4t ESO
7 L’ART DEL SEGLE XIX
7 L’ART DEL SEGLE XIX El segle XVIII va ser una època de trànsit en la qual es van mantenir les formes estètiques i culturals de l’Antic Règim (Barroc i Rococó). Però la influència de la Il·lustració i de les idees revolucionàries va forjar un nou estil basat en el classicisme i la racionalitat, el Neoclàssic. A partir del 1830 va aparèixer el Romanticisme, que apel·lava al sentiment i la passió. Més tard va sorgir el Realisme. Cap a finals de segle van entrar nous corrents arquitectònics anomenats modernistes i en pintura l’Impressionisme. 1. Els antecedents: el segle XVIII 1.1. La pervivència del Barroc. Durant el segle XVIII, a molts llocs d’Europa hi va perdurar l’estil Barroc. En arquitectura, es va assistir a una complicació i la profusió de la decoració, especialment de portalades i elements interiors. En escultura va sobresortir Francisco Salzillo que, amb les seues obres, es distanciava del dramatisme anterior amb l'estètica rococó i clàssica del segle XVIII.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 1. Els antecedents: el segle XVIII
7 L’ART DEL SEGLE XIX 1. Els antecedents: el segle XVIII
7 L’ART DEL SEGLE XIX 1. Els antecedents: el segle XVIII
Jean-Honoré Fragonard, El gronxador, 1766
7 L’ART DEL SEGLE XIX 1. Els antecedents: el segle XVIII
François Boucher, nu
7 L’ART DEL SEGLE XIX 1. Els antecedents: el segle XVIII
El jurament dels Horacis
J. Louis David, 1784. Óleo sobre lienzo. 330 x 425 cm. Museo del Louvre. París. Francia.
Marat asesinado J. Louis David 1793. Ă“leo sobre lienzo. 165 x 128,3 cm. Museo Reales de Bellas Artes. Bruselas. BĂŠlgica
Madame Charles-Louis Trudaine J. Louis David Lienzo. 130 x 98 cm. Museo del Louvre. ParĂs. Francia.
Retrato de Madame de Verninac, Hermana de Eugene Delacroix J. Louis David, 1799. Ă“leo sobre lienzo. 146 x 112 cm. Museo del Louvre. ParĂs. Francia
Madame Recamier Descripción: 1800. Óleo sobre lienzo. 175 x 244 cm. Museo del Louvre. París. Francia.
Napoleón en su estudio J. Louis David 1812. Óleo sobre lienzo. 203,9 x 125,1 cm. The National Gallery of Art. Washington. USA.
Edipo y la Esfinge Jean-Auguste Dominique Ingres 1808. Óleo sobre lienzo. 189 x 144 cm. Museo del Louvre. París. Francia.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 2. El moviment romàntic 2.1. El Romanticisme En les primeres dècades del segle XIX es va expandir per Europa el Romanticisme El Romanticisme va significar una nova estètica i un nou sentiment. Tenia com a valors l’amor a la llibertat, l’exaltació de l’individualisme i la defensa dels sentiments Van reivindicar com a model l’Edat Mitjana i van proclamar el nacionalisme. 2.2. Els pintors romàntics. La majoria dels pintors romàntics reflecteixen a les seues obres els valors de l’època. Els principals trets de la pintura romàntica són: el moviment (suposa una ruptura amb l’estil neoclàssic, solemne i immòbil), el color i la llum (utilitzen colors brillants, aplicats amb pinzellades soltes, i els quadres s’omplen de llum), així com el paisatge (la natura és la protagonista de la majoria dels quadres).
LA PINTURA ROMÀNTICA
Descripción: 1781. Óleo sobre lienzo. 127 x 102 cm. Instituto de Arte e Imagen de Detroit. Michigan. USA. Autor: John Henry Füsli
Behemoth and Leviathan Descripci贸n: William Blake. Linnell set. Autor: William Blake
Abbey in an Oak Forest Descripción: 1809-1810. Óleo sobre lienzo. Schloss Charlottenburg, Berlin. Autor: Caspar David Friedrich
Evening 1824. Oil on board. 20 x 27,5 cm. Kunsthalle. Mannheim. Autor: Caspar David Friedrich
A boat passing a lock
Descripci贸n: 1824. Oil on canvas. 142.2 x 120,7 cm. Trustees of the Walter Morrison Pictures Settlement. Autor: John Constable
Harwich Lighthouse 1820. Ă“leo sobre lienzo. 32,7 x 50,2 cm. Tate Gallery. London. Inglaterra. John Constable
Salisbury Cathedral from the Bishop's Grounds 1823. Ă“leo sobre lienzo. 87,6 x 111,8 cm. Victoria and Albert Museum. London. John Constable
Barco ardiendo Descripci贸n: 1826. Color para acuarela. 33.8 x 49.2 cm. The Tate Gallery. Londres. Joseph Mallord William Turner
Lluvia, Vapor y Velocidad 1844. Ă“leo sobre lienzo. 91 x 122 cm. The National Gallery. Londres. Inglaterra. Autor: Joseph Mallord William Turner
La balsa de la Medusa 1819. Ă“leo sobre lienzo. 187 x 491 cm. Museo del Louvre. ParĂs. Francia. Autor: Theodore Gericault
El loco asesino
Descripci贸n: Museo de Bellas Artes de Gante. Gante. B茅lgica. Autor: Theodore Gericault
Monomane dell'invidia (La Iena) Descripci贸n: 1819-1822. Museo de Bellas Artes de Lyon. Lyon. Francia. Autor: Theodore Gericault
EUGENE DELACROIX (1798-1863)
La Barca de Dante 1822. Óleo sobre lienzo. 189 x 242 cm. Museo del Louvre. París. Francia.
La matanza de Quíos 1824. Óleo sobre lienzo. 419 x 354 cm. Museo del Louvre. París. Francia.
La muerte de Sardanápalo 1827. Óleo sobre lienzo. 392 x 496 cm. Museo del Louvre. París. Francia.
La Libertad guiando al pueblo 1830. Óleo sobre lienzo. 260 x 325 cm. Museo del Louvre. París. Francia
Mujeres de Argel en sus habitaciones 1834. Ă“leo sobre lienzo. 180 x 229 cm. Museo del Louvre. ParĂs. Francia
Odalisque Lying on a Couch 1846. Óleo sobre lienzo. 24 x 32,5 cm. Museo del Louvre. París. Francia.
Caballos Arabes luchando en un establo 1860. 64,5 x 81 cm. Museo de Orsay. ParĂs. Francia.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme L’estil realista Els artistes realistes es van interessar per conèixer la realitat concreta de la seua època i descriure-la. En pintura, el Realisme no va suposar una innovació profunda respecte al Romanticisme. La gran diferència era en els temes que tractava: la vida quotidiana, problemes socials, etc. A Espanya, el Realisme va ser tardà i va influir en pintors com Eduardo Rosales, Joaquin Sorolla, etc.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
Otra margarita (Sorolla, 1892)
7 L’ART DEL SEGLE XIX 3. El Realisme
Trata de blancas (Sorolla, 1894)
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4. L’escultura i l’arquitectura del segle XIX 4.1. L’evolució de l’escultura. En el període romàntic, l’escultura mostrava una propensió més gran a expressar el moviment i els sentiments. S’apreciava la influència del Romanticisme en l’aparició de nombrosos temes patriòtics. Respecte al Realisme o al Naturalisme, van influir en composicions escultòriques de gran realisme i detall en els rostres i els cossos. A Espanya hi va tenir una importància relativa l’escultura realista.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.1. L’evolució de l’escultura.
ELS CLÀSSICS MODERNS: Antonio Canova
Amore e Psiche Parigi, Museo del Louvre,1792
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.1. L’evolució de l’escultura.
Pauline Bonaparte, 1801
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.1. L’evolució de l’escultura.
Venere itàlica, 1812
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.1. L’evolució de l’escultura.
Ninfa dormida, 1820
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.1. L’evolució de l’escultura. DEL NEOCLASSICISME AL ROMATICISME François Rude: La Marsellesa
Alt relleu realitzat entre 1833 i 1836. Fa 106 cm d'alt. Ubicat a una de les parets de l'Arc de Triomf de París.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.1. L’evolució de l’escultura. L’escultura realista
Honoré Daumier, El legislador, 1830
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.1. L’evolució de l’escultura.
Honoré Daumier, El legislador, 1830
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4. L’escultura i l’arquitectura del segle XIX 4.2. L’arquitectura historicista En la primera meitat del segle, l’arquitectura s’inspirava en models històrics. Així, es continuaven construint edificis d’estil clàssic, però també es van anar definint, per influència del romanticisme, els estils neogòtic, neoromànic, neomudèjar, etc. 4.3. L’arquitectura del ferro i del ciment Cap a la meitat del segle XIX, van aparèixer nous materials que es van produir massivament. Així, la utilització del ferro i l’acer, la invenció del formigó armat i la popularització del vidre van permetre idear i construir edificis molt diferents. La indústria, les comunicacions i les noves ciutats tenien necessitat d’edificis i construccions funcionals, pràctics, espaiosos i de construcció ràpida i barata.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.2. L’arquitectura historicista
John Nash. Pabellon Reial de Brighton. 1815-22
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
ABRAHAM DARBY, Pont sobre el riu Severn, 1775
ANGLATERRA
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
PAINE Y BURDON, Pont a Sunderland, 1793-1796
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
SAMUEL BROWN, pont del tipus de cadena, 1829, Scotland
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
HENRY LABROUSTE, Bliblioteca de Sta Genoveva a París, 1850
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
HENRY LABROUSTE, Bliblioteca de Nacional de París, 1858-1868
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
Exposició Internacional de París, 1889, vista general
CHICAGO, 1893
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
Exposició Internacional de parís, 1889, vista general
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
7 L’ART DEL SEGLE XIX
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
7 L’ART DEL SEGLE XIX
7 L’ART DEL SEGLE XIX 5. L’arquitectura del ferro i cristall
7 L’ART DEL SEGLE XIX 5. L’arquitectura del ferro i cristall
7 L’ART DEL SEGLE XIX 5. L’arquitectura del ferro i cristall L’ESCOLA DE CHICAGO
W. LE BARON JENNEY, edifici leiter, 1889-90
7 L’ART DEL SEGLE XIX 5. L’arquitectura del ferro i cristall
The Home Insurance Building
7 L’ART DEL SEGLE XIX 5. L’arquitectura del ferro i cristall
Stock Exchange, Chicago, Architects: Adler and Sullivan; built 1893-94
7 L’ART DEL SEGLE XIX 5. L’art i la tècnica al segle XIX L’art en l’època industrial L’aplicació del ferro a la construcció es va intensificar a finals del segle XIX, quan va ser possible produir acer en grans quantitats. El ferro permetia cobrir espais amplis amb pocs suports intermedis. En la construcció dels nous edificis hi van intervenir alhora enginyers i arquitectes. Així, l’arquitectura del ferro va inaugurar una nova època, en la qual tecnologia i art van juntes en l’arquitectura per produir edificis funcionals i estètics.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall L’ARQUITECTURA DE LES EXPOSICIONS UNIVERSALS
JOSEPH PAXTON, Palau de cristall, Londres, 1851
JOSEPH PAXTON, Palau de cristall, Londres, 1851
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
CONTAMIN-DUTERT: Galeria de les Màquines, Paris, 1889.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
CONTAMIN-DUTERT: Galeria de les Màquines, Paris, 1889.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 4.3. L’arquitectura del ferro i cristall
Una de les sales de l’exposició de 1889
7 L’ART DEL SEGLE XIX 6. L’art en el tombant del segle: l’ Impressionisme 6.1 Característiques de l’ Impressionisme
A finals del segle XIX, l’Impressionisme va revolucionar el món de l’art. El seu principi fonamental era que l’artista havia de pintar el que veia, però de la manera en què ho veia. Aquest principi significava que la pintura abandonava els temes històrics per mostrar paisatges i escenes a l’aire lliure. Els pintors intentaven plasmar la sensació, la impressió d’allò observat, segons la llum, el color o l’atmosfera de cada moment.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 7. El Modernisme 7.1. Característiques del Modernisme A finals del segle XIX va sorgir a Europa l’Art Nouveau o Modernisme. La seua estètica s’inspirava en la natura, de la qual pretenia copiar les formes. En els edificis dominaven les formes corbes i una decoració exuberant i omnipresent. La preocupació dels artistes modernistes per fusionar art i vida quotidiana va fer que treballaren no només en la pintura, l’escultura o l’arquitectura, sinó també en artesanies o oficis. El Modernisme es va desenvolupar principalment a tres ciutats: Brussel·les, Viena i Barcelona.
7 L’ART DEL SEGLE XIX 7. El Modernisme 7.2. L’arquitecte Antoni Gaudí Catalunya, i especialment Barcelona, va ser un dels grans centres del Modernisme. Entre els seus artistes destaca el nom d’Antoni Gaudí. En moltes de les seues obres, Gaudí va comptar amb el mecenatge de la família Güell. Per a ells va construir el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell i el Parc Güell. També va construir per a altres famílies importants: La Pedrera, construïda per a la família Milà, i la Casa Batlló, realitzada per a una família de fabricants.