El Correu núm. 90

90

Núm.

Hivern 2014

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

EXPERIÈNCIES A LA MUNTANYA PÀG. 13 EIX DEL CURS 2014/2015: (RE)FENT CAMÍ PÀG. 14 RÀNGERS I NOIES GUIA A LA MUNTANYA PÀG. 16 HISTÒRIA DE L’ESCOLTISME: L’ASCENS A LA PICA D’ESTATS PÀG. 18 ENTREVISTA A SERGI SOLÀ, PRESIDENT DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER PÀG. 20

Dossier central: Excursionisme i escoltisme, una relació que cal renovar? pàg. 9

Sumari El Correu · Hivern 2014 Fotografia de portada: AEiG Sant Narcís Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) Redacció, administració i subscripcions: Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 08197 · Valldoreix Tel.: 93 590 27 00 Fax: 93 590 04 92 A/e: info@escoltesiguies.cat www.escoltesiguies.cat Preu: 2,50 Euros.

Subscripció anual: 7,5 euros (quadrimestral) Consell de Redacció: Irene Alerm (Taula Executiva), Oriol Boixadera (Àmbit de 4vents), Anna Maria Capdevila (Escola de Formació), Ignasi Llobera (Àmbit Internacional), Lluís Marco (Taula Executiva), Adam Peribáñez (Àmbit de Comunicació) i Guillem Rico (formador de FORMIGA 3).

Coordinació tècnica: Elisenda Rovira Disseny i maquetació: Mar Serra Correcció lingüística: Pol Cervera Imprimeix: Cevagraf, SCCL Paper: Cyclus Print 100% reciclat

3

>>Editorial

4

>>Notícies MEG: Què ens ha passat · Agenda trimestral · Aniversaris

6

>>Informacions dels àmbits: Àmbit Quelcom es cou · La Tramuntanada, propera trobada de caps (Àmbit 4vents)

8

Coneixent l’OSG: Anna Echeverria i Laura Vaqué Dossier especial: Excursionisme i muntanya 9

>>Reportatge: Excursionisme i escoltisme, una relació que cal renovar?

13

>>Calaix de projectes: Experiències a la muntanya

14

>>Eix del Curs per al 2014-2015: (Re)fent camí

16

>>Maneres de fer: Ràngers i Noies Guia a la muntanya

17

>>Espai Muntanya: Monogràfics de muntanya i natura

18

>>Xarxameg: Història de l’Escoltisme. L’ascens a la Pica d’Estats

19

>>Campaments i Més: Vols conèixer el Dolmen Màgic?

20

>>Entrevista: Gent de Moviment. Sergi Solà, president del Grup de Defensa del Ter

21

>>Xarxes socials

22

>>InForma’m: Per què faràs formació?

23

>>MEG Opina: Una batalla perduda, un nou horitzó · Oportunitats en els nous cursos

Dipòsit Legal: B-4858-81

El Correu és membre de:

>>Coneixent la TAEX: Composició de la nova Taula Executiva ·

24

>>Centres escoltes: Descobreix la nostra xarxa d’equipaments amb valors

26 Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i autores i no necessàriament la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG).

Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.

A Minyons Escoltes i Guies de Catalunya treballem per la igualtat de gènere, per això tenim cura d’utilitzar un llenguatge no sexista en les nostres plataformes comunicatives.

>>Grup d’Antics Escoltes i Guies: Acció social i productes ecològics al peu del Montseny

Nota: A partir d’aquest número la revista El Correu passa a tenir periodicitat quadrimestral.

Respostes Eix del curs (pàgina 14): Amb la col·laboració de:

Foto 1: Rocacorba (991m) · Foto 2: Pedraforca (2.506m) Foto 3: Mont caro (1.447m) · Foto 4: Taga (2.039m) Foto 5: Turó de l’home (1.706m) · Foto 6: Pica d’estats (3.143m)

cc Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons.org/ licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

Foto 7: Tibidabo (516m) · Foto 8: Albarda castellana (1.177m) Foto 9: Matagalls (1.698m)

La muntanya atresora espais naturals d’un gran valor cultural, humà i espiritual cada cop més imprescindible per a països com el nostre, sotmesos a una contínua i vertiginosa transformació i artificialització. Cal educar per valorar i conservar la muntanya com si fos un element fonamental per entendre i construir la nostra identitat. No podem entendre l’home sense el medi natural.

Caminar, acampar, fer bivac, nedar en un estany gelat, veure sortir el sol des d’un cim, mirar amb respecte un isard sense que s’espanti, resseguir els pedrons que una mà amiga ha bastit arran del camí... són algunes de les possibilitats que la muntanya ens ofereix per viure d’una manera senzilla i trobar una joia plena i profunda. En definitiva, per humanitzar-nos.

Molta gent fa muntanya, va a la muntanya, però no tots amb una mateixa actitud, no tothom sap veure els petits detalls i les grans possibilitats que la muntanya ofereix. Per poder descobrir aquests moments de gaudi profund que t’ofereix la muntanya, necessitem unes actituds: soledat habitada, silenci ple i senzillesa noble. Hi ha belleses que només es troben en l’alta muntanya si es viuen aquests ingredients. I cal fer un esforç, no només físic, per descobrir-les.

La muntanya, en paraules de Baden Powell, és “un laboratori, un temple, una escola”, i en un moviment

educatiu com el nostre hauria de ser molt més respectada, ja que és com un llibre obert que ens ensenya moltes coses que no es troben ni a Internet ni als llibres.

Ens dóna una experiència i una vivència insubstituïbles.

Escriu Baden Powell: “El millor és escalar muntanyes.

Això ens ajuda a ser verdaders homes –homes sincers, forts, que estimen la naturalesa, la bellesa i la religió.”

A més, la muntanya té una forta càrrega espiritual. Tal com recorda el document de la World Organization of the Scout Movement, Scoutisme et développement spirituel, si mirem les grans tradicions espirituals en la història de la humanitat, la muntanya apareix com un dels grans símbols de l’univers religiós (els hitites, els hindús, el budisme, el judaisme, el cristianisme...).

La mateixa Bíblia, fins i tot, dóna a Déu el nom d’“ElSaddai” (déu muntanyenc), que convida l’home a pujar les muntanyes per sortir de la superficialitat, de l’egoisme, i a fer llargues caminades en què l’esforç continuat, la solidaritat i la confiança obtenen la seva recompensa: trobar-se amb ell [Déu] i trobar-se amb un mateix.

La muntanya apareix aquest any com l’eix de curs de MEG. És un bon moment per retrobar una de les essències del nostre mètode educatiu. I fer-ho d’una manera pràctica i si voleu ben senzilla. Us en proposem dues: des d’arribar a un cim i asseure’s en silenci (com proposa Baden Powell) fins a deixar algunes fites o pedrons arran del camí perquè recordem que la muntanya és solidaritat amb els que vénen darrere nostre i potser estan perduts.

Taula Executiva

el Correu__90__hivern

“Anar a la muntanya”, “fer muntanya”... són expressions que molta gent fa servir per dir que ha passat unes hores o uns dies en un marc natural ple de misteri i que amaga moltes possibilitats.

Notícies MEG__4

Què ens ha passat Fem l’Assemblea més multitudinària

L’escoltisme i el guiatge participem al 9N Des d’Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya felicitem conjuntament la societat catalana pel volum de participació i per la implicació en la consulta sobre el seu futur polític que es va celebrar el 9 de novembre; sobretot a les entitats i les plataformes que van canalitzar el debat i la participació dels més joves.

Des de l’escoltisme i el guiatge vam encoratjar especialment els pioners i les caravel·les majors de 16 anys, els trucaires, els

Amb una assistència de 963 caps d’arreu de Catalunya,

ròvers, els clàners i els caps a exercir el seu dret a vot. Seguim

l’Assemblea del 22 i 23 de novembre a Barcelona és la més

compromesos amb el dret d’autodeterminació i treballem dia

multitudinària de la història de la nostra associació. L’acollia la

a dia des de l’educació per construir un país i un món millors.

Demarcació del Barcelonès, que va fer un gran esforç per tenirho tot a punt malgrat les dificultats alienes a l’organització.

Dissabte van preparar activitats com un futbolí humà, projecció

Compareixem al Parlament

de documentals, “graffitis”... Després, hi va haver un sopar

Les tres associacions d’escoltisme i guiatge de Catalunya van

gratuït, vetllada i concerts.

comparèixer el 9 d’octubre davant la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya, que s’encarrega de fer

Diumenge, al plenari, hi va haver força debat en la votació

el seguiment i les propostes de les polítiques públiques que

sobre l’inici del procés de construcció d’una nova i única entitat

afecten el jovent del nostre país.

d’escoltisme i guiatge a Catalunya. Aquest punt s’aprovava per majoria simple d’acord amb els Estatuts, tot i que, donada la necessitat de qualificar la decisió, el Comissariat General es comprometia a convocar una assemblea extraordinària en cas de no arribar a una majoria qualificada. I així va ser: el resultat de la votació va ser una majoria simple molt ajustada, amb el 53,20% dels vots a favor (percentatge calculat incloent els vots a favor, en contra i en blanc). Per tant, el Comissariat General tindrà en compte les mocions que van sortir en referència a aquest punt i convocarà, si s’escau, una assemblea extraordinària cap al febrer.

A l’Assemblea vam votar dos nous candidats a la Taula Executiva.

Els presidents d’AEC, EC i MEG van explicar la situació de les

La Núria Montanyà, de la Demarcació de l’Alt Ter, va ser escollida

associacions, de l’escoltisme en general i els reptes de futur

nova comissària general, agafant el relleu de la Trini Molist, i

en què s’està treballant davant els representants dels grups

l’Albert Sangrà, de la Demarcació de la Catalunya Central, va ser

parlamentaris i d’organitzacions com el Consell Nacional de la

escollit nou coordinador general de relacions, substituint la Laia

Joventut de Catalunya (CNJC).

Martí. També es van presentar els membres dels equips generals d’enguany i es va fer el comiat de les persones que acabaven la

Després, els representants del CNJC i dels grups parlamentaris

seva tasca. Gràcies a totes per la feina feta!

van formular diverses preguntes que els responsables de les entitats van respondre. Es va parlar de l’ús de l’espai públic

Entre altres punts, vam aprovar el Programa de curs, que

per part dels agrupaments, l’accés a locals, el finançament,

inclou els projectes i accions dels Àmbits, la Taula Executiva i

les desigualtats d’accés i els motius pels quals rebutgem la

l’Oficina de Serveis Generals pel 2014-2015. També vam aprovar

proposta de llei del voluntariat, entre d’altres.

el pressupost de l’associació per aquest curs, amb un volum el Correu__90__hivern

d’1.400.000 euros (sumant els agrupaments i les demarcacions, MEG té un pressupost total de 4.300.000 euros).

El joc de l’escoltisme i el guiatge Una manera senzilla, divertida i pràctica d’engrescar els infants

Gràcies a totes les persones que vau assistir a l’Assemblea i

i els joves a apuntar-se al cau i de donar a conèixer l’escoltisme i

a totes les qui la vau fer possible! Sempre a punt!

el guiatge! Més informació

Ja som més de 14.000!

Hem crescut un 19% en cinc anys Hem tancat el curs 2013/14 amb 14.235 persones afiliades a MEG, sumant els infants, els joves i els caps dels agrupaments, i

Notícies MEG__5

Què ens ha passat

els integrants dels equips de demarcació i dels equips generals.

Això representa un 4% més que el curs anterior, quan n’érem 13.729. A finals del curs 2009/10 érem 11.951 persones. Des de llavors, el nombre de persones afiliades a l’associació ha crescut en 2.284, és a dir, un 19% més. La branca que ha crescut més és la de Truc, que ha augmentat un 40%.

Benvin

Nous agrupaments 2014/2015:

guts!

“Quelcom es cou”, la macrotrobada escolta i guia Una comissió formada per voluntaris de MEG ja treballa

• AEiG Montgrí (Torroella de Montgrí, Demarcació de Girona).

preparant una macrotrobada que pretén reunir tots els infants

• AEiG Vacarisses (Vacarisses, Demarcació Vallès/Maresme).

i els joves que participen en l’escoltisme i el guiatge del nostre

• AEiG Sant Jordi (Barberà del Vallès, Demarcació Vallès/

país. Tindrà lloc a Tàrrega l’any 2016 i es preveu que superi el

Maresme).

“Xarbot” en nombre de participants, el qual es va fer a Vic l’any 2000. Més informació a la pàgina 6.

Tots els actes a www.escoltesiguies.cat/agenda

Agenda trimestral

FORA - Seminari d’Hivern

Tramuntanada

13 de desembre de 2014

Del 2 al 5 d’abril

La Formació per a Responsables Associatius tindrà lloc a Sant

Trobada de caps de Catalunya, Menorca, Mallorca, la País

Cugat del Vallès.

Valencià i l’Alguer, organitzada pel projecte 4 vents als Aigua-

Rebuda de la Llum de la Pau

molls de l’Empordà.

14 de desembre de 2014 L’acte central de rebuda de la Llum de la Pau serà a les 16:00 hores a la Plaça Ramon Folch de Bellpuig (Lleida).

Aniversaris

Per molts anys!

5è aniversari: »» AE Urgellenc (La Seu d’Urgell, Demarcació Nord-Occidental) »» AEiG Bernat Perpunter (Santa Maria de Palautordera, Demarcació Vallès/Maresme)

»» AEiG Pare Claret (Solsona, Demarcació de la Catalunya Central) »» AEiG Pinya de Rosa (Blanes, Demarcació de Girona) »» AEiG Puig d’Afrou (La Cellera de Ter, Demarcació de Girona)

50è aniversari: Central) »» AEiG Nostra Dona de la Salut (Sant Feliu de Llobregat, Demarcació BLL/G/AP) »» AEiG Pare Bertran (Barcelona, Sector II, Demarcació del

60è aniversari: »» Agrupament El Carme (actual AEiG Cardenal Lluch) (Manresa, Demarcació de la Catalunya Central) »» AEiG Joan Maragall (Barcelona, Sector I, Demarcació del Barcelonès)

Barcelonès) Per raons d’espai no podem posar-los tots, els anirem publicant al llarg d’aquest curs. Per avisar-nos de l’aniversari del vostre agrupament escriviu a comunicacio@escoltesiguies.cat

el Correu__90__hivern

»» AEiG Antoni Gaudí (Manresa, Demarcació de la Catalunya

Informacions dels àmbits __ 6

Àmbit Quelcom es cou -- Has sentit mai la llegenda explicada pels antics escoltes de l’any 2000?

“Dels castors i les llúdries fins als trucaires, i tots els caps, ens vam trobar un cap de setmana a Vic! Vam ser 15.000 persones!! Una gran vivència d’un gran cap de setmana amb tots els escoltes i les guies de Minyons!! Ai, aquells temps...!”

“Som un grup de motivats, obert i contents, als quals ha passat pel cap la brillant idea de proposar una gran macrotrobada de cara al 2016. No sabem on, ni quan, ni com, però se’ns ha despertat una inquietud i volem donar-hi voltes, parlar, rumiar, escoltar i proposar!”

Obrim la participació a tots els caps de la Federació, ens reunim amb els organitzadors de l’antic “Xarbot”, creem comissions de treball... La cosa comença a rodar!

I ens sorgeix la següent gran pregunta: on?!

-- Ni llegendes, ni antics, ni...“Ai, aquells temps...!”

Fa cosa d’un any, el veig sortir del lavabo amb aquella cara d’haver-ne pensat una de bona... El paio em mira estranyat i em diu: “Fotem un Xarbot!?” (no sap ni ell si era una pregunta o una afirmació).

Les mirades són confuses, però el repte atrapa.

Pensem llocs entre tots, acordem possibles destins, ens comuniquem amb els seus responsables i la rebuda és fantàstica. La comissió encarregada determina punts de valoració objectius, presenta candidatures i decidim. Una gran jornada d’esperit escolta i decisions difícils. Aprofitem per agrair l’actitud de les candidatures, i diu que...

Whatsapps, mails, cerveses, filosofades, records de l’any 2000, un grup nou de Whatsapp, una nova adreça de Gmail.... I sense saber com, ja estem assentats!

Nordoccs, en diuen? Malnom!

La prudència és molt evident en les primeres reunions, però a poc a poc, i sumant entusiasmes, ens adonem que allò pot ser l’inici de quelcom molt gran. Amb la il·lusió i les ganes de tirar endavant aquesta nova inquietud, acordem un petit fragment per a definir-nos. Deia alguna cosa així:

La cosa bull, però encara queda molta feina per fer.

Estem oberts; això és un projecte comú i entre tots el farem gran, MOLT GRAN!!!

Tothom a la Demarcació Nord-Occidental, Tàrrega ens rebrà amb els braços oberts!

Quelcom està bullint, t’animes a fer-la grossa? quelcomescou@escoltesiguies.cat

La Tramuntanada: Propera trobada de caps (Àmbit 4vents)

Tramuntanada

el Correu__90__hivern

2015

Seguint amb la tònica dels darrers anys, els propers dies 2, 3, 4 i 5 d’abril de 2015 tindrà lloc als Aiguamolls de l’Empordà (Demarcació de Girona). “La Tramuntanada”. Es tracta de la propera trobada de caps que acollirà Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i que s’organitzarà des de “4vents”, el projecte de treball en xarxa entre les associacions escoltes i guies dels territoris de parla i cultura catalana.

El projecte, nascut l’any 1989 de la iniciativa de cooperació mútua entre el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (MEGM) i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), i ampliat posteriorment en diferents acords amb els Escoltes de Menorca (EM), la Federació d’Escoltisme Valencià (FEV), els Escoltes i Guies de l’Alguer (EGAAGESCI) i els Escoltes i Guies de Mallorca (EGM), fomenta l’intercanvi dels seus membres en l’àmbit de la formació, en trobades branques, d’agrupaments i de caps a diferents punts del territori, i potencia el recolzament d’iniciatives beneficioses entre les entitats i l’aprofundiment de la identitat comuna.

L’any 1995 es va fer la primera trobada de caps, amb el nom d’“Ullastre Esbrancat”, a Sa Torrentera (Mallorca), on es van reunir uns 194 caps de les tres entitats que en

El desembre de 2010 es va presentar “4vents: escoltisme i guiatge” als Escoltes i Guies de l’Alguer (EGAAGESCI), que es van incorporar formalment al projecte al març de 2012. En la Pasqua d’aquell mateix any es va celebrar una nova gran trobada de caps, amb el nom de “Borumballa”, a Benaixeve (País Valencià). En aquest punt el projecte ja estava ben consolidat, amb el consell permanent amb membres de totes les entitats treballant per oferir recursos als agrupaments per generar intercanvis d’unitats a través de “Rebombori”, com també per compartir espais de formació pels caps i donar-los suport amb les trobades d’equips generals conformades per les taules de juntes, d’espiritualitat, de formació i mètode, de gestió i de comunicació.

Aquesta última trobada va fer vibrar tots els escoltes i guies d’arreu dels Països Catalans, i el bon ambient d’aquell esdeveniment va fer que alguns caps s’interessessin més pel projecte. Tant fou així que actualment gairebé la totalitat dels membres del consell es van conèixer allà, a “Borumballa”.

Quan la farem?

2, 3, 4 i 5 d’abril de 2015!

D’on va sorgir el nom?

Lligat amb “4vents”, vam pensar... “Què millor que la nostra trobada tingui el nom d’un vent?” Així que el nom de la trobada va relacionat amb el vent més característic de l’Empordà: la tramuntana.

A l’Empordà sempre s’ha dit que “estem tocats per la tramuntana”, o això deien els Sopa de Cabra en la

I el lloc?

Hem escollit els Aiguamolls de l’Empordà perquè és un lloc privilegiat on els escoltes i guies podrem fer servei en un parc natural. Allà hi ha una zona que és reserva integral, amb un seguit d’associacions de preservació del medi que ens podran oferir activitats i descobertes.

L’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Centre de Fauna Salvatge dels Aiguamolls de l’Empordà seran alguns dels col•laboradors que ens permetran conèixer millor la fauna i flora de la zona i, fins i tot, tenir contacte amb algun animal.

I què trobarem si venim?

A “La Tramuntanada” tenim l’objectiu de treballar aspectes de país, amb debats i ponències sobre la situació actual de la nostra societat, tenint en compte les diverses realitats que tenim i enfortint els vincles fraternals de l’escoltisme i el guiatge.

Aprofitant l’entorn natural, i com fan els bons excursionistes, també tindrem l’oportunitat de gaudir d’un raid de coneixença, en què es treballaran aspectes de la persona i es reflexionarà sobre el perquè de la nostra tasca educativa en la societat.

També podrem gaudir d’algun debat relacionat directament amb el Parc, sobre temes de natura i societat que n’afecten el funcionament. I espletant-nos de la diversitat d’orígens del territori aprofitarem per intercanviar un munt de recursos!

I finalment què ens emportarem?

Esperem que sigui una experiència inèdita, de la qual us emportareu sobretot molt bones emocions, nous amics, algun agermanament entre agrupaments del territori de “4vents” i algun record ben tocat per la tramuntana!

Sempre a punt, i deixa’t tocar per la tramuntana!

el Correu__90__hivern

Alguns anys després, a l’abril de 2009 i coincidint amb la tercera trobada de caps, anomenada “Xàldiga”, celebrada al Principat, es va signar un nou protocol que va donar lloc al nom del projecte “4vents: escoltisme i guiatge”. Aquest nou conveni va suposar la creació del Consell de 4vents, un espai de coordinació interassociatiu permanent amb membres de les quatre entitats, fet que assegurava la continuïtat del projecte i el sorgiment d’un potent equip motor per fer realitat tots els propòsits i les iniciatives.

seva cançó, i hem pensat que no hi podia haver millor lloc que aquest per fer una activitat tan sonada!

__12 __18 Informacions dels àmbits __ 7

aquell moment formaven part de 4vents (MEG, MEGM i EM) i en què van participar també caps de la FEV, que tot just començava a sumar-se al projecte. La segona va tenir lloc l’any 2002, amb l’entrada ja consolidada de la FEV; aquest cop va ser a València, amb el nom de “Tro de Bac” i amb la participació de més de 150 caps.

Coneixent la TAEX__8 Coneixent l’OSG

Composició de la nova Taula Executiva Mn. Jordi Font consiliari general

Albert Catà secretari general

Irene Alerm secretària general

Jordi Valls admin. general

Lluís Núria Albert Marco Montanyà Sangrà comissari comissària coord. general general relacions ENTRA

Si la teva unitat està pensant a fer algun tipus de projecte internacional, t’hauràs de dirigir a l’Anna. Ella és la responsable tècnica de fomentar la realització de projectes i d’iniciatives d’àmbit internacional i d’intercanvi. A més, també és l’encarregada tècnica del projecte 4 Vents i dels projectes d’espiritualitat.

Anna Echeverria Coordinadora Tècnica · Servei de Suport a Projectes

“M’encanta anar al teatre, al cinema i a concerts.

Si em busqueu fora de l’horari d’oficina, em trobareu sovint en algun d’aquests espais. Ara bé, si parlem del període de vacances, busqueume lluny! M’escapo sempre que puc perquè viatjar és la meva passió.”

Va ser nena i cap de l’AEiG Salvador Espriu (Demarcació del Barcelonès, Sector II).

ENTRA

Laia Trini Martí Molist coord. comissària relacions general SURT

SURT

La tasca principal de la secretària tècnica és donar suport a l’Equip de Demarcació, als equips de sector i als agrupaments en el seu dia a dia. També coordina l’oficina tècnica pel que fa a les tasques administratives: justificació de subvencions i finançament, organització dels casals d’estiu i relació amb l’administració pública i les entitats externes.

Laura Vaqué Secretària tècnica · Demarcació del Barcelonès

“M’agrada molt la natura i fer esport, així que aprofito els caps de setmana per fer llargues sortides en bici. Tot i això, gràcies a un canvi de pis, estic descobrint una nova afició: el bricolatge amb productes reutilitzats!”

Reportatge__9

Excursionisme i escoltisme, una relació que cal renovar?

Text: Elisenda Rovira (Servei de Disseny i Comunicació) · Fotos: AEiG Arrels de Mataró (Demarcació Vallès/Maresme), AEiG AEiG Comte Jofre-Verge de Rocaprevera (Demarcació de l’Alt Ter) i AEiG Sant Narcís (Demarcació de Girona).

Fer muntanya està de moda o, com a mínim, proliferen les curses i activitats en aquest entorn.

Mentrestant, l’escoltisme i el guiatge, lluny de la competitivitat i els cronòmetres, segueixen reivindicant l’acostament a la muntanya com ho han fet sempre: com una manera d’aprendre a conèixer la natura i a estimar el país, com un espai per a la convivència amb el grup i el creixement personal. Últimament, però, algunes veus alerten que els agrupaments han anat abandonant les excursions i els campaments i opten per fer sortides més urbanes o anar a cases de colònies en lloc d’acampar. És cert que cada cop som menys “xirucaires”? Què ens perdem si deixem de fer muntanya?

Però aquesta tendència dels darrers anys camina lluny de la manera com tradicionalment s’ha entès la relació amb la muntanya des de l’escoltisme i el guiatge.

“Aquesta no és la nostra aposta. El nostre model no

és competitiu ni individualista, nosaltres entenem la muntanya com un espai de convivència en grup i de creixement personal”, explica en Miquel Masferrer, de l’Àmbit de Natura de MEG.

L’escoltisme i l’excursionisme, units des dels orígens La natura és el marc educatiu per excel·lència en l’escoltisme i el guiatge. El fundador del Moviment, Baden Powell, va veure clara de seguida la potència pedagògica de les acampades i les excursions: “Fer caminades i descobrir nous indrets és sempre una gran aventura. Us enfortirà i endurirà de tal manera que tant us serà que faci vent com que plogui, que faci calor o com fred”.

Dossier

Aquest 2014 s’han fet 700 curses de muntanya, 100 més que l’any passat, segons dades de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada. Alguns corredors de muntanya, com Kilian Jornet, tenen una fama que fins ara semblava només reservada a esportistes d’altres disciplines. La indústria esportiva i els mitjans de comunicació —alguns fins i tot amb canals especialitzats sobre el tema— han arribat a l’àmbit de la muntanya, un símptoma —i alhora una causa— que fer camins i pujar cims s’ha popularitzat.

Reportatge__10

la co nv iv èn cia

el lloc bo

A Catalunya, l’excursionisme i l’escoltisme caminen lligats des dels inicis i, sobretot, en els primers temps del Moviment al nostre país. Els grups de minyons constituïts abans del 1936 pertanyien a centres i entitats excursionistes. “És sota l’empara del Grup Excursionista que neix i arrela a la ciutat de Girona el moviment escolta”, detallava Salomó Marquès en un dossier publicat a la Revista de Girona.

No va ser fins després de la Guerra Civil que els Minyons de Muntanya van començar a actuar amb independència de les entitats excursionistes, ja lligats a l’autoritat diocesana, tal com explica el llibre Escoltionisme. Escoltisme i excursionisme, editat el 2002 per la Fundació Sant Jordi i la Demarcació de Girona de MEG.

se mp re a pu nt

de nosaltres no estem prou preparats per saber viure la natura i, especialment, saber-la aprofitar per treballar l’espiritualitat, el grup, la persona i les habilitats”.

Ho diu el Pla Triennal de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya per al període 2012-2015, que té com un dels cinc eixos estratègics “Essència: la natura com a font d’aprenentatge”.

En Miquel Masferrer ho matisa: “És una sensació generalitzada i crec que hi ha part de veritat, però no és tan dramàtic com de vegades es pensa”. En els campaments se segueix fent muntanya, però a les sortides de caps de setmana no tanta. “Les unitats cada cop fan més excursions de pobles i ciutats i menys de muntanya”, expliquen al web d’Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès.

Ens estem allunyant de la muntanya?

Des d’aquells primers agrupaments que naixien a recer dels centres excursionistes ha plogut molt, i actualment algunes veus alerten que l’escoltisme s’allunya cada cop més de la muntanya. És una percepció imprecisa, dels que pensen “en la meva època sí que ho fèiem bé”? O realment els agrupaments fan cada cop menys sortides a la muntanya?

Dossier

Un dels precs més aplaudits en l’última Assemblea General feia ús de la ironia per expressar precisament que la manera de fer muntanya al cau “ja no és el que era”: “Què se n’ha fet dels cançoners de camp d’estiu amb els esquirols de veritat i les cançons mítiques? (...) Ja quasi no podem fer latrines ni instal·lacions als terrenys, hi posen vàters i tot de casa. (...) Hem canviat les xiruques per les rastes… (...) Som escoltes de Decathlon”.

La maror de fons no és nova: “(...) Per diverses causes, en els darrers anys ens hem anat allunyant progressivament de la natura i ens manquen eines per a descobrir-la i, sobretot, per a viure-la. Molts

Tot i que no hi ha cap registre del total d’excursions, sortides i campaments a la muntanya que els agrupaments fan durant tot el curs, les reserves a la xarxa de terrenys d’acampada de Campaments i Més ens donen algunes pistes en aquest sentit. El nombre total de reserves fetes per agrupaments de MEG ha augmentat un 10% entre els cursos 2007/2008 i 2013/2014, però aquest increment es deu sobretot a les reserves fetes en el període d’estiu (que han augmentat un 37%) i de setmana santa (23%). En canvi, les reserves de terrenys en cap de setmana van disminuir un 36% en aquests set cursos.

“Hem anat de ruta amb pals de tenda trencats, hem fet 17 hores d’autocar per conèixer altres “scouts”, ens hem sentit “super-herois” arreglant tendes després d’una tempesta d’estiu i, sobretot, hem vist l’alegria i la il·lusió dels més petits fent jocs i activitats en un terreny solellós i ple de mosquits.”

Sara Menéndez, cap a l’AEiG Sant Ferran (BCN)

Paral·lelament, la tendència de l’administració és reglamentar cada cop més les excursions a la muntanya, i sovint des d’un marc molt allunyat de l’estil educatiu escolta i guia. A la llarga, el nostre model es pot veure amenaçat per una regulació pensada per a un perfil de monitors professionals especialitzats en esports de muntanya, que obligui els caps a tenir una formació específica per anar amb els nens i nenes a pujar un 3.000 o a fer una ruta en bicicleta.

Alhora, també cal fer autocrítica, perquè cada any hi ha ensurts en excursions que no estan ben preparades. “Tots hauríem de poder fer l’Aneto. Ara bé, tots els caps estan formats per fer l’Aneto? Jo crec que no.

Cal comprometre’ns a ser seriosos amb la formació tècnica de muntanya”, diu en Miquel Masferrer.

La muntanya, el millor escenari per al mètode escolta i guia Per a l’escoltisme i el guiatge, la natura és l’escenari ideal per a l’acció pedagògica o, dit en llenguatge propi, el “lloc bo” per excel·lència. Tal com el va definir en Raimon Ribera al número 1 de la col·lecció “Parlem-ne” , el “lloc bo” és un espai que ajuda a desenvolupar la persona, o sigui, que ajuda les persones a créixer, madurar, a desplegar el seu potencial i a humanitzar-se.

I si la natura és el “lloc bo”, podríem dir que la muntanya és la cirereta del pastís. L’escoltisme i el guiatge sempre s’ha mirat la muntanya com un espai per al creixement personal i la vivència d’experiències significatives, on la convivència amb el grup és la clau, i ho ha fet des d’una perspectiva pedagògica i de coneixement del territori, en connexió amb la tradició excursionista catalana.

Jo mai mai...

Reportatge__11

Aleix Solà, excap a l’AEiG Ali Bei (Navàs)

La muntanya ens permet treballar els pilars bàsics del mètode escolta i guia, com les tres opcions (país, persona i espiritualitat). Dins del moviment escolta hi ha maneres diverses d’entendre l’opció país, però tothom té clar que aquesta inclou l’excursionisme: el país es fa amb els peus, es coneix caminant-lo. I què millor que l’ascensió d’un cim o una vetllada amb estels per trobar-se amb un mateix i treballar l’espiritualitat o la transcedència? Per no parlar de l’autonomia personal, la responsabilització, la capacitat d’organitzar-se i l’autogestió del grup, elements essencials de l’opció persona.

El mateix passa amb els dinamismes, els trets qualitatius que configuren el treball pedagògic en l’escoltisme i el guiatge. Per posar només dos exemples: en una excursió es treballa el petit grup, esperant-se els uns als altres o preparant la sortida en equips. Prendre responsabilitats (farmaciola, mapa, brúixola, organització de l’excursió, transport, etc.) i esforçar-se per arribar al cim, etc. són grans passos per al progrés personal.

I així podríem seguir, també amb la llei escolta i guia: pràcticament tots els punts que inclou els podem treballar en una excursió.

Fer més muntanya al cau: sí, però com?

“Ens calen recursos i idees per planificar excursions amb cara i ulls pel nostre país”, “Nosaltres no dominem ni coneixem tant la muntanya com la dominaven els nostres caps”... Per fer muntanya amb garanties cal formació i recursos específics, tal i com s’explica al web d’Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès.

Això sí: com en qualsevol altre aspecte que treballem al cau, l’excursió ha de ser adequada a l’edat i la preparació prèvia dels infants i joves de la unitat. “Quan planifiquem una excursió hem de tenir en compte aspectes diferents segons la nostra unitat. Per un costat, pel que fa a la durada i al desnivell de l’excursió; i per l’altre pel que fa a la finalitat i als possibles punts d’interès”, expliquen des de l’equip que organitza el Monogràfic “Pujarem dalt dels cims: Eines per portar el cau a la muntanya”.

Arnau Solà Vila i Salvador Grané · www.arnausolavila.com

Dossier

“Ens agrada penjar a la motxilla la paella i la cantimplora que mai no tanca bé. Ens agrada posar-nos a caminar amb les lleganyes enganxades sense saber a quina hora dinarem. Ens agraden aquelles xiruques marrons que no són “gore-tex” ni “gore-res” i que es mullen molt aviat...”.

Reportatge __12

Els monogràfics poden ser una bona empenta per fer més muntanya al cau. Es tracta de formacions molt pràctiques, concentrades normalment en un sol cap de setmana, que tracten un tema concret i des d’una perspectiva molt aplicable a l’agrupament (més informació a la pàgina 17).

A banda dels monogràfics, en els darrers anys han nascut diversos equips per fomentar l’acostament a la muntanya. La necessitat de recuperar la natura com a font d’aprenentatge, recollida al Pla Triennal vigent, va provocar la creació de l’Àmbit de Natura, ara fa tres cursos. Actualment la seva tasca se centra en fomentar la creació d’equips de muntanya a les demarcacions on encara no n’hi ha i posar en contacte els existents perquè es coneguin entre ells i creïn sinergies.

D’aquests, l’equip més veterà és Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès, que organitza excursions dirigides als caps de la demarcació, tant de MEG com d’Escoltes Catalans i d’Acció Escolta de Catalunya, que permetin conèixer indrets propers a la ciutat, crear recursos de cada excursió, viure experiències naturals, treure suc de l’entorn i, sobretot, passar-s’ho bé gaudint de la muntanya.

La Demarcació de la Catalunya Central compta també amb un Equip Muntanya, que ha organitzat sortides per aprendre a interpretar eines d’orientació com el mapa i la brúixola, conèixer eines per a planificar travesses, aprendre els principis bàsics de seguretat a la muntanya o descobrir zones properes i de gran interès en l’excursionisme.

En la Demarcació de Girona hi ha l’equip Ambienta’t, que també fomenta el treball de la natura, tot i que des d’una perspectiva més centrada a potenciar el servei ambiental i a dinamitzar equips de voluntariat d’escoltes i guies.

Tant en les demarcacions que compten amb equips de natura i muntanya com en les que no, els propers mesos poden ser una bona oportunitat per recuperar la connexió amb la muntanya i l’excursionisme. Això és el que ens proposa l’Eix del Curs d’enguany, titulat (Re)Fent camí.

Dossier

Cargols!

El web de l’Eix del Curs agrupa la tasca que s’està fent a MEG en aquest àmbit, inclou un apartat de recursos que s’anirà ampliant en els propers mesos, ofereix enllaços d’interès i està obert a la participació dels caps.

“Tornar a calçar-nos les botes, carregar a l’esquena la motxilla ben plena amb tot allò que ens ajudarà durant la travessa, sostenir a les nostres mans el mapa i la brúixola que ens guiaran, fer un bon glop d’aigua, mirar a l’horitzó, respirar fons, amb la mirada serena i l’esperit lliure, amb l’emoció que ens envaeix el cos, sabent que una nova aventura és a punt de començar. ...Tornarem allà d’on venim, ens retrobarem de nou amb la natura i amb el nostre interior, recorrerem de nou els camins que un dia altres van fer, perquè no hi ha millor manera de tornar allà on ens vam perdre que (Re)Fent camí.”

Així doncs, enguany ja no hi ha excusa que valgui per no posar-se a fer muntanya amb les nostres branques: tenim els recursos a prop, les ganes a punt i el gran repte de fer-ho tant bé com puguem. Bona ruta!

Recursos útils »» (Re)Fent Camí, web de l’Eix del Curs 2014/2015 www.escoltesiguies.cat/eixdelcurs »» Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès demarcacions.escoltesiguies.cat/ barcelones/estatic/operacio-muntanya »» Equip Muntanya de la Demarcació de la Catalunya Central equipdemuntanya2014@gmail.com »» Equip Ambienta’t de la Demarcació de Girona ambientatdemgirona@gmail.com »» Monogràfics sobre muntanya i natura (pàg. 17) www.escoltesiguies.cat/escola-de-formacio/ monografics »» Escoltionisme. Escoltisme i excursionisme. Fundació Sant Jordi i Demarcació de Girona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, 2002

www.franchu.com · www.comicaire.blogspot.com

Vet aquí en aquell temps en que el rei era l’ànima d’un regne i en que les diferents famílies feien el que se’ls deia per poder acompanyar al rei en els últims dies del seu regnat. Malauradament un dia el rei va morir, abans d’això va escriure el seu testament on deia que volia que l’incineressin i tiressin les seves cendres en un indret màgic i preciós: al Prat del Cadí.

Expliquen la llegenda que d’altres excursionistes els van veure, però que no veien les famílies d’un regne sinó que veien els Llops i les Daines de l’AEIG Salvador Espriu de Barcelona pujant al Prat del Cadí i que al arribar a dalt van estar jugant i activitats amb un gran somriure a la cara.

Calaix de projectes__13

Projecte: Campaments d’estiu 2014 a Estana · Unitat: Llops i Daines

Totes les famílies del poble va decidir que l’endemà mateix sortirien del poble d’Estana per fer l’excursió cap al Prat del Cadí. Quan van arribar a dalt van estar d’acord amb el seu rei perquè van comprovar que des d’allà es podia veure la serra del Cadí des d’una bonica prespectiva.

Projecte: Als peus del cim de Catalunya: travessa d’Arinsal a Tavascan Unitat: Ràngers i Noies Guia Com és costum, les unitats de l’AEiG Antoni Gaudí de Manresa es preparen tot el curs per encarar una bona ruta durant els campaments de juliol. Aquest estiu, els Ràngers i Guies (24 nois i noies, cinc caps i dos intendents) empesos amb l’objectiu d’assolir la Pica d’Estats, vam planejar una ruta de quatre dies. La travessa era d’Arinsal fins el campament de Tavascan (el mateix campament on havien estat feia tres anys); i combinava el GR11 amb trams de la Porta del Cel i altres rutes. A diferència de l’any passat, on la ruta de Guils de Cerdanya fins al terreny d’acampada d’Arànser disposava de refugis lliures per dormir un grup nombrós a cada etapa, vam haver de carregar tendes perquè no disposàvem de refugi lliure per dormir en algunes etapes. Malauradament, a causa de l’excés de neu en molts trams de la ruta i sobretot en cotes altes, vam descartar l’opció de pujar la Pica d’Estats.

Alguns dels Ràngers i Guies, aquest curs a Pioners i Caravel·les, s’han tret l’espineta fent la Pica i altres 3.000s a principis de novembre.

1a ETAPA Itinerari: Estació d’esquí d’Arinsal - Refugi de Coma Pedrosa.

Longitud: 5,5 km Desnivell: 800 m (+) Durada: 3 h 2a ETAPA Itinerari: Refugi de Coma Pedrosa - Pla de Boet.

Longitud: 8 km Desnivell: 550 m (+) i 950 m (-) Durada: 6 h

3a ETAPA Itinerari: Pla de Boet Refugi de Baborte.

Longitud: 5 km Desnivell: 500 m (+) Durada: 2,5 h 4a ETAPA Itinerari: Refugi de Baborte - Tavascan.

Longitud: 15 km Desnivell: 100 m (+) i 1400 m (-) Durada: 6 h

Dossier

AEiG Antoni Gaudí

(Demarcació de la Catalunya Central)

AEiG Salvador Espriu

(Demarcació del Barcelonès, Sector II)

Experiències a la muntanya

Eix del curs__14

Eix del Curs per al 2014-2015

Text: Pol Ruiz (tècnic del Servei de Projectes)

Ja fa uns anys que en Raimon Ribera va definir el “lloc bo” com aquell espai que ajuda a desenvolupar la persona, o sigui, que ajuda les persones a créixer, madurar, a desplegar el seu potencial i a humanitzar-se. No hi ha un únic “lloc bo”, el podem trobar en moltes facetes de les nostres vides, però sens dubte un dels espais on el podem arribar a trobar en tot el seu esplendor és a la natura. Amb gran rellevància, tot i que no de forma única, trobem en la muntanya un espai on els escoltes i les guies desenvolupem amb plenitud i profunditat els nostres ideals i projectes, un espai on connectem amb el nostre jo més interior, un sender de creixement personal que al final ens porta a esdevenir persones més compromeses amb el nostre entorn i amb la gent que ens envolta.

Des dels inicis de l’escoltisme i el guiatge, l’excursionisme ha estat la via fonamental que ha sostingut aquesta màgica relació amb la natura i molt especialment amb la muntanya, sent una de les activitats principals que ha definit al llarg dels anys la manera de ser i de fer dels escoltes i les guies. Més d’un segle recorrent cada racó del planeta tot pujant muntanyes, baixant per valls, travessant boscos, creuant rius, en definitiva, descobrint la bellesa dels paisatges i alhora descobrint allò que hi ha dins nostre.

Tanmateix, però, les últimes generacions probablement ens hem perdut una mica pels senders de la modernitat i poc a poc hem anat perdent aquest estret vincle amb la muntanya que tant ens ha caracteritzat.

Recuperar l’essència de les excursions tot encaixant-ho amb la realitat d’avui en dia pot esdevenir un repte fascinant que no ens ha de fer por afrontar.

Dossier

Tornar a calçar-nos les botes, carregar a l’esquena la motxilla ben plena amb tot allò que ens ajudarà durant la travessa, sostenir a les nostres mans el mapa i la brúixola que ens guiaran, fer un bon glop d’aigua, mirar a l’horitzó, respirar fons, amb la mirada serena i l’esperit lliure, amb l’emoció que ens envaeix el cos, sabent que una nova aventura és a punt de començar.

Tornarem allà d’on venim, ens retrobarem de nou amb la natura i amb el nostre interior, recorrerem de nou els camins que un dia altres van fer, perquè no hi ha millor manera de tornar allà on ens vam perdre que reFENT CAMÍ.

Refent camí www.escoltesiguies.cat/eixdelcurs

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Pedraforca Pica d’Estats Turó de l’Home Matagalls El Tibidabo Taga Rocacorba L’Albarda Castellana Mont Caro

1177m 1698m 2.506m 991m 1706m 516m 2.039 m 1447m 3.143 m

Eix del curs__15

Sabríeu identificar les muntanyes de les fotos? I l’alçada que fan? Us atreviu a situar-les en els punts que hi ha marcats al mapa? (respostes a la pàgina núm. 2).

Dossier

Descobrint muntanyes de Catalunya

Maneres de fer__16

Ràngers i Noies Guia a la muntanya

Text: Ignasi Llobera (membre del Consell de Redacció)

Oriol Cervera AEiG Fent Camí (Dem. de Tarragona). 20 anys.

Estudiant de Biologia. Cap de Ràngers i Noies Guia.

Durant el curs, feu excursions?

Procurem fer com a mínim una sortida de branca cada trimestre. Anem on anem, fem una bona ruta o un cim. Per exemple, el curs passat vam fer el Gallicant de Prades.

Intentem fer sortides de dia al llarg dels tres trimestres, tot i que a l’hivern és més complicat perquè la majoria dels nostres ràngers i noies guia esquien i els caus els fem a la tarda, quan ja és fosc.

Les excursions les fem pels voltants de la Pobla, perquè hi podem arribar a peu, sense necessitat de cap transport, i així aprofitem per conèixer al màxim el nostre entorn.

I durant els campaments, acostumeu a fer excursions?

Tenim reservats tres dies dels campaments que dediquem a fer la ruta, que inclou també algun cim (depenent de quant es queixin...). Són tres dies en què marxem amb les tendes i les provisions repartides entre tots i totes, i a l’aventura!

Durant la setmana de campaments fem, com a mínim, una excursió. Quan fan el raid, els ràngers i noies guia acostumen a trobar alguna ruta que plantegem des de l’equip de caps en funció del lloc on ens trobem i del que pretenem que aprenguin els nois i noies.

Com s’implica la unitat de RiNG en la preparació de les excursions?

Ho gestionem des de l’equip de caps. Nosaltres ho triem tot: el lloc, la ruta, els cims..., tot i que ara penso que potser els hauríem de donar un vot de confiança, potser així estarien més motivats a l’hora de caminar.

Dossier

Com que els nostres ràngers i noies guia coneixen força l’entorn, escullen ells mateixos les excursions que fem, de manera que els fem participar en l’elecció de la ruta i també en la planificació a l’hora de triar el dia, el temps que necessitem per dur-la a terme, què ens hem d’endur, etc.

Sílvia Hernández AEiG La Pobla de Segur (Dem. Nord-Occidental).

25 anys. Estudiant. Cap de Ràngers i Noies Guia.

Feu tallers sobre excursionisme abans o durant les excursions?

Sí! El curs passat vam lligar l’eix d’animació amb la natura i vam dedicar una bona part del temps a conèixer-la, respectar-la i a les seves aplicacions pràctiques, com ara les plantes medicinals. Durant el tercer trimestre i els campaments, vam treballar la supervivència, un tema que els va motivar molt.

Normalment no fem tallers sobre excursionisme abans de les sortides. El que més treballem és l’orientació durant les excursions, però sense fer cap “classe magistral”, perquè són coses que ja han après i que posen en pràctica.

I mentre camineu, aprofiteu per fer alguna dinàmica o activitat?

Cada cap, a títol personal, explica els tallers que hem fet. El Carles ens parla dels estels i com ens ajuden a orientar-nos, la Zoe explica històries d’hospitals i així repassem els primers auxilis, jo els pregunto sobre les espècies (sobretot de líquens) i els explico curiositats animalístiques, i a l’Ester... a l’Ester li encanta parlar-nos sobre les coses bones de la vida, que de fet són les més importants.

Sí, però també depèn com ens hàgim plantejat l’excursió. Moltes vegades anem a caminar per fer cohesió de grup i simplement xerrem amb els ràngers i noies guia per crear un ambient de confiança, sense fer cap dinàmica o activitat.

La vostra unitat de RiNG està motivada per fer excursions?

“Pse”. Com en tots els caus del món, suposo, hi ha discrepàncies a l’hora de caminar. En general tots són bastant aventurers i aguanten bastant, però quan un es comença a queixar, el segueixen tots.

Ei, sempre acabem arribant allà on toca!

Tenim un unitat molt motivada. Els agrada molt fer excursions i moure’s pel nostre entorn. De fet, sempre ens proposen fer sortides, ja sigui d’un dia o d’un cap de setmana, així que aprofitant aquesta empenta intentem moure’ns al màxim sempre que el temps ens ho permet.

Espai muntanya__17

Monogràfics de muntanya i natura Text: Adam Peribáñez (membre del Consell de Redacció)

Sent un dels principis bàsics del Moviment, la natura és present de manera transversal en totes les seves facetes. La formació n’és un, i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya facilita un conjunt de monogràfics a través de l’Escola de Formació encarats a aprofundir en el coneixement de la natura. Si en voleu més informació, podeu consultar l’apartat de l’Escola de Formació al web de MEG o enviar un correu electrònic a escolaformacio@escoltesiguies.cat.

La cara desconeguda de Montserrat

Pionerisme

Una de les muntanyes més icòniques del territori; la relació de Montserrat amb l’escoltisme i el guiatge i l’excursionisme és ja molt antiga. Per a aprofundir-hi, aquest monogràfic ens proposa un viatge a través dels seus camins, així com entrar en contacte amb la comunitat de la muntanya a través de xerrades, serveis amb el Patronat de la Muntanya de Montserrat i l’apropament a la comunitat benedictina que hi resideix. Es duu a terme els dies 27, 28, 29 de febrer i 1 de març.

Quantes vegades hem intentat muntar alguna instal·lació i no ens n’hem sortit? A partir del monogràfic de pionerisme podrem aprendre quines són les eines, els nusos i les tècniques principals a l’hora de construir una taula, un pal, etc. També coneixerem quines estructures són més adequades per a cadascuna de les branques; tot amb un enfocament teòric i pràctic. Les dates en què es durà a terme són el 8, 9 i 10 de maig.

Astronomia i orientació

Pujarem dalt dels cims Si sou dels que aneu sempre als mateixos indrets quan us plantegeu anar a la muntanya o no esteu segurs si hauríeu de fer aquella excursió que se us ha acudit, necessiteu aquest monogràfic. Pujarem dalt dels cims ens presenta idees, recursos i noves localitzacions per a ampliar la nostra experiència excursionista dins l’agrupament, entendre la muntanya i enriquir les excursions. El 9 i 10 de maig són els dies escollits per a aquest monogràfic.

Dossier

Si ets dels que no s’aclareix amb un mapa a les mans, et costa orientar-te a la muntanya o vols aprendre més sobre les estrelles, aquest és el teu monogràfic. La part d’orientació se centrarà a aprendre a utilitzar els estris més comuns a l’hora d’orientar-se, com el mapa, la brúixola i l’altímetre, perquè que no ens siguin desconeguts. La part d’astronomia està dedicada a obtenir uns coneixements també bàsics, però no per això superficials, sobre els estels, molt encarats a poder-los aprofitar en les activitats amb l’agrupament. Aprendrem a ubicar i reconèixer estels, així com una mica de mitologia i història. Es farà els caps de setmana 14-15 i 21-22 de març.

xarxameg__18

Història de l’escoltisme: L’ascens a la Pica d’Estats Context històric: any 1936 »» 18 de juliol Un grup de generals feixistes s’alcen contra del govern de la república. És l’inici de la Guerra Civil. »» 20 de juliol Els Minyons de Muntanya, amb Mossèn Batlle al capdavant, coronen la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya. »» 22 de juliol Lluís Companys, president d’honor dels Boy Scouts de Catalunya, declara aquesta institució d’utilitat pública sota la seva protecció com a president de la Generalitat. »» 14 d’agost Lluís Companys, president d’honor dels Boy Scouts de Catalunya, declara aquesta institució d’utilitat pública sota la seva protecció com a president de la Generalitat.

El relat de l’ascens a la Pica d’Estats el juliol de 1936 L’any 1936 els Minyons de Muntanya de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, amb Mossèn Antoni Batlle al capdavant, teníem programats uns campament d’estiu a la Vall Farrera, concretament al

Pla d’Arcalís, al damunt del Pla de Boet. Volíem que fos un dia idoni pujar a la Pica d’Estats, perquè hi volíem celebrar una missa i col•locar-hi una creu de ferro per tal d’identificar el cim, el més alt de Catalunya.

Arribat el dia, i malgrat que els fet socials del moment que ja s’albiraven, sortírem de Barcelona amb un autobús que ens va dur fins al poble d’Àreu, i des d’allà vam anar a peu fins al Pla d’Arcalís, on instal•larem el campament ben joiosament.

No descriuré la bellesa del lloc, ja que el nostre meravellós pirineu és conegut per tothom. Ningú no podia pensar que els esdeveniments que tothom preveia es desenvoluparien tan precipitadament, pocs dies després de la nostra sortida.

Extracte de “Monografies de la història de l’escoltisme”, fascicle 1 (autor: Manel Buïra) L’Ascens a la Pica d’Estats El trobareu a: www.escoltesiguies.cat/publicacio/100

Acabes de plegar de l’agrupament, de l’equip de demarcació o d’un equip general? T’agradaria continuar col·laborant amb MEG però ja no tens temps?

Col·labora Per tan sols 15€ l’any (menors de 30anys) pots col.laborar econòmicament i ajudar-nos a finançar projectes i a construir una base social de suport econòmic al voltant de MEG.

www.xarxameg.cat

és la teva opció!

Com ho pots fer?

Carnet xarxameg

• Envia’ns un correu electrònic a info@xarxameg.cat • Consulta el web www.xarxameg.cat • Truca’ns al 93 590 27 00

Si et fas de xarxameg, obtindràs el carnet de membre amb més de 70 descomptes especials

www.campaments.cat

Text: Servei de Campaments i Més

El Dolmen Màgic · Vila-Rodona (Alt Camp)

Municipi Vila-rodona Comarca Alt Camp Preu 4,00€ persona/nit Places 20 / 60 Descripció És un terreny gran amb bones vistes i ombra, situat a 600 metres de Vila-rodona, a prop del poble però aïllat i a una cert altura. El poble té l’únic columbari romà de Catalunya conservat, dòlmens històrics i un pou de neu d’accés lliure. A més a més, disposa de serveis com piscina, pistes esportives i centre mèdic. El riu Gaià travessa el poble i és bonic veure els ponts penjants que hi ha (un al poble i tres o quatre a fora, als GR, on trobem zones de bany). Situat molt a prop de Santes Creus (a 75 minuts a peu) i amb excursions a peu ja senyalitzades.

El terreny disposa de serveis com vàters, dutxes, cuina i un menjador exterior.

Enllaç www.campaments.cat/terreny/el-dolmen-magic

Campaments i Més__19

Vols conèixer el Dolmen Màgic?

Excursions a l’entorn del terreny d’acampada El Dolmen Màgic Riu Gaià - Aiguamúrcia - Santes Creus

GR 172: Sant Joan de Mediona-Santes Creus

Excursió circular amb molt poc desnivell i força atractiva per la rellevància dels llocs que es poden visitar: el monestir de Santes Creus, els pintorescos ponts de fusta que hi ha sobre el riu i la magnífica albereda del costat del Gaià.

Itinerari per anar de Sant Joan de Mediona fins a Santes Creus tot seguint el tram el GR 172, que travessa la serra d’Ancosa, un indret protegit d’ambient mediterrani amb presència d’esglésies i castells, i amb una bona vista de l’Anoia, l’Alt Camp i l’Alt Penedès, especialment des del puig del Castellar, el punt més elevat de la ruta (944 m).

Distància 35 km Altitud mínima 300m Altitud màxima 944 m Enllaç excursió Mirar etapa 5 i 6:

Dossier

Distància 13,18 km Altitud mínima 187 m Altitud màxima 362 m Enllaç excursió

Entrevista: Gent de Moviment__20 Dossier

Entrevista: Gent de Moviment “El Grup de Defensa del Ter, com l’escoltisme, pretén donar una millor versió de nosaltres mateixos entesos en societat” Sergi Solà (Manlleu, 19 de setembre de 1980) va fer de cap durant sis anys a l’AEiG Arrels de Manlleu. Més tard va ser formador de FOCA, FOCA 2 i FORMIGA 1, i va ser membre de l’equip Vespella de la Demarcació de l’Alt Ter. Ara és president del Grup de Defensa del Ter (GDT), una entitat ecologista a la qual està vinculat des de 2002.

Text i foto: Guillem Rico (membre del Consell de Redacció) Com vas començar al GDT?

Un objectiu del GDT és acostar la

empenta, que mancava gent, i ens van

Va ser un amor a simple vista. Les ganes

gent al riu...

oferir d’entrar en algunes comissions.

de vincular uns ideals i una mane-

Des del grup ja es va fer el planteja-

A partir de crear aquesta assemblea

ra de veure el món, arrelada també a

ment de veure que la contaminació és

i de gestionar alguns assumptes dins el

l’escoltisme, i la possibilitat d’entrar en

una conseqüència d’una mala pràctica

grup, vaig entrar al GDT. La vinculació

les comissions de treball que hi havia

empresarial, però el que cal és atacar

amb els escoltes és més de rebot. Des-

i de participar en les campanyes que es

l’arrel i canviar la consciència de les

prés hem fet col·laboracions amb camps

feien.

persones. Ja es va fer un tomb en el

de treball de manteniment, reparació

Com defineix la tasca del grup?

tema de la contaminació i de promoure

de passeres, promoure el camí Vora-Ter

Es tracta d’una entitat ecologista que

l’acostament de les persones i les enti-

i Vora-Ges. I hem anat fent coses plegats.

es va crear fa 25 anys, arran sobre-

tats al riu, de donar la cara al riu, de no

La defensa de la natura és un dels pilars

tot de la contaminació del riu Ter i de

veure’l d’esquena i com un lloc marginal

de l’escoltisme i crec que personalment

l’elevada mortalitat de peixos provoca-

dels pobles, sinó a la inversa, com la pri-

també és un dels pilars del meu sen-

da pels residus que hi havia al riu. S’ha

mera façana que pot mostrar un poble

tit filosòfic i humà. I en el fons, el GDT

anat convertint en una de les entitats

que té riu a la gent de fora. D’aquí ve el

també és això mateix, és una entitat

més emblemàtiques i de referència pel

projecte dels camins vora el riu, que està

que pretén, com l’escoltisme, oferir

que fa al volum de socis i d’activitats

molt vinculat al tema de l’excursionisme;

una millor versió de nosaltres mateixos

a Catalunya, a part d’aquelles que són

i tenim el GR-210, el camí Vora-Ter i dos

i de nosaltres entesos en societat. Tant

d’àmbit nacional i internacional. Treba-

PR locals: el del Sorreig i el del Ges, que

l’escoltisme com una entitat ecologista

llem temes com la mateixa contami-

pretenen que la ciutadania tingui expe-

busquen una mica això.

nació i els problemes de cabal del riu,

riències i vivències excursionistes i en

Què ha suposat per a tu passar per

però també conflictes derivats, com la

primera persona al voltant del riu. Per-

l’escoltisme?

contaminació dels aqüífers, el model

què en el fons, només si coneixen el riu

Va ser el primer pas per entendre com

ramader que hi ha al darrere, el sistema

el podran estimar, el podran defensar

són d’importants els valors i la natura,

energètic, la lluita contra el fraking, i tot

i seran els primers sentinelles a fer que

però també la capacitat de treballar en

això des d’una visió molt de carrer, molt

el riu estigui bé, a estimular que la gent

equip. Crec que això és crucial en qual-

de voluntariat, de militància... Intentem

estigui en estat d’alerta i amb una cons-

sevol àmbit de la vida, fins i tot en la fei-

obrir i crear discursos en aquest sentit,

ciència activa.

na, però sobretot en el cas del GDT som

posant denúncies quan calen, en casos

Deies que vas entrar al GDT vinculat

un grup i l’important és que siguem un

de contaminació, i al mateix temps

amb escoltisme...

equip cohesionat, fort, i aquesta és una

intentem ser planers en el llenguatge

Sí, va ser una mica arran de partici-

de les lliçons que aprens en l’escoltisme,

i en les formes, fent activitats reivindi-

par en l’escoltisme, de rebot de crear

treballant en les unitats i equips de

catives al carrer i posant un to irònic en

l’assemblea jove de Manlleu, amb gent

caps. T’adones de com d’important és

les reivindicacions, per intentar també

que estava en l’escoltisme i d’altra que

tenir mà esquerra, sintonia, empatia

entrar més d’una manera més indirecta

no. Teníem ganes de mobilitzar la base

per poder treballar en grup; tot això és

sobre les problemàtiques que ens afec-

jove del poble i arran d’aquí va ser

bàsic. És una de les lliçons més notòries

ten com a país i com a societat.

casualitat que al GDT van dir que faltava

de la meva experiència en l’escoltisme.

@escoltesiguies

Avui, 963 voluntaris i voluntàries

@nandratx

d’arreu de Catalunya hem assistit a

Ho diré altrament: vull un país

l’Assemblea General més multitudinària

on ser escolta sigui normal.

de la història de la nostra associació!

#escoltismepatrimonisocial

(i potser també la més llarga) (...)

#somcapssomfutur #AGOMEG2014

escoltesiguies.cat/vídeos Què és la Llum de la Pau?

781 m’agrada, 28 comentaris i 71 vegades compartit

@laurls86 Orgull de moviment amb aquesta gent

Avui és el Dia Internacional del

tant compromesa, entregada i guapa!

Voluntariat, dedicat a persones que,

#SomCapsSomFutur

Tramuntanada

com vosaltres, feu una gran tasca per educar per la transformació social!

@EscoltesiGuies

#socdecau #DIV2014

Amunt tots els fulards!! Pell de gallina

431 m’agrada, 13 comentaris i 68

amb la presentació dels equips

vegades compartit

generals #SomCapsSomFutur Jamboree 2015

Fem que aquest 9 de novembre sigui

@Aina5r

un èxit rotund de participació! Pioners

Dilluns post #AGO2014...un pacient et

i caravel·les majors de 16 anys, trucs,

veu la polsera #SomCapsSomFutur i et

caps, excaps, famílies... omplim els

diu “De veritat? Jo vaig estar 32 anys a

carrers i les urnes! #hitenimdret

un AE!” No té preu! :)

197 m’agrada i 31 vegades compartit

xarxes socials__21

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

InForma’m__22

Per què faràs formació?

Preguntem a diversos caps que estan fent formacions per què van decidir apuntar-s’hi i què esperen que els aportin els cursos.

Anna Casanovas Subirana, cap de primer any a l’AEiG Nostra Dona de la Salut de Sant Feliu de Llobregat (Demarcació del Baix Llobregat, el Garraf i l’Alt Penedès).

Participant en la FOCA. “Per mi la FOCA és un espai per aprendre moltes coses que després m’ajudaran a preparar els dissabtes, les excursions i els campaments. Espero conèixer idees, jocs i activitats; obtenir una base i nous recursos. També ho veig com un lloc on començar a experimentar que vol dir ser cap i descobrir com fer-ho el millor possible; però no només això. També veig la FOCA com l’oportunitat de tornar a ser nena durant cinc caps de setmana, jugar sense pensar, aprendre fent tallers i activitats, perdre les pors i les vergonyes, descobrir coses que no sé i reflexionar sobre la vida.

Xavi Polo Cortés, cap a l’AEiG Joan Maragall de Barcelona (Demarcació del Barcelonès, Sector I). Participant en la FORMIGA I. “Un dels motius pels quals m’he animat a fer la FORMIGA I és pel bon record que tinc de la FOCA; l’altre és perquè tinc moltes ganes de seguir aprenent i millorant com a cap i com a persona. Animo a tothom a apuntar-se als diversos cursos que organitza Minyons perquè són una experiència molt maca i se n’aprèn moltíssim. Sempre apunt!”

Pol Alberca Marfà, cap a l’AEiG Comte Jofre-Verge de Rocaprevera de Torelló (Demarcació de l’Alt Ter). Participant en FORMIGA II. “Les formacions sempre són especials. Són espais per aprendre, però també per expressar-se, compartir pensaments, inquietuds, emocions... FORMIGA II serà la primera formació que faré fora de la demarcació; per tant, la considero una oportunitat única per conèixer noves persones, maneres de treballar i altres realitats de l’escoltisme a Catalunya. Tot això, aprofundint en els conceptes de l’equip d’agrupament i les tasques directives.”

el Correu__90__hivern

Irene Pibernat, cap a l’AEiG Vista Alegre de Girona (Demarcació de Girona).

Participant a FORMIGA III. “Iniciem un nou curs, el darrer de la formació de directors en el lleure. Hem viscut moltes vivències i formacions amb companys i companyes d’altres agrupaments escoltes, i aquest any, que és l’últim, me l’agafaré amb molta energia. Perquè espero trobar respostes a inquietuds que se’m desperten, com també aprendre més sobre allò que més m’agrada: educar. Desitjo que sigui un any molt enriquidor i acompanyat de moltes experiències i aventures per compartir. El món del lleure demana que estimis tot allò que t’envolta i que ho facis de bon grat.”

Alba Alier, formadora de FOCA (Demarcació Vallès/Maresme)

Elena Català, formadora de FORMIGA 1 (Demarcació Nord-Occidenta)

Sóc una de les persones que va tornar del COFO de l’any passat amb un lleuger malestar. Bé, lleuger no, molt malestar! Malestar de pensar que s’havia tirat endavant un procés sense preguntar i que ens cridaven només per explicar-nos-el, que aquella no era la manera de fer de l’escoltisme i que no podia ser que la meva escola de formació acabés d’aquella manera. La implementació dels nous cursos, tal com estaven concebuts, no podia de cap manera respectar els tempos que imposa el voluntariat perquè tots els agents de la nostra escola poguessin participar de manera real en l’elaboració de les noves propostes. Per sort, ha plogut molt des de llavors i s’ha arreglat la situació. Els formadors i les formadores hem viscut un any intens de feina amb els responsables pedagògics de les demarcacions i s’han creat espais de participació que han revertit la situació, com el “Reforma’t!”.

Els nous cursos han suposat un estrèpit tan gran dins l’Escola de Formació que han implicat molts reptes dins les dinàmiques de FOCA i FORMIGA 1 en les demarcacions; a part de FORMIGA 2 i 3.

Però això no treu que, amb la posada en marxa dels nous cursos, Minyons ha perdut una batalla en què calia defensar la manera de fer de l’escoltisme: el voluntariat com a espai de formació que va més enllà de la transmissió de coneixements i que només esdevé possible dins del context escolta, dins el cau. Per moltes coses que treballem en la FOCA i la FORMIGA, l’espai d’aprenentatge més potent encara segueix essent, avui dia, el cau: els dissabtes, els campaments, els plenaris, les reunions de pares i mares...

Són eines que no tenen altres escoles de formació i que han quedat poc contemplades als nous cursos, que suposen per als caps més hores en la FOCA, la FORMIGA... i, per tant, menys hores i menys dies en els respectius agrupaments.

No obstant, el fet de readaptar les formacions ha obligat els equips a replantejar-se els perquès de la manera de fer, del tarannà de cada demarcació, de les ponències que any rere any eren iguals o similars; ha servit per fer una revisió metodològica d’allò que fèiem. Per això crec que els nous cursos no han estat tan dolents i que després de la posada en marxa, hi ha un nou horitzó ple de possibilitats.

MEG opina__23

Oportunitats en els nous cursos

Aquests reptes, com sabem, poden ser una oportunitat si es presenten com una possibilitat de replantejar les formacions. Aquest curs ja s’ha implantat completament el nou funcionament i, malgrat que hi ha coses que encara no ens hem fet nostres, els formadors i les formadores estem disposats a treure’n profit. Ens ha ajudat a veure què és allò que ja funciona i que per tant no cal canviar sinó només “traduir” en el llenguatge dels nous cursos. Però el que és més interessant és que hem pogut veure que hi ha coses que podem millorar i ara se’ns dóna l’oportunitat de fer-ho començant de nou.

En poques paraules, podríem dir que el canvi ha estat com una gran revisió de les formacions per part dels formadors i les formadores.

Un exemple d’oportunitat ha estat la millora del sistema d’avaluació, ja que abans era poc concret i tant podia ser molt funcional com que no ser-ho, depenent de l’equip. El nou plantejament ens permet un millor seguiment i acompanyament personal dels formadors que potser abans no teníem tant en compte. Aquest fet permet que els focaires i formigaires siguin més partícips de la formació i sentin que són part (molt important!) del curs.

Una altra oportunitat ha estat la de treballar nous temes que abans no ens havíem plantejat dins l’equip; és un repte que suposa un gran esforç però que també et fa fer molta pinya. En definitiva, tenim l’oportunitat de replantejar tots els cursos mantenint i renovant els mètodes per tal de continuar oferint una formació vivencial, significativa i globalitzadora.

Per acabar, m’agradaria remarcar que és important pensar que, malgrat la tempesta burocràtica i els canvis empipadors, aconseguirem oferir una formació, fins i tot, de més qualitat.

el Correu__90__hivern

Una batalla perduda, un nou horitzó

rxa a x a r t s o n a l Descobreix , uipaments amb valors d eq ltes Centres Esco a xarxa oltes són un c s E s e tr n e s naturals Els C ts en entorn a ic b u ts n e ntextos d’equipam ofereixen co e u q s rè rs te de gran in amb els valo ts a e n li a ls a lob educatius g e. e i el guiatg de l’escoltism manera ncionen de fu ts n e m a tja, Els equip que s’hi allo p ru g l e p a ad autogestion ropi ús que el seu p n té re p s e de e ja qu i una manera rs lo a v s n u guia. transmeti de escolta i to è m l e d ia oses fer pròp ns respectu io c la l· ta s n ’i d Estan dotats ambient. i amb el med ies Escoltes i Gu s n o y in M e te d ració És un projec b la col·labo m a ) G E (M a de Cataluny Josep Sans. ió c a d n u F la de

M as Ol ivet

M IS C Ca n Pa ló s

lós

Can Pa Aula Natura ·

bregat (Baix

i de Llo Lloc: Sant Bo

Places: 36 Serveis:

Llobregat)

unions. tats. rmacions i re rents capaci e if d e d »» Sala per fo s n o a Batxill erat t en h abitaci es de P3 fins d rs la o »» Allotjamen sc e amb tallers i natural. »» Aula Natura rta del med e b o , zona de sc e d la b calefacció m a a d i Mòduls per a ip u q e t redüida, s: Totalment mb mobilita Instal·lacion daptats per a persones a eriors per is a s, espais ext n o ci a it b a cuina, serve h or, txes, menjad lavabos i du . ts a it iv i act a realitzar-h

vet

Oli Refugi · Mas

à)

mpord brenys (Alt E

et de Ca Lloc: Maçan Places: 33 Serveis:

nderisme. stades de se e i . s n o ci a form ts capacitats »» Ideal per a s de diferen n ucatives. o d ci e a it ts b a a it h t en rs i activ lle ta s, n »» Allotjamen io n u a, serveis, rmacions, re zona de cuin b m a a d a »» Sala per fo ip qu hi Totalment e r a realitzarInstal·lacions: e foc i espais exteriors pe rd menjador, lla activitats.

re · MISC

t Cent u o c S l a n io t a tern Montserrat In

errat ya de Monts n ta n u M : c lo L s reduïts, ces: 30 (grup

Pla Serveis:

rsones). màxim 10 pe

ps escoltes al nal obert a ca o ci a rn nsió espiritu te in olta la seva dime r ir a u p q lu ri n »» Centre esc vo e n r pode ulguin dese rsonal i així e p ll e l. i guies que v iv a n u a id div r-la créixer de treball in per tal de fe s. Programa p ca lment a ta m to co a or, cuina d ja n la seva tasc e m ll/ a ura.

Sala de treb espai de lect Instal·lacions: acions, lavabos i dutxes, abit equipada, h es i guies. per a escolt u si lu D’ús exc

s c o le s , p a m e n ts , e ru g a a r e p ip a m e n ts p re s e s .

X a rx a d ’e q u ia c io n s i e m c o s s a , re u ta ts d e ll e e s p la is , e n ti RESERVA FES LA TEVA

sescol e r t n e .c w w w

t e s .c a t

es in f o @ c e n t r · 0 0 7 2 0 93 59

e s c o lt e s .c a

P re u r a e s p e c ia l p e s a g ru p a m e n t de MEG

t

oració de:

Amb la col·lab :

Un projecte de

Grup d’Antics Escoltes i Guies__26

Acció social i productes ecològics al peu del Montseny Text: Joan Millán · Fotos: Ernest Ramos i Josep M. Badiella (membres del grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS)

Aquesta primera sortida del curs als voltants del Montseny la vam iniciar amb una visita a la Masia Mariona, que es va construir el 1930 com a casa d’estiueig de la família Patxot. Rafael Patxot i Jubert ha estat un personatge poc reconegut, ja que l’any 1936 es va exiliar a Suïssa per tal de salvar la vida i el seu rebuig a la dictadura li va impedir el retorn a Catalunya.

Quan tenia 22 anys ja es va fer construir un observatori astronòmic a Sant Feliu de Guíxols. Aquesta afició el va conduir a publicar l’Atles internacional dels núvols i dels estats del cel en el període 1930-35. Va finançar projectes com l’“Estudi de la Masia Catalana”, amb un arxiu fotogràfic d’unes 1500 masies i que anys després fou cedit al Centre Excursionista de Catalunya.

per un costat, en els sectors agroecològic i ambiental, i per l’altre, en el foment de la vida independent dels seus acollits.

Alfons Solà ens va introduir en el projecte que pretén convertir la masia en un centre d’activitats per a grups que vulguin col·laborar treballant a les instal·lacions o fent reunions en un ambient aïllat i en plena naturalesa. De moment ja està en marxa un ramat de cabres i bens. Un bon pa amb tomàquet amb botifarra de la terra va servir per agafar forces i continuar la marxa cap a Cànoves, on està situada La Tavella.

La Tavella és un projecte del Viver de Bell-lloc per disposar d’una finca agropecuària per obtenir productes ecològics.

Amb la Guerra Civil i l’exili, la Masia Mariona va quedar abandonada, espoliada i cremada fins al 2005.

El seu nét la va cedir a la Diputació de Barcelona, que la va arranjar i en va reobrir les portes el 2009 amb l’exposició permanent “Univers Patxot”.

Un cop acabada la visita, el grup es va dirigir cap a la masia de Can Lluís. Allí s’ha posat en marxa un dels projectes de la fundació Viver de Bell-lloc, que es proposa promoure el creixement personal i la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals severs. Els seus projectes se centren, Per comprovar-ho la millor manera va ser fer un dinar preparat amb productes d’aquestes característiques.

Però la part més interessant encara havia d’arribar: Lluïsa Ollé, promotora del viver, va passar una bona estona amb nosaltres explicant-nos com havia començat l’any 1982 a Cardedeu i com havia anat creixent gràcies a l’esforç d’un bon equip.

Tot seguit, vam fer una visita a les instal·lacions i vam acabar a la botiga de productes ecològics.

10o% mpte*

desc Enviament * a domicili*

e r t s o n el ! t i g e f a r o l a v ea A Browns promovem

cal i de o l a i m o n l’eco t: El 70% proximita eïdors

es prov dels nostr i producció la n e z t li rea producte l e d ió c c e conf a local, no de maner zada externalit

sea A Brown onomia c e ’ l m e v promo a 50% de l l e : l a i c so pesa en s e d a r t s no s realitza e s r o d ï e prov ratives, en coope rs ns o talle o i c a d n u f rció de reinse

sea A Brown m la promove s ilitat i l’ú sostenib ble del responsa t , apostan l a i r e t a m a bilitat i l a r u d a l per roductes p s l e d t a qualit m. que oferi

* Agrupaments de MEG ** consultar condicions Brownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals!

Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · 93 424 25 66 www.brownsea.net · info@brownsea.net ·

Brownsea Barcelona