Cuinem Falles

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

Col.laboracions articles Pura Santacreu Berenguer, Francisco Javier Barber Asensi, Pepe Plà Juan, Jorge Luís Gimeno Doménech, Raquel Zornoza Castell, José Ibáñez Talón, Lily Martí Vidal, Iván de la Merced Roca, Cristi Alarte Gomis, Amparo Pérez Pellicer, Julio

“Este llibret participa en: El Premi Malva Alzira de Poesia Satírica El Premi Mestre Ortifus, portada i coherència El Premi <<Climent Mata>> què s’inclouen en el Premis de les Lletres Falleres (http://www.lletresfalleres.info/ www.facebook.com/lletres falleres twitter.com/lletresfalleres gplus.to/LletresFalleres)

Monterrubio Fernández, Isabel Martí Piera, Marian España Climent, Cristi Alarte Gomis, Marga Martí Vidal, Antonio Gimeno Doménech, Begoña Rodrigo, Mayte Peris Marimón, Darío Valbuena Grande, Francisco José Vicente Castells, Iván Canet Moreno, Estefanía Cárcel Esteban, Elena Martínez Moreno, Alejandro Novillo España, Rosa Mari Vives Hidalgo.

Publicitat Jorge Gimeno i Doménech

Edita Associació cultural Falla Plaça del Forn

Disseny gràfic i maquetació Joanra Estellés / mimus comunicación

Direcció d’art i fotografia Joanra Estellés i Natalia Gómez mimus comunicación

Direcció i coordinació Roberto Carlos i Ribera

Correcció i supervisió de textos Pepe Plá i Juan

Fotomecànica e impressió LaImprenta CG

Tirada 500 eixemplars

Dipòsit Legal V-264-2011 Llibre imprés sobre paper X-Per amb la col·laboració de Fedrigoni

CUINEM

FALLA PLAÇA DEL FORN ALZIRA / 2016

PER A FER BOCA A bord del veler després del patró, el cuiner, i enguany a la nostra falla serà el primer. Com que a la cuina val més pràctica que gramàtica, i tot lo que poses, traus (i tot allò que no mata, engreixa), anem a guisar-ho tot a foc lent o a foc i flama o a tota virolla. No ens enganyem, al pa, pa i al vi, vi, l’aigua clara i el xocolate espés, i, recordeu que tenim més prop les dents que els parents.

Animeu-vos que a la taula i al llit al primer crit. Que el bon menjar i la bona cara és cosa que a tots agrada I a bona fam no hi ha pa dur encara que un ruc el puga dur i, ja sabeu, val més que sobre que que falte i dies i olles curen les coses. Definitivament, bon dia o mal dia, a dinar a migdia.No sé si teniu molta fam o gana o esteu blaus: A pa de quinze dies, fam de tres setmanes.

Aire, que se socarra l’arròs! Açò està cundint-nos més que l’arròs caldós i se’n farà el ventre gros. Recordeu arròs, peix i pebrot volen el vi ben fort.

Amb el mos a la boca beurem… que al bon vi no li cal pregó i amb traguets de vi bo, el malalt es posa bo. Aigua bullida allarga la vida. I si ens cau mal el menjar, recordeu que tenim remeis per a tot: aigua d’ordi i gram rebaixa la sang, o, aigua en dejú fa anar al comú i, si voleu, all en dejú, remei segur.

I unes herbetes? De la virtut de la ruda ni la meitat és sabuda i de la virtut del romaní mil coses s’han de dir.

I per a postres…t’aventes les mosques o si preferiu serem feliços i menjarem anissos, perquè no anem a acabar com la picà dels fessols, no?

Pura Santacreu i Berenguer

Màster en Assesorament Lingüístic i Cultura Literària U.V.

- CUINEM?

- I QUE CUINEM?

En els últims temps la cuina ha evolucionat a un ritme vertiginós. Ara, a banda dels nostres plats tradicionals, trobem plats d’autor, plats deconstruïts, d’investigació, d’avantguarda ..., però la base, els ingredients, són sempre els mateixos i el final, amb la seua combinació, una explosió de sabors i olors que pot o no agradar-nos.

Igualet, igualet que les Falles. Les tradicions són els nostres plats, però el sabor de moltes coses ha canviat simplement per la necessitat de mantindre amb vida la flameta de la innovació, de ser diferents, de donarse a conèixer , però sempre, sempre, sempre amb el mateix resultat... una falla que es planta, una xaranga que sona, un sorolls a traca, un olor a pólvora, a flors, a festa. I per finalitzar, una falla que es crema, unes llagrimetes i tornar a començar.

Al voltant de tot açò, d’eixos sabors i olors que es veuen al carrer, i ha altres plats que formen part d’eixe gran menú que té com a plat principal la setmana de falles. Eixa que fa plorar d’alegria, d’emocions, de diversió... i també de vegades de vergonya, de pixarrades, d’insomni del veïnat, de gent (fallers i no fallers) que mal interpreten la millor festa del món per a perdre el control i el respecte a les coses i a les persones. És per això que la nostra proposta d’enguany es trobar el sabor de tots eixos plats que envolten a la nostra festa, trobar-li el seu gust, dolç, salat, àcid o amarg, sense oblidar-nos que el 80% del que es detecta com a sabor arriba per l’olfacte.

Anem a intentar crear eixos plats, amb sabor a les sensacions que provoquen en nosaltres any darrer d’any, per a que puguen gaudir també tota la gent (fallers i no fallers) que els desconeixen o que només veuen o gaudixen de la part dolenta de la festa i que ignoren tot eixos plats que es cuinen dins les falles, que formen part de la nostra cultura i que són els que realment donen sentit a esta meravellosa festa Sabor a llibret, a teatre, a obres socials, a exposicions, a setmanes culturals, a poesia, a sàtira, a jocs, a festes de xiquets, a monuments, a falleres majors, a música, a pólvora, a flors...

Per tot això i per a donar a conèixer com es cuina la part menys coneguda de la nostra festa la nostra proposta per al 2016...

...CUINEM FALLES?

Jorge Gimeno Doménech Membre de la comissió

Alberto Yago i Canet President

Benvinguts al restaurant de la Falla Plaça del Forn.

Vos saluda el vostre president, enguany en el paper d’un distingit xef per a presentar-vos el menú faller que este exercici els nostres fallers podran degustar com els nostres més apreciats comensals.

Abans voldria agrair a la meua directiva el seu compromís com a auxiliars de cuina, ja que sense ells no seria possible poder oferir un menú faller amb tanta tradició i solera com este.

En aplegar l’esperat moment els rebrem amb uns tradicionals sabors com són “La Crida”, “Les Paelles” i “La Cavalcada del Ninot”.

Una vegada acabada la recepció començarem amb els entrants, amb degustació de “La Plantà del Monument” i “Lliurament de Premis” . Com a plat principal gaudirem d’una distingida “Cassolà”, acompanyada d’una emotiva “Ofrena de Flors”.

El prepostre consistirà en un dolç, “Concurs de Pasdobles”, i per últim els delectarem amb el nostre postre més preat, “La Cremà”.

Els nostres paladars podran gaudir del millor maridatge, la música de les nostres xarangues i l’olor a fum de les traques i coets.

Esperem que gaudisquen d’un bon ambient i que els agrade el nostre menú faller.

Bon profit!

Mayte Peris Marimón Fallera Major

Estimada amiga: Què podria dir de tu amb eixa simpatia, alegria que et caracteritza?

Riu, viu, i gaudix conforme tu saps fer-ho.

Per fi s’ha fet realitat el teu somni, ser la màxima representant d’esta nostra placeta, eixa placeta en la que ens vam conèixer farà ja nou anys. Sempre recordaré eixa vesprada, aquell moment en el qual els nostres camins es van creuar.

Mai oblidaré el dia que va començar esta aventura, les primeres despertades, els primers passacarrers i tots aquells actes oficials on juntes gaudírem d’esta gran festa.

Enguany el gojaràs al màxim, és molt especial per a tu, i el màxim orgull de tota Fallera Major d’esta nostra falla és el poder lluir pels carrers i les places de la nostra ciutat eixa Pala d`Or que caracteritza esta placeta, acompanyada en tot moment de les persones que et volen que, encara que no estiguen presents, sempre estan al teu cor.

Ací tens totes les receptes que necessites per a tindre unes falles inoblidables. Juntes anem a donar bon conter de tots eixos plats que formen este gran banquet que són les falles.

Et desitge un bon any i

visca la falla plaça del forn!

Amb molta estima la teua amiga.

Marian España

CUINEM FALLES / 04

Ma Ángeles Marimón Rodríguez Cassolera 2016

Sabem que una dona com tu és més que una imatge preciosa, tu eres especial per la teua forma de ser i per l’amor que eres capaç de donar.

Eres la llum que il·lumina el camí que seguim, els teus braços sempre els obris quan necessitem un abraç, la teua força i el teu amor ens dirigixen per la vida i ens dones eixes ales que necessitem per a volar.

Eixa família que amb orgull dius que tens, eixa família que has creat perquè tenies bon exemple a seguir.

Mai t’apartes del nostre costat, sense tu res és possible. No et rendixes per res i ens demostres la teua il·lusió per la vida, eixa olor a felicitat que transmet la teua pell cada dia al despertar.

El millor regal que et podem entregar és el nostre cor i estes paraules.

Per sempre tu, tu i tu.

Per tot això i per més coses, et mereixes ser per sempre la Cassolera 2016.

La teua família que tant et vol.

CUINEM FALLES / 06

Al pot petit hi ha la bona confitura i al cor trencat la veritat més dura: mal amagat és mal que no té cura la llibertat, la llei més segura, la veritat bandera que no es jura i el paradís, un bon plat de verdura.

Enric Casasses

SAVIESA POPULAR, SAVIESA UNIVERSAL.

Arribats a aquest punt, anem a pel plat fort. Cultura, art, literatura i gastronomia sempre han anat de la mà, ja sabeu que cada temps porta unes maneres i, totes juntes, han anat constituint allò que podem anomenar SAVIESA POPULAR. Tots els pobles tenen la seua experiència de vida que han concentrat en refranys, axiomes, sentències, dites, frases fetes… Fórmules simples i clares, poc raonades, però quasi indiscutibles, perquè s‛imposen per la força de l‛evidència. El conjunt de tot això forma el que anomenem saviesa popular. Tot i que per a molta gent també es pot parlar de llegendes, rondalles o contarelles, les paraules que conformen aquest univers de sentències i experiències és la base de la cultura transmesa de forma oral. Tots els pobles tenen els seus potets petits de confitura on encabir tanta saviesa. El nostre poble no n‛és una excepció: també comptem amb els nostres sucs de veritat i concentrats verbals de seny. I a nosaltres ens correspon la responsabilitat de vetllar per aquesta herència lingüística que hem rebut i que hem de transmetre als nostres ajudants de cuina, els nostres hereus.

Hi ha qui pensa que, per a la societat moderna, els mitjans expressius tradicionals ja no valen, per ser restringits i molt localistes. Però aquesta afirmació és, si més no, una solemne declaració d‛ignorància.

Refranys, expressions i frases fetes són un recurs contra l‛empobriment i l’uniformisme que comporta la civilització globalitzada. Aquestes receptes de saviesa enriqueixen la capacitat d‛expressarnos, de comunicar-nos. La llengua viva identifica i individualitza el poble que l‛ha feta. Entre poble i llengua hi ha una simbiosi difícil de destriar. La substitució d‛una llengua afecta, necessàriament i negativament, la personalitat de qui la parla, siga un individu físic, siga un individu col·lectiu. Molts refranys, dites, etc., són fruit d‛un món cultural o

Pura Santacreu i Berenguer

Màster en Assesorament Lingüístic i Cultura Literària U.V.

laboral que hui ha desaparegut però, malgrat tot, segueix vigent. L’ús que sen fa en els àmbits socials és un exemple (i alguns refranys són difícils de substituir). En valencià trobem l‛expressió «no sigues trompellot» o «això no val un quinzet» o un xavo. Als parlants no ens resulten estranyes, però per a molts, literalment, no signifiquen res perquè ja no saben què és ni un trompellot ni un xavo!

En estudiar la procedència de refranys que considerem ben nostres, observem que tenen el seu origen en èpoques i cultures que es perden en el temps i en la geografia. Per exemple, el conegut ull per ull, dent per dent, citació bíblica o Tant va el càntir a la font que al final es trenca, són proverbis que ja apareixen en les obres de Francesc Eiximenis, del segle XIV; o Qui a bon arbre s’acosta ben ha del fruit i de la ombra, documentat d’una traducció de proverbis àrabs del segle XIV. Aquestes receptes de saviesa local conformen la nostra cultura i el nostre univers lingüístic i, per això, ben bé podem dir que la nostra saviesa és, al seu torn, saviesa universal. Perquè és saviesa i és compartida. És saviesa sempiterna que toca a tots i cadascun de nosaltres. I, com que a tots ens agrada compartir àpats en bona companyia i som tots una miqueta tastaolletes, provem de fer una recepta amb bones aromes i bons caldos.

Així doncs, amb tots aquests ingredients de qualitat, cuinarem la nostra recepta per a un menú ben gustós:

Ingredients: ××Refranys ××Proverbis ××Dites ××Frases fetes ××Sentències

CUINEM FALLES / 09

××També hi podem afegir un bon grapat d’embarbussaments, endevinalles, rondalles, contarelles i llegendes.

Elaboració: 1.

Comencem esmicolant i posant a remulla els principals ingredients, un a un.

Refranys Un refrany és l’exposició d’una idea de forma breu, que sempre conté un ensenyament. Sol utilitzar el recurs de la rima. Els refranys provenen d’una tradició oral molt antiga i remota, per tant és difícil determinar el moment exacte del seu naixement i és més difícil encara assegurar en quina llengua van aparèixer o es van generar. És molt habitual trobar dites en la majoria de llengües romàniques molt semblants, perquè pertanyen a citacions bíbliques o a fonts àrabs, gregues o llatines anteriors, d’on van passar a les llengües romàniques.

Sembla que hi ha hagut testimonis escrits, però, perduts. D’entre aquestes fonts escrites que han perviscut, per a les llengües romàniques ens podem remuntar al segle XIV, quan comencen a aparèixer els primers textos literaris i reculls de lèxics, que solien estar molt llatinitzats. Per tot el temps passat entre nosaltres a hores d’ara presenten una gran diversitat de variants a tot el territori. Encara que ja n’heu vist uns quants, ací en teniu més relacionats amb el menjar: El pa tou dura poc Déu dóna faves a qui no té queixals Faves comptades no fan plat Qui no té un all té una ceba Gallina vella fa bon caldo Allà on no hi ha sang, botifarres no s’hi fan Carn fa carn i vi fa sang Qui vulga peix que es mulle el cul Oli, vi i amic, l’antic

De la virtut de la ruda ni la meitat és sabuda De la virtut del romaní mil coses s’han de dir No digues blat fins que no estiga al sac i ben lligat Cada dia carn embafa Qui es menge el tall que rosegue els ossos L’aigua fa la vista clara Tota olleta te la seua tapadoreta Menjar fred i vi calent, pel cos és dolent Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo

Frases fetes Les frases fetes són oracions rimades i breus; dotades de musicalitat i enginy. La figura retòrica clau quasi sempre és la comparació, la hipèrbole o exageració i la metàfora. L’origen de moltes frases fetes és incert, i de vegades només comptem amb una explicació basada en llegendes, antigues rondalles o altres relats populars, inicialment de transmissió oral. De la mateixa manera que els refranys, aquestes peces narratives populars solen contenir un redolí la finalitat del qual és la mateixa que el dels refranys: fer-los més fàcils de recordar i dotar-los de graciositat i ritme. Altres frases fetes, en canvi, s’han mantingut al llarg del temps tot i no tenir una rima, gràcies a la seua assertivitat o per poder-se utilitzar en contextos diversos. Sempre he escoltat amb molta atenció mon pare parlar perquè és (entre altres coses i no cal ni dir-ho) una joia lingüística. Potser el lector també l’ha escoltada en alguna ocasió. Quan una cosa no la podia aconseguir, ens deia «Estan verdes!» I tots enteníem el que ens deia. Estic segura que mon pare no ha llegit les faules d’Isop ni de Lafontaine (per la faula del llop i la rabosa), i nosaltres de menuts tampoc, però captàvem el missatge. De menuts també o quan sentim una d’aquestes frases per primera vegada solem entendre que d’una frase feta cal extraure no el sentir literal, sinó el sentit figurat. O si no, que li ho diguen al primer que va intentar «lligar els gossos amb llonganisses»...

Molts modismes formen part de la dieta d’alguns pobles bàrbars veïns nostres. Els guisen de manera diferent però el plat final sol deixar el mateix gust de boca. Ací teniu un tast: Costar un ou -valenciàValer un riñón -castellàTo cost an arm and a leg coûter la peau des fesses -anglés/francésFicar cullerada -valenciàMeter baza -castellàTo stick one’s oar in/fourrer le nez -anglés/francésPensar en la mona de Pasqua -valenciàPensar en las musarañas -castellà-

Ser figues d’un altre paner -valenciàSer harina de otro costal -castellàTo be a horse of a different colour -anglés/francésTenir cacaus -valenciàTenir pasta -castellàTo have dough/avoir du fric -anglés/francésTraure les faves de l’olla -valenciàSacar las castañas del fuego -castellàTo bail out/tirer les marrons du feu -anglés i francés-

2.

En segon lloc afegirem un grapat d’espècies per a alegrar el plat i sorprendre els paladars més exigents:

Embarbussaments Els embarbussaments els trobem en totes les llengües. Són combinacions de paraules de pronúncia difícil si les diem ben de pressa. Us animeu?

Una gallina xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics. Com que la gallina era xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, per això va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics.

Endevinalles Són enigmes senzills que presenten un repte intel·lectual a l’oient. Cal endevinar noms de fruites, animals, objectes quotidians, etc. Les endevinalles tenen un origen popular i s’agrupen en recopilacions. No solen tenir, per tant, una autor conegut.

Tinc el cap gros i el cos estret i no em puc aguantar dret. (all) Em fan nàixer dins la mà, i, a més, molt aviat, de seguida que sóc nat, ja proven si sé nadar.(bunyol)

3. Per a rematar el nostre plat i amb la intenció de desempallegar una miqueta, tanquem la preparació del plat amb una llegenda ben senzilla i saborosa: Sopa d’all Conten que ...Un dia el rei Jaume anava de cacera i es va perdre i quedà sol i separat de tota la seua gent.

Volta que voltaràs per tal de veure si podia orientar-se, com més voltava i caminava més i més s’anava separant dels seus companys. Després de moltes hores començava a tenir més fam que Garró; per fi va fer cap a una casona mig desfeta en la qual vivia una velleta sola pobra com una rata i tan vella que quasi quasi no es podia valer. El rei li demanà si tenia alguna cosa per a menjar; però aquella bona dona, tota espantada en veure a casa un cavaller tan distingit i elevat, ni va saber què dir-li ni què fer. El rei, que ja sabem que estava desmaiat, va obrir un calaix d’una taulota i va trobar un rosegó de pa sec com un os. Entre altres miques i miquetes va trobar també una cabeça d’alls, i, com si ho haguera fet tota la vida, el rei va posar al foc un perolet ple de bonys (que ni era perol ni era cassola de tan deforme com estava), i va fer una sopa d’all, que va trobar boníssima i gustosa com mai en tota sa vida. En la vida haguera menjat res millor.

Aplacada la gana, el rei se n’anà i ben prompte va trobar-se amb els seus, que el buscaven. En passar els dies, el record deliciós d’aquella sopa d’all va mantenir-se molt viu en ell. Sempre pensava que si ell, que no entenia gens ni miqueta de cuina, havia fet unes sopes tan suculentes i saboroses, com les faria el seu cuiner, que era un gran mestre en l’art de cuinar, i el dia que li va semblar bé cridà el cuiner i li manà fer una sopa d’all. El cuiner, tot sorprés per aquell encàrrec, complí el manament reial i portà les sopes a taula. El rei les tastà i però les va trobar insípides. Cridà tot seguit el cuiner, li preguntà com havia fet les sopes i manà que el penjaren per poca traça i mal cuiner. Els cortesans que tenien més influència damunt del rei li van fer veure que si havia trobat aquelles sopes tan exquisides no era perquè foren millors que les que li havia fet el cuiner, sinó perquè aquell dia tenia molta gana. El rei es donà per convençut i perdonà el cuiner. Des d’aquell moment, el plat de la cort és la sopa d’all i sempre que es fa se celebra un gran banquet presidit pel rei. Diuen que sol beneir la taula alçant la copa ben alt i dient: «Espavileu-vos a menjar que, com ja sabeu, qui s’encanta no les tasta i qui mulla no trau tros!»

Tanquem la preparació recordant el valor de les persones que ens han transmés la seua saviesa. Hem configurat una bona carta, no em direu que no, amb plats casolans d’aquests guisats a foc lent i amb l’estima i l’empremta del temps. Agrair al mestre Joan Ll. Sanxis i Forriols, autèntic cuiner de plats saborosos i fonamentals, l’aportació d’exemples i consells lingüístics.

CUINEM FALLES / 11

“ Plat fresc, modern

i durader”

Ingredients: ×× Gran dosi de inspiriació. ×× Molta imaginació. ×× Un grapat de sentiments. ×× Bona crítica. ×× Molta sàtira. ×× Quilos d’humor.

×× Gigabytes de disseny. ×× Cullerades de imatges. ×× Un pesiguet de il·lustracions ×× Milers de lletres. ×× Infinitat de colors. ×× Emplatat amb composició.

Elaboració:

Cuiners Pepe Plà Raquel Zornoza

1.- S’agafa un grapat de persones interessades en el tema i amb moltes ganes de preocupar-se. Es posa a remulla durant 6 setmanes. És important triar una temporada primerenca com la primavera, per tal de millorar la qualitat dels ingredients.

2.- Es reunixen estes persones i es fa una barreja d’idees amb l’humor, la crítica i la sàtira. L’elaboració pot arribar fins a dos mesos.

3.- Una vegada es tenen les idees bàsiques es desenvolupen els articles, textos, crítiques dels monuments, etc. El “caloret” de l’agost i el començament del curs escolar podrien marcar una segona etapa del plat. El producte cru comença a coure’s.

4.- Agafem idees i textos i creem el que seria la nostra crema interior on esta l’essència del llibre. (aquella que farcia els bunyols gegants).

5.- A banda, amb les fotos, dibuixos i disseny gràfic construirem la massa exterior del nostre dolç.

Temps d’elaboració: • 4 mesos de recopilació.

• Setmanes d’elaboraició.

• 2 setmanes de impressió.

6.- Una vegada el material preparat ja a principis de febrer, és el nostre cuiner, (en este cas el nostre artista gràfic) el que, amb els focs ben calents, mescla tots els ingredients per que a finals de mes tingam un plat exquisit.

7.- És clar que els ingredients han de ser de molt bona qualitat, però si el cuiner no és excel·lent no hi ha res a fer, eixirà un plat tan normal com qualsevol altre. En el nostre cas, el nostre cuiner no té estrelles Michelin , però per a nosaltres és com si tinguera tot un cel estrellat.

CUINEM FALLES / 13

l’essència Un diumenge qualsevol de principi de la tardor, i aprofitant els últims rajos del sol de l’estiu, un bon grapat d’amics de la falla i jo preníem bon compte dels plats servits en una taula que quasi no arribava a notar que estos es gelaren. La velocitat en què desapareixien les viandes servides ens sorprenia a nosaltres mateix, però res ens feia parar davant les rabes en allioli, les clotxines al vapor amb oloreta a llima i all, les tellines acabades d’eixir de la mar, i per descomptat l’allipebre amb el seu suquet i la seua creïlla, tot combinat amb una bona dosi de cerveseta freda.

Amb l’efecte soporífic que produix un dinar copiós en l’estòmac i en la ment, mentre rememoràvem les sensacions produïdes pel que acabàvem de prendre, i algú discutia sobre si l’arròs de sa mare era molt millor, que si la cuina de la iaia no es podia comparar… a la ment m’acudiren un muntó de bons sentiments al voltant dels menjars, al cim del qual destacava amb honor la imatge dels bunyols gegants farcits de crema pastissera que vaig vore per primera i única vegada a la cuina de la meua sogra. Meravellat em vaig quedar al vore el tamany (“impossible de menjar-me’n un sencer” vaig pensar) que era com un plat de postre. Amb la crema eixint per les vores i cobert de caramel, el bunyol no feia res més que cridar-me (com si fos al compte d’Alícia al país de les maravelles) “menja’m”.

Era tot un espectacle per als sentits observar com aquella meravella prenia forma. La dona, agafant la masa de carabassa fermentada d’eixa forma que només saben les mans experimentades en la mateixa tasca durants anys, molt hàbilment feia un forat en la pasta mentre esta es despegava dels seus dits i s’estacava inexorablement en l’oli bullint. La tècnica era la mateixa dels bunyols clàssics, però amb una quantitat de massa més difícil de controlar i amb una gràcia particular. Una vegada fregits, els partia al llarg convertintlos en dos mitats fumenjants amb la textura de la carabassa cuita plena de foradets, que haurien d’albergar al seu si una quantitat generosa de crema pastissera. I com a colofó final els cobria de caramel que esvarava pels costats molt espaiet fins a gelar-se.

Quan la meua ment va tornar a la taula amb els meus amics, la conversa havia derivat de ple al motiu del nostre encontre: el tema del llibret. Els requisits per elaborar-lo s’havien establit en els darrers anys, ja que haviem seguit un patró comú en els anteriors llibrets: imaginació, sentiment, bon humor, habilitat, treball ben fet i ganes, moltes ganes.

Paral·lelament pensava jo: “Tot justet els ingredients d’una bona recepta elaborada en les mans d’aquella dona que passava les vesprades als focs de la cuina”.

La seua imaginació permetia que qualsevol menjar es convertira en tota una delicatessen . Els sentiments que ella posava, i que havia heretat de sa mare, es transportaven des de l’amor que posava al comprar els ingredients fins la passió destinada en l’elaboració. Sobre el bon humor he de dir que ninguna anècdota més ben contada com aquella que dels llavis de la meua sogra vaig escoltar les vesprades de bunyols i xocolate.

I si parlem de ganes, la disposició a preparar algun dinar o dolcet , per que la seua gent ho disfrutara no tenia límit, i de pas, perquè no, li permetia lluir-se ella un poquet. De l’habilitat ja vos he parlat, ja que unes mans expertes fan que una bona recepta resulte infal·lible.

I tornant de nou al tema que ens ocupava en aquell moment, els paral·lelismes trobats em resultaven tan excitants que no vaig poder menys que dir en veu alta: “Anem a cuinar un bon llibret enguany!!”

I tot seguit els comentaris sorgiren espontàniament per a donar forma a eixa idea: proposarem receptes de com fer una falla! I els ingredients adequats per construir un monument!”

CUINEM FALLES / 15

“ Un plat de show cooking”

Ingredients: ×× Actors. ×× Actrius. ×× Temps de llevar-li a la família. ×× Un bon local d’assajos. ×× Un bon director.

×× Imaginació. ×× Bon humor. ×× Un bon text. ×× I sobre tot molta il·lusió.

Elaboració:

Cuineres Cristi Alarte Marga Martí

Dificultat: El grau de dificultat depén només del grau d’agosarament dels cuiners i el xef.

Temps d’elaboració: Una vegada més depén de la perícia de l’equip i del resultat que es vullga obtindre... però tres mesets diria jo que no te’ls lleva ningú.

1.- Tallar a trossets el text i repartir-lo perquè cada cuiner/actor tinga la seua part de feina.

2.- Esperar que cada cuiner es familiaritze amb la part que li ha tocat (que se l’aprenga bé) per tal de poder combinar-ho tot sense que es noten els grumets i tot siga una massa uniforme.

3.- El xef/director posa totes les parts juntes. Esta és la part més delicada: tots els ingredients han d’empastar i trobar el punt perfecte de cocció. Per això de vegades cal fer i desfer la feina fins que es troba la millor forma de posar el text en peu. En este moment, si ja es compta amb escenografia i vestuari, és interessant començar a afegir-ho a poc a poc: li dóna volum al text.

4.- Una vegada s’ha trobat la millor barreja, ja només queda repetir la fórmula als assajos tantes vegades com siga possible perquè els actors/cuiners puguen fer el plat pràcticament sense pensar. A mesura que agafen soltesa, els ingredients van destacant més, es llimen alguns sabors que no acabaven de quadrar, es troba el punt perfecte de sal, de pebre, de sucre, que en teatre les tres coses alhora peguen molt bé.

5. Quan per fi l’equip ho té tot clar, aplega el moment de presentar el plat. Podríem triar molts suports per a la nostra creació però el més habitual és presentar-ho al Gran Teatre, que sempre queda molt vestidor i en poden gaudir molts comensals alhora. Allí tot l’equip trasllada els ingredients i els prepara per a cuinar-los en directe. Ah, sí! Se m’havia oblidat dir-vos que el Teatre és un plat de show cooking.

Per tant, entendreu que la il·luminació i el so són imprescindibles.

CUINEM FALLES / 17

Teatre

l’essència

El teatre en les falles és cultura, i també és un plat festiu alhora que desimbolt; eixe plat no massa seriós però “resultó” amb què sempre traguem pit davant els amics.

No és eixe plat que hem vist fer a casa a la iaia i a la mare. És un plat que busquem siga original, un plat que descobrim per primera vegada als comensals, els ingredients del qual estan també per descobrir.

Al principi investiguem un poc: hi ha molts tipus d’ingredients, hem de pensar en els que més ens agraden, sent conscients també del que sabem i podem fer millor, és clar.

Una vegada hem triat els ingredients per inventar-nos eixe plat innovador que convertirem en segell personal de la nostra cuina, també hem d’esbrinar la millor forma de cuinar-ho tot.

Ací tampoc existeixen fórmules prèvies (no oblidem que estem inventant un plat únic) per tant, la prova/error és el millor mètode. I un bon grapat de paciència! L’equip de cuiners/actors es posa baix les ordres del xef/ director i comença l’aventura.

A nosaltres ens agrada un bon text com a ingredient principal, ben endreçat amb una bona dosi de comèdia, que és molt sana i no engreixa. Quan podem, hi afegim un poc d’escenografia i vestuari. Tots sabem que en els últims temps són productes que s’han encarit però, tot i que el plat es pot preparar sense ells, sempre que siga possible és millor comptar-hi. Fa que tot el conjunt siga més digerible. A més a més, a nosaltres, particularment en els darrers anys, ens ha entrat la dèria d’afegir-hi cançons.

Hem comprovat que el plat té més sabor i els comensals ho han agraït molt.

Isabel Martí Piera actriu

CUINEM FALLES / 19

Presentació “ Molts sabors en un sol mos ”

Ingredients: ×× Un projecte definit. ×× Un guió coherent. ×× Gent compromesa: actors, actrius, fallers i falleres amb voluntat de col·laborar.

×× Un bon cuiner, per suposat. ×× Un lloc adequat . ×× Un toc de musicalitat. ×× Una ambientació adequada

×× Una mica de colorit. ×× Sentimentalisme, emocions, llàgrimes i records que s’afegiran quasi a la finalització del plat.

×× Un bon rapsode o mantenidor (com tot “ espessant artificial”, caldrà tindre en compte el no abusar massa d’este ingredient ja que pot donar al client sensació de “ massa embafador”).

(llums, so, decorats).

Elaboració: Cuiners Marian España Raquel Nebot

Dificultat: Depén, si ho fem més novedós o fem un copia i pega de l’any anterior.

Temps d’elaboració: En el cas del novedós, entre 3 a 6 mesos, i en la variant “copia i pega” de 2 a 3 setmanes.

1.- Una vegada tenim la idea clara i definida, la ficarem a “marinar” el temps que faça falta per tal que s’impregne de l’esperit i l’ànima que volem transmetre al comensal/espectador al que li oferim el plat.

2.- Per altra banda, triat un bon xef, li ficarem a la seua disposició un grapat d’actors frescs i il·lusionats (el que serien “pinxes” en terminologia culinària) per assegurar-nos la seua correcta realització.

Treballarem la idea fins que sentim que pren la consistència i textura adequada i es transforma en guió. Ho reservem. A banda elaborarem una bona guarnició a base de decorats, vestuari, llum, so, efectes, numerets de ball.

3.- Afegirem un ramellet de falleres i fallers per tal de donar-li un toc de llum i color a la presentació. Amb unes allà, unes per ací, uns colpets de nostàlgia per allà, records , sentiments… sense oblidar-nos d’un pesic d’emocions que carreguen l’ ambient i donen al “ guisopo” un poc més de melositat….

4.-Unes gotetes de crítica, sàtira i un puntet de “picantet” no ens vindran tampoc gens mal. L´espesant ho deixarem per al final per tal de donar el “ puntet”. Una vegada treballats els ingredients, ho barrejarem tot i tastarem de sal. Un colpet final de foc i tan sols ens restarà “ emplatar i presentar “ , és clar ! Disposarem tots els productes elaborats ordenadament, amb gust, coordinació, ritme i, com a colofó , cantarem el nostre himne que, com el jolivert en la cuina, està present en tots els “ guisopos” fallers.

CUINEM FALLES / 21

Presentació

l’essència

Segons diu la Reial Acadèmia de la Llengua, presentació és : “ Acció que consisteix en mostrar, ensenyar o exhibir una cosa” Menjar i falles formen des de temps immemorial un cos indissoluble, una parella de ball unida per un element bàsic i fonamental per a les dos: el foc. A més, qui no ha escoltat alguna vegada eixa expressió tan popular com injusta que diu: “Els fallers s’ho gasten tot en beguda i en fartar “. Falles i cuina formen una salsa perfecta, un cos únic, un maridatge indissoluble, i perfecte .

La presentació és, junt al monument, allò que ho diu tot i mostra l’ànima d’una comissió. De la mateixa manera podem dir que la presentació d’un plat parla a les clares de l’estil d’una cuina i de les característiques d’un restaurant : si són innovadors , avantguardistes i originals o simplement clàssics i conservadors.Creatius i frescs o “ lights”; divertits , “berlanguians”, tragicòmics i àcids o festius, pirotècnics, casallers i farandulers, o siga fallers de “ barra”… de la manta al coll , el cabasset i la “cultureta” o malauradament rancis, insípids , anodins i molt, molt avorrits!

Per damunt de textures i tendències, punts de cocció, equilibri de colors , sabors i aromes, tant un plat com una presentació ens parlen de moltes altres coses: de passat, de present i de futur, de projectes, d’il·lusions i de fe… sobre tot i per damunt de tot de fe, paraula clau i intangible : fe en un estil, en una manera d’entendre la cuina i la festa , fe en un projecte, en una idea, en una manera singular i pròpia de transmetre el que es vol, el que es recerca i s’anhela, fe és eixa “ cosa” que justifica la lluita i l’esforç.

Per a donar llum a un projecte cal tindre, sense cap dubte, un bon grapat d’il·lusió. Però el perol del temps en què es fica a bullir eixa il·lusió desmesurada de l’inici va evaporant-se poc a poc, el brou va concentrant-se i acaba quedant eixe solatge que és la fe… plena de valors i vivències, de sabor a tradicions i perquè no, a noves tendències, plena de bones intencions i paraules… però potenciada no amb aromatitzants, saboritzants i altres falsos artificis, sinó amb la contundència dels fets i les obres.

La fe en un projecte de falla o de cuina no pot trobar-se en cap mercat perquè no es compra amb diners. Una comissió o un restaurant amb fe en un projecte, tindrà sempre fidels. Nomès amb il·lusions penjades d’un fil d’aram aconseguirà tan sols clients temporals que fugiran quan les coses pinten mal. Cal tindre autèntics fallers, o simplement festers per tal d’omplir un cens? Comensals eventuals o fidels? Com diria Hamlet:” eixa és la qüestió, eixe és el dilema”. Presentar una falla diferent o la “fritanga ” habitual?. La fe dona prestigi. La il·lusió dels premis aconseguits a força de diners, sense cap projecte de futur, sense cap esforç col·lectiu és efímera i puntual.

Només amb fe i idees clares es pot abastar el millor dels premis : l’eternitat del record.

Antonio Gimeno

Guioniste i director de teatre i presentacions

CUINEM FALLES / 23

Si les falles foren un plat, seria un Trampantojo de Xampany, perquè estàs veient una cosa, el xampany, i en realitat estàs prenent una altra, el gaspatxo.

I a les dues coses, les falles i el gaspatxo, caben tots els sabors, tots els colors i totes les combinacions Begoña Rodrigo

ENTREVISTA BEGOÑA RODRIGO

“A València tenim de tot”, deia una mestra d’història meua a l’ institut. Jo pensava que era una exagerada i que amb els anys se li havia anat l’olla. Però un va estudiant i assabentant-se de les coses que ens envolten i tal volta eixa benvolguda mestra tenia més raó del que jo creia.

A banda de les coses físiques que posseïm, en tenim d’altres d’un caràcter més intangible. Posseïm una cultura que ens empenyem en desaprofitar o “passar” d’ella mentres uns altres se n’aprofiten. Gaudim d’una llengua “més dolça que la mel” que també la tenim menyspreada. Si parlem d’art, a l’igual que la cultura, no més hem de pegar una volta a les nostres ciutats i pobles per vore qui ens avala: romans i àrabs s’encarregaren d’això.

També som un poble mediterrani i com a tal ens agrada la festa més que un xiquet l’eixida d’escola, i ací ho celebrem tot menjant. “A la taula i al llit, al primer crit!” I quan celebrem, ho fem amb sentiment i passió: gaudim del que som i del que fem, desitjosos que tot el món ens conega i goge amb nosaltres. El nostre sentiment va sempre acompanyant estes característiques: poble simpàtic i amistós que ha intentat sempre aprendre de la gent que ens visita, i que volem que quan se’n vagen ens porten al seu cor.

Totes estes quatres característiques les trobem juntes en varies peculiaritats de la nostra terra. Una de les més remarcables són les Falles, on les podem vore durant una setmana per tots els nostres carrers. Una altra peculiaritat està a la nostra gastronomia, on les qualitats de cultura, art, sentiment (o passió) i festa s’ajunten al voltant d’un foc o d’una taula.

Per este motiu parlem amb Begoña Rodrigo, una cuinera valenciana de renom i guanyadora de la primera edició del famós programa de televisió Top Chef. Begoña ens rep al seu restaurant de València, La Salita.

CUINEM FALLES / 25

Begoña, xef o cuinera?

Cuinera, sempre. Lo de xef pot ser valga per a altres, però jo soc cuinera.

A la teua família hi ha algun referent o familiar que t’haja inculcat la professió?

No. Quan jo vaig començar a cuinar, la història sempre era que em costava molt parlar de cuina perquè semblava que era com una falta de respecte, ja que pensava que tots els que estem clavats en açò hauríem de tindre alguna experiència del tipus “jo he mamat la cuina des de xicotet”, o “jo he viscut entre foguers”, o que “ma iaia em feia tal i tal cosa per a dinar”, etc. Després, ja amb el temps comences a pensar i a recordar molts moments en la teua vida relacionats amb la cuina, però com això no ho tens inculcat ni interioritzat, no te n’adones.

A ma casa ma mare ve de família de modistes. S’han viscut altres coses, com la moda o l’art, i si que és de veres que en ma casa hem segut empresaris i emprenedors. Però del tema de cuina, res de res. Ma mare sempre ha segut una grandíssima amfitriona, que sempre li ha agradat tindre molta gent a casa a dinar o a sopar, i que preparava unes taules precioses i cuinava bé. Però ella era més de comprar alguna cosa ja preparada, o alguna cosa que fora una miqueta més cara i amb qualitat per poder traure-ho.

La vena de la cuina et ve de viatjar prou, d’eixir fora del teu entorn?

Jo pense que si. De fet soc cuinera per casualitat. Em vaig anar a viure a Holanda i pensava que allí trobaria algun treball relacionat amb el que jo havia estudiat o alguna cosa semblant.

Però la necessitat apreta, i quan ja t’has passat quinze dies menjant galetes i llet en un parc, has de treballar on siga i fent el que siga. Jo vaig començar treballant netejant en hotels i al que jo havia començat hi havia una vacant per a fer desdejunis en Marriot i vaig fer un currículum. Bé, la veritat és que em vaig inventar alguna que altra coseta, com que era una especialista en tapes espanyoles, i vaig aconseguir entrar. I als quinze dies d’estar allí m’encomanaren fer un “brunch” de tapes espanyoles d’eixos que fan per allí, però per a unes cinc-centes persones! Jo vaig cridar a ma mare i li vaig comentar el cas, i ella em va dir que fera calamarins farcits. Em vaig passar les següents tretze hores netejant calamarins, però va eixir tot prou bé.

Crec que també va ajudar el fet que quan jo tenia 11 anys, ma mare portava una expenedoria de pa, així que jo ja vaig començar a tindre els primers contactes amb la restauració fent pastissets, pastes fullades i altres productes prefabricats. Eixe tipus de feina no em venia de nou.

També he de dir que en la meua vida professional, a pesar del fet que jo vaig començar a cuinar fora d’Espanya, la cuina espanyola m’ha salvat moltes vegades, perquè a la fi una truita de creïlles, un “pisto”, o algun guisat d’ací tots ens atrevim a fer, i en un moment donat, et trauen d’un embolic

Tens tendències de cuina internacional, has treballat a l’estranger, t’has format allí també en la pràctica.

Però, per altra banda, supose que la cuina de la terra és important per a tu, i ho podem vore amb els productes que utilitzes, com el garrofó i la llisa.

El que passa és que quan t’enganxes a cuinar, que és quan jo vaig obrir La Salita, va ser quan vaig començar a posar en pràctica tot el que jo havia adquirit i aprés durant els deu anys de viatjar i de treballar fora i per a uns altres. Quan treballes per a altres persones acabes fent el que ells volen que faces i no el que realment tu vols fer.

I mai eres realment conscient de tots eixos recursos que han anat quedant-se a la teua memòria. Una qualitat que té la cuina és la memòria gustativa, que no desapareix mai, sempre està ahí. Sempre que tastes alguna cosa pots recordar algun sabor del que una volta menjares ja fa temps.

Quan vaig començar a treballar a La Salita, vaig començar també a desenvolupar el que havia vist pel món. I després arriba un moment en què estàs tan de temps a València, vos recorde que La Salita ja té deu anys, que realment sents la necessitat d’empatitzar, i és molt interessant evolucionar la meua cuina amb el producte que tinc a l’abast que, a més a més, és de molt bona qualitat. Llavors treballes amb productes tan simples com el garrofó, que tan acostumats estem a vore’l a una paella, però que si te’l prens cru, tal i com està, és un fruit sec meravellós; o l’anguila, que sempre ens la posen amb l’allipebre, i que és com bavosa, però que si la tractes d’una altra manera és un peix gras brutal. I jo ara em trobe en este aspecte prou valencianitzada, i m’agrada.

Ja que parlem de l’ús de productes de la terra, com veus la cuina valenciana respecte a la cuina espanyola?

Bé, nosaltres tenim principalment un producte i un entorn amb un clima que acompanya i que ens permet treballar-ho durant tot l’any. Crec que ara estem en un procés en el qual hauríem de buscar el que tenim nosaltres ací i explotar-ho.

Per exemple, pense que el millor amic i també el nostre major enemic ha segut i és la paella.

Nosaltres hem tingut la paella com a plat estandard i això ha fet que molta gent ens distingisca per això i no ens traga d’ahí. Però dins del que és València i la nostra gastronomia i els productes que tenim ací, en tenim per a treballar en totes les temporades, i tot va molt més enllà de la paella. Tenim carxofes, el caqui, la magrana, evidentement l’arròs, que es pot fer d’infinites maneres diferents, peixos, etc, i tot això a segut solapat pel tema de la paella.

Penses que, d’alguna manera, la cuina valenciana hauria de tindre més protagonisme dins del mercat nacional, com passa a la cuina basca, per exemple?

Si, però això és una qüestió de temps. Quan jo vivia a Holanda els meus companys de pis eren d’Eibar i Pamplona. Jo els sentia parlar i flipava perquè des de ben menuts estan acostumats a eixir a la muntanya i collir esclata-sangs i viuen el menjar com una forma de vida. Per a ells, el fet de menjar és una cosa cultural i ho tenen molt enraigat.

CUINEM FALLES / 27

En canvi, nosaltres ací, i especialment si eres de ciutat, tenim la mar, però a València vivim d’esquenes a eixa mar. Crec que sempre hem tingut eixa “cosa”, que no ens hem acabat de creure que som bons i importants. Passa el mateix que amb el Valencià. Fa uns vint o trenta anys parlar-lo era com una cosa de pobres o incultes, i mira ara, que està ben considerat i mola, com que estàs defensant alguna cosa que és teua i que és molt xulo. Pense que ha passat una cosa pareguda amb la cuina, que ens hem passat molts anys veient que taronges hi ha per tot arreu, però no de la qualitat i de totes les varietats que tenim ací. I portem tot este desavantatge respecte a tots els demés. Però de sobte veiem que estem ací i que tenim els nostre valor, i dir-ho sempre costa, encara que crec que ho portem ben encaminat.

I és que a nosaltres, els valencians, sempre ens ha costat defendre el que és nostre i sembla com que estem un poc acomplexats amb el que tenim. Però pense que tenim moltes coses molt bones i som gent molt treballadora, i hem d’estar orgullosos d’elles i de nosaltres.

Creus que institucionalment s’hauria de recolzar més o reivindicar-ho més?

Puix sí, i prou més. Tinc amics que són llauradors, pescaters, etc. que són els que em proporcionen els productes. Per exemple, les carxofes me les proporciona el senyor Antonio, que porta més de seixanta anys cultivant carxofes. Quan jo li dic que a mi m’agradarien les seues carxofes més menudetes, més tendretes, que es poden menjar quasi crues, ell ho fa, i després em comenta que amb mi s’ho passa d’allò més bé perquè ell veu el seu hort d’una altra manera, i treballa d’una manera diferent a com se solia fer abans. De la mateixa manera treballem amb altres productes, com poden ser els pèsols, les faves o el garrofó.

El que vull dir és que estos sectors també han de recolzar-se i reivindicar-se. I ara els cuiners, amb la notorietat que hem adquirit, podem fer visible tot eixe treball que està fent-se amb tots eixos productes des d’estes empreses.

Per a tu quins són els indispensables a una cuina?

A la meua cuina? Puix per a mi ara és el garrofó i l’anguila, que la treballe molt perquè m’encanta; també l’arròs, el que passa és que per les nits no el pose, però si que l’afig en els dinars, i el treballe d’una altra manera; que les verdures tinguen el seu color i les carns també.

I per a tu, què és el que no hauria de faltar a una bona taula?

Ho tinc clar, una bona companyia. Per a mi menjar és important, cuinar és molt interessant, però lo bo dels menjars és que unixen, són un motiu d’alegria, d’ajuntar-se amb gent i de compartir.

De quin plat de la teua creació penses que eres més fan?

Jo sempre soc molt fan de l’últim plat que faig.

Sempre que faig un plat nou em té enamorada fins que deixa d’enamorar-me, perquè el presentem tantes voltes que arriba a avorrir-me. Recorde que els “chips” de sardina, que ací a La Salita han segut un èxit, em tingueren enxisada des de la primera volta que els ferem i va durar molt de temps. Però els hem fet i servit tantes vegades que a la fi t’avorrixes, i és que no vas a fer sempre el mateix, no? I això que eren prou fàcils de preparar, combinant creïlla i sardina.

Després hi ha plat que els tens en molta estima. Jo mai havia cuinat abans però una de les coses que més m’agradaven i relaxaven era netejar anxoves.

Recorde que quan tenia dotze o tretze anys, algú em va dir que les anxoves tenien un “nosequé” que t’atacava una neurona i t’ajudava a tindre molt bon humor. I jo m’ho vaig creure, i per això crec que els plats relacionats sempre els porte al coret.

I com és este procés d’innovar amb els plats? O canviar el menú cada cert temps? Això exigirà molt de treball, no?

Hi ha molts tipus diferents de cuina, d’hotel, d’escola, de rebosteria, d’hospital, etc. però quan treballes en cuina d’avantguarda, o l’alta cuina, o com vulgues nomenar-la, quan traguem un plat, el traguem com a

mínim unes tres-centes vegades a la setmana. Quan et passa açò, eixe plat prompte deixa d’emocionarte, i jo necessite emocionar-me com si fos el primer i tindre l’adrenalina ahí. Jo necessite que el meu treball em permeta canviar de material i treballar-los de diferents maneres. Això és el que em motiva.

El món de les falles està molt relacionat amb el foc, però les falles són prou estàtiques amb les seues tradicions. Passa el mateix amb la cuina, o les noves tecnologies fan que evolucione ràpid?

Hi ha llocs on tenen el mateix menú durant un any. O tots els anys van canviant. Si jo haguera de treballar a un lloc d’estos, pense que m’avorriria i no podria continuar i, segurament, em dedicaria a una altra cosa. A mi em sembla divertit i crec que el secret de La Salita és eixe, que la gent que ja ha vingut, quan torna per segona vegada sap el que li anem a oferir, els mateixos productes però treballats de moltes i diferents maneres.

Pense que la cuina ha segut, és i sempre serà foc.

De vegades quan anem a fer proves per ahí i ens presenten eixes cuines d’inducció, jo les odie, perquè no les puc controlar, especialment si vas a fer plats on has de controlar molt el procés de cocció.

Ara estic treballant en un llibre de cinquanta receptes i de vegades em pregunten si està agradant-me la tasca. Per a mi és un treball molt costós, però sé que em vindrà molt bé, ja que jo mai no havia posat les meues receptes en negre sobre blanc. Jo normalment ho porte tot al cap o tinc les meues xicotetes anotacions, però mai per escrit.

Però, si un plat t’ha agradat el mantens, no?

Bé, els plats evolucionen. Tal volta en un moment determinat els fas d’una manera i després un dia canvies la forma de fer-lo. No és ni millor ni pitjor, simplement diferent. De fet, la cuina de La Salita no és la mateixa que la de fa deu anys.

Sempre s’ha dit que “es menja pels ulls”. De tots els sentits, quin creus tu que és el principal?

Per a mi el principal és el gust. Per molt bonic que siga un plat, si no està bo no val per a res. En cuina per a mi sempre estan el sabor, l’estètica i la tècnica. Evidentment la tècnica ha fet que l’estètica evolucione molt, i que siga molt més fàcil trobar un equilibri. Però si tens un plat que és molt bonic estèticament i quan te’l portes a la boca no et diu absolutament res, puix això no val per a molt.

Jo soc una gran amant del fumats i amb estes noves tècniques es poden fer però el sabor no és el mateix.

Les tècniques estan bé per a ajudar i per recolzar, però crec que on hi haja foc hem de seguir amb la tradició.

Ja que estem en terra de falles, com viu la restauració la temporada fallera?

Per a mi les falles són una festa de carrer. Es de veres que a València ve molta gent i venen a passar el dia.

La gent preferix estar al carrer i viure l’ambient. És cert que ve gent als restaurants, però és més època de bocates, xurros, bunyols, etc. El client que ve no és faller, és gent que ve de fora. El faller està al que està, que és com ha de ser. Per a nosaltres no és una temporada bona, però reconec que la gent de falles està on ha d’estar

I per últim, si les falles foren un plat, quin seria?

Puix imagine que seria un Trampantojo de Xampany, perquè estàs veient una cosa, el xampany, i en realitat estàs prenent una altra, el gaspatxo. I a les dues coses, les falles i el gaspatxo caben tots els sabors, tots els colors i totes les combinacions.

De fet, jo crec que el que més sorprén de la meua cuina últimament és que són plats estèticament molt bonics però que els sabors no són lleugers, sinó prou potents i això és una cosa que crea un fort contrast.

CUINEM FALLES / 29

“ Plat combinat i digestiu ”

Ingredients: ×× Xaranga, músics, instruments, música. ×× Fallers, falleres, fallerets i falleretes. ×× Estandard. ×× Bullici. ×× Sol

×× Color ×× Amistat ×× Germanor ×× Un poquet de cassalla amb llima ,”xifli”, o alguna cerveseta. ×× Cacaus i tramussos

Elaboració:

Cuiners Murta Arrebola Joan Soler

1.- De bon matí anem triant tots els ingredients que formaran part d’este plat i d’eixe dia i anem ficant-nos-els per damunt.

2.- A partir de les 11,30 ens fiquem a calfar l’oli amb el foc de la música i anem agarrant temperatura.

3.- Una vegada estiga tot ben sofregit comencem a ficar-li el caldo en la dosi justa per tal d’obtindre un bon puntet i que el plat l’acabem d’allò més bé.

Dificultat: En principi no té cap dificultat, només pot complicar-se si li tires massa caldo durant el passacarrer

4.- La germanor serà l’encarregada d’anar donant-nos el caldet que a poc a poc anirem incorporant al calder.

5.- Este procés pot durar un parell d’hores fins que arribem a la “mascletà” on s’incorporarà l’emoció, el color i el bullici i que ficarem a bullir a foc lent fins les 14,00.

i acabes un poquet “ameradet” i sense possibilitats de poder camejar fins a la “mascletà”.

Temps d’elaboració: La preparació del plat comença de bon matí, l’hora és imprevisible, depén de la perruquera i el torn que tingues, i acabant sobre les 14,05 del migdia.

6.- En eixe moment el foc dels masclets, les traques, els trons i els xiuladors li donaran al plat durant 5 minuts aproximadament l’últim bull per que tot estiga ben cuit i el socarrat estiga al seu punt.

CUINEM FALLES / 31

Passacarrer

l’essència

La casa plena, germans, cunyats, nebots, filles, fins i tot les adoptades, com si perdérem el tren, com si portàrem peix, tots corrent, pentinant-se, vestint-se, ficant-se la joia, les arracades, ells buscant la faixa, el rellotge. L’últim repàs...

- Tots a punt?-Nooooo ! La pinta, falta la pinta. Corrent cap a dalt a per la pinta, me la fique i al casal.

Ja ho tenim tot a punt, ja podem començar! 11,30 en punt. Sonen els primers compassos de la xaranga, i com si del foc es tractarà, comença a bullir l’emoció, el banderí al davant, comencem a caminar en formació en dues files, xiquets primer, falleres i fallers i per últim la xaranga.

Repleguem primer a la Fallereta Major Infantil, desprès la Fallera Major. Pel camí se’ns adjunten els ressagats, cadascun al seu lloc. Primera traca, entra la FM Infantil, puja d’intensitat el foc i van afegint-se al plat els més tardans, com si rectificàrem de sal. Segona traca, entra nostra Fallera Major.

Sona la música més forta, t’envolta el soroll, no hi ha formació, ballem, xarrem, tot bull amb intensitat i s’incorpora l’alegria, et bull la sang, i els carrer s’omplin de colors.

Primera parada per vore el monument que ha elegit nostre delegat de festejos, el rodem, el llegim, l’admirem, els músics directes al casal, per refrescar un poquet. Poc a poc tots anem incorporant un poquet de “caldet” per tal que tot bulla com cal, ni poc ni massa.

Trona la xaranga, el banderí es fica en marxa, es corre la veu -se n’anem-, el president busca desesperat als infantils. Ja esta tot en marxa, entre ball i ball, anem visitant monuments, els comparem, els tastem, els olorem, ens trobem amb altres comissions, amics, abraços, mans creuades, emocions parelles. I així tot el matí, bullint el caldo a foc lent. 13,30. Ja està tot a punt. Anem a ficar l’arròs, -se’ns fa tard per anar a la “mascletà”! La xaranga es fica a bufar ara a ritme rapidet, més foc per començar la cocció, cal córrer. Per fi apleguem, encara hi ha temps, un sol de justícia, remullats i ... per què no?

-Una cerveseta o un “xifli”?

-No, una casalleta.

Ja apareix l’arròs, només falten deu minuts. Primer avís. Totes les xarangues tocant, les comissions ballant, una cara amiga, per tot arreu coneguts, trages espectaculars, estandards, infinitat de gent. Segon avís. Ajuntem al xiquets. Com a colofó del matí, la “mascletà”! Paren les xarangues, tan sols se senten les carcasses i l’olor a eixa pólvora, el socarrat, que ens envolta. Després de la carcassa final, un esclafit de soroll, apaguem el foc, totes les xarangues arrepleguen a la seua gent i tots als casals per a degustar eixa gran paella que de segur serà la millor del dia. És així com els passacarrers saben, com una bona paella, depenent dels ingredients que envolten a l’element principal, la música. Al final tot el conjunt pot quedar en el puntet o asclatat, depenent si ens hem passat amb el caldo. Cal anar molt espaiet amb això.

Lily Martí Vidal

Fallera Major i Cassolera de la falla Plaça del Forn

CUINEM FALLES / 33

Cassolà “ Identitat i tradició al plat ”

Ingredients: ×× Una bona placeta com la de la Plaça del Forn d’Alzira. ×× Música de dolçaina i tabalet o d’una bona xaranga ×× Unes cassoles d’arròs al forn. ×× Les ”Cassoleres” de tota la vida.

Cuinera Mª Jesús Palazón

Dificultat:

×× Un bon grapat de tradició. ×× Uns quants fallers molt treballadors.

×× Una miqueta d’alegria i bon humor.

×× I, per damunt de tot, un dia ben assolellat.

Elaboració: S’agarra de bon matí la placeta i es neteja per que estiga ben llustrosa, es col·loquen les taules i les cadires i es distribuiran per que puga cabre tot el món. Mentrestant es van preparant les cassoles per a portar al forn de Sta. Teresa i que les coguen al seu punt (es poden encarregar ja fetes que és més còmode) Desprès de la “mascletà” s’arrepleguen a les “Cassoleres” que any rere any ens acompanyen, fent la seua entrada pel carreró a la placeta amb l’aplaudiment emocionat de tots els presents.

No té una gran dificultat després de més de 50 anys de preparació per part del fallers de la Falla Plaça

Amb una banda sonora adequada els fallers reparteixen les cassoles per les taules a tots els comensals , que ja és tard i tenen fam.

del Forn

Temps d’elaboració: Des de bon matí de cada 18 de març fins a l’hora d’eixir corrent cap a l’Ofrena, sense contar la preparació prèvia de distribució de taules, compra dels materials culinaris, preparació de l’acte protocol·lari, etc.

Per a finalitzar, es nomenarà la nova “Cassolera” de l’any amb parlaments i paraules emotives que faran les delícies dels assistents, provocaran somriures i alguna que altra llagrimeta. I amb l’arròs en la gola, corrent a l’Ofrena que és 18 de març i no podem arribar tard.

CUINEM FALLES / 35

Cassolà

l’essència

Vaig agafar entre les meues mans aquella joia redona i brillant, tan valorada per a mi, que tants records i sentiments em feia sentir. La vaig penjar a la solapa del meu trage al mateix temps que eixia al balcó, la “mascletà” començava i l’olor i el soroll inundava el meu cos.

El soroll estrident i al mateix temps agradable era acompanyat amb l’olor intens que t’enganxa, arribant fins a la gola i convertint-se en un gust amarg que desitges que acabe quan abans millor.

Que curiós, vaig pensar, l’olor de la pólvora ens fa recordar situacions en les nostres vides que, en un principi, és fins i tot excitant i atraient, però acaben sent dolentes.

De cop vaig sentir aquell pasdoble interpretat per la banda de música que acompanyava a la nostra comissió, incorporant-me a la desfilada i entrant pel nostre carrer, estret però ample al mateix temps. Al fons la nostra falla , sempre allí, cuidant els dies de falles d’aquella placeta i pareixent que els nostres avantpassats al llarg dels anys la van construir pensant en la comissió, com fent un trage a mida.

Tota la plaça era una explosió de color i d’olor , els rams de flors, els trages de fallera, la indumentària dels fallers, recuperada no fa molts anys i amb tant encert. Les taules preparades , com convidant a qualsevol a seure per a dinar, per tal que contemple i admire esta festa.

Es van sentir els primers acords del pasdoble “Valéncia” del mestre Padilla, apareixent en la plaça els fallers portant les cassoles de fang amb decisió i mestria, com si tota la vida hagueren estat assajant aquell acte.

La gent es fixava sobre aquells recipients pensant: “ Estarà l’arròs al seu punt? Estarà gustós? “ Sent tot açò alguna cosa sense gran importància, tan sols mirant-les i pensant que aquell antic arròs més vell fins i tot que els excelsos poemes d’Ausiàs March amb una capa superficial de grans tersos i al punt, li dona al plat una elegància tensa, metàl·lica.

Vaig llençar la meua imaginació a volar sobre l’arròs al forn i “La Cassolà”, comparant aquells aliments que acariciaven i adornaven la superfície com la botifarra, la creïlla, els cigrons, la costella de porc o el cap d ‘alls, amb les “Cassoleres”.

Elles són el més important, embellint eixe dia, però sens dubte és l’arròs i les cassoles els que donen el prestigi històric a l’esdeveniment. Immediatament em vaig adonar que allò era comparable als fallers i falleres, ells són com eixos granets d’arròs que fan possible eixe dia, des de ja fa més de 50 anys Gràcies Comissió de la Plaça del Forn

Amparo Pérez Pellicer Cassolera de la Falla Plaça del Forn

CUINEM FALLES / 37

Despertà “ Tapa intensa,

una explosió

de sensacions ”

Ingredients: ×× Un parell d’orelleres i guants. ×× Una bossa de coets ×× Una bona caixa de coets. (o dos, depenent de les ganes). ×× Un palm de metxa. ×× Un despertador sorollós. ×× Una o dues misteres ×× Un brusó per a les despertades (per si de cas). ×× Unes bones ulleres de sol.

Elaboració:

Cuiner Pedro Novillo

Dificultat: És un plat que té més perill que

En primer lloc, la nit anterior , a l’aplegar a casa, has de posar-te el despertador que, com a molt, ha de ser a les 7:30 (ja que la nit ha segut llarga). Desprès de posar-te el brusó per despertades (perquè saps que pot botar alguna espurna), et rentes un poc la cara i cap a la falla amb la il·lusió d’arribar i poder agafar el teu premi. Passats uns minuts arribes a la falla i segurament hages d’esperar a que el pirotècnic obriga el garatge on guarda el material.

Una volta la porta estiga ben oberta, ha arribat el moment! El pirotècnic va donant-te els coets, i tu amb il·lusió els vas clavant dins la caixa, destinada per a tal efecte.

dificultat. Has de fer un curset per a ser cap de quadrilla, i si eres xicotet has d’ anar acompanyat d’un adult. Però ja s’encarrega el pirotècnic de donar les instruccions necessàries per tal d’evitar

Després de col·locar els coets en el lloc que els correspon, és moment de posar-te les orelleres, què si no tens pots agafar un tros de cotó en pel. A continuació et poses els guants i agafes la metxa que el pirotècnic t’ha donat, l’encens i quan els altres companys t’avisen, pots llançar el primer coet per a tastar el soroll que fa.

accidents i fer mal.

Dins de la falla és un plat molt controlat .

Temps d’elaboració: La despertà s’elabora des de les 7,30 fins l’esmorzaret, però el sentiment i l’addicció a eixa olor comença des que naixes i dura tota la teua vida.

Per acabar, tots els homes i les poques dones, es posen en fila un darrere de l’altre per poder començar la desfilada de soroll fins arribar a casa de la Fallera Major. Quan acabes saps que només arribar tens una taula de menjar que, desprès de la festa de la nit anterior i la matinada, és el millor menjar que una iaia et por fer qualsevol altre dia de l’any.

CUINEM FALLES / 39

Despertà

l’essència

La “despertà” es tracta d’un plat explosiu i amb molt de soroll. És un plat que es gaudix més pel seu olor ja que és lo que t’ompli des de bon matí i et fica les piles per a la resta del dia Eixa olor és molt especial, t’acompanya allí on estigues, en qualsevol part. Quan sents eixa olor automàticament et trasllades en l’ espai, tanques els ulls i et trobes de nou a la millor terreta del món.

Des que naixes, igual que la llet materna, et dona vida i t’acompanya sempre en els moments més importants de la teua vida, al bateig, algun aniversari, el dia que et cases, amb les victòries del València, etc. És un plat que es gaudix durant tot el dia i que té la seua culminació a migdia amb la “mascletà”, i a eixa olor que crea addicció s’unix el soroll i el terratrèmol final que fa que el teu cos vibre, com quan menges una taronja ben àcida.

La “despertà” té eixe sabor que sents quan esperes que a l’endemà vas a poder rebre un premi que has guanyat i que saps que et pertany. Eixe sabor és el que em recorda cada nit, al saber que vaig a poder rebre per part del pirotècnic de la falla el premi a l’esforç de despertar-me a les 7:30 del matí, el premi que saps que dura 3 dies. Si, és eixe premi, el premi que té forma de coet, olor a pólvora, olor a FALLES!!

Et poses el brusó per a les despertades (perquè saps que pot botar alguna espurna…), et rentes un poc la cara i et dirigixes cap a la falla amb l’ il·lusió d’arribar i poder agafar el teu premi.

El pirotècnic va donant-te els coets, i tu amb il·lusió els vas clavant dins la caixa. Sona la banda de música i al so dels seus pasdobles et fiques les orelleres, els guants i agafes la metxa que el pirotècnic t’ha donat, l’encens i llances el primer coet per tastar el soroll que fa.

Crec que tot el món que gaudix i té el privilegi de poder gojar d’esta festa fallera, de la festa dels coets, sap a que em referisc. Eixos 3 dies et sents lliure, et sents capaç de qualsevol cosa perquè saps que, tot el que dura el trajecte, eres tu el que fa soroll al teu poble, al teu barri, i per a mi, a la meua placeta, la placeta de la Falla del Forn.

En acabar saps que només arribar tens una taula amb menjar que, desprès de la festa de la nit anterior, és el millor que pots prendre per recuperar les forces.

Mayte Peris Marimón Fallera Major 2016

CUINEM FALLES / 41

La cuina àrab és una sàvia mescla de cuina mediterrània i asiàtica amb l’ús afegit d’espècies, les quals potenciaven o emmascaraven els sabors dels diferents elements.

Darío Valbuena

Art: un llegat d’allò més apetitós

Darío Valbuena Grande

Estudiant d’Història de l’Art a l’Universitat de València

Segons el poeta alzireny Ibn- Jafaya assenyala que «Alzira no és l’illa del mar, i solament es diu així perquè l’envolta el riu Xúquer. Alzira ve de l’àrab Al -Yasira, abreujament de Yaácirat Suquar, l’illa del Xúquer ». Com hem pogut apreciar, la ciutat d’Alzira té un llegat històric-artístic molt important. Moltes de les tradicions artesanals, toponímiques o culinàries provenen del món àrab.

En primer lloc, i a nivell artesanal, els àrabs van ser uns genis en l’elaboració de ceràmica esmaltada. Moltes de les seues obres, estaven decorades amb motius vegetals, animals o passatges de l’Alcorà. Aquesta influència es pot vore latent en la ceràmica pròpia de Paterna, la qual segueix els mateixos patrons que els seus avantpassats. Respecte a la toponímia tenim un llegat importantíssim de noms arrelats a la terra: Tulell, Alquenència, Almúnia, o Rafol...

Per descomptat, en la gastronomia també veiem aquesta influència. Una cosa que hem heretat d’ells és que el menjar va lligat a la relació social; és a dir, no hi ha cita amb amics o família que no gire entorn d’una taula amb menjar.

La cuina àrab és una sàvia mescla de cuina mediterrània i asiàtica amb l’ús afegit d’espècies, les quals potenciaven o emmascaraven els sabors

dels diferents elements. Gràcies als àrabs i els seus sistemes de regadiu vam introduir en la nostra dieta fruites com els cítrics –taronges o llimones– i verdures tals com les carxofes, espàrrecs, albergínia així com cereals –arròs–, els dàtils, canyella, codony, ametlles etc. Enfront de l’escassa varietat de menjar dels cristians –cereal, carn i vi–, l’ampli ventall de la cultura àrab es va convertir en el motor fonamental del comerç i intercanvi amb altres països.

Curiosament, les classes altes no menjaven peix en l’antic Al-Andalus però, com sempre, la saviesa popular va implantar plats com els peixos escabetxats, on el vinagre era un excel·lent conservant. Seguint en aquesta mateixa línia, un altre dels pilars fonamentals per a l’elaboració de diferents plats era l’oli. Quasi el 75% dels menjars utilitzaven el benvolgut «or líquid».

El plat més conegut d’origen àrab són les mandonguilles. El seu origen etimològic ve de la denominació que els àrabs van donar a les avellanes que en grec eren pónticas i els àrabs la van prendre com búndiqa. Per extensió, van donar aquest nom a totes les coses la grandària i forma de les quals era similar al de les avellanes, així a les boles de carn picada les van denominar com búndigas, que a la nostra llengua han passat com a mandonguilles (albúnduqa- la bola).

CUINEM FALLES / 43

Partint d’aquesta base, vaig a nomenar els plats i postres més distingides que conservem a la nostra ciutat. En primer lloc, devem nomenar el plat més conegut i característic de la nostra regió: la paella.

Com hem dit anteriorment, el cereal de l’arròs ja era plantat i treballat pels nostres avantpassats àrabs.

El nom de paella ho va rebre aquest plat a causa de la paella en la qual és elaborat. El nom valencià d’aquesta paella és paella que ve de la paraula llatina patella. Aquest arròs a la valenciana o paella és originari de la marjal de l’Albufera de València.

Els primers plats de paella van ser elaborats amb ingredients de la marjal. Anguila, mongetes verdes i caragols van ser uns dels ingredients. Mancant aquests ingredients en les altres regions es van introduir nous ingredients a la paella com la carn de conill i pollastre. Tradicionalment es cuina la paella sobre foc amb llenya. Per a això se sol usar llenya de pi.

Altres variants de l’arròs són les següents: enfront de la necessitat de coure l’arròs en el forn públic, ja que no existien els forns domèstics, va fer que es denominara a aquest plat com “arròs passejat” – passejat, donat el gran anar i venir de les dones carregades amb les seues cassoles repletes d’ingredients.

Dins les diferents formes d’elaborar l’arròs al forn, cal destacar la “Cassola de Quaresma”, que es realitzava coincidint amb aquest període religiós en el qual l’obligació del dejuni i l’abstinència de menjar carn imposaven una dieta basada en el peix –bacallà– i les verdures –carxofes i faves–. Amb la mateixa tècnica, s’elaborava la “Cassola de Fesols i Naps”. És a dir, una altra variant de dejuni però amb diferents ingredients: naps i els fesols secs, utilitzant-ne com a fons el brou del “arròs caldós amb fesols i naps”.

Potser la variant més espectacular és la denominada “Cassola en Tanda”. Temps enrere, era molt típic elaborar aquest plat els dies següents a la matança de porc, aprofitant així la “Tanda” o restes grasses –careta, orelles, potes– sobrants de la “porquejada”.

Es tracta d’una recepta molt rica en greixos, ja que als ingredients procedents de la matança s’afegeix la botifarra de ceba.

Deixant els plats salats per centrar-nos en els plats típics, hem de nomenar que el torró és un altre dels menjars que hem heretat dels nostres avantpassats.

La mel ja era coneguda en l’imperi romà però les ametlles són un producte produït pels àrabs.

Aquestes postres daten del segle XV popularitzantse a la zona d’Alacant. La fabricació del torró segueix fent-se de manera artesanal. El resultat és una pasta que es barreja amb grans pales de fusta i moviments rítmics, fins que aconsegueix un punt anomenat ‘punt de melero’.

Unes altres postres heretades pels nostres avantpassats és el massapà. Tal i com hem vist anteriorment, les ametlles són un dels elements principals per a la seua elaboració. Segons es documenta, el seu origen es troba al segle XV, encara que existeixen llegendes sobre un possible origen persa. En qualsevol cas, la versió més acceptada és la del seu origen àrab, segons la qual aquest dolç hauria arribat a Espanya bé amb la invasió del segle VIII o a través de pelegrins i croats. Aquests dolços nadalencs són molt prestigiosos en llocs tan diferents com Iberoamèrica, Japó, Extrem Orient, Regne Unit, Alemanya o França.

Per finalitzar, les últimes postres que anem a tractar és l’arnadí. És un dolç tradicional valencià d’origen àrab, els ingredients principals són carabassa – encara que pel que sembla també és molt habitual fer-ho amb moniato o combinant carabassa i

moniato–, ametlla i sucre. Els ingredients principals de l’arnadí són la carabassa, l’ametlla i el sucre, falta afegir el rovell d’ou, la canyella i la pell de llimona ratllada. Cal dir que es coneixen algunes variants de la recepta incloent fruita seca com les nous o els pinyons, i fruites seques com les panses. De nou, té la seua arrel àrab.

Per finalitzar, podem dir que la cuina àrab no es redueix a un país, sinó que el seu àmbit d’influència s’estén pel nord d’Àfrica i Orient Pròxim fins a Iran. Amb tot, els països del litoral Mediterrani compten amb una cuina més rica i variada, sobretot l’elaborada en les terres del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte.

Darío Valbuena Grande, alzireny de 22 anys i estudiant a l’últim any d’Història de l’Art a la Universitat de València. Dins dels seus diversos gustos artístics, ha fet investigacions enfocades en Alzira , ha treballat en museus, tant a València com a Alzira, i en l’actualitat es troba realitzant una beca Erasmus a Polònia perfeccionant els seus coneixements.

CUINEM FALLES / 45

Música “ Plat amb molta harmonia ”

Ingredients: ×× Melodies fresques ×× Sèptimes d’espècies acabades de collir.

×× Improvisacions ×× Terceres de picardia en quantitat.

×× Rialles amb bemolls, becaires i sostinguts. ×× 3 cullerades de tremp (una per cada dia). ×× Molta, molta festa, xarangues i orquestres.

Elaboració:

Cuiner David Esteve

1.- En un casset calfar les rialles i les tres cullerades (o més) de tremp fins que redueixca, tot menejant-lo seguidament perquè no qualle.

2.- Tallar les melodies fresques en juliana i les sèptimes d’espècies a daus i mesclar-les amb les terceres de picardia fins fer una massa homogènia.

3.- Barrejar la mescla dins del casset i, per últim afegir la festa en gran quantitat, fins que es mescle amb el líquid.

Dificultat: Tot depén del repertori que es trie, de la qualitat de la xaranga, de les orquestres de nit, de les ganes dels fallers.

Temps d’elaboració: Molta, entre sis i deu anys per músic! També podem començar a fer-la uns mesos abans de falles, cap a la presentació.

4.- Una vegada ben consistent, deixar gelar durant dues hores i vessar sobre la xaranga o l’orquestra desitjada.

CUINEM FALLES / 47

Música

l’essència

La gent que em coneix bé sap que tinc dues passions innegables: la música i el menjar. Estos dos conceptes són molt agraïts a l’hora de fer analogies i comparacions... pensem en els plats d’avantguarda i la música minimalista, o en una òpera de Wagner i un banquet ple de plats exòtics i recarregats. Són dos arts que juguen amb els nostres sentits i nodreixen el nostre cos i la nostra ànima.

La música no és un plat, la música esdevé la salsa que l’acompanya i que aconsegueix que un plat mitjà sàpiga com un amb tres estreles Michelin.

De la mateixa forma que ningú no entén uns pits de pollastre al roquefort sense salsa roquefort, o una barbacoa sense salsa barbacoa, no podem entendre una festivitat sense la música. Una ofrena sense pasdobles clàssics, o una cavalcada del ninot sense les últimes cançons de moda versionades per una xaranga és impensable per a qualsevol, faller i no faller.

Dels tres dies de falles trobem un gran menú, la gent, el monument, la cremà, etc. però algú s’imagina tot açò sense la música? Impossible. Sabors amargs, àcids, picants, molt dolços... tots els moments que ocorren en tres dies contemplen mil i una fusions de sabors i, a la vegada, mil i una fusions de sons i melodies sense les quals les falles son menys falles. El nostre plat ha d’estar ben acoblat, calentet i amb una salsa ben lligada i aconseguir que, amb un mos, vullgam repetir una i altra vegada fins estar ben saciats.

Francisco José Vicente Castells Músic i compositor

CUINEM FALLES / 49

Monument “ Postre de carrer, bell i efímer ”

Ingredients: ×× Farina. ×× Aigua bullint. ×× Colorants. ×× “Cua de conill”. ×× Ratlladura de “panet”.

×× Paper de periòdic (d’esquerres o de dretes, és indiferent). ×× Gran bloc de poliestiré expandit.

Elaboració: 1.- Dissenyar l’aparença que volem donar a les nostres postres.

Cuiners Rubén Gómez Borja Lorente

2.- Tallem el bloc de poliestiré, ajudant-nos amb un cúter o amb un ganivet de tall molt esmolat.

3.- S’embolica amb paper (que no siga d’alumini) empalustrant-ho amb verrim.

4.- Ho deixem en repòs durant diversos dies, i quan estiga sec s’unta la crema prèviament elaborada amb suau panet.

Dificultat:

5.- Finalment, una vegada seca, s’escata la superfície amb la màxima cura.

professional del Xef.

Ara només queda decorar-ho, amb la màgia que porten els artistes en el seu cor, empolvorant tots els components amb partícules tamisades d’Arc de San Martí, i cobrint-ho uniformement, amb la brillantor de les onades del Mediterrani.

Temps d’elaboració:

Finalment, només quedaria agregar-li per damunt una fina capa de somni, mesclada amb borumballes d’art.

Baixa o alta, depenent de l’exigència del paladar dels comensals i la preparació

Sempre i en tot cas, el seu temps d’elaboració en el forn del taller, no ha de ser superior a huit mil setcentes seixanta hores. Encara que

Les postres en estos moments, ja estarien preparats per a ser flamejats directament el dènou de març, sobre el carrer o plaça, amb una traca, un poc de líquid inflamable i unes gotetes d’esperança en el futur, despreses dels ulls... de les falleres majors.

al final per molta atenció que es tinga, sempre es crema.

Bon profit!

CUINEM FALLES / 51

Monument

l’essència

Les falles són les postres casolanes, típics dels carrers i les places de la Comunitat Valenciana, flamejats amb licors de renovació i passió.

La falla o també denominat “Monument Faller” és l’últim plat esperat amb més expectació per tots els comensals, ja que depenent de com estiga elaborat, el seu sabor en el record podria ser intensament dolç, o profundament amarg. És un “menjar” creat per a potenciar els sabors agradables i suavitzar les amargures dels plats degustats, algunes vegades, al llarg de l’any.

El disseny i l’acabat són claus a l’hora de la seua presentació sobre les tradicionals “tovalles asfàltiques”.

El seu primer impacte visual intenta estimular la salivació de les glàndules gustatives i, a continuació, el seu contingut ha d’esclatar en el paladar fins a arribar a sentir la plenitud de l’obra.

Julio Monterrubio ARTISTA FALLER

CUINEM FALLES / 53

Crítica “ Plat de digestió pesada ”

Ingredients: ×× Una temàtica de temporada ×× Una mida d’observació de la realitat quotidiana.

×× Mig almud de sentit de l’humor.

×× Una garba de paraules ben

×× Una mesura de sentit del ritme i de la rima. ×× Un pessic de sàtira, sarcasme i ironia. ×× Una arrova d’agraïment.

triades, de conreu ecològic a ser possible.

Cuiners Jorge Gimeno Rafael Barraquet

Elaboració: 1. La primera fase del procés és col·lectiva. Un grup de cervells pensants decideixen la temàtica que tindrà el monument i, per tant, el llibret i la crítica, així com l’enfocament que se li donarà a la mateixa. És un procés de marinatge lent on s’adoba i ablanix la vianda, i que pot durar alguna mesada.

2. En un recipient a banda, es va duent a terme una sistemàtica observació de la realitat quotidiana. La política, temes socials, culturals, festius i relacionats específicament amb les falles són els més utilitzats. Generalment, per a fer una crítica més variada, se solen barrejar al llarg de la mateixa. En realitat, el millor és que no en falte cap, de la mateixa manera que a un bon putxero s’ha de barrejar la carn, la verdura, l’embotit i les pilotes.

3. Quan ja està triada la temàtica i es tenen referents de successos o situacions ocorreguts a la localitat o a un àmbit geogràfic major, comencen a coure’s a foc ben lent les idees que poden aparèixer a les diferents parts de l’explicació, van agafant forma les diferents escenes, sempre pensant en un òptim maridatge amb el monument faller, amb el qual la crítica se suporta i retro-alimenta.

CUINEM FALLES / 55

Lema:

CUINEM FALLES

Rub茅n G贸mez Artista

Crítica 4. Durant el procés de cocció és fonamental adobar-les amb una bona dosi de sentit de l’humor. La crítica ha de moure a la rialla del lector, almenys al somriure interior. Per aconseguir-ho s’ha d’utilitzar la sàtira, el sarcasme i la ironia, (la mala llet, en definitiva) en la dosi justa, que donen al resultat final un aroma i un regust més apetible. No s’ha de cuinar dolç per a molts, tampoc salat per al gat. S’ha de quedar en un terme mig, entre una crítica massa innocent i l’altre extrem, que ens duria a una falta de respecte o a ferir la sensibilitat de persones o col·lectius.

5. La presentació del plat és també molt important a l’hora d’escudellar. Les idees s’han de plasmar amb paraules, les quals s’han d’utilitzar de manera acurada, triant bé de la parada. Solament així es pot aspirar a crear estrofes que tinguen el ritme, la rima –si s’opta per esta- i el contingut adequat. Ajuda molt utilitzar un argot de la terra, amb frases fetes, dobles sentits... el valencià és magnífic i ric per esta finalitat, i al llibre de falla la nostra llengua troba un mitjà d’expressió magnífic.

Per últim, és important la presentació adequada de l’àpat a la taula. Una part de la crítica o explicació va destinada específicament a les escenes del monument. De la mateixa forma que el menjar s’ha d’escudellar amb pulcritud i atenent a la part visual, s’ha de triar les parts més significatives per a les escenes. Del tot del text complet, es passa a la part de l’escena. Ha de ser un tot divisible però coherent.

6. L’agraïment no és un pas específic del procés d’elaboració d’aquest plat, però ha d’impregnar en tot moment aquest procés. Un bon cuiner, que fa del seu art una filosofia de vida, agraeix en tot moment a tots els implicats en el procés, treballa deixant de banda el seu ego i recordant al sol, a l’aigua i a la terra que fa créixer les seues matèries primeres, al llaurador o al ramader que les conrea, al fabricant dels estris de cuina, al que dissenya i al qui dóna forma a tots els elements del seu restaurant, i al consumidor final de les seues creacions. De la mateixa manera, l’explicació d’un monument no és un acte individual i aïllat, si no que intervenen moltes persones, com ara qui dóna a llum les idees, els que ajuden a concretar-les i donar-los una forma més nítida, l’artista faller que materialitza les diferents escenes, els dissenyadors gràfics que la plasmen de manera magistral al llibret... i finalment la gent que la llig, bé al llibret o bé als rètols de la falla. I s’ha de sentir agraïment cap a tots ells.

Si aquell que escriu la crítica aconsegueix unificar uns ingredients de qualitat, treballa en unes bones condicions materials i utilitza destrament la sal i el pebre en la dosi justa, s’ho passarà d’allò més bé i deixarà testimoni o crònica informals d’un temps específic, d’un exercici faller. I si arranca un somriure a aquells que ho lligen... arrop i talladetes.

Xavi Barber

Mestre de música i escriptor

CUINEM FALLES / 57

Cuinant falles Amics forners i forneres; hi ha nou llibret al carrer per mostrar al món sencer amb gràcia i bones maneres textos encertats de veres i fotos mel de romer.

Hem volgut fer un menú amb molts ingredients fallers per gaudi de dames i cavallers sense voler ofendre ningú i que tampoc acabe al comú usat com altres papers.

És ben sabut que les falles són festes de contrastos on es mesclen grans fastos amb accions un poc canalles.

I si no ho vols dir, te calles per si de cas pinten bastos.

Com hem d’omplir la Plaça amb un colorit monument arriba l’hora i el moment d’arrancar a vore que passa i amb més voluntat que traça explicar un poquet l’invent.

Parlarem d’històries Josefines mirant-nos un poc el melic sense crear cap embolic dient coses bones i roïnes públiques o d’entre bambalines sense perdre cap amic.

Li posarem sal i pebre i ho courem a foc ben viu atents per si bota la perdiu (o el que salta és una llebre) amb Rubén, - això ho celebreartista valent i efectiu.

Forntucky frichen fallerns

Alimentació

Amb un estil al·legòric es descriu la variació en què una situació té un final fantasmagòric que sent clar i categòric no aclareix cap qüestió.

Eixe procés comporta primerament l’alimentació seguidament la selecció, després quan es transporta, es frig amb flama forta i al final la degustació.

És el faller per definició un espècimen alimentat amb una certa varietat.

Igual menja pa i meló que en un luxosa mansió un àpat ben sofisticat.

Així els fallers-pollastres passen per una cadena que sembla que els condemna a patir grans desastres que causen certs empastres per acció pròpia o aliena.

La maquinària permet que algun acte desencertat finalment siga expiat en un procés ràpid i net per evitar que aquest sainet tinga un final poc desitjat.

S’alimenta amb il·lusió d’art, lletra i cultura, i amb dedicació i cura fa adequada transmissió de bonhomia i tradició i sol estar a l’altura.

Selecció Per fer àpat o beuratge un professional hostaler, xef, maître o sommelier, seleccionarà amb mestratge fent un acurat triatge del gènere més cridaner.

La resta fuig atemorida tot i que entén l’hostilitat del veí que s’ha afartat de portar tan mala vida des del dia de la crida amb soroll i brutedat.

Aquest cuiner és un veí que no destria gra i palla i condemna tota la falla per algun acte un poc roí i veu el gall que el seu destí és ser víctima de la dalla.

Moltes coses argumenta: que es tallen els carrers en febrer els dies darrers, que el consum etílic augmenta, que el sonòmetre rebenta i veu fluids molt cridaners.

Però també algunes vegades dóna una imatge penosa quan al carrer pixa o bossa, fa soroll a carretades, o perpetra barrabassades de manera poc decorosa.

I no vol posar esment en què baix d’eixa façana hi ha qui es mou a la gana i que crea eficientment teatre, llibre o monument de forma amorosa i sana.

Xumba, xumba, xumba

Volem cassalla, cassalla volem

Les miccions a la rua porten cua

Concretant ja una miqueta causes de malestar veïnal posarem llum de fanal a certa relació estreta entre falles i musiqueta que molesta al personal.

Parlem d’un fet prou freqüent que crea friccions espinoses i situacions poc amistoses quan no mira pèl la gent i consumeix massivament begudes espirituoses.

Altre efecte col·lateral d’ingerir “alpiste” a manta crea estupor i espanta quan algú, granat o xaval, l’aparell urogenital alleuja perquè no aguanta.

Són freqüents de matinada, per amenitzar les revetles, discomòbils i orquestres que de forma indiscriminada fan tremolar la teulada, les portes i les finestres.

Per alguns el got de plàstic és part de la vestimenta.

Amb entusiasme, empenta i un joc de colze fantàstic, ingereixen licor monàstic, ginebra, whisky o absenta.

És un fet molt ordinari, per freqüent i poc decorós que a imitació d’un gos s’acontente l’instint primari substituint un digne urinari pel portal d’un veí bel·licós.

Davant d’eixe escenari qui pot escampa el poll, desconnecta així l’endoll i se’n va a un balneari, o es queda –fet temerariaguantant tot el soroll.

Van carregant bé el matxo mamant desaforadament i arriba el fatídic moment en què, cuits com un fardatxo, els retorna el plat de gaspatxo i l’angoixa els va en augment.

Si el desig emet un decret és normal i compressible que eixe impuls irresistible es faça palpable i concret consumat a un lloc indiscret si no hi ha alcova disponible.

Els efectes contrastats de patir aquest suplici són: mal humor, desfici, vetlar amb els ous unflats, nits amb ulls com a plats i baix rendiment a l’ofici.

Aleshores veus el resultat de la fallida digestió al girar qualsevol cantó tacant patètic l’empedrat ferint la sensibilitat la repugnant devolució.

Aquesta urgència carnal ha obligat al nostre faller a haver de pixar al carrer.

La cosa ha acabat mal perquè han engabiat el pardal i el porten amb el coeter.

S’entrega el fallerio comú a pasdobles i bachates, temes nous i d’altres dates, de Melendi, Juanes o Malú, ho donen tot de cadascú i encadenen els cubates.

Cent per cent malta

Mentre el veí patidor demà fa jornada sencera i no té pis a Cullera per poder dormir millor.

I nota al llit el tremolor de la música patxanguera.

Faré una pausa uns moments per ressenyar una proesa relacionada amb la cervesa: el nostres cossos sapients fan destria dels components amb eficiència i grandesa.

Perquè si bé a eixa beguda gas i líquid fan seguici perquè el tast siga propici, eixa unitat és perduda quan ix l’ànsia retinguda per diferents orificis.

El transport (pim pam PUM) Sols ens falta un ingredient per a acabar este plat que a foc lent hem guisat i que el veí intransigent troba horrible i repel·lent, indigest, roí i pesat.

No es perdona ni oblida que a la despertà fallera retrona la vila sencera i amb alegria gens fingida la comissió posa en fugida la pau i la son matinera.

Ara és oportú el comentari de què aquest acte groller no sempre ve d’un faller sinó d’un actor secundari que forma part del bestiari que transita pel carrer.

La pólvora té presència i actuacions molt sonades a localitzacions acotades fent-se servir a consciència per a èxtasi de l’audiència a grandioses mascletades.

Quan passa pel carrer eixa comitiva festera tremolen peus i capçalera i sembla que baix del somier esclata un obús de morter que assola la llar sencera.

I per al tema anar tancant ara permetreu que explique sense que ningú em replique que de tot artefacte explotant és per mi el més estimulant la carcassa del tio Enrique.

Hi ha fort component sonor als castells, als quals la gent mira fixa al firmament i gaudeix sense por ni rancor de l’esclafit de llum i color amb expressió d’agraïment.

És un fet que irrita un poc que alguns xiquets i majors prou pesats i condidors en qualsevol moment i lloc prenguen a la metxa foc de piuletes i tronadors.

No obstant....

La preparació al restaurant El xef mostra les deixalles que després de la cocció del plat faller en qüestió queden per les acaballes provocant potser rialles o algun toc d’atenció.

S’ha de deixar constància de què la part criticable d’esta festa entranyable té molt poca rellevància i amb certa equidistància és divertida i amable.

Sent festivitat anual, que en pocs dies se’n fuig, no serà motiu d’enuig, ja que cap a un poal la part més perjudicial que mou a pena i rebuig.

Amb les sobres ací hagudes molts fan caldo consistent i emeten crítica insistent a ofenses percebudes per actuacions indegudes generalitzant en tot moment.

El restaurant (anem anant) Altre plaer principal que amenitza el dia a dia i, igual que la gastronomia, té incidència desigual, és de caràcter sexual.

(Ells s’ajunten, Déu els cria)

El Grec posa de manifest un exemple d’intimitat on la parella ha acordat, -o ell s’ha segut molt llest i també un poc deshonestque el mos se’n passe al veïnat.

El Francés és altra tria d’heterodòxia pura agradable sense mesura. És un acte de rebel·lia usar distintament l’anatomia d’allò que disposa natura.

Ací, censurada amb ingeni, tenim una visió general de sexe intercultural, ardors molt primigenis i instints heterogenis del món antic i actual.

Així que la cadernera, pardal que piula hivern i estiu, no s’ha ajocat al seu niu si no que ha pres drecera i ha revolat juganera a la fi del tub digestiu.

Tan tendra ocupació és una amorosa ofrena que sols mereix esmena per a ficar en consideració que és de mala educació parlar amb la boca plena.

Expiació Estos fallers vaporosos són el depurat resultat del procés ja relatat on fets caòtics, morbosos molestos i tumultuosos queden a la fi expiats.

No oblidem que ja s’ha dit i per tant ja no és notícia si no un fet de justícia que el faller educat i polit tot i la fama que ha adquirit és més que soroll i brutícia.

Estan les arts plàstiques en disfresses i complements a tota hora presents.

A desfilades sarcàstiques trobem crítiques ocurrents i decoracions fantàstiques.

Tot i que si filem prim el concepte és malsonant, que expiar ve denotant l’existència de culpa o crim i mirant-ho bé descobrim que a la fi no és per a tant.

No de bades l’estoreta ha mutat en monument i és un mèrit contundent d’artistes de mà inquieta i una imaginació repleta d’escenes ocurrents.

Per no parlar d’eixe art que és la gastronomia on amb bona fe i mestria amics fallers prenen part deixant-te satisfet i fart amb guisats i rebosteria.

Fan burla els esperits amb gestos i carasses mesurant bé les passes perquè esperen decidits que al bon humor rendits tots embeinen les espasses.

Al llibret explicatiu, amateur o amb bona ploma, amb gràcia i molta broma, la gent conta i escriu i de pas amb bon motiu defensa el nostre idioma.

Es mobilitza el personal amb cor i responsabilitat fent més d’una activitat amb una finalitat social recaptant algun capital per algú necessitat.

Un poc més de respecte i una major tolerància en qualsevol circumstància faran maridatge perfecte i tindran un bon efecte amb classe i elegància.

També en tota ocasió un gran esforç de quatre, mèrit que no es pot rebatre, té brillant culminació en guions de presentació i bones obres de teatre.

En resum, sintetitzant, la falla és una família que tota inquietud concilia on la gent va aportant allò que creu interessant amb bona dosi de fília.

El conter que se n’anem !!!

Va arribant ja el moment de tancar la paradeta, deixar la ploma quieta i de fer l’acomiadament de forma complida i solvent, seriosa, humil i discreta.

Si el veïnat aliè al sarau encara veu injustificable i certament censurable que es monte este cacau que pense que res no trau sent tan poc amigable.

Gràcies per la lectura d’este sainet gastronòmic que desitge que semble còmic, i del qual la teixidura no m’ha resultat gens dura sinó d’un plaer astronòmic.

No és moment de repetició però faré recordatori de què és molt meritori el fet de portar intenció d’aconseguir la conciliació entre descans i rebombori.

Mastegat aquest escrit -esta culinària faulaparaula rere paraula, ja s’ha acabat el convit.

Espere que els faça profit i ara desparem taula.

Sols em queda desitjar unes festes de primera, que entre bé la primavera, calor humà, bon menjar i moments per recordar.

Visca la Falla Fornera !!!

Si algun faller es molesta per la imatge exagerada que d’ell ha sigut donada sap bé que en esta festa el sarcasme planta la cresta i la sàtira és justificada.

Xavier Barber Crítica

I tu quan despertaràs, estúpid?

No veus que el temps s’acaba i tu seguixes sense despertar?

I tu, quan despertaràs...

Iván Canet

Iván Canet Moreno

PERSPECTIVES

Escriptor

Des d’aquest primer instant en què em dipositen sobre la sorra lleugerament humida per la pluja, que amenaça des de fa un parell de dies, i que amb prou feines s’ha atrevit a descarregar tímidament aquesta vesprada sobre els sacs que tallen l’accés a la plaça i esperen amb impaciència el camió en què em transporten, des d’aquest moment en què unes mans voluntarioses m’enlairen i em suspenen uns minuts en cel de ningú per després deixar-me a terra amb afecte, aquestes mans que llavors despleguen davant els meus peus una catifa de gespa verda que relluix amb altivesa baix els focus que ja il·luminen la plaça, envaïda pels crits, la il·lusió, el so de la pólvora, l’olor a un pasdoble que espera el moment de ser ballat, des d’aquest instant, dic, des d’aquest precís instant en què creuem les nostres mirades, des d’aquest instant en què em somrius, i jo intente dir-te alguna cosa, però no puc; intente parlar, però no sóc capaç de trobar les paraules, i tu t’acomiades dolçament de la resta de gent que m’envolta, que m’impedix aixecar els peus d’aquesta sorra lleugerament humida que m’empresona, i jo voldria apropar-me i somriure’t i anar amb tu, anar allà on tu volgueres portar-me, des d’aquest moment, dic, des d’aquest precís instant, des d’aquest precís instant...

I com puc tancar els ulls si no puc tancar els ulls, i l’única cosa que veig és la teua silueta dibuixada en la paret, il·luminada per un fanal de sentiments intermitents, i la teua silueta, o la imatge que conserve de la teua silueta, gargotejada i confusa, però al mateix temps nítida com aquesta nit, que finalment ha aconseguit desfer-se dels núvols, i ja

no hi ha pluja que amenace, perquè ha descarregat tota la seua frustració aquesta vesprada sobre els pobres sacs de sorra, i ara la gespa relluix, encara més si cap, baix aquests focus que mai no dormen, i la teua silueta, o el record, dolç record de la teua silueta, es llisca paret avall i s’acomoda entre la vorada i les llambordes del carrer, d’aquesta plaça que fingix dormir tranquil·lament, però que tan sols espera el moment de despertar, i jo em pregunte, ara que t’he vist, ara que m’has vist, ara que les nostres mirades han coincidit, encara que només un únic instant, un únic somriure, un únic misto és suficient per consumir tot això que sent i no sent, ara que ens hem vist, ara que desitjaria no haver-te vist si això significara no viure aquesta nit amb aquesta angoixa per no vore’t, ara, ara, aquesta nit, ara, en aquest precís instant, em pregunte: com puc tancar els ulls si no puc tancar els ulls, i l’única cosa que veig eres tu?

Desperta el carrer el teu record i la pólvora el crida des de cada raconet d’aquesta plaça, que s’ha convertit de sobte en contesa continguda, simfonia exacerbada que molesta a veïns, que encén balconades de ferro i tests de geranis grisos; desperten les lletres del teu nom en pronunciar-lo.

Desperta a la força qui no vol despertar i encara desperta el dia amb el soroll del tro i el masclet, amb els riures dels joves que veuen com la senyora Encarna desperta està dempeus a la balconada, i desperta amenaça amb llançar-los un poal d’aigua freda què els desperte més si cal. Desperta la vida, i si alguna vegada es dorm aviat desperta, i

CUINEM FALLES / 63

desperte en vore’t aparèixer per la cantonada, brusó i pantalons vaquers, sabatilles esportives, aquest somriure despert i una caixa de coets baix el braç.

Desperts, tot i que dormits, els batecs del meu cor.

Una taula vestida amb bunyols i xocolate i cent mans que s’abalancen sobre ella. Una altra mirada, un altre somriure. I tu quan despertaràs, estúpid? No veus que el veïnat ja fa hores que roman despert? I tu, quan despertaràs...

La xaranga sona orgullosa i la gent celebra amb eufòria i rialles desbocades, la banderola oneja per sobre dels caps, entre abraçades, entre aplaudiments. Algú s’apropa amb pas decidit i aparta les tanques que des d’aquest matí em volten i reclouen en aquesta gàbia invisible, a l’altre costat de la qual la gent passeja i es deté, s’inclina a llegir els cartells que hi ha col·locats als meus peus i em dediquen somriures o critiquen el color de la meua samarreta, com ara els xiquets que acudixen els diumenges al zoo i queden embaladits per les acrobàcies dels dofins, que travessen cèrcols de foc i esguiten els espectadors de primera fila, com eixos mateixos xiquets, decebuts, perquè les foques hui no volen jugar amb la pilota. Així em sent: part de l’espectacle, atrezzo, show must go on. Però algú s’apropa de sobte amb pas decidit i aparta les tanques, i llavors apareixes tu, banderola en mà, amb aquest somriure que ja no podria oblidar ni encara que volguera, i els teus passos es dirigeixen cap a on em trobe, i és llavors que em pose a tremolar, i espere no posar-me a suar també, i ja estàs ací, a escassos centímetres de mi, i la gent t’aclama i la gent t’aplaudix, i tu aixeques la banderola una vegada més i amb delicadesa la deixes reposar sobre el meu avantbraç al mateix temps que els teus cabells freguen les meues galtes porugues, algú pren una foto, una altra més, enrogisc, la gent riu, la gent aplaudix, primer premi, primer premi, i tinc ganes de parlar-te, de dir-te tot això que porte pensant durant tot el dia, si em dius adéu…, però no vull que em digues adéu, vull que et quedes ací, però la gent riu, i la gent aplaudix, i la gent em fotografia amb aquesta banderola que ara estic obligat a sostenir i mostrar, primer premi, primer premi, i jo l’única cosa que volia és que et quedares amb mi, que et quedares amb mi un parell de minuts més… o tota l’eternitat.

Música, però d’un altre tipus; ball, però d’una altra forma. Has acabat de sopar abans que la resta de gent i t’has apropat de nou per contemplar la

banderola que, brodada amb fil daurat, testifica el primer premi aconseguit aquest any, i has somrigut en recordar el moment en què has pujat a l’escenari i tothom a la plaça de l’ajuntament t’ha vist aixecarla amb entusiasme, i els membres de la teua comissió han embogit d’alegria mentre la xaranga no deixava de tocar. Però que bonic eres! m’has dit en un murmuri quasi inaudible, o potser li ho has dit al primer premi que representa la banderola que reposa ara en el meu braç, tant se val, i has recolzat els braços sobre la tanca i ens hem quedat mirant fixament durant un moment. Què estaràs pensant?, m’has preguntat, i jo he volgut respondre’t, he volgut respondre’t amb aquest cor fet estelles, he volgut respondre’t i apropar-me a tu i acaronar-te el coll, porte volent respondre’t des d’anit, porte volent respondre’t tota la meua vida. Llavors ha començat a sonar la música, però d’un altre tipus; la gent ha començat a ballar, però d’una altra forma, i algú ha pronunciat el teu nom i t’has tornat a vore qui era: la teua amiga sostenia un got de vodka amb llimona, i te n’has anat. Ara et veig ballar amb els ulls tancats, et veig somriure, mai deixes de somriure, o potser sóc jo que et veig sempre somriure, balles amb els ulls tancats, i jo volguera tancar els ulls i no puc tancar els ulls, i jo volguera ballar amb tu i els meus peus estan enterrats en sorra i una catifa de gespa que ja no relluix tant com ahir. I la teua amiga besa al seu nuvi mentre aquest sosté un cigarret entre els dits, i el teu amic també sembla haver trobat un xic a qui besar; però tu no vols pretendents, només vols ballar amb els ulls tancats, i llavors escolte la cançó que sona, i l’escolte dins de mi, l’escolte dins de mi, i jo volguera poder no escoltar-la però sona dins de mi, per mi que ho fas expressament, per mi que te m’han fet a mida...

Passegen presumides les cassoles de fang per la plaça fins que arriben a les taules disposades horitzontalment i tothom espera amb impaciència el moment de començar a dinar; no obstant això, tu mires al teu voltant amb satisfacció i agraïment, i entens la importància del que està succeint en aquest moment, doncs no es tracta només d’un grup de gent reunida per menjar un plat d’arròs al forn; i mentre es repartix la cansalada, els cigrons, les creïlles i la cabeça d’alls en plats individuals, dirigixes la mirada cap a on em trobe paquet d’arròs en mà, i saps que aquest any cobra major rellevància aquest acte que amb tant amor se celebra cada dihuit de març, la

comunió entre la gastronomia, la tradició, l’art i la cultura, la comuna unió d’amics al voltant d’un taula compartint pa. D’ací sorgix la paraula company, tu ho saps bé. Com m’agradaria ser company teu! Com m’agradaria llençar aquest fictici paquet d’arròs al sòl, córrer cap a tu, asseure’m al teu costat!

I si de clavells vermells poguera jo un mantell confeccionar-te perquè no trepitjaren els teus peus els carrers nus, conrearia els més bells per poder dibuixar això que jo sent i que les meues paraules no em deixen expressar. De clavells vermells, de clavells blancs, de clavells morats teixiria per a tu un demà que mai no arribara per poder romandre en la felicitat sostinguda, perquè pogueres seguir somrient i jo seguira així anhelant el frec dissimulat dels teus cabells sobre les meues galtes poregoses.

I si de clavells vermells poguera jo embolcallar-me per no veure’t més, els conrearia llavors lentament, doncs aquest turment em dóna la vida i sense vida per a què voldria jo turment; si no vore’t és la tranquil·litat del somni afable, què desperte el veïnat, què desperten els fanals, què desperte la senyora Encarna! Trons i masclets, desperteu! I si de clavells vermells poguera jo un ram ofrenar-te, i així evitar les llàgrimes que amagues, i així bressolar l’emoció que en el teu pit es deslliga, no dubtes ni per un moment que tan gran ram no rebries mai en la vida com aquell que jo crearia pels teus ulls. Ai, si de clavells vermells poguera jo...

Desperta feliç el veïnat, desperta per última vegada.

La senyora Encarna ja desitja l’arribada de l’endemà.

I tu quan despertaràs, estúpid? No veus que el temps s’acaba i tu seguixes sense despertar?

I tu, quan despertaràs...

Música, però d’un altre tipus; ball, però d’una altra forma. Jaume Teixidor Dalmau, Amparito Roca. Els teus peus es mouen amb envejable harmonia, els teus malucs són somni inacabable, desig inacabat.

José Calixto Serrano Simeón, El Fallero. La remenada delicada de qui gaudix ballant, la vida no és més que música. Pedro Sosa López. Lo cant del Valencià. Si poguera lliurar-me de les meues cadenes i agafar-te per la cintura i ballar aquest pasdoble amb tu. Miquel Asins. La flor del taronger. I com poder ballar quan no puc ballar! Salvador Giner. L’entrada a la Murta.

Desperteu, els meus peus! Desperta, cor! No veus que el temps s’acaba i tu seguixes sense despertar?

Salvador Salvá Sapena. Xàbia. Rialles, i aplaudiments, i eufòria. Primer premi, primer premi. José Padilla Sánchez. Valencia. Per mi que ho fas expressament, per mi que te m’han fet a mida. Santiago López Gonzalo. Gallito. Cassoles de fang que es passegen presumides per la plaça, i jo volguera ser el teu company. Godofredo Garrigues Perucho. Tomás Ferrús. Si de clavells vermells jo poguera. En la plaza de la vila, parapapapa parapapa, en la plaza de la vila, parapapapa parapapapa, salid niñas al balcón, salid niñas al balcón, porque vais a ver pasar, porque vais a ver pasar la Falla Plaça del Forn...

Els focus, apagats. La gespa ja no lluix. La gent congregada a l’altre costat de les tanques, que ara estan disposades un parell de metres més enllà. I tu, que t’apropes, per última vegada, em tem, i em mires, i somrius. Sé que només em queden un parell de minuts per trobar aquestes paraules que durant dies no he pogut pronunciar, sé que el temps juga en contra meua. Despullat de la banderola, m’han emmanillat a una destinació certa que també recorre les meues cames i seguix avant. La gent, en silenci. La xaranga ja no toca cap cançó. Ningú balla. Ningú riu. Ningú aplaudeix. Algú encén una bengala: els bombers ja estan ací. Sé que puc trobar eixes paraules que dirte, eixes paraules que m’indulten, que em salven d’un demà que no és demà, que demà no arriba mai, que demà no existix. Agafes la bengala i t’apropes una mica més. Els teus ulls, de vidre. Tremola el teu pols. Un bombo resona llunyà. Es dispara un castell de focs d’artifici, són tan preciosos com tu. Uns segons. No veus que el temps s’acaba i tu segueixes sense despertar? Et vull! Aquestes són les paraules.

Tan senzilles. Un pronom feble, un verb conjugat en primera persona. Tres dies que han transcorregut entre silencis. Apropes la mà. Et vull! Ara ja puc dirt’ho. És senzill: tan sols he de pronunciar-ho. Et. Vull.

Et Vull. El castell de focs d’artifici s’acaba. Vull dirt’ho. Et vull! De nou silenci.

Aplaudiments. Música. Llàgrimes. I silenci.

CUINEM FALLES / 65

Premis “ Pastís de glòria ”

Ingredients: ×× 200 grams d’il·lusió.

A poder ser fresca. La il·lusió recol·lectada a mitjan temporada és la millor, estem tots amb ànsies de festa i açò deixarà bon caldo.

×× 100 grams d’idees.

Evitar els refregits d’alls, estos creen ardor i es repetixen una vegada i una altra. Les més valorades són les idees originals, estes aporten molt bon sabor de boca.

×× 200 grams d’harmonia.

Cuiner Iván de la Merced

L’ambient entorn de l’olla és important, quant més agradable millor. El cuiner en estes condicions desprén totes les seues qualitats i mostra una entrega total i cal deixar-ho treballar. És d’agrair hidratar al cuiner amb alguna beguda isotònica o gin-tònica durant l’elaboració del guisat.

Elaboració:

Dificultat És molt senzill de fer ja que ens em de preocupar tan sols de què estiga al nostre gust. L’única complicació potser que la substància groguenca no desaparega del tot i li done un mal sabor.

Temps d’elaboració Per fer un bon plat, hem de tindre paciència i molta col·laboració, aixó

×× 300 grams de bitllets.

Si no disposem de tants bitllets, podem substituir-ho per llorer, al final els diners no ho és tot si es disposen de bones idees i ganes de treballar. Així que el que tinguem per casa és suficient.

×× 200 grams de crítica Satírica, a poder ser burlesca i res ofensiva, perquè la “cata” o degustació siga el més divertida possible. Esta podrà ser constructiva o destructiva, coenta o dolça, com es vullga, hi ha gustos per a tots. Podem enriquir el guisat amb els temes de més actualitat, ja siguen polítics, socials o culturals. Cal ficar el guisat en la llaga. Ens ajudara al resultat final, uns vitets perquè dure l’efecte un temps, primer per la boca i després per baix i així se’n parle durant uns dies de nosaltres.

Col·locarem tot en l’olla i cobrirem amb aigua. Es pot enriquir amb algun aiguardent però espaiet amb els més menuts. Amb el foc lent ho portarem fins a ebullició i vorem com el caldo va extraient la substància dels ingredients i agafant color i a espessir. Vorem com les idees i els projectes van apareixent per moments en la superfície del caldo i tornen a ser engolits per este pels corrents que origina la física de l’ebullició.

Arribats a este punt començarà a aflorar una bromera groguenca originada per tot allò que perjudica la festa i al guisat, en formes d’actituds i situacions incorrectes que s’alliberen en l’aire quan trenquen les bambolles, carregant l’ambient. Esta bromera l’haurem de llevar amb una espumadora immediatament perquè no contamine la resta del guisat ni de la comissió. La bromera retirada la reservarem i la tirarem a les flames finalitzada la festa. Perdó, acabada la cocció.”

Finalitzarem el guisat quan vegem complits els nostres objectius, idees i somnis, i si no és així recomane deixar-ho 10 minuts més a foc viu fins aconseguir-ho. Este plat no requerix de presentació i podem servir-lo en fonts grans perquè cada un farte tot el que vullga.

ens pot portar ben rebé un anyet.

Com voreu és una olla tradicional de la nostra terra per a gaudir en masses i molt familiar i, possiblement, una vegada més no tinguem premi, però a vore qui ens lleva lo ballat! Què ho gaudisquen i bon profit!

CUINEM FALLES / 67

Premis En el preludi de les festes josefines, un dia a principis de març se celebra la 5ª edició del concurs gastronòmic “Fallerxef” , on un equip de cuiners de cada comissió fallera ha d’elaborar un plat en un temps determinat i que el seu sabor i aroma recorde a una temàtica relacionada amb el món faller. A cada comissió se li entrega un sobre tancat, la temàtica a elaborar. El mètode d’elaboració és lliure i els ingredients cada un es busca la vida, ja que amb el tema dels retalls no hi ha qui patrocine els ingredients. Per tant si un vol festa, se l’ha de guanyar.

El premi al millor plat tampoc és que siga molt atractiu i menys ensordidor. 20 quilos de material pirotècnic, format per globus unflables. Això si, de diversos colors i res de pólvora. Diuen que no és un problema de cost sinó de seguretat. Jo tinc els meus dubtes respecte d’això.

Una vegada els sobres repartits, hi ha molta expectació entre la meua gent per saber que ens oferix la sort. I sense més preàmbuls li passe el sobre a la fallera major perquè faça els honors d’obrir-ho. Temàtica: ELS PREMIS. Vaja, de tots els plats que ens podien haver tocat, justament els PREMIS. I vos preguntareu, a què sap un premi? Difícil d’imaginar si mai has guanyat res o ben poc. Açò és com la lliga de les estreles, que juguem i per molt que botes mai arribem a tocar-les. Altres en canvi es van fent amb tot l’univers any rere any.

No em considere un xef però si un cuinetes en el món de les falles, i la meua experiència em dicta que este tipus de plat ha d’estar pensat per a celebracions i ser compartit i gaudit per molta gent al mateix temps. Si és un èxit obtindre un premi, este plat ha de servir per a celebrar el nomenat èxit, per la qual cosa ha de ser un plat amb un sabor agredolç, per allò de guanyar o perdre.

I açò em recorda les meues xicotetes experiències en el món de les falles, on la il·lusió juga un paper fonamental per a complir els nostres propis somnis i els de la comissió. Equips de persones treballen amb un mateix objectiu, gojar d’esta gran festa. Una festa amb un programa que elaborem nosaltres mateixos a foc lent durant tot un any i que no té cap sentit que no vullguem participar d’això, si al final és per gaudir nosaltres mateix.

La premissa de l’elaboració d’este plat és passar-ho bé fent el que a un més li agrada, més que el fet de guanyar un premi. Dit siga de pas, més possibilitats tindríem si

l’essència

jugàrem en una tómbola, vist allò que ha ocorregut de vegades amb les espifiades dels jurats. Alguna estrela Michelin de la cuina hauria de prendre cartes en l’assumpte per a actuar de jurat, a vore si així les equivocacions amb els premis de qualsevol concurs eren més precises.

Seguint amb les meues experiències, el fet de passar-ho bé fent el que més ens agrada no significa que estiga lliure de sacrifici per a elaborar este tipus de plats, sinó tot al contrari, ja que sols perdre la noció del temps i, amb això, també la noció de que tens uns sers volguts, familiars i amics, que acaben no sabent res de tu o tu d’ells, a més de crear enemistats. Cal dosificar-se i no deixar de costat el teu entorn.

O siga que els premis, si arriben, són com la sal en un guisat. Simplement és un potenciador del sabor de les coses, perquè realment el bon sabor ho aporten els ingredients que utilitzaràs. Estos han de ser de primera qualitat, com ho són les persones que integren la meua comissió la Falla Plaça del Forn. Amb ells l’èxit d’un bon plat està garantit i el millor premi és haver compartit amb la teua gent el treball, somriures i llàgrimes fins al dia de la “cremà”. Açò només s’aconseguix sense ser pretensiosos, avariciosos, ni envejosos i estar satisfets amb el treball realitzat i com ho hem passat de bé fent-ho, per a poder apreciar, en este cas assaborir, el que hem sigut capaços de fer sense més mitjans que les ganes de treballar.

Només mirant-ho així entendrem que els únics que tenen dret a premiar-nos som nosaltres mateixos, la resta simplement podran jutjar-nos. Si després de tot açò hi ha banderí, com fa la sal, enriquirem el sabor del nostre plat i ho marinarem amb algunes cassalletes i gins.

Dit tot açò, i explicant la raó de ser d’este plat , com no pot ser d’una altra manera, ha de ser un plat elaborat durant llarg temps . Una pluja d’idees ens aportarà un projecte ambiciós. És preferible un excés d’idees encara que després hages de descartar alguna. També farà falta una bona olla, a poder ser que no siga de pressió, ja que al treballar baix pressió aconseguirem estats d’humor no aptes per a desenrotllar els nostres projectes sense lligams, amb més llibertat i sense limitacions de temps i dedicació. Si bé l’olla de pressió aporta una reducció de temps en la cocció, no és precisament el que busquem.

Iván de la Merced

Il·ustrador i membre de la Falla Plaça del Forn

CUINEM FALLES / 69

Ofrena “ D’intenses olors i emocions”

Ingredients: ×× Il·lusió. ×× Alegria. ×× Música. ×× Colorit. ×× I molt de sentiment.

Cuiners Alberto Yago Estefanía Cárcel Dificultat: Este plat no té cap dificultat si tens el sentiment adequat, només

Elaboració: Degut a la bona qualitat dels ingredients s’hauran de tractar amb cura.

Res de maquinàries de cuina modernes. Caldrà gastar el tradicional perol de la iaia.

Durant un bon grapat d’anys anem treballant el sentiment, Una vegada estiga ben arrelat li fiquem una bon grapat d’il·lusió, poc més o menys a parts iguals amb el sentiment. Ho amassem tot i deixem reposar fins arribar el dia de la degustació del plat.

ficar-te el trage de valenciana amb la mantellina com a complement necessari per assaborir-lo amb

Eixe dia, i si no plou, afegim la música i colorit amb els nostres trages i els ramells de flors que adornaran el plat.

intensitat.

Temps d’elaboració: El temps d’elaboració d’este plat és molt llarg. Comença el dia que naixes i al llarg de la teua vida, des de ben xicoteta quan vas veient als teus pares, familiars o amics com esperen eixe dia tan assenyalat i va creixent dins de tu eixe sentiment fins que arriba el dia que sents eixa emoció al passar per davant de la dolça Moreneta.

Ja, amb tots els ingredients, els passegem pels carrers de la ciutat per que tot vaja agarrant temperatura i en arribar al final, amb el so de la música, el plat estarà completat quan afegim al mateix la imatge de la Verge entrant per la retina i fent pujar al màxim la temperatura del sentiment.

CUINEM FALLES / 71

Ofrena

l’essència

L’Ofrena a la Mare de Déu i Patrona de nostra ciutat, Sta. Maria del Lluch, és un acte amb molts ingredients.

Crec que no val la pena cuinar-los amb robot de cuina ni tampoc amb olla exprés. Són de tanta qualitat els ingredients que caldria coure’ls a foc lent, al perol de la iaia. Ahí és on està el sabor de la memòria.

Els ingredients depenen molt de la persona que cuina però normalment qualsevol alzirenya i fallera pense que diria el mateix: il·lusió, alegria, música, colorit i molt de sentiment.

Tractar de descriure el sentiment no està al meu abast, tan sols puc descriure una lleugera suor al front acompanyat d’un nuc a la gola causat per eixa llàgrima que apunta i tracte d’engolir perquè l’ il·lusió de passar per davant la nostra Patrona sempre és patent.

L’alegria de desfilar com si de la primera vegada es tractara, alegria de vore a la dolça Moreneta i Mare de tots els alzirenys esperant-nos al seu Camarí, majestuosa com la Regina que és.

I tot això condimentat amb la màgia del moment i la música. València és la música i la música és València.

Tots els sentiments es multipliquen i es potencien a l’escoltar eixos músics, que amb tanta mestria interpreten i saben arribar al cor de tots els alzirenys.

Resumint un poquet, l’Ofrena és més que un acte de devoció, és la reafirmació de la identitat del poble d’Alzira, identitat reafirmada a través del calat emocional que comporta honrar nostres avantpassats amb els trages regionals, i reafirmar nostre respecte i voler a la Mare de Déu del LLuch, independentment d’ideologies o situació social de cada moment.

I per acabar, una estrofa dels Gojos que m’agrada molt:

Qui a Alzira ha nascut o a Alzira s’ha criat Pel pare San Bernat emparat sempre ha segut, Però en vos Mare, ha tingut l’escut de protecció.

Empareu Mare de Déu als fills d’esta població!!

Elena Martínez Moreno

Fallera Major i Cassolera de la Falla Plaça del Forn

CUINEM FALLES / 73

Cremà

“ Últim plat farcit de moments únics ”

Ingredients: ×× Essència de llàgrimes. ×× Sentiments a flor de pell. ×× Un pessic de gelor. ×× Una bona dosi de foc.

Elaboració: Cuiner Enrique Moreno

1.- Agafem forces per a formar una bona base a partir de galetes i mantega. Deixa-la refredar.

2.- Fiquem a bollir suc de dos llimes, gelatina, sucre i nata. Dins d’aquest barrejat, pots incloure l´esperança i els sentiments àcids i amargs dels finals, finals com la Cremà.

Dificultat:

3.- Una vegada ha bollit, has de batre tots aquests ingredients.

No és una tasca que parega

4.- Pensa en la teua última cremà i posa-li a la recepta el teu toc personal. Com et sentires? Impacient? Satisfet? Trist? Ple d’amor?

mot complicada, encara que hi ha autèntics especialistes en la matèria, bàsicament en un garrafa de gasolina, un misto i el banquet es pot donar per finalitzat.

Temps d’elaboració: 365 dies, és un procés llarg i laboriós que pot desembocar en autèntics mars de llàgrimes, no obstant això, el que es la cremà en si dependrà de la gandraria del monument, però pot durar entre 5 o 30 minuts aproximàdament.

5.- Afegeix tot alló al barrejat i fica-ho damunt de la base de força, galetes i mantega. Deixa-ho refredar i gaudeix d’aquest final àcidament dolç i dolçament àcid.

CUINEM FALLES / 75

Cremà

l’essència

La cremà; l’últim plat d’un festí farcit de moments dolços, àcids, amargs i salats. Un popurrí de sentiments que encaren els nostres peus fins el final més temut i esperat per tots. És el postre més especial de l’any. Per a tindre una bona cremà, començarem per utilitzar un motlle, dels més grans que tinguem a mà. Eixe motlle pot ser des de la teua ment fins la teua ànima. Agafa aquell que més espai tinga, o aquell que més t’agrade utilitzar. La cremà és els postres finals de les Falles, preparat amb ingredients dolços i àcids. En aquest cas, anem a preparar un pastís deliciós de llima, al que si vols pots incloure qualsevol dels ingredients que trobaràs molt dintre del teu cor. Molts d’eixos ingredients estàn presents en la cremà; la tristesa, l’alegria, la sorpresa, l’amor, l’enyorança, la calma, la confusió, el dolor, l’eufòria, la satisfacció, fins la impaciència.

El foc és el final i el nou començament; és el baixó; és la tremolor de cames després d’una montanya rusa. És la sensació indescriptible de relaxació i tristesa a la vegada. És un dolç amarg.

Per a preparar la cremà, agafa galetes i força per a la base. Força per no desfer-te en llàgrimes, força per encarar un nou exercici, força per escriure a foc a la teua ment cadascún dels moments viscuts aquest any.

Mescla les galetes amb mantega i amb la teua fortalesa i empastifa el baix dels teus sentiments. Per a la part més àcida, agafa dos llimes i fes suc. Quan alguna cosa que estimes arriba a la seua fi, sempre et queda eixa sensació amarga de no voler que acabe mai, sentiments de pesar però també de serenitat perquè saps que tot el que comença, acaba. El suc de llima el crearàs amb tot alló que trobaràs a faltar, però també amb sucre.

Ací tens l’ingredient de l’esperança, la dolçor de la renovació.

Ara, mescla el suc amb gelatina, sucre i nata. Posa-ho al foc fins que bulla, com els teus records. És hora de batre tots els ingredients. Com et sents? Recordes la teua última cremà? Els teus records més especials també són batuts al so del coets finals i del ball desordenat de les flames. Posa-li color, posa-li olor, posa-li forma. Potser el color siga roig; inclou el groc d’aquesta recepta. Potser l’olor siga a pólvora; assaboreix i olora també la dolçor al final del mos. Potser la forma siga de falla; inclou el cercle del motlle.

Com un pastís, la cremà gira sobre si mateixa; és un procés, un cicle. El moment de veure que tot s’acaba; el moment de veure que a l’endemà tornarà a començar.

La recepta de la cremà la pots basar en la teua força i motivació personal, en la teua il·lusió i en la teua esperança, perque un any millor va a començar. Posa tota la barreja sobre la base. Deixa-ho refredar, i assaboreix el punt final d’aquest festí mentre el foc descansa sobre els ninots. Els teus ninots. Un final àcidament dolç. Un final dolçament àcid.

Estefanía Cárcel i Esteban Fallera Major 2015 Falla Plaça del Forn

CUINEM FALLES / 77

“la distància pot impedir que ens agafem de les mans, però mai podrà impedir-nos dibuixar un sonriure mentres ens recordem de tu”

Amb afecte, a un dels amics més entranyables i amb més sentiment faller que he conegut en ma vida.

Ens tornarem a vore Bernardo.

José Ibáñez i Talón

A BERNARDO MOLL

Per que al final de tot, tots estos plats que delecten i enxisen este llibret tan deliciós, puguen ser degudament presentats com cal, necessitem una taula…, una bona taula que estiga a l’altura d’estos menjars. I per a taules harmonioses , de fusta tallada, consistents, fortes i fetes amb sentiment, són les que realitzaven les mans del nostre benvolgut Bernardo Moll. Amb una taula d’ell, culminaríem la presentació de tots els plats, degudament col·locats sobre ella, sobre el sentiment, l’estima, l’esforç i la satisfacció d’un bon treball.

Com una culleradeta de mel era el sabor que deixava la visita a ca Bernardo, una culleradeta dolça, que m’omplia el paladar i em creava una agradable sensació de benestar que perdurarà al pas del temps.

Sempre guardarem cents de records, milers de pensaments, un milió de sentiments, tots per tu, Bernardo.

Ell era un home que parlava, escoltava, i sentia amb el cor, no com a “òrgan motor de l’aparell circulatori que és”, sinó amb els sentiments de dins, aquells que se senten si s’escolten.

Arribar al final mai no es fàcil; sovint el camí és difícil, ple d’obstacles i entrebancs, però alhora, ple de satisfaccions i sorpreses, mirem enrere i pensem que segurament ho podríem haver fet millor, diferent... però ara estem ací, i això no podem canviar-ho!

Records, imatges, paraules..., això ningú no ens ho esborrarà, ningú no ens ho podrà prendre; ans al contrari, dependrà de nosaltres que pervisca al nostre cor.

El fet que un menjar ens resulte atractiu, no sols està relacionat amb les seues propietats, també depén de quanta fam tingam en eixe moment, de les experiències prèvies amb eixe tipus de menjar i, com no, a les circumstàncies socials en les que ho consumim. En altres paraules, el que ens fa sentir bé és consumir el tipus d’aliment apropiat en el moment apropiat i en la companya apropiada.

Bernardo era dels que pensava que els amics deixen empremtes, no cicatrius. Era una persona que sempre que ha pogut, ha compartit amb els seus amics el paraigües, i si no tenia paraigües, compartia amb ells la pluja.

Ell ha segut un convidat de la vida, com possiblement siguem tots, i sempre ha mostrat el seu respecte a les persones, als seus drets, a la seua dignitat.

Va ser pioner en esta comissió i va valorar amb honestitat el que tots hem construït junts, que ens unix i ens enfortix, i així hauria de continuar sent!

Allunyem-nos del que ens separa i ens debilita i apartem-nos especialment de tot el que pretenga assenyalar, diferenciar o rebutjar a l’altre. Quant s’aixequen “murs emocionals” o “es promouen divisions”, una cosa molt profunda es trenca en nosaltres mateixos, al nostre cor. “Que ningú construïsca murs amb sentiments”.

El dia a dia, la quotidianitat, les xicotetes coses, convertixen una simple amistat fugaç en una relació amb uns forts fonaments.

No tot són flors i violes, siguem conscients que hi haurà mals moments i obstacles, i hem de ser forts.

Tot açò significa pensar d’una manera més altruista, tenint en compte els sentiments d’un altre.

Enguany, quan arribe el moment de repartir els llibrets que tan ansiosament esperaves, agafaré el teu, i tal vegada em recolze en algun lloc i, amb el llibre en les mans, et contaré com ha anat l’exercici, com es presenta la Cassolà, la presentació etc.. i amb sentiment et diré que tots i cadascun dels fulls d’este llibre, d’estos plats que hui presentem damunt la teua taula,...

te’ls dediquem a tu, Bernardo Moll i Palau.

CUINEM FALLES / 79

Falla Major Plaça del Forn 2016

President: ALBERTO YAGO CANET

President d’Honor BERNARDO MOLL PALAU

Secretària:

D. Junta Local:

Neus Garés Caballero Vice-Secretària:

Amparo Chaveli Peris Reglament:

Lily Martí Vidal

Salva Pellicer Farreri D. Comunicacions:

D. Recompenses Bibliotecari: Raquel Zornoza Castell

Estefania Cárcel Esteban D. Sector Jorge Gimeno Doménech

Vice-President ECONOMIA:

Vice-President FESTEJOS:

Vice-President CULTURA:

Vice-President ACTIVITATS:

RAFAEL MONTÓN MARÍN

ANTONIO SOLER VIÑALS

DAVID ESTEVE ESPAÑA

JOAN SOLER CAÑES

Tresorer:

D. Festejos:

D. Monument:

D. Casal:

Cristina Benetó Leal

Jorge Gimeno Doménech

Amparo Chaveli Peris

Comptador:

Elena Martínez Moreno Vice-D. Festejos:

Amparo Gomis Llorens

Sergio Fernández de Gracia

Eva Sansaloni Tudela

Nacho Bertomeu Pérez

Rafael Barraquet Moya

Dani Vento Gimeno Víctor Moraleda Pastor

D. Pirotècnia:

Esperanza Pellicer Farrer

Enrique Moreno Vila

Neus Garés Caballero D. Loteries:

D. Llibret:

Juan Manuel

José Vicente Plà Juan

Merenciano Belis

Raquel Zornoza Castell D. Infantils: Soledad Ibáñez Talón D. Teatre, Cavalgada i Decoració: D. Pasdoble: Natalia Rubio Martí Murta Arrebola Palazón

Margarita Martí Vidal Cristi Alarte Gomis María Jesús Palazón Pelufo

D. Esports: Edu Arroyo Abengoza D. Cassoleres: Mª Jesús Palazón Pelufo

Comissió:

Lily Martí Vidal

Alberto Yago Canet

Magnolia Esteve España

Amparo Chaveli Peris

Mª Ángeles Antón Gómez

Amparo Gomis Llorens

Mª Antonia Astruells Talens

Ana Rello Guzmán

Mª Carmen Ibáñez Panadero

Andrea Chaveli Esteve

Mª Del Carmen Celaya Torralba

Anna Martí Muñoz

Mª Jesús Palazón Pelufo

Antonio Soler Viñals

Mª José Moreno Llopis

Ausiàs Ibáñez Benito

Mª Lluch Chorques García

Belén Llavador Monzó

Margarita Ferrando Moll

Bernardo Moll Palau

Margarita Immaculada Martí Vidal

Carles Montón Martí

María Hurtado Rigo

Carlos Andújar Lozano

María Roselló Moreno

Carlos Villalba León

María Sifre Casterá

Concha Belenguer Sales

Marian España Climent

Concha Llopis Tortosa

Marta Albuixech Benetó

Cristi Alarte Gomis

Mayte Peris Marimón,

Cristina Benetó Leal

Miguel Chaveli Esteve

Daniel Martínez Gil

Miguel Ángel Chaveli Córdova

Daniel Vento Gimeno

Miguel Ángel Pastor Rodríguez

David Esteve España

Miguel Roselló Ballester

David Pastor Masiá

Murta Arrebola Palazón

Edu Arroyo Abengoza

Natalia Rubio Martí

Elena Martínez Moreno

Nerea Ferrer Cabello

Elisa Plá Alarte

Neus Garés Caballero

Enrique Moreno Vila

Nuria Tomás Ferriol

Esmeralda Amargós Puchades

Pedro Novillo Gómez

Esperanza Pellicer Farreri

Rafael Barraquet Moya

Estefanía Cárcel Esteban

Rafael Tomás Montón Marín

Esther Chaveli Peris

Raquel Nebot Marimón

Eva Mª Sansaloni Tudela

Raquel Zornoza Castell

Francisco Iván De la Merced Roca

Roser Añó Botella

Gemma Bertomeu Pérez

Rubén De la Concepción Salmoral

Ignacio Bertomeu Pérez

Salvador Pellicer Farreri

Inma Pellicer Pérez

Sergio Fernández De Gracia

Joan Soler Cañes

Silvana López Vives

Jorge Gimeno Doménech

Soledad Ibáñez Talón

Jose Gabriel Rodríguez Paris

Sonia Vives Hidalgo

José Vicente Plá Juan

Vicent Jordán López

Juan Manuel Merenciano Belis

Victor Manuel Giménez Rosell

Laura Pino Santoyo

Victor Moraleda Pastor

Lorena Capellino Ferrer

Falla Infantil Plaça del Forn 2016 Adrián Novillo Ibáñez Alba Garrigos García Alberto Mira Gomis Alejandro Novillo Ibáñez Álex Pellicer Zornoza Andrea Rodríguez Antón Andreu Merenciano Esteve Carlos Bertomeu Hurtado Cayetano González Pellicer Dani Vento Llopis Daniela Fiorillo Garés Dorian De la Merced Astruells Esther Lily Montón Martí Guillem Plá Alarte Iago Pellicer Zornoza Jesús Landete Sánchez María Mira Gomis María Bertomeu Hurtado Marta Vento Llopis Nerea Marín Vives Nicolás Merenciano Esteve Nuria Cuenca Amargós Óscar Pastor Pellicer Pablo Pastor Pellicer Thais Torralba Celaya Vera Cárcel García Víctor Manuel Giménez Rello

Laura Benavent Pinilla

Recompenses 2016 Pala d’Or 2015 Flama d’Argent

Coet d’Or

Coet d’Argent Iago Pellicer i Zornoza

Roberto Carlos i Ribera

Amparo Gomis i Llorens

Nicolàs Merenciàno i Esteve

Álex Pellicer i Zornoza

Salvador José Pellicer i Farreri

Alejandro Novillo i Ibáñez

Carlos Bertomeu i Hurtado

Adrián Novillo i Ibáñez

Infantil Menú

“ Divertit, espontani

i explosiu ”

Ingredients: ×× 3/4 parts de diversió,

×× 1 part d’absència

jocs i rialles. ×× 1 dinadeta d’espontaneïtat. ×× 1 culet de capacitat de sorprendre’s.

de prejudicis ×× i un bon grapat de perseverança.

Elaboració: 1.- Divertir-se. Els xiquets saben jugar i riure. No necessiten gran cosa per fer-ho. Son creatius. Avorrir-se és avorrit, i com ho superen? Amb imaginació i treball en equip (dos xiquets i una pilota… )

Cuiners Alejandro Novillo Ibáñez Nerea Marín Vives

2.- Espontaneïtat. No és precís analitzar de forma mil·limetrada el que pensaran els demés o si alguna cosa està bé o malament, simplement ho fan.

3.- Capacitat innata de meravellar-se. La seua curiositat, el seu interés per apendre coses noves els porta a ser uns grans observadors i interessar-se fins la cosa més insubstancial convertint-la en fonamental.

4.- Oberts. Els xiquets no són capaços de diferenciar entre ric o pobre, blanc o negre. És xiquet o major però no hi ha prejudicis, per això ja estan els adults.

5.- Forta autoestima. Molt important, la seua capacitat de recuperació psicològica és tal que, si cauen s’alcen encara que s’hagen fet mal o faça mal. Si volen alguna cosa insistixen, erre que erre, no hi ha “no” per resposta.

6.- No tenen por a fer el ridícul. Més val fer una cosa que quedar-se amb les ganes. No analitzen futures implicacions… si toca plorar, ja plorarem, però no pel que podria haver sigut, sinó pel que és.

7.- Simplesa, que no ximpleria. Apuntar a lo important, fer fàcil lo difícil… el més senzill és sempre el millor camí i sinó, preguntes i demanes ajuda.

8.- Gaudir del moment com si no hi hagués demà. Ficar tota l’energia, passió i ganes en allò que s’està fent en el moment. Reservar energia és sinònim de perdre el temps.

9.- No tenen por a expressar les seues emocions. Tristessa o alegria són igual d’importants, no s’han d’amagar.

10.- Finalment una amalgama de coses: s’arrisquen, són honestos i, sobretot, no fan durar en el temps la rancor, perdonar i oblidar ràpidament.

Una vegada incorporats al calder tots i cadascun d’estos elements i cuinats amb intensitat, ho gaudirem. Tal volta no el podrem considerar un plat, però si.. LA SALSA DE LA VIDA.

CUINEM FALLES / 83

Infantil

l’essència

Una part vital, primordial, insubstituïble d’una comissió és la seua comissió infantil. Sense ella no hi ha futur, tampoc hi ha espontaneïtat, ni soroll ni capacitat de sorpresa.

Hi ha moltes coses que com adults podem ensenyar als xiquets però no hem d’oblidar que els xiquets també son capaços d’ensenyar-nos moltíssimes coses.

L’objectiu final de tota persona és convertir-se en una persona de bé. Responsable, independent.

Tal volta una persona admirada. Pel camí anem prenent decisions, anem renunciant i negociant… ”pel bé del futur”. Tal volta, si de vegades paràrem un poquet i miràrem enrere, tal volta, si forem capaços de ser un poc més xiquets, tot seria més fàcil. Fins i tot més divertit…

Tots els xiquets juguen alguna vegada a ser majors però mai de major perdem el temps “fent de xiquets”. O si?

Recordem-ho, doncs, com si d’una recepta de cuina es tractara.

Raquel Zornoza i Castell Membre de la Falla Plaça del Forn

CUINEM FALLES / 85

Alejandro Novillo España President Infantil

Des de les pàgines d’este llibret em dirigisc a tots vosaltres com a President Infantil de la Falla Plaça del Forn.

Ja ha passat un altre any i de nou tornem a tindre ací les falles.

Ja s’apropa el bon temps, l’oloreta a polvora i el passar el dia al carrer, esmorzant, dinant i sopant a la plaça. Confiem que el bon temps ens acompanye!

Voldria agrair des d’ací a tots els membres d’esta comissió l’esforç que significa, malgrat els temps que corren, el traure un monument al carrer. Amb l’ajuda de tots la nostra placeta tornarà a lluir com sempre.

Junt a Nerea i junt a Maite i Alberto, i amb la nostra Cassolera Mª Ángeles, anem a formar un bon equip, o millor dit, ja que enguany el tema del llibret són els menjars, formarem un bon putxeret, d’eixos que fa ma mare i que tan bon sabor deixen.

Vos convide a tots a què tasteu este putxeret que amb tant de carinyo hem preparat totes i tots els fallers de la Falla Plaça del Forn.

Bones festes a tots.

El vostre President Infantil.

Alejandro

CUINEM FALLES / 86

Nerea Marín Vives Fallera Major Infantil

Nerea, la meua xiqueta, la d’ulls curiosos i somriure despert.

Tindria un milió de raons, i algunes més, que donar-te per que òbrigues el cor de part a part, gaudisques de cada so, de cada moment, de cada visió, perquè quan tires el cap enrere, a la teua ment trobaràs tots els records especials que has tingut la sort de gojar en este el teu any.

Escolta en silenci…Sents això? El teu cor batega amb força, veritat? No et preocupes, Nerea. És l’emoció, l’emoció que dona ser Fallera Major.

Emociona’t, plora, sent, viu. És el teu somni, és la teua música i així, quan arribe l’acte final, podràs mirar amb orgull este any i sentir-te satisfeta de tot el que t’ha passat.

Què ganes tinc de vore’t desfilar pels carrers d’Alzira, contagiantnos a tots la teua felicitat!

Vull que tingues clar que mai caminaràs a soles. Nosaltres estarem ahí per acompanyar-te i donar-li un so especial a cada instant i a cada pas que tingues que donar.

No puc dedicar-te unes paraules sense nomenar al teu pare, al meu benvolgut cunyat. Segur que fica el cel cap a dalt. Mireu, mireu cap a baix i voreu a la meua xiqueta desfilant. Segur que tot t’ix bé, Nerea. Ell t’està il·luminant.

El teu àngel especial.

Rosa Mari Vives Hidalgo

CUINEM FALLES / 88

SOLUCIONS

1-B 2-C 3-A 4-C 5-C 6-1945 7-A (El 1889 es planta una falla a la plaça de Casassús i el 1898 una altra amb el tema de la Guerra de Cuba) 8-B (El 1930 a la placeta de l’Hotel Colom, el 1931 continuaren) 9-C (Carles Ros, notari i autor valencià al·ludeix a sis o set falles plantades a València el 1751) 10-C

Màster Faller Forner Títol de Mestre d’Obres Si aconsegueixes superar la prova amb 10 encerts com a mínim te’n passes pel casal i amb el títol et donaran….

1.-Per començar. Quins carrers et porten a la nostra falla? a-Doctor Sociats, Major Santa Caterina i Notari Bonet. b-Notari Bonet, Çarcos i Doctor Sociats. c-Çarcos, Notari Bonet i Auxili.

2.-Les falles prenen el nom…

3.- El mot FALLA prové…

a-dels primers presidents

a-del llatí

b-de l’associació cultural que patrocinen

b-del grec

c-dels carrers on es planten

c-del mossàrab

4.-Quina forma lingüística és correcta? a-casola d’arròs al forn b-cassola d’arrós al forn c-cassola d’arròs al forn

a-la proclamació, la demanà i la presentació

6.-Sense res, “a palo seco”.

Quin any plantàrem la nostra

b-la demanà, la presentació i la proclamació

falla per primera vegada?

5.-L’any faller comença amb…

c-la demanà, la proclamació i la presentació

7.-Al segle XIX ja es plantaren falles a la ciutat. Veritat? a-sí b-no c-a mitges

8.- Difícil, difícil. La penya Cascabel i la penya Los 25 són… a-conjunts musicals que actuaven en les festes falleres, b-les primeres comissions falleres d’Alzira, c-les organitzadores de la primera Cavalcada Multicolor de la ciutat.

9.- Les primeres falles plantades a València la vespra de sant Josep com a monument amb figures daten del segle… a-XV b-XIX c-XVIII

10.-El 1944 és un any molt important per a les falles d’Alzira per… a-S’hi nomena per primera vegada Fallera Major, es publica la primera revista fallera amb les fotos de les falleres i una explicació del monument i es constitueix la Junta Central Fallera. b- S’hi nomena per primera vegada Fallera Major, s’estructura la festa fallera en tres dies i es creen diferents comissions. c-S’hi nomena per primera vegada Fallera Major, es constitueix la JLF i s’estableix la festa de sant Josep el 19 de març.

Les verdures fan fugina En un col·legi qualsevol - d’eixos que al migdia donen a dinar als xiquets - hi va haver una vegada un grup de verdures que feren fugina. Vols saber la història?

Doncs continua llegint.

Al menjador del Col·legi LLiF conviuen amb molta alegria tot tipus de menjars. Estan molt contents perquè cada dia és un el protagonista. Així, un dia les reines són les llentilles i un altre va i és l’arròs.

La fruita sempre triomfa com postres i els lactis agraden a tots. De vegades hi ha carn, d’altres peix, però sempre, sempre, tot acompanyat de les insubstituïbles verdures.

Sempre fou així i quan els xiquets arribaven al menjador, les safates ja estaven preparades amb les seues racions.

De primer sempre ensalada, podia ser de pasta, d’arròs o solament de vegetals però allí estava el senyor encisam i la senyora tomaca com reis absoluts del plat. De vegades acompanyats de les olives, d’altres amb dacsa o ceba tendra. Algunes vegades era una explosió de color amb els diferents tipus d’encisams i escaroles. Què lluïdora l’ensalada coronant el plat de la dreta! Els coberts sempre al seu costat preparats. Llestos per començar.

El forat de l’esquerre sempre era reservat pel plat principal, podien ser el que els majors anomenen “proteïnes” o “hidrats” (bàsicament carn o peix per al primer cas o cereals per al segon, que no sé jo perquè es compliquen tant la vida a l’hora de posarli nom a les coses). Però tornem que ens anem del que interessa. En fi, proteïnes o hidrats però sempre acompanyats de les verdures, podia ser una guarnició que tenia com a protagonista la carlota, la carabasseta, albergínia… què bonic! Taronja, verd, morat, un poquet de roig, el coloret groguenc del pebre groc, el verd de les bajoques… tot un conjunt harmoniós de color que li donava molta vida a l’insuls “marró” de la carn o el blanc del peix. I què em dius de la pasta! Si això no se sap ni quin color té!

En fi, per rematar la safata, a la part de dalt, les fruites “de temporada”, el iogurt o formatge de rigor i l’incondicional trosset de pa. Tot això un dia i un

altre i un altre, les safates eixien de la cuina plenes i tornaven a ella amb els forats escurats. O això és el que pensaven tots.

El ben cert és que un dia es va produir una reunió que ho va canviar tot. Les cuineres es queixaven que les safates tornaven mig plenes en realitat i que molt menjar es tirava. Recomanaven canviar el sistema a un “auto servici”. D’esta forma, cadascú podia escollir i posar en el plat allò que més li agradava i tal volta es malgastaria menys.

Així ho varen fer i als pocs dies el sistema havia canviat. Ara, en lloc de safates ordenades amb el menjar preparat, les verdures d’ensalada lluïen esplendoroses en el seu expositor de “entrants” juntament amb un poquet d’embotit de colors poc llampants per si de cas.

La zona de plats principals, al mig de la taulada de menjar, lluïa les seues ofertes per separat. Així, carn, peix, llegums, pasta i arrossos lluitaven per separat, perfectament arreglats per a què cadascú els escollira. D’altra banda les verdures que acompanyaven estos eren les mateixes per a tots i de nou la col, el bròquil i la minestra lluïen els seus colors. Però a més, la creïlla , eixa que acompanya a tots però no lluïx per si mateix, la que sempre es desfà en el caldo per poc que te’n passes un poquet, es mostrava fregida en trossos grans.

De postres el carret de les fruites i els lactis era el que menys protagonisme tenia i esperava pacientment a que tots hagueren acabat per vore si d’allò agafaven alguna coseta.

Els primers dies tots els xiquets es mostraren il·lusionats de poder emplenar les seues safates amb tot allò que més els abellira i, fins i tot, repetir. Tal volta es va tirar molt de menjar, però tots els canvis costen que quallar.

Els cuiners anaven ajustant els menús als paladars dels xiquets i a les noves tendències precuinades.

Així, un dia hi havia “ varetes de lluç”, un altre “fingers de formatge” i els indiscutibles “nuggets”. Tots ells, arrebossats, fregits i congelats per a què a l’hora de gastar-los fora només calfar i servir.

Amb el que sí que s’havia avançat era que tot allò que sobrava es podia guardar i traure l’endemà.

Així, les verdures eixien lluïdores al taulell i tornaven esplendoroses cap a la cuina. Al dia següent el que hui era minestra, demà era fregits o salseta. Les verdures estaven contentes perquè, fóra com fóra, sempre apareixien al taulell.

De nou a la cuina hi va haver una reunió. Era millor reduir la quantitat de verdures que s’oferien perquè la demanda no es corresponia amb l’oferta. Així, a poc a poc, les verdures anaven rellevant-se per a eixir a escena. Elles, protagonistes des de l’inici dels temps en l’alimentació humana, havien sigut reduïdes a peces decoratives dels plats!

Les verdures es lamentaven de la seua mala sort tot dient: “Al principi dels temps, érem les veritables estrel·les de l’alimentació dels humans. Sense nosaltres no serien el que són. A més, no necessiten molts més que a nosaltres per viure. Però, què no s’adonen de la seua errada? Qui donarà ferro el cos, qui millor que nosaltres per mantenir el cervell en bon estat?”

Així, un dia i un altre entraven i eixien de la cuina sense pena ni glòria i cada vegada amb menys protagonisme als plats.

A la fi, el bròquil, un dels més afectats, va demanar una reunió urgent de les verdures. Mr Bròquil (es va ficar el nom tot imitant la nova tendència d’americanitzarho tot) va dir: “Els humans a poc a poc han anat incorporant d’altres aliments - bàsicament tot allò que trobaven per emportar-se a la boca – i han anat escollint. Així començà tot i així ha estat fins a arribar al dia de hui. És hora de fer alguna cosa. No podem seguir així, hem de tornar a protagonitzar els plats dels xiquets”. I va preguntar..” Qui està amb mi?”

Les verdures es van mirar unes a altres sense entendre molt bé que volia dir però totes estaven d’acord en un punt, alguna cosa havien de fer… això no podia seguir així. Després de passar tota la nit debatent, acordaren desaparèixer dels armaris, rebostos, neveres i congeladors i vore què passava.

Si ningú no les trobava a faltar, tal volta era que no havien de tornar.

Els primers en estranyar-se foren les cuineres, però com que no tenien temps per ficar-se a buscar, van preparar el que pogueren. “Abans acabarem”, pensaren.

A l’hora de dinar els xiquets entraren al menjador, com cada dia, com cavalls desbocats, tot en una garbera. Agafaren les seues safates i es disposaren a emplenar-se els plats.

- Que hi ha hui per dinar? Diu un xiquet, A vore… nuggets, hamburguesa, varetes… un poquet de peix,… arròs blanc… Ah val, un poc d’arròs blanc, me’l faré a la cubana… i la salsa de tomaca? Sembla que tomaca no hi ha.

- Jo agafaria una hamburguesa, diu un altre … però, on està l’encisam i la tomaca? Per mi serà el peix…

Sol? Ni uns poquets pesolets encara que siga?

Eixe dia el dinar va estar ràpid i ningú no es va quedar en gana però tots, fins i tot les verdures, es van adonar que es pot viure sense elles però que no és el mateix.

A la nit va haver-hi una nova reunió de les verdures.

Estaven contentes perquè almenys les havien notat a faltar. Totes acordaren que tornarien als estants.

S’havien adonat que, encara que són molt importants per a les persones, no és decisió d’elles menjar-les o no. El que sí que podien fer seria tornar cada dia al taulell. Fer tot el que estiguera a les seues mans per a resultar atractives per als xiquets. I així ho van fer.

I és que és veritat, podem viure la vida en blanc i negre… però, no es veu molt més divertida si l’omplim de color? Recorda sempre alegrar el teu plat amb els colors de les fruites i verdures.

Raquel Zornoza i Castell

Lema:

Borja Lorente Artista

Encenem el foc Com va, quadrilla fornera?

Ja han passat dotze mesos i estem de nou compromesos en ser falla de primera.

Tindrà com tot bon menú entrant, dos plats i postres amb actes festius ben nostres que agraden a la gent comú.

I així anirem assaborint el bon menjar i la festa i fent cas a la dita aquesta anirem menjant i fregint .

Enguany anem a elaborar un menú ben cridaner, valencià i a més faller que tots podrem degustar.

Tots ells paguen la pena: comencem amb la plantà, acabem amb la cremà, i enmig, premis i ofrena.

Borja, com és normal en ell, ha modelat amb mestria uns ninots plens d’alegria i unes escenes de nivell.

La nostra falleta bull a dins d’una gran paella sense pimentó ni tavella amb ninots fins el caramull.

La xica mostra els bunyols cuinats amb oli bullent ensucrats adequadament sense corfa ni pinyols.

Crida molt l’atenció que vesteixen molt ufans roba típica de valencians adequada per l’ocasió.

Els nuvis il·lusionats s’ofereixen en prova d’amor sense caure en la coentor productes seleccionats.

El xic li ofereix un pomell de taronges dolces i fines valències o navelines de l’hortet del pare d’ell.

Encerta de ple i no erra qui ofereix de bona gana amb bondat que agermana els productes de la terra.

Entrant: La plantà

Primer plat: Lliurament de premis

Segon plat: L’ofrena

L’amic, artista faller, ens mostra orgullosament la maqueta del monument que ha modelat al taller.

Davant de l’ajuntament s’acosten menuts i fadrins per arreplegar els banderins que obtenen merescudament.

La fallera de forma innocent canvia el guió de l’Ofrena i així la Verge berena mentre veu desfilar la gent.

El moment de la plantà és divertit i emocionant: els ninots a la plaça entrant i els fallers tirant una mà.

No és important guanyar si no fer les coses amb cor sent creatius, sense por, com quan parlem de cuinar.

Encara que les flors alegren la vista bastant, a la Mare i al seu Infant els agraden els bunyols.

S’ha cuinat durant setmanes i els xiquets estan satisfets i no es poden quedar quiets degustant la falleta amb ganes.

Els premis són atípics i els que els duen a casa són fallers de pura raça amb un paladar magnífic.

I així s’ajunta amb traça un acte tan solemne amb un aliment perenne fet amb bona carabassa.

Parem taula

Són ingredients importants, per a tan bella escultura, ninots, cartells, pintura, gespa, arena i bones mans.

CUINEM FALLES / 95

Cosetes per a picar

Un menú ben suggeridor

Postres: La cremà

Una festa tan excel·lent porta l’aroma i el sabor d’una tassa oferta amb amor de xocolate ben calent.

Un menú gustós i atractiu es mostra a tots els clients perquè s’esmolen les dents mentre es prenen l’aperitiu.

Per fi arriba el moment i el gran acte del final.

Com en temps immemorial es crema el monument.

Altre ingredient important són la pólvora i els coets que els pirotècnics jovenets van encenent i cremant.

Actes solemnes i seriosos es barregen amb diversió per satisfer l’expectació de fallers, amics i curiosos.

Com un spaguetti de llarga s’estén la traca a la placeta i la gent menuda, inquieta, es prepara per escoltar-la.

Entre jocs, riures i bromes tiren xinos, volcans i abelles mentre es couen les paelles i es barregen els aromes.

Així els millors gourmets tasten durant una setmana sense preses, amb bona gana, els saborosos actes fallers.

Entre espurnes i explosions apareix la flama valenta i la fallereta major atenta s’ompli de plors i emocions.

Com a un forn ardent la flama fa el seu treball i es forma un guirigall de fallers ballant i rient.

Llevem taula I així, paraula a paraula hem degustat el menú i arriba puntual i oportú el moment de llevar taula.

El foc és indispensable a les falles i a la cuina per fer una recepta divina i una festa memorable.

Desitge a la gent fornera molta diversió i alegria i bon oratge cada dia per començar la primavera.

Les falles aporten aromes i tenen molt bon sabor.

I encara una cosa millor, que uneixen a les persones.

Per això és molt evident que viuen amb harmonia falles i gastronomia per fer feliç la gent.

I els fallers foren feliços i menjaren... un bon plat d’arròs al forn el dia de la Cassolà.

Ajunten bon menjar i festa, dos plaers inigualables entre actes entranyables on participa la gent llesta.

I fins ací arriba la funció, que ja és hora d’acabar.

Sols em vull acomiadar... i gràcies per l’atenció.

Xavier Barber Crítica

CUINEM FALLES / 97

.... Bon profit !!!

Mecenatges

Mayte, et desitgem un bon any faller. I no se t’ocórrega repetir que acabaràs amb nosaltres. Eres fantàstica, t’estimem.

España-Climent

No deixes que un mal minut destruïsca vint-i-tres hores i cinquanta-nou minuts.

Novillo-Ibáñez

Per un any irrepetible e inoblidable que estem passant tots junts i que mai oblidarem.

La teua família que t’estima Família Marimón Corre, corre, que se’ns ha oblidat el banderí en el bar.

Rubén, Ausiàs, Andújar, Carlos V, David, Vicent, Victor i Miguel

No és més ric el que més té, sinó el que millor viu.

Amparo Gomis

Colze amb colze, però juntes sobretot.

Sonia i Nerea

Els amics i els collons per a les ocasions Ibáñez Layunta Un record al “Bertomeu” que de segur estarà gaudint amb nosaltres d’estos dies de falles. Per sempre gran faller, gran persona i, sobre tot, gran amic. Hem compartit molts moments junts i hem gaudit amb tu de les nostres “cassolaes” com a presentador i com a “Cassolo”.

De segur que el pròxim 18 de març estaràs en els nostres cors gojant d’un bon arròs al forn.

Va per tu Amic La Comissió de la Plaça del Forn

- Voleu Vichyssoise?, està de mort.

- Ara no podem, espera un parell de “monuets”.

- Però, què ha passat?

- Que el pollastre estarà fet quan les borles li esclaten pel cul.

- Això, un poc d’humor de convent per obrir boca.

- Xiques, ja puc fer el meu número?

- Que pretens, rebentar-me el timpà?

- Però si tots saben que les monges no tenim orelles!

Amb molta estima, a tota la comissió Les Germanes Insulines .

Respira del tot esta brisa, posa’t en la pell de l’altre... a vore quant dura el teu somriure Novillo-Fenollosa

Família no més hi ha una i per a mi és la millor.

Mayte Peris FM 2016 Plaça del Forn

Sé el que vull i ho vaig a aconseguir.

Sheyla, Robert, Blai, Miguel, Andreu, Ausiàs i Carlos

U és feliç quan s’adona que l’amistat és única.

Oliver García del Busto

CUINEM FALLES / 98

Què seria de nosaltres si no tinguérem les falles?

Riem un poc més alt, somriem amb més força i vivim tot amb més ganes quan arriben les falles.

Perquè els nostres millors moments juntes els hem viscut a la Plaça del Forn. Visquen les Falles!

LES VETERANES (Natalia, Murta i Lluch)

PIRULIIII ...

PIRULIII ...

La Família Chaveli-Esteve vos desitja unes bones Falles.

No deixes que les persones que fan poc per tu controlen la teua ment, sentiments i emocions Rodríguez-Antón

Volem desitjar unes bones Festes Falleres a tota la comissió, i en especial als nostres representants, Mayte, Alberto, Mª Angeles, Nerea i Alejandro Som i serem.

Jorge i Lily

A vore si enguany els guisats del cuiner agraden al personal i sobre tot als jurats.

Bones falles vos desitja el vostre artista Rubén Gómez

A Nerea.

El 23 de gener de 2013 et vaig posar la banda de fallera, era jo la Fallera Major Infantil. Han passat tres anys i per fi et tenim a tu per a representar la comissió infantil de la nostra volguda Falla Plaça del Forn Només dir-te que: Esprem-ho tot Fes -te 200.000 fotos Emociona’t Balla Divertix-te Corre Plora Bota

GAUDIX DE TOT , fins del trage, encara que les mares sempre ens marmolen.

Enguany ho recordaràs amb afecte i amb enyorança i ho recordaràs tota la vida.

Per això VIU-HO AL LÍMIT. Amb molt afecte.

Marta Albuixech Benetó Fallera Major Infantil 2013

Bons plats hem preparat en este llibret singular, bona cuina casolana amb ingredients de mercat, nous i tradicionals que heu de degustar amb tranquil·litat i bon humor que les falles són tres dies en el seu esclafit final, mes la majoria d’estos plats teniu que degustar-los durant tot un any perquè sinó un bon “empatx” podeu agafar. És un llibre per a llegir i gojar i teniu tota la vida per davant. Esperem que vos agrade ja que molta il·lusió hem ficat.

Bones festes vos desitgem a tots els que gaudixen, o patixen, esta la nostra festa, que cal ser comprensiu i tolerant per parts iguals.

La comissió del llibret de la Plaça del Forn

CUINEM FALLES / 99

IMPREMTA ONLINE LLIBRES CATÀLEGS REVISTES LLIBRETS DE FALLA PROGRAMES DE FESTES LLIBRES ESCOLARS CARTELLS FULLETS LLIBRETES…

www.laimprentacg.com Tel 961 341 277

El primer familiar con “Viaje Inolvidable” de serie.

Nuevo Touran.

En el Nuevo Touran cualquier viaje se convierte en una experiencia única gracias a sus 7 plazas modulares de serie y su máxima conectividad.

Su amplio techo panorámico hará que tus hijos se duerman mirando las estrellas. Y con el App Connect podrás disfrutar de las Apps que tienes en tu móvil desde la pantalla del navegador. Porque lo que hace grande a un coche no es su tamaño, sino todo lo que puedes hacer con él. Y el Nuevo Touran es inmenso.

Nuevo Touran: consumo medio (l/100 km): de 4,4 a 5,7. Emisión de CO2 (g/km): de 116 a 132.

Alzira Import Joanot Martorell, 27 - Tel. 96 245 55 50 - 46600 Alzira 46383 ALZIRA 230X160 TOURAN FRONTAL.indd 1

www.alziraimport.es 20/1/16 10:44

EEEEEEE E E E E E E E E

C/ Mayor Santa Catalina, 14 – 46600 ALZIRA – Teléfono 960.910.705 stacatalinacatorce@gmail.com

127

FALLA PLAÇA DEL FORN ALZIRA / 2016

128