3. El repartiment del món
2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES
- A finals del XIX les grans potències s’aboquen a repartir-se el món: •Amèrica •La major part de les illes del Pacífic •Gran part de l’Àfrica i l’Àsia •Orient mitjà
3.1. Del colonialisme a l’imperialisme L’afany expansionista no és un fenomen del segle XIX. Té el seu origen en el XVI però amb diferències: •El vells imperis ubicats principalment a les dues Amèriques; a la nova etapa l’ocupació es realitza a l’Àfrica, Àsia i el Pacífic. •Les antigues colònies són principalment d’assentament; les noves són d’ocupació •En la nova etapa, el ritme d’ocupació és més ràpid •L’imperialisme del XIX és més bel.licós, amb guerres constants
3. El repartiment del món 3. 2. El desmembrament de l’Àfrica A principis del segle XIX els europeus només disposaven de factories o petites colònies: •França: Algèria o Senegal •Anglaterra: El Cap, Costa d’Or
-Els interessos econòmics, les rivalitats polítiques i l’esperit d’aventura van confluir per desmebrar l’Àfrica i deixar-la en mans de les potències europees. -Es van crear societats científiques fomentades per l’interès pel coneixement geogràfic i de la fauna i flora de les regions per explorar (Ex. “Dr. Livingstone, supongo”). -Es van crear societats missioners per evangelitzar i aturar el tràfic d’esclaus.
3. El repartiment del món 3.2. El desmembrament de l’Àfrica PRINCIPALS ZONES EXPLORADES a. Conques dels rius Níger i Nil b. Àfrica central: Sàhara, Sudan i els rius Zambezi i Congo
Entre 1870 i 1880 augmenten les expedicions (França i GB) •Projecte britànic: tractava d’unir el nord i el sud. En aquesta cursa es van fer amb rics territoris (diamants, or…) •Projecte francés: Des d’Algèria, França va anar dominant el nord d’Àfrica i estenent-se cap el Sudan, on topa amb interessos britànics. •El rei de Bèlgica encarrega a Stanley que explori el Congo. Topa amb interessos alemanys al centre.
3. El repartiment del món
2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES
SOLUCIÓ: El canceller alemany Bismark proposa celebrar una conferència per regular l’expansió per l’Àfrica (14 països europeus) CONFERÈNCIA INTERNACIONAL A BERLÍN (1885). Disposicions:
•Garantia de lliure circulació pels rius Níger i congo •Principis per ocupar el territori: • Domini efectiu • Notificació diplomàtica
3. El repartiment del món
2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES
CONFLICTES:
•Fashoda (Sudan, 1898). Topen interessos francesos i anglesos. Els francesos cedeixen.
•Guerra anglobòer: els bòers eren els holandesos-africans que ocupaven l’estat llire d’Orange i Transvaal (els únics territoris que no estaven en mans dels anglesos). Es descobreixen mines a Transvaal i aquesta és l’excusa per començar la guerra fins que s’annexionen a l’imperi britànic.
DOCUMENTS PER A L’ETUDI DEL PERÍODE Marroc (1905, 1911)
Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories)
Fashoda
A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total -Lliure comerç al centre d’Àfrica -Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania
(1898)
Congo (1885)
Conflictes
Zulus, Boers
(1898)
3. El repartiment del món
2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES
3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA •Des del segle XVI hi ha una presència europea limitada a petites colònies comercials •En el segle XIX, domini total de les potències imperialistes (econòmic i polític) •A diferència del que va passar a l’Àfrica, a més de les potències tradicionals (França, GB, Holanda…) van intervenir-hi de noves: •Rússia •EE.UU. •Japó
3. El repartiment del món
3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA
Rivalitats: •França, GB i Holanda pel control del sud-est asiàtic •GB i Rússia per l’Àsia Central •EE.UU. i Espanya per les illes Filipines •Japó i Russia pel control de la Xina
3. El repartiment del món
3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA LA COLONITZACIÓ BRITÀNICA •Essencialment a l’Àsia central i meridional, però es concentra a l`Índia •L’antiga colònia anglesa (1763) va ser reorganitzada després de la rebel.lió dels sipais (1857(1857-58) amb una nova administració: administració: l’Acta de Govern (control directe de la corona anglesa a través d’un virrei virrei). ). •Per garantir un territori de seguretat al voltant de la colònia, colònia, rivalitats amb: amb: •França França,, pel control de Birmània (1886) •Rússia Rússia,, pel control de l’Afganistan (1880) i el Tibet (1904)
3. El repartiment del món
3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA EXPANSIÓ FRANCESA •Va tenir el seu centre a Indoxina i va exercir la seva influència a tota l’Àsia sudoriental •Annexió de tota la regió del Mekong, protectorat a Cambodja, Annam i Tonquín: UNIÓ D’INDOXINA (1887) (i Laos el 1893)
XINA •No va ser ocupada per cap país, tot i que a inicis dels s. XIX els europeus hi tenien enclavaments comercials •Els anglesos equilibraven la compra de té i seda amb la venda d’opi de l’Índia. El 1839 el govern xinès prohibirà la venda d’opi i s’iniciarà la GUERRA DE L’OPI fins el tractat de Nanquín (1842): •Obertura de dotze ports al comerç internacional •Hong Kong per als anglesos
3. El repartiment del món
3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA S’intensifica la ingerència econòmica britànica: britànica: •Explotació de mines •Ferrocarrils •Control del comerç
REACCIONS NACIONALISTES
•Alçament dels Cent Dies (1898) •Revolta popular dels bòxers (1900(1900-1901) •Proclamació de la República (1911)
DOCUMENTS PER A L’ETUDI DEL PERÍODE
França Hong Kong
Holanda Singapur
Gran Bretanya
4. Les noves potències imperials
4. 1 L’IMPERIALISME DELS EE.UU. •A finals del XIX, EE.UU. és majoritàriament agrari però: •La industrialització al nord-est (indústria del ferrocarril) •La gran riquesa minera •L’abundància de terres
Van afavorir un augment de la productivitat i la competitivitat
•El gran mercat interior •L’expansió exterior va tenir unes bases ideològiques molt sòlides: DOCTRINA MONROE (aplicació del darwininsme social) “el país podria intervenir en qualsevol indret del món per defensar els seus interessos” •És un “estil” diferent a l’europeu: NEOCOLONIALISME •No és una conquesta territorial ni imposició directa de l’administració política ÉS UNA INGERÈNCIA EN ELS AFERS INTERNS I LA SUBMISSIÓ ECONÒMICA DELS GOVERNS ALS SEUS INTERESSOS (Cuba, República Dominicana, Haití, Puerto Rico, Panamà, Nicaragua)
4. Les noves potències imperials
4.2. L’expansionisme japonès La revolució Meijí (1868) va suposar la modernització de l’economia japonesa. L’objectiu :convertir Japó en potència industrial Contractació tècnics occidentas Canvi tradicions Iniciarà expansió cap la costa esta d’Àsia: Necessitat alimenst per la població en augment Necessitat matèria primera Prendre postura devant altres potènies (Rússia) El procés: control de Formosa (1895), Gerra russo japonesa (1905), domini de Corea (1910)
4. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS
L’imperi britànic va implantar un model que es va generalitzar:
•LES COLÒNIES: no tenen govern propi i un governador nomenat per la metròpoli té tota l’autoritat. •PROTECTORAT: té govern propi, el mateix d’abans de l’ocupació. Teòricament, el govern és respectat oficialment. A la pràctica, és el govern paral.lel de la metròpoli qui “talla el bacallà” (Egipte). •MANDAT: és una tutela de la metròpoli sobre la colònia. Es va aplicar després de la IGM -SDN (1920), ONU (1947)-. •COLÒNIA DE POBLAMENT: un grup procedent de la metròpoli s’assenta de manera permanent en un territori i organitza un govern propi, encara que amb certa dependència de la metròpoli (a través d’un governador). Són els anomenats dominis (Canadà, Austràlia…)
4. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS Conseqüències
A les metròpolis
Consciència de superioritat racial Acumulació de riquesa
A les colònies
Fronteres artificials (futurs conflictes) Canvis en l’estructura social Aculturació Desequilibri població-recursos (subalimentació i misèria cròniques) Intercanvi comercial desigual