DOSSIER LLISTAT DE TERMES ART€STICS
ABSIS Part d’una església que s’obre al fons de la nau central, de planta poligonal o semicircular, coberta generalment amb volta de quart d’esfera, a l’interior hi sol haver el presbiteri.
ACRÒPOLIS Part d’una polis fortificada i situada en una zona elevada, que servia com a defensa i com a centre religiós.
ACROTERI Element decoratiu amb forma de figura o de palmeta situat als extrems o al vèrtex d’un frontó als temples grecs, etruscs i romans.
ÀGORA Plaça principal d’una polis, que era el centre de la vida política, social i comercial.
AIGUADA (guaix, pintura a l’aiguada) Tècnica pictòrica que fa servir l’aigua per estendre el color, però a diferència de l’aquarel·la (amb la que té punts en comú) fa servir el pigment blanc. Els colors són opacs i una mica apagats, però permet que un color clar es pugui aplicar sobre un de fosc, cosa que amb l’aquarel·la no es pot fer.
ALQUIBLE Mur d’una mesquita orientat cap a la Meca. Les naus de la sala d’oració (haram) estan orientades perpendicularment cap a la quibla o alquible i al seu eix central es situa el mihrab.
AMETLLA MÍSTICA (màndorla) Sanefa que encercla una figura sagrada a la qual es vol donar una importància especial.
AMFIPRÒSTIL Dit del temple de l’antiguitat grecollatina amb pòrtic de columnes a les dues façanes més estretes.
Temple de Niké Àptera, s. V
AMFITEATRE Lloc destinat als espectacles de lluita entre gladiadors, caça d’animals salvatges i fins i tot batalles navals simulades (naumàquies) Consta d’una càvea de forma el·líptica al voltant d’un espai circular l’arena on es desenvolupa l’espectacle. Les grades s’aixequen sobre un conjunt de voltes superposades. Amfiteatre romà de Tarragona s I d C
AQUAREL·LA (pintura a l’aquarel·la) Tècnica pictòrica de gran transparència realitzada amb una pasta pictòrica obtinguda a partir de la dissolució dels pigments en aigua i goma aràbiga, d’assecat ràpid per la qual cosa requereix una execució decidida i breu.
AQÜEDUCTE Obra arquitectònica formada per una combinació d’arcades i impostes superposades. Serveix per conduir l’aigua cap una ciutat per una canal (specus) salvant un desnivell de terreny i mantenint una inclinació adequada.
Aqüeducte romà de Segòvia
ARC Estructura arquitectònica que, mitjançant formes corbades, cobreix un espai entre dos murs, dos pilars o dues columnes i descarrega lateralment la pressió vertical sobre els elements de suport sobre els que descansa.
ARC APUNTAT O OGIVAL Arc format per dues seccions de circumferència que es tallen a la clau.
ARC LOBULAT Arc l’intradós del qual està format er un nombre senar de lòbuls (Part còncava que sobresurt d’un perfil dibuixant una mena d’ona)
ARC DE FERRADURA Arc format per un segment de circumferència de més de 180º amb el centre situat per damunt de la línia d’arrencada.
ARCBOTANT O ARC BOTERELL Arc característic del gòtic que transmet part de l’empenta de les voltes de la nau central als contraforts laterals exteriors, i també serveix per evacuar l’aigua de pluja de la teulada. Seu de Manresa. Gòtic català. (S. XIV)
ARC DE MIG PUNT Arc format per una semicircumferència, amb el centre en la línia d’arrencada. La seva fletxa és igual a la seva semin-lo.
ARC DE TRIOMF Monument característic de l’arquitectura romana format per un o tres arcs distribuïts simètricament i emmarcats en una estructura amb llinda que generalment suporta un arquitrau decoratiu i un àtic amb una inscripció commemorativa.
Arc de triomf de l’emperador Titus (81 d C) Roma
ARC FAIXÓ Arc que sobresurt de d'intradós d’una volta i que, en dividir-la en trams la reforça.
ARC PERALTAT Arc amb la línia d’arrencada per sobre de la imposta.
ARQUITRAU Part inferior d’un entaulament o element horitzontal que es recolza directament sobre les columnes o elements sustentadors.
Pòrtic nord de l’Erecteion, Acròpolis d’Atenes
ARRABĂ€ Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arcs de les portes i de les finestres en construccions islĂ miques.
ARQUIVOLTA Arc format per un conjunt de motllures esculpides, atrompetades i superposades a les dovelles que, juntament amb els brancals, emmarca l’obertura d’una porta o finestra.
ATRI Pati interior, generalment voltat de pòrtics, al voltant del qual s’obrin les distintes cambres, especialment en la casa romana de tradició etrusca.
BALDAQUÍ Construcció exempta o sortint de la paret, sostinguda per columnes, que cobreix un altar o una trona.
Baldaquí de Sant Pere del Vaticà. Bernini (s XVII)
BAPTISTERI Part d’una església on hi ha la pica o font baptismal, A partir del s. IV apareixen els primers edificis, generalment exempts de petites dimensions i plana centralitzada, on hi havia la font baptismal.
Baptisteri de la catedral de Florència. Indret on Ghiberti feu les seves famoses portes de bronze. Primera manifestació de l’escultura renaixentista
BASAMENT (crepidoma) Conjunt de la base i pedestal d’una columna.
Basílica de Maxenci. Roma (segle IV)
BASÍLICA Edifici públic de l’època romana on s’administrava justícia o es tractaven assumptes comercials, de planta rectangular, amb dos absis (un a la capçalera i un altre als peus) Estava dividida en tres naus separades per columnes, la central més ampla i alta que les laterals, per a rebre la llum. L’estructura arquitectònica de la basílica romana es perpetuà en servir de base per a la construcció dels temples cristians, que en prengueren també el nom.
BODEGÓ (natura morta) Obra plàstica el tema de la qual és la representació d’objectes inanimats naturals o artificials.
BUST Escultura o pintura que representa el cap i la part superior del cos d’una persona.
Gianlorezo Bernini. Bust de Constaza Bonarelli (segle XVII)
CÀNON Conjunt de regles que, en arquitectura i escultura, regeixen la proporció i la simetria entre les parts d’una obra i el tot i entre les parts entre elles per formar una unitat harmònica.
Cànon egipci
Cànon grec (Políclet)
CAPITELL Element superior de la columna sobre el qual s’assenta l’arquitrau o arc. La seva funció és la de connectar la columna amb l’element arquitectònic que aquesta mateixa columna sosté. Alhora té una funció ornamental important.
Capitell romànic de Santa Maria de l’Estany (Girona)
CARIÀTIDE Estàtua femenina que exerceix una funció de suport en substitució d’una columna o un pilar. Utilitzada especialment en arquitectura grega, l’exemple més conegut és a l’Erectèon d’Atenes (s. V aC)
Cariàtides de l’Erectèon. 421-406 aC. Atenes. Grècia.
CATEDRAL Del llatí càtedra, seient destinat al bisbe. Església principal d’una diòcesi, en la qual resideix el bisbe i el capítol catedralici.
CEL·LA En general, sala petita. En el temple grec, la naos o cambra central que allotjava l’estàtua de la divinitat a qui era dedicat.
Temple romà de Diana (Segle I) Mèrida
CERA PERDUDA Procediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica.
CIMBORI Construcció en forma de torre, aixecada sobre el creuer usualment coberta amb una cúpula i de planta quadrada, octogonal o cilíndrica. És un element important per a la il·luminació interior d’un edifici.
Cimbori de la catedral vella de Salamanca (s. XII)
CIRC Edifici públic de l’antiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros, format per una arena rectangular amb un dels costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina, i envoltada per una càvea.
Circ Màxim (s I a C) Roma
CLAU (d’arc, de volta) Dovella central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida.
CLAUSTRE Passatge cobert d’una o dues plantes, amb mur a una banda i porticat a l’altra, que volta un pati o un jardí i uneix les diferents dependències d’un edifici especialment religiós. Claustre del monestir de Poblet (s. XIII) Catalunya
COLLAGE Tècnica de composició plàstica d’invenció cubista que consisteix en enganxar materials diversos (paper, fusta, teixits, etc.) sobre un suport pictòric. Després de Picasso i Braque fou practicada per altres pintors cubistes (Gris) i per altres moviments, futurisme, dadaisme, surrealisme.
Collage futurista de Gino Severini (s.XX)
COLUMNA En arquitectura, element de suport vertical de secció circular. Està formada generalment per tres parts, la base, el fust i el capitell, la forma del quals pot variar segons l’estil arquitectònic.
COLUMNA SALOMÒNICA Columna de desenvolupament helicoïdal, utilitzada a l’estil Barroc.
COLUMNA TOSCANA Columna que té el fust llis, l’àbac i l’equí són menys desenvolupats i té unes proporcions més esveltes que l’estil dòric del que deriva.
CONTRAPOSAT (contraposto) Representació de la figura humana pròpia de les escultures clàssiques i de la pintura i l’escultura del Renaixement basada en l’alternança de membres tensos i flexionats. Tot el pes recau en una sola cama i l’altra apareix semifleixonada formant una corba amb el tors i els malucs, per tal d’evitar la frontalitat i la simetria i donar sensació de dinamisme i equilibri. El Dorífor i el Diaudumenos de Políclet ( S V a C)
COR Part de l’església on es situa el grup coral per cantar alguns passatges de l’ofici litúrgic. En algunes esglésies es confon amb el presbiteri, lloc on se situa el clergat.
Planta de l’església de sant Pau. Saragossa
CORA (Koré) Escultura femenina de l’època arcaica de l’art grec de marbre o de bronze. A diferència dels kouroi, nus, sempre apareixen vestides bé amb el pèplum o bé amb altres peces de roba.
Koré del peple. Museu de l’Acròpolis (530aC)
CORNISA Element arquitectònic horitzontal que, amb forma de motllura, se situa a la zona superior de la façana. Té una funció de protecció i decorativa.
Cornisa amb teules pintades. Serra de Tramuntana (Mallorca)
CREPIDOMA (crepis) Estereòbat compost per tres escalons.
CREUER En una església és l’espai determinat per la intersecció de dues naus, la longitudinal o principal i la transversal o transsepte. Sol estar cobert amb una cúpula o cimbori.
CRUGIA Espai comprès entre dues parets mestres
CÚPULA CÚPULA Coberta semiesfèrica. Pot estar aixecada sobre un tambor i quan s’alça sobre una superfície quadrada, sobre petxines o trompes. Ha estat molt emprada per diversos estils arquitectònics al llarg de la història especialment el romà (Panteó) el bizantí (Santa Sofia) el romànic, l’islàmic, el renaixentista i el barroc.
DEAMBULATORI (girola) Prolongació de les naus laterals d’una església que les uneix per darrere al presbiteri, al voltant de l’absis, i que són l’accés a les capelles absidals. És característic de les esglésies romàniques de pelegrinatge i de les gòtiques.
DECUMANUS Via central que travessava les ciutats i campaments de l’antiga Roma d’est a oest, perpendicular al cardo màximus.
Decumanus màximus de Volúbilis al Marroc Plànol ideal d’una ciutat romana
DÍPTIC Conjunt de dues taules unides per frontisses i plegables com un llibre, decorades amb figures pintades o esculpides en baix relleu. Solen estar fets de fusta, però també n’hi ha d’ivori i de metall.
Joan de Castella. Díptic de Felip l‘Hermós i els seus fills. Segle XVI
DOVELLA Qualsevol dels blocs de pedra en forma de tasc贸 amb els quals es construeixen els arcs i les voltes.
ÈNTASI Convexitat lleugera del primer terç del fust d’una columna d’estil dòric que dissimula l’efecte visual de concavitat que produeix un fust completament recte.
ENTAULAMENT En l’arquitectura clàssica grecoromana, el conjunt format per arquitrau, el fris i la cornisa.
ESCENA Edifici de dues plantes d’un teatre grec situat darrere del prosceni amb la finalitat de facilitar l’entrada i sortida d’actors.
ESCORÇ Representació plàstica d’una deformació de les proporcions d’acord amb les regles de la perspectiva.
ESFUMAT (sfumato) Procediment pictòric consistent en difuminar els contorns de les figures per donar la sensació que estan immerses en l’atmosfera.
ESTILÒBATA Basament continu sobre el qual descansa una columnata. Esglaó superior del basament d’un temple grec.
ESTĂ?PIT Pilastra en forma de pirĂ mide truncada i invertida, de vegades antropomorfa.
ESTOA Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment els porxos d’una àgora.
Estoa d’Attalos a Pèrgam. Període Hel·lenístic (159 /138 a C)
EXTRADÓS Superfície convexa i exterior d’un arc o una volta.
FAÇANA (frontis) Cara exterior dels murs que delimiten un edifici, especialment la que té la porta principal. Façana de sant Pere del Vaticà. Carlo Maderno, s. XVII.
FINESTRA CORONELLA Finestra dividida en dues meitats o en tres parts per un o dos mainells.
Finestres coronelles de Can Serrra del carrer de la Gerreria. Ciutat de Mallorca
FLETXA (d’arc) Alçada d’un arc o volta contada a partir de la clau.
FÒRUM Plaça monumental de les antigues ciutats romanes, centre de la seva vida política i econòmica, emplaçada generalment en l’encreuament del cardo màximus amb decumanus màximus.
Excavacions arqueològiques al fòrum de Pol·lèntia. (Alcúdia, Mallorca)
La Creació d’Adam. Fragment del fresc de la Capella Sixtina. Miquel Àngel (1508-12)
FRESC (Pintura al fresc) Obra pictòrica realitzada damunt un arrebossat de calç i arena, emprant una pasta pictòrica obtinguda a partir de pigments i aigua de calç que s’ha d’assentar mentre aquest es manté fresc. Exigeix al pintor una gran destresa i rapidesa d’execució.
FRIS Part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa, de forma triangular, en la qual hi sol haver figures o elements decoratius esculpits. Per extensió, qualsevol element decoratiu que es desenvolupa de manera horitzontal en un mur.
FRONTÓ Acabament triangular o de perfil corbat d’una façana, un pòrtic, una porta o una finestra. El seu espai interior s’anomena timpà.
FUSTE FUST Part vertical d’una columna situada entre la base o l’estilobat i el capitell.
GABLET Frontó ornamental molt punxegut que corona els finestrals, pòrtics o arquivoltes dels edificis gòtics.
GÀRGOLA Canal volada per on vessa, a una certa distància de la paret, l’aigua que plou sobre la coberta d’un edifici, sovint esculpida en forma d’ésser grotesc o fabulós. S’aplica especialment a les figures de pedra utilitzades en arquitectura gòtica. Gàrgola de la llotja de mercaders. Guillem Sagrera. S XV.
GIROLA (deambulatori) Prolongació de les naus laterals d’una església que les uneix per darrere al presbiteri, al voltant de l’absis, i que són l’accés a les capelles absidals. És característic de les esglésies romàniques de pelegrinatge i de les gòtiques.
GRUTESC GROTESC Element decoratiu generalment O mural que consisteix en una estilització d’elements fantàstics, humans, vegetals i animals entrellaçats, emprada durant al Renaixement i provinent de la decoració mural romana.
HÀRAM Sala d’oració d’una mesquita, generalment dividida en naus orientades perpendicularment a l’alquible. Mot àrab que significa sagrat.
ICONA Imatge pintada, esculpida en baix relleu o feta amb mosaic damunt taula, del Sant Crist , de la Mare de Déu o d’algun sant, especialment entre els cristians ortodoxos.
Mare de Déu de Vladimir. Constantinoble, segle XII. Santuari Nacional de Rússia i de l'Església Ortodoxa Russa
ICONOCLÀSTIA Prohibició de representacions de la divinitat o de tot ésser vivent per tal d’evitar la idolatria. La prohibició es basava en la por que es tenia a que l’home volgués imitar a Déu creant unes imatges amb aparença de vida, i pitjor eren encara les figures tridimensionals de l’escultura, que tenien el caire de doble realitat. L’islam va ser iconoclasta.
Relleu de la catedral de Sant Martí, Utrecht, afectat per la iconoclàstia del segle XVI
ICONOGRAFIA Ciència auxiliar de la història de l’art que serveix per a desxifrar la totalitat de l’obra. Mitjançant l’anàlisi iconogràfica hom pot trobar les fonts, l’origen d’un tema determinat i estudiar-ne l’evolució i els canvis soferts per una representació en les diferents àrees culturals. En definitiva, la iconografia és la ciència que estudia l’origen, la forma i el desenvolupament dels temes figurats i dels atributs que s’hi poden identificar i que usualment els acompanyen.
IMPOSTA (línia) Carreu o filera de carreus damunt el qual s’aixeca un arc o una volta, generalment amb un poc de volada. Motllura que assenyala, a l’exterior d’un edifici, la separació corresponents als diferents pisos de l’interior.
Línia d’imposta d’un arc de mig punt en color verd. Línia d’imposta d’un edifici romànic amb decoració geomètrica.
INTRADÓS Superfície interior d’un arc o d’una volta.
LLANTERNA Element arquitectònic, de planta circular o poligonal i obertures laterals, que corona una cúpula o una torre i serveix per a il·luminar l’espai interior i decorar l’exterior.
LLENÇ Suport pictòric que consisteix en una roba, generalment de lli o de cànem, tractada.
Muntat d’una tela o llenç sobre un bastidor. Anvers i revers d’un llenç.
LLINDA Element arquitectònic horitzontal d’una sola peça que clou la part superior d’una obertura i descarrega el pes damunt els muntants.
LLOTJA Galeria oberta formada per arcades sostingudes per columnes o pilars, que mira a l’exterior d’un edifici. Edifici públic destinat a intercanvis comercials.
Llotja interior del palau Solleric. Ciutat. S. XVIII
LLUM (de l’arc) Distància horitzontal entre dos elements de suport o entre les dues arrencades d’un arc o volta.
LLUNETA Volta en forma de mitja lluna formada per la intersecció d’un arc amb una volta de canó, en practicar-hi una obertura
Volta de la capella Sixtina. Miquel Àngel Buonarotti. Cinquecento
MAINELL Columneta de fusta o pedra que divideix en dos el buit d’una obertura.
MÀNDORLA Sanefa que encercla una figura sagrada a la qual es vol donar una importància especial.
Pantocràtor de la taula de la seu d’Urgell amb una doble màndorla que simbolitza la unió del cel i la Terra
MAQSURA Espai d’una mesquita situat davant el mihrab i diferenciat de la resta per unes arcades i una major decoració, destinat a l’oració dels dirigents polítics.
Maqsura de la mesquita de Córdova. Al fons s’aprecia el mihrab
MAUSOLEU (Panteó) Tomba monumental. El nom deriva de Mausolo, sàtrapa de Cària (s. IV aC) a la memòria del qual s’aixeca una tomba gegantina. Mausoleus n’hi ha a moltes cultures com, per exemple, la romana.
Mausoleu de l’emperador Adrià conegut com a castell de sant Angelo. Flanquejant el pont sobre el riu Tíber rèpliques d’escultures de Bernini.
MESQUITA Temple destinat al culte islàmic.
Mesquita Blava. Mesquita de tipus otomà, amb profusió de minarets i cúpules de tradició bizantina .
MINARET Torre de planta quadrada o circular de desenvolupament vertical, d’una mesquita. Serveix perquè el muetzí cridí els fidels a l’oració.
Diferents tipus de minarets de diferents tipologies de mesquites. Minaret de la mesquita de la Koutoubia, Marràqueix.
MÍNBAR Púlpit o càtedra elevada de fusta situada a prop del mihrab d’una mesquita i destinada a la lectura i predicació de l’Alcorà.
Mínbar de la mesquita de Córdova
MOSAIC Decoració de parets i sòls feta per la incrustació, en un fons de morter, de tessel·les de diferent naturalesa i color formant composicions figuratives o geomètriques.
Mosaic pompeià de la Casa del Faune. Al centre de la composició un pop devora una llagosta.
MUR CORTINA Paret que forma la façana d’un edifici, no sustentant, feta a base de vidre, alumini o altres materials lleugers formant una espècie de cortina exterior que amaga els elements estructurals de l’edifici.
NAOS Cambra principal d’un temple grec, situada entre la pronaos i l’opistòdoms, on hi havia l’estàtua de culte.
Alçat del Partenó.
NÀRTEX Part porticada de l’atri situat davant d'ingrés principal d’una església, des d’on podien seguir la segona part de la missa (Eucaristia) els catecúmens o fidels que es preparaven per a rebre el baptisme.
Planta de la primitiva església paleocristiana de sant Pere a Roma. S.IV
BODEGÓN
NATURA MORTA Obra plàstica el tema de la qual és la representació d’objectes inanimats naturals o artificials.
NAU Espai comprès entre murs, arcades o fileres de columnes en un edifici.
Interior Vista de la panorĂ mica seu de Mallorca des de des la nau de central la nau central de la Seu de Mallorca.
NERVADURA (nervi) Motllura sortint de l'intradós d’una volta amb la finalitat de reforçar-la o decorar-la.
OGIVA (arc apuntat) Arc que diagonalment reforça la volta i que dóna lloc a la volta d’ogives o de creueria, element essencial de l’arquitectura gòtica.
ÓLEO OLI (pintura) Tècnica pictòrica, generalment damunt tela, realitzada amb una pasta pictòrica obtinguda a partir de la dissolució de pigments amb oli de llinosa i algun additiu. L’oli amplia la gama de colors augmenta el contrast i permet la superposició de capes transparents o veladures.
OPISTÒDOM Sala in antis situada a la part posterior d’un temple grec, oberta a l’exterior i sense comunicació amb la naos. Indret on es guardaven els objectes de culte i els tresors, només es troba als temples grecs de grans dimensions.
Planta i Maqueta del temple de Zeus a Olímpia, s. V a C . (1) naos, (2) prónaos, (3) opistòdom, (4) peristil, (5) basament, (6) frontó, entaulament (10=7+8+9), arquitrau (7), fris (8+9), mètopes (8), tríglifs (9).
ORDRE (arquitectònic) Qualsevol dels estils constructius de l’arquitectura clàssica que es distingeixen per les formes, les proporcions i el mode d’ornamentació de les columnes i l’entaulament.
ORQUESTRA Espai circular en un teatre grec situat davant el prosceni i destinat al cor. Espai semicircular en un teatre romà destinat a les autoritats. Teatre grec a l’illa de Sicília
PALESTRA Espai destinat a exercicis gimnàstics, d’origen grec. Formava part del gimnàs. A la darreria del s IV a C, adoptà la forma de pati quadrangular annex al gimnàs. A Roma era un espai annex a les termes. Reconstrucció ideal de la palestra grega del santuari d’Olímpia. S V a C.
Restes de la palestra de la ciutat romana de Segobriga. Conca
PASTEL (pintura al pastel) Tècnica i per extensió obra pictòrica realitzada damunt paper amb un llapis fet amb colors mòlts i reduïts a pasta pictòrica amb goma aràbiga.
PERISTIL Pòrtic o galeria de columnes tot al voltant d’un pati o d’un edifici. Peristil d’una casa pompeiana.
PERSPECTIVA ( lineal, aèria) Construcció geomètrica que permet representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional.
PERSPECTIVA LINEAL: Respon a una formulació de base matemàtica Brunelleschi, arquitecte florentí del s. XV, la va utilitzar per primera vegada com una forma de projectar els edificis simulant les tres dimensions. Es basa en la confluència de totes les línies de la composició en un punt anomenat punt de fuga, que se situa per darrere del plànol del quadre. Serà l’instrument amb que les representacions pictòriques es situaran en un espai il·lusori que reprodueix fidelment l’espai real organitzant les composicions en diversos plànols.
AÈRIA: definida i utilitzada per Leonardo da Vinci (s XVI) per qui la perspectiva lineal era una abstracció matemàtica que no satisfeia completament l’ull humà. Considerava que s’havia de tenir en compte la variació de colors en relació a la distància i la pèrdua de nitidesa dels contorns dels objectes amb la llunyania. S’intenta representar l’atmosfera que envolta els objectes.
PETXINA Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats entre els arcs torals, sobre els quals descansa directament el cimbori. Serveixen per passar de la planta quadrada a la circular
PILAR Element arquitectònic vertical de suport, de secció poligonal, aïllat i massís, considerablement més alt que ample però de proporcions arbitràries. Sol ser de major robustesa que la columna
PILAR
PILAR FASCICULAT Pilar format per nombroses motllures adossades, característics sobre tot de l’art gòtic.
Diferents seccions de pilars i columnes de temples medievals.
PILASTRA Pilar de planta quadrada o rectangular adossat a un mur o a una paret.
PILOTIS Element arquitectònic propi de l’arquitectura racionalista. Forma part d’un dels cinc punts de la nova arquitectura enunciats per Le Corbusier el 1926: uns pilars (pilotis) molt prims de ferro, de secció rodona que formen una estructura reticular, aguanten l’edifici aixecant la zona habitable respecte del terreny (Ville Savoie)
Ville Savoie. Le Corbussier. Poissy, França (1929)
PINACLE Element arquitectònic terminal acabat generalment en punta.
PLANTA Secció horitzontal de qualsevol dels pisos d’un edifici, generalment feta a escala. Hi apareixen els murs, les columnes o pilars, les obertures i línies projectades corresponents a les voltes de creueria i aresta.
PLANTA BASILICAL Planta que recorda la de la basílica romana.
Planta d’una basílica romana i planta basilical de san Giovanni in Laterano. Roma
PLANTA DE SALÓ Planta d’una o tres naus i suports molt estrets a les arcades de separació. L’espai interior és unitari i diàfan amb manca de separacions visuals que compartimentin la planta de l’edifici. Aquests tipus de planta es propi de l’arquitectura gòtica del sud de França i Catalunya del s. XIV. Planta i interior de la catedral de Girona. Segles XIV i XV
PLEMENTERIA Conjunt de peces de poc gruix que formen l’element passiu d’una volta de creueria omplint els espais que hi ha entre els arc o els nervis.
PODI Plataforma situada entre l’arena i la càvea d’un amfiteatre on hi havia les places d’honor
Vista aèria del Colosseu o amfiteatre Flavi. Secció del Colosseu després d’un procés de reforma dut a terme al segle III.
POLICROMIA Revestiment pictòric de dos o més colors amb què es cobreix una obra escultòrica o arquitectònica per completar-la.
Escultura d’August de Prima Porta i el Partenó, tal com les degueren veure els seus contemporanis
POLÍPTIC Retaule format per més de tres compartiments o plafons, articulats de manera que es poden plegar sobre el plafó central.
Políptic de l’anyell místic de Jan Van Eyck, amb les portes tancades ( S. XV)
PÒRTIC Corredor públic per passejar-hi que es troba en tota la llargària d’un carrer, al voltant d’una plaça o a l’entorn d’una illa de cases.
Portalada romànica del monestir de santa Maria de Ripoll al pòrtic de la basílica. (s. XII)
PRESBITERI Part d’una església, més elevada que la resta, corresponent a l’interior de l’absis, on hi ha l’altar major.
Presbiteri de la catedral de València
READY MADE Obra artística fruit de la combinació o disposició arbitrària d’objectes d’ús quotidià allunyats del seu context habitual amb la qual l’artista pretén sorprendre. Marcel Duchamp denominà així a les seves composicions fetes a partir d’objectes extrets de la realitat generant obres artístiques innovadores.
RELIEVE
RELLEU Forma no exempta treballada en un suport bidimensional. Segons el gruix o la part que ressalta del plĂ nol del bloc es classifica en alt, mig o baix relleu.
ALT RELLEU: És considera alt relleu si les figures sobresurten mÊs de la meitat del seu volum des del fons del bloc. El MIG RELLEU, sobresurt aproximadament la meitat.
BAIX RELLEU El baix relleu es aquell que les figures representades sobresurten menys de la meitat o gairebĂŠ gens. Poden estar fets sobre pedra o fusta. En alguns casos poden estar policromats.
Armazón arquitectónico que sirve tanto de ornamento sobre un altar, como para la colocación de imágenes, pinturas o relieves
Cubre el muro tras el altar y puede estar hecho sobre madera, piedra o metal.
RETAULE Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere d’un altar.
ROSASSA Finestral circular, calat i vidrat, situat a gran altura a la façana d’una església.
Rosassa de llevant vista des de l’interior de la seu de Mallorca. Dia 2 de febrer i dia 11 de novembre són els dos únics dies de l’any que s’hi pot ver un fenomen especial. La llum de la rosassa de llevant es projecta just davall de la rosassa del portal de l’Almudaina.
SALMER Pedra picada amb el llit horitzontal i un costat tallat en pla inclinat, col·locada a la part superior d’un pilar o d’un mur per rebre la primera dovella d’un arc o d’una llinda.
SARCÒFAG Arca de pedra, generalment decorada amb relleus i inscripcions, destinada a contenir el cos d’un difunt.
Sarcòfag dels esposos, art etrusc. S VI a C.
TALLA Escultura, especialment de fusta.
Majestat Batlló.Talla romànica en fusta de xiprer i de castanyer, policromada al tremp. Mitjan segle XII
TAMBOR Mur cilíndric, o poligonal que serveix de base d’una cúpula per donar-li major elevació generalment amb finestrals per il·luminar l’interior de l’edifici.
TAMBOR Qualsevol de les peces del fust d’una columna que no és monolítica
TEATRE Edifici destinat a les representacions d’aquest gènere literari nascut a Grècia. Es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors, l’orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l’escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena) Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. A partir del s. I a C a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los: Els grecs construïen els teatres sobre la falda d’una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades. Els romans també eren capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia (cavea) descansava sobre un sistema d’arcs i galeries de formigó. L’orquestra (orchestra) que en el teatre grec d’època clàssica era completament circular, va esdevenir semicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció: ara hi seien els espectadors més importants. Els romans feien l’escenari (proscaenium o pulpitum) més ample. La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cavea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana interior (frons scaenae) ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l’escenari i servia de decorat permanent per totes les obres.
Parts del teatre romà de Mèrida. Comparativa entre una planta d’un teatre grec i d’un teatre romà.
TERMES Complex arquitectònic de l’antiga Roma destinat als banys públics, exercicis físics, descans, esbarjo i activitats intel·lectuals. Les parts fonamentals de les termes són les sales de bany fredes (frigidarium) tèbies (tepidarium) i calentes (caldarium) Eren edificis de gran audàcia constructiva, amb grans espais coberts per voltes i cúpules fetes de formigó i recobertes a l’exterior de pedra, marbre i mosaic. Restes i maqueta de les termes de Dioclecià. Roma. S. III/IV d. C.
Planta de les Termes de DiocleciĂ 1) Caldarium (sala de banys calents) 2) Tepidarium (sala de banys temperats) 3) Frigidarium (sala de banys freds) 4) Natatio (piscina) - 5) Palestrae (gimnasos) 6) Entrada al recinte - 7) Gran exedra
TETRAMORF Motiu iconogràfic que representa el conjunt dels quatre animals o vivents que tradicionalment simbolitzen els evangelistes units en una sola figuració. •l’àngel, o l'home alat s'associa a Mateu •el lleó s'identifica amb Marc. •el bou simbolitza Lluc. •l’àguila ha estat associada a la figura de Joan.
Relleu escultòric romànic, Maiestas Domini i Tetramorf. San Pedro de Moarves, Palència
TIMPÀ Espai triangular o circular inscrit dins les cornises d’un frontó, que sol anar decorat amb escultures o relleus. A les portalades de les esglésies medievals està delimitat per la llinda i les arquivoltes.
TOLOS Temple de l’antiga Grècia de planta circular, cupulat i que pot ser perípter o no.
Tolos del santuari de Delfos. S. IV a. C.
TONDO Element decoratiu, esculpit o pinta de forma circular, típic del Renaixement italià.
Tondo Doni Miquel Àngel c. 1503-05; La Sagrada Família; 120 cm de diàmetre; Galeria dels Uffizi, Florència
TRACERIA Decoració arquitectònica de pedra formada per la combinació de línies i figures geomètriques, utilitzada en l’art gòtic a finestrals, rosasses, etc.
Detall de finestral amb traceria gòtica de la llotja de mercaders de Guillem Sagrera. Ciutat de Mallorca. S. XV.
TRANSSEPTE Nau d’una església perpendicular a la nau principal. La intersecció de les dues naus forma el creuer.
TREMP (pintura al tremp) Obra pictòrica realitzada amb una pasta pictòrica obtinguda a partir de pigments preparats amb substàncies glutinoses com l’ou, la cola, la caseïna o la goma.
Madona del Magnificat, S. Botticelli. (1482) Tremp sobre taula, 115 cm de diàmetre Galleria degli Uffizi, Florència
TRIBUNA Galeria elevada, situada damunt les naus laterals d’una església, oberta a la nau central.
Tribunes de la catedral romànica de sant Jaume de Galícia (s. XII)
TRIFORI Galeria de trífores situada sobre cadascuna de les naus laterals d’una església, sovint amb finalitat decorativa.
ENTABLAMENTO TRÍGLIF Element arquitectònic en forma de rectangle sortint solcat de tres glifs, que decora un fis d’ordre dòric, des de l’arquitrau a la cornisa, alternant amb les mètopes.
TRĂ?PTICO
TRĂ?PTIC Retaule de tres taules, en el qual les dues laterals es poden tancar sobre la central.
TROMPA Volta volada feta en un racó, semblant a una petxina, amb el vèrtex a l’angle i limitada per un arc de mig punt, que s’aplica en una construcció per passar de planta quadrada a octogonal i és utilitzada, com la petxina, per sostenir cimboris i cúpules.
Cúpula damut trompes de l’església de Sant Pau del Camp (s XIII) Catalunya
TROMPE-L’OEIL Expressió francesa que significa “enganyar l’ull”, també artifici. És una tècnica pictòrica que intenta enganyar la vista, moltes vegades intentant produir un fals efecte de profunditat, perspectiva o altres efectes òptics. Va ser molt utilitzada pels pintors de cúpules del Barroc.
Al·legoria sobre els treballs dels missioners jesuïtes A. Pozzo (1691-4) Fresc Església de sant Ignasi, Roma
VANITAS Mot llatí que significa vanitat. Designa una categoria particular de natura morta, d’alt valor simbòlic, amb la pretensió de transmetre la inutilitat dels plaers mundans.
In ictu oculi Juan Valdés Leal (1672) Oli sobre tela Hospital de la caritat, Sevilla
VITRALL Vidriera de colors, emplomada i muntada damunt un bastidor metàl·lic que forma un dibuix segons un disseny previ.
Vitrall de santa Maria del Mar. Barcelona
VOLTA (d’aresta, de canó, de creueria, de mocàrabs, gallonada) Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté un altre element arquitectònic, etc. Conformada amb elements que es recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, contraforts, etc.
VOLTA D’ARESTA Volta que resulta de la intersecció perpendicular de dues voltes de canó.
Volta de Sant Vicenç de Cardona Romànic català (s XII)
VOLTA DE CANÓ Volta amb un perfil d’arc de mig punt.
VOLTA DE CREUERIA Volta que resulta de la intersecció de dues o més voltes apuntades i que presenta les arestes reforçades amb nervis i tercelets.
VOLTA DE MOCÀRABS Volta constituïda per mocàrabs (decoració d’obra o de fusteria típicament musulmana, consistent en prismes juxtaposats i superposats verticalment, de base còncava, a manera d’estalactites, que adornen voltes, capitells, arcs, etc)
Mausoleu de Sayyed Mir Mohammad, Shirzaz (Iran)
VOLTA GALLONADA Volta formada per la juxtaposició de gallons (element decoratiu en forma d’ungla llarga o d’ou que s’aplica en la decoració entre d’altres de cúpules i voltes)
Volta gallonada a l’absis de san Cebrián de Mazote. Mossàrab. Valladolid (s XII)
VOLUTA Element decoratiu en forma d’espiral característic del capitell jònic, però que també és present, en una forma diferent, al capitell corinti i al compost.