espanya liberal by MIQUEL GREGORI

Catalunya i Espanya al segle XIX: La construcció d’un règim liberal

Introducció

• Durant el segle XIX, Catalunya i Espanya va viure un procés de construcció d’un règim polític liberal. En morir Ferran VII va culminar la instauració a Espanya del liberalisme. • Els monarques van veure limitats els seus poders per la Constitució i el Parlament.

• Malgrat això, el règim liberal espanyol es va caracteritzar per la intervenció constant de l’exèrcit en la vida política, per una participació molt restringida i per la limitació de llibertats. • Els intents de democratització durant el Bienni Progressista (1854-1856) i, sobretot, el Sexenni Democràtic (1868-1874) van fracassar.

1. La crisi de l’Antic Règim (1808-1814) 1.1. La crisi de la monarquia borbònica 1.2. La Guerra del Francès (1808-1814) 1.3. Les Corts de Cadis

04 1. La crisi de l’Antic Règim (1808-1814) 1.1. La crisi de la monarquia borbònica

• La reacció de Carles IV davant de la Revolució Francesa va ser declarar la guerra a França (17931795), temorós de l’expansió de les idees liberals. • La guerra va ser un fracàs i a partir de 1799, Manuel Godoy, el ministre més influent, es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a Gran Bretanya.

• Godoy va autoritzar l’exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal (Tractat de Fontainebleu, 1807).

• El descontentament d’una part de la població amb les decisions de Godoy va provocar l’esclat del motí d’Aranjuez (1808).

04 1.2. La Guerra del Francès (1808-1814)

• Josep Bonaparte va ser nomenat nou rei d’Espanya (per Napoleó) i els esdeveniments succeïts van provocar la rebel·lió popular. El 2 de maig de 1808 Madrid s’aixecà contra les tropes franceses.

• Es van crear juntes per dirigir la resistència, coordinades per una Junta Suprema Central, mentre grups de patriotes s’organitzaven en guerrilles.

04 1.2. La Guerra del Francès (1808-1814)

• El 1812, la campanya de Rússia va obligar Napoleó a desplaçar part del seu exèrcit a aquell país.

• L’ajuda de les tropes britàniques va ser decisiva i, a finals de 1813, els francesos van abandonar el territori espanyol. • En 1813 es va firmar el Tractat de Valençay, pel qual Ferran VII recuperava la Corona i Napoleó retirava les seves tropes.

04 La Guerra del FrancĂ¨s

04 1.3. Les Corts de Cadis •

Les abdicacions de Baiona van deixar un buit de poder, ja que el rei Josep I no va gaudir mai de l’acceptació dels espanyols.

•

Per això, el 1810, la Junta Central va convocar una reunió de Corts a Cadis, únic territori no ocupat pels francesos.

•

Les Corts van decidir que tots els assistents, independentment del seu origen, es reunien en una única Assemblea i el seu vot tenia el mateix pes.

•

La cambra va redactar una Constitució, aprovada el 1812, que reflectia els principis bàsics del liberalisme polític.

•

Però la situació bèl·lica va impedir aplicar allò legislat a Cadis.

2. L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme 2.1. La restauració de l’absolutisme 2.2. El Trienni Liberal 2.3. La fallida de l’absolutisme

2. L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme 2.1. La restauració de l’absolutisme

Ferran VII va tornar a Espanya el 1814. El rei, convençut de la feblesa dels liberals, va impulsar un cop d’Estat mitjançant el qual va clausurar les Corts i va anul·lar la Constitució.

Durant els mesos següents es va produir la restauració de totes les antigues institucions i es va restablir el règim senyorial. Era el retorn a l’Antic Règim.

Amb el suport dels sectors més liberals de l’exèrcit, els opositors de l’absolutisme van organitzar múltiples pronunciaments, la majoria reprimits.

2. L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme 2.2. El Trienni Liberal El 1820, un pronunciament protagonitzat pel coronel Riego va aconseguir triomfar, inaugurant el Trienni Liberal (1820-1823). Les noves Corts van restaurar una gran part de les reformes de Cadis. Es va crear la Milícia Nacional, un cos de voluntaris armats que defensaven l’ordre liberal.

Aquest procés reformista no comptava amb la simpatia de Ferran VII, que va demanar ajuda a les potències europees per restaurar l’absolutisme. La Santa Aliança va encarregar a França la intervenció militar a Espanya, i el 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís van derrotar els liberals i van reposar Ferran VII com a monarca absolut.

2. L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme 2.3. La fallida de l’absolutisme El retorn a l’absolutisme va comportar la destrucció de l’obra legislativa del Trienni. Però els governs de Ferran VII no van saber donar solució als problemes del país. Hi havia una situació econòmica difícil. Es va produir un conflicte dinàstic. Ferran VII només havia tingut filles i la Llei Sàlica impedia que les dones regnessin a Espanya. Es va donar el tron a Isabel, gràcies a la Pragmàtica Sanció, dictada pel rei. Però molts absolutistes no van acceptar el canvi

3. Independència de les colònies americanes (1808-1826) 3.1. Les causes de la independència 3.2. La fi de l’Imperi americà 3.3. Els problemes de les noves repúbliques

3. Independència de les colònies americanes (1808-1826) 3.1. Les causes de la independència

A principis del segle XIX, el malestar a les colònies de feia dècades va esclatar en forma de guerres d’independència. Diversos factors hi van contribuir: La difusió de les idees il·lustrades i dels principis de llibertat i igualtat promoguts per la Revolució Francesa. L’èxit de la revolta de les colònies britàniques d’Amèrica del Nord, que va acabar amb la proclamació de la independència dels Estats Units el 1776. El descontentament de la burgesia criolla.

3. Independència de les colònies americanes (1808-1826) 3.2. La fi de l’Imperi americà

La Guerra del Francès a Espanya va suscitar la formació de juntes també a les colònies americanes, que no van acatar la monarquia de Josep Bonaparte. Els membres de les juntes es van negar a acceptar l’autoritat de la Junta Central Suprema. Els focus més importants de secessió es van originar a Veneçuela i al Virregnat del Riu de la Plata: el Paraguai i l’Argentina van ser les primeres nacions independents. Finalment, Espanya va perdre totes les seves colònies, excepte Cuba, les Filipines i Puerto Rico.

3. Independència de les colònies americanes (1808-1826) 3.3. Els problemes de les noves repúbliques

Els nous estats americans van néixer amb greus problemes, ja que els interessos dels cabdills locals van impedir la creació d’una Amèrica unida. Amèrica es va fragmentar en múltiples repúbliques. Es va consolidar el poder dels caps militars i la intromissió constant de l’exèrcit en la vida política. Es van oblidar les necessitats de la població indígena, negra i de les classes populars. Per això, la societat postcolonial va néixer amb grans desigualtats socials i econòmiques.

3. IndependĂ¨ncia de les colĂ˛nies americanes (1808-1826)

4. La revolució liberal (1833-1843) 4.1. La guerra carlina 4.2. Les reformes progressistes 4.3. La regència d’Espartero

4. La revolució liberal (1833-1843) 4.1. La guerra carlina

A la mort de Ferran VII, es va desencadenar una guerra civil entre els partidaris de Carles, germà del rei difunt, i els partidaris de Maria Cristina, vídua del rei i mare d’Isabel. Els partidaris del carlisme (noblesa agrària, clero i pagesia) eren els defensors de l’Antic Règim. Els isabelins presentaven diferents interessos. La monarquia i la noblesa defensaven el tron i els seus privilegis, però van veure que unintse als liberals podrien enfrontar-se al carlisme. La guerra es va prolongar durant set anys (1833-1840). El Conveni de Bergara va posar fi a la guerra, però el carlisme es va mantenir al llarg de gairebé tot el segle XIX.