fons Àrea metropolitana 2 i 3
Sergio Nasarre (càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV): «L’Àrea Metropolitana de Tarragona no ha de servir per expulsar gent com ara passa a Barcelona»
Opinió 21 Xavier Allué. Migracions, i V: Euroislam: «La nostra cultura actual està empeltada de la seva presència, com ho està la nostra llengua»
Tarragona
L’Ajuntament ha proposat als organitzadors avançar o retardar la gala tres setmanes, però no tots els participants hi estan d’acord 4
Camp de Tarragona 13
Les restriccions de mobilitat al Camp de Tarragona per la previsió de pluja van provocar col·lapses a les principals vies de comunicació
Reus
L’activitat del CMQ haurà de créixer per a millorar el seu estat econòmic
El pla de sanejament elaborat per l’Ajuntament preveu també incorporar nous equipaments i no descarta apujar tarifes 9
Gemma Carbó: «Hem d’entendre que no hi haurà ‘smart cities’ sense pobles vius» Territori
Juan Vizcaíno, a un pas d’incorporar-se al cos tècnic del Nàstic de Dani
Entrevista El fundador de l’única càtedra UNESCO d’Habitatge considera clau definir una política territorial clara a l’àrea metropolitana de Tarragona per evitar que quedi diluïda pel creixement de Barcelona
Oriol Aymí
Tenim una herència del boom de la construcció amb grans quantitats de vivendes per acabar, o en un estat precari. Això no ho podríem aprofitar d’alguna manera per afrontar la crisi de l’habitatge?
«S’hauria d’haver aprofitat aquells anys per fer molt habitatge de lloguer. Se’n va fer, però a llocs on ningú hi vol viure. A les Terres de l’Ebre hi ha molt habitatge públic d’aquella època, buit o okupat. Si pretens fer habitatge públic en època de crisi, com els últims 17 anys, és una quimera, no ha passat mai enlloc del món.»
Quina és la seva diagnosi de l’habitatge al nostre entorn?
«Clarament els cascos antics de Tarragona i Reus, necessiten una rehabilitació i tenir clar què volen ser internament, és a dir, què vol ser la part antiga respecte la part nova. Per dir-ho clar: si volem fer ‘mini Portaventures’, o no. Cal pensar molt bé què volen ser en relació a Barcelona: si volen ser ciutat-habitació i, per tant, si cal posar-se ja a construir un Hospitalet de Llobregat aquí, per exemple a Terres Cavades, i així tinríem una ciutat dormitori a tres quarts d’hora de Barcelona. Pot ser això, o potser vols que les teves ciutats exerceixin la capitalitat del sud de Catalunya, creant una alternativa.»
Cap a on es decanta vostè?
«El que és important és saber què vols ser, què vols representar, dins a Catalunya. Tarragona, Reus, Cambrils, Salou...s’han de creure realment que, com a mínim, poden ser cap de ratolí i liderar tot un territori. Si ens focalitzem només al turisme, tindrem un problema amb l’habitatge turístic, i això ho has de conciliar. Potser ja no ens
el
Diversitat positiva
«Pel que fa a l’habitatge, la diversitat dels municipis a Tarragona és molt positiva. El que no ho té un, ho té l’altre»
cal tanta ciutat dormitori i, per tant, hem d’apostar per comerç de proximitat perquè la gent pugui passejar per la ciutat i la trobi seva. A municipis propers a Barcelona no hi ha vida durant la setmana, perquè molta gent treballa a Barcelona i no disfruta del poble.»
Aquí, el boom va fer créixer molts pobles a 10 minuts de Tarragona.
«No pot ser que a plena ciutat de Tarragona hi hagi edificis que no tenen pàrking, o que no estan en condicions, o balcons que ens cauen a terra a la Part Alta. Un dels motius pels quals la meva generació
Unir pressupostos
«Si s’ajuntessin pressupostos podríem fer alguna cosa més potent en polítiques socials. A quina ciutat? És igual»
no ha pogut quedar-se a viure ni a Reus ni a Tarragona és per les qualitats. Per viure en un quart sense ascensor, que no està rehabilitat des dels anys 80, va preferir anar-se’n a un adossat als Pallaresos.» I ara com ho recuperem això?
«L’àrea metropolitana pot
servir per vertebrar el territori i coordinar les comunicacions internes. Si això se solucionés ja no seria tant important allà on vius perquè et podries moure ràpidament. A mi no m’agrada el tramvia, no m’agraden les catenàries, ni els perills ni els sorolls, i crec que és un
«Cada cop que hi ha una nova llei, el preu puja»
Nasarre es mostra extremament crític amb les solucions que proposa la classe política per l’habitatge. Assegura que ha analitzat l’evolució dels preus de la vivenda, i a cada moviment legal hi ha hagut un pic. «Que parin. Ja no els demano que ho arreglin, però que no ho empitjorin més», lamenta
vehicle del segle XIX. Però si la comunicació es resol bé, llavors podem parlar de quin rol ha de tenir cadascun d’aquests municipis dins l’àrea metropolitana. Tindrà dos caps? En tindrà un? I les relacions habitacionals en relació a l’oferta de treball, com s’ha de coordinar? Això a Barcelona sabem que ho tenen molt mal resolt. És a dir, la gent de classe mitjabaixa cap a baix han estat expulsats i ara estan ja a El Vendrell o als primers municipis de la provincia de Girona.»
Correm el mateix perill, doncs... «L’àrea metropolitana no ha de servir per expulsar gent. Podríem córrer el risc de replicar ‘Barcelunya’ i crear una ‘Tarragunya’ que expulsi cada cop més gent. La gent amb diners podria escollir els indrets cèntrics, els més ben comunicats, etcètera, i voldrà els serveis d’una gran capital, però algú ha d’estar darrere el taulell, servint als restaurants o venent les entrades del teatre... I aquesta gent, a Barcelona, ja estan vivint fora de la província de Barcelona.»
Els barris a Tarragona i
Desertització
«Compte amb la desertització dels centres, que ja estem detectant. A Tarragona és molt clar, i a Reus crec que també»
Reus són grans i tenen espai per creìxer... Vol dir que és real aquest risc?
«És cert que Barcelona està encaixonada i ha de créixer a base d’absorbir municipis. Nosaltres no tenim aquestes condicions geogràfiques, només algunes com ara el riu Francolí, però sí d’altres que podríem dir-ne mediambientals. Hi ha molta recança a treure sòl nou per construir o expandir.»
Depredació de talent
Com evitem convertir-nos en ciutat dormitori de Barcelona?
«Tenint personalitat pròpia. Molts alumnes meus només troben oportunitats a Barcelona. Els grans despatxos internacionals estan a Barcelona. I per què? No hi ha cap necessitat. Jo la meva carrera l’he fet aquí. Els emprenedors tenen una oportunitat a l’àrea metropolitana de Tarragona i no haver d’hipotecar la seva vida perdent un parell d’hores al dia per anar a Barcelona. Això és un drama. Aquesta àrea metropolitana ha de ser un pol d’atracció per frenar la depredació de talent que ens estant fent tant Barcelona com Madrid.»
Què proposa?
« Apostar per la rehabilitació i la nova construcció. No es poden abandonar els centres de les ciutats i deixar-los sense rehabilitar simplement pel fet de fer xalets nous a llocs com a Els Pallaresos, a pocs minuts de la ciutat, perquè això pot comportar una cada vegada més desertització dels centres que estem percebent ja. A Tarragona és molt clar, i a Reus crec que també. Compte amb aquest tema: si la gent marxa dels centres, perquè és molt car o és molt precari, llavors el petit comerç marxa, no hi ha moviment, no hi ha vida...i llavors tenim un problema greu.»
I amb municipis tant diversos com els que integren l’àrea metropolitana de Tarragona, vol dir que és possible?
«En qüestions d’habitatge, aquesta diversitat la veig positiva. El que no té un, ho té l’altre. Preus, qualitats, gran-
dàries... En alguns municipis es concentra el treball, però no hi ha residència, i viceversa. Els problemes d’habitatge turístic es concentren a llocs molt concrets: Salou, Altafulla, potser en algun carrer de Tarragona concret, sense arribar als límits de Barcelona, però això es pot esponjar. A algun turista potser li és més convenient llogar un Airbnb a Reus o algun altre lloc de l’àrea metropolitana si en cinc minuts pot arribar a la platja, o a l’amfiteatre, o a la Capsa Gaudí. Els mals, si estan més repartits, són menys.»
Es pot imaginar com hauria de ser una política territorial d’habitatge?
«Cal començar la casa per la base, no per la teulada. Amb dades. Un observatori, que no n’hi ha ni a nivell estatal ni català. Falten dades. Hem de saber quant habitatge social hi ha a l’àrea metropolitana, i si podem crear un organisme mancomunat, per atendre persones necessitada, ja sigui per violència domèstica, o d’immigració, pobresa, separació...poder-la atendre adequadament, i que pugui estar a Reus o a Salou, en comptes de només tenir opcions a Tarragona, per dir algun cosa. Posar en comú recursos escassos, entre ells habitatge social i habitatge assequible. »
A Reus hi ha el Roser.
«Exacte. I per què hauríem de replicar coses que ja tenim? Amb els recursos d’ara, cobreixen només la ciutat de Reus, però... perquè no el fem més gran, en comptes de crear-ne un de nou a Valls? Apliquem economia d’escala.»
Això per l’habitatge social.
I per l’assequible?
«La combinació entre rehabilitació i construcció nova podria aconseguir, com a mínim, augmentar l’oferta.
A nivell d’àrea metropolitana, és l’únic que podem fer: una gestió del sòl intel·ligent.
A nivell de legislació, que és el que impacta realment en això a nivell d’incentius als promotors, o ajuts als compradors, per exemple, és a nivell de comunitat autònoma o de Madrid, i l’àrea metropolitana hauria de veure com s’integra en tota
aquesta estructura en vertical. No seria bo crear una administració burocràtica més, sinó un organisme dinàmic, per compartir els recursos escassos que tenim, que compartim les dades clares de com està la situació. Què tenim, què ens cal...i que això sigui comú.»
Realment no hi ha cap observatori de l’habitatge?
«A nivell estatal no n’hi ha cap, i a nivell català, tampoc. Moltes vegades hem pensat que no hi ha massa interès. De tant en tant surt algun polític i s’enorgulleix d’haver augmentat els ajuts al lloguer. Perdoni? Això és un fracàs de les polítiques d’habitatge. De l’any 2010, amb la intervenció de l’economia i els homes de negre, els hem incrementat de 30.000 a 70.000 l’any 2022. Estem subvencionant cada cop més gent.»
És un peix que es mossega la cua... Els salaris són un desastre.
«Correcte. Però vostè vol fer una política estructural?
Quan parlem amb Càritas, amb Creu Roja, tots tenen el mateix problema: no paren d’acumular gent i no hi ha manera de que puguin buscar-se una vida per ells mateixos i tirar una vida endavant.»
I com arreglem aquest drama?
«Compartint els pocs recursos que hi ha. I caldria fer un catàleg dels serveis que presta cada ajuntament, amb dades. Potser detectaríem alguna duplicitat, i si ho ajuntéssim i suméssim pressupostos podríem fer una cosa més potent. A quina ciutat? És igual. Però per fer això necessitem un consens, el polític ha de veure que no podrà vendre-ho als seus votants. Ho han d’entendre, i no tinc tan clar si tenen la maduresa suficient»
No hi ha una solució per a la vivenda pensant només en vivenda...
«No, no n’hi ha. Començant per la família. O hi ha dos sous o només n’hi ha un. Miri: la meitat de la població de Dinamarca viu sola. Llavors diuen que la família és allò de l’heteropatriarcat...Deixem-nos d’històries, siusplau. Però què volem? Però què és això, vostè vol que la població visqui sola, tingui 20 anys o 80? No cal imposar-ho a ningú, però tampoc hauríem de facilitar que la gent visqués sola. »
«Cap millenial
l’esforç dels nostres avis»
Pensament Nasarre carrega contra les solucions plantejades fins ara pels poders públics
Oriol Aymí
«Aquella gent arribava aquí amb una sabata i una espardenya i vivien en pisos que ara cap millenial compraria, ni regalat». Nasarre recorda com en una altra crisi, la de la postguerra, l’habitatge també va ser una emergència social, que a Tarragona va solucionar-se convertint les barraques del Francolí en els barris de Ponent. «Eren pisos molt dignes, de setanta o vuitanta metres però, és clar, no tenien wifi, ni aïllament tèrmic, ni vídeo-porter», recorda. Ara, encara hi ha en vigor un decret de la Generalitat de 2020 que accepta construir vivendes de 24 metres quadrats.
Aquest és un dels sense sentits que Nasarre troba en unes polítiques públiques que considera que s’han passat de llarg. «Abans de la crisi immobiliària les lleis les feien els promotors», afirma, però afegeix que a partir de 2007 les passes legislatives no han fet altra cosa que deixar fora de joc cada cop més gent. «La llei de l’habitatge el que diu és que no sabem com fer-ho i que et fiquis a viure a casa d’un altre, que okupis,
que nosaltres el que hem fet és allargar el màxim possible que et puguin fer fora, a través de la burocratització», assenyala.
El que han fet les lleis, per Nasarre, és «expulsar la classe mitja, que podia comprar fins l’any 2007, cap a la classe baixa». A l’estat espanyol, recorda «sempre havia estat així, tothom podia comprar, més gran o més petit, i tenir el seu piset i cuidar-lo. Hi havia la dignitat de barri».
Ara, el catedràtic afirma que «aquesta gent ha estat expulsada del mercat hipotecari» per unes lleis que diuen que «els pobres no poden ser propietaris». I tot això, amb el somriure d’orella a orella de Brusel·les i dels països nòrdics, «que sempre han tingut lleis que han expulsat els pobres de poder comprar i han estat sempre llogaters dels risc...o dels alcaldes, que no sé què es pitjor».
Viena? No, gràcies. Sí, dels alcaldes. «Ara el model que ens estan venent és Viena», diu. A la capital austríaca ha governat durant un segle la socialdemocràcia, un mandat només interromput durant els anys de
la Segona Guerra Mundial. Actualment, fins al 65% dels seus prop de 2 milions d’habitants viuen de lloguer en un habitatge públic. «Ningú vota en contra del seu llogater, no sigui cas que s’enfadi i no et renovi el contracte. Això és una crisi democràtica impressionant», reflexiona.
I Barcelona? Tampoc. «No pots pretendre ser la Silicon Valley del Mediterrani i que la vivenda sigui barata», sentencia Nasarre, i recorda com el sociòleg Richard Florida defensava, en pena bombolla immobiliària, que les ciutats havien de ser creatives, fer-se visibles i situar-se al mapa mundial. Barcelona va seguir els seus consells. «Florida va haver d’escriure fa uns pocs anys que es va deixar un petit detall: que si feien allò que ell havia proposat, la qüestió de la vivenda en sortia perjudicada», assenyala.
«No pots pretendre ser la Silicon Valley del Mediterrani i que la vivenda sigui barata»
Societat L’Ajuntament proposa avançar o posposar l’esdeveniment tres setmanes, una solució que genera controvèrsia
Oriol Castro
La Disfressa d’Or de l’any vinent haurà de canviar de data o d’espai. El 23 de febrer, el dia en què estava previst que se celebrés la gala, la Tarraco Arena Plaça (TAP) estarà ocupada per un altre motiu. Davant aquesta situació, l’Ajuntament de Tarragona va reunir d’urgència dimarts les comparses participants per tal d’explicar el problema i buscar una solució.
Fonts municipals expliquen al Diari Més que «res està tancat» i que s’està estudiant la situació. El consistori està en converses amb la TAP per a explorar possibilitats i espera prendre una decisió en la següent comissió consultiva amb les comparses.
En la reunió de dimarts, l’Ajuntament va proposar avançar o posposar tres setmanes l’esdeveniment. Una mesura que va agafar «en xoc» els reunits i que genera controvèrsia entre les comparses. «El Carnaval de Tarragona no es pot quedar sense La Disfressa d’Or. S’ha de fer si o si. Aquesta situació no ens l’esperàvem», explica Laura Pérez, de la comparsa Som Serem. «Fas una reunió i el que menys esperes és que no estiguin llestos els espais. Només ens queda esperar.
L’Ajuntament no té res tancat i manté tots els escenaris oberts
Nosaltres som partidaris d’avançar-ho, haurem d’accelerar el treball», afegeix Pérez.
Les comparses ja fa setmanes que treballen en el carnaval vinent, tant en les disfresses com en les coreografies que faran.
«Gran problema»
«És un gran problema. Ens tira enlaire tota la nostra programació. Al final, qui ha
Cultura Jaume Queralt exposa un total de 27 obres a la Galeria d’Art La Catedral de Tarragona. La mostra es va inaugurar la setmana passada i compta amb obres de diverses mides, realitzades amb diferents tècniques, com l’oli, el pastel i el collage i aquest cop també amb diferents estils ja que algunes tenen l’estil figuratiu impres-
sionista clàssic de Queralt i altres corresponen a un estil expressionista que en alguns casos ratlla l’abstracció, d’acord amb la seva línia actual de recerca i evolució de la seva obra.
Queralt va néixer a Tarragona l’any 1949. Durant els seus més de 50 anys de professió, ha treballat amb tot tipus de tècniques. El pintor
ha realitzat al llarg de la seva vida prop de 100 exposicions, tant individuals com collectives i la seva obra consta en multitud de col·leccions publiques i privades de països de tot el mon, entre els que destaquen Estats Units, Suïssa, Xina, Japó, França i Mèxic i ha sigut guanyador de molts premis nacionals i internacionals. Redacció
d’aportar solucions és l’Ajuntament, que és qui organitza l’esdeveniment», comenta Daniel Baelo, de Disc 45. Segons el seu punt de vista, no veu viable fer-ho abans o després del dia 23. «Què farem una setmana d’actes de Carnaval i tres setmanes després la rua?», es pregunta Baelo.
Altres comparses es mostren més confiades en una resolució del conflicte.
Confiança i unió «És una cosa inusual. Però confio en l’Ajuntament. Les comparses ens hem de mantenir unides», diu Ivan Luna, de la comparsa Colours Fan-
tasy. «Trobarem una solució segur», indica Paco Fiori, de Sinhus Sport. Avui es reuniran totes les comparses participants en la gala per a tractar la situació. La Disfressa d’Or arribarà l’any vinent al seu 25è aniversari i s’espera una gran festa per a celebrar l’efemèride.
L’Ajuntament de
van fer minvar l’arribada de turistes a la ciutat i el trenet va patir-ne les conseqüències. Per això, van demanar abaixar el cànon a 60.000 euros. El 9 de març del 2023, l’empresa també va presentar un recurs de reposició contra la liquidació provisional del cànon de l’exercici del 2022.
Recinte Firal acull avui la Fira de l’Ocupació de la Cambra
Societat El Recinte Firal de Tarragona acull aquest matí la Fira d’Ocupació organitzada per la Cambra. L’horari de l’esdeveniment serà de 9.30 a 14 h. i hi participaran una setantena d’empreses. Es calcula que les companyies oferiran fins a 700 llocs de treball. La voluntat dels organitzadors és oferir una plataforma per a posar en contacte empreses que necessiten contractar amb persones que busquen feina o volen canviar la que ja tenen. Des del 2019, la Fira de l’Ocupació de la Cambra ha ajudat a més de 21.000 persones a trobar feina al territori. Redacció
Si la companyia no liquida els pagaments pendents, es revocarà la concessió L’Ajuntament
El consistori reclamava 450.000 euros pel primer any de concessió del trenet, però l’empresa defensava que s’ha de descomptar l’import corresponent als tres primers mesos d’aquell any, ja que no es va iniciar l’activitat fins a l’abril. En aquest mateix escrit, tornaven a reclamar una rebaixa del cànon anual, «almenys els tres primers anys». El departament de Pressupostos i Comptabilitat de l’Ajuntament va rebutjar aquesta petició el gener del 2024. També ho va fer el Cap de gestió de Patrimoni, amb l’aval del Secretari General, el passat mes de setembre.
Serveis L’empresa concessionària deu 900.000 euros corresponents al 2022 i 2023
L’Ajuntament de Tarragona desestimarà en el ple d’aquest divendres la sol·licitud presentada per l’empresa que gestiona el trenet turístic — RJ Autocares SL—, en la qual demanen rebaixar el cànon anual que han de pagar per l’explotació d’aquest servei. La companyia reclama passar dels 450.000 euros acordats inicialment als 60.000. El consistori denegarà aquesta
petició i reclamarà a la firma que liquidi els pagaments que té pendents.
Segons fonts municipals, l’empresa que gestiona el trenet deu 900.000 euros corresponents als dos primers anys de concessió. El setembre del 2020, es va adjudicar el servei a RJ Autocares SL per un termini de 10 anys i per un cànon anual de 450.000 euros. Aquest va ser l’import que va proposar la mateixa companyia i que li va servir
per guanyar el concurs públic impulsat per l’Ajuntament.
En l’expedient de la licitació, s’explica que «el concessionari va confirmar i ratificar el cànon que aquest havia presentat en l’oferta». La concessió es va formalitzar el 31 de maig del 2021 i estava previst que l’empresa adjudicatària iniciés la seva activitat l’estiu d’aquell any. Finalment, va començar a operar l’11 d’abril del 2022. Quatre dies abans, però, la compa-
nyia va presentar un escrit a l’Ajuntament sol·licitant una adequació del cànon per «circumstàncies sobrevingudes i extraordinàries».
El concessionari al·legava que la pandèmia per la covid i l’esclat de la guerra d’Ucraïna
Exigir el pagament Fa un mes, RJ Autocares SL va presentar al·legacions a la decisió municipal per reiterar la demanda de rebaixar el cànon. Tots els grups polítics van votar a favor de desestimar la sol·licitud en la comissió d’Hisenda que es va celebrar dilluns i es preveu que tornin a fer-ho en el ple d’aquest divendres. També s’acordarà instar al departament de Taxes i Preus que liquidi els cànons anuals corresponents al 2022 i 2023, que estan pendents de pagament. El deute ascendeix fins als 900.000 euros, segons expliquen des de l’Ajuntament, que ja va notificar a l’empresa que el termini per liquidar-lo acaba a finals d’aquest novembre. Si no ho fan, el consistori revocarà la concessió i se’n licitarà una de nova.
La
Colla Jove celebrarà avui la gala de fi de temporada
Castells La Colla Jove Xiquets de Tarragona celebra aquest vespre la gala de fi de temporada. Per primer cop, els liles ho faran al Palau de Congressos, concretament a la Sala August, a partir de les 20 h. Durant la gala es duran a terme els diferents reconeixements i homenatges i es visualitzaran els vídeos de final de temporada, però també hi haurà diverses sorpreses com l’actuació de l’Eloi Fort i la de l’Anna d’Ivori. A més a més, s’entregarà l’últim cromo de la col·lecció Un Viatge en Imatges, que correspon a l’última foto de família realitzada enguany. Redacció
Societat L’Estat ofereix ajuts directes per a reparar habitatges
J. Bugarin/ACN
La Móra encara no s’ha recuperat de les inundacions de la setmana passada. Els veïns continuen netejant les seves cases, que van quedar tenyides de marró pel fang. Per sort, no es va haver de lamentar cap víctima, però els danys materials són incomptables. En moments així, la ciutadania sempre espera que les administracions actuïn. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la setmana passada un paquet de mesures que sumen un import de 10.609 milions d’euros. Entre altres,
La Zero acull avui un concert solidari pel País Valencià
Cultura La Sala Zero de Tarragona acull avui un gran concert benèfic amb les víctimes del temporal dana al País Valencià. La sala tarragonina s’ha adherit la iniciativa Som València i aquest vespre es viurà un espectacle únic amb les actuacions de sis bandes del territori i amb el 100% de la recaptació destinada a l’entitat Fundació Horta Sud, que porta 52 anys recolzant el moviment associatiu de la zona i que aquests dies treballa incansablement sobre el terreny per reconstruir el sud de València i sobretot reconstruir les vides de tantes persones afectades. L’aforament és limitat i el cost de l’entrada és de vint euros, sense despeses de gestió. Els artistes que actuaran son Joan Reig, Crim, Albert Jordà, Espaldamaceta, Islandia Nunca Quema i Murmur. El concert arrencarà a la Sala Zero a les 19.30 h, al carrer Sant Magí, 12. Redacció
l’Estat concedirà ajuts directes per reparar i reconstruir negocis, habitatges i comunitats de veïns. Entre els veïns de la Móra es pregunten si ells també es podran acollir a aquestes subvencions. El País Valencià ha estat el més damnificat pel pas de la DANA, però a Tarragona també hi ha hagut moltes famílies afectades, sobretot en aquesta urbanització de Llevant. «Alguns continuen traient quatre o cinc caixes cada dia amb coses que han quedat inservibles per les inundacions», explica el president de l’Associació de Veïns de la Móra, Albert Franquès.
En la reunió qui explica que, en van mantenir dilluns amb l’Ajuntament de Tarragona, van preguntar si ells es podran acollir a aquests ajuts que ofereix l’Estat. «Es van comprometre a preguntar-ho», assenyala el representant veïnal. La subdelegació del Govern espanyol va explicar a Diari Més que la consulta s’ha traslladat a la Delegació del Govern a Barcelona, on s’està analitzant.
Diverses mesures
L’Estat ha anunciat aquesta setmana 110 mesures addicionals per valor de 3.765 milions d’euros per als afectats
Les emergències es mostraran al Port
Societat Aquest diumenge el Moll de Costa del Port de Tarragona acollirà una Exposició i Mostra de Cossos d’Emergències organitzada per l’A.V.V. Protecció Civil Tarragona, en celebració dels seus 30 anys de servei. La ciutadania, de 9 a 13 h, podrà conèixer de prop com treballen els diferents cossos de seguretat i emergències. Redacció/Port
Es transferiran entre 20.000 i 60.000 euros per a la reparació d’habitatges
de la DANA i que s’afegeixen als 10.609 milions del decret llei aprovat pel Consell de
Ministres la setmana passada. Els residents de la Móra estan pendents de saber si poden ser beneficiaris dels ajuts directes que concedeix el Govern central per a rehabilitar habitatges. L’executiu de Sánchez transferirà entre 20.000 i 60.000 euros per a la reparació dels habitatges
danyats i fins a 10.300 euros per canviar o reparar mobles i electrodomèstics. L’Estat també preveu aportar fins a 37.000 euros per arreglar elements de les comunitats de veïns com portals o ascensors. D’aquesta manera, es vol acompanyar els ciutadans en aquest procés de recuperació.
Marta Omella Blanco
Costa creure que ja han passat cinc dècades des que Agnetha Fältskog, Björn Ulvaeu, Benny Andersson, i AnniFrid Lyngstad, més coneguts com a ABBA, van ajuntar les seves veus per formar el que seria un dels quartets més icònics del món de la música i la cultura popular. Ha plogut molt des que el grup suec va assolir la fama internacional amb les seves melodies enganxoses i estil únic que es resisteix a passar de moda.
També queden molt lluny els seus darrers concerts en directe, el que deixa als aficionats amb dues opcions: viatjar a Londres per veure els seus hologrames, o assistir a un espectacle tribut.
«És impressionant com, 50 anys després, la música d’ABBA continua connectant amb persones de totes les edats, des de nens fins a gent gran», afirma Ana K. García, que posa veu a Frida a ABBA The New Experience. La banda homenatge pujarà per primer cop a l’escenari de la Tarraco Arena aquest dissabte amb Evolution, un espectacle que promet «no deixar indiferent a ningú». «Crec que va més enllà d’un concert. És tota una experiència», assegura García.
«Un dels factors que fa aquesta proposta tan especial és que evidentment recorre el llegat musical d’ABBA, però també representa la nostra
ABBA The New Experience presentarà ‘Evolution’ a la Tarraco Arena aquest dissabte
pròpia evolució», explica Jonathan Argüelles, bateria del grup. Aquesta fa referència a ni més ni menys que 11 anys de trajectòria durant els quals la formació ha recorregut escenaris d’arreu del món, des d’Espanya fins a la República Dominicana i l’Ambaixada de Suècia, actuant en espais emblemàtics com el Palau de la Música Catalana.
Crear una identitat pròpia
«Ens hem convertit en un grup amb identitat pròpia, i crec que és això el que ens diferencia d’altres tributs.
Cadascú de nosaltres aporta quelcom especial i la nostra connexió crea una energia molt maca que el públic acaba notant», explica Argüelles. «Des del principi hem volgut mantenir una línia d’elegància i respecte cap a ABBA, sense caure en imitacions literals. Volem que el nostre homenatge sigui autèntic i genuí», afegeix. «Quan pujo a l’escenari no interpreto a un
personatge. Sí que faig alguna picada d’ullet a Frida, i la seva personalitat picaresca m’ins-
pira a l’hora d’actuar, però em mantenc fidel a mi mateixa», concorda García.
Igual que el públic que acudeix als seus espectacles, els integrants del grup també
«El més gratificant d’aquesta feina és poder connectar amb el públic, és màgic»
senten una profunda admiració cap a la formació sueca. «És fascinant que la seva música continuï vigent i emocionant a tantes generacions. Quan un grup com ABBA aconsegueix que persones de totes les edats s’interessin en la seva música, és una mostra clara de la seva qualitat i llegat», afirma Argüelles. Quina és la clau a un èxit universal i perenne? Tothom té les seves teories, però el bateria creu que és «una barreja d’elements». «Crec que no val la pena intentar trobar una fórmula. La seva discografia va més enllà. És una expressió de vivències i records, un llegat d’una època que encara ressona», descriu.
Estar a l’altura «Cada concert és una responsabilitat, no tant per la pressió de les expectatives, com per respectar la pròpia obra i per nosaltres mateixos», expressa García. El públic, explica a la cantant, també és una gran part de per què fan el que fan. «Tenim una feina molt bonica i sense dubte per mi el més especial i el més gratificant és tenir l’oportunitat de connectar amb les persones que venen a veure’ns. Crec que és una màgia que va molt més enllà d’ABBA i de nosaltres», conclou la vocalista.
Saber que, quan ens calgui, podem comptar amb els millors professionals mèdics, sense preocupacions i ni esperes i amb la màxima cobertura. Això és el que ens ofereix una bona assegurança mèdica. Ara bé, quan es parla d’assegurances és inevitable pensar en el cost que això ens suposarà per a les nostres butxaques. «Me la puc permetre?» és una de les pregun-
tes més freqüents. De fet, sovint, el pressupost acaba sent un impediment a l’hora de fer el pas cap a una cobertura mèdica d’excel·lència. Per això, Generali ofereix ara importants descomptes en la seva assegurança Prèmium.
Óscar Vilas, agent de l’oficina de Generali a Tarragona ciutat, explica que els descomptes respecte a la quota inicial són del 20%, si es tracta d’un únic assegurat, i poden arribar fins al 37,5%, en cas que la pòlissa co-
breixi a més de quatre persones. Més enllà dels descomptes que ara ofereix Generali per a la seva assegurança de salut Prèmium, el que destaca d’aquesta opció és la seva àmplia cobertura, que ens garanteix que tota la família estarà en les millors mans en tot moment. L’assegurança inclou una cobertura il·limitada de despeses mèdiques. A més, no té copagament i, en cas que vulguem que ens atengui un professional que està fora del concert de la companyia, la pòlissa ho permet amb un reemborsament de fins al 80%. Cal destacar que inclou totes les especialitats mèdiques (també odontologia) així com tota mena de proves diagnòstiques, prioritzant sempre les no invasives. Inclou assistència sanitària en accident laboral, esportiu i de trànsit; la possibilitat de demanar una segona opinió mèdica
en cas de malalties greus; cap limitació en pròtesis; assistència en viatge fins a 35.000 euros, programes de prevenció i un servei de teleconsulta i videoconsulta mèdica les 24 hores. Vols saber-ne més? Apropa’t a les oficines de Generali a la plaça Imperial Tarraco, 2 o bé truca al 609 41 07 88 i t’informaran sobre tot el que aquesta assegurança pot fer per a tu.
Política El pla preveu mesures com augmentar l’activitat quirúrgica o una possible pujada de les tarifes
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus presentarà en el ple de demà divendres 15 de novembre l’aprovació del pla de sanejament financer per als exercicis 2024-2026 del CMQ. En aquest pla es preveuen accions com augmentar l’activitat quirúrgica, incorporar nou equipament i una possible pujada de tarifes, entre altres. Segons fonts de l’Ajuntament de Reus consultades pel Diari Més, aquest pla té com a objectiu principal «donar continuïtat a les iniciatives del Pla d’Ajust 2022-2023 per incrementar l’activitat i els ingressos, reduir costos i millorar l’eficiència». A més, des del consistori també subratllen el fet que «qualsevol entitat depenent que dugui a terme activitat econòmica i es posi de manifest una situació de desequilibri financer, haurà d’aprovar un pla de correcció». Per fer front a les pèrdues de l’equipament, el pla proposa diverses accions com impulsar iniciatives relacionades amb l’augment de l’activitat i ingressos, millora de l’eficiència i reducció de costos, incrementar l’activitat quirúrgica i
Fotografia d’arxiu d’una persona a les instal·lacions del CMQ a l’Antic Hospital. Olívia Molet
El pla es presentarà en el ple municipal d’aquest divendres 15 de novembre
la cartera de serveis públics i incorporar nou equipament tecnològic. A més, també es preveu una possible pujada de les tarifes. No obstant això, des de l’Ajuntament comen-
Solidaritat L’Associació de Concerts de Reus i el Festival Accents van anunciar ahir la celebració d’un concert solidari en benefici dels afectats per la DANA a València. Aquest es durà a terme demà divendres 15 de novembre a la Prioral de Sant Pere a partir de les 20.30 hores i anirà a càrrec del pianista i compositor igualadí
Carles Viarnès. El pianista ha presentat recentment el seu projecte ‘Hyper_O’, un treball innovador i arriscat que combina modes gregorians amb un univers electrònic a través d’un singular instrument, l’hiperogue. El director artístic de l’Associació de Concerts de Reus, Marc Moncusí, afirma que «la solidaritat i la cultura van de la mà i estem
molt orgullosos de poder contribuir a aquesta causa. Serà una vetllada inoblidable». Per la seva banda, el director del Festival Accents, Isaac Albesa, destaca que «Reus sempre ha estat una ciutat compromesa amb la música i la solidaritat. Comptar amb un artista de la talla de Carles Viarnès en aquesta acció és un privilegi». Redacció
ten que encara no s’ha fet cap proposta d’increment de les tarifes, ja que «són possibles mesures i no vol dir que s’apliquin totes, perquè si s’aconsegueix incrementar l’activitat
potser no cal pujar les tarifes. No està decidit encara quines s’aplicaran, per això són ‘iniciatives’». El que passarà pel ple ha estat aprovat prèviament pel consell d’administració
del Centre MQ i en la comissió informativa de Promoció Econòmica, Hisenda i Projecció de Ciutat ordinària. A més, compta amb l’informe favorable d’intervenció de l’Ajuntament.
A la vegada, des del govern municipal també insisteixen en el fet que «aquest govern sempre ha defensat el paper al nostre territori del Centre MQ Reus per garantir els millors serveis de salut per la ciutadania, col·laborant, entre altres, a disminuir les llistes d’espera». «En aquest sentit, s’està treballant amb la conselleria de Salut, s’han realitzat contactes en l’àmbit polític i s’han mantingut reunions en l’àmbit tècnic, s’ha traspassat informació i s’ha informat de les possibilitats que el CMQ ofereix i les que pot oferir al servei públic de salut», afegeixen fonts de l’Ajuntament.
Pla d’inversions
Per un altre costat, en el pla d’inversions presentat recentment el CMQ també protagonitzava algunes de les inversions més importants. El pla preveu destinar 738.000 euros a reposició d’equipament i mobiliari i 120.000 euros per adequar espais a les instal·lacions del carrer del Vapor Nou, a l’Antic Hospital, i traslladar-hi l’àrea quirúrgica i d’hospitalització. Abans, s’hi mouran les consultes. «Aquest moviment no només optimitza i millora l’atenció als usuaris del CMQ, sinó també la imatge del centre. Amb un únic centre i ubicació els usuaris sabran on hauran d’anar», va valorar en el seu moment el regidor de Salut de Reus, Enrique Martín.
Política Els socialistes defensen els efectes positius de l’avantprojecte de la reordenació urbana del Carrilet
Miquel Llaberia
El grup parlamentari del PSC es va reunir la setmana passada amb les associacions de veïns Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias i Roserar Mas Iglesias i la Federació Associacions de Veïns de Reus (FAVR) per tractar la reforma de l’entorn del Carrilet i el trasllat de l’estació d’autobusos. «Les transformacions urbanes a Catalunya han de promoure models de ciutats que combinin la justícia social amb la sostenibilitat mediambiental», afirma el diputat del PSC al Parlament, Alberto Bondesio. A més, remarca que en les reunions que s’han dut a terme amb les diferents entitats «va quedar palès que tothom està a favor que cal reformar l’estació d’autobusos».
El diputat considera que les infraestructures de mobilitat urbana i interurbana són «claus en la descarbonització de les ciutats» i garantir el moviment de la ciutadania.
Per aquest motiu, defensa que el projecte de reordenació del Carrilet «serà molt positiu per la zona i també per la ciutat, ja que fa molts anys que
Reempresa reuneix a una vintena de persones interessades a comprar i vendre el seu negoci
Empresa S’han programat reunions per assessorar a persones interessades
Redacció
El passat dimarts 12 de novembre la regidoria d’Empresa, Ocupació i Formació va reunir a una vintena de persones que estan interessades a comprar o vendre el seu negoci a Reus. Aquesta sessió es va dur a terme en el marc del programa Reempresa, que compta amb el suport de la patronal Cecot i la fundació Autoocupació, que vol acompanyar, assessorar i ajudar a contactar a aquelles persones que volen adquirir un negoci en funcionament amb qui el vulguin vendre, evitant que
aquestes companyies tanquin. Gràcies a aquest primer contacte ja s’han programat assessoraments individuals amb les persones interessades per analitzar la viabilitat i, si s’escau, els tràmits del traspàs. El regidor de l’àrea d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, va afirmar que el programa serveix per contribuir «a què empreses de Reus i comarca trobin continuïtat, que permet que l’esforç i dedicació invertits durant anys no es perdin» i «generar ocupació i enfortir l’economia del territori».
Reus necessita una reforma de l’estació d’autobusos perquè aquesta sigui digna». A la vegada, també assenyala com a fet positiu que aquesta nova
estació que estaria ubicada al Parc Mas Iglesias garantirà una connexió amb la nova estació de Bellissens i el futur tramvia, «aconseguint així la intermodalitat».
L’Ajuntament commemora demà el Dia Mundial sense
Salut Les activitats es duran a terme durant el matí a la plaça Prim
Redacció
Demà divendres 15 de novembre se celebra el Dia
Mundial sense alcohol i amb aquest motiu l’Ajuntament de Reus durà a terme diferents accions per visibilitzar els efectes nocius del consum d’alcohol. Aquestes accions tindran lloc a la plaça Prim a partir de les 10 hores. Algunes d’aquestes activitats serviran per conscienciar a la població de la quantitat d’alcohol que consumeix, a més d’altres ingredients com el sucre que contenen aquestes begudes. El regidor de l’àrea de Salut
i Esports de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín, explica que «sabem que l’alcohol és la droga més consumida i acceptada a la nostra societat i una de les que més problemes socials i sanitaris genera». Els efectes de l’alcohol varien segons la concentració d’alcohol a la sang, el sexe, la velocitat en la qual es beu o si es consumeix amb altres aliments o no. En dosis baixes és un estimulant i produeix eufòria i desinhibició, però en quantitats grans afecta l’atenció i la coordinació de l’individu, amb el consegüent perill que això suposa.
Mendoza: «No estem en contra del govern, només de l’avantprojecte»
reformar l’estació d’autobusos, on no hi ha acord és en el com. L’avantprojecte, defensat pel govern municipal encapçalat pel PSC i l’AV Roserar Mas Iglesias, s’ha trobat amb l’oposició contundent de l’AV Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias.
Desacord en el com Tot i que socialistes i entitats veïnals estiguin d’acord en
El portaveu d’aquesta, Òscar Mendoza, comenta que esperen que els convoquin algun dia per a «donar una solució, ja que la nostra demanda seguirà essent la mateixa, no a l’estació dins d’un parc». «En tota decisió urbanística primer ha de primar el cost social i mediambiental i una estació d’autobusos dins un parc és l’antítesi del que ha de prevaldre», assegura Mendoza. En aquest sentit, el portaveu creu que «el parc és la solució als problemes que comencem a tenir, potser cal que les declaracions del president a Bakú siguin realment escoltades», fent referència a les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, durant la COP29 a Azerbaidjan on va defensar que la societat ha de canviar per fer front al canvi climàtic. Per un altre costat, Òscar Mendoza també vol deixar clar que «no estem en contra del govern, només estem en contra d’aquest avantprojecte».
Càritas obre una botiga de roba a Reus
Societat Càritas Diocesana de Tarragona i la fundació privada Formació i Treball obre la primera botiga de roba Moda re- a Reus. Aquesta està localitzada al carrer de la Galera, 20, i l’objectiu és apostar pel consum sostenible reutilitzant béns de segona mà i afavorint alhora la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social. Redacció/Cedida
«Crec que en aquest país encara no s’entén molt bé que significa el criptoart»
Entrevista L’artista digital reivindica que esdeveniments com el Jardí Digital 2024 serveixen per donar a conèixer i trencar mites al voltant del criptoart i generar un espai que propicia col·laboracions i oportunitats futures
Miquel Llaberia
Com es va iniciar en el món de l’art i, més concretament, l’art digital?
«Em vaig iniciar en el món de l’art digital per casualitat, després d’un recorregut professional totalment diferent. A causa d’uns problemes de salut que em van fer romandre a casa més temps de l’esperat i sense capacitat de treballar físicament, internet va ser el meu aparador de sortida. Vaig tenir la sort de descobrir a George Redhawk, una gran inspiració per a mi, qui em va despertar un interès brutal per l’animació, igual que el cineasta americà Bill Domonkos, que utilitza fragments de pel·lícules antigues per fer GIFArt. Així que vaig començar a fer GIFArt publicant els meus treballs a les xarxes socials fins que van començar a contactar amb mi pintors i fotògrafs reconeguts per fer col·laboracions». Què és el criptoart i els NFT?
«El criptoart és una forma d’art digital que utilitza la tecnologia de la blockchain per autenticar i verificar la seva propietat i originalitat. Aquest tipus d’art pot incloure imatges digitals, vídeos, animacions, música o qualsevol altra forma creativa.
El que distingeix el criptoart d’altres formes d’art digital és que cada peça està associada amb un NFT (Non-Fungible
Token, en anglès) que és un tipus de fitxa digital única que representa la propietat d’un actiu digital. A diferència de les criptomonedes, no són intercanviables per la seva equivalència, ja que cada NFT és únic o té un valor diferent». És possible viure d’aquest món? Millor o pitjor que les disciplines artístiques convencionals?
«Viure del criptoart i els NFT és difícil, però possible, tot depèn de molts factors com la demanda, la visibilitat de l’artista i el mercat específic. Hi ha artistes que han fet grans guanys en poc temps, especialment durant el boom dels NFT l’any 2021. Comparat amb les disciplines convencionals, el criptoart ofereix avantatges com que els artistes poden vendre directament a col·leccionistes d’arreu del món sense intermediaris com galeries o subhastes. Puc crear el meu contracte i guanyar tots els beneficis de la meva obra. També puc fer-ho a través d’una plataforma i acceptar una comissió per venda. Després d’un pic, el mercat ha mostrat signes de declivi. Per tant, es pot viure del criptoart, probablement és més arriscat que les vies tradicionals, però si ho aconsegueixes ja no depens dels intermediaris». És positiu pel sector artístic l’ús d’aquestes noves tecnologies digitals?
«Hi ha molts aspectes positius. Permeten accedir
ciutadania
«Sembla que es reconeix la meva obra, però darrere hi ha molt d’esforç». Perseverança
a un mercat global i sense dependre d’intermediaris tradicionals, és la base de la democratització de l’art. La blockchain ens garanteix l’autenticitat de l’obra i autoria. Qualsevol em pot plagiar com
Participació Els comptes es presenten en una audiència pública
Sergi Peralta Moreno
El regidor d’Hisenda, Manel Muñoz, va presentar ahir en audiència pública telemàtica —el format va haver de canviar-se per l’alerta meteorològica— les ordenances fiscals, el pressupost i el pla d’inversions de l’Ajuntament
previstos per al 2025. En acabar la sessió, la ciutadania va poder plantejar-li preguntes per resoldre els seus dubtes. Les primeres qüestions volien saber quin percentatge del pressupost anirà destinat a cooperació internacional i a la gent gran. En ambdós casos, l’edil va respondre recordant
que s’incrementaran els ajuts en general i que tot plegat quedarà concretat en el pla de subvencions que «encara estem confeccionant» i que passarà pel ple al desembre. Així mateix, mencionà que ja es preveien ajuts per al col·lectiu longeu, sobretot «qui visqui sol». Muñoz també assenyalà
a l’art convencional, però si el descobreixo, tot i que elimini els NFT plagiats, no podrà esborrar els moviments a la blockchain, ja que, tot queda registrat. També tenim els royalties on els artistes reben un percentatge de cada revenda de l’obra. Això és revolucionari, ja que en l’art tradicional l’artista només guanya diners amb la primera venda». Com d’important són esdeveniments com Jardí Di-
que està «previst» soterrar les línies d’alta tensió del Pinar, «i ho veurem aquest mandat». En aquests moments, «està tot lligat per obtenir les subvencions corresponents per fer aquesta obra, amb el conveni també amb l’Ajuntament de Castellvell del Camp». Finalment, en ser preguntat si es preveu la vianalització del Tomb de Ravals, afirmà que, a hores d’ara, no hi ha programada cap acció d’envergadura «més enllà del que suposa la introducció de limitacions de trànsit pròpies de la Zona de Baixes Emissions».
gital per artistes d’aquest àmbit?
«Són fonamentals per als artistes i els ciutadans, per apropar al públic a un format que consideren inhòspit. Crec que en aquest país encara no s’entén molt bé que significa el criptoart i hi ha molta tendència a relacionar aquest món a les estafes de criptomonedes. Aquestes trobades no només permeten presentar les obres d’un artista a un
públic més ampli, sinó també connectar amb altres creadors, col·leccionistes i experts, fomentant col·laboracions i oportunitats futures».
Col·laboració amb una pellícula a Hollywood, aparició a la revista Forbes, sembla que les coses van bé «Sí, sembla que es reconeix la meva obra, però darrere hi ha molt d’esforç i perseverança. Vaig començar creant GIFArt en una època que no donava fruits econòmics, era impensable vendre GIF animats com a peça d’art. El secret de l’èxit va ser aquest, ser pionera d’un moviment descentralitzat en què cap artista volia entrar per falta de vendes i on un grup de col·leccionistes creien en el que els artistes estaven construint». Què els diria a totes aquelles persones que encara es mostren escèptiques davant de tot aquest món cripto?
«Els diria que és comprensible que tinguin dubtes, ja que és un espai emergent, complex i sovint envoltat de volatilitat i especulació. Però no podem negar que el món cripto representa una nova fase en la tecnologia financera i artística. Les criptomonedes introdueixen un sistema financer descentralitzat, que ofereix alternatives al sistema bancari tradicional, i els NFT permeten una forma de propietat digital única i verificable que abans no existia».
Comerç L’empresa treballa per inaugurar la nova fàbrica a la primavera i allí es farà la següent campanya
La marxa de Virginias del passeig de Sunyer s’ha postergat més del previst. Acrimont Foods, la societat que hi ha darrere de la marca, va adquirir temps enrere una nau al carrer de la Grassa, al polígon industrial Nirsa, per traslladar-hi el centre productiu. La intenció era completar el moviment entre febrer i març del 2024, per poder engegar la producció al nou espai el maig. Amb tot, les obres es van endarrerir. Fonts de la companyia confirmen a Diari Més que s’està «treballant en la nova fàbrica per poder començar a fer el trasllat a finals d’any», una operació que podria durar uns dos mesos. En paral·lel, a Virginias, «estan centrats en la campanya de Nadal i acabant la produc-
ció d’aquest any a la fàbrica actual». La voluntat és inaugurar les noves instal·lacions «al voltant de la primavera
de 2025» seguint el calendari de construcció, afirmen les mateixes fonts. «La pròxima campanya fabricarem allí
Cultura És una adaptació al català de ‘Rostro de actriz’, de López
ACN
El cantant Joan Masdéu va publicar dimarts Rostre d’actriu, amb Xoel López, un nou avançament del seu pròxim disc. El tema és l’adaptació al català que Masdéu ha fet de l’original Rostro de actriz de López, inclosa al disc Fin
Reus acollirà la primera Mostra de Cultura Popular aquest dissabte
Cultura La Colla Gegantera dels Alegre ha organitzat la primera Mostra de Cultura Popular de Reus, que reunirà dissabte una desena d’elements festius de Catalunya i el País Valencià. A partir de les 18 h., tindrà lloc una cercavila. A més, al Pallol, s’exposen els vestits de la mostra. SPM/Diari Més
de un viaje infinito (2007), de la seva època amb el grup Deluxe. El segell discogràfic Satélite K destaca que López canta per primera vegada en la seva carrera en català, acompanyant el músic de Reus en aquesta revisió. Rostre d’actriu s’ha gravat entre Barcelona i Madrid i va
acompanyada d’un visualizer en què també participen tots dos artistes. El segell apunta que Masdéu, que ha sentit «una connexió especial» amb aquesta cançó des del seu llançament el 2007, ha volgut «retre homenatge a la seva bellesa en tornar-la a gravar, juntament amb el seu autor».
segur, al passeig de Sunyer ja hem acabat», expressa el director d’operacions d’Acrimont Foods, Víctor Segú.
Aquest és el segon single d’un seguit avançaments que Joan Masdéu anirà publicant durant els següents mesos i que formaran part d’un nou disc, que veurà la llum la primavera de 2025, per celebrar els 15 anys de trajectòria. L’àlbum comptarà amb la revisió d’algunes de les cançons més destacades de la seva discografia amb artistes convidats, a banda d’alguns temes nous i d’alguna sorpresa més. Sota la producció de Dani Ferrer, Rostre d’actriu s’ha gravat als estudis Santa Rita de Mataró i El Congost de Barcelona.
Les associacions de Setmana Santa celebren la II Diada de l’Agrupació
Religió El passat diumenge al migdia va tenir lloc la celebració de la II Diada de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus. El president de l’entitat, Jaume Piñol, afirma que «és moment de mirar al futur amb esperança», ja que «l’any vinent celebrarem el 75è aniversari». Redacció/Cedida
Es treballava per habilitar al nou espai un «petit museu» sobre la xocolata
Segú ja va explicar que el moviment permetria millorar «l’eficiència i la logística», reduir «els costos interns» i «continuar creixent», ja que, en les històriques installacions, tenint en compte el seu emplaçament, és «complicat» augmentar en dimensions. «Com a societat, volem continuar creixent en el sector dels torrons i la xocolata i tenir més capacitat productiva», afirmava. Segons el projecte executiu, amb el trasllat, l’empresa Virginias «vol continuar millorant i reformulant els productes que ofereix, així com
continuar innovant en les diferents gammes de xocolates i torrons, com la producció més artesanal de la marca». La nau industrial del polígon Nirsa, conformada per la unió de dos volums, té una superfície construïda de 3.133 metres quadrats (m2). Abans de collocar-hi la maquinària, calia recuperar i rehabilitar l’espai. Addicionalment, el director general d’Acrimont Foods, Àngel Jubete, va comentar el desembre del 2023 que hi ha la previsió de preparar -hi un «petit museu» perquè els infants aprenguin sobre el procés d’obtenció de la xocolata i la història de Virginias.
Plaça del Mercadal Virginias va obrir fa gairebé un any, el desembre del 2023, una nova botiga a la plaça del Mercadal. Tal com expressà Jubete en l’acte inaugural, el moviment permetia «quedar-nos al centre», tenint en compte el trasllat cap al polígon Nirsa. Jubete va assenyalar que no es volia un establiment que es dediqués només a la venda de torrons, sinó que també s’hi trobessin xocolata i altres productes els dotze mesos de l’any.
Imatge promocional de Joan Masdéu. ACN/Fabián Acidres
PortAventura tanca per les restriccions de mobilitat
Vila-seca El parc temàtic PortAventura World va tancar durant tota la jornada d’ahir davant de les restriccions de mobilitat i seguint les indicacions de Protecció Civil arran de la DANA que va afectar a diverses comarques tarragonines i ebrenques. «El nostre compromís és vetllar per la seguretat de tots els nostres clients i treballadors», afirmaven en un comunicat publicat a les xarxes socials aquest dimarts al vespre. Des del parc d’atraccions també van assegurar que totes aquelles persones que tenien entrades o bé reserves pels hotels del complex rebran un correu electrònic amb més informació. El parc obrirà de nou avui amb el seu horari habitual una vegada aixecades les restriccions de mobilitat. Redacció
Les trucades al 112 es concentren al Tarragonès
Emergències El telèfon d’emergències 112 va rebre 656 trucades fins a les quatre de la tarda d’ahir 586 incidents relacionats amb l’episodi de pluges. Les trucades provenen principalment del Tarragonès 211 trucades, , el que suposa el 36,38% del total. A aquesta li segueix el Barcelonès amb 92, el 15,86%, i el Baix Camp amb 90, el 15,52%. Per municipis, els que han registrat més avisos són Tarragona amb 101, Barcelona amb 82, Reus amb 44 i Salou amb 24. No es va registrar cap incidència significativa entre aquestes trucades. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), els xàfecs i tempestes van ser d’intensitat forta a les Terres de l’Ebre. A Mas de Barberans, a la comarca del Montsià es can acumular fins a 23,7 litres d’aigua en 30 minuts. A Ulldecona es van registrar durant tot l’episodi més de 110 litres. ACN
Mobilitat Els transportistes es mostren comprensius però demanen que també se’ls tingui en compte
ACN
La confusió i la resignació va marcar la jornada d’ahir a les carreteres davant els controls que els Mossos d’Esquadra feien en diverses carreteres del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per l’episodi de pluges intenses. A la rotonda d’accés a l’AP-7 a Tarragona, Francisco Moya, un transportista autònom que treballa per una empresa de productes congelats, relatava la seva frustració. «L’autopista estava tallada a Torredembarra i he hagut de fer un tomb boig per poder arribar», declarava.
El conductor es dirigia de Barcelona a Constantí i al·lagava comprendre la situació, tot i que considera que les mesures «son una mica excessives» i que s’hauria de tenir en compte la seva tasca. Des de primera hora del matí, els Mossos van realitzar controls per regular el trànsit. Concretament, es van veure afectades les vies de cinc
Un dels controls dels
Alguns conductors es mostraven confusos en veure que no plovia
DANA L’AP-7 va registrar llargues cues a diversos punts de la demarcació
Renfe es va veure obligada a tallar ahir el servei alternatiu per carretera de les obres del túnel de Roda de Berà davant del «col·lapse» a les vies derivat de les restriccions per l’alerta per pluges intenses. Les vies tallades i els controls policials van provocar llargues cues durant tot el matí. Un dels punts calents d’aquest caos va ser l’AP-7, a Amposta es va tallar en sentit nord, fent desviaments per
la sortida 42, punt on es van acumular aturades de fins a 14 quilòmetres des d’Ulldecona. La mateixa via es va veure tallada a Altafulla en sentit sud, realitzant desviaments per la sortida 32 i acumulant vuit quilòmetres de cues des de Roda de Berà.
Restriccions als trens
La jornada també va estar marcada pels problemes al trànsit ferroviari. Renfe va comunicar limitacions de velocitat entre Benicàssim i l’Ametlla de Mar, restriccions
de
comarques de la provincia, concretament a l’AP-7, la C-14, l’N-340, la T-11, la T-331, la C-43, l’N-420, la TV-3141, l’A-7, l’N240 i la C-37, Lluís Gallardo, treballador de l’empresa Carburants
Montsià, confirmava que «a partir de les set del matí havia controls a les entrades i les sortides de l’autopista». Preguntat sobre la mesura, Gallardo considera que «en part està bé, per evitar d’anys»,
però reconeix que «es podria haver fet millor».
Per la seva banda, el Fèlix, conductor d’un turisme, es mostrava confús i afirmava no saber per què són els controls, «si no plou».
«No entenc res, ningú diu res, només et diuen que vagis cap aquí o cap allà», denunciava aquest usuari, qui afegia que s’haurà «d’espavilar» i anar cap a la nacional i l’autovia.
Restriccions al túnel de l’Illa Un altre dels punts on els Mossos d’Esquadra van realitzar controls per restringir la mobilitat de vehicles és als accessos del túnel del coll de Lilla.
Des de les vuit del matí d’ahir tallaven la circulació en direcció Tarragona, on només deixen passar els serveis essencials. Segons el Servei Català de Trànsit, es va produir «poca» retenció, amb cues de menys de 500 metres a les rotondes d’accés al túnel (A-27) i de l’N-240.
Retencions a l’AP-7 a l’altura d’Altafulla durant la jornada d’ahir. Tjerk Van der Meulen
que s’afegien a les del tram entre Tortosa – l’Aldea.
A més, a conseqüència de les restriccions de mobilitat decretades per la Generalitat la línia R15 es va quedar sense
servei entre Reus, Mora, Caspe i Saragossa i a l’R17 ses va suspendre el servei de llançadora entre Tarragona i Port Aventura.
En paral·lel, Adif va infor-
mar sobre la interrupció de la circulació de la línia València - Barcelona entre Castelló i Cambrils per les condicions meteorològiques adverses de la zona.
Gemma Carbó: «El món rural ha de tenir veu i vot en les decisions polítiques; gestiona el 70% del territori»
Entrevista La directora del Museu Terra de l’Espluga de Francolí farà una xerrada a l’EADT en el marc de la jornada ‘Derives’, que forma part del programa ‘Pobles mudats’, de reflexió sobre el despoblament
La xerrada que faràs es titula Cultura, memòria i imaginació versus despoblament. De quina manera aquests conceptes són eines per combatre el problema de l’abandonament dels pobles? «Hi ha moltes definicions de cultura, però en aquest context estic pensant en la cultura com una manera d’explicar-nos col·lectivament, com a espai de participació i construcció de ciutadania, com a dret fonamental. Des d’aquesta perspectiva, la cultura és la identitat dels pobles i de cadascuna de les persones que els conformen. Un poble és com una llengua, i perdre’l vol dir ser més pobres globalment com a societat. La memòria, per la seva banda, és el coneixement acumulat de les persones d’aquests pobles. Un saber, sovint ancestral, que ens reconnecta amb les feines al camp, amb el bosc, amb els oficis i amb els rituals festius, i també amb els conflictes i els debats comunitaris que cerquen solucions viables a problemes compartits. Són objec-
tes però, sobretot, històries de vida, relacions i paisatges naturals. I, finalment, la imaginació és la capacitat que ens permet actualitzar permanentment aquesta memòria i ampliar la nostra perspectiva cultural de la vida. Artistes i científics són persones imaginatives, que veuen el mateix que la resta, però que es pregunten coses diferents».
Es calcula que al Camp de Tarragona hi ha 58 municipis deshabitats. ‘Pobles mudats’ convida a fer la reflexió sobre què cal fer amb ells: rehabilitar-los, tornar-hi, donar-los una vida diferent… Quina és la teva opinió al respecte?
«Els veig com una gran oportunitat per a aquest exercici d’imaginació. De fet, hem estat treballant amb l’Institut Ramon Muntaner, que va liderar la recerca sobre aquests pobles, amb Còdol Educació i amb l’àrea d’educació i noves tecnologies de la URV, per impulsar una proposta que es diu El joc dels pobles imaginats. És un joc online, a partir de les dades recollides sobre aquests nuclis,
que proposa als joves fer aquest exercici de participació i d’imaginació. Què hi veus aquí? Què hi faries? Què caldria per fer interessant aquest lloc de nou, per viure-hi? Aquí també són interessants les preguntes i mirades des de les arts i la ciència, perquè permeten sortir de la lògica imperant que condemna aquests nuclis, prejutjant la seva inutilitat per a la vida contemporània».
Perdre aquests pobles implica que la identitat del nostre territori es vagi perdent també?
«Sí, per a mi cada poble és una representació a petita escala de la societat. I en cada cas hi ha matisos, saber o maneres de fer, de dir, de pensar, que són úniques i excepcionals. Ho hem estat veient amb les variants dialectals, de vegades presents dins dels mateixos pobles. També en les formes d’organitzar-se col·lectivament per fer front a situacions complicades. I, per descomptat, també com a models culturals de conflicte i enfrontaments entre poders». Què més perdem, quan un poble és abandonat?
«Tot això que parlàvem, cada vivència individual i totes les maneres de relació entre elles. Aquest teixit vital és diferent en cada comunitat, i té a veure amb la relació entre les persones i amb una natura que és única en cada context. Els científics parlen d’ecologia cultural com les maneres que cada comunitat troba per adaptar-se a les exigències del paisatge i la natura. És el que configura la resiliència, aquesta capacitat de què tant es parla avui. Si el que estem buscant són ciutats resilients, convindria veure què passava als pobles i entendre que perdre’ls és anar enrere en aquesta recerca. No estic parlant de tornar tots a la vida de poble, però sí d’entendre que no hi haurà smart cities sense pobles vius. La interdependència és absoluta, i no podem seguir entenent el territori com a unitats fragmentades».
Ets directora del Museu Terra de l’Espluga de Francolí, que fins al 2024 es deia Museu de la Vida Rural. Per què aquest canvi de nom?
«Ha estat un procés llarg, fonamentat en moltes converses
Cultura social
«Perdre un poble, com amb la llengua, ens fa més pobres com a societat»
El fons del museu és, sobretot, patrimoni rural. Quin valor té tot aquest patrimoni per a la societat del 2024?
«Fins a la industrialització del camp, el món rural ens parla de qüestions que avui tornem a posar sobre la taula, com l’alimentació de proximitat i de temporada, l’ús de materials orgànics, el benestar lligat a la natura i els seus cicles, la duresa de les condicions naturals extremes, la gestió de l’aigua, el reaprofitament constant dels objectes, la festa com a espai de participació, el suport comunal o les maneres de comunicar efectivament les notícies». Al museu esteu molt implicats en el repte de la sostenibilitat. Per què heu incorporat aquest concepte en el vostre discurs i de quina manera el treballeu?
i recerques. Amb la cooperativa Corremarges vam fer una recerca etnobotànica per conèixer aquesta relació entre les persones i l’entorn natural a l’Espluga de Francolí i a la Conca de Barberà. Ens semblava que era un coneixement no present al Museu, encara viu i molt rellevant. D’aquí se’n va derivar una constatació del vincle que encara hi ha amb la terra i que defineix clarament el concepte de vida rural per a molts dels veïns i veïnes. Els dos últims anys també hem estat treballant de manera activa i participada amb les dones, preguntant-los què era per a elles aquesta ruralitat i com la vivien. Aquí apareixia l’altre concepte important, que és el de les cures, el de la preservació de la vida de les espècies humanes, animals o vegetals. I la suma d’aquestes dues perspectives contemporànies de la ruralitat ens portava a posar en relleu la terra com a factor a reivindicar. La titularitat de la terra per a qui la treballi, la regeneració d’aquest sol, el territori que cal reequilibrar, el planeta que cal cuidar».
«Tots els temes anteriors són a l’agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Hi ha una tendència internacional liderada per la UNESCO que reivindica el rol central que la cultura està jugant i haurà de jugar en la cerca de solucions i en la innovació necessària per fer sostenible el que ja no ho és, les nostres societats. Es tracta de vincular, com deia al principi, cultura com a memòria acumulada i llenguatges artístics i científics com a detonants de la transformació. Patrimoni i creativitat, ciència i art, natura i cultura, poble i ciutat, tots aquests dualismes hauran de ser superats si volem trobar alternatives viables. Els museus tenim la responsabilitat de ser detonants d’aquests debats fonamentats en el rigor i el coneixement que preservem». També heu incorporat la perspectiva de gènere (penso, per exemple, en l’exposició Tros de dona). Era un tema pendent?
«Totalment, és un aprenentatge de les situacions de desigualtat que imperen encara en els nostres entorns, tant rurals com urbans. Però, sobretot, és una descoberta meravellosa de tot el que ens estàvem perdent a l’hora de fonamentar aquesta transformació cultural que necessitem. Si algú en sap de cures, de resiliència, de sororitat, de respostes imaginatives a problemes globals, són les dones. L’exposició Tros de dona va ser una experiència impressio-
nant, que ha derivat en un llibre, en una exposició, en moltes converses i espais artístics comunitaris, i que acabarà el 2025 amb la presentació final del Diari de Tros, que recull les veus de totes elles».
Precisament les exposicions temporals són un dels grans eixos del nou museu, i també un aparador per a creadors, investigadors i artistes. Com les plantegeu?
«Les exposicions ens han servit de laboratori per pensar temes que eren presents en les converses. Vam començar a produir-les nosaltres després de molts anys d’acollir propostes de col·laboradors i artistes. Ho vam fer, primer, amb el Plàstic, i després vam seguir amb el Foc, amb les Generacions de joves que tornen i amb les Dones. En aquests casos, la recerca i la creació sempre és compartida entre l’equip del museu, Còdol Educació i les expertes o experts de cada tema. Proposem combinar el fons etnològic amb els llenguatges artístics i la mirada científica sobre els temes, cercant les múltiples lectures i possibilitats, i generant espais participatius i sensorials, però, sobretot, educatius. Que desvetllin interès per seguir sabent, que generin més preguntes que respostes. Seguim acollint exposicions d’art contemporani, sobretot a l’estiu, que sempre són vinculades a la relació amb la terra i la natura». I, tot plegat, s’articula al voltant del concepte de ruralitat. Com l’enteneu i quin paper penseu que ha de tenir el món rural (o, més ben dit, la ruralitat) en la Catalunya contemporània?
«Ha de tenir veu i vot en les decisions polítiques de Catalunya. Els pobles i la gent que hi viu gestiona el 70% del territori. L’agenda rural i l’estatut del món rural suposen avenços importants en aquest sentit. Estem aportant la reivindicació de la inversió en cultura, perquè és un dels ingredients bàsics per donar vida als pobles i reinventar la ruralitat, per empoderar les persones que fan l’opció de ser-hi i per generar noves formes de treball per als joves. Les ruralitats són una alternativa interessant per a la Catalunya de 2050, però hem de ser imaginatius i exigir la garantia dels drets fonamentals per a tothom que faci aquesta aposta».
Política ERC ha presentat una proposició de llei al Parlament
Álvaro Rodríguez
Esquerra Republicana ha registrat al Parlament una proposició de llei per suprimir els privilegis fiscals aprovats a 2014 que permetia als promotors del Hard Rock a Vilaseca i Salou pagar només un 10% dels impostos sobre els ingressos provinents del joc. Els Comuns ja van registrar una iniciativa similar al març d’aquest any, durant el man-
dat liderat per ERC, on demanaven revertir l’acord signat per CiU i el PSC i fer arribar fins al 55% els impostos del complex turístic.
Josep María Jove, diputat d’ERC al Parlament, va traslladar una pregunta respecte d’aquesta proposta de lleial una sessió de control celebrada ahir. El diputat va demanar «retirar la catifa vermella» als promotors i va apel·lar al president de la Generalitat,
Recerca La falta de vitamines essencials pot provocar avortaments i malformacions
Redacció
La Unitat de Medicina Preventiva i Bioestadística de la URV i l’IISPV ha dut a terme un estudi per conèixer els patrons de suplementació de les dones embarassades del Camp de Tarragona i els seus nivells de folat i vitamina B12. Després d’estudiar 831 embarassos, han determinat que només un 36% de les dones segueixen les recomanacions de suplementació amb l’àcid fòlic i han detectat nivells baixos de folats i vitamina B12 en
gairebé la meitat de les dones en algun estadi del seu embaràs. La mancança d’aquestes vitamines, essencials pel desenvolupament del fetus, poden provocar avortaments, malformacions i altres problemes de salut en mares i infants.
L’àcid fòlic i la vitamina B12 són nutrients essencials per un embaràs exitós i una salut maternal i infantil òptimes. El primer és un suplement artificial que conté vitamina B9. Aquesta es troba en verdures de fulla verda, llegums, fruita
Salvador Illa, per demanar-li les seves intencions davant la iniciativa presentada pels republicans.
Illa va assegurar que el seu grup parlamentari es dedicarà a «complir els compromisos subscrits amb ERC i els Comuns», assegurant que eliminar la rebaixa fiscal del Hard Rock era una de les línies previstes per l’executiu que lidera.
«El context és diferent avui
del que era el 2014», va afegir el president, assegurant que «actualment no es donen les condicions perquè existeixi aquesta rebaixa fiscal». «Volem projectes que serveixin per tirar endavant el país, però en cap cas aquests po-
den escapar d’una fiscalitat justa», sentenciava Illa. Cal recordar que el projecte del Hard Rock va ser la peça que va fer caure els darrers pressupostos catalans i va forçar a ERC a convocar unes noves eleccions.
Imatge d’una dona embarassada a la qual se li practica una ecografia. URV
seca i algunes carns. La vitamina B12 també té un paper clau en el funcionament del sistema nerviós. Tant l’una com l’altra són vitals per tot el procés de desenvolupament fetal, des de la concepció fins al naixement.
«Tot i que es recomana a les embarassades prendre suplements d’àcid fòlic, sovint, les dones embarassades no reben aquest consell fins a la seva primera revisió prenatal», assenyala Michelle Murphy, investigadora del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV.
Transport Els governs de Cubelles i Cunit han criticat aquest dimecres el servei «desastrós» de l’R2 Sud de Rodalies, que els últims dies suma diverses incidències.
L’alcaldessa cubellenca, Rosa Fonoll, i el primer tinent d’alcalde cunitenc, Jaume Casañas, han carregat contra la Generalitat i Renfe per «deixar desemparats» aquests
municipis, que ja van alçar la veu fa un mes i mig quan es va disparar el col·lapse a l’R2 Sud arran del dispositiu especial a Sant Vicenç de Calders. «No pot ser que els trens arribin plens, sense que pugui entrar més gent a vuit parades per arribar a Barcelona», han denunciat. Exigeixen més freqüència a l’R2 Sud i la creació d’un bus exprés cap a la
capital catalana per descongestionar els trens. «El servei està col·lapsat, hi ha dies que no van els trens o que arriben a deshora», ha recalcat Casañas, que ha qualificat la situació de «poc cívica» per part de Renfe i la Generalitat. D’altra banda, Fonoll ha dit que els veïns que van cada dia a Barcelona han de viure un «martiri constant». ACN
Álvaro Rodríguez
La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha donat llum verda a la delimitació del sector Porta de Nulles de Valls que ha d’acollir el futur parc sanitari. Aquests terrenys, ubicats a la zona sud-est de la ciutat a tocar del passeig de l’Estació, estaran destinats a integrar els nous equipaments del Pius Hospital de Valls, el Centre d’Assistència Primària i el Centre Sociosanitari.
Amb l’informe favorable de la Generalitat, el consistori vallenc està ja treballant en la licitació per la modificació puntual del planejament urbanístic d’aquesta zona.
Sònia Roca, regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Valls, calcula que aquesta licitació sortirà a finals d’anys. Roca explica que aquest serà un projecte llarg, on s’haurà d’esperar «com a mínim sis anys» per veure el trasllat dels equipaments.
Ara, l’equip del consistori se centra en la modificació del planejament, la qual estimen «s’allargarà uns dos anys», basant-se en experièn-
cies similars. Un cop passat aquest tràmit, serà necessari realitzar les exportacions pertinents i la urbanització de la part que pertany a l’Ajuntament.
L’àmbit del futur parc sanitari ocupa un total de 47.000
Quinze polls de gaig blau arriben a ‘juvenils’ gràcies a un projecte de l’Alt Camp
Natura El GEPEC-EdC impulsa el programa que incentiva la supervivència de l’espècie
El projecte de conservació del gaig blau, conegut també com a ‘coracias garrulus’, del GEPEC, Ecologistes de Catalunya a la comarca de l’Alt Camp, ha tingut «resultats extraordinaris» en la temporada de cria de 2024. Una quinzena de polls nascuts a les caixes niu instal·lades en zones agrícoles de la comarca han arribat a l’etapa juvenil, «una fita clau en la protecció d’aquest ocell migrador».
L’entitat ecologista ha implementat enguany un siste-
ma de seguiment biològic i ha registrat informació «més precisa» de «l’èxit reproductiu» dels ocells, les taxes de supervivència i les condicions ambientals que afecten l’espècie. Que la primavera hagi sigut plujosa ha beneficiat la temporada de cria del gaig blau perquè disposa de més insectes i recursos alimentaris.
El gaig blau és un ocell de colors vius que arriba cada primavera des de l’Àfrica per a reproduir-se. Acostuma a habitar en paisatges agraris oberts amb arbredes disper-
El projecte contempla crear un nou vial i dues passarel·les per a vianants
metres quadrats, dels quals 30.200 es reserven per als tres equipaments. El projecte comporta també una reordenació del trànsit rodat i de vianants en aquesta part del municipi. Per una banda, es construirà un nou vial d’ac-
Un gaig blau, també conegut com a carraca europea. MNCC/CSIC
L’entitat ecologista els ha implementat un sistema de seguiment biològic
ses i és «un aliat fonamental dels agricultors» de control de les plagues, perquè s’alimenta de grans insectes, com llagostes i grills, i petits vertebrats com petits mamífers.
d’autobusos, la plaça de Sant Francesc i el centre històric. Aquests treballs, a diferència de l’aixecament dels equipaments, hauran de ser assumits pel pressupost municipal. Roca assenyala que «el cost dependrà del traçat definitiu», però estimen que podria pujar cap als tres o quatre milions d’euros.
cés que comunicarà el parc sanitari amb l’antiga N-240 i l’entrada a Valls des de Barcelona. A més, s’aixecaran dues passarel·les de vianants sobre el torrent del Catllar que permetin connectar els equipaments amb l’estació
Un compromís ferm El projecte del parc sanitari s’estendrà durant diferents mandats, tant municipals com autonòmics, obrint la possibilitat que ni l’actual alcaldessa ni el president del Govern siguin els que assisteixin a la seva inauguració. No obstant això, Sònia Roca afirma que ha pogut corroborar que «l’actual executiu català ha mostrat el seu compromís pel projecte», cal remarcar que el compromís per fer-ho realitat es va signar amb Esquerra Republicana de Catalunya encara al capdavant. Els pressupostos catalans hauran de contemplar, arribat el moment, una partida d’entre 70 i 80 milions d’euros per tal d’aixecar els tres equipaments. Per a Roca, «l’ideal seria poder licitar tot el projecte en un sol lot», però les primeres converses amb el departament de Salut apunten a una possible divisió en fases. Des de la Generalitat haurien traslladat al consistori que «aquest és un model pioner», en integrar assistència primària, sociosanitària i hospital en un sol espai.
Detingut un home a Barcelona per la mort de la seva parella, desapareguda el 2022 al Priorat
Successos El jutjat de Valls va decretar presó provisional comunicada per a l’individu
ACN
Els Mossos van detindre un home de 53 anys ahir a Barcelona com a presumpte autor de la mort violenta de la seva parella i posterior ocultació del cos, segons va explicar el cos policial. La investigació va començar el 12 d’agost del 2022, quan la família va denunciar la desaparició de la dona, de 44 anys, al municipi on residia, la Morera de Montsant, al Priorat. La Unitat Central de Persones Desaparegudes de la Divisió d’Investigació Criminal de la policia catalana va assumir
la investigació davant els indicis que apuntaven que es tractava d’una desaparició d’àmbit criminal. L’anàlisi de les dades de telefonia mòbil han permès, segons els Mossos, trencar la coartada del detingut i «desmuntar contradiccions que s’han demostrat com a falses». El detingut va passar ahir a disposició judicial davant el jutjat número 1 de Violència de Gènere de Valls. La investigació continua oberta i ara els investigadors se centren en aconseguir més informació que els porti a la localització del cos de la víctima.
«Em sento important i estimat per l’afició, per això no vaig voler
Futbol El segon capità grana repassa al Diari Més la victòria contra el Bilbao, com se sent al vestuari i com preveu el duel contra el seu exequip, l’Andorra
Arnau Montreal Quesada
Després de dues setmanes de no poder jugar a futbol, entre l’ajornament del Celta Fortuna i el partit passat per aigua contra el Real Unión, vau sortir amb un extra de ganes contra el Bilbao Athletic?
«La veritat és que sí. Al final, no jugar contra el Celta era el millor que es podia fer, després de tot el que havia passat i l’alerta. Els futbolistes sempre tenim ganes de jugar, i més després d’una derrota contra l’Irun que va ser immerescuda. Dissabte vam ser molt eficaços i vam obtenir la victòria fora de casa que desitjàvem».
Es va veure una imatge de l’equip canviada fora de casa.
«Deixant de banda el partit contra l’Arenteiro i part del Lugo, l’equip no estava competint malament fora de casa. No sumàvem victòries per petits detalls. També està clar que a casa, amb els nostres, som un equip molt poderós i és inevitable la comparació».
És una victòria que fa créixer a l’equip per com es va aconseguir?
«Sí. Estic content perquè vam aguantar aquests primers minuts de domini del Bilbao Athletic i vam ser eficaços de cara a porteria. Diu molt de l’equip tenir aquesta adaptació al partit, sabent generar ocasions quan el rival puja més el nivell. A més, a la segona part vam capgirar la dinàmica per rematar el partit».
Va tornar a marcar. Es troba en el millor moment de la temporada fins ara?
«La veritat és que estic content perquè començo a sentir-me millor sobre la gespa i acumulant minuts des de l’onze inicial. La millor forma d’ajudar a l’equip és marcant gols».
Enceta la temporada encertat de cara a porteria. Gairebé ha marcat la meitat de dianes que tota la temporada passada.
«L’any passat vaig tenir un inici de curs complicat entre les lesions i el penal que vaig fallar contra l’Orihuela a la Copa del Rei, que no me n’oblido. Semblava que la pilota no volia entrar de cap manera, però vaig començar a encertar a la segona volta. Enguany he pogut obrir la llauna aviat, espero que aquest sigui l’any més golejador des que estic al Nàstic».
I els dos gols d’enguany han sigut contra dos filials. «Em van tan bé com al Nàstic, l’any passat al Barça Atlètic també li vaig marcar al seu estadi. El dia que creïn una lliga de filials, estic convençut que m’arribaran moltes ofertes [riu]».
Va marcar en una jugada assajada a la sortida d’un córner. L’havíeu entrenat molt aquesta temporada?
«Sí, va sortir molt bé, però ja ho havíem intentat aquesta temporada. Des que estic al Nàstic és una jugada que fem sempre i contra el Bilbao Athletic va ser perfecta, perquè no s’ho van esperar. Víctor
Narro me la va posar molt bé, això sí».
Tenint en compte el nivell que està mostrant, mira l’estiu amb una altra perspectiva.
«Sí, perquè em sento estimat per l’afició i que compto per al míster. Vaig tenir un estiu dur, jo tenia clar que volia quedar-me al Nàstic, em vaig abaixar el sou i vaig rebutjar marxar a altres projectes on segur que podria haver guanyat més diners. Vam lluitar per a poder estar aquí, el míster i el director esportiu van estar amb mi i estic molt content. Espero poder-ho celebrar amb una cosa molt bonica al final de la temporada». Se sent important com a segon capità i amb la seva relació amb l’afició?
«Sí. Va ser el principal motiu per quedar-me. Si no et sents estimat i no tens sentiments pel club o la ciutat, doncs marxes a un altre projecte. Crec que soc una figura important al vestuari i m’agrada, perquè és una cosa que em surt natural. Estimo molt al Nàstic i a la seva gent i espero completar una gran temporada». Aquest diumenge aterra l’Andorra al Nou Estadi. És el seu exequip, serà un partit especial?
«Sí. Encara hi ha diversos jugadors i gent al seu cos tècnic que va compartir vestuari amb mi. Vam viure una temporada molt bonica amb un ascens a Segona Divisió. A més, és un dels rivals a batre aquesta temporada. Serà un bon partit per a veure com es-
L’Andorra, el seu exequip
«Serà un partit especial i molt igualat, però, a casa, amb els nostres som molt poderosos»
El tigre o la pantera de Corbera?
«El tigre, perquè molts nastiquers m’omplen les xarxes socials amb aquest animal»
Futbol L’exjugador grana i exmembre de l’equip del Cholo Simeone serà el nou assistent tècnic grana
El Nàstic de Tarragona està prop de sumar un home més al cos tècnic de Dani Vidal, segons ha pogut saber el Diari Més. Es tracta de Juan Vizcaíno, exjugador del Nàstic i exmembre de l’equip del Cholo Simeone a l’Atlético de Madrid. El nascut a la Pobla de Mafumet serà el nou assistent tècnic de Dani Vidal.
D’aquesta manera, l’entitat consolida l’estructura del cos tècnic amb un home més de la casa, que se sumarà a Iván Moreno, el segon entrenador, Jordi Abella, el preparador físic, Manolo Oliva, l’entrenador de porters i Jaume Garcia, l’analista tècnic.
Vizcaíno va créixer com a futbolista al planter del Nàstic, amb qui va poder debutar a la Segona B. Després de destacar entre les files tarragonines, va marxar de ben jove cap a Zaragoza, on va complir el servei militar i va jugar al Deportivo Aragón, filial del Real Zaragoza, club on també va acabar debutant.
Dues temporades després,
Miquel Puigdevall, subcampió a Hong Kong
Tenis El jugador del Club Tennis Tarragona, Miquell Puigdevall, es va proclamar subcampió de l’ITF MT400 celebrada el darrer cap de setmana a Hong Kong. El veterà tenista tarragoní va avançar amb determinació superant quatre rondes per arribar a la final, però va acabar per caure contra l’australià Simon Arms a la categoria +60. Puigdevall és ara a Shenzhen, a la Xina, per afrontar l’ITF700, on buscarà emportar-se una nova medalla. Redacció/Cedida
va fitxar pel club on més va destacar, l’Atlético de Madrid, club on va guanyar tres Copes del Rei i una Lliga com a jugador. Posteriorment, va marxar al Real Valladolid i a
l’Elche. Finalment, va acabar la seva carrera tornant a casa, al Nàstic. Vizcaíno va viure una temporada amb tres tècnics: Josep María Nogués, Jaume Bonet i Lobo Diarte.
A més, va compartir vestuari amb una plantilla en la qual figuraven Luis Miguel Ramis, Bruno Saltor, Antoni Pinilla i Ángel Cuéllar, entre d’altres.
A més, com a jugador, també
Com a jugador, Vizcaíno va arribar a jugar 15 partits amb la selecció espanyola
El gruix de la seva carrera com a entrenador va ser al costat de Simeone
va trencar fronteres a nivell internacional, perquè el de la Pobla de Mafumet va arribar a jugar 15 partits amb la selecció espanyola absoluta.
De jugador a entrenador
Una vegada retirat, Juan Vizcaíno va continuar la seva carrera vinculat al futbol des de la banqueta. La seva primera oportunitat va ser com a segon entrenador a la Pobla de Mafumet, el filial del Nàstic, a la Tercera Divisió. Llavors, va treballar de la mà de la llegenda grana Santi Coch durant dos anys, fins que va arribar la trucada de l’Atlético de Madrid. El club madrileny va ser el
Tarragona acull diumenge
Bàsquet El Palau d’Esports Catalunya aplegarà més de mig miler d’esportistes
Redacció
Més de 530 esportistes amb discapacitat intel·lectual de Catalunya participaran, aquest diumenge en el Campionat de Catalunya de Bàsquet de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual-ACELL. El Palau d’Esports Catalunya serà l’escenari d’una jornada plena d’esport i inclusió que compta amb la col·laboració de Tarragona Esports. El campionat, que començarà a les 9.45 hores i s’allargarà fins a les 18 hores, comptarà amb la participació de 53 equips
més important de la seva carrera com a futbolista, jugant un total de 312 partits com a migcampista i va convertir-se en un ídol a la capital. D’aquesta manera, des de l’entitat madrilenya van pensar en ell el 2011 per a formar part del cos tècnic del llavors nouvingut Diego Cholo Simeone. A les ordres de l’argentí, va complir les tasques de segon i tercer entrenador de l’argentí, revitalitzant l’Atlético de Madrid.
Títols amb el Cholo Simeone Va ser membre del cos tècnic del Cholo durant vuit temporades consecutives i va acabar l’etapa el 2018. Vizcaíno va marxar de l’Atlético després d’haver guanyat dues lligues, dues Supercopes d’Europa, dues Europa League, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya en un temps en el qual el Barça de Leo Messi i el Real Madrid de Cristiano Ronaldo manaven a la lliga espanyola i a la resta de les competicions europees.
D’aquesta manera, Vizcaíno reforçarà el cos tècnic del Nàstic i aportarà la seva experiència a l’entrenador grana per a lluitar pels objectius que es va marcar el club aquesta temporada i ascendir a Segona Divisió.
Amb Vizcaíno com a assistent tècnic, el Nàstic consolidarà l’estructura de l’equip de Dani Vidal, formant un grup ple de professionals amb passat i present al Nàstic de Tarragona.
El CN Tàrraco prepara una jornada solidària
que representen més d’una trentena d’entitats d’arreu de Catalunya. Un cop acabats tots els partits, s’iniciarà el lliurament de premis per reconèixer els millors de cada categoria, així com el treball de tots els participants, amb trofeus per a tots els conjunts. Durant la jornada, els jugadors representaran amb orgull les seves entitats i lluiran els valors de l’esport adaptat. L’esdeveniment es promocionarà l’esport inclusiu i donarà a conèixer les entitats que treballen cada dia per oferir oportunitats a persones amb discapacitat intel·lectual.
Societat El Club Natació Tàrraco prepara aquest dissabte una jornada solidària per a recaptar fons pels afectats per la DANA de València. Concretament, es vol ajudar a un dels clubs de natació que ha patit més els efectes d’aquesta gota freda: el Club Natació Sedaví, situat a l’Horta Sud i que ha perdut pràcticament totes les seves instal·lacions. La jornada encetarà a les 9 h a les instal·lacions del club amb una classe de Body Pump i tancarà a les 11 h amb un esmorzar solidari al pati amb una donació de 5 euros. Les activitats són obertes a tothom. Redacció
Política Compromís diu que sent «vergonya» per l’ús «partidista» de la tragèdia humanitària
ACN
Populars i socialistes van traslladar al Parlament Europeu les acusacions creuades per la gestió de la dana al País Valencià. En un debat celebrat ahir a Brussel·les impulsat pels Verds, les dues grans formacions van aprofitar per acusar-se mútuament pel seu paper en la catàstrofe. El PP, un cop més, va utilitzar el debat per carregar contra la vicepresidenta del govern espanyol, Teresa Ribera, intentant desacreditar la seva figura i impedint que assoleixi una de les vicepresidències de la Comissió Europea, un càrrec on encara ha de ser confirmada. Els socialistes per la seva banda, van dirigir les crítiques cap al paper del govern autonòmic liderat pel popular Carlos Mazón amb el suport de Vox.
La primera intervenció dels grups parlamentaris va ser la del vicepresident del Parlament Europeu i eurodiputat del PP, Esteban González Pons, qui va voler posar de manifest la «contradicció» en què incorre l’Eurocambra. «Ens dediquem a lamentar la
mort de persones mentre en l’habitació del costat premiem amb una vicepresidència a la ministra que en el govern d’Espanya tenia competències sobre les inundacions», va assenyalar, fent referència al procés d’audiències que han
Una investigació destapa els tres empresaris responsables de Pegasus a Catalunya
Política Es demana a la UE i Espanya que prohibeixin el programari d’espionatge
ACN
El centre per a la defensa dels drets humans Irídia ha ampliat la querella presentada per l’advocat Andreu Van den Eynde, lletrat d’Oriol Junqueras i d’altres polítics independentistes catalans, per haver estat espiat mitjançant el programari Pegasus. Un informe pericial apunta a tres càrrecs concrets de l’empresa israeliana propietària del programari, NSO Group, amb filials a Luxemburg, que serien els principals responsables d’aquest espionatge suposadament il·legal
i no emparat per la legislació espanyola. A més, reclama, juntament amb altres organitzacions internacionals, sancions a les 19 empreses del grup i la prohibició de l’ús i venda d’aquest programari a la UE.
Des de fa uns dos anys el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona investiga el suposat espionatge amb Pegasus a Van den Eynde, com altres jutjats de la capital fan amb altres polítics, activistes, periodistes o advocats. Les investigacions avancen molt lentament, ja que la israeliana NSO no col·labora.
de confirmar els membres que configuraran l’executiu d’Ursula Von der Leyen per a la pròxima legislatura europea.
En aquest sentit, va demanar als socialistes -i, per tant, a l’executiu de Pedro Sán-
Barça
chez- que proposi una altra figura com a candidata espanyola per ocupar la Comissió Europea.
Crítiques a Ribera
El mateix Pons, després de carregar durament contra
i Reial Madrid
concentren
pràcticament la meitat dels ingressos de la lliga espanyola
Economia Un estudi avisa de «l’excessiu endeutament» dels clubs a Europa
ACN
El FC Barcelona i el Reial Madrid van captar gairebé la meitat dels guanys de la lliga espanyola la temporada 2022/2023, segons l’estudi econòmic Les finances de les 5 grans lligues de futbol europees 2022/2023. Es tracta d’una de les lectures del treball, elaborat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i JM Gay i Sanfeliu Auditoris, que ha presentat el vicepresident de la comissió de Comptabilitat del CEC, Martí Garcia. Garcia ha destacat que la facturació de la competició va pujar
un 8% i que en la classificació amb les altres competicions d’Europa va ser la tercera (per darrera de la Premier League i la Bundesliga). L’estudi alerta de «l’excessiu endeutament» dels clubs de les cinc principals lligues europees.
Per sota de la Bundesliga L’anàlisi ha concretat que en l’exercici 2022-2023, la lliga espanyola va ingressar 3.800 milions d’euros, mentre que la Bundesliga 3.900 i la Premier League 7.477. Per sota el torneig estatal es van situar la Sèria A amb 2.900 i la Ligue 1 amb 2.600.
norés» les alertes dels serveis meteorològics. «Ribera representa tot el que vostès rebutgen per fer front a una catàstrofe natural», va resumir.
El nomenament de Teresa Ribera a Europa encara està a l’aire
Ribera, va fer una crida perquè els eurodiputats «posin les víctimes al centre de l’hemicicle». Immediatament després, la presidenta dels socialdemòcrates al Parlament Europeu, Iratxe García, va qualificar la dana com «un dels pitjors desastres naturals en la història d’Espanya» i va criticar la resposta del Partit Popular i de Vox com a formacions dins l’executiu del País Valencià. «Desinformació, odi, insults a la ciència i desprestigi als serveis públics; la dignitat de les víctimes demana que no hi hagi mentides», va dir.
El paper de Mazón En la mateixa línia, la líder socialista ha fet referència a les informacions que asseguren que Mazón va estar sopant fins a les sis de la tarda quan feia hores que la dana assotava el País Valencià o al fet que la Generalitat Valenciana «ig-
Vox nega el canvi climàtic Una altra de les veus que va participar en el debat va ser l’eurodiputat de Vox, Jorge Buxadé, qui va negar que la tragèdia de la dana hagi sigut culpa del canvi climàtic. «El que va faltar eren infraestructures; [...] el que mata són les polítiques irresponsables de personatges com Ribera», va manifestar.
Més tard, l’eurodiputada del PP, Dolors Montserrat, s’ha sumat a les crítiques contra Ribera i Sánchez i els va titllar de «responsables» del desastre. Sobre aquesta qüestió, Montserrat va sostenir que l’actuació de Ribera «invalida el seu futur a Europa» i va dir que una vicepresidència per a ella dins la nova Comissió Europea «no pot ser l’amagatall perquè no assumeixi responsabilitats polítiques i judicials a Espanya».
Des de la formació de Compromís, el grup que va impulsar el debat, l’eurodiputat Vicent Marzà va reconèixer que va sentir «vergonya» per l’ús «partidista del dolor» de les víctimes. Durant la seva intervenció, Marzà va defensar que les més de 200 morts que s’ha produït s’haurien pogut evitar «si s’hagués avisat a la població». «El PP no es podrà treure aquesta culpa de sobre», va indicar.
El diari britànic The Guardian deixa X perquè considera que és una «plataforma tòxica»
Món El diari britànic The Guardian va anunciar ahir que tanca el seu compte a X (abans Twitter) perquè considera que és una «plataforma tòxica» i el seu propietari, Elon Musk, utilitza la seva influència per «canviar el discurs polític». El mitjà abandona la xarxa després de veure com darrerament X promociona teories cons-
piranoiques d’ultradreta i contingut «racista». Aquest aspecte negatiu ja no compensa els beneficis que pot aportar la plataforma, diuen, i creuen que els recursos que li dediquen es poden «utilitzar millor» en promocionar el seu treball periodístic «en un altre lloc». «Podem fer-ho perquè el nostre model no es basa en contingut viral». ACN
Tribuna
Quiero comenzar dando las gracias al jurado internacional de la ONG Sachamama por haberme incluido en la lista de los ‘100 latinos más comprometidos con la Acción Climática 2024’.
Es un orgullo para mí estar galardonado junto a compañeros/as tan significativos.
Seguidamente, me gustaría hablar sobre nuestro Curso Científico Mare Terra, en el cual, efectivamente llevamos 32 años. Este año, ya que somos valientes, desde la fundación nos hemos arriesgado a retomar los cursos presencialmente y nos estrenamos de nuevo con un curso muy interesante desde nuestra Escola de Natura Francolí con el título de “Agricultura Regenerativa. Con los ojos y los pies en el suelo”.
La Agricultura Regenerativa se logra a través de técnicas como el cultivo de cobertura, el uso de compost y el rotado de cultivos, que promueven la biodiversidad microbiana y la retención de nutrientes y agua. Esto incluye el uso de cultivos diversos, la plantación de árboles y la creación de hábitats para insectos y otros animales beneficiosos. La diversidad biológica ayuda a equilibrar los ecosistemas y a reducir la dependencia de insumos químicos. Esta práctica implica mover los animales de un campo a otro en intervalos regulares, lo que permite que las plantas tengan tiempo para recuperarse y las praderas se regeneren de manera más efectiva.
ÉEditorial
s força probable que el mes vinent no es vegi circular el trenet turístic per la ciutat de Tarragona. Hi haurà qui pensi que no es perd res important per la ciutadania –de fet és una proposta pensada gairebé en exclusiva pels turistes–, però no deixa de ser un servei que l’Ajuntament licita per aconseguir un rendiment econòmic que, fins i tot sense recórrer a la demagògia, es pot dir que va a parar a la ‘res pública’, és a dir, al benefici comunitari. Si l’actual empresa concessionària no liquida a final de mes el deute que té amb el consistori, aquest ha anunciat que li retirarà la concessió. I
tenint en compte que la quantitat que és deu és de gairebé un milió d’euros, no sembla probable que els gestors del trenet puguin assumir-ho. Que demanin rebaixar el cànon anual de 450.000 euros a 60.000 tampoc no és un senyal que permeti ser optimista sobre la resolució a favor de la concessionària. Sobretot perquè l’Ajuntament ja ha concretat que no pensa reduir el preu. I sembla una posició lògica quan va ser la mateixa empresa la que, gràcies a presentar l’oferta econòmica més elevada –els 450.000 euros anuals durant 10 anys– es va endur el concurs per davant de la resta de propostes.
Tribuna
Aveces pienso, que la humanidad está condicionada a tener que posicionarse constantemente. Que nos pasamos la vida escogiendo un bando, y muchas veces justificándonos de porque sí o no lo hacemos. Sumando a esa situación los juicios variables en función de qué lado escojas.
Esther
Neila Maestra y escritora
La diversidad biológica ayuda a equilibrar los ecosistemas y a reducir la dependencia de insumos químicos
La agricultura convencional ha contribuido de manera significativa a la degradación de los suelos, la pérdida de biodiversidad, el agotamiento de los recursos hídricos y el cambio climático. El uso excesivo de fertilizantes químicos, pesticidas y herbicidas, junto con las prácticas de monocultivo, ha tenido efectos devastadores sobre los ecosistemas agrícolas y ha disminuido la capacidad de los suelos para retener nutrientes y agua. La agricultura regenerativa ofrece una respuesta a estos problemas, proporcionando soluciones más sostenibles y resilientes que pueden ayudar a restaurar la salud de los ecosistemas y mejorar la seguridad alimentaria a largo plazo. Sin embargo, a través de las prácticas regenerativas, es posible revitalizar estos suelos, restaurando su fertilidad y su capacidad para sustentar cultivos de manera duradera.
Todo esto ayuda a capturar grandes cantidades de CO₂ y reducir la cantidad de gases de efecto invernadero en la atmósfera. Además, las técnicas de agricultura regenerativa ayudan a reducir la erosión, mejorando la estabilidad del terreno y protegiendo las fuentes de agua.
La transición de un sistema agrícola industrial a uno regenerativo requiere tiempo, educación, inversión y apoyo gubernamental. Además, las políticas públicas y los incentivos gubernamentales juegan un papel crucial en la promoción de la agricultura regenerativa. Las subvenciones y los apoyos financieros pueden ayudar a los agricultores a cubrir los costos de la transición, mientras que las políticas de carbono pueden ofrecer incentivos para que las explotaciones agrícolas participen en la captura de CO₂.
Un año más lo hemos conseguido, tendremos un curso interesante y que la sociedad necesita…
Y recordad… ¡Que nadie os robe vuestra sonrisa!
Ángel Juárez Presidente de Mare Terra y la RIET
Y ahora yo os planteo, leer o no leer… Tranquilos que no pediré que escojáis una de las dos opciones. Porque, ¡hay tantas en lo que concierne a la lectura! Una de las preocupaciones más altas que existen respecto a los primeros años de escolaridad, es si el niño sabe leer y escribir, además de ser un debate que no cesa en el mundo de la educación. Si en algún momento de tu vida has aprendido a leer, serás consciente de que nos pasamos toda la vida leyendo… De diferentes maneras, pero si sabes leer, lees. Desde la receta que quieres preparar para la cena, hasta los efectos secundarios del medicamento que te han recetado, pasando por los horarios del autobús, el correo que te llega del banco, las instrucciones para montar algo o las últimas noticias de lo que haya sucedido. Sé que cuando hablamos de lectores, normalmente pensamos en libros. Sean en el formato que sean, que a veces parece que también haya que defender si te gusta más el libro digital, o el de papel, o si los vas combinando dependiendo el momento.
Cada vez se trabaja más el gusto por la lectura desde las escuelas, algo que me parece genial, y ojalá lo hubiera disfrutado yo en su día. Teniendo en cuenta que este gusto por la lectura no siempre es igual para todos, ni llega en el mismo momento. Y sabiendo que si un niño tiene dificultades para leer, seguramente no le va a gustar coger un libro.
Porque la maravilla de leer está cuando entiendes lo que lees, y eso no siempre sucede. Darse cuenta de la situación y acompañar al niño en ese proceso, creo que es clave. Saber realmente si está comprendiendo lo que está leyendo. Y ser conscientes de que no pasa nada si lo único que quieren es mirar las ilustraciones. Pedirles que imaginen a través de los dibujos, también tiene su importancia. Y sobretodo creo que es muy importante el no saturar, porque si a un niño le cuesta leer, y le ponemos delante una página llena de palabras y frases, de entrada se va a sentir, como si no te gusta la sopa, y te ponen el plato hasta arriba. Además de la frustración que crea el ser consciente que no puedes leer todo eso. Pienso que siempre hay que ir de menos a más… Y si lee una palabra, eso ya está bien. Mañana ya le pedirás que lea dos. Y cuando sienta que es capaz de leer más de una palabra, tendrá ganas de querer leer una frase. Porque aunque seas capaz de comerte una pizza seguro que lo haces a trozos, no te la comes entera. Pues con la lectura creedme que pasa igual. Y si ve que es capaz de leer un poco, se sentirá preparado para poder leer un poco más. Hay adultos que en su infancia no le-
yeron, y en cambio en un momento de su vida descubren el placer de leer, de entender, de imaginar y de abrir la mente. De sobras sabemos las ventajas de la lectura, a mí me parece precioso cuando estoy leyendo un libro, en el que la protagonista se está preparando un café, y el autor o la autora del libro, consigue que me llegue el olor a café a través de sus palabras.
La maravilla de leer está cuando entiendes lo que lees, y eso no siempre sucede. Darse cuenta de la situación y acompañar al niño en ese proceso, creo que es clave
Lo que leemos se nos queda dentro, tal vez al momento no seamos conscientes, pero una vez leído ahí está. En nuestra mochila de vida. Por eso es tan importante escoger bien todo lo que leemos. Y más que nunca hoy en día con la cantidad de contenido al que podemos acceder, hemos de saber lo qué leemos de donde procede, y saber de qué fuente cogemos el agua para nuestro conocimiento. Bulos que corren, no sólo de manera hablada, o visual, sino de forma escrita. Y lo lees y ahí se te queda, luego cuando te dicen que no es verdad… algo ya se ha impregnado en tu interior.
Mi bisabuelo Flaviano decía que siempre había que leer hasta un papel que te encontraras en el suelo, es más hasta un sello, que siempre te podías encontrar algo importante.
Así que da igual si poquito o mucho, ojalá seas consciente de lo que lees. Y ojalá te des un paseo hasta esa librería que tienes cerca, visites la Biblioteca, o vueles por la nube y te dejes sorprender por los títulos, las portadas, las contraportadas... De verdad que si te escuchas, tu alma te dirá, cuál es el libro que debes llevarte a casa.
Tribuna
L’amabilitat del nostre director m’ha permès publicar aquesta sèrie d’articles sobre migracions. No és un bon estil per columnistes i opinadors allargar en diferents capítols un tema concret. Hi ha altres publicacions d’assajos i monografies per acollir temàtiques amples que, acompanyades de bibliografia i altres mitjans com taules o il·lustracions, s’acomoden millor que a una columna de diari. Però també és cert que molta de la literatura “experta” es perd en la grisor de les publicacions acadèmiques, i mai arriben a tenir una difusió, merescuda o no, que arribi al públic en general. En principi prometo que no ho tornaré a fer més, per a tranquil·litat dels lectors de DiariMés i de la nostra redacció.
Aprofito aquesta darrera oportunitat per a posar sobre la taula que és la secció d’Opinió, un aspecte complex i ben segur incòmode, però que forma part de la realitat d’un segment de la immigració actual.
De la immigració que, al nostre país, va iniciar-se al tomb del mil·lenni, el contingent d’immigrants de religió musulmana és un de notable. Les tres religions dites “del llibre”, jueus, cristians i musulmans, la presència a l’univers mediterrani al qual pertanyem té un històric de segles. I també un històric de convivència i de conflictes. La nostra cultura actual està empeltada de la seva presència, com ho està la nostra llengua, al cap i a la fi, la nostra realitat. Des d’una arrel romana, ja que de les civilitzacions anteriors en queden poques restes, les religions ens acompanyen en gairebé totes les manifestacions culturals.
La nostra Universitat i, més concretament, el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball social, va dedicar molt de temps, classes, seminaris i publicacions a temes relacionats al
Fe d’errades
En l’edició número 5.166 del Diari Més del passat 12 de novembre va aparèixer per una errada involuntària un article d’opinió que ja havia estat publicat el mes d’agost passat i que en res responia a l’actualitat de la temàtica que tractava. L’article equivocat duïa el títol de ‘L’assedegat Camp de Tarragona’ i el signava Martí Macias, responsable de l’Aigua d’Unió de Pagesos al Tarragonès
fenomen migratori de molt alt nivell acadèmic i científic, i de transcendència internacional. En un moment que vam convidar al Prof. Tullio Seppilli, insigne mestre d’antropòlegs de la U. de Perugia, a Itàlia, vam fer un tomb de cotxe per l’entorn de Tarragona per mostrar-li el nostre país. Conversant sobre la immigració nord-africana, en veure els topònims dels pobles tarragonins: Albiol, Alcover, Altafulla, Benifallet, la Pobla de Mafumet, etc. va exclamar: «Ara ho entenc. No és que vinguin. És que tornen.» Una bona part dels alminars, minarets, les torres de predicació, de la crida a la zalà quotidiana, van ser transformades en campanars a les terres de l’Aragó, València i al-Àndalus actual. L’arribada d’uns quants milions de musulmans a l’Europa cristiana topa amb les limitacions, sovint no només municipals, per a la construcció de mesquites i alminars. Pot ser que sigui superable perquè hi ha aplicacions pel mòbil per la crida a la zalà.
milions de ciutadans europeus s’identifiquen com musulmans, tot i que amb una notable diversitat de cultures i pràctiques religioses. Això s’aproxima a un 8% de la població de l’Europa continental, excloent Turquia i els seus 85 milions d’habitants. Com per a no tenir-ho en compte.
El terme Euroislam fa referència a una suposada nova branca de l’Islam, històricament originada i desenvolupada als països dels Balcans i de l’est d’Europa, generalment secularitzada. Tal sembla que seria la forma d’Islam que resulta acceptable per les autoritats i les poblacions europees cristianes.
La nostra cultura actual està empeltada de la seva presència, com ho està la nostra llengua, al cap i a la fi, la nostra realitat
S’entén que aquest tipus d’Islam participaria dels valors polítics i socials comuns a l’Occident de pluralisme religiós, tolerància, democràcia liberal i separació tàcita entre l’estat i la religió.
Aproximadament cinquanta (50)
Ladrones y pillos
Así han definido a los que se dedican a robar en los pisos de los afectados por la riada. Roban artículos en tiendas de lujo y productos que no necesitan. No ayudan, solo desvalijan. Realmente hay un nombre para estos desalmados, pero mejor que cada uno se lo imagine. Me ha parecido oír que cerca de 90 han sido los que han entrado ya en prisión, seguramente
Pot ser una vana esperança d’integració d’una religió teocràtica que no comparteix ideals de la democràcia representativa on, a més, el poder judicial està sotmès a jerarquies religioses. No valdran mirades al passat on la intolerància va forçar a poblacions morisques a marxar, a instàncies d’una Inquisició belligerant i maldestre i on hi ha gent que (dissortadament) es diu Matamoros de cognom. I la tolerància és un bé que és mal de repartir. Però, uns i altres, no podem tancar els ulls a una realitat que voldríem la menys conflictiva possible.
pillados “infraganti”. Da coraje pensar que los que estaban haciendo mal, ahora tendrán comida y cama, ducha y calefacción. Esto no es una condena. Parece más bien un premio. Condena seria ponerles a trabajar en los escombros y que durmieran al raso. La comida que la encontraran ellos mismos, pero sin robarla. No es justo que los demás pasen calamidades y ellos estén
Tribuna
En un món ple d’incerteses, la millor decisió que podem prendre és invertir en protecció. Les assegurances no són una despesa; són una inversió intelligent i essencial per garantir la seguretat del nostre futur i la tranquil·litat de la nostra vida. Assegurar que tot estigui ben «lligat» és un pas decisiu per a assegurar-nos que, quan el món es giri en contra, tinguem un escut potent que ens protegeixi a nosaltres i als nostres éssers estimats. Cada assegurança representa una aposta pel demà, un acte de responsabilitat que, amb cada contribució, afegeix una capa de seguretat al nostre ‘box’ de tranquil·litat. Aquesta inversió ens permet viure tranquils sense el pes de les incerteses, sabent que, davant qualsevol adversitat, tindrem el suport necessari per continuar endavant.
Situacions devastadores com la recent DANA a València ens recorden, més que mai, el valor real de les assegurances. Quan l’imprevisible arriba, l’assegurança pot ser la diferència entre aixecar-se o perdre-ho tot. En aquests moments crítics, no són només números en una pòlissa; són la clau per reconstruir, per seguir avançant. Aquests desafiaments posen de manifest que el que consideràvem una protecció opcional esdevé essencial, el millor escut per al pitjor moment.
Invertir en una assegurança és un compromís amb nosaltres mateixos i amb els que estimem, una manera de garantir que la nostra vida no s’ensorri en un sol instant. La protecció no és un caprici, sinó una necessitat vital. Cada assegurança ens ofereix un suport incondicional davant pèrdues materials, assegurant que la nostra família tindrà una xarxa estable, fins i tot quan els recursos immediats manquin.
Invertir en una assegurança és un compromís amb nosaltres mateixos i amb els que estimem, una manera de garantir que la nostra vida no s’ensorri en un sol instant
La tranquil·litat té un preu, i el paguem amb la seguretat de saber que estem protegits davant qualsevol risc. Una assegurança de llar, negoci, auto, vida, protecció professional, accidents... és la peça fonamental d’aquesta xarxa que ens permet avançar amb confiança, sabent que, si alguna cosa es torça, hi ha una mà que ens sostindrà. Potser la pregunta no hauria de ser si tenim assegurança, sinó en quina entitat la tenim i si la tenim actualitzada. En definitiva, és una inversió per protegir el que més ens importa. Invertir en tranquil·litat és invertir en vida. Protegim els nostres somnis i les fites que hem assolit, assegurant-nos que, si el futur es torna incert, podrem fer-hi front amb serenitat. Aquesta és la nostra aposta pel demà, la decisió que fa la diferència entre viure amb temor o viure amb seguretat.
bien resguardados y alimentados. Habría que recapacitar sobre esto. Supongo que las personas que han sido desvalijadas conocerán sus nombres y verán sus caras. Espero que reciban lo que se merecen un día u otro. Nos indignan a todos. María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Perquè quan arriba el moment en què la vida ens posa a prova, només la protecció pot ser la nostra única opció. I en aquest moment, saber que tens el millor escut per al pitjor moment no té preu. Protegir és creure en el futur; és fer el gest més sagrat: invertir per garantir que els que estimem mai no quedaran desemparats.
La decisió que prenem avui per protegir-nos és la que fa possible el demà. Cada assegurança és una garantia de serenitat, una inversió per viure cada dia amb la tranquil·litat que ens mereixem
Societat
Els beneficis es destinaran a l’Associació Contra el Càncer de Tarragona
Redacció
‘Juntes Sumem Contra el Càncer’, sota aquest lema l’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona va celebrar el passat divendres dia vuit de novembre el sopar solidari anual a la seva seu, la casa Joan Miret, situada a la Rambla Nova de Tarragona.
En aquesta ocasió, tots els beneficis recaptats es destinaran a l’Associació Contra el Càncer de Tarragona, que lidera l’esforç de tota la societat per a disminuir l’impacte del càncer a la població.
Gairebé cent assistents es
van aplegar a la vetllada. Alguns d’aquests van acudir al sopar amb vestits i accessoris inspirats en l’època dels ‘Feliços anys vint’, del segle passat. La ‘Stromboli Jazz Band’ va acompanyar el sopar amb música en directe.
L’acte també va comptar amb una subhasta solidària, on la peça central va ser un quadre de l’artista cambrilenc David Callau, qui també va assistir al sopar. Durant la vetllada va proporcionar a diversos assistents amb retrats personalitzats. El quadre es va vendre, renyidament, per un total de 2.000 euros.
Necrològiques
Tarragona
Montserrat Pedrola Brull.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Teresa Bonet Soler.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori. Reus
Xavier Escoda Clemente.
Ha mort als 57 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Brigida de Dios Manzanera.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 15:30 h al Tanatori.
Anne Marie Chabaud Pascal.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 18:30 h al Tanatori.
Torredembarra
Ángel González Díaz.
Ha mort als 83 anys.
Avui felicita als que es diuen:
Serapi;, Pignatell i Veneranda
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
Cautela en els viatges, els teus nervis poden jugar-te avui una mala passada. En les teves relacions íntimes hi haurà facilitat per a èxits.
23/07 al 22/08 LLEÓ
Es bon moment per a iniciar noves activitats o buscar aventures excitants en l’afectiu. Avui pots anar de guanyador ja que pots amb tot.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Les circumstàncies que visquis avui et propiciaran aventures intenses inoblidables. Cuida la dieta i els excessos en tot. Sorpreses en l’amor.
TV local
13:00 180 Graus
20/04 al 20/05 TAURE
El teu món afectiu es potenciarà enormement durant tot el dia. Tota la fogositat que aplicacions serà resposta en grau més alt.
23/08 al 22/09 VERGE
Si realment desitges aconseguir canvis substancials en la teva vida aprofita la jornada per a realitzar-los. Però has d’actuar decididament.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Et veuràs obligat a reflexionar per un assumpte d’importància d’interès per al teu futur. Analitza totes les probabilitats abans d’actuar.
21/05 al 20/06 BESSONS
La teva capacitat intuïtiva es veurà en la jornada molt reforçada reeixida. Aplica-la en tot moment obtindràs resultats feliços.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Hi haurà canvis importants en la teva vida en general que et faran sentir més feliç. La vida en família serà equilibrada els viatges positius.
20/01 al 18/02 AQUARI
Com més natural actuïs amb els altres siguis més directe aconseguiràs millors resultats de les teves comandes i exigències.
21/06 al 22/07 CRANC
T’arribaran notícies de llocs llunyans que alegraran la teva vida t’aportaran noves positives perspectives. Amb la parella hi haurà equilibri.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Tot el que realitzis de manera directa, sense titubejos, t’aportarà grans beneficis. No dubtis a canviar les teves idees si el moment l’exigeix.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No intentis tancar-te per a no veure la realitat. La llavor de l’amor la passió està germinada i no podràs tornar-te enrere. Bona ratxa lunar.
TARRAGONA:
Guzman Oliete, Cristina
Pin Soler, 3. Telèfon 977 218 175 Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Sanchez, Jose Cesar Passeig Sunyer, 31. Telèfon 977 311 669.
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.
VILA-SECA: Escobar, Francesc Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
PLAÇA LA FONT LOCAL VENDA 608.933.228
Cambrils. LLOGO PÀRQUING. Tel: 619.479.129 VENC PÀRQUING Av. Catalunya. Tel. 639.534.413 (Whats).
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721 SENIOR CARLOS. MASAJES. Tel: 660.605.687 MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJISTA ÁRABE
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies
14:30 Quina animalada!
15:00 Notícies (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
El temps
12.30 Hospital de proximitat
13.00 Com la nit el dia. OPFEST Camp de Tarragona
14.00 Notícies 12
14.30 Com la nit el dia. OPFEST Camp de Tarragona
15.30 Hospital de proximitat
16.00 Notícies 12
16.30 Efecte Mosaic. Tarda 18.00 Impuls
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Ben sonat!
22.00 Notícies 12
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Ben sonat!
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. De l’imperi Romà o dels romans. El nou continent. 2. Títol de cortesia. Obra d’Homer. Prefix que significa allunyament. 3. Cuixot dels pantalons. Certa pell sintètica. 4.Vocal. Que s’adhereix fàcilment. Cola de sabater. 5. Títol britànic. Veí de la Ribera. 6. Posar en marxa. Unitat monetària del Perú. 7. Rodera del tren. Fa perdre la fe. 8. Vocal. Criatura acabada de néixer. Estat de maduresa capgirat. Vocal. 9. Deessa. Molt emprenyat. La part més alta del cap d’un boví. 10. Sense cap record. Governar. 11. Nota. Conducte femení. Comença el jorn. 12. Natja. Que té elasticitat, força flexible VERTICALS: 1. Restablidora. 2. Elevació en la superfície d’un líquid. Prefix que significa contra. Banús. 3. Consonant. Que és als límits d’una cosa. Consonant. 4. Al revés, tros de roba triangular per donar vol al ves- tit. Ella sense una. Impost. 5.Amb una certa longitud. Refrany. 6. Queixa. Finançador. Nom de lletra. 7. Cert jornaler. Capgirada, capital america- na. 8. Al revés, famosa escola universitària de Barcelona per a econo- mistes. Vestit de capellà. 9. Un peix. Sorteig. Certa eminència animal. 10. Romà. Fuster artesà del banús. Consonant. 11. Escalfada. Cereal. 12. Prefix. Gairebé un velocípede de dues rodes. Existeix. Romans.
Suils, Lourdes Moragas i Barret, 2. Telèfon 977 368 569.
VALLS:
Galimany, Roman Plaça Portal Nou, 4. Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Fontestad, Jose Vicente Sant Jordi, 1. Telèfon 977 177 319.
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en general, si bé al terç sud estarà mig o molt ennuvolat fins a mig matí i poc ennuvolat la resta de la jornada, malgrat que de nou al final del dia la nuvolositat de tipus baix tornarà a augmentar. A banda, apareixeran estrats baixos a punts del quadrant nord-est i a l’extrem sud durant la segona meitat de la jornada.
Precipitacions
S’espera precipitació al terç sud del país durant les primeres hores del matí. Serà d’intensitat entre feble i moderada i acumularà quantitats entre minses i poc abundants.
ES REQUEREIX UNA PERSONA PER FER D’ASSISTENT I NETEJA DE CASA A VALLS (URBANITZACIÓ). Molt responsable i organitzada. Preferiblement amb vehicle propi. De Dilluns a Divendres en horari de matí. 5 hores diàries. Possibilitat d’augmentar la jornada a 7 hores. Alta a la Seguretat Social. Interessades enviar CV per whatsapp al telèfon 655.174.189.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
«Que no et dirigeixin comporta una implicació especial amb l’obra»
Entrevista L’actriu protagonitza ‘Nodi: de gossos i malditos’, una obra d’autoficció que arribarà a la Sala Trono aquest dissabte
Nodi explora la contracultura catalana i el moviment llibertari dels anys 70, un moviment que no va arribar a viure.
«Ha estat un descobriment personal molt gran. No coneixia gaire aquell món, però gràcies al projecte he pogut descobrir figures com Pau Riba o Pau Maldito i la seva manera de veure el món. Els seus discursos sobre ecologisme, feminisme i societat continuen sent rellevants i han ampliat moltíssim tant la meva visió artística i personal. Ells em recorden que la coherència amb els propis ideals és essencial i que és important defensar-los, malgrat les dificultats o contradiccions que pugui haver-hi.
Interpretar una producció pròpia ha estat una experiència molt diferent a treballar en altres projectes?
«És diferent, sí. Tot i que m’agrada molt ser dirigida, en una producció pròpia hi ha una implicació especial.
Amb el Joan hem tingut l’oportunitat de construir la nostra veu pròpia dins el món artístic, i això ens permet decidir què volem dir com a companyia. És un procés que fa sentir molta llibertat i, alhora, responsabilitat, perquè treballem per donar forma a les idees que ens apassionen».
Així neix La Moukhles & Sentís? Buscant aquesta veu pròpia?
«Exacte. Va ser un pas natural.
Amb el Joan, que també és la meva parella, treballàvem molt bé junts, ja havíem col·laborat en diverses ocasions, i volíem crear projectes propis on poguéssim dir la nostra, expressar-nos amb llibertat, explorar temes que ens interessen i crear espectacles que connectin amb el públic de manera honesta i directa».
Teniu algun nou projecte entre mans?
Estem començant a treballar en el nostre proper espectacle, però encara és aviat per avançar res». Està sent complicat desenvolupar nous projectes després del gran èxit de Nodi?
«Ha estat una experiència molt especial, aquesta rebuda tan bonica que hem tingut. Vam estar tres anys treballant-hi a foc lent, i aquesta resposta tan positiva ha estat una sorpresa molt benvinguda. Volem continuar en aquesta línia de treball i posar tot el cor i tot el cap en això que fem, però sense abocar cap pressió ni expectativa de l’èxit anterior».
I quin èxit...
Un públic íntim
«Cada obra necessita el seu espai, i per a ‘Nodi’ una sala petita com la Trono és ideal».
Premi a Revelació als Premis Teatre Barcelona, nominada a Intèrpret revelació als Premis Butaca...
«Estic molt contenta, la veritat. De petita sempre m’imaginava com seria guanyar un premi, em feia molta il·lusió. No m’ho esperava, però quan t’arriba és molt bonic, perquè és un gran reconeixement a la feina. És un senyal que l’obra ha connectat amb el públic i que l’esforç ha valgut la pena. La veritat és que és una passada, estic tan contenta que no sé ben bé com gestionar-ho».
On la podrem veure pròximament?
«El 21 de novembre estrenarem Anna Karènina a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, i
durant l’estiu de l’any vinent farem una gira europea per Brusselles, Zagreb, París i Amsterdam. També tinc la gira de Tots Ocells, un espectacle de Wajdi Mouawad amb La Perla 29 que vam estrenar aquest passat estiu al TNC també».
Després de treballar en espais com el TNC, com se sent tornar a actuar en sales més petites com la Trono?
«Cada espai té el seu encant i el seu llenguatge, és qüestió d’adaptar-se. Cada obra necessita el seu espai, i per a Nodi, per exemple, una sala petita és ideal, perquè permet una proximitat que afegeix molt a l’experiència. A més venir a la Trono em fa molta illusió. Tinc molts companys que sempre en parlen amb molta estima i tenia moltes ganes de fer algun bolo a Tarragona, ja que encara no he tingut l’oportunitat. M’encanta poder descentralitzar la cultura de Barcelona i fer-la arribar a altres ciutats».
Camí de ronda
Restriccions a la mobilitat per segona vegada en menys de quinze dies: els desplaçaments es redueixen al mínim imprescindible per evitar riscos innecessaris en el context d’una nova DANA que es desplaça al llarg del litoral, tot provocant aiguats intensos que poden arribar a ser perillosos. Esperem amb una certa inquietud que no haguem de lamentar massa desgràcies, amb la imatge dels aiguats de València vivíssima en la ment. És una tardor agitada per esdeveniments meteorològics disruptius, després d’una sequera perllongada que ha fet arribar al límit les nostres reserves hídriques. Encara que aquells que s’aferren a la negació podran dir que de temporals catastròfics n’hi ha hagut sempre al racó de món on vivim, es fa difícil evitar la referència al canvi climàtic quan el temps meteorològic es presenta així de violent i destructiu en la nostra vida quotidiana. La qüestió del canvi climàtic, òbviament, és rellevant des del punt de vista de qüestions que afecten a les nostres experiències més quotidianes, basades en un determinat model energètic. Caldrà canviar moltes coses i de manera relativament ràpida per fer-hi front. Tanmateix, fins i tot obviant el canvi climàtic, aquests esdeveniments meteorològics extrems que ara ens toca a viure crec que obliguen a la reflexió. És indiferent, en realitat, si es tracta d’una nova normalitat, com el coneixement més fiable del que disposem ens indica, o d’una normalitat antiga, com els negacionistes pretenen defensar. El cas és que vivim en un lloc d’aiguats intensos, potencialment catastròfics, i ho hem obviat en moltes de les nostres decisions, particularment, pel que fa a l’ús del sòl. Aquests dies són un bon moment per recordar que cal repensar del tot la distribució urbanística en un territori, com en el nostre, on el risc d’inundacions violentes és tan remarcable.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
