dinamica poblacio catalunya

UNITAT

6

CATALUNYA: POBLACIÓ I SISTEMA URBÀ 1. La dinàmica de la població de Catalunya 2. L'estructura de la població de Catalunya 3. La distribució de la població en el territori: espais rurals, rururbans, suburbans i urbans 4. La xarxa urbana: jerarquia i complementarietat 5.El planejament urbanístic i els agents urbans

Durant el segle XX i els inicis del XXI s'ha produït el creixement migratori de la població catalana en gran part gràcies al creixement migratori. Això ha donat una societat pluricultural i un gran creixement de les àrees urbanes.

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA Alguns conceptes previs

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA Alguns conceptes previs

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA Alguns conceptes previs

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA Alguns conceptes previs

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA Dinàmica de població: Indica de quina manera evoluciona. En especial, parlem del creixement vegetatiu o natural: diferència entre la natalitat i la mortalitat; i el creixement migratori: es la diferència entre l’emigració i la immigració.

L'estructura de la població: indica quina és la seva composició: l’edat, criteris de sexe, o a aspectes socials i culturals.

1.1. Tres segles de dinàmica positiva: Catalunya tenia al final del 2008 una població de 7364078 habitants i amb tendència a augmentar. Des de fa 300 anys, la població de Catalunya augmenta però no de manera regular: hi ha hagut etapes de creixement ràpid i altres de creixement lent o, fins i tot, d’estancament. Al llarg dels segles XVIII i XIX la població catalana va augmentar gràcies al creixement vegetatiu, l’augment de la població del segle XX es va produir, sobretot, pel creixement migratori i aquesta tendència continua a principis del segle actual.

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA 1.2 La importància del creixement migratori.

El creixement vegetatiu català es feble des de fa molts anys i això fa que la població augmenti poc. El creixement vegetatiu de Catalunya va arribar al mínim entre 1990 i 1999 i, des d’aleshores, hi ha hagut una lleu remuntada gràcies a l’aportació demogràfica de la immigració.

Aquest escàs creixement vegetatiu actual és el resultat de diferents factors: -Índex de fecunditat baixa des de 1980, que oscil·len entre 1,1 i 1,4 fills per dona.

-Envelliment de la població. Esperança de vida de 77,3 anys homes i 83,8 per a les dones -Augment de l’edat mitjana de la maternitat, al voltant dels 31 anys.

-Mortalitat en augment a causa de l’envelliment de la població.

L’aportació de la població jove immigrant, l'arribada a l'edat adulta de les generació de catalans nascuts entre el 1970 i 1980 i un increment de la fecunditat de les dones en edat madura són tres factors que han fet augmentar la natalitat catalana fins a un 11,7% i la fecunditat fins a 1,46 fills per dona.

Com que la mortalitat es d'un 8,37 %, el creixement vegetatiu resultant és el 3,4%.

Fecunditat per damunt d'Europa Oriental i de la majoria dels països de l'Europa mediterrània. El creixement vegetatiu està situat entre els més elevats d’Europa.

Actualment hi ha una dotzena de comarques que tenen un creixement vegetatiu negatiu.

Són comarques a l'interior del país,amb una població inferior a 40.000 habitants. En canvi, les comarques amb més vitalitat demogràfica són les de la regió metropolitana de Barcelona, a més del Tarragonès i el Gironès.

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA 1.3 Un creixement vegetatiu feble.

Des de fa 100 anys, la població augmenta, gràcies sobretot, a l’aportació immigratòria.

Una primera immigració important es va produir entre el 1920 i 1930, de mig milió d’immigrants procedents d'Aragó, del País de València i Múrcia. Un segon corrent immigratori destacat va ser el que es va produir entre 1950-1975, d’un milió i mig de persones procedida de la zona meridional de la península Ibèrica, amb un destacada aportació andalusa, extremenya i gallega.

Finalment, a finals del segle XX, s'inicia un altre corrent immigratori que procedeix de diverses parts del món,amb presència de persones procedents del Marroc, d'Amèrica Llatina i d'Europa de l'Est. Aquest corrent ha fet que el creixement de la població de Catalunya s'hagi accelerat a partit de l’any 2000.

La distribució territorial de les immigracions sempre ha estat desigual. Barcelona i la seva rodalia han actuat des de principi del segle XX com a pol d’atracció de les persones immigrades; la immigració espanyola de mitjan del segle XX es va concentrar a les comarques costaneres i de la Depressió Prelitoral des del Tarragonès fins al Vallès Oriental. La immigració actual s'ha distribuït més pel territori. Principalment, per la comarca del Barcelonès i les comarques de l'interior.

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA DOCUMENTS

2. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA: 2.1 Un País envellit A començament del mil·lenni Catalunya era un dels països mes envellits del món. Entre les causes cal destacar l’estancament demogràfic, la baixa natalitat i la prolongada esperança de vida.

L'arribada d'immigrants ha fet disminuir aquest envelliment, tot i que les xifres parlen d’un índex d'envelliment superior a 1, la qual cosa significa que hi ha més ancians que joves.

El percentatge de població de 65 anys o més anys ens situa en el grup dels països amb més proporció de vells; també l‘ índex d'envelliment ens situa en zones de dubtós privilegi.

Les comarques més envellides es situen a l'interior del país i a la zona muntanyosa situada entre la terra alta i la conca de Barberà. Per contra, les comarques relativament més joves se situen a la Depressió prelitoral i el litoral.

2. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA: 2.1 Un País envellit

3. Les infraestructures del transport DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA DOCUMENTS

2. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA: 2.2. Increment de l'índex de masculinitat

Neixen més nens que nenes. Aquestes xifres s'equilibren perquè l'esperança de vida femenina és superior a la masculina.

La població de Catalunya segueix aquesta tendència, tot i que hi ha un lleuger increment de l'índex de masculinitat perquè hi ha més immigració masculina que femenina.

2. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA: 2.3.Població de procedència diversa: Des de fa uns 80 anys a Catalunya la població és formada pels habitants autòctons, que hi han nascut aquí, més una quantitat que han nascut en altres llocs.

Cap a la dècada de 1980, desprès del proces d’immigració interna d’espanyols, el percentatge d'habitants nascuts fora del país ja s'elevava a un 37 %. Aturat el procés migratori va augmentar la població autòctona. Pel volts de l’any 2000 la població nascuda a fora del país es va incrementar fins el 36,5%.

La procedència d’immigració nascuda a les altres regions espanyoles es va acabar l'any 1980, quan representava la tercera part de la població de Catalunya: actualment només n'és una cinquena part.

L' immigració actual es caracteritza pel seu ràpid creixement i pels llocs de procedència diversos.

Predominen els procedents de tres zones: Magribí, l'Amèrica Llatina i Europa de l'Est. Altres països amb xifres elevades d'immigrants són la Xina, Itàlia i França.

La tendència majoritària d'aquesta immigració és arrelar-se al país, ja que, a mesura que s'estabilitza la seva situació laboral i legal, moltes persones opten per engegar el procés de reagrupament familiar, amb la qual cosa tota la família passa a residir a Catalunya.

2. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA: DOCUMENTS

3. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI: ESPAIS RURALS, RURURBANS, SUBURBANS I URBANS La manera de com s’ubica la població en el territori s’anomena poblament. La densitat de població, que es calcula dividint el nombre d’habitants per superfície, ens aprofita per al seu coneixement.

3.1 Poblament urbà i poblament rural: uns límits difusos: El creixement de la població, el desenvolupament econòmic i la modernització social han modificat les formes de poblament. Ja no ens valen les distincions tradicionals de poblament urbà i poblament rural. Els límits entre ambdues categories són imprecisos.

Entre els criteris que trobem per definir el concepte de població rural, tenim el nombre d’habitants (nuclis de menys de 10.000 habitants a Espanya). Si aquesta població s’agrupa es diu que hi ha un poblament rural concentrat. Si la població s’escampa, es parla de poblament rural dispers.

S’anomena espai rururbà aquell espai rural que es dedica a usos urbans (indústries o infraestructures).

L’anomenada àrea urbana, on es concentra la major part de la població, es dedica majoritàriament a activitats del sector terciari i industrials. Els espais habitats situats fora del nucli de les ciutats, però que hi estan molt integrats des del punt de vista funcional, reben el nom d’àrees suburbanes i àrees periurbanes i avui constitueixen zones residencials.

Les àrees periurbanes es caracteritzen per concentrar grans serveis que són utilitzats pels habitants de l’àrea urbana.

3. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI: ESPAIS RURALS, RURURBANS, SUBURBANS I URBANS 3.2 Diferents tipus de poblament a Catalunya: Podem trobar els tipus de poblament següents:

-Poblament rural concentrat, freqüent a la zona pirinenca i als sectors occidental i septentrional del país.

-Poblament rural dispers, el qual perdura especialment en el sector nord-est de Catalunya, al nord del riu Llobregat.

-Nuclis grans de poblacions concentrada a l’anomenada Catalunya Nova, com la ciutat de Lleida.

-Nuclis urbans de desenvolupament recent i molt vinculats als canvis econòmics.

-Zones rururbanes en què els límits entre urbà i rural són força difusos.

-Una gran àrea metropolitana amb poblacions al voltant de 200.000 habitants.

El 80% de la població catalana viu a ciutats de més de 10.000 habitants, el 15% viu a ciutats entre 10.000 i 2000 habitants i només el 5% restant ho fa a nuclis rurals amb menys de 2000 habitants. Hi ha un desequilibri entre les diferents àrees

3. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI: ESPAIS RURALS, RURURBANS, SUBURBANS I URBANS DOCUMENTS

3. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI: ESPAIS RURALS, RURURBANS, SUBURBANS I URBANS DOCUMENTS

4. LA XARXA URBANA 4.1 La jerarquia de la xarxa urbana catalana La regió metropolitana de Barcelona.

Aquesta regió exerceix una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis que influeix a tot el territori català. El seu àmbit sobrepassa els limits de la ciutat. Inclou el Maresme, el Vallès Oriental, l’ Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l‘Alt Penedes i el Garraf. Compta amb 5 millions de persones.

Dins de la regió metropolitana es diferencien dues zones: L‘àrea metropolitana: formada per Barcelona i els municipis mes propers: l‘Hospitalet del Llobregat, Cornellà, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramanet, Sant Cugat del Vallès... La corona metropolitana: anell que l’envolta inclou capitals comarcals com Mataró, Granollers, Mollet del Vallès, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilanova i la Geltrú entre d’altres.

Les ciutats d'influència supracomarcal: Exerceixen una influencia econòmica i social que va mes enllà dels límits de les seves pròpies comarques: La conurbació Reus-Tarragona: que influeix directament tota la zona del Camp de Tarragona. - Tortosa, que exerceix el paper de lloc central per a totes les Terres de l‘Ebre. - Lleida, nucli central de les Terres de Ponent. - Girona, lloc central de les comarques que formen la regió central de Catalunya. - Vic, focus principal de l'eix de comunicacions que representen les valls del riu Ter i el riu Congost.

4. LA XARXA URBANA 4.1 La jerarquia de la xarxa urbana catalana Els centres comarcals.

Són ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comaca i estan relacionades amb els centres supracomarcals corresponents. Figueres i Olot respecte de Girona o Balaguer i Mollerusa respecte de Lleida….

Els centres subcomarcals Es poden distingir poblacions, que tot i no ser centres comarcals exerceixen un rol de certa centralitat. Per exemple Roses, que aglutina els pobles de la franja costanera de l‘Alt Empordà.

Bellver de Cerdanya exerceix aquest paper també.

4. LA XARXA URBANA 4.2 Una xarxa ben integrada: Una regió urbana significa ser una zona on la xarxa urbana és molt densa i els espais urbanitzats formen gairebè un continu, separats per escasses zones agràries o forestals.

Les regions urbanes poden ser de tres tipus: àrea metropolitana, conurbació i megalopoli.

L'area metropolitana: és el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats mes petites que l'envolten i que es relacionen formant un sistema en el qual es produeix un elevat intercanvi de persones, mercaderies i comunicacions.

La conurbació: és una gran zona urbanitzada amb diversos nuclis centrals d'una importància igual o similar però que poden tenir funcions diferenciades. Terrassa i Sabadell, per exemple.

Una megalópolis: implica l'existència d'un seguit de conurbacions i arees metropolitanes que es desenvolupen i es relacionen fins a formar una extensa trama urbana.

4. LA XARXA URBANA DOCUMENTS

4. LA XARXA URBANA DOCUMENTS

4. LA XARXA URBANA DOCUMENTS

4. LA XARXA URBANA DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA DOCUMENTS

5. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC I ELS AGENTS URBANS L’ urbanisme estudia el procés d’urbanització, és a dir: el fenomen (conjunt de processos) pel qual les ciutat creixen en nombre, població i superfície.

5.1 El planejament urbanístic Entenem com a tal, l’activitat de planificar i organitzar el desenvolupament de les àrees urbanes i, per tant, ens diu com s’ha d’articular la vida i les activitats dels diferents tipus de poblaments urbans. És necessari per tal de regular l’activitat dels sectors interessats en la generació d’espai Urbà. Es classifiquen tres tipus de sòl: Sòl Urbà: en el qual es pot intervenir en el sòl i està immers en un procés dintegració en el teixit urbà Sòl urbanitzable: terrenys que els plans d’ordenació urbanística municipals consideren necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica.

Sòl no urbanitzables: aquell sòl que té per llei un règim especial de protecció

5. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC I ELS AGENTS URBANS 5.2. Els agents urbans.

Els agents urbans són les persones, les corporació o les institucions que tenen interessos en l’urbanisme (de vegades contraposats). Actuen com agents: Els propietaris del sòl: són els agents més interessats. Intenten aconseguir que els nous espais urbans es creïn en finques de la seva propietat.

Els promotors, les immobiliàries i les empreses financeres. Centren la seva activitat en la construcció, la venda i el lloguer per tal d’obtenir rendiments del seu capital.

Els propietaris d’empreses industrials: agents de transformació urbana per les ubicacions de les indústries.

Els ciutadans i ciutadanes: poden influir en la formació d’espai Urbà, ja que sovint exerceixen pressió perquè els usos que es fan del sòl puguin satisfer necessitats col·lectives.

Els organismes públics: agents de desenvolupament urbà, tenen la responsabilitat de decidir quins usos es donen al sòl i quina orientació ha de prende el creixement urbà

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA DOCUMENTS