PINTURA DEL ROMÀNIC
Art Romànic Pintura mural
Pintures de la volta de Saint Savin sur Gartempe (França). Història de Caín i Abel i l’Arca de Noé.
Pintura mural de Catalunya
Pintures de la Vall de BoĂ conservades al MNAC.
Àbsis de Sant Joan de Boí. Lapidació de Sant Esteve .
Pintures de Sant Joan de BoĂ. Animals del bestiari i Sant MartĂ.
Àbsis de Sant Climent de Taüll (1123)
Pantocrator de Sant Climent de Ta端ll
Sant Climent de Taüll. A l’arc triomfal apareix la mà de Déu i l’Anyell Místic Apocalíptic (“Agnus Dei”).
Pintures de l’Àbsis de Santa María de Taüll al MNAC de Barcelona.- Reproducció de les pintures a l’església del poble de Taüll (Vall de Boí).
La Verge entronitzada amb el Nin i els reis d’Orient (Santa Maria de Taüll). (A l’esquerra la reproducció qu és veu a l’església del poble).
Els tres Reis Mags d’Orient de Santa Maria de Taüll (Fotografies de les reproduccions de l’àbsis de l’ésglésia del poble).
Sant Pere i Sant Pau ( Pintures de l’Església de Santa María de Taüll -reproduccions-.)
Diversos detalls de les pintures de Santa Maria de TaĂźll: el gall de Sant Pere; animal de Bestiari; Abel oferint a DĂŠu part del seu ramat; i Anyell MĂstic.
Detall de les pintures de Santa Maria de Taßll. David tallant el cap al gegant Goliath.Dos Apòstols.
Àbsis de Sant Pere del Burgal. Pintures de l’àbsis. Vista general i detall d’apòstol.(MNAC)
Església de Sant Pere del Burgal. Pintures de l’àbsis (detall).La Verge i Sant Pere.Detall de la donant amb un ciri a la mà.
MNAC, Pintures de l’àbsis de Santa Maria d’Esterri d’Aneu. L’escena de la Verge amb el Nin i els reis s’ha perdut.- Un querubí purifica amb una brasa la boca del profeta Elíes.
Pintura mural a Catalunya fora de la vall pirenenca de Boí. Adam i Eva de Sant Joan de Casserres (Museu de Solsona).- Timpà de l’àbsis de Santa Maria de Terrassa dedicat a Sant Tomàs de Canterbury. Déu toca el cap del sant i del seu diàcon Grim amb el text sagrat.
Pintura mural a la resta d’Espanya
Exemple del corrent de pintura franco-romànica: Frescos del Panteó de Sant Isidor de Lleó repartits a sis voltes quatripartites i pels seus murs.
Pante贸 de Sant Isidor de Lle贸. Primer tram de voltes. Volta central: el Pantocrator (Crist-Jutge) amb el Tetramorf.
Panteó de Sant Isidor: L’evangelista Lluc amb cap de bou i Marc amb cap de lleó.
El Tetramorf de la volta central del Panteó de Sant Isidor de Lleó. L’evangelista Mateu com un home -o àngel- i Joan amb cap d’àguila.
Pante贸 de Sant Isidor de Lle贸. Volta de la dreta: Anunciaci贸 als pastors del naixement de Crist.
Els pastors reben l’anunci sense interrompre el que estan fent: un està fent sonar la seva caramella, i l’altre donant a beure al ca que vigila el bestiar.
Panteó de Sant Isidor de Lleó. Pintures de la volta de l’esquerra del primer tram. Tema: “La Glorificació de Crist a l’Apocalípsi segons Sant Joan”
Volta central del segon tram del Pante贸 de Sant Isidor. El Sant Sopar
Pintures de la volta meridional del segon tram: La matanรงa dels Inocents.
A la darrera volta del segon tram. La Passi贸 de Crist.
Panteó de Sant Isidor de Lleó. Dos exemples de pintures dels murs: L’Anunciació a la Verge i la Crucifixió.
Calendari agrícola de l’intradós d’un arc entre dues voltes del Panteó de Sant Isidor.
Calendari agrícola: els mesos de novembre i desembre. El novembre la matança del porc, i el desembre veim a un vell pagés que descansa, menja i beu vora el foc. És un període en que el fred i la neu impedeixen qualsevol tasca agrícola.
Segle XI. Sant Baudeli de Berlanga (Sòria). Temes animalístics i exòtics: un elefant indi amb un castellet darrera i un ós. També apareix un guerrer amb llança i escut.
Castella: Sant Baudeli de Berlanga (Sòria) Escenes de caça. Un genet que caça llebres i un ballester que dispara fletxes a un cèrvol.
PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA DEL SEGLE XII. Continua la influència mossàrab i islàmica. San Pedro de Arlanza. Cap de Griu o Grif (MNAC de Barcelona).
LA PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA. Tendència Italo-bizantina. Pintures de l’ermita de la Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) al Museu del Prado.
Pintura romànica de Castella de finals del segle XII. Frescos de San Justo de Segòvia. Bon exemple de pintura castellana autòctona.
Pintura sobre fusta
Bigues (Alfarges) del Claustre alt del Monestir de Silos. El Cavaller; La Dama; el Boc mĂşsic i Els Enamorats.
Pintura romànica sobre taula. Frontals (antependium) d’altar. Frontal de La Seu d’Urgell (MNAC de Barcelona).
Frontal antependium de Santa Margalida de Sescorts. Enmig la Verge Theotokos dins la Mandorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margalida. Museu de Vic
Frontal de Sant MartĂ de Tours. Museu de Vic.
Detalls del frontal de Sant MartĂ de Tours.
Frontal de Durro. Martiri de Sant Quirce i Santa Julieta. La Verge amb el Nin dins la Mandorla, al centre del frontal. MNAC.
Frontal antependium d’Avià (MNAC). (1170 -1190). Anunciació, Visitació de Maria a Sta Isabel, Naixement, Reis Mags, Presentació al Temple i la Verge Kiriotissa amb l’Infant al centre.
Baldaquins o ciboris. No són tan nombrosos com els frontals i se conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.
MINIATURES A LLIBRES. CODEX HISTÒRICO-JURÍDIC.- Pàgina del “Libro de los Testamentos”, llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo.
Il.lustració del Codex Calixtinus o Liber Sancti Jacobi (obra d’Aimeric Picaud) sobre Sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.
Biblia de Sant Isidor de Lleó (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte i passant la Mar Roja.- Daniel i els lleons.
Biblia de Sant Isidor de Lleó (1162). Sacrifici d’Isaac.- El Rei Salomó.- David i Goliath.
Brodats. TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA
Tap铆s (Brodat) de la Creaci贸 de Girona. Detalls. Pantocrator. Esperit Sant. El sol i la lluna.