Paisatge i medi ambient (I)
INTRODUCCIÓ CONCEPTES: PAISATGE: “…fisonomia externa d’un territor (…) el resultat de la interacció de factors naturals (…) i factors humans (…) inclou sentiments i emocions (…) El paisatge és un producte social…”
Pàg. 88 llibre de text
MEDI AMBIENT: “Conjunto de medios naturales o artificializados en los que el hombre se ha instalado, explota y cuida (medios antropizados), y medios naturales necesarios para la supervivencia. La ecología ciencia del medio ambiente, estudia las relaciones del los organismos con el mundo exterior. El concepto de medio ambiente implica interacciones constantes entre el hombre y el medio que le rodea (…) El MA es, desde hace una cuarentena de años, objeto de una atención creciente por parte de la opinión pública…” DURAND M.F. et alli, Atlas de la globalización, PUV, 2008, pàg. 153
1. ELS PAISATGES VEGETALS Idees:
El tipus de vegetació dominant permet identificar el paisatge. L’acció antròpica ha transformat el paisatge natural.
1.1. Biodiversitat al territori espanyol. Idea: Espanya presenta gran biodiversitat (vegeu vocabulari) Causes:
Situació: Extrem sud-occidental d’Europa domini atlàntic i mediterrani + macaronèsic a les Canàries. Efecte refugi: Glaciacions nord d’Europa Nivell del mar baix flora i fauna africana Sistemes muntanyosos: altitud gradació vegetal.
1.2. L’acció antròpica. Idea: la biodiversitat s’ha vist afectada per la intervenció de l’ésser humà que ha transformat el paisatge natural.
Aquesta acció ha provocat: Substitusió dels boscos als camps de conreu: 43 % d’Espanya.
També s’ha d’afegir: Expansió d’àrees urbanes (periurbanes, industrials i residencials) Construcció d’infraestructures i equipaments: 10 % del territori. Conseqüències : (pàg. 76: per saber-ne més i activitats del mapa de la desertificació)
1.3. Paisatges vegetals Idea: La diversitat climàtica possibilita l’existència de diferents tipus de vegetació
Diversitat per climes i per l’altitud (relleu).
Activitat mapa de la pàg. 77. vegetació a Espanya Relaciona espècies vegetals i relleu de la Península. Elaboreu una graella amb paisatge vegetal i clima. (vegeu diapositives següents).
Climes
Espècies vegetals
Clima oceànic
Roures pènol i martinenc
Clima d’interior
Meseta nord: Roure i alzina. Meseta sud: alzina surera i alzina. Depressió de l’Ebre: coscoll, matollar, alzina.
Clima Mediterrani
Típic: matollar, alzina, margalló. Atlàntic: Alzina surera, maresmes, margalló.
Clima de muntanya
Pisos p.79. Pirineus: avet blanc i faig. Sistema central: roure Sistema ibèric: pi negre i roure de fulla petita, pi pinyoner.
Clima canari
El paisatge vegetal oceànic
Galícia i serralada Cantàbrica també s’amplia a zones de similar climatologia. Condicions ambientals: precipitacions abundants i temperatures poc caloroses humitat. Bosc temperat- oceànic: Roure: 150-300 anys de creixement Fusta dura bigues, parquets, carros, mobles, carbó. Faig: Molta humitat, rosades i boires. 80-100 anys de creixement Fusta tova mobles Landa: a partir de 1600-2000 metres Brucs, ginebres i ginestes
Roure
Fageda
Landa Bruc
Ginesta
Paisatge vegetal mediterrani
Major part de la Península Alzinars i suredes = bosc típic mediterrani. Escleròfil: preparat per suportar calor i sequera estival. Desenvolupament lent (7 o 8 segles) Darrer bosc abans de la màquia de les zones subdesèrtiques. Matollar en avanç: màquies, garrigues i estepes.
Alzina
Màquia
Garriga
Coscoll o garric
Estepa
Paisatge canari
Escassetat vegetal adaptada a l’aridesa. Gran varietat per: Insularitat Encreuaments Vents alisis i relleus. Analitza pisos altitudinals de les canaries (pàg. 78).
Matollar costaner: - de 400m.  Tabaiba
CardĂłn
Per sobre dels 400:  Drago
Entre 600 i 1200: muntanya verda  Laurisilva
Bruc
Per sobre 1500 al nord i 800-1000 al sud: pi canari
Per sobre dels 2000 m: matollar de cim  Bà lec i ginestes
Violetes del Teide
El paisatge vegetal de muntanya Idea: pisos vegetals segons altitud temperatura i precipitacions
Pis subalpĂ (1200-1400) Pis alpĂ (2400-3000)
Pis nival (3000)
Avet blanc
1.4. La destrucció dels paisatges
Incendis forestals: causes: Sequedat dels estius mediterranis –> aridesa + vegetació llenyosa = combustible. Abandonament de explotacions agrícoles zones boscoses sense pastoreig ni recollida de fusta. Segones residències Gestió forestal: substitució de roures, faigs i castanyers per pins i eucaliptus (pasta del paper) 97 % provocats per humans especulació, obtenir més fusta, piròmans.
Act 2, pĂ g. 94: les tales sostenibles.