Revista Àgora número 1

Page 1

ÀGORA La revista del CFPA Mestre Esteve, núm. 1. Tercera etapa (tardor/hivern 2014)

“Nou curs, nous reptes, noves il·lusions”


Àgora

Pàg 1.

EDITORIAL “Nou curs, nous reptes, noves il·lusions”, amb aquesta declaració d’intencions es presenta el primer número de la revista Àgora d’enguany. Ja fa uns mesos que es va iniciar aquest curs 2014-15 i, a aquestes alçades, ja tenim elements per valorar com s’han anat materialitzant part dels reptes i les il·lusions amb què el vam començar. Hem pogut donar la benvinguda oficial al nou curs amb una conferència inaugural a l’Auditori del Palau Falguera a càrrec de l’excalde de la ciutat Àngel Merino, llicenciat en Filosofia i Filologia Romànica i amb molta experiència en el món educatiu. A la conferència, l’Àngel Merino va parlar de la dimensió educadora de Sant Feliu i, en aquest sentit, ens va animar a conèixer totes les oportunitats que la ciutat ofereix. També va aprofitar per reclamar als responsables locals "sensibilitat per percebre les necessitats educatives, els desitjos col·lectius i les opinions de la ciutadania”. L’Àngel Merino va fer èmfasi en la importància de l’educació “com a procés que ens acompanya tota la vida i que constitueix un dret bàsic” i que “ a més coneixements, més llibertat “. Abans i després del seu discurs, Juan Colaj, alumne de l'escola d'adults i també de l'Escola Municipal de Música, va interpretar al piano unes peces musicals. L’acte va acabar amb un refrigeri preparat per l’Associació d’Amics de l’Escola. Amb aquest acte també donàvem la benvinguda a l’equip docent a la Manoli Muñoz ,que torna al Mestre Esteve, i el Joan Capdet, i celebràvem que el Raül Sáez i la Maimé Rivas podien continuar fent tasques de suport i col·laboració al centre, gràcies al conveni signat per l’associació Amics de l’Escola Mestre Esteve amb el Departament d’Educació de l’Ajuntament de Sant Feliu per desenvolupar el projecte Campus. Durant el primer trimestre ens hem dedicat principalment a situar-nos a les aules i hem celebrat dates significatives com la del dia contra la violència de gènere, que ens va deixar l’escola empaperada de mans; hem convidat a fer xerrades de temes relacionats amb la salut, la lluita contra el sexisme i la seguretat a entitats com el CAS, els mossos d’esquadra, etc. . També hem tingut celebracions festives. Cal destacar la celebració de la festa de Nadal. Coincidint amb aquestes dates, els joves de GES van disputar un partit de futbol amb el repte de tornar al camp a final de curs, aquesta vegada amb un rival extern.


Àgora

Pàg 2.

EDITORIAL Ara, iniciat el segon trimestre hem fet una primera excursió. El primer indret ha estat Reus, per descobrir les seves obres modernistes, potser menys conegudes però no per això menys interessants. La sortida va ser un èxit. També es comencen a conèixer les propostes d’altres entitats respecte a dispositius d’inserció laboral i oportunitats de continuar estudis. Visitar els cicles formatius als IES és una de les activitats programades i un bon moment per anar perfilant nous objectius de cara al curs següent. Ja que ens ha tocat viure una realitat complexa i canviant i que hem donat el primer pas per a continuar formant-nos, no hem de deixar de cercar oportunitats per realitzar activitats que ens permetin créixer i compartir amb d’altres. En tot això, l’escola té la il·lusió i el repte més gran, que és el d’acompanyar-vos i ajudar-vos a aconseguir el vostre objectiu. Bon trimestre.


Àgora

Pàg 3.

L’ESCOLA A LA WEB: “MOODLE” Com heu pogut comprovar l’espai web de l’escola “Moodle” ha canviat d’aparença, tot i que és molt semblant al que hi havia abans ara té un millor accés als continguts i es presenta tot amb més claredat.. .

El “Moodle” és una eina molt útil per posar-nos al dia i seguir les classes que hem perdut, també és un espai per poder-nos comunicar amb el professorat i compartir i aclarir dubtes amb la resta de companyes i companys. A més és un lloc on podem trobar notícies interessants i espais molt útils com ara “l’espai d’orientació acadèmica i laboral” on pots trobar recursos i eines per desenvolupar el teu projecte de vida a nivell formatiu i laboral. També hi ha enllaços al Blog de l’escola i les xarxes socials on també pots trobar la nostra escola. A dins també trobaràs un espai dedicat a la revista amb un fòrum de participació obert a totes les persones que vulguin participar o simplement llegir les opinions i les idees. Ah! i recorda que també pots pujar els teus arxius de text, imatges, o posar-te en contacte amb nosaltres. .


Àgora

Pàg 4.

NOTÍCIES: 25 N Hem d’agrair a totes i tots els companys i companyes dels cursos de GES I i II matí i vespre la seva col·laboració. També felicitar als professors que ens han fet més fàcil la feina per poder dur a terme la nostra exposició de mans amb missatges reivindicatius contra la violència de gènere. .

GRÀCIES A TOTES I A TOTS

.


Àgora NOTÍCIES: 25 N. HISTÒRIA El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l'única germana que ha sobreviscut. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

.

.

Pàg 5.


Àgora

Pàg 6.

NOTÍCIES: 25 N. XERRADA ESTEREOTIPS TV El dia 27 de novembre els alumnes de GES van poder gaudir d’una xerrada/debat sobre els estereotips a la pantalla per fernos una idea de quin paper representen les dones als mitjans de comunicació. La xerrada va ser a càrrec de “Drac Màgic” una Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals i que ofereixen serveis educatius relacionats amb el cinema i la publicitat. La xerrada va ser presentada per la Regidora delegada de Dones i polítiques d’igualtat de l’Ajuntament Sra. Concepción Fernández González. Cal resaltar que la regidora ha estat Membre del Consell de Dones del Baix Llobregat i del Ple del Consell Nacional de Dones de Catalunya, també ha estat dinamitzadora de la Fundació Domicilia i, durant 13 anys, presidenta del Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat. .

Estereotip: Conjunt d'idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts.

També es trobava la tècnica municipal de la dona, Sra. Miriam Paz, que va participar activament en el debat. La xerrada va ser il·lustrada amb l’anàlisi d’“spots” publicitaris i fragments de pel·lícules i posava en evidència molts factors que ni tan sols es poden veure, però no menys importants. La participació dels alumnes va ser molt enriquidora. Van donar els seus punts de vista diversos i opinions, de vegades no gaire ortodoxes. Valorem la xerrada molt positivament i som del parer que, a poc a poc, les coses s’han de equiparar en temes de gènere per tenir una societat més justa on totes i tots podem gaudir de les mateixes oportunitats.


Àgora

Pàg 7.

NOTÍCIES: CANDIDATS CONSELL ESCOLAR Aquests companys van ser els 4 candidats per a l’elecció d’un representant de l’alumnat al consell escolar. José García Rosa de GES II vespre, Maria Dolors Giménez Arquero d’Anglès i Informàtica, Miguel Medina Polaina, de GES I vespre, i María Aparecida Pereira Mattos de GES II vespre.

“Yo concibo la escuela como un lugar en el que el respeto es una palabra esencial: respeto a los compañeros, al profesorado…” José García Rosa “Animo a tothom que vingueu i, si ja hi sou, a continuar. El que t’aporta el fet de venir a l’escola d’adults, no té preu” Maria Dolors Giménez Arquero “La escuela no es un lugar únicamente para estudiar, hay también unas obligaciones” Miguel Medina Polaina “Yo apuesto por la Cultura Escolar y la Cultura Popular, las dos fusionadas hacen que lo sencillo se magnifique y cree la Educación” María Aparecida Pereira Mattos


Àgora

Pàg 8.

NOTÍCIES: ELECCIONS CONSELL ESCOLAR El darrer 28 de novembre van tenir lloc les votacions per escollir el representant de l’alumnatde la nostra escola al Consell Escolar. La jornada va anar amb total normalitat i, encara que la gent es va implicar i va exercir el seu dret al vot, hem de destacar que justament aquell dia hi havia molts alumnes que no tenien classe, però tot i això la participació va ser força bona.

Donem les gràcies als membres de la mesa electoral Jessica García Benito, PAGS matí, i Mª Carmen de Andrés Carballo COMPETIC II vespre. La presidenta de la mesa era l’Olga Vázquez la nostra directora i també va col·laborar el nostre Integrador social Raúl Sáez.


Àgora

Pàg 9.

NOTÍCIES: ELECCIONS CONSELL ESCOLAR Després de fer el recompte de vots va sortir guanyadora la Maria Dolors Giménez amb 52 vots i serà la representant de l’alumnat al Consell Escolar. José García Rosa va obtenir 33 vots, la Cyça Pereira 34 i en Miguel Medina 27. Donem les gràcies a la resta de candidats per la seva implicació i felicitem la Dolors per la seva nova tasca.

Què és el consell escolar? És l'òrgan de govern del centre educatiu, ja sigui de primària, secundària o adults. Està format per representants del personal docent, del personal d'administració i serveis, dels pares i mares, de l'associació de pares i mares, dels alumnes i un representant de l'Ajuntament. Els representants surten elegits per votació. Les seves funcions són, entre d’altres: •Aprovar el pressupost del centre, fer-ne el seguiment i aprovar-ne la liquidació. •Aprovar el reglament de règim intern del centre. •Promoure la conservació i renovació de les instal·lacions i material escolar. •Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evolució del rendiment escolar. •Elaborar un informe que s'inclou en la memòria anual.


Àgora PARTIT DE FUTBOL NADALENC El divendres 19 de desembre de 2014 va tenir lloc un fet històric a la nostra escola... La idea va sortir de la classe de GES I matí, i va ser organitzar un partit de futbol entre les classes de GES I i GES II. Hem de ressaltar que altres anys altres alumnes ja havien fet aquesta proposta però aquest 2014 ha estat l’any que s’ha dut a terme. Hem de dir que l’experiència ha estat molt satisfactòria per la participació de les companyes i companys i la implicació que van mostrar tots plegats. Va ser un partit net, sa i molt divertit. Al final es va decidir tot a la tanda de penals i van sortir tots guanyadors!!! Esperem amb moltes ganes el següent partit que serà per fi de curs. Una abraçada molt forta a tots.

Pàg 10.


Àgora

Pàg 11.

REPORTATGE: AFECTATS PER LA TALIDOMIDA La talidomida és un fàrmac teratogènic (que provoca malformacions congènites), que va ser receptat entre els anys 1956 i 1963 com a sedant i com a calmant de les nàusees durant els tres primers mesos de l'embaràs. Com a sedant va tenir un gran èxit popular, ja que no causava gairebé cap efecte secundari i en cas d'ingestió massiva no era letal. Aquest medicament va provocar milers de naixements de nadons afectats de dysmelia (del grec dys, "falta", i melos, "membre"); és a dir, naixien sense braços o sense cames o, en els casos més extrems, sense els quatre membres. La talidomida afectava els fetus de dues maneres: bé que la mare prengués el medicament directament com a sedant o calmant de nàusees o que el pare el prengués, ja que la talidomida afecta l'esperma i transmet els efectes nocius ja en el moment de la concepció. Quan es van comprovar els efectes teratogènics del medicament, aquest va ser retirat amb més o menys celeritat en els països on havia estat receptat sota diferents noms. Espanya va ser dels últims estats a retirarlo l'any 1963.

Portada “LIFE” en espanyol setembre 1962 Font: http://www.todocoleccion.net

Imatge fàrmac Font: http://www.farmedicalcorp.com


Àgora

Pàg 12.

REPORTATGE: AFECTATS PER LA TALIDOMIDA

JUICIO TALIDOMIDA

El juicio por las malformaciones producidas por el uso del medicamento Talidomida, utilizado durante las décadas de los 50 y 60 en España, ha comenzado este lunes en el juzgado número 90 de primera Instancia de Madrid con la declaración del representante de la empresa encargada de distribuir el fármaco hasta su retirada del mercado. A preguntas del abogado de la acusación, Ignacio Martínez, el representante de Medina ha señalado que el fármaco que comercializaba Grünenthal no estaba indicado para mujeres embarazadas, aunque tampoco se las excluía en la información facilitada en el prospecto, porque no había concienciación sobre este tipo de indicaciones. Según se ha podido saber en la sesión del juicio a través de la documentación aportada, once días después de conocer las sospechas sobre la relación que la Talidomida podía tener en la aparición de malformaciones en los recién nacidos cuyas madres habían consumido el fármaco, la farmacéutica decidió la retirada del medicamento, que salió del mercado. Las mujeres de la foto somos afectadas de la medicación de talidomida. También estamos muy disgustadas porque nos denegado la sentencia.


Àgora REPORTATGE: AFECTATS PER LA TALIDOMIDA

SOFÍA Cuando mi madre se quedo embarazada le dieron las pastillas de Softenon, el feto se quedo deformado en las 4 extremidades. Pero mi madre siempre me ha estado ayudando en mi situación, y yo estoy agradecida de tener una madre. Cuando yo era muy pequeña mi madre me ayudó a leer y escribir, a pintar cuadros y hacer punto de cruz y macramé. También llevaba unos aparatos en las piernas y en brazos. Por eso no pude ir al colegio, porque iba a rehabilitación todos los días. Cuando yo estaba en casa hacía punto de cruz y ahora pinto cuadros al óleo, también hago informática. También me hizo espabilarme en mi situación mi familia. Yo ahora estoy muy satisfecha de haberme espabilado desde muy pequeña hasta ahora, estando en silla de ruedas de motor. Cuando yo tenía 24 años empecé a vivir en una residencia en Barcelona. En el Enrique Granados yo estuve hasta 17 años viviendo en la residencia de la llar Joan Trías. Yo ahora estoy viviendo en la residencia de Sant Feliu y tengo muchos amigos y amigas y estoy muy feliz viviendo en Sant Feliu de Llobregat.

TE DAMOS LAS GRACIAS POR COMPARTIR TU HISTORIA CON NOSOTROS

Pàg 13


Àgora

Pàg 14.

OPINIÓ Estic cansat d’escoltar que si els que tenen el poder són uns corruptes per haver-se apropiat d’algun euro que passava per les seves mans i si no passava feia que passes. Ja està bé de culptabilitzar-los a tots. Encara sort que aquestes persones fan oïdes sordes a tota la informació que els arriba per tots els mitjans i que els jutges i fiscals no fan cas al poble, que pel que sembla, està una mica indignat i malament es fica contra ells, sembla que el poble està avorrit i no té una altra cosa a fer que manifestar-se per gairebé tot. En comptes d’estar recolzant al partit que van votar a les urnes i va sortir democràticament triat per la majoria d’ells. Javier Regalado GES II matí Érase una vez un niño, que quería ser famoso, Nicolás se llamaba, y cámara chupaba, cada vez que le dejaban. Niño resabido, repelente y prepotente, pero más dulce y con más carisma que el mismísimo presidente. Solo veinte añitos tenía, pero ¡MÁS QUE LATÍN SABÍA!... Fotos y “selfies” por doquier, con un puñado de políticos, no lo quieras tú saber: Rajoy, Zapatero, Aznar y los que te puedas imaginar. Tanta labia tenía, que todos le creían, hasta una cena con el Rey, en Galicia se inventó que casi todo el mundo creyó y, fijaos, que hasta su mano besó. Coches oficiales, escolta personal… ¿qué más quieres, chaval? Ojitos azules, carita de bueno… estafador y embustero, pero, al menos, no nos ha robado nuestro dinero. Dentro de poco saldrá contando toda su historia, por televisión, ya lo verás. Sonia Rodríguez GES II matí


Àgora

Pàg 15.

OPINIÓ ¿HACEMOS BUEN USO DE LAS REDES SOCIALES? ¿EL WHATSAPP ES UN MEDIO DE RELACIÓN SOCIAL? Los nuevos y no tan nuevos medios de chats y redes “sociales” a través del móvil o del ordenador tienen cada vez a más gente enganchada. Cada vez más gente de diferentes edades tienen cuentas en “las redes sociales” y no digo que esté mal pero, ¿hemos pensado alguna vez en los efectos negativos que esto puede tener? Sin darnos cuenta a la hora de crear la “cuenta” introducimos información personal, fotos, creencias, ideología, etc., de tal manera que nos quedamos “desnudos”. Dejamos toda nuestra privacidad en manos de unos cuantos que en algún momento pueden usar esa información en nuestra contra. Si tomamos como ejemplo “Facebook”, mucha gente no sabe las condiciones del contrato, y si no lo sabe es porque casi nadie lee las condiciones que al principio tenemos que aceptar. En dicho contrato pone claramente que autorizamos a “Facebook” a que tenga acceso y derecho sobre todo el contenido de la cuenta que estamos a punto de crear o hemos creado. En otras palabras, lo que se sube a “Facebook” se queda en “Facebook” para siempre. Da igual que en un determinado momento decidamos darnos de baja, da igual que borremos la cuenta, la información se queda allí. Todo lo que hemos subido, todo lo que hemos hablado con nuestros amigos, toda nuestra privacidad queda almacenada de tal manera que, si en algún momento alguien decide usar esa información, para bien o para mal, tendrá pleno acceso a ella. Jóvenes, adultos e incluso niños que casi no son capaces de leer, tienen “cuentas” en todas o casi todas las redes sociales, disponen de teléfono móvil con conexión a internet, se instalan la aplicación “whatsapp” que es una comunicación por chat y se pasan las horas pulsando teclas y “hablando”, si se puede decir hablar, con todos los amigos y amigas. ¿A esto se le llama relaciones sociales? Recientemente, tomando un café en una terraza, en la mesa de al lado había un grupo de chicos y chicas. Al mirarlos vi que cada uno de ellos estaba con su teléfono móvil haciendo algo, lo curioso es que no hablaban entre ellos, se limitaban al móvil, supongo que “whatsappeando” con otros. ¿Qué hacen juntos si no se hacen ni caso? En todo el tiempo que estuve, apenas les escuché hablar entre ellos… ¡vaya forma absurda de fomentar las relaciones! Una vez alguien me dijo que a través del “whatsapp” es más fácil mandar a la mierda a otra persona: quizás sea eso, nos escondemos detrás de una aplicación para decir lo que de otra manera no tendríamos valor, se nos olvida hasta el escribir. Gracias a las aplicaciones de mensajería nos comemos las palabras, las abreviaturas o palabras cortadas han pasado a formar parte de nuestra cultura, las empleamos hasta para hacer los deberes del colegio o los exámenes, estamos retrocediendo en ortografía a marchas forzadas.


Àgora

Pàg 16.

OPINIÓ No entiendo nada, con lo bonito que es hablar con una persona cara a cara compartiendo un café o lo que sea, mirar a los ojos de la persona con la que hablamos, ver las reacciones a lo que se le cuenta, si dice la verdad o nos miente, el tono de voz al hablar, el sentimiento en las palabras, ver si de verdad siente aprecio. ¿Por qué tanta gente prefiere una pantalla fría, sin ojos, sin expresión y sin sentimientos para poder comunicarse? Hoy en día para hablar con nuestros amigos lo tenemos más fácil hacerlo a través de las redes sociales que encontrarnos en persona, y es una pena. Vamos por la calle con los ojos pegados al móvil, sin darnos cuenta de lo que nos rodea, chocando unos con otros, perdiéndonos lo maravilloso que es la observación. Nos hemos convertido en esclavos de una tecnología muy útil como es el teléfono móvil o el ordenador, que deberían ser para estar comunicados en caso de necesidad o buscar información sobre algo relevante. A los que les pregunto me dicen que es una forma de quedar con gente, pero si estáis juntos y no os habláis, cada uno está chateando con quien no está, ¿para qué quedar, si no se hablan cara a cara? Hace unos años en Egipto hubo una revuelta. Gracias a esa revuelta Egipto se “liberó” de esa tiranía. Lo interesante de todo esto es que el inicio fue a través de unos mensajes en Facebook, toda esa gente salió a la calle a pedir la dimisión de Mubarak. Por la presión del pueblo el líder de Egipto tuvo que retirarse dejando el país en manos de quien sea. ¿Quién inició esto? ¿Realmente fue la voluntad del pueblo o simplemente ha sido una influencia externa y manipulación en masa aprovechando que la gente estaba disconforme? Nunca sabremos la verdad, pero sí podemos saber una cosa: la “potencia” que tienen las redes sociales, lo fácil que es manipular a la gente que está todo el día enganchada, lo fácil que entregamos toda nuestra privacidad e ideales y lo poco informados que estamos. Imaginemos por un momento que alguien pueda juntar todas estas redes sociales y acceder a toda la información. ¿Os dais cuenta lo fácil que lo tendrían para poder manipular, cambiar ideologías, hacer callar ciertos grupos que puedan llegar a molestar? Nos hemos entregado por completo sin pensar en qué repercusiones puede tener esto, sin pensar en los efectos negativos que puede traer. Quizás nunca pase esto, pero puede ser que sí, y ese día nos quedaremos totalmente desnudos, fáciles de manipular y fáciles de desinformar. Si una red social tuvo poder para derrocar un gobierno, la misma red puede hacer esto al revés. Pueden hacer que se instalen nuevos gobiernos, pueden hacer que nuestra voluntad y nuestros ideales sean “ajustados”, de tal manera que asimilemos esas ideas como si fueran nuestras, y todo esto porque saben exactamente dónde tienen que “intervenir”, qué tienen que modificar para que estemos contentos. Les hemos puesto todo en bandeja, saben qué


Àgora

Pàg 17.

OPINIÓ comemos, con quién comemos, a qué hora comemos, si somos vegetarianos o no y los ejemplos siguen, saben todo lo que tienen que saber para hacerlo. Hemos convertido las redes sociales en un medio de manipulación en masa y todo esto lo hemos hecho con nuestra voluntad. Si hasta ahora lo tenían fácil, si hasta ahora lo único que tenían que hacer era mantener el “desequilibrio de fuerzas”, ahora les hemos entregado el medio para poder conseguirlo más fácilmente. Vivimos en un sueño, vivimos medio atontados por todo lo que se nos dice, asimilamos ideas inducidas por la tele o internet como si fueran nuestras, ya no tenemos voluntad, somos cada vez más débiles, ya no sabemos lo que queremos y todo esto porque nos tienen estudiados, nos conocen tanto que saben exactamente qué “hueso nos tienen que tirar” para estar contentos y mover la cola. ¿Cuánta publicidad te has encontrado en tu e-mail referente a páginas visitadas? ¿Cómo conocen tus hábitos de navegación? ¿Quién ha facilitado tu correo a estas empresas de publicidad? ¿Con qué interés? Nos hemos convertido en perros de unos amos sin corazón, sin sentimientos, con el único ideal de tener a las masas “contentas” con muy poco y entregarles todo lo que tenemos. Nos quitan el dinero, nos quitan el trabajo, nos han quitado la privacidad, prácticamente todo, no dejemos que nos quiten el alma y el único sentimiento que nos hace humanos, el amor y la relación interhumana. No dejemos que destrocen el concepto de relación personal, a favor de una pantalla de ordenador o de un teléfono móvil, hablemos mirándonos a los ojos y demostremos nuestros sentimientos reales, sin escondernos. Escucha, lee, infórmate, comenta, cuestiona, analiza, saca tus conclusiones, no creas todo lo que te viene a través de una pantalla como lo único real, seguramente hay un punto de manipulación. Volvamos a la autentica relación social, hablando cara a cara, compartiendo una cerveza, riéndonos de verdad, no con emoticonos o con ja, ja, debatiendo un punto de vista, buscando un punto de acuerdo, pero sin escondernos, siendo auténticos, siendo humanos. José Ramón Pareja López. GES II


Àgora

Pàg 18.

HISTÒRIA. MANUEL VENTURA PAGS

HISTÒRIA DE SANT FELIU SEGONA PART Els romans es van mantenir a Sant Feliu de Llobregat fins el s. III dC, quan es va establir la crisis amb els pobles germànics de l’ interior del Imperi i al arrelament de la Cristiandat a Sant Feliu de Llobregat. Tot i no tenir restes de l’ època visigoda a Sant Feliu, sabem que van continuar el habitat i explotacions agrícoles. Als segles X i XI Sant Feliu tenia un topònim d’ origen romà; Ticiano. Dos topònims que ens informen sobre la presència musulmana a Sant Feliu: Campodemoro (1068) i Almúnia. Però el topònim Sant Feliu no apareix de forma escrita fins a l'any 1002 ( 28 d’ Agost), en què és recollit com a Sancti Felicis, en un document dipositat al monestir de Sant Cugat del Vallès . L'origen d'aquesta denominació era l'existència d'una ermita dedicada a aquest sant. L'expansió del feudalisme durant el segle XII Sant Feliu va passar a ser territori senyorial, primer dels comtes de Barcelona i després dels Durfort i de la Pia Almoina, la vila es va desenvolupar al voltant de les dues capelles, Sant Llorenç- i la de Sant Pere ,on es troba l'actual Ajuntament. La conquesta musulmana d'aquestes terres, l'any 718, posà fi a l’administració romana. L'any 801 el fill de Carlemany, Lluis el Pietós conquerí Barcelona i la posà sota la protecció de l’ imperi carolingi a Sant Feliu de Llobregat. A principis del segle XIII, la població de Sant Feliu va créixer i la indústria artesana va tenir més activitat. Al 1243 el termes parroquials de Sant Joan Despí,Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Santa Creu d’Olorda formaven un territori: La senyoria de Sant Feliu, que encara no tenia parròquia i depenia de les dues primeres. Els senyors de Sant Feliu administraven justícia en el seu territori i tenien els monopolis sobre la farga, el forn i la carnisseria. A partir del segle XV també va disposar d'hostal. Durant el segles XVI i XVII, Sant Feliu va continuar sent un poble de pagès sotmès al règim senyorial. Però durant aquests segles va créixer demogràficament a partir de l'arribada de població procedent de França, i, urbanísticament, com a conseqüència de la construcció de moltes cases al camí ral (actual carrer de Falguera). Nous grups de la burgesia barcelonina van invertir en l'adquisició de propietats a Sant Feliu i les van explotar amb un caràcter més marcadament capitalista. En són exemple els Falguera (segle XVII), els Gònima i els Armenteres (segle XVIII). L'any 1524 es fundà l'església parroquial de Sant Llorenç (derruïda durant la guerra civil i reconstruïda en el seu mateix lloc posteriorment). Fins aleshores Sant Feliu depenia de les parròquies veïnes de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.


Àgora

Pàg 19.

VISIONARIS. JOSÉ AMBROSIO DOS ANCIANOS PRONOSTICAN LA CRISIS Dos hombres hablan acerca de la gente que gasta más de lo que tiene y predicen sus graves consecuencias. Hay un video en la red en el que se muestra a dos ancianos de Soria hablando acerca de economía y prediciendo la crisis económica de Europa, se ha convertido en “trending topic” esto ocurría precisamente cuando se informaba que la zona euro caía por segunda vez en recesión desde 2007. Con un estilo sencillo y ejemplos de economía cotidiana Isidro y Moisés hablaban de los errores que cometen actualmente aquellos que compran por encima de sus posibilidades, y que finalmente han dado lugar a la crisis económica actual. “Esto va a terminar mal. Pero que muy mal”, pronosticaban los ancianos. “La gente joven no hace más que derrochar y luego no tienen” afirmaban, “piden 40 millones para un piso y se creen que salen de la gorra y luego como no lo pagan…al embargo”, resaltaban. “Economia no hace falta estudiar: si el hombre que gana cinco euros se gasta seis, ya se ha jodido la economía, la economía tiene que venir por uno mismo: ganar cinco y gastar uno”, decía Isidro. Asimismo, los españoles llaman la tención sobre los créditos, el endeudamiento, pero sobretodo el ahorro. Decía un tío mío: “no hay bien que siempre dure”. De lo malo a lo bueno se va bien, pero de lo bueno a lo malo !Ay que mal se va¡ y es lo que va avenir” pronosticó Isidro. El video fue grabado en el 2007 para un documental que finalmente quedó en un proyecto fallido de Juan Zarza y Olga La torre. Años más tarde, los autores han decidido rescatar esta conversación que deja una lección muy clara, y que hemos aprendido quizás tarde. “ si no tiene no gaste”. Esto es una verdad como un templo, la economía tiene que empezar en nuestra casa.

ENLLAÇ AL VIDEO:


Àgora

Pàg 20.

HISTÒRIES

LA CONFIANZA ¡¡Es necesario confiar para poder amar con libertad!! Cuando di mi primer soplo de oxígeno, lloré con toda la fuerza que mis pulmones podían. El tacto de su piel en mi rostro, su voz dulce y melodiosa, estos ojos tan dulces... me llenó de paz y tranquilidad. Yo, un recién llegado a este mundo, frágil y impotente, completamente, dependiente, comprendí, al insuflar mi alimento que estaba seguro... y de fondo, mi oído escuchaba el sonido de un pum, pum, pum... el sonido tan familiar del corazón de mi madre. La confianza básica se construye a través de la relación. Es decir, desde que nacemos el desarrollo de la confianza básica evoluciona a través de los vínculos. Nacemos predispuestos a confiar, no por elección, sino por ley vital, que es proteger la supervivencia. En la vida adulta, de alguna manera estamos marcados por la atención y cuidados de nuestros progenitores. Y de ello depende nuestro equilibrio emocional, y la tan importante autoestima. En nuestra memoria existencial todo queda registrado de una forma consciente o inconsciente. Dentro de este aprendizaje tenemos que luchar para superar las barreras y los desafíos; creando la madurez necesaria, para no convertirnos en seres sufrientes, superar los miedos y valorar tu sabiduría personal. Como decía Paulo Coello: ¡Tenemos que saber cuál es nuestra historia personal! Luchar y creer en ella, ¡te hace sentir tu esencia en estado puro! La confianza tiene que ver con confiar en alguien, en tener fe. La confianza compartida debería ser sagrada. De hecho lo considero unos de los vínculos más importantes en la relación, por eso la lealtad es una virtud ética. ¡Es necesario confiar para poder AMAR en libertad! “El miedo llamó a la puerta. La confianza abrió y fuera no había nadie.” Cyça Mattos. GES II vespre


Àgora

Pàg 21.

HISTÒRIES EL DESIG DE SER ESPECIAL El desig de ser especial és el substitut de l’amor. Sempre hem volgut ser especials, diferents, hem volgut i volem que algú ens tracti de forma diferent o ens miri de forma diferent. Ja de petits, quan algun adult ens deia “tu ets especial o diferent”, o “tu ho fas millor que l’altre”, o “ets més maco que l’altre” ens feia sentir importants, sense adonar-nos de quan dolorós pot arribar a ser aquest desig. Pel fet de creure que ets especial pots tenir molts enemics, doncs creus ser diferent i no igual. Qualsevol classe de diferència imposa diferents ordres de realitat i una ineludible necessitat de jutjar. Creure’s especial comporta fer comparacions i les comparacions son un mecanisme de l’ego, i no pas de l’Amor, que mai les fa. Per a tot aquell que es creu especial, la veritat té un missatge diferent i un significat diferent, però, com podria ser que la veritat fos diferent per a cada persona? El desig de ser especial és el gran dictador de les decisions errònies. Ser especial és una postura que requereix defensa. Doncs allò en que l’altre s’ha de convertir perquè tu puguis seguir sent especial és una il·lusió. Llavors s’ha d’atacar aquell que es “pitjor” que tu, de forma que el teu especialisme pugui perpetuar-se a costa de la seva derrota. Ja que el fet de ser especial suposa un triomf i aquesta victòria constitueix la destrucció i la humiliació de l’altre. Podries odiar a l’altre si fos igual que tu? Podries atacar-lo si te n’adonessis que camines amb ell cap a una mateixa meta? No faries tot el possible per ajudar-lo si veiessis que el seu triomf és el teu propi triomf? Te n’adones que el teu desig de ser especial et converteix en el seu enemic? El fet de ser especial mai es pot compartir, doncs depèn de metes que només tu pots aconseguir i que ell mai ha d’assolir, ja que d’una altra manera la teva meta es veuria en perill. Aquí ell no pot sinó ser el teu enemic. Mai no podrà haver-hi pau entre els que són diferents. Però ell és el teu amic, precisament perquè sou el mateix. Tractar de ser especial sempre t’ocasionarà dolor. Com pots reconèixer la teva vàlua mentre et domini el desig de ser especial? No tractis de convertir el teu especialisme en la veritat, doncs si ho fossis, estaries veritablement perdut. Tots els que es consideren especials estan adormits, envoltats per un món de bellesa que no poden veure: la llibertat, la pau, la felicitat, l’amor, es troben aquí, ara, però els ulls que estan encegats no poden veure la veritat, estan perduts en el somni i esclaus del desig de voler ser especial. En lloc d’això, estigues agraït que el teu germà i tu sigueu el mateix, perquè el que es veritat respecte a ell ha de ser veritat respecte a tu. Continues creient que tu vols ser especial? Dolors Giménez Anglès 2


Àgora

Pàg 22.

HISTÒRIES MI TEORÍA SOBRE LA MUERTE Todos conocemos nuestra fecha de nacimiento. De hecho, disponemos de infinidad de documentos en donde consta. En cambio, no tenemos ningún otro que especifique nuestra fecha de caducidad (a Dios gracias). Tenemos la certeza de nuestra muerte y la pregunta es siempre la misma. ¿Qué pasa cuando uno muere? ¿A dónde vamos después? ¿Qué ocurre con todas esas personas? ¿Quizás están en otra dimensión? ¿Se reencarnan? ¿Simplemente se convierten en polvo y ese es el final de todo? Si una persona fallece ya mayor, pensamos que es ley de vida. Ha tenido una existencia larga, mejor o peor pero, al fin y al cabo, una vida. Pero también están aquéllos que no tienen la suerte de vivir largos años, que no han podido disfrutar de nada, de poder crear una familia o, incluso, dejan este mundo con pocos años de edad. Que injusticia ¿verdad? La verdad es que para todas estas preguntas no existen respuestas. Respecto de todo esto, yo tengo mi propia teoría. Creo que cuando alguien fallece, en ese mismo instante nace en otro lugar o incluso en el mismo en donde ha vivido y adquiere otra identidad, se convierte en otra persona y reinicia el ciclo de la vida una vez más. Siempre somos los mismos en este mundo. ¿Alguien recuerda no haber vivido? Todos nuestros recuerdos son de momentos de vida. A todos nos ha pasado alguna vez reconocer con todo lujo de detalles algún lugar en el cual nunca antes has estado... que extraño! Y no menos curioso es vivir una situación que te resulta muy familiar y desconoces la causa de esa sensación. Los entendidos en la materia denominan estos sucesos con el nombre de DÉJÀ VU (ya visto). Para mí se trata de recordar parte de una vida anterior. Cuando un bebé nace todos sonríen y él llora... Cuando alguien muere, todos lloran y él ¿sonríe...? Ahí os dejo esto para que reflexionéis y ¡que cada uno piense lo que quiera! Tris Competic 2


Àgora

Pàg 23.

POESIA: JOSÉ AMBROSIO

UN JUBILADO EN SANT FELIU A Sant Feliu yo vine en el año setenta y tres con mi mujer y dos hijos y otra que nació después.

Se ha arreglado el Palau Falguera que es una maravilla, lo compró el Ayuntamiento y se gastó unas perrilas.

En el colegio no había plazas porque hubo mucha inmigración, los llevaban a Barcelona hasta que el curso terminó.

Tiene un patio muy hermoso que hoy se puede disfrutar, con los nietos y los abuelos y los padres cuando están.

Cuanto ha cambiado Sant Feliu de cuarenta años acá, hoy tiene escuelas para todos hasta para los de la tercera edad.

Se hizo el parque Llobregat también costó un dineral, porque a los propietarios de las fincas les tuvieron que indemnizar..

Se han hecho muchas cosas y no se para de hacer, eso es una buena señal que aquí se vive muy bien.

Hicieron la residencia de ancianos en la calle Jaume Riba, allí están recogidos en la última etapa de sus vidas.

Se ha arreglado la riera con sacrificio y trabajo, hoy se puede pasear por ella con orgullo y desparpajo.

Hoy yo estoy contento de vivir en Sant Feliu, mis hijos están trabajando porque se lo han merecido..

Tiene diecinueve barrios que los carteros conocen bien, con sus carros bien cargados para que las cartas lleguen bien.

Que bonito es Sant feliu cuando salgo a pasear,, aunque no he nacido en él lo tengo que respetar.

La plaza Falguera era de la vecindad, la donamos al Ayuntamiento para poderla arreglar.

Soy un hombre jubilado parado no puedo estar, quería hacer algo en la vida para dejar de pensar.

Ya la tenemos arreglada de ella estamos disfrutando, con los hijos y los abuelos y banco para sentarnos.

Escribo esta poesía con alegría y salero, dedicada a Sant Feliu porque a esta ciudad la quiero..


Àgora

Pàg 24.

ESPAI “SELFIE”

VOLS QUE ET CONEGUIN ELS TEUS COMPANYS? T’AGRADA FER-TE “SELFIES” DIVERTITS I CURIOSOS i COMPARTIR-LOS? SI PENSES QUE EL TEU “SELFIE” POT SER LA “BOMBA” NO HO DUBTIS, ENVIA'NS-LO A: agoramestre@gmail.com I VEURÀS EL TEU “SELFIE” A LA REVISTA DE L’ESCOLA...

NOTA: RECORDA

QUE NOMÉS PODREM PUBLICAR EL TEU “SELFIE” SI HAS SIGNAT L’AUTORITZACIÓ DE DRETS D’IMATGE.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.