Animar l'espiritualitat a l’escoltisme i el guiatge

Page 1

Animar l’espiritualitat a l’escoltisme i el guiatge


Aquest document ha estat elaborat per l’àmbit d’espiritualitat com a resultat del treball fet amb la Taula Pedagògica de MEG durant el curs 2016-2017. Maquetació: Vanesa Vilaseca Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (Valldoreix, juny del 2017) · Primera edició www.escoltesiguies.cat info@escoltesiguies.cat


1. EL CAP COM A ANIMADOR NATURAL DE L’ESPIRITUALITAT

L’escoltisme, com a moviment educatiu, pretén el desenvolupament integral de la persona a fi que sigui capaç d’esdevenir socialment activa. Mitjançant el seu mètode educatiu, l’escoltisme acompanya cada persona en el seu recorregut personal de creixement, també en la seva dimensió espiritual1. El treball de l’espiritualitat, doncs, és quelcom que forma part de la pròpia dinàmica educativa de l’escoltisme i el guiatge i, de fet, en fonamenta la proposta essent un dels 3 pilars. Tal i com esmenta el mateix Baden Powell, “La dimensió espiritual és part d’un conjunt, unida amb altres aspectes dels principis fonamentals, i tot ells deriven del propòsit del moviment: el desenvolupament integral dels joves.” En aquest sentit doncs, és important que tots els i les caps, com a educadors responsables de l’acompanyament en el creixement integral dels infants i joves, puguin estar preparats per desenvolupar la tasca d’animar l’espiritualitat. Ja en alguns documents internacionals s’apunta que “tot educador és el responsable de l’animació espiritual i no el capellà, l’imam o el guru”2. Per tant, en aquest sentit, entenem que el rol d’animar l’espiritualitat recau sobre tot l’equip de caps. El fet que tots els caps tinguin la responsabilitat d’esdevenir animadors naturals de l’espiritualitat, no eximeix del fet de comptar amb una figura dins l’agrupament i les unitats que s’encarregui d’acompanyar, cuidar i animar els mateixos caps, donant-los suport en la seva tasca d’animar de l’espiritualitat i fent-los viure experiències que els serveixin per fer un millor acompanyament. O dit d’una altra manera: el seu paper hauria de ser el de vetllar perquè l’animació de l’espiritualitat es tradueixi en termes concrets. El seu paper, doncs, consisteix a ajudar els caps de cada branca a imaginar i realitzar l’animació espiritual [...] Ha de ser molt pròxim a ells i ha de poder dedicar-los el temps i l’energia necessaris3. Així mateix, aquells agrupaments que disposen de consiliari4, cal que aquest es mantingui al costat del grup, treballant amb equip, amb una presència discreta, serena, no impositiva, com el cor, que funciona quan no se sent5. Els italians, de fet, l’anomenen “assistent” que etimològicament significa “estar al costat”. I la seva funció no es tracta de dur l’Evangeli a l’escoltisme i el guiatge, sinó d’ajudar a comprendre que certes accions i actituds de l’escoltisme i guiatge són “viure l’Evangeli”6.

1 Idea extreta del document “Espiritualitat a les Branques”. MINYONS ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYA, 2008 2 “El Moviment Escolta i el Desenvolupament EspirituaL”. OFICINA SCOUT MUNDIAL, 2001 3 “L’animador de la fe a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya”. MINYONS ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYA, 1994. 4 Persona nomenada per l’autoritat eclesiàstica competent. 5 Cita de Mons. Sergio Pignedoli, antic consiliari general de la A.G.E.S.C.I. 6 Acompanyar l’educació de la Fe des de la metodologia Escolta i Guia. Aportació de Mn. Jordi Font a la “Mesa de Consiliarios del Moviment Scout Catòlic. Tenerife, 29 abril 2006. Adaptació de la Ponència feta a Jordània l’11 de novembre de 2005 en el Seminari bíblic organitzat per la CICS.


2. LA FUNCIÓ D’ANIMAR L’ESPIRITUALITAT

2.1. PUNT DE PARTIDA - QUÈ VOLEM ACONSEGUIR? Un bon punt de partida per tal de definir la funció d’animar l’espiritualitat és enumerar les fases del procés pel qual passa educativament un escolta, les quals li permeten d’arribar a viure l’espiritualitat de forma plena, fent créixer així aquesta dimensió personal7: 1. Vivim una experiència autèntica i qualitativa, emmarcada en la proposta metodològica de l’escoltisme i el guiatge, basada en uns valors. 2. L’experiència viscuda provoca unes vivències físiques fortes (quan parlem de rutes parlem de cansar-nos, quan parlem de jocs parlem de joia ...) 3. L’experiència viscuda ens genera emocions: deixa una marca emotiva interior que té una traducció exterior. Ens commou. 4. Reflexionem i ens fem preguntes sobre el que hem viscut. Ho posem en comú amb el grup. 5. Contextualitzem allò que hem fet, relacionant l’experiència amb el nostre dia a dia més enllà del cau, donant-li un sentit personal, integrant els valors que ens aporta d’una forma sòlida i unida a la vida personal i a la societat. 6. Arribem a un moment espiritual, diferent del moment material, gràcies a diversos elements simbòlics, a la celebració i a l’explicitació del transcendent.

7 Adaptació del text de ZANOLINI, Gualtiero, antic secretari de la CICS, sobre el tema “Duty to God – context and Scouting”.


Animar l’espiritualitat doncs, consisteix en crear les condicions per tal que aquest procés es pugui donar en espais que no necessàriament hagin estat dissenyats per a fer explícita l’animació de l’espiritualitat sinó aprofitant la vivència escolta. La persona que assumeix aquesta funció és la que intervé en totes les seves parts fent-ne la preparació, la dinamització, el seguiment i l’acompanyament, per tal de promoure que les experiències viscudes contribueixin en el creixement espiritual personal dels infants i joves. 2.2. CONCRECIÓ DE LES FUNCIONS - COM HO PODEM ACONSEGUIR? D’acord amb aquest procés, podríem considerar 4 funcions concretes per a la persona que assumeix la responsabilitat de l’animació de l’espiritualitat: 1. Propiciar i aprofitar les experiències significatives i de qualitat. Si viure una experiència significativa és la base d’una vivència espiritual de profunditat, és evident que són rellevants els elements que configuren aquesta experiència. “No podem transmetre cap valor si no el vivim8”: l’educació de l’espiritualitat, com de la resta de les dimensions de la persona, entra per les mans i els peus. Ens referim a crear i aprofitar bons escenaris i espais que permetin viure els valors que després fonamentaran la vivència espiritual: experiències que suposin una implicació personal i física important, i que siguin generadores d’emocions per aquell o aquells que les viuen. El propi mètode escolta ens aporta un gran nombre de possibilitats. Totes elles prenen la màxima rellevància i significació pel fet de poder-se desenvolupar a la Natura que és el marc educatiu per excel·lència de l’escoltisme i guiatge: la Natura és l’espai idoni per al treball de la dimensió espiritual, ja que permet copsar les experiències vitals de plenitud i de necessitat absoluta9. Les excursions, campaments, rutes i descobertes realitzades a la Natura ens permeten: acceptar allò que se’ns presenta (el fred, la calor, la pluja...), treballar l’austeritat (no ho podem portar tot a la motxilla!), humanitzar-nos (comptem amb els altres, els necessitem per caminar, beure, plantar la tenda...), fer servei (cohesionar-nos, cooperar amb el grup), prendre consciència de nosaltres mateixos (descobrir pors, solitud, intuïcions...), i aprendre a estimar (anar al mateix pas, donar allò que tenim, fomentar gestos de qualitat)10. A continuació s’especifiquen algunes d’aquestes possibilitats que ofereix el propi mètode escolta per tal de generar experiències significatives que permetin fomentar la vivència espiritual. ›› L’Educació per l’acció i des de l’acció. La proposta d’aprenentatge actiu i la pedagogia del projecte converteixen a cada persona i grup en protagonistes del seu propi aprenentatge. El projecte desvetlla el sentiment de col·lectiu, d’interdependència, el protagonisme, el respecte, el consens, l’esforç i les responsabilitats.

8 “Línies Directrius pel Desenvolupament Espiritual i Religiós”. OFICINA SCOUT MUNDIAL, 2011 9 “Espiritualitat a les Branques”. MINYONS ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYA, 2008 10 “El cap escolta com a “company de camí de fe””, de Mn Jordi Font, per a l’Agrupament Escolta Montnegre.


›› Els moments propis del mètode (promesa, pas de branca, partença). Tots ells són moments d’explicitació i celebració del progrés personal (són alhora experiències significatives de qualitat i moments culminants d’un procés viscut). Ajuden a prendre consciència del camí realitzat i de la importància d’un mateix i del grup en aquesta experiència viscuda. ›› Les experiències privilegiades de l’escoltisme. Es tracta de les eines pedagògiques més importants i singulars que té l’escoltisme. El raid permet als infants i joves aprenentatges tan importants com viure la descoberta de la pròpia identitat individual, la reacció davant de les dificultats, l’autonomia i l’autosuperació. El servei permet descobrir la importància i utilitat del voluntariat, la riquesa i gratificació de fer alguna cosa de forma gratuïta i desperta el sentit de comunitat. Per Baden Powell és la clau de volta de l’escoltisme: “Deixeu aquest món millor de com l’heu trobat” escriu en el seu darrer missatge. En aquest cas, proposa viure amb actitud de servei, més enllà de les accions de servei que es pugui fer o proposar puntualment. ›› Els diversos moments del dia. Ens referim a totes aquelles vivències quotidianes que permeten, si són observades i viscudes amb consciència i plenitud, aportar valors que posteriorment poden fonamentar una vivència espiritual: bons dies, bones nits, rentar plats, menjar plegats, focs de camp, vetllades... ›› El petit grup: Treballar amb grups reduïts ens permet que cada noi i noia se senti acollit i valorat, pugui trobar el seu lloc, realitzi una funció concreta i aprengui a responsabilitzar-se de la tasca conjunta. El diàleg, la confrontació d’opinions i el treball en equip porten a l’adquisició d’actituds de col·laboració, respecte, tolerància, valoració de la diversitat i comprensió11. 2. Facilitar i dinamitzar espais de posada en comú de l’experiència viscuda. Després de l’experiència viscuda, arriba el moment de reflexionar i fer-se preguntes sobre allò que hem sentit, el que ens ha sorprès, el que hem observat de nosaltres mateixos o del grup. Són aquests moments els que ens permetran agafar perspectiva i extreure’n aprenentatges i valors. 11 Pàgina web www.escoltesiguies.cat.


Per donar intencionalitat a aquesta part del procés és clau la funció d’animar l’espiritualitat. En aquest sentit podem destacar diversos elements a tenir en compte: ›› Crear un espai idoni per la reflexió. Un lloc bo, de confiança, respecte i llibertat. Que ajudi a desenvolupar la persona, o sigui que l’ajudi a créixer, madurar, desplegar el seu potencial i humanitzar-se12. ›› Formulació de preguntes. Ens referim a la capacitat de trobar i formular aquelles qüestions que, fruit de l’observació que ha fet l’animador/a de l’espiritualitat als infants i joves, permeten fer aflorar aquells sentiments i valors més significatius de l’experiència viscuda. “Com t’has sentit quan...?”, “Com hauria estat l’experiència sense l’acompanyament del grup?”, “Què has descobert de tu mateix?”, “I del grup?”, “Per què has donat un cop de mà a...?”, ... ›› Ser testimoni. El testimoniatge del cap/animador de l’espiritualitat pot ajudar a reinterpretar la història i a revelar-ne un significat amagat. ›› Donar valor i sentit a allò que s’ha viscut. Ens permeten valorar allò que ens ha fet moure, el que ha estat motor de felicitat i plenitud personal, en definitiva, ens permet descobrir una realitat espiritual que ens transcendeix. ›› Posar paraules. Tal com s’explica al document Espiritualitat a les Branques de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya: L’aprenentatge està lligat al desenvolupament del llenguatge. En el cas dels sentiments i les emocions ens cal aprendre a donar nom a allò que sentim, a verbalitzar i donar color i matís a allò que portem dins. En el cas dels agrupaments que disposin de consiliari, és un bon moment perquè aquest pugui utilitzar les paraules i referències més adients per prendre consciència que determinades accions i actituds viscudes a l’escoltisme i guiatge són “viure l’Evangeli”13. En aquest cas, cal que les paraules es manifestin de forma respectuosa, humil, senzilla i de forma plana, després d’haver observat l’acceptació del grup per poder-les utilitzar. En aquest sentit, és més important fer junts el camí que utilitzar paraules concretes14. 3. Acompanyar els infants i joves en el seu procés personal i el traspàs de l’experiència a la seva vida, fora del cau. El paper del formador no és d’instruir, sinó d’ajudar a descobrir una realitat espiritual i incorporar-la a llur vida15. És precisament aquesta la funció a què ens referim, la d’acompanyar els infants i joves a contextualitzar l’experiència viscuda, relacionar-la amb el seu dia a dia i donar-li un sentit personal. Es tracta d’una tasca de seguiment constant de cada infant i jove, d’acompanyar-lo durant el curs i de trobar els millors moments per tal que pugui anar integrant els valors que han aportat les experiències d’una forma sòlida i unida a la vida personal i a la societat.

12 “El lloc bo”. Ribera, Raimon. Col·lecció Parlem-ne de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, 1995. 13 Acompanyar l’educació de la Fe des de la metodologia Escolta i Guia. Aportació de Mn. Jordi Font a la “Mesa de Consiliarios del Moviment Scout Catòlic. Tenerife, 29 abril 2006. Adaptació de la Ponència feta a Jordània l’11 de novembre de 2005 en el Seminari bíblic organitzat per la CICS. 14 Aportació de Mn. Jordi Font a la conversa realitzada en motiu d’aquest treball de postgrau. 15 “El Moviment Escolta i el Desenvolupament Espiritual”. OFICINA SCOUT MUNDIAL, 2001


4. Fomentar la celebració de la vivència. Quan parlem de celebració ens referim a reconèixer i explicar el significat espiritual de les experiències personals i col·lectives viscudes. La celebració doncs, no té sentit si no correspon a la culminació d’un procés viscut, d’una experiència significativa. Hi ha diversos elements que permeten la preparació i realització de la celebració i que són clau per tal que aquesta esdevingui una vivència espiritual pel creixement dels infants i joves. ›› El simbolisme. El simbolisme és clau en qualsevol celebració: triar moments o espais adequats (moments del dia com la nit, l’alba, espais naturals determinats, llocs especials pel grup, ...), així com elements que ajudin a donar aquest caràcter simbòlic. També poden complementar el joc simbòlic alguns textos i cants que es puguin relacionar amb l’experiència viscuda, o que siguin significatius pel grup. ›› La solemnitat i ritual. Les celebracions són moments compartits per a tot el grup que, si prenen un caràcter solemne, poden ser percebuts com a més importants, assenyalats. Els rituals tenen un ritme i una pauta concreta; i contenen símbols i paraules amb intencionalitat que ens permeten connectar amb la nostra dimensió espiritual i prendre consciència de la profunditat del moment. ›› La preparació. La part preparatòria de la celebració, pot esdevenir més important que el moment en si de la celebració, si aquesta es fa amb els mateixos infants i joves. ›› El gest o record que es pot regalar al final de l’acte. Genera sentit de responsabilitat, realça la importància i sentit de la celebració i dóna solidesa al procés viscut. ›› Les paraules justes. Les paraules de l’animador de l’espiritualitat, consiliari o cap permeten donar força al contingut de la celebració. Allò que es diu, hauria de tenir per objectiu recollir la importància i densitat del moment. ›› El tracte personal. És clau l’acompanyament i l’escolta dels infants i joves durant la celebració, de la mateixa manera que es fa als altres espais de trobada amb el grup o de seguiment personal. ›› Connexió amb el moviment mundial. Algunes celebracions pròpies de l’escoltisme i el guiatge, com la promesa, el pas de branca o la partença, pel fet de ser elements comuns a tots els escoltes i guies del món, donen ja un sentit de transcendència i de visió global que va més enllà d’un mateix: “és la fraternitat universal, que m’uneix a la resta d’escoltes del món”16. ›› Agraïment. La celebració és un bon moment per fer explícit l’agraïment per l’experiència, el procés i el creixement viscut, individualment i com a grup. No ens podem oblidar, a més, l’agraïment, admiració i respecte cap als infants i joves, manifestació de la dimensió espiritual.

16 Adaptació dels elements clau per la vivència espiritual de la Promesa. Extret de l’acta de la 1a Taula d’Equips d’Espiritualitat de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, gener de 2016. 17 “El lloc bo”. RIBERA ,Raimon. COL·LECCIÓ PARLEM-NE de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, 2013.


3. HABILITATS A FOMENTAR PER ANIMAR L’ESPIRITUALITAT El que es presenta a continuació vol ser, tan sols, una proposta de capacitats, habilitats o característiques que afavoreixen l’animació de l’espiritualitat de forma òptima. Evidentment, entenem la dificultat que una persona les reuneixi totes, o gairebé totes: aquest no ha de ser el motiu per excloure a ningú de la realització d’aquesta tasca. 1. Sensibilitat La sensibilitat és la capacitat que tenen els éssers humans per admirar-se i commoure’s davant de les coses, persones i situacions18. És la sensibilitat la que pot ajudar-nos a detectar els petits detalls que més endavant poden ser determinants per fer reflexionar la persona o el grup. 2. Capacitat d’olfacte Tal com ja s’explica al document de l’Espiritualitat a les Branques, “El treball de l’espiritualitat no és un afegit o un suplement a la nostra tasca educativa. Es tracta del perfum o l’aroma d’allò que fem i hem d’aspirar que formi part, amb naturalitat, de la nostra quotidianitat. Tot i que el podem dinamitzar en moments adients amb activitats específiques, no es tracta d’incloure molts més espais espirituals al nostre dia a dia, sinó d’aprofitar la nostra vida d’unitat per treure’n el suc espiritual: aprendre a captar l’aroma d’allò que fem.”19 3. Capacitat d’observació Observar les dinàmiques del grup i les de cadascun dels infants i joves és imprescindible per fer un bon acompanyament de cadascun d’ells, així com per formular bones preguntes als espais de posada en comú. “Com són? Quines necessitats tenen? Què els inquieta? Què els il·lusiona?”. 4. Capacitat d’escolta Molt relacionada amb l’observació, l’escolta de cadascun dels nois i noies permet prendre consciència d’allò que els preocupa, de les seves dificultats i d’allò que més els omple. És un factor rellevant per poder fer un bon acompanyament. També és important l’escolta del grup.

18 “Línies Directrius pel Desenvolupament Espiritual i Religiós”. OFICINA SCOUT MUNDIAL, 2011. 19 “Espais d’aprenentatge. Idees, estratègies i reflexions”. Pau López Vicente. COL·LECCIÓ DRECERA de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, 2008.


5. Capacitat de donar intencionalitat L’entenem com la capacitat de generar espais i moments idonis perquè cada infant i jove visqui els valors que després fonamentaran la seva experiència espiritual. 6. Capacitat de formular preguntes Des de l’observació, és important la capacitat de formular les preguntes adequades al moment adequat, per tal que aquestes indueixin a la reflexió dels infants i joves sobre les experiències o situacions viscudes. Així mateix, és important la paciència i el fet de donar temps per permetre que se les responguin. 7. Capacitat d’emocionar Per animar l’espiritualitat calen recursos que provoquin emocions als nois i noies, per commoure’ls amb paraules, gestos, símbols, cants... També és important acompanyar-los a expressar els seus sentiments de forma adequada, gestionant les emocions que poden reprimirse o exterioritzar-se de forma inoportuna. 8. Ser un més del grup (tenint clar el rol) Ens referim a la capacitat de meravellar-se, de jugar, de descobrir, d’emocionar-se, de saber estar al costat dels infants i joves, fent camí amb ells. És la manera per poder fer una bona observació, per entendre les reaccions i dinàmiques del grup. 9. Confiança en el grup i en cadascun dels infants i joves Cada infant i cada jove és protagonista del seu propi creixement. Aquesta és part de la missió de l’escoltisme i el guiatge. La confiança dels caps cap a cadascun d’ells, incrementarà la confiança que tenen en ells mateixos i els donarà la fortalesa per avançar en el seu desenvolupament personal i espiritual. 10. Coneixement del mètode escolta És la base necessària per poder fer propostes d’experiències, espais i celebracions integrades a la dinàmica de l’escoltisme i guiatge així com per identificar quines són les més adients per a cada moment i grup. 11. Capacitat d’anar més enllà És la capacitat de donar un sentit a les experiències viscudes des d’un punt de vista espiritual, fent palesos els valors que ens transcendeixen com a persones: trobar una nova visió d’allò viscut.


4. FORMACIÓ NECESSÀRIA PER ANIMAR L’ESPIRITUALITAT

“Els joves necessiten adquirir competències en l’àmbit de la dimensió espiritual, de la mateixa manera que tenen la necessitat de desenvolupar la intel·ligència emocional, les capacitats de coordinació física i les competències socials”18. Tot i que la cita fa sobretot referència a l’aprenentatge que experimenten els infants i joves en la seva dimensió espiritual, es podria aplicar la mateixa idea per aquells caps quan realitzen la tasca d’animar l’espiritualitat: la formació és essencial per desenvolupar una tasca educativa de qualitat.


Destaquem 3 elements de formació que creiem que són clau pel desenvolupament òptim de la responsabilitat de l’animació de l’espiritualitat. 1. Competències Ens referim a les competències que s’assoleixen amb una formació educativa pròpiament escolta. Aquella que permet a) conèixer bé el mètode i la seva aplicació, b) conèixer els fins i valors educatius del joc escolta i c) conèixer l’aplicació del mètode a cada branca. 2. Experiències Per comunicar, per esdevenir testimoni, cal haver viscut. De la mateixa manera que pel creixement espiritual dels infants i joves partim d’una experiència significativa, també els més grans necessiten haver passat per processos d’integració i d’interiorització de vivències de dins i fora del cau: només així és possible empatitzar amb els infants i joves. 3. Coherència És sabut que els i les caps són exemples pels infants i joves. És per aquest motiu que un cap o un animador de l’espiritualitat podrà actuar de referent i acompanyant de forma més òptima si és escolta en la seva vida diària. És a dir, si és coherent en allò que diu i allò que fa dins i fora del cau i si la seva tasca d’animació de l’espiritualitat es converteix en una actitud d’acompanyament, i no en un bolet puntual per a una activitat o acció concreta proposada al grup.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.