TEMA 6 EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
TEMA 6. EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Europa a inicis del segle XX
TEMA 6. EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Europa a inicis del segle XX
TEMA 6. EUROPA FINS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Europa a inicis del segle XX
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial 5.1. Colonialisme i nacionalisme. Entre les causes de l’enfrontament destaca la rivalitat entre les potències colonials, l’exaltació nacionalista i el conflicte dels Balcans. La rivalitat entre les potències colonials
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial 5.1. Colonialisme i nacionalisme. L’exaltació nacionalista
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial 5.1. Colonialisme i nacionalisme. El conflicte dels Balcans.
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial 5.2. Cursa d’armaments i d’aliances El malestar entre les grans potències va originar una carrera d’armaments, amb la fabricació d’armes, la construcció de vaixells de guerra i l’entrenament de tropes (“pau armada”). Alhora, totes les potències es van llançar a un complex sistema d’aliances militars per preparar-se per a un possible enfrontament. Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança
França es va aliar amb Rússia i va millorar les seues relacions amb la Gran Bretanya tot signant el pacte de la Triple Entesa a principis del segle XX
5. Les causes de la Primera Guerra Mundial 5.3. L’esclat de la guerra El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l’hereu de l’Imperi Austrohongarés per un nacionalista serbi. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, Rússia hi va intervenir per protegir-la i Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França
Els esdeveniments es van precipitar i, en una setmana, els països van anar declarantse la guerra: Gran Bretanya ho va fer quan els exèrcits alemanys van envair Bèlgica.
6. La Gran Guerra 6.1. La guerra de moviments Els exèrcits alemanys van atacar França, entrant per Bèlgica i Luxemburg, per véncer-la ràpidament i poder dirigir després tots els seus esforços al front rus. Al principi aquesta tàctica va semblar que funcionava, però els exèrcits francés i anglés van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l’exèrcit alemany a la batalla del Marne. Al front oriental, els alemanys també van avançar ràpidament al principi, però els russos van reaccionar i van arribar a les fronteres de l’Imperi Austríac.
6. La Gran Guerra
Pla Schlieffen
6. La Gran Guerra
6. La Gran Guerra 6.2. La guerra de trinxeres Els fronts es van immobilitzar després dels primers moviments: Al l’occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord i es va iniciar una fase dura de guerra, fent-se necessària la recerca de nous aliats que aportaren més soldats a la guerra com ara Itàlia que va intervenir a favor dels aliats (1915), mentre Bulgària i l’Imperi Turc van ajudar les potències centrals. El 1916, els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francés, a la batalla de Verdun.
UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Font
Soldat anglès a les trinxeres
6. La Gran Guerra
UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Font
El mariscal de camp Haesler i el comte Zeppelin
UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Font
Soldat begla captivat pel alemanys
UNITAT 4. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Font
Soldat alemany en 1917
6. La Gran Guerra 6.3. La crisi del 1917 i la fi de la guerra Durant l’any 1917 la revolució bolxevic va triomfar a Rússia i van signar la pau amb Alemanya, però aquest abandonament va ser compensat amb la intervenció dels Estats Units que, després de l’enfonsament del transatlàntic Lusitània per un submarí alemany, va decidir entrar en guerra.
El 1918, al front oriental, els britànics, els francesos i els italians van aturar Àustria i els seus aliats. L’Imperi Austrohongarès i l’Imperi Turc van demanar l’armistici, mentre al front occidental, els alemanys van ser derrotats
L’11 de novembre de 1918 es va signar l’armistici i a Alemanya es va proclamar la República.
6. La Gran Guerra 6.4. La guerra a la rereguarda La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte totalment diferent als anteriors per la gran mobilització de recursos, la implicació de tota la població civil i militar, així com els nous mitjans tècnics en transport i armament que ocasionaren nombrosos morts, mutilats i molta destrucció.
Els contendents hagueren de reconvertir les seues indústries per fabricar armament, demanar préstecs i substituir la mà d’obra masculina per la femenina a les fàbriques, mentre a les ciutats s’usaven tècniques modernes de propaganda per mobilitzar l’opinió pública.
6. La Gran Guerra 6.4. La guerra a la rereguarda INVESTIGA
6. La Gran Guerra DOSSIER
7. L’organització de la pau El gener de 1919 es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de la pau. 7.1. El Tractat de Versalles El tractat més important va ser el de la pau amb Alemanya. Es va signar a Versalles i els vencedors li van imposar condicions molt dures: a) es declarava Alemanya única culpable de l’esclat del conflicte i restava obligada a pagar fortes reparacions de guerra, b) es desmantellava quasi per complet tot el seu exèrcit i se li prohibia el rearmament, c) es retornaven els territoris d’Alsàcia i Lorena a França, Schleswig a Dinamarca i dos cantons a Bèlgica, mentre la Posnània i una part de la Prússia occidental van ser lliurades a Polònia.
7. L’organització de la pau La proposta nord-americana: Catorze punts de Wilson * 1. Negociacions de pau públiques. * 2. Llibertat de navegació marítima. * 3. Llibertat de comerç internacional. * 4. Limitació concertada dels armaments. * 5. Dret d'autodeterminació per als temes colonials. * 6. Evacuació de Rússia. * 7. Evacuació i restauració de Bèlgica. * 8. Retorn d'Alsàcia-Lorena a França. * 9. Rectificacions de les fronteres italianes segons els límits de les nacionalitats. * 10. Autonomia dels pobles de l'Imperi austrohongarès. * 11. Evacuació de Romania, de Sèrbia i de Montenegro. * 12. Limitació de la sobirania otomana a només les regions turques. * 13. Creació d'un Estat polonès amb lliure accés al mar. * 14. Creació de la Societat de Nacions.
7. L’organització de la pau 7.2. Un nou mapa d’Europa A més del Tractat de Versalles, una altra sèrie de tractats es van ocupar dels altres vençuts, establint el dret de cada nació sotmesa pels antics imperis europeus de formar un Estat independent, per aconseguir debilitar-los i, fins i tot, desintegrar-los:
a) l’Imperi Rus va perdre quasi tota la seua costa al Bàltic i va cedir grans extensions a la nova Polònia, b) l’Imperi Turc va estar a punt de desaparèxer per complet, c) l’Imperi Austrohongarès es va desintegrar i al seu lloc van sorgir estats nous com ara Txecoslovàquia, Hongria i Àustria.
7. L’organització de la pau 7.3. La Societat de Nacions. Es va crear a Ginerbra, a proposta del president dels EUA, Wilson, per garantir la pau, fomentar la cooperació internacional, etc. amb dos organismes:
l’Assemblea i el Consell, però el fet que els Estats Units no s’integraren, ni tampoc molts països descontents amb els resultats de la pau, va convertir la SDN en una organització de vencedors.