Appassiona't 26

JUN 2015

REVISTA DE DIVULGACIÓ DE L’AFA ESCOLA DR. FERRAN I CLUA

NOTÍCIES

ESPORTS

CULTURA

LLEURE

SALUT

#26

ENTREVISTES 1

26

#

juny 2015

sumari 2 Sumari 4 Editorial 6 Diver’s

2

14

Nova etapa a les comunicacions AFA-Famílies

16

Fundació Futur

20

Carme Pitol, una vida a l’escola

22

6è marxa

24

Qui és quí?

30

Agenda 21

36

Apassionats Pel Joc

42

Racó Multicultural

52

Què vols saber?

54

Participació de les famílies a l’escola

56

I tu, com veus la teva escola?

Apassionats Edició:

Ana Muñoz, Antonio Carmona, Carmen Tovar, José María Bellostas, Pilar Llauradó, Verónica Rendón.

Col•laboradors: Fundació Futur, Diver’s i Escola, Doctor Ferran i Clua.

Jaime Sánchez, Liliya Lozanova, Marina Nogueiro i Natàlia Sonet.

Maquetació: Jordi Borràs, Miguel A. Cabrera.

Il•lustració portada: Isabel Fernández

Si vols col•laborar posa’t en contacte amb el correu: apassionats.ferraniclua@gmail.com

imatges i il·lustracions: designed by freepik.com

3

editorial 4

En aquest número intentem seguir la línia que ja us vam presentar a la publicació anterior. Informació pròpia del Dr.Ferran i Clua. Què és l’Agenda 21 i com hi participa l’escola, com s’elabora un menú diari, les activitats extraescolars que s’oferiran el proper any, quina és la tasca dels Delegats de Classe, són algunes de les informacions que us trobareu a les properes pàgines.

Però aquest número disposa d’un nou valor afegit que voldríem que anés agafant més pes en següents publicacions. Aquest valor són les alumnes de sisè que coordinades pels seus tutors ens ofereixen l’entrevista del Qui és Qui? Elles són les nostres protagonistes i volem que a una revista dels pares de l’escola els alumnes tinguin cada cop més participació.

Agraïm a l’escola com han col·laborat en aquesta iniciativa i us animen a que incentiveu els vostres fills a participar en les activitats que des de l’AFA i l’escola organitzem i fomentem.

Bon estiu i bones vacances!

Diver’s Extraescolars

6

Des de la Junta de l’AFA, volem felicitar a tots els participants a les nostres activitats extraescolars aquest curs 2014-2015, pel seu esforç i el seu treball durant el curs i especialment per les exhibicions i els partits amb que les famílies hem pogut gaudir amb vosaltres.

Felicitats per com heu millorat dia a dia en les activitats que feu, com us heu fet més valents i com us llenceu a l’aigua sense por. Bona feina!

Moltes gràcies als monitors que han acompanyat, han ensenyat i han recolzat els nostres fills i filles en totes les activitats.

I un especial agraïment als nostres col·laboradors de Diver’s i el Gimnàs Yawara, per escoltar-nos i ajudar-nos a tirar les propostes de les famílies i de la Junta de l’AFA endavant.

Esperem que descanseu molt a l’estiu i que torneu plens d’energies per apuntar-vos un altre cop a les activitats extraescolars de l’escola.

Ah, i als que no les heu provat, us animem a fer-ho el curs vinent!

Bon Estiu!

7

Per a què serveixen les activitats extraescolars?

Darrerament trobem en diversos mitjans de comunicació opinions sobre les activitats extraescolars.

Alguns exposen que aquestes suposen una sobrecàrrega horària que estressa i perjudica els joves.

D’altres afirmen, senzillament, que les activitats només serveixen per col·locar els fills mentre els pares fan altres coses o treballen. És això veritat?

El primer que hem de fer els pares quan reflexionem sobre les activitats extraescolars dels nostres fills i filles és apartar-nos de tòpics i generalitzacions i valorar la seva necessitat en funció de l’edat i altres trets personals dels fills i filles. No pot tenir el mateix horari, ni les mateixes activitats, ni les mateixes necessitats un infant d’educació primària que un jove de secundària.

En primer lloc, comentem algunes idees al voltant de les activitats extraescolars:

Les activitats extraescolars treuen temps d’estar amb la família.

8

Alguns mestres, amb tota la seva bona fe, insisteixen que els nens i nenes, després de l’horari lectiu, han de jugar i estar amb els pares. Però és això sempre possible? I val per a totes les edats? Ja hem dit diverses vegades que és bo que pares i fills comparteixin temps i espais però ni això és sempre possible pels horaris laborals dels pares, ni tampoc els fills adolescents volen estar-se totes les hores lliures a casa amb ells. Recordem que sempre parlem de temps de qualitat i no de quantitat de temps. Que un jove estigui a casa no significa que estigui amb els pares ni tampoc això és sempre recomanable.

Un noi tancat a casa davant la tele o l’ordinador no és un fill que comparteix temps amb els seus pares.

seva jornada “productiva”. I la realitat és que sovint arriben tard a casa després de l’entrenament, de la classe de música o d’anglès i hauran de fer l’esforç de fer deures i estudiar fins molt tard. Com pot ser que algú no es vulgui adonar de la qualitat de vida que guanyarien els nostres fills si poguessin dedicar les tardes completes a les activitats extraescolars que millor s’adeqüen al seu tarannà i a les seves obligacions acadèmiques sense que això els suposés un sobreesforç horari? Sense presses, sense feines fetes a la nit, després de sopar. Els nois i noies de secundària haurien d’aprendre a programar-se les tardes sols de manera que tots tinguessin temps de fer bé les seves tasques acadèmiques i dedicar temps també a altres activitats. A l’admirada Finlàndia no hi activitat escolar a la tarda.

Els nois i noies necessiten temps d’esbarjo.

Temps de qualitat significa temps compartit, temps d’atenció, temps per reforçar o corregir conductes, A l’educació secundària els nois i noies han d’aprendre a organitzar el seu temps i a responsabilitzar-se temps per parlar. de les seves obligacions sense excusa ni mandra.

Entre setmana el temps de lleure a les tardes hauria Les activitats extraescolar estressen. de ser només el temps de descans necessari entre les diverses tasques i activitats. La seva necessitat Lamentablement l’horari lectiu vigent a Catalunya de joc, descans i socialització lliure (joc al parc, a obliga als nostres joves a passar moltes hores als casa o al carrer) ha estat sovint exagerat per nosalinstituts. De fet, tenim una de les jornades lectives tres els adults. Estar-se una o dues hores cada tarda més extenses de tota Europa. Així, els nois i noies davant la tele o l’ordinador o voltant pel carrer no que volen completar la seva formació i volen enriés temps de descans: és senzillament temps perquir el seu lleure amb activitats esportives, artístidut. I a mesura que es fan grans, quan ja estudien ques o volen ampliar els seus coneixements en algusecundària, aquest temps diari d’esbarjo lliure no té na àrea en concret afegeixen més hores encara a la massa sentit. Un noi o noia de 16 anys hauria de po-

9

der “resistir” una jornada laboral de 8 hores amb un descans mínim. Ho podrien fer els nostres fill i filles, si fos el cas? Com s’hi han de preparar?

Els nois i noies tenen molts deures i no poden fer res més.

Els noies i noies han de dedicar un temps diari a l’estudi i treball personal de qualitat: fer els deures sense pressa, llegir, repassar les lliçons del dia, estudiar, preparar els exàmens amb organització i antelació, etc. No pot haver èxit escolar sense aquest temps de treball diari personal. És ben cert, però, que molts dels qui no treballen prou a casa, no fan tampoc altres activitats. I també és ben cert que els nois i noies que fan activitats extraescolars han après des de petits a organitzar-se la feina i a no perdre el temps.

Tornem a parlar aquí d’hàbits culturals. Horaris extensos suposen més feina? No, a Europa se’n riuen del que es considera “la síndrome del món laboral espanyol”: treballar moltes hores no significa treballar més. El “no tinc temps” per fer cap activitat pot ser una excusa que camufli la mandra. Feu l’exercici de comptar, sense dir-ho, a què dediquen els vostres fills i filles el temps que no passen a l’institut i potser us adonareu que caldria ajudar-los a fer una reorganització del seu horari.

Les activitats extraescolars són cares.

Els temps actuals ens obliguen a mirar fins al darrer cèntim del nostre pressupost i sovint no podem accedir a tot el que ens agradaria. El nostre pressupost és un altre factor a tenir en compte però hi ha moltes activitats que no impliquen grans despeses i que repartides mes a mes no suposen grans esforços. Sempre es pot trobar alguna activitat que se’ns ajusti o trobar fórmules per abaratir el seu cost.

10

Després de tot el que s’ha exposat, cal dir que el més important en la tria de les activitats extraescolars és la valoració que nosaltres els pares fem de tot allò que aquesta aportarà al nostre fill o filla a la vegada que tenim en compte la seva opinió a mesura que es fan grans. És a dir: què hi guanyen? Reflexioneu-hi:

“Les activitats extraescolars ofereixen un ambient més relaxat i lúdic”

• Les activitats extraescolars haurien de ser triades en funció del pressupost i el gust personal del fill compaginat amb la seva necessitat, que sovint no coincideix amb el seu gust; de la seva viabilitat, ho podem assumir?; de la nostra implicació. Evidentement hem de tenir en compte que al jove li agradi allò que fa, però recordeu que d’entrada no sempre agrada tot. No hem d’acostumar als fills i filles a fer només el que els agrada, perquè la vida no funciona així. L’acceptació, la tolerància, la insistència són valors a treballar amb les experiències quotidianes.

• Les activitats extraescolars no són estrictament activitats de lleure, sinó que en part completen la seva formació o contribueixen al seu creixement personal i els pares en som els únics responsables. Recordeu, però, la importància d’educar en l’acompliment dels compromisos. No hem de permetre que el jove digui: “ara no hi vaig perquè ja no m’interessa”. Han d’aprendre a ser responsables de les decisions que es prenen i a complir els compromisos.

• Les activitats extraescolars serveixen per aprendre altres coses d’altres maneres amb d’altres persones.

Poden aprendre idiomes o música o a jugar a bàsquet, però també aprenen a compartir, a esperar, a acceptar que els altres són millors, a valorar els progressos.

• Les activitats extraescolars ofereixen un ambient més relaxat i lúdic on el jove té l’oportunitat de

11

Activitats proposades pel curs 2015-16 ACTIVITAT (dies/setmana)

GRUP

DILLUNS

Anglès (1)

P4-P5

16:30 a 17:45

Anglès (1)

1r a 3r

16:30 a 17:45

Multiesport (1)

P4-p5-1r

16:30 a 17:45

Futbol (1)

P5-1r-2n

Futbol (2)

3r-4t

Manualitats (1)

P3 a 2n

Patinatge (2)

1r a 6è

Teatre (1)

P5 a 4t

Piscina* (1, 2 o 3)

P3 a 6è

16:30 a 18:15

16:30 a 18:15

16:30 a 18:15

Jocs i Psicomotricitat* (1, 2 o 3)

P3 a 2n

16:30 a 18:15

16:30 a 18:15

16:30 a 18:15

Hip-hop / Danses Urbanes (1)

1r a 6è

16:30 a 17:45

Ballem (1)

P3-P4-P5

Escacs (1)

1r a 6è

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

16:30 a 17:45 16:30 a 17:45

16:30 a 17:45 16:30 a 17:45 16:30 a 17:45

16:30 a 17:45 16:30 a 17:45

16:30 a 17:45 16:30 a 17:45

presentar-se de nou, de conèixer gent nova, de fer En definitiva, les activitats extraescolars amics i de passar-s’ho sanament i raonablement bé. omplen la vida d’emocions, d’experiències,

d’obligacions, de tasques, de cansament… i

• Les activitats extraescolars presenten professors, què volem dir amb això? monitors, noves persones que poden ser punts de referència i models de vida molt recomanables.

Un jove adolescent ha de sortir de les seves quatre parets, del seu entorn més proper, ha de conèixer • Les activitats extraescolars permeten descobrir in- noves formes de vida i ha de donar sentit a la seva teressos i habilitats desconeguts o menyspreats. Hi vida a través del que fa i el que viu. Hem de saber ha molta gent que ha trobat la seva vocació o camí trobar l’equilibri entre la mandra, el conformisme i professional a través d’una activitats extraescolar o, l’excessiva comoditat que poden limitar la vida dels si més no, hi ha gent que ha trobat una afició que nostres fills i que nosaltres, amb tota la bona fe, acl’acompanya la resta de la seva vida. ceptem i l’estrés, la saturació i el cansament que pot

12

suposar una vida plena d’activitats i obligacions. Hi ha molts nois i noies que físicament i psicològicament se sentirien més satisfets de si mateixos, més feliços i més tranquils si poguessin canalitzar les seves emocions i necessitats a través d’alguna activitat extraescolar. A més hem de valorar que darrere de la majoria de les activitats extraescolars hi trobarem un projecte educatiu, uns responsables i uns valors que ens poden ajudar a nosaltres els pares a compensar la influència negativa de determinats ambients de lleure i d’alguns models de vida sense objectius i sense il•lusions. Pensem en els nostres fills i filles, en la seva manera de ser, en els seus gustos, en les seves necessitats i valorem si podrien accedir a alguna activitat extraescolar esportiva, artística, social, que els ajudés a sentir-se millor i més satisfets de si mateixos, a curt i a mig termini, sense que hi hagués interferències amb les seves obligacions acadèmiques, que han de ser la seva prioritat.

1.“Una activitat extraescolar no ha de ser entesa com una càrrega pels nostres fills, sinó com un complement magnífic per a la seva educació”.

2. “Avui dia tenim una oferta enorme d’activitats extraescolar.

Podem triar i remenar, abans de decidir”.

3. “És difícil fixar una edat adient per començar a fer extraescolars.

La família ho ha de decidir segons quina sigui l’activitat i fins a quin punt complementa allò que l’alumne fa durant la setmana”.

4. “Naturalment, la decisió sobre fer o no extraescolars pot ser presa juntament amb els fills, però cal que els pares aportem seny i recordem, sempre, que la darrera responsabilitat és nostra”.

5. “Quan decidim fer extraescolars, siguin quines siguin, és important que els nostres fills les agafin amb la màxima il·lusió possible. Esforcem-nos perquè sigui així”.

6. “No obliguem els fills a fer extraescolars per motius poc justificats. Pensem quins són els seus gustos i les seves necessitats”.

7. “No fem servir les extraescolars per premiar o castigar. Formen part de l’educació que volem pel nostre fill i no és recomanable agafar-les i deixar-les segons el seu comportament ”.

8. “Triem l’extraescolar que triem (lúdica, motriu, intel·lectual…) val la pena assegurar-nos que pel nostre fill és una font de plaer”.

9. “Avui dia, sortosament, el sector del lleure s’ha professionalitzat molt. Per tant, darrera de cada activitat extraescolar hi ha d’haver un projecte educatiu. Com a pares, ens toca demanar-lo i conèixer-lo”.

10. “Les extraescolars s’han de combinar, evidentment, amb altres activitats dels fill (fer deures, ajudar a casa, jugar amb els amics…). És bo ajudar-los, poc a poc, a organitzar-se el seu temps”.

13

NOVA ETAPA

A LES COMUNICACIONS AFA-FAMÍLIES! Benvolgudes famílies, En els darrers temps l’AFA de la nostra escola està vivint canvis importants: des de setembre de 2014 hem canviat d’empresa de menjador, apostant per una alimentació sana i equilibrada. Des d’abril d’enguany, els monitors de menjador ja no són de l’AFA, sinó de la mateixa empresa que prepara el dinar. I finalment, com us anem dient des de fa uns mesos, A PARTIR DE SETEMBRE DE 2015, L’HORARI PRESENCIAL D’ATENCIÓ A LES FAMÍLIES JA NO SERÀ TAN AMPLI. Així, en principi, el nou horari serà aquest:

14

Per qüestions relacionades amb els serveis que presta Fundació Futur (acollida i menjador), ens haurem d’adreçar a Fundació Futur als matins:

Dilluns a Divendres 9:10 a 10:00 hores

Per a la resta de qüestions, que gestionem directament des de l’AFA (socis, activitats extraescolars, canguratge, etc.) ens haurem d’adreçar a l’AFA a les tardes.

Dilluns a Dijous 16:30 a 17:00 hores.

Heu de tenir en compte que el Xavier Bermejo, l’administratiu que està al despatx, fa tasques administratives tant als matins com a les tardes, però està contractat als matins per Fundació Futur i a les tardes per l’AFA. Per això hem de procurar diferenciar els assumptes i el moment en què s’han de comunicar.

Aquest nou canvi no és pas per deixadesa de funcions o desenteniment per part de la Junta. Tot el contrari.

Com tots sabeu, l’horari actual d’atenció presencial a les famílies és el que és, perquè l’actual coordinadora, na Carme Pitol, està al despatx moltes més hores de les que hi hauria d’estar. I totes aquestes hores que tre- Fa uns anys l’horari escolar era fins a les 17 hores, i balla de més les fa de forma altruista i voluntària. quan el van canviar a les 16:30 no ens va quedar més remei que acostumar-nos. I quan al juny els nens fan Però el mes de juny es jubilarà i a partir de setembre jornada intensiva tampoc tenim altra opció… Hem la coordinació del menjador la portarà Fundació Futur de valorar que fins ara hem tingut un horari d’atenció (sota la supervisió de l’AFA). Per tant seria innecessari i excepcional, però ara han canviat les circumstàncies. inasumible per a l’AFA tenir una persona contractada Per això TOTS hem de posar de la nostra part i adaptot el dia per fer tasques administratives relacionades tar-nos de la millor manera possible a aquesta nova només amb els socis i les activitats extraescolars, per- situació, però segur que ens en sortirem! què en aquest cas els costos laborals serien molt més elevats i s’hauria de repercutir en el preu del menú diari, que seria molt més car… Oi que això no és el que Aprofitem per recordar-vos altres vies de comunicavolem? ció amb l’AFA i us animem a utilitzar-les:

Per correu electrònic: ampaoficina@gmail.com

Per telèfon: 933.408.382

Fax: 933.402.944

15

fundació futur MENÚS FUTUR, EQUILIBRATS i SALUDABLES

16

La infància és un període importantíssim i fonamental a l’hora d’aprendre uns hàbits alimentaris correctes, essencials per a tots els infants. És durant els primers anys de vida on els nens tenen una major curiositat per tot el que els envolta, i integren i imiten de forma natural tot allò que se’ls ensenya, ajudant-los a formar de manera natural la seva manera de fer i de ser.

1• Proporcionar un menjar de qualitat tant des del punt de vista nutricional com des de criteris higiènics, sensorials i educatius.

2• Promoure hàbits higiènics, alimentaris i de comportament adequats així com també els aspectes socials i de convivència dels àpats.

Hem de tenir present que cada etapa de la vida té unes necessitats nutricionals específiques, que han de ser assolides tant per assegurar un bon desenvolupament físic i psicomotor, com per evitar problemes de salut, o hàbits no saludables en l’edat adulta.

La proposta alimentària que ofereix Futur sempre es basarà en una proposta alimentària variada, suficient, equilibrada i individualitzada, d’acord amb la pròpia constitució del nen o nena, per tal d’assegurar un creixement i desenvolupament òptims.

3• Potenciar la varietat i la identitat gastronòmica de la zona.

En l’elaboració dels àpats és important tenir en compte tant aspectes nutricionals (nombre de grups d’aliments, freqüència d’utilització dels diferents aliments, digestibilitat, etc.) com aspectes sensorials (olors, colors, textures, sabors…), i proposar la utilització de tècniques culinàries variades i apropiades a l’edat i a les característiques dels nens. En aquest sentit, cal:

Una alimentació equilibrada implica una aportació de nutrients adequats en qualitat i quantitat a les necessitats de l’organisme. L’Organització Mundial de la Salut recomana que, del total de l’energia ingerida, un 50-55% sigui aportat pels glúcids o hidrats de carboni, un 30-35% pels lípids o greixos, i un 1215% per les proteïnes.

4.- Fomentar la identificació, la descoberta i l’acceptació progressiva dels diferents aliments i plats, educant els petits en el plaer de menjar amb moderació.

Un menjar sa i equilibrat facilita que el nen, des de molt petit, adquireixi adequats hàbits alimentaris que mantindrà fins a l’edat adulta.

17

COMPLEMENTACIÓ DIÀRIA DELS DIFERENTS ÀPATS És important que no hi hagi un interval de temps massa gran entre els àpats. Es recomana un repartiment dels aliments en cinc àpats diaris: tres de principals (esmorzar, dinar i sopar) i dos de complementaris (un a mig matí i un altre, el berenar, a mitja tarda). Aquests àpats aporten diferents quantitats d’energia: Esmorzar 25% Dinar 35% Berenar 15% Sopar 25%

El dinar a l’Escola

Tant si es fa a casa com al menjador escolar, aquest és l’àpat més important, quant a quantitat i varietat d’aliments, del dia. És recomanable que el componguin entre quatre i sis grups d’aliments (farinacis, verdures, fruites, olis, càrnics, làctics), utilitzant tècniques culinàries ben variades al llarg de la setmana. Les quantitats de les racions ser18

vides, igual que en la resta d’àpats, han d’anar d’acord amb les necessitats pròpies de l’edat, i han de respectar la sensació de gana de cada escolar.

Els escolars han de menjar de tot, doncs quanta major varietat d’aliments existeixi en la seva dieta, major és la possibilitat que sigui equilibrada i contingui els nutrients que necessiten. Els aliments han de distribuir-se al llarg del dia perquè el cos tingui els nutrients necessaris, en funció de les seves exigències.

Cal variar les formes de preparació dels aliments utilitzant diferents procediments culinaris: rostits, bullits, a la planxa, guisats, i no abusar dels fregits: màxim 1 ó 2 cops al mes. Estimular el consum d’aliments crus (amanides, gaspatxo, sopes fredes…).

En el pla de menjars que ofereix Futur als escolars ha d’haver-hi una presència d’aliments rics en proteïnes d’origen animal: làctics, carns, ous i peixos, en equilibri amb aliments d’origen vegetal: cereals principalment integrals, llegums, verdures i fruites.

Els aliments rics en hidrats de carboni (pa, pasta, arròs, llegums) són imprescindibles per la seva aportació d’energia i han de formar part de les dietes habituals dels escolars. Introdueixen varietat gastronòmica i són essencials en una bona nutrició. Formaran part sempre del primer plat.

Les fruites i amanides han de ser habituals i abundants en l’alimentació dels escolars, i com a mínim s’oferirà de guarnició 4 dies a la setmana amanida o vegetals crus.

L’aigua és la millor beguda. Els menjars han d’acompanyar-se sempre d’aigua.

Hem de ser conscients que a un nen, a l’igual que se li ensenya a parlar i a caminar, també se li ha d’ensenyar a menjar, tant en quantitat com en qualitat; i això depèn dels pares i familiars, educadors i professors.

El consum de dolços, refrescs i snacks ha de ser moderat, doncs, si bé no existeixen bons ni mals aliments, la moderació en el menjar ha de ser la norma.

Controlar l’excés de greixos, sucre i sal.

19

“Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món” Eduardo Galeano

18

Tu també has contribuït a canviar aquest petit món que és la nostra escola. Comença una nova etapa a la teva vida. L’Escola Doctor Ferran i Clua et desitja un llarg camí ple de noves experiències i felicitat.

Fins sempre, Carme!

19

6è marxa amb un bon gust de boca.

20

T

ot va començar el setembre de 2006; tenien entre 2 i 3 anys i començava una nova etapa per als nostres fills, l’inici al cole dels nens grans !!! Així ho explicàvem als nens. Eren tan petits !!!

Van iniciar p3 amb la comprensió i paciència de les mestres d’educació infantil, a l’inici van haver-hi alguns plors, uns més que d’altres, però poc a poc aquests mestres es van convertir en ídols per a ells i tot el que deien elles anava a missa. Va ser una època molt maca, excursions, jocs, inici a l’escriptura i aprenentatge. Recordeu el dia del protagonista !!!, quina il.lusió tenien. També vam poder celebrar el 25è aniversari de l’Escola.

volem agrair la tasca realitzada per tots i cadascun dels mestres que han col.laborat en l’educació dels nostres fills

mestres que han col.laborat en l’educació dels nostres fills, així com a tot l’equip directiu de l’escola.

Aprofitem per agrair a la Carme Pitol el gran treball realitzat en aquesta escola; ha pensat en tots els nens com si dels seus fills es tractés i això és molt important per a nosaltres, els pares. Et desitgem molta felicitat en aquesta nova etapa que comences.

Posteriorment va començar el cicle mitjà i tots els dilluns anàvem a la piscina, vinga a nedar !!!, van co- Per finalitzar també volem que a tots els alumnes mençar a iniciar-se en els hàbits d’estudi i de treball, de 6è els hi vagi molt bé a l’institut, gaudeixin d’un va començar la responsabilitat i... també la diversió. nou període escolar i madurin, perquè en un futur es converteixin en persones lluitadores i responsables.

Finalment, el cicle superior, on les responsabilitats es van anar incrementant, per primera vegada les La majoria passen a l’Alzina, per tant no us diem dues classes es van creuar i va ser una bona expe- adéu, sinó: riència, van fer més amics, tot i que sempre havien estat dos classes que s’havien relacionat molt bé. FINS AVIAT !!!

També van fer les primeres entremaliadures i el canvi d’hormones, mare meva !!!... Van obtenir premis i reconeixements, com és el cas de “Matemàtiques per resoldre problemes” i el “Congrés de Ciència”.

Ha estat una experiència molt entranyable; volem agrair la tasca realitzada per tots i cadascun dels

21

Qui és qui?

22

Anna Antona

23

Entrevista

a l’Anna Antona

24

L

a Marina Nogueiro i la Natalia Sonet, dues alumnes de sisè A, han triat l’Anna Antona, la seva mestra de cicle inicial, per fer-li una entrevista per a la revista “APASSIONA’T”.

L’Anna, a la nostra escola, ha estat sempre mestra dels més petits de primària, però a la seva escola anterior, havia exercit el càrrec de Directora.

Desitgem que, mitjançant aquestes línies, la pugueu conèixer una mica millor.

Quants anys portes a l’escola Doctor Ferran i Clua i per què vas escollir aquesta escola i no una altra?

Amb aquest fa 8 cursos que estic a l’escola. Jo volia canviar de centre i vaig demanar informació sobre les escoles que hi havia al barri i d’aquesta escola em van parlar molt bé i vaig dir... doncs demano l’Escola Doctor Ferran i Clua !

Des de petita volies ser mestra? Si no haguessis estat mestra que t’hagués agradat ser?

De petita, petita, no ho se, no me’n recordo molt bé.

Si que m’agradava jugar a “senyos”, allò típic, no? Però quan estava estudiant Batxillerat ja ho tenia clar: Volia ser mestra.

Si no hagués estat mestra, m’hagués agradat ser crítica literària o crítica de cinema perquè així tindria oportunitat de llegir molts llibres i veure moltes pelis.

Les pelis estan bé, però els llibres....

Si noies! És molt “xulo”!, es tracta de buscar llibres que t’agradin.

Te’n recordes de tots els alumnes que has tingut?

Què penses quan els veus de grans pel carrer, a l’institut,...?

25

Dels alumnes que he tingut en aquesta escola me’n recordo de tots. De l’altra escola gairebé també. I quan els veig per l’institut m’encanta perquè els veig grans, com a vosaltres l’any que ve.

El que és molt maco és que jo, en el fons, tinc el record de quan eren petits i quan els veig grans em fa molta il·lusió veure tot el progrés que han seguit.

- Qui sap què és “la molsa”?

I vaig sentir: - Si!!! És una animal que viu al Pol Nord !

Van confondre “molsa” per “morsa”.

Què fas en el teu temps lliure?

Quins son els teus “hobbies”?

Per què t’agrada treballar al cicle inicial? Qui creus que són més “trastos” els petits o els grans?

M’agrada treballar al cicle inicial perquè els nens en aquestes edats, de primer i segon, fan molts canvis i aprenen moltes coses. No només de llegir, d’escriure, de matemàtiques, sinó que també aprenen la part social, a relacionar-se, a coneixes ells mateixos, es fan més autònoms, ...

Perquè vosaltres no us adoneu però a primer, quan arribeu de P5, d’educació infantil, on ja heu treballat molt, buff !!! són moltes coses noves.

A cicle inicial són petits, però, aprenen un munt de coses.

A part, són molt espontanis, molt curiosos, tenen moltes ganes d’aprendre. Tot els fa il·lusió.

Tens alguna anècdota divertida de l’escola o dels nens i nenes? Quina?

Si, en tinc varies, per exemple, un dia en una sortida al bosc, ara no diré si va ser amb vosaltres o no, però podria ser, vaig preguntar: 26

Doncs... m’agrada llegir, escoltar música, m’agrada el Barça.

Ho podem posar oi?

M’agrada veure pel·lícules, estar amb els amics, m’agrada viatjar... moltes coses.

Entre tot diria que els meus “hobbies” són la lectura i el cinema.

Quin és el teu llibre o llibres preferits? Per què?

Buff!!! Llibres, tinc la tira que m’agraden.

Només puc dir un?

Un o dos.

Doncs... triarem un de clàssic i un d’actual.

Un de clàssic, que us haureu de llegir quan sigueu grans és “Crim i càstig”. Aquest em va encantar.

Per què?

Perquè és una novel·la psicològica que analitza molt bé com és l’ésser humà per dins.

I si hagués de triar un d’actual seria “El Corazón Helado” perquè és d’una escriptora que m’agrada molt.

Si et regalessin un viatge a on aniries? Per què?

Si em regalessin un viatge m’aniria a Amèrica del Sud, a Xile i Argentina. Quants llocs !!!

Com està tant lluny, ja que hi vaig...

M’encantaria perquè encara no he anat a l’hemisferi sud i, no se, allà a la Patagònia deu ser com la fi del món, bé, ben bé la fi del món no, però deu haver-hi molts contrastos i paisatges molt diferents als que conec.

Has tingut o tens alguna Mascota?

He tingut. Ara no en tinc. Vaig tenir un gos. Era un pastor alemany que es deia Khun. Tenir-lo va ser una experiència meravellosa, ja que els gossos són uns animals increïbles, intel·ligents i molt fidels.

Quin consell donaries a algú que volgués ser mestre/a? Quins aspectes positius els diries? Hi ha alguna cosa negativa?

Doncs que li agradés moltíssim. És una professió meravellosa i, per a mi, tots els aspectes són majoritàriament positius.

Estàs en contacte amb nens i nenes i poses un granet de sorra en la seva evolució. És una professió molt enriquidora, el que passa és que t’ha d’agradar molt i s’ha de tenir paciència.

Et fa estar sempre aprenent perquè les coses canvien molt i nosaltres hem d’evolucionar amb els temps. Nosaltres també aprenem dels nens i nenes. Si un dia dius “ho se tot”, malament !

Després, a nivell humà, cada nen és diferent i per tant, tu has d’aprendre també a tractar a cada un.

Si hagués de destacar algun aspecte negatiu, és més aviat relacionat amb factors externs com la falta de mitjans.

A la classe amb els nens no hi ha aspectes negatius.

27

Agenda

21

La nostra escola fa molt anys que participa al Projecte Agenda 21 Escolar, però potser hi ha moltes famílies que no saben de què es tracta, per això volem aprofitar la revista de l’AFA per explicar-vos aquest projecte.

Escolar

28

29

30

Què és el Projecte Agenda 21 Escolar? És un programa, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, pensat per facilitar la implicació dels centres educatius en l’ambiciós projecte d’imaginar i construir un món millor i més sostenible, començant per la intervenció en l’entorn més immediat dels nens i nenes: la família, l’escola i el barri.

Per què hi participem?

Considerem que la participació en el projecte Agenda 21 Escolar ens permet treballar d’una forma motivadora molts dels objectius i continguts que han d’assolir els alumnes en relació a les competències de conviure i habitar el món i de coneixement i interacció amb el món físic.

Aquest projecte afavoreix que els nens i nenes prenguin consciència de la seva pertinença a una societat que interactua amb l’entorn i que es comprometin en la seva millora.

Els permet afrontar problemes relacionats amb el medi ambient i proposar i dur a terme actuacions que contribueixin a un desenvolupament més sostenible.

Així mateix, contribueix, per una banda, a desenvolupar l’autonomia i la iniciativa personal dels alumnes i per altra, a desenvolupar habilitats socials, a compartir i treballar en equip i a dialogar per solucionar conflictes.

En resum a preparar-se per a ser futurs ciutadans i ciutadanes, actius i compromesos amb la societat i l’entorn.

Què treballem?

L’escola pot decidir fer un projecte anual, com hem vingut fent fins fa poc, o plantejar-se un projecte triennal, com el que estem fent ara.

Al llarg dels anys hem treballat temes molt diversos: L’hort escolar, Avancem en verd, Quin món volem?,...

Hi ha continguts que es mantenen any rere any: el treball de l’hort, l’estalvi de paper, llum i aigua, el reciclatge, els esmorzars saludables, l’ús d’embolcalls reciclables, ...

I altres que es treballen només puntualment.

31

32

Com treballem?

El treball relacionat amb aquest projecte el dinamitzen principalment dues comissions: La Comissió d’Alumnes d’Agenda 21. Aquesta comissió està formada pels nens i nenes delegats d’aula de primària, que es reuneixen amb l’equip directiu per fer i consensuar propostes de treball. Aquestes propostes es porten a les aules i en elles treballen tots els nens i nenes de l’escola.

La Comissió mixta de pares i mestres d’Agenda 21.

Aquesta comissió treballa en donar suport al treball de l’hort que es realitza a Educació Infantil i en proposar i consensuar un ideari de sostenibilitat per incloure al Projecte Educatiu de Centre. En un futur també treballarà en conscienciar a les famílies de l’escola per a què col·laborin activament en el desenvolupament d’alguns aspectes del projecte.

diagnòstic, per detectar els diferents nivells de contaminació acústica, després caldrà fer propostes i portar-les a la pràctica per intentar, entre tots, reduir el nivell de soroll.

Per fer-ho ens ajudarem d’uns aparells que l’escola ha adquirit amb el pressupost destinat al projecte: ELS SEMÀFORS DEL SOROLL. Us mantindrem informats de com evoluciona el tema !!!

Com poden ajudar les famílies?

Us anirem fent propostes però, per ara, ens ajudeu si:

• Portem a l’escola esmorzars saludables (entrepans, fruita, pastanaga, etc).

• Utilitzem carmanyoles o embolcalls sostenibles per portar l’esmorzar.

• A l’entrar i sortir de l’escola ho fem tranquil·lament, sense córrer ni cridar.

• A casa també vigilem per estalviar aigua i llum i foActualment estem treballant un tema força interesmentem pràctiques en aquest sentit: dutxa en lloc sant: “La contaminació acústica al nostre entorn”. de banyera, tancar l’aigua en ensabonar, no encendre Perquè? Doncs per què a l’escola venim observant llums si no cal i apagar-les en sortir de l’habitació,... que hi ha moments en que el soroll ambiental és • Reciclem les deixalles i ho separem explicant-ho força elevat. Les causes són tant internes (entrades i als nens i nenes (orgànic, paper, plàstic, vidre). sortides d’alumnes i famílies, patis a diferents horaris, desplaçaments per canvi d’aula,....), com externes (proximitat d’un institut i una escola bressol amb Podeu trobar més informació a: patis compartits, obres properes, trànsit,...). http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/ El treball d’aquest curs es centra en un treball de agenda-21-escolar

El nostre projecte actual: La contaminació acústica

33

Apassionats

Pel Joc 34

PEREPAU LLISTOSELLA H

oy entrevistamos en Apassionats pel Joc a Perepau Llistosella, uno de los autores de juegos de mesa más destacados de Cataluña. Perepau, fue el ganador del 27 concurso de creación de juegos de Boulogne-Bellancourd, un prestigioso premio internacional a la creación de juegos de mesa, con el juego Thesseus publicado posteriormente con el nombre de Sidibabá por Hurricane Games . Con un buen número de juegos publicados, Perepau aúna la creación con su trabajo como maestro de primaria. Desde esta doble vertiente de creador y docente Perepau es uno de los impulsores del proyecto “Sant Andreu Tira el Dau” que hace poco tiempo visitó nuestra escuela y que pretende acercar el juego de mesa a las aulas.

35

de mis hobbies favoritos que era reunirme con mi familia y amigos a jugar juegos de mesa. Casi sin querer inventé un juego en casa que superó las expectativas que tenía: gustaba a toda mi familia y en general a mi entorno. Me animaron a presentarlo al más importante de los premios a nivel europeo de creación de juegos (Boulogne-Bellancourd) y para mi sorpresa gané y pude, pasado un tiempo, publicar el juego. Después de ese primero vinieron otros y así poco a poco he ido convirtiendo un hobbie en una profesión.

Difícilmente se puede vivir de la creación de juegos de mesa pero sí que, poco a poco, hay un cierto reconocimiento a los que nos dedicamos a esto.

Hola Perepau, es un placer poder charlar contigo. Me gustaría hacerte unas breves preguntas para que nos hables de tu obra y de los juegos de mesa.

Primero me gustaría preguntarte por tus inicios como creador de juegos y por la situación del juego de mesa en Cataluña: ¿Cómo empezaste como diseñador de juegos de mesa y qué te impulso a ello? ¿Cuál es la situación del juego de mesa en nuestro país?

Hola y gracias por la entrevista. Tenía yo 40 años cuando, con algo más de tiempo del que había tenido habitualmente, me apetecía expresar mi creatividad y se me ocurrió focalizar ese deseo en uno 36

En cuanto a tu segunda pregunta te diría que se ha producido un fenómeno interesante que a mi me permite explicar el auge creciente del juego de mesa en todo el mundo: cada vez son más los jóvenes que al llegar a la edad adulta siguen jugando a juegos de mesa como lo hacían durante su niñez y juventud. De alguna manera el hecho de jugar a juegos de mesa se ha ido normalizando y ha superado una especie de barrera mental que asimilaba el juego exclusivamente con la infancia.

De esta barrera mental se salvaban bien pocos juegos; el ajedrez, el dominó, los juegos de apuestas… Ahora son cada vez más los nuevos adultos que incorporan con naturalidad el juego de mesa como ocio sin los prejuicios que anteriormente se tenían. Si a ello le sumas que cada vez se encuentran con juegos de mayor calidad, creo que el fenómeno de ese auge empieza a explicarse. En Cataluña cada

vez hay más pequeñas editoriales, y alguna mediana, que creen en ello.

También empieza a ser más común encontrar tiendas especializadas y juegos de mesa modernos, juegos de autor, en las grandes superficies comerciales.

Tú eres profesor así que la pregunta es obligada: ¿Crees que los jue-

gos de mesa modernos pueden aportar algo al ámbito de la educación? Cuéntanos acerca de la experiencia de “Sant Andreu tira el Dau” y de tu paso por Ferran i Clua.

Sí que creo sinceramente que los juegos de mesa tienen una serie de valores intrínsecos independientemente de que sean entendidos como herramientas educativas que trasmitan contenidos concretos (matemáticos, históricos, etc.), que también lo hacen. Creo que mediante los juegos se trasmiten un montón de aquellos principios y valores que nos son inherentes a los seres humanos: la voluntad de estar con los demás, de aprender y enseñar, de compartir y competir, de disfrutar de un entorno amable y de divertirnos unos con otros. Como educador me parece incomprensible que semejante herramienta, los juegos, no sea utilizado de forma más amplia y cotidiana en las aulas.

En Ferran i Clua encontramos a unos profesores, equipo directivo y alumnado muy entusiasmado con nuestra propuesta. La cara de los chicos 37

mientras jugábamos y explicábamos los juegos me confirman esas impresiones que te comentaba. Quiero aprovechar para dar las gracias a todos los que forman parte de vuestra escuela por la estupenda acogida y la confianza que tuvieron en nosotros. Me gustaría daros también una pequeña exclusiva del vídeo que realizamos durante los días que estuvimos en la escuela.

Por último me gustaría que nos recomendases dos juegos tuyos para los estudiantes de nuestra escuela y nos los explicases un poco.

Por ejemplo éstos:

1,2,3! Ahora me ves…

Es un pequeño juego de memoria y percepción visual para niños, niños no tan niños y adultos. En cada turno se lanzan varias figuras de animales que ocupan una posición y después un jugador altera su posición o hace desaparecer alguno de los animales según le indiquen sus cartas. El resto de los jugadores permanecen con los ojos cerrados y al abrirlos tienen que descubrir que ha pasado.

Yo lo he utilizado en las aulas porque me va bien al permitir un buen grupo de jugadores y porque se puede jugar con niños de incluso seis años.

38

Gardens.

Es un juego de colocación de losetas y visión espacial. Cada jugador es un jardinero que quiere que sus parterres de flores sean los más hermosos del jardín. Creo que es un juego apto para toda la familia y que podrá introduciros a este mundillo de los juegos. Las reglas son sencillas e intuitivas y tiene una duración de no más de 45 minutos. Os lo recomiendo.

Muchas gracias Perepau.

Gracias a vosotros y un cordial saludo a todos los que formáis parte de la escuela.

Si os apetece saber un poco más de estos dos juegos de Perepau encontraréis dos buenas reseñas en los siguientes enlaces: http://estanteriadejuegos.blogspot.com.es/2014/03/resena-gardens.html http://www.jugarxjugar.com/blog/?p=2573

39

Racó

multicultur Aquesta secció vol ser una finestra a les diferents nacionalitats que configurem les famílies de la nostra escola.

En cada edició, presentarem dos països que estan representats al Doctor Ferran i Clua explicant un conte i una recepta tradicional.

En aquesta ocasió tindrem l’oportunitat de conèixer Bulgària i Veneçuela.

40

ural 41

Bulgaria, entre Europa y Asia

42

Hoy en nuestro rinc贸n multicultural, os proponemos unas pinceladas sobre Bulgaria, un pa铆s de rica cultura, a caballo entre dos continentes.

E

l Estilo de vida y la cultura de la nación búlgara se formó durante miles de años. Situada en una encrucijada entre Europa y Asia, Bulgaria es una tierra habitada por antiguas culturas, tracios, ilirios y griegos forjaron las bases de las culturas eslavas y búlgara.

Actualmente los búlgaros se enorgullecen de su riqueza cultural, literatura, música, arquitectura, gastronomía... Los festivales internacionales y nacionales, ferias, eventos culturales y exposiciones dan buena muestra de ello.

Uno de los platos más populares y preferidos de Bulgaria son los pimientos rellenos que se cocinan en todo el país, aunque las recetas varían dependiendo de cada región. El plato se prepara con pimientos aromáticos frescos o secos, y le encanta a muchos visitantes extranjeros del país. La parte más importante de la receta es el relleno. Se puede preparar tanto de carne como vegetariano, solo con arroz y las especias. La carne es generalmente una mezcla de carne picada de ternera y cerdo, aunque dependiendo de las preferencias de cada uno se puede preparar con solo una de las dos. En algunas regiones, los pimientos son asados, mientras que en otras se hierven, y las especias que se utilizan por lo general son pimiento rojo, ajedrea, sal y otras. Los pimientos pueden ser de color verde o rojo; los rojos son más fragantes y dulces, y dan un sabor específico al plato.

43

Pimientos rellenos Ingredientes Preparar ocho pimientos grandes: verdes o rojos, secos o frescos, lavados, sin semillas y tallos. Para el relleno: 250 gr de carne picada, 1 taza de arroz, 2 cucharadas de aceite de girasol, 1 cebolla, 1 zanahoria, 1 tomate o puré de tomate, 1 cucharadita de pimentón, sal y pimienta al gusto, 1 cucharada de harina.

Elaboración Picar la cebolla finamente.

Cortar las zanahorias en cubos pequeños.

Calentar aceite en la sartén.

Sofreir la cebolla.

Agregar las zanahorias y seguir cociendo.

Sazonar con sal.

Mezclar la carne picada con las verduras.

Añadir la pasta de tomate.

Revolver bien y agregar el arroz a la mezcla.

Añadir el pimiento rojo.

Por último, se puede añadir la pimienta y otras especias a su gusto.

Con la ayuda de una cuchara, rellenar los pimientos con el relleno preparado.

Sumergir los pimientos en harina para sellarlos.

Organizar los pimientos en una olla de barro y verter encima un poco de agua.

Hornear el plato durante unos 40-50 minutos.

44

LA PASTORA QUE SE CONVIRTIÓ EN ZARINA Una vez hubo un Zar que mandó decir que quien pudiese

Al llegar el tercer día, cuando la muchacha tenía que

nombrado primer dignatario del reino.

saco distinto, se los dio a los campesinos para que los

romper una piedra, de forma que saliese sangre, sería De todas partes llegaron valientes muchachos, pero

ninguno de ellos pudo romper la piedra; además no sabían cómo se podía matar una piedra.

En un pueblo vivía una honrada muchacha que cuidaba

ovejas, y cuando oyó lo que había dicho el Zar, se vistió de hombre, fue a su presencia y le dijo: -Señor, yo puedo matar la piedra.

Por todas partes se extendió la noticia de que había

alguien que decía poder matar a la piedra, y muchísima gente vino a ver cómo lo hacía.

Cuando llegó el día señalado, el Zar y todos sus

dignatarios salieron de la ciudad y se dirigieron a una explanada, y allí, ante todos, era donde la muchacha debía matar la piedra.

La joven sacó el cuchillo, se volvió al Zar y dijo:

-Señor, si quieres que mate la piedra, dale primero un alma, y si entonces no la mato, te ofreceré mi cabeza.

El Zar se sorprendió de lo que oía y dijo:

-Eres el más inteligente de mis súbditos, y voy a

nombrarte primer dignatario; si además haces lo que voy a decirte, serás para mí como un hijo.

La joven respondió:

-Dime, señor, lo que deseas; haré todo lo que pueda para hacer lo que me ordenes.

El Zar dijo:

-Dentro de tres días volverás otra vez aquí; cuando

llegues, cabalgarás y no cabalgarás, me harás un regalo y no me lo harás; todos, dignatarios o no, saldremos a

recibirte y tú llevarás a la gente a donde te reciban y no te reciban.

La pastora volvió a su pueblo y pidió a los campesinos

que capturaran tres o cuatro liebres y dos palomas. Los

volver a presencia del Zar, puso a cada liebre en un llevaran y les dijo:

-Soltad los animales cuando yo os diga.

Ella cogió las dos palomas, se montó en una cabra y

se dirigió al encuentro del Zar; antes había mandado emisarios para que anunciasen su llegada.

El Zar, al enterarse de que la pastora se aproximaba,

salió de la ciudad a recibirla, con todos los dignatarios

y una multitud de curiosos. Cuando la joven estaba cerca del Zar, vio que había acudido mucha gente a recibirla y, al aproximarse aún más, ordenó a los campesinos

que soltasen las liebres ante la multitud. Tan pronto

como vieron correr los animales, la gente se lanzó en su persecución, intentando atraparlos.

La pastora, que iba montada en la cabra, andaba

llevando al animal entre las piernas, y levantando

alternativamente los pies cabalgaba sobre el animal.

Cuando llegó junto al Zar, sacó las dos palomas del

pecho y se las entregó. En el instante en que el Zar abría las manos para recibirlas, la muchacha las soltó, y las palomas echaron a volar.

Entonces la pastora dijo:

-Ya veis, señor, que la gente me ha recibido y no me ha

recibido; he cabalgado y no he cabalgado; te he traído un regalo y no te lo he traído.

El Zar respondió:

-Desde hoy serás como mi hijo.

Pero ella le dijo al oído:

-No soy hombre, sino mujer.

El Zar, que no estaba casado, la hizo su esposa; y de esta forma, la pastora, gracias a su inteligencia, se convirtió en Zarina.

campesinos lo hicieron así.

45

VENEZUELA única!

46

Venezuela, desde Sudamérica, está bendecida con recursos naturales y paisajes inigualables y llena de contrastes..

V

enezuela se encuentra en la costa norte de América del sur, cercana al ecuador terrestre, por lo que disfruta de un clima tropical durante todo el año. Su geografía diversa entre montañas, llanos, playas y selva hacen de sus paisajes hermosas postales.

En esta oportunidad presentaremos uno de los postres más conocidos de Venezuela y además les compartiremos una canción infantil llamada “La Pulga y el Piojo”, que narra una historia muy divertida con un desenlace inesperado.

DULCE DE LECHOSA O PAPAYA Este es un postre tradicional venezolano típico de muchas regiones del país. Sin embargo, en las navidades se ha convertido en parte importante de la cena familiar del 24 ó 31 de diciembre.

De ingredientes sencillos de encontrar y fácil preparación es un perfecto regalo culinario para los fanáticos del dulce y la cocina criolla venezolana.

47

Tenga a la mano 5 Kg. de lechosa (papaya) verde, 2,5 Kg. de azúcar blanca, 1 cucharada de bicarbonato, clavitos de olor al gusto y agua suficiente.

Retire la concha de la lechosa y córtela en tajadas finas de 1/2 a 1 cm. de grueso por 10 a 12 cm. de largo para que queden finas y largas.

Extienda las tiras sobre una bandeja, espolvorearlas con una cucharada de bicarbonato y deje reposar hasta el día siguiente. Si no quiere agregarle bicarbonato puede dejarlas reposar por un día al sol como suelen hacer las abuelas para que se mantengan firmes las tiras.

Coloque la lechosa en una olla grande, agregue el azúcar y un poco de agua que no sobrepase los cuatro dedos por encima de la fruta.

Agregue clavitos al gusto y deje cocinar lentamente aproximadamente hora y media hasta que la lechosa se cristalice Deje enfriar, y aún tibio sirva en frascos de vidrio o un envase grande que servirá para conservar el sabor y la presentación del postre. Sirva y disfrute este rico postre venezolano.

48

La pulga y el piojo La pulga y el piojo se quieren casar, pero no se casan por falta de pan; respondió el gorgojo desde su trigal: “hágase la boda, que yo doy el pan” Ya no es por el pan, que ya lo tenemos, ahora es quién baile, ¿dónde lo hallaremos?; respondió la vaca desde su corral: “hágase la boda, que yo iré a bailar”.

Ya no es por quién baile, que ya lo tenemos,ahora es quién cante, ¿dónde lo hallaremos?; respondió la rana desdes el platanal: “hágase la boda, que yo ire a cantar”.

saltó la pereza del algarrobal; “hágase la boda que iré a trabajar”.

Ya no es quién trabaje, que ya lo tenemos, ahora es la luz,¿donde la hallaremos?; respondió el cocuyo desde el chamizal: “hágase la boda, que yo iré a alumbrar” Ya no es por la luz, que ya la tenemos, ahora es el perfume, ¿dónde la hallaremos? saltó el mapurique desde el matorral: “hágase la boda, que iré a perfumar”.

Ya no es el perfume, que ya lo tenemos, ahora es el padrino, ¿donde lo hallaremos?; gritó el ratoncito: “me importa un comino!” si encierran la gata, yo soy el padrino”.

Ya no es por el canto, que ya lo tenemos, ahora es quién coma, ¿dónde lo hallaremos?; respondió el zamurro, qué buen paladar!: “hágase la boda, que yo ire a almorzar”.

Ya no es el padrino, que ya lo tenemos, ahora es la madrina, ¿donde la hallaremos?

Ya no es quién almuerce, que ya lo tenemos, falta quién trabaje, ¿donde lo hallaremos?;

Todos se durmieron por el ron y el vino, entonces la gata ... miaaauuu!

respondió la gata desde la cocina: “hágase la boda, yo soy la madrina”,

Se comió al padrino!

49

Què vols saber?

En aquest espai esperem les teves preguntes per intentar donar-te resposta a cada nĂşmero, envia-les al email afa@gmail.com

50

¿Els escacs seran obligatoris a l’Educació Primària el proper curs?

Què es farà a l’edifici que han enderrocat al carrer Acàcies?

El passat mes de febrer la Comissió d’Educació del Congrés va donar suport unànime a una proposició no de llei per decidir que els escacs s’imparteixin com una assignatura als estudiants de primària que l’escullin. Això vol dir que seran computables en l’expedient acadèmic dels alumnes el proper curs i que cada comunitat autònoma decidirà si serà una assignatura més o si s’incorporarà a les matemàtiques com una activitat complementària.

La iniciativa parlamentària estableix que els escacs s’ensenyin en horari lectiu en els primers cursos de primària, “on no hi ha problemes de sobrecàrrega curricular”.

Els escacs milloren la capacitat de memoritzar, ajuden a assimilar amb més facilitat els conceptes numèrics, ajuden a l’aprenentatge de la geometria i l’orientació espacial i, de passada, reforcen la comprensió lectora. Els nens milloren la seva concentració i també aprenen a acceptar els riscos i les conseqüències de les seves decisions i a prendre-les sota pressió. Socialment és una activitat democràtica i integradora i els seu cost econòmic és molt baix.

A Catalunya durant el curs 2013-14 ja s’havia començat a integrar els escacs dintre de l’horari lectiu com a reforç als nivells de 5è i 6è (Cicle Superior) de Primària i està previst que es vagi fent extensiu als altres nivells de la Primària.

Durant el proper curs 2015-16 veurem com s’integren els escacs en el dia a dia de l’escola, però sigui com sigui segur que serà una gran aportació per millorar l’aprenentatge dels nostres fills.

L’edifici enderrocat del carrer Acàcies és part d’un projecte d’ampliació i millora del nostre centre, el CEIP Dr. Ferran i Clua, i de l’IES ALZINA que data de 1998. El projecte RAM (Reforma, Ampliació i Millora de centres educatius) de 2003-2004 de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar l’arranjament dels patis i pistes del CEIP Dr. Ferran i Clua sense efectuar aquesta reforma.

Degut a la ubicació del nou casal d’avis i del nou centre cívic pel barri, la nostra escola “cedia” gran part del seu pati. Per compensar aquesta pèrdua es va arribar a un acord amb l’administració per millorar les instal·lacions del centre i de l’institut aprofitant l’espai que deixaria l’edifici antic del carrer Acàcies.

Malgrat que hi havia un projecte i un pressupost confirmat, les obres de millora no van arribar mai.

Canvis a l’administració i l’arribada de la crisi econòmica van fer que el projecte quedés aturat.

La millora de la zona infantil amb accés directe des del carrer Acàcies, la millora de la cuina i dels menjadors i la creació d’una amplia zona comú polivalent per ambdós centres entre d’altres eren part de la reforma prevista en el seu moment.

Però tant la direcció del nostre centre com la de l’Institut, recolzats sempre per les famílies, no han deixat mai en l’oblit aquest projecte inicial que tant volia aportar als espais que gaudeixen els nostres fills. És per això que encara es mantenen reunions amb el Consorci d’Educació. En aquests moments s’està a l’espera d’una nova reunió on es concretin les necessitats dels centres per tornar a fer un nou projecte. Esperem que aquest any sí que es confirmi l’inici de les obres de millora tan necessàries i promeses.

51

Participació de les famílies a l’escola: 52

què significa ser delegat de classe?

D

’aquí a pocs dies entrarem de ple a les vacances i tots els temes relacionats amb l’escola ens quedaran ben lluny. Però a la tornada, durant les reunions de presentació de cada curs, en el primer trimestre, ens tornaran a demanar que alguns pares de cada classe ens presentem voluntàriament com a delegats. Però, què és el que ha de fer exactament un delegat de classe? Perquè és important que totes les classes de l’escola tinguin almenys un delegat?

L’objectiu principal d’un delegat de classe és ser un canal de comunicació actiu i àgil entre els pares i mares de cada classe, l’escola i l’AFA. Tot i que existeixen diferents canals perquè l’AFA o l’escola informi les famílies (via motxilla, cartelleres, blog, mail o per exemple aquesta revista), en algunes ocasions aquests són insuficients o no són prou àgils per difondre o recordar informacions d’interès (com reunions, conferències o festes, per exemple). TENIR DELEGATS PERMET QUE LES FAMÍLIES ESTIGUEM MILLOR INFORMADES.

estrictament individuals sinó que sorgeixen d’una majoria significativa del grup. EL DELEGAT POT RECOLLIR PROPOSTES O PROBLEMES I TRASLLADAR-LOS A LA JUNTA DE L’AFA O A LA DIRECCIÓ DEL CENTRE. Finalment, el delegat actua com a coordinador i dinamitzador del grup de pares i mares de cada classe, tant a nivell personal com potenciant la participació i col·laboració de totes les famílies en el desenvolupament de diferents activitats i projectes de centre: buscant voluntaris per guarnir l’escola, col·laboradors en festes o activitats a l’aula, etc... Les actuacions concretes dels delegats dependran tant de la disponibilitat dels mateixos (no tots tenim els mateixos horaris) com de les característiques pròpies de cada curs (graduacions a sisè, etc...).

Aquesta via de comunicació és bidireccional: no és tracta únicament de fer arribar informacions o propostes de l’escola o l’AFA a les famílies. Una de les funcions del delegat d’aula és fer de portaveu dels pares del curs davant el mestre, la junta de l’AFA o l’equip directiu en tots aquells temes que no siguin

53

I tu, com veus la teva escola?

A les properes pàgines podreu gaudir dels 10 alumnes del Dr.Ferran i Clua que s’han atrevit a participar en el nostre concurs “I tu com veus la teva escola” D’aquests 10 valents...

Aarón Márquex Biel Álvarez Elena Carreras Elena Tzanova Gala Cabrera Martina Álvarez Max Solanich Nil Borràs Ona Solanich Xavier Arias El guanyador de 4 entrades per gaudir de Port Aventura ha estat l’Elena Carreras.

El sorteig és va realitzar el dimecres 17 de juny, coincidint amb la celebració de la l’Assemblea de juny de l’AFA

54

l’Elena Carreras ha guanyat 1 pack de 4 entrades per visitar Port Aventura !

Elena Carreras 55

Aarón Màrquez

Biel Alvaréz

Elena Tzanova

Martina Alvarez Gala Cabrera 56

Max Solanich

Nil BorrĂ s

Ona Solanich

Xavier Arias

57