La Revoluci贸 Francesa Introducci贸 de les classes passades
1.7. La República Burgesa (1794 – 1799) Amb el colp d’estat de Termidor la burgesia moderada torna al poder: fi revolució popular Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes). Constitució del 1795 És una constitució burgesa (moderada) Sufragi censatari El poder executiu recau en un Directori de cinc membres El poder legislatiu el comparteixen dues cambres
Constituci贸 del 1795
Directori
Govern autoritari de la burgesia conservadora Reprimeixen per la força les protestes de l’oposició
L’exèrcit té cada vegada més poder
Colp d’estat del 18 de Brumari de l’any VIII: Napoleó pren el poder
Monàrquics absolutistes (exterior) Radicals revolucionaris (interior): revolta “comunista” de Babeuf.
Act. 1. Explica quines eren les reivindicacions dels conjurats
2. Napoleó Bonaparte (1799-1815). Govern personalista i autoritari de Napoleó, amb una ideologia burgesa moderada i un Estat sòlid i centralitzat Consolat (1799-1804) Dos períodes
Imperi (1804-1815)
Té el recolzament de la burgesia i els camperols mitjans i menuts Reforma l’administració, promulga un Codi Civil, un Codi Penal, el Codi de comerç, i desenvolupa el sistema educatiu. Estén la R.F. per tota Europa amb les seus victòries militars (Ulm, Austerlitz, Bailén,...). A partir de 1812 comencen les derrotes militars a Rússia i Espanya.
La derrota a Waterloo i el Congrés de Viena (1815) suposen la fi de la R. F.: Restauració absolutista.
Art. 39.- El govern està confiat a tres cònsols nomenats per deu anys, i indefinidament reelegibles. La Constitució nomena Primer Cònsol al ciutadà Bonapart (...) Art. 40.- El Primer Cònsol té funcions i atribucions particulars, en les quals serà momentàniament substituït, quan hi haja lloc, per un dels seus col·legues. Art. 41.- El Primer Cònsol promulga les lleis, nomena i revoca a la seua voluntat als membres del Consell d’Estat, als ministres, als ambaixadors i a altres membres de les administracions locals i als comissaris del govern entre els tribunals. Nomena als jutges (...), sense poder revocar-los. Art. 42.- En els altres actes de govern, el Segon i Tercer Cònsol tenen veu consultiva. Constitució de l’any VIII (aprovada el 13-XII-1799).
Act. Esbrina la importància que el Codi de Napoleó té per a la legislació europea
2.2. El domini d’Europa
Imperi napoleònic en 1812
2.3. Conclussió Igualtat legal Llibertat
Pas d’una societat estamental a una societat de classes Els homes passen de ser súbdits a ser ciutadans
Triomfen idees liberals bàsiques: sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi). Laboratori dels sistemes polítics posteriors: monarquia constitucional, república burgesa, república democràtica i social, autoritarisme personal. És el germen de totes les ideologies contemporànies: liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme. Serà el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors Es deixa fora dels avanços polítics i socials a les dones Els límits dels canvis
Continuen les diferències, ara per raons econòmiques: la burgesia és la nova classe dominant Acabarà triomfant el sufragi censatari: la burgesia al poder La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX