Camp de Tarragona 9
La Canonja treu pit de cultura popular per a celebrar els 15 anys de la municipalitat
Tarragona 3
La Fira d’Abril torna a Bonavista amb set entitats participants i dotze casetes on hi haurà concerts i oferta gastronòmica
incertesa: «Les amenaces reals d’una guerra cruel i despietada ennegreixen l’horitzó futur»
L’alcalde de Salou reclama tornar a la proposta de l’any 2001, que plantejava l’estació a tocar de l’Aeroport de Reus
El Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana té ara tres idees diferents d’on s’hauria d’ubicar la intermodal: Tarragona, Vila-seca i Reus
Esports
Tarragona
El Fòrum de la Colònia es tornarà a excavar i s’espera trobar noves restes
l 2
Societat
Una cinquantena de talents reusencs milloren la ciutat des de l’estranger
l 6
Reus 7
L’Amargura, sota la pluja
Malgrat el xàfec, els fidels van gaudir de la processó i dels Timbalers de Calanda
El Nàstic buscarà trencar el malefici de Castella i Lleó, on no guanya des de fa un any
l 11
Setmana Santa l 5
La Processó dels Natzarens torna als carrers de la Part Alta de Tarragona
aquesta intervenció, que es finançarà amb fons Next
en un museu a l’aire lliure. Gerard Martí / Cedida
Patrimoni l Les obres de remodelació començaran el 22 d’abril, duraran vuit mesos i costaran 3,5 MEUR
John Bugarin
Les obres de rehabilitació del Parc del Fòrum arrencaran el pròxim 22 d’abril. Aquesta actuació, que durarà aproximadament vuit mesos, transformarà aquest recinte patrimonial en un gran parc urbà i un museu a l’aire lliure. El conjunt monumental viurà un rentat de cara important a través de millores arquitectòniques i urbanístiques. Abans, però, es duran a terme
Tarragona
excavacions arqueològiques que permetran obtenir més informació sobre el que va ser el centre neuràlgic de Tàrraco. Es posarà el focus en l’illa que queda més propera al carrer Fortuny. Concretament, en la zona on es troben les restes de l’antic temple capitolí —dedicat als déus Júpiter, Juno i Minerva—, així com d’algunes cases. Cris Salom, director del Museu d’Història de Tarragona (MHT), remarcava que aquesta part «només es va excavar l’any 1925». «Tenim fotografies i plànols, però segur que encara ens deparen moltes sorpreses», afirmava. L’alcalde de Tarragona, recordava que el Fòrum de la
Municipal l El preu de sortida serà de 3 milions d'euros
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona tornarà a subhastar, el pròxim 23 d’abril, la finca municipal situada davant del CAP Llevant, a la Vall de l’Arrrabassada. Aquest serà el segon intent per part del consistori, que ja va posar a la veda per concurs públic aquest solar
a finals de l’any passat, però va quedar desert. El conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, destaca que «des del govern municipal estem treballant des de nombrosos fronts per garantir l’accés a l’habitatge i la venda d’aquest terreny ens permetrà tenir recursos suficients per poder
tirar endavant la construcció d’habitatge social al solar del costat, que és un dels que vam incorporar al programa de reserva de sols de la Generalitat de Catalunya».
La venda es tornarà a fer per subhasta pública amb un preu de sortida de 3.001.050,06 euros —el ma-
teix que en la primera licitació— amb la garantia que els recursos obtinguts per la venda es destinaran exclusivament a la promoció d’habitatge protegit. Concretament, aquests diners servirien per a finançar la construcció d’un bloc de 40 habitatges socials en els terrenys, també de titularitat municipal, que es troben just al costat del que se subhastarà. Cal recordar que aquest projecte forma part de l’acord entre el govern i el grup d’En Comú Podem per a l’aprovació dels pressupostos d’aquest 2025.
Les excavacions se centraran on es troben les restes de l’antic temple capitolí
Colònia va ser «el cor de la vida social i política» de Tàrraco. Amb aquesta actuació, el recinte monumental esdevindrà «el centre de la ciutat» i un «nou pol d’atracció». El batlle va presentar les obres acompanyat per la subdelegada del Govern central, Elisabet Romero, i el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, qui anunciava que aquest cap de setmana la ciutadania podrà visitar de forma gratuïta aquest espai abans d’iniciar els treballs. Es restauraran tots els elements arquitectònics i arqueològics, i es crearà un nou accés al públic pel carrer Cardenal Cervantes. Justament, a l’altre cantó d’on es troba l’entrada actual, que deixarà d’existir. A més, s’eliminarà el pont que connecta les dues illes per sobre del carrer Sole, ja que no permet el pas de persones amb mobilitat reduïda, i es construirà un pas elevat accessible per a tothom. D’altra banda, es crearan refugis climàtics amb arbres en l’entorn del recinte i una zona de jocs infantils en la cantonada entre el carrer Cervantes, que es pacificarà i serà de plataforma única, i el carrer Soler, que passarà a ser només per a vianants en el tram des de Gasòmetre a Cervantes. Aquesta intervenció suposarà una inversió total de 3,5 milions d’euros, tres dels quals provenen dels fons europeus Next Generation.
La tendència positiva porta en creixement des de 2023. Gerard Martí
El padró de Tarragona creix per tercer any consecutiu i arriba a màxims històrics
Societat l La xifra actual arriba als 145.401 empadronats, 1.354 més que l'any passat
Redacció
El padró de Tarragona ha crescut per tercer any consecutiu aquest 2025. Concretament, la ciutat ha experimentat un augment de 1.354 habitants respecte a l’any 2024. Així, el municipi arriba a un total de 145.401 persones empadronades, consolidant una tendència de creixement sostingut que «reforça el dinamisme social, econòmic i urbanístic de la ciutat».
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales ha destacat que «aquest creixement és
un altre indicador més que mostra que tenim una ciutat molt atractiva per viure i treballar». També ha afegit que «Tarragona és una ciutat que acull i això ens fa créixer en diversitat, en idees i en oportunitats».
Es tracta d’una tendència positiva que porta en creixement des de l’any 2023, que fins aleshores el nombre de tarragonins estava decreixent. Amb el 2025 continua una tendència que ja va arribar als màxims històrics l’any 2024, amb 144.047 habitants.
Una exposició fotogràfica mostrarà la fauna salvatge al Port de Tarragona
Cultura l Una exposició fotogràfica a l'aire lliure mostrarà la presència de fauna salvatge al Port de Tarragona. Es tracta de BioPort – Biodiversitat de proximitat, del fotògraf i ambientalista tarragoní Ferran Aguilar. La mostra s’inaugurarà el pròxim 24 d’abril, estrenarà un nou espai expositiu exterior a tocar del Far de la Banya, on es programaran exposicions de temàtica mediambiental. Redacció/Ferran Aguilar
Oci l Enguany l’esdeveniment no tancarà les portes al migdia durant els dies festius i comptarà amb un nou got reutilitzable
Tarragona acollirà del 30 d’abril al 4 de maig la 31a edició de la Fira d’Abril, que tornarà a ubicar-se a l’aparcament inferior del Mercadet de Bonavista. L’esdeveniment comptarà enguany amb dotze casetes i la participació de set entitats de la ciutat, una més que l’edició anterior. A més, enguany el recinte obrirà de manera ininterrompuda els dies festius, i per tant no tancarà les seves portes durant el migdia. «L’any passat vam veure que venia molta gent de fora i molts visitants demanaven poder quedar-se també a l’hora de dinar», va assenyalar ahir la presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç de l’Ajuntament, Montse Adan, durant la presentació de la Fira.
Una altra de les novetats d’aquesta edició és el got reutilitzable de la Fira, que comptarà amb un codi QR amb el qual es podrà consultar la programació de cada jornada. Aquests actes, va apuntar la consellera, s’anunciaran pròximament. Així i tot, va avançar que la Fira comptarà, com l’any passat, amb actuacions musicals, exhibicions de dansa i activitats per a tots els públics, així com una àmplia oferta gastronòmica.
La distribució del recinte també es repetirà. Aquest ocuparà una superfície de 13.000 m² i disposarà d’un passadís central, on s’ubica-
Imatge de la
de
La Fira s’ubicarà, de nou, a l’aparcament inferior del Mercadet de Bonavista
rà un escenari cobert. A més, tornaran a instal·lar-se la nòria de 33 metres i la zona d’atraccions de mà del Gremi d’Atraccions de Fires de Catalunya (GREFIC), la qual obrirà les seves portes a partir del divendres 25 d’abril i fins al 4 de maig. El dia 29, les atraccions comptaran amb un preu promocional de 2 euros. L’entrada a la Fira i a les casetes, en canvi, serà gratuïta.
D’altra banda, Adan va aprofitar l’acte de presentació per agrair les entitats participants i fer una crida als possibles patrocinadors interessats a donar suport a l’esdeveniment. Les bases de patrocini ja estan disponibles a la pàgina web del mercat, i les propostes es podran presentar fins al diumenge 20 d’abril.
Tot i que aquest any la fira tindrà un dia menys, el repte, va afirmar la consellera, és superar les més de 60.000 persones assistents de l’edició anterior. «L’any passat ens va servir per reprendre la Fira d’Abril amb molta for-
ça. Enguany ens ha de servir per consolidar-la», va afirmar la consellera. «La Fira és una manera molt nostra de mostrar la riquesa de la ciutat i dels nostres barris. La volem obrir a tota Tarragona, però també a tota Catalunya», va afegir.
Les set entitats participants són Casa de Andalucía de Tarragona i província, Asociación Cultural i Folklórica Andaluza de Tarragona, AAVV Progresista de Torreforta, AAVV Campclar Zona Esportiva, Resistència Bandera Negra, Asociación de Vecinos Bonavista i Club Cultural Bonavista.
Societat l No pagaran sempre que sigui per organitzar-hi activitats de caràcter social
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona modificarà l’ordenança fiscal número 15, que regula les taxes per prestació de serveis i per utilització privativa i aprofitament especial del domini pública. El consistori vol establir que les entitats sense ànim de lucre estiguin exemptes de pagar per l’ús privatiu dels edificis i les instal·lacions dels centres educatius municipals, sempre que sigui per a organitzar activitats de caràcter social.
En la comissió d’Hisenda celebrada la setmana passada, els grups polítics van aprovar per unanimitat elevar la proposta al consell plenari del pròxim 23 d’abril, quan, previsiblement, es donarà llum verda a aquesta modificació. El passat 6 d’abril, la Cap de servei d’assessorament i ordenances fiscals, va emetre un informe jurídic favorable a aquest canvi, un document que va ser ratificat per la Secretaria general de l’Ajuntament. En aquest, s’indica que «es compleix una finalitat
Les entitats podran fer activitats educatives, cíviques culturals, artístiques o esportives, entre d’altres. Diari Més
Mascaró explica que, de forma paral·lela, s’està elaborant un reglament
d’especial interès i utilitat municipal amb un benefici clar per la generalitat dels ciutadans».
Concretament, es planteja afegir un apartat tercer a l’article 4 de l’ordenança fiscal número 15 on s’indiqui que «no s’exigirà el pagament
espectacles familiars
de la taxa per l’ús privatiu dels edificis i instal·lacions dels centres educatius de titularitat municipal» en dos supòsits diferents. Tant «per l’ús propi dels mateixos, que comprèn les activitats incloses dins de la programació general anual del centre», com
La Carpa Màgica porta tota la diversió i la il·lusió del món del circ al complex comercial les Gavarres
L’espectacle es compagina fins a l’11 de maig amb el muntatge del Circo del Miedo
La gran carpa blanca climatitzada situada al complex comercial les Gavarres (al costat del concessionari Renault) permet gaudir fins al pròxim 11 de maig d’un dels espectacles de circ més esperats de casa nostra. Es tracta del muntatge que la companyia Rossi Show Time presenta sota el títol la Carpa Màgica, un espectacle de circ ple de màgia i diversió per a tota la família on els
més menuts podran gaudir dels números més fantàstics i, també, dels seus personatges de conte preferits.
La Carpa Màgica és un show pensat per gaudir de l’autèntic esperit circense amb alguns dels artistes més destacats del món en cada una de les seves especialitats, reunits per oferir-vos una celebració familiar inoblidable.
L’espectacle ofereix la possibilitat de cantar i ballar amb els personatges dels contes infantils, a més de gaudir
d’un escenari on el talent i la màgia es fusionaran per crear un espectacle únic. Artistes de renom internacional sorprendran tothom amb les seves habilitats, en un esdeveniment que busca no només entretenir, sinó també reconèixer el millor de l’art del circ en l’àmbit mundial.
Es tracta d’una oportunitat de viure una experiència inoblidable a preus especials adquirint les entrades a través del web www.viscaelcirc.cat, on trobareu una àmplia
«per l’ús social dels mateixos per part de persones físiques i jurídiques sense ànim de lucre, per a la realització d’activitats educatives, cíviques culturals, artístiques, esportives o altres de caràcter social, incloent-hi les organitzades per associacions de famílies d’alumnes (AFA)».
La petició de Junts
La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, remarca que es vol «afavorir aquestes activitats que tenen un retorn social». Per exemple, les AFA no hauran de pagar per usar les instal·lacions del centre escolar i les comparses de Carnaval podran assajar en els patis de forma gratuïta. L’edil assenyala que, de forma paral·lela a la modificació de l’ordenança, «es treballa en l’elaboració d’un reglament», tenint en compte que hi ha diferents conselleries implicades.
Aquesta proposta va ser una petició expressa de Junts per Catalunya durant les negociacions per a l’aprovació les ordenances fiscals del 2025. La formació sobiranista posava especial èmfasi en què les associacions de famílies d’alumnes estiguessin exemptes de pagar la taxa per organitzar activitats en les escoles municipals. «Celebrem que es tiri endavant», expressa el seu portaveu, Jordi Sendra, qui creu que és «necessari» facilitar l’ús d’aquests equipaments a les entitats que presten serveis que beneficien els tarragonins.
Més de 30.000 beneficiats per l’augment del salari mínim
Economia l Més de 30.000 treballadors de les comarques tarragonines s'estan beneficiant directament de l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) impulsat pel Govern espanyol. Així ho explicava ahir el senador del PSC per Tarragona, Mario Soler, qui recordava que la darrera iniciativa de l'executiu central en aquest àmbit ha implicat un increment del 5% de les retribucions de l'SMI. En aquests moments, se situa en 1.134 euros mensuals en 14 pagues per aquest 2025. «Des que Pedro Sánchez és el president del Govern, el salari mínim ha augmentat en quasi 400 eros al mes», assenyalava Soler, qui remarcava que «tant els joves com les dones són dos dels col·lectius de treballadors i treballadores més beneficiats per aquesta mesura». Concretament, «el 60% de les beneficiàries són dones». A nivell de província, aquest increment està beneficiant, especialment, als empleats de l'àmbit de la llar, l'agricultura, el sector comercial i el turisme. El senador també destaca que tant la demarcació de Tarragona com el conjunt del país tenen la taxa d'atur més baixa dels darrers 16 anys. Redacció
L’espectacle compagina els números de circ clàssic amb els personatges de conte. CEDIDA
varietat d’horaris, sessions i preus. I si es compra l’entrada amb antelació, obtindràs un descompte especial. La Carpa Màgica compagina les seves actuacions amb un espectacle únic, apte només per als més agosarats, i
que es pot veure en horaris especials al mateix complex de les Gavarres, es tracta del Circo del Miedo, una experiència terrorífica per a la qual també pots comprar entrades a través de la mateixa pàgina web.
Setmana Santa l La desfilada, organitzada per la Reial Germandat de Jesús Natzarè, va començar i acabar a l’església de Sant Francesc
Sembla que enguany la pluja ha volgut donar una treva a la Setmana Santa tarragonina i ahir, la Processó dels Natzarens va poder tornar a omplir els carrers de la Part Alta. A les set de la tarda, l’església de Sant Francesc d’Assís ja era plena a vessar per seguir el tradicional viacrucis a l’interior del temple. Fora, a la Rambla Vella, les primeres persones començaven a ocupar lloc, pacientment, mentre el cel gris amenaçava, però no es decidia. A mesura que s’acostaven les vuit, els carrers s’omplien d’espectadors i costava trobar un racó des d’on veure bé la sortida. El so dels timbals i el frec de les espardenyes arrossegades van fer girar els caps cap al carrer Rera Sant Domènec, per on baixava l’escamot dels armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang. Darrere seu, el pas del Cirineu, acompanyat per la banda infantil de
timbals. Uns segons després, Jesús Natzarè avançava lentament, aturant-se davant del temple, mentre a dins encara sortien en degoteig els fidels que havien assistit a la missa. Mentre esperava l’inici oficial de la processó, el vent jugava amb les flames de les espelmes i feia voleiar les teles dels vestits de les tres Maries. Amb les atxes enceses els confrares prenien les seves posicions i el Sant Crist s’entreveia a la porta de l’església. La música tornava a sonar i el pas de Jesús és despullat de les seves vestidures s’alçava per plantar-se cara a cara amb el Crist. Els penitents amb la creu al coll es col·locaven dins la comitiva i, finalment, el tercer pas s’unia al seguici. Darrere, les veus del Cor d’Aspirants —que enguany celebren 40 anys— posaven la nota dolça a una processó que, un cop més, va recórrer amb solemnitat els carrers de la Part Alta fins a tornar a Sant Francesc.
Avui serà el torn de la Processó del Dolor, que recorrerà els carrers del centre de la ciutat. A partir de les 19.45 hores i des de l’Església de Sant Joan, els Armats de la Confraria de la Creu de Torredembarra obriran pas als cinc misteris corresponents al Rosari del Dolor: L’oració de Jesús a l’Hort, de l’Associació La Salle; La Flagel·lació, de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang; Ecce-Homo, de la Germandat del Sant Ecce-Homo; El Cirineu, de la Reial Germandat de Jesús Natzarè; i, finalment, Jesús de la Passió i Sant Crist, de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió.
Coneixement l La comunitat del Reus Talent Global creix i planteja trobar-se una o dues vegades l’any
Sergi Peralta Moreno
El Reus Talent Global està d’aniversari. La plataforma va néixer fa un any per mantenir la connexió amb la ciutat dels joves reusencs que treballen fora del país —evitar la «fuga emocional del talent»—, veure què poden aportar amb la seva mirada exterior, aprofitar l’intercanvi de coneixement per detectar noves potencialitats, projectar Reus a escala internacional i debatre com se’ls pot ajudar des del territori. En aquell moment, s’havia conformat una primera comunitat integrada per dotze persones. En l’actualitat, 50 talents formen part del programa. L’organització
ja planteja programar una o dues trobades anuals, coincidint amb l’estiu i Nadal, per conèixer-se i compartir experiències i posicionaments.
El conseller delegat de Redessa i regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, explica que s’ha estat en contacte amb els membres per conèixer les seves inquietuds i «què creuen que poden aportar a la ciutat» i que, per ara, l’equip s’ha trobat amb «una gran receptivitat i motivació per col·laborar en el projecte». L’edil considera que el Reus Talent Global «pot ser una gran oportunitat per a establir contactes internacionals i per a tenir coneixement sobre sectors estratègics a casa
Els ‘talents’ volen participar en activitats amb escoles i instituts
nostra, que ens poden servir de referència o model». «Per això, és important com traslladem la informació del que passa a la ciutat, per tal que es puguin connectar idees i compartir propostes», afegeix. I és que un dels pilars de la plataforma és informar els reusencs que viuen fora dels projectes de ciutat d’àmbits estratègics i d’envergadura, per tal que puguin aportar la seva visió al respecte. Això es du a terme mitjançant un but-
Les ciutats i països amb més representació són:
Múnic, Alemanya 4
Brussel·les, Bèlgica 3
Zúric, Suïssa i Luxemburg (2 cadascuna)
Sectors econòmics predominants:
Finances i banca
Automoció
Consultoria i serveis a empreses
Sector sanitari i mèdic
Indústria i maquinària
L’apunt
La connexió amb la universitat
La detecció dels primers talents es va dur a terme amb l’ajuda de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que va ser l’enllaç amb els antics estudiants que treballen fora de l’Estat. En la presentació del projecte, la degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Fàtima Sabench, va afirmar que Reus «ha exportat molt de talent» i que la iniciativa «no suma, sinó que multiplica».
lletí i reunions virtuals. La cinquantena de membres de la comunitat està repartida per tot el món. Hi ha presència en països com Alemanya, Bèlgica, Estats Units, Suïssa, Regne Unit, França, Itàlia, Polònia i Xina. Així i tot, les ciutats amb més representació són Múnic (Alemanya), Brussel·les (Bèlgica), Zúric (Suïssa) i Luxemburg. Un 37% dels integrants són dones. Així mateix, responen a perfils professionals diversos, com analista de riscos financers, investigador postdoctoral, professor universitari, enginyer aeronàutic o responsable de recerca i desenvolupament. Els sectors econòmics més representats són les finances i la banca, l’automoció, la consultoria i els serveis a empreses, el sanitari i mèdic i la indústria i la maquinària.
El projecte aspira a continuar creixent —a través de la pàgina web de Redessa, hom pot sumar-se a la plataforma—. De fet, Baiges explica que «molts dels integrants del Reus Talent Global volen participar en activitats amb escoles i instituts i en accions que arribin a la gent jove». «Això lliga molt amb el que ja estem fent a través de Redessa, durant les visites que programem amb estudiants d’instituts, centres formatius i la universitat, per a donar-los a conèixer el nostre ecosistema i les oportunitats que els ofereix», conclou el conseller delegat i regidor.
Setmana Santa l La Solemne Processó de l’Amargura de Dimarts Sant es va completar sota una intensa pluja que obligà a accelerar el pas i protegir els misteris
La fugaç aparició d’un núvol cendrós al bell migdia havia estat un mal presagi. «No, no», s’afanyà a respondre el Sol, que s’escolà per una escletxa. S’albirava un horitzó de benaurança. La Confraria de Sant Tomàs d’Aquino es preparava a la plaça de la Puríssima Sang. En paral·lel, els Armats de la Sang arribaven, prestos i decidits, a l’Església de Sant Joan per obrir pas a la Verge de l’Amargura. La Solemne Processó de l’Amargura era a punt de començar quan, de sobte i sense avisar, una gota es deixà notar. «Ai, ai», se sentia entre el públic. Res, una petita llàgrima. Tocat un quart de nou del vespre, la cohort romana avançà amb pas ferm. Primer un peu, després l’altre. El misteri deixà bocabadada la multitud que omplia l’avinguda de Prat de la Riba. I, tot seguit, els trons dels Timbalers de Calanda ressonaren. Petits i grans els imitaven mentre inicià la fuga. L’operació s’efectuava per tenir un lloc privilegiat a la plaça Prim, on els passos se saludarien. Era, ja, missió impossible.
Els Armats que acompanyaven El petó de Judes foren els primers a plantar-se davant el General i el seu fidel cavall. Ni un minut
Imatge
La Verge de l’Amargura arribà a Sant Francesc coberta per protegir-se del ruixat
s’escolà que la tropa de Sant Joan se situava al seu costat. I fou en aquell precís instant que tot canvià. La tímida gota de les vuit havia cridat les seves amigues i el xàfec caigué sobre Reus. Renecs i simultànies obertures de paraigües dibuixaren un escenari que ningú volia veure, on, fins i tot, intentant cercar aixopluc, la població creuà pel mig del recorregut. «Aparteu-vos, que passarà la Verge!», havia d’advertir Ramón Pérez. Amb les cames i el cor accelerats, amb els ciris apagats, la Confraria de Sant Tomàs d’Aquino arribà a la Parròquia de Sant Francesc. Allà havia d’esperar a la Confraria de la Verge de l’Amargura. «On és?», es preguntaren els feligresos. «Estan tapant el pas i ara baixen», es responia. El trajecte, però, l’havien de culminar els Timbalers de Calanda. On eren? Havien desaparegut abans d’enfilar els ravals. O, potser, no era tant el cas. La comitiva aragonesa, porpra de
l’edifici situat a l’extrem nord de
Política l El grup municipal de Junts per Reus registrarà una moció al pròxim ple municipal per demanar l'enderroc de l'edifici situat a l'extrem nord de l'avinguda del Carrilet amb l'objectiu darrere la moció és impulsar la transformació urbanística de la zona. Segons Junts, la presència de l'edifici, en mal estat, «impedeix la continu-
ïtat natural d'aquesta via» i «frena el desenvolupament integral del barri». «L'avinguda del Carrilet no pot continuar amb aquest coll d'ampolla que talla el barri i en dificulta la cohesió. És una actuació que fa massa temps que s'arrossega», apunta el regidor de Junts, Joan Carles Gavaldà, que defensarà la moció durant el ple. Redacció
cap a peus, s’havia refugiat als porxos de la plaça de Prim, a les portes del Teatre Fortuny. No es quedaren de braços plegats. Ja que havien vingut a Reus, havien de tocar, i, fidels, ho feren, allí, en aquell escenari improvisat, amb els cops de maça ressonant de columna a columna. D’aquesta manera resultà la Solemne Processó de l’Amargura, passada per aigua, però completada.
Infraestructures l L’alcalde aposta pel projecte al costat de l’Aeroport de Reus i demana connectar-se al Corredor Mediterrani
Álvaro Rodríguez
La picabaralla dins l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona per la ubicació de la futura estació intermodal compta amb un nou contendent. Pere Granados, alcalde de Salou, reclama recuperar el projecte de l’estació central de 2001, planificada a uns terrenys a prop de l’Aeroport de Reus.
Així, l’alcalde salouenc es desmarca del projecte de construir aquest equipament a Vila-seca, tal com està previst. Granados considera que aquest emplaçament suposa «un greu error històric» que «no respon a cap criteri funcional, ni logístic ni territorial». En aquest sentit, Granados comparteix opinió amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, tot i que aquest vol ubicar l’estació al seu terme municipal, tal com preveu el Pla d’Ordenació Urbana Municipal. Per a Granados, però, «la millor opció implica connectar directament el tren amb l’aeroport, per donar un servei ràpid i còmode pels viatgers».
El batlle recorda que «moltes ciutats espanyoles i europees estan invertint per acostar les infraestructures ferroviàries als aeroports» i considera que la demarcació
Ubicació de l’antiga proposta de l’estació central a l’aeroport i de la intermodal de Vila-seca. Ministeri de Transports, Mobilitat Agenda Urbana
Granados considera «un greu error històric» el trasllat del projecte
està «desaprofitant una oportunitat clau per articular la mobilitat».
Cal destacar que, tot i estar al terme municipal de Vila-seca, l’estació intermodal planificada es troba en una cruïlla entre aquest municipi i el de Reus. De fet, aquesta proposta es troba a uns cinc quilòmetres de distància de l’estació central que vol recuperar el batlle salouenc. Aquest pro-
La Cambra de Reus alerta dels perills de paralitzar l’estació de Vila-seca
Infraestructures l Demanen el «suport explícit» de Rubén Viñuales
Redacció
Mario Basora, president de la Cambra de Comerç de Reus, va fer pública una carta a l’atenció de Rubé Viñuales, alcalde de Tarragona per expressar «la preocupació» de l’ens pel «qüestionament de l’estació intermodal».
Des de la Cambra apunten que plantejar un projecte alternatiu implicaria «anys de demora» i podria «comprometre el finançament públic previst». A més, consideren que es poden generar «sobrecostos notables» derivats de noves connexions viàries, ferroviàries, urbanes i de serveis.
Per contra, l’ens considera que l’emplaçament a Vila-seca respon a «criteris tècnics, ambientals, de mobilitat i d’equilibri territorial», apuntant que la ubicació permet una «connexió eficient amb la xarxa viària i l’Aeroport de Reus». La Cambra considera que «aquesta capacitat d’ar-
jecte va arribar a estar adjudicat l’any 2009 com una segona fase de l’estació del Camp de Tarragona, però les obres van aturar-se el 2010.
El Corredor Mediterrani
La futura estació no és l’única infraestructura que genera discrepàncies entre els muni-
ticulació logística és un dels grans actius del projecte».
A més, també apunten a greuges com la «desconfiança entre administracions, agents econòmics i ciutadania» que genera el plantejament tarragoní. Finalment, consideren que el canvi pot generar «una perduda de confiança a les empreses».
Per tot, sol·liciten a l’alcalde tarragoní que doni el seu «suport explícit al projecte consensuat» i li proposen una trobada institucional per compartir «l’abast de la infraestructura».
cipis del Camp de Tarragona. Pere Granados també critica «l’oposició dels dirigents polítics del poble veí» –Vilaseca– al fet que Salou pugui connectar-se amb el Corredor Mediterrani.
El batlle salouenc reclama la connexió «de només dos quilòmetres» amb el ramal que ve de Tarragona per tal que «Salou s’integri plenament» a l’estructura ferroviària de doble ample. De fet, ja fa anys que Granados reclama aquesta connexió al Ministeri de Transports. El projecte de la intermodal permetria connectar Vila-seca al Corredor del Mediterrani. Per tot, el batlle considera que la planificació ferroviària «ha anat cap enrere» i assegura que «Salou continuarà treballant per una solució moderna, funcional i coherent amb el territori i amb les necessitats reals de mobilitat».
La Generalitat vol consens Mentre diferents municipis del Camp de Tarragona diuen la seva sobre la ubicació de la futura estació, la Generalitat de Catalunya es limita a refermar «la necessitat de comptar amb el màxim consens possible del territori». Així ho va declarar la consellera d’Economia, Alícia Romero, en una visita al Bon Dia de la Cambra de Tarragona. Romero assegura que «s’estan estudiant totes les opcions tècnicament». «Estem segurs que entre tots trobarem la millor opció possible entre tots», declarava, apel·lant a la «generositat» dels alcaldes. «Fins i tot és sa que hi hagi diferents opinions», afegia.
Societat l La Canonja ha viscut aquest dimarts 15 d’abril el dia gran i final de la Festa de la Municipalitat, posant punt final a cinc jornades plenes d’activitats que han combinat cultura, tradició i convivència per commemorar els 15 anys com a municipi independent. El seguici popular i els actes institu-
Entitats contràries a Lotte presenten recursos contra el nou POUM de Mont-roig
Municipal l Aquest facilitaria la implementació de la companyia sud-coreana als terrenys
ACN
Diverses entitats contràries al projecte industrial que Lotte Energy Materials vol impulsar a Mont-roig del Camp han presentat, per separat, dos recursos al tribunal contenciós administratiu contra la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que l’ajuntament de la localitat ha tramitat per facilitar, precisament, la implementació de la companyia sud-coreana. Per una banda s’han unit el Gepec, Unió de Pagesos i l’Associació de Ve-
ïns Club Mont-roig; mentre que l’altre recurs l’ha presentat l’Organització Ecologista l’Escurçó.
La modificació del POUM impulsada pel consistori regulava les activitats industrials admeses al sector de Comellarets així com l’alçada màxima de les construccions. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit les dues reclamacions i això ha fet que s’iniciï el procediment judicial. L’advocat especialitzat en dret mediambiental que assessora el Gepec, Albert Cal-
cionals han estat el colofó a un programa variat que ha inclòs des de correfocs fins a espectacles musicals, una cursa ciclista internacional, paella popular i propostes solidàries amb gran resposta ciutadana. L’alcalde, Roc Muñoz, ha destacat l’orgull d’un poble que mira al futur amb il·lusió i ha agraït la implica-
Terrenys de la zona dels Comellarets, al terme de Mont-roig. Mar Rovira
El TSJC ha admès a tràmit les dues reclamacions i s’ha iniciat el procediment
duch, ha explicat que un cop hagi rebut l’expedient de la tramitació del POUM podrà redactar l’escrit de la demanda i argumentar perquè hi estan en contra.
ció de totes les entitats i veïns. Amb aquesta commemoració, la Canonja reafirma la seva identitat i el camí fet des del 2010, simbolitzant la voluntat d’avançar plegats com a poble cohesionat, arrelat i amb projecció. La celebració ha estat un èxit d’organització i participació. Redacció/Gerard Martí
Joan Lizano
Aquest 2025, el Camp de Tarragona torna a esdevenir escenari d’una proposta turística singular i transformadora. Territori Cooperatiu enceta la seva tercera edició amb novetats importants i una mirada encara més compromesa amb la sostenibilitat i la comunitat. Impulsat per l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona (CoopCamp) i vuit cooperatives del territori, el projecte convida a descobrir el passat i el present del moviment cooperatiu a través de visites guiades a espais emblemàtics del cooperativisme català.
Les rutes, obertes a tots els públics, s’estenen per diversos municipis del Camp i combinen història, arquitectura, paisatge i valors. A Valls, es poden fer dues visites complementàries: una a la Societat Agrícola de Valls, on es descobreix la figura del cooperativista i arquitecte Lluís Homs i es fa un tast de productes locals als antics cups de l’agrobotiga; i una altra a Ca Robusté, antic palauet gòtic i actual seu del projecte La Titaranya, que inclou també una degustació del grup de consum La Bajoca.
A Falset, la visita a la cooperativa Falset Marçà s’endinsa en l’arquitectura de Cèsar Martinell, creador de les anomenades Catedrals del Vi i figura clau del cooperativisme vitivinícola. A Tarragona, la Cooperativa Obrera Tarraconense proposa una ruta urbana per la Rambla Nova i el Mercat Central fins a la seva seu històrica, projectada per Pujol de Barberà. Aquesta visita destaca per la seva connexió amb els moviments socials, especialment el feminisme, i també inclou un tast de cortesia.
A Barberà de la Conca, el recorregut explica com una revolta pagesa va donar lloc a un dels primers cellers cooperatius del país, en una proposta que uneix patrimoni i lluita col·lectiva. A la vegada, el Paratge Natural de Poblet acull una ruta sobre les cases forestals i la gestió cooperativa dels boscos, de la mà de la cooperativa El Reboll, posant en valor la relació entre ecologia i organització comunitària.
Una de les grans novetats de l’edició d’enguany és la ruta cicloturística per la Plana de Secà, impulsada per la cooperativa L’Escamot. Aquesta
Societat
‘Territori Cooperatiu’ proposa set visites guiades per la demarcació per connectar territori, història i valors
Les escoles de primària i secundària podran accedir a les visites guiades
Aquest 2025 s’incorpora una ruta cicloturística sostenible
proposta combina natura, història i activitat física a través de dues rutes accessibles per a tots els nivells, amb sortida des del Celler Cooperatiu de Nulles, una joia del modernisme rural. Totes les activitats estan dissenyades per ser respectuoses amb l’entorn, sense emissions contaminants i amb un clar esperit de turisme lent.
Rutes amb arrelament local
Com a novetat destacada, aquest any les visites també s’oferiran a centres educatius de primària i secundària, amb
l’objectiu d’apropar els valors del cooperativisme a les aules i treballar una mirada crítica i compromesa des de la infància i l’adolescència.
Territori Cooperatiu sorgeix del Grup d’Intercooperació de Turisme Sostenible, coordinat per CoopCamp, que promou projectes col·lectius per
difondre l’economia social al territori. Amb aquesta proposta, el Camp de Tarragona es reivindica com a espai viu del cooperativisme català, oferint rutes que parlen d’autoorganització, de cultura popular i de compromís social. El projecte es fonamenta en els criteris de turisme responsable definits per l’Organització Mundial del Turisme, posant l’accent en la capacitat de càrrega ecològica, física, social, econòmica i psicològica. Per això, les visites no són massificades, es fomenta el consum local i es garanteix una experiència respectuosa per a visitants i comunitats. L’objectiu no és créixer en volum, sinó en qualitat, amb propostes que enforteixen el territori i posen en valor la seva identitat cooperativa.
Futbol l Des que els grana van perdre al Reino de León l’any passat, només han pogut sumar un punt a domicili en aquesta regió
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic té aquest diumenge l’oportunitat de tancar un cercle al Reino de León. Ara fa gairebé un any, un 28 d’abril, el conjunt de Dani Vidal va caure per 3-0 contra la Cultural Leonesa en un duel que no va ser cap impediment en el camí del conjunt grana a la segona posició. Amb tot, va començar una maledicció particular: els tarragonins no han tornat a guanyar en les seves visites a equips d’aquesta Comunitat Autònoma. Els grana han sumat quatre desplaçaments a Castella i Lleó. El 3-0 contra la Cultural Leonesa del curs passat, el 2-0 contra la Ponferradina, l’1-0 contra l’Unionistas de Salamanca i, finalment, l’1-1 al camp del Zamora. Tres derrotes i un empat que van venir acompanyat amb –tret del duel contra el Zamora– d’una versió dolenta de l’equip a nivell de joc, una que ha sortit sovint en els darrers duels lluny del Nou Estadi. El Nàstic, però, està preparat per trencar aquesta maledicció després de golejar l’Unionistas al Nou Estadi, un rival que no havia vençut mai. Aquest tipus de reptes li agraden a Dani Vidal. De fet, el tècnic grana va destacar en el postpartit que «hi ha certes ratxes que m’agrada trencar» i la vic-
El Nàstic ja va superar una estadística negativa golejant l’Unionistas
tòria contra l’Unionistas va ser més que satisfactòria.
El revers del malefici
Aquest malefici a Castella i Lleó ha tingut el seu revers aquesta temporada i el duel de dissabte passat va ser tot un exemple. Després de perdre en un partit gris contra la
La Minicopa Endesa 2024 genera un impacte directe d’1,8 MEUR a Tarragona
Bàsquet l La cita esportiva va reunir 8.500 espectadors
Redacció
La Minicopa Endesa 2024, celebrada al Palau d’Esports Catalunya i al complex esportiu Campclar de l’Anella Mediterrània entre els dies 6 i 8 del passat desembre, va generar un impacte econòmic directe d’1.838.276 euros, una xifra
que supera la registrada en l’edició anterior (1.542.958 euros). Aquest impacte directe és el resultat dels costos generatspelspatrocinadors,elscollaboradors i organitzadors; i els assistents en aquesta 21a edició de la Minicopa Endesa; i ascendeix a un impacte econòmic global de 2.676.509
euros si se suma l’impacte induït (838.233 euros) generat per l’impacte mediàtic, televisiu, digital, offline i de xarxes socials. Tenint en compte que la duració de l’esdeveniment va ser de tres dies, la cita esportiva va generar 892.170 euros diaris a la ciutat de Tarragona en una edició que
Ponferradina i l’Unionistas, el conjunt grana ha contestat en el segon enfrontament amb una golejada. L’equip del Bierzo es va emportar 5 gols del Nou Estadi i els salmantins quatre. De fet, la Segoviana, equip també d’aquesta regió, també va sortir amb una maneta en l’únic enfrontament
també va superar el nombre d’espectadors de l’anterior edició passant dels 7.000 de l’any 2023 als 8.500 del 2024. El cost mitjà de cadascun dels 8.500 assistents va ser de 200 euros, dels quals, també de mitjana, el 39% es va gastar en la pernoctació, el 30% en els serveis de restauració, el 18% en transport i el 14% en oci. El conseller d’Esports i Turisme Esportiu de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler, va qualificar «d’espectacular l’impacte econòmic i social que genera la Minicopa Endesa a la ciutat».
amb el Nàstic. Fins i tot el Zamora, va sortir derrotat de Tarragona. L’única excepció ha sigut la Cultural Leonesa. L’actual líder de la categoria va assolir la victòria en el primer partit amb un gol en el temps afegit. El 2-3 final va fer mal a un Nàstic que estava a tocar d’as-
Marea Grana al Reino de León
El Nàstic amb Athlos Sports travel preparen una nova Marea grana de cara al duel contra la Cultural Leonesa del diumenge a les 19 h. La primera opció és el desplaçament en autocar més entrada que està disponible a un cost de 90 euros. D’altra banda, també hi ha l’opció de comprar només l’entrada per 15 euros.
saltar el lideratge. Aquest cap de setmana, els de Dani Vidal tornen al Reino de León en un duel que té tots els incentius possibles. Els lleonesos l’han plantejat com a tota una final per recuperar-se de la ratxa negativa d’una victòria en set partits. Per part del Nàstic, és el camí per posar-se a 4 punts del líder i trencar una maledicció. A més, hi ha la possibilitat d’establir-ne una de nova i, de la mateixa manera que la Ponferradina i l’Unionistas, que el rival d’aquesta regió s’emporti una golejada en el segon partit contra el Nàstic.
Economia l La majoria dels recursos seran en concepte de préstecs i crèdits
ACN
El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va donar llum verda ahir dimarts 15 d’abril al pla de resposta als aranzels dels Estats Units,
amb un paquet que contempla mobilitzar 1.500 milions d’euros. Aquesta mesura, anomenada Responem: Pla de defensa de la Catalunya de tothom, pretén «pal·liar els efectes» que aquests gravà-
mens tindran sobre l’ecosistema empresarial i agrícola de Catalunya i reforçar-ne la internacionalització. Les ajudes es dividiran en cinc àmbits i el majoritari seran els 900 MEUR en préstecs i
Cristina Porta Terradas recull la cistella de Caprabo i Diari Més
Promoció Cristina Porta Terradas, ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, Cristina ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Cristina ha aconseguit la cistella després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes.com
Les línies a fons perdut s’encaminaran especialment al sector agroalimentari
Per un altre costat, es destinaran 300 milions d’euros en diferents línies de suport a fons perdut, especialment al sector agroalimentari, a més de la promoció internacional i la multilocalització de les empreses catalanes. A continuació, 150 milions d’euros a fons d’inversió i capitalització per enfortir els mecanismes d’entrada al capital de les companyies, amb la voluntat d’assolir una participació minoritària, però amb capacitat d’influència. També s’han previst 130 milions d’euros en assessorament i elaboració de plans específics per ajustar-se als nous mercats dels Estats Units i, finalment, 20 milions a la promoció, dur a terme campanyes de comunicació i crear una nova estratègia de captació d’inversió estrangera.
El Govern relleva el director de la Casa de Perpinyà
crèdits de l’Institut Català de Finances amb avals i línies de crèdit per a circulant a 5 anys i per a inversió a 15 anys. També s’han previst bonificacions del tipus d’interès dels crèdits fins a l’1,5%.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, ha sol·licitat comparèixer en comissió al Parlament de Catalunya davant la resta de grups. Aquesta compareixença té com a objectius explicar el pla per respondre als aranzels estatunidencs i resoldre dubtes, alhora que recollir les aportacions que els grups parlamentaris facin arribar al Govern.
Hoy esta princesita cumple 7 añitos. Sigue siendo así de risueña. Muchísimas felicidades Leyre. De parte de la Abu, de la tata Zoe y del yayo Javi. Te queremos. 977 21 11 54
Política l El Govern ha aprovat rellevar el fins ara director de la Casa de Perpinyà, Christopher Person, que serà substituit per l'exalcalde de Puigcerdà entre 2011 i 2023, Albert Piñeira. Segons informa l'executiu, Person ha cessat a petició pròpia "per motius personals". Aquesta decisió arriba després de la polèmica provocada per una intervenció de Person al Parlament, en què va rebutjar utilitzar la denominació 'Catalunya Nord', al·legant "neutralitat institucional". En el seu lloc, es va referir a aquell territori com a 'Pirineus Orientals'. Arran d'aquest fet, exdirectors de la institució van adreçar una carta al president Illa exigint el cessament de Person. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, no ha concretat els motius del relleu de Person ni els ha vinculat amb les polèmiques declaracions. Per un altre costat, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ja ha mantingut una reunió de treball amb el nou director. Piñeira va governar l'Ajuntament de Puigcerdà durant tres legislatures entre el 2011 i el 2023, primer amb CiU i després amb Junts, sempre amb majoria absoluta. ACN
El 2024 va tancar sent l’any més càlid registrat a Europa
Medi ambient l L'any 2024 va tancar amb un registre rècord de temperatura a Europa. Segons l'informe Estat europeu del clima, de Copernicus, el darrer any va ser el més càlid al Vell Continent des que es tenen registres. Aquest fet ve acompanyat per una escalada de fenòmens meteorològics extrems, com per exemple les inundacions a la Comunitat Valenciana. Segons la directora general del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques, Florence Rabier, gairebé un terç de la xarxa fluvial europea va superar el llindar d’inundació extrema el 2024. ACN
Editorial
El dia de la marmota, una pel·lícula sense fi, el peix que es mossega la cua, batalles de campanar... Les dites per a fer referència al desgavell en què s’ha convertit el plantejament de la futura estació Intermodal podrien ser infinites. Ahir, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va demanar recuperar el projecte de l’any 2001 que ubicava aquesta estació a tocar de l’Aeroport de Reus. Tot plegat, dies després que l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, qüestionés la ubicació de la Intermodal a Vila-seca, acordada inicialment per tots els ajuntaments membres del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana
k
Hola ciutadans. Si no saben on aparcar l’AP-7 és un bon lloc. Almenys pots tenir el cotxe ben cuidat entre quinze o més dies. Fins i tot te’l balisen les autoritats. Ja fa dies que estic estorat. Vaig a Barcelona dos cops per setmana i ja fa més de 15 dies que a l’AP-7 els vehicles avariats hi fan arrels. Ara, és al quilòmetre 231 i 223 direcció Barcelona. I constitueixen una font de perill d’accident permanent. Els vorals, no son aparcaments a llarg termini.
Com a ciutadà, crec honest haver fet fins a 4 trucades al 112 denunciant els fets i advertint del greu risc per a la seguretat viària. Hi ha un greu risc d’accident. Hom sap, que en un voral de l’autopista AP-7 només s’hi pot parar momentàniament per a situacions especials i amb moltíssimes precaucions i una temporalitat molt reduïda.
Em cau la cara de vergonya de veure cotxes camuflats amb radar per a capturar infractors de la velocitat i multar-los. I veure com ningú de l’administració és capaç de llogar una grua per a retirar-los a un dipòsit segur però lluny de la via. Preocupant. Altament preocupant que l’AP-7, ja no concessionada, no disposi d’un servei públic de grua per a la seguretat viària. No em vull creure que no sigui possible que el servei de Trànsit, o algú de l’Administració de la Genera-
del Camp de Tarragona. Costa de creure que el territori tingui capacitat d’arribar a acords transversals en matèria de mobilitat, habitatge o residus quan l’únic acord d’infraestructures està a punt d’acabar en paper mullat. Sembla que les lluites internes al Camp de Tarragona han tornat per quedar-se. En aquests moments hi ha tres plantejaments diferents per a la futura Intermodal: l’aeroport de Reus, el nus de Vila-seca i l’Horta Gran de Tarragona. El primer el defensa Salou, el segon Reus i Vila-seca i el tercer la mateixa Tarragona. Reservin entrada: comença la funció de l’Àrea Metropolitana.
Tribuna k
Enric Casanovas Ripoll
Arquitecte i arquitecte tècnic
litat no sigui capaç d’avaluar risc i perill i actuar amb urgència i contundència en una execució subsidiària de retirada de
Per a tenir càrrecs públics és necessari menys carnets a la boca i més capacitat tècnica i lideratge
vehicle a càrrec del titular.
En aquest país que és per menjar-se’l, comença a ser preocupant veure com darrera tanta normativa, tanta reglamentació el que manca es una mica de cordura i sentit comú i enretirar d’immediat un vehicle avariat al voral d’una autopista per evitar danys majors. Almenys això és el que s’explica als conductors novells o en cursos de recuperació de punts.
Cal suposar que es pot tractar de vehicles sense assegurança. Aleshores el temps que hi pot romandre es pot
eternitzar ja que el propietari del vehicle passa de tot. En aquest cas, s’obre la teoria de que els ciutadans no hem de pagar la grua d’un infractor. Però no és més fàcil retirar el vehicle i reduït riscos d’accidents? No existeix una execució subsidiària a càrrec del propietari del vehicle? Per a que serveix doncs la matrícula? Vull recordar que quan hi ha perill a via pública existeix en matèria d’edificació l’execució subsidiària municipal per eliminar el risc.
La segona teoria que se’m acut, és la de saber si jo em paro en un voral per mareig, avaria o son, podria estar-hi estacionat hores, o dies. Passarien els vehicles de la policia i no em multarien? Algú em faria marxar? Jo crec que si. Tant és així que em pregunto la quantitat de vehicles de les forces i cossos de seguretat han passat en aquests dies per davant d’aquests vehicles i que els caps o superiors d’aquests agents no hagin pres altra mesura que ordenar posar uns conus i plaques reflectants.
Us asseguro que l’AP-7 es un cau de perill. Imaginin un col·lapse d’autopista, un incendi i el vehicle de bombers o ambulàncies que no pot passar pel voral perquè hi ha vehicles aparcats. I es que avui en dia, per a tenir càrrecs públics és necessari menys carnets a la boca i més capacitat tècnica i lideratge. Hi ha vides humanes en joc.
k Tribuna k
Sembla com si els esdeveniments recents hagin incrementat la incertesa de la gent. Un nivell constant d’incertesa és connatural a la vida dels humans. De fet, com que no hi ha res més impredictible que el futur, obvietat natural a l’esdevenir del temps, és del tot natural. Però el trafegar de cada dia, pels menys neuròtics, la preocupació del que pot arribar a passar, se n'oblida per tal de continuar vivint. En espanyol la incertesa forma part d’aquest grup de substantius immaterials que acaben amb la partícula 'umbre'. Així 'incertidumbre', com 'muchedumbre', 'reciedumbre', 'podredumbre' i altres que contenen sentit de quantitat i un cert caràcter ominós. Són paraules un xic tremendes.
La incertesa, oposada per la partícula negativa 'in' de la certesa, seguretat, afirmació, deixa els sentiments en un suspens incòmode, però no necessàriament paorós.
Al món de les finances, tot ell basat en una certa credibilitat, genera però, dificultats i por. Això és comprensible per què els diners no són més que una representació. Es van inventar com a mètode de mesura del valor de les coses. Com altres mètodes de mesura, com el Sistema Mètric Decimal, igualment representatius d’un acord (un metre, des de 1983 és la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons, una altra relativitat per què algú m’ha de dir que és un segon), els diners també en són relatius al valor que ens creiem que tenen, això que en diuen crèdit: et creus o no et creus que un bitllet de 50€, tot plegat un tros de paper, val el que diu. Els bitllets de dòlar americà t’enganyen menys perquè hi ha una llegenda impresa que diu 'In God We Trust', confiem en Déu, una confiança teològica vàlida pels creients, els que hi creuen. Però als mercats de valors, la base de l'economia capitalista, el valor és quelcom volàtil només sustentat per la credibilitat per part dels operadors en què valen el que diuen que valen i, aquests valors poden fluctuar sota l’imperatiu d’una de les poques lleis inexorables com és la de l'oferta i la demanda.
Qualsevol esdeveniment que pugui modificar l'oferta o la demanda influeix en els valors. A sobre, al mercat de les borses existeix un segment que es denomina el mercat de 'futurs', o es trafica no amb el que valen les coses sinó en el que puguin arribar a valdre en un futur. Qualsevol incertesa, real o imaginada de quelcom tan impredictible com el futur, actua inexorablement sobre la seva estabilitat. No hauria de sorprendre, doncs, la muntanya russa (russa, eh? Humm!) dels registres d'activitat de l'economia mundial. Representa la natura de la cosa: ens ho creiem o no ens ho creiem. Només els descreguts poden viure tranquils en el món capitalista.
Però la incertesa s’estén més enllà del món dels diners. Les amenaces reals d'una guerra cruel i despietada, amb desenes de milers de víctimes civils i militars, dins l’àmbit territorial de l'Europa continental i amb risc d’estendre’s (l’altra, la de Gaza, no és exactament una guerra. És un conflicte de fa més de tres mil anys que ara ha esdevingut un genocidi), ennegreix l’horitzó futur. I tant més algunes respostes entre histèriques i malaguanyades d’autoritats de la UE recomanant un kit de supervivència per 72 hores que, per cert, ja se l’havien cruspit dilluns al vespre, fan tornar la incertesa en por. Els estirabots del psicopàtic president dels Estats Units, potinejant acords comercials amb manipulacions dels aranzels, no passen de ser intents de tòrcer les més amunt esmentades lleis de l'oferta i la demanda que, més d’hora que no pas tard, l’acabaran posant al seu lloc. Mentrestant, hem de reduir la incertesa a una emoció controlable.
Xavier Allué
Mor Ted Kotcheff als 94 anys, director del primer film de la sèrie ‘Rambo’
Obituari l El director canadenc Ted Kotcheff ha mort als 94 anys. Va dirigir èxits com First Blood i Weekend at Bernie’s Nascut a Toronto l’any 1931, va treballar al Canadà i al Regne Unit. Va guanyar l’Os d’Or l’any 1974 i va triomfar amb Rambo el 1982. La seva obra deixa una empremta duradora. EFE
Torna la Cantada de Caramelles
Altafulla l Aquest cap de setmana, arriba a Altafulla la tradicional Cantada de Caramelles de Pasqua que organitza la Coral Nou Rebrots. Dissabte actuaran al Barri Marítim i diumenge a la Plaça de l’Església i a la del Pou. Redacció/Aj. Altafulla
Tarragona
Maria Teresa Pujol Pérez.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Reus
Encarna Ramírez Pérez.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Cambrils
Magdalena Cedó Quintana.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h a la Parròquia de Santa Maria.
Josep Maria Besora Anglerill.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori de Cambrils.
Maspujols
Mario Borràs Ferraté.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a l’església de Santa Maria de Maspujols.
El grup de balls llatins del Casal de la Gent Gran de Cambrils farà una exhibició a la DanceSport
Oci l El grup de balls llatins del Casal de la Gent Gran de Cambrils, Bojos pel ball, actuarà demà dijous 17 d’abril a les 18 hores al Palau Municipal d’Esports dins del Cambrils DanceSport. Hi participaran unes 150 persones sota la direcció del voluntari Cristóbal Luque, d’Amics de la Gent Gran. Creat l’any 2016 amb una trentena de membres,
el grup compta avui dia amb prop de 200 participants repartits entre iniciació i nivell avançat. Els assajos es fan els dilluns i divendres: de matí al Palau d’Esports entre octubre i juny, i als vespres d’estiu al passeig de les Palmeres, davant del Parc del Pescador. És la primera vegada que actuen en aquesta competició internacional. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Toribi, Engràcia i Benet-Josep Labre.
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
El terreny dels sentiments serà el que més força aportarà a la teva vida en general. No t’oblidis que «la unió fa la força». Viatges rendibles.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No confiïs massa ni en la sort ni en els quals t’envolten. Mantente en les teves conviccions caigui qui caigui. No fa falta ser extremista.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No et comprometis a tant ja que després et passaran factura. Revisa molt bé la teva manera d’expressar-te abans que sigui tard.
20/04 al 20/05 TAURE
Hi haurà canvis en el teu món professional. Intenta no tornar-te massa dominant d’aquesta manera tindràs el camí més fàcil.
VERGE
23/08 al 22/09
Obre més els ulls si durant la jornada et veus obligat a contactar amb nous coneguts. No importa tant el que diguis sinó com ho diguis.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Viuràs en profunditat apassionadament un idil·li que recordaràs molt temps. Ningú més que tu sabrà comprendre li traurà profit.
BESSONS
21/05 al 20/06
Arribaran a les teves oïdes uns comentaris als quals no hauries de donar molta importància. La nit portarà passió. Ves amb compte.
BALANÇA
23/09 al 22/10
El camp dels afectes estarà avui molt mogut. Tot el que expressis serà tingut en compte molt detingudament pels sers estimats.
20/01 al 18/02 AQUARI
T’arribarà una sorpresa de la mà d’algú molt volgut per tu. No t’adormis sobre els llorers i gaudeix d’aquests feliços moments.
CRANC
21/06 al 22/07
Tota la teva activitat relacionada amb el públic la societat aportarà bons beneficis. No et límits a l’hora d’expressar els teus sentiments.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Seràs el centre d’atenció de moltes persones. El teu do de conquesta es veurà reflectit en cada gest.Magnetisme sexual en alça.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Les circumstàncies no et permetran accedir de manera fàcil a la solució de tot. Actua amb més picaresca decisió a l’hora de comentaris.
TARRAGONA:
Alustiza, José Ignacio
Torres Jordi, 14 Telèfon 977 211 878
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Solanellas, Nuria
Pintor Tapiró, 2 Telèfon 977 315 359.
SALOU:
Tarragona. SE ALQUILAN APARTAMENTOS. 600€/ mes. Tel: 698.484.844
HOMBRE ALQUILA a HOMBRES que viven solos, LUJOSAS HABITACIONES en un amplio chalet ubicado en la mejor urbanización de la zona de Oleiros (A Coruña). Precio moderado. Tel: 617.055.262
COMPRO
CASA de CAMPO CERCA DE REUS 640.966.732
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestarplacer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
CARLES. MASSATGE COMPLET. Tel: 660.605.687
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
JULIA. MASAJE TERAPEÚTICO en camilla con aromaterapia. Reus. Tel: 634.777.389
10:00 De Tramuntana a Mestral. Capítol 3
10:30 Notícies en xarxa
11:30 Teló de fons
12:00 Qui cuina avui?
12:30 Documental: El meu avi va anar a Cuba
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Qui cuina avui?
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Fot-li (r)
17:00 Notícies migdia (r)
17:30 Elles: Tercera Temporada
18:00 + Xarxa + sostenibilitat
18:30 Converses connecticat
19:00 Documental: La Pubilla
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 [RE]Poblem
10:30 Com la nit i el dia. On tour
11:00 Teló de fons
11:30 [RE]Poblem
12:00 +Xarxa + Sostenibilitat
12:30 [RE]Poblem
13:00 Teló de fons
13:30 Com la nit i el dia. On tour
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia. On tour
15:00 Teló de fons
15:30 [RE]Poblem
16:00 Notícies 12
16:30 Com la nit i el dia. On tour
17:00 Teló de fons
17:30 [RE]Poblem
18:00 + Xarxa + Sostenibilitat
18:30 Converses Connecticat
19:00 La pubilla
20:00 Notícies 12
20:30 Com la nit i el dia
21:30 Va passar aquí. Catalunya
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit i el dia
23:30 Va passar aquí. Catalunya
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Rajarà de dins, provenir, escampar-se. Frena el cotxe davant d’una cruïlla. 2. Posarà clorur de sodi. Eufemisme. 3. Situació econòmica difícil. Isòtop radioactiu de l’hidrogen. 4. Farà sense la primera. Jorn complet. Empenyi el rem. 5. Expliques una història. Condiment. Una zeta vertical. 6. Una de grega.Vocal. Motorista presumit. 7. Denúncia. Especial a mitges. 8. Cap d’ara. Cap d’una. Cua de tapir. Zeta tallada. Dos punts de groc. 9. Plens de cucs. Utilitzar la cullera per la dreta. 10. Instruments musicals. Envia llum de nit als mariners. 11. Manyac. Marxaré de viatge. 12. Pal de bandera. Part central d’un àtom que resta desfet. Líder de trèvols. VERTICALS: 1. Prem el coll d’algú fins a assassinar-lo. Pausa indicada. 2. Mascle de l’ovella. Gran serralada entre Europa i Àsia. 3. Ajuntareu criteris. Interpretació de Parsifal. 4. Prominència amb entrades d’aire. Una d’aire. Conseqüències de l’esport. 5. Poca humitat. Joves que pugen. 6. Mitja rama. Relatiu a les línies d’un mateix clima. 7. Cap d’animal. Tap escurçat. Quasi riu. Tinc coneixement. Cap d’urani. 8. Crom. Museus d’animals vius, al revés. Condiment. 9. Casa dels pares. Fer decapitat. Niu sense fons. 10. Juntura del ossos de les mans. Adient. 11. Contenidor del futur vi. Prendrà una posició contrària. 12. Crit de dolor. Dubtoses davant del futur incert.
19º 13º
Coret, Rosa i M. Enric Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Guillen, Núria Joana Verge de Montserrat, 6 Telèfon 977 364 512.
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654.
EL VENDRELL:
Gas, Carlos Jesus Narcis Monturiol, 16 - 18 Telèfon 877 063 819.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
OFREZCO MIS SERVICIOS para LIMPIEZA Y CUIDADO DE MAYORES. Tel: 624.643.928
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAESTRO KINA AFRICANO
Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual. ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!!
Màxima Mínima Estat del cel Cel entre mig i molt ennuvolat en general amb intervals de cobert al Pirineu i Prepirineu; al final del dia la nuvolositat tendirà a minvar, sobretot a la meitat sud. Malgrat tot, al vessant nord del Pirineu romandrà molt ennuvolat o cobert. Independentment, el cel estarà serè o poc ennuvolat a les Terres de l’Ebre.
Temperatura
La temperatura baixarà entre lleugerament i moderadament en general, si bé al quadrant nord-est i al litoral central el descens serà puntualment acusat.
Òscar Fabregat, membre de l’ONGD Mirades del Món, i la il·lustradora Anduluplandu són els autors del conte Fil a l’agulla, una història de superació i empoderament protagonitzada per la Killa, una nena que viu al Perú i que somia convertir-se en membre de Las Cholitas Escaladoras, un grup de dones indígenes de Sud-amèrica que, vestides amb la seva indumentària tradicional, i superant estereotips i barreres culturals, han escalat cims emblemàtics.
El llibre ha estat impulsat des de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, s’adreça a infants d’entre sis i dotze anys i tracta sobre la importància del treball en equip, la solidaritat i la paciència.
«En realitat, aquest conte és com una arma de doble tall», explica l’Òscar. «L’objectiu principal és que els infants de Catalunya coneguin la
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Llibres ‘Fil a l’agulla’ és l’onzè conte solidari editat per l’Ajuntament de Reus, en aquesta ocasió amb l’ONGD Mirades del Món
realitat del Perú, però veiem que després, quan portem el conte al Perú, els infants d’allà es reconeixen en la història, perquè no hi ha contes del Perú que expliquin la seva realitat. De seguida se senten identificats amb els personatges, els vestits, els animals, les muntanyes…».
En aquesta història hi han participat també alumes de l’escola Els Gan-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Laboral
Recomanen no anar a PortAventura World aquest dissabte per la vaga de treballadors
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
xets de Reus, de manera que el llibre inclou també dibuixos fets per ells. Quant a la il·lustració, l’artista Anduluplandu explica que amb aquesta feina ha fet una immersió en el Perú, documentant-se sobre aspectes com l’urbanisme, els colors dels teixits, els animals o els oficis tradicionals. Tot plegat ho ha dibuixat sobre «una explosió de colors que tenen com a base el blanc, cosa que em defineix bastant». L’Anduluplandu admet haver-se sentit capturada per la història de la Killa, «un nom que en quítxua vol dir Lluna», i de la seva
àvia Mama Quilla (o Mare Lluna), «que és teixidora i li explica a la neta que, si vol, podrà aconseguir el seu somni, però per fer-ho s’haurà de preparar, sense deixar de banda les coses importants, com la feina o els estudis».
Aquesta col·lecció de contes engegada per l’Ajuntament de Reus té com a objectiu visibilitzar projectes de solidaritat arreu del món i sensibilitzar la ciutadania sobre les situacions difícils que viuen moltes persones a molts indrets. En aquesta ocasió el conte s’ha editat amb l’ONGD Mirades del Món, una entitat que treballa per generar eines pedagògiques motivadores i participatives, amb la finalitat d’apropar altres visions culturals als infants, i que té presència al Perú.
Fil a l’agulla es pot comprar a través de Mirades del Món i a la llibreria La Capona de Tarragona.
Context real
La protagonista vol ser com Las Cholitas
Escaladoras i enfilar-se a les muntanyes
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Reus programa actes de Setmana Santa fins al 27 d’abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat Societat
Golfus de Tàrraco
Els supermercats 24 hores són una molèstia. Algú els defensarà argumentant que seguim el camí de Nova York. Però aquella és la ciutat que no dorm mai i les nostres són les ciutats a qui no deixen dormir. De tota manera, del que vinc a «columnejar» és d’aquells altres comerços, actius 24 hores, que no respecten la llei d’horaris comercials ni la conciliació familiar, que es veu que són els emblemes del comerç «de tota la vida». Em refereixo als botiguers i botigueres que obren al matí abans de les deu i que no tanquen al migdia. Que dinen a la rebotiga o pots trucar a casa seva, que sol ser sobre la botiga, i que baixen a obrirte a tothora per vendre’t una vaixella o una cristalleria. Que tanquen passades les dotze o la una de la nit. Que tenen canalla que sopa encara més tard, i que a vegades té tanta gana, la canalla, que tanca els llums de la botiga per fotre fora els tocatardans que han sopat a les vuit i que a aquella hora passegen per pair el còctel de gambes i la paella d’arròs. Parlo en present però hauria de parlar en passat, perquè explico la meva experiència i la de moltes persones de la Torre i la Costa Daurada, que ens hem fet grans gràcies al comerç que no tancava mai, el de la meva mare, i als estrangers que sortien de sopar al Le Brussels i badaven pel carrer Nou, que encara no teníem passeig marítim. Aquest era el comerç tradicional de debò. Quan naltros érem els xinesos i paquistanesos, que ja no ens en recordem. Bé, igual que ara, que ells també són naltros. «I és per això que els trens de mercaderies no han de passar per la costa.»
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
