Esports 18
El Reus Deportiu supera el Saint Omer en un triomf èpic que el manté viu a la Champions (4-3)
Tarragona 5
Els Comuns reclamen la instal·lació d’una desena de lavabos públics distribuïts per tota la ciutat
Marc Just. Un 9@CatSud per jugar a la Champions: «De facto, a la CatSud ja funciona un @ territorial»
Camp de Tarragona
Segons l’Observatori del Talent TIC, les empreses del sector tecnològic de la demarcació de Tarragona tenen actualment mig miler de vacants que no aconsegueixen cobrir
Festes 6
El regnat del Carnestoltes d’enguany viurà el 25è aniversari de la Disfressa d’Or i una millora en els premis per als guanyadors de les millors disfresses i comparses
Cambrils és el municipi tarragoní amb els preus de pisos més cars
La Diputació finançarà la renovació de l’Aula Magna de Psicologia a Sescelades
Política
L’Ajuntament de Tarragona pagarà la promoció de l’espai Mammuthus de la Canonja
3
ERC reclama que s’obrin els solars de l’entorn del Joan XXIII per guanyar aparcaments
Tarragona 4
El carrer Astorga tindrà un hort urbà comunitari amb 21 parcel·les per a fer-hi cultiu ecològic Reus 9
Patrimoni l L’han elaborat entre l’Ajuntament i la Generalitat i es presentarà públicament enguany
Carlos Domènech Goñi
L’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya han finalitzat el Pla de Gestió de Tàrraco, un document de planificació dels monuments que reclamava l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i que es va iniciar l’any 2014. D’aquesta manera, la ciutat compleix amb els requisits de l’ens i entrega un full de ruta amb el qual compten, aproximadament, un 30% de les ciutats patrimoni mundial d’Espanya. Mèrida, Segovia o Salamanca, per exemple, ja tenen aquesta documentació aprovada i publicada al portal oficial de l’organització.
Tenir la distinció de Patrimoni de la Humanitat comporta complir amb les exigències de conservació i planificació de la UNESCO. I elaborar el pla de gestió era una demanda des de feia anys. De fet, el Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), organisme associat a la UNESCO que vetlla per la conservació, protecció i promoció del patrimoni cultural, ja havia fet saber al
El document ha de servir com a full de ruta per a la conservació, promoció i protecció dels monuments. Gerard Martí ICOMOS ja havia reclamat el document al consistori
consistori i a la Generalitat que calia enllestir el document amb celeritat.
Els plans de gestió del patrimoni mundial són els instruments de planificació que
L’Ajuntament diu que el pas dels trens no estaria afectant l’Amfiteatre
Patrimoni l El consistori es basa en l'informe preliminar d'Adif
ACN
L’informe preliminar que Adif està duent a terme sobre l’afectació que el pas de trens pot tenir sobre l’estructura de l’amfiteatre romà determina que el trànsit de combois no perjudica el monument. Així ho assegura el conseller de
Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, que explica que des del consistori han vist la documentació però es mostra prudent respecte l’impacte que puguin tenir els trens de mercaderies un cop entri en funcionament el tercer fil del corredor mediterrani.
«Ara per ara, en els estudis que s’han fet es determina que no hi ha una afectació a l’amfiteatre pel pas dels trens», destaca García, que tot i això indica que «encara queden uns anys per la posada en marxa del tercer fil» i disposen «d’un cert marge per veure si cal fer una actuació
la UNESCO considera necessaris per als béns culturals i naturals catalogats com a Patrimoni Mundial. El de Tàrraco es va començar a elaborar l’any 2014 i inclou els monu-
per protegir el monument». El conseller recorda que tenen una mesa a tres bandes juntament amb la Generalitat i l’Estat per fer seguiment del conjunt arqueològic de Tàrraco i que aquesta qüestió «surt a cada reunió». Així mateix, el conseller manifesta que la Generalitat també ha començat a fer uns estudis propis, i que tots dos estudis estaran enllestits abans que s’executi el tercer fil. Per altra banda, García espera que en un futur no arribin a la ciutat trens més llargs i pesats.
ció catalana ja l’ha fet arribar al Ministerio de Cultura, qui l’ha enviat a la UNESCO. Ara, l’ens l’haurà de validar i, si res no canvia, es presentarà públicament aquest any.
L’esborrany de 2021 Aquest mitjà ha tingut accés a l’actualització del Pla de Gestió que es va fer l’any 2021, i és que des del 2014 el pla s’ha revisat en diverses ocasions. En aquest document, s’assenyalen, entre altres, fortaleses, amenaces, oportunitats i debilitats del conjunt monumental. Entre els punts forts, es destaca, per exemple, el bagatge en la gestió, la consolidació de Tàrraco Viva o el teixit dedicat a la recerca. Com a oportunitat es marca l’afluència turística elevada, el creixement del turisme cultural o convertir-se en un referent europeu de model de gestió.
ments de la ciutat, però també espais com Centcelles, la Vil·la dels Munts o l’Arc de Berà.
S’ha redactat entre l’equip tècnic de l’Ajuntament i el de la Generalitat, i l’administra-
Les amenaces es detecten en la imatge negativa que desperta l’activitat arqueològica com a disciplina contraposada a l’expansió urbana, l’escàs interès dels hotelers de la Costa Daurada pel producte Tarragona o la no connectivitat entre els barris. Per últim, com a debilitats, s’assenyalen la titularitat distinta dels béns i la nul·la coordinació entre els ens que els gestionen, la poca afluència de públic en els monuments fora de la Part Alta o la manca de recursos. La versió de 2021 també indicava un decàleg d’objectius estratègics, com assegurar la gestió integral del patrimoni, frenar el deteriorament dels monuments, potenciar Tarragona com a marca vinculada al patrimoni o fomentar la recerca.
una persona al polígon Francolí
Successos l Un camió va atropellar ahir al matí una persona al polígon Francolí. L’avís es va rebre a les 09.09 hores i els Bombers es van desplaçar fins al lloc amb tres dotacions terrestres. També es va mobilitzar la Guàrdia Urbana de Tarragona i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). La persona atropellada es trobava al terra quan van arribar, però no es trobava atrapada sota el camió. El cos d’emergències va efectuar una primera assistència sanitària fins a l’arribada del SEM, que el va evacuar amb pronòstic greu fins a l’Hospital Joan XXIII. Shaila Cid
Successos l Un vehicle va quedar completament calcinat després d’incendiar-se ahir al migdia al barri de Torreforta. Dues dotacions dels Bombers es van desplaçar fins al carrer Francolí. Al seu torn, els serveis d’emergència, van recomanar als veïns que tanquessin portes i finestres perquè no entrés a les seves cases el fum provocat per l’incendi. Un cop van arribar els Bombers a la zona, van comprovar que l’ocupant del vehicle havia pogut sortir pel seu propi peu i que es trobava il·lès, per la qual cosa cap persona va resultar ferida. Daniel Cabezas
Imatge de l’entrada de l’Espai Mammuthus, un centre d’interpretació del jaciment arqueològic del Barranc de la Boella. Ajuntament de la
Política l Tarragona té pendent un pagament de 400.000 euros pel conveni del 2012
L’any 2012, després de la segregació de la Canonja per a independitzar-se de Tarragona, els Ajuntaments d’ambdós municipis van signar un acord que preveia que el consistori tarragoní aportaria fins a 1.100.000 euros per tal de complir els compromisos adquirits amb anterioritat amb la Canonja. Encara resten 400.000 euros per pagar, però, finalment, no hauran de
ser abonats per part del gabinet de la plaça de la Font. Així ho han acordat les dues administracions implicades, que signaran una modificació del conveni relatiu a les liquidacions a favor de l’extingida Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Amb aquest nou compromís, l’Ajuntament de Tarragona no tindrà l’obligació de liquidar els pagaments corresponents al 2024 i 2025 —de 200.000 euros cadascun—. Això sí, per
a saldar el seu ‘deute’, haurà d’integrar l’Espai Mammuthus de la Canonja, un centre d’interpretació del jaciment arqueològic del Barranc de la Boella que permet conèixer les primeres poblacions humanes del territori. Durant els pròxims sis anys, el municipi de la Canonja serà inclòs en les activitats del Patronat de Turisme de Tarragona. Així, s’implementaran accions de cooperació i promoció, que inclouran l’im-
No ha d’abonar els diners, però ha de promocionar el Museu del Mamut
puls de campanyes publicitàries, la participació en esdeveniments turístics o la creació de material promocional específic. D’aquesta manera, el Mamuthus s’integrarà dins de la promoció, publicitat i difusió que anualment des de la
capital tarragonina.
L’Ajuntament compensarà d’aquesta forma els 400.000 euros que li faltaven per abonar pel conveni que va signar fa més d’una dècada. Segons l’acord, el consistori tarragoní havia d’aportar 1,1 milions d’euros en total. Es va fer un primer pagament de 100.000 euros, previst en el pressupost municipal de l’exercici 2012, i la resta es va dividir en quantitats iguals de 100.000 euros, des del 2014 fins al 2023. Tant per a l’any 2024 com per al 2025, l’import estipulat era de 200.000 euros.
La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, ha posat de manifest que «amb aquesta modificació del conveni refermem la col·laboració entre els dos municipis, i incorporem el municipi de la Canonja i en especial el seu nou Espai Mammuthus, a les accions de promoció turística de Tarragona, ja que representarà un pol d’atracció de turisme cultural a les comarques de Tarragona».
El Museu del Mamut posarà en valor els resultats de la recerca científica del barranc de la Boella per part de l’equip de recerca de l’IPHESCERCA. El contingut d’aquest equipament és el resultat dels treballs d’investigació del jaciment, el 2007 i que s’ha convertit en un referent internacional, ja que permet donar a conèixer els primers humans d’Europa.
Un altre acord que acaba L’any després de la segregació, Tarragona també es va comprometre progressivament els impostos de les empreses químiques a la Canonja. Aquest 2025 serà l’últim any en què l’Ajuntament percebrà diners del polígon sud i el municipi canongí passarà a recaptar el 100%.
Mobilitat l L’Ajuntament recorda que cap terreny d’aquest tipus al barri és de titularitat municipal
El grup municipal d’Esquerra Republicana proposa obrir els solars de l’entorn de l’hospital Joan XXIII per a què s’hi pugui aparcar. «En total hi ha 34.120 metres quadrats de solars que oferirien una solució ràpida i temporal als problemes d’aparcament a la zona. En aquestes superfícies hi cabrien prop de 1.200 places d’aparcament», va dir ahir Xavi Puig, portaveu adjunt d’ERC. L’Ajuntament de Tarragona va posar pilones en dos solars del barri el març de l’any passat. «Ho van fer amb la finalitat que tothom passés per caixa. Les zones regulades del Francolí s’han pintat sobre una correcció d’una altra correcció. Hi ha una improvisació més que evident», va comentar Puig. En canvi, des del govern municipal recorden que no hi ha cap solar municipal al voltant de l’hospital i que els terrenys disponibles són de titularitat privada o propietat de la Generalitat. «Al tractar-se de solars no municipals, l’ajuntament no pot dur a terme obres per adequar-los si
ERC vol que es faci com amb l’aparcament del cementiri i que l’Ajuntament pagui un lloguer. Esquerra
no és mitjançant un conveni, fet que allargaria les gestions per posar-los a disposició de la ciutadania. A més, cal tenir en compte que es tracta d’un sector en el qual es permet la construcció d’habitatge, i que, per tant, la creació d’un aparcament serà una solució provisional i temporal», afegei-
xen des de la Plaça de la Font. ERC considera que igualment es podria fer. «A Tarragona ja hi ha solars privats on la gent aparca, com el del cementiri, a canvi que l’Ajuntament pagui un lloguer que té el valor de l’IBI», va indicar Puig. Nacho García, portaveu adjunt del govern municipal
va voler posar en relleu que «des del govern municipal fa molt de temps que estem reclamant una solució definitiva que l’ha de liderar la Generalitat». García també va recordar que «el govern de Pau Ricomà, en el qual Xavi Puig era conseller de Territori, era coneixedor del projecte
Neix una iniciativa per a posar en valor els Montgons
El govern municipal va posar pilones en dos solars el març de l’any passat
del nou Hospital Joan XXIII, i no va buscar cap solució a la supressió de l’aparcament pels treballadors».
Veïns demanen regulació
Els republicans han fet aquesta proposta després que el govern municipal hagi reconvertit 107 places de zona taronja a zona verda, una mesura que se suma al tancament de l’aparcament dels treballadors sanitaris que oferia 230 places. Una situació que ha provocat un augment del trànsit pels carrers del barri. «Ha emergit una fal·lera per trobar zones taronges. Que ho entenem, els treballadors no estaran tot el dia canviant el cotxe a la zona verda. Però s’hauria de regular una mica perquè hi ha vehicles que aparquen a l’entrada de pàrquings pels veïns i això no pot ser», explica Jordi Miguel, president de l’AV del Parc Francolí.
Cultura l Una iniciativa ciutadana té com a objectiu preservar i posar en valor el patrimoni històric i natural dels Montgons, Bé Cultural d’Interès Nacional. Salvem els Montgons vol donar a conèixer les restes de l’esglèsia i l’antic poblat medieval, ubicat a uns dos quilòmetres de Parc Riu Clar i que data de l’any 1149. Per aquest motiu, demà s’ha organitzat una excursió que sortirà des de tres punts de la ciutat i arribarà als Montgons. A les 9.30 hores sortirà des de la plaça Imperial Tarraco, a les 10,15 hores des del local de l’AVV Amics de Parc Riu Clar i a les 10.45 hores des de la protectora d’animals. La presentació oficial de la plataforma tindrà lloc dijous vinent, 13 de febrer, a la seu de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (Carrer Major, 35) a partir de les 19 hores. Per al dissabte 15 de febrer també s’ha organitzat una jornada d’activitats a la rambla de Parc Riu Clar, que arrencarà amb un vermut popular a les 12.30 hores. Tot seguit, a les 13.30 hores es presentarà la il·lustració de la recreació històrica del poblat i a partir de les 14.00 hores es podrà gaudir d’un rostit argentí amb inscripció prèvia. Redacció
Empresa l El cos de veterinaris s'ha unificat El Port modernitza el servei de certificació veterinària del Control Fronterer
Redacció
El Punt de Control Fronterer del Port de Tarragona ha introduït millores per a optimitzar els procediments administratius i d’inspecció en l’àmbit de la certificació veterinària de les exportacions. Des del 3 de febrer, les oficines on realitzar els controls documentals s’han traslladat del Punt de Control Fronterer del Port de Tarragona a l’Edifici de Serveis Administratius Múltiples (ESAM) de la Subdelegació del Govern, a la plaça Imperial Tarraco. La nova ubicació apropa el servei a la
ciutadania i en facilita l’accés. Aquest canvi s’engloba dins d’un procés de modernització del servei de certificació veterinària a l’exportació que comporta la fusió dels diferents cossos veterinaris per a oferir un servei optimitzat als usuaris..
Un dels principals avenços és la fusió dels cossos veterinaris. Fins ara, es disposava d’una inspectora veterinària vinculada a Sanitat Exterior i sis inspectores veterinàries més vinculades al Ministeri d’Agricultura. Amb el nou model, s’ha unificat la gestió i tot el cos depèn del Ministeri.
Política l La formació morada assegura que es van pactar 400.000 euros per al projecte
John Bugarin
El grup municipal d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona ha exigit al govern de Rubén Viñuales que posi en marxa la instal·lació de deu lavabos públics a diferents punts de la ciutat. El seu portaveu, Jordi Collado, explicava ahir que es tracta d’un projecte acordat entre ECP i l’executiu socialista, i que hi ha 400.000 euros reservats entre el pressupost del 2024 i el de 2025 per a dur-lo a terme.
El conseller reclamava que es faci abans que arribi l’estiu per a evitar situacions com la que es va viure el passat mes de setembre, quan un home va ser enxampat metre orinava sobre la façana del Circ romà. La formació morada apunta que cadascun dels lavabos pot costar al voltant d’uns 40.000 euros. «No només s’ha de fer pensant en
els visitants, sinó també en la ciutadania, en la gent gran», assenyalava Collado, qui destacava la Rambla Nova, la plaça dels Carros, la Part Alta o el carrer Riu Fluvià de Torreforta; com alguns dels punts on s’haurien d’instal·lar.
De cara a l’estiu, ECP també reclama que s’executi la partida pressupostària que hi ha reservada perquè la platja Llarga sigui «accessible per a persones amb mobilitat reduïda». Igualment, insten el govern municipal a replantejar-se el servei de lloguer de bicicletes i patinets —que es va adjudicar fa un any i mig a Tier Mobility—, el qual Collado considera que és «deficient». La formació morada proposa que, un cop finalitzi la concessió, s’aposti per un servei municipal gestionat pel mateix Ajuntament que «sigui funcional i garanteixi una mobilitat sostenible».
Oriol Castro
Les obres per a construir la galeria de tir de la Guàrdia Urbana ja han començat. L’espai, que ja es va projectar fa onze anys quan es va fer l’actual seu del cos policial, estarà enllestit en tres mesos, màxim. «És una construcció molt desitjada per la nostra organització. La galeria ens permetrà no haver de sortir de les nostres instal·lacions per a fer les pràctiques obligatòries de tir que hem de fer dos cops l’any», va explicar Manuel Vázquez, l’Intendent
en cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, durant una visita a les obres. Fins ara, els agents havien d’anar al camp de tir de Sant Salvador. «Suposava un cost afegit i unes limitacions horàries perquè havíem de conviure amb altres activitats. Estàvem molt limitats», va afegir Vázquez. Unes noves instal·lacions que s’han projectat adaptades als nous temps. «Tindrem la possibilitat d’instal·lar simuladors de tir reals i virtuals. És a dir, una pantalla que està al fons de la galeria i projecta una situació
real que va evolucionant i pot tenir diversos finals», va comentar l’Intendent.
Galeria moderna
Les obres de l’espai, que disposarà de tecnologia punta, acabaran en 3 mesos
En aquest sentit, la galeria de tir de la Urbana estarà al nivell dels altres cossos de seguretat del país. «No deixa de ser un complement per a la nostra formació», va comentar Vázquez. Els agents dispararan a 25 metres de distància. «Tindrem quatre posicions de tirador i una sala de control. En un futur, poder-hi instal·lar tecnologia és una cosa que ens interessa molt», va afegir Vázquez. Fa 2 anys que es va fer el projecte de l’equipament, que costarà uns 200 mil euros. La primera licitació de les obres va quedar deserta per una qüestió econòmica. En el segon concurs públic, es va aconseguir adjudicar els treballs. «Estem molt contents», va concloure l’Intendent.
L’exposició es va inaugurar ahir i ja es pot visitar. Cedida
El Mercat acull una exposició sobre els drets de les dones a comunitats rurals del Paraguai
Cultura l El Mercat Central de Tarragona acull aquest mes de febrer l’exposició fotogràfica Prou violència i discriminació, enfortim els nostres drets. Es tracta d’un recull d’imatges realitzat al districte de Santa Rosa del Aguaray, a Paraguai, que té per objectiu promoure els drets de les dones, infants i adolescents, i millorar l’atenció a les vícti-
mes de violència i discriminació a les comunitats rurals d’Agüerito, Yaguareté Forest i Rio Verde. L’exposició, produïta per Mans Unides amb el suport de l’Ajuntament, està ubicada al vestíbul principal del Mercat Central i es podrà visitar durant tot el mes de febrer en l’horari comercial del recinte, de 8.30 a 21.00h de dilluns a dissabte. Redacció
La consellera Sandra Ramos va presentar ahir el programa d’actes amb el Rei Carnestoltes, Dani Baelo, i la Concubina, Èlia
Festes l L’Ajuntament ha incrementat els premis per a les comparses guanyadores
John Bugarin
Tarragona es prepara per a la celebració del Carnaval. Les comparses estan ultimant els darrers preparatius per brindar un gran espectacle a la ciutadania, que podrà gaudir de nombrosos actes arreu de la ciutat del 21 de febrer al 4 de març. Enguany, serà una edició especial, ja que un dels actes més emblemàtics de la Festa Major d’Hivern, la Disfressa d’Or, que arriba als 25 anys. Aquest acte, que ha anat passant per diferents espais i formats, aquest 2025 torna a l’espai on va assolir la majoria d’edat i que la va fer créixer fins al punt on ens troba ara: el Palau Firal.
Així, el pròxim diumenge 23 de febrer se celebraran tres sessions: una matinal, una per la tarda i la del vespre, que comptarà amb la lectura del veredicte final. Per a commemorar l’efemèride, l’espectacle inclourà la participació de personatges emblemàtics i records emotius d’aquest quart de segle amb celebració i brindis final. Com a novetat d’enguany, els premis tant del Carnaval com de la Disfressa d’Or s’han incrementat. Així,
Actes destacats
Diumenge 23/2
La Disfressa d’Or. Tres passis (12, 17 i 20.30h)
Dimarts 25/2
Presentació del Ninot i la Ninota.
Dimecres 26/2
Entrada del Rei Carnestoltes i la Concubina.
Divendres 28/2
La Farra dels Ninots. 20.30h
Dissabe 1/3
XVIII Baixada del Pajaritu. 11h
La Rua de l’Artesania. 18h
Diumenge 2/3
La Rua de Lluïment. 18h
Dimarts 4/3
L’Enterrament del Rei Carnestoltes
La plaça Corsini es consolidarà enguany com la Plaça de la Disbauxa
primer premi de la Disfressa d’Or passa de 800 a 1.200 euros i el segon, de 500 a 800.
«És de justícia»
«Crec que és de justícia continuar incrementant-los al llarg del temps», apuntava ahir la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, qui ahir va presentar el programa d’actes acompanyat pel Rei Carnestoltes XLII, Dani Baelo de Disc 45, i la seva Concubina XXIX, Èlia Coca de Colours Fantasy. Per a l’edil, és necessari «recompensar» la gran feina que fan les comparses. En aquest sentit, assenyala que les entitats «són el veritable cor del Carnaval de Tarragona i fan possible que el nostre sigui un dels més importants de tota Espanya».
el primer premi de Carnaval passa de 1.000 a 1.500 euros; el segon, de 700 a 1.000 euros, i els 13 premis Ex aequo a la qualitat, de 300 a 350 euros. De la mateixa manera, el
La plaça Corsini es tornarà a convertir en la Plaça de la Disbauxa, que es consolidarà com a centre neuràlgic de la celebració. Allà, tindrà lloc l’entrada a la ciutat del Rei Carnestoltes i la seva Concubina el 26 de febrer. Els tarragonins podran gaudir de tots els actes tradicionals, com la Baixada del Parjaritu i la Rua de l’Artesania del dissabte 1 de març o la Rua de Lluïment de l’endemà. Enguany, no només compleix anys la Disfressa d’Or, que és la protagonista del cartell d’enguany dissenyat pel tarragoní Isma Martínez. També ho fa la Colla la Bóta, que celebrarà una Farra dels Ninots ben especial pel seu 40è aniversari.
Ocupació l Són dades extretes de l’Observatori de Talent TIC, impulsat pel Clúster TIC Catalunya Sud
Sergi Peralta Moreno
Les empreses del sector TIC del territori preveuen obrir més de mig miler de vacants el 2025. Seria el quart any consecutiu en què s’incrementa la cerca de perfils i representaria una oferta del 31% més que en l’exercici anterior. És una de les principals conclusions que s’extreu de l’Observatori de Talent TIC, impulsat pel Clúster TIC Catalunya Sud i que ha comptat amb la participació de 58 empreses i entitats, que donen feina a més de 1.400 treballadors a la demarcació.
El gerent de l’entitat, Sergi Novo, assenyala que les companyies enquestades van registrar 374 incorporacions
de personal a les seves plantilles, però que, en acabar desembre, van quedar desertes 144 places i que un 58% no van poder completar els seus equips. La mitjana de rotació es va estabilitzar al voltant del 5%. «Això vol dir que gairebé una de cada tres ofertes de treball no va quedar coberta el 2024», va asseverar Novo. «La URV gradua anualment una cinquantena de perfils TIC; només amb les empreses del Clúster, es necessitaria el doble», va afegir. Per reduir el percentatge de vacants desertes, Novo va apuntar que s’haurien de prendre «mesures i accions de forma conjunta, perquè és una grandíssima oportunitat que gent jove i desocupada
pugui treballar al territori i per al territori». El Clúster té previst organitzar nous bootcamps formatius per ajudar a cobrir la necessitat de talent. «Hem de superar el repte de poder trobar perfils, però aquí no depèn només del Clúster», va apuntar el president del Clúster i director executiu de Movertis, Pablo Mazón. «És urgent duplicar la generació de talent TIC universitari i reforçar la Formació Professional», va asseverar Novo. Els perfils digitals més demanats donarien cobertura a àrees com el desenvolupament —els developers— o respondrien a caràcters tècnics —posicions com especialista de dades o director de projectes— o de suport —com
un expert en ciberseguretat—. Així mateix, se cerca que dominin tecnologies com SQL, HTML, Java, PHP o Python o matèries com la intel·ligència artificial. Amb tot, cada vegada més, les empreses estan posant el focus en perfils híbrids, és a dir, que tinguin coneixement d’altres camps formatius a més del tecnològic, i en el domini de soft skills com la proactivitat, la flexibilitat, l’habilitat per treballar sota pressió, l’autonomia i l’aprenentatge continu. I és que, tal com va explicar Novo, «el sector TIC només representa un terç del total de vacants TIC del territori: hi ha altres empreses de la regió que també ens necessiten». Amb tot, l’observatori ha
Novo: «És urgent duplicar la generació de talent universitari i reforçar l’FP»
Per retenir el talent, cal «donar a conèixer què hi ha aquí i comunicar-ho bé»
detectat que la retenció de talent universitari s’ha duplicat en tres anys. «Estem aconseguint que aquests joves vegin que al territori tenim oportunitats i un sistema molt reeixit», va assenyalar el gerent del Clúster. Per aconseguir
31% noves vacants
És el percentatge que es preveu que creixin durant el 2025 La xifra
Competències tècniques més demanades
• Processat i anàlisi de dades
• Ciberseguretat
• Project Manager TIC
• Arquitectura de sistemes
• IA i machine learning
Competències transversals més demanades
• Proactivitat i flexibilitat
• Gestió de projectes
• Autonomia i aprenentatge continu
• Habilitats per treballar sota pressió
• Negociació
Tecnologies més demanades
• SQL
• HTML
• Java L’apunt
que més graduats es quedin al Camp de Tarragona per desenvolupar les seves carreres professionals, cal «comunicar-ho molt bé i donar a conèixer el que hi ha aquí». Mazón va explicar que l’entitat i les empreses estan duent a terme una «funció educativa», tot apropant-se als centres formatius, i subratlla que s’ha de realçar «el valor afegit del territori, que és la qualitat de vida». «Això fa que molts es replantegin que potser no han d’anar a Barcelona i aquí poden créixer professionalment amb la mateixa, o millor, qualitat de vida», va tancar Mazón. Tarragona és la segona província de Catalunya amb més percentatge de població ocupada al sector TIC i Reus, la segona ciutat catalana, només per darrere de Barcelona.
Coneixement l L’Oficina d’Innovació diagnosticarà la capacitat innovadora de les empreses i els oferirà espais per testejar
Sergi Peralta Moreno
Amb els objectius d’impulsar la innovació i crear xarxes entre empreses, administració i població, Reus ha posat en marxa l’Oficina d’Innovació, una eina que pretén «democratitzar-la i acostar-la a tot el teixit empresarial de la ciutat», tal com va assenyalar l’alcaldessa, Sandra Guaita. Ubicada al Tecnoparc, s’oferirà una auditoria d’innovació gratuïta que diagnostiqui els processos de les entitats que incorporin aquest concepte. Així mateix, s’oferiran espais de prova on desenvolupar solucions i es compartiran amb la comunitat casos d’èxit relacionats amb el camp. Serà, a més, «una oficina amb mirada territorial». «No és només a la ciutat de Reus que ens oferim, sinó que estem al servei de totes les empreses del territori», va remarcar el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges.
Guaita va destacar que el projecte «va adreçat a totes les empreses del territori que vulguin treballar polítiques d’innovació i no tinguin clar com». Sobretot, les companyies petites, «que no és que no innovin, sinó que no saben que estan innovant». «La innovació l’associem molt a la tecnologia i no, n’hi ha en tots els àmbits de la vida», va expressar la batllessa. Baiges va afegir que, per exemple,
Fotografia de la visita de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el regidor d’Innovació, Josep Baiges, a la nova oficina. Ajuntament de Reus
el sector cultural i l’educatiu també es nodreixen de propostes emergents. «Volem que la innovació impacti tota la ciutadania», va apuntar.
La voluntat és obrir l’ecosistema «a tota la ciutat» i que no es vegi «com una illa que actua al marge de la realitat ciutadana». «És un instrument que l’Ajuntament posa a disposició de tota la ciutadania i això ens ha de permetre
Està disponible a «totes les empreses del territori», no només a Reus
crear una xarxa d’innovació local que generarà moltes coses en positiu», va expressar Baiges. «Hem de donar eines del segle XXI a empreses del segle XXI», va assistir Guaita. I és que l’objectiu final «és millorar la qualitat de vida dels nostres conciutadans, i la innovació permet impactar directament en aquest factor», va rematar Baiges. Les persones interessades
en el servei hauran de contactar amb Redessa i se’ls oferirà una auditoria d’innovació, una diagnosi per descobrir si realment estan innovant o com poden fer-ho. Addicionalment, permetrà a l’empresa municipal tenir una base de dades «per saber com les empreses innoven», una acció vinculada amb la candidatura de Reus per esdevenir Ciutat de la ciència i la innovació
Formació l L’Ajuntament de Reus i REDESSA organitzen per segon any consecutiu una jornada per promoure la visibilitat de les dones en els àmbits científics i contribuir a la generació de vocacions científiques amb motiu del Dia Mundial de la Dona i la Nena en la Ciència. La jornada es durà a terme el divendres, 7 de febrer, a les instal·lacions del vestíbul Marià Fortuny de
firaReus Events. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha posat en valor la commemoració d’aquesta efemèride amb l’organització d’una jornada com aquesta, «que permet visibilitzar l’aportació de les professionals de l’àmbit científic al desenvolupament de la nostra societat i que té la voluntat de fomentar les vocacions femenines».
Després de la benvinguda institucional, a càrrec de la regidora de Relacions Ciutadanes, Maria del Mar Escoda, l’acte arrencarà amb la conferència inaugural «I si et digués que Ciència és un nom de dona?», d’Eva Miranda, matemàtica, investigadora i catedràtica de la UPC d’origen reusenc que el passat any va ser pregonera de la festa major de Sant Pere. Redacció
En cas de rebre el distintiu, «t’obliga a tenir una actitud molt activa per poder mantenir aquesta denominació», va comentar Baiges, qui va subratllar que «no és un eslògan per penjar a la paret, sinó que defineix una manera de fer i de ser que tenim molt interioritzada».
L’edil va informar que es destinaran 50.000 euros el 2025 a la nova oficina, que «aviat» s’incorporarà la figura d’un «director d’innovació específic» i que, en cas de rebre una resolució favorable de la candidatura per ser Ciutat de la ciència i la innovació, «ens pot possibilitar una sèrie de recursos que ens permetran continuar treballant en aquesta línia».
Innovació municipal
El passat gener, l’Ajuntament de Reus i Redessa van impulsar la Jornada d’Innovació Municipal, en la qual es van compartir exemples de projectes innovadors que s’estan impulsant des de les diferents àrees del consistori. En l’actualitat, hi ha una setantena de projectes en desenvolupament, o previstos per al mandat, que abasten àmbits com la mobilitat, la transició energètica, la digitalització o la participació ciutadana en la gestió pública, que poden agrupar-se sota aquest paraigua. Alguns exemples serien la compra pública d’innovació, el RENATUReus o Reus Energia.
L’Ajuntament col·labora amb l’Spogomi, que combina l’esport amb la recollida de residus
Competició l L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat i amb la col·laboració de les Brigades Municipals, col·labora en l’organització i logística de l’esdeveniment de sensibilització ambiental SPOGOMI, que combina la pràctica esportiva amb la recollida de residus per un món més net. L’SPOGOMI Reus tindrà
lloc a Reus el dissabte 15 de febrer de 10 a 13 hores. Es podrà participar en grups de 3 persones i cal inscriure’s prèviament al següent enllaç: www. spogomi.es. Els detalls del lloc a netejar es donaran un cop feta la inscripció.
Les persones participants hauran de recollir la major quantitat de residus possible i competir amb altres equips per una plaça a la final d’SPOGOMI Espanya 2025 a Barcelona, el proper 15 de juny. L’equip guanyador de Reus es classificarà per a la final a Barcelona i després l’equip campió viatjarà al Japó per representar Espanya a la Copa Internacional. SPOGOMI és una iniciativa fundada per Kenichi Mamitsuka al Japó que des de 2008 combina esport i activisme en defensa del medi ambient. Redacció
Medi Ambient l El nou hort urbà tindrà com a objectiu renaturalitzar l’entorn i apostar pel cultiu ecològic
M. Llaberia/S. Peralta
L’Ajuntament de Reus ha aprovat el projecte executiu d’urbanització i creació d’un nou hort urbà ubicat al número 44 del carrer Astorga. En concret, està previst crear 21 noves parcel·les d’horts urbans que se sumaran a les 35 existents repartides entre els barris de Sol i Vista, Immaculada i Gaudí. Aquest projecte forma part de les accions de renaturalització i resiliència de la ciutat contemplades en el RENATUReus, un projecte impulsat per l’Ajuntament gràcies al suport dels fons Next Generation que disposen d’un pressupost total de 4,2 milions d’euros.
Segons explica el projecte, redactat per Anna Castellà Fabregat per un import total de 6.081,23 euros, es preveu crear un espai d’horts comunitaris, de cultiu ecològic, sense ús de productes químics ni pesticides, amb el mínim consum d’aigua i treball de la sembra sense necessitat d’utilitzar llavors modificades genèticament. A més, també es preveu que aquest nou hort requereixi el mínim manteniment i ofereixi la màxima productivitat de la terra.
Parades en Crestall
Per tal de donar compliment als objectius descrits anteriorment, es preveu implementar el sistema de plantació «Parades en Crestall». Aquest es defineix perquè les parades seran d’1,5 metres d’amplada
La Colla Rosa de Reus busca fotos antigues
Societat l La Colla Sardanista Rosa de Reus ha fet una crida per a reunir fotografies antigues. En concret, busquen fotografies efectuades de l'Aplec Baix Camp, celebrat el mes de setembre, amb preferència de les dècades dels anys 60, 70 o 80. Els que en tinguin i vulguin col·laborar es poden dirigir a l'adreça electrònica csrosadereus@tinet.cat. Redacció
Imatge virtual del projecte d’horts urbans previst al carrer d’Astorga de Reus. Ajuntament de Reus
i de 6 metres de llarg. L’amplada s’aconsella que no es modifiqui, però la llargada es pot adaptar, sempre que sigui amb un nombre múltiple de 3. Ara bé, totes les persones hauran de tenir 4 peces de terra per fer funcionar la rotació. A més, s’utilitzarà el crestall, una espècie de «mantell» que donarà cobertura al compost i s’haurà d’evitar remoure. A la vegada, es farà servir
El projecte explicita la necessitat d’establir un pla de gestió dels horts urbans
un compost, col·locant dos centímetres de gruix, fet de granja, amb restes vegetals com la palla o generades per animals com la gallina o la cabra i s’emprarà un sistema de reg exsudant en forma de ‘U’. Finalment, la rotació del cultiu s’organitzarà per famílies que canviarà cada any per tal de garantir el control de plagues. La idea és que, al cap de quatre anys es torni a començar el cicle.
Pla de gestió
Un altre punt que recull el projecte per garantir el bon funcionament dels horts és la gestió integral per part de tots els actors implicats. En primer lloc, l’administració, propietària dels terrenys, tindrà un paper clau en fomentar i coordinar la participació de tots els actors. En segon lloc,
Proposant que sigui un hort comunitari
Un dels eixos de treball de la Comunalitat Reus Sud és l’impuls d’horts comunitaris, a través de la sobirania alimentària. Paula Llaurador, tècnica del Col·lectiu Eixarcolant, explica que han estat en contacte amb l’Ajuntament per «participar en la gestió» de l’hort del carrer d’Astorga. Fins ara, «hem pogut dir com ens l’imaginàvem». El model d’hort comunitari permetria la implicació d’entitats, veïns i centres educatius al projecte i consistiria en la presa de decisions col·lectives, el treball per a un bé comú i la generació d’una xarxa i una interconnexió més enllà del valor productiu.
la societat civil, que a través de les seves entitats podrà acostar aquests espais a col·lectius que podrien estar interessats. En tercer lloc, els usuaris, que tindran un paper essencial conreant la terra i sent els responsables del manteniment. I, finalment, la ciutadania, que serà la beneficiària indirecta d’aquests espais i, per tant, serà convenient fomentar la seva participació.
Empresa l La companyia disposa de seu central a Reus i també té un centre de producció a Falset
Redacció
El Grup Fermator va invertir més de 4 milions d’euros per optimitzar les seves opera cions durant l’any 2024. La companyia és líder en el mer cat de portes automàtiques per a ascensors i la seu cen tral està localitzada a Reus. Aquesta aposta ha suposat la modernització de maqui nària, el redisseny de la dis tribució interna de les seves instal·lacions i l’adopció de tecnologies avançades. Una de les principals novetats i pilars transformadors que ha introduït l’empresa gràcies a aquesta inversió va ser una
nova línia de fabricació au tomatitzada amb un magat zem automàtic per a formats d’acer connectat directament a una màquina de tall mitjan çant làser i a una panelladora, a més de la ja existent punxo nadora amb cisalla. Aquest sistema permet optimitzar els processos, aplicant en el seu nivell més alt tots els re quisits establerts en els siste mes de fabricació eficient. Pel que fa als processos de soldadura, s’han incorpo rat també dos robots amb la tecnologia més sofisticada possible. Aquests permeten dur a terme treballs i proces
sos amb la màxima precisió i repetibilitat. La modernitza ció també inclou incorporar magatzems intel·ligents que combinin recursos tant de programari com de maqui nària per aconseguir un flux eficient dels materials neces saris per a la realització dels muntatges del producte em prant tecnologies de trans port mitjançant vehicles AMR (autonomous mobile robots). «Aquestes inversions ens han permès optimitzar totes les etapes del procés productiu, millorant la nostra capacitat de resposta a les necessitats dels clients i del mercat amb
Medi ambient l L'Ajun tament de Reus inicia les actuacions per a la millora mediambiental del barranc de Calderons i dels Cinc Ca mins. En concret, el projec te que s'ha engegat aquesta setmana tindrà una duració de quatre mesos i consistirà en millorar l'accessibilitat i potenciar els itineraris de les Rutes Reus. Aquesta actuació,
sobre una superfície total de 7.250 metres quadrats, té com a objectiu contribuir també a mantenir en bon estat l'eco sistema de barrancs i rieres de la V Verda. A més, aquesta acció es dur a terme en col· laboració de la Fundació For mació i Treball per facilitar la integració sociolaboral de col· lectius en risc d'exclusió, amb el suport de la Diputació de
Tarragona, i amb un import de 25.000 euros. "Amb aques ta intervenció preservem ecossitemes de ribera, espais molt rics en fauna i flora, a la vegada que prevenim riscos en cas de pluges intenses i el risc d'incendis", reivindica el regidor de l'àrea de Medi ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Reus, Daniel Rubio. Redacció
Pere Anguera costarà 40.800 euros
Societat l Les obres de substitució i millora de la porta automàtica d'accés a la Biblioteca Pere Anguera han començat. Aquesta actuació, amb un cost de 40.867 euros, pretén fer front al vent que en aquesta zona bufa sovint amb molta força. Segons explica el regidor de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, s'ha pactat un ho
rari d'obres amb l'empresa de 8 a 17 hores. L'objectiu és evitar causar sorolls a l'en torn de les 18 hores, moment de major afluència a l'equi pament. El projecte proposa substituir les actuals portes automàtiques i el cel ras, per instal·lar en el seu lloc una sola porta automàtica per la banda interior i un parament de vidre fix que protegeix la
La companyia ofereix servei a diferents clients de més de noranta països
més rapidesa i qualitat», afir ma el director d’Operacions de Tecnolama S.A, José Luis
Sánchez.
Grup Fermator Fundat l’any 1977 i amb més de 1.600 treballadors a escala mundial, Grup Fermator és el líder mundial com a fabricant de portes automàtiques d’as censor. Les portes de Ferma tor estan instal·lades arreu del
món per a ascensors de tràn sit baix, mitjà i alt, així com per a ús domèstic, oficines, aeroports, hotels i edificis pú blics a més de 90 països. Amb seu central a Espanya, dispo sa d’11 centres de producció a Reus i Falset i a països com França, Itàlia, Brasil, entre al tres.
porta automàtica de l'acció del vent per la cara exterior. També es preveu instal·lar un nou fals sostre exterior que tingui la capacitat de supor tar els cops de vent que, amb el temps, han anat malme tent l'edifici, fins al punt que actualment les seves condi cions interfereixen amb el correcte funcionament de la biblioteca. Redacció
Álvaro Rodríguez
La Diputació de Tarragona destinarà 679.841 euros a la reforma de l’Aula Magna de la facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV. Aquest és el principal projecte d’aquest 2025 en el marc de l’acord quadriennal que mantenen els dos organismes.
Així, la infraestructura s’emporta més de la meitat del milió d’euros amb els quals l’ens supramunicipal finançarà diverses iniciatives de la universitat.
La renovació de l’Aula Magna és una peça separada de les obres de transformació que van començar el passat mes de juliol a la facultat, les quals pugen per sobre dels nou milions d’euros. Els treballs del global del projecte s’allargaran fins al febrer del 2026, de manera que les noves aules no entraran en funcionament fins al curs que arranca el setembre d’aquell any.
Per contra, l’Aula Magna
es podrà fer servir «tan aviat com estigui disponible», tal com detalla el rector de la URV, Josep Pallarès. El rector detalla que aquest equipa-
ment tindrà un accés independent al de la resta de la facultat, tot amb l’objectiu que estigui «obert a la ciutat i al territori».
Coneixement l Se subvencionaran al 50% iniciatives de recerca, formació i divulgació en àmbits com l'empresa, la cultura i el turisme
Álvaro Rodríguez
La Diputació de Tarragona aportarà un milió d’euros a la Universitat Rovira i Virgili per a projectes de recerca i coneixement aquest any 2025. Més de la meitat d’aquest ajut anirà destinada a la reforma de l’Aula Magna del campus Sescelades, els deu projectes restants estaran dedicats a la recerca, formació o divulgació en àmbits com la salut, l’empresa, el dret, la sostenibilitat i el turisme.
Aquesta inversió és fruit de l’acord marc quadriennal que van signar els dos organismes el 2024 i que s’allargarà fins al
2027. Aquest és el segon any consecutiu en què la Diputació destina aquesta quantitat amb una aposta per «finançar un menor nombre de projectes, però amb major quantia», tal com defensa la presidenta de l’ens supramunicipal, Noemí Llauradó.
Entrant en alguns exemples, el Centre de Formació i Innovació en Simulació Josep Maria Martínez Carretero rebrà 22.200 euros per a formar en suport vital bàsic a municipis, ens locals, empreses i entitats.
Salou inaugurarà un projecte d’innovació i recerca
turística que permetrà fomentar la investigació i la innovació al municipi a través de xerrades, jornades o tallers amb un ajut de 20.000 euros. El Consell Social de la URV serà finançat novament amb 100.000 euros per premiar, a través de diverses accions, la qualitat docent, estudiantil i de recerca, entre altres. Més de 70.000 euros estaran destinats a la Regió del Coneixement-URV, dedicada al disseny de projectes territorials, creació de dades i realització d’informes. La presidenta de la Diputació afirma que «aquesta alian-
L’objectiu d’aquest espai és donar resposta a la «saturació» que viu l’Aula Magna del Campus Catalunya, la qual també serà remodelada
L’Aula Magna tindrà un accés independent al de la resta de la facultat
L’espai vol donar resposta a la saturació de l’aula del Campus Catalunya
aquest any.
El nou equipament servirà per «augmentar la promoció de congressos internacionals», tal com indica Pallarès. L’autoritat universitària indica que «disposar de dues unitats així permetrà poder generar esdeveniments d’alt impacte i augmentar els actes de col·laboració amb la Diputació de Tarragona».
A més, la sala del Campus Sescelades té una major capacitat, amb més de 400 butaques. La remodelació canviarà completament el pati
de butaques, els espais auxiliars, els banys, el paviment de parquet, la il·luminació, la megafonia i la climatització.
La voluntat és que aquest sigui un centre social i cultural de la comunitat universitària i, a la vegada, un equipament obert a la societat, el qual podrà estar obert més enllà de l’activitat docent.
La subvenció de la Diputació suposarà gairebé la meitat del pressupost de les obres d’aquest equipament. En aquest sentit, Josep Pallarès ho ha comparat amb la reforma de la facultat del Baix Penedès, que es va emportar el percentatge més gran de l’ajut supramunicipal de l’any passat.
Tant aquest com la resta de projectes són fruit d’un acord marc que van signar els dos organismes el 2024 i que s’allargarà fins al 2027, on la Diputació, presumiblement, invertirà un milió d’euros anuals en diverses iniciatives universitàries.
ça és un model que no es dona en molts llocs més». Llauradó considera que «apostar en innovació i el coneixement permet la riquesa de la de-
marcació». La quantia signada a l’acord representa un creixement respecte a l’anterior conveni quadriennal, que estava al voltant dels 700.000
euros. Llauradò considera que aquesta xifra suposa un «bon equilibri», tot i que no descarta augmentar la partida en un futur.
Habitatge l L’informe aposta per «revaloritzar» el parc immobiliari i demana una estratègia territorial
Cambrils és el municipi del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb un preu de compravenda d’habitatges més elevat, seguit de Salou, Torredembarra, Tarragona i l’Ametlla de Mar. Ho apunta un estudi de la càtedra Innovació Empresa de la URV que situa a la cua Ulldecona, Santa Coloma de Queralt, la Sènia, Móra d’Ebre i Tortosa, que són els pobles amb un preu més baix. La investigació també calcula que en 15 anys hi haurà un augment de 106.197 llars a la demarcació i aposta per «revaloritzar el parc local dels habitatges buits o infrautilitzats» posant a la venda el 2,2% de les segones residències cada any. A més, l’estudi demana una estratègia urbanística a escala territorial.
L’anàlisi de l’economia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre encarregat per les cambres de comerç a la URV ha fet un monogràfic sobre l’estat de l’habitatge al territori. L’informe recull dades de la plataforma immobiliària Idealista, del desembre de 2024,
i situa Cambrils com el municipi amb un preu de compravenda d’habitatge més car de la província arribant als 2.409 €/m2 el cost mitjà. El segueixen Salou (2.295 €/ m2), Torredembarra (2.081 €/ m2), Tarragona (2.036 €/m2) i l’Ametlla de Mar (1.944 €/m2). Totes aquestes poblacions
estan situades en preus semblants al que hi havia durant la bombolla immobiliària de 2008. El preu mitjà actual a la demarcació és de 1.623€/m2). Al capdavall de la taula hi ha els municipis amb preus més assequibles. Tots són pobles de les Terres de l’Ebre, excepte Constantí (Tarra-
Societat l La URV assenyala que l'economia del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre continua creixent, augmentant el PIB el 2024 en un 3,9%
Redacció
La Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV ha presentat aquest dijous l’Informe de Conjuntura Econòmica del quart trimestre de l’any 2024 a la Cambra de Comerç de Valls. Confeccionat en col·laboració amb les cambres de comerç de Tarragona, Reus, Tortosa i Valls, l’informe destaca que l’economia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre continua creixent, amb un augment del PIB del 3,9% el 2024, impulsat per la demanda interna, la recuperació de
les exportacions i la millora de l’agricultura a l’Ebre.
L’informe, que ofereix les perspectives sobre l’evolució de les principals macromagnituds econòmiques per a l’economia mundial, la Unió Europa, Espanya, Catalunya i la demarcació de Tarragona, també destaca que la creació d’ocupació ha estat positiva, amb més de 16.000 nous llocs de treball a la demarcació de Tarragona, tot i que la taxa d’atur continua sent superior a la mitjana catalana i hi ha desigualtats entre comarques. Segons els experts que han elaborat el text, els rep-
tes a llarg termini inclouen la necessitat de diversificar l’economia cap a sectors més qualificats, com ara la indústria i els serveis de coneixement, així com afrontar la baixa qualificació del treball i la temporalitat laboral per aconseguir un creixement sostenible.
En aquesta ocasió també s’ha presentat un monogràfic sobre l’habitatge a la demarcació de Tarragona, en el qual s’especifica la problemàtica de l’accés per àmbits comarcals des del punt de vista de l’oferta i la demanda. Així, l’habitatge és la principal
gonès) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). Hi ha Ulldecona (441 €/m2), Santa Coloma de Queralt (480 €/m2), la Sènia (545 €/m2), Móra d’Ebre (696 €/m2) i Tortosa (857 €/m2).
Més de 100.000 noves llars La investigació de la URV és
Segons l’informe, els pobles amb un preu més baix són Ulldecona i la Sénia
una recopilació de diversos estudis. Destaca una simulació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que preveient el creixement demogràfic, la demarcació passarà de 342.975 a 449.172 llars d’aquí a 15 anys, és a dir, es necessitaran 106.197 habitacles. Cada any hi haurà 7.080 llars més; es tracta del ritme més alt de tot Catalunya, augmentant un 30,9% entre 2024 i 2039.
Segons el cens de 2021, a les 10 comarques del sud de Catalunya hi havia 231.735 residències secundàries (segones residències, habitatges buits sense ús, edificis degradats o en mal estat, etc.). Des de la URV proposen posar aquests habitatges secundaris a disposició del mercat immobiliari. Concretament, xifren en un 2,2% els immobles que es podrien transformar en oferta activa anual, incorporant-se així 5.098 habitatges per vendre o per llogar.
La URV evidencia les limitacions de la IA per entendre el llenguatge
Tecnologia l Un equip investigador internacional liderat per la URV ha analitzat les capacitats de set models d’intel·ligència artificial (IA) en la comprensió del llenguatge i les ha comparat amb les dels humans. Els resultats mostren que, malgrat el seu èxit en algunes tasques específiques, els models no assoleixen un nivell comparable al de les persones en proves senzilles de comprensió de textos. «La capacitat dels models per dur a terme tasques complexes no garanteix que siguin competents en tasques senzilles» avisen. Per tal de comparar el rendiment d’humans i MLE en la comprensió de textos, els investigadors van formular 40 preguntes a set models d’IA —Bard, ChatGPT-3.5, ChatGPT-4, Falcon, Gemini, Llama2 i Mixtral—, utilitzant estructures gramaticals simples i verbs d’ús freqüent. D’altra banda, es va sotmetre un grup de 400 persones, totes parlants natives d’anglès, a les mateixes preguntes i es va comparar la precisió de les seves respostes amb les dels MLE. Cada pregunta es va repetir tres vegades, per avaluar la consistència de les respostes obtingudes. Redacció
L’informe de la URV detalla que s’ha de diversificar l’economia cap a sectors com la indústria o els serveis.
preocupació dels catalans, sobretot entre els joves, degut a l’escassa oferta, l’augment dels preus i la situació laboral.
A Tarragona, el mercat immo-
biliari va passar per una bombolla durant els anys previs a la crisi, però va caure després de 2008 i la recuperació s’ha vist afectada per la pandèmia,
amb desigualtats territorials, especialment en municipis turístics. El monogràfic preveu un augment del 30,9% de llars a Tarragona fins al 2039.
Societat l L'Ajuntament instal·la pancartes, cartells i elements informatius pel municipi
Redacció
Salou assumeix aquest 2025 la capitalitat de la Cultura Catalana, una distinció que marcarà «un abans i un després en la projecció del municipi», indica l’Ajuntament.
La programació d’aquesta capitalitat es donarà a conèixer ben aviat. El consistori treballa per confeccionar un calendari d’actes que inclourà espectacles, exposicions, concerts i activitats de participació ciutadana.
Aquest projecte vol aglutinar propostes de les entitats culturals i establiments
educatius del municipi, creant així una xarxa de collaboració que garantirà una oferta cultural de primer nivell.
Per tal de subratllar aquesta fita, Salou ja està instal·lant pancartes, cartells i elements informatius en les principals artèries i accessos del municipi. L’objectiu és transmetre la importància de l’esdeveniment a ciutadans i visitants, creant una atmosfera de celebració i identitat cultural i fer palès el sentiment de pertinença, identitat i orgull salouencs.
Mobilitat l Van ser 2,6 milions d’usuaris menys que el 2023
Renfe Rodalies va transportar 127,4 milions de viatgers durant el 2024, una xifra inferior als 130 milions de l’any anterior, segons ha informat l’operadora. Renfe ha atribuït aquest descens a les incidències greus causades pels actes vandàlics i les diverses obres a la infraestructura. En aquest sentit, cita el robatori de coure a Montcada Bifurcació el 12 de maig, amb afectacions durant un mes, i les obres del túnel de Roda de Berà o les del corredor mediterrani entre Castellbisbal i Molins de Rei i que van obligar a establir plans de transport alternatiu. Segons l’operador, de no haver sigut per aquestes circumstàncies, la demanda hauria estat superior. Per exemple, en el primer quadrimestre del 2024 es va assolir un rècord històric de viatgers, amb més de 40,5 milions, un 5,4% més que en el mateix període de l’exercici anterior. Al nucli de Barcelona, es van registrar 117,4 milions de viatgers, la tercera millor dada de la darrera dècada per darrere els anys 2023 (120
Societat l Ofereix dades relacionades amb els residus, la neteja de la via pública, les places d'aparcament, la qualitat de l'aire, entre d'altres
Redacció L’Ajuntament de Vila-seca ha creat la Plataforma de Ciutat Intel·ligent, una proposta liderada per l’Àrea de Polítiques Digitals i Innovació, amb l’objectiu d’integrar un conjunt de dades del municipi per tal de ser analitzades pels diversos departaments de l’Ajuntament i, també, per ser posades a disposició de la ciutadania per a la seva observació i valoració Amb l’ambició de fer del municipi de Vila-seca un lloc millor per viure, treballar i visitar, i també amb l’objectiu
de ser una ciutat més innovadora, transparent, sostenible i eficient, la plataforma ofereix dades recollides en un total de dotze casos d’ús, tots ells d’un alt valor per l’Ajuntament municipal. Aquestes dades estan relacionades amb, per exemple, la informació dels residus, la neteja de la via pública, les places d’aparcament, l’eficiència energètica dels edificis municipals, l’enllumenat públic, el control ambiental, la qualitat de l’aire o les referents a seguretat ciutadana, entre d’altres. Aquestes dades són recollides en temps real, a través
de tecnologia Big Data, intel·ligència artificial, panells analítics, el bessó digital i dades georeferenciades. D’aquesta manera, la plataforma proporciona una visió privilegiada del municipi de Vila-seca perquè integra i analitza tota mena d’informació, tant de les fonts internes de l’ajuntament, com dels operadors externs i dades en temps real captades per sensors.
Accés per a tothom Paral·lelament, la ciutadania podrà accedir als diferents verticals de la plataforma de ciutat intel·ligent, com ara els
Rodalies atribueix la davallada d’usuaris respecte del 2023 a les incidències
milions) i 2019 (119,3 milions). Pel que fa als serveis regionals, es van registrar 9,93 milions d’usuaris davant els
9,97 milions del 2023, tot i les obres de Roda de Berà, en marxa des de l’1 d’octubre. Renfe calcula que el nombre de viatgers de Rodalies que va transportar durant l’any passat equival a una reducció de 85 milions de cotxes i un estalvi de 320.000 tones de diòxid de carboni a l’atmosfera. Cal recordar que les obres
del túnel de Roda de Berà, que van començar l’1 d’octubre de l’any passat, van posar-se com a màxim de finalització el dia 3 de març d’enguany. A partir d’aquell moment, es reprendrà la circulació entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders. Els treballs que continuaran seran els d’implementació de l’ample mixt.
geoportals, la plataforma en línia IoT, el portal de dades obertes, el bessó digital i altres serveis en línia, a través d’un espai habilitat al portal web
municipal https://vila-seca. cat/ca/plataforma-de-ciutatintelligent
La Plataforma de Ciutat Intel·ligent de Vila-seca és el
resultat d’un treball intens per part del consistori municipal, el qual va iniciar el projecte el passat mes de gener de l’any 2024.
Societat l Els grups insten el Govern a regular els mitjans mèdics necessaris per a cada actuació
Redacció
Els grups parlamentaris de Junts i ERC, han registrat una proposta de resolució per instar el Govern a impulsar mesures destinades a millorar l’assistència a les actuacions castelleres.
Actualment, no hi ha cap normativa que reguli quins han de ser els dispositius
sanitaris mínims que s’han de tenir en compte en qualsevol actuació castellera. Per aquest motiu, després d’un procés d’escolta activa amb el sector, les dues formacions demanen al Govern que ampliï el contingut del Decret 30/2015 referent als mitjans sanitaris mínim.
El document indica quins
haurien de ser els mitjans necessaris a cada diada segons les colles participants i la dificultat dels castells. Per aquelles jornades amb estructures més complexes seria necessari un centre mèdic avançat amb personal amb experiència i mesures d’autoprotecció actualitzades. Aquelles on participin tres o més colles
El document demana ajuts per a millorar els elements de seguretat dels locals
haurien de comptar amb, almenys, tres ambulàncies, una de classe C i dues de classe B.
La proposta de resolució registrada, també insta l’Executiu a cooperar amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i amb iniciatives de centres de recerca i investigació que treballin en la millora dels elements d’assistència per als castellers, especialment el casc i els protectors bucals.
A més les dues formacions demanen que s’obri una línia de subvencions destinada a la inversió en mesures d’assistència als locals de les colles castelleres a través de terres atenuants i xarxes de seguretat.
Finalment, demanen que es garanteixi la instal·lació de desfibril·ladors automàtics als locals castellers per ampliar i millorar la xarxa d’espais cardioprotegits.
Raquel Sans, diputada d’ERC, afirma que «a hores d’ara no existeix cap reglament que obligui a aquestes mesures» i la proposta busca «reglamentar-ho perquè no deixi de funcionar i les normes siguin clares». La diputada reitera que el document ha estat «consensuat amb les colles castelleres i la Coordinadora».
El
Música l L’Auditori Josep Carreras de Vila-seca ofereix aquest cap de setmana dos concerts destacats. Divendres 7 de febrer a les 20 hores, la pianista Alba Ventura, reconeguda internacionalment, presentarà un recital de piano sol amb obres de Chopin, Skriabin i Mompou, un repertori que coincideix amb el seu darrer treball dis-
cogràfic. Diumenge 9 a les 19 hores, Accent Ensemble actuarà amb la soprano Maria Teresa Garrigosa per recuperar el patrimoni de dones compositores deixebles de Felip Pedrell, com Matilde Escalas, Lluïsa Casagemas o Narcisa Freixes, posant en valor el llegat musical femení català. Encara queden entrades disponibles. Redacció
guiada
L’Ajuntament de Torredembarra presenta el programa d’educació ambiental per al 2025
Natura l L’Ajuntament de Torredembarra, a través de la Regidoria de Sostenibilitat, ha presentat el programa d’educació ambiental per al 2025, que inclou activitats pròpies i col·laboracions amb entitats ecologistes i d’altres per fomentar la consciència ambiental i la sostenibilitat. En total, hi ha previstes una trentena d’activitats i cam-
panyes al llarg de l’any. Entre les novetats d’aquest any, destaca la valoració de les activitats amb caixes niu per a ratpenats i el lliurament de diplomes i armilles al febrer a les persones participants en el curs gratuït d’alimentadors de colònies de gats. Entre d'altres, s’impulsaran campanyes de prevenció de plagues als barris. Redacció
Societat l L’ens també ha posat a disposició dels municipis el programari de gestió energètica GemWeb per a reduir costos
Redacció
El Consell Comarcal del Priorat treballa des de fa uns mesos en el Pla d’Envelliment Actiu Km0. Aquesta iniciativa pretén fomentar un envelliment actiu i saludable per a la població del Priorat, una comarca amb un elevat índex d’envelliment i sobreenvelliment, que a més es veu influenciat per una realitat territorial molt particular, ja que l’orografia del territori suposa que hi hagi una dispersió demogràfica que és un handicap en el desenvolupament de les polítiques socials.
Des de l’Equip Bàsic d’Atenció Social (EBAS) del Consell Comarcal es considera que cal seguir treballant per tal que la població del Priorat pugui gaudir d’un Envelliment Actiu, el qual posa l’èmfasi en la capacitat d’adaptació de la societat per oferir oportunitats en salut, participació i seguretat, amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen. Així doncs, un dels primers passos que s’estan duent a terme per a la creació del Pla d’Envelliment Actiu Km0 del Priorat és la fase de diagnosi,
que ha de permetre obtenir una fotografia de la realitat de la comarca. Per poder obtenir els resultats s’estan fent grups de discussió, rondes de consulta i recollides de dades a diferents agents.
Programari de gestió energètica GemWeb
El Consell Comarcal del Priorat ha contractat el servei de software de gestió energètica GemWeb per a tots els municipis del Priorat que hi estiguin interessats. Durant el període d’un any, els 23 pobles de la comarca podran disposar d’aquesta eina de gestió
S’estan recollint dades per obtenir una imatge social de la realitat de la comarca
energètica dissenyada per optimitzar i controlar el consum energètic de diverses fonts
com l’electricitat, el gas o l’aigua. Aquest sistema permet la recollida automatitzada de dades, la validació de factures mitjançant intel·ligència artificial, i la integració amb el software de comptabilitat. Entre d’altres, el nou programari permetrà recopilar dades o validar factures, així
com també gaudir del servei ATR (Accés a Tercers a la Xarxa), rebre informes periòdics, assessorament energètic i algunes propostes de millora. Amb aquesta eina els ajuntaments podran monitoritzar i optimitzar el consum energètic, reduint costos i millorant la sostenibilitat municipal.
Futbol l Els grana encara no saben què és guanyar al camp del conjunt de Santi Castillejo
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona torna diumenge als 12 hores a Tajonar per allargar la bona dinàmica amb una nova victòria contra l’Osasuna Promesas. El conjunt de Dani Vidal té entre cella i cella conquistar una terra en la qual només coneix la derrota. En les darreres dues visites a Navarra, els grana han sumat dues derrotes i, de fet, no han aconseguit marcar ni un gol. Diumenge, els grana es volen redimir per superar un filial que arriba en hores baixes.
El conjunt de Santi Castillejo ha sigut una de les bèsties negres del Nàstic fins aquesta temporada. En el partit de la primera volta, els grana van sumar la primera victòria a Primera Federació contra els navarresos amb les dianes de Marc Fernández i Antoñín Cortés. El davanter grana va posar calma al partit sortint des de la banqueta i, ara, també arriba al duel endollat després de donar el gol de la victòria contra el Celta Fortuna.
El filial navarrès arriba tocat al duel. Els de Santi Castillejo arrosseguen una ratxa de tres partits sense guanyar amb una darrera derrota al camp del Lugo. Aquesta ha provocat que l’Osasuna Promesas caigués fins a la penúltima posició a la taula en un quàdruple empat a 24 punts
Roberto Torres tornarà a l’estadi on ha crescut com a futbolista
amb l’Ourense, el Sestao River i el Barça Atlètic. Després de canviar gairebé tot el vestuari a l’estiu, els de Castillejo estan
L’Osasuna Promesas arriba amb una ratxa de tres partits sense guanyar
notant la falta de maduresa a la competició de la jove plantilla, sobretot en l’aspecte defensiu en el qual destaquen
Futbol l El CF Vila-seca i el Gimnàstic de Tarragona han tancat un acord per compartir sinergies esportives pel que resta de temporada, amb possibilitat de prorrogar el conveni. Amb aquest nou acord, els jugadors del futbol formatiu del CF Vila-seca tindran avantatges en esdeveniments grana, com per exemple en la quota del Tecni
Nasticamp que el Gimnàstic de Tarragona organitzarà properament per Setmana Santa i també a l’estiu; així com el Perfeccionament Grana que es desenvolupa cada diumenge a la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona. A més, l’entitat grana compartirà la seva metodologia i les eines de gestió de futbol base amb l’escola del CF Vila-seca,
entre d’altres. Mentre que la jornada amb major visibilitat serà la desfilada dels equips de la base del conjunt vilasecà a la mitja part d’un partit del primer equip grana al Nou Estadi Costa Daurada. Els encarregats de segellar l'acord han sigut el president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas i el president del CD VIla-seca, José Montesinos. Redacció
planter base del Real Betis. Tots dos jugadors estaran disponibles per enfrontar-se al Nàstic i se sumen a l’estratègia d’un camp de Tajonar que permet poques maniobres en el qual el joc directe estarà a l’ordre del dia.
El rival
Osasuna Promesas
Com arriba?
Diumenge, 12.00 h Tajonar FEFtv 19è
PG 7 24 punts
PE 3 PP 12 GF 23 GC 36
L’àrbitre
Sergio Escriche Guzmán dirigirà el duel
com el tercer equip que més encaixa amb 36 dianes. En atac, tampoc estan trobant el seu referent i sumen un total de 23 gols a favor, una xifra baixa a la categoria. Per resoldre aquestes dues mancances, els de Castillejo han fitxat pólvora amb Sixtus, davanter d’1,92 metres de l’Eldense, i Ismael Sierra, excentral del
Sergio Escriche Guzmán serà l’àrbitre que dirigirà el duel de diumenge contra l’Osasuna Promesas. El col·legiat valencià és un habitual a la Primera Federació i, enguany, va xiular l’empat a 1 entre el Nàstic i el Sestao en la segona jornada de lliga. Com a curiositat, l’any passat Escriche Guzmán ja va xiular un Promesas-Nàstic al Tajonar, un duel que va acabar amb derrota grana per 1-0.
El Nàstic es reforça Dani Vidal arriba al duel amb noves armes. Per una banda, Borja Granero torna a estar disponible per al tècnic grana i afegirà competència a una línia de centrals que va sortir reforçada de Balaídos. De fet, tant Gorka Pérez com Antonio Leal van quallar un bon partit contra el filial gallec i s’espera que repeteixin el seu lloc a l’onze. D’altra banda, Roberto Torres aterra a Tarragona amb una motivació afegida. Tot i que el migcampista no ha completat ni una setmana amb el nou grup, tindrà els seus minuts per retornar al camp que l’ha vist créixer. Torres tindrà a Tajonar un petit bany de masses, tenint en compte que és una llegenda viva de l’Osasuna i jugarà un paper important en el seu debut de grana.
Pel que fa al Nàstic, els grana encaren el partit amb les baixes d’Óscar Sanz i Unai Dufur. Després de la victòria a Balaídos, els de Dani Vidal encaren el segon partit consecutiu lluny del Nou Estadi i, de nou, contra un filial. De moment, els grana no coneixen la derrota contra els equips ‘B’, fet que xocarà amb el fet de no haver guanyat contra el Promesas a Tajonar. De moment, els grana volen un nou triomf abans de tornar al Nou Estadi Costa Daurada i esgarrapar més punts a la part alta.
El CB Salou es reforça amb l’aler David Cuéllar per pal·liar la plaga de lesions
Bàsquet l Kristian Mendes és l'últim a sumarse a la llista i es perdrà la resta del curs
Arnau Montreal Quesada
L’OCA Global CB Salou fa front a la plaga de lesions amb un nou reforç. L’entitat incorpora a l’aler David Cuéllar per reforçar una plantilla tocada amb les baixes d’Adrià Aragonès, Juanpe Jiménez i ara Kristian Mendes. Cuéllar, de 27 anys i 1,97 metres d’alçada, arriba lliure procedent del Huesca, equip del grup oest de Segona FEB. El lleidatà ha disputat un total de 19 partits amb el club aragonès, on ha assolit uns 4,5 punts de mitjana i 15 minuts per partit. Cuéllar arriba a Salou des-
prés de tancar l’etapa a Huesca. L’any passat, va assolir l’ascens a ACB amb el Força Lleida, que llavors militava a la LEB Or. L’aler reforça ara la plantilla de 8 jugadors de Jesús Muñiz després que, la setmana passada, perdés a Kevin Mendes per a la resta de la temporada per una lesió al tendó d’Aquil·les. Aquest es va sumar a la llista de baixes on ja figuren Adrià Aragonès i Juanpe Jiménez. Des del club esperen que Cuéllar estigui disponible de cara al duel de diumenge contra el Bisbal Bàsquet.
Regata l El CN Cambrils va sumar dos podis el darrer cap de setmana a la Copa d'Espanya d'Ilca 4 a Tenerife. Els dos regatistes van tancar la Copa pujant al podi. Miguel Garcia va assolir una tercera posició a la general masculina i una segona al sub-18, mentre que Cristina Guillén va ser tercera sub-16 en les tres jornades que es van disputar. Redacció/Cedida
Futbol l L’agrupació juga a Sant Salvador mentre manté les desavinences amb el club per anar a la Ciutat Esportiva
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic i l’Agrupació de Veterans del Club Gimnàstic de Tarragona discrepen en el nou conveni amb un únic punt de discrepància: el preu de lloguer del camp de la Ciutat Esportiva. Des del darrer mes de novembre, els Veterans disputen els seus entrenaments i partits en el camp municipal de Sant Salvador mentre que reclamen al club gran poder tornar a jugar a les instal·lacions grana. Des de l’entitat s’ha ofert la utilització de la Ciutat Esportiva per un lloguer per entrenament
de 150 euros, un cost que l’agrupació no vol assumir. Durant aquest any, el president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas i el president de l’Agrupació de Veterans, Romà Cunillera, s’han reunit en quatre ocasions per establir tots els punts del nou conveni. Entre aquests, l’entitat grana cedeix un local social del pavelló del Nàstic per a l’agrupació, l’ús de la sala de premsa, dos seients a la llotja de forma permanent i el retorn del 10% dels ingressos que rep el club dels abonaments dels integrants de
Atletisme l Mireia López va començar l'any amb bon peu el darrer cap de setmana en el Campionat de Catalunya Absolut. La del Club d'Atletisme de Tarragona es va emportar la medalla de plata a la categoria dels 60 metres tanques amb un temps de 8,52''. López va ser un dels noms destacats del club lila, però no l'única par-
ticipant. Laurine Marimón es va quedar a les portes del podi amb una quarta posició en la prova de triple salt i Marina Tibau va completar una setena posició en la prova de llançament de pes. D'altra banda, Víctor Jiménez va debutar en un campionat absolut amb una meritòria desena posició en la prova del salt de llargada. Redacció
El Nàstic ofereix els camps per 150 euros i els Veterans no ho poden assumir
reduit de 30 euros l’hora que estableix l’Ajuntament de Tarragona.
Des de l’agrupació de veterans desitgen tornar a jugar en territori grana i en les quatre reunions l’entitat grana va oferir als veterans jugar a la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona a un cost de 150 euros per sessió. En aquest punt, el president executiu Lluís Fàbregas va destacar que «és el preu que paguen tots els equips del Nàstic que fan ús de l’equipament en tant que la Ciutat Esportiva ha sigut una gran inversió». També es va oferir reduir el cost en cas que el Nàstic tornés a la Segona Divisió.
l’agrupació. Tanmateix, l’ús del Nou Estadi al Nadal per realitzar partits per tancar l’any. Amb tot, els veterans grana no han trepitjat cap camp del Nàstic aquesta temporada. Des de l’agrupació han destacat que, tot i que la temporada 24/25 estava prevista de començar a l’agost, no van poder començar a realitzar els seus entrenaments fins al mes de novembre, quan van decidir establir els seus entrenaments de cada diumenge al camp municipal de Sant Salvador, una elecció motivada pel preu de lloguer
Aquest és un punt de no retorn en el qual Romà Cunillera va apuntar que «vam fer una contraoferta amb una taxa reduïda i, a canvi, eliminar el 10% de retorn dels abonaments». En aquest sentit, Fàbregas va destacar que «aquesta aportació es va reduint any rere any» en tant que, dels 82 d’afiliats de l’agrupació de Veterans, bona part d’aquests no són socis del Nàstic. Aquest va ser també un dels motius pels quals l’agrupació no va poder disputar el seu partit anual per Nadal al Nou Estadi, perquè el club requeria que els jugadors que hi participessin fossin socis.
La fractura entre Nàstic i Veterans es va acabar d’evidenciar a la darrera assemblea que va tenir lloc el dilluns 20 de gener en la qual no es va poder arribar a cap acord i va acabar en disputes entre els presents.
Reus Deportiu . Càndid Ballart, Joan Salvat, Marc Julià, Martí Casas i Diego Rojas. També van jugar Maxi Oruste, Carles Casas i Guillem Jansà. Saint Omer. Pedro Chambel, Leo Savreux, Jacobo Mantiñán, Fabien Barengo i Thibaut Colin. També van jugar Marçal Cuenca, Federico Balmaceda i Roc Llisa. Gols. 0-1, Thibaut Colin (8’); 1-1, Joan Salvat (10’); 2-1, Maxi Oruste (18’); 3-1,Maxi Oruste (33’); 3-2, Marçal Cuenca (35’); 3-3, Leo Savreux (47’)i 4-3, Guillem Jansà (49’). Àrbitres Silvia Cohelo i Pedro Silva. Incidències . Partit de la jornada 8 disputat al Palau d’Esports de Reus
Hoquei l Els reusencs sumen tres punts clau que els mantenen vius a la Champions
Arnau Montreal Quesada
Guillem Jansà ja s’ha batejat com un heroi a la Bombonera La jove perla roig-i-negra es va inventar un golàs en els darrers minuts del partit per donar una victòria clau al Reus Deportiu contra el Saint Omer. El duel va acabar en un final ple d’emocions en el qual el conjunt francès va igualar l’electrònic i esmicolar les opcions del Reus a la Champions. Amb tot, Jansà va aparèixer per mantenir la flama molt viva per accedir a la següent ronda.
El conjunt de Jordi Garcia afrontava un duel clau. La tensió omplia tot l’ambient, perquè al Reus Deportiu només li valia la victòria per continuar somiant en una classificació que es ven molt cara amb el Porto i el Barça. Amb tot, no només era un partit important per als roigi-negres, també ho era pel Saint Omer que, amb una derrota, deia adeu Europa.
D’aquesta manera, els roigi-negres es van veure sorpresos quan els francesos van entrar al duel amb el ganivet entre les dents. La necessitat
El conjunt roig-inegre va haver de remuntar la diana inicial del Saint Omer
Ercros amplia la seva aposta pel voleibol infantil femení amb el CV Sant Pere i Sant Pau
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau i Ercros van renovar ahir per sisena temporada consecutiva l'aposta pel voleibol infantil femení. En aquest acord de patrocini l'equip del barri tarragoní rep ara el nom d'Ercros SPSP i està integrat per 10 noies d'entre 12 i 13 anys que disputen la segona divisió catalana. D'altra banda, també
s'ha instal·lat una pancarta d'Ercros que s'exhibeix quan es disputen els partits de la Superlliga 1 Masculina de voleibol. Amb tot, aquest cap de setmana el conjunt de Vlado Stevovski disputarà el seu partit fora de casa. Concretament a la pista del CV Palma, el cuer, amb l'objectiu de sumar un triomf crucial per a la permanència. Redacció
del conjunt francès va deixar la iniciativa reusenca en segon pla i, després d’intentar-lo en diversos cops, Thiault Colin va colpejar primer marcant el primer gol del partit. Tocava remuntar, i el conjunt reusenc es va animar ben aviat. Una errada al final d’una possessió del Saint Omer es
va convertir en una transició letal que Joan Salvat va transformar en l’1-1. Els reusencs castiguen cada error, així ho han fet al llarg de la temporada i, per això, són un perill per a qualsevol equip. Amb el gol, la tendència va canviar al complet. Els roig-i-negres buscaven la porteria rival i els
joves Jansà i Carles Casas van poder marcar el 2-1 en una doble ocasió que no va entrar. Qui sí que ho va aconseguir va ser Maxi Oruste, amb un cop d’estic des de segona línia que va ser inaturable.
A l’entrada del segon temps, el Reus va posar una mica de calma al partit a través de Marc Julià. L’olotí es va inventar una jugada individual que Oruste va culminar amb el 3-1. El resultat donava tranquil·litat al conjunt local, però va durar ben poc. Els francesos agafaven les darreres esperances a la Champions amb força i Marçal Cuenca va marcar el 3-2 en un tir ajustat al pal que Càndid Ballart no va poder aturar.
El partit dels cinc minuts
El duel va avançar amb una calma tensa fins que va entrar en els darrers cinc minuts. A l’hoquei, la velocitat del joc dona a peu a múltiples ocasions i tendències al llarg dels 50 minuts, però els duels de màxima importància se solen resoldre en el darrer tram. D’aquesta manera, el Saint Omer va empènyer fins a acorralar el Reus Deportiu i Leo Savreux es va inventar un tir d’efecte amb l’estic que va posar el 3-3 a l’electrònic i va glaçar la Bombonera. Només faltaven dos minuts i, amb un empat, el Reus gairebé deia adeu a les opcions europees. Però, entre la bogeria i el caos, va sorgir un heroi. El jove Guillem Jansà va veure el forat i, des del mig del camp, va enviar la bola a l’escaire per solucionar el partit i convertir-se en el nou ídol a la Bombonera.
del CV Sant Pere i Sant Pau amb els representants d’Ercros. Cedida
Tennis l La jugadora de l'Escola de Competició del Club Tennis Tarragona, Núria Bonet, va assolir el subcampionat en categoria Cadet Femení a la primera prova del circuit nacional Blue Tennis Cup, disputada al CD El Saladar el darrer cap de setmana. En un partit molt igualat, Bonet va cedir a la final per un ajustat 6-4, 4-6 i 7-10. D'aquesta manera, la jugadora del Tennis Tarragona va assolir una bona posició en un torneig de nivell nacional en el seu primer any a la categoria. A banda de Núria Bonet, altres jugadors del CT Tarragona van competir en aquesta primera prova del circuit. Alejandro Marco, Pablo Javierre, Susana Pujol i Sofía Hiraldo van tenir una destacada participació, mentre que Pol Mas va aconseguir arribar fins a les semifinals. Els tarragonins van ser acompanyats per l'entrenador Nando Elvira. Redacció
Al CB Tarragona només li val la victòria contra el Benicarló
Bàsquet l L'Ibersol CB Tarragona afronta demà a les 19 un duel clau per a les aspiracions de mantenir la categoria. El conjunt de Toni Larramona rep al pavelló del Serrallo al Benicarló, equip que lluita per l'entrada al play-off. Els blaus es troben en estat crític. Amb un balanç d’una victòria i quinze derrotes, els tarragonins es troben a cinc de distància de la zona de play-out i a sis de la permanència, una distància que és ara mateix un abisme. Amb tot, els cebetistes es queden sense oxigen i necessiten sumar victòries com més aviat millor. Al davant tenen un equip que arriba en ratxa de dues victòries consecutives. Aquest darrer esforç del Benicarló, superant el Santfeliuenc i l’Horta Godella, ha allunyat a l’equip valencià de les posicions de play-out i ara pot mirar cap a la classificació per al play-off d’ascens a la Primera FEB. AMQ
Món l Sánchez reclama a la UE prendre «les decisions oportunes» davant una guerra comercial
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat aquest dijous que Israel «entregarà» Gaza als nord-americans un cop s’acabi la guerra. En un missatge a Truth Social, Trump ha assegurat que en aquell moment els palestins «ja haurien estat reubicats en comunitats molt més segures». «Els EUA, treballant amb grans equips de construcció d’arreu del món, començarien lentament i amb cura la construcció del que es convertiria en un dels projectes de desenvolupament més grans i espectaculars del món», ha dit el president nord-americà, assegurant que «no caldrien soldats nord-americans» sobre el terreny. En un comunicat, el portaveu de la presidència de l’Autoritat Palestina ha advertit que «Palestina no està en venda».
Segons ha informat l’agència palestina Wafa, el portaveu de la presidència, Nabil Abu Rudeineh, ha assegurat que Palestina tampoc és cap «projecte d’inversió» i que els drets dels seus ciutadans són «innegociables». En la mateixa línia, ha reiterat que els palestins «no entregaran ni un centímetre de la seva terra, ja sigui a la Franja de Gaza o Cisjordània, incloent Jerusalem Est, capital de l’estat de
Palestina». D’altra banda, ha lamentat que els EUA, sota el comandament de Donald Trump, parlen «una llengua diferent» a la del món àrab i la resta de la comunitat internacional, que han defensat la llei internacional davant dels plans de desplaçar palestins. Aquest dijous, el primer
El govern espanyol prepara una ordre per prohibir les trucades comercials des de telèfons
Societat l El ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, va explicar ahir que el govern espanyol prepara una ordre ministerial per prohibir les trucades comercials des de telèfons mòbils. En una entrevista a RAC1, també va detallar que es vetaran les trucades publicitàries fetes des de prefixos que no siguin
el 800, el 900 o els de les províncies espanyoles. Segons va explicar, la mesura estarà llesta abans que acabi el mes de febrer i no haurà de passar pel parlament.«Es podrà denunciar a l'oficina d'atenció al consumidor de telecomunicacions», va remarcar tot destacat que se sancionarà a qui no compleixi aquest veto comercial. ACN
Benjamin Netanyahu diu que la població de Gaza pot «marxar o reubicar-se»
ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha tornat a preuar el pla de Trump de crear a Gaza una «Riviera del Pròxim Orient». «La idea de permetre que els de Gaza que volen marxar, marxin, què té de dolent?», ha dit en una entrevista a FOX. Segons Netanyahu, els palestins de Gaza «poden
marxar, després poden tornar o reubicar-se». En la mateixa línia, el seu ministre de Defensa ha dit que l’exèrcit ja prepara un pla de «sortides voluntàries» de Gaza.
Evitar la neteja ètnica
En contra d’aquest discurs, el secretari general de l’ONU,
Sánchez demana a la UE prendre decisions oportunes davant una guerra comercial
Economia l El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat fermesa i unitat per defensar als pagesos, ramaders i pescadors europeus davant d'una eventual guerra comercial i aranzelària. «Una guerra comercial no té guanyadors. Tots perdem, especialment quan l'alimentació és el que està en joc», avisava en un acte a Madrid. Segons Sánchez, la Unió
Europea ha d'estar preparada per «prendre les decisions oportunes davant d'un potencial conflicte comercial». El president ha llançat aquesta petició en un moment marcat per les declaracions de Donald Trump amenaçant amb elevats aranzels a diversos països de tot el món, també a Europa. «Crec que no exagero si dic que a Europa li va la vida en reforçar la seva
António Guterres, ha avisat que cal «evitar qualsevol forma de neteja ètnica» a la Franja. La Comissió Europea també ha respost aquest dijous al pla per a Gaza del president dels Estats Units. En una roda de premsa, el portaveu d’Afers Exteriors de l’executiu, Anouar El Anouni, ha defensat que Gaza és «part essencial del futur estat palestí».
Sánchez demana fermesa Per la seva banda, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat aquest dijous fermesa i unitat per defensar als pagesos, ramaders i pescadors europeus davant d’una eventual guerra comercial i aranzelària. «Una guerra comercial no té guanyadors. Tots perdem, especialment quan l’alimentació és el que està en joc», ha avisat en un acte a Madrid. Segons Sánchez, la Unió Europea ha d’estar preparada per «prendre les decisions oportunes davant d’un potencial conflicte comercial». El president ha llançat aquesta petició en un moment marcat per les declaracions de Donald Trump amenaçant amb elevats aranzels a diversos països de tot el món, també a Europa. «Crec que no exagero si dic que a Europa li va la vida en reforçar la seva sobirania», ha reblat. Segons Sánchez, Europa no vol un xoc comercial amb els Estats Units, però ha d’estar en condicions d’encarar-la si s’acaba produint. «Sempre tindrem, hi insisteixo molt, la mà estesa per evitar aquestes guerres comercials i escalades aranzelàries que només ens empobreixen a tots. En tot cas, davant de (la visió) a curt termini, res millor que una visió a llarg termini», ha proposat davant de representants del sector.
sobirania», ha reblat. Segons Pedro Sánchez, Europa no vol un xoc comercial amb els Estats Units d’Amèrica, però ha d’estar en condicions d’encarar-la si s’acaba produint. «Sempre tindrema mà estesa per evitar aquestes guerres comercial. En tot cas, davant de la visió a curt termini, res millor que una visió estratègica a mitjà i llarg termini», ha proposat. ACN
k Carta dominical k
Benvolguts i benvolgudes, no cal ser un gran entès en economia per adonar-se d’una gran paradoxa que ja fa molts anys que dura. Els indicadors econòmics, malgrat les crisis, sempre mostren un creixement econòmic continuat. Creix el Producte Interior Brut dels Estats, els bancs i les multinacionals acumulen grans beneficis, els avenços tecnològics no s’aturen… I tanmateix cada cop hi ha més persones i més països que s’allunyen del benestar que tots desitgem. El Tercer Món no aconsegueix resoldre els problemes endèmics de fam, de salut i d’educació, i als països desenvolupats s’agreugen els desequilibris que aboquen sectors importants de la població a viure situacions molt insegures pel que fa a l’habitatge, a la feina i fins i tot a l’alimentació.
L’augment dels desequilibris es troba segurament a l’arrel del clima de violència que s’estén per bona part del planeta, mentre que en els països desenvolupats estem assistint amb una certa perplexitat a una notable crisi demogràfica, que requereix migrants d’altres països que ens facin les feines que nosaltres ja no volem fer. I mentrestant, ¿per què tantes persones es veuen obligades a migrar, jugant-se la vida? ¿No faríem nosaltres el mateix si ens trobéssim en la seva situació?
A l’Antic Testament els anys jubilars eren temps cíclics de reparació de les ferides i de restauració de l’harmonia que Déu havia inscrit en el món en el moment de la creació. Era temps de deixar descansar la terra, de condonar els deutes i d’alliberar els esclaus.
El sistema econòmic vigent al nostre món no és compatible amb la institució del jubileu. El seu objectiu és aconseguir el màxim benefici a tota costa. Si pretens desviar-te d’aquest paradigma estàs perdut, la competència salvatge t’escombrarà. D’aquí ve la ja famosa sentència del papa Francesc: «Aquesta economia mata.»
¿Per què tantes persones es veuen obligades a migrar, jugant-se la vida? ¿No faríem nosaltres el mateix si ens trobéssim en la seva situació?
Ja fa temps que s’ha posat en marxa un nou moviment anomenat Economia de Francesc, en record del sant d’Assís, que procura desenvolupar un nou sistema econòmic més humà, que no busqui el màxim benefici de les corporacions sinó el major benestar de les persones i les societats, que no aprofundeixi els desequilibris i les injustícies sinó que inclogui tothom i no deixi ningú enrere. En poques paraules, que busqui el bé comú, que és el que ateny tota la humanitat sense excepcions.
La institució eclesial de Mans Unides fa ja molts anys que treballa en aquesta línia. Cadascun dels seus projectes de desenvolupament és una aposta per la veritable prosperitat de la humanitat, molt diferent de l’enriquiment il·limitat d’uns quants. Col·laborar amb Mans Unides és com travessar una porta santa que ens fa passar de l’egoisme a la fraternitat, de la competència a la cooperació, del capitalisme embogit a una economia amb rostre humà. Col·laborar amb Mans Unides és reviure la paràbola evangèlica del bon samarità.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
EEditorial
l Ministeri de Cultura ha rebut el Pla de Gestió de Tàrraco, elaborat per l’Ajuntament i la Generalitat, i ja l’ha entregat a la UNESCO, ens que el reclamava. Aquest document es va començar a redactar l’any 2014 i és un dels requisits que l’organització posa a totes les ciutats Patrimoni Mundial. Conservar i protegir el patrimoni és un fet complex: no només perquè són necessaris molts recursos (humans, econòmics i tecnològics), sinó perquè també cal documentar-ho tot adequadament i comptar amb una estratègia posada sobre paper. Un pla director per a cada monument, un pla
de gestió que englobi tots els monuments, plans d’actuació per a cada obra... La planificació és essencial, però per a redactar-la són necessàries mans i cervells de tècnics que, sovint, també han de vetllar pels tràmits diaris. Només un 30% de les Ciutats Patrimoni d’Espanya compten amb el Pla de Gestió publicat per la UNESCO, i no totes les ciutats amb aquesta distinció tenen el nombre de monuments i espais patrimonials de Tàrraco. Preservar i conservar el patrimoni és una tasca difícil en tots els sentits i un consorci ajudaria a guanyar en eficàcia i optimitzar recursos.
Tribuna
En el año 2009, forme parte de una representación del Parlament de Catalunya que visito el Senegal, concretamente en la región del Kolda, situada al sur del país. El viaje fue organizado por la Agencia Catalana de Cooperación al Desarrollo (ACCD), junto con el Fondo de Población de Naciones Unidas (UNFPA) y el Grupo de Interés Español en Población, Desarrollo y Salud Reproductiva (GIE), con el fin, que la delegación parlamentaria, conociera de primera mano las acciones que la cooperación catalana desarrollaba en el territorio.
En dicho viaje se visitó la Agencia Regional de Desarrollo, institución con la que colaboraba principalmente la ACCD en Senegal, consistente en un programa de desarrollo rural en la región de Koldo, centrando su actividad en el suministro de agua potable, así como el desarrollo en la producción agrícola y ganadera. También se mantuvo una reunión con organizaciones de mujeres senegalesas, en un proyecto de participación de la mujer en los ámbitos de gobernanza local y en la toma de decisiones que afectan a la región. En dicho viaje se pudieron visitar proyectos de salud reproductiva y sexual, en especial la afectación sanitaria de la fístula en lo que a los partos se refiere, actividad esta que llevaban a cabo instituciones como la UNFPA y el GIE. En aquellos años Kolda era un territorio subsahariano donde más influencia tenía la cooperación catalana. Después de 16 años he tenido la gran oportunidad de volver nuevamente al Senegal, también por un tema de cooperación, esta vez al norte del país, concretamente en el municipio costero de Rufisque, una
Rafa Luna
Ex senador i diputat del PP
población de más de unos 800.000 habitantes y que forma parte de la región de Dakar. El viaje ha consistido en observar in situ el progreso de un proyecto que se inició hace más o menos un año, de la mano de Esport Solidari Internacional (ESI), del cual tengo el honor de ser socio y que preside el vendrellense Josep Maldonado, también muy activamente la Fundació Social Plató (FSP) de Jordi Pujol Colomer, con el Club de Handbol Ribes. Proyecto consistente en fomentar el deporte del balón mano en la región, para ello FSP ha construido unas instalaciones y pista deportiva, creando una escuela propia en la zona para desarrollar el proyecto, denominada CLACS. Una vez en las instalaciones de la académie de handballCLACS en Rufisque, la delegación catalana fue recibida por su director, Mamour, para seguidamente mantener una reunión de trabajo con su directiva, donde está informó con un auténtico entusiasmo el progreso altamente positivo del proyecto, en especial la participación conjunta de chicas y chicos en el deporte del balón mano, los valores de igualdad, superación y deportividad quedaron patentes,
Viajes como este de cooperación, no contribuyen tan solo a la satisfacción personal de poder ayudar, sino más bien, en la que a uno le puede enriquecer como persona
agradecimiento que hizo el director técnico del Handbol Ribes, Rubén Piñol, quien ha encabezado la misión. Después de la reunión de trabajo se hizo entrega de numerosas pelotas de balón mano a CLACS. Los días siguientes fueron frenéticos de trabajo, donde la formación a entrenadores nativos del Senegal no ceso, en especial, los entrenamientos a los jóvenes deportistas y promesas del balón mano de la región, la ilusión, fortaleza, entrega y pertenencia de equipo, que en todo momento demostraban, contagiando a entrenadores, directivos, asistentes, curiosos y no menos en redes sociales. Hay que destacar la visita a una escuela para presentar el proyecto a profesores y alumnos, donde la Fundació Social Plató participo en su construcción, despertando un volcán de ilusiones, en especial como es lógico, por el alumnado, en el deporte del balón mano, seguro que hoy, una mayoría de ellos y ellas, estarán entrenándose en las instalaciones de CLACS.
Viajes como este de cooperación, no contribuyen tan solo a la satisfacción personal de poder ayudar, sino más bien, en la que a uno le puede enriquecer como persona. Uno de los promotores del viaje y que ha visitado por primera vez un país africano como el Senegal, durante el regreso me hacia la reflexión de que llegaba a entender, de alguna manera, el porqué de la llegada de pateras con seres humanos en busca de la oportunidad de vivir una vida mejor.
k Tribuna k
La manca de neteja als carrers de Reus s’ha convertit en un problema recurrent que, cada cop, genera més malestar entre els veïns. El desbordament de contenidors, la brutícia acumulada i la degradació de l’espai públic són la mostra més evident de la deixadesa de PSC, ERC i Ara, que governen la ciutat sense oferir solucions per resoldre aquesta preocupant situació. Des de Junts per Reus, hem escoltat les queixes dels ciutadans i de les associacions veïnals, que ens han traslladat el seu descontentament per la gestió deficient del servei de recollida de residus. És per això que, en el ple de gener, vam presentar una moció amb mesures concretes per posar fi a aquesta problemàtica i recuperar un servei de recollida eficient i de qualitat. En aquesta iniciativa, vam proposar una revisió general per identificar els punts negres on es produeixen desbordaments freqüents i un ajust en la freqüència de recollida per adaptar el servei a les necessitats reals de cada barri. També vam plantejar l’augment del nombre de contenidors a les zones on en falten i un reforç de la neteja als voltants de les àrees de recollida. A més, vam reclamar un seguiment ri-
k Dels lectors
No al bloqueig contra Cuba: els BRICS
Se sap que el gran capital també trairia als seus propis germans ideològics i polítics, fent de la sobirania nacional l’enemic real del capitalisme. Per sort, ara Cuba ha estat retirada d’aquella llista de països ‘patrocinadors del terrorisme’ (un pamflet precisament creat pels principals promotors del mateix); però dècades després de l’any 1959, Cuba segueix assetjada per un brutal bloqueig de l’imperialisme ‘Made in USA’, impedint el desenvolupament del país i causant-li pèrdues diàries de 14 milions de dòlars sols per defensar la seva sobirania nacional i un model socioeconòmic alternatiu
Mariluz Caballero Gabás
Portaveu adjunta i regidora de Junts per Reus
gorós del contracte per garantir el compliment de les condicions establertes.
Tanmateix, PSC, ERC i Ara van votar en contra de totes aquestes mesures i ens costa d’entendre per quines raons ho van fer. També és cert, però, que no ens sorprèn perquè la seva resposta a aquesta crisi ha estat inexistent des del principi. Fa mesos que el tripartit reusenc es limita a assenyalar l’incivisme dels veïns com a únic motiu de la situació de degradació actual de la ciutat, sense assumir la seva responsabilitat ni aplicar solucions efectives.
la freqüència de recollida ni la distribució dels contenidors. Aleshores, si els ciutadans no tenen on dipositar la seva brossa perquè els contenidors estan plens, el problema no és de civisme, sinó de mala gestió.
El desbordament de contenidors, la brutícia acumulada i la degradació de l’espai públic són la mostra més evident de la deixadesa de PSC, ERC i Ara
De fet, l’Ajuntament va anunciar fa mesos la campanya «Prou brossa fora del contenidor», però aquesta iniciativa ha estat un fracàs perquè no ha incorporat cap mesura per millorar
Per això, vam presentar aquestes mesures. Junts per Reus apostem per un model de ciutat més neta i sostenible, on la gestió dels residus sigui una prioritat real i no un problema cronificat. La moció que vam presentar anava en aquesta línia: garantir un servei eficient, adaptat a les necessitats de la ciutat i a l’altura dels impostos que paguem els reusencs. Fem la feina que el govern no fa. El futur de Reus passa per una gestió responsable i eficient dels recursos públics, i la neteja n’és un element clau. Exigim mesures immediates per revertir aquesta situació i recuperar la dignitat de l’espai públic. No podem permetre que la deixadesa de PSC, ERC i Ara segueixi degradant la nostra ciutat. És hora d’actuar. Des de Junts per Reus, així ho seguirem fent.
k Dona-li una volta
Ha passat un any i mig des de les darreres eleccions municipals i malgrat la sintonia creixent entre administracions i la voluntat expressada de caminar plegats, el ritme per afrontar els reptes territorials no sembla suficient.
Si l’anàlisi el féssim fa vint anys titllaríem d’èxit els acords als quals s’ha arribat, la solidesa del projecte que s’emprèn i l’objectiu últim a assolir, la creació d’una àrea metropolitana, un ens que gestioni o coordini serveis públics.
Ara bé, acabem d’iniciar el 2025 i el món va ràpid, molt ràpid, massa ràpid per a qualsevol administració pública, en especial a Europa i no cal dir aquí a Tarragona. No és una qüestió merament política sinó essencialment normativa i procedimental. Qüestió a banda, l’excés d’informes i estudis interns o externs que contribueixen a demorar qualsevol projecte.
Dit això, el Camp de Tarragona té un potencial enorme i comença a ser hora que la iniciativa privada, entitats o empreses, amb múscul i voluntat de fer que passin coses, efectivament facin coses perquè en passin. A voltes, això significa mullar-se propositivament i agafar la capdavantera, a risc de sortir-ne escaldats. La societat civil no té perquè esperar a que el sector públic lideri o faci passos a un ritme que, sobradament, sabem tots que no podrà seguir.
Resultaria interessant i intel·ligent que aquelles entitats que atresoren autoritat i autonomia estratègica i sectorial proposessin un model híbrid, entre l’empresa privada i el sector públic, per guanyar en agilitat, eficiència i transversalitat. No hem d’inventar res, només cal repensar i evolucionar models territorials que ja funcionen i prendre de referència casos d’èxit. Per concretar, a Barcelona existeix un 22@, marca però també organisme de gestió, que és un model d’èxit internacional. Per què a la Catalunya Sud no podem generar un nou arrova? No caldria crear-lo ni inventar-lo, de facto, a la CatSud ja funciona un @ territorial. Potser algú s’enfadarà per mencionar el 22@, potser els puristes diran que l’afirmació és populista i senzilla i potser pot preocupar a qui senti en risc el seu poder. No és aquesta la idea.
Per què a la Catalunya Sud no podem generar un nou arroba? No caldria crear-lo ni inventar-lo, de facto, a la CatSud ja funciona un @ territorial
La proposta d’un 9@CatSud és integradora i positiva. El nou arrova no tindria per què analitzar l’urbanisme, com passa a Barcelona. No tindria perquè generar noves capes de decisió que, sabem del cert, a Tarragona acaben en paràlisi. No hauria d’aglutinar, d’entrada, tots els sectors econòmics del territori. I bé, diran, si no ha de fer res de tot això, per què ens cal?
que, tot i els seus errors interns (més l’amenaça externa), garanteix conquestes socials i uns sistemes de salut i educació universals (els dos puntals bàsics de qualsevol Estat modern). Però és de calaix que qualsevol bloqueig comporta efectes devastadors sobre salaris, pensions, quantitat i qualita de serveis, cadenes de subministres (afegint les realitats geogràfiques com una ‘maledicció’ afegida), etc si imaginem per exemple que la Unió Europea fes el mateix contra qualsevol país membre ‘políticament incorrecte’ (independentment de la ideologia). Però ara Cuba i altres 12 països ja són membres associats del bloc obert i integrador dels BRICS(+), format per Brasil,
Rússia, Índia, Xina, Sudàfrica i altres 10 països. Esperem que aquest bloc alternatiu, junt a d’altres com l’ALBA-TCP siguin un real contrapès contra aquesta brutal guerra econòmica i a favor de la sobirania cubana, sumant sense menystenir i lloant el paper de valentes associacions nacionals i locals en defensa de Cuba com el ‘Casal d’Amistat amb Cuba’ de Lleida. Recordem que, li pesi a qui li pesi, el multilateralisme ha vingut per quedar-se. Per la fi de la última barrera contra Cuba, no al bloqueig!
Toni Yus Piazuelo
Tàrrega
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
El 9@CatSud sí que podria integrar algunes de les accions que, directa o indirectament, executen o financen els ajuntaments del Camp, la Diputació i la URV. Quines? Totes aquelles vinculades en l’àmbit tecnològic i que actualment ja es duen a terme des dels diferents organismes i també des del Clúster TIC Catalunya Sud. Podríem parlar d’accions de formació, d’ocupació, de captació d’inversions, de generar xarxa i influència... i això podria ser només el principi d’una història d’èxit.
El 9@CatSud no tindria per què suposar, d’entrada, un major cost econòmic per a cap dels actors públics ni privats abans mencionats i, en canvi, permetria guanyar en eficiència i coordinació. Permetria, a més, integrar en la presa de decisions a la universitat, als ens públics i al sector privat. Una proposta transversal, útil i que projectaria marca a nivell internacional. Tornant a l’inici de l’article ... pressuposo que la incògnita a despejar és el com fer-ho possible, sobretot si es considera que la iniciativa pública és feixuga. Bé, la meva proposta seria integrar tots els agents esmentats en una fundació, la Fundació 9@CatSud. Poden canviar-ne el nom, si ho consideren, però una fundació seria una manera senzilla de vehicular la inversió pública, i el seu model de governança, amb un mandat clar, facilitaria i agilitzaria la gestió de projectes i propostes en clau territorial. Aconseguir que la Generalitat s’hi integrés com a patró seria reblar el clau. S’ho imaginen? Tenir el 9@CatSud seria com guanyar una plaça a la Champions.
Marc Just
Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més
Tarragona
Luis Perez Moya.
Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Reus
Pilar Cuadrado Enrique.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Maria Rosa Aguilà Vallés.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a l’Església de la Puríssima Sang. Aleix Coca Dalmau.
Ha mort als 105 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Sant Francesc.
Elena Sánchez Murillo.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Miguel Muñoz Jiménez.
Ha mort als 60 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori. Maspujols
Juanito Pijuan Español.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h a la Parròquia Assumpta de Maspujols.
Tarragona l Es va presentar el Premi
Dídac Bertran al millor pessebre artístic
Redacció
Aquest passat dissabte, 1 de febrer de 2025, va tenir lloc, a l’Antic Ajuntament, el lliurament dels premis de 95è Concurs de Pessebres que organitza l’Associació Pessebrista de Tarragona (APT). L’acte va comptar amb l’assistència dels guardonats, així com de socis i simpatitzants de l’entitat i autoritats. Aquest acte va esdevenir una ocasió especial per reconèixer l’esforç, la creativitat i la dedicació de totes les persones participants. Durant l’esdeveniment es van lliurar els guardons correspo-
nents a les diferents categories, i es comptà amb moments destacats per rememorar la participació al ‘Comparteix el teu pessebre’, així com els detalls de l’exposició de diorames i pessebres, ubicada al carrer Merceria.
Els guanyadors de la categoria Infantil van ser: Arnau Cacho, Joan Canchado, Salvador Grané i la Família Padrell - Soro. La categoria Familiar Popular va ser premiada en el següent ordre: el 1r premi per a Joan Bautista Muñoz Vilafranca, el 2n premi per a Sergio Nasarre, el 3r premi per a Daniel Domingo i diplo-
mes per a Magí Guerra, Carme Montcusí, Joan Pasano i Roser Roset. En la Categoria Familiar Artístic, el 1r premi el va guanyar Josep Maria Sans, el 2n premi per a Lluís Balsells, el 3r per a Ignasi Sánchez, la menció a l’originalitat per a Noemí Sans i els diplomes per a Xavier Balsells,
Joan Fortuny i Jesús Melero. En la categoria de Pessebres Monumentals els premis van ser els següents: 1r premi per a Nemesio Rodríguez i Raimundo Sabariego, 2n premi per a Margarida Riera i 3r premi per a Julià Montoya. En la categoria de Col·legis i Instituts, el premi se’l va emportar
el CEE Sant Rafael. En la categoria d’Entitats, el 1r premi el va guanyar la Parròquia Sant Josep Obrer de Torreforta, el 2n va ser per a l’Asociación Cultural y Folklórica Andaluza, el 3r per a la Comunidad Vecinos Avda. P. Macià, 2-D i un diploma pel CRAI del Campus Catalunya de la URV.
21/03 al 19/04 ÀRIES
Et costarà el prendre decisions, però una situació t’obligarà al fet que ho facis com més aviat millor de manera ferma. No esperis més.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No siguis tan pessimista ni tan detallista en assumptes del cor menys respecte a la forma de relació dels altres. Demostra amor.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Els teus plans projectes laborals van ben encaminats només és la teva inquietud la que pot portar retards o males interpretacions amb els socis.
TV local
10:30 Impuls
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
20/04 al 20/05
Et veuràs embolicat en una rara relació on els assumptes ocults o temors a ser descoberts et perseguiran. Intenta ser discret en tot.
23/08 al 22/09 VERGE
Serà la teva imatge seguretat en l’actuar el que farà avançar en els teus assumptes professionals emotius. Demostra seguretat.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Situacions favorables per al teu avanç personal es veuran accentuades per la teva rapidesa en moviments. Tindràs una nit boja.
21/05 al 20/06 BESSONS
Un cert mal humor complicarà la relació amb els altres ja que els teus cinc sentits estan treballant a resoldre temes íntims, pas a pas.
23/09 al 22/10 BALANÇA
La teva situació dins de la parella es tornarà una cosa inestable són possibles alguns enfrontaments sense importància.
20/01 al 18/02 AQUARI
Un cansament general o una certa tendència depressiva podria avui ferte perdre una bona ocasió o donar fi a un treball. Nit passional.
21/06 al 22/07 CRANC
Jornada alterada per esdeveniments dels pròxims que et faran perdre temps algunes oportunitats en la teva labor professional.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Molt bons moments per a la vida social que vindrà acompanyades de sorpreses trobades que et seran profitosos per a avançar en el teu treball.
19/02 al 20/03 PEIXOS
L’ambient en la família es farà de nou més pesat que altres dies requeriran la teva presència per a solucionar assumptes complexos.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Saló de plens
11:00 In situ
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Destí 2030 (r)
11:30 Qui cuina avui!
12:00 L’Orsai
13:00 Saló de plens
13:30 In situ
14:00 Notícies 12
14:30 Notícies 12. Esports
15:00 Saló de plens
15:30 In situ
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Anem de Cap
18:30 Connecta 10Comarques.
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Notícies 12. Esports
21:00 Com la nit i el dia. Cabaret
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies 12
22:30 Notícies 12. Esports
23:00 Com la nit i el dia. Cabaret
23:30 Destí 2030
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Persona que vi en extrema pobresa. Sistema polític de govern. 2. Petit, però molt bèstia i perillós. Persona quasi sense nas. 3. Nota sense vocals. Tracti’l com un fill. Mig no. 4. Ocell. Geografia dels musulmans. Xai. 5. Ensenyarà les dents amb humor. Solter que torna de l’est. 6. Quadre de fi de curs. Seguirà la tendència, al revés. 7. Sud. Parla molt bé dels altres. Escoltava. 8. Tija de ferro. Viu als prats. Fluor. 9. Moment de calor. Distribueix béns. 10. Quasi avui. Obliga els altres amb despotisme. Veu de mantra. 11. Delectar. Camí que cal fer. 12. Menjar de gra. Mogut amb les mans.
VERTICALS: 1. Sempre està dormint li costa aixecar-se. En aquest instant. 2. Tenir molt despert l’olfacte interior. Rígid, intolerant. 3. Afirma. En tenen nens nenes. Crom. 4. Una lletra de mai. Una quarta part de l’antiga pesseta. Llenço. 5. Fibra vegetal. Abundants. 6. Pa sense llevat. Selecciona i ajunta amb ordre. 7. Fàbrica d’estris de cuina. Ventet suau de la platja la mar. 8. Inici del riu. Plantes amb forma de llavis. Un giga. 9. Allibereu els presos polítics. Tresor públic. 10. No és sòlid ni líquid. Au que xerra. Pronom que torna. 11. Final de la nit. Faci burla. Partícula d’aigua. 12. Part que aguanta el martell. No aguanta la gana.
TARRAGONA:
Alustiza, José Ignacio
Torres Jordi, 14 Telèfon 977 211 878 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Font-Quer Pellicer, Raul
General Moragues, 107 Telèfon 977 313 046.
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Valls, C. B. Rambla Jaume I, 15 Telèfon 977 369 003.
VALLS:
Granell, Jose Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435.
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 64 Telèfon 977 660 333.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
TARRAGONA. LLOGO HABITACIÓ amb pis compartit a senyora. Amb referències. Tel. 722.742.328
LOCALS
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –65 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
MUJER. BUSCA TRABAJO EN TARRAGONA. Tel: 609.259.525
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SI TIENES DOLOR, FIBROMIALGIA, DEPRESIÓN, INSOMNIO, ANSIEDAD. Tel. 696.544.751
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 642.463.475
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
CARLOS. MASAJE ZEN. Tel: 660.605.687
MAYCA.
Màxima Mínima Estat del cel
Al llarg de la matinada i fins a migdia la nuvolositat de tipus alt augmentarà d’oest a est i deixarà progressivament el cel entre mig i molt ennuvolat en general; a més, a la meitat sud i al litoral i prelitoral es formaran estrats baixos que puntualment deixaran el cel mig o molt ennuvolat. Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa, si bé el descens serà moderat a cotes altes del Pirineu. Per la seva banda, la temperatura màxima també baixarà lleugerament si bé pujarà entre moderadament i acusadament a l’oest de Ponent.
Exposicions La Galeria d’Art La Catedral de Tarragona ha inaugurat una exposició temporal en què es mostren diversos vestits del dissenyador català Josep Font
En la dècada dels anys 90, però molt especialment en la del 2010, el nom de Josep Font era equivalent a alta costura. Els seus dissenys, elegants, femenins i sofisticats, però sense estridències, el van consolidar com un dels grans noms de la moda catalana. El seu treball, inicialment especialitzat en el prêt-à-porter i els vestits de núvia, es va anar obrint a nous camps, com el disseny de peces exclusives, aconseguint una repercussió mundial.
La Galeria d’Art
La Catedral de Tarragona exposa, fins al 2 de març, una petita selecció de vestits dissenyats per Font. Es
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
tracta de peces realitzades amb materials com la seda, el vellut o la viscosa, i que van des del vestit de còctel fins al de cerimònia, passant pel vestit de festa i fins i tog alguna mostra de la col·lecció Moulin Rouge.
L’exposició es va inaugurar el passat 31 de gener i va comptar amb la periodista tarragonina
Cinta Bellmunt, que va fer una interessant exposició sobre la mostra presentada, així com dels grans pintors i escultors que té Tarragona i que també tenen representació a la galeria.
L’exposició Josep Font i els pintors i escultors de Tarragona estableix també un diàleg amb la pintura i l’escultura
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
d’artistes de Tarragona, amb els qui comparteix espai. Concretament, hi ha obres de Xavier Aluja, Laura Álvarez Keller, Myriam Arnold, Verónica Bilbao, Claudi Bonachi, Emma Domínguez, Tito Figueras, Eduard Fortuny, Christina Hoffmann, Ethel Marti, Marius arts, Carme Pi, Jaume Queralt, Maria Jose Ripoll, Vicky Roldan, Josep Maria Rosselló, Pere Joan Salas, Maria Jose Sánchez Iranzo, Tomàs Torné, Juan Varea i Valls Bigorra.
Aquesta inauguració coincideix amb el primer aniversari de la Galeria La Catedral, un espai impulsat i gestionat per Enric Batalla, el qual explica que, en aquest primer any, han tingut un registre de prop de 18.000 visites.
L’entrada és gratuïta, i per a més informació es pot consultar www. galeriadartlacatedral.com/
Catàleg de luxe
En l’exposició hi ha vestits de festa, de còctel o de cerimònia entre d’altres
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Llegim aquests dies sobre una iniciativa que organitza la Universitat Rovira i Virgili amb l’objectiu de fomentar les vocacions científiques entre les noies. Aquesta jornada, anomenada Girl’s Day posa en evidència una realitat preocupant: la baixa presència de les noies en els estudis d’enginyeria i ciències en general. Aquesta situació té un altre vessant que sovint passa més desapercebut: la manca de nois en carreres relacionades amb la cura i l’educació. La pregunta és clara: per què els estereotips de gènere continuen marcant el futur acadèmic dels joves? Les xifres parlen per si soles. Mentre que només el 10% de les estudiants d’enginyeria a la URV són dones, en carreres com educació, infermeria, pedagogia o educació social, la situació s’inverteix i els nois són minoria. Tot i que la tendència es va invertint, encara som lluny de paràmetres equilibrats. Diuen alguns estudis que aquesta realitat, instal·lada en el sistema des de fa molts anys, no es deu a qüestions de capacitats o interès, sinó a barreres culturals que des de petits condicionen les aspiracions dels futurs estudiants. Aquest biaix de gènere condiciona -encara avui en dia- el futur de molts joves, alhora que es perpetuen rols tradicionals que limiten no només les seves oportunitats i perspectives, sinó també la seva il·lusió. Així, cal fomentar des de la infantesa que tant nois com noies se sentin lliures d’escollir la seva vocació sense condicionants socials. Visibilitzar referents masculins en infermeria o educació i femenins en enginyeria i ciència és imprescindible per trencar estereotips i fomentar un equilibri real. Accions com el Girl’s Day són absolutament necessàries, però també cal impulsar iniciatives similars per atraure nois a aquelles professions que tradicionalment han estat més feminitzades, per a quan ùn Boy’s Day a educació?
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
