en procés de liquidació.
De fet, el comitè d’empresa va comunicar fa dues setmanes a la plantilla que s’aturava l’activitat i des de fa una setmana només estarien en actiu una part dels treballadors que s’encarreguen del procés de liquidació. Ara, el futur d’aquestes persones és del tot incert. Des del consistori asseguren que estan treballant conjuntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya per tal que es pugui recol·locar a tota la plantilla en una altra empresa.
Segons va publicar La VanguarDia, la companyia està plantejant un expedient de regulació d’ocupació (ERO), però de moment no s’ha pogut confirmar quants dels treballadors quedaran a l’atur.
Segons ha pogut saber aquest diari, alguns dels treballadors ja estan al carrer, però pendents de cobrar les indemnitzacions corresponents.
L’Ajuntament d’Alcover, la Generalitat i l’administrador concursal de l’empresa van mantenir una reunió sobre el procés que ara inicia. En aquesta, el consistori va po-
Mill
La companyia està venent actius per tal de fer front als deutes acumulats
El Servei d’Ocupació de Catalunya està buscant una sortida pels 82 treballadors
der confirmar que l’empresa està intentant vendre actius per tal de compensar el deute pendent i va demanar a la companyia rendir comptes amb la plantilla que ha estat acomiadada. No obstant això, no es van donar més detalls sobre la realitat del número de treballadors afectats ni del temps que es prolongarà la liquidació.
Incertesa pels residus Una altra de les grans qüestions que deixa sobre la taula la marxa de Iberboard Mill és
la gestió dels residus que ha generat durant aquests anys. Les instal·lacions d’Alcover acumulen tones de residus, alguns catalogats com a perillosos i diverses sancions del departament d’Acció Climàtica per fer una mala gestió d’aquesta. En aquests mo-
ments, des de l’Ajuntament d’Alcover desconeixen com es gestionarà la neteja d’aquesta zona. El consistori apunta a l’empresa i als propietaris dels terrenys com a primers responsables, però tem que la seva situació econòmica li impedeixi fer-se càrrec. En
qualsevol cas, el departament de Territori hauria transmès la voluntat de «treballar conjuntament» per tal d’acabar amb les restes. L’Ajuntament agraeix el suport i admet que no pot fer front a la neteja amb recursos propis. Des del consistori au-
L’apunt
Un futur incert
La propietat de la nau on operava Iberboard Mill pertany a un ens privat i diferent del de la seva explotació. En aquest moment, el consistori desconeix quan es podrà desmantellar l’activitat i els residus de l’empresa paperera, però estima que serà un procés llarg. L’Ajuntament lamenta que la marxa d’Iberboard s’hagi produït amb deutes i espera que, en un futur, «es pugui reprendre l’activitat econòmica en aquest espai amb una empresa que generi llocs de treballs dignes i que respecti el medi ambient».
guren que els residus «poden suposar un gran problema en un futur pròxim si ningú se’n fa càrrec».
Economia El banc capta durant el tercer trimestre 573 noves empreses tarragonines
Banc Sabadell ha mantingut el ritme de captació de nous clients empresarials durant el tercer trimestre de l’any, amb un total de 573 noves empreses, pimes, autònoms i negocis a la província de Tarragona. En el conjunt de l’any, des de gener fins a setembre, l’entitat ha aconseguit captar 2.046 nous clients d’aquest tipus, la qual cosa representa un increment del 9% respecte al mateix període de l’any passat. En termes de finançament empresarial, la producció de
crèdit per a empreses, que inclou finançament a mig i llarg termini, ha superat els 41 milions d’euros durant aquest trimestre a Tarragona, situant-se en un total de 183 milions d’euros acumulats el 2024, un 54% més que en el mateix període de 2023. Aquest augment en el finançament reflecteix l’aposta del Banc Sabadell per recolzar el teixit productiu local, amb especial atenció a les pimes, un segment clau en l’economia de Tarragona i en el qual l’entitat manté una posició de lideratge a nivell nacional.
El dinamisme de l’activitat empresarial a Tarragona es veu també en les operacions amb datàfons de Banc Sabadell, que entre juliol i setembre van superar els 10 milions d’operacions, un 6% més que en el mateix període de l’any anterior. Pel que fa a la facturació, els terminals de punt de venda (TPV) del banc van registrar més de 296,7 milions d’euros, un increment del 8%.
Quant a l’operativa amb particulars, la nova concessió de crèdit al consum ha experimentat un augment del 54% entre gener i setem-
L’empresa va reconèixer la tasca de dues empreses col·laboradores. Cedida
Empresa L’acte es va celebrar al Port de Tarragona
Redacció
Vopak Terquimsa ha celebrat la segona edició del Gold Supplier Meeting a la seva terminal del Port de Tarragona, amb la participació de 40 assistents de 20 empreses. En aquest acte, s’ha reconegut la tasca de dues empreses col-
laboradores: Mantenimiento Eléctrico Tarragona (MET) per la seva adaptabilitat i seguretat, i Gassó per la seva innovació i contribució al projecte del cubeto 16. El director general de Vopak Terquimsa, Eduardo Sañudo, ha destacat que «una de les nostres màximes és
El Sabadell ha assolit un creixement destacat en hipoteques
bre, superant els 26 milions d’euros. A més, l’entitat ha concedit hipoteques a Tar-
ragona per un valor de 70 milions d’euros en el mateix període, la qual cosa representa un creixement del 27% respecte a l’any passat.
Segons el director de la Territorial Catalunya de Banc Sabadell, Xavier Comerma, «aquestes bones xifres refermen el projecte
de llarg recorregut de Banc Sabadell com a soci estratègic per a les empreses de Tarragona, que se sustenta en pilars claus com la proximitat, la especialització i la transparència, amb una clara vocació de seguir acompanyant-les durant molts anys».
buscar la millora contínua» i ha elogiat els valors compartits com la seguretat i el compromís. José Luis Carpintero, gerent de MET, ha recollit el premi en representació de la seva empresa, mentre que Joan Domènech i Francesc Gassó han rebut el guardó per part de Gassó.
Societat El focus es posarà a l’arqueologia i a les científiques oblidades
Redacció
La Fundació Catalana per la Recerca promou un any més la Setmana de la Ciència, que enguany tindrà lloc entre el 9 i el 15 de novembre. La Canonja es fa ressò d’aquesta convocatòria i han organitzat tot un seguit d’activitats per a divulgar la ciència al municipi.
La Setmana de la Ciència s’adreça a tots els públics i té com a objectius fonamentals apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves. En aquest sentit, a la Canonja començaran el dissabte 9 de novembre amb el taller “Arqueolab: Descobrim el jaciment del Barranc de la Boella” que tindrà lloc d’11.30 a 13.30 h al pati del Castell de Masricart. L’arqueòloga i tècnica de socialització de l’IPHES, Andrea Alías, ajudarà els assistents a posar-se en
Diverses persones participant a una activitat científica. Aj. de
També hi haurà un Escape Room el divendres 15 a partir de les 17 h
la pell dels arqueòlegs al Barranc de la Boella. Les científiques també en seran protagonistes. A través
de la coordinadora de Lutravioleta i una divulgadora científica, endinsaran al públic en un viatge que posa llum a les històries oblidades de diverses científiques. La Setmana de la Ciència acabarà el divendres 15 amb un Scape Room al carrer que començarà a la Rambla 15 d’abril a partir de les 17 hores.
Caminada ‘Tast de pedra seca’ a Montblanc l’any 2022. Aj. Montblanc
Montblanc es torna a sumar al ‘Tast de pedra seca’ amb una caminada el 23 de novembre
Cultura El dissabte 23 de novembre torna el ‘Tast de pedra seca’ a Montblanc. L’activitat s’emmarca dins la 5a edició de la Setmana de la Pedra Seca que tindrà lloc del 22 de novembre a l’1 de desembre, amb més d’una quarantena de propostes arreu del país. Es farà una caminada passant pel camí de la Pasquala i la Coma de l’Alandó. El
recorregut s’estrena enguany i és circular amb un desnivell positiu d’uns 250 m. En arribar a l’ermita de Sant Josep hi haurà un tast de productes de la comarca. L’activitat començarà a les 9 h del matí a la Residència Llar Conca de Barberà. Es poden adquirir les entrades al web www. montblancmedieval.cat amb un preu de 10 €. Redacció
Cultura S’han suspès algunes activitats en solidaritat amb els afectats per la DANA
Redacció
El Morell es prepara per viure la Festa Major en honor a Sant Martí, però aquest any amb una especial menció a la solidaritat i suport davant la DANA que ha afectat greument diversos municipis del País Valencià. De fet, des d’aquest cap de setmana, l’Ajuntament del Morell ha habilitat un punt de recollida d’aliments i altres necessitats per ajudar les persones afectades.
A causa de les circumstàncies excepcionals, algunes activitats previstes per aquest cap de setmana han hagut de ser suspeses. La gimcana de tractors i la bicicletada no s’han pogut realitzar. La trobada de gegants sí que s’ha celebrat amb total normalitat. Tot i aquests contratemps, es preveu que tots els
actes programats puguin durse a terme aquesta setmana. Aquesta setmana la programació comença el dijous 7 de novembre amb el pregó de la Festa Major, que comptarà amb la presència de la morellenca i tiradora olímpica Mar
Molné.
Divendres 8, el Ball de Capgrossos Petits, els Gegants i el Drac del Morell marcaran l’inici del cap de setmana. A la nit, el concert de Figa Flawas i The Aguateques. Dissabte 9 de novembre co-
Les activitats se celebraran entre el 7 i l’11 de novembre
mençarà amb una caminada popular i un concert vermut. A la tarda, l’Orquestra Maravella oferirà el ball de Festa Major.
Diumenge 10 de novembre, matinades i una concentració de vehicles clàssics al matí. Després l’ofici en honor a Sant Martí, seguit del seguici cerimonial amb la imatge del patró.
Finalment, el dilluns 11 estarà dedicat als més petits amb el “Divertiland”, que inclourà diverses activitats. Per acabar, l’actuació del Mag Albert marcarà el tancament de la Festa Major d’Hivern del Morell de 2024.
Álvaro Rodríguez
L’escola Arquitecte Jujol dels Pallaresos no obrirà les portes el curs vinent si ens atenim a les paraules que van traslladar els Serveis Territorials d’Educació a les famílies del centre. La baixa natalitat que arrossega el municipi va obligar a tancar la línia de I3 l’any 2022, concentrant a l’alumnat dels Pallaresos a l’altra escola infantil del municipi, l’escola Sant Sebastià. Dos anys després d’aquella decisió i sense nous nens i nenes que entrin a l’escola, aquest curs només es manté la línia de I5, augurant una desaparició del centre quan aquests 129 alumnes restants passin a primària. El tancament de la línia va ser criticat per l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del centre, qui des de llavors ha lluitat, sense molt èxit, per aconseguir una alternativa al tancament definitiu. Segons detallen els responsables de l’AFA, l’últim responsable dels Serveis Territorials no els hi va donar una resposta definitiva. Després del canvi del Govern, l’associació de famíli-
Els Pallaresos
L’equipament segurament no podrà obrir el curs vinent, però aquest desembre faran una nova edició de La Fireta
es no ha pogut encara establir contacte amb el nou responsable. Des de l’AFA lamenten aquesta mancança d’opcions i «no poder decidir el projecte educatiu que volen pels seus fills i filles». No obstant això, les famílies han decidit no vestir el dol durant l’últim curs. Per aquest motiu, la comunitat escolar
ha impulsat una segona edició de La Fireta, una iniciativa sorgida l’any passat amb l’objectiu de recollir diners per a la Marató de TV3. L’acte tindrà lloc el 13 de setembre amb la voluntat de «seguir impulsant la tecnologia, l’art, la llengua i les matemàtiques entre els infants» tot i les incerteses de futur.
Imatge de la primera edició de La Fireta, celebrada el desembre de 2023. Escola Arquitecte Jujol
La Fireta va ser guardonada per la seva innovació i la implicació d’alumnes
El projecte va ser premiat pels mSchools Awards de 2024, qui va destacar la implicació de la comunitat educa-
Cultura L’alcaldessa reclama «tolerància zero» davant els episodis de tensió de Santa Úrsula
ACN
L’Ajuntament de Valls modificarà el protocol casteller davant escenaris de diades amb pluja. És un dels acords presos en la reunió de la Comissió dels Xiquets de Valls, celebrada després de la diada de Santa Úrsula. En la trobada, tots els implicats han acordat deixar per escrit tots els escenaris possibles en cas de diades amb precipitacions en el protocol del nou sistema de rondes que tot just s’ha estrenat enguany.
D’altra banda, l’alcaldessa Dolors Farré ha exigit «tolerància zero» davant els episodis de tensió i ha condemnat de forma «rotunda» l’intent d’agressió d’aquest diumenge. Alhora, ha demanat que el quilòmetre 0 dels castells «doni exemple» en aquest àmbit.
Pel que fa als espais per a les colles a la plaça del Blat,
L’Ajuntament també estudia com facilitar més espai a les colles durant les actuacions
una de les altres qüestions que s’han tractat en la reunió d’aquest dimecres, Farré ha plantejat la possibilitat d’habilitar-ne de nous tant per a l’hospital de campanya com
Fe d’errades
Intent d’agressió
Durant la diada de Santa Úrsula es va produir un intent d’agressió per part d’un membre de la Colla Joves altres de la Colla Vella. En cap moment es va produir un cop de puny, com es va indicar erròniament en l’edició del passat 31 d’octubre en l’article sobre els incidents registrats durant l’actuació de les dues colles vallenques.
per als castellers. Tot plegat, dependrà del trasllat dels serveis municipals a l’estació d’autobusos, la qual cosa permetria disposar de més espais a la Casa de la Vila.
tiva amb un empoderament del rol de l’alumnat, qui és creador i executor del mercat i dels productes que es venen a través de màquines de tall làser i impressores 3D. És per això que la comunitat educativa vol aquest any demostrar que «som petits, però capaços de generar projectes i il·lusions de grans
dimensions». Des de l’AFA expliquen que el certamen servirà també per «donar a conèixer la situació de l’escola i reivindicar la continuïtat del projecte educatiu». Tot i que famílies no es mostren molt esperançats de poder salvar aquesta escola, desitgen que aquesta segona Fireta no sigui «l’últim respir».
Altafulla immortalitza el pilar de la Joves
Castells Dins la celebració de la festa de Sant Martí d’Altafulla, el dia 2 es va fer la descoberta d’una placa commemorativa del primer pilar de 8 amb folre i manilles descarregat a la plaça del Pou en l’època moderna, per part de la Colla Joves Xiquets de Valls. Un element destacat de la plaça és l’escultura del mateix castell, descarregat per la Colla Vella el 1878. Redacció/Aj. d’Altafulla
L’Ajuntament de Salou ha aprovat els pressupostos per a l’exercici 2025 amb els 13 vots de l’equip de Govern a favor i 7 en contra. Els pressupostos ascendeixen a 74 milions d’euros i tenen com a objectiu oferir millores substancials en els serveis municipals i una atenció més completa a la ciutadania, especialment en un any, el 2025,
en què Salou serà la Capital de la Cultura Catalana. Dins el marc cultural, es destinaran 400.000 euros addicionals per a Cultura i Festes, amb l’objectiu de promoure el patrimoni cultural de Salou i ampliar l’oferta per a residents i visitants. També es destinaran 160.000 euros més a Joventut i Infància per donar suport als joves i famílies.
La regidoria de Platges re-
brà una injecció de 100.000 euros per mantenir les platges en òptimes condicions. Això inclou la renovació del contracte de salvament i socorrisme, que afegirà dos punts de bany assistit.
La seguretat ciutadana també rebrà un impuls amb un increment de 120.000 euros, cosa que permetrà incorporar un nou agent i ampliar els mitjans del cos de seguretat. Pel que fa a l’Acció Social,
Memòria Unió de Pagesos celebra mig segle amb una mostra que reivindica el llegat democràtic i la lluita contra el franquisme. Pagesos contra Franco. 1974-1979 explica al Museu Terra de l’Espluga de Francolí el paper del sindicat agrari en el desmantellament del règim franquista.
«La dictadura va tenir la
intenció de continuar existint i gràcies als moviments socials, i en el cas d’Unió de Pagesos, a l’espai de la Catalunya agrària, això no va ser possible de la manera que volien les autoritats franquistes», afirma el comissari Guillem Puig.
Per la seva part, el conseller de Justícia Ramon Espadaler subratlla la defensa dels
ideals democràtics al llarg de mig segle d’història i reiterat la necessitat de seguir en la mateixa línia.
L’exposició s’endinsa en la capacitat d’acció col·lectiva d’una part important de la pagesia per propiciar la transició democràtica a través de set eixos. La mostra es podrà visitar fins al 25 de febrer de 2025 al Museu Terra. ACN
es destinaran 100.000 euros addicionals, que inclouran subvencions per a la Fundació ONADA, en un esforç per fomentar la inclusió social.
El pressupost preveu 900.000 euros per a la neteja viària i la recollida de residus, amb l’objectiu d’ampliar el servei a zones que fins ara no
estaven cobertes. Les taxes de residus es veuran incrementades per ajustar-se a la legislació i per reforçar la neteja urbana.
El Ple de l’Ajuntament, en sessió extraordinària realitzada el dia 31-10-2023, va acordar aprovar provisionalment el següent:
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’Impost sobre bens immobles.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3, reguladora de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 4, reguladora de l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 7, reguladora de la Taxa per expedició de documents administratius.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 9, reguladora de la Taxa per la llicència d’autotaxis altres vehicles de lloguer.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 15, reguladora de la Taxa per ocupació del subsòl, sol i volada de la via pública.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 16, reguladora de la Taxa per la prestació de serveis en instal·lacions espais municipals.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 16.1, reguladora de la Taxa per la prestació de serveis en instal·lacions espais municipals de l’escola municipal de musica, formació d’adults i transport escolar.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 20, reguladora de la Taxa per recollida, tractament i eliminació de residus.
• Modificació de l’Ordenança general de gestió tributària i recaptació.
L’acord esmentat, s’exposarà al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació, pel termini de trenta dies, a comptar de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província, durant els quals els interessats podran examinar l’expedient a la seu electrònica (tauler anuncis/edicte) o fer la petició per correu electrònic a: rendes@salou. cat, presentar les reclamacions i suggeriments que considerin oportuns, en compliment del que preveu l’article 17 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’hisendes locals, el 49.b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i el 178.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya. Si dins el termini d’exposició al públic no es produeixen reclamacions contra els referits acords, aquests s’entendran definitivament aprovats. Salou, a 31 d’octubre de 2024 L’Alcalde, Pere Granados Carrillo
Societat La guia apunta mesures per a negociar un repartiment «més just»
Les entitats Kaiko Ambiental, l’Observatori DESCA, l’Eixida i Azimut 360 han presentat aquest dijous a Igualada un informe sobre la implementació de l’energia eòlica a Catalunya. Denuncien que el negoci de l’eòlica «no beneficia» la població local, ja que els municipis amb prou feines obtenen el 3% dels beneficis derivats de l’activitat de les promotores. Aquesta és una de les dades que es desprèn del ‘Monogràfic socioambiental i jurídic de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya’, una guia que fa un repàs de les «males pràctiques» de les promotores i apunta mesures que podrien ajudar els municipis a negociar el repartiment de forma més justa. El document és fruit d’un treball de recerca de les quatre entitats on s’han estudiat els casos de cinc municipis catalans repartits en les tres comarques on el desplegament eòlic ha estat més intens fins ara. Es tracta de l’Anoia -Calonge de Segarra i Pujalt-, Baix Ebre -El Perelló-, i la Terra Alta -Batea i Bot-. De les localitats estudiades, la que ha obtingut més beneficis és el Perelló, on l’empresa Entrevent S.A té una central de 54 aerogeneradors i el 2022 va obtenir un benefici net de
2,26 MEUR. El consistori, per la seva part, va obtenir 196.782 euros, un 8,6% del total. Per altra banda, a Calonge de Segarra, l’empresa Parc Eòlic Alta Anoia S.L hi té installats 4 aerogeneradors i el 2022 va obtenir un benefici net de 1,96 MEUR. El consistori, però, només va obtenir un 1,5% dels
L’estudi destaca que no hi ha col·lectius contraris a l’energia eòlica sinó al model
Societat El passat 5 d’octubre, Grup Fermator va organitzar el Family Day a la seva seu de Doors Movement Technology S.L. (DMT), a la capital del Priorat, Falset. Més de 220 persones, entre col·laboradors i les seves famílies, van gaudir d’una jornada inoblidable. L’acte va començar amb una visita guiada per les instal·lacions de DMT, que
ocupen 11.000 metres quadrats. Els empleats van tenir l’oportunitat de mostrar als seus familiars els seus llocs de treball, i això els va permetre observar de prop el funcionament diari de l’empresa. Després de la visita, tots els assistents es van dirigir a la zona de pícnic, que oferia una àmplia gamma d’activitats per a totes les edats, inclo-
ent-hi tallers de pintacares, inflables i diverses activitats lúdiques. La proposta gastronòmica va ser un dels punts forts de la jornada, amb una selecció de plats com paelles, embotits i especialitats locals, així com espais de begudes i un carro de gelats. Tots els participants van rebre un obsequi commemoratiu. Redacció
beneficis. El mateix document apunta que la mitjana d’ingressos recaptats pels cinc ajuntaments és de 162.450 euros, mentre que la mitjana del benefici net de les empreses analitzades és de 4,9 MEUR.
Les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments vinculades a l’activitat eòlica
es reflecteixen en els impostos del BICE, l’IAE i els cànons signats entre empresa i municipi. De fet, asseguren, en els casos de Pujalt i Calonge de Segarra l’empresa no paga cap cànon, només contribueix als ingressos municipals mitjançant el pagament obligatori dels impostos IAE
i BICE. D’altra banda, l’informe també constata que en aquests municipis no s’ha percebut un impacte laboral ni demogràfic destacable arran de la construcció de les instal·lacions eòliques.
Pilar Rodríguez, jurista de l’entitat Kaiko, ha explicat un els problemes que més han detectat és que els ajuntaments no tenen accés a les dades econòmiques de les empreses. Això, assegura, és un problema a l’hora de negociar un cànon o una compensació econòmica per a l’activitat. «Estan negociant a cegues», lamenta. En aquest sentit, ha recordat que no és obligatori fixar cap cànon i que hi ha ajuntaments que en tenen i d’altres no. Davant aquest fet, ha decidit incloure un document amb annexos econòmics per facilitar aquest tipus d’informació.
Oposició al model Rodríguez, d’altra banda, ha apuntat que, «contràriament a la idea generalitzada que s’ha volgut escampar», no han trobat cap col·lectiu ni entitat que s’oposi a les energies renovables sinó «al model que s’ha implantat». També ha explicat que en les tres comarques on s’ha fet l’estudi han detectat una «autopercepció de greuge comparatiu amb la resta de Catalunya. Malgrat això, la recerca també proposa bones estratègies per accelerar la implementació de l’energia eòlica de forma «més justa i democràtica» al país. Alguns exemples d’això inclouen centrals eòliques que col·laboren amb actors socials i institucionals locals, parcs eòlics que tenen un especial interès en la protecció de la biofauna, o zones a on hi ha compatibilitat entre activitats agrícoles i la installació d’aerogeneradors.
No hi ha res a jugar. El futbol, l’esport en general i el lleure passen a un segon pla quan hi ha risc a la vida de les persones. Des de la Generalitat de Catalunya van activar el pla INUNCAT el darrer cap de setmana, un avís que roman fins avui a les 15 hores i que restringeix la mobilitat excepte serveis essencials. Aquest dilluns, les activitats escolars, universitàries i esportives van ser suspeses, el mateix avís que va acabar per ajornar el duel que s’havia de disputar el darrer dissabte entre el Nàstic i el Celta Fortuna.
Concretament, a poc més de dues hores del partit, la Real Federació Espanyola de Futbol va procedir per anul·lar l’encontre després de la petició per decret d’alcaldia de l’Ajuntament de Tarragona. Aquesta decisió va ser aplaudida pel Gimnàstic de Tarragona, que, en un comunicat, va destacar que «la decisió és totalment encertada per tal de prevenir els desplaçaments i així garantir la seguretat dels socis i aficionats grana». A més, s’ha de tenir en compte que l’entorn del Nou Estadi Costa Daurada, a la Vall de l’Arrabassada, és zona inundable. El partit encara no té una nova data per disputar-se.
Les cancel·lacions s’han anat succeint al llarg del cap de setmana. El dijous al vespre, la Real Federació Espanyola de Voleibol ja va comunicar al CV Sant Pere i Sant Pau la suspensió del duel que havia de jugar-se al Pavelló de Sant Pere i Sant Pau el darrer dissabte contra l’Almería. Aquest partit es disputarà el dimecres 20 de novembre a les 19 hores. Successivament, la resta d’esdeveniments van anar cancel·lant-se. La Federació Catalana de Futbol va suspendre divendres tota l’activitat futbolística a la demarcació. A més, tant el CB Tarragona com el CB Salou i el CB Valls van veure com els seus partits quedaven cancel·lats. La Federació Catalana de Patinatge també va suspendre les activitats esportives, tot i que el Reus Deportiu i el CP Calafell sí que van jugar aquest cap de setmana, perquè es trobaven disputant la Champions a Alemanya i Portugal.
De la mateixa manera, esdeveniments previstos, com la 33a Mitja Marató de Tarragona que hauria aplegat 1.500 persones diumenge, va quedar anul·lada «per motiu de les condicions meteorològiques adverses dels darrers dies i la previsió pel que queda de cap de setmana; però també en solidaritat amb la Comunitat Valencia-
na i la resta de comunitats afectades per la DANA», segons va destacar l’alcalde Rubén Viñuales mitjançant un comunicat.
Jornada trista
El que sí que es va disputar va ser la resta dels esports fora de les zones afectades. Concretament, la primera Divisió de Futbol va transcórrer amb una relativa normalitat una jornada que no s’havia d’haver jugat en primera instància. La catàstrofe de la DANA ja suma més de 210 morts, una xifra que augmenta a mesura que els voluntaris, veïns i diferents serveis netegen de fang les zones afectades.
Aquesta tragèdia va quedar reflectida també sobre la gespa. L’exentrenador del Nàstic, Vicente Moreno, ara al capdavant de l’Osasuna, va viure el darrer divendres el seu partit més dur com a entrenador. L’exgrana és de Massanassa, un dels pobles més afectats per la DANA, va haver d’estar present en el triomf del
seu equip, però mentalment estava lluny del terreny de joc: «És dur no poder estar allí amb els familiars ajudant-los», va destacar en la roda de premsa prèvia. Diumenge, però,
L’apunt
ja estava amb les botes i una pala ajudant als seus. Allunyat d’una jornada que no s’hauria d’haver disputat. A Tarragona el seny va regnar. Ja hi haurà temps per l’esport.
CLASSIFICACIÓ
L’apunt
Els partits es recuperaran en jornades intersetmanals pròximament
El Nàstic i Orgull Grana recapten aliments per als afectats per la DANA
El Nàstic i la penya Orgull Grana van recaptar aliments i productes de primera necessitat al llarg del matí del darrer dissabte. La donació serà per a Demetrio By Alma Suites, apartaments de València que allotgen a damnificats per la DANA. Avui, la iniciativa continuarà al Nou Estadi Costa Daurada.
Equip Pts J G E P GF GC
1.Cultural L. 27 11 8 3 0 17 5
2.Arenteiro 20 11 6 2 3 12 6
3.Barakaldo 19 11 5 4 2 17 11
4.R. Sociedad B* 17 10 5 2 3 12 9
5.Andorra 17 11 4 5 2 9 7
6.CD Lugo 17 11 4 5 2 7 6
7. Real Unión 16 11 4 4 3 12 16
8.Unionistas 15 11 3 6 2 17 14
9.GIMNÀSTIC* 15 10 4 3 3 11 12
10.Osasuna 15 11 5 0 6 12 16
11. Ponferradina 14 11 3 5 3 13 12
12.Tarazona 14 11 4 2 5 10 11
13.Gimnástica S. 14 11 3 4 4 14 17
14.Zamora 12 11 3 3 5 17 12
15.Barça Atlètic* 12 10 2 6 2 14 12
16.Celta Fortuna* 12 10 3 3 4 14 13
17.Bilbao Athletic 11 11 3 2 6 10 13
18.Sestao River 9 11 2 3
Hoquei Patins El conjunt roig-i-negre va quedar primer de grup amb un ple de victòries i els verds van ser tercers
Cara i creu per al Reus Deportiu Virginias i el Parlem CP Calafell aquest cap de setmana en la fase prèvia de la WSE Champions League. Els dos equips van disputar els tres partits a la fase de grups en un format intensiu en un mateix cap de setmana en el qual el primer classificat avançava a la següent fase de la Champions, mentre que la resta es distribuïen en la resta de competicions. El Reus Deportiu va assolir l’objectiu i jugarà la Champions, mentre que el CP Calafell s’haurà de conformar amb jugar la WSE Europe Cup després d’acabar en segona posició. El conjunt reusenc va viatjar a Alemanya per disputar el grup 1 de la prèvia de la Champions. Els reusencs van completar el tràmit amb facilitat. Durant el divendres, els de Jordi Garcia van debutar contra l’equip local, l’SK Germania Herringen als quals van superar per 4-1 amb doblet del capità Joan Salvat i gols de Ferran Giménez i Martí Casas. Els roig-i-negres van confirmar la seva presència a la següent fase a la segona jornada disputada dissabte. El Reus Deportiu va superar per 2-4 al CP Voltregà de Ferran López, extècnic del Calafell. El duel va tenir més complicacions del que indica el marcador, perquè els osonencs van aconseguir empatar els gols de Maxi Oruste i Martí
L’equip del Reus Deportiu Virginias amb la bandera dedicada a Quim Carballido, el jugador del planter que va morir recentment. Reus Deportiu
Els reusencs van dedicar les victòries al jugador de la base Quim Carballido
Casas poc abans del descans.
La igualtat va romandre en el marcador fins als darrers cinc minuts de partit els roigi-negres van rematar la feina. Aquest triomf, sumat a la derrota del Follonica italià contra l’equip alemany, va certificar el passi a la següent ronda. Diumenge, els reusencs van acabar de celebrar el bitllet a la fase de grups endossant-li
La reusenca Ari Sánchez, campiona del món de padel amb la
Pàdel La reusenca Ari Sánchez es va proclamar campiona del món amb la selecció espanyola el darrer dissabte. L’actual número 1 del món va participar de la mà de la seva companya, Paula Josemaría, i va resultar ser clau perquè Espanya assolís el trofeu. Després d’eliminar a Suècia en els quarts de final i Portugal a les semifinals,
Sánchez va haver d’enfrontar-se a Delfi Brea I Claudia Jensen en el que va ser un partit d’alta tensió. El triomf no es va decidir fins al tercer set. La igualtat era màxima, i la reusenca va començar perdent per 3-6. Amb tot, no es va rendir i després d’gualar l’encontre amb un 7-5, va emportar-se la victòria en el tercer set per 7-5. Redacció
Els jugadors del Calafell durant un dels partits de la prèvia de la Champions aquest cap de setmana. CP Calafell
una maneta al Follonica amb hat-trick d’Arnau Canal i gols de Diego Rojas i Maxi Oruste. L’expedició roig-i-negra va dedicar les victòries a Quim Carballido, el jove jugador del planter que va morir el darrer divendres. A més, el Reus Deportiu va jugar els partits amb un crespó negre en el seu honor i van guardar un minut de silenci abans del primer partit.
El Reus Deportiu ja coneix els seus rivals a la següent fase, jugarà contra el Barça, el Noia, el Saint Omer francès i els portuguesos FC Porto i l’OC Barcelos en una lligueta que començarà el 21 de novembre i s’allargarà fins al 27 de febrer.
Retorn a l’Europe Cup
El camí del CP Calafell ha sigut més infructuós en aquesta ronda prèvia de la Champions. Els de Guillem Cabestany van començar guanyant a l’RHC Diessbach suís, però va caure contra l’AD Valongo en la seva pista per 3-5 en un duel que va acabar per ser definitiu. Els portuguesos no van fallar cap dels tres encontres i es classifiquen a la Champions. D’altra banda, com a segon de grup, el Calafell jugarà la WSE Europe Cup, una competició que ja va guanyar la temporada 2021-2022. El seu primer rival a vuitens de final serà l’Igualada i l’eliminatòria es disputarà en dos partits el 30 de novembre i el 14 de decembre.
Torredembarra acull per primer cop un torneig de pàdel Slam amb més de 5.500 euros en premis
Pàdel L’Apolo Club Esportiu de Torredembarra serà seu, per primera vegada, d’un torneig de pàdel de categoria Slam i que forma part del circuit Absolut de la Federació Catalana de Pàdel. Del 10 al 17 de novembre, els amants del pàdel tindran l’oportunitat de gaudir d’aquest primer torneig de categoria Slam celebrat a Torredembarra, que
distribuirà 5.500 euros en premis entre els participants. Aquesta prova serà l’última puntuable abans del Màster Final, i la data límit per a inscriure’s és aquest divendres a les 10 hores. En total es disputaran partits de primera tercera i quarta categoria i les instal·lacions estaran obertes al públic per presenciar els partits. Redacció
Tenis L’equip femení del Club Tennis Tarragona va descendir a Segona Categoria després de caure en tres ocasions en el Campionat d’Espanya celebrat la darrera setmana al Real Murcia Club de Tenis 1919. El conjunt tarragoní va disputar el torneig sense la seva jugadora estrella, Martina Genís. L’equip va estar format per Tatiana Bua,
Sonia Poveda, Louise Muller, Irache Alfaro i Ingrid Montserrat, amb Marc Mas com a capità. Les tarragonines van perdre la primera ronda contra l’AD Stadium Casablanca i, posteriorment, contra el RC Polo de Barcelona. Finalment, en l’eliminatòria decisiva, van confirmar el descens amb una derrota contra el Real Zaragoza CT. Redacció
Poliesportiu L’Ajuntament de Tarragona ha confirmat oficialment que la nova data per a la 33a Mitja Marató i cursa 10 K de Tarragona es realitzarà, finalment, el 8 de desembre. La cursa, que havia d’aplegar un total de 1.500 persones el darrer diumenge, va ser suspesa després del decret de l’alcalde Rubén Viñuales per cancel·lar totes
les activitats de lleure i esportives de la ciutat el darrer cap de setmana. La nova data per aplegar la competició és el 8 de desembre i des de l’organització apunten que enviaran més informacions als participants pròximament. La 33a Mitja Marató i cursa 10 K de Tarragona reuneix corredors d’arreu del territori. Redacció
Trial Eloi Batlle i Enric Llin van ser els guanyadors a la classificació general
Redacció
El darrer diumenge va tancar al Bikepark de Cambrils la Copa Catalunya amb la seva tercera i darrera prova. Més de 50 participants van participar en diferents categories per assolir el títol de la prova i de la classificació general.
En la categoria R2, Joan Llaberia del CE Cambrils Esquirols, va assolir la màxima puntuació i li va guanyar la partida al seu competidor directe, Eloi Batlle. Amb tot, va ser Batlle qui es va coronar a la classificació general després d’emportar-se la primera posició en les proves de Botarell i Perafort i sumar la
segona plaça a Cambrils. D’altra banda, a la modalitat R3, Enric Llin del Micorella Club
es va proclamar campió per tercera vegada consecutiva i es va mostrar com el compe-
Més de 50 competidors es van aplegar per participar en el torneig
tidor més dominant de la categoria. En la resta de modalitats també van tenir els seus líders entre les quals destaca Ot Garreta, pilot del Biketrial Torredembarra, que va guanyar a Cambrils i es va proclamar campió en la general a Principant. Manel Comin (Open Blau), Eloi López (Aleví) Guim Roca (Open Blanc), Pol Muntañé (Open Negre) i Enric Benaigas (Benjamí) van ser la resta de campions.
Societat El president valencià també va afirmar que el darrer dimarts va demanar ajuda a l’UME i redirigeix les responsabilitats
ACN
El president valencià, Carlos Mazón, va acusar ahir l’executiu espanyol de desactivar «fins a tres vegades» l’alerta hidrològica per les pluges. Mazón va apuntar que «tot i que la confederació hidrogràfica del Ministeri de Transició Ecològica va arribar a desactivar l’alerta hidrològica tres vegades al llarg d’aquell dia (dimarts), mai el 112 la va desactivar i va mantenir a través dels seus sistemes de comunicació, de la seva web, dels seus serveis i de les seves xarxes, aquesta alerta». Aquesta acusació l’ha negat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), que, a banda de negar haver desactivat alertes durant la DANA al País Valencià, va avisar que emetre aquests avisos no és competència seva, sinó de les autoritats responsables de protecció civil.
L’apunt
El jutge investiga els incidents durant la visita dels Reis
El Jutjat d’Instrucció número 3 de Torrent, en funcions de guàrdia, ha obert diligències prèvies per investigar els incidents que van envoltar la visita dels reis d’Espanya diumenge a la zona afectada per la DANA a Paiporta. Llavors, un grup de veïns van escridassar i van llançar fang i objectes contundents a la comitiva reial.
dor de la legislació en matèria d’emergència».
Feijóo va oferir ahir suport a Sánchez per declarar l’«emergència nacional»
Segons va explicar la CHJ, la seva tasca es limita a registrar les dades de pluviometria i el nivell de les lleres o aforament. Ha detallat que «davant la primera crescuda del Barranc del Poyo, que es va produir al voltant de les 12.30 hores del dimarts 29 d’octubre, el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana va emetre l’alerta hidrològica». En aquest sentit, va assenyalar que les autoritats competents «van comptar amb la predicció meteorològica
proporcionada per l’Aemet i les dades de les conseqüències d’aquesta predicció, l’augment del cabal al Barranc del Poyo, especialment perilloses des de les 17 hores», va sentenciar.
D’altra banda, Carlos Mazón també va destacar que va demanar ajuda a la Unitat Militar d’Emergències (UME) a les 15:21 de dimarts passat
46.000 peticions en només cinc dies
Societat El 40% ja estan en tràmit amb els pèrits corresponents
EFE
El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va assegurar que el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) ha rebut en cinc dies 46.000 sol·licituds d’indemnització, «un ritme sense precedents». D’aquestes, més de 18.000,
equivalents al 40%, ja estan en tramitació i els pèrits han contactat amb els afectats per procedir a les indemnitzacions «com més aviat millor», per la qual cosa es manté la previsió que aquesta setmana arribin les primeres, va indicar Cos a la xarxa social X.
La presidenta de la patro-
nal asseguradora espanyola Unespa, Mirenchu del Valle, va indicar ahir a la 31 Trobada d’Asseguradores, organitzada per Deloitte, Abc i Mapfre, que a València, la província on la dana ha causat més víctimes i danys materials, el nivell d’assegurament és elevat, del 76%. També va recordar que
i que des d’aleshores no ha depès d’ell la decisió d’enviar més efectius a les zones afectades per la dana: «un cop s’activa l’UME ningú necessita que cap govern autonòmic demani més reforços».
En aquest sentit, el comandant de la Unitat Militar d’Emergències (UME), el general Javier Marcos va negar ahir el retard en la seva actua-
aquestes indemnitzacions per contracte d’assegurances són compatibles «amb qualsevol altre ajut que pugui oferir l’Estat o les autoritats locals».
«Tenim sort de disposar a Espanya d’aquest sistema de col·laboració publicoprivada», va dir Del Valle, que va recordar que el CCS es finança amb l’aportació que fan tots els assegurats directament des de la seva pòlissa, la quantia de la qual determina la indemnització que es rebrà després, en cas de sinistre extraordinari.
ció i va recordar que «en la situació operativa actual, de nivell 2, la gestió correspon a la Comunitat Autònoma i l’Estat posa a disposició del govern autonòmic els seus recursos, entre ells la UME». A més, va afegir que «fins que no arriba l’autorització, jo no puc entrar en la zona d’emergència i durant tota aquesta operació he estat un escrupolós compli-
Feijóo ofereix suport a Sánchez El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo va oferir ahir suport a Pedro Sánchez per declarar una «emergència nacional» pels efectes de la DANA i bolcar tots els recursos de l’Estat en la reconstrucció de València. «L’única resposta honorable i a l’altura del sacrifici dels que estan afligits és la unitat», va apuntar. En aquest sentit, el partit facilitarà «qualsevol decisió» per ajudar a València.
La demarcació té diferents punts de recaptació de menjar i materials
Redacció
La demarcació de Tarragona s’ha bolcat aquests dies en l’ajuda per les víctimes de la DANA al País Valencià. Des de diferents ciutats del territori ja s’han organitzat múltiples punts de recollida d’aliments, roba i materials necessaris per a les tasques de neteja, així com diferents comptes bancaris que accepten donatius que es donaran als pobles afectats.
A Tarragona ciutat diversos punts recolliran, fins demà roba d’abric, roba de llit, menjar de llarga durada, bolquers, productes d’higiene personal i aliments per a animals. Els punts de recollida estan situats en la Pizzeria 8 1/2, en La Llavor i en La Lola, establiments situats en la plaça Mossén Cinto Verdaguer i en el Sr. García del carrer Enric d’Ossó, entre altres. Un altre punt de recollida de material disponible és el de la Cooperativa Obrera de Tarragona, ubicada al carrer Fortuny número 23, des d’on ja han sortit tres camions cap a València amb material. A més, l’Ajuntament habilitarà avui
un compte bancari per canalitzar les aportacions econòmiques als municipis afectats per la DANA. Creu Roja i Càritas també han habilitat dos comptes per realitzar les donacions tant per Bizum, SMS i transferència bancària.
Més de 5.000 kg a Reus A Reus, entitats socials i veïnals també s’han organitzat en diferents punts. L’AV Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias han fet arribar més de 5.000 kg de material entre aigua i utensilis. L’AV La Pastoreta tenen el punt obert de
recollida fins a l’11 de novembre. Altres entitats, com Òmnium, STR i l’AE la Mulassa també tenen els seus punts de recollida.
Pel que fa a l’AMPA i el Collegi Maria Rosa Molas, s’ha impulsat una ajuda, en collaboració amb el Col·legi de la Consolació d’Alcora (Castelló), que ha esdevingut un punt de classificació i distribució del material necessari. La solidaritat també està present arreu de la demarcació. A Altafulla, el Centre d’Entitats va ser el punt principal de recaptació. A la Canonja, l’Institut
L’OTAN estén la mà a qui sigui el nou president dels EUA
Des de la Cooperativa Obrera ja han sortit 3 camions cap al País Valencià
Collblanc estarà obert fins demà. A Constantí, l’Ajuntament va habilitar un punt de recollida el passat dissabte. Al llarg de la jornada es van recollir més de 5.500 productes, des de grans quantitats d’aliments, aigua i productes de primera necessitat, així com també articles de neteja personal i domèstica, roba i bolquers. El consistori preveu durant els propers dies impulsar una nova campanya de recollida solidària d’aliments i material
El Golf Costa Daurada també ha engegat una campanya de recaptació de fons i articles de primera necessitat, habilitant dos punts de recollida a les recepcions del club. A més, es donarà la recaptació íntegra del Campionat Quatre Estacions Maria Casanovas, així com totes aquelles que s’aconsegueixin al llarg de la setmana en les diferents activitats programades.
Món El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va reiterar ahir des de Berlín que treballarà per una aliança transatlàntica unida «guanyi qui guanyi» les eleccions a la presidència dels Estats Units d’avui. En una roda de premsa conjunta amb el canceller alemany, Olaf Scholz, el dirigent neerlandès va recordar que una OTAN sòlida juga «a favor de l’interès» del gegant nord-americà i va advertir que una victòria de Putin a Ucraïna presentaria «una amenaça directa» sobre els territoris aliats. En aquest sentit, també va repetir que el camí d’Ucraïna cap a l’OTAN és «irreversible» i es va mostrar «convençut» que Kíiv acabarà sent-ne membre. Encara en el marc de la invasió russa, Rutte també va ser preguntat pel desplegament de tropes nordcoreanes a Rússia, un moviment que ha insistit que suposa «una escala significativa» del conflicte ucraïnès. A propòsit d’aquesta qüestió, Mark Rutte va subratllar la importància de continuar treballant amb els socis de l’Indo-Pacífic, Corea del Sud, el Japó, Austràlia i Nova Zelanda, per mantenir la seguretat a la zona en conflicte bèl·lic. ACN
Món La presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, ha estat reelegida en la segona volta de les eleccions celebrades el passat diumenge al país. Sandu es va imposar amb el 55,35% dels vots, mentre que el candidat prorús, Alexandr Stoianoglo, va obtenir el 45,65% dels suports, segons els resultats publicats per la Comissió Electoral Central. ACN
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Muchas felicidades papi! Aunque sabes que siempre seré tu padre en el FIFA, hijo mío, te deseo que tengas un buen día, bendiciones.
Et desitgem moltes felicitats en el dia del teu 10è aniversari! T’estimem molt!
Roda el món i
Doncs mira, al final resulta que venia d’un verb tan infreqüent, tan ocult, com pisar. Misteri resolt.
Bon dia, això és la secció Rodalmot i aques ta columna d’avui respon el dilema que vam plantejar la setmana passada: si tinguessis tres mots com ara bo, ajut i pis (el titular d’on sortien deia concretament «El govern proposarà un bo d’ajut als joves per poder llogar pis»), quin triaries per fer ne un article? Explicàvem què podia ser interessant de cada un, i en el cas de pis era, justament, l’origen: «d’on deu venir?» Doncs ara ja ho sabem, i realment diria que la resposta ha estat a l’altura de les expectatives. Vegem ho.
Pisar és un verb amb un estigma com una casa de pa gès (i mai tan ben dit, ja veureu per què). Ni tan sols és que tingui mala anomenada, és que la immensa majoria dels parlants ignoren que existeixi; i si mai els ho dema nessin, ben pocs n’hi deu haver que sàpiguen que no és castellanisme. Filòlegs a part (i no tots), probablement pagesos i gent del camp, però només d’alguna banda del país (la Garrotxa?), perquè sembla que és localisme. Pisar vol dir, efectivament, el que sembla, ‘trepitjar’ (sí, sí, ben bé com en castellà), però especialment ‘trepitjar el raïm per treure’n el most’, acció coneguda més aviat amb l’altre verb, follar, que ens fa tanta gràcia a tots ple gats. Ve del llatí pinsare, freqüentatiu de pinsêre, ‘pegar, batre’.
Aclarit l’origen, la segona particularitat de la família de pis és que és reduïda. Reduïdíssima. Tant, que per ben poc no parlem d’un orfe: si pisar n’és la mare i pis el fill, l’altre germà, únic, és pisada, ‘acció de pisar’. Sinònim de ‘trepitjada’. Una trista família de tres, pràcti cament dickensiana.
Pisar és un verb amb un estigma com una casa de pagès (i mai tan ben dit, ja veureu per què). Ni tan sols és que tingui mala anomenada, és que la immensa majoria dels parlants ignoren que existeixi
Per completar la feina només ens que daria saber com es va passar de l’acció de ‘pisar’ al substantiu ‘pis’ per referir nos a un lloc on es viu; el pas intermig no té cap secret, i correspon fil per randa a la idea que encara conserven al castellà de l’Argentina: el piso és el terra, el paviment, és a dir, allò que es trepitja. N’era el sentit originari. D’aquí es va passar a ‘cadascuna de les divisions d’una casa en sentit horitzontal’, o sigui: cada paviment era un pis. Ja està tot a punt per al salt final: el pis com a terra passa a definir cada tall o secció de la casa, cada replà. Allò tan conegut de la part pel tot. I ja ho tens: acabes d’assistir al naixement d’un concepte. A mi, ja us ho diré, la tria que hem fet m’ha semblat encertada: hem fet de filòlegs i s’ha entès tot. I a sobre hem après una cosa que no sabíem. Un vint vint, que diuen ara.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
Editorial
Els últims dies hem assistit a la retransmissió gairebé en di recte de la tragèdia que la DANA ha provocat al País Valen cià. El nombre de morts és escandalós i malgrat que se n’hi han sumat molt pocs, res no fa preveure que la xifra final sigui força més alta que l’actual, situada en 217. L’actuació política no ha estat a l’altura de la solidaritat mostrada pels ciutadans i ja hem assistit també a l’espectacle de la visita, en comitiva institucional desmesurada, dels reis, Pedro Sánchez i Mazón a Paiporta i ja han començat a aparèixer els episodis de retrets entre institucions que, en definitiva, no fan res més que riure’s a la cara dels afectats.
En aquest sentit, quan diumenge es va anunciar una mesura de gairebé confinament de gran part de la demarcació de Tarragona va semblar que, en aquest cas, el Govern català volia curar se en salut. Finalment, l’afectació de la DANA a Catalunya no ha estat tan generalitzada com anunciava l’alerta de la Generalitat, però sí que hi ha zones, i la de la Móra n’és un testimoni evident, on els aiguats han produït danys importantíssims, tot i que, afortunada ment, sense víctimes. Ara toca reconstruir i plantejar se mesures a més llarg termini perquè la Móra deixi de ser un objectiu propi ciatori del canvi climàtic.
En una dinàmica de ‘pac te’, quan no existeixen majories polítiques, és un fet inapel·lable la trobada d’acords entre les diferents opcions polítiques a l’hora de poder configu rar majories de govern; el tema, te òricament, és clar i hauria de cons tituir una garantia de transparència absoluta en la tasca pública dels ele gits democràticament en cada cas.
Malgrat la teoria exposada, prope ra al bonisme, el problema comen ça a l’hora de fixar i publicitar els acords, tant pel que fa als mateixos potencials electors de les diferents opcions partidistes implicades, com cap a una ciutadania que pot no en tendre determinats pactes i, el que comporta de ‘renuncia’ a planteja ments que semblaven intocables i, així es va comprometre en campa nya electoral de manera expressa.
És cert que el marc de llibertat que gaudim, té unes ‘normes’ que poden posar en dubte la mateixa aplicabili tat imparcial del sistema, en funció d’uns resultats electorals que han comportat passar del ‘bipartidis me’ a una capacitat d’influència il· limitada per les petites opcions, que gaudeixen d’un potencial ‘aritmètic parlamentari’, que els permet con dicionar qualsevol acció de poder electiu, amb el que això suposa de comprensió per una ciutadania que, en determinats moments, pot no entendre el que realment succeeix. Conseqüència de tot l’anterior, és que avui és un fet evident que són necessaris acords entre diverses op cions, a l’hora d’obtenir els suports necessaris per gestionar el poder democràtic i, aquí entren les ‘pro
postes’ de negociació per conquerir l’esmentat ‘suport als governs’; així hem pogut veure, a tots els nivells de gestió pública, com s’anuncien ‘pactes’ amb ‘propostes’ específi ques, qüestió que, d’entrada, s’ha d’entendre com a lògica en funció de les necessitats par lamentàries.
El marc de llibertat que gaudim, té unes ‘normes’ que poden posar en dubte la mateixa aplicabilitat imparcial del sistema, en funció d’uns resultats electorals que han comportat passar del ‘bipartidisme’ a una capacitat d’influència il·limitada per les petites opcions
Malaurada ment, la concreció d’aquests punts d’entesa, d’inves tidura i de govern efectiu, es fan fei xugues per una ciu tadania que exigeix la màxima transpa rència i saber tota la concreció del que es fa i, és aquí, on podem trobar els primers dubtes a l’hora de poder comprendre les renúncies o les ‘transaccions’ d’uns i altres.
Tampoc oblidem que en massa ocasions els ‘suposats pactes’ són difícils de fixar i es converteixen en ‘bones intencions’ allunyades d’una eficàcia que es vol garantir perquè és impossible, perquè la dependència executiva d’aquestes és molt com plicat.
Si concretem el tema, podem veu
re que molts dels ‘acords emble màtics’ es troben lluny pel que fa a la seva realitat pràctica, amb el que això suposa de ‘fragilitat’ a l’hora de consolidar se els dubtes al respecte, especialment per aquests electors que poden veure frustrades les en teses que varen comportar renúnci es emblemàtiques a l’hora d’assolir acords difícils d’assimilar. És evident que tot el que esmento té difícil articulació en un marc polí tic, on tothom opina i on les pròpies ‘lluites de poder’ són un fet quotidià i permanent, ara bé, el que seria ne cessari és que aquestes ‘propostes / bones intencions’ fossin, d’alguna manera, regulades el més àmpliament possible, en un exercici de compro mís difícil de posar en dubte per tots ‘els tercers’ recep tors d’aquests. Quan ens pre guntem, de manera generalitzada, el perquè de la puja da de l’abstenció o de l’opció pels extremistes per part de la gent, no estaria de més valorar el que esmen to en la seva justa mesura i buscant que aquests ‘pactes necessaris’ fos sin el màxim d’oberts i comprensi bles i que res es deixés a la improvi sació, sinó que encara que s’hagués d’optar solament per les ‘bones pa raules’, es fos conscient que el seu incompliment només és l’antesala de la devastació democràtica a la qual ens podem acostar irremeia blement.
Tribuna
De diferents veus sentim que la immigració és necessària per què la incorporació de treballa dors permetrà pagar les pensi ons en el futur. També hem sentit que el nostre sistema de pensions pot fer fallida i aquest ominós anunci pot fer se realitat en pocs anys. Això s’acompanya de cam panyes publicitàries agressives de plans de pensions per part d’entitats bancàries. No vull descobrir tot el que de veritat i mentides envolta el món de la protecció a la vellesa i com finançar la, però sí oferir una visió simplificada que sigui entene dora.
Els nous ciutadans no pagaran les nos tres pensions. Com a molt comprometran l’estat a pagar les seves, tal com vàrem fer els que hem treballat i ara som pensionis tes. També en part, perquè els nouvinguts tot i nombrosos, ara per ara ocupen els segments més baixos de l’escala salarial: tenen salaris baixos i, per tant, cotitza cions també baixes. Poca pela. I això sí, quan siguin grans no tornen al seu país d’origen: cobraran la pensió aquí, però se la gastaran allà.
Penseu que una part de la trampa de les pensions és que l’estat, la Seguretat social, et retorna uns diners que abans t’ha retin gut, o sigui que eren teus. I et cobra una part com impostos, més o menys un euro de cada cinc. I això a sobre del que et cobra com impostos indirectes varis de tot el que et gastes, l’IVA, que també ve a ser un euro de cada cinc. Així que de la pensió, que era teva, et prenen dos euros de cada cinc d’allò que t’havien retingut. Ves comptant el que et queda.
Amb la retenció d’una part del salari per
la Seguretat social es pot entendre com uns diners que l’estat et guarda per a quan deixis de treballar. El mateix que fan els fons de pensions. Podries triar en funció de la confiança que estat o bancs et me reixin. Però ni un ni altres et diran que fan amb els diners. Teòricament, l’estat els fa servir per anar pagant les prestacions per jubilació, atur i baixes per malaltia. Els bancs ho invertiran, també teòricament, per evi tar que els diners per din valor. Però això és una gran ‘camama’. La quantitat de diners és enorme. Milions de treballadors generen milions d’euros en cotitzacions. Per cert, TOTA la cotització prové del salari, és a dir, del treball. Que la quota es divideixi entre treballador i empresari és una altra ‘camama’. L’empresari té un cost salarial que inclou tot el que costa contractar un treballador: això és el que val una feina. Que la cotització es reparteixi és una ficció perquè sembli que al treballador li costa menys.
Seguretat social, l’estat ha fet de tot, però i principalment apropiar se’l per cobrir deutes i despeses de l’estat. Això és un au tèntic, real i magnífic robatori. La famosa ‘bossa de les pensions’ ha estat buidada en diferents moments i la quantitat desviada pot ser amb escreix de 180.000.000.000 € els darrers anys. No és fàcil imaginar el que són cent vuitanta mil milions d’euros, però això pot cobrir moltes pensions bas tant temps. No demaneu explicacions. Per cert, recordeu que el rescat dels bancs per la crisi fou de 60.000.000.000 €, que s’havien perdut per les juguesques dels banquers. Era un préstec. Encara no s’han tornat.
Els immigrants tenen poc o gens a veu re amb les pensions que no sigui que, pel bé de tots, l’important, és que si estan aquí, millor que treballin. I si treballen, que ho fa cin amb contractes que cotitzin a la Seguretat social.
Una part de la trampa de les pensions és que l’estat, la Seguretat social, et retorna uns diners que abans t’ha retingut, o sigui que eren teus. I et cobra una part com impostos, més o menys un euro de cada cinc
Si arriba gent nova és perquè busquen i troben feina, que de l’aire no viuen. Si les feines que troben són les que no vol nin gú, és perquè són feines feixugues i mal pagades. Els que pensin que els hi prenen les feines, que les agafin primer i s’apuntin a un sindicat que defensi els seus salaris. Si els nouvinguts treballen “en negre” és per què algú els hi paga amb el mateix “negre” diners, d’origen que també pot ser fosc, blau fosc quasi negre.
Tribuna
voluntariat: ‘gallina de piel’
El voluntariat no és només una acció; és un acte d’amor pur, una entrega que travessa fronteres fí siques, emocionals i personals. En un món on les circumstàncies ens poden fer sentir petits, és extra ordinari descobrir que la capacitat de donar no coneix límits. És en moments com aquests, amb voluntaris de tots els racons viatjant fins a València per netejar carrers, portar aliments i ser hi per aquells que ho necessiten, que sentim com la pell se’ns eriça. Cada gest d’aquests herois anònims fa créixer l’es perança en el poder de la bondat humana i ens recorda que, en el més senzill dels actes, hi ha una força imparable. Aquests voluntaris, com tants altres arreu, m’han ensenyat que el retorn del voluntariat és un regal immens: la felicitat que proporcionem als altres es converteix en una llum que també ens il·lumina a nosaltres. Com a voluntari d’una fun dació que té l’estrella en el seu horitzó, he descobert que, mal grat les meves pròpies limitacions físiques, el que realment importa no és el que fem, sinó l’amor amb què ho fem. Des del meu llit i de manera telemàtica, col·laboro amb aquells que ne cessiten algú que els escolti, com quan vaig fer una xerrada a una residència d’avis sobre oficis antics. En aquell moment, la meva pròpia lluita es difumina, i em deixo portar per la belle sa d’estar compartint alguna cosa que transcendeix qualsevol limitació personal.
Cada acció, cada somriure i cada mirada compartida és una connexió que ens recorda que tots podem ser agents de canvi. És fascinant veure com, en ajudar els altres, també ens ajudem a nosaltres mateixos. La força que em donen aquestes experi ències em fa comprendre que la vulnerabilitat no és debilitat, sinó una font de poder inigualable. En la nostra fragilitat des cobrim la capacitat d’estimar sense reserves, de donar sense esperar res a canvi i de rebre amb gratitud.
De l’enorme quantitat de diners de la
Però tot això ja ho sabíeu, oi?
L’experta en Nutrició Humana i Dietètica, responsable de la Unitat de Nutrició de “Dexeus Dona” a Reus i especialitzada en nutrició clínica i esportiva, Natàlia Pérez Llauradó va fer dimecres 23 d’oc tubre a la Clínica Cicles de Tarragona una ponència sobre La menopausa i els seus efectes físics i psicològics. La dietista nutricionista Natàlia Pérez Llauradó ha participat en programes de televisió, i a Tarragona ha col·laborat amb TAC12 TV al programa de Joan Ballart Com la nit i el dia
A la ponència hi va participar també la fisioterapeuta Esther Egui, especia litzada en sòl pelvià i salut integral de la dona, que va parlar detalladament de l’activitat física que cal realitzar en aquesta etapa de la vida de la dona. A més, a l’acte es va parlar de les investiga
Milena Aran Llicenciada en Filosofia
cions de la Doctora Sara Arranz, psiqui atra especialitzada en salut mental de la dona. La menopausa comporta diferents efectes físics i psicològics que fan im prescindible un equip professional a la sanitat pública que tracti aquesta etapa de la vida de les dones. Natàlia Pérez Llauradó considera que per disminuir els efectes de la menopausa cal treballar la prevenció mitjançant l’alimentació i l’activitat física. També és fonamen tal fomentar que hi hagi més activitats grupals informatives i actives, com es fa en el cas de les classes de preparació
al part. La nutricionista afirma que si des de ginecologia es recomana assistir a aquestes sessions grupals per a dones que estan vivint la menopausa, en gene ral les pacients seguiran el consell dels facultatius. D’aquesta manera amb una bona gestió es podrien reduir riscos me tabòlics, físics i psicològics. La ponència va significar un autèntic regal a les dones assistents a aquest acte. Va ser una hora plena de consells amb relació a l’alimentació, l’activitat física i la salut mental que les expertes van completar responent a totes les pregun tes que es van anar formulant per part del públic. Els efectes físics i psicològics de la menopausa tenen solució si les do nes podem comptar amb professionals de la salut que donin un suport integral a la menopausa, suport fonamentat en la prevenció i i la informació.
En aquests dies complicats, el voluntariat ens recorda que sempre hi ha espai per a l’esperança. Ens mostra que els petits gestos tenen un impacte gegant i que cada esforç, per mínim que sembli, pot transformar vides. Al final de cada jornada d’entrega, sé que el veritable retorn del voluntariat no és no més un regal per a qui rep, sinó també per a qui dona. Cada vegada que veig els meus companys al servei de persones en dificultat, recordo que la veritable riquesa no està en el que te nim, sinó en el que donem. Aquest gest, aquest acte d’entrega, construeix un futur més humà i més solidari.
Avui som nosaltres els que oferim aquest regal, però demà podríem ser nosaltres els que el rebem. El voluntariat ens re corda que tots, sense excepció, som vulnerables, i que aquesta vulnerabilitat és el que ens uneix com a éssers humans. Donar no és només un acte d’amor; és un acte de fe en un futur com partit, on qui avui ajuda, demà pot ser ajudat.
En aquest camí, el veritable retorn del voluntariat no és un simple obsequi; és una força imparable, una promesa de felici tat, esperança i humanitat que ens transforma. Cada petit gest, cada acte de generositat, ens apropa a un món ple de significat, on el poder transformador del voluntariat converteix simples accions en autèntiques revolucions emocionals. És aquí on resideix l’essència del voluntariat: en la capacitat de transfor mar les vides dels altres i, al mateix temps, de transformar les nostres.
No hi ha acte massa petit quan el seu impacte pot ser infinit. És en cada somriure, cada mà estesa i cada sacrifici silenciós que es fa visible la força d’aquest camí: un camí de compassió que ens inspira, ens dignifica i ens recorda que junts, amb cada petit gest, podem construir un món millor.
La España de las autonomías es un desastre
La brutal tragedia de la dana en Valencia ha demostrado que la España de las autonomías es un desastre y que los políticos, todos, no han estado a la altura de semejante tragedia. El president de la Generalitat valenciana ya debería haber dimitido. Feijoó es un pirómano muy peligroso y debe dejar la política. La tragedia ha sido tan grave que el Presidente del Gobierno debería haber decretado un 155 a la Comunidad Valenciana. Mazón debe ser procesado.Mientras tanto, la tragedia no ha acabado. Felipe VI ya tiene su 23-F. Por cierto, para qué sirve La Legión, solo para desfilar el día de la Hispanidad ? No se salva nadie. Terrible Andrés J. Moreno Vila-seca
Presupuestos
Leyendo los presupuestos del Ayuntamiento de Tarragona, reparo en que pretenden destinar 100.000€ para adecentar el edificio del Banco de España y dedicarlo a Espacio Cultural. Supongo que habrá suficiente para reparar las grandes goteras, pintar las grandes puertas de la entrada que están pudriéndose, reparar suelo y alguna pequeña cosa más, ya que para convertirlo en algo realmente digno de los habitantes de Tarragona y convertirlo en Centro de interpretación Turística, y otros servicios, se precisaba un presupuesto de 8 millones de euros (anteriormente eran 4). Aquí viene ahora la contrariedad. Para rehabilitar el espacio del edificio del Hostal del Sol y convertirlo en jardín piden 240.000€. Igual pretenden incluir una gran fuente de mármol con luces intermitentes o alguna sorpresa. Pero no hay color de una cosa a otra y sin embargo se pretende destinar más del doble en el jardín. De todas formas, es posible que no se haga ni una cosa ni otra. María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
AAnàlisi
quest 5 de novembre de 2024, els Estats Units celebraran unes elecci ons presidencials que podrien tenir un impacte profund tant en l’esfera política com eco nòmica global. Aquestes eleccions no només influiran en els EUA, sinó que també tindran repercus sions significatives a Tarragona, especialment en sectors com les exportacions, el turisme, les in versions estrangeres i les cadenes de subministrament industrial. El context geopolític mundial actual és molt convuls, amb crisis obertes a diversos fronts, com la guerra a Ucraïna, les tensions a Orient Mit jà, l’augment de la competència en la carrera tecnològica, les tensions al mar de la Xina i altres conflic tes regionals. En aquest escenari, els Estats Units jugaran un paper determinant en la configuració de l’economia global i, per tant, tam bé en la de Tarragona.
Exportacions agràries: vi i oli d’oliva sota pressió El Camp de Tarragona és conegut per la seva producció de vi i oli d’oliva, pro ductes que tenen una gran deman da en mercats internacionals, in cloent hi els Estats Units. El 2022, les exportacions catalanes d’oli d’oliva van mostrar una recupe ració després de l’aixecament dels aranzels imposats per l’adminis tració Trump, amb un augment del 37,5% en volum durant els primers sis mesos, assolint un valor de 152 milions d’euros. Tot i això, la crisi climàtica del 2024 ha comportat un augment del 50% en els preus de l’oli d’oliva, complicant encara més la situació.
Durant el primer mandat de Trump, els aranzels del 25% sobre productes agrícoles europeus van tenir un impacte sever en aquests sectors. Les exportacions d’oli d’oliva es van reduir en un 43%, una situació que l’Associació Espa nyola d’Exportadors d’Oli d’Oliva va descriure com una “catàstrofe”.
A més de l’oli d’oliva i el vi, altres productes agrícoles com les ave llanes i fruits secs podrien veure’s afectats per polítiques proteccio nistes, reduint el volum de negoci i afectant els petits productors de la zona. El Camp de Tarragona, que contribueix de manera significa tiva a la producció de fruits secs a Catalunya, podria patir una dava llada en les seves exportacions cap als Estats Units si es tornessin a imposar aranzels. Aquestes barre
res comercials podrien des plaçar la de manda cap a altres mercats més acces sibles, com prometent la rendibilitat dels productors locals.
Alba Maydeu Politòloga
Si Trump tornés al poder i re introduís restriccions comercials, això podria agreujar encara més la situació per als productors del Camp de Tarragona, fent que els mercats nord americans siguin menys accessibles. D’altra banda, una presidència de Kamala Harris suposaria una continuïtat en les polítiques de comerç multilateral, garantint l’accés competitiu dels productes tarragonins als Estats Units i proporcionant estabilitat al sector.
Impacte en les inversions estrangeres i la indústria química El Camp de Tarragona és conegut per ser un pol industrial impor tant, amb empreses com Dow Che mical, ExxonMobil i PepsiCo que mantenen una presència signifi cativa. Durant el primer mandat de Trump, la imposició d’aranzels i l’augment de tensions comercials amb Europa van desincentivar les inversions estrangeres i van aug mentar els costos de producció per a moltes d’aquestes companyies. Les tensions comercials van afec tar les cadenes de subministra ment, dificultant l’accés a matèries primeres i encarin les operacions. Aquest augment de costos de pro ducció va reduir la competitivitat dels productes fabricats a Tarra gona, fent que els clients nord americans busquessin alternatives de producció més econòmiques, ja sigui a nivell intern o en altres mer cats menys afectats per aranzels. Dow Chemical, per exemple, va manifestar que l’augment dels cos tos i les dificultats de subministra ment podien posar en risc les inver sions a llarg termini. ExxonMobil, amb les seves operacions de refi nament i petroquímica al territori, també es va veure afectada per l’in crement de preus de les matèries importades i la complexitat afegi da en la gestió de la seva cadena de subministrament. Segons dades de l’Oficina del Representant de Co merç dels EUA (USTR), durant l’ad ministració Trump, es van rebre més de 53.000 sol·licituds d’exclu
sió dels aran zels, indicant la magnitud del problema per a moltes empreses.
Aquestes polítiques van tenir un im pacte en la con fiança empresarial i van posar en risc projectes d’expansió i noves inversions a Tarragona. L’augment dels costos de producció i les bar reres comercials van provocar que les companyies consideressin al tres opcions més viables per man tenir la rendibilitat. Executius del sector químic van alertar que l’en cariment de les matèries prime res podia reduir la competitivitat global de les se ves operacions a Tarragona. En cas que Trump torni a guanyar, podríem veure una revifa da d’aquestes po lítiques protecci onistes, cosa que complicaria encara més el panora ma per a les empreses químiques de la regió. Això podria forçar una reestructuració de les cadenes de subministrament i fer que algunes inversions es desplacessin cap a regions amb polítiques comercials més estables. D’altra banda, una presidència de Kamala Harris ofe riria un escenari més favorable per al comerç internacional, facilitant la continuïtat de les operacions ac tuals i fomentant noves inversions a Tarragona. Turisme nord-americà: un sector vulnerable El turisme és un altre sector vital per al Camp de Tarra gona, amb ciutats com Tarragona i Salou que atrauen un gran nombre de visitants, incloent turistes nord americans que valoren l’història, la cultura i les platges de la regió. El 2023, Catalunya va rebre 1,2 mi lions de turistes nord americans, que van generar ingressos impor tants per al sector hoteler i de res tauració.
turístics serien els primers a no tar aquest descens. Això podria desencadenar una reducció en la demanda de serveis associats, des de proveïdors d’aliments fins a ser veis de transport i guiatge turístic. Per contra, una administració de Kamala Harris mantindria un en torn més obert, afavorint la mobi litat i el flux turístic entre els EUA i Catalunya, beneficiant les empre ses locals i contribuint a l’estabili tat econòmica.
Aquestes eleccions no només influiran en els EUA, sinó que també tindran repercussions significatives a Tarragona, especialment en sectors com les exportacions, el turisme, les inversions estrangeres i les cadenes de subministrament industrial
Conclusions Les eleccions pre sidencials dels Estats Units del 5 de novembre de 2024 tindran un im pacte directe sobre sectors clau de l’economia del Camp de Tarragona. L’escenari que es presenta depèn fortament del candidat que sur ti vencedor. Un retorn de Trump i les seves polí tiques protecci onistes podria comportar un augment de les tensions comer cials i dificultats per a les expor tacions agràries, incrementant els costos de producció i afeblint la competitivitat de les empreses lo cals en el mercat internacional. A més, la indústria química, que ha estat un pilar de l’economia de la regió, podria veure’s afectada per l’augment dels aranzels i la incer tesa en les inversions.
Una victòria de Trump podria implicar restriccions de viatge més estrictes i una reducció dels viatges internacionals, impactant direc tament en els ingressos turístics del Camp de Tarragona. Els hotels, restaurants i proveïdors de serveis
D’altra banda, una administració liderada per Kamala Harris podria garantir un escenari més obert al comerç i a la col·laboració interna cional, fomentant la continuïtat de les inversions estrangeres i l’estabi litat de les cadenes de subministra ment. Aquest enfocament podria facilitar la recuperació i el creixe ment sostingut de les exportacions del vi, l’oli d’oliva i altres productes de la regió, assegurant que Tarra gona mantingui una posició com petitiva en el mercat global. El Camp de Tarragona haurà de ser proactiu en la planificació i adaptació a aquests escenaris, amb estratègies que permetin mitigar riscos i aprofitar oportunitats. Des del reforçament de les relacions comercials amb altres mercats fins a la diversificació de proveïdors, la regió haurà d’estar preparada per respondre de manera àgil als can vis que puguin sorgir de les decisi ons de Washington.
Societat Es va tractar la legalitat i l’experiència empresarial
el teixit empresarial de la comarca.
La Cambra de Comerç de Reus, en col·laboració amb Concactiva, va organitzar el passat dijous, 31 d’octubre, a Montblanc la jornada ‘FP Dual a la Conca de Barberà: Aspectes legals i experiència empresarial’, amb l’objectiu de donar a conèixer a les empreses del territori els requisits legals de l’FP Dual i l’impacte positiu que aquest model formatiu pot tenir en
Més de 300 inscrits a l’Escola Municipal de Persones Adultes de Torredembarra
Societat L’Escola Municipal de Persones Adultes «Mar de Lletres» de Torredembarra ha iniciat el curs 2024-2025 amb més de 300 alumnes inscrits, amb la matrícula encara oberta fins a finals de novembre. L’escola compta amb una llista d’espera de 70 persones. Redacció/Aj. de Torredembarra
Mémora homenatja als difunts amb concerts a vuit cementiris
Societat Mémora va celebrar el passat divendres, dia de Tots Sants, un ‘Recital pel Record’ a vuit cementiris de la província de Tarragona. Aquest el va portar a terme un duo musical on es va interpretar a Bach, Mozart i Verdi. També a artistes més actuals com John Lennon o Joan M. Serrat. Redacció/Cedida
L’acte es va iniciar amb la inauguració i benvinguda per part del president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Joan Canela, i del president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Besora. Els va seguir el vicepresident de la Cambra, Àngel Torija, qui va posar èmfasi en la importància de l’FP Dual com a eina per potenciar el desenvolupament econòmic i social de la comarca.
La segona ponència va anar a càrrec de Jordi Olivé, d’Ames Group, que va compartir l’experiència d’aquesta empresa amb l’FP Dual, explicant com l’acollida d’alumnes en aquest model s’ha convertit en una via d’incorporació de talent més efectiva de l’empresa. Olivé va subratllar que una part significativa de les incorporacions a Ames Group prové d’alumnes en FP Dual, i va encoratjar les empreses as-
L’objectiu va ser donar a conèixer els requisits legals de l’FP a les empreses
sistents a sumar-se a aquest model, considerant-lo no només favorable, sinó necessari per al desenvolupament del teixit productiu de la Conca de Barberà.
La jornada va concloure amb les paraules del conseller de Promoció Econòmica del Consell de la Conca de Barberà, Moisès Ferrete, i amb un cafè networking.
Necrològiques
Tarragona
Maria Luisa Garrote Prieto.
Ha mort als 56 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Torreforta.
Reus
Maria Rosa Ferran Maduell.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Valls
Maria Ramírez Freire.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Societat Va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi l’any 2013 per la seva dedicació
Redacció
Francesc Piñas i Brucart, referent vallenc del món casteller, i especialment de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, va morir el passat divendres, dia de Tots Sants, amb 82 anys. Piñas, que és com se’l coneixia habitualment, és descrit per la Colla Vella com un home «ple de carisma, d’entrega, de compromís, de dedicació, de rigor i d’innombrables adjectius que defineixen a un casteller que va assumir responsabilitats i les va assolir amb gran èxit».
Des d’un inici, expliquen des de la colla, en Francesc Piñas ja va entrar a la colla d’una manera especial, ja que per Santa Úrsula, el 21 d’octubre, de l’any 1962, va incorporar-s’hi com a secretari i tresorer de l’entitat. Poc temps després va passar a ocupar el lloc de primeres mans als castells. Va ser també l’any
Piñas va liderar l’any 1981 el primer castell de nou de la història
1962 que va confeccionar el primer d’un bon grapat de llistats de castellers de la colla. El primer que en va fer en va comptabilitzar a 64 persones. Piñas també va posar or-
dre a la formació de la pinya, ordenant-la i designant a primeres mans, daus, homes del darrere o laterals, evitant així la formació anàrquica que la formava fins aquell moment.
Avui felicita als que es diuen:
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04 ÀRIES
La teva innata capacitat analítica t’ajudarà per a descobrir qui és qui no és sincer amb la teva persona. Obtindràs més èxits.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Amb molta facilitat es produiran canvis de plans i fins tot dels sentiments. La teva relació amb el medi ambient serà positiva.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Jornada molt positiva per a meditar el teu comportament. Tracta de no actuar per impulsos ja que danyaries a éssers que et volen.
20/04 al 20/05 TAURE
Dedicaràs més temps a les activitats en grup això et compensarà el doble. Et sentiràs capacitat per a portar la veu cantant en tot.
23/08 al 22/09 VERGE
T’espera una activitat gairebé sobrehumana en la llar. Seràs requerit per a diverses tasques i això alterarà els teus nervis. Dedica’t a la teva vida.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
A l’abast de la teva mà està el viure experiències inoblidables excitants en el terreny de l’amor. Encara que en un principi tot sembli irreal.
11:30 Cercle central (r)
12:00 Quina animalada!
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies
14:30 Teló de fons
15:00 Notícies (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Gran activitat en l’esfera social et farà sentir-te en la teva pròpia salsa potenciant la teva gran capacitat creativa. Seràs el centre de la mirada.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Pren-te el dia per a aconseguir un descans absolut ja que si et fiques en mogudes socials o amb noves amistats et veuràs involucrat.
20/01 al 18/02 AQUARI
Et sentiràs feliç amb ganes de realitzar mil coses alhora amb els amics de treball o família. Aconseguiràs atreure fins a algun nou amor.
21/06 al 22/07 CRANC
Començaràs el dia amb un cert nerviosisme una gran susceptibilitat. Només el contacte amb els més volguts t’equilibrarà la jornada.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Tràfic de ser prudent a l’hora de llançar-te a una nova unió amorosa o d’amistat. Amb facilitat podràs perdre en un segon l’aconseguit.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Pren-te un respir relaxa’t una mica. És lògic que desitgis noves aventures però seria més recomanable que cuidis la teva imatge.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Aventurístic
11:00 Finet pel mig
11:30 La tertúlia del Dorsal12
12:00 Quina animalada!
12:30 Aventurísti
13:00 Finet pel mig
13:30 La tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12
14:30 Finet pel mig
15:00 La tertúlia del Dorsal12
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 La Post – Diad
21:30 Qui cuina avui!
Mots encreuats
TARRAGONA:
Esplugas Solé, Emma Jaume I, 46 Telèfon 977 139 854
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué Calafell, Joaquim
Av. President Macià, 21 Telèfon 977 945 735.
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40 Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Guillen, Núria Joana Av. Verge de Montserrat, 6-8. Telèfon 977 364 512.
VALLS:
Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24. Telèfon 977 608 717.
PLAÇA LA FONT LOCAL VENDA 608.933.228
PÀRQUING
Cambrils. LLOGO PÀRQUING. Tel: 619.479.129
VENC PÀRQUING Av. Catalunya. Tel. 639.534.413 (Whats).
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
JAVI MASAJE PROFESIONAL. 10€. (Sólo señoras) Tel: 630.430.736
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813
MARITXELL catalana. Lindos masajes. Reus. Tel: 602.393.335
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad.
HORITZONTALS: 1. Lloc apartat, ocult, d’una casa, una ciutat, una contrada. Es volatilitza fàcilment a l’escalfar-lo. 2. Principat petrolier. Perseguidor de faldilles. 3. Mitja copa. Es desfà dins de la solució. 4. S’enrabia. No admet cap retard. 5. Dibuixarem la pell amb dolor. Part del missatge. 6. Aquest taca fàcilment. Camp de mongeteres. 7. Becaines. Marxem de viatge. 8. Entra en moltes. És com la barba de l’actor. A la dreta de la mare. 9. Exemplar que no té imitacions. Indica fidelitat. 10. Molt prim. Matèria excessiva. 11. Ell després del divorci. Posin una distància amb l’anterior. Dues de la fila. 12. Colador. Petita elevació del terreny. VERTICALS: 1. Parlo com el poeta. Ajuden els artistes amb poca imaginació, diuen. 2. Indiferents a tota moral.Vincle d’unió. 3. Dues del cinema. De la cultura etíop. Enmig de Londres. 4. Trameu un complot. La sopa que ens omple la boca. 5. Esclafes. Riu gallec que puja. 6. Penses, llavors existeixes. Vies dels supositoris. 7. Cinc. Eliminéssim toxines al gimnàs. Mitja taca. 8. Anestesio al quiròfan. Comparació encertada. 9. Un trago de vi des de baix. Cansant fatigant el públic de la conferència. 10. Mons sense fronteres. Efluvis deixats anar. Una de pes. 11. Ajuntaré tots els treballadors. Llar per als sense sostre. 12. Panderetes de Castelló. Ferro, acer, or o plata. TV local
EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873.
nivell mitjà
22:00 Notícies (r)
El temps
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087
dels mots encreuats
22:00 Notícies 12
Previsió pel Camp de Tarragona
Màxima Mínima Estat del cel Cel entre poc i mig ennuvolat pel pas de bandes de núvols alts i mitjans i bandes de núvols baixos a punts del prelitoral i litoral durant les primeres hores del dia. Malgrat tot, a partir de migdia la nuvolositat serà més compacta a terç nord del país, i creixeran nuvolades al nord-est. Precipitacions De matinada, són possibles alguns ruixats a l’extrem sud de Catalunya. Seran d’intensitat entre moderada i forta i poden venir acompanyats de tempesta. A partir de migdia, s’espera precipitació entre feble i moderada a punts del quadrant nord-est. S’acumularan quantitats entre minses i poc abundants.
El Josep Mañé Armengol i l’Eugènia Farré Bofarull van néixer als Pallaresos l’any 1891. Cap al 1900, tots dos nens devien fer la Primera
Comunió a l’església parroquial del poble. No se sap del cert, perquè en aquella època només quedaven registrats els batejos, els casaments i les defuncions, però els responsables de les Jornades Modernistes Els Pallaresos 1900 ho donen per bo, perquè el més habitual ara fa un segle era que la canalla combregués per primera vegada arribats als vuit o nou anys.
Ara, el Josep i l’Eugènia tornaran a ser protagonistes de la mà de dos pallaresencs de nova fornada: el Marc Segú Manent i la Yulia Romero Leiva, que seran els actors principals de la recreació de la Primera Comunió del 1900 que es farà el cap de setmana que ve, en el marc de la festa. En la cerimònia els acompanyaran pares, padrins, amics i familiars,
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Recreació Un dels actes de les Quartes Jornades Modernistes dels Pallaresos és la representació d’una Comunió del 1900
Cristina Serret Alonso
tots vestits d’època. El Marc i la Yulia també recrearan la vestimenta del 1900: ella, amb vestit llarg, tocat i vel i, a les mans, el llibre d’oracions i el rosari. Ell, amb un trajo fosc (el vestit fosc de fer la Comunió era el primer que tenien els nens) i un ciri a la mà. Tots dos, a més, lluiran el color blanc com a símbol de puresa: ella al vestit, ell amb una llaçada al braç esquerre.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
«De vegades, les nenes també portaven un almoiner. Un cop feta la Comunió, anaven per les cases i, si els veïns els donaven alguna moneda, la desaven guardadeta allà», explica el Francesc Fernández. Ell és qui assumirà el paper del mossèn que oficiarà la cerimònia, assistit per dos escolanets de l’època (paper que assumeixen els nens Lluc i Elian). El Francesc, que en passades edicions ja havia oficiat un bateig i un casament, detalla que, en aquest cas, l’esquema de la cerimònia és bastant igual al que coneixem avui dia, però amb un
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
canvi notable: «Fins al Concili Vaticà Segon, que és del 1960, el capellà oficiava la missa en llatí i d’esquena als fidels. Després, va passar a posar-se de cara i a començar a usar la llengua vernacla del lloc: català o castellà».
En la recreació dels Pallaresos, el Francesc farà una combinació de totes dues coses, dirigint la cerimònia de cara als assistents, i fent la major part de la missa en català, però amb algunes pregàries i cançons en llatí «perquè al poble hi ha gent gran que encara recorda haver-los fet així». La Primera Comunió del Josep i l’Eugènia durarà una mitja hora i és oberta a tothom. «En acabar, entregarem als nens un recordatori amb una estampa de l’època i sortirem a la porta de l’Església a fer la foto amb tota la família. Després, els nens llençaran confits».
La recreació es farà dues vegades. La primera, dissabte 9 de novembre a les 12 del migdia, a l’Església de Sant Salvador. La segona l’endemà diumenge, al mateix lloc, a les 11.30 h. La programació completa es pot consultar a http:// pallaresos1900.cat
El vigilant del Camp
La llevantada més bèstia del que portem de segle, que a València ha desembocat en fang i tragèdia, es desfà i sembla que al Camp de Tarragona hem esquivat les desgràcies personals. Malgrat les riuades i les crescudes a la Móra, a Boscos i al Baix Gaià, hem tingut una mica de fortuna. Perquè estàvem previnguts per les imatges valencianes i perquè les restes de DANA han tirat cap al nord i cap a mar. Però la sort no es pot temptar gaire, sobretot des que els científics ens avisen que aquesta tipologia de tempesta mediterrània serà cada vegada més habitual. De fet, ha plogut torrencialment en llocs que l’orografia del país podia assumir. Podria no haver estat així. Segons el mapa de Protecció Civil que aquests dies s’ha fet popular, hi ha quatre grans zones al Camp susceptibles de quedar completament inundades. U: de Mont roig cap a mar, entre la Pixerota i la punta de la Riera de Riudecanyes. És un lloc amb poca població, amb masos i càmpings, però on curiosament hi ha d’anar la polèmica Lotte. Dos: el barri del Port i el passeig marítim de Cambrils. Tres: tot Salou tret del Cap i Port Aventura, que queda aixecat. Quatre: una gran llenca que comprèn la Pineda, el polígon d’Entrevies, i la part més nova del Port de Tarragona. És a dir tot el que s’ha construït els últims anys en aiguamolls. Que tenen en comú aquestes zones? Premi: són terrenys dedicats al turisme i a la indústria. Llocs que ni els romans ni ningú que s’hagi preocupat per conèixer una mica aquest territori ha urbanitzat mai. Fins als nostres dies de cobdícia i de combat capitalista contra la tossuderia de la Natura. No passa res fins que passa.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
