funcionament del mercat

05 EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT Venedors i compradors acudeixen al mercat per tal de cobrir les seves necessitats.

Les transaccions suposen l'acord entre les dues parts.

El mitjà de pagament acceptat per tothom són els diners.

Avui el concepte de mercat és més ample (no és necessari el desplaçament físic per tal de comprar o vendre un producte).

Tanmateix, encara avui, s'utilitza l'expressió mercat que recorda els llocs medievals d'intercanvi

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT Introducció: QUÈ APRENDREM EN AQUESTA LLIÇÓ?

EL COMPORTAMENT DEL MERCAT A PARTIR DE L’ESTUDI DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES CORBES D’OFERTA I DEMANDA Atendrem diversos aspectes 5.1. El mercat i els diners 5.2. La demanda 5.3. L‟oferta 5.4. L‟equilibri de mercat 5.5. Els canvis en les condicions del mercat

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT 5.1 CAPITALISME, MERCATS I DINERS PODEM DIR QUE UNA ECONOMIA ÉS CAPITALISTA QUAN… • Els béns i serveis són propietat privada.

• Els factors de producció són propietat privada • Els preus del bens i serveis i dels factors de producció es formen “lliurement” als mercats

• En els intercanvis es fa un ús ampli i generalitzat dels diners.

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT A. El MERCAT • • • •

Un entorn físic o virtual On es reunieixen compradors (demanda) i venedors (oferta) Amb l‟objectiu d‟intercanviar béns, serveis o factors productius Acordant una quantitat i un preu

IDEA: S'entén per mercat el conjunt d'activitats de compravenda d'un producte determinat que efectuen els oferents (venedors) i els demandants (compradors) Tant al mercat de béns i serveis com al de factors de producció els preus (mesurats en diners) faciliten l'intercanvi

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT B. ElS DINERS • Un mitjà de pagament o intercanvi

IDEA: Els diners possibiliten l‟especialització de les persones en tasques concretes perquè faciliten la venda de la producció pròpia (el treball, per un salari) i l‟adquisició dels béns que produeixen els altres

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT 5.2 La demanda LA DEMANDA ÉS LA QUANTITAT D‟UN BÉ, SERVEI O FACTORS PRODUCTIU QUE ELS DEMANDANTS ESTAN DISPOSATS A ADQUIRIR A UN PREU DETERMINAT Ens referim a una demanda condicionada per un preu. El preu és el factor principal que determina les quantitat de producte que els compradors sol·liciten. Nosaltres hem de saber que no és l„únic factor, la demanda depèn també de:

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT 5.2 La demanda A. Els Factors que condicionen la demanda.

El preu del bé en qüestió: Quan més car és el producte, el comprador està disposat a adquirir-ne menys quantitat El preu dels béns relacionats Segons la relació es possible distingir dues categories Béns complementaris. Són els béns que es consumeixen conjuntament. No es pot consumir un sense consumir l'altre. En conseqüència, el preu d'alguns dels integrants d'aquestes parelles de béns impliquen relació també de la demanda. Per exemple els consumibles informàtics (tinta i impressora...)

Béns substitutius. Són aquells que al consumir-los n'exclouen d'altres que satisfan la mateixa necessitat... si el preu d'un substitutiu augmenta disminueix la demanda en favor d'un altre article.

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT 5.2 La demanda A. Els Factors que condicionen la demanda.

La renda disponible La capacitat adquisitiva condiciona la quantitat de diners que es destina a comprar. Cal advertir que no tots els augments de renda impliquen increment de consum de tots tipus de béns. La relació existent entre demanda i renda permet una classificació en tres grups de béns.

Béns inferiors: són aquells que es demanden menys quan la renda del comprador augmenta (per exemple el transport públic, un vi de baixa qualitat...

Béns normals. Aquells béns la demanda dels quals augmenta en paral·lel a la renda del comprador (la majoria dels béns) Béns de luxe. són els béns que no es consumeixen quan la renda baixa.

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT 5.2 La demanda A. Els Factors que condicionen la demanda.

Les preferències del consumidor

Els gustos, les preferències i la moda determinen el comportament dels demandants. La publicitat influeix de manera directa en el modelatge dels gustos.

La demanda és la quantitat d'un bé que els consumidors estan disposats a adquirir a un preu determinat, tenint en compte els preus dels béns relacionats, la renda disponible i els gustos i preferències.

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT 5.2 La demanda B. La corba de la demanda.

Funció de demanda És la quantitat dels béns que els consumidors desitgen adquirir als diferents preus existents. Reflecteix la variació que experimenta la quantitat que es necessita d'un bé en funció dels factors que condicionen la demanda. És possible la representació gràfica i matemàtica de la funció de la demanda.

La funció demanda-preu és la que més s'empra en les anàlisis econòmiques. Per al seu estudi s'aplica el criteri ceteris parebus

La corba de demanda és la representació gràfica de la funció de demanda i suposarem que té pendent negatiu, o sigui, que la relació entre quantitat i preu és inversament proporcional.

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT CARACTERÍSTIQUES DE LA CORBA DE DEMANDA:

P 1. Pendent negatiu. Relació inversa entre les variables 2. Quan augmenta el preu: de P1 a P2 P2

3. La quantitat demandada baixa: de Q1 a Q2 P1

Q2

Q1

Q

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT LA CORBA DE LA DEMANDA POT TENIR DOS TIPUS DE COMPORTAMENTS: Factors implícits dins la corba de demanda i desplaçaments Existeixen 3 factors bàsics que determinen la funció de demanda: a) Els preus del béns relacionats: ens permet classificar als béns, en béns complementaris i en béns substitutius. b) La Renda disponible: classifica als béns en Normals i Inferiors. c) Les preferències dels consumidors La corba de demanda és el resultat de la combinació d'aquests 3 factors. El que es pretén analitzar és l'efecte de variacions d'aquests 3 elements, sobre la relació entre el preu (p) i la quantitat (q).

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT Factors implícits dins la corba de demanda i desplaçaments Quan un d‟aquest tres factors varia es produeix un desplaçament de la funció de demanda, que afecta tant al preu com a quantitat d‟equilibri. Per exemple suposem que estem analitzant el mercat d‟un bé normal i que la renda dels consumidors augmenta.

Quin seria l‟ impacte d‟aquest fet sobre la quantitat i preu d‟equilibri?

Fixeu-vos que si el bé és normal voldrà dir que pel mateix preu ara la gent vol demanar més producte perquè té més renda. Per tant, la demanda augmentarà (es desplaçarà cap dalt), fent que augmenti tant el preu d‟equilibri com la quantitat comprada.

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT ELS DESPLAÇAMENTS D‟UN PUNT DINS DE LA CORBA DE DEMANDA preu

demanda

L‟augment del preu del bé en qüestió desplaça un punt de la corba cap amunt

. quantitat

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT preu

.

demanda

El descens del preu del bé en qüestió desplaça un punt de la corba cap a baix

Q LA CAUSA DEL DESPLAÇAMENT DELS PUNTS DINS DE LA CORBA DE DEMANDA ÉS LA VARIACIÓ DEL PREU DEL BÉ EN QÜESTIÓ

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT ELS DESPLAÇAMENTS DE LA CORBA DE DEMANDA ÉS DEGUT A:

La renda Les preferències del consumidor

Béns normals Els preus d‟altres béns

Béns complementaris

Béns substitutius

Béns de luxe

Béns inferiors

P

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT L’AUGMENT DE LES PREFERÈNCIES DESPLAÇA LA CORBA DE DEMANDA CAP A LA DRETA Demanda

PER UN MATEIX PREU, LA QUANTITAT DEMANDADA AUGMENTA

Q

P

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT LA DISMINUCIÓ DE LES PREFERÈNCIES DESPLAÇA LA CORBA DE DEMANDA CAP A L’ESQUERRA PER UN MATEIX PREU, LA QUANTITAT DEMANDADA DISMINUEIX Demanda

Q

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT EL SEGON MOTIU DE DESPLAÇAMENT DE LA CORBA DE DEMANDA ÉS LA VARIACIÓ DELS PREUS D‟ALTRES BÉNS I SERVEIS

EN AQUEST SENTIT DIFERENCIEM ENTRE:

BÉNS I SERVEIS COMPLEMENTARIS

BÉNS I SERVEIS SUBSTITUTIUS

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT

P

DEMANDA “A”

Si baixa el preu del complementari d‟”A”, els consumidors en demandaran més perquè, en conjunt, els sortirà més barat

La corba de demanda es desplaçarà cap a la dreta. La demanda augmenta

Q COM AFECTARÀ LA DEMANDA DEL PRODUCTE “A”LA DISMINUCIÓ DEL PREU D’UN BÉ COMPLEMENTARI?

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT

P

Si augmenta el preu del complementari d‟”A”, els consumidors en demandaran menys perquè, en conjunt, els sortirà més car.

DEMANDA “A” La corba de demanda es desplaçarà cap a l‟esquerra. La demanda disminuirà

Q COM AFECTARÀ LA DEMANDA DEL PRODUCTE “A”L’AUGMENT DEL PREU D’UN BÉ COMPLEMENTARI?

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT QUINA RELACIÓ S’ESTABLEIX ENTRE LES VARIACIONS DE LA RENDA I LA DEMANDA? QUAN LA RENDA CREIX O DISMINUEIX, LA CAPACITAT DE COMPRA I LA DEMANDA TAMBÉ HO FAN AIXÒ ÉS AIXÍ, PERÒ…

LA DEMANDA DELS BÉNS I SERVEIS NO REACCIONA DE LA MATEIXA MANERA A UNA VARIACIÓ DE LA RENDA Els economistes diferencien entre béns: INFERIORS

NORMALS

DE LUXE

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT COM AFECTA LA DEMANDA DELS TRES TIPUS DE BÉNS UN MATEIX INCREMENT DE RENDA?

QUAN LA RENDA AUGMENTA EN UNA PROPORCIÓ DONADA Per exemple un 15%

La demanda d‟un bé inferior augmenta en una proporció menor

La demanda d‟un bé normal augmenta en igual proporció

La demanda d‟un bé de luxe augmenta en proporció major

La categoria de bé inferior, normal o de luxe no és absoluta. És una valoració relativa que depèn del nivell general de riquesa d’una societat

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT L’EXISTÈNCIA L’EXISTÈNCIA D’AQUESTS D’AQUESTS TRES TRES TIPUS TIPUS DE DE BÉNS BÉNS ENS ENS PERMET PERMET ENTENDRE ENTENDRE UNA UNA LLEI LLEI ECONÒMICA ECONÒMICA MOLT MOLT IMPORTANT IMPORTANT UNA DE UNA LES DEPOQUES LES POQUES QUE REALMENT QUE REALMENT ES COMPLEIX ES COMPLEIX EN L’ECONOMIA EN L’ECONOMIA REAL REAL

LA LEI D‟ENGEL

ENUNCIAT DE LA LLEI D’ENGEL Quan l’economia d’un país o d’un agregat domèstic (família) augmenta la seva renda

El percentatge d’aquesta renda (%) que es destina a comprar béns inferiors tendeix a disminuir

I augmenta el % destinat a comprar béns normals i de luxe

PER QUÈ?

La utilitat marginal decreixent del consum de béns inferiors

Si les economies modernes només produïssin béns inferiors….

S’estancaria la demanda i la renda Per això ens inventem coses per consumir contínuament: el luxe

La demanda estimula la producció, crea llocs de treball. Podem deixar de moure la roda?

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT 5.3 L’oferta L’OFERTA REPRESENTA LA QUANTITAT D'UN BÉ QUE LES EMPRESES ESTAN DISPOSADES A PRODUIR A UN PREU DETERMINAT

Ens referim a una oferta condicionada per un preu. El preu és el factor principal que determina les quantitat de producte que els compradors sol·liciten. Nosaltres hem de saber que no és l„únic factor, l‟oferta depèn també de:

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT 5.3 L’ oferta A. Els Factors que condicionen l‟oferta.

El preu del bé en qüestió: quan més car és el producte, les empreses estan disposades a oferir-ne en més quantitat Els objectius empresarials. Les expectatives de les empreses i els processos condicionen l‟oferta.

Costos dels factors productius. En funció dels beneficis empresarials, quan més beneficis, més empreses disposades a la producció d‟oferta

L’oferta és la quantitat d'un bé que les empreses estan disposades a produir a un preu determinat, tenint en compte els costos de producció, i els objectius empresarials.

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT B. La corba de l’oferta Funció d'oferta: és la quantitat d'un bé que desitgem vendre (oferir) els venedors als diferents preu Factors implícits en la corba d'oferta en la corba d'oferta i desplaçaments La funció d'oferta ve determinada per 2 factors fonamentals: a) La Tecnologia de l'empresa b) Costos dels factors productius Apart d'aquests 2 factors existeix un tercer que també afecta a l'oferta, però que no és intrínsec de l'empresa: els impostos.

5. EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT B. La corba de l’oferta Quan un d‟aquest dos factors varia es produeix un desplaçament de la funció d‟oferta, que afecta tant al preu com a quantitat d‟equilibri. Per exemple suposem que la tecnologia per produir un cert bé millora. Quin seria l‟impacte d‟aquest fet sobre la quantitat i preu d‟equilibri? Fixeu-vos que si la tecnologia és millor implicarà que els productors d‟aquest bé puguin oferir la mateixa quantitat de bé però a un preu més baix. Per tant, l‟oferta augmentarà (es desplaçarà cap avall), fent que disminueixi el preu i que es venguin més unitats del producte.

LA CORBA DE L‟OFERTA P

OFERTA

P2

Corba creixent. Les dues variables varien en la mateixa direcció Quan els preus passen de P1 a P2 L’oferta passa de Q1 a Q2

La corba de l’oferta mostra les diferents quantitats d’aquest bé que els venedors estan disposats a dur al mercat

P1 És lògic: a més vendes, més guanys.

B=I-C Q1

Q2

I=PXQ Q

ULL: COM PASSA AMB ALTRES LLEIS DE L’ECONOMIA, LA CORBA DE L’OFERTA ÉS UNA SIMPLIFICACIÓ DE LA REALITAT

Si només tenim en compte els preus és RACIONAL pensar que els preus més alts comporten més beneficis i estimulen l’oferta. És veritat que les empreses només augmenten la producció quan pugen els preus de venda?

Hi ha empreses que poden augmentar la producció encara que no ho facin els preus

QUINES? LES QUE PODEN FER ECONOMIES CREIXENTS D’ESCALA

La corba d’oferta també presenta moviments dins la corba i de la corba Moviments dins la corba Són causats per la variació del preu de venda del producte a) Si els preus de venda augmenten, les empreses estaran disposades a produir més. Així obtenen més beneficis b) Si els preus de venda disminueixen, les empreses reduiran la producció.

Multimèdia moviments dins la corba d‟oferta http://www.ciberconta.unizar.es/leccion/demanda/

1- CANVIS EN EL COST DELS IMPUTS I FACTORS PRODUCTIUS

CAUSES DELS DESPLAÇAMENTS DE LA CORBA D’OFERTA

2- CANVIS EN LA TECNOLOGIA

3- CANVIS EN ELS OBJECTIUS I LES EXPECTATIVES EMPRESARIALS

1- CANVIS EN EL COST DELS IMPUTS I FACTORS PRODUCTIUS P oferta

Si disminueix el cost d‟un imput o factor productiu Es podrà produir més amb el mateix cost L‟oferta augmentarà La corba d‟oferta es desplaçarà cap a la dreta

Comportament invers en el cas d‟augment dels costos de factors i imputs

Q

1- CANVIS EN LA TECNOLOGIA P

Una innovació tecnològica augmenta la productivitat

oferta

Es podrà produir més amb menys factors productius L‟oferta augmentarà La corba d‟oferta es desplaçarà cap a la dreta

Comportament invers en el cas d‟involució (retrocés) de la tecnologia

Q

1- CANVIS EN ELS OBJECTIUS I/O EXPECTATIVES EMPRESARIALS P oferta

Els empresaris poden decidir incrementar la producció d‟un producte per: 1) Demanda dels consunidors 2) Campanya de màrketing

Q

L‟APARTAT ESTRELLA DE LA LLIÇÓ

L‟EQUILIBRI DE MERCAT

LA VERDADERA IMPORTÀNCIA DE LES CORBES D’OFERTA I DEMANDA ÉS QUAN LES CONSIDEREM RELACIONADES P D

O

E PREU D‟EQUILIBRI

PUNT D’EQUILIBRI DEL MERCAT

Coincidència dels objectius de demanda i oferta Les condicions del punt E “buiden” el mercat. Tots l’oferta és demandada

QUANTITAT D‟EQUILIBRI

Q

QUÈ ENS ENSENYA L’EQUILIBRI DE MERCAT? (I) P

D O

Per qualsevol preu per sobre del punt d’equibri: L’oferta sempre serà més gran que la demanda Hi haurà un excés d’oferta que no es vendrà

El mercat estarà desequilibrat

Excés d‟oferta

Q

QUÈ ENS ENSENYA L’EQUILIBRI DE MERCAT? (II) P

D O

Per qualsevol preu per sota del punt d’equibri: La demanda sempre serà més gran que l’oferta Hi haurà un excés de demanda que no es podrà satisfer El mercat estarà desequilibrat

Excés de demanda

Q

P

EL DESPLAÇAMET DE LES CORBES D’OFERTA I DEMANDA: LA CREACIÓ DE NOUS EQUILIBRIS DE MERCAT (I) D O

Observa aquest desplaçament de la demanda: Es crea un nou equilibri de mercat Quines en poden ser les causes? a) Canvi en les preferències b) Baixada del preu dels complementaris c) Augment dels preus dels substitutius

e) Increment de la renda Q

P

EL DESPLAÇAMET DE LES CORBES D’OFERTA I DEMANDA: LA CREACIÓ DE NOUS EQUILIBRIS DE MERCAT (II) D

O

Observa aquest desplaçament de l’oferta: Es crea un nou equilibri de mercat Quines en poden ser les causes? a) Baixada del preu dels factors b) Canvi en la tecnologia c) Expectatives empresarials

Q http://www.ciberconta.unizar.es/leccion/demanda/

ULL! AQUÍ NOMÉS HEM EXPLICAR ELS DESPLAÇAMENTS CAP A LA DRETA DE LES CORBES D’OFERTA I DEMANDA

RECORDA QUE TAMBÉ ES PODEN DESPLAÇAR CAP A L’ESQUERRA SI ES DONEN LES CONDICIONS CONTRÀRIES

EL CÀLCUL DEL PUNT D’EQUILIBRI SEGUIN MÈTODES ALGEBRÀICS

DEMANDA:

Les corbes d’oferta i demanda també es poden expressar de forma algebràica

Qd = 30 – 5P

Els valors numèrics poden variar, però la fórmula vol dir que quan més gran sigui el preu menor serà la quantitat demandada

OFERTA:

Qo = 3P + 10

Quan més alt sigui el preu, més alta serà la quantitat ofertada Seguim…

Si en el punt d’equilibri de mercat es compleix que Qd = Qo aleshores

30 - 5P = 3P + 10 Aïllem P

-5P -3P = 10 - 30 -8P = -20

Substituïnt el preu 2’5 en qualsevol de les dues funcions trobem la quantitat d’equilibri Qd = 30-5(2’5) = 30 – 12’5 = 17’5 Qo = 3(2’5) + 10 = 7’5 + 10 = 17’5

P= 20 / 8 P= 2’5

PRÀCTIQUES AMB EXERCICIS

De la mateixa manera podem trobar la quantitat d‟oferta i demanda per qualsevol preu que no sigui el d‟equilibri També podem representar gràficament l‟equlibri de mercat http://en.wikipedia.org/wiki/Economic_ equilibrium

L’ELASTICITAT DE LA DEMANDA TOTS ELS PRODUCTES EXPERIMENTEN LA MATEIXA VARIACIÓ DE LA DEMANDA QUAN ES PRODUEIX UNA VARIACIÓ DELS PREU? PER UN INCREMENT DE PREUS P1 ~ P2 D1 P

LA DISMINUCIÓ DE LA DEMANDA D1 ÉS MENOR QUE LA DISMINUCIÓ DE D2

p2

p1

D2 Q

EL DIFERENT COMPORTAMENT DE LA DEMANDA DAVANT D’UNA MATEIXA VARIACIÓ DELS PREUS ÉS:

L‟ELASTICITAT-PREU DE LA DEMANDA EN AQUEST SENTIT HI HA TRES TIPUS DE DEMANDES

ELÀSTICA La variació de la demada és més gran que la dels preus

INELÀSTICA La variació de la demanda és menor que la dels preus

UNITÀRIA La variació de preus i demanda és igual

P

A QUINS TIPUS DE DEMANDA CORRESPONEN AQUESTES CORBES?

Q

COM CALCULAR L’ELASTICITAT- PREU DE LA DEMANDA? VARIACIÓ EN % DE LA QUANTITAT DEMANDADA ELASTICITAT – PREU = VARIACIÓ EN % DEL PREU > 1 : elàstica

Δ Qd

X

Qd (inicial)

100

EP =

= 1 : unitària

ΔP X

P(inicial)

100 < 1 : inelàstica

EXERCICIS AMB CÀLCULS D’ELASTICITATS

Pi

Pf

Di

Df

A

5

6

10

5

B

12

10

25

30

C

12

24

15

10

D

8

12

35

9

E

7

3

12

24

tipus

FI DEL TEMA 5