República espanyola I

7

LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933)

La proclamació de la Segona República. La Constitució de 1931 El restabliment de la Generalitat Les forces polítiques i sindicals espanyoles El Bienni reformista (1931-1933) L'Estatut de 1932 Les forces polítiques i sindicals catalanes Evolució econòmica i Movimet Obrer Dossier: El debat sobre el vot de les dones. Dona i política

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) INTRODUCCIÓ IDEA: L’adveniment de la IIa República s’ha explicat des de la conjunció de factors: 1. Crisi de l’Estat: Fi del canovisme, Dictadura, liquidació Constitució i la fi de la Monarquia. Fracassada aquesta (força identificada amb la Dictadura de P. de Rivera) restaven poques alternatives.

2. Conjuntura internacional: La Europa d’entre guerres: crisi dels anys 30, l’exemple de Weimar; els feixismes i totalitarismes d’esquerra...

3. Despertar intel·lectual: arribada al poder de la “intel·ligència”.

Amb la proclamació de la República (1931), Espanya es converteix en un Estat veritablement democràtic, homologable si més no als països més avançats del nostre entorn: CARACTERÍSTIQUES: Es configura plenament l’Estat de Dret, amb drets i llibertats individuals.

Tarannà reformista i modernitzador: s’inicien reformes socials i econòmiques (reforma agrària); polítiques (descentralització); reforma de l'exèrcit (es pretén desmilitaritzar la política) i s’aborda el problema religiós (minvar el clericalisme omnipresent)... Podem parlar de diverses etapes en funció de les distintes formacions de governs:

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) INTRODUCCIÓ ETAPES DE LA SEGONA REPÚBLICA:

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) INTRODUCCIÓ CATALUNYA: Es recupera l'autogovern: Generalitat presidida per F. Macià i Lluis Company, d’ERC L'Estatut de 1932, malgrat la seva limitació respecte Núria, permetrà l'autogovern.

El 19 de març de 1931, sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, com a conseqüència de la unió de l’Estat Català, el Partit Republicà Català i el grup de L’Opinió, i d’altres organitzacions locals i comarcals, naixia Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 CLAUS DE CONTEXT El progressisme espanyol accedeix al poder mitjançant procés electoral municipal, convocat per l’almirall Aznar el 12 d’abril de 1931 El comitè Revolucionari format pel pacte de sant Sebastià forma un govern provisional: Alcalà Zamora (President) i Azaña home fort Inicien reformes: polítiques (sufragi universal, diputats elegits per províncies), militars (clausura de l’Acadèmia de Saragossa), queda pendent la qüestió religiosa Problemes : Conjuntura internacional de crisi econòmica no afavoreix Contrasts regionals: industrialització no homogènia; propietat de la terra...

Desconfiança capital internacional Estructura econòmica desfasada Difícil enquadrament nacionalismes perifèrics

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 LA MONARQUIA, EN CRISI. El descrèdit de la monarquia.

Per a l'opinió pública en general, i la classe política en particular, Monarquia i Dictadura havia estat el mateix: les veritables reponsables de la crisi sistèmica i del retràs espanyol. Cal tamb afegir el descontent de diversos sectors de l’exèrcit El Pacte de St. Sebastià (descontent polític) Des d'agots de 1930 un seguit d'opcions polítiques (republicanes, monàrquics descontents, nacionalistes, alguns sectors del PSOE) havien coordinat les seves accions per a fer un front antimonàrquic, un comité revolucionari que hauria de provocar la caiguda del règim mitjançant un pronunciament militar.

El Pronunciament de la caserna de Jaca (descontent militar) Alguns oficials (F. Galán i García Hernández) no van esperar el moment propici i el desembre de 1930 van proclamar la Republica, mitjançant un pronunciament clàssic, a la caserna de Jaca. La insurrecció fou controlada i els seus reponsables executats.

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) DOCUMENTS Font 1 :

“Como Delegado del Comité Revolucionario Nacional, a todos los habitantes de esta Ciudad y Demarcación hago saber: Artículo único: Aquel que se oponga de palabra o por escrito, que conspire o haga armas contra la República naciente será fusilado sin formación de causa.

Dado en Jaca a 12 de Diciembre de 1930.

Fermín Galán.”

Font 2:

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 LA MONARQUIA, EN CRISI.

La convocatòria d'eleccions municipals La Monarquia estava liquidada. La intenció de salvar el sistema, mitjançant concessions parcials, esdevindria contrari als objectius inicials. D. Berenguer havia promès la convocatòria de eleccions. Possiblement es pretenia guanyar temps per tal de calmar la situació.

Desprès d'anys sense eleccions, l'almirall Aznar, llavors President del Govern, va convocar eleccions municipals el febrer de 1931.

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 LES ELECCIONS DEL 12 D'ABRIL DE 1931 Pretenen estabilitzar la situació i la continuïtat de la Monarquia Ja havien estat compromeses per tal de retornar a la legalitat constitucional d'abans de la Dictadura i van ser definitivament convocades per l'almirall Aznar, pel 12 d'abril de 1931.

Les opcions polítiques D'una banda, la conjunció republicana integrada pels signants del Pacte de Sant Sebastià; de l'altra, els partidaris de la Monarquia, representats per les forces més conservadores. Les eleccions es van entendre en clau de continuisme o ruptura.

S’integraven en l’aliança diferents grups republicans, el PSOE, formacions nacionalistes de Catalunya (la recentment creada Esquerra Republicana de Macià i Companys) i Galicia (Organització Regional Gallega Autonomista (ORGA) ) i en quedaven al marge el Partit Nacionalista Basc de José Antonio Aguirre i la Lliga Regionalista de Cambó. Quant a les forces obreres, l’UGT donava suport a la coalició, mentre que la CNT deixava llibertat de vot als seus afiliats. Les opcions més conservadores, per la seva banda, es van presentar dividides.

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 LES ELECCIONS DEL 12 D'ABRIL DE 1931 Malgrat les limitacions del cens electoral (només barons de més de 25 anys) i una participació del 66’5 %, les eleccions, almenys a les ciutats, van ser d’una gran transparència democràtica.

A les poques hores de l’escrutini, era evident la victòria de la coalició republicano-socialista, la qual va obtenir la majoria a 41 de les 50 capitals, a les ciutats importants de províncies, a les regions industrials i a les conques mineres, es a dir, a les zones més avançades de l’Estat.

El dia 13, grups entusiastes victorejaven la República als carrers de Madrid, Barcelona, València, Saragossa...

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 LES ELECCIONS DEL 12 D'ABRIL DE 1931 Analitzem els resultats Els resultats van ser aclaparadors, les forces republicanes van obtenir la victòria a les principals ciutats de l'Estat on era més difícil el control del vot. Per contra, la Monarquia va obtenir majoritàriament el vot rural:

Font 3 :

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 LES ELECCIONS DEL 12 D'ABRIL DE 1931 Crisi Institucional "España se acostó monárquica y hoy se levanta republicana" aquesta frase pronunciada per l’Almirall Aznar davant les preguntes de la premsa, és bastatnt significativa de la inestabilitat del moment.

La renúncia del rei A les principals ciutats de l'Estat hi van haver manifestacions en favor de la República. El rei pretén estabilitzar la situació convocant Corts constituents però ja no n'hi ha possible tornada enrere. Algunes ciutats van proclamar la República el 14 d'abril. El govern espanyol, aclaparat per la reacció ciutadana, suggereix al rei que accepti el consell dels líders republicans i abandoni Madrid.

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) Document

"Les eleccions celebrades el diumenge, em revelen clarament que no tinc, avui, l'amor del meu poble. Podria trobar mitjans suficients per tal de mantenir les meves regies prerrogatives, en eficaç forcejament amb aquells que les combaten. Però, resoludament, vull apartar-me de tot allò que sigui llençar un compatriota contra un altre, en fratricida guerra civil. I, mentre la nació es manifesta, suspenc deliberadament l'exercici del poder reial."

Manifest de renúncia d’ Alfonso XIII, 13 de abril de 1931 (traducció del castellà)

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 LES ELECCIONS DEL 12 D'ABRIL DE 1931 Govern provisional.

Es fa fer càrrec de l'Executiu un govern provisional presidit per un home de consens, Niceto Alcalá Zamora (ministre d'Alfons XIII, conservador representat del sector terratinent) i del qual formaven part els integrants del Pacte de Sant Sebastià.

El primer govern republicà estava format per una coalició de republicans catòlics de dreta (Niceto Alcalà Zamora), republicans de centre-esquerra (Manuel Azaña), per socialistes (Largo Caballero, Indalecio Prieto), nacionalistes catalans (Nicolau d’Olwer) i gallecs (Casares Quiroga) que representaven la petita burgesia i un sector de la classe obrera.

Comitè Revolucionàri convertit en el govern provisional de la República, d'esquerra a dreta: Miguel Maura (Governació) Fernando de los Ríos (Gràcia i Justicia), Álvaro Albornoz (Foment), Niceto Alcalá Zamora (President del Consell) Largo Caballlero (Treball) i Santiago Casares Quiroga (Marina)

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 LES ELECCIONS DEL 12 D'ABRIL DE 1931 La tasca del Govern provisional Una de les primeres accions va ser convocar eleccions a Corts Constituents, es va concedir una amnistia general als presos polítics i la comesa d’accions urgents a l’exèrcit, es va afrontar la crisi econòmica, la greu devaluació de la pesseta i resoldre la situació creada a Catalunya on Macià havia proclamat la República Catalana dins una suposada Federació Ibèrica.

Al Pacte de Sant Sebastià, però, es manifestava que seria una nova Constitució la que determinaria el nou tipus d’Estat i així les diverses nacionalitats dins d’ell, i Macià s’havia avençat al pacte. Macià va acceptar que seria decisió d’unes futures Corts a canvi d’un govern provisional autonòmic (Generalitat). Per ratificar l’acord el president Alcalà Zamora va viatjar a Barcelona el 21 d’abril.

Altres conflictes van sorgir arrel les cremes de convents els dies 11 i 12 de maig a Madrid que van fer que l’església donés suport al grup de dretes Acción Nacional (origen de la CEDA).

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 LA CONSTITUCIÓ DE 1931.

Les eleccions a Corts Constituents El Govern provisional va iniciar la configuració el nou sistema polític: es va decidir la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents pel 28 de Juny i el sistema electoral que hauria d’aportar estabilitat (afavoria la formació de majories). El resultat va donar a republicans i socialistes una majoria suficient i el seu tarannà ideològic dominaran els debats parlamentaris per tal configurar la nova Carta Magna. Problemàtiques van resultar les qüestions referides a l'Església i el nou model d'Estat territorial

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 LA CONSTITUCIÓ DE 1931.

Les eleccions a Corts Constituents El 28 de juny es van celebrar les eleccions a Corts amb un gran civisme i participació (70’14%) que donaven la victòria a la conjunció republicano-socialista (250 diputats dels 464), sobre els de centre (100 diputats) i la dreta (80 diputats). A les Corts apareixien per primera vegada diputats obrers i els nacionalistes aconseguien una nodrida representació (30 escons ERC i 14 els basconavarresos).

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 LA CONSTITUCIÓ DE 1931.

La nova Constitució Aprovada el 9 de desembre amb ampli suport parlamentari. Estableix : La República: s'elegeix President Niceto Alcalá Zamora.

El Legislatiu correspon a una cambra, el Congrés dels Diputats, elegits cada 4 anys per sufragi universal.

Executiu elegit pels diputats. Àmplies concessions de llibertats i drets individuals: reconeix el vot femení, la llibertat de cultes; de reunió, expressió, residència, divorci...

Consagra la laïcitat de l'Estat i es retira el suport econòmic a l'Església.

Configura un Estat compatible amb les autonomies regionals i municipals...

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931

LA CONSTITUCIÓ DE 1931.

Característiques Constitució (aprovada per amplia majoria el desembre entre polèmics debats referits a la qüestió religiosa i les autonomies), força avançada pel seu temps, molt democràtica i progressista (ja visible a l’article 1). S’hi establia el Sufragi universal (majors de 23 anys: homes, dones, soldats), unes Corts unicamerals amb ple poder legislatiu. El poder executiu el tenia el govern format pel Consell de Ministres, el cap del govern (Azaña) i el President de la República (Alcalà Zamora) . El poder judicial el tenien jutges, independents. L’Estat es definia integral, no federal, però això era compatible amb l’autonomia de municipis i regions (possibilitat de formar governs autònoms). L’Estat es declarava laic i es reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

Presidencialista; Progressista (inspirada en Weimar i Mèxic); Unicameral; Laica; Ensenyament públic; Divisió de poders; Descentralització administrativa...

(Vegeu l’activitat 1 pàg. 192)

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) Document

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 El Bienni reformista (1931-1933) Entre desembre de 1931 i setembre de 1933 les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes, que tenien com a objectiu modernitzar la societat espanyola. Eren prioritàries les actuacions davant dels problemes agraris, militars, religiosos, nacionals, socials i culturals.

La reforma agrària A la dècada dels anys 30 la importància del sector primari era encara considerable. A més, a Andalusia, Llevant, Castella i Extremadura el 67% de les propietats tenien més de 100ha i més del 50% de la terra conreable era en mans d’un grapat de grans propietaris.

El setembre de 1932 es va aprovar una llei de Reforma Agrària. La llei de Base, que també volia acabar amb el latifundisme, permetia una expropiació sense indemnització només de les terres dels Grandes de España, mentre que les terres mal conreades, les que podent ser regades no ho eren o les que per sistema estaven sempre arrendades podien ser expropiades però indemnitzant als seus propietaris. L’IRA (Institut de la Reforma Agrària) era l’encarregat de pagar els propietaris expropiats i d’assentar a les famílies camperoles.

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 El Bienni reformista (1931-1933) La reforma agrària ( i II) La manca de diners va fer que s’expropiessin menys terres de les previstes i que s’hi assentessin menys pagesos. Això va provocar el descontentament no només dels propietaris que van fer el possible per esquivar la llei, però també dels pagesos que van veure les seves esperances frustrades i van provocar actuacions violentes contra les forces de l’ordre (Casas Viejas, Cadis).

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) Document

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 El Bienni reformista (1931-1933) La qüestió religiosa La separació de l’Església i l’Estat i la laïcització de la societat van ser un altre dels objectius dels primers governs republicans. L’Església era una gran propietària, acaparava un 2% de les despeses de l’Estat i la seva influència en l’educació era indiscutible.

L’actuació del govern van pretendre minvar el poder de l’Església, va dissoldre la Companyia de Jesús i en van confiscar els seus béns, van establir el matrimoni civil, el divorci i la secularització dels cementiris. La Llei de Congregacions de 1933 prohibia a l’Església i als ordes religiosos de realitzar tasques d’ensenyament, comerç i indústria, fet que va provocar una pastoral col·lectiva que cridava a la resistència pacífica.

A aquesta política de laïcització cal afegir la crema de convents del maig de 1931 que van fer que l’Església es sentís atacada i iniciés fortes accions antirepublicanes al front de les quals hi havia el cardenal Segura que finalment fou expulsat del país. Altres sectors de l’Església, com la catalana dirigida pel cardenal Vidal Barraquer, van defensar la necessitat de pactar amb la República.

L’anticlericalisme de les classes populars va fer difícil la negociació.

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) Document

Jesuïtes a la frontera d’Irun, 1932

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 El Bienni reformista (1931-1933) La descentralització La Constitució de 1931 contemplava la diversitat nacional dins de la unitat d’Espanya, tal i com s’havia recollit en el Pacte de Sant Sebastià. El desenvolupament d’aquest precepte comportava que qualsevol regió que ho sol·licités podia accedir a l’autonomia.

Catalunya va ser el primer territori on va iniciar-se aquest procés amb la creació de la Generalitat i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1932. Va ser l’única nacionalitat que va aconseguir aquest reconeixement abans de l’esclat de la Guerra Civil. L’Estatut basc, ratificat pel poble en plebiscit el novembre de 1933, no va ser aprovat fins a l’octubre de 1936. I l’Estatut gallec, votat el juliol de 1936, no va ser aprovat fins el febrer de 1938.

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 El Bienni reformista (1931-1933)

La reforma laboral.

La millora de les condicions laborals va ser l’objectiu primordial del ministre socialista Francisco Largo Caballero, tot i l’oposició de les organitzacions patronals a qualsevol tipus de reforma del marc de les relacions laborals. Així, es va aprovar la Llei de Contractes de Treball, que regulava la negociació col·lectiva, i la Llei de Jurats Mixtos, que atorgava a aquests jurats un poder d’arbitratge vinculant en cas de conflictes laborals. La legislació laboral va completar-se amb l’establiment de la jornada laboral de quaranta hores setmanals i l’augment dels salaris.

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 El Bienni reformista (1931-1933) L’obra educativa i cultural.

La república va promoure una educació liberal i laica , establint el dret a l’educació .

Es pretenia estendre la cultura a les capes menys afavorides de la població, reduir el 40% d’analfabetisme i posar en marxa un programa modern d’educació que estigués a l’abast de tota la població.

En el camp de l’escolarització van fer-se uns avenços notoris. Així, en els períodes de govern d’Azaña van construir-se més escoles (10.000) que en els trenta anys anteriors. A més, van crear-se places de mestres i aquests van veure millorat el seu salari, va ampliar-se el nombre d’estudiants de secundària, van millorar-se les universitats i va crear-se un institut d’investigacions científiques. En aquest període, el pressupost destinat a educació va incrementar-se fins al 50%

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) Document

Misiones Pedagógicas, ca. 1931

7 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT (1931-1933) La proclamació de la Segona República. La Constitució de 1931