catalanisme

8 Or铆gens i consolidaci贸 del catalanisme (1833-1901)

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901)

Introducció: 1

Una nova cultura catalanista

-

El paper dels símbols de la identitat catalana

2

Els inicis del catalanisme polític

3

El catalanisme conservador

4

La formació de la Lliga regionalista

5

Nacionalismes i regionalismes a l'Estat espanyol

-

Elaborar un tema d'història

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901)

Introducció El catalanisme s’inicia com un moviment cultural que pretén la recuperació de la llengua i la cultura catalana i la difusió i el coneixement de la història i les tradicions catalanes. Es configuren així els trets diferenciadors de la identitat catalana.

El context econòmic i social vuitcentista (industrialització i liberalisme) van accentuar aquest sentiment identitari. Si el liberalisme doctrinari defensa el centralisme polític i la uniformitat cultural, aquí a Catalunya va acabar per emfasitzar el catalanisme. A finals de segle el catalanisme esdevindrà en moviment polític.

No es tracta d'un fenomen aïllat i cal situar-lo en el context europeu del Romanticisme i la irrupció dels nacionalismes. Aquest defensaven el dret de constituir un Estat allà on els sentiments nacionals ho possibilitaren.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 1. Una nova cultura catalanista IDEA: el moviment cultural de la Renaixença, d‘inspiració romàntica, va ser central en la recuperació de la llengua i els trets identidaris catalans, marginats des de 1714 1.1.La persistència de la identitat catalana El Decret de Nova Planta va derogar l'estructura política i administrativa de l'antiga Corona d'Aragó. Va imposar el model unificador i centralista d'inspiració francesa (defensat per la il·lustració) i va rellevar el català com la llengua administrativa i de cultura dels catalans.

Com a conseqüència el, català va anar desapareixent i només es conservava com a llengua popular (parla quotidiana, escriptura de cançons, contes populars i religiosos). No es van poder impedir el manteniment de costums i tradicions.

Malgrat el sentiment de pertinença a Espanya com a súbdits de la monarquia (Antic Règim) hi havia una consciencia identitària pròpia.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 1. Una nova cultura catalanista

1.2. La Renaixença literària i cultural.

La Renaixença fou un moviment cultural català iniciat en 1830. Reivindica el paper del català com llengua d'ús públic i literària.

S'ha considerat l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833) i les reivindicacions de Joaquim Rúbio i Orts (1841) com l'acta de naixement del moviment.

Des de llavors la llengua catalana es convertirà en símbol identitari i els esforços s'encaminaran a fer del català una llengua de cultura.

En 1859 s'inauguren els jocs florals com a plataforma de promoció i difusió del català. originàriament es pretenia la recuperació d‘una llengua sense contaminacions modernes. Es tractava d'un català antic i literari força allunyats del que es parlava al carrer.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 1. Una nova cultura catalanista

La Renaixença va situar el català com un element central de la identitat catalana.

Inspirada en el corrent del romanticisme i, per tant, interessada en la recerca dels arrels en la literatura, la història i els costums: “esperit del poble” Es mirava cap el passat gloriós de l'Edat Mitjana, bé literària (Manuel Milà i Fontanals); bé històrica de l'esplendor del casal comtal ( Pròsper de Bofarull); o bé la història nacional de Calalunya (Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull o Antoni Aulèstia i Pijoan; el camp del dret català (Estanislau Reynals i Rabassa, Francesc Permanyer i Tusquets...)

La recerca en altres camps com la filologia, la música, l'antropologia es van dedicar a la recuperació de les manifestacions pròpies de l'essència catalana.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 1. Una nova cultura catalanista

1.3. La Renaixença popular En paral·lel, al marge i en oposició a la Renaixença culta, es va desenvolupar un altre moviment de caràcter popular. Defensava la utilització del català que es parla i la recuperació de la tradició literària i el teatre popular.

Va hi haver certa polèmica entre les dues tendències de la Renaixença.

Aquesta Renaixença va comptar amb noms com Josep Anselm Clavé, Abdó Terradas i Frederic Soler. es caracteritzaven pel seu tarannà progressista allunyat del conservadorisme dels escriptors cultes.

Clavé va recuperar les cançons que interpretaven les societats corals; Terrades va recuperar el teatre popular en llengua catalana un camp on va destacar Frederic Soler (Serafí Pitarra).

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 1. Una nova cultura catalanista

L'apropament de les dues tendències va començar en la dècada de 1870.

Els Jocs Florals van anar popularitzant-se i van assolir la seva plenitud contribuint a difondre l'obra de figures com Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.

Paral·lelament el català va comptar amb publicacions periòdiques com La Renaixensa, Diari Català, Tramuntana, La Campana de Gràcia, L'Esquella de Torratxa..., importants com instrument de difusió de la llengua catalana.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) El paper dels símbols de la identitat catalana

Lorenzale , C., Creació de l'escut de Barcelona, 1843

Casas, R., 1908. Cartel. 70 x 100 cm. Colección de R.A.C.C.A.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) El paper dels símbols de la identitat catalana

Casas, R., Sardanes a la font d‘Olot, 1901-1902

8

OrĂ­gens i consolidaciĂł del catalanisme (1833-1901) El paper dels sĂ­mbols de la identitat catalana

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) El paper dels símbols de la identitat catalana

Els segadors “Catalunya, comtat gran, qui t'ha vist tan rica i plena!

Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra.

Segueu arran!

Segueu arran, que la palla va cara!

Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars sempre li burxa l'orella: -Ara es hora, nostre rei, ara es hora que fem guerra.Contra tots els catalans, ja veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes...

La versió original és una antiga cançó popular que explica els fets produïts en la revolta dels segadors o corpus de sang. Aquesta va ésser documentada per Manuel Milà i Fontanals.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 2. Els inicis del catalanisme polític

IDEA: les idees centralistes del liberalisme polític espanyol van ser contestades des de Catalunya amb plantejaments federals i autonomistes.

2.1. La crítica al centralisme Al llarg del segle XIX l„estat liberal va configurar un Estat espanyol com única realitat nacional i unes corts dipositàries de la sobirania nacional (en ocasions vigilada per la monarquia). El model territorial, institucional i polític, es caracteritzava pel centralisme.

El període Isabelí va veure les crítiques al sistema per part de sectors del progressisme català que reclamaven més participació de les administracions locals (Ajuntaments i Diputacions) Les Bullangues (1835 i 1843) són un exemple de descontentament de diversos sectors. En la insurrecció de 1843 (Jamància) es van reivindicar reformes.

Les autoritàries posicions del moderantisme a Madrid van provocar cert distanciament del liberalisme moderat català.

Homes com Jaume Balmes, Joan Mañé i Flaquer i Manuel Duran i Bas defensaran certa descentralització.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 2. Els inicis del catalanisme polític

2.2. El federalisme El federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme.

Entre les propostes originàries destaquen els platejaments d'Abdó Terradas (escriptor de la Renaixença i polític).

En 1868, el Partit Republicà Democràtic Federal impulsarà les idees del federalisme. Una sensibilitat política que serà important a Catalunya amb el recolzament de la petita burgesia i el proletariat industrial.

Francesc Pi i Margall fou el principal teòric del federalisme.

Defensava un model d'Estat espanyol federal resultat de la unió voluntària dels diferents pobles de la Península.

En aquesta línia, figures com Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé i d'altres representants de l'antiga Corona d'Aragó van impulsar el Pacte Federal de Tortosa. Es pretenia un nou model d'Estat i que es reconegueren les singularitats. Es basava en conceptes liberals (sobirania popular) i realitat històrica (passat comú)

8

Or铆gens i consolidaci贸 del catalanisme (1833-1901) DOCUMENTS

EL PACTE FEDERAL DE TORTOSSA

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 2. Els inicis del catalanisme polític

La Primera República volia establir més concreció de com havia de ser el nou estat federal (Projecte de Constitució de 1873 redactada per Emilio Castelar). La fallida republicana farà trontollar el projecte.

DOCUMENTS EL PROJECTE DE CONSTITUCIÓ FEDERAL DE 1873 Art. 1: “Componen la Nación Española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas. Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales”

Durant la Restauració els federalistes van intentar revisar la relació entre l'Estat i les diverses sensibilitats regionals. Josep Maria Vallès i Ribot, figura cabals del federalisme català, va proposar un nou marc constitucional i un Estat federal (1883). En el seu projecte es defensava una Catalunya amb autogovern dintre d'un pacte federal estatal. Idea que no va ser compartida per la totalitat del partit federal. La postura vers la independència de Cuba acabarà per fracturar el projecte federalista.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 2. Els inicis del catalanisme polític

2.3. Valentí Almirall i el Centre Català.

Valentí Almirall es va significar com la figura cabal del catalanisme polític. Integrant del federalisme republicà, va trencar la seva relació amb Pi i Margall en defensar una acció política específicament catalana al marge del federalisme estatal.

Va promoure el Primer Congrés Catalanista (1880) amb voluntat d'integrar diverses les postures del catalanisme, entre les quals destacava l'associació Jove Catalunya, que des de 1870 agrupava un corrent catalanista al voltant de la publicació la Renaixensa.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 2. Els inicis del catalanisme polític

2.3. Valentí Almirall i el Centre Català.

Les idees d'Almirall es difondran des del Diari Català. Defensava un catalanisme polític més enllà del catalanisme cultural. El Centre Català (1882) serà el partit polític que pretendrà desenvolupar el projecte d'Almirall. Entre les seves iniciatives el Centre va desenvolupar un programa polític catalanista (reivindicació de llengua, nova organització territorial, dret català, proteccionisme econòmic...)

El Centre Català va convovar un segon congrés catalanista (1883) on es van denunciar els partits dinàstics que consideraven defensors dels interesos de Madrid i va fer una crida als polítics catalans perquè s'implicessin en el catalanisme.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 2. Els inicis del catalanisme polític

2.3. Valentí Almirall i el Centre Català.

El memorial de greuges En 1885 el Centre Català convoca una reunió a la Llotja de Barcelona on van participar diverses organitzacions: econòmiques (FPN, FTN); culturals (Consistori del Jocs Florals..) i del catalanisme. Es va redactar un document conjunt conegut com el Memorial de Greuges, considerat el primer manifest unitari del catalanisme, document que va ser presentat al rei Alfons XII. El document denunciava el centralisme perquè perjudicava el desenvolupament de Catalunya, defensava el proteccionisme i la recuperació del dret civil català davant del codi civil espanyol. El seu impacte a Madrid va ser important, ja que es va mostrar la proximitat del catalanisme a la burgesia (fins llavors pròxima a postures moderades i conservadores)

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 2. Els inicis del catalanisme polític

2.3. Valentí Almirall i el Centre Català.

El memorial de greuges Almirall va establir l' ideari polític del catalanisme progressista a Lo Catalanisme on defensava la idea del particularisme català com a impulsor del desenvolupament de Catalunya i de la modernització d'Espanya.

La seva estratègia incloïa l'agitació cultural i l'acció política mitjançant la creació d'un partit polític interclassista.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 2. Els inicis del catalanisme polític

2.3. Valentí Almirall i el Centre Català.

El fracàs del projecte d’Almirall Les idees d'Almirall es definien per un catalanisme republicà no massa atractives per alguns sectors de la burgesia catalana. Tampoc comptaven amb un recolzament popular ampli, més partidari de polítiques socials properes al republicanisme progressista.

La oposició d'Almirall a l'Exposició universal de Barcelona (1888) va suposar la pèrdua del suport burgés.

Finalment el centre català va desaparèixer.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 2. Els inicis del catalanisme polític

2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent Les escissions internes del Centre Català van acabar impulsant la formació de la Lliga de Catalunya (1887). Aquesta organització va canalitzar l‟opció més conservadora del catalanisme. Destacaren intel·lectuals com Narcís Verdaguer i Callís; Domènec i Montaner; Puig i Cadafalch; Prat de la Riba; Àngel Guimerà... les seves idees van comptar amb el recolzament ampli de la burgesia catalanista.

Defensaven l'oficialitat del català, el dret civil català, proteccionisme econòmic i autonomia... iniciatives que van ser adreçades a la regent en el Missatge a la Reina Regent (1888). Algunes de les seves reivindicacions van tenir ressò a Madrid. En eixe sentit la modificació del Codi Civil va ser presentat com una victòria del catalanisme.

8

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) DOCUMENTS

Domènec i Montaner, “En busca d’una arquitectura nacional”, La Renaixensa, 28 de febrer de 1878

8

OrĂ­gens i consolidaciĂł del catalanisme (1833-1901) 2. Els inicis del catalanisme polĂ­tic