Quimica '24

QUÍMICA

cap a la neutralitat climàtica

el sector químic

Compte enrere per un futur net i pròsper

Anna Ferran

Ara sí. El compte enrere ha començat. Tenim 25 anys per a revertir la generació massiva d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i establir les bases d’un futur net. Si no ho fem, ens veurem abocats, com a planeta, a la catàstrofe derivada d’una emergència, la climàtica, que no haurem sabut resoldre.

Ara bé, el repte no és senzillament reduir emissions fins que no se’n generi cap. Si fos aquest, la solució seria relativament fàcil. Ho aturem tot, d’una manera encara més extrema del que ens vam veure obligats a fer quan va esclatar la pandèmia, i aconseguiríem recular fins a nivells preindustrials. Aturar-ho tot comportaria tirar enrere en el temps i abandonar no només molts

avenços científics i tecnològics que ens han fet arribar aquí sinó també tot el nostre estil de vida. Evidentment, això no ho vol ningú. Per tant, cal trobar fórmules que ens permetin reduir emissions a la vegada mantenim o, fins i tot millorem la nostra qualitat de vida. És aquí on la indústria química hi té un rol essencial.

El fet de situar-se a l’inici de la cadena de valor de molts

processos productius, elaborant solucions per a tota mena de sectors d’activitat, com l’automoció, la construcció, el tèxtil o l’alimentari, fa que la descarbonització de la indústria química tingui un efecte de reacció en cadena amb un impacte que s’eixampla i s’irradia a tota l’economia.

Coneixedors del seu rol, el sector químic ja ha posat en marxa un full de ruta que l’ha

de dur a assolir la neutralitat climàtica –és a dir, a no generar més emissions de les que és capaç de compensar– de cara al 2050, amb diverses fites intermitges. Aquest full de ruta passa per millorar l’eficiència energètica de les plantes, electrificar maquinària i processos, utilitzar materials circulars, i avançar en tecnologies com l’hidrogen verd o la captura, emmagatzematge i ús de CO2.

Materialitzar aquest full de ruta comporta unes inversions multimilionàries que les empreses estan compromeses a fer. Ara bé, necessiten un entorn que remi en la mateixa direcció per avançar plegats i sortir d’aquest camí que és la transició energètica, com un sector reforçat i més competitiu que pugui continuar sent el motor econòmic principal de Tarragona.

Cuidem el medi amb tu, innovant constantment per millorar el nostre compromís amb la sostenibilitat, l’entorn i les persones aeqtonline.com

el sector químic

INICIATIVA DESTACADA

El nou full de ruta de l’AEQT: guanyar competitivitat amb un model descarbonitzat i circular

L’Associació

Anna Ferran

L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha engegat enguany un nou període estratègic que l’ha de dur a guanyar més competitivitat a la vegada que reforça els vincles amb el seu entorn. Aquestes són les bases que fonamenten el seu nou Pla Estratègic per al període 2024-2028. La missió principal d’aquest nou full de ruta és potenciar la «competitivitat de la indústria química de Tarragona a través d’un nou model d’economia circular i descarbonitzada». I fer-ho «amb la màxima transparència, per a contribuir al desenvolupament segur i sostenible del territori». Tenint com a meta aquest

plantejament, l’AEQT presentava les línies en les quals treballaran en aquests pròxims quatre anys. El Pla Estratègic, doncs, s’articula en cinc àmbits: seguretat i protecció del medi ambient, descarbonització i circularitat, competitivitat i innovació, territori i societat, i, per últim, comunicacions i posicionament.

En l’àmbit de la seguretat i la protecció del medi ambient, l’AEQT vol continuar aprofundint en el sistema de millora contínua en seguretat, una de les iniciatives fruit de l’anterior pla estratègic. Així mateix, vol promoure un centre de coneixement en seguretat i salut i un sistema de millora contínua en medi ambient, a més de ser referència industrial en qualitat

de l’aire. Pel que fa a la descarbonització i la circularitat, volen impulsar l’hidrogen renovable, la circularitat i la gestió sostenible de l’aigua així com la creació d’un model elèctric sostenible.

Respecte a la competitivitat i la innovació, són moltes les fites que vol assolir l’associació. En destaca el desenvolupament de la digitalització i la indústria 4.0, el desenvolupament d’infraestructures comunes per a tots els associats, l’impuls a l’R+D+i, però també l’impuls de l’FP dual, la interacció amb centres de formació o la parti-

cipació mitjançant el clúster ChemMed en esdeveniments que permetin guanyar posicionament.

La digitalització, la promoció de l’FP Dual o la divulgació són alguns dels àmbits a treballar

Pel que fa al treball amb el territori i la societat, l’AEQT es proposa en aquests pròxims quatre anys reforçar la seva relació amb altres sectors estratègics, la presència en espais de decisió territorial i el compromís amb la formació. Per últim, l’eix de comunicació i posicionament planteja intensificar el treball de divulgació dels valors del sector així com la relació amb els diferents grups d’interès de l’entorn.

La seguretat i la protecció del medi ambient continuen sent essencials.

el sector

maria mas

Directora Gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

«Tenim un pla per a descarbonitzar-nos

i

podem implementar-lo, però necessitem els suports de l’administració i

el territori»

Descarbonitzar-se és un camí pel qual hem de transitar. Aquesta és una de les idees, des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), que volen transmetre i remarcar. L’entitat, que agrupa a una quarantena d’empreses ubicades als polígons Nord i Sud, així com les que ofereixen serveis de logística portuària al moll de la Química, és conscient que tenen un paper central a l’hora d’assolir la fita que ens hem posat com a continent de ser climàticament neutres el 2050. La seva directora gerent, Maria Mas, explica que, com a sector tenen un pla, però que els caldran suports de l’entorn per a dur-lo a terme.

—Quin és el camí cap a la descarbonització de la indústria química?

—Des de l’Associació, tenim un pla que se sustenta en quatre pilars. El primer és millorar l’eficiència energètica. Fa molts anys que hi treballem. Totes les empreses tenen departaments especialitzats en aquest àmbit i moltes de les empreses associades han rebut reconeixement per la feina feta en aquest àmbit. És un pilar molt important, perquè constantment sorgeixen millores que feia uns anys no eren possibles. Per tant, és una porta oberta en la qual sempre hi hem d’anar treballant. Molt relacionat amb aquest primer pilar tenim l’electrificació, que seria el segon pilar. No només ens permet reduir emissions,

sinó que els processos electrificats són més eficients energèticament parlant. Per tant, els dos primers pilars podríem dir que són complementaris.

—Quins serien els altres dos pilars?

—El tercer és l’ús de matèries primeres bio i circulars. En substituir les matèries primeres d’origen fòssil per altres de circulars redueixes la teva petjada de carboni. Calculem que aquests tres pilars, eficiència, electrificació i circularitat, suposarien cadascun d’elles una reducció d’entre un 10 i un 20% de les emissions. Per tant, en conjunt podrien suposar com a mínim una reducció del 30% i com a màxim del 60.

—I què passa amb el 40-70% restant?

—Es correspon al quart pilar, que és l’ús de les noves tecnologies, és a dir, l’hidrogen i la captura i ús del CO2. Pel que fa a l’hidrogen, el volem com un vector energètic renovable. Però, en una transició com la que estem, hem de començar amb un hidrogen de baixa petjada de carboni i anar evolucionant conforme, competitivament, sigui accessible l’hidrogen totalment renovable.

—No es pot passar de 0 a 100.

—Exacte. Per això, insistim en el fet que és una transició i, per tant, s’ha de transitar.

—També mencionava la captura de carboni.

—Sí, l’ús de les tecnologies de captura de carboni per al seu posterior ús o emmagatze-

matge. Seran molt importants en tant que permetran que processos de difícil descarbonització puguin minimitzar les seves emissions. La captura de carboni és l’única opció quan no tens cap altra alternativa. En el cas de Tarragona, és molt rellevant en els dos crackers. Ara bé, és una tecnologia necessària en altres sectors com el del ciment, la siderúrgia o la incineració de residus. S’ha d’entendre des d’un punt de vista social, perquè tecnològicament no hi ha alternativa.

—I també des d’un punt de vista regulador, oi?

—Efectivament. I l’exemple més clar és el de l’hidrogen

baix en carboni. Necessitem que el marc regulador reconegui que és una millor solució que l’hidrogen que anomenem gris, que té un origen fòssil. Per arribar a utilitzar 100% hidrogen renovable, haurem hagut de fer un camí, una transició, fins a arribar a un punt on l’hidrogen renovable tingui un preu competitiu, que ens garanteixi que puguem subsistir. La indústria té un objectiu clar: generar riquesa. Si no generem benefici, no generarem riquesa. És de sentit comú. Hem de tenir clar que la demanda de productes químics, a escala mundial, continuarà creixent, perquè la societat necessita les solucions que produeix la

indústria química. En el nostre cas no es pot aplicar la teoria del decreixement. Per tant, si aquí no som capaços de produir de manera competitiva, ho faran en un altre lloc. Aquest és l’escenari. Hem de ser capaços de ser competitius a casa nostra.

—Ser competitiu també implica desenvolupar tecnologia que acceleri la descarbonització. En quin punt es troba el Centre de la Descarbonització de la Indústria?

—Quan es parla del Centre de Descarbonització, s’associa a un edifici. Preferim parlar de projectes de descarbonització més que d’un centre. Pel

sector, és prioritari disposar de plantes pilot que es puguin connectar a peu d’unitats industrials per a poder fer desenvolupaments i millores sobre els elements de procés actuals. Actualment, disposem de tres catalitzadors comercials per a capturar carboni. Nosaltres creiem que es poden superar i, de fet, l’ICIQ hi està treballant. Tenim una proposta d’un catalitzador que pot ser més eficient, però s’ha de testar. El projecte amb l’ICIQ i l’Eurecat comporta la instal·lació de tres plantes pilot de desenvolupament i millora dels processos de captura i un projecte pilot d’una planta per a transformar aquest CO2 en productes d’alt valor afegit que puguin ser base per a la síntesi química.

—I el Centre que es va anunciar? L’Ajuntament de la Canonja ha ofert uns terrenys. —Sí, i està molt bé en la fase en la qual sigui necessari i imprescindible. Per nosaltres, ara mateix, l’imprescindible és arrencar els pilotatges. Ajudar a testar i desenvolupar tecnologia pròpia i consolidar l’existent. Ara per ara, als laboratoris i espais actuals és possible. Quan calgui un espai físic addicional serà el moment de parlar d’un edifici, però, ara per ara, no és el més important. El més important és posar eines a disposició de la indústria i a disposició dels desenvolupadors de tecnologia que puguin ajudar a incorporar la tecnologia existent i les millores plantejades als nostres processos de manera sostenible. I tot el que econòmicament no és vi-

Anna Ferran

La directora gerent de l’AEQT alerta que, si el territori no és competitiu, la producció marxarà. A. FERRAN

able, no és sostenible.

—Per tenir hidrogen verd o per electrificar i que comporti una descarbonització, cal energia neta. Disposem d’ella?

—Totes les indústries tenen projectes per posar instal·lacions fotovoltaiques. Ara bé, aquesta producció d’autoconsum té una capacitat limitada. Pot cobrir entre un 20 i un 30% del consum total. Per tant, és un bon complement, però no és suficient. El que ja estem fent ara és comprar energia amb garanties d’origen.

sumidors industrials suficient energia?

—La tenim?

«Quan es parla de Centre de Descarbonització s’associa a un edifici. L’imprescindible ara és arrencar les plantes pilot a peu d’indústria»

—No. Amb les previsions d’electrificació, multiplicarem el nostre consum elèctric per quatre. I si afegim inversió nova, encara més. La infraestructura elèctrica del país no està preparada.

«Amb les previsions d’electrificació, multiplicarem per 4 el nostre consum elèctric. La infraestructura no està preparada»

I la paguem més cara. Fins a on pot créixer l’electricitat amb garanties d’origen? No t’ho sabria dir, però hem de pensar que estarà disponible sense limitacions.

L’altra pregunta és: tenim una infraestructura elèctrica capaç de posar a disposició dels con-

—Aquesta ha estat sempre una de les grans reclamacions de l’AEQT.

—Veiem una necessitat que, ara per ara, no està coberta. Ho hem parlat amb Red Eléctrica Española, amb el Govern estatal i el local. És un tema que el país ha d’agafar com a seu, perquè no només afecta la indústria química, sinó al conjunt de la societat. El consum elèctric creixerà i les plaques donaran el que

el sector químic

donin de si, però hi ha necessitats, com ara a la nit, que cal garantir. I és fonamental que el subministrament elèctric sigui molt segur i fiable.

—Veuen una intenció proactiva de fer les millores necessàries?

—Red Eléctrica és conscient d’aquestes necessitats. El Ministeri també. Ara bé, Red Eléctrica ens diu que necessiten els suports locals, perquè s’han de passar xarxes, línies d’alta tensió. Cal infraestructura elèctrica i això comporta afectacions als municipis. Per tant, necessiten el suport dels municipis perquè pugui ser una realitat.

—Calen renovables, però la ciutadania rebutja les implantacions massives. Calen noves infraestructures elèctriques, però també tenen oposició social. Què es pot fer per evitar que s’acabi produint un conflicte social?

—Com a societat, necessitem multiplicar el consum elèctric si ens volem descarbonitzar. Si volem atraure nova inversió, ens calen nous punts de connexió que ara no hi ha. Hi ha inversió que està marxant perquè no tenim capa-

citat elèctrica. Hem de tenir en compte aquestes coses per plantejar-se què és bo pel territori. Personalment, crec que la implantació d’indústria és bona. El Govern parla de reindustrialitzar el país. Però no podem desvincular l’energia i la indústria. S’han de casar tots els interessos. Si no som capaços d’integrar-los tots, algú es quedarà fora.

—Han trobat alternatives per a adaptar la nova regulació de xarxes tancades a les necessitats que tenen els polígons químics tarragonins?

—Com a positiu, hem aconseguit que existeixi la possibilitat de crear xarxes tancades. En un polígon nou, que es creés ara des de zero, seria molt bo. Ara bé, en uns polígons que ja existeixen, el nou reglament no va ser capaç de recollir les situacions especials que s’hi produeixen. I això ens ha penalitzat, perquè ja ho podríem tenir en marxa i no és el cas. Per adaptar-nos al reglament, hauríem de fer com si comencéssim des de zero. Això suposa una inversió molt gran. És un mega projecte. Ara estem fent estudis tant al polígon

Nord com al Sud per a determinar la viabilitat econòmica i tècnica de desenvolupar les xarxes tancades.

—Quan estaran enllestits aquests estudis?

—Al llarg de 2025.

—Per acabar, han presentat el seu nou Pla Estratègic per al període 2024-2027. Quins objectius persegueix?

—El nostre gran objectiu és continuar sent una font de riquesa pel territori. Volem continuar aquí i que la nostra societat ens consideri uns bons veïns. Dins d’això, hem de treballar tots els aspectes per a fer que la nostra petjada al territori sigui tan baixa com sigui possible. Ara bé, també necessitem que el nostre entorn treballi per a reduir la burocràcia administrativa i que la regulació estigui alineada amb les nostres necessitats. Necessitem una infraestructura elèctrica adequada en temps i forma. Nosaltres estem i estarem compromesos amb el nostre entorn i volem fer arribar a tothom que la descarbonització és possible. Tenim un pla i podem implementar-lo, però necessitem tots aquests suports per a fer-ho.

Mas remarca que el seu objectiu és ser una font de riquesa pel territori.

el sector químic

a fons

Espanya i Europa fixen les noves regles del joc en el camí cap a les zero emissions netes de la indústria

El sector químic fa una valoració positiva, si bé demana revisar aspectes com l’hidrogen baix en carboni

Anna Ferran

Energia i indústria són dos àmbits indissolubles, que van de bracet. I és que la gestió i les polítiques energètiques tenen un impacte directe en la competitivitat de la indústria. És per això que al parlar de la transició energètica que estem emprenent com a continent amb l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica el 2050 es fan contínuament referència a la indústria. I, a la vegada, quan la indústria explica els seus plans per a convertir-se en un sector net zero parla sempre d’energia. No es pot entendre l’una sense l’altra, així que no és d’extranyar que, al presentar els fulls de ruta en matèria energètica, tant a nivell estatal com europeu, s’acabi parlant d’alguna manera o altra de la indústria. Això és el que ha passat fa poques setmanes. El Consell de Ministres aprovava el passat 24 de setembre el nou Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). Aquest document és el full de ruta que ens ha de guiar fins el 2030 en matèria d’energia i clima i, per tant, de descarbonització. El Pla marca les fites finals a assolir i planteja quins són els itineraris per a fer-ho possible. Pel que fa a les grans fites, el nou PNIEC se’n planteja tres.

La primera, reduir un 32% la reducció de Gasos d’Efecte Hivernacle de cara a 2030. La segona, reduir la dependència energètica de països tercers i fer-la baixar del 73% que teníem el 2019 al 50% el 2030. Molt vinculada a aquesta segona fita, hi trobem la tercera, que fa referència al consum d’energia renovable, que proposen que

pugi al 48% –amb un 81% de generació elèctrica– i l’objectiu final d’eficiència energètica, que estableixin que augmenti fins al 43%.

Eines i diners

Les metes són clares. El que calen per aconseguir-les són eines i diners. Pel que fa a aquests últims, el PNIEC con-

templa un gran esforç inversor fins al 2030, de 308.000 milions d’euros, el 82% dels quals serien de capital privat. Ara bé, què passa amb les eines?

La novetat del Pla d’Energia i Clima és que reconeix la captura i ús del CO2 com a alternativa

N’hi ha algunes que ja estan totalment consolidades.

Aquest seria el cas de les energies renovables, com l’eòlica o la fotovoltaica, que es preveu que experimentin un important creixement fins al final de la dècada, passant dels 36GW d’eòlica i dels 46GW de

solar fotovoltaica, als 62GW i 76GW, respectivament. També es preveu comptar amb 12 GW instal·lats d’hidrogen renovable i que l’electrificació de processos acabi suposant un 35% del consum energètic final. Ara bé, què passa quan l’electrificació no és possible i l’hidrogen renovable no és competitiu? Aquí és on apareix la captura, ús i emmagatzematge de CO2 (CCUS per les seves sigles en anglès), una de les grans novetats que s’han incorporat en la revisió del PNI-

El PNIEC remarca que la captura, emmagatzematge i ús del CO2 només es farà quan no hi hagi cap altra alternativa possible i ja no es pugui millorar més l’eficiència energètica. CEDIDA / G.M

el sector químic

EC, que té un impacte directe en el sector químic i en tots aquells que tenen processos de difícil descarbonització.

Avançar en la captura, ús i emmagatzematge del CO2 Concretament, el nou PNIEC indica que les CCUS tindran un paper en aquells sectors on no existeixin millors alternatives per a reduir la seva petjada de

carboni. Amb tot, el Pla ressalta que aquesta mena de tecnologia només s’implantarà com a últim recurs, quan la millora de l’eficiència energètica ja no tingui més recorregut i sense que es desincentivi l’eliminació dels combustibles fòssils. El document també menciona la necessitat de planificar i regular el posterior ús d’aquest diòxid de carboni capturat. Per

a la indústria química, aquest residu, però, està cridat a convertir-se en una matèria primera de gran valor. I és que del CO2 se’n poden obtenir molècules d’alt valor com el metanol, que serveixen de base en la fabricació de polímers, plàstics, escumes o dissolvents. Però no només això, sinó que el diòxid de carboni capturat i combinat amb hidrogen re-

novable permet la fabricació de combustibles sintètics, que són circulars i de baixa petjada de carboni, cosa que podria servir per a ajudar a un altre sector que té com a urgència la descarbonització com és el sector del transport.

Bona rebuda del sector L’actualització del PNIEC ha estat ben rebuda pel sector químic, ja que ha inclòs diverses de les propostes que van presentar a través de la Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique). Amb tot, des de la patronal química, expliquen que continuaran treballant amb els diferents ministeris implicats per a assolir el reconeixement d’altres qüestions necessàries per a impulsar la descarbonització del sector, com són el reconeixement de l’hidrogen baix en carboni i el desenvolupament legislatiu sobre la gestió industrial del carboni.

Nous fulls de ruta europeus en redacció Ara bé, el PNIEC no és l’únic full de ruta que té un impacte directe en la forma com es descarbonitzarà la indústria química. L’inici de la nova legislatura europea marca una nova etapa on la millora de la competitivitat i els avenços en matèria de neutralitat climàtica seran crucials. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anunciava en el seu primer discurs després d’haver estat reelegida com a màxima dirigent de l’executiu

europeu que, en els 100 primers dies de mandat presentarien un Clean Industry Deal, un acord per a descarbonitzar i reindustrialitzar simultàniament l’economia, assegurant l’accés als subministraments energètics i a matèries primeres sostenibles.

Von der Leyen anunciava que es crearia un Fons Europeu de Competitivitat per a invertir en tecnologies netes i estratègiques, donant suport a les indústries energèticament intensives. En aquesta línia, la presidenta de la Comissió avançava que s’impulsaria una nova Llei d’Acceleració de la Descarbonització Industrial, amb l’objectiu de prioritzar la inversió en infraestructures i tecnologies energèticament netes. Des del sector químic es valoren molt positivament aquests anuncis, ja que consideren que permetran mantenir i, fins i tot, reforçar, la competitivitat a la vegada que es va avançant en la consecució del Pacte Europeu, que és el gran full de ruta continental on es recullen, entre altres, l’objectiu de ser climàticament neutres de cara al 2050.

Espanya s’ha proposat reduir les seves emissions en un 32% el 2030 respecte del 2019

La Comissió Europea està treballant en un Clean Industry Deal que presentarà aviat

En aquest nou mandat europeu s’elaboraran lleis per accelerar la descarbonització i la circularitat

La nova Comissió indicava altres canvis legislatius que tindrien un impacte directe en el sector químic. Un d’ells és un nou paquet legislatiu per a simplificar el Reglament REACH i aportar claredat sobre substàncies químiques persistents. També es vol tirar endavant una nova Llei d’Economia Circular, que tindrà com a objectiu fomentar un mercat únic de residus i materials secundaris, protegint les matèries primeres. Von der Leyen apuntava que durant aquest nou mandat augmentaria la inversió en infraestructures i tecnologies energètiques netes, es promourà l’eficiència energètica, la digitalització del sistema energètic a la vegada que es desenvoluparà una xarxa d’hidrogen. A més, es volen simplificar els procediments burocràtics per a facilitar l’activitat econòmica. Si acaben tirant endavant, totes aquestes mesures tindran un impacte positiu directe per al sector químic i li permetran fer importants passes envers els objectius de neutralitat climàtica que, a aquestes alçades, s’ha fet del tot seus.

el sector químic

Inversió o ruïna: la fórmula Draghi per a reduir dependències i enfortir Europa

Anna Ferran / ACN

Europa té molts reptes de futur, però n’hi ha un que, si no es resol, no permetrà que la resta s’assoleixin. Parlem de la competitivitat. Els Estats Units i la Xina han anat dominant cada vegada més la partida de la competitivitat i, si no es fa res per a revertir-ho, Europa quedarà relegada a un tercer lloc cada vegada més insignificant econòmicament parlant. Amb aquest panorama de futur força fosc, l’expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va presentar a principis de setembre un informe en el qual presenta tot un plec de propostes mitjançant les quals el continent podria no només recuperar la competitivitat, sinó sortir-ne enfortida. En elles, remarca el paper de la indústria química com un exemple de lideratge a Europa i que a la vegada li dona més protagonisme en la seva estratègia de futur.

D’on venim?

Per a Draghi, la situació que viu la Unió Europea és «preocupant» i en el seu informe posa de manifest que cal actuar «d’urgència». Un exemple d’això, es veu en la bretxa entre el PIB per càpita dels Estats Units i la Unió Europea, que s’ha eixamplat notablement des de l’any 2000. De fet, el poder adquisitiu dels nord-americans s’ha incrementat el doble que el dels europeus. A la vegada,

l’increment de productivitat a Europa ha estat molt menor que el dels EUA, principalment a causa de la manca d’inversió del sector tecnològic. Si no es reverteix aquesta situació, els càlculs fets per Draghi indiquen que de cara al 2040, la UE perdrà dos milions de treballadors cada any.

A tot això, cal sumar-hi les debilitats geopolítiques que acumula Europa. «En un món d’estabilitat geopolítica, no teníem motius per estar preocupats sobre una major dependència dels països que

esperaven que es mantinguessin amics», assenyalava en la seva presentació Draghi, fent referència a la dependència europea del gas rus. I afegia que a mesura que l’estabilitat s’ha anat debilitant, «les dependències s’estan convertint en vulnerabilitats».

Duplicar el pla Marshall

La recepta que proposa el dirigent italià per a sortir d’aquesta complicada situació passa per mobilitzar 800.000 milions d’euros addicionals a l’any –una xifra equivalent al 4,7%

del PIB de la Unió Europea–. Aquesta xifra duplicaria la inversió que va suposar el pla Marshall per a regenerar una Europa devastada després de la Segona Guerra Mundial.

Europea– posa l’accent en tres àmbits que han de rellançar el creixement europeu.

L’informe

Aquesta mobilització de deute públic sense precedents a Europa que planteja Draghi –i que està cridat a ser un dels fulls de ruta del nou mandat d’Úrsula von der Leyen al capdavant de la Comissió

Draghi proposa mobilitzar

800.000 MEUR a l’any, el 4,7% del PIB de la Unió

El primer d’aquests àmbits és la innovació. «El problema no és la manca d’idees o d’ambició a Europa, [...] sinó que estem fallant a l’hora de traslladar la innovació cap a la comercialització», indica. El segon àmbit, és la descarbonització. Per a Draghi és una gran oportunitat, però remarca que cal

coordinar les polítiques de cadascun dels estats i dissenyar un pla industrial comú per al bé del continent. Si no es fa, l’expresident del BCE creu que «la descarbonització acabarà anant en detriment de la competitivitat i el creixement». L’últim àmbit és la seguretat i la reducció de les dependències; dues condicions «indispensables».

El paper de la química Per a reduir dependències i enfortir la innovació, l’informe Draghi aposta per una reindustrialització del continent. Entre els sectors que identifica com a claus, l’informe remarca clarament el químic, que apareix com un pilar essencial tant pel que fa a valor afegit com pel que fa a la competitivitat i a la seva contribució a la transició energètica cap a tecnologies netes, que tenen un impacte en altres sectors, consumidors dels seus productes i materials. Des del sector valoren positivament que l’informe destaqui el paper de la indústria química en el conjunt de l’economia europea i que es contemplin mesures per a estimular la demanda de productes circulars i de baixes emissions de carboni, si bé creuen que caldria haver inclòs altres incentius relacionats amb el preu, com la reducció de l’IVA, que podrien accelerar l’adopció d’aquests productes o la inclusió de matèries primeres rellevants com les derivades de la biomassa.

Draghi explica que cal coordinar les polítiques de descarbonització de cadascun dels 27 i dissenyar un pla industrial comú o es perdrà competitivitat. ACN

el sector químic

SOSTENIBILITAT

ELIX Polymers fa avenços en la reducció de la seva petjada de carboni i l’ús d’aigua en les seves operacions

És una de les conclusions que es desprèn de la Memòria de Sostenibilitat 2023, que ha fet pública per novè any consecutiu

Redacció

ELIX Polymers ha fet pública la seva Memòria de Sostenibilitat i Responsabilitat Social 2023, un document que reflecteix de manera contundent els compromisos de la companyia en matèria de sostenibilitat, innovació responsable, aspectes socials i governança. Aquest informe ha estat elaborat tenint com a referència els estàndards universals de la Global Reporting Initiative (GRI).

El 2023, la companyia va assolir avenços significatius en les seves iniciatives de desenvolupament sos-

tenible, fent importants passes cap al compliment dels objectius establerts en el seu pla estratègic de sostenibilitat. Aquest pla, actualment en fase de revisió, té com a horitzó els compromisos que ELIX Polymers aspira a assolir el 2030.

Conscients que la sostenibilitat és un procés continu, ELIX Polymers es compromet a liderar amb l’exemple, innovant i col·laborant per a construir un món millor. La companyia ha progressat notablement en el seu programa d’economia circular i ha establert aliances estratègiques en tota la cadena de subministrament, cosa que li permet continuar avan-

çant en els seus compromisos. La col·laboració amb proveïdors i clients és fonamental per a assolir les seves metes i objectius futurs. Entre les fites assolides el 2023, es destaca la reducció de la petjada de carboni i la intensitat hídrica de les seves operacions, aconseguint avenços significatius en aquests indicadors. A més, ELIX Polymers ha tingut un impacte positiu en les comunitats locals on opera, gestionant les seves activitats de manera segura i responsable, i promovent l’educació, la salut i el benestar a través de programes i projectes de col·laboració amb entitats i centres formatius locals.

La seva gestió segura i responsable ha tingut un impacte positiu en la comunitat. CEDIDA

Aquests assoliments han permès a ELIX Polymers obtenir la medalla d’Or d’Ecovadis, un reconeixement als avenços en la integració de la sostenibilitat en l’estratègia de la companyia.

Per a més informació, la Memòria de Sostenibilitat 2023 es pot trobar al web de la companyia, igual com les edicions anteriors: https://www. elix-polymers.com/es/descargas/sostenibilidad

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

«La

el sector químic

PROFESSOR EMILIO J. PALOMARES GIL Director de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)

nova revolució industrial només s’assolirà si col·laborem centres de recerca, tecnològics, empreses i administració»

El professor remarca la importància del treball conjunt de tota la cadena de valor per aconseguir la descarbonització

Tarragona compta, des de fa 20 anys, amb un centre pioner en la investigació química: l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). L’ICIQ, que és un centre CERCA i ha obtingut dues acreditacions d’excel·lència Severo Ochoa, compta amb 250 investigadors i investigadores i 19 grups de recerca que investiguen com la química pot donar resposta als reptes que tenim com a societat. Un dels grans reptes és justament la descarbonització. Parlem amb el seu director, el professor Emilio J. Palomares, per a saber quin rol juga l’ICIQ en la cursa cap a la neutralitat climàtica.

—Quina és la missió de l’ICIQ?

—Sempre dic que l’ICIQ és la casa dels químics i, per tant, totes les nostres investigacions estan relacionades amb la química. Treballem en la investigació de reaccions sostenibles, qüestions vinculades amb l’energia i, més recentment, hem obert una línia de recerca en temes de salut.

—Un dels seus projectes estratègics és la descarbonització. Com estan treballant-la?

—A l’ICIQ sempre hem treballat en l’àmbit de la descarbonització. Des dels nostres inicis hem tingut línies de recerca en energia, amb l’objectiu d’electrificar les reaccions químiques. A més, també tenim línies de recerca que treballen en la captura, emmagatzematge i ús del CO2, per a utilitzar-lo com a reactiu i obtenir productes de va-

lor afegit per a la indústria com el metanol o l’etilè.

—Per tant, electrificar i aprofitar el diòxid de carboni són les dues vies perquè la descarbonització sigui un fet. —Exacte. Hem de tenir en compte que Tarragona és un lloc paradigmàtic. En el seu moment, es va decidir aprofitar l’energia de les nuclears per a tenir un pol industrial

químic molt potent amb dos crackers. Els crackers utilitzen derivats del petroli i ara es tracta que facin la mateixa activitat però amb emissions neutres de carboni. Això et deixa dues opcions. La primera, que és caríssima i tecnològicament un repte, seria electrificar els crackers. Ara per ara, no és possible. Per tant, només et queda l’altra opció que és capturar tot el diòxid de car-

boni que generes, electrificar la resta de processos i, amb el CO2 fer nous productes. La captura, emmagatzematge i ús del CO2 tampoc és barata; comporta una gran inversió. Però et dona un marge de temps per a avançar en l’electrificació dels crackers. Per mi, la dificultat és poder aprofitar les inversions públiques que venen a través dels Next Generation, perquè el calendari de les administra-

cions i de les indústries no coincideix i s’ha convertit en un coll d’ampolla.

—Caldria un replantejament per ambdues bandes per fer coincidir els tempos. —S’ha de conscienciar l’administració que cal una inversió de diners públics. Ho ha dit Mario Draghi en el seu últim informe, on explica que l’únic que ens salvarà és la inversió en innovació per fer que la nostra indústria continui sent competitiva. Un exemple d’això és l’iPhone.

—L’iPhone?

el rol d’un centre com l’ICIQ?

«La velocitat que marca Europa amb els Next Generation és inassumible per a les indústries i així és difícil aprofitar-los»

«Participem en una associació publicoprivada per a crear plantes pilot per a estudiar la captura i transformació del CO2»

—Sí. Les peces més importants per al seu desenvolupament s’han finançat amb inversions públiques. Quan aquestes innovacions van assolir una maduresa, va entrar la inversió privada que va convertir la inversió pública en llocs de feina qualificada i en un producte. Amb la descarbonització hauria de passar el mateix. Cal que l’administració s’adoni que les indústries necessiten els diners dels Next Generation en un període de temps superior al marcat. Si no, no els podrem aprofitar, perquè la velocitat que marca Europa és inassumible.

—En aquest escenari, quin és

—És impossible fer un desenvolupament industrial innovador si no parteixes de la recerca fonamental, que és el que fem nosaltres. La recerca fonamental et dona la informació que necessites per a discriminar entre processos que són efectius i processos que no duen enlloc. Un cop ho has identificat necessites altres actors del món del coneixement que agafen els resultats i els converteixen en tecnologia, de manera que es demostra que la recerca fonamental té possibilitats de convertir-se en un producte. I, quan ja està madur, és quan entra el món industrial i ho porta a escala macro. Això és la cadena de valor. Per això és molt important l’associació publicoprivada que tenim a Tarragona, finançada per la Generalitat, per a la creació d’unes plantes pilot que ens permetran estudiar i millors els processos de captura i transformació del carboni.

—Unes plantes pilot?

—Es vol aprofitar tota la recerca fonamental feta a Catalunya i aplicar-la a diferents plantes pilot que responen a les necessitats de quatre tipus d’indústria: la petroquímica,

Anna Ferran

Emilio Palomares destaca el compromís amb la recerca d’excel·lència del centre. CEDIDA

la cimentera, la siderometallúrgica i la de residus. Gràcies a l’associació amb centres tecnològics, podem fer assajos a les plantes i, en el millor dels casos, si un dels processos que estem assajant funciona bé, les empreses hi donaran suport i el portaran a planta industrial. Aquest és un projecte que potser s’hauria d’haver engegat fa 10 anys, però, sempre dic que l’important és que es faci. Si no, les empreses hauran d’esperar que altres països desenvolupin la tecnologia i si aquesta no arriba en el temps i el preu adequats, pot passar que les empreses liquidin actius i que un dels afectats sigui Tarragona, amb el que implicaria pels llocs de feina, PIB i productivitat perduda. Seria un desastre. Avui en dia, no hi ha res més important que la recerca i el coneixement per a evitar

el desastre de l’emergència climàtica. Res més importarà si el planeta se’n va en orris.

—Quin paper té l’hidrogen en aquest procés?

«No hi ha res més important que la recerca i el coneixement per a evitar el desastre de l’emergència climàtica»

«Necessitarem una implantació massiva de renovables i per això cal conscienciació social i compensacions»

—L’hidrogen és la tecnologia pont que permet l’ús del CO2 com a reactiu. Perquè la indústria faci els deures, cal tenir electricitat verda a dojo. Sense una implantació massiva, no serà possible. No n’hi ha prou posant plaques solars a les teulades.

—Les implantacions massives de renovables s’estan trobant amb molta resistència social. —És totalment comprensible. Si ens en volem sortir, cal conscienciació social. I això s’aconsegueix a través de comunicació científica i social, per a convèncer a la ciutadania que no hi ha alternativa. Ara bé, també s’ha de compensar.

el sector químic

És una ferida sagnant que territoris com Tarragona estiguin trinxats per nuclears, parcs eòlics i fotovoltaics, mentre altres territoris no volen les implantacions, però volen tenir accés a l’electricitat.

—Mencionava compensacions. Quines?

—Una possibilitat seria que els territoris generadors d’energia tinguin una tarifa de km0, que ha de ser assumida pels territoris que són consumidors i no productors. A Galícia ja s’està fent. El que és clar és que ens haurem d’acostumar a veure aquests parcs si realment volem complir amb els objectius de descarbonització. Si no, acabarem morint per les conseqüències de l’emergència climàtica. Si volem anar més ràpid cap a la nostra extinció, com diu l’Eudald Carbonell, ho tenim fàcil, continuem com estem i ja ens ho trobarem.

—Tornant a l’hidrogen verd, deia que és el que actuarà com a pont. En quin sentit?

—L’hidrogen és la molècula de partida de moltes de les reaccions que es fan amb CO2. Combinant-les, s’obtenen altres molècules que tenen sortida

dins del mercat de la indústria petroquímica. Actualment, ja existeixen electrolitzadors industrials. Però l’hidrogen que se’n obté és molt car. La implementació de l’hidrogen verd massiu només passarà quan sigui més barat que el gas natural.

—En quins àmbits estan treballant en matèria d’hidrogen verd a l’ICIQ?

—Diversos grups de recerca estan enfocats en la millora dels materials que s’utilitzen en els electrolitzadors per a

fer aquesta reacció electrocatalítica de dividir l’aigua en hidrogen i oxigen. De fet, arran d’una d’aquestes investigacions, ha sorgit Jolt, un spin-off de l’ICIQ, que aviat començarà a construir els panells que van dins dels electrolitzadors substituint els metalls preciosos que ara porten, com el platí, per d’altres de més barats, com els derivats del coure. Altres grups de recerca treballen per entendre com funcionen les reaccions fotocatalítiques i electrocatalítiques, perquè hi ha catalitzadors que funcionen

millor que d’altres i trobar-ne de nous que funcionin millor que els hi ha.

—Ha parlat de la importància de les col·laboracions publicoprivades. Com accepten encàrrecs a l’ICIQ?

—Som bastant selectius. La nostra funció és fer recerca d’excel·lència i donar solucions als reptes que té la societat. Evidentment, un dels reptes és millorar la competitivitat de les nostres indústries. Per tant, quan alguna truca a la nostra porta perquè vol que l’ajudem a resoldre un problema, mirem si podem donar resposta. Aquest, però, no és l’únic rol de l’ICIQ. Treballem per apropar el coneixement a la gent i, sobretot, per marcar un camí cap a l’excel·lència en recerca. Volem ser a la Champions de la investigació i crec que ens n’estem sortint. Com a director, estic content dels 20 anys de trajectòria. El repte de país que suposa la nova revolució només es podrà assolir si tenim tota aquesta cadena de valor, amb centres d’investigació, centres tecnològics, empreses i inversió pública. Si no la tenim, es faran nyaps. La clau és ferho bé i a temps.

Treballen en l’àmbit de la sostenibilitat, l’energia i la medicina molecular.

el sector

EMPRESA DESTACADA

Tecnologia i compromís, els motors de la transformació industrial de Repsol

La companyia està implementant un full de ruta basat en l’ús de tecnologies múltiples per assolir la neutralitat climàtica

Anna Ferran

Què cal per a ser climàticament neutres? Aquesta pregunta, que cada cop està més present a la societat, fa anys que se la va plantejar Repsol. La companyia multienergètica és conscient que juga un rol destacat en el procés de descarbonització de l’economia i, per això, ha establert un full de ruta clar amb una fita final: assolir les zero emissions netes de CO2 l’any 2050. La clau per aconseguir-ho? Una estratègia ben definida amb un model inclusiu que integra totes les tecnologies que poden permetre que la reducció d’emissions sigui una realitat.

Als anys 90, quan encara no havíem sentit a parlar del canvi climàtic, Repsol va començar a apostar per a millorar l’eficiència energètica dels seus processos; un compromís que actualment es troba més vigent que mai. Al 2004, van donar suport al famós protocol de Kyoto i el 2015 van adherir-se a l’Acord de París. Quatre anys més tard, el 2019, es convertien en la primera companyia del sector oil&gas en comprometre’s a ser zero emissions netes al 2050, passes, totes elles, que demostren el seu compromís.

Amb aquesta fita a l’horitzó, Repsol ha dissenyat un full de ruta que es proposa arribar al 2030 havent reduït un 28% les emissions el 2030 (respecte de les de 2016) i plantar-se

al 2040 amb un 55% menys d’emissions, també respecte a les que es generaven el 2016.

Ser multitecnològic o no ser

Amb el calendari clar, l’empresa ha definit una estratègia basada en aprofitar els avantatges que poden proporcionar totes les tecnologies actuals i en vies de desenvolupament per a convertir els seus grans centres productius, com el de Tarragona, en hubs multienergètics capaços de tractar una àmplia varietat de matèries primeres i residus i fabricar productes amb baixa petjada de carboni. Les tecnologies que ha identificat Repsol com a essencials en aquest procés de transformació industrial són l’eficiència energètica, l’electrificació, els combustibles renovables, la digitalització, la circularitat, l’hidrogen renovable i la captura i ús del CO2

Des de la companyia expliquen que l’eficiència energètica i l’electrificació de grans màquines del Complex són les dues palanques que es poden utilitzar en el curt termini, oferint resultats molt destacats, que es tradueixen en una millora de la competitivitat de les seves instal·lacions. El cas més clar d’això el trobem en la parada de la planta d’OPSM, que es va viure entre gener i febrer d’enguany. Dels 150 milions d’euros d’inversió, 100 van estar destinats a millores tecnològiques en

matèria d’eficiència i electrificació. La instal·lació d’uns nous oxidadors ha permès l’eliminació del 99% de COV i l’electrificació d’un compressor suposarà un estalvi d’emissions equivalent a les que genera una població de 35.000 habitants en un any. Ja estan aprovades inversions per les pròximes parades que permetran continuar en aquesta línia.

Paral·lelament, Repsol a Tarragona té previstos projectes pioners al conjunt del continent europeu, que, de materialitzar-se, reforçarien encara més el pol químic. Aquests projectes són l’Ecoplanta, que tractarà residus urbans no reciclables per a convertir-los en metanol circular i biometanol, i l’electrolitzador T-HYNET, que suplirà d’hidrogen verd no només el Complex Industrial de Repsol, sinó també altres indústries del territori.

drà disposar de clients i d’un marc legal i fiscal estable que garanteixi la viabilitat a curt i mig termini dels projectes. «La falta d’estabilitat en el marc regulador i fiscal podria condicionar les inversions futures en els nostres actius industrials a Espanya. És a dir, abans de prendre qualsevol decisió, analitzarem si les condicions són estables i atractives per a garantir els retorns d’aquestes inversions», avançava, tot just fa un any, el CEO de Repsol, Josu Jon Imaz. Unes de-

De cara al 2030, volen reduir un 28% les emissions respecte el 2016; i un 55% de cara al 2040

Inversions en ‘standby’ Tots aquests projectes s’han de fer mantenint competitivitat, i per això també Repsol està desenvolupant nous processos per a fabricar productes d’alt valor afegit, que donin solució a necessitats del mercat.

Ara bé, des de Repsol alerten que per a assegurar les inversions que garantiran la descarbonització no només cal disposar de tecnologia –que en alguns casos encara es troba en una fase incipient– sinó que cal-

ja ha avançat que deixa en standby diversos projectes estratègics que tenia programats en els seus complexos espanyols, entre ells el de l’Ecoplanta i T-HYNET. «El posicionament de Repsol és clar. Si es penalitza a les empreses que aposten per Espanya, inverteixen al país, creen riquesa i llocs de treball i no ens deixen competir en igualtat de condicions, es paralitzaran les nostres inversions», asseguren des de la companyia.

Projectes com l’Ecoplanta o l’electrolitzador estan en standby per les incerteses fiscals

claracions que ara prenen especial rellevància, després de conèixer-se la intenció del Govern de l’Estat de convertir en permanent el gravamen especial a les grans companyies energètiques i a la banca, el conegut com a impuestazo. Repsol sempre ha defensat –ja ho feia quan l’impost tenia únicament caràcter temporal– que el gravamen és «arbitrari, anticonstitucional i discriminatori». El fet de voler-lo convertir en permanent ha reforçat el posicionament de la companyia, que

A falta del que pugui passar avui mateix al Congrés dels Diputats –és l’últim dia perquè es pugui presentar l’esmena de la pujada fiscal en un projecte de llei relatiu a l’Impost de Societat i el Govern no té assegurats els suports necessaris per a tirar-ho endavant–, si aquests projectes finalment cauen, el que està clar és que s’ajornarà la descarbonització no només d’una gran empresa, sinó del conjunt de la indústria petroquímica, a la vegada que s’aprofundirà en el procés de desindustrialització, anant en la direcció oposada a les directrius que marca Europa. En aquest sentit, Josu Jon Imaz, assegura: «la indústria és clau per a la solució. Per això, lluitarem amb dents i ungles per a continuar transformant i continuar millorant les nostres refineries, per a reduir la seva petjada de CO2 i per a mantenir i fer créixer l’ocupació industrial a Espanya».

Els complexos industrials de Repsol, com el de Tarragona, es convertiran en hubs multienergètics que tractaran una àmplia varietat de matèries primeres i residus per a fer productes amb baixa petjada de carboni. CEDIDA

el sector químic

Les sis palanques que accionaran el camí cap a la neutralitat climàtica al Complex Industrial de Repsol

Eficiència energètica i electrificació

Optimitzar el consum d’energia i electrificar processos industrials. Aquesta és la primera de les palanques que està accionant Repsol per a reduir la seva petjada de carboni. La companyia aprofita les grans parades dels blocs operatius del Complex per a fer-hi inversions que permetin reduir consums energètics. El cas més recent és el de la parada de la planta d’OPSM, a principis d’any, en la qual Repsol va invertir 100 milions d’euros per a la instal·lació de tecnologies avançades, com per exemple l’electrificació dels compressors, cosa que permet reduir 100.000 tones d’emissions CO2, xifra equivalent a les emissions d’una població de 35.000 habitants durant 1 any.

T-HYNET, l’electrolitzador més gran de tot l’Estat

Tarragona està cridada a ser l’epicentre de l’economia de l’hidrogen verd de l’Estat i un dels principals hubs al conjunt d’Europa. I el projecte, si la pressió fiscal no ho impedeix, que ho permetrà és T-HYNET. Un consorci liderat per Repsol i del qual també en són membres Enagás Renovable i Messer construirà l’electrolitzador més gran d’Espanya, amb capacitat de 150MW, que podrà produir 2,7 tones d’hidrogen verd a l’hora. L’electrolitzador descarbonitzarà part de l’activitat de la refineria, subministrarà alimentació a l’Ecoplanta i afavorirà la descarbonització de tot el pol químic. Aquesta iniciativa, igual com l’Ecoplanta, han rebut finançament del Fons d’Innovació de la Comissió Europea.

Combustibles renovables i biomaterials

L’ús de matèries primeres alternatives als derivats del petroli és una altra de les claus de la descarbonització. De fet, una de les estratègies de Repsol és transformar complexos industrials com el de Tarragona en centres multienergètics, que rebin inputs renovables o circulars per a fer nous productes, com combustibles i materials amb baixa petjada de carboni. El cas del combustible és el més paradigmàtic. A Tarragona fa 20 anys que fabriquen biocombustibles. Des de 2021, el complex del polígon Nord va començar la producció de biojet, un combustible per aviació fabricat a partir d’oli de cuina usat, que permet una reducció d’emissions en els vols del 80%. Companyies com Vueling ja s’abasteixen amb biojet fet a Tarragona.

Tancar el cercle dels plàstics i de l’aigua industrial

Ser circular i optimitzar tota mena de residus és fonamental per a reduir la petjada de carboni. Més enllà de grans projectes com l’Ecoplanta, Repsol ha fet seus els principis de l’economia circular i així es demostra en projectes que ja fa uns anys que estan en actiu com Reciclex. En ell s’incorporen residus plàstics a polímers verges per a crear materials amb els quals es poden fabricar peces per a automoció, envasos no alimentaris, teixits no teixits o films retràctils. L’aposta per la circularitat també es veu en el consum d’aigua. Actualment, el 15% de l’aigua que utilitza el Complex Industrial de Repsol a Tarragona és regenerada i l’objectiu és incrementar aquest percentatge i que al 2030 representi més del 40%.

L’Ecoplanta , la innovació circular

més rellevant

L’Ecoplanta és una de les innovacions més rellevants en les quals està treballant Repsol, juntament amb Enerkem com a soci tecnològic. Aquesta futura instal·lació, que s’ubicarà al Morell, s’abastirà de residus urbans no reciclables generats al territori –podrà gestionar l’equivalent als residus generats per una població de 800.000 persones– i, mitjançant un procés de gasificació, els transformarà en metanol circular i biometanol, que es podrà utilitzar tant com a combustible renovable com per a la fabricació de materials circulars. Suposarà una reducció de 3,4 milions de tones de CO2 en els seus primers 10 anys. Es preveu que entri en funcionament el 2028, si finalment no s’aproven impostos especials que puguin fer caure la inversió.

Noves tecnologies per a un futur baix en carboni

Conscients que la descarbonització és una cursa de llarga distància en la qual cal valdre’s de diverses tecnologies per a assolir l’objectiu final de ser climàticament neutre, Repsol ja està treballant en nous desenvolupaments i noves fites. La primera d’elles arribarà el 2026, amb la parada del cracker. Aquí ja s’ha previst una gran inversió per a electrificar grans màquines de la planta d’olefines, que els permetrà reduir entre 140.000 i 150.000 tones de CO2 a l’any. Les aturades de refineria del 2028 i del cracker de 2032 suposaran noves passes cap a l’electrificació i l’eficiència. Així mateix, estudien la integració de la calor de l’Ecoplanta al Complex, i l’ús d’electricitat renovable, biometà i vapor de fonts alternatives baixes en carboni.

SOSTENIBILITAT

Descarbonitzar el cracker, l’efecte dòmino cap a la neutralitat climàtica

Dow posa el focus en l’impuls de les tecnologies pont com l’hidrogen circular i la captura i ús del CO2 per assolir una descarbonització competitiva del seu cracker i la resta d’instal·lacions que té a Tarragona

Anna Ferran

Tarragona compta amb dos dels tres crackers de vapor que hi ha al conjunt de l’Estat. Disposar d’aquestes infraestructures industrials estratègiques és el que ha convertit el pol químic en una referència al conjunt de continent europeu. I és que és en els crackers on comença tot. Aquestes instal·lacions funcionen com un forn de vapor a gran escala que, gràcies a les altíssimes temperatures que assoleix –que ronden els 850°C–, permet separar la nafta en components bàsics, com l’etilè o el propilè, molècules a partir de les quals es desenvolupen components químics que es transformen en productes de consum de múltiples àmbits.

Per a assolir la potència calorífica necessària per a funcionar, els crackers consumeixen grans quantitats d’energia que, actualment, obtenen dels combustibles fòssils. Aquesta forma de funcionar, que els ha fet altament eficients i competitius, presenta un problema en l’escenari d’emergència climàtica en el qual ens trobem: l’emissió a gran escala de diòxid de carboni. És per això que Dow, propietària d’un dels dos crackers que hi ha Tarragona, està centrant el seu full de ruta cap a la neutralitat climàtica en assolir la descarbonització del cracker.

Reduir 1 milió de tones de CO2 La companyia té com a fita final arribar a les zero emissions netes el 2050. En el cas dels seus dos centres industrials al territori, això suposa reduir prop d’un milió de tones d’emissions de CO2; bona part de les quals estan generades pel funcionament del cracker. Per tant, si s’aconseguís reduir al màxim les emissions del cracker, es faria una passa de gegant que marcaria un abans i un després.

El repte, però, és trobar la tecnologia idònia que ho permeti de manera competitiva.

Des de Dow expliquen que l’electrificació i l’hidrogen renovable, dues de les tecnologies que s’estan contemplant actualment com a palanques per a activar la descarbonització de l’activitat industrial no són vàlides, com a mínim en el present i en un futur pròxim, per a descarbonitzar el cracker. Pel que fa a una possible electrificació del cracker, remarquen que actualment és econòmica i tecnològicament inviable. Si bé se sap que aquest és el futur, cal molta innovació fins que l’electrificació sigui una opció viable.

Pel que fa a l’hidrogen renovable, malgrat que estigui cridat a ser el vector energètic del futur, a curt termini tampoc és una opció viable a l’hora d’alimentar el cracker, ja que es tracta d’una tecnologia poc madura. Davant d’aquest panorama i tenint sempre present l’horitzó del 2050 i el context de canvi climàtic, toca preguntar-se què es pot fer per a descarbonitzar crackers com el de Dow?

és ferotge i podem quedar-nos enrere», alerta el director del Complex Industrial de Dow Tarragona, Ignasi Cañagueral.

És per això que la companyia, totalment alineada amb les idees que defensa el conjunt del sector, remarca la necessitat d’apostar per tecnologies pont, que progressivament vagin reduint les emissions, a la vegada que es va avançant en el desenvolupament de les tecnologies descarbonitzades que actualment es troben en una fase poc madura. Dit d’una altra manera, no es tracta de passar de 0 a 100, sinó viure una transició en etapes.

Dow vol reduir les emissions un 20% el 2030 gràcies a mesures d’eficiència energètica

La captura, emmagatzematge i ús de CO2 és una pràctica que ja es fa als Estats Units i al nord d’Europa

Descarbonitzar el cracker reduiria, de retruc, les emissions d’altres sectors productius

Tecnologies pont «Si volem i se’ns demana rebaixar les emissions de CO2 no podem esperar fins a l’any 2050 a disposar de les fonts d’energia òptimes. Hem de ser competitius durant tot el procés, mentre afrontem aquesta transformació tan rellevant. Si no garantim la producció d’un etilè de qualitat a un preu raonable, la competència

Un full de ruta clar A principis d’octubre, Dow feia públic el seu full de ruta perquè el complex de Tarragona ja no emeti CO2 a l’atmosfera el 2050. Aquest full de ruta té tres fases. La primera, que ja es troba en marxa, contempla una reducció de les emissions d’un 20% el 2030, respecte a les generades el 2020. Per aconseguir-ho, la companyia està apostant per a millorar l’eficiència energètica, no només per a reduir costos, sinó per a minimitzar els consums energètics i, així, les emissions derivades d’aquests. Així mateix, també es contempla l’electrificació de maquinària i processos de la planta. Cal destacar que en la parada del cracker de 2021 ja es van introduir importants millores i en la parada de 2029 se n’executaran més que permetran arribar a aquesta reducció del 20%. A la segona fase del full de ruta,

el sector químic

que s’estendrà durant les dècades de 2030 i 2040, les tecnologies pont han de jugar un paper fonamental. Dow contempla aquí l’ús d’hidrogen circular –obtingut a partir del reformat del metà residual de procés de crackeig–, i la captura i emmagatzematge del CO2 per evitar la seva emissió a l’atmosfera.

«Tant la nova Comissió Europea, que ja contempla la captura i emmagatzematge de CO2 com una tecnologia clau per avançar en la descarbonització de la indústria; com el PNIEC espanyol, que menciona la tecnologia per a les indústries hard to abate i les emissions de procés, faciliten el desplegament tecnològic necessari per poder invertir», explica la directora de Relacions Institucionals de Dow a Espanya, Marianne Berthelot.

Així mateix, en la presentació del full de ruta de Dow Tarragona, la investigadora Paula FernándezCanteli, cap de projecte de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, constatava que l’emmagatzematge de CO2 és una «tecnologia fiable, segura i contrastada, com ho demostren els nombrosos projectes ja en funcionament o en desenvolupament a diversos llocs del món, principalment als Estats Units i el nord d’Europa».

En finalitzar aquesta segona fase, Dow estima que haurà assolit una reducció de fins al 90%. Parallelament, ja s’hauran desenvolupat i consolidat noves tecnologies que permetran electrificar el cracker i utilitzar l’hidrogen verd arribant a 2050 sent un complex industrial climàticament neutre.

Una reacció en cadena «La societat ens ha demanat que ens transformem i entomem el repte com un desafiament i una necessitat. Com que Dow i, més concretament, el nostre cracker, es troba a l’inici de la cadena de producció, la nostra descarbonització facilitaria en cadena l’eliminació o disminució d’emissions en molts altres processos», destaca el president de Dow Chemical Ibèrica, Antonio Logroño. La reflexió que fa el màxim responsable de Dow a la Península és clau per a adonar-se de la magnitud del repte i de la importància de ferho bé. I és que no només es tracta de la descarbonització d’un equipament industrial estratègic pel territori, ni de la descarbonització d’un complex industrial que ocupa gairebé 700 persones, es tracta de descarbonitzar les matèries primeres que utilitzen molts altres sectors, des de l’automoció a la cosmètica. Per tant, aconseguir un cracker zero emissions suposaria una reacció en cadena que impulsaria una descarbonització de l’economia a gran escala.

Com fer que reduir emissions i créixer siguin dues cares de la mateixa moneda en detall

Descarbonitzar és sinònim d’un canvi de paradigma; d’un nou model productiu que s’allunya de les matèries primeres d’origen fòssil per a apostar per la circularitat i les energies i matèries renovables. Una transformació d’aquesta magnitud, que, a més, porta associada, una enorme inversió en tecnologia i en desenvolupament de nous productes i processos, pot semblar, a primer cop d’ull que suposarà un llastre a la rendibilitat econòmica de les empre-

ses. A Dow, però, expliquen que és, justament el contrari. Davant d’una societat que sap que descarbonitzar-se és la única sortida per aturar l’emergència climàtica, la demanda de productes que estiguin descarbonitzats anirà a l’alça, de manera que, la solució a un problema s’acabarà convertint en una oportunitat de negoci. Ara bé, perquè sigui així, cal tenir una estratègia definida. En el cas de Dow aquesta se centra en cinc aspectes clau del seu negoci:

Optimització de les instal·lacions i processos de fabricació

Augment de l’ús d’energia neta i de vapor

Inversió en tecnologia de producció transformadora

Desenvolupament de productes i serveis amb baixes emissions de gasos d’efecte hivernacle

Desenvolupament d’un full de ruta de descarbonització de l’abast 3

el sector

sostenibilitat

Avançar en la circularitat del plàstic: menys frens burocràtics i mesures que l’incentivin

La cadena de valor del plàstic reclama noves maneres de fer si es vol avançar

Anna Ferran

Hi ha qui, en lloc de parlar de descarbonització de l’economia, parla de desfossilitzar-la, és a dir, eliminar progressivament tots els recursos fòssils per a quedar-nos únicament amb aquells qui siguin renovables o circulars. Aquest plantejament, que sovint és sinònim i si més no complementari de la descarbonització, no posa l’accent en les emissions que generem sinó en les matèries primeres que s’utilitzen i que són les «culpables» de generar emissions. Per a avançar envers la desfossilització, cal sobretot trobar matèries que permetin continuar produint les mateixes solucions, amb les mateixes característiques i qualitat, però garantint que tenen un origen alternatiu amb una petjada de carboni baixa o nul·la. És aquí on apareix en joc una altra de les palanques clau en el camí cap a la neutralitat climàtica: la circularitat. Els models circulars no són res nou. La natura ha funcionat sempre de manera circular, convertint els residus en recursos per a tenir nous fruits. Ara bé, el problema el tenim en el fet que el nostre model productiu i el nostre estil de vida actual es fonamenta sobre els materials plàstics. Fins fa poc, la seva producció s’havia basat en el model econòmic lineal

de produir, utilitzar, llençar, generant un problema afegit a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el de la contaminació del medi per plàstics.

En els últims temps, el sector dels plàstics ha estat treballant de valent per promoure innovacions que permetin que el plàstic també pugui ser circular. No estem parlant només de reciclar i convertir ampolles d’aigua en una peça de roba tècnica esportiva, sinó d’utilitzar plàstics el reciclatge mecànic dels quals no és viable –i que, per tant, acaben en plantes incineradores– i reintroduir-los a la cadena productiva com a noves matèries primeres d’origen alternatiu.

Aquest és el futur. El sector

ho té clar. Però per a convertir aquestes innovacions que, en la molts de casos es troben en producció en plantes pilot, en processos a escala industrial cal suport i una regulació clara que validi l’ús d’aquests nous plàstics circulars.

I aquesta és justament una de les peticions que està fent la indústria del plàstic, que engloba des de la química bàsica fins als transformadors finals.

lanques, que ja ha presentat tant a les autoritats nacionals com europees, per a avançar en matèria de circularitat. La primera és la creació d’instruments polítics que permetin desbloquejar inversions i accelerar la circularitat del sector. Per aconseguir-ho defensen que cal simplificar tràmits per a donar llum verda a noves instal·lacions industrials i més claredat en la metodologia del balanç de masses que s’utilitza per a determinar les quantitats de plàstic reciclat. També volen que s’incentivin els models de negoci circulars amb baixes emissions, creant demanda mitjançant legislació, és a dir, establint un mínim obligatori de contingut de plàstic circular.

Com que usa residus com a matèria primera, el plàstic circular té una petjada de carboni menor

Cinc palanques

Plastics Europe, l’associació que agrupa tot el sector del plàstic, ha establert cinc pa-

A més, demanen que es desenvolupi un sistema de gestió de residus apte per a una economia circular, cosa que comporta eliminar l’abocament o la incineració de residus plàstics que són reciclables. Així mateix, proposen promoure més col·laboració entre tots els actors, aprofitant el mercat únic europeu i se sumen a les reclamacions per a restablir la competitivitat de la indústria, cosa que comporta uns preus de l’energia que també siguin competitius.

L’atrill

La química, un sector clau pels objectius climàtics d’Europa

En la cerca d’una Europa climàticament neutra i competitiva, el sector químic emergeix com un pilar fonamental. Aquest sector no sols és un dels més grans i diversificats de l’economia europea, sinó que també té el potencial de liderar la transició cap a un futur sostenible. La Canonja condensa un dels polígons químics més importants del Sud d’Europa i com alcalde, estic convençut que la química pot contribuir a aconseguir els objectius climàtics i al mateix temps mantenir la seva competitivitat en el mercat global.

El sector químic és conegut per la seva capacitat d’innovació. A través de la recerca i el desenvolupament, les empreses químiques estan creant solucions sostenibles que poden reduir la petjada de carboni de múltiples indústries. Des de bioplàstics fins a productes químics derivats de fonts renovables, la innovació en aquest sector està impulsant l’economia circular i minimitzant l’ús de recursos no renovables.

Per exemple, la producció de biocombustibles i productes químics a partir de biomassa no sols redueix les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, sinó que també promou l’agricultura sostenible. Aquestes innovacions són essencials per a complir amb el Pacte Verd Europeu, que busca reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en almenys un 55% per a 2030.

La indústria química és intensiva en energia, el que significa que qualsevol millora en l’eficiència energètica pot tenir un impacte significatiu en la reducció d’emissions. La implementació de tecnologies avançades, com l’electrificació de processos i l’ús de renovables, pot transformar la forma en què es produeixen els productes químics. A més, la digitalització i l’automatització estan permetent optimitzar els seus processos, reduint el consum d’energia i millorant la sostenibilitat.

El sector químic no opera en un buit; el seu èxit està intrínsecament lligat a altres sectors, com l’energia, la construcció i l’automoció. La col·laboració entre indústries és crucial per a desenvolupar solucions integrades que abordin els desafiaments climàtics. Per exemple, la química pot exercir un paper clau en la producció de materials de construcció sostenibles i en el desenvolupament de bateries més eficients per a vehicles elèctrics.

Roc Muñoz

Alcalde de la Canonja

Demanen un sistema de gestió de residus que fomenti la circularitat. CEDIDA

el sector

INICIATIVA DESTACADA

Una oportunitat de futur per a créixer i desenvolupar la teva carrera professional

L’FP Dual Transnacional de BASF ha engegat aquest setembre la 12a edició, com un programa totalment consolidat

Anna Ferran

Després de 12 edicions i uns

240 participants, el programa d’FP Dual Transnacional de BASF s’ha convertit en un paradigma de l’aposta ferma que la companyia, en particular, i la indústria química, en general, fa per promoure la formació professional dual i una ocupació de qualitat. Aquest programa pioner ofereix cada any una veritable oportunitat de futur a una vintena d’estudiants. I és que aquesta opció formativa no només inclou un ensenyament professionalitzador de primer nivell, com és el grau superior de Química Industrial impartit per l’Institut Comte de Rius, i l’oportunitat d’aprendre un idioma com l’alemany, sinó que en finalitzar amb èxit el segon i últim curs, els estudiants s’incorporen a la companyia com a operadors de planta al site de Ludwigshafen, on BASF té la seva central.

Com funciona?

A principis d’any, s’obre la convocatòria per a presentar la candidatura per a formar part d’aquesta experiència formativa. L’empresa entrevista els candidats i escull els 20 que creu que encaixen millor amb el programa i els valors de BASF. Un cop escollits, al setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar, comencen les classes a Tarragona. En total, el programa té una durada de dos anys i quatre mesos, amb deu mesos de pràctiques (quatre a Tarragona i sis a Ludwigshafen). El segon curs, també es comença aquí, però es finalitza a Alemanya. Les pràctiques estan remunerades amb assignació de beca i les despeses d’allotjament dels sis mesos a Ludwigshafen estan coberts per la companyia.

Col·laboració més enllà de l’aula L’Institut Comte de Rius duu a terme un paper fonamental en el desenvolupament d’aquest programa, ja que no només proporciona les bases teòriques necessàries en química industrial, sinó que fomenta un ambient d’aprenentatge dinàmic i col·laboratiu que prepara a qualsevol estudiant per als reptes del món laboral. Des de BASF, expliquen que «la nostra col·laboració amb el Comte de Rius va més enllà de l’aula. Treballem plegats amb l’equip docent

per a dissenyar un pla d’estudis que s’adapti a les necessitats del mercat i que prepari els i les estudiants per a afrontar la realitat que es trobaran un cop passin a ser treballadors de la companyia a Alemanya».

En aquesta línia, el professor i coordinador de l’FP a l’institut tarragoní, Joan Daniel, explica que en l’FP

Dual Transnacional de BASF «es prepara profundament als alumnes des d’un punt de vista tècnic: pràctiques a la fàbrica de BASF a Tarragona, classes d’alemany, visites al centre de producció de Ludwigshafen, activitat interdepartamentals, pràctiques a laborari, etc. perquè quan arribin a Alemanya estiguin més que

preparats i preparades i tinguin tots els processos assimilats.

«L’alemany no és un problema» Una de les particularitats d’aquest programa formatiu, tal com mencionava Joan Daniel, és que, els alumnes que hi participen, no només aprenen totes les habilitats relacionades amb la química i la tecnologia que els habiliten per a treballar com a operadors de planta, sinó que també aprenen alemany. Al llarg dels dos cursos s’imparteix classes regulars d’aquesta llengua, de manera que en finalitzar els estudis i just abans de començar la seva nova etapa com a treballadors de BASF a Ludwigshafen, han assolit un nivell B1 d’alemany.

remunerades a Alemanya. Ara bé, mentre les estan duent a terme, el seu aprenentatge d’alemany continua fins a assolir el nivell B2, que els permetrà moure’s sense complicacions en els seus primers temps a la seva nova llar.

«Qualsevol pot fer-ho, per alguns potser ens és més fàcil, però comencem aprenent-lo des de zero», explica Raquel Cluse, alumna de la cinquena promoció de l’FP Dual Transnacional de BASF, quan se li pregunta sobre les possibles dificultats que té l’aprentatge d’una nova llengua. En una línia similar, Isabel Meneses, alumna de la sisena promoció, afirma categòrica que «l’idioma no és un problema».

Una experiència única «A la vida, els èxits no depenen d’una alineació dels astres, sinó de bones decisions i molt d’esforç», reflexiona Meneses. Per a ella, una d’aquestes bones decisions va ser presentar la seva candidatura per formar-se i preparar-se pel futur de la mà de BASF i la seva FP Dual Transnacional. «T’ofereix una sortida laboral molt bona. Tens un lloc de treball fix a Alemanya, en un entorn on aprens i et formes constantment. A més, fas bons amics i, gràcies al fet de treballar a torns, tens una bona conciliació que et permet aprofitar bé el temps lliure», explica, detallant els punts forts que ha tingut per a ella participar en el programa.

Al llarg dels dos cursos es fan 10 mesos de pràctiques, 4 a Tarragona i 6 a Alemanya

El programa inclou un curs d’alemany amb el qual els alumnes acaben assolint un nivell B2

En el programa del curs, es combina alemany general i tècnic. S’inclouen classes de conversa, intercanvi d’idiomes i un curs intensiu abans de viatjar a Alemanya, a més de múltiples exàmens preparatoris per als certificats A2 i B1 de l’Institut Goethe. Amb aquest nivell, és amb el que marxen els estudiants a Ludwigshafen quan inicien el seu període de pràctiques

Antonio López Godoy, un dels alumnes que ara es troba a Alemanya fent el segon curs, comenta que està «molt il·lusionat amb aquesta nova etapa. És una experiència única. M’he preparat molt per aquest moment i sé que podré enfrontar-me a qualsevol desafiament que es presenti». En una línia similar, la seva companya de promoció Erika Martínez Ciudad, conclou: «la idea de traslladar-me a Alemanya per a treballar a BASF després de completar l’FP Dual a Tarragona m’emociona molt. Sé que hi haurà dificultats, però estic llesta per a enfrontar-les i aprofitar al màxim aquesta oportunitat».

Alumnes d’una de les edicions passades, al site de BASF a Tarragona, on fan el primer període de pràctiques. CEDIDA

La formació del Comte de Rius prepara els alumnes pels reptes del món laboral. CEDIDA

el sector químic

EMPRESA DESTACADA

Messer impulsa solucions viables basades en l’hidrogen i la captura de CO2 per a empreses i municipis

La companyia ha desenvolupat serveis innovadors i econòmicament assumibles

Anna Ferran

Hidrogen i diòxid de carboni. Aquests dos gasos són la clau cap a una veritable descarbonització. L’hidrogen renovable es postula com el vector energètic del futur. Pel que fa al diòxid de carboni, tots els esforços científics i tecnològics estan centrats en evitar la seva emissió a l’atmosfera per a frenar així l’escalfament global. En aquest context, empreses gasistes, com és el cas de Messer, hi tenen molt a dir i a fer. La companyia ha utilitzat tota la seva experiència acumulada al llarg de més de 125 anys de trajectòria i el seu esperit innovador per a oferir solucions que, des d’ara, redueixin la petjada de carboni de sectors com el transport o la gran indústria.

Flotes de vehicles d’hidrogen Una d’aquestes solucions és SympH2ony. Messer i Toyota han unit esforços per a oferir a empreses, municipis i operadors portuaris, una solució de mobilitat basada íntegrament en l’hidrogen. Així doncs, SympH2ony inclou vehicles zero emissions propulsats per pila d’hidrogen, estacions de repostatge d’hidrogen i el subministrament d’aquest, amb la possibilitat de produir-lo in situ, i tots els serveis necessaris per a un funcionament fiable. A més, el fet de poder facturar la despesa en funció dels quilòmetres recorreguts per la flota garanteix uns costos operatius calculables, donant resposta així a les incerteses que sorgeixen a l’hora de fer inversions per a reconvertir flotes de vehicles a l’hidrogen.

«Oferim als operadors de flotes privades i públiques l’oportunitat d’assolir amb seguretat els seus objectius de mo-

bilitat amb zero emissions. SympH2ony supera obstacles com la incertesa tecnològica, la complexitat econòmica i la disponibilitat de capital», explica Tim Evison, vicepresident executiu d’Hidrogen Renovable de Messer.

La captura de carboni ja és una realitat L’hidrogen és una excellent alternativa per a reduir i, fins i tot, eliminar la petjada de carboni del transport. Ara bé, què es pot fer en aquells sectors de difícil descarbonització? La resposta la trobem en les sigles CCUS, que responen a la veu anglesa de Captura, Ús i Emmagatzematge de Carboni. Messer ha llençat enguany un nou servei anomenat ZeCarb, que recull dècades d’experiència de la companyia en el camp de la recuperació del CO2 per a oferir un servei a indústries amb altes emissions.

ZeCarb és una opció per a sectors amb altes emissions com el cimenter, el de l’acer o l’energètic

Amb ZeCarb, Messer captura el diòxid

de carboni generat en processos industrials abans que s’alliberi a l’atmosfera i el processa perquè pugui ser utilitzat, per exemple, en la producció de combustibles sintètics. Com a alternativa, el CO2 capturat es pot emmagatzemar en formacions geològiques subterrànies, com jaciments esgotats de petroli i gas i emmagatzemar-lo. Sobre aquest nou servei de captura, el CEO de Messer, Bernd Eulitz, assegura que: «estem canviant la forma com les empreses de tots els sectors redueixen la seva petjada de carboni, alineant-se als objectius globals de sostenibilitat i aprofitant al màxim les noves oportunitats de creixement». I afegeix: «Amb ZeCarb oferim a empreses i municipis una forma d’assolir els seus objectius de CO2 des d’un punt de vista econòmic i, a la vegada, complint amb la seva responsabilitat ecològica».

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

L’atrill

Liderant la digitalització de la gestió de l’aigua

Invertir en digitalització és invertir en el futur. Al Consorci d’Aigües de Tarragona ho tenim clar i ja fa uns anys que hem iniciat un procés important per esdevenir una organització 4.0. Per aconseguir-ho, hem traçat un full de ruta en forma de projecte integral que inclou una quarantena d’accions per a la nostra transformació digital amb un pressupost de 23,3 milions d’euros, dels quals 9,5 estaran subvencionats amb fons europeus.

El Pla de Digitalització del CAT cobreix tots els nostres àmbits d’actuació: captació, potabilització i distribució d’aigua. Ja hem implantat la plataforma SagedCAT, que centralitza i processa dades, i el bessó digital de la canonada principal, que permet monitorar la conducció d’aigua de manera ininterrompuda per evitar incidències. La introducció d’eines pioneres com aquestes ens permeten millorar l’eficiència del nostre sistema i optimitzar processos per tal de reduir costos, i minimitzen els riscos associats a la gestió de recursos hídrics.

El Consorci d’Aigües de Tarragona inverteix més de 23 MEUR en un pla de digitalització que el situarà al capdavant del sector hídric a nivell estatal

El CAT és l’únic ens de la demarcació que ha resultat beneficiari de la segona convocatòria del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de Digitalització del Cicle de l’Aigua, una iniciativa del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic finançada per la Unió Europea a través dels Fons Next Generation. Un fet que prova la clara aposta del Consorci per la transformació i l’avenç constant.

L’execució total del pla de digitalització ens posicionarà al capdavant del sector hídric de l’estat i ens convertirà en una organització optimitzada i més transparent. En conseqüència, gaudirem d’eines que ens permetran abordar millor els principals reptes globals, com el canvi climàtic i la gestió sostenible dels recursos naturals. Al Consorci d’Aigües de Tarragona som conscients que ens trobem en un moment de canvi i volem formar part activa d’aquesta transformació vers un futur més sostenible per a tothom.

Joan Alginet Aliau President del Consorci d’Aigües de Tarragona

Amb Toyota, han promogut una solució de mobilitat integral per a flotes basades en l’hidrogen.

EMPRESA DESTACADA

el sector químic

La indústria química: un sector clau per a una Europa descarbonitzada i competitiva

Covestro lidera la transició cap a una economia circular i climàticament neutra amb l’impuls de tecnologies netes i el reciclatge químic

Redacció

El sector químic és un dels pilars fonamentals per al desenvolupament econòmic i industrial d’Europa, i es troba en un moment crucial per liderar la transició cap a una economia climàticament neutra. Per convertir-se en el primer continent a assolir la neutralitat climàtica el 2050, la Unió Europea va definir el Pacte Verd, on la reducció de les emissions i l’eficiència energètica són prioritàries. Per aconseguir-ho, indústries com la química han d’adoptar mesures significatives i Tarragona, amb un dels pols més importants del sud d’Europa, juga

un paper decisiu en aquest camí cap a la sostenibilitat.

Una de les claus per assolir la neutralitat climàtica és l’economia circular. El reciclatge químic és una de les solucions més prometedores en aquest àmbit, ja que permet transformar residus en nous materials útils, reduint així la dependència de matèries primeres i disminuint les emissions associades al cicle de vida dels productes. Per exemple, Covestro amb la col·laboració de Neste i Borealis ha aconseguit reciclar pneumàtics en plàstics d’alta qualitat per al mateix sector de l’automoció, com ara peces de fars o reixetes de radiadors. Així, aquests projectes perme-

ten tancar el cercle en la producció de plàstics, avançant cap a una producció més sostenible. L’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables són els altres eixos fonamentals per a la descarbonització de la indústria. Les tecnologies netes, com

l’ús d’energia solar, eòlica o biomassa, permeten reduir el consum de combustibles fòssils i, conseqüentment, les emissions de CO2

Les plantes químiques de Tarragona, com les instal·lacions de Covestro, estan adoptant cada cop més

aquestes tecnologies, amb l’objectiu d’optimitzar els seus processos productius i reduir la seva petjada de carboni.

Una transformació integral I, és que el repte de la descarbonització no només implica reduir emissions, sinó que també requereix transformar els processos productius de manera integral, millorant l’eficiència energètica i apostant per una economia circular. En aquest sentit, la química es posiciona com un referent per liderar el camí i demostrar com el sector pot ser un motor de canvi positiu i sostenible.

Així, projectes, com els impulsats per Covestro, són claus per reduir la petjada de carboni, garantir una producció circular i, alhora, augmentar la competitivitat europea a escala global. A mesura que el continent avança en aquesta transició sostenible, Tarragona té l’oportunitat de consolidar-se com un nucli estratègic d’innovació. Iniciatives com les de la companyia, doncs, no només ajuden a crear un futur més respectuós amb l’entorn, sinó que també impulsen el creixement econòmic local, generant ocupació de qualitat i contribuint al benestar global de tota la comunitat.

Covestro està innovant en àmbits com el reciclatge químic o l’eficiència energètica ~ CONTINGUT ESPECIAL

La innovadora tecnologia que utilitza la nova planta de clor de Covestro a Tarragona permet una important reducció dels consums elèctrics. CEDIDA

COMPETITIVITAT

el sector químic

Nou accions per a impulsar el lideratge de la química i atreure noves inversions

El Consell Europeu per a la Indústria Química (Cefic) acaba de presentar els punts a Brussel·les

Redacció

La innovació és un pilar fonamental per a la competitivitat de la indústria química europea, també per a complir amb els objectius del Green Deal i reforçar l’autonomia estratègica. El Consell Europeu de la Indústria Química ha presentat un pla d’acció de nou punts, dirigit als responsables polítics i a la Unió Europea, amb l’objectiu de posicionar el sector químic com a líder global en innovació. Aquest pla respon a la proposta d’un marc d’innovació intel·ligent recollit

a la declaració d’Anvers, que van signar 20 sectors estratègics amb l’objectiu d’impulsar la competitivitat i reindustrialitzar el continent. El director executiu d’innovació del Cefic, Daniel Witthaut, destaca la necessitat urgent d’actuar: «La innovació és la columna vertebral de la transformació de la nostra indústria. Reduint les càrregues administratives i fomentant la col·laboració a tota Europa, podem accelerar el desenvolupament de tecnologies disruptives. Això no només enforteix la competitivitat de la indús-

tria química europea, sinó que també ens apropa als ambiciosos objectius del Green Deal». En aquesta línia, assegura que perquè Europa mantingui el seu lideratge global en innovació química, és essencial que els responsables polítics adoptin mesures que generin un entorn favorable per a la inversió i el desenvolupament. I afegeix que amb un clima d’inversió desafiant i els alts costos energètics, és crucial simplificar els processos reguladors, incentivar l’I+D i fomentar l’impuls de tecnologies sostenibles.

Tenint en compte aquest es-

cenari, el Cefic ha plantejat un total de 9 accions a dur a terme per impulsar la innovació de la química europea. La primera és justament reduir la càrrega administrativa, és a dir, menys

burocràcia. La segona és donar prioritat a la infraestructura de plantes pilot, incloses installacions compartides, en el futur programa Horitzó Europa. El tercer punt és fomentar la

empresa destacada

Acol·laboració a tota la Unió entre indústries i universitat i centres de recerca per a desenvolupar i compartir la propietat intel·lectual. La quarta proposta demana simplificar les sol·licituds de finançament, enfocant-se en tecnologies madura i la seva entrada inicial al mercat. Així mateix, també defensen que cal fer de la sostenibilitat i la competitivitat industrial motors estratègics per a la innovació i el desenvolupament de noves tecnologies i productes. Consideren que s’haurien d’implementar mesures efectives i eficients d’impuls al mercat i que cal establir estàndards clars sobre l’intercanvi de dades i protocols de càlcul. Les dues últimes propostes busquen, d’una banda, enfortir l’ecosistema d’innovació a Europa per a retenir i atreure talent mitjançant un enfocament col·laboratiu entre indústries, startups, entitats de recerca, institucions educatives i organismes de finançament. I de l’altra, promoure la innovació de la indústria química com un benefici per a la societat mitjançant tota mena d’esdeveniments, per a generar un clima d’opinió favorable.

AFEPASA, innovant per a una agricultura sostenible

FEPASA, una empresa familiar amb més de 130 anys d’experiència, s’ha consolidat com a líder oferint solucions de biocontrol, nutrició i bioestimulació vegetal. El seu objectiu és impulsar pràctiques agrícoles responsables, promovent l’ús innovador del sofre per augmentar la resiliència climàtica i garantir un futur més sostenible. El compromís amb el medi ambient és ferm. Es desenvolupen productes ecològics

d’alta qualitat que respecten els recursos naturals, vetllant per la seguretat dels usuaris i de l’entorn. Es fa una inversió significativa en investigació i desenvolupament (R+D) per crear solucions que no només anticipen les necessitats del mercat global, sinó que també aporten beneficis tangibles i duradors. Es busca millorar contínuament l’eficiència agrícola i generar confiança, sempre amb la sostenibilitat com a eix fonamental.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Demanen simplificar els processos administratius i de finançament. CEDIDA

el sector

NOVA IMPLANTACIÓ

Nedschroef millora serveis i competitivitat amb una nova instal·lació de producció a Tarragona

El nou centre de la companyia holandesa, que es troba al polígon de Constantí, els permetrà reforçar la seva excel·lència operativa en l’àmbit de les solucions de fixació a la vegada que suposarà un nou impuls a l’economia del territori

Redacció

El Consell d’Administració de Royal Nedschroef Holding B. V. anuncia l’obertura oficial d’una nova instal·lació de producció a Tarragona. Amb aquesta installació, Nedschroef fa un pas més en el seu compromís per enfortir els seus nivells de servei als clients i la seva eficàcia en les operacions de productes predominantment estàndard. La decisió d’expandir-se a Tarragona està impulsada pel ferm compromís de Nedschroef d’oferir productes d’alta qualitat als seus clients, optimitzant al mateix temps les expectatives del nivell de servei dels seus clients. Nedschroef Tarragona servirà com a centre de producció per a produir una gamma de solucions de fixació. Equipat amb maquinària i tecnologia d’eines d’última generació, el nou centre permetrà a la companyia aprofitar la força labo-

ral competent disponible per a oferir solucions de fixació d’alta qualitat que satisfacin les necessitats canviants de la seva base de clients global.

En establir-se a Tarragona, junt amb les instal·lacions ja existents a Barcelona, Nedschroef reforça la seva dedicació a l’excel·lència operativa i la satisfacció del client. La infraestructura de transport facilitarà entregues ràpides, més flexibilitat i operacions optimitzades de la cadena de subministrament. A més, l’expansió de l’empresa holandesa estimularà l’economia local, generant oportunitats de feina que contribuiran al creixement general de la regió. «Apostar per establir una nova planta de producció a Tarragona marca una fita emocionant en l’estratègia de la nostra empresa», afirma el director general Paul Raedts. I afegeix: «Estem segurs que produirà un resultat positiu tant per a Nedschroef com per a la comunitat local».

L’establiment de la planta de producció de Tarragona encaixa en l’estratègia de la companyia de buscar contínuament l’excel·lència, el creixement i la innovació. L’empresa manté el seu compromís d’oferir solucions de fixació d’avantguarda que impulsin la mobilitat futura i l’èxit dels clients, avui i demà.

130 anys d’enginyeria Koninklijke Nedschroef Holding B. V., amb seu a Helmond (Països Baixos), és sinònim de tecnologia de connexió innovadora en tot el món des de fa 130 anys. L’enginyeria intelligent, les fixacions d’alta qualitat i les solucions tecnològiques de conformat individuals de Nedschroef s’utilitzen a la indústria automobilística, del transport i aeroespacial, així com en enginyeria mecànica i energia. L’empresa combina la tradició d’un profund coneixement d’enginyeria amb moderns processos de

fabricació i tecnologia digital. Com un dels principals fabricants d’elements del món, Nedschroef ocupa a 2.400 persones en 11 països i va assolir un nivell de vendes de prop de 730 milions d’euros el 2023.

Les solucions de Nedschroef s’usen en sectors com al de l’automòbil, l’energia o l’enginyeria mecànica

Des de 2014, Nedschroef pertany a Shanghai Prime Machinery Company Ltd. (PMC Group), un gran grup empresarial xinès especialitzat en la fabricació i servei de peces i components mecànics bàsics.

La nova instal·lació optimitza la cadena de subministrament de l’empresa. CEDIDA

iniciativa destacada

el sector químic

ChemMed celebra 10 anys amb una nova estratègia centrada en la innovació i la sostenibilitat

El clúster ha presentat un nou Pla Estratègic, per al període 2024-2027, que vol potenciar el seu rol social i econòmic

El clúster Chemmed ha celebrat aquest octubre el 10è aniversari des de la seva fundació. L’aliança al voltant de la indústria i la logística de la petroquímica va començar el 2014 amb objectius orientats a la promoció i la competitivitat. Una dècada després, el nou pla estratègic de ChemMed, posa èmfasi en la innovació, l’economia circular i la descarbonització per continuar sent competitius i ser líders a Europa. El passat dia 18, el Port de Tarragona acollia l’acte de commemoració d’aquests 10 anys, que va estar presidit per Jaume Baró, secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i conseller delegat d’ACCIÓ, acompanyat per Oriol Alcoba, director general d’Indústria. Va comptar amb la participació

del president del Port i també president del clúster, Saül Garreta, el president de l’AEQT i vicepresident de ChemMed, Ignasi Cañagueral, representants del sector químic i alcaldes dels municipis on estan ubicats els polígons Nord i Sud.

El secretari d’Empresa i Competitivitat reivindicava en l’acte la vocació industrial del Govern de la Generalitat: «la indústria ens agrada, som industrialistes». I explicava que «entre les noves prioritats del govern de Catalunya està la consolidació d’aquest important teixit industrial de Tarragona».

En el seu parlament, el president del Port de Tarragona, destacava l’orientació cap a la neutralitat climàtica que en els darrers temps ha adoptat el clúster de la química tarragonina. Garreta subratllava que «10 anys en la història de la humanitat no són res, però la transformació global en només una

dècada ha estat vertiginosa i l’emergència climàtica, s’ha fet, any rere any, més emergència que mai». En aquest sentit, demanava que s’acceleri la cooperació i el finançament publicoprivat per potenciar la transició energètica, en general, i la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, en particular.

Ignasi Cañagueral, per la seva part, posava en valor «la contribució del sector químic al territori i a la societat» i remarcava, en clau de futur, que «per al clúster ChemMed, la innovació, el desenvolupament i la neutralitat climàtica són les claus per a la creació d’un ecosistema que doni resposta a la societat».

Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, tancava l’acte reivindicat ser «l’alcalde de la química». Així mateix, coincidia amb els assistents a destacar que «10 anys són motiu d’orgull i de satisfacció per a la química: pel treball fet junts amb l’ajut de

l’administració i amb la força de les nostres empreses».

Però també enviava un missatge reivindicatiu als presents: «Cal posar-se les piles per ser un hub de l’hidrogen perquè existeix el perill que acabi instal·lant-se a altres indrets de la Península».

Nou pla estratègic Més enllà de l’acte commemoratiu, el clúster ChemMed ha volgut que el seu 10è aniversari marqui l’inici d’una nova etapa amb un nou pla estratègic, elaborat durant l’any 2023. Aquest nou període s’enfronta

al futur posant èmfasi en la innovació i la sostenibilitat per assolir una posició de lideratge a Europa a través d’accions que impulsin la innovació, el desenvolupament i la competitivi-

En el nou període es vol promoure la circularitat i la descarbonització per a millorar la competitivitat

En l’acte de commemoració es reivindicava la necessitat d’impulsar la Vall de l’Hidrogen

tat. El clúster aspira a crear un ecosistema que doni respostes a la societat i contribueixi a crear un futur marcat per la neutralitat climàtica.

CENTRE FORMATIU RECOMANAT

Per a ChemMed aquestes fites es poden aconseguir posant l’accent en l’economia circular i en la descarbonització. El camí el marca aquest nou Pla Estratègic 2024/2027, elaborat amb la participació de tots els membres del clúster, que s’ha proposat com a principals objectius: potenciar el rol social i econòmic com a clúster, «Ser més clúster», millorar la imatge i la reputació del sector, contribuir activament al desenvolupament del territori, enfortir la xarxa de relacions institucionals i assolir la neutralitat climàtica.

Comte de Rius: el futur de la química es forma a Tarragona

Amb gairebé 100 anys d’experiència, l’Institut Comte de Rius impulsa la formació química a Catalunya, apostant per la realitat virtual, l’hidrogen verd i la sostenibilitat

El recent reconeixement, com a Centre d’Excel·lència en Química dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, posiciona a l’Institut Comte de Rius com a referent nacional en formació química. Aquest títol, atorgat pel Ministeri d’Educació, confirma el lideratge del centre, que és part d’una xarxa estatal de set centres d’excel·lència dedicats a la química.

Amb 96 anys d’experiència, el Comte de Rius s’ha consolidat com un referent en formació química a Tarragona i a Catalunya. Més de 600 alumnes cada any

es formen aquí en cicles de grau mitjà i superior d’Operacions de Laboratori, Planta Química, Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat i Química Industrial, una oferta que prepara professionals en operacions de planta i anàlisi de laboratori amb el suport i col·laboració de les empreses del sector. El vincle amb la indústria els ha permès adaptar-se a les necessitats canviants del mercat laboral i integrar innovacions tecnològiques en la seva oferta formativa. Entre aquestes, destaca l’ús de la realitat virtual (RV) a través de les

Més de 600 alumnes cada any es formen en cicles relacionats amb la química

Digital Twin Boxes (DTB), un sistema que permet als estudiants operar en entorns virtuals segurs que reprodueixen una planta química. Aquesta experiència gamificada millora l’aprenentatge, reduint errors humans i accidents i facilitant una formació més ràpida i atractiva.

A més, són un dels centres d’FP de l’Estat dedicats a la formació en hidrogen verd. Mitjançant un electrolitzador que produeix hidrogen a partir d’aigua, el projecte fomenta la formació en tecnologies sostenibles entre professorat i alumnat.

Redacció

Representants del clúster ChemMed i de les institucions públiques assistents a l’acte del 10è aniversari. CEDIDA

Redacció

el sector químic

LABORAL

ELIX Polymers celebra la 1a edició dels CLUBS ELIX

En el marc de la seva missió de donar reconeixement als seus col·laboradors, ELIC Polymers ha celebrat durant aquest mes d’octubre la primera edició dels CLUBS ELIX, que s’han dut a terme a L’Avellana - Mas d’en Cabrer (Riudecols), amb l’objectiu de reconèixer el compromís, dedicació i lleialtat de les persones que fa més de 25 que treballen a la companyia, a la vegada que ha servit per a donar la benvinguda i acollir a les persones que fa menys de tres anys (amb una antiguitat mínima de 6 mesos) que formen part de la plantilla. Durant la jornada, els membres d’ambdós clubs van gaudir d’una sèrie d’activitats a l’aire lliure, on van poder compartir temps i experiències plegats. Entre les activitats, van destacar la cerca del tresor, relacionada amb els valors d’ELIX, un taller de percussió i la construcció d’una piràmide amb canyes de bambú. Aquestes dinàmiques grupals i moments de convivència enforteixen els llaços entre els diferents membres dels CLUBS. «Aquesta mena de trobades ens recorden que, encara que les nostres trajectòries siguin diferents, tots formem part d’un mateix equip, compartint els mateixos reptes i desafiaments», expliquen alguns dels participants en l’activitat. Des d’ELIX continuaran apostant pel benestar i la cohesió dels seus col·laboradors amb més iniciatives en aquesta línia. Redacció

EMPRESA DESTACADA

ZARTU es posiciona com a soci estratègic a la indústria química

Tenen un compromís ferm amb la sostenibilitat i la reducció de la petjada de carboni

ZARTU és una empresa situada a Perafort que s’especialitza en la transformació i la manipulació de materials plàstics, cautxú i productes químics basats en polímers, dirigits a la indústria química en general. La companyia opera una planta productiva que compta amb més de 13 línies de producció, on els processos estan dissenyats i estandarditzats per a cada referència, garantint que el producte final compleixi els objectius del mercat. A més, ZARTU implementa procediments i estàndards de qualitat que asseguren la traçabilitat amb els principals fabricants i distribuïdors del sector. En el compromís amb la sostenibilitat i la reducció de l’empremta de carboni, l’empresa ha desenvolupat el seu propi parc de plaques solars i ha optimitzat l’eficiència de les màquines. Així mateix,

ZARTU s’adhereix al programa OCS (Operation Clean Sweep) i participa en iniciatives destinades a eliminar les pèrdues de pèl·lets. En els darrers cinc anys, ZARTU s’ha consolidat com un actor fonamental en processos únics que aporten valor afegit a materials d’alt rendiment. A l’últim exercici, l’empresa ha reafirmat el seu rol com a soci estratègic, creant sinergies competitives entre grans multinacionals.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Redacció

En l’últim any, han promogut sinergies amb grans multinacionals. CEDIDA

Es van fer diversos tallers i activitats per a enfortir els llaços entre els membres de la companyia. CEDIDA

el sector

LOGÍSTICA

Els ports, cridats a convertir-se en hubs energètics per a donar resposta a la transició

El de Tarragona ja està treballant per reforçar aquest rol i posicionar-se a l’exterior

Una transformació com la que està engegant el pol químic tarragoní no serà possible si la seva principal porta d’entrada de matèries primeres i sortida de productes, que és el Port de Tarragona, no evoluciona també cap a aquest futur descarbonitzat i desfossilitzat. Així doncs, el Port haurà d’ajustar-se als nous tràfics derivats d’una activitat cada cop més descarbonitzada. Dit d’una altra manera, els combustibles fòssils aniran, progressivament, perdent importància i altres productes químics i altres vectors energètics, com l’hidrogen i altres molècules que en faciliten el transport, com l’amoníac, guanyaran cada cop més protagonisme.

Materialitzar aquest canvi requereix planificació i anticipació per a no perdre competitivitat i aconseguir reforçar el paper de hub químic estratègic a la Mediterrània. En aquest sentit, tant les concessionàries del moll de la Química com l’Autoritat Portuària ja estan treballant en els últims anys per engegar aquest canvi i estan preparats per a poder continuar donant respostes a les demandes del pol químic a mesura que la seva activitat es vagi descarbonitzant. A principis d’octubre, una delegació del Port de Tarrago-

na, encapçalada pel president de l’APT i del clúster ChemMed, Saül Garreta, assistia a la trobada anual de l’Associació Europa de Petroquímics (EPCA). En aquesta cita, que està considerada l’esdeveniment més important de l’any per al sector, el Port va mantenir nombrosos contactes amb diferents agents de la cadena logística de líquids, com clients finals, consignataris, terminals, operadors logístics i proveïdors de bunkering, de diferents indrets del món, principalment d’Europa, però també de Nord-amèrica i d’Àsia. A la trobada de l’EPCA no només es va presentar les instal·lacions actuals i els projectes que estan en desenvolupament, sinó que es va poder

conèixer de primera mà quines són les inquietuds del sector en matèria logística. I aquestes passen per la transició energètica, justament una de les estratègies de futur que el Port ja està començant a treballar.

Una bona mostra d’això és la nova edició del Med Hub Day, que es durà a terme el 14 i 15 de novembre al Tinglado 1 del Moll de Costa. En aquestes jornades, diferents actors vinculats a la logística petroquímica comparteixen visions i noves tendències en el transport marítim i la gestió portuària d’aquesta mena de tràfics. La que se celebrarà en dues setmanes porta per lema Preparant els ports per a la transició energètica i es parlarà d’hidrogen de captura i ús de

CO2, s’explicaran casos d’èxit d’altres regions i es promourà el debat i el networking entre els assistents, a la vegada que es reforça el posicionament del Port de Tarragona.

El vector energètic del futur En aquesta transició, l’hidrogen renovable tindrà un paper clau. Aquest element, que està cridat a ser el vector energètic del futur, comportarà una transformació de la forma com s’entenen actualment els ports, reforçant el seu rol de hubs energètics. Aquesta va ser una de les conclusions que es va poder extreure en una altra cita internacional destacada a la qual ha participat el Port de Tarragona aquest mes: el World Hydrogen Congress de Copenhaguen. El port tarragoní va estar convidat a participar en taula rodona junt amb els ports d’Anvers i de Singapur, en la qual es va remarcar la necessitat d’establir sinergies entre diversos actors públics i privats per a impulsar veritablement la transició energètica. Tarragona, justament, va poder explicar projectes com el clúster ChemMed o la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, l’oficina tècnica de la qual es troba dins de la seu de l’APT, reforcen aquest plantejament i posicionen fortament el Port com a referent en futurs tràfics d’hidrogen i derivats.

L’atrill

De química i economia

Qualsevol persona que està a l’administració pública sap que cada dia es necessiten més i millors serveis, i que això necessàriament es paga amb impostos. Lògicament, ha de pagar més qui més tingui, ja que és qui més riquesa genera i qui més capacitat té per generar-la.

Però si la recaptació d’impostos es fa sense criteri i sense calcular, el recaptador es converteix en un perill per moltes raons. Entre altres, perquè les companyies -per grans que siguin- tenen accionistes que han d’obtenir un benefici. I quan aquest benefici no apareix, l’accionista deixa d’invertir i l’activitat o l’empresa, tan aviat com no obté beneficis, busca a on aconseguir-los o desapareix.

D’igual manera com cap persona treballaria a un lloc a on no li paguin, cal tenir present que quan una empresa desapareix es destrueixen llocs de treball. I com més gran és

Impostos sí, però que siguin assumibles, si no posem en risc la localització o l’existència de les empreses

l’empresa que tanca, més persones es queden sense ocupació i sense ingressos, passant a dependre d’uns subsidis que s’acabaran tan aviat com desapareguin aquells que els generen i que paguen grans sumes en impostos.

Això, explicat d’una manera tan planera, ens porta a una conclusió: impostos sí, però que siguin assumibles i que no perjudiquin la competitivitat de l’empresa, perquè si no correm el perill de posar en risc la localització o l’existència d’aquella empresa.

L’exemple d’impost desmesurat i inoportú el tenim en l’anomenat impost a les grans petroquímiques, que podríem denominar també com l’impost a la indústria petroquímica de Tarragona.

En un món global en què el consumidor acudeix a qui li ven el producte més econòmic, està clar que els impostos i les traves que facin que invertir a Tarragona sigui més car, suposa un problema competitiu per a la nostra indústria i, per tant, genera un problema estructural a la nostra economia. Perquè, qui espera que una companyia inverteixi a Tarragona, si pot fer-ho en un altre lloc més barat? Cal pensar molt bé la resposta, perquè ens hi juguem el futur.

Joan Maria

Sardà i Padrell

Alcalde de la Pobla de Mafumet

Anna Ferran

Vista aèria de dos bucs atracats al moll de la Química. CEDIDA

EMPRESA ESPECIALITZADA

el sector químic

Obres d’emergència per a gestionar la crisi de l’aigua

Llaberia Group està executant projectes que no només donen resposta a les necessitats actuals, sinó que posen les bases per a un futur més sostenible

Redacció

La crisi de l’aigua és un dels desafiaments més urgents del nostre temps, i les comunitats estan buscant solucions immediates i sostenibles. En aquest context, Llaberia Group ha emergit com un actor clau en la implementació d’obres d’emergència que aborden la falta d’aigua i la gestió dels recursos hídrics. Amb una tradició d’innovació i compromís l’empresa ha dissenyat i executat projectes que no només responen a les necessitats immediates, sinó que també posen les bases per un futur més sostenible.

Un d’aquests projectes ha estat el de la reutilització de l’aigua regenerada de l’EDAR de Figueres. Aquest

projecte busca derivar aigua depurada cap a la resclosa de Pont de Molins mitjançant una nova canonada d’uns 10 km. Aquest sistema permetrà mantenir el cabal del riu Muga sense necessitat de desembassament, contribuint així a la sostenibilitat hídrica de la zona. Actualment, Figueres depèn de l’Embassament de DarniusBoadella, que està a l’11% de la seva capacitat, i ha implementat mesures alternatives com l’ús d’aigua freàtica per a neteja i reg. Per altra banda, hi ha el projecte de la comunitat de regants Regadius del Francolí. En ell s’ha modernitzat tot el sistema de reg, que s’ha automatitzat i ha passat a ser de pressió. Aquest nou sistema permet un ús més eficient de l’aigua, augmentant

la freqüència del reg a tres vegades per setmana. El projecte, amb un cost total d’1.200.000 euros, ha estat finançat al 50% pel Departament d’Acció Climàtica i l’altra meitat pels regants. A més, s’ha treballat en la restauració d’una bassa a la Masó, amb capacitat per a 200 milions de litres, que s’omplirà durant l’hivern per reduir la captació d’aigua del riu Francolí a l’estiu. La nova infraestructu-

Han participat en el projecte de reutilització de l’aigua regenerada de l’EDAR de Figueres

Han dut a terme treballs per a diverses Comunitats de Regants del Camp de Tarragona

ra abasta un total de 210 hectàrees. Llaberia Group s’ha encarregat de la completa installació i renovació de tots els sistemes de bombeig, canonada, hidrants, col·lectors, valvuleria i electrovàlvules, automatització del reg i la impermeabilització de la bassa de la Masó.

Un altre projecte que estan duent a terme és la millora del sistema de reg a pressió dels

termes municipals de San Asensio, Torremontalbo i Hormilleja (La Rioja), optimitzant així l’ús d’aigua a les 1.366 ha de la zona d’actuació. El projecte preveu la construcció d’una nova bassa amb una capacitat de 21.427 m3 que, juntament amb els 32.000 m3 de capacitat de la Bassa de San Asensio, seran suficients per abastir les 1.366 ha. La xarxa de reg principal per a aquesta actuació té una longitud d’uns 71.000 metres. Un darrer projecte a mencionar és la transformació de la xarxa d’antigues séquies dels termes municipals de Valls i Vallmoll que abasten 384,32 ha. Aquesta millora, junt amb la implementació de tecnologies de telecontrol, permet un transport de l’aigua més eficient. La segona fase del projecte serveix per millorar la xarxa de reg de la Comunitat de Regants de Valls, que modernitzarà el sistema a la zona dels Torrents de Valls. Les obres serviran a 202,7 ha i inclouran la implementació del reg per degoteig a nivell de parcel·la. També es construiran una bassa de regulació d’aigua i un sistema d’automatització del reg per gestionar millor els recursos hídrics. Aquesta modernització igual que les anteriors és una resposta a la sequera severa actual i al canvi climàtic.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Els projectes de Llaberia Group permeten una gestió més eficient de l’aigua. CEDIDA

el sector químic

La química haurà d’invertir 3.000 milions a l’any per assolir la neutralitat climàtica

Redacció

El sector químic espanyol ha xifrat en 75.000 milions d’euros la inversió que haurà de fer en el període 2025-2050 per a descarbonitzar-se i assolir la neutralitat climàtica. Això suposa una inversió anual de 3.000 milions d’euros. Aquestes són dades que presentava el passat dijous Teresa Rasero, la presidenta de la Federació Empresarial de la Industria Química Española (Feique), en el marc de l’assemblea general de la federació. D’aquests 3.000 milions, 1.700 farien referència estricta a l’adquisició d’actius (CAPEX), 850 als costos de parada de les operacions per a dur a terme les modificacions tecnològiques i 450 milions que inclourien els costos de manteniment així com altres necessaris per a adaptar-se a les modificacions reguladores que afectin a les instal·lacions.

«El sector químic hem d’abatre 12,4 milions de tones de CO2, que és la xifra que consta en l’últim inventari d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle de 2022, i no serà senzill, perquè el principal problema no està en la inversió necessària per a incorporar noves tecnologies, que, per descomptat, és important, sinó que avui els costos d’operació d’aquestes tecnologies són superiors a les tecnologies fòssils que continuaran utilitzant els nostres competidors internacionals»,

assegurava la màxima representant de la federació química.

Fons per a donar suport a la inversió

En aquest context, Rasero ha assenyalat que, si bé el sector valora positivament l’avantprojecte de Llei d’Indústria i Autonomia Estratègica en aspectes com el nou model de

governança i els nous mecanismes i instruments que contempla per al desenvolupament de la política industrial, també considera que hauria de completar-se amb la creació d’un

Fons per a la descarbonització.

brosos projectes d’inversió

Els costos d’operació de les noves tecnologies són superiors i això llastra la competitivitat

Aquest Fons hauria d’incorporar el suport a nom-

Proposen finançar el fons per a la descarbonització amb els diners recaptats dels drets d’emissions

existents, però encara latents,

i molt especialment, als costos d’operació, per a poder activar amb seguretat els projectes i garantir que les empreses continuïn sent competitives davant de tercers països.

Pel que fa al finançament del Fons, segons

les estimacions del sector químic, almenys el 50% dels ingressos procedents dels drets d’emissions, que l’any passat van assolir els 3.500 milions d’euros, haurien de constituir la font principal d’ingressos, ja que és la mateixa indústria qui els abona directa o indirectament. «Calculem que el fons hauria d’asprar a una xifra pròxima als 2.500 milions d’euros anuals, cosa que contribuiria a garantir la continuïtat dels actius industrials estratègics del nostre país de forma competitiva», assenyalava la presidenta de Feique.

Assimilar-se als competidors Així mateix, Teresa Rasero anunciava, durant la seva intervenció posterior a l’assemblea general de la Federació que, a principis de 2025, Feique traslladarà el Ministeri d’Indústria un informe detallat sobre el disseny dels contractes per diferència a Espanya. Encara d’abast i formats diferents, aquests models ja es troben operatius a Alemanya, Països Baixos i Dinamarca. «El nostre objectiu és que els contractes per diferència de carboni puguin aplicar-se a les tecnologies essencials per a la descarbonització, com la CCUS -Captura, Ús i Emmagatzematge de Carboni en les seves sigles en anglès–, l’electrificació, l’hidrogen i els gasos renovables, orientats tant a l’oferta com a la demanda quan sigui precís», concloïa.

S’ha xifrat en 75.000 milions la inversió que s’haurà de fer en els pròxims 25 anys per a abatre els 12,4 milions de tones de CO2 que genera el sector. CEDIDA

el sector químic

La productivitat del sector creix un 7,1%, però l’alt cost de l’energia

estanca la química bàsica

S’estima que enguany la xifra de negoci pujarà un 4,8% i el 2025 un 4,4% més, fins a assolir els 90.000 MEUR

El sector químic espanyol estima tancar l’exercici 2024 amb un creixement productiu del 7,1%, recuperant un fort dinamisme, i del 4,8% en el cas de la xifra de negocis, fins als 86.453 milions d’euros. La principal causa radica en la reactivació de la demanda, que també s’ha reflectit en un fort repunt del volum d’exportacions, així com en la baixada de la inflació i els tipus d’interès. Aquest comportament contrasta amb la caiguda experimentada l’any passat, quan la

producció del sector va retrocedir un 0,7% i la xifra de negocis un 6,8% per la contracció dels preus i la demanda. De cara al 2025, les previsions del sector estimen mantenir un bon ritme de creixement productiu del 3,2%, amb l’expectativa que continuï la retallada dels tipus d’interès i s’impulsi el consum de béns de llarga durada. Així mateix, s’espera que a aquestes variables favorables se li sumin el creixement de la construcció i l’automoció, dos dels sectors que exerceixen més un efecte tractor sobre l’economia espa-

nyola i, particularment, sobre la indústria química, en ser altament demandants de productes químics. Respecte a la xifra de negocis, s’espera que, a l’increment del 4,8% d’aquest 2024, s’afegeixi el pròxim any un nou creixement del 4,4%. Amb aquestes previsions, les vendes de productes químics superaran per primera vegada la xifra de 90.000 milions d’euros, cosa que permetrà recuperar per complet el retrocés experimentat el 2023 per l’ajustament de preu i assolir un creixement acumulat del

35,7% des de 2019, l’any previ a la pandèmia.

Aquestes xifres positives repercutiran també en la creació d’ocupació, que previsiblement creixerà un 4% fins als 242.000 llocs de feina directes al tancament d’aquest any i un 3% per al pròxim fins a assolir la xifra històrica de les 250.000 persones assalariades directes. Es tracta, a més, d’una ocupació d’alta qualitat: qualificada, estable i d’alta remuneració

(amb una mitjana superior als 42.000 euros a l’any el 2023), que previsiblement superarà els 45.000 euros el 2024.

La química bàsica, estancada

En un sector tan heterogeni, els seus diferents subsectors estan projectant un comportament molt dispar. Mentre que la química de consum i d’especialitats (detergència, cosmètica, pintures), junt amb la química de la salut, són les responsa-

bles directes del creixement, la química bàsica, que agrupa les grans plantes de producció i es troba a l’inici de la cadena de valor, es mostra molt estancada a nivell productiu i tot el seu creixement se sustenta en l’efecte dels preus. El motiu d’aquest comportament és el mateix que afecta el conjunt de la indústria europea: l’alt cost energètic. En aquest sentit, Teresa Rasero, la presidenta de Feique, la patronal química espanyola, assenyala dos factors que tenen un profund efecte negatiu a Europa, els alts preus del gas i l’electricitat i el cost dels drets d’emissió, que són «inexistents o ínfims respectes als pocs països que tenen establert un règim comparable».

En aquesta línia, subratlla: «El problema és que són precisament les produccions de química bàsica o d’altres sectors industrials similars, els essencials per a mantenir la nostra autonomia estratègica. Necessitem, per tant, preus energètics més competitius i accelerar els processos de descarbonització, que són els aspectes clau per al futur de l’economia productiva europea».

Redacció

XIFRES

Recorden que la química bàsica és essencial per a l’autonomia estratègica.