La fotovoltaica lidera per primer cop en la història el mix de generació d’electricitat
L’energia solar fotovoltaica està consolidant-se com una de les tecnologies clau en la generació d’energia elèctrica a gran escala. Així ho confirmen les dades de Red Eléctrica. El passat mes de maig, la fotovoltaica liderava per primer cop en la història la producció elèctrica al conjunt d’Espanya, suposant el 23,8% del total. El clar augment en el nombre d’installacions solars fotovoltaiques, i per extensió de la potència d’aquesta tecnologia, que es va viure l’any passat 2023 i que continua enguany, és el principal motiu que explica per què
la solar fotovoltaica s’ha pogut convertir, durant el mes de maig, en la tecnologia líder a l’hora de generar energia elèctrica a Espanya. Aquest passat maig, la fotovoltaica va produir 5.098 GWh, xifra que suposa un increment del 31,6% respecte al maig de 2023, de manera que assoleix un màxim històric tant pel que fa a la producció, com per la quota que aquesta representa en el total del mix energètic espanyol. Cal destacar que el 24 de maig, aquest tipus de tecnologia va batre el seu propi rècord de producció diària amb 199 GWh, cosa que va suposar una quota del 29% del total, la més alta de la seva història en
estructura de generació diària. L’energia eòlica, que en els darrers temps, liderava la producció elèctrica espanyola, el passat maig passava a ocupar la segona posició amb el 20,2% del total. La seguia la nuclear (16,5%) i la hidràulica (14,3%). El conjunt de renovables van generar 13.520 Gwh, un 16,4% que al maig de 2023, i van assolir una quota sobre el total del mix energètic del 63%. Així mateix, i gràcies a l’impuls de les renovables i a la tecnologia nuclear, el 81,4% de l’electricitat produïda a Espa-
De gener a maig, el 60,2% de l’electricitat que s’ha produït a Espanya és renovable
nya durant el maig va ser lliure d’emissions de CO2 equivalent. Si posem el focus en els cinc primers mesos de l’any, les dades de Red Elèctrica mostren com el 60,2% de l’energia produïda ha estat renovable. Del total del mix energètic de gener a maig, el 25,2% l’ha ocupat l’energia eòlica; el 18,3%, la nuclear; el 16,9%, la hidràulica i el 15,1% la solar fotovoltaica. El cicle combinat (10,4%) i la cogeneració (5,9%) són les dues tecnologies no renovables i amb generació d’emissions més utilitzades.
Anna Ferran
En l’últim any, ha crescut molt la potència instal·lada de fotovoltaica. ACN
RENOVABLES
L’Energètica destina 10 MEUR a la primera compra de parcs solars
L’empresa pública vol invertir en projectes privats per «accelerar» la transició energètica
L’Energètica, l’elèctrica pública de la Generalitat, destinarà 10 milions d’euros a la seva primera adquisició de projectes renovables. La companyia convocarà el pròxim 1 de juliol el primer procés de compra mitjançant un procediment de crida pública, que aquest cop anirà dirigit a parcs solars de fins a 5 megawatts (MW) de potència. L’objectiu de l’operació és invertir en projectes privats per «accelerar» la transició energètica. A més, també es pretén «dinamitzar» el sector energètic renovable incentivant el desenvolupament de nous parcs, ja que la convocatòria s’orienta a aquells que ja tenen els permisos, però que encara no estan connectats a la xarxa. Els projectes interessats
es poden presentar fins al 31 de juliol.
A l’hora de seleccionar en quines iniciatives s’inverteix, el director de L’Energètica, Daniel Pérez, ha precisat que es combinarà el criteri de rendibilitat econòmica amb altres de caràcter social, ambiental i territorial. «L’objectiu no és gastar si o si els 10 milions, sinó comprar projectes econòmicament interessants», ha dit. «Si no surten els números, no invertirem. Si no gastem els 10 milions, no passa res», ha agregat.
Un altre dels elements que es tindrà en compte és l’acceptació del municipi on n’estigui prevista l’execució. És a dir, si els projectes no tenen l’aprovació d’un ajuntament, no seran elegibles. L’adquisició podrà ser de la totalitat del projecte o tan sols d’una part,
en funció de la voluntat de cada promotor. L’Energètica ha avançat que no realitzarà inversions en parcs de tercers per valor de menys de 100.000 euros per projecte i n’haurà de poder adquirir almenys un 5% de les participacions socials.
Pérez també ha explicat que els projectes que ja estan fets no els interessen perquè no estan afegint nova potència renovable a Catalunya. «El que volem són projectes que potser no s’anaven a fer o que tenien alguna dificultat per un tema econòmic i que nosaltres podem fer viables», ha assegurat.
precisat que calculen que amb aquesta inversió podran guanyar entre 12 i 14 megawatts de potència. La voluntat de l’empresa pública catalana és poder adquirir-los abans de finals d’any i repetir operacions d’aquest estil en els pròxims exercicis.
Si els projectes no compten amb l’acceptació del municipi, l’Energètica no els tindrà en compte
Més potència renovable El directiu de L’Energètica ha
Tot plegat pretén avançar cap a la fita que la Generalitat sigui neutra en emissions de gasos contaminants el 2040. Pérez ha assegurat que hi ha un 20% d’aquesta energia que es pot aconseguir a través de la instal·lació de plaques solars en les teulades dels edificis públics, però que el 80% restant s’ha de fer amb projectes sobre terreny, una part dels quals privats.
ESTUDI
Mobilitzats 30.000 MEUR de préstecs europeus per a la transformació «verda i digital» d’empreses
Es canalitzaran a través dels bancs
ACN
El govern espanyol mobilitza més de 30.000 milions d’euros de préstecs europeus per a la transformació «verda i digital» d’empreses. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, i el president de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), José Carlos García de Quevedo, firmaven dilluns un conveni per activar 30.150 milions d’euros en préstecs del Pla de Recuperació, que es canalitzaran principalment a través dels bancs. La línia ‘ICO Verda’ disposarà del gruix dels fons (22.000 MEUR) per «dinamitzar la transició verda» d’empreses amb préstecs que es podran destinar a projectes de «transport sostenible, eficiència energètica, renovables, descarbonització de la indústria, gestió de l’aigua,
economia circular i adaptació al canvi climàtic». La Línia ‘ICO empreses i emprenedors’ comptarà amb 8.150 milions d’euros per a projectes que «potenciïn el creixement i la resiliència» de companyies, especialment de les més petites. Més del 70% dels 30.000 milions d’euros en préstecs es canalitzaran a través dels bancs. Així, autònoms i pimes podran sol·licitar aquests préstecs a les seves sucursals. Està previst que l’ICO obri el procés els pròxims dies perquè les entitats financeres interessades s’adhereixin a les línies i posin els préstecs a disposició dels seus clients. Els préstecs podran representar el 100% de l’import del projecte, es podran formalitzar fins a l’agost del 2026 i tindran uns terminis d’amortització de fins a vint anys.
CAMP
Més de 400.000 euros per adequar l’enllumenat del Montsant
La Generalitat invertirà
427.000 entre enguany i l’any vinent per a millorar l’enllumenat dels 32 municipis que formen part de la zona de protecció lumínica i acústica del Parc Natural de la Serra del Montsant i de les Muntanyes de Prades. Com a novetat, per a l’any 2025 es preveu crear una línia d’ajuts específica per a la millora de la il·luminació exterior dels establiments d’activitats econòmiques, com poden ser cellers, càmpings, granges, o establiments rurals.
Els ajuts formen part d’un projecte de reducció de l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior a les zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica de tot Catalunya, finançat a través del Fons Climàtic de la Generalitat. La meitat dels ingressos d’aquest fons provenen de l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica.
DADES
L’autoconsum agafa embranzida i ja supera les 100.000 instal·lacions a Catalunya
L’any passat es va batre el rècord de noves instal·lacions d’autoconsum en un any, superant les 42.000
L’any 2023 va ser el millor any de la història per a l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya: es van posar en funcionament 42.277 instal·lacions, fins a assolir les 102.241 instal·lacions en servei. D’acord amb les dades que ha publicat l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya, que elabora l’ICAEN a partir de les dades del Registre d’Autoconsum de Catalunya, l’any passat es van posar en marxa 492,17 MW, fins a arribar als 991,4 MW, pràcticament la
potència instal·lada equivalent a la d’una central nuclear. Aquestes xifres suposen un creixement del 70,5% sobre el parc d’instal·lacions ja existents i del 98,6% sobre la potència instal·lada.
Les instal·lacions que van entrar en servei el 2023 van ser més grans: així, el nombre d’equips va créixer un 8,2% respecte de les que es van registrar el 2022, mentre que la potència ho va fer un 64,6%.
En l’actualitat, a Catalunya hi ha 70.542 instal·lacions de fins a 5 kW, que sumen 259 MW; 27.450 instal·lacions més
tenen entre 5 i 25 kW, i conjuntament tenen una potència de 228,72 MW; 3.600 installacions tenen entre 25 i 100 kW i totalitzen 219,42 MW, mentre que les 649 instal·lacions de més de 100 kW aporten 284,28 MW.
També destaca l’increment de les instal·lacions d’autoconsum compartit, que en l’any 2023 es van incrementar en 543 noves instal·lacions, assolint un total de 1.059 installacions. La nova potència d’aquests tipus d’instal·lacions va ser de 13,51 MW l’any 2023, el que ha permès arribar als
19,32 MW en total. Per distribució territorial, a la demarcació de Barcelona es van instal·lar l’any passat 24.124 autoconsum fotovoltaics, que sumaven 284,72 MW; a Girona, 7.663 installacions que totalitzaven 78,59 MW; a Tarragona, 7.033 equips que sumaven 81,79 MW, i a
Lleida, 3.457 amb una potència de 47,06 MW. En total, a Barcelona hi ha operatius 591,04 MW repartits en 60.771 instal·lacions; a Girona, 17223 equips que sumen 159,6 MW; a Tarragona, 15.586 sistemes que totalitzen 142,58 MW i a Lleida, 8.661 instal·lacions que ascendeixen a 98,19 MW.
Redacció
La xifra de parcs d’autoconsum ha crescut un 70,5%. ACN
CIUTAT COMPROMESA
Fer el salt a la tecnologia led, la clau per a fer l’enllumenat de les ciutats eficient i sostenible
L’Ajuntament de Tarragona està impulsant una important renovació de l’enllumenat públic per tecnologia LED, amb l’objectiu d’aconseguir un estalvi en el consum elèctric que es traduirà en un important estalvi econòmic i en una reducció d’emissions de CO2
A. Ferran
Són moltes les fórmules que ja tenim a l’abast per a reduir les emissions de CO2 i aconseguir entorns sostenibles. En l’àmbit de les ciutats i els entorns urbans, una de les mesures més efectives i senzilles d’aplicar és millorar l’eficiència energètica dels equipaments i de la xarxa d’enllumenat públic. Justament això és el que està duent a terme enguany l’Ajuntament de Tarragona. A principis de mes van començar els treballs per a la substitució de 570 llumeneres ubicades a la Rambla Nova i altres carrers del centre de la ciutat, per noves llumeneres amb tecnologia led. Així mateix, en altres zones de la ciutat ja es van fer unes primeres intervencions per a renovar l’enllumenat durant el primer trimestre de 2024. A totes aquestes actuacions, cal sumar-hi que la setmana passada, el consistori anunciava que rebria finançament per part de l’Estat per a desplegar el projecte Lux Tarraco, que suposarà fer extensiu a moltes més zones de la ciutat l’enllumenat led, cosa que comportarà un important pas endavant en matèria d’eficiència energètica, de sostenibilitat i d’estalvi.
Nova il·luminació, mateixa estètica al centre de la ciutat Fins ara, la Rambla estava illuminada per llumeneres de vapor de mercuri, una tecnologia obsoleta i fora de la normativa actual. La intervenció que acaba de començar les està reemplaçant per llums LED, sense que canviï l’estètica característica de l’enllumenat de la zona. Altres llumeneres que es canviaran durant els treballs –que es preveu que tinguin una durada màxima de sis mesos– són les del Monument a Roger de Llúria, la plaça del Monument als Herois de 1811, el Monument als Castellers i el carrer Méndez Núñez. Així mateix, l’acció es perllongarà fins a la Rambla President Lluís Companys, el Monument a Lluís Companys i la plaça de la Generalitat.
Cal destacar que l’Ajuntament ha rebut una subvenció per part de la Diputació, que cobreix el 80% del
cost d’aquests treballs, que han estat adjudicats per prop de 290.000 euros. Quan finalitzin aquests treballs, es duran a terme intervencions similars en indrets com la Via Augusta, el Parc de la Ciutat o la plaça Alcalde Lloret, entre altres.
«Aquesta actuació pretén millorar les característiques lumíniques de la zona, reduir la potència instal·lada, la qual passarà de 123,96 kW a 25,89 kW, millorar l’eficiència energètica de
Amb totes les actuacions, s’aconseguirà un estalvi econòmic de 400.000 euros a l’any
la instal·lació així com aconseguir un estalvi del consum, econòmic i d’emissions», detalla el conseller d’Espai Públic, Guillermo García de Castro. De fet, es calcula que, un cop fet la intervenció feta a la Rambla Nova i a la Rambla President Companys, l’Ajuntament s’estalviarà 80.000 euros a l’any en la seva factura energètica. I és que el canvi de les llumeneres suposarà una reducció del consum elèctric de 360.600 kilowatts/hora l’any, cosa que com-
porta cada any s’evitarà l’emissió de 122.700 quilos de CO2.
Actuacions a Ferran i als polígons Aquesta, però, no és la primera intervenció que el consistori ha impulsat per a millorar l’eficiència de la illuminació de la via pública. Durant el primer trimestre es van renovar prop d’un miler de llums amb tecnologia led. Els primers que es van substituir van ser els 56 fanals de Ferran i tot seguit l’actuació es va dur a terme a les Gavarres i als polígons Entrevies i Riu Francolí. Si se suma l’estalvi d’aquestes primeres actuacions al que s’està
duent a terme a la rambles Nova i President Companys, l’estalvi econòmic anual és d’uns 200.000 euros.
Lux Tarraco, un salt qualitatiu A tots aquests projectes que l’Ajuntament ja té iniciats i, en alguns casos, finalitzats, se li ha de sumar que el canvi que suposarà, tant per la millora de la il·luminació als carrers com per la reducció de la contaminació lumínica i també per l’estalvi energètic –i, per extensió, econòmic–, el projecte Lux Tarraco. Aquesta iniciativa, que durà a terme una actuació a gran escala, ha estat un dels 54 projectes seleccionat per part de l’IDAE (Instituto para la Diversificació y Ahorro de la Energia) per rebre el finançament corresponent a la primera convocatòria d’ajudes a projectes singulars per a la renovació d’installacions d’enllumenats exteriors municipals. L’ajuda consisteix en un finançament del 100% de la inversió amb un tipus d’interès al 0,0% a retornar en 10 anys i l’import sol·licitat i atorgat és de 1.207.842,02 euros. Entre les actuacions que inclou, s’hi troben la substitució de llumeneres a Sant Pere i Sant Pau i la Muntanya de l’Oliva; el passeig Torroja i al passeig Rafel Casanovas i platja Arrabassada; el canvi d’enllumenat a la rotonda d’Europa i vials adjacents, així com al barri de Sant Salvador i a les rotondes i vials adjacents al cementiri. També està inclòs el projecte per al canvi dels projectors de les columnes de l’avinguda Vidal i Barraquer, de 30 metres d’alçada, i la renovació de l’enllumenat de la plaça Imperial Tàrraco. Es preveu que els treballs es licitin durant el tercer trimestre i que d’aquí a un any s’adjudiqui la contractació dels projectes. En total, amb aquestes intervencions, es passarà de 1.406 unitats de llum a 1.242 i es reduirà 242,89 kW la potència instal·lada (la qual passarà de 349,97 kW a 107,08 kW aproximadament). També es reduirà el consum de la instal·lació 900.769 kWh, (passant d’1.181.819 kWh/any a 281.050 kWh/any); així com un estalvi econòmic de més de 201.148 euros l’any, a banda d’un estalvi d’emissions de 315.285 kg de CO2 l’any.
En la intervenció a Ferran es pot veure com el canvi a tecnologia LED ha millorat la il·luminació de la via pública. CEDIDES
Abans
Després
EMPRESA DESTACADA
Quin paper tindrà l’hidrogen en el nostre dia a dia?
Carburos Metálicos, com a part del major distribuïdor mundial d’hidrogen, és un clar exemple de la versatilitat d’aquest sector energètic
Els canvis tecnològics neixen de processos creatius que suposen aportar alguna cosa nova respecte al que ja coneixem. En l’àmbit de l’energia, la Unió Europea pretén reduir en gran mesura les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2050 per a mitigar l’escalfament global i, amb aquest propòsit, s’estan desenvolupant solucions adaptades a cada necessitat. En una societat tan complexa com la nostra, aquestes necessitats també ho són i, per això, encara que no sapiguem com serà exactament l’energia del futur, el més probable és que la solució vingui d’una combinació de tecnologies. Aquí és on l’hidrogen emergeix
com una de les alternatives més prometedores per les seves nul·les emissions directes i la possibilitat d’obtenir-lo de múltiples formes. Un bon exemple d’aquesta versatilitat és Carburos Metálicos, que forma part del grup Air Products, el major distribuïdor d’hidrogen del món i que compta també amb la major xarxa mundial de subministrament d’aquest gas per canonada. La companyia és capaç de proveir hidrogen en totes les seves formes: gas, liquat i mitjançant producció in situ. Així mateix, té diverses tecnologies de producció d’hidrogen que van des del reformat de gas metà a la depuració de biogàs associat i la captura de CO2, passant per l’electròlisi de l’aigua amb energies renovables i la
dissociació d’amoníac. Com especialistes en hidrogen des de fa dècades, Carburos Metálicos (Air Products) està present en tota la cadena de valor d’aquest vector energètic, en tenir la capacitat de produir-lo, distribuir-lo i subministrar-lo fins i tot mitjançant hidrogeneres pròpies. De fet, Air Products està creant una xarxa europea d’hidrogeneres i a Espanya la companyia està en el procés de construir projectes d’estacions de servei d’hidrogen destinades al transport pesant per carretera de persones i mercaderies
en el corredor transmediterrani: una, dins del polígon Riu Clar serà la primera hidrogenera pública de Tarragona, situada tocant a l’AP-7, l’A-27 i el Port de Tarragona, motiu pel qual resultarà clau per a impulsar la mobilitat amb hidrogen a la regió. Aquesta hidrogenera està cofinançada* per la Unió Europea. Sense sortir de l’àmbit de la mo-
bilitat, un altre exemple de la versatilitat d’aquest gas és l’elecció d’Air Products com a proveïdor oficial d’hidrogen de la 37a Copa Amèrica de vela, que es duu a terme enguany a Barcelona. Per primera vegada, aquesta competició recorrerà a embarcacions de suport (chase boats) dotades amb pila de combustible d’hidrogen.
*No obstant això, les opinions punts de vista expressats són exclusivament de l’autor o autors no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o CINEA. Ni la Unió Europea ni l’autoritat que concedeix la subvenció poden ser considerades responsables d’aquestes.
Redacció
Per primer cop, les embarcacions de suport de la Copa Amèrica funcionaran amb pila d’hidrogen, subministrat per Air Products. CEDIDA
INICIATIVA DESTACADA
Iberdrola presenta Carbon2Nature per a reduir la petjada de carboni a través de solucions basades en la natura
El seu objectiu és capturar i fixar a la natura més de 60 milions de tones de CO2 amb projectes de restauració, conservació i gestió sostenible d’alt impacte
Iberdrola ha presentat l’empresa Carbon2Nature, que va néixer fa un any amb l’objectiu de reduir la petjada de carboni global a través d’actuacions basades en la natura, millorant la biodiversitat i promovent una economia sostenible on la natura sigui una palanca essencial de creació de valor sostenible.
Des del seu llançament, ha avançat en la seva missió de capturar i fixar en embornals naturals més de 60 milions de tones de CO2 gràcies al desenvolupament d’una cartera global i diversificada de projectes
de conservació, gestió i restauració en diversos ecosistemes. Per a finançar-se utilitza, entre altres eines, els mercats de carboni i aplica un enfocament que garanteix els més alts estàndard d’integritat, la maximització d’impacte positiu a llarg termini i l’aposta per la innovació i la col·laboració.
En un any, ja té quinze projectes en desenvolupament i més de 40 en estudi en deu països, amb focus a Espanya, Mèxic, Colòmbia i Austràlia. La seva estratègia se centra en projectes forestals de reforestació i gestió sostenible. A Espanya té més d’onze projectes operatius que
engloben una superfície de 2.500 hectàrees. Així mateix, en té un en desenvolupament a l’Amazones de Colòmbia de més de 5.000 ha.
També s’està posicionant en projectes en ecosistemes marins, coneguts com de carboni blau, desenvolupant un projecte de restauració d’un manglar a Mèxic i un pilot pioner per a la plantació de praderes de posidònia a Espanya. En la seva línia d’innovació, també té en marxa un projecte pilot per evitar les emissions de metà en la ramaderia a Espanya. En total, la seva cartera de projectes en operació suposa prop de dos milions d’arbres plantats o pendents
sobirania energètica
Alerten que Catalunya
d’execució que capturaran més de 800.000 tones de CO2. A això, cal afegir-hi una àmplia cartera en negociació que implicaria la plantació de més de 20 milions d’arbres i la captura de 14 milions de tones de CO2
Visió global i local Carbon2Nature és una empresa participada al 100% per Iberdrola i segueix el compromís de l’energètica amb un model sostenible basat en dos objectius: aconseguir zero emissions netes en tots els scopes abans de 2040 i tenir un impacte net positiu en la biodiversitat per al 2030. Amb una visió global, però posant èmfasi en allò local, està desenvolupant projectes de conservació,
dependrà de França i Aragó si es tanquen les nuclears el 2035
El Fòrum Nuclear defensa que és una energia «competitiva, estable i que no emet CO2»
El Fòrum Nuclear avisa que Catalunya dependrà energèticament de França i l’Aragó si els terminis de l’apagada nuclear es compleixen tal com està previst: el 2030 a Ascó I, el 2032 a Ascó II i el 2035 a Vandellòs II. L’associació ha advertit que amb el ritme que duu el desplegament d’energies renovables en territori català «serà molt difícil» substituir una indústria que va produir prop del 60% del consum elèctric el 2023. El lobby atòmic defensa que no faria falta grans inversions per allargar la vida útil de les centrals perquè cada any la indústria inverteix 200 milions d’euros per mantenir i actualitzar els reactors. A més, recorden que amb el tancament el 2035, les centrals espanyoles estarien obertes de mitjana
46 anys, un termini molt més reduït que el que han aplicat a països com els Estats Units, que ha autoritzat el funcionament dels reactors entre 60 i 80 anys.
La patronal remarca que Catalunya ja té un dèficit de producció d’energia de 6.800 gigawatts a l’any que l’apagada nuclear encara accentuarà més. Ara mateix, les nuclears aporten 29.000 gigawatts dels 38.000 que es produeixen en territori català. El consum anual és de 44.000 gigawatts.
La patronal adverteix que si es tanquen les centrals el dèficit energètic català serà molt superior
El lobby nuclear es troba immers en un conflicte amb el govern espanyol per l’alça de la taxa Enresa, que les elèctriques propietàries de les nuclears paguen l’Estat per al des-
mantellament i la gestió dels residus radioactius. L’executiu espanyol planteja apujar de 8 euros al megawatt a 10,3 euros el megawatt l’impost que la indústria nuclear paga per costejar el desmantellament de l’activitat. Fins ara, aquest fons ha recaptat 7.700 milions d’euros. Des de la patronal nuclear, avisen que aquest increment d’impostos posa en dubte la rendibilitat del sector. Tot plegat, en un context en què l’executiu estatal va decidir canviar de rumb en la gestió dels residus nuclears, abandonar el projecte d’un magatzem temporal a Cuenca on aplegar tot el combustible radioactiu i construir set contenidors a cadascuna de les centrals
que haurien d’aguantar fins al 2073. A partir de llavors, s’haurien d’enterrar en ‘cementiri nuclear’ geològic profund. Els representants de la indústria nuclear veuen contradictori que les centrals deixin de produir el 2035, però, en canvi, els residus nucel·lars es mantinguin a la mateixa zona fins al 2073.
D’altra banda, avisen que l’energia elèctrica que produeixen els reactors és més barata que les altres, com el gas. I remarquen que la nuclear és una energia «competitiva», que «no emet CO2» i «estable». En contraposició, situen la fotovoltaica, que només pot produir determinades hores del dia i que necessita molt d’espai. Per exemple, a Catalunya caldria ocupar 40.000 hectàrees amb plaques solars per produir l’energia que produeixen les tres centrals catalanes.
restauració i gestió sostenible de la natura de llarga duració i amb un alt impacte climàtic, ambiental i social. Gràcies a aquests projectes, es generen ‘crèdits de carboni d’alta qualitat’ que Carbon2Nature posarà a disposició dels seus clients per a donar-los suport en el seu canvi cap a les zero emissions netes, com a complement a estratègies de descarbonització. Tots els projectes es regeixen sota l’enfocament de la triple I: integritat, impacte i innovació. Tots estaran certificats amb estàndards de qualitat reconeguts a nivel internacional/ nacional, que validaran la seva contribució climàtica, a la millora de la biodiversitat, al benestar de les comunitats locals i altres ODS.
El sistema de preus de l’electricitat necessita una «reforma» per adaptar-lo a les renovables
EACN
l sistema de preus de l’electricitat necessita una «reforma» per adaptar-lo a les noves característiques de les renovables. Així ho conclou un estudi de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) que analitza la situació de les energies netes a Catalunya des de la perspectiva del mercat. El document alerta que si no es duu a terme un canvi, es pot arribar a una situació que no s’asseguri una rendibilitat suficient als productors de renovables i, per tant, els beneficis tampoc arribin als consumidors. L’informe també demana un «marc legal estable» per promoure les inversions en renovables de gran escala i considera que l’última dècada ha estat una «oportunitat perduda» per
avançar cap a un model energètic «més sostenible i just». L’estudi defensa que la situació de les energies renovables de gran escala a Catalunya està «allunyada» de la que seria desitjable, ja que el grau de penetració d’aquestes és «molt inferior» respecte d’altres territoris de l’entorn. En aquesta línia, assegura que la inversió en els últims deu anys ha estat «pràcticament nul·la» i ho atribueix a «factors de política pública i regulació». «La normativa reguladora d’aquesta activitat no sempre ha tingut els efectes desitjats», indica. Ara bé, també admet un canvi de tendència en els darrers anys, a causa d’un increment «significatiu» de l’autoconsum, a conseqüència de la pujada dels preus de l’electricitat o la implementació de subsidis.
Redacció
Ho conclou l’Autoritat Catalana de la Competència
ESTUDI