20
Seguretat
Josep Maria Tost, exdirector de l’Agència de Residus de Catalunya considera que al ciutadà se l’ha enganyat fent-li veure que la recollida de la brossa era barata afonsÀrea metropolitana 2 i 3
Garreta. Militància Decidim: Una Oportunitat per a la Renovació i el Progrés: «Volem anar molt més enllà d’un simple canvi de cares»
Agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra patrullaran per les vies més comercials i també tindran presència permanent a les Gavarres durant les festes 4
Esports
El Nàstic perd contra l’SD Huesca (0-1) i s’acomiada del somni de la Copa del Rei 16-17
Pels comuns hi ha «ramblacentrisme» amb la campanya de Nadal a la ciutat Tarragona 7
Reus 9
L’Ajuntament reusenc inaugura un nou espai que gestionarà tots els serveis dedicats a l’habitatge
Instal·len un parallamps a la Torre dels Escipions per evitar més danys Tarragona 6
Entrevista l L’exdirector de l’Agència de Residus de Catalunya entre 2011 i 2021 planteja una «integració» de Secomsa i Sirusa, que veu com «una de les primeres eines» de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona
Oriol Aymí
Sirusa i Secomsa són una eina metropolitana?
«Poden ser-ho, però necessitem un àmbit nou de coordinació que englobi la política de residus. Buscar economies d’escala i integrar aquest Baix Penedès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà, que també tenen les seves necessitats. Hem de ser capaços d’integrar-ho tot, i veure com juguem amb els dos consorcis de l’Ebre.»
Pot concretar-ho més?
«Tenim dos grans focus especialitzats, dos grans pols, però falta coordinació. Sirusa s’ha especialitzat en l’eliminació, i Secomsa en el tractament de residus orgànics. Han anat col·laborant de vegades, però cal que hi hagi una integració. El Baix Camp, que s’especialitzi en tractar tota l’orgànica de l’àmbit i, el Tarragonès, que faci el mateix en l’eliminació final.»
L’ex gerent de Sirusa, Armengol Grau, plantejava en aquestes planes replicar el model Tersa al Camp de Tarragona
«De fet, una de les primeres eines que podria tenir aquesta anhelada àrea metropolitana del Camp de Tarragona podria ser l’àmbit de residus, buscant aquesta integració, un model únic. Però Tersa ja no crema brossa provinent directament dels carres de Barcelona, sinó que s’ha especialitzat en cremar-ne aquella que ve dels ecoparcs, de les plantes de selecció de la brossa barrejada, on recuperen materials. I allò que ja no és aprofitable, es crema. Hem de convertir Sirusa en això. A més a més, amb una integració amb Secomsa evitaríem segons quins fluxos estranys.»
Com la brossa del Baix Penedès, que passa pel Tarragonès i acaba fent cap al Baix Camp?
L’apunt
Cop de realitat
«La recollida de brossa val uns 200 o 300 euros l’any, però al ciutadà l’hem enganyat fent-li creure que en val 80»
«O que la brossa del Baix Camp se’n vagi a l’abocador de Tivissa. Quan vaig entrar de director de l’Agència de Residus de Catalunya la planta de Botarell estava buida i vaig haver de fer equilibris. Cal buscar una integració. No pot ser que municipis del Tarragonès tinguessin vetada la seva entrada a Sirusa perquè estaven ‘a tope’ i no podia entrar més brossa. Per mi, re-
peteixo, la solució és especialitzar Secomsa en els residus orgànics i Sirusa en la solució final.»
Sirusa i el Consorci d’Aigües de Tarragona neixen en una època molt concreta, a cavall dels 80 i dels anys 90. «Llavors teníem clar que aigua i residus eren un problema que calia afrontar. Sap què diferencia un territori, un municipi...una comarca?»
...?
«La gran diferència és si hi ha voluntat política per afrontar els problemes. La resta són excuses. Totes les comunitats tenen les mateixes competències que Catalunya en matèria de residus, però no fan res perquè la brossa no interessa. El ciutadà vol seguretat, vol transport, vol cultura, vol futbol...però la brossa no, no interessa. Exagerant una mica jo sempre dic que en 24 anys d’alcalde ningú m’ha vingut a demanar que vol reciclar més.»
Tanmateix, és un tema fonamental.
D’abocador il·legal a deixalleria
El terme municipal de Riudecanyes tenia actiu l’any 1996 un dels 1.886 abocadors il·legals que hi havia a Catalunya que, l’any 1991, va crear la primera Conselleria de Medi Ambient. Tost, que com alcalde va clausurar-lo, ha vist com en poques dècades el poble ha passat de llençar la brossa a la riera a fer-ho a la deixalleria actual.
«Ningú inaugura un cementiri tampoc. I és un servei bàsic i necessari.»
Posi un exemple de la voluntat política d’aquell temps.
«Llavors, quan la indústria tèxtil del Vallès tintava de color blau, el riu Besòs baixava de color blau. I quan ho feia de rosa, el riu baixava rosa. Si volíem ser un país modern i de progrés, això s’havia de resoldre. A la Catalunya de 1991 hi havia 1886 abocadors il·legals. Es va fer un pla de tancament i aquí, a Riudecanyes, jo com a alcalde en vaig tancar un l’any 1996. Llavors vam anar a veure com es gestionava la brossa per l’Europa ‘civilitzada’...» I van veure una diferència de preus estratosfèrica.
«Als nostres veïns de Perpiñà, portar la brossa a l’abocador els costa 170 euros la tona. Fer brossa és car. En alguns llocs d’Espanya, fa uns anys, anar a l’abocador costava 22 euros, i he vist llocs on costava 10 euros. On funciona l’economia circular? A Alemanya, Holanda, Bèlgica, Suècia, a Dinamarca...i en general a països que anomenem «seriosos». Però quina és la clau? Que allí la brossa val un dineral.»
Aquí som més de gastar els diners en altres coses... «Fa poc vaig fer un viatge a una capital andalusa. Tenen la taxa a 90 euros, i diuen que és caríssima. Però l’abonament del Granada FC és de 360 euros l’any, i l’infantil és de 180...i ningú es queixa d’això. No hem sabut explicar que la brossa és un servei caríssim, i que val el que val.» Passa una cosa semblant amb les notícies, que tenim molt coll avall que són gratuïtes.
«I allò que és gratis, la gent no ho valora. No hem fet consciència. La recollida de brossa val uns 200 o 300 euros l’any, però al ciutadà l’hem enga-
Reciclatge insuficient
«Al Camp de Tarragona estem en nivells baixos. En algunes ciutats, fins i tot, pitjor que fa deu anys»
nyat fent-li creure que en val 80. A Catalunya, avui, portar una tona de brossa a l’abocador està entre 105 i 110 euros». I ara canvia-ho, això.
«Malgrat tot, hem d’anar cap aquí. No pot ser que un país com el nostre llenci cada any 4 milions de tones de residus municipals, perquè això són recursos. Tota aquesta política europea ve per no haver de llençar-ho»
Expliqui, expliqui
«L’orgànica té dos grans pecats i una virtut: de cada 1000 kilos d’orgànica separada fem 300 kilos de compost. En canvi, si aquesta orgànica la portem a un abocador és un gran generador de metà, que és molt més perillós de que el CO2. L’orgànica l’hem de separar a casa, perquè ens genera metà i ens contamina la resta de residus. D’un cartró brut d’orgànica ja no en fas cartró altre cop: se’n va a l’abocador o a fer compostatge. Si separem l’orgànica tot és més barat de recuperar. Aquesta és la clau: no ho fem per torturar el ciutadà amb 12 cubells a la cuina de casa: és un tema de consciència.»
Potser això no s’ha explicat
campanya de recollida selectiva un cop cada quatre anys o esperar que la que fa l’Agència de Residus cada Nadal ja et serveixi. Les comarques exitoses són les que tenen educadors a peu de carrer. Aquesta és la clau, la comunicació i la proximitat.»
Cap a on va la recollida de la brossa?
«En una mateixa ciutat conviuran diferents models. En una part de la ciutat hi haurà contenidors que desapareixeran durant el dia i es podran fer servir de nit i, en altres llocs, com a les urbanitzacions, es farà el porta a porta, i en altres zones, com els barris dels anys seixanta, amb contenidors tancats.»
El porta a porta en ciutats ha de ser difícil...
«Hi ha llocs que sí, d’altres no tant. Hi ha un estudi de l’època de Xavier Trias d’alcalde de Barcelona que deia que del milió i mig d’habitants era factible fer-ho per uns 600.000.»
I al Camp de Tarragona?
Imatge d’arxiu de contenidors de reciclatge de residus urbans a Vila-seca. Cedida
l El preu de la brossa a Catalunya
prou bé
«Si a un ciutadà li expliques que ha de separar per això, ho entén. Ha fallat molt la comunicació. »
Què hem de fer al Camp de Tarragona?
«Prevenció, fer més recollida selectiva i, al final de tot, l’eliminació. Sirusa no és la solució, és una eina. Hem d’incrementar la recollida selectiva al Camp de Tarragona, que estem en nivell baixos. En algunes ciutats fins i tot estem pitjor que fa deu anys.»
Perquè anem cap enrere?
«Perquè no s’han fet prou polítiques de conscienciació. És a dir, posant contenidor al carrer no se soluciona el problema de la brossa. La gran diferència entre la Conca de Barberà i l’Alt Camp és la voluntat política, allò que dèiem abans. Han anat fet conscienciació cada any sense pausa...»
Interpreto que a la Conca de Barberà ho han fet bé...
«Ho han fet molt bé! Han tingut constància, han millorat sistemes i la comunicació. El ciutadà no és tonto, però li has d’explicar amb constància, això sí. No pots fer una
«Tot el que són urbanitzacions es pot fer. I aquelles zones antigues que hi ha planta baixa més un o són cases unifamiliars, també. Allà on hi ha carrers estrets, en canvi, és més difícil.. Però, és clar, políticament algunes ciutats s’han espantat amb el que va passar a Barcelona hi han reculat. No hauríem de jugar a política, ni amb la taxa, ni amb la brossa.»
Com veu el procés de creació d’una àrea metropolitana a Tarragona?
«És necessari. Som una província estranya on hi ha hagut moltes transicions i molts intents de buscar espais de diàleg. Entenc el procés de separació entre Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, per una qüestió emocional i totalment lògica...però territorialment hem perdut pes polític a Catalunya i també a l’Estat. Després de Barcelona, Tarragona era la segona província a tenir en compte en l’estructura dels partits. Hi havia gent de Tarragona en llocs clau, i també als governs. Això ho hem perdut».
Perquè no ens hem posat d’acord o, dit d’una altra manera, perquè no existeix ja aquesta àrea metropolitana, o aquesta unió entre Sirusa i Secomsa, si és tan clar?
«Per falta de voluntat política. Per interessos particulars. Per no perdre aquella àrea de poder».
«Ja n’hi ha prou d’enganyar el ciutadà»
Tost defensa una taxa proporcional en funció del que recicli cada ciutadà i deixar fora del pim-pam-pum polític la gestió dels residus
ROriol Aymí
ecollir la brossa no costa el que paguem perquè l’administració ho faci. Ras i curt. En realitat, no costa el que paguem estrictament per aquest servei, perquè els diners, al cap i a la fi, surten d’on surten: la llicència d’obres, l’IBI, el gual municipal o la taxa d’ocupació de la via pública. Però no surten de la taxa de la brossa, no. «No hem fet prendre consciència de la importància de la gestió dels residus, que és el contracte més gran que tenen els ajuntaments des de Riudecanyes, amb 125.000 euros anuals, a Barcelona, amb 280 milions d’euros l’any», diu qui ha portat les regnes de l’Agència de Residus de Catalunya entre 2010 i 2011, Josep Maria Tost.
«Els 947 alcaldes de Catalunya tenen 30.000 problemes més interessants per a la
seva població que la brossa, que no interessa a ningú tret dels quatre ‘frikis’ que ens hi dediquem», assenyala el també ex alcalde en to autocrític que, des del govern català, creu haver trobat un desllorigador: l’anomenada «taxa justa». Amb uns contenidors tancats i amb una targeta per a cada ciutadà l’administració podria reunir suficient informació d’un ciutadà com per aplicar una taxa progressiva, i bonificar si s’obre molt el contenidor verd o el de l’orgànica o penalitzar si només s’obre el de la resta. Malgrat les bones intencions, és impossible que no hi hagi un debat polític, i ben intens, al voltant d’això.
El que hauria de quedar resguardat del fang polític, per Tost, és el debat sobre el cost i la gestió de la brossa. «Tothom juga en política: un alcalde que congela les taxes o elimina la de la brossa, per exemple. Senyors, perquè en-
«Els ajuntaments estalviaven si duien la brossa a l’abocador sense reciclar»
ganyem el ciutadà? No hi ha cap alcalde que putegi els ciutadans apujant les taxes per pura esportivitat!» lamenta. Una mentida sobre una altra, que durant anys ha fet que la bola es fes cada cop més gran: l’any 2012, a un ajuntament li era més barat portar la brossa a l’abocador que reciclar. «Els alcaldes se me’n reien quan els deia que havien de reciclar», recorda Tost, artífex d’un increment del canon que encara manté Catalunya lluny dels estàndards europeus però que ha permès capgirar una tendència perniciosa. A Europa no són ni més guapos, ni més llestos. Senzillament, reciclen millor perquè paguen el que toca pels abocadors.
Seguretat l Indrets com la Rambla Nova o el carrer Unió tindran sempre un agent passejant pel carrer
Álvaro Rodríguez
Els Mossos d’Esquadra han posat en marxa el Pla de Nadal juntament amb els diferents cossos policials locals per tal de reforçar la seguretat ciutadana durant les festes nadalenques. Aquest servei va entrar en vigència el passat 30 d’octubre i ho estarà fins passat Reis.
L’objectiu d’aquest dispositiu és augmentar la seguretat durant el període on augmenta l’afluència de persones als eixos comercials amb motiu de les rebaixes i les compres habituals d’aquestes dates.
Per aquest motiu, a Tarragona s’han establert diversos ‘punts calents’ on es concentra la major part de l’activitat
comercial i, a conseqüència, es poden generar més aglomeracions. Les zones establertes pels Mossos d’Esquadra junt amb la Guàrdia Urbana de Tarragona són la Rambla Nova, el carrer Unió, l’eix entre la Imperial Tarraco i la plaça Corsini, l’entorn del Corte Inglés i el polígon de les Gavarres.
Així ho ha detallat el cap de la Unitat de Seguretat Ciutadana de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, Jordi Maranges, qui detalla que els agents també estaran atents a les zones comercials dels diferents barris perifèrics com el Mercadet de Bonavista.
Maranges explica que l’objectiu és «sempre hi hagi un agent dels Mossos d’Esqua-
També es reforçaran els controls per carretera a l’entorn de les zones d’oci
amb la seguretat que els cossos policials estan presents», alhora que es genera un efecte dissuasiu a la gent que pot acudir a delinquir.
Maranges també defensa que la coordinació amb el personal de seguretat priva d’establiments comercials com el Corte Inglés o el Parc Central «és directa», fins i tot pel que fa a la recollida de denúncies. Maranges admet que «l’afluència en aquests tipus d’esdeveniments s’ha vist augmentada en els darrers anys», motiu pel qual considera que «la presència policial ha de ser proporcional».
Carreteres i oci nocturn
Alerten del creixement d’estafes digitals
Els Mossos d’Esquadra han engegat una campanya de prevenció davant les estafes digitals a causa de l’augment d’aquestes durant els moments de compres nadalenques. Jordi Maranges manté que «el creixement de les compres és directament proporcional al de
dra o de la Guàrdia Urbana passejant pel carrer» en els llocs assenyalats.
Els horaris de vigilància
les estafes». De fet, aquest delicte ja ocupa el segon lloc entre els més freqüents només darrere dels furs. El 2023 es van produir prop de 130.000 estafes en línia a Catalunya.
Des del cos policial recomanen fixar-se bé en el llenguatge, la immediatesa i els enllaços que es reben, així com desconfiar de comunicacions que impliquin donar dades delicades i mirar bé ressenyes dels venedors.
s’ampliaran en els horaris d’obertura i de tancament comercial, tot establint un contacte directe amb els res-
Un dels mètodes detectats pels Mossos d’Esquadra és el conegut com a ‘Bizum invers’, on l’estafador fa creure a la víctima que està cobrant una transacció quan realment està pagant. En aquest sentit, cal recordar que aquesta plataforma únicament demana autorització per pagar, no per rebre diners.
ponsables dels locals.
El cap assegura que aquesta mesura busca «que la gent pugui gaudir de les compres
A més d’aquest reforç, també s’augmentaran durant els dies de Nadal els controls d’alcoholèmia i de drogues en carretera, especialment a les entrades i sortides de les zones d’oci nocturn com Salou. En aquests dies previs, les patrulles també posaran atenció als horaris corresponents a dinars i sopars d’empresa per tal de millorar les condicions de seguretat a la xarxa viària. L’atenció es fixarà especialment a les nits de Cap d’Any i la cavalcada de reis. En la primera, els Mossos d’Esquadra i seran presents per prevenir baralles i altres incidents d’ordre públic atenent les zones on l’oci nocturn amplia els seus horaris. Pel que fa a la nit de Reis, els Mossos d’Esquadra reforçaran els seus agents al carrer per donar resposta a aquest esdeveniment, que, com molts altres, «cada cop està més dimensionat».
Amenaça terrorista
Jordi Maranges recorda que «estem sota un nivell 4 reforçat sobre 5 d’amenaça terrorista», per aquest motiu, l’activitat policial de detecció i prevenció es reforça als recintes de culte cristians i jueus, els edificis diplomàtics o als estadis de futbol. Amb motiu de la campanya de Nadal, les unitats especialitzades en aquest àmbit també estaran presents als eixos comercials abans esmentats.
Societat La Comissió Europea proposa que només treballin 28 dies a l’any
Oriol Castro/ACN
Els pescadors de Tarragona faran vaga els pròxims dies 9 i 10 de desembre per a protestar davant la regulació del treball que proposa la Comissió Europea. Aquest òrgan continental proposa que la sortida a pescar es limiti a entre 20 i 28 dies anuals. «Aquesta proposta afecta directament la pesca d’arrossegament de fons, un pilar essencial per al nostre sector», exposen des de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors (FNCCP).
Els pescadors tarragonins ja van fer vaga el passat febrer per protestar sobre les seves condicions de treball i alertat de la seva desaparició. Segons els treballadors, si aquesta regulació tirés endavant, la pesca estaria tocada de mort. «La modalitat d’arrossegament va representar un 60% de les vendes de la llotja. Sense aquesta modalitat, la pesca professional desapareixeria», exposen des de l’FNCCP. «És inviable», exclama Eusebi Rosales, president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita i de la Federació Territorial de Confraries de Tarragona. «Cap empresa del món que amb 28 dies a l’any pugui treballar», subratlla Rosales, que qualifica la mesura d’«aberració» i l’atribueix, en bona mesura, al desconeixement del sector mediterrani que tenia l’excomissari i la tecnoburocràcia europea. El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, coincideix plenament amb el plantejament de les confraries. Més encara, recorda que tant el Ministeri d’Agricultura comn els governs francès i italià aposten per una moratòria del pla que permeti avaluar la metodologia utilitzada per l’executiu comunitari a l’hora de calcular els estocs reals de peix que hauria estat utilitzada com a base per fonamentar la retallada a l’arrossegament.
Segons concreta Espanya, en el cas català, les dades recollides per Icatmar -organisme de recerca del món pesquer-, que utilitza la mateixa metodologia que les autoritats nord-americanes i canadenques, conclou que espècies de referència com la gamba roja o el moll es troben per sobre del llindar de sostenibilitat pesquera, si bé altres com el lluç o l’escamarlà presenten xifres no tan folgades.
Càlcul amb discrepàncies
El càlcul comunitari, per contra, presentaria una «discrepància important», amb xifres per sota del que resultaria acceptable en termes de sostenibilitat d’aquestes espècies. «Davant del dubte científic, el més raonable és parar el 2025, demanar una moratòria i que el nou comissari, que pren possessió avui -aquest dilluns-, atengui les demandes dels estats membres del Mediterrani occidental, les comunitats autònomes i tota la flota pesquera perquè 2025 sigui de revisió d’aquesta metodologia i de coneixement de la realitat socioeconòmica del Mediterrani», remarca. «Exigim que es revisi el model emprat i que s’utilitzi la millor informació científica disponible», expressen des de l’FNCCP.
Disposats al bloqueig
El ministre de Pesca, Luis Planas, va assegurar ahir que Espanya Itàlia i França estan «units per a bloquejar» la proposta de la Comissió Europea. Els ministres europeus debatran la proposta els dies 9 i 10. «És la mostra pràctica de manual d’aquelles propostes que la CE mai ha de dur a terme si no vol fomentar els extremismes i la polarització a Europa. No es pot dir als pescadors
Espanya, Itàlia i França s’oposen a la mesura i hi votaran en contra a Europa
que han de disminuir el 79% de les captures, d’un any per un altre», va expressar Planas. A nivell de tota Espanya,
es preveu que uns 17.000 llocs de treball i unes 556 barques es podrien veure afectades per la restricció.
Els pescadors ja van fer vaga el passat febrer. ACN
Patrimoni S’instal·larà un parallamps a l’entorn del monument
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha iniciat aquests dies les obres de restauració de la Torre dels Escipions. Aquesta intervenció servirà per reparar els desperfectes que va patir el monument per la caiguda d’un llamp l’any 2022, que va provocar una fissura vertical en la cara principal i el desplaçament d’alguns carreus de la part superior de l’estructura. A més, s’instal·larà un parallamps en l’entorn de la torre. Els fets van ocórrer el 20 d’abril de fa dos anys, quan va caure una forta tempesta a la
zona. Després d’una primera exploració per part dels tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la conselleria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, es va delimitar l’espai per preservar la seguretat dels visitants. En els mesos posteriors, es va realitzar una inspecció exhaustiva per fer un diagnòstic concret. Aquest va servir per a la redacció del projecte de reparació i consolidació del monument. L’impacte del llamp va afectar sobretot un revestiment de la cara principal de la torre, on es troben els dos relleus escultòrics.
Entre aquestes figures es va crear una fissura de grans dimensions. Alguns carreus van quedar malmesos i uns altres, a la part superior, van quedar desplaçats.
Gestionat pel MNAT
També preocupava la part central de l’estructura, que era més feble perquè tenia revestiments que no eren de pedra. En una primera actuació, es va garantir l’estabilitat del monument i es va retirar carreus que presentaven risc real de caure. Ara, dos anys després de l’impacte del llamp, es procedirà a reparar els desperfectes del monument.
Patrimoni L’Ajuntament ha senyalitzat l’espai per a posar-lo en valor
Redacció
Els treballs de restauració i consolidació d’un tram de l’aqüeducte romà del Camp de Mart, han finalitzat després de tres mesos de tasques i han permès alhora, documentar, fotografiar i investigar sobre aquest monument i
la seva importància. Es tracta d’un tram de conducció romana que probablement portava les aigües des de les fonts del riu Gaià fins a Tàrraco. És a dir, un dels aqüeductes que proveïen d’aigua la capital de la Tarraconense. Des d’aquest punt, transcorre per sota la muralla, fins a l’angle nord
occidental de la gran plaça de representació del Fòrum Provincial.
Pel que fa al projecte, s’ha dut a terme, d’una banda, la consolidació de la base d’aquest tram de l’aqüeducte i la muralla, que es d’uns 31 metres; i per fer-ho possible, s’han retirat els afegits mo-
El cost de l’actuació serà de 42.517,10 euros i s’executarà en uns tres mesos
La Torre dels Escipions és un monument funerari construït durant la primera meitat
derns que podien malmetre la interpretació de l’aqüeducte i s’han eliminat i netejat les restes de plantes i arrels. L’obra ha tingut un cost de 40.039,96 euros i ha comptat amb el recolzament de la Generalitat de Catalunya per a l’execució d’obres de restauració i consolidació d’immobles de notable valor cultural. La zona d’actuació ha estat de 31,60 metres quadrats. Dins del projecte, tambñé estava previst l’estudi de les patologies que presenta el monument, així com la seva senyalització i posada en valor.
del segle I d.C. al costat de la Via Augusta. És gestionada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), que forma part de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat, la qual s’encarregarà dels treballs de reparació de la torre. Es restauraran els desperfectes
ocasionats pel llamp i es recollocaran els carreus. Igualment, es faran actuacions de neteja. El termini d’execució és d’uns tres mesos i el cost de la intervenció és de 42.517,10 euros. Una part la finançarà l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i la resta sortirà del pressupost del MNAT.
Imatge de l’interior d’aquest tram de l’aqüeducte romà. Aj.
Comerç l El Parc Central inicia la campanya de Nadal aquesta tarda, a les 18 h, amb l’encesa de llums i un espectacle musical. Els elements decoratius principals d’aquesta edició han estat elaborats amb materials certificats, respectuosos amb el medi ambient i la il·luminació estarà programada per contribuir a l’estalvi energètic. El
programa nadalenc del centre comercial inclou tallers per promoure bones pràctiques de reciclatge. Així, durant aquests dies els visitants trobaran al Punt d’Atenció al Client uns contenidors per reunir materials reciclables. El propòsit és reutilitzar-los per construir un gran arbre de Nadal que s’exhibirà a la planta 0. Redacció
El sector ha anat a la vaga diverses vegades els darrers mesos. EMT
Mobilitat l L’EMT tindrà avui el servei regular dels dies feiners i serveis mínims el dilluns
Redacció
El sector del transport de viatgers finalment va desconvocar la vaga estatal d’avui, però manté la protesta pel pròxim 9 de desembre. Pel que fa a Tarragona, la vaga provocarà que l’EMT estableixi serveis mínims dilluns vinent. D’aquesta forma, els horaris del servei s’ajustaran a les freqüències de diumenge en totes les línies. La línia L-30 no estarà en servei i s’oferirà com a alternativa la línia L-3. D’igual forma, la línia L-43 tampoc està en servei en funcionar amb horari de diumenge i s’oferirà la línia L-42 per a fer el recorregut. Per últim, l’EMT complementarà el servei de les línies L-41 i L-42. A més, l’EMT recorda que posa a disposició dels usuaris un servei d’SMS per a avisar de les incidències a la xarxa. Per a donar-se
d’alta, cal enviar un correu a altaserveisms@emt.tarragona.cat indicant el nom i cognoms i el telèfon mòbil on es vol rebre la informació i les línies d’ús més freqüent.
Indefinida a partir del 23
Els sindicats CCOO i UGT, de moment, preveuen que a partir del 23 de desembre la vaga passi a ser indefinida. En les últimes setmanes, l’Associació de Transports Públic Urbans i Metropolitans (Atuc) i la Confederació Espanyola de Transport en Autobús (Confebus) han mantingut contactes amb els sindicats per a evitar la vaga, sense èxit, però les converses continuen. Els treballadors reclamen que el Govern que legisli a favor d’una «jubilació digna» i destaquen que aquestes mesures ja s’han dut a terme recentment, com en els casos dels bombers forestals.
Política Collado diu que les llums es concentren al centre de la ciutat i s’han abandonat alguns barris com Sant Salvador
El grup municipal d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona ha criticat el «ramblacentrisme» de la campanya de Nadal impulsada pel Govern. Concretament, critiquen la distribució que s’ha fet dels llums decoratius. El portaveu de la formació, Jordi Collado, assenyalava que aquests s’han concentrat al centre de la ciutat i s’han deixat «abandonats» alguns barris de Ponent així com del districte Nord. «El govern ha fet un gran
L’apunt
«Preocupació» per l’estudi de la qualitat de l’aire
El portaveu d’ECP, Jordi Collado, mostrava la seva «preocupació» per la decisió del govern municipal de prorrogar la suspensió de l’adjudicació de l’estudi de la qualitat de l’aire. L’edil assegura que, abans que es fes la primera suspensió, «vam advertir que podia ser prevaricació». Així, apuntava, aquesta situació podria derivar en «problemes legals i inseguretat jurídica». D’altra banda, creu que no s’hauria de delegar la realització d’aquest estudi a la Generalitat: «No podem permetre que Tarragona deixi de tenir el control sobre dades crítiques que determinen el futur de la ciutat».
social per «garantir que cap família passi el Nadal sense un sostre segur».
Critiquen que s’usin els diners de la taxa turística per a la instal·lació dels llums
exercici per posar més llum al carrer, però manca aquesta distribució per la ciutat», deia l’edil d’ECP, qui troba a faltar decoració nadalenca «al carrer Gran Canària de la Granja o al carrer de les Botigues de Sant Salvador». Collado també feia menció al barri de Sant Pere i Sant Pau. En aquest sentit, el conseller denunciava que l’executiu s’està «oblidant» del petit comerç que «viu i sobreviu» en aquests punts de la ciutat i necessiten una empenta durant la campanya de Nadal que sempre és un moment on s’acostumen a incrementar les compres.
El grup d’En Comú Podem també ha criticat l’ús dels fons de la taxa turística per a finançar la instal·lació dels llums decoratius. Collado reiterava la seva demanda de destinar els diners que es recaptin a través d’aquest tribut a habitatge públic i lloguer
Prova pilot «insuficient» El portaveu d’ECP tampoc està conforme amb la prova pilot que s’està duent a terme per pacificar la primera coca de la Rambla Nova. «És insuficient i poc valenta», etzibava Collado, qui exigia al govern municipal una «aposta clara i decidida» per la «peatonalització de la ciutat». L’edil creu que cal fer un canvi urbanístic perquè Tarragona sigui «més amable i resilient al canvi climàtic». Així, recordava algunes de les demandes que ha fet el grup com la pacificació d’un tram del carrer Smith, a la Part Baixa, o del carrer Gran Canària de la Granja.
fons crític, no em surt d’una altra manera
Entrevista El cantant portarà la gira ‘Cero Emisiones
Contaminantes Desde Ya’ a la Tarraco Arena aquest dissabte
El concert d’aquest dissabte serà el penúltim de la gira. Està preparat per tancar aquesta etapa?
«A mi m’agraden moltíssim els escenaris, m’ho passo pipa i crec que es nota, però és com això que diuen, ‘es mejor que te echen de menos que te echen de más’. Evidentment, els finals sempre arriben acompanyats de certa nostàlgia, però també amb ganes de mirar endavant i sobretot aprofitar aquesta pausa per tornar a compondre, que em ve molt de gust».
El concert estava programat per l’1 de novembre, però finalment va decidir ajornar-lo per respecte a les víctimes de la DANA.
«Van ser uns dies terribles i no era moment de celebrar ni fer festa, ajornar els concerts era el més lògic. Tot i aquest canvi de data em fa molta il·lusió poder visitar Tarragona. És una ciutat amb la qual tinc un vincle especial, perquè té una història que em fascina, especialment pel seu passat romà. Té un encant especial i s’allunya molt del tràfec constant de Barcelona, que és casa meva i l’adoro, però és un autèntic disparat. També tinc un molt bon record del públic tarragoní, i tinc moltes ganes de retrobar-me amb ell». Sembla que allà on vagi troba un públic fidel. Malgrat el pas del temps, les persones continuen connectant amb les seves cançons. «És molt emocionant. La mú-
sica té aquest poder misteriós. Veure tanta gent feliç, unida per la música, és un regal dels déus, que suposo que s’apiaden de nosaltres. Sempre dic que les cançons són com un bàlsam, una mena de llum que ens acompanya durant els moments més difícils». Pujar a l’escenari encara conserva aquesta màgia que descriu?
«I tant. La gaudeixo encara més perquè soc més conscient de la sort que tinc. Ara estic menys esbojarrat, l’explosió d’energia juvenil ha anat quedant enrere fins que l’únic que roman són les cançons. La força física potser minva, però la possibilitat emocional s’amplia. Ara soc una persona sensible, sensible a l’art, a la bellesa, a la bondat humana.
«Tarragona m’ho ha donat tot i, per això, segueixo posant tot l’amor en les meves creacions»
Aquestes festes a Gabri Olivier s’hi poden trobar gelats, torrons i panettone i pandoro fets artesanalment a Itàlia
Nadal és l’època preferida dels més llaminers i dels amants de l’artesania. Parlem amb Gabri Olivier de totes les delícies nadalenques que ens ofereix enguany.
—Com es presenta Nadal?
—Amb optimisme. Els clients són molt fidels. La ciutat de Tarragona ens va acollir molt bé quan vam arribar amb els meus pares des d’Itàlia fa molts anys i, des d’aleshores, els clients continuen fidels, perquè busquen qualitat. I aquesta és la nostra norma. Tot el que fem és artesà i de la màxima qualitat.
Durant unes hores les distraccions mundanes desapareixen i només queda la màgia». Sembla que encara conserva part d’aquesta energia juvenil. Durant el seu darrer concert va protagonitzar un moment viral en llençar-se públic. «Fa molts anys que ho faig, però l’altra nit no va acabar de sortir del tot bé. Afortunadament, ningú va prendre mal i es va quedar en una anècdota. Durant una temporada ho feia dia sí dia també. Al-
—Com els panettone i pandoro. —Exactament. Me’ls elabora un petit forn artesanal, a Itàlia. Vaig ser el primer a portar panettone a Tarragona, fa més de 35 anys. En aquell moment, no els coneixia ningú. I avui en dia ja s’ha convertit en un dels dolços tradicionals, junt amb els torrons i el tortell de Reis.
—Els gelats són també per Nadal? — I tant! Cada any, creo una especialitat per les festes. És un sorbet, amb espècies i fruita. No és molt dolç i ha de ser digestiu, per preparar-nos la boca per menjar torró o de panettone. Estic treballant la creació d’enguany i aviat es podrà trobar a la nostra gelateria de la Rambla Nova.
Moment màgic «Ara gaudeixo més de l’escenari, perquè soc més conscient de la sort que tinc»
gunes nits sortia a l’escenari i ja em llençava, abans de dir res. Crec que és una manera simbòlica de dir que tots som iguals. M’agrada barrejar-me amb la gent, compartir aquesta energia, trencar barreres». Fa un mes va publicar Títere con cabeza. Què el va motivar a escriure aquest llibre?
«Des de petit el que més m’apassiona és explicar històries, ja sigui amb les meves cançons, pintant quadres o a través de la literatura. El llibre recopila relats curts que toquen temes diversos, des de moments històrics fins a reflexions personals, sempre amb un fons crític. Bé, tot el meu art té aquest fons crític. No em surt d’una altra manera i no penso canviar. És trist, perquè durant els anys 70 i 80 moltíssima música compartia aquesta característica. Les cançons tenien discursos, lletres reivindicatives. Ara gran part de l’oferta musical és bastant buida i frívola».
—Tenen dolços típics d’aquí?
—Sí, tenim torró de Xixona i d’Alacant, ametlles farcides, pinyons, anissos, pastissos de Glòria, etc. Un grup de mestres artesans fa anys que els produïm conjuntament de manera artesanal en un obrador a Xixona. A més, col·laboro amb dues pastisseries que fan torrons trufats i neules.
—Parlava de l’acollida que els va fer la ciutat des de l’inici, quina valoració fa de la seva trajectòria?
—Tarragona m’ho ha donat tot i, per això, continuo fent les nostres creacions amb el mateix carinyo de sempre. Estic molt agraït i molt feliç, de tot cor, del tracte que ens transmeten els clients dia a dia, que es mantenen fidels, després de molts anys. I també estic molt agraït als meus collaboradors. Sense ells, no seria res. Aquest afecte i aquesta implicació, tant de la clientela com de l’equip, són l’impuls per continuar endavant.
~ GABRI OLIVIER GELATERIA ~
Municipal l El nou equipament pren el relleu a l’Oficina d’Habitatge que ha funcionat els últims 18 anys
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus va inaugurar ahir el nou Servei d’Habitatge municipal. Aquest està localitzat en un edifici annex a la Biblioteca Xavier Amorós, on fins ara hi havia la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L’objectiu és concentrar tots els serveis i tràmits relacionats amb l’habitatge, millorar l’atenció a la ciutadania i facilitar la feina als tècnics municipals. La regidora de l’àrea d’Habitatge de l’Ajuntament de Reus, Anabel Martínez, detalla que aquest nou espai compta amb cinc eixos de treball: garantir l’accés a l’habitatge, la gestió del parc públic d’habitatges, fomentar la rehabilitació, ser-
vir com oficina d’atenció en matèria d’habitatge i prevenir l’exclusió residencial.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, assegura que les polítiques d’habitatge són un eix important del seu govern i, per aquest motiu, «havíem de dotar-nos d’una estructura interna que ens facilités les polítiques d’habitatge en tots els aspectes». Aquest nou equipament pren el relleu de l’Oficina de l’Habitatge localitzada a la plaça del Baluard, que segons la batllessa «ha estat un servei de referència al municipi» i «ha donat molta resposta en els darrers 18 anys a totes les demandes de la ciutadania, sobretot en la gestió dels ajuts i l’acompanyament de les persones».
En aquest sentit, l’Oficina d’Habitatge va dedicar ajuts per lloguer d’habitatge per un import total de 4.000.000 d’euros i va gestionar més de 25.000 tràmits durant l’exercici de 2023. No obstant això, Guaita defensa que «hem de pensar que estem en un punt on les demandes de la ciutadania envers l’habitatge han canviat. Són molt més intenses i Reus està declarada com a zona tensionada en política d’habitatge, així que hem d’aplicar-hi més esforços».
A la vegada, la regidora d’Habitatge afirma que la posada en marxa d’aquest nou equipament «implica una reformulació organitzativa dels recursos i un exercici de transversalitat amb les altres àrees
de l’Ajuntament». «Quan vam entrar en el govern vam tenir clar que era necessari un canvi de localització de l’Oficina d’Habitatge», comenta la regidora, que afegeix que el que s’ha fet és passar d’una oficina de gestió a un espai amb múltiples serveis. «Aquí hi treballen tècnics de l’àrea d’Habitatge, però també de Redessa i de Drets Socials. La voluntat és donar una resposta àgil a la ciutadania i que no faci falta que comencin a donar tombs per l’Ajuntament», defineix l’alcaldessa.
Les cinc àrees
En primer lloc, la primera àrea d’acció és per facilitar l’accés a l’habitatge, que consisteix en una unitat tècnica que treba-
L’apunt
Reus, zona de mercat residencial tensionat
El Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha impulsat enguany una llei per definir municipis com a zona de mercat residencial tensionat. Entre els 140 seleccionats, que engloben a un total de 6,2 milions d’habitants, hi ha Reus. Això suposa una sèrie de limitacions pels preus del lloguer, especialment pels grans tenidors.
El nou equipament estarà dividit en cinc eixos de treball diferenciats
El nou espai agruparà a tècnics de les àrees d’Habitatge, Drets Socials i de Redessa
lla en planificació i seguiment de les polítiques locals d’habitatge i assumeix la diagnosi i polítiques d’increment del parc municipal d’habitatge. La segona àrea, de gestió del parc públic d’habitatges, s’encarrega de gestionar el Pla de Manteniment i Conservació,
la millora de les condicions d’accessibilitat i eficiència energètica i la mediació veïnal de les promocions. La tercera àrea, centrada en la rehabilitació, és un equip centrat en la coordinació, informació i assessorament dels ajuts a la rehabilitació, suport a les comunitats propietàries per al foment de la rehabilitació i captació de fonts de finançament. La quarta àrea localitzada al Servei d’Habitatge és l’Oficina d’atenció en matèria d’habitatge. Aquesta s’encarrega de la informació i gestió dels ajuts al lloguer, la borsa de lloguer, el registre de sollicitants d’habitatge protegit i informació general en matèria d’habitatge. I, finalment, la cinquena àrea és la d’exclusió residencial, que Martínez qualifica de ser la «més innovadora». Aquesta haurà de treballar junt amb els serveis de Drets Socials, gestionar el servei d’Ofideute, impulsa la Mesa d’emergència local d’habitatge, prevenir l’emergència residencial, acompanyar en processos de desnonament i gestió de casos de reallotjament per declaració d’edifici en ruïna o altres situacions de risc.
«D’aquesta manera, complim amb un dels compromisos del Pla d’Acció Municipal (PAM) d’aquest govern, que era la creació del Servei d’Habitatge i oferir els recursos necessaris per impulsar les polítiques d’habitatge», reivindica la regidora d’Habitatge.
Quan parlem de salut pública sobretot pensem en metges, hospitals, CAPs, vacunes, entre altres. En resum, ens ve un imaginari que el composa el sistema sanitari, especialment el d’àmbit públic. No obstant això, tal com va quedar palès ahir durant la Jornada de la Societat de Salut Pública celebrada a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el 80% dels factors que determinen la salut estan fora del sistema sanitari. Factors socials i econòmics en bona part, però que també poden englobar molts altres punts.
Així ho van explicar durant la taula rodona celebrada ahir al matí durant la jornada en què van voler centrar el focus en la salut comunitària a la capital del Baix Camp i, concretament, el benestar mental. «Reus té grans actius de salut, començant pels que a mi em queden a prop com són les colles castelleres», va comentar Enric Rovira, epidemiòleg a la Subdirecció Regional al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, ASPCAT. A més, l’epidemiòleg també va valorar positivament que la ciutat disposa «d’una fotografia de l’estat de salut de la seva població» per poder elaborar el pròxim Pla de Salut, prorrogat des de fa dos anys. Per tenir aquesta fotografia, el mateix Rovira va exposar un estudi realitzat que analitza demogràficament Reus, dividint-la en cinc àrees bàsiques de Salut i incorporant Castellvell del Camp, amb dades que van des de l’edat fins a la salut bucodental dels joves.
Una problemàtica important a l’hora de parlar sobre benestar mental és una de les seves conseqüències més greus, que és el suïcidi. En aquest sentit, la regidora de Salut de l’Ajuntament de Reus hi intervé amb diverses actuacions com el mapa de punts negres vinculats a un risc de conductes suïcides. Segons les dades aportades per Rovira durant la seva explicació, els intents de suïcidi atesos per urgències a Reus han incrementat significativament des de
l’any passat i, enguany, ja superen els registres de 2023. La tècnica de Salut Pública de l’Ajuntament de Reus i responsable del Pla Local per a la Prevenció de la Conducta Suïcida, Míriam Cid, va posar èmfasi a plantejar la conducta suïcida «com una qüestió multifactorial». «Alguns factors s’han estudiat més que d’altres en relació amb la conducta suïcida i el factor comú és la desigualtat», va apuntar la tècnica.
Aleshores, en aquest punt Cid va
decidir fer la pregunta clau: és possible prevenir el suïcidi? «Clarament si, perquè la desigualtat és un constructe social que s’expressa de moltes maneres i que es pot reconduir», va afirmar. Aleshores, el quid de la qüestió passa a ser el ‘com’, i per aquest motiu es va idear el Pla Local per a la Prevenció del Suïcidi i projectes com ‘Oxigen’.
Aquesta acció, dirigida a les escoles, proposa activitats adaptades als centres i que es duen a terme a través del professorat, evitant introduir un agent extern a l’aula.
No obstant això, també hi ha entitats públiques com el Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional
Multifactorial
El 80% dels factors que determinen la salut estan fora del sistema sanitari
i Mental (SOABEM). La tècnica del SOABEM, Mònica Armengol, va explicar que l’objectiu era millorar l’atenció al benestar emocional de la població gràcies a l’existència de diferents actius al municipi. «Identificant aquests actius vam crear un catàleg que recull una vuitantena d’actius. Aleshores, podem redirigir a les persones que ens contacten a aquell agent adequat a les seves necessitats», va detallar.
Francesc Vallès deixa de ser secretari d’Estat de Comunicació
Política l El fins ara cap de premsa del PSOE, Ion Antolín, és el nou seretari d’Estat de Comunicació en substitució del reusenc Francesc Vallès. El canvi, que va ser aprovat al Consell de Ministres, es produeix després que Vallès demanés no continuar amb un càrrec que havia ostentat tres anys i mig. El nou secretari d’Estat de Comunicació ja havia treballat amb l’equip de Vallès a la Moncloa abans de ser el responsable de comunicació del PSOE. Va ser el 2022 que va assumir la tasca de renovar l’estratègia comunicativa que s’estava fent des del partit. EFE/Redacció
Societat l L’Ajuntament de Reus organitza una nova edició de la campanya de recollida de joguines usades Les teves joguines que tornin a rodar, una iniciativa que fomenta la reutilització, una segona vida per aquelles joguines que ja no s’utilitzen. La campanya ha agafat gran impuls, amb la recollida d’uns 2.000 kg de joguines. En aquesta nova edició, es lliuraran a Càritas, la Cooperativa Suara, l’associació Yo Ayudo i Confianza Solidaria. S’han habilitat 19 punts de recollida a dependències municipals i empreses collaboradores fins al 20 de desembre. Redacció
El Mercat de Nadal obre portes avui al Mercadal
Nadal l El tradicional Mercat de Nadal de la plaça del Mercadal de Reus obre les portes avui i romandrà obert fins al diumenge 22 de desembre. L’horari d’obertura serà de 9.30 a 21 hores. Els visitants que s’hi acostin trobaran un total de 21 estands amb productes relacionats amb les festes, com, tions, figures del pessebre i guarniments. Redacció
Educació l La direcció del centre considera que és una «molt bona notícia» i que l’actuació és «supernecessària»
La Generalitat de Catalunya continua treballant per millorar l’accessibilitat dels centres educatius. Fonts del Departament d’Educació confirmen que s’està redactant el projecte per instal·lar un ascensor a l’Escola Eduard Toda. «Quan avancin les fases del projecte, podrem concretar la data de posada en marxa», afegeix el Govern català.
La direcció del centre considera que és «una molt bona notícia» i una actuació «supernecessària» atès que «afecta bàsicament les perso-
nes». Explica que, en el passat, s’han trobat casos d’alumnes que, per exemple, per una fractura a la cama, «no han pogut venir durant un temps» i que a docents amb una afectació al genoll «potser pujar i baixar escales no els va bé».
«Som una escola encara amb barreres arquitectòniques i pisos d’alçada», reconeix. Així mateix, afegeix que l’ascensor hauria d’estar fet «en dos anys» i que, segons les previsions, podria entrar en funcionament el curs 2026-27.
El projecte per millorar l’accessibilitat se sumaria al disseny del pati somiat del cen-
tre, emmarcat en el projecte Patis x Clima i que s’executaria per fases, amb el vistiplau de l’Ajuntament de Reus. La base seria que fos més natural i que l’aprenentatge s’estengués més enllà de l’aula.
Més ascensors
L’elevador de l’Escola Eduard Toda s’afegeix a les feines que el Departament d’Educació està duent a terme per millorar els centres educatius a la ciutat. A principis d’estiu, va començar a treballar en els projectes per instal·lar ascensors a les escoles Cèlia Artiga, Marià Fortuny i Misericòrdia,
Restauració l Sibuya
Urban Sushi Bar ha inaugurat al Passeig Comercial El Pallol el seu primer restaurant a la província de Tarragona i el quart a Catalunya. Per a la gestió diària del local, ha creat quinze llocs de treball. La responsable de comunicació de Grupo Sibuya, María Luisa Pérez, va explicar que l’oferta gastronòmica està confor-
mada per una «carta infinita basada en els sabors tradicionals de la cuina japonesa, però adaptats als gustos occidentals», com poden ser els uramaki o l’afegitó de cotó de sucre flamejat a peces de sushi. Va expressar que el Pallol «reuneix molts dels ingredients que tenim incorporats» i va compartir la voluntat «que pugui donar cobertura a les
zones del costat i a la mateixa Tarragona, que pretenem conquerir a poc a poc». Al seu torn, el formador i cuiner Jon Gutiérrez va destacar que menjar a Sibuya «és una experiència pensada perquè agradi a tot el món». El representant de l’associació comercial del Pallol, Pau Salvadó, va afirmar que l’obertura completa «l’oferta». SPM
La Generalitat també preveu col·locar elevadors a tres centres més de Reus
amb una visita inicial a les instal·lacions per analitzar l’espai disponible i estudiar
la viabilitat de col·locació dels aparells. La comunitat educativa prediu que entrarien en funcionament en un parell d’anys. El juny, la directora de l’Escola Marià Fortuny, Núria Sabaté, va expressar que els ascensors significarien «un gran pas endavant» per millorar un «problema»
com és l’accessibilitat. Per la seva banda, Daniel Zapata, de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de l’Escola Cèlia Artiga, va comentar que estaven «contentíssims perquè és un assumpte que fa molts anys que lluitem per ell, així que ho rebem amb els braços oberts».
exemple dels plats que es poden provar
Seguretat Núria Parlón va assegurar que la prova va funcionar «prou bé» i que en un cas real «no aniria tan rodat»
ACN
Protecció Civil va fer ahir dimecres al matí un simulacre d’un accident greu amb una fuita dins les instal·lacions de Repsol, al polígon nord petroquímic de Tarragona. Es va confinar la població dels municipis del Morell, la Pobla de Montornès i Perafort amb una afectació de 10.000 persones. A banda de provar les sirenes de risc químic i les alertes mòbils, aquest cop també es van activar els cossos d’emergència o els equips per a fer mesuraments de la toxicitat. La consellera d’Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya, Núria Parlón, va assegurar que la prova va funcionar «prou bé», tot i
que va reconèixer que «si fos una situació real, potser no aniria tot tan rodat». Parlón va insistir que la simulació els va permetre «avaluar l’operativitat» del PLASEQTA.
L’operatiu
Quan passaven quatre minuts de les onze del matí, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, el CECAT, va rebre una trucada d’un treballador de Repsol alertant d’una fuita d’amoníac amb afectació a l’exterior arran d’un accident dins les seves instal·lacions, amb tres persones ferides. D’aquesta manera s’iniciava aquest dimecres al matí el simulacre del PLASEQTA. Aquest pla de protecció civil estableix les mesures per a
protegir a la població en cas d’accident químic a la indústria de les comarques de Tarragona. En tractar-se d’una simula-
ció, el CECAT i el consell assessor del PLASEQTA, ja es trobaven reunits a l’edifici del 112 de Reus. Després d’avisar tots els alcaldes de les poblacions
Cap ciutadà va trucar al telèfon d’emergències del 112 durant el simulacre
Es van activar les alertes mòbils i les sirenes per alertar de l’accident
afectades i els cossos d’emergències, un tècnic de Protecció Civil va activar l’avís als telèfons mòbils de la zona amb el sistema ES Alert a les 11.13 hores amb l’ordre de confinament. Uns minuts abans, a les 11.11 h, s’havien activat les sirenes de risc químic.
Fuita de diòxid de sofre a Constantí
Protecció Civil va activar abans-d’ahir, dimarts, la prealerta del Plaseqta per una fuita de diòxid de sofre en un contenidor de l’empresa Terminals de mercaderies de Constantí. El 112 va rebre l’avís de l’escapament a les 11.53 hores. S’hi van apropar cinc dotacions dels Bombers per a oferir suport en les tasques de contenció de la fuita.
Durant el simulacre van participar-hi diversos cossos d’emergències com ara els Mossos d’Esquadra, els Bombers, el SEM o les policies locals, entre d’altres. Des del SEM, per primer cop, es va utilitzar el túnel de descontaminació. A més, Protecció Civil va subratllar que per primera vegada no es van rebre trucades al telèfon d’emergències del 112 preguntant pel so de les sirenes. Consideren que és una «bona notícia» perquè la ciutadania estava al cas del simulacre.
El consell assessor
Tota la prova va estar capitanejada des del consell assessor del PLASEQTA, reunit a la capital del Baix Camp, i encapçalat per la consellera d’Interior, Núria Parlón, conjuntament amb la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López, i de la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany.
Parlón va subratllar la importància de fer simulacres d’aquest tipus: «Ens permet en una situació simulada posar en funcionament el sistema per a veure quin recorregut de millora hi pot haver o si tot el que hi ha previst funciona com el pla contempla». La consellera també va comentar la necessitat de tenir la «cultura de la prevenció», «especialment» al Camp de Tarragona on el PLASEQTA és essencial per a tots els veïns i veïnes de les comarques del territori».
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament d’Alcover ja ha iniciat les obres per remodelar la plaça Lluís Companys, un dels eixos centrals del municipi que canviarà completament la seva fisonomia. De fet, ja fa dies que les màquines treballen en el desmuntatge dels elements de mobiliari i l’enderroc de diversos elements.
El projecte de remodelació es va redactar en funció dels resultats extrets d’una consulta ciutadana realitzada l’any 2022 i ha estat dotat d’un pressupost de 630.000 euros.
L’objectiu del canvi és que pugui suposar una reestructuració urbanística que permeti unir l’eixample d’Alcover amb el nucli històric. A més, es busca dotar el poble d’un espai públic més verd i ama-
ble. El perímetre de la plaça és de 2.900 metres quadrats i compta amb més de vint anys d’història.
El nou espai disposarà de més arbrat per dotar-lo d’ombra amb espècies autòctones o adaptades a les condicions
Alcover l La companyia no va entregar els seus drets d’emissió
Redacció
El departament de Territori ha imposat una nova sanció econòmica a l’empresa paperera Iberboard Mill, situada al municipi d’Alcover. Tal com va avançar CróniCa Global, el passat 5 de novembre es va aprovar una sanció d’1,6 mi-
lions d’euros a la companyia per no haver efectuat l’entrega dels seus drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquest suposa una de les multes més contundents per contaminació que s’ha imposat mai a Catalunya. Tot i això, és només una multa més de les moltes que acumula l’em-
presa paperera per mala gestió dels residus. Cal recordar que l’empresa va entrar en concurs de creditors aquest agost i a inicis d’aquest novembre va aturar la seva activitat i va deixar a 82 treballadors en procés de liquidació.
Les entitats ecologistes i
climàtiques de la zona.
La plaça també incorporarà jocs infantils inclusius, una pèrgola metàl·lica que afavo-
l’Ajuntament d’Alcover han denunciat reiteradament el perill que comporten tots els residus encara acumulats a l’exterior de la factoria. Segons una publicació de l’ara, s’estima que hi ha prop de 3.000 tones de residus acumulats, alguns d’ells perillosos.
Per al moment, es desconeix qui es farà càrrec de la neteja d’aquesta zona, tot i que la Generalitat de Catalunya s’ha posat en tot moment de costat de l’Ajuntament d’Alcover per a fer front al futur d’aquest equipament.
L’espai comptarà amb nous jocs infantils, una pèrgola i un escenari
reixi el desenvolupament de plantes enfiladisses, una zona elevada que podrà ser utilitzada com a escenari i dues fonts d’aigua potable.
Pel que fa als paviments, la plaça mantindrà el caràcter tou amb un espai central de sauló permeable, mentre que la zona de jocs infantils estarà revestida amb terra vegetal i sorra garbellada. El projecte també inclou una línia interior d’enllumenat de baixa alçària.
Tot i els canvis, la plaça mantindrà el seu centre buit per conservar aquest contrast que suposa davant la morfo-
logia d’una vila closa. Tanmateix, es mantindrà l’escultura Espai Linear, obra d’Anton Roca que ocupa una cantonada de la plaça actual.
Un canvi al centre del poble Amb tot, des de la corporació municipal esperen que aquest espai esdevingui «un pulmó de grans dimensions» i un refugi climàtic pels mesos de més temperatura. Des del consistori indiquen que aquesta plaça de grans dimensions no té actualment molt ús per la seva falta d’ombra, tret de l’espai ocupat pels jocs infantils.
El projecte busca revertir aquesta situació a través d’àrees diferenciades i amb ombra per al gaudi de la ciutadania.
Aquests treballs suposen una primera fase d’un gran projecte per transformar el centre d’Alcover, el qual també comportarà la transformació dels vials perimetrals de la plaça Lluís Companys i de la plaça del Portal.
La consulta ciutadana impulsada fa dos anys va servir per delimitar l’ordre en què s’executarien aquestes actuacions.
Turisme l El Priorat i la Conca de Barberà s’apropen al 100% d’ocupació amb previsions més discretes a Valls o Reus
Redacció
Els establiments d’allotjament i restauració de la província de Tarragona afronten amb optimisme el pont de la Constitució. Malgrat una certa incertesa en les reserves de darrera hora, principalment motivada per les condicions meteorològiques. Les previ-
sions d’ocupació són positives, amb una clara tendència de creixement a mesura que s’apropen les dates. Les dades recollides per la Federació AEHT mostren ocupacions destacables a la Terra Alta, on s’assoleix el 100% d’ocupació. Altres comarques, com la Conca de Barberà i el Priorat, també
La restauració estima omplir sales gràcies als sopars d’empresa i les compres
apartaments turístics que arriben al 90% i hotels que fan el ple divendres i dissabte, gràcies, en part, a l’impacte del turisme esportiu propiciat per la celebració de la Minicup de Bàsquet.
En capitals de comarca menys turístiques, com Valls o Reus, amb hotels destinats principalment a empreses, la previsió és més discreta, tot i que s’espera un increment gràcies a les reserves de darrera hora.
Tot i aquestes dades positives, des de l’AEHT també s’ha detectat que, en algunes zones, com la costa de les Terres de l’Ebre, el volum de turistes pot veure’s influït pel comportament d’última hora dels visitants, especialment en funció de les condicions meteorològiques.
registren xifres properes al 100% d’ocupació.
En aquestes comarques d’interior es consolida el «particular estiu» que ja havia estat positiu durant tota la tardor i que els ajuda a compensar les ocupacions més baixes de juliol i agost.
A Tarragona ciutat, l’ocupació també és alta, amb
Respecte a la restauració, s’estima que els establiments i empreses de càtering de la província ompliran les sales pel moviment que, gràcies a les compres nadalenques i als sopars d’empresa, s’espera durant els dies de pont, així com els dies previs i posteriors.
De fet, el sector ja ha començat a servir sopars d’empresa i espera molt de moviment durant les setmanes vinents.
Mobilitat L’N-420 i l’N-420A seran objecte de millores per a garantir la seguretat viària
El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha licitat un contracte per valor de 9,4 milions d’euros destinat a la conservació i explotació de carreteres estatals al Camp de Tarragona. Aquest projecte, que abasta 88 km, inclou el manteniment de la N-420 des de Caseres, al límit amb Terol, fins a Reus, així com diversos trams de la N-420A.
Amb una durada de tres anys prorrogables, l’actuació s’enfoca a garantir les millors condicions de circulació, se-
L’Ajuntament de Cambrils fa un requeriment per a retirar les tanques
Obres l Daza afirma que és imprescindible deixar lliure la plaça durant les festes de Nadal
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils ha fet un requeriment a l’empresa promotora de les obres de l’hotel del Pòsit perquè retiri totes les tanques de la plaça, excepte la de la cantonada del carrer Pescadors, davant de la llibreria Galatea, on encara hi ha una llicència provisional d’obres. A banda, també es retirarà parcialment la tanca del carrer Barques. El regidor d’Urbanisme, Enric Daza, ha afirmat que és imprescindible retirar part de les tanques d’obra abans
de les vacances de Nadal i deixar lliure la plaça del Pòsit per facilitar la circulació de vianants i donar amplitud als actes previstos, i ha explicat que algunes d’aquestes barreres ja no són necessàries perquè la part més gran de l’obra ja està executada. El projecte és un hotel de quatre estrelles de quatre plantes amb una superfície total de 4.200 m². L’hotel tindrà 67 habitacions i comptarà amb un restaurant i un centre comercial a la planta baixa i una piscina i bar a la terrassa.
guretat i sostenibilitat a les infraestructures. Les tasques previstes inclouen vigilància, atenció a accidents, vialitat hivernal, i manteniment d’elements funcionals com senyalització i instal·lacions. Aquest projecte forma part de l’estratègia estatal per reduir la sinistralitat i avançar cap a un model de carreteres més sostenible. L’actuació a les carreteres del Camp de Tarragona s’emmarca en un projecte més ampli, que inclou també 23,4 milions destinats a 79 km de vies a Lleida. Amb aquests contractes, el
Imatge dels treballs de manteniment preventiu a l’N-420. Cedida
L’estratègia de sostenibilitat pretén reduir la petjada de carboni a les vies
Ministeri busca garantir una xarxa viària segura i accessible, alhora que es reforça l’alineació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Infraestructures La reforma ha comptat amb una inversió de 3,5 milions d’euros
Redacció
Valls inaugurarà el dissabte dia 14 de desembre el nou equipament públic municipal de Ca Xapes després de les obres de rehabilitació que s’han executat en aquest històric edifici en els darrers dos anys. El projecte ha comportat una inversió de 3,5 milions d’euros.
Durant les obres s’han resolt els problemes estructurals i de coberta que patia l’immoble i alhora s’ha executat una reforma integral que ha transformat Ca Xapes
en un equipament modern, funcional i accessible, amb més de 2.050 m2 de superfície construïda, 9 aules, un gimnàs propi, sales d’actes i amplis espais polivalents.
La Llar del Jubilat i Pensionista de Valls i Alt Camp es traslladarà al nou edifici aquest mateix mes de desembre i retorna així al que és la seu històrica de l’entitat, ara però en uns espais molt més funcionals. L’edifici, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) és un dels testimonis de l’arquitectura industrial de l’època a Valls.
Solidaritat Deu persones en situació de vulnerabilitat al municipi se n’han pogut beneficiar
Redacció
El programa ONA Activa’t —Ocupació, Necessitats bàsiques i Acompanyament— ha propiciat l’activació laboral 10 persones en situació de vulnerabilitat a Salou, beneficiàries del fons de solidaritat d’Agbar i de la tarifa social de l’aigua d’aquest municipi de Tarragona, gràcies a les accions i oportunitats generades en el marc de la iniciativa, que té com a objectiu impulsar l’ocupació i l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat en la recerca d’una feina de qualitat. En aquest sentit, amb aquest programa social, que ha nascut de l’aliança entre l’Ajuntament de Salou, la Creu Roja i Agbar, amb una inversió de més de 8.500 €, s’han potenciat les competències personals i laborals de les persones participants, mitjançant un model d’intervenció integral i personalitzat. Els participants, en la seva majoria d’entre 46 a 66 anys, han reforçat el seu enfocament en el treball per competències. Aquesta tasca ha facilitat l’activació d’una majoria de
El programa d’acció social neix de l’aliança entre la Creu Roja, Agbar i l’Ajuntament de Salou
9 persones que han realitzat formacions bàsiques i d’una persona que també n’ha cursat de tècniques.
Aquest model ara presenta un disseny renovat i millors prestacions, però mantenint la seva essència: ser el cotxe elèctric més assequible del mercat
Spring, el primer model 100% elèctric de Dacia, ha posat la mobilitat sense emissions a l’abast del màxim nombre de persones possibles. Llençat el 2021, tant el 2022 com el 2023, va ser el tercer vehicle més venut a particulars a Europa. Dacia Spring ha trobat el seu públic perquè satisfà perfectament les necessitats d’una mobilitat sense emissions senzilla, accessible i eficient. Ara el Nou Dacia Spring fa un
pas més enllà, amb un disseny més atractiu, un motor potent i eficient de 65 CV i tot sense perdre el seu principal avantatge competitiu: ser el cotxe elèctric més assequible.
Robust, modern i pràctic Seguint l’estètica de l’última generació Duster, el Nou Spring és més atractiu que mai. Presenta un exterior robust, amb volums estructurats que li donen força, i unes línies senzilles, depurades i clarament definides. Les franges negres, tant a la part
davantera com posterior del cotxe, uns adhesius gràfics contemporanis en l’acabat Extreme, llantes de 15 polzades i unes proteccions lleugeres, econòmiques i fàcils de substituir, aporten contundència al disseny, però d’una manera sostenible. L’interior presenta una arquitectura més horitzontal per a integrar la nova gamma de pantalles digitals, de, com a mínim 7 polzades. Els colors i els materials s’han replantejat per a oferir una qualitat superior, però minimitzant la diversitat per a
La tipologia de contractació és variada: temporal per circumstàncies de producció i indefinida, tant en jornada parcial com completa. D’altra banda, els sectors amb més insercions laborals estan relacionats amb l’àmbit del comerç, de l’hostaleria i el sociosanitari. El desplegament del programa a Salou confirma,
per tant, una millora substancial en tots els àmbits sociolaborals, especialment en l’autodeterminació i el desenvolupament personal. L’ONA Activa’t a Salou va arrencar al febrer d’aquest any amb la selecció de les persones participants i amb l’organització de les primeres sessions per definir els objectius individuals.
controlar els costos, d’acord amb la filosofia Dacia.
Lleuger i adaptat al dia a dia A banda de ser l’elèctric més assequible, el Nou Dacia Spring és l’únic cotxe elèctric que pesa menys d’una tona. En l’acabat Extreme (el superior) pesa 984 kg, i això que s’han millorat els acabats i s’han afegit nombroses ADAS.
La bateria té una autonomia de 225
km. Les dades de connectivitat dels usuaris de l’Spring indiquen que al dia recorren una distància mitjana d’uns 37 quilòmetres, de manera que l’autonomia que presenta cobreix de passada les necessitats de mobilitat diària dels conductors de l’Spring, que es mouen per ciutats i en trajectes curts.
Vols conèixer el Nou Dacia Spring? Visita els concessionaris AutoXandri a Tarragona, Reus, Valls i el Vendrell.
Nàstic. Dani Rebollo, Tirlea, Dufur, Leal, Nil (Joan Oriol, 73’), Álex López (Sanz, 80’), Ander Gorostidi, Marc Fernández (Pablo, 74’), David Concha, Álex Jiménez (Antoñín, 63’) i Jaume Jardí (Narro, 63’). Huesca. Juan Pérez, Abad, Rubén Pulido, Blasco (Jorge Pulido, 63’), Jordi Martín, Mier (Kortajarena, 71’), Diego González, Fita (Axel, 79’), Joaquin (Vilarrasa, 79’), Unzueta i Ayman (Willy, 63’). Gols. 0-1, Joaquín (57’). Àrbitre. Sergiu Muresan Muresan (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Álex Jiménez, Dufur i Álex López, i als visitants Javi Mier i Joaquín. Incidències. Partit de trenta-dosens de la Copa del Rei disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 5.142 espectadors.
El partit El Nàstic es va acomiadar de la Copa del Rei amb un gol de rebot del Huesca en un partit en el qual va merèixer més
El Nàstic acaba amb dignitat la seva aventura a la Copa del Rei. Els grana van plantar cara i van arribar a dominar a l’SD Huesca en un partit en el qual els granes van tenir moltes aproximacions a l’àrea, però no van estar encertats en les definicions. El Huesca va tenir prou amb un gol de rebot a la sortida d’un córner per eliminar a un conjunt tarragoní ple de rotacions a l’onze inicial. Els grana van tenir opcions per a extreure’n més, però ni Álex Jiménez ni Óscar Sanz van encertar en els seus frec a frec contra el porter.
Dani Vidal no es va limitar en les rotacions per afrontar el partit de Copa del Rei. De fet, només Unai Dufur, Ander Gorostidi i Jaume Jardí van repetir la seva posició a l’onze titular. Jugadors com Nil Jiménez i Alexandru Tirlea van donar descans a uns laterals grana que, fins ara, no s’havien perdut ni un minut en els darrers tres partits consecutius.
L’entrada al duel va venir de la mà de la primera ocasió del Huesca. En la sortida d’un córner, Pulido va rematar amb el peu al primer pal, però el seu tir va ser bloquejat per la defensa grana. Aquesta acció va servir per a despertar de cop a un Nàstic que havia entrat adormit al terreny de joc.
Els grana van començar-se a moure amb David Concha com a principal motor de l’atac grana. Amb tot, la primera ocasió pels tarragonins la va tenir Álex López. El migcampista va començar la seva
redempció amb un remat de falta directa que Juan Pérez va haver de desviar a córner. Poc després, una centrada enverinada d’un millorat Jaume Jardí, en la qual el porter del Huesca va haver de tornar a actuar per evitar el gol grana. Amb el pas dels minuts, els grana se sentien més còmodes amb la pilota, amb Gorostidi i Álex López com la solució a la circulació de la pilota. El Nàstic va passar de plantar cara a dominar a l’SD Huesca, però el control va ser estèril. Els grana mantenien la pilota prop de l’àrea, però no aconseguien rematar a porteria
amb criteri. De fet, qui va tenir l’ocasió de gol més clara va ser el conjunt aragonès.
Una pèrdua del Nàstic a l’àrea rival es va transformar en un contraatac a tres bandes. Dos jugadors del Huesca van sortir disparats cap a la porteria de Rebollo sense trobar resistència. Javi Mier es va endinsar a l’àrea grana, però el seu remat potent va sortir per sobre del travesser. Poc després, va ser Tirlea qui, complicant-se la vida amb l’esfèric, la va perdre i Joaquín ho va aprofitar per a posar a prova a Rebollo, però el cap de Leal s’hi va interposar.
Amb calma i sense més ocasions, el partit va arribar al descans amb l’empat a zero, però el Huesca va posar en clar que no deixava cap error del Nàstic sense castigar.
A la represa, el Huesca es va activar. Antonio Hidalgo va despertar al seu equip en el descans i a l’inici de la segona part semblava un altre. Amb tot, qui va tenir la primera ocasió, tot i tímida, va ser el Nàstic. Els grana van avançar per la dreta amb Marc Fernández i la centrada a l’àrea la va rematar Álex Jiménez amb l’esperó, però el tir, molt tou, va acabar a les mans del porter del Huesca. El conjunt aragonès es va activar a través de Javi Mier. L’extrem va provar sort des de la frontal de l’àrea, però Rebollo va actuar per deixar sense efecte el tir. El perill no va acabar aquí. En el posterior servei de córner, el Huesca va fer valer el seu talent en les jugades d’estratègia per anotar el gol. Els aragonesos
van veure com tot el Nàstic es tancava a l’àrea per a refusar la centrada, així que van encetar la temporada servint en curt. Joaquín va rebre la pilota a la frontal de l’àrea i, sense pensar-s’ho, va rematar amb contundència. El tir va topar amb Ayman a l’interior de l’àrea, fet que va desviar la trajectòria del remat i va enganyar a Rebollo per acabar al fons de la xarxa. En un tres i no res, els grana es van veure per darrere al marcador.
La reacció grana va ser immediata. Álex Jiménez es va plantar davant del porter i el va superar amb una vaselina, però la pilota no va anar entre els tres pals.
Surt l’artilleria pesant
Amb la derrota a l’electrònic, Dani Vidal va apostar per
Dos frec a frec
Jiménez i Sanz van poder empatar, però van perdre el duel contra el porter rival
fer sortir a la gespa l’artilleria pesant. Aquesta va sortir en dues tandes, primer amb Víctor Narro i Antoñín Cortés i, poc després, amb Pablo Fernández i Joan Oriol. Amb aquestes peces sobre la gespa, els grana van guanyar en velocitat per a reaccionar i buscar l’empat. El més proactiu va ser Antoñín que, primer amb un remat de cap i després amb un tir des de la frontal, va posar a prova a Juan Pérez. Els grana havien recuperat velocitat en tasques ofensives, però amb el pas dels minuts les aproxi-
Les declaracions
Dani Vidal: «Tornem a tenir poc premi. Hem merescut més»
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir ahir decebut després de ser eliminat de la Copa del Rei contra l’SD Huesca per la mínima. L’entrenador grana va destacar que «hem fet un bon partit en línies generals. Per ocasions, hem merescut guanyar contra un bon rival de superior categoria». A més, va afegir que «hem fallat a nivell de finalització. Hem tingut moltes arribades, però per una
Nou canvis
Dani Vidal només va repetir tres jugadors a l’onze respecte del duel contra la Cultural
macions a l’àrea creixien, i no s’acabaven de traduir en tirs clars entre els tres pals. El Huesca ja va fer la seva feina i no va forçar la màquina per a buscar el segon gol. Això va deixar al Nàstic amb la batuta del partit. Els grana en van tenir una més. Unai Dufur va filtrar una pilota entre els dos centrals i Óscar Sanz es va plantar davant del porter. Juan Pérez li va guanyar la partida a Sanz i va evitar l’empat per posar punt final a l’aventura de la Copa del Rei. Ara toca mirar el duel de diumenge contra la Ponferradina.
cosa o per una altra, totes han acabat amb remats tous a les mans del porter. Hem tingut dues accions clares d’Álex Jiménez just després del gol i Óscar Sanz al final del partit». El tècnic va apuntar que «a nivell defensiu, hem controlat bé al Huesca tret del seu gol en un servei de cantonada. Marxem tocats perquè ens ha tornat a sortir creu i tornem a tenir poc premi». De fet, l’entrenador va afegir que «si haguéssim fet un mal partit i ens quedem fora, doncs acotxes el cap i no dius res. Però marxem tocats perquè crec que hem merescut més i volíem
donar una alegria a l’afició i portar un equip de Primera». En aquest sentit, Dani Vidal
Resultats dels trenta-dosens de final
Real Zaragoza-Granada 2-2 (4-6)
Cádiz-Eldense 0-1
UD Logroñés-Girona 0-0 (4-3)
Racing-Sporting de Gijón 1-0
Pontevedra-Villarreal 1-0
Yeclano-Elche 0-1
Marbella-Burgos 20.00 h
Barakaldo-Racing de Ferrol 20.00 h
Andorra-Cartagena 20.00 h
Zamora-Tenerife 0-0 (1-3)
Conquense-Real Sociedad 21.00 h
UE Olot-Sevilla 21.00 h
Deportiva Minera-Alavés 21.00 h
Ejea-Valencia 1-3
va subratllar que «la derrota em preocuparia més si ens haguessin passat per sobre. Independentment del resultat, som exigents amb les errades que cometem». L’onze inicial d’ahir va estar ple de novetats. De fet, només Unai Dufur, Ander Gorostidi i Jaume Jardí van repetir respecte al duel contra la Cultural Leonesa del diumenge. Davant d’aquesta revolució, Vidal va destacar que «no considero que tenim una Unitat A i una Unitat B. Potser hi ha jugadors que juguen més que altres, però en aquest duel s’ha demostrat que hi ha molta competència a la plantilla».
Ceuta-Osasuna 19.00 h
Unionistas-Rayo Vallecano 2-3
Cacereño-Atlético de Madrid 19.00 h
Europa-Las Palmas 1-2
GIMNÀSTIC-Huesca 0-1
Orihuela-Getafe 19.00 h
Estepona-Leganés 2-2 (4-5)
Sant Andreu-Real Betis 1-3
Salamanca UDS-Celta 0-7
Ourense-Deportivo de la Coruña 1-0
Real Ávila-Real Valladolid 2-4
Barbastro-Espanyol 2-0
Cultural Leonesa-Almería 1-2
Ponferradina-Castellón 20.00 h
Dani Vidal
Decidit
Va apostar per fer rotacions a l’onze i va treure la pólvora quan va fer falta.
Alexandru Tirlea
Titular
Primer partit del lateral disputant tots els minuts. Ha de créixer en l’aspecte defensiu.
Nil Jiménez
Tímid
Va mostrar veloç i capaç en els contraatacs, però no va acabar d’esprémer aquesta qualitat.
Marc Fernández
Capità
L’extrem va lluir ahir el braçalet de capità. Va lluitar molt va aconseguir alguna centrada.
Álex Jiménez
Valent
Va haver de lluitar contra els centrals ell sol i ho va aconseguir. Va tenir una ocasió clara per marcar.
Pablo Fernández
Reactiu
Va donar més control a l’atac del Nàstic, però es va quedar sempre allunyat de l’àrea.
Unai Dufur
Concentrat
Es va mostrar més segur i contundent i sense els evidents nervis del darrer partit.
Álex López
Pilot
Va controlar moure el joc per donar velocitat a les jugades. Fins i tot va provar sort en una falta.
David Concha
Dinàmic
Cada pilota que toca és una bona notícia per al Nàstic. Encertat tant per la dreta com per l’esquerra.
Víctor Narro
Espurna
La reacció del Nàstic va arribar amb la seva entrada a la gespa a la segona meitat.
Joan Oriol
Reforç
Va sortir per complementar l’atac amb Víctor Narro quan l’equip necessitava energia.
Antonio Leal
Controlador
Va tornar a mostrar una versió sòlida a l’eix de la defensa, sobretot en el joc aeri.
Ander Gorostidi
Connectat
Es va entendre bé amb Álex López tant en atac com a l’hora de defensar el mig del camp.
Jaume Jardí
Millorat
Va tornar a demostrar detalls de la seva bona versió. Li va faltar rematar més a porta.
Antoñín Cortés
Proactiu
Va entrar amb ganes de capgirar el partit ell sol i va tenir ocasions per a fer-ho.
Óscar Sanz
Erràtic
Va tenir el darrer frec a frec del partit, però el porter li va guanyar la partida.
Hoquei l Els roig-i-negres visiten el Saint Omer de França després de superar el Barça
A vegades, menys és més. El Reus Deportiu Virginias va engegar aquesta temporada després de perdre jugadors importants com Sergi Aragonès i David Gelmà, els reusencs no es van reforçar i van apostar perquè l’actual plantilla fes un pas endavant. I el resultat és que les peces han encaixat millor que mai. El conjunt de Jordi Garcia van consolidar el seu gran estat de forma el darrer dijous amb la victòria contra el Barça a la Champions. Avui, a les 21 hores, els roig-i-negres volen continuar impulsant-se a la competició europea en la seva visita a la pista del Saint Omer de França. Els de Jordi Garcia s’han convertit en un bloc compacte amb un gran nivell defensiu i nous referents a l’atac. Després de perdre Sergi Aragonès, qui va fer un pas endavant en l’aspecte golejador va ser el capità Joan Salvat. L’incombustible reusenc es va quedar a l’ombra en aquest aspecte l’any passat. Llavors, en els 41 partits disputats entre totes les competicions, el capità només va anotar 8 dianes. Enguany, amb 16 duels, ja ha superat aquesta xifra amb un total de 10. D’aquesta manera, el capità es converteix en el nou referent ofensiu de l’equip amb Martí Casas.. Salvat és un home d’equip. En tota una vida defensant
El capità Joan Salvat ha destacat com un dels nous referents a l’atac roig-i-negre
l’escut del Reus Deportiu, el capità ha assolit múltiples funcions, però sempre ha demostrat que l’entrega i el treball és innegociable. Ara, després d’un curs centrat en la feina de control i defensiva que no es veu, torna a posar-se en el centre d’atenció en l’aspecte golejador. De fet, va ser qui va obrir la llauna contra el Barça. El bloc del conjunt roig-i-
negre ha crescut. Jugadors que ja eren importants la darrera temporada com Maxi Oruste i Martí Casas, han encetat enguany més endollats. A més, els joves com Diego Rojas, Ferran Giménez i Guillem Jansà aporten més que energia a la pista. A aquest talent jove se suma Pol Martínez, jugador del planter roig.i-negre. La setmana passada, el Reus Deportiu i Arnau Canal van acordar rescindir el contracte i és el jugador del filial qui ocuparà el seu lloc en la rotació roig-i-negra.
Les peces reusenques s’han fet fortes sobretot en el fortí del Palau d’Esports de
Poliesportiu l Pere
Valls és nomenat com a nou president del Consell Esportiu del Tarragonès. El relleu al càrrec es va formalitzar el darrer dimarts davant la vacant generada pel recent nomenament d’Estefania Serrano com a Representant Territorial a Tarragona de la Conselleria d’Esports de Catalunya. Serrano, després
de set anys com a presidenta, passa el testimoni a Pere Valls, persona d’una dilatada experiència en el món esportiu i social local i que ha estat vinculat activament amb el consell esportiu ostentant diferents càrrecs des de l’any 1991. Aquest traspàs garanteix la continuïtat dels objectius i treball de l’equip de la comissió directiva. Redacció
Activitats
- Nadal Somni | Portes obertes vaixell Open Arms. Moll de Costa – Del divendres 6 desembre fins al diumenge 8 desembre.
- Nadal Somni | Festival REC. El Teatret – Del divendres 6 desembre fins al diumenge 8 desembre.
- Nadal Somni | Celebració tradicional africana d’un baptiste. Refugi 1 – Dissabte 7 de desembre d’11:00 h a 20:00 h.
- Nadal Somni | Projecció pel·lícula documental Vidas irrenovables - naturaleza o miseria.
El Teatret – Dissabte 7 de desembre a les 19:00 h.
- Nadal Somni | Exposició ‘Marines tarragonines’. Museu del Port – Del dijous 12 de desembre fins al diumenge 9 de febrer.
- Exposició Creu Roja: 150 anys d’humanitat a la ciutat de Tarragona Tinglado 1 – Mostra oberta fins el 8 de desembre.
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Agenda del Port del 5 al 12 de desembre de 2024
Reus. El pavelló batejat com la Bombonera només ha vist guanyar el Reus Deportiu aquesta temporada. Els roigi-negres estan invictes i van demostrar que ni el Barça pot conquerir Reus.
D’aquesta manera, els reusencs volen que aquest sigui un impuls per seguir creixent a la Champions League. Amb una victòria i una derrota, els de Jordi Garcia visiten el Saint Omer amb l’objectiu d’encaminar la seva classificació a la següent ronda. Els francesos són un dels rivals més febles del grup, però ja han demostrat que, a casa, són durs de rossegar.
Mohammed Dahbi es proclama pentacampió del món de Kickboxing
Kickboxing l Mohammed Dahbi es va proclamar el darrer dissabte campió del món de kickboxing -65 kg en el campionat celebrat a Gavà. L’esportista arrelat a Reus suma el seu cinquè cinturó a la seva col·lecció i es consolida com un dels referents del món del kickboxing. Redacció/Cedida
Futbol l La Pobla de Mafumet recupera avui el duel corresponent a la jornada 7 contra el Castelldefels que va ser ajornat per la DANA. El conjunt de Manel Cazorla arriben al duel després de tornar a agafar aire amb un triomf per 3-2 contra el Lloret. El filial del Nàstic continua penúltim i amb poc marge d’error. Amb tot, els grana
han trobat en el Municipal de la Pobla de Mafumet el seu fortí. Les dues victòries pobletanes han arribat de forma consecutiva a casa. Avui, a les 20.45 h, busquen la tercera consecutiva que els col·locaria prop de sortir de la zona de perill. L’anteior duel, els de Manel Cazorla van remuntar un 0-2 en contra contra el Lloret. Redacció
Vox suspèn les negociacions de pressupostos amb el PP
Política l El secretari general de Vox, Ignacio Garriga, va avisar ahir que el seu partit suspendrà les negociacions pressupostàries amb el PP en totes les autonomies si no rectifica el seu «apropament» al PSOE en polítiques migratòries. En concret, Garriga va veure amb «profunda preocupació» que membres del partit de Feijóo participessin avui en una reunió amb el govern espanyol per negociar la política migratòria, una trobada que ha qualificat «d’incoherent». «Si volen continuar negociant amb Vox els pressupostos, han de trencar pactes amb el PSOE», va advertir Garriga. Així, el secretari general de Vox va demanar al PP que «rectifiqui» i va dir que si ho fan, la seva formació «tornarà a la taula de negociació». A la reunió convocada per avui pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, està previst que s’avanci en la reforma de la llei d’estrangeria. Una trobada en què s’espera que hi participin membres del govern espanyol, del PP i dels governs de Ceuta i Canàries. «És una estafa política, diuen una cosa i fan la contrària», va criticar Garriga. ACN
Educació l El 42% de l’alumnat català presenta un nivell baix o molt baix en aquesta matèria
ACN
Un 41,8% dels alumnes catalans de 4t de primària tenen un nivell baix (29,9%) o molt baix (11,9%) de matemàtiques, segons l’Estudi Internacional de Tendències Matemàtiques i Ciències (TIMSS) 2023. L’alumnat català obté una puntuació mitjana global de 489 punts i se situa en la part baixa del gràfic. Els alumnes catalans se situen a 25 punts del total de la Unió Europea (514), a 36 de la mitjana de l’OCDE (525) i a 9 d’Espanya (498). D’una seixantena de països participants, Espanya està en la posició 35, mentre que Catalunya estaria en la 40 (l’equiparable a Bèlgica, que també té 489 punts). Per darrere té 18 països. Si només es compten els països de la UE i de l’OCDE Catalunya queda a dos llocs de l’última posició. La puntuació obtinguda per Catalunya en l’informe elaborat per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) significa que l’alumnat pot aplicar coneixements matemàtics bàsics en situacions senzilles. El rànquing l’encap-
Els resultats de l’alumnat català estan a la cua de la Unió Europea. ACN
çala Corea amb una puntuació de 594, seguida de Japó (591) o Lituània (561). Per darrere de Catalunya se situen els següents països: Kazakhstan, França, Montenegro, Macedònia del Nord, Qatar, Bahrain, Kosovo, Bòsnia Hercegovina, Xile, Uzbekistan, Jordània, Oman, Iran, Aràbia
Saudita, Brasil, Marroc, Kuwait i Sudàfrica.
Tercera pitjor
Per comunitats autònomes, Catalunya és la tercera amb pitjors resultats, només per davant de les Canàries (485) i les Balears (473). Les puntuacions més altes les obtenen a
Villarejo diu que els atemptats del 17-A es podien «evitar»: «Ho mantindré tota la vida»
Societat l L’excomissari afirma des del Congrés que va ser per «imprudència o negligència»
L’excomissari José Manuel Villarejo va dir ahir que els atemptats jihadistes del 2017 es podien «evitar». «Ho mantindré tota la vida», va afirmar en una compareixença a la comissió d’investigació sobre aquest assumpte al Congrés. Tal com va afegir, diu «la veritat» perquè la ciutadania «s’ho mereix». «Això es va poder evitar perquè el 2015 vaig alertar d’aquestes possibilitats», va denunciar. Repreguntat pels diputats, va agregar que els atacs es van produir per «imprudència o negligència» de l’Estat, però
no per un «desig» de no evitar-ho. «La gran experiència sobre terrorisme del CNI, la Guàrdia Civil i la Policia, i fins i tot als Mossos, encaixa poc amb cometre tota aquesta cadena d’errors que es van cometre», va reblar.
Defensa la seva veracitat Villarejo va començar la seva intervenció lamentant que se’l convoqui a les comissions d’investigació i després se li digui que està mentint. «La majoria de les comissions polítiques que s’estan fent darrerament es basen en els meus documents, àudios, notes i correus», va agregat tot
negant que ell mai hagi alimentat la «teoria de la conspiració» sobre els atemptats del 2017. «És rotundament fals», va manifestar. Referint-se a l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència entre 2009 i 2019, Félix Sanz Roldán, l’excomissari va dir que s’ha sentit insultat per ell i està darrere de les «boles» per justificar la seva detenció. «Tot perquè a les meves
Villarejo assenyala que això no vol dir que el Govern el «provoqués»
notes i informes vaig alertar, entre altres coses, del tema dels atemptats», va indicar. Segons Villarejo, l’atemptat de Barcelona i Cambrils «es podria haver evitat» i ell no té por en continuar mantenint-ho. «No els tinc por, he estat gairebé quatre anys pres preventiu, però continuaré dient la veritat perquè la ciutadania s’ho mereix, especialment les víctimes d’aquest atemptat que, des del meu punt de vista, es podria haver evitat. Mantindré tota la vida que es podria haver evitat», va assenyalar abans de dir que això no vol dir que el Govern el «provoqués».
Castella i Lleó (522), Astúries (520) i Madrid (519).
Pel que fa al rendiment, Catalunya també està en una pitjor situació que la mitjana de l’Estat, on un 9,8% dels alumnes tenen un nivell molt baix, un 28% baix, un 36,9% intermedi, un 21,1% alt i un 4,2% avançat. En canvi a Catalu-
El 37% dels camions no compleix la norma
Mobilitat l El Servei Català de Trànsit (SCT) han fet aquest any 1.230 controls a vehicles pesants -camions i autocars- per inspeccionar-ne la ITV i altres condicions per circular. D’aquests, un 37% incomplia alguna mesura -per exemple, presentava problemes ambientals, d’electrònica o de visibilitat- mentre que el 63% ho tenia tot en regla. Redacció
Les comunitats que obtenen millors resultats son Astúries i Castella i Lleó
nya, els percentatges són globalment pitjors: un 41,8% dels alumnes catalans de 4t de primària tenen un nivell baix (29,9%) o molt baix (11,9%); un 37,6% d’alumnes catalans tenen nivell intermedi; un 17,5% el tenen alt, i un 3,3%, avançat.
Millor en ciències
L’estudi analitza també els resultats en ciències i mostra que són millors que en matemàtiques en el cas de Catalunya, tot i que també se situa a la banda baixa en el conjunt de països analitzats. En concret, l’alumnat de quart obté una puntuació mitjana global en ciències de 502 punts, assolint el nivell intermedi en l’escala de rendiment de la competència. La mitjana de l’Estat és de 504. Catalunya forma part de les quatre comunitats que es troben per sota d’aquesta xifra. A l’Estat, lidera el rànquing Astúries (528) i el tanca Balears (485).
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Jenny, felicidades por tus 30 cumpleaños... Tu familia que te quiere.
k Carta dominical k
Fa setmanes que els ciutadans tenen coll avall que l’any vinent hauran de pagar força més diners per la taxa de la recollida de la brossa. La raó, a banda de generalitzada, és ben coneguda i té el seu origen en disposicions europees que estableixen que cal pagar, l’usuari, pel cost real de la recollida i promoure accions de reciclatge. De fet, per a qualsevol ajuntament, la recollida de residus és segurament el servei més desagraït –pel que fa a imatge política– i, en canvi, és el que representa el cost econòmic més important per als comptes públics locals. En una entrevista a Josep M. Tost en l’edició d’avui ja es posen sobre la
taula possibles solucions per aconseguir que qui més residus genera pagui més, de manera més real i equitativa. Però sempre dependrà de decisions polítiques que des dels municipis costa molt afrontar –sempre és més fàcil gestionar un cafè per a tots–. Els ciutadans, però, que han d’assumir que a partir d’ara la recollida de la brossa ja no sigui un servei amb el cost subvencionat, també es poden plantejar, legítimament, a què es dedicaran els recursos que fins ara es dedicaven a la neteja. En un context d’increment de la pressió fiscal els ajuntaments hauran d’esforçar-se perquè els ciutadans notin a què es dediquen ara aquests diners.
k Tribuna k
EL’esperança és també el missatge central del proper Jubileu que, segons una antiga tradició, el Papa convoca cada vint-i-cinc anys. Que pugui ser un encontre viu amb el Senyor Jesús
envolgudes i benvolguts, a la missa, després del parenostre, el mossèn continua amb una pregària on demana al Senyor que ens alliberi de tots els mals i ens doni la pau per als nostres dies, i acaba amb aquestes paraules: «Mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.» El mossèn ho prega en plural, en nom de tota l’assemblea reunida. Tots hi som inclosos, en aquest esperem Esperar no és el mateix que desitjar. Esperar té més fonament que un simple desig. El poble sant de Déu ha estat sempre un poble esperançat. Encara més, és en l’esperança, que s’instituí i s’aglutina com a poble: en les promeses de Jahvè, el seu Déu, perquè el Déu de l’Antic Testament és el Déu de les promeses. Tanmateix, quan Maria entrà en la història, aquelles promeses començaren a acomplir-se i l’esperança tocà més de peus a terra. La paraula de Déu pren cos en la seva entranya verge. En el seu Fill, Déu es fa paga i senyal de la nostra esperança. Per això, la memòria i les festes dedicades a la Mare de Déu cauen tan bé durant el temps d’Advent i durant el Nadal mateix. Aquesta esperança la vivim amb l’Església i en l’Església. Col·lectivament, amb l’Església estesa de nord a sud, d’orient a occident. I l’expressem i celebrem en la pregària comuna del poble congregat en la litúrgia: la festa de la Immaculada que avui celebrem, la Mare de Déu de l’Esperança vuit dies abans de Nadal, l’últim diumenge d’Advent, en la immediatesa del Nadal, i, encara, el dia de cap d’any amb la solemnitat de la seva divina maternitat. L’esperança és també el missatge central del proper Jubileu que, segons una antiga tradició, el Papa convoca cada vint-icinc anys. Que pugui ser un encontre viu amb el Senyor Jesús. Precisament, l’Església té la missió d’anunciar sempre, a tot arreu i a tothom el Crist com la «nostra esperança» (1Tm 1,1).
Ara bé, aquesta esperança anunciada i celebrada per l’Església, hem d’assumir-la i acollir-la personalment cadascun dels fidels. Perquè sigui així, cal estar avesat a obrir-se a Déu; altrament la festa desvetllaria sentiments però no arribaria al cap i al cor, tan complexos com som. I aquí és on percebem la necessitat de la pregària personal o individual. La litúrgia té un ritme propi que no podem alterar, essent com és un culte col·lectiu. Són els instruments i els cantors, els qui han d’afinar-se perquè el concert surti com cal. Perquè les celebracions litúrgiques penetrin tota la persona, siguin expressió de tota la persona i un revulsiu per avançar en el seguiment del Mestre, per obrir-se a l’esperança d’aquest poble que peregrina vers Déu, cal la pregària personal, cal passar estones fent exercicis a part, en l’oració individual.
Maria és un model excel·lent i una bona companya per a fer el camí de Betlem. La imatge de la Mare de Déu, aquests dies, en un lloc destacat de l’església, ens en fa memòria.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
squerra Republicana de Catalunya (ERC) es troba en un moment crucial de la seva història. La militància ha expressat clarament la necessitat d’un canvi profund, oferint-nos una oportunitat única per construir un partit més gran, fort, inclusiu i connectat amb la ciutadania.
La nostra candidatura, la més votada amb un 48,3% dels vots, reflecteix el desig de regeneració profunda del partit. Tornar a votar en segona volta el 14 de desembre ens dona també una oportunitat per guanyar amb més legitimitat aquest congrés. De reforçar el nostre compromís amb la transparència i la participació activa de la militància.
És important recordar que, malgrat les tensions habituals en processos electorals, els nostres adversaris d’avui són en realitat amics i companys de partit. La diversitat d’opinions i el debat intern són senyals de la vitalitat d’ERC i de la passió que tots compartim per millorar el nostre país.
La nostra proposta és clara: una aliança d’esquerres amb una estratègia nacional cap a una República Catalana que respongui a les necessitats de tot el país. Un partit gran i amb vocació de govern. Volem un partit que sigui el reflex de la societat, que estigui a l’alçada de les expectatives ciutadanes i que sigui el motor del canvi que Catalunya necessita en un món cada cop més complex i, sovint, injust. Tot el contrari d’un partit petit i per convençuts.
En aquest sentit no podem prescindir de lideratges forts i reconeguts com el de l’Oriol Junqueras, que aporta experiència i direcció en moments d’incertesa. Però també hem d’embrancar
Saül Garreta
Candidat de Medi Ambient i Esports per Militància Decidim al congrés d’ERC
noves idees i formes de fer política. És hora de deixar enrere pràctiques que ens han allunyat de la nostra gent i apostar per una veritable regeneració democràtica.
Per garantir la transparència i aprendre dels errors passats, hem proposat una comissió de la veritat presidida per Joan Tardà, amb la participació de figures respectades com Marta Bolinches i Carles Mundó. Aquesta iniciativa, que haurà de concloure els seus resultats en un màxim de 60 dies un cop constituïda la nova direcció del partit, ens ajudarà a posar les bases per a un futur més ètic i transparent.
focament renovat, i nosaltres podem ser els agents d’aquest canvi. Fem una crida a tots aquells que busquen un futur millor per a Catalunya, independentment de com hagin votat fins ara. La República Catalana és una responsabilitat compartida i necessitem la participació de tothom per fer-la realitat.
Volem anar molt més enllà d’un simple canvi de cares. És essencial que parlem amb tothom, que construïm consensos i que treballem per una Catalunya més justa i pròspera
Si ets un votant que busca un canvi, si has estat decebut o si simplement desitges veure un partit que realment et representi, et convidem a unir-te a aquesta iniciativa col·lectiva. La militància és el motor del canvi, i amb el teu suport, podem construir un futur millor per a tothom. Ara és el moment d’avançar cap a una Catalunya justa i sostenible, on cada persona se senti representada. Un país que prioritzi els treballadors, els emprenedors, el medi ambient, la salut, l’ensenyament i les infraestructures sostenibles. Un país que posi les polítiques al servei de tothom i de la justícia social.
La nostra visió és la d’un partit gran, que apel·li a tota la ciutadania i esdevingui un motor de canvi efectiu. Volem construir ponts, no murs, i aprofitar tot el talent que tenim al nostre abast. Volem anar molt més enllà d’un simple canvi de cares. És essencial que parlem amb tothom, que construïm consensos i que treballem per una Catalunya més justa i pròspera.
La política catalana necessita un en-
Junts, podem convertir aquesta crisi en una oportunitat per sortir-ne més forts, amb un projecte que representi a tothom i que permeti aprofitar tot el talent que tenim. La responsabilitat de construir un partit obert, que connecti amb la societat catalana, recau en cadascun de nosaltres. Fem una crida a la confiança en aquest moment decisiu. El futur d’ERC i de Catalunya està a les nostres mans. És hora d’actuar i de construir el futur que totes i tots mereixem.
k Dels lectors
Para las víctimas de la DANA
‘Esto es para mi hermano Paco’
Eso es lo que ponía la nota pegada a un dosier con escritos minuciosamente metidos en transparencias, junto con un disquete y varios cd’s; esa nota que no me deja dormir desde que la vi en la montaña de despojos impregnados en fango para tirar en un garaje cualquiera de Paiporta; esa nota que se me clavó a fuego en la retina y en el alma; esa nota que hizo que me quedara un buen rato como un pasmarote con ese dosier en la mano debatiéndome entre lanzarlo al montón de escombros junto al resto de desechos, o buscar a su propietario; esa nota que me hace pensar en la persona que la escribió y preparó el dosier con tanto cariño y delicadeza; esa nota que me hace pensar en su destinatario y en el vínculo que había entre ellos; esa escueta nota que dice mucho y calla poco,… porque esa nota en ese dosier habla de vidas, habla de recuerdos, habla de memoria, habla de legado, habla de amor, pero ahora también habla de pérdida y dolor, y aún más, habla de rabia, habla de dejadez, habla de abandono, habla de incompetencia,… y lo que es peor, habla de lo que nunca debería haber ocurrido pero ocurrió. Y ocurrió por la incompetencia y la desidia de quienes tienen menos dignidad que quienes hoy lloran a sus muertos y lo han perdido todo, ocurrió porque quienes deberían haber estado no estuvieron, ocurrió porque no dejaron que quienes querían estar estuvieran, ocurrió porque son más importantes los votos que las vidas, ocurrió porque antes había que echar culpas que poner medios y soluciones. Durante estos días en Catarroja y Paiporta nos
han contado muchas historias, muy duras historias de supervivencia y actos heroicos -ese valor que les falta a quienes no reconocen su culpa y su responsabilidad-, historias de padres, hijos y hermanos que se lanzan a la corriente para salvar vidas aún a riesgo de la suya, historias que cuentan que lo peor fue oír los gritos de socorro en la oscuridad total, historias contadas en primera persona, historias contadas por gente sencilla y con vidas sencillas, historias contadas con ojos tristes y apagados, historias contadas con voces entrecortadas por el nudo del dolor y la rabia, historias de vidas truncadas en un instante y para siempre, historias que no deberían quedar en el olvido y en el silencio, historias que deberían ser resarcidas y restauradas,… historias que ocurrieron y no deberían haber ocurrido jamás.
Y da igual que la culpa sea de ‘Mojón’ o de ‘Panchez’, ocurrió y no debería haber ocurrido, y después de haber ocurrido lo que no debería haber ocurrido jamás, encima vino el aplastante silencio y el más absoluto abandono por parte de quienes podían haber hecho algo, pero no lo hicieron, y dejaron en total desamparo y con el fango hasta el cuello a las víctimas de su incompetencia, demostrando su falta total de empatía, humanidad y principios, y que ahora les deja de nuevo solos ante los buitres que vienen buscando la carnaza del débil e indefenso. Todo ese dolor y daño causado no debería ser silenciado. No les dejemos solos en este largo camino que todavía les falta por recorrer, seamos todos su voz, su luz, su lucha y su esperanza, seamos su puente sólido hacia el mañana, porque está claro que solo el pueblo
salva al pueblo, aunque no debería ser así. Demostrémosles que aquel maldito tren de agua que arrasó con todo, se lo llevó todo menos nuestra dignidad como pueblo. Muchas gracias a quienes habéis estado, estáis y estaréis ahí ayudando en la medida de vuestras posibilidades.
Yolanda Medina Alcover
Trens de mercaderies: noves vies?
A casa nostra només el 3% de mercaderies es mou en tren i la resta ho fa per carretera, el transport per ferrocarril sols cobreix punts molt concrets del territori (com el de Tarragona a Barcelona, el tercer node logístic més important d’Europa), tot i que la Comissió Europea pretén que el transport de mercaderies arribi al 30% a l’any 2030. Segons Ferrmed (el ‘lobby’ del ferrocarril), per arribar a aquestes xifres, a Lleida, calen almenys 3 estacions intermitges i intermodals més a Torreblanca, Bellpuig i les Borges Blanques (apart de l’actual estació de Vilanoveta) per convertir Lleida en un important nòdul logístic. L’objectiu seria promoure un transport ràpid i flexible basat en les noves tecnologies per fer mapes en temps real del transport de mercaderies per ferrocarril i carretera per saber on és el transport, quants vehicles arriben i quants n’han de sortir, on han d’anar, en quina estació ha d’anar la mercaderia per arribar aquesta ràpid al seu destí, saber els trens que surten abans i després, etc. Suposaria la integració dels trens al servei per carretera (i en el cas de Lleida, béns moridors com la fruita no haurien d’esperar). Però després d’anys perduts amb aventures polítiques
per distreure la gent, es podrien recuperar altres projectes com allargar el tren de la Pobla a la Seu d’Urgell, fer un ramal de Cervera a Igualada i recuperar el projecte de l’Eix transversal Ferroviari, convertint Cervera en un altre nus de connexió de transport de mercaderies i viatgers des d’on anar directament a Barcelona (per Igualada), i a Girona i la Costa Brava per l’actual línia de Manresa, etc. Serien projectes monumentals, però la solució als objectius mediambientals i socioeconòmics marcats. Encara som lluny, però el dibuix de tot plegat podria començar a veure la llum. Toni Yus Piazuelo Tàrrega
Tarragona 25 años de Patrimonio
Hemos tenido un fin de semana bien animado. Comenzando con la Fira de l’oli en la Plaza Corsini, donde hemos podido adquirir el preciado “oli del primer raig”. Las luces de Navidad ya nos iluminan y todo se ve de otro color. El espectáculo de drones de la playa del Miracle, celebrando los 25 años de Patrimonio del Humanidad, concedido a Tarragona, ha estado muy bien. No digamos ya con la merienda y música de que gozaron los asistentes. Los hologramas proyectados en la Muralla también fueron muy bien recibidos. Hacen falta cosas así. También el ayuntamiento se lució hace unos días con los hologramas. Qué elegante queda el edificio en este color.
Hay que felicitar a las personas que con su trabajo y esfuerzo han logrado que todo este conjunto de celebraciones haya salido tan bien.
María Elisa Aragonés
Domènech
Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
El primer govern de Pedro Sánchez Pérez-Castejón va ser des de juny de 2018 fins gener de 2020. Sánchez és investit president de Govern quan el Congrés de Diputats aprovà la moció de censura contra Mariano Rajoy en la XII legislatura d’Espanya. Tot això va vindre precedit per una obra de teatre en tres actes, és a dir, en tres dies successius: 1r. El dimarts 23 de maig de 2018 el govern de Mariano Rajoy aprova el pressupostos generals de l’Estat; 2n. El dimecres es coneix la sentència de l’Audiència Nacional sobre el cas Gürtel que afectava al Partit Popular i 3r. Dijous es presenta una moció de censura contra el president Mariano Rajoy, L’u de juny Sánchez guanya per majoria absoluta i queda investit president del Govern d’una manera totalment legítima, d’acord amb la Constitució espanyola i el 7 de juny el primer govern sanchista pren possessió davant del Rei i cap d’ells jurà sobre la Bíblia. Tot això sembla que a hores d’ara encara no ho ha paït el PP.
El periodista sabadellenc Llàtzer Moix escriu a La Vanguardia el 24 de novembre passat, que «la mentida és tan vella com el gènere humà». Recorda que la Bíblia narra que “Eva desoí el mandat diví i va creure amb la serp que li va dir que no moriria encara que mossegués el fruit prohibit ... la primera mentida la pronuncià una serp, animal que uns associen a la intel·ligència i altres a la maldat”. Glenn Kessler, verificador de notícies de The Washington Post declarava en el diari ja esmentat el dimarts 19 de novembre a La Contra que «tenia documentades 30.000 ocasions en les quals Trump va mentir sent llogater de la Casa Blanca».
k Tribuna k Glenn Kessler, verificador de notícies de The Washington Post declarava en el diari ja esmentat el dimarts 19 de novembre a La Contra que «tenia documentades 30.000 ocasions en les quals Trump va mentir sent llogater de la Casa Blanca»
Moix escriu «Alberto Núñez Feijóo, amb una ambició de govern arrelada en la tradició catòlica – octau manament encara vigent: no aixecaràs fals testimoni ni mentiràs – es comporta com ho fa en aquest terreny corrobora que la política espanyola ha caigut molt baix ... per guanyar en bona lliça, el PP ‘azuce’ a calumniadors del perfil del seu portaveu Miguel Tellado. Però que el seu president Feijóo hagi tractat de protegir a Mazón, incompetent baró valencià. . . ens indica que el PP no li fa vòmits a la mentida i projecta sobre el rival les seves pròpies culpes».
Jean-Léon Gérôme (1824-1904) pintor, escultor, academicista francès, va escriure quelcom allà per el 1900, però que pot ser com un himne i ara és de rabiosa actualitat, És com una llegenda: Un dia la veritat i la mentida es van creuar, bon dia li va dir la mentida, bon dia li va contestar la veritat, formós dia li va dir la mentida, llavors la veritat comprovà si era cert i ho era. Encara més formós està el llac li va dir la mentida, llavors la veritat es va abocar per veure el llac i va veure que la mentida deia la veritat i va assentir. La mentida va córrer cap a l’aigua i va dir l’aigua encara està més formosa, nadem. La veritat va tocar l’aigua amb els seus dits i realment estava formosa i confià en la mentida, ambdues es van treure la roba i nadaren tranquil·les, una estona després va sortir la mentida, es va vestir amb la roba de la veritat i se’n va anar. La veritat va ser incapaç de vestir-se amb la roba de la mentida i començar a caminar sense robes i tots s’horroritzaven en veure-la. És així com avui en dia, la gent encara prefereix acceptar la mentida disfressada de veritat i no la veritat nua. Quant durarà aquest xoc polític en el qual estem: la mentida feta veritat?
Necrològiques
Tarragona
Rosa Maria Talaveron Carbonell.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral
serà avui a les 10.30 h a Sant Fructuós.
Reus
Pep Matamoros Bonillo.
Ha mort als 59 anys. El seu funeral
serà avui a les 10 h al Tanatori.
Aurora Bisbal Bardají.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Juani Marcos Risco.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Torredembarra
Ramon Garcia Jounou.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral
serà avui a les 12 h a Sant Pere.
La Fundació “la Caixa”
Solidaritat l La Fundació “la Caixa”, a través de CaixaBank, ha signat un conveni de patrocini amb l’Associació Swim for ELA i la productora ECIR FILMS per a donar suport al documental de 20 minuts que busca sensibilitzar i recaptar fons per a la recerca de l’esclerosi lateral amiotròfica. L’aportació total de 5.000 euros permetrà impulsar un
Gent l 45 famílies i més d’un centenar d’infants van participar el darrer diumenge, 1 de desembre, a l’activitat Constanti-ó!! Aquesta va repetir ocasió després de la gran acollida que ha tingut en les edicions anteriors, i una vegada més, es van superar totes les expectatives de participació. Redacció/Aj. de Constantí
projecte que es realitza en col·laboració amb l’associació cambrilenca sense ànim de lucre homònima. El documental, dirigit per l’Esther Borrull, narra la inspiradora història de Siscu Morell, un pacient d’ELA que ha dedicat les seves forces i la seva vida a conscienciar sobre la malaltia i a recaptar fons per a la recerca. Redacció
Avui felicita als que es diuen: Dalmau, Sabas, Guerau i Crispina.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Si busques passar una jornada tranquil·la no et fiquis en assumptes que no et van ni et venen o vulguis passar-te de llest. Ves amb compte.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Centra’t en un assumpte o et veuràs avassallat en les teves responsabilitats. La teva capacitat de conquesta en l’amor es veurà augmentada avui.
SAGITARI
22/11 al 21/12
La teva forta personalitat es veurà en la jornada molt palesa. Prendràs la directiva en tot i ningú s’oposarà. Aprofita la situació i avançaràs.
20/04 al 20/05 TAURE
Bona comunicació en el dia sobretot amb les amistats de sempre. Realitzaràs plans de descans en conjunt tot resultarà del teu grat.
VERGE
23/08 al 22/09
Passaràs una jornada d’allò més anodina però que et servirà per a aclarir-te en molts aspectes. Decideix per tu mateix i no esperis.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Evita els enfrontamentss amb persones de la teva família, deixa passar una mica de temps per a prendre alguna important determinació.
10:30 + Xarxa + sostenibilitat
11:00 180 Graus
11:30 La comarcal (r)
12:00 Caminant per catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies
14:30 Quina animalada!
15:00 Notícies (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
El tenir un petit detall amb la parella serà la solució de la jornada. Les relacions íntimes hauràs de conrear-les avui al màxim. T’espera una nit ardent.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Bona jornada per a assentar fortament els teus sentiments amb la persona que més desitges. No et deixis portar per les enraonies.
20/01 al 18/02 AQUARI
Els éssers més pròxims et donaran suport en totes les teves idees i projectes. Aprofita la jornada per a posar en ordre coses en la teva llar.
21/06 al 22/07 CRANC
Trobaràs l’ajuda prop de tu en tot el que necessitis. La sort del teu costat el magnetisme personal de gom a gom. Sorpreses en l’amor.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
No et convé que remoguis molt els teus assumptes sentimentals. La comunicació amb els pròxims serà difícil. Demostra el teu amor.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Creixerà la teva personalitat imatge davant els altres. La teva paraula arribarà molt a fons calant a l’interior del cor de tots. Nit passional.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Com la nit i el dia
11:30 Hospital de proximitat
12:00 + Xarxa + Sostenibilitat
12:30 Hospital de proximitat
13:00 Com la nit i el dia
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia
15:30 Hospital de proximitat
16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20.00 Notícies 12
20:30 Saló de Plens
21:00 In situ
21:30 Ben sonat!
22:00 Notícies 12
22:30 Saló de Plens
23:00 In situ
23:30 Ben sonat!
00:00 Notícies 12
HORTZONTALS: 1. Nom amb què era designat l’idioma vulgar als països de la Romània. Rovell del ferro. 2. Animal punxós. Verí a l’antiga Grècia. 3. Casa de pagès. Aplica una ciència. Nitrogen. 4. Comença una onada. Posin obstacles. Article. 5. Cantarà a Déu. No n’hi una altra d’igual. 6. Uneixo dues persones. Joc de taula. 7. Extrems d’un sandvitx. Comencen a viure. Tebeo sense vocals. 8. Donar atracció a un ferro. No acaba de parar. 9. Ajuntant. Full de paper dibuixat. 10. Marca registrada. Turc. Tenen alçària. 11. Vas de cuina. M’aixeco molt d’hora. Vocal. 12. No és normal. Pals molt patriòtics. VERTICALS: 1. Cases darrere dels automòbils. Viu a ciutat. 2. Ventet suau. Facilitin una sortida. Negació invertida. 3. Encenen molts focs. Crido com un gat. 4. Final d’un glaç. Buscant una solució racional. Mil. 5. Adonar-se d’alguna cosa. Agafa el que cau. 6. Lletra trencada. S’ha escapat. Dolor. 7. El va matar. Sal de l’àcid oxàlic. 8. Innombrable. Tia sense principis. 9. Lleure. Nen. Quasi tothom en té dues. 10. Aspirin un líquid. Dirigeix una nau. 11. Pit sense entrada. Posant mides. Enmig del peu. 12. Ball. Estan a la base dels focs de la llar.
Màxima Mínima Estat del cel
17º 9º
TARRAGONA:
Piqué, Maria Luisa Ramón y Cajal, 37 Telèfon 977 212 286 Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué; Joaquim i Tania Plaça del Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084.
SALOU:
Arque Mule, Montserrat
Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Aving. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041.
VALLS:
Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717.
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 64 Telèfon 977 660 333.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
La nuvolositat augmentarà de matinada i el cel quedarà enteranyinat per núvols alts i mitjans fins a mig matí, si bé hi haurà alguns núvols baixos al litoral central i sud de la Costa Brava. Amb tot, augmentarà la nuvolositat al Pirineu occidental fins a quedar localment mig ennuvolat.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa, moderadament a punts del terç nord. Per la seva banda, la màxima serà semblant o lleugerament més alta, localment moderadament més alta a les Terres de l’Ebre i al terç nord.
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
CASA EN VENTA Jardins Imperi ELS PALLARESOS. 229.000€. Tel. 638.847.008
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
TERÀPIES
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASAJES CAMILLA. Libera tensiones cuerpo-mente. Final NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
CRISTINA MASAJES. VILAFRANCA del PENEDÉS. Tel. 632.340.361 ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
Entrevista García Salmerón és tècnic de la Societat Catalana d’Herpetologia i coautor de la ‘Guia de rèptils de Catalunya’ (Cossetània)
La vostra guia es presenta com un manual per conèixer la biodiversitat herpetològica. Comencem per aquí: què és l’Herpetologia?
«L’arrel de la paraula fa referència a l’estudi dels animals que s’arrosseguen, que a la pràctica són els amfibis i els rèptils. Tot i que són dos grups bastant diferents, els estudiosos de l’un, tradicionalment també són experts de l’altre i, per tant, s’estudien plegats». Què expliqueu, a la guia?
«La biologia, els costums, les amenaces i on es poden trobar els rèptils de Catalunya. És una guia molt centrada en les persones que vulguin aprendre a identificar-les». Quantes espècies tenim, al nostre país?
«A Catalunya hi ha 38 espècies autòctones i més de 20 espècies introduïdes, que o bé són invasores, o bé són fruit d’introduccions puntuals. Els alliberaments puntuals no tenen gaire importància, perquè són animals que, quan fa mal temps no poden prosperar, no es reprodueixen ni desplacen espècies autòctones. Les invasores, en canvi, sí que ho fan».
Posa’m un exemple d’espècie invasora.
«La tortuga d’aigua americana, que competeix amb
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
les tortugues d’aigua autòctones pels millors llocs d’assolellament, que té una taxa de reproducció més elevada i un caràcter força agressiu, depredant sobre els nounats autòctons i barallant-se amb els adults. A més, porta malalties».
Entenc que no han arribat soles. Com han entrat?
«Les hem portat nosaltres, de manera intencionada o no. És la típica tortuga que es ven a les botigues de mascotes i que la gent, quan se’n cansa, en lloc de portar-la a centres de recuperació, l’alliberen en estanys o basses.
Falta conscienciar-nos que això és un error».
38 espècies d’autòctones és una bona xifra?
«És bastant alta. En comparació amb la resta de la península i Europa, Catalunya és un punt calent. Tenim tortugues, lludrions, dragons de paret, sargantanes, llangardaixos, escurçons, colobres… Anem ben servits».
Hi ha espècies, però, que estan amenaçades. Quins són els factors que les posen en perill?
«Sobretot, el més obvi: la destrucció i fragmentació de l’habitat. Això els afecta moltíssim. Després, la presència d’altres es-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
pècies que les amenacen, com les colònies de gats, que depreden sobretot sargantanes, o les malalties emergents. També els incendis forestals i, fins i tot, l’estigmatització, que es dona especialment en el cas dels colobrots».
Això no obstant, els rèptils són un grup molt valuós per als nostres ecosistemes.
«El seu valor, com passa amb altres grups taxonòmics, és que són clau en la xarxa tròfica. Hi ha espècies que són aliment d’altres, i a l’inrevés. Les serps, per exemple, són excel·lents controladores de plagues. Passa igual amb sargantanes i dragons. Aquests últims exerceixen un control poblacional sobre els mosquits i altres insectes increïble.
S’està actuant per protegir-los?
«Sí, està en marxa diversos projectes de conservació, sobretot de les espècies que són al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya. Però sempre es pot fer més». En la vostra guia oferiu con-
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
sells per observar-los. Com ho hem de fer, per trobar-ne?
«El consell més important és tenir paciència. Passa poc que surtis a buscar serps i en trobis. En tot cas, te les podràs creuar pel camí, sense voler. El millor consell és buscar en zones ecotonals, de mosaic, en els marges entre zones obertes. Els rèptils, per la seva disposició esquelètica i pels seus pulmons una mica rudimentaris, no poden córrer i alhora respirar. A camp obert, tenen les de perdre i, per tant, sempre els trobarem a prop d’un refugi on es puguin amagar ràpidament si perceben una amenaça. Els podem buscar en la base de matolls, sota pedres, en murs de pedra seca, etc.». En tot cas, va bé saber que, a Catalunya, no hi ha cap espècie que sigui mortal. «No, i tampoc cap de perillosa. Els escurçons són verinosos i si ens mosseguen hem d’anar a l’hospital, però allà ens tractaran i no acostuma a passar res».
k Camí de ronda
Aquest dilluns l’escriptor francolibanès Amin Maalouf va rebre el Premi Internacional Catalunya. Ja havia estat distingit l’any 2006 com a Doctot Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili. Maalouf és una veu respectada, que es fa present en el debat públic advocant per la tolerància, la pau i el respecte. Certament, són idees belles, que fan pensar en un món millor, però, deixen angles morts que són rellevants i que conviden a la reflexió. Ja he parlat en aquest espai de les implicacions del discurs cosmopolita en relació amb la diversitat i en relació amb la democràcia. Em vull aturar ara, però, en un altre punt: l’optimisme històric (i, per extensió, tecnològic) d’aquesta manera de veure el món que ha nascut a les ribes del mar Mediterrani —en això, Maalouf, malgrat que diu que els éssers humans no tenim arrels, és del tot un producte d’aquest espai cultural que compartim. Diu Maalouf en el discurs de recepció del premi que avui, a través dels nostres telèfons mòbils, tenim accés al saber acumulat al llarg dels segles, d’una manera immediata i comprensiva. Efectivament, el mite de l’acumulació del saber és també propi d’aquest humanisme il·lustrat, que redueix el coneixement a la informació. El saber, però, no s’acumula. Aprendre és oblidar. Moltes coses que s’han sabut ja no les sap ningú, perquè no tot el saber és en una biblioteca, encara que sigui virtual i universal. Crec que prendre consciència d’això ens hauria de fer més modestos i menys confiats en el poder del nostre saber, que és limitat, com ho va ser en el passat i ho serà en el futur.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
