Revista27 apassionat 01 issuu

DES 2015

REVISTA DE DIVULGACIÓ DE L’AFA ESCOLA DR. FERRAN I CLUA

NOTÍCIES

ESPORTS

CULTURA

LLEURE

SALUT

#27

ENTREVISTES

27

#

desembre 2015

sumari 2 Sumari 4 Editorial 6

Participació famílies

10 Extraescolars 16

Comencem una nova etapa

18

Tancant una etapa

22

Qui és quí?

28

Dos projectes d’innovació a l’escola

34

Fundació Futur

40

Racó Multicultural

50

Apassionats Pel Joc

58

Què vols saber?

60

Recollida d’aliments i roba

Apassionats Edició:

Ana Muñoz, Antonio Carmona, Carmen Tovar, José María Bellostas, Noemí de Villasante.

Col•laboradors: Escola Doctor Ferran i Clua, Fundació Futur, Diver’s, Txell Robledo, Anwar Grija, família Vera Vives i família El Karkeri Kharchouch, Montse Calero.

Maquetació: Jordi Borràs, Miguel A. Cabrera.

Il•lustració portada: Isabel Fernández

Si vols col•laborar posa’t en contacte amb el correu: apassionats.ferraniclua@gmail.com

imatges i il·lustracions:

3

editorial

La participació i col·laboració de les famílies a l’escola és fonamental pel funcionament bàsic de determinades activitats com poden ser menjador o extraescolars que es fan fóra de l’horari escolar.

Per aquest motiu demanem, a la vegada que agraïm a qui ja ho fa, la col.laboració de pares i mares, en tasques com som els delegats o delegades de classe, o la participació als òrgans de decisió de l’AFA. És molt poc edificant que a les assemblees anuals de l’AFA, la presència mitjana sigui de 10, i en el millor dels casos de 15 persones.

De vegades se’ns oblida o creiem que l’escola és un espai exclusiu dels nens on els pares no hem d’involucrar-nos. Ni oblidar ni creure és comoditat.

La frase tan manida “Haig de fer moltes coses” ens ha sortit a tots més d’una vegada. El problema és que amb l’escola sembla ser que és sempre.

I si evitem un problema?

Finalment, volem agrair l’esforç que durant els últims anys han fet persones com la Montse Calero i l’Eduard Llorca, presidenta i tresorer respectivament de la Junta de l’AFA, que aquest Nadal deixen els seus càrrecs. A més també deixen la junta Mabel Cervera i Ferran Anglès, pel que és més necessari que mai que es presentin voluntaris per continuar disposant d’una AFA forta on les nombroses tasques a dur a terme siguin compartides. També volem donar la benvinguda a la Mar Roca, que va ser triada a l’assemblea del 17 de desembre nova presidenta de la nostra associació. Gràcies a mares i pares com ells, des de les famílies s’han pogut dur a terme iniciatives en pro de l’educació dels nostres fills.

¡Bon Nadal!

Participació de les famílies a l’esc la

6

D

es de l’escola i l’AFA s’ofereixen diferents vies de participació de les famílies a la vida del nostre centre.

Ja us vam parlar de l’AFA i de la importància dels pares delegats d’aula en els darrers números. Avui us presentem activitats on els pares som els protagonistes per un dia.

Encara que de vegades ens sigui complicat compaginar-les amb la feina, us assegurem que no té preu poder compartir aquests moments amb els nostres fills. Reserveu-vos les dates amb temps!

7

Educació Infantil

els més petits de l’escola “Compartim amb la música”, una festa on els pares recordem com perdre la vergonya per escenificar coreografies preparades per nosaltres mateixos davant els nostres fills. Per la seva part els nens i nenes de P3, P4 i P5 escenifiquen per nosaltres un ball treballat a l’escola.

Cicle Inicial

amb primer i segon celebrem la “Festa de la primavera”. Els nens i nenes coneixeran quins arbres tenim al pati de l’escola, prepararan bossetes d’olor o plantaran llavors que faran créixer a casa, tot de la mà de les seves famílies.

Cicle Mitjà

a tercer i quart els nostres fills necessiten MOVIMENT! Recordeu a què jugàvem de petits al pati de l’escola? Aneu fent memòria, perquè els nostres fills ens esperen a la primavera per “Compartir jocs” com el mocador, l’aranya o policies i lladres amb nosaltres.

8

Cicle Superior

cinquè i sisè són els cursos on possiblement aquesta activitat sigui més difícil de programar. Amb l’edat els nens comencen a sentir-se avergonyits de veure els seus pares fent l’indi per l’escola...o potser som nosaltres els vergonyosos? Alguns anys s’ha ampliat el “Compartim jocs” als més grans de l’escola, però si penseu que alguna activitat alternativa podria engrescar-los més, endavant! Presenteu-la als vostres tutors!

Des de l’escola ens conviden també a participar en festes o jornades culturals com poden ser la cantada de nadales o el comiat de sisè, entre d’altres.

I amb aquest article tanquem de moment el cicle de “Participació de les famílies a l’escola”. Però abans de deixar-vos us volem recordar que algunes classes encara necessiten delegats d’aula i que des de l’AFA necessitem amb urgència la vostra col·laboració. Així que, socis i sòcies de l’AFA: animeu-vos! Segur que trobareu en què podeu ajudar-nos perquè la nostra escola sigui cada dia millor.

9

acti

EXT

10

tivitats

Un any més l’AFA de l’escola a través de Diver’s torna a oferir un ampli ventall d’activitats extraescolars que s’intenten ajustar a les necessitats dels nens i nenes, així com de les famílies. A les ja tradicionals Natació, Futbol Sala o Patinatge entre d’altres, aquest any s’ha ampliat l’oferta amb noves activitats com...

TRAESCOLARS Escacs Taller de Teatre Ludoteca 11

Des de Diver’s i l’AFA s’ha modificat la forma de pagament per facilitar l’accés de les famílies a la realització d’activitats extraescolars a la nostra escola.

Trobareu tota la informació sobre les activitats extraescolars al blog de l’AFA http://afadrferraniclua.blogspot.com.es/ A continuació us oferim un petit tastet de les noves iniciatives que es posen en marxa aquest any.

12

Escacs Aquest curs hem iniciat l´activitat extraescolar d’ESCACS. Són diversos els estudis i investigacions internacionals que conclouen que els escacs tenen una influència en el desenvolupament de les habilitats cognitives i socials dels qui els practiquen.

Mitjançant el joc dels escacs es treballa la concentració, el sentit estratègic, la intel·ligència i l’enginy.

Els que hi participem som 10 nens i nenes de 1r a 5è.

Alguns és la primera vegada que en fem i estem aprenent molt. D’altres ja teníem una mica de nivell i el nostre monitor, en Marc, ja ho té en compte.

I com estem molt motivats, hem comprat material nou per anar avançant. Aquí en teniu una foto.

Al llarg del curs segurament farem un petit torneig amb nens i nenes d’altres escoles.

“Són un gimnàs per a la ment, una guia per aprendre a pensar, promouen la capacitat d’autocrítica i són un Ens trobem els dimarts per la tarda de 16:30 a 17:45, aprenentatge del què pots gaudir durant tota la vida” encara us podeu inscriure uns quants!!!!

13

Taller de Teatre

Els dimecres anem al TALLER DE TEATRE !!!

Som un grup de 9 nens i nenes de 1r i 4t, però us podeu inscriure també de 2n-3r-5è-6è.

Estem aprofitant aquest escenari tant bonic que tenim a l’escola.

Fem jocs d’expressió, dramatització, mímica...

Aviat ens portaran un bagul de disfresses per poder crear i imaginar molts personatges i històries.

A final de trimestre podreu veure una de les nostres sessions d’assaig i quan tornem després de Nadal ja començarem a preparar l’obra de teatre que farem a final de curs.

ENS DIVERTIM MOLT FENT TEATRE !!!!

Vols apuntar-te? Necessitem més actors i actrius per al nostre grup, ANIMEU-VOS !!!

14

Ludoteca

SABIES QUE A LA TEVA ESCOLA HI HA UNA LUDOTECA TOTES LES TARDES DE DILLUNS A DIJOUS? A la ludoteca trobaràs un espai per a jugar, fer activitats, dibuixar i pintar, berenar, viure contes i aventures, compartir, aprendre, créixer, relacionar-te... Un espai per a trobar-te amb els companys i companyes !!

Fins i tot si ets dels més grans pots conèixer nous jocs de taula, llegir, avançar deures o estudiar !!

Comptaràs amb un/a monitor/a que t’atendrà amb amabilitat i afecte en tot moment.

Ara ens quedem uns quants cada dia però necessitem ser-ne més per poder tirar endavant.

A partir de la propera setmana farem moltes manualitats de Nadal !!!

ANIMA’T A PARTICIPAR-HI !! INSCRIU-TE !!

15

comencem una nova etapa...

16

BENVOLGUDES FAMÍLIES,

Aquest és el primer curs en què no tenim amb nosaltres la Carme, que ha estat coordinadora de l’AFA molts més anys dels que cap de nosaltres portem a l’escola. Com acostuma a passar, mai som prou conscients de totes les coses que fa algú fins que no hi és. Tot i que hem intentat fer un traspàs gradual de les tasques que habitualment duia a terme la Carme des de l’abril fins al juny del curs passat, hi ha detalls que no hem pogut o no hem sabut preveure:

aquelles rutines que la Carme havia incorporat a la seva feina diària durant tots aquests anys i que ni tan sols ella era conscient de fer fins que no n’arribava el moment. Així, la primera setmana d’extraescolars vam tenir problemes amb les llistes i amb algunes inscripcions. Hem pres bona nota dels problemes detectats de cara al curs vinent i us demanem disculpes per les molèsties causades.

17

T

ot i això, segur que no serà l’únic imprevist amb que ens trobarem durant aquest curs. A la junta som només uns pocs pares voluntaris, i no donem a l’abast per fer tot el que voldríem fer.

A més a més, aquest desembre cessen dels seus càrrecs diversos pares que han estat col·laborant amb nosaltres els darrers anys: necessitem gent nova, amb il·lusions, noves idees i ganes de fer feina perquè tot funcioni el millor possible! Us animem a col·laborar amb nosaltres i a fer-nos arribar els vostres suggeriments i propostes.

Un altre canvi important prové de la reforma fiscal impulsada pel Govern espanyol i aplicable a partir de gener del 2015 a les AMPAs. Una de les conseqüències d’aquesta reforma és que si apliquem descomptes als nostres socis en les activitats gestionades per l’AFA, la quota de l’AFA ja no la podríem considerar com a renda exempta de l’impost de Societats i, haurem de tributar a Hisenda el 25 % del superàvit obtingut, tot i ser una entitat sense ànim de lucre. I això implicarà evidentment que no podrem invertir els excedents en la millora de la nostra escola. Per aquesta raó, a partir d’ara, per poder gaudir dels serveis d’acollida matinal i ludoteca i de les activitats extraescolars que gestionem, serà obligatori ser soci de l’AFA. D’aquesta manera la quota de soci de l’AFA serà considerada una renda exempta perquè no porta implícita cap tipus de contraprestació econòmica.

Dit això, us volem recordar com podeu contactar amb nosaltres per tot el que necessiteu:

18

Per qüestions relacionades amb els serveis que presta Fundació Futur (acollida matinal i menjador), ens haurem d’adreçar a Fundació Futur als matins, de dilluns a divendres, de 9’10 a 10’00 hores. La coordinadora de menjador, la Marina, ja hi és a l’escola molt abans, a les 7:30, quan comença l’acollida matinal.

Per activitats extraescolars i ludoteca, des de l’1 de desembre tenim un nou coordinador, el Ferran. El podeu trobar les tardes de dilluns a dijous a l’espai de la ludoteca, de les 16:30 a les 17:45 h i divendres al matí al despatx de l’AFA de les 9:00 a les 10:00 h.

Per a la resta de qüestions (socis, canguratge, voluntaris...) ens haurem d’adreçar a l’AFA a les tardes, de dilluns a dijous, de 16’30 a 17’00 hores.

Heu de tenir en compte que l’administratiu que està al despatx, fa tasques administratives tant als matins com a les tardes, però està contractat als matins per Fundació Futur i a les tardes per l’AFA. Per això hem de procurar diferenciar els assumptes i el moment en què s’han de comunicar.

Entenem que els horaris laborals d’algunes famílies fan de vegades molt difícil poder arribar a l’escola durant el nostre horari d’atenció. En aquest cas no dubteu en contactar amb nosaltres per vies alternatives, com el telèfon o el correu electrònic. Si en algun moment trobeu dificultats per contactar amb nosaltres feu-nos-ho saber.

Com us hem dit estem en període d’adaptació a una nova etapa, i el que més ens interessa és estar segurs que els canals de comunicació amb les famílies funcionen com cal.

Ens trobareu a:

Per correu electrònic:

ampaoficina@gmail.com Per telèfon:

933 408 382

19

A

l febrer de 2012, ja fa quasi 4 anys, vaig rebre una trucada de na Carme Pitol. En nom de la Junta d’aleshores, em proposava ser secretària de la Junta, donat que el càrrec havia quedat vacant. Després de sobreposar-me (¡!) li vaig demanar que em deixessin uns quants dies per pensar-ho. No crec que sigui necessari que us digui la meva resposta…

A la primera Junta a la què vaig anar, em van en-

carregar la modificació del Estatuts, donat que s’hi havien d’adaptar a la nova normativa. Vaig aprofitar la modificació per proposar canviar també el nom de l’Associació, recollint una proposta que m’havia fet una bona amiga: passar de ser l’Associació de Pares d’Alumnes (APA) a l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA). Aquest nom reflexa totes les tipologies de famílies de l’escola, no només les que es composen de pares, mares, fills i filles.

tancant una etapa 20

Al desembre d’aquell any, la Presidenta deixava el seu càrrec i tots el que formàvem part de la Junta teníem molt clar que ningú volia agafar el relleu. Jo sempre havia estat en un segon pla, sempre m’he sentit còmoda en aquest paper, i així volia seguir.

Però a poc a poc una idea em va començar a rondar el cap, un repte personal: i si passava de la segona fila a la primera? I si ho intentava?

De nou no cal que us digui què va passar, no? A l’assemblea de socis de desembre de 2012 vaig ser escollida presidenta. La meva intenció era ser-ho només durant un mandat estatutari (dos anys), fins a desembre de 2014.

El primer any de mandat va ser relativament tran-

quil, amb més feina i més funcions de les que pensava, i amb moments de tot tipus, tenint en compte que la Junta és un òrgan col·lectiu i per tant hi ha opinions diverses que no sempre tenen per què coincidir, com és lògic.

Però el segon any el mandat es va complicar. A Per acabar, com no podia ser menys, em toca fer els

la primavera de 2014 la Carme Pitol em va anunciar en primícia que es jubilava al desembre… justament quan jo volia deixar de ser presidenta!!!!

Vaig assumir de seguida que era impossible seguir endavant amb la meva decisió. La marxa de la Carme suposava canvis molt significatius… Marxar hauria estat el més fàcil, però hauria sigut una irresponsabilitat i una covardia. Així que vaig prendre una nova decisió: prorrogar el meu mandat però només un any més, fins a desembre de 2015, i aquest cop la meva decisió era irrevocable!!!

agraïments. Són aquests:

A tots aquells que heu format part de la Junta du-

rant aquests anys, especialment els que m’heu donat suport i m’heu fet costat quan més ho necessitava.

No cal dir noms, perquè segur que sabeu qui sou.

Als meus pares, Juan i Luisa, que van formar part

de la primera AMPA de l’escola a la que vaig anar, que em van inculcar valors i ganes de participar des de dintre de l’escola.

Durant aquests darrers mesos he viscut moments Al meu marit, Pedro, que ha estat al meu costat en

de tot tipus. Els pitjors prefereixo no recordar-los, perquè ja han passat i perquè no és el moment de recriminacions. M’estimo més quedar-me amb la part positiva de tot el que hem fet: hem canviat d’empresa de menjador, apostant per un tipus de dieta molt més sana i saludable, hem consolidat la campanya de recollida de roba i aliments, les famílies s’estan acostumant al nou model d’atenció, s’ha posat en marxa la comissió de menjador… Han estat molts canvis, però a poc a poc anem cap a la normalitat.

tot moment, i que sempre m’ha donat ànims per seguir endavant.

Als meus fills, Paula i Adrián, perquè sempre m’han animat i sense els quals és evident que no hauria pogut ser Presidenta de l’AFA. Una abraçada.

Montse Calero

Així que, com ja ha arribat desembre de 2015, em toca dir Adéu a la presidència.

No sóc jo qui ha de valorar la feina feta. Sou vosal-

tres. He de dir, però, que TOT el que he fet ha estat molt meditat, pensant sempre en l’AFA i en el que creia que era el més correcte, el que la meva consciència em deia que havia de fer.

Algunes de les coses i decisions que he fet m’han suposat moltes hores de feina i m’han tret moltes hores de son, però no canviaria res. Forma part del meu mandat i del repte que vaig assumir. Espero que no soni a supèrbia, ho dic amb tota la senzillesa del món.

2013

2014

2015

2012

21

Qui és qui?

22

LORENA MASJOAN

23

Entrevista

amb

24

Lorena Masjoan

L

a Lorena Masjoan és la Cap d’Estudis de l’Escola, també fa de mestra d’anglès a educació infantil i dóna suport al cicle inicial fent uns desdoblaments d’anglès a primer.

En aquesta ocasió l’entrevisten dos alumnes de sisè A, la Txell i l’Anwar.

Esperem que aquesta entrevista us ajudi a conèixer la Lorena una mica millor !

Txell - Bon dia Lorena. Venim a fer-te unes quantes preguntes. Ens deixes?

Lorena: - Si us porteu bé si que us deixo, apa va !

Anwar - Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Lorena - M’agrada estar amb la meva família i els meus amics. Què fer?

Doncs depèn del dia, si? Sortir per dinar o per sopar amb ells, anar al cine... Però sobretot m’agrada estar amb la gent que m’estimo.

Txell - Quins són els teus llibres preferits i per què?

Lorena - Ui ! Jo tinc un autor, que segur que el coneixeu, que m’agrada molt, es diu Carlos Ruiz Zafón. Perquè, jo de petita, quan era encara una mica més petita que vosaltres, jo crec que feia 3r o 4t, vaig llegir-me un llibre seu per adolescents que es deia “El príncep de la boira”, us sona? si? I em va agradar molt, molt i llavors jo anava a les llibreries o a la biblioteca i preguntava: Quins llibres hi ha d’aquest senyor? I em deien: mira, aquest ! I me’ls vaig llegir tots fins que em vaig fer gran, perquè és clar, al principi només feia literatura d’aquesta per nens petits, però després, quan em vaig fer gran, ja va començar a fer llibres d’adults. De moment, és l’escriptor que més m’agrada.

Anwar - Quin tipus de música t’agrada?

Lorena – M’agrada, sobretot, sobretot, el pop. Si? El pop rock. El pop britànic és el que més m’agrada. No sé si us agrada a vosaltres, o no.

25

Txell – A quin personatge admires i per quina raó?

Txell – Eres bona estudiant?

Lorena - Ha de ser un personatge o pot ser una persona què conec?

Lorena –No era dolenta. Tampoc era boníssima, boníssima, però si, era bona estudiant. Sempre ho he aprovat tot i amb bona nota.

Txell – El que tu vulguis.

Txell –Tens bons records d’aquella època?

Lorena – Doncs jo, per exemple, admiro la meva mare. Si? Admiro la meva mare perquè fa moltes coses per mi i pel meu germà, que som els seus fills. I sempre, sempre posa la família per davant d’ella mateixa. Per això l’admiro molt.

Anwar – Si no visquessis a Barcelona, on t’agradaria viure i per quin motiu?

Lorena –Aquesta és una pregunta difícil perquè quan jo era petita sempre deia que m’agradaria viure a Londres, però vaig fer una amiga italiana, quan jo estudiava anglès, que em deia: “No Lorena a Londres no, que sempre plou molt i tu, que ets molt alegre, si plou molt et posaràs trista” i m’ho va fer repensar. I vaig pensar: “Doncs si, Londres és una ciutat que m’agrada molt, molt, però també m’agrada molt Roma”.

Roma és una ciutat amb molta història i que m’agrada molt també.

Txell – De petita a quina escola anaves?

Lorena –Anava a una escola, què no se si la coneixeu, és diu “San Joan Bosco” dels Salesians d’Horta.

26

Lorena –Molt bons. De fet tots els amics que encara conservo són amics del cole. Així que... els records són boníssims.

Anwar – Si no fossis mestra, què t’agradaria ser?

Lorena –Mira! Això ho vaig pensar fa poc. Sabeu que m’agradaria? Ser guia turística de Barcelona. No us agradaria ensenyar a tots els “guiris” com és la vostra ciutat? Doncs a mi m’agradaria.

Txell - Has estat a moltes escoles abans d’aquesta?

Lorena – Doncs he estat a dues. Una que està a propet d’aquí mateix, el Sant Josep de Calasanç, on també feia classes d’anglès i després una altra que està pel centre de Barcelona que es diu Escola Mallorca.

Anwar- Quants anys portes al Ferran i Clua?

Lorena –Porto aquí set anys.

Txell – Sempre has estat Cap d’Estudis?

Lorena – No. El primer any que vaig estar aquí vaig ser tutora de 6è. Jo era la tutora de 6èB i la

Lluïsa era la tutora de 6è A, quan vaig arribar el primer any. I després, si, cap d’estudis fins ara.

Anwar – Què fa una Cap d’Estudis?

Lorena –Ui! Fa moltes coses. Què us puc dir? Per exemple, per exemple... els horaris que teniu els he de fer jo, si? Bàsicament és organitzar el cole en general per a què anem tots a la una i seguim tots la mateixa línia. Prenem acords i decidim com fem les coses i que tothom faci una miqueta el mateix.

Txell – Què és el que més t’agrada, i el que menys, de la teva feina?

Lorena – El que més, més, m’agrada és estar amb vosaltres, els nens. I el que menys és la feina de papers i papers que he de fer a l’ordinador.

Anwar – Recordes alguna anècdota divertida que t’hagi passat amb els nens i nenes?

Lorena –Alguna anècdota divertida? A veure... per exemple, l’any passat quan feia anglès a P5, jo sempre dic als nens que quan acabin han d’aixecar la mai m’han de dir: “Lorena I have finished” i un nen em va dir: “Jo se que significa finished” i jo li vaig preguntar: “Si? Què significa?” i em va dir: “És un detergent per rentar els plats”i em va fer molta gràcia. Però de coses divertides n’hi ha moltes eh? Que vosaltres sou molt divertits !

MOLTES GRÀCIES LORENA, ARA JA ET CONEIXEM UNA MICA MILLOR !!!

Anwar – Què et sembla el millor d’aquesta escola i què canviaries si poguessis?

Lorena –El millor? Us ho torno a dir, el millor són els nens, perquè sense vosaltres no tindríem escola oi? I què canviaria? Doncs, per exemple, coses de l’edifici. Algunes coses ja estan velletes, oi? O quan hi ha algun problema, si que ho canviaria, però jo crec que els resolem ràpid.

Txell – Què li demanaries als que manen per millorar l’educació?

Lorena – Més recursos. Sabeu què és això dels recursos? Jo vull que a l’escola tinguem més mestres, que tinguem pissarres digitals que funcionin sempre, que els ordinadors no s’espatllin, tot això. Més recursos, que deixin ja les retallades i pensin que l’educació és molt i molt important, i que pensin en el que necessitem.

27

2

projectes D’INNOVACIÓ

L’escola Doctor Ferran I Clua Inicia Dos Projectes D’innovació:

28

Responent, per una banda a les prioritats establertes pel Departament d’Educació i, per altra als objectius del Projecte de Direcció (2014-2018), l’escola s’ha plantejat enguany com a objectius prioritaris:

1

Millorar la competència lectora per augmentar el rendiment acadèmic de tots els alumnes i afavorir així l’èxit educatiu.

2

Incrementar la presència de la llengua anglesa a l’escola més enllà de l’aula o l’àrea d’anglès per millorar, a la llarga, la competència lingüística en llengua anglesa dels nostres alumnes.

Per tal de donar resposta a aquests objectius l’escola participa, des d’aquest curs, en dos Projectes d’Innovació Educativa: el Projecte d’impuls de la lectura (ILEC) i el Grup Experimental Plurilingüe (GEP).

29

La competència lectora constitueix el fonament

necessari per a l’adquisició i comprensió de totes les matèries del sistema, per això, és essencial la seva millora: és la porta a tota la resta

d’aprenentatges.

Mitjançant aquest projecte es treballen tres eixos fonamentals:

1

2

3

Saber llegir.

L’aprenentatge de la lectura com a desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d’interpretar textos. Els nois i noies han de dominar les estratègies lectores que afavoreixen l’èxit educatiu.

Llegir per aprendre.

L’ús de la lectura per a l‘aprenentatge, desenvolupant la capacitat d’utilitzar la lectura com a eina d’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements. Els alumnes han de ser aprenents autònoms amb capacitat per accedir a la informació i al coneixement, fent de la lectura una eina d’aprenentatge en totes les àrees i matèries del currículum.

El gust per llegir. L’hàbit lector

afavoreix el creixement personal i l’aprenentatge al llarg de la vida. Els nois i noies han de ser bons lectors, han de gaudir i aprendre llegint.

Per assolir els objectius del projecte ILEC el Departament d’Ensenyament posa a disposició dels centres orientacions, pautes, assessorament i formació als professors, als equips directius i a les famílies perquè incorporin i sistematitzin estratègies lectores com a eix vertebrador dels aprenentatges.

31

En un món cada vegada més complex, en el qual s’evidencia una forta transformació de la societat, el domini de diverses llengües i el seu ús comunicatiu, acadèmic i professional

és, no únicament necessari, sinó gairebé imprescindible.

L’escola ha de plantejar-se, per tant, poder formar parlants plurilingües, amb un bon domini de les llengües, capaços d’interactuar en un context lingüístic i cultural complex, oberts al món i capacitats per accedir al mercat laboral amb garanties d’èxit.

Amb el projecte GEP l’escola passa a formar part d’un grup experimental plurilingüe de centres de tota Catalunya que tenen com a objectiu millorar

la competència lingüística i plurilingüe de l’alumnat.

El treball es desenvoluparà en diferents eixos:

1 2 3

• Canvi en la metodologia docent.

El canvi ha de promoure l’aprenentatge profund en totes les llengües i matèries.

Utilització de la llengua anglesa com a vehicle de comunicació i aprenentatge a una part de l’àrea de medi (Science Lab a tota la primària) i a diverses sessions d’educació física a cicle mitjà.

• Canvi a les aules. L’espai a l’aula ha de ser una estructura flexible que permeti el protagonisme de l’alumne, el treball de grup i la coordinació.

Promoció d’una presència més activa de la llengua anglesa a la vida escolar: festes, cartells, jornades,...

• Noves estratègies de formació i desenvolupament docent.

Potenciació de canvis estructurals en el sistema educatiu: • Canvi en la relació educativa i del rol del professorat i l’alumnat. El professorat no ha de ser el transmissor de coneixement, ha de ser l’animador del procés d’aprenentatge.

4

Posada en comú, en Claustre, de les actuacions, experiències i valoracions realitzades.

33

Fundaci贸 Futur 34

F

undació Futur sempre ha estat conscient de la seva capacitat d’incidir en els models de consum i de controlar els efectes mediambientals que es deriven de les seves activitats, i en menor mesura també en les decisions que prenguin clients i proveïdors. A aquesta actitud conscient davant el consum i els efectes de la producció en diem Restauració Sostenible.

A principis del 2005 va néixer la idea d’incorporar els valors que sempre havíem tingut presents en les nostres activitats a la gestió de menjadors escolars a Catalunya, i així va néixer el programa de Menjadors Escolars Sostenibles (MES) sota la marca:

MENJADOR FUTUR. Actualment donem de menjar a més de 4.500 nens i nenes i gestionem el servei de restauració de 24 cuines escolars.

A banda del servei de gestió de cuines escolars, que també es desenvolupa per a cuines d’altres equipaments sociosanitaris, oferim un servei de càtering per esdeveniments i gestionem menjadors socials.

Fundació Futur fa una aposta per la cuina tradicional basada en el patró de la dieta mediterrània, amb productes de temporada, de proximitat i sempre que sigui possible, Ecològic. Una cuina que ha estat transmesa de generació en generació i que representa una manera de preservar la identitat i els sabors de la nostra terra.

35

Els nostres cuiners fan servir ingredients de temporada i en la mesura que ens és possible de proximitat i ecològics.

L’Agricultura Ecològica és un sistema de producció agrària i ramadera que prescindeix de la utilització de substàncies químiques de síntesi, com pesticides, fertilitzants i additius, amb l’objectiu d’obtenir aliments naturals i amb totes les seves propietats nutritives i, alhora, minimitzar els efectes negatius sobre el Medi ambient.

Ecològic = Biològic = Orgànic Per reconèixer un aliment com a ecològic cal recordar que els termes “ecològic”, “eco”, “biològic”, “*Bio” i “*orgànic” estan reservats en exclusiva als aliments procedents de l’agricultura ecològica.

Estem parlant que Fundació Futur ofereix productes segurs, naturals i autèntics, oferint beneficis pel nen, per al medi ambient i per a la societat:

Per al comensal: • Són aliments naturals i amb totes les seves propietats nutritives. En la producció d’aliments ecològics no s’empren substàncies químiques de síntesi i en la seva elaboració no s’utilitzen organismes modificats

36

genèticament. Aquest particular mètode d’elaboració garanteix que els aliments conserven les seves propietats nutritives i són de la major qualitat.

• Pel seu sabor i diversitat: els productes ecològics a més de ser saborosos cobreixen una gamma amplíssima, des de les tradicionals fruites i hortalisses fresques, fins a la mel, les carns, les conserves, els formatges i embotits, el vi, l’oli d’oliva, ... La varietat està assegurada.

• Són de qualitat certificada. A més dels controls oficials que s’efectuen a tots els aliments, els productes ecològics són objecte d’una certificació addicional que garanteix l’autenticitat del seu origen ecològic.

En els aliments ecològics la traçabilitat i autenticitat està garantida.

Per al medi ambient: • De producció sostenible. És un mitjà de producció agrària i ramadera sostenible, que fa un ús racional dels recursos naturals i no els compromet per a generacions futures.

• Eviten la contaminació i afavoreixen la biodiversitat. Els aliments ecològics, en prescindir de substàncies químiques, eviten la contaminació de l’aire, sòl i aigua. A més, en emprar tècniques més respectuoses, genera un augment de l’activitat biològica del sòl.

• Contribueixen al desenvolupament de les zones rurals. L’agricultura ecològica requereix un major volum de treball, per la qual cosa genera ocupació a les zones rurals.

37

FUNDACIÓ FUTUR aposta per una cuina tradicional que té una gran qualitat nutritiva gràcies a la utilització d’aliments frescos, nutritius i variats.

Alguns dels avantatges de la cuina tradicional: • Afavoreix la realització d’una bona digestió • Fomenta l’educació del gust • Conté uns percentatges de greixos molt menors que el menjar ràpid L’alimentació adequada de l’infant es basa en una proposta alimentària variada, suficient, equilibrada i individualitzada, d’acord amb la pròpia constitució del nen o nena i les indicacions pediàtriques, per tal d’assegurar un creixement i desenvolupament òptims.

En l’elaboració dels àpats és important tenir en compte tant aspectes nutricionals (nombre de grups d’aliments, freqüència d’utilització dels diferents aliments, digestibilitat, etc.) com aspectes sensorials (olors, colors, textures, sabors…), i proposar la utilització de tècniques culinàries variades i apropiades a l’edat i a les característiques dels infants. En aquest sentit, cal:

1• Proporcionar un menjar de qualitat tant des del punt de vista nutricional com des de criteris higiènics, sensorials i educatius.

2• Promoure hàbits higiènics, alimentaris i de comportament adequats així com també els aspectes socials i de convivència dels àpats.

3• Potenciar la varietat i la identitat gastronòmica de la zona.

4• Fomentar la identificació, la descoberta i l’acceptació progressiva dels diferents aliments i plats, educant a l’infant en el plaer de menjar amb moderació.

Fundació Futur aposta per l’augment de la presència de peixos, fruita fresca, llegums, verdura i hortalisses crues, aliments integrals i oli d’oliva en detriment de carns industrialitzades, precuinats, fregits i postres ensucrats.

Proposem un menú basat en la dieta mediterrània la gastronomia pròpia de la nostra terra, però amb la incorporació de plats d’altres cultures com a eina d’integració sociocultural.

S’oferirà com acompanyament amanida i altres verdures crues sempre que sigui possible.

La verdura de temporada serà fresca i preferentment ecològica o de proximitat.

Usem oli d’oliva verge extra per amanir.

Predomini d’elaboracions al forn, guisats i planxa per davant dels fregits i arrebossats.

Oferim el iogurt natural sense sucre de La Fageda amb sucre integral de canya i de comerç just.

Els nostres elaborats càrnics no tenen gluten, lactosa ni ou. Els brous vegetals, de carn i de peix són naturals, no a base de concentrats. Els sofregits són naturals, no de llauna.

Adaptació dels menús a cada estació i rotació estudiada dels plats i preparacions per evitar la monotonia.

Elena Juez López

Dietista-Nutricionista, Responsable del departament de Qualitat i Nutrició de Fundació Futur Col. Núm. 382

39

Racó

multicultural Aquesta secció vol ser una finestra a les diferents nacionalitats que configurem les famílies de la nostra escola. En cada edició, presentarem dos països que estan representats al Doctor Ferran i Clua explicant un conte i una recepta tradicional.

En aquesta ocasió tindrem l’oportunitat de conèixer els Estats Units de NordAmèrica i el Marroc.

40

41

Estats Units

42

el Dia d’Acció de Gràcies El Dia d’Acció de Gràcies té a molt a veure amb el menjar (en quantitats industrials) i avui ens centrem en això. El típic és quedar per veure a la televisió el partit de futbol americà, la desfilada de Macy’s i després fer el sopar. Se celebra el darrer dijous de novembre arreu dels Estats Units.

Si aquest any et ve de gust preparar el sopar clàssic aquí tens el menú a seguir: Gall d’indi amb el farciment o “stuffing” tradicional, que és amb pa de blat de moro i mantega.

“Gravy” (salsa feta amb el suc del rostit).

Verdures al forn o al vapor per acompanyar.

Cassola de mongetes tendres.

Puré de moniato o de patates.

Melmelada de nabius.

Dolços variats (només amb les postres ja tindríem un dinar complet). pastís de poma. pastís de carbassa. pastís de nous pacanes. pastís de moniatos amb núvols dolços.

La festivitat té els seus orígens en l’agraïment als déus de la collita de la temporada i se celebra en tots els països anglosaxons. És un dia festiu en què se celebren una pila d’activitats en tot el país, és la festa que més se celebra i que, a més, dóna pas a l’època nadalenca.

Com tota festivitat, té la seva pròpia cerimònia al voltant de la taula. En aquest cas, el gall d’indi és el rei. Es pot cuinar en totes les seves formes i versions, però en cap casa no hi falta!

A més com diu el refrany “és de ben nascuts ser agraïts” i la idea d’aplegar-te amb gent que aprecies per agrair a la vida el que et dóna (salut, treball, amor...), encara que només sigui un cop l’any em sembla d’allò més reconstituent per a la ment i el cos. Tot i que es tracta d’una festa d’origen religiós, avui dia se celebra a moltes famílies amb caràcter secular.

Recepta menjar Acció de Gràcies Ingredients:

Un gall d’indi (de 5 a 6 quilos).

Mantega.

Sal, pebre, oli.

1 poma.

Brot de romaní i 2 fulles de llorer.

Per al farciment: pa de blat de moro, ceba, api, pastanagues, cansalada, pinyons, prunes i caldo de pollastre.

Acompanyaments: “Gravy” (salsa feta a partir del suc del rostit del gall d’indi).

Verdures al forn o al vapor per acompanyar.

Cassola de mongetes tendres.

Puré de moniato o de patates.

Melmelada de nabius.

Dolços variats: pastís de poma. pastís de carbassa. pastís de nous pacanes. pastís de moniatos amb núvols dolços.

Temps cocció: 3 o 4 hores aproximadament (depenent del pes del gall d’indi). És fonamental saber el pes del gall d’indi per calcular el temps de cocció.

43

Elaboració Demaneu a la carnisseria que us buidin el gall d’indi i que el deixin preparat per farcir.

Preescalfeu el forn uns 180 graus. S’ha de calcular aproximadament mitja de hora de cocció per cada quilo de pes.

Untem el gall d’indi amb oli d’oliva o mantega i el salpebrem generosament. També li podem posar a dins herbes com, un brot de romaní i un parell de fulles de llorer, a més de fruites (poma), per aromatitzar la carn. Tot seguit, el poseu dins el forn.

De tant en tant, ruixeu el gall d’indi amb el suc de la cocció. Per evitar que es ressequi –segons el forn que tingueu- cobriu el gall d’indi amb paper d’alumini.

El farciment o “stuffing”, es pot posar dins el gall d’indi o també es pot cuinar i servir apart.

D’aquesta última manera és més còmode i així fa que no es ressequi la carn del gall d’indi. Mentre es va fent el gall d’indi, podem anar avançant amb tots els acompanyaments.

Per fer el farciment, en una paella es van fent els pinyons crus, la ceba ben picada, la cansalada, api, pastanagues i les panses. Després afegirem el pa de blat de moro “cornbread”, en forma de molles i el caldo de pollastre, fins que la barreja quedi ben melosa.

El gall de d’indi s’hi estarà unes 3 o 4 hores aproximadament dins el forn, depenent del seu pes.

Sempre és aconsellable verificar la temperatura interior del gall d’indi amb un termòmetre de cuina, ja que a vegades pot passar que quedi cru per dins. Transcorregut el temps, treurem el gall d’indi i el posarem en una safata i el taparem lleugerament amb paper d’alumini. El deixarem 44

reposar en un lloc calent, durant 30-45 minuts abans de servir.

Quan ja està llest, el gall d’indi no el trossegem, sinó que l’anem tallant en rodanxes. Les cuixes i aletes es desossen, així cada comensal pot servir-se al seu gust.

El gall d’indi l’acompanyarem amb el farcit “stuffing”, mongeta tendra “green bean casserole”, puré de patates “mashed potatoes”, pa de blat de moro “corn bread” i salsa de nabius “cranberry sauce”. El menú del Dia d’Acció de Gràcies es completa amb uns quants pastissos: pastís de poma “apple pie”, pastís de carbassa “pumpkin pie” i una cassola de moniato i els núvols (gominola) “sweet potatoes with marsmallows”.

El primer Dia d’Acció de Gràcies Cap a finals de novembre, als Estats units, les famílies i amics acostumen a reunir-se al voltant d’una taula ben guarnida amb el tradicional gall d’indi, la salsa de nabius, el puré de patates, el blat de moro… per celebrar el dia d’Acció de Gràcies. El més important i més maco d’aquesta celebració, per això, es que tothom aprofita per donar gràcies per quelcom, recordant el que va succeir allà pel 1620. Voleu saber la història?

Fa molts, molts anys... uns peregrins que vivien a un país anomenat Anglaterra, van reunir el valor necessari per encaminar-se cap al port i embarcar en un llarg viatge en busca d’un futur millor. El seu vaixell, que duia per nom Mayflower, posava rumb cap al continent americà. Durant 66 dies d’incertesa, el Mayflower va solcar l’oceà Atlàntic fins a albirar finalment la costa nord-americana. Desafortunadament, les condicions metereològiques que els hi van donar la benvinguda van ser terriblement adverses.

Aquell primer hivern a les amèriques va ser tan inhòspit que gairebé la meitat dels peregrins van morir bé per malatia o bé per manca de menjar. La situació era desesperada!

En arribar la primavera, i veient les dificultats que els peregrins estaven patint, un americà nadiu, anomenat Squanto, va apropar-se a ells amb la intenció de donar un cop de mà. Squanto va ensenyar els peregrins com plantar blat de moro i altres conreus, on i com pescar peixos, i com aconseguir suc d’alguns arbres. Els peregrins van aprendre ràpidament. Després de molt treball i esforç, una rica collita va per

fi dibuixar un somriure en la cara dels peregrins, tot obrint noves esperances.

A la tardor de 1621, els agraïts peregrins van convidar Squanto i els seus amics de la tribu dels Wampanoag a tres dies de festa i banquets per celebrar la seva primera collita. Els peregrins van preparar pastís de carn, sopa i pa de blat de moro i també van cuinar peix, cloïsses i llagostes. Els americans nadius van dur blat de moro, carn de cèrvol i galls d’indi salvatges. La carn va ser rostida a sobre de grans focs. Tots van gaudir i menjar a l’aire lliure en petits plats, asseguts al voltant de grans taules de fusta.

Va ser així com els peregrins van donar les gràcies a la tribu dels Wanpanoag i és per aquest motiu que avui en dia se celebra el dia d’Acció de Gràcies. Ara que has llegit sobre els orígens d’aquesta tradició, pots anar i donar les gràcies a algú que tinguis a prop.

Nosaltres t’agraïm a tu que hagis llegit la nostra història.

Que tots passeu un fantàstic dia d’Acció de Gràcies!

45

Marroc

46

Separat d’Europa per l’estret de Gibraltar és la porta al continent africà. Conegut pels seus basars, plens d’olors a espècies i artesanies tan variades com el cuir, el vidre o el llautó.

Un dels plats més típics del Marroc és el cuscús.

S’acostuma a preparar pels

dissabtes, tot reunint a la família, doncs és un plat que requereix molta feina. Segons la zona del Marroc, es prepara de diverses maneres, avui però us convidem a prepararho amb 7 verdures i vedella.

47

Cous cous (cuscús) de 7 verdures i vedella INGREDIENTS:

1 got de sèmola de blat integral, ¼ de col, 1 ceba gran, 1 pastanaga gran, 1 tros de carbassa, 1 carbassó mitjà, 1 tomàquet natural, 75gr de cigrons, 250gr de vedella, 2 branques de coriandre, 4 dàtils, 1 cullerada d’espècies ras el Hanout (picant), sal gruixuda, 1 cullerada de cúrcuma, oli d’oliva, 2 litres d’aigua.

PREPARACIÓ:

Per preparar aquest plat, es farà servir una cuscusera (similar a les olles per a coure al vapor), on a la part de sota s’hi posarà la carn i a la part del damunt es couran primer les verdures i després el mateix cuscús.

Posem els cigrons en remull la nit anterior. Escorrem l’aigua dels cigrons.

Preparem la carn, tallada a trossos grossos i la daurem amb oli d’oliva. La reservem.

Pelem i piquem la ceba. Afegim dues cullerades d’oli a la mateixa olla on hem preparat la carn i hi daurem la ceba, afegint una mica de sal.

Incorporem les espècies ras el Hanout i la cúrcuma i remenem bé.

Afegim la carn, els cigrons i el tomàquet pelat i tallat a trossos petits.

Afegim l’aigua i les branques de coriandre. Quan arrenqui el bull, incorporem la carbassa, la col, la pastanaga i ho deixem a foc mig baix durant 40 minuts amb l’olla tapada.

Afegim el carbassó i ho deixem coure 15 minuts més.

Per preparar la sèmola, utilitzarem el caldo de la cocció amb una cullerada d’oli i amb les mans ho remourem tot, fent petites pessigades.

Servirem en un plat de ceràmica pintat a mà, de la manera tradicional: farem un volcà amb la vedella, que decorarem amb la verdura per damunt i la sèmola.

48

¡Ay! Un hombre se había casado con una viuda a quien quería mucho. Ésta tenía un hijo de un primer matrimonio. El muchacho vivía con ellos pero no era feliz, ya que su padrastro lo odiaba.

Un día, la mujer preparó una pastilla y el padrastro decidió sin ninguna razón que el muchacho no la probaría. Cuando iban a sentarse a almorzar, el padrastro le mandó a hacer unas compras.

—Ve corriendo al mercado —le ordenó— y trae un poco de pan, higos y un «ay».

El muchacho compró tres kesras y un kilo de higos negros y luego se puso a buscar el «ay». Cada vez que entraba en una tienda para pedir uno, se burlaban de él. Como temía la ira de su padrastro, no se atrevía a volver a su casa. Iba así errando por las calles de la medina* cuando se topó con tres niños que habían encontrado un escorpión. Se divertían acercando el dedo índice lo más cerca posible del aguijón del animal y lo retiraban rápidamente gritando:

—¡Ay! «He aquí lo que ando buscando», se dijo el chico.

Los niños le dieron el escorpión sin ninguna pega a cambio de una moneda. Era negro como los higos. El muchacho lo puso en la bolsa con la fruta y volvió muy satisfecho a su casa.

—Espero que hayas traído lo que te pedí —le dijo el padrastro.

—Sí…

—¿Has traído también el «ay»?

—Por supuesto.

—¿Y dónde está?

—Ahí, con los higos.

—Pues yo no lo veo —respondió el hombre, mirando dentro de la bolsa.

—Eso es porque es del mismo color que los higos o porque está debajo de ellos.

Intrigado, el padrastro decidió vaciar la bolsa. Metió la mano dentro, cogió un higo y lo puso sobre la mesa. Luego cogió otro e hizo lo mismo. En el momento de introducir la mano en la bolsa por tercera vez, el escorpión le picó…

—¡AAAYYYY! —gritó.

49

Apassionats

Pel Joc 50

RECOMENDACIONES NAVIDEÑAS D

urante las Navidades las reuniones de familia y amigos se vuelven más comunes que en el resto del año. Las Navidades son un momento estupendo para acercarnos a los demás y compartir. Precisamente jugando compartimos nuestro espacio y nuestras emociones y, además, nos convertimos en los protagonistas en primera persona mientras jugamos. Desde “Apasionats pel Joc” os proponemos unos cuantos juegos para estas Navidades: juegos para los más pequeños, juegos para los medianos de la casa y juegos para reuniones familiares o de grupo. Ninguna de nuestras propuestas es, esta vez, de juegos de reglamento extenso o juegos complejos o muy sesudos, sino que tratan de juegos sencillos donde primará la diversión y la interacción entre los jugadores. Juegos para la risa, para las emociones y para el encuentro. Seis propuestas para toda la familia.

PEQUES (6 años)

Fila y Filo autor: Roberto Fraga hasta 4 jugadores 20 minutos editorial: Devir mecánica: El juego se desarrolla en un escenario que aprovecha la misma caja del juego reconvertida en un pequeño bosque. Los jugadores intentarán llevar a sus hormigas a un destino seguro evitando que las arañas las capturen. Un juego con azar pero con decisiones muy sencillo para que los más peques se diviertan y también el resto de la familia. Este juego ha ganado el prestigioso “Spiel des Jahres” (juego del año) en la categoría infantil en Alemania. Para los más peques a partir de los 6 años y hasta 4 jugadores y de 20 minutos de duración.

52

CAMPEONES (7 a 8 años)

Dino Race autor: Roberto Grasso 2 a 4 jugadores 30 minutos editorial: Devir mecánica: Es un juego para 2 a 4 jugadores en el que unos pequeños dinosaurios deben trasportar un huevo para evitar la extinción.

Se trata de una carrera, sobre un tablero modular, gestionada con dados y cartas.

Hay diversos tipos de carrera que hacen el juego más largo o corto e incluso hay una variante por equipos que permite aumentar el número de jugadores hasta 6. Para peques desde los 7 u 8 años. La partida durará aproximadamente media hora.

53

PEQUES (6 años)

King of Tokio. autor: Richard Garfield 2 a 6 jugadores 45 minutos editorial: Homoludicus mecánica: Es un divertido juego de enfrentamiento entre monstruos míticos que lucharán por conquistar la ciudad de Tokio. Con la ayuda de dados y cartas tomaréis decisiones de ataque, de defensa y de acumulación de energía, preservando vuestra vida y atacando sin piedad a los otros monstruos. El monstruo que sobreviva el último o que consiga una cantidad determinada de puntos será el vencedor.

Un juego con mucha interacción y de corta duración con regusto a batalla épica de film japonés de monstruos. A partir de 9 años en adelante. El juego es una creación de Richard Garfield, autor del conocidísimo juego de cartas Magic. De 2 a 6 jugadores y 45 minutos de duración.

54

CAMPEONES (7 a 99 años)

Gift Trap autor: Nick Kellet hasta 8 jugadores 60 minutos editorial: Morapiaf mecánica: Es un juego perfecto para esta época de regalos. Precisamente el juego trata de escoger aquellos regalos que creemos que más van a gustar a los otros jugadores.

Es muy recomendable jugar a este juego con amigos o familiares; con personas que conozcamos con una cierta intimidad. Se producirán situaciones hilarantes cuando, para tu sorpresa, descubras que es lo que le hubiera encantado a tu mujer o hijo que le regalases o te quedas perplejo cuando te regalan algo que jamás te ha interesado.

El jugador que mejor conozca a los otros jugadores y mejores regalos sea capaz de hacer, o de recibir, ganará la partida. Gift Trap admite hasta 8 jugadores y la duración de una partida no debería rebasar de una hora.

55

PEQUES (6 años)

Dixit

autor: Jean-Louis Roubira 2 a 6 jugadores 30 minutos editorial: Asmodee mecánica: Si de algún juego se puede afirmar que lleva la imaginación al poder es, seguramente, Dixit el candidato adecuado. Con un puñado de cartas con hermosas y evocadoras ilustraciones de la ilustradora francesa Marie Cardouat, Dixit es un juego de cartas que obliga a los jugadores a prestar sin límite su imaginación. La mecánica es tremendamente sencilla: un jugador, el Cuentacuentos, elige en secreto una carta de su mano e intenta con una frase, sonido o gesto evocar aquello que sugiere la imagen, pero sin ser, al mismo tiempo, demasiado literal pues se arriesga, si lo es, a perder puntos. Los demás jugadores tomarán en secreto, a su vez, una carta de su mano que crea que refleja mejor aquello que sugiere el Cuentacuentos. Cuando todas las cartas se compartan, los jugadores tendrán que adivinar cuál de ellas puede ser la del Cuentacuentos. Un juego a partir de los seis años para toda la familia y en el que pueden participar hasta seis personas. Dixit se juega en 30 minutos.

56

CAMPEONES (14 años)

Time’s Up

autor: Petre Sarrett de 4 a 12 jugadores 60 minutos editorial: Asmodee mecánica: Es posiblemente uno de los juegos para grupos grandes más divertidos que se pueden encontrar. Se trata de adivinar personajes en tres rondas: una describiéndolo, otra asignando una palabra a cada personaje, y una tercera, con mímica. Cada ronda es una vuelta de tuerca de la anterior y, la última lleva a situaciones divertidísimas. No se requieren grandes conocimientos pues los personajes son muy obvios y se pueden encontrar, además, varias versiones del juego para aficionados al cine, la televisión y otras. A partir de los 14 años requiere un mínimo de 4 jugadores y su máximo es de 12 jugadores.

57

Què vols saber?

58

En aquest espai esperem les teves preguntes per intentar donar-te resposta a cada número, envia-les a l’email

apassionats.ferraniclua@gmail.com

Per a què serveixen les colònies?

Les colònies es van impulsar a finals del segle XIX i van agafar molta força a Catalunya on més de la meitat de les escoles i instituts les inclouen en el seu projecte educatiu.

Els lavabos de l’escola s’haurien d’arreglar. Qui s’encarrega d’això?

En quina situació estan les obres previstes del carrer Acàcies?

Respecte al tema obres de l’Escola, aquesta és la informació que ens ha facilitat la Directora:

I quins són els motius pels quals es fan les colònies?

Principalment perquè és una bona manera de cohesionar el grup, la classe es coneix en un context La demanda de fer obres de millora a l’escola, independentment de les d’Acàcies, s’ha fet arribar didiferent del de l’escola. verses vegades al Consorci. A final del curs passat el Totes les parts implicades, coincideixen en els efec- Consorci va passar a fer una auditoria de les necessites positius d’aquest tipus d’activitats i en el seu va- tats de l’escola. En aquesta auditoria van escoltar les demandes per part de la Direcció, incloses les obres lor educatiu. de millora dels lavabos. Encara no han comunicat Les colònies no són només jugar, es preparen con- com prioritzaran aquestes necessitats i en quin motinguts amb els professors segons el centre d’interès ment es podran realitzar però la Direcció i la comisi les matèries que es vulguin treballar, tenen una sió d’obres estaran pendents dels resultats. connexió amb els temes que estudien a classe. Permeten desenvolupar una activitat més experimen- Al marge d’aquestes necessitats de millora del cental i estar en contacte amb la natura i això és molt tre, hi ha el projecte d’Acàcies, que inclou l’escola i important perquè la natura no s’aprèn als llibres. Es també l’Institut l’Alzina. La part que tocarà al Dr. Fetoquen vàries competències transversals: lectura i rran i Clua és en principi la cuina i el menjador renoescriptura, capacitat per expressar el que s’ha après vats que serien comuns amb l’Institut i potser algun espai per a reunions. Les obres sembla que les farà i també i molt important, a treballar en grup. finalment l’Ajuntament, per temes econòmics. En Una altra capacitat important que desenvolupen els principi el projecte s’ha de redactar durant el 2016 i nens a les colònies és l’autonomia. Durant aquells executar el 2017-18. dies no tenen a ningú darrere que els hi fa les coses, que els prepara la roba i recull la taula. Tot i que es- Tant la comissió d’obres com la Direcció de l’Escola tan atesos són ells mateixos els que han d’aprendre i de l’Institut estan pendents de les comunicacions del Consorci en aquest aspecte i fan el seguiment a ser responsables de les seves coses. oportú.

Tota la Comunitat Educativa és partidària de les colònies, ja que els aspectes positius superen els negatius, entre els quals es trobarien el poc reconeixement per part de l’Administració i d’alguns pares que consideren que no és important per als seus fills participar en aquestes activitats, bé per desconeixement de què faran i de què aportarà als seus fills o bé per motius econòmics, deixant als nens fora d’aquesta gran experiència.

59

recollida

60

d’aliments i roba Nadal 2015

C

om els passats Nadals, la nostra escola ha recollit aliments i roba per contribuir a què les persones més necessitades rebin ajuda durant l’hivern, especialment en aquestes festes tan especials.

Enguany, el recapte de menjar l’hem fet en col·laboració amb el Banc dels Aliments, una Fundació privada benèfica independent, apolítica, aconfessional i sense ànim de lucre, el principal objectiu de la qual és recuperar els excedents alimentaris i distribuir-los entre les entitats locals perquè els facin arribar a les persones necessitades. Si voleu saber-ne més, col·laborar-hi com a voluntari o conèixer les entitats amb les quals treballa trobareu tota la informació a la seva pàgina web: https://www.bancdelsaliments.org/ca/home/ Aquest any, els mateixos nens han portat el menjar a les caixes del Banc dels Aliments que hi havia a les seves classes. Tot i que teníem 30 caixes hem fet curt, i en el moment d’escriure aquestes línies encara estem classificant i encapsant els aliments!!!

Us fem un recompte aproximat del que hem aconseguit: 11 paquets de cereals i farinetes, 32 potitos i 7 pots grans de llet infantil, 42 litres de llet, 10 d’oli, 8 de caldo i 6 de suc, 67 kg d’arròs, 61 de pasta, 32 de

llegum sec, 5 de sucre, 2 de farina i 2 de sal, 72 pots de llegum cuit, més de 100 paquets de galetes, tota una caixa gran plena de conserves de carn i peix, 26 pots de conserves diverses, 4 pots de cacau en pols, una caixa gran de torrons i dolços de Nadal i fins i tot un paquet de cafè!

Com l’any passat, portarem la roba a la Parròquia de Santa Isabel d’Aragó i Sant Joaquim (més coneguda com a convent dels Mínims) al carrer Oblit, al barri del Guinardó.

Moltes gràcies a tots els que heu col·laborat portant roba i menjar, muntant caixes, fent pancartes i classificant els aliments: som un petit gran equip!

61