L’activitat econòmica d’Espanya
UNITAT
8 1. 2. 3. 4.
L’energia com a element bàsic de l’economia El creixement de l’activitat terciària La producció industrial i la industrialització del sector primari Els desequilibris productius i econòmics entre territoris
Avuí, Espanya és un país d’economia terciaritzada. D’entre les activitats a destacar cal esmentar especialment el sector servei i recerca
1. L’ENERGIA COM A ELEMENT BÀSIC DE LECONOMIA. Desprès de retard en l’inici del desenvolupament industrial, actualment l’Estat espanyol forma part del conjunt dels països desenvolupats, amb una economia terciaritzada i un sector industrial important. Per contra, el sector primari ha anat minvant. 1.1 Producció energètica insuficient Degut al consum energètic, les fonts d’energia són fonamentals en les societats modernes. Això fa que l’explotació i el control d’aquestes tinguin implicacions econòmiques, socials i impactes espacials. Espanya, com la majoria de països desenvolupats, té una producció energètica insuficient i importa més de quatre cinquenes parts de l’energia que consumeix. Destaquen les importacions de petroli i de gas natural La producció energètica espanyola està estancada i cada vegada representa una quantitat més petita. Així la producció de petroli i de gas natural cada cop és més escassa, la producció de carbó també decreix i la producció d’energia hidràulica i nuclear roman estancada.
1. L’ENERGIA COM A ELEMENT BÀSIC DE LECONOMIA. 1.2 La distribució de l’energia Una distribució eficient de l’energia és bàsica per al funcionament de l’economia actual. La seva generalització garanteix el confort de la població, el funcionament de les empreses i dels serveis i el desenvolupament d’un territori. L’energia s’ha de distribuir des dels llocs de producció a traves de xarxes elèctriques, gasoductes i oleoductes. Aquestes xarxes de distribució necessiten una millora constants. És important que la xarxa de distribució prevegi quan hi haurà puntes de demanda energètica. La xarxa elèctrica espanyola d’alta tensió està gestionada per l’empresa Xarxa Elèctrica d’Espanya i connecta les centrals de generació amb els punts de distribució als consumidors. La xarxa de transport d’aquesta empresa és formada per 33.669 km de línies d’alta tensió i 3000 subestacions de distribució. Espanya importar electricitat i també n’exporta. El gas natural es distribueix a través duna xarxa de 7752 km de gasoductes. Des del Marroc i per sota l’Estret de Gibraltar, un gasoducte transporta el gas des del jaciment de Hasssi R’Mei, a Algèria, i connecta amb la xarxa de distribució europea a través de França. També connecta amb la xarxa portuguesa a través de Badajoz. Un altre gasoducte travessarà el mar fins a Almeria.
1. L’ENERGIA COM A ELEMENT BÀSIC DE LECONOMIA. 1.2 La distribució de l’energia El gas natural es distribueix a través duna xarxa de 7752 km de gasoductes. Des del Marroc i per sota l’Estret de Gibraltar, un gasoducte transporta el gas des del jaciment de Hasssi R’Mei, a Algèria, i connecta amb la xarxa de distribució europea a través de França. També connecta amb la xarxa portuguesa a través de Badajoz. Un altre gasoducte travessarà el mar fins a Almeria. La xarxa de gasoducte es completa amb plantes de regasificació i d’emmagatzematge ( Barcelona, Huelva, Cartagena). El mercat de distribució del gas natural està liberalitzat i hi intervenen diferents empreses, la més important de les quals és Gas Natural.
1. L’ENERGIA COM A ELEMENT BÀSIC DE LECONOMIA. 1.2 La distribució de l’energia La xarxa d'oleoductes té 3835 km de longitud. La distribució s’inicia a partir dels ports que reben el cru des dels països productors. Ports connectats amb 8 refineries, les quals tracten el cru per obtenir-ne gasolina, querosè, gasoil, lubricants, quitrà i altres productes. Des de 1992 el sector petrolier espanyol està liberalitzat. Les empreses s més importants són CEPSA i Repsol-YPF. La xarxa de distribució està controlada pel grup CLH ( Companyia Logística d’Hidrocarburs). La principal activitat d’aquesta companyia és l’emmagatzematge, el transport i la distribució dels productes petroliers.
1. L’ENERGIA COM A ELEMENT BÀSIC DE LECONOMIA. 1.2 La distribució de l’energia
1. L’ENERGIA COM A ELEMENT BÀSIC DE LECONOMIA. 1.2 La distribució de l’energia
1. L’ENERGIA COM A ELEMENT BÀSIC DE LECONOMIA. 1.2 La distribució de l’energia
1. L’ENERGIA COM A ELEMENT BÀSIC DE LECONOMIA. 1.3 El consum energètic creixent El consum energètic espanyol s’incrementa segons avançava el desenvolupament econòmic. En termes mitjans, per produir uns unitat de renda es necessita més energia que la mitjana de la UE. En 1995-2007 el consum d’energia primària es va doblar. La problemàtica comporta una gran despesa en importació, problemes ambientals i problemes geopolítics.
La destinació final de l’energia ha anat variant des de 1990. La indústria ha disminuït progressivament el consum ( tant per la disminució de les activitats secundàries com l¡augment de l’eficiència energètica. En canvi ha augmentat energètic dels transports i dels usos diversos. El govern ha iniciat una planificació (PEN). Reduir la dependència energètica de les importacions de petroli, incrementar el consum del gas natural perquè contamina menys, reforçar l’ús de l’energia hidràulica i incrementar la producció de les energies renovables. També s’impulsa un pla destalvi i eficiència energètica (període 2008-2011) amb l’objectiu de reduir importacions i emissions de CO2. Pel que fa a la diversificació de les fonts energètiques, la planificació persegueix incrementar les energies renovables.
1. L’ENERGIA COM A ELEMENT BÀSIC DE LECONOMIA. 1.2 La distribució de l’energia
1. L’ENERGIA COM A ELEMENT BÀSIC DE LECONOMIA. 1.2 La distribució de l’energia
1. L’ENERGIA COM A ELEMENT BÀSIC DE LECONOMIA. 1.2 La distribució de l’energia
2.El creixement de l'activitat terciària 2.1 El sector terciari infraestructural El sector dels serveis inclou activitats molt diverses com són els transports, el comerç, les finances, educació, sanitat, turisme... El procés de terciarització va prendre força a la dècada de 1970. De manera desigual: en especial afectà Catalunya, Madrid, Balears, Canàries, València i Andalusia El transport es bàsic de l'organització espacial, social i econòmica d'un país. El transport per carretera és el més estès. L’indicador és la intensitat d’ús. Mostra vies d’intensitat elevada a tota la costa mediterrània, gran part de la costa cantàbrica i al nucli central de la península El transport ferroviari és el segon en importància a Espanya. Més del 90% de la xarxa ferroviària pertany a ADIF i està explotada per RENFE (dues entitats abans integrades a RENFE). La resta pertany a FEVE i d’altres operadores autonòmiques També destaca el transport marítim, sobretot pel que fa al comerç exterior a llarga distància. Augmenta el trànsit de mercaderies de tota mena, en especial mercaderies en contenidors
2.El creixement de l'activitat terciĂ ria
2.El creixement de l'activitat terciĂ ria
2.El creixement de l'activitat terciària 2.1 El sector terciari infraestructural Respecte del transport aeri, ha experimentat un gran desenvolupament a Espanya, sobretot quant a volum de transport de passatgers. Aquest creixement es deu a la generalització dels vols de baix cost Els principals aeroports espanyols són el de Madrid-Barajas, el Prat i el de Palma
2.El creixement de l'activitat terciària 2.2. El sector terciari comercial i financer El sector comerç és molt important. Fa d'enllaç entre el sector productiu i el públic consumidor Destaca l’evolució del comerç interior, sobretot, a les zones més poblades i ben comunicades. Les petites botigues tradicionals han perdut importància mentre que en guanyaven els supermercats i els grans centres comercials. El sector financer espanyol ha experimentat en les darreres dècades una transformació molt important, d’una banda provocada per la mundialització de l'economia i la posada en marxa de l'euro, d’altra, l’actua crisi financera, ha obligat a engegar processos de concentració d'empreses per tal de millorar la seva competitivitat. Així el nombre de caixes i bancs ha anat disminuint, tant per la desaparició de les entitats més petites, com per la unió de les més grans.
2.El creixement de l'activitat terciĂ ria 2.3 Serveis socials bĂ sics
2.El creixement de l'activitat terciĂ ria 2.4 El sector turĂstic
2.El creixement de l'activitat terciĂ ria 2.4 El sector turĂstic
2.El creixement de l'activitat terciĂ ria
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.1 La industrialització de l’agricultura i la ramaderia
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.1 La industrialització de l’agricultura i la ramaderia
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.1 La industrialització de l’agricultura i la ramaderia
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.1 La industrialització de l’agricultura i la ramaderia
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.1 La industrialització de l’agricultura i la ramaderia
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.1 La industrialització de l’agricultura i la ramaderia
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.1 La industrialització de l’agricultura i la ramaderia
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.1 La industrialització de l’agricultura i la ramaderia
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.1 La industrialització de l’agricultura i la ramaderia
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.1 La industrialització de l’agricultura i la ramaderia
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.1 La industrialització de l’agricultura i la ramaderia
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.2 La producció industrial i la construcció
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.2 La producció industrial i la construcció
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.2 La producció industrial i la construcció
3. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SECTOR PRIMARI 3.2 La producció industrial i la construcció