El correu87 web by Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Núm.

Hivern 2014

CALAIX DE PROJECTES: CAMPAMENTS INTERNACIONALS? CONSELLS AQUÍ! PÀG. 12 EIX DEL CURS: EL JOC COOPERATIU PÀG. 14 MEG OPINA: EL “PROCÉS”? QUIN “PROCÉS”? SÓC DE CAU PÀG. 19 ESPAI MUNTANYA: UNA CAP A L’HIMÀLAIA PÀG. 20 JO JET: “PER A FER ELS CONCERTS, BUSCO ‘EL LLOC BO’ DE L’ESCOLTISME” PÀG. 28

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Reportatge: Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat pàg. 6

Núm.

Sumari El Correu Hivern 2014 Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) Redacció, administració > i subscripcions: Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 08197 · Valldoreix Tel.: 93 590 27 00 Fax: 93 590 04 92 A/e: info@escoltesiguies.cat www.escoltesiguies.cat Preu: 2,50 Euros. Subscripció anual: 10 Euros Edició, coordinació i correcció: Taula Executiva (Lluís Marco), Àmbit de Comunicació (Àdam Peribáñez) i Servei de Disseny i Comunicació (Elisenda Rovira) Fotografia de portada: AEiG Ben Enllà Disseny i maquetació: > Servei de Disseny i Comunicació (Mar Serra) Imprimeix: Cevagraf, SCCL Paper: Cyclus Print 100% reciclat

Dipòsit Legal: B-4858-81

El Correu és membre de:

>>Editorial

>>Notícies MEG

>>Reportatge: Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat

>>Coneixent la TAEX: Albert Catà

>>Coneixent l’OSG: Gemma Vendrell · Joaquim Delclòs

>>Maneres de fer: Dues bessones com a caps en una mateixa branca

>>Calaix de projectes: Campaments internacionals? Consells aquí! · Desperta!

>>InForma’m: Estrenem les noves “formigues”!

>>Eix del curs: El joc cooperatiu

>>Informacions dels àmbits: III Jornades Catalanes de l’Infant · Gatamoix · PIOCAM 2014

>>Tira còmica

>>MEG Opina: El “procés”? Quin “procés”? · Sóc de cau

>>Espai muntanya: Una cap a l’Himàlaia

>>Xarxes socials

>>A Campaments i Més estrenem nou web en el nostre 10è aniversari!

>>Campaments i Més: Deu anys creixent en qualitat i quantitat

>>Xarxameg és la teva opció

>>Xarxameg: Entrevista a Ricard Masó i Llunes

>>Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS: Les valls del Montcau, Mura i Talamanca

28 Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i autores i no necessàriament la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals. A Minyons Escoltes i Guies de Catalunya treballem per la igualtat de gènere, per això tenim cura d’utilitzar un llenguatge no sexista en les nostres plataformes comunicatives.

Amb la col·laboració de:

cc Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons.org/ licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

>>Gent de Moviment: Jo Jet

Un dels trets que defineix l’escoltisme i el guiatge és el seu caràcter voluntari. Fem de caps, de formadors o de responsables associatius a l’entitat de forma desinteressada, des de la gratuïtat i el servei. Per aconseguir que aquest voluntariat sigui de qualitat, un element essencial és disposar d’un bon programa formatiu per a totes les persones voluntàries, amb l’objectiu d’adquirir els coneixements, les habilitats i les competències necessàries per oferir el millor de nosaltres en aquesta aventura.

La FORA consta d’un primer bloc anomenat FORA Bàsica, adreçada a persones que ocupen per primera vegada un càrrec de responsable associatiu, i de dos seminaris al llarg del curs, el d’hivern i el d’estiu. En els seus 4 anys d’història, hem participat a la FORA 503 responsables associatius. Hem gaudit també de la participació de professors universitaris, representants d’entitats i organitzacions i exmembres de MEG que ens han ofert la seva expertesa i coneixements en les temàtiques tractades.

A l’edició passada d’El Correu ens fixàvem en els canvis realitzats a l’Escola de Formació per adaptar-los a la nova normativa de la Generalitat de Catalunya. En aquesta edició continuem parlant de formació, dedicant el reportatge al Seminari d’Hivern de la Formació de Responsables Associatius (FORA), celebrat al desembre i dedicat com cada any al lideratge.

La FORA d’hivern d’enguany ha tingut un al·licient molt especial. Vam aprofitar el context que ens oferia un seminari sobre lideratge per fer la presentació del nou quadern de MEG, Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat, escrit per Raimon Ribera, professor de Ciències Socials a ESADE, i editat a la col·lecció “Parlem-ne”.

La FORA és el programa formatiu de MEG adreçat als membres dels equips de demarcació/sector i equips generals. Té per objectius aportar coneixements i habilitats en lideratge, així com conèixer millor la nostra entitat i la seva cultura organitzativa. Per a nosaltres la FORA és un projecte estratègic i il·lusionant. En una entitat gran i complexa, que volem que sigui liderada per persones voluntàries, és imprescindible un espai formatiu de màxima qualitat que contribueixi a realitzar la tasca associativa amb garanties.

Aquest Seminari d’Hivern ens ha permès aprofundir en els bons lideratges, que són aquells basats en la qualitat humana i exercits des d’una espiritualitat profunda. Des de l’escoltisme i el guiatge ens cal seguir construint i promovent aquests lideratges per continuar aportant el nostre gra de sorra a deixar un món millor de com l’hem trobat.

el Correu__87__hivern

Taula Executiva

Notícies MEG__4

Què ens ha passat Seguim defensant el model d’immersió lingüística amb Somescola En motiu de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el passat 7 de febrer ens vam sumar al comunicat de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge a favor del model d’immersió lingüística en català i d’escola catalana. Des de la comunitat escolta i guia ens vam sumar a la mobilització impulsada per Somescola el 10 de febrer davant del TSJC a Barcelona, per garantir la continuïtat de l’actual model d’immersió lingüística com a eina de cohesió social fonamental de la societat catalana. Així, l’escoltisme i el guiatge van mostrar el seu rebuig a aquesta sentència que cerca afeblir la comunitat educativa catalana, i com a peça integrant d’aquesta comunitat, van defensar el model lingüístic i educatiu, element vertebrador i cohesionador del nostre país.

Els agrupaments i demarcacions de MEG van organitzar 800 activitats l’any passat

“Ensenyem el cor” amb l’economia solidària

Durant la Setmana Santa i l’estiu de 2013, els agrupaments

Juntament amb 58 entitats de l’economia solidària, hem

i les demarcacions de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

participat al balanç social de la Xarxa d’Economia Solidària,

van organitzar 800 activitats entre campaments, rutes, casals,

per mesurar les aportacions socials, laborals, professionals

camps de treball, etc. Hi van participar 14.869 infants i joves i

i ecològiques de la nostra associació i del conjunt del sector

3.369 caps (incloent-hi les activitats obertes a altres infants

durant el 2012.

i joves que no van al cau durant la resta del curs). Aquest balanç serveix perquè les empreses i les organitzaEn total, 222.355 joves van participar en 4.906 activitats

cions de l’economia social descriguin i mesurin les aporta-

d’educació en el lleure durant el 2013, segons dades del Depar-

cions socials, laborals, professionals i ecològiques que han fet

tament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Cata-

al llarg de l’any. Des de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

lunya. L’any passat es van notificar un 5% més d’activitats que

hi participem des de l’any 2008.

el 2012. En general, les rutes (16%) i les acampades (5%) són les activitats que més han augmentat.

Mitjançant 28 indicadors, el balanç social avalua sis grans àmbits: democràcia, igualtat, compromís ambiental, compromís social, qualitat laboral i qualitat professional. Els indicadors recollits permetran dur a terme una anàlisi qualitativa amb l’objectiu d’identificar tendències i recollir dades sobre l’acompliment de les organitzacions de l’economia social i solidària (ESS) a Catalunya en els diferents àmbits que té en

el Correu__87__hivern

compte el balanç social.

29 i 30 de març: Trobada de la Cançó

5 i 6 d’abril: L’Objectiu

Amb el lema “Sempre endavant, sempre cantant”, la

1.500 infants i joves i 500 caps de la Demarcació de Girona es

Demarcació de la Catalunya Central celebrarà a Súria la

trobaran a la Bisbal de l’Empordà a fi de mostrar, una vegada

13a edició de la trobada.

més, que l’escoltisme gironí està més viu que mai!

10 i 11 de maig: Trobada d’Escoles de Formació de 4vents

24 i 25 de maig: FESTRINORD

Les Escoles de Formació d’entitats escoltes de Catalunya,

La trobada del Sector III i Nord tindrà lloc a la casa de colònies

València, Mallorca, Menorca i l’Alguer es trobaran a València.

Mas Suro, a Sant Gregori (Gironès).

Formacions generals Març

Abril

Del 15 al 16 de març:

Del 22 al 23 de març:

Del 5 al 6 d’abril:

Del 12 al 13 d’abril:

FORMIGA II (torn 2)

FORMIGA II (torn 3)

Monogràfic Orientació

i astronomia (1a part)

i astronomia (2a part)

FORMIGA III

Del 26 al 27 d’abril Monogràfic Balls i danses

Maig Del 10 a l’11 de maig:

24 de maig:

FORMACIÓ AMB PLACES DISPONIBLES!

Monogràfic Pionerisme

FORA: Seminari d’estiu

Inscriu-t’hi al Portal de l’Escola de Formació

Monogràfic Pujarem dalt dels cims

www.escoltesiguies.cat/pef

Notícies MEG__5

Agenda trimestral

Reportatge __6

Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat

Text: Núria Montanyà (comissària de la Demarcació de l’Alt Ter, responsable de l’Àmbit d’Agrupaments).

Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat, escrit per Raimon Ribera, és el títol del setè quadern de la col·lecció “Parlem-ne” que es va presentar el desembre en el marc de la Formació per a Responsables Associatius (FORA). L’acte va coincidir en una setmana en la qual el lideratge era a l’ordre del dia a les notícies a causa de la mort de Nelson Mandela. Ho van destacar els comissaris generals, Trini Molist i Lluís Marco, en la introducció de la presentació, que en la segona part va comptar amb una taula rodona-focus grup amb Laia Pineda, sociòloga i cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, Anna Ramis, mestra i pedagoga a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Salvador Juncà, ex-comissari general i membre del CETR, i el mateix autor. La col·lecció “Parlem-ne”, una de les dues que té Minyons, pretén generar debat i coneixement a l’entitat, reflexionar sobre com fomentar el diàleg sobre temes d’actualitat i reforçar el compromís col·lectiu en la tasca educativa del moviment. En aquest cas, s’ha comptat amb Raimon Ribera, professor d’ESADE, que en els últims tres anys ha acompanyat la formació dels responsables associatius de l’entitat. De fet, és en aquest espai on els últims anys s’ha donat molta importància al tema del lideratge. A la primera FORA, al 2009, es van començar a apuntar els elements que configuren un bon lideratge. Els comissaris van recordar que precisament, la formació es va acabar anant a veure la pel·lícula Invictus, que té com a protagonista Mandela i que posa èmfasi en el seu paper de bon líder. Alguns dels trets característics d’un bon lideratge són que es fa des de la humanitat i des de l’amor, trascendeix el líder per un bé comú superior, el líder té sensibilitat a Presentació del quadern

la diferència i té capacitat de visionar i transformarse ell mateix i als altres. Els comissaris generals van remarcar que la societat actual, marcada per una crisi econòmica i de valors, necessita líders per encapçalar la transformació i el canvi cap a “un escenari de futur que il·lusioni”. Van reforçar la idea afegint que és imprescindible la societat organitzada, i que el lideratge és “el catalitzador” que porta a aquests canvis. El líder però, abans de posar-se al capdavant d’un grup, ha de ser capaç de liderar la seva pròpia vida i fer “un salt cap a una vida lliure”. A l’escoltisme s’impulsa un model de bon lideratge basat en la qualitat humana i que requereix una sensibilitat conscient, i es crea l’espai idoni per desenvolupar aquests tres elements, tant en els infants i joves com entre els caps. Un dels objectius del setè quadern del “Parlem-ne” és que els caps prenguin consciència de la seva responsabilitat i de l’oportunitat que tenen en el marc de l’escoltisme de fer créixer i promoure una generació de futurs bons lideratges necessaris per la societat. Marco i Molist van acabar la seva intervenció recordant una frase que va dir Nelson Mandela referint-se al moviment escolta i guia: “el moviment és un líder mundial en l’educació dels joves. L’escoltisme inspira el patriotisme, els valors morals sòlids, la formació del caràcter, l’autosuficiència i la sensibilització de la comunitat. També motiva els joves a assolir el seu ple potencial”.

En la intervenció que va fer Ribera en la primera part de la presentació va explicar el contingut del llibre i que l’havia enfocat com un diàleg entre ell i l’escoltisme. Posteriorment es va encetar la taula rodona i focus grup, durant el qual la setantena d’assistents van poder plantejar preguntes als ponents. En resposta a la pregunta de si un líder ho és o es fa, Pineda, Ramis, Juncà i Ribera van estar d’acord en què el lideratge no s’ensenya, però que es pot potenciar creant contextos que l’afavoreixen, i que l’escoltisme és un lloc bo per educar-lo, ja que va implícit a observar la realitat i l’entorn per detectar-ne les necessitats, al treball en equip, a la voluntat de transformació i és un espai fèrtil en qualitat humana i treball de l’espiritualitat.

Ponència de Noemí Rocabert

Què és la FORA? La Formació per a Responsables Associatius es divideix en tres grans blocs, estructurats en una part troncal i una formació continuada. L’objectiu és conèixer l’organització de l’entitat i reflexionar sobre la cultura organitzativa. La part troncal, anomenada FORA bàsica, és obligatòria per a les persones que per primera vegada assumeixen un càrrec de responsable associatiu. També en aquest mateix bloc, hi ha una part voluntaria que és el programa de mentoratge, en el qual qui vol se li assigna un mentor, una persona que ocupa el mateix càrrec però en una altra demarcació o sector, que l’acompanya durant el primer any de la seva tasca. Pel que fa a la formació continuada, es divideix en dos seminaris durant el curs, el d’hivern i el d’estiu. En el primer, s’aposta per treballar el lideratge des d’òptiques, visions i perspectives diferents. Tenint en compte els tres anys que té un càrrec d’aquestes característiques, s’ofereix un itinerari de tres anys en el que a partir d’un treball interior de reflexió basat en la capacitat que un mateix ha de tenir per liderar la seva pròpia vida, seguint el camí cap a una lideratge basat en una millora organitzativa del grup, del col·lectiu i per últim com i de quina manera s’assumeix o es marca una via de lideratge a la societat. A la FORA d’estiu es pretén fer una mirada més enllà de l’associació i del propi escoltisme fixant-se sobretot en temes educatius.

Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat Autor: Raimon Ribera Col·laboradora: Irene Alerm Col·lecció: ”Parlem-ne” Núm. col·lecció: 7 Edita: MEG Any: Desembre 2013 #bonlideratge Raimon Ribera, autor del quadern, explicava a la presentació que el que recull és un diàleg entre ell i l’escoltisme, i el considerava “una partitura”, en el sentit que el contingut “pot donar de sí quan algú ho interpreta”. El text pot “engrandir-se” ja que té preguntes que es pot fer un mateix o en un debat en grup. Segons l’autor, es pot llegir d’una tirada, però són importants els punts de parada i reflexió i conté, a més, exemples concrets i matisos. El llibre es desenvolupa al voltant de cinc conceptes. Comença amb una definició de lideratge, que porta a plantejar-se què és el bon lideratge i quins criteris es poden fer servir per discernir-lo de la resta. Un d’aquests és la qualitat humana involucrada en el procés, és a dir, no tant sols del líder, sinó també dels seguidors. Hi ha dos elements més que estan íntimament relacionats amb la qualitat humana, que són la sensibilitat i l’espiritualitat. Amb el text, Ribera ha volgut contribuir a alimentar sis mirades: endarrere (missió), endavant (on anem, quins recursos i il·lusions tenim, visió), avall (natura), amunt (espiritualitat), endins (interior i enfora (país, què podem aportar a la societat?). A la presentació va voler remarcar la responsabilitat que té el moviment escolta a la societat actual. Irene Alerm i Raimon Ribera

Reportatge __8

El bon lideratge segons ... La situació on una persona es relaciona amb un grup (equips, seguidors) a través d’una visió que el líder proposa i que la veuen amb engrescament i motivació. Tres elements es troben i funcionen, la relació és operativa. Aquesta situació segons Raimon Ribera és el lideratge. Això permet assolir objectius i fites a través d’una dinàmica creativa i que aconsegueix anar més enllà del que un s’espera.

Ribera apuntava que l’escoltisme té l’estructura i la dinàmica, dins el marc d’uns valors, per afavorir aquests processos. L’autor posava com a exemple de referència Nelson Mandela, però afegia que “els lideratges van i venen”, i en aquest sentit, comentava com a exemple Obama. “Abans de les eleccions ho era i ara, que ja és president, ha deixat de ser-ho”. Concloïa que “és una situació que es produeix en un moment determinat”.

Segons Anna Ramis el lideratge és “la capacitat

persones que esdevindran líders, però

que tenen algunes persones de fer-se càrrec del

que hi ha situacions que els fan més

que està passant a la gent que les envolta, captar

susceptibles i que el lideratge s’ha

una necessitat de canvi i posar-se al capdavant,

de guanyar. Per Ramis, a Minyons

amb una visió transformadora cap a quelcom

hi ha líders per la missió mateixa

millor”. Ramis deia que el líder ha de tenir una dimensió

espiritual

desenvolupada

i llibertat per traçar camins nous.

que té l’escoltisme i els valors que tenen en comú, com el compromís, la transformació, el respecte i la mirada cap a

Tot i així, deia que no ha de ser un

l’entorn. Com a exemple de lideratge actual, Ramis

personatge d’acció, sinó “de missió

destacava Ada Colau, “una persona que es mou

i visió”. Afegia que pot ser que hi

entre la massa crítica, però amb capacitat de donar

hagi capacitat innata en algunes

Laia Pineda definia el lideratge com una actitud que es concreta en una manera de fer. Hi ha d’haver uns valors de com fer i s’ha d’assumir la responsabilitat, prendre decisions i encapçalar el grup amb uns valors, parlar-ne, integrar, repartir responsabilitats, donar oportunitats i avançar junts cap a una fita concreta”. Segons Pineda, a Minyons hi ha líders a “cada una de les capes de l’agrupament” i destaca que tots són importants perquè hi hagi un bon lideratge, tots donen “el cos real perquè no es quedi només en una idea i sigui real”. Per Pineda, una part dels caps que són líders no en són conscients, i és necessari que ho siguin perquè tenen l’oportunitat de fer créixer els altres, escoltar-los, donar-los oportunitats i donar-los “l’empenteta” per empoderar-los.

la cara davant de qui ha calgut”.

A més, tenen la responsabilitat de prendre decisions que no sempre agradaran però que són importants per ajudar a avançar el conjunt del moviment. Afegia que, tot i que hi ha líders que són “superherois”, n’hi ha molts d’altres que fan feines no tant visibles, que no arrossegaran a tanta gent, però que generaran una massa crítica que permetrà arribar allà on es vol. Reconeixia que actualment es parla molt de lideratge ja que “el moment social ho necessita i perquè cal repensar el propi lideratge, adaptar-lo a les noves formes, eines i coneixements que tenim els joves. Pot cristal·litzar energies que ara estan disperses i que han de transformar un sistema que està en decadència i hem de transformar entre tots perquè som conscients que no és sostenible i que hi hem de fer canvis importants”.

“una funció dins dels valors socials i

tinar i dirigir aquelles energies que

que té per missió ajudar a tirar enda-

ja hi són”. Ha de tenir capacitat de

vant projectes i visions que si no les

“gestió polivalent” i ha de trobar

lidera ningú es quedarien frustrades”.

moments de reflexió.

El lideratge també és comprensió

Per Noemí Rocabert el líder és “una

i les situacions hi porten. Aprèn a escoltar, a dirigir, a

persona que assumeix, perquè la vida

aprendre a aprendre, en la soledat i és “en la batalla”

l’ha posat en una situació, de moti-

que creix. Posava com a exemple, els líders a l’escola:

var un grup i fer-lo anar més enllà

no és una qüestió verbal, sinó la capacitat de conta-

del que és pròpiament el dia a dia, té

giar als altres d’alguna qüestió que necessiten i n’hi

la visió que completa la tasca, que la fa transcendir, sap detectar els tempos de

ha de molts tipus, visibles, ocults, positius, negatius, etc. Feia el paral·lelisme

l’activitat i el compromís”. El líder aprofita els errors i

a la societat, ja que segons ella hi ha

fracassos per fer-los aprenentatge. Rocabert defensa

líders espirituals que marquen el

que, sí ve el líder ha de tenir unes qualitats humanes,

nord i hi ha líders d’acció, que també

unes característiques, és la vida qui ensenya a ser-ho

són necessaris.

Més de seixanta persones amb càrrecs de responsabilitat associativa, és a dir, membres dels equips de demarcació, de sector, àmbits, Taula Executiva i també formadors, van participar a la FORA d’Hivern, el desembre passat. A la FORA d’Hivern d’aquest curs, Salvador Juncà, excomissari general de MEG entre els anys 1975-1978, es va encarregar de parlar del lideratge personal. Va posar èmfasi en què no serveix l’acció per l’acció, i en una ponència en la qual no va fer servir cap suport visual, va remarcar que tot el que es faci ha de tenir un sentit i ha d’anar d’acord amb uns valors i ha de tenir uns motius clars. La ponència de lideratge organitzacional del matí va anar a càrrec de Noemí Rocabert, directora de l’Escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana (Barcelona). Rocabert va explicar la seva experiència en tirar endavant una escola que és una eina per millorar i transformar l’entorn més proper, el barri. Dos dels ponents previstos pel grup de lideratge a la societat, Itziar González i Jordi Porta, finalment no van poder-hi assistir i al matí, els participants de tercer any es van reubicar en les altres dues ponències.

Reportatge __9

i decisió, i la funció del líder és “aglu-

van saber crear un ambient tranquil i de confiança per treballar la coherència interna i fer un bon treball introspectiu, com apuntaven alguns dels participants. D’altra banda, pels responsables associatius de segon any es va comptar de nou amb Espai Crit, que es dedica al creixement de les persones i organitzacions mitjançant processos de coaching. Les dues integrants d’aquest grup, Mercè Serrabassa i Laia G. Massagué, van crear una dinàmica per treballar el procés d’unitat de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. L’espai va servir sobretot per conèixer els diferents punts de vista que tenien els participants i empatitzar amb les altres entitats, però també amb membres de MEG que el viuen diferent. Per últim, en el lideratge a la societat, Josep Torrico va explicar l’experiència de la Fundació Marianao, d’on va sorgir el projecte i com amb pocs anys ha anat creixent i dóna resposta a les necessitats de l’entorn.

A la tarda, els espais que s’oferien eren en format taller. En el lideratge personal, els dinamitzadors del Taller d’Espiritualitat, l’Inma Ferrer i en Manel Sellarès, Seminari d’Hivern

el Correu__87__hivern

Salvador Juncà definia el lideratge com

Coneixent la TAEX Albert Catà, secretari general de MEG

Nascut el 23 de setembre de 1985 a Tarragona, però ha viscut sempre a Reus.

Quants anys portes a l’escoltisme? 13 anys, des dels 15. A què et dediques professionalment? Treballo en un celler. A part de la feina i MEG, > a què dediques el teu temps? Als amics, als vins i a descobrir l’entorn que ens envolta. Per què MEG? Per canviar el món. Un moment a la teva vida escolta? Els campaments com a cap de Ràngers i Noies Guies a la Vall Fosca. Camisa o fulard? Fulard. “Esterilla” o màrfega? Màrfega.

Defineix-te en una paraula: Sociable. Si has d’escapar-te, on et trobarem? Al Priorat. Una paraula que fas servir sovint: “Perfecte”(amb la segona e oberta). Un llibre: Elogi de la lentitud. Una pel·li: Origen. Una cançó: “Nothing else matters” de Metallica. Una llei escolta: Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.

Coneixent l’OSG La seva feina consisteix en donar suport als agrupaments i equips de la Demarcació, ja sigui resolent dubtes com també generant documents formatius, cartells per als equips, gestionant el servei de préstec de la Demarcació... Una mica de tot.

“M’agrada molt la muntanya, sobretot planificar les rutes mirant plànols i estudiant-ne tots els detalls. Estudio Arquitectura Superior i una de les meves grans aficions consisteix en passar les hores mortes a un estudi de fotografia analògica que hem muntat amb unes amigues.”

Gemma Vendrell el Correu__87__hivern

Secretària tècnica de la Demarcació de Tarragona

“Sóc d’aquelles persones que quan agafo una sèrie puc mirar-ne cinc episodis seguits, tot i això també m’agrada sortir de casa per anar a fer una cervesa, anar a la muntanya o jugar un partit de futbol. Molt aficionat als castells, sóc membre dels Castellers de la Vila de Gràcia, el meu barri natal.”

Donar suport al Comissariat General, ajudar a portar l’agenda dels membres de la Taula Executiva i gestionar les assegurances dels afiliats de MEG són les tasques que desenvolupa el Quim al Servei de Secretaria. Dins l’Escola de Formació, controla les inscripcions i dóna suport als membres dels equips de formació general.

Joaquim Delclòs Tècnic del Servei de Secretaria

Membre de l’AEiG Alverna des de Llops i Daines, on després

Membre de l’AEiG Pau Claris des de Llops i Daines fins a

ha estat cap de Llops i Daines, Ràngers i Noies Guies i Pioners

ser cap d’agrupament, un any com a membre de l’Equip de

i Caravel·les. Actualment és cap de suport i formadora de

Branques del Sector IV i actualment formador de FORMIGA I

FORMIGA I.

a la Demarcació del Barcelonès.

Maneres de fer: Dues bessones com a caps en una mateixa branca Penseu que no és possible treballar amb un germà en una mateixa branca? Penseu que dos bessons poden conviure en una mateixa unitat com a caps? Les bessones Laura i Mònica Rabassa demostren que la compenetració entre germans pot ser molt útil a l’hora de resoldre problemes i tirar endavant amb motivació una unitat com la de Pioners i Caravel·les. Text: Anna Camacho (comissària de la Demarcació de Girona)

Laura Rabassa Vázquez AEiG Pinya de Rosa (Dem. Girona). 21 anys. Infermeria. Cap de PiC.

Mònica Rabassa Vázquez AEiG Pinya de Rosa (Dem. Girona). 21 anys. Grau d’estudis de català i espanyol. Cap de PiC.

La manera de fer ‘cauera’ Empatia i observació. El cau em permet canviar les imposicions pels anhels o somnis de cadascú. Jo vull que el cau sigui això i per això treballo.

La proximitat en el món de cada infant. M’acosto a les seves preocupacions i alegries per entendre’ls millor. Conèixer què viuen i com ho viuen dóna més sentit als objectius que em proposo com a cap.

És fàcil treballar amb la germana a la branca? Tenim una base comuna a l’hora d’educar que fa que les nostres maneres de treballar connectin. La Mònica és una persona flexible i tolerant. Ens comuniquem mirant-nos als ulls.

Ens estem entenent bé. Quan discrepem en alguna cosa encetem un debat fins que trobem el punt en comú.

Què et diferencia de la teva germana quan treballeu a l’agrupament? La Mònica utilitza el temperament amb més freqüència que jo. Té una il·lusió que es manté ferma gairebé sempre. En el que més coincidim és en l’esperança de moviments que impliquen la transformació social.

Sap separar molt bé les coses. Això li fa agafar les distàncies mentals que jo sóc incapaç d’aconseguir. Coincidim en la intenció de voler-nos complementar. Sempre està disposada a incloure en les seves idees les meves idees.

La comunicació entre germanes bessones és gairebé màgica? És la relació més especial que tinc però imagino que també podria existir una relació màgica entre germans/es, amics/gues...

Noto una connexió especial amb ella. Forma part de l’experiència d’haver crescut i viscut en paral·lel. Sovint sé què vol dir o què pensa sense que abans m’ho expliqui, són molts anys de conversa i convivència.

Una anècdota que hagueu compartit Quan vam anar amb els RiNG a la tomba d’Antonio Machado. Es va treure el barret, els nens es van asseure pels voltants i va recitar amb un respecte escandalós els seus versos.

L’arribada a Cala Tavallera. Em vaig marejar en arribar a la sorra i ella va saber actuar amb serenitat. Vaig veure-hi la cap, la germana i la professional, tot en una.

El que més t’atrau de l’escoltisme L’escoltisme considera a la persona com la màxima protagonista de qualsevol aprenentatge. Ens falta treballar per ser inclusius amb persones que ens queden llunyanes.

L’alegria en la implicació. Quan els joves m’expliquen els projectes en què estan posats els miro als ulls i sempre brillen. L’escoltisme et demostra que només amb implicació pots canviar les coses.

Què diries a tots els germans que no volen treballar junts en una mateixa branca? Exactament el mateix que els diria a dues persones que no volen treballar juntes a la mateixa branca. De moment, per mi, ha estat sempre una experiència sensacional.

Els donaria suport en la decisió. Quan una persona diu que prefereix no treballar amb algú penso en la paraula tolerància, però quan algú treballa amb qui no s’entén i hi ha altres persones afectades, la canviaria per la paraula franquesa. Una retirada a temps és sempre una victòria.

Projecte: Campaments internacionals? Consells aquí! Unitat: PiC Després de participar en una trobada internacional, els pioners i les caravel·les de l’AEiG Cavall Bernat de Manresa van crear un web amb recomanacions per ajudar altres unitats que vulguin fer una aventura similar. L’estiu passat van anar a Meerssen, Holanda, per participar a la Marsna Jamborette 2013. Durant tota l’estada van anar pensant coses que haurien pogut fer millor. Se’ls va acudir una fantàstica idea: fer un web amb les seves vivències i recomanacions. “El nostre objectiu és ajudar a tots aquells agrupaments que tinguin ganes de fer uns campaments internacionals i no sàpiguen gaire per on començar”, expliquen ells mateixos al web.

AEiG Xaloc (Dem. Tarragona)

AEiG Cavall Bernat (Dem. Catalunya Central)

Calaix de projectes__12

Calaix de projectes

Projecte: Desperta! Unitat: Truc 2 El projecte “Desperta!” consisteix en una campanya de conscienciació i denúncia social. Cada mes volen tractar sobre un tema d’actualitat, com ara el consumisme, la discriminació de gènere o l’ecologisme, per tal de generar anàlisi i opinió crítica. A través de les xarxes socials fan difusió de cartells, cites i vídeos que ells mateixos han dissenyat, i pengen cartells per la ciutat per tal d’arribar a tothom. Al mes de febrer van començar amb el consumisme, i van obtenir una resposta força positiva de la ciutat. El mes de març treballaran el tema de la dona, ja que el 8 de març es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Just ara que el projecte s’acaba de posar en marxa és quan necessiten fer-ne més difusió, i per tal que aquest projecte no es quedi petit, us proposen que vosaltres també hi digueu la vostra. Podeu visitar la seva pàgina de Facebook i el seu blog: https://www.facebook.com/desperta.tgn http://desperta-tgn.blogspot.com.es

El web està organitzat en diverses seccions, referents a l’abans, el durant i el després de la Jamborette, entre altres. Hi trobareu un relat de la seva experiència i també informació molt pràctica, com el material a portar o les extrajobs que ells van fer per finançar el viatge. Podeu consultar-lo a: http://consellsperjamborettes.weebly.com

el Correu__87__hivern

Expliqueu-nos el vostre projecte i el publicarem! Envia’ns un correu a comunicacio@escoltesiguies.cat amb: nom del projecte + unitat i agrupament que l’ha dut a terme + explicació d’entre 600 i 1000 caràcters (amb espais inclosos) + una fotografia gran.

Aquest curs ha començat la nova estructura dels cursos de l’Escola de Formació a causa del canvi en la normativa de la Direcció General de Joventut. La FORMIGA passa de 2 cursos a 3 i incorpora alguns canvis en el contingut de la formació.

Àlex García-Miguel, cap a l’AEiG Garbí (Dem. BLL/G/AP). Participant de FORMIGA III. A finals de gener un grup de 29 formigaires i 5 formadors travessàvem una paret de pedra que ens conduïa a l’Andana 9 i 3/4, on agafaríem un tren que ens portava cap a una famosa escola de màgia on realitzaríem la nostra formació. I justament érem els pioners que estrenaríem un nou curs de l’escola! Se n’havia parlat força per tot el Moviment: hi havia pors, recels i desconfiança per allò desconegut. Fins i tot hi ha qui proposava contractar alguna empresa de control de plagues... que patia perquè no fóssim envaïts per tantes formigues. Però el cert és que la nova FORMIGA III, que tot just estrenem, s’ha convertit en l’espai de trobada, intercanvi i aprenentatge que tots esperem de les nostres formacions. I entre tallers i debats, activitats i dinàmiques, jocs i reflexions, hem descobert que la màgia és, simplement, estar sempre apunt per a noves aventures i nous aprenentatges.

InForma’m__13

Estrenem les noves “formigues”!

Míriam Morell, cap a l’AE Montnegre (Dem. Girona). Maria Vila, cap a l’AEiG Joan Ros (Dem. Catalunya Central). Participants de FORMIGA II. FORMIGA II torn 1 ha estat una formació molt motivadora i enriquidora. Per primera vegada ens trobàvem amb caps de tot Catalunya, i això obre molt la visió que tens de l’escoltisme. Veus que, tot i treballar de formes diferents, tots tenim punts comuns i això fa que la motivació a seguir treballant més i millor al cau et corri per les venes. Hem passat junts dos caps de setmana i un pont, que han estat plens de debats, ponències, dinàmiques molt gracioses, moments de gresca i, sobretot, molt de glamour! Volem agraïr als formadors i a les formiguetes la super-producció que vam crear tots! Visca Hollymeg productions!

Carlos Hernàndez, administrador i cap de PiC de l’AEiG Pius Xè (Dem. Barcelonès, Sector II). Participant de FORMIGA I. La veritat és que per a mi va ser una casualitat això d’aventurar-me a fer FORMIGA. No tenia pensat fer-la, però al nostre cau va arribar que al Barcelonès havien sobrat quatre places, i va ser així com tres “piusites” (gentilici per a la gent del Pius) i jo ens vam animar a apuntar-nos-hi! El que em va empènyer a fer-me formigaire, però, no va ser la perspectiva de treure’m el carnet de director (encara m’estic plantejant si faré la segona i tercera part de la formació), sinó les bones referències que havia sentit: és una gran experiència, coneixes gent molt “guai”… I encara que no em posaré a fer apologia de les formacions de MEG, com sol passar en aquest tipus de notícies, he de reconèixer que sí, que m’ha agradat molt! La pinya que fas amb tot el grupet de formigaires, el caliu i el “bonrotllisme”, els jocs de cartes, la guitarreta i l’estufa de llenya… però també els debats, el plantejar-te aspectes de la nostra tasca com a educadors en el lleure des de la base, la reflexió i la introspecció que ens fa créixer com a persones… I el millor és que tot això ha estat només el primer cap de setmana! Encara em queda molta FORMIGA per gaudir! :)

el Correu__87__hivern

Eduard Pujol, cap a l’AEiG Comte Jofre i Verge de Rocaprevera (Dem. Alt Ter). Participant de FORMIGA III. FORMIGA III, una formació que com és natural a aquestes alçades, se centra més en el rumb i l’encaminament d’un agrupament o entitat que no pas en eines, dinàmiques i recursos per treballar amb els joves i infants al cau (que també). Cada formació et desvetlla noves inquietuds, nous reptes i desafiaments, però hi ha una cosa que tenen en comú totes elles; la gent, gent amb la qui comparteixes moments curts però intensos, gent inconformista, crítica, lluitadora i compromesa. Us diré que deixant a banda tots els coneixements adquirits, marxo d’aquesta FORMIGA III il·lusionat i content de saber que el Moviment, i el món en general, està en tan bones mans.

Eix del curs__14

El joc cooperatiu “Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots”

Creixem

www.projectes.escoltesiguies.cat/eixdelcurs Text: Pol Ruiz Clivillé (tècnic del Servei de Projectes)

Una de les nostres lleis escoltes i guies, que apareix en aquest títol, ja posa de manifest que apostem per la cooperació i el treball conjunt, una manera de fer les coses que ens defineix com a Moviment i que es reflecteix de forma transversal en tot allò que fem. Així doncs, és en el joc on també trobarem un espai propici per a desenvolupar aquesta manera de fer i de ser que tant ens caracteritza. Els jocs cooperatius són una proposta que intenta desconstruir la mirada individualista-competitiva per pensar junts la construcció d’una mirada solidària-participativa. Els jugadors estableixen pautes de joc que permeten la participació de tothom i la

JOCS COMPETITIUS Són divertits només per alguns La majoria experimenta un sentiment de derrota Alguns són exclosos per falta d’habilitat S’aprèn a ser desconfiat, egoista o, en alguns casos, la persona se sent acovardida pels altres Els jugadors no es solidaritzen i són feliços quan alguna “cosa dolenta” els succeeix als altres Comporten una divisió per categories, creant barreres entre les persones i justificant les diferències interpersonals com una forma d’exclusió

el Correu__87__hivern

Els perdedors surten del joc i simplement es converteixen en observadors Els jugadors perden la confiança en sí mateixos quan són exclosos o quan perden La poca tolerància a la derrota desenvolupa en alguns jugadors un sentiment d’abandonament davant les dificultats

jugant construcció d’oportunitats per tal que el grup en la seva totalitat assoleixi els seus objectius. Segons Orlick i Zitzelsberger, “els jocs cooperatius són jocs amb una estructura alternativa on els participants juguen amb l’altre i no contra l’altre. Es juga per a superar reptes i no als altres; es juga simplement per a gaudir del joc. Són jocs en els quals l’esforç cooperatiu és necessari per orientar-se cap a un objectiu comú i no per a finalitats mútuament exclusives. En el procés s’aprèn a considerar a l’altre, a prendre consciència dels seus sentiments, a actuar cap a interessos comuns.” Podem observar la importància educativa dels jocs cooperatius tot observant aquesta taula elaborada per F. Brotto, on ens mostra una comparativa amb els jocs competitius.

JOCS COOPERATIUS Són divertits per a tothom Tots tenen un sentiment de victòria Hi ha una barreja de grups que juguen junts creant un alt nivell d’acceptació mútua S’aprèn a compartir i a confiar en els altres Els jugadors aprenen a tenir sentit de la unitat i a compartir l’èxit Hi ha una barreja de persones en grups heterogenis que juguen junts creant un elevat nivell d’acceptació mútua Ningú abandona el joc obligat per les circumstàncies. Tots junts inicien i donen per finalitzada l’activitat Desenvolupen l’autoconfiança perquè tots són ben acceptats L’habilitat de persistir davant les dificultats s’enforteix amb el suport dels altres membres del grup

El pont solidari Es formen diverses parelles, situades cara a cara i s’entrecreuen les mans. Totes juntes, una al costat de l’altra, formen un pont amb els braços. Un/a company/a ve corrent i es llança contra aquest pont format pels braços de tot el grup. Després el balancegen en grup traslladant-lo fins a un lloc determinat. L’objectiu és confiar que el grup podrà sostenir al que es llança.

Eix del curs __15

PETIT “TASTET” DE MINI-JOCS COOPERATIUS

Cadires cooperatives Es col·loquen cadires en rotllana i, al so de la música, tots els participants donen voltes al voltant de les cadires. Quan la música para s’han d’asseure. Es van traient cadires progressivament i el grup ha d’aconseguir que tothom pugui seure en les cadires que queden. L’objectiu és incorporar-se mútuament en funció de l’espai que va quedant.

La foto A través d’una frase o comentari motivador, es demana a un dels participants que representi allò relatat a través d’una postura corporal. La resta de participants s’han d’anar incorporant a la foto per a composar una imatge. D’aquesta manera, podran organitzar-se i consensuar conceptes al voltant d’una temàtica.

La teranyina de llana Totes les persones formen una rotllana, es selecciona una persona a l’atzar i aquesta agafa l’inici d’un cabdell de llana i llança la resta a un altre participant que hagi escollit. Abans de llençar-lo haurà de dir el seu nom, “hobbies”, interessos o una frase que s’haurà de continuar. Al llançar-lo, l’altre participant haurà de repetir la presentació del company que li ha passat i fer la seva pròpia i tornar a llançar el cabdell, quedant-se’n també una part i així fins arribar a l’últim participant i formar una teranyina. Després toca desfer-la seguint el mateix desenvolupament, però dient una altra cosa dels participants (per exemple, alguna cosa positiva sobre la persona) retornant-li el cabdell i així fins arribar a la primera persona.

A quin número arribem L’objectiu és arribar a comptar el nombre més alt en grup. Una persona comença amb l’u, una altra de forma espontània diu el dos i així successivament sense cap ordre preestablert. L’obstacle del joc és si dues persones diuen el mateix número alhora, moment en què el joc ha de tornar a començar.

Es fa una rotllana de persones assegudes amb l’esquena cap a dins de la rotllana i en contacte amb els colzes. El repte és aixecar-se tots junts sense recolzar les mans al terra i sense parlar.

el Correu__87__hivern

Aixecar-se en grup

Informacions dels àmbits__16

III Jornades Catalanes de l’Infant (Àmbit d’Infància i Adolescència)) Coneixeu l’article 31 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant? Sabíeu que aquest estableix “el dret de l’infant al descans i a l’esplai, al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts”? La importància dels contextos educatius fora dels centres educatius i, en especial, en les entitats del lleure fa que sigui convenient plantejar-nos com responem als drets dels infants. L’escoltisme i el guiatge són uns espais ideals perquè infants i adolescents exerceixin el dret de participació i opinió i el dret a ser format com a ciutadà. Trobem però molts aspectes que ens limiten en l’exercici de la nostra tasca, molts dels quals són compartits per altres entitats: la manca de reconeixement de la importància del joc i el lleure, les desigualtats en l’accés, la distribució desigual de l’oferta en el territori, la manca d’espais adequats, la visió poc exigent de la participació, la priorització de la continuïtat de l’associació per sobre de les necessitats individuals o el baix coneixement i aplicació de la pròpia Convenció. Podem plantejar mesures i accions per resoldre aquestes deficiències; fomentar una nova mirada cap a la infància, garantir l’accessibilitat, recuperar l’espai públic, promoure un canvi institucional o impulsar el treball en xarxa. Totes aquestes i moltes altres mesures han estat incorporades en un diagnòstic sobre els infants i el lleure educatiu que es va debatre a les III Jornades Catalanes de l’Infant. L’àmbit d’Infància i Adolescència va participar en la seva elaboració, que es va debatre els passats 13 i 14 de febrer a Barcelona. Les jornades eren obertes perquè tothom qui volgués pogués aportar la seva visió i proposar mesures per donar resposta a les necessitats reals de la infància al nostre país.

Gatamoix (Àmbit de 4vents) Del 12 al 20 de juliol tornam a Gatamoix! Gatamoix és un camp de treball organitzat per la Fundació Maria Ferret en col·laboració amb 4vents, destinat a trucs de les diferents entitats. El camp es realitza a l’antiga colònia anglesa de Gatamoix, situada a Alcúdia, al nord de la illa de Mallorca. Es tracta d’una colònia agrícola de 1876. El camp permet descobrir i viure les tradicions mallorquines, compartint l’experiència amb escoltes i guies de Mallorca, Menorca, País Valencià i l’Alguer.

el Correu__87__hivern

Algunes de les activitats que es faran durant la trobada són: construir instruments de música tradicional, fer sabó, preparar confitura, cuinar amb foc de llenya, tenir cura dels animals, cordar cadires, visita a s’Albufera a fer-hi feina, cantar gloses, explicar rondalles, fer llatra i moltes coses més. La inscripció es pot fer fins el dia 28 de febrer. El preu del camp són 100€ i inclou: alimentació, allotjament, excursions i activitats; no inclou el transport fins la Colònia.

PIOCAM2014 és una trobada de Pioners i Caravel·les organitzada per 4vents i en coordinació amb Eurotrànsit. L’objectiu de 4vents és reforçar el treball que fa cadascuna de les associacions en el seu territori, buscant sinergies i potenciant aquelles característiques culturals, lingüístiques i metodològiques que compartim i que poden conferir més qualitat a les actuacions de cadascuna de nosaltres. A fi de donar més visibilitat al projecte, es prioritza la promoció i organització de trobades de caps, infants i joves de les diferents entitats integrants del projecte. Proporcionant així espais i temps d’encontre, de coneixença, d’intercanvi d’experiències, de recursos i de vivències.

__18 __12 Informacions dels àmbits __ 17

PIOCAM 2014 (Àmbit de 4vents)

Les diferents trobades que s’ha organitzat són: Ullastre Esbrancat: Mallorca 1995 Tro de Bac: País Valencià 2002 Xàldiga: Catalunya 2009 Calabruix: Menorca 2010 Borumballa: País Valencià 2012 Sa Travessa: Mallorca 2013 Aquest estiu, PIOCAM2014 obre la trobada a la participació internacional treballant coordinadament amb Eurotransit, la xarxa d’organitzacions escoltes i guies europees que treballen conjuntament per construir vincles europeus a través de projectes i intercanvis entre agrupaments. Amb el lema ‘Explora el passat per entendre el present i construir el futur’, es farà una mirada cap enrere, per conèixer els nostres orígens i reviure diferents moments. Per poder fer una aturada i reflexionar sobre el present, en quin punt estem, quins són els punts forts i els punts dèbils. Per així poder plantejar nous projectes i reptes per a l’escoltisme i el guiatge. La trobada serà a S’Hort de Son Serra de Marina, Santa Margalida, al nord de Mallorca, del 6 al 17 d’agost de 2014. La quota dels participants és de 220€ i inclou les menjades, les activitats, el transport necessari per les activitats i un kit de participant; no inclou el transport fins al camp.

Teniu temps per inscriure-us fins el 15 d’abril, a través de la pàgina web de la trobada. Tota la informació a: www.piocam2014.cat

el Correu__87__hivern

A part de les branques de Pioners i Caravel·les, els majors d’edat, de forma individual o en grup, també poden participar-hi com a part de l’Equip de Servei Internacional (IST), tot realitzant tasques bàsiques del camp (com intendència, logística i suport a les activitats) o proposant un taller i liderant-lo. Els tallers han de tenir vinculació amb alguna de les següents temàtiques: la vida en el passat, la vida actual, la vida futura.

Tira Còmica

Busquem noves tires còmiques!

WWW.CARGOLS.ORG http://latiradecargols.blogspot.com www.franchu.com

campament de joguina MOCS · campament de joguina

Ditades Jo mai mai...

el Correu__87__hivern

Paraula d’scout

www.paufarell.cat

A r n a u S o l à V i l a i S a l v a d o r G r a n é · w w w . a r nNaaudsroa ltaxv ii l La l. cuok m u

bada

Sóc de cau

Pere i Àngel Badalló i Cañellas Caps d’agrupament de l’AE Montnegre de Calella (Dem. Girona)

Fran Fernández Membre de l’Equip de Relacions (Dem. Barcelonès, Sector II)

Segons el DIEC, “procés” significa, en lèxic comú, “manera de descabdellar-se una acció progressiva”, és a dir, l’evolució d’un fet que avança, que es desenvolupa, per tant, el nom ja condiciona. Aleshores per què hem de debatre un “procés” que sembla ser que ja està decidit i que passarà? I pels escoltes de Catalunya què és el “procés”? És la unió (tot i que això no es pugui dir) de les associacions que estan sota el paraigües de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG). Personalment ho veiem difícil. Creiem que ha quedat bastant demostrat que ser una entitat de la mida de MEG (ja prou grossa) aporta força problemes (i alguns avantatges, òbviament). Però més enllà dels problemes logístics, ens exposem a una dissolució de la nostra idiosincràsia, a un poti-poti de les associacions renunciant a allò que ens fa especials, a allò que ens fa únics. L’escoltisme, però, ho té molt clar: el petit grup, un dels 5 dinamismes. Som un “petit grup” que forma part d’un gran projecte, la FCEG, on ja estem agrupats.

És igual d’on siguis o que no ens coneixem, tan sols fa falta dir un frase per crear un vincle que va més enllà de limitacions físiques: “sóc de cau”.

Així doncs, la Taula Executiva (TAEX) i algunes demarcacions no poden concloure una cosa tan transcendent i decidir que ha de passar sí o sí. Aquest, possiblement, és el problema actual que fa que aquest “procés” sigui rebutjat per una part de MEG. També queda palès que una grandíssima part de MEG ni el segueix, ni l’interessa, però hi fa confiança cega sense saber perquè. Ja fa 5 anys que en parlem i no queda clar l’horitzó. Cal aquesta pèrdua d’energia i de temps? El dia a dia dels agrupaments millorarà? Clarament, no. La petita sort de tot això és que tothom pot dir-hi la seva i hi ha espais per poder-se expressar, tot i que a vegades et xiulin. Siguem crítics, pensem el que estem a punt de fer. Realment ens interessa aquest canvi? I el més important, ens hi va el futur.

En aquest moment importa una experiència compartida, un sentiment mutu. Es reviuen experiències pròpies i l’afany per compartir amb l’altre allò que ens ha marcat poderosament, que ha determinat qui som i com som a mesura que canviàvem de branca. Aquest lligam no entén d’entitats, no l’importa ser de MEG, Escoltes Catalans o Acció Escolta de Catalunya, és una unió més profunda arrelada a la identitat escolta. Aquesta identitat no només és un producte de l’empatia, sinó també de la simpatia. Simpatia per un model de vida compartit, estructurat des d’una visió del món oberta i inclusiva; amb principis i conductes estretament lligades. Aquesta identitat és el que realment ens defineix a tots i totes; és una identitat multicultural, global i, sobretot, apàtrida perquè no entén de fronteres ni països. Vivim un temps incert, la unió dels tres moviments dóna problemes i pot portar a la desconfiança, a la creença de perdre part “del que som”; però no crec que sigui així. La identitat escolta es manté, aquest reconeixement que ens uneix en el diàleg no canvia ni desapareix, perquè està més enllà. El procés d’unió ha de ser obert i democràtic; però no ens hem d’aferrar a antics mètodes i “maneres de fer”. S’ha d’optar per una fonamentació nova de l’escoltisme català, evitant errors i dogmes del passat que podrien ser exclusius. Fem el que fem, cada agrupament conservarà -com ha estat sempre i ha de seguir sent- la seva independència. Aquesta llibertat és el que fa que l’escoltisme sigui gran, que s’adapti al seu entorn segons les seves necessitats. No hem de perdre mai de vista el motiu principal de ser escolta: el compromís, la crítica, la millora i la revolució. Sempre a punt!

el Correu__87__hivern

Quin “procés”?

MEG opina__19

El “procés”?

Espai muntanya__20

Una cap a l’Himàlaia

Text: Eloi Guerrero i Sònia Calvó (membres de l’Àmbit de Comunicació)

Lluna Martí (Pineda, 1993) estudia Educació Primària a la Universitat de Girona i actualment porta Llops i Daines a l’AEiG Montpalau de Pineda. A finals de novembre va fer el cim d’Island Peak (6.189 m) a l’Himalaia amb l’Equip Montaltreck. Com vas afrontar el repte de fer un cim de més de 6.000 metres? L’Island Peak és un dels sis mils amb menys dificultat tècnica, aquesta és una de les raons per les quals ens vam plantejar assolir-lo, tot i així, en la seva ascensió es ressegueix tot un recorregut de neu amb una cresta final molt afilada, una paret vertical de gel de 200 m d’altura i pendents de gel i neu de 45º. Una altra de les raons de pes que ens atreia a fer aquest cim són les meravelloses vistes que s’admiren des de les altures: una panoràmica impressionant de l’Everest i davant el Lohtse, de 8.501 m.

Quina preparació vas fer?

el Correu__87__hivern

És molt important mantenir un entrenament constant i continuat al llarg de molt temps abans d’aventurar-se. També és important familiaritzarse bé amb el material de neu per poder-te sentir còmode i segur a l’hora de caminar per trams amb més dificultat tècnica. Pel què fa la meva experiència en alta muntanya, mai abans el meu cos havia estat exposat a tants metres d’altura en unes condicions de fred extremes i, fins que no hi ets, no saps com respondràs.

Cal fer una aclimatació abans de fer el cim? I tant! Durant el trekking vam fer 3 cims. Els dos primers, el Gokio, de 5.337 m i el Kala Pattar, de 5.580 m. Fent aquests dos cims ens asseguràvem

que el nostre cos s’adaptava de forma òptima a les condicions d’altura, de fred i d’oxigen.

Com van ser l’ascens i el descens? L’Island Peak es localitza dins la regió de Khumbu, al Parc Nacional de Sagarmatha. És una muntanya que s’aixeca completament aïllada i està rodejada per glaceres, d’aquí prové el nom: és una illa que s’eleva sobre un mar de gel. L’última nit que vam fer nit en un refugi va ser a Chhukung, una petita agrupació de cabanes de pastors de iacs a 4.700 m. El dia següent vam avançar fins el camp base de l’Island Peak, a la cara sud de la muntanya, situat a 5.050 m d’altitud. L’atac va ser el tercer dia, de matinada, que vam enfilar i desfer el cim en un mateix dia.

Quins consells donaries a algú que volgués fer un cim així? A part de consells de seguretat bàsica, és molt important la part mental de la persona. Si desitges amb molta força fer una cosa i lluites per aconseguir-ho, tens tots els punts per arribar-hi! Com diu el lema, “una dificultat deixa de ser-ho tant bon punt li somrius a la cara i t’hi enfrontes sense por!”. Jo mai a la vida havia estat tan terriblement cansada i, a la vegada, tan immensament feliç!

Ja som més de

2.700 seguidors

Aina Màdico @Aina5r (3 gener) Aprofitant que treballo de nit, preparo una ponència per uns PiC que marxen de #IntCamp #femescoltisme i #femguiatge pic.twitter.com/OX5pwG6Pg1

+ de 4.100

persones els agrada la pàgina www.facebook.com/ minyonsescoltesiguiesdecatalunya El més vist al mur de MEG Ja som 4.000 persones a qui agrada aquesta pàgina! Moltes gràcies!!! Us proposem compartir aquesta imatge i suggerir als pares i mares de l’agrupament que facin “m’agrada” a la pàgina de MEG. Junts fem créixer l’escoltisme i el guiatge!

A.E.i.G.RocaGuillera @RocaGuillera (14 gener) Gràcies per fer que la caminada contra la MAT fos tot un èxit! @AEiGPuigdAfrou @aeigpinyaderosa @ aeigsantmiquel @AEiGSantNarcis @aeigxots AEiG Josep Masclans @AEJosepMasclans (23 gener)

Ara fa uns quants anys, uns joves de Vallbona d’Anoia... @EscoltesiGuies @Dem_CatCentral pic. twitter.com/aO6t9dZJdK

Xarxes Socials __21

Segueix el compte @EscoltesiGuies i cita’ns en els teus tuits sobre el cau!

A 455 persones els agrada, 104 ho han compartit,

6.792

ho han vist

Recordem el darrer missatge de Baden Powell, fundador de l’escoltisme, als nois i noies d’arreu del món: www.escoltesiguies.cat/noticia/21108/el-testament-debaden-powell A 199 persones els agrada, 29 ho han comentat,

Domènech @Domenekk (3 febrer) Una cosa així entre classes et fa despertar un somriure. @ EscoltesiGuies pic.twitter.com/ ZGHwXsQXe3

#sócdecau @ ‫ ‏‬fceg_cat (14 febrer) + de 30 caps d’ @accioescolta, @EscoltesCat i @EscoltesiGuies participen a la #Trinca. Formació per fer projectes internacionals! #sócdecau

1.277 ho han vist

Avui, coincidint amb l’aniversari de la mort de Gandhi, se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau. Us recomanem els materials pedagògics del projecte “Llum de la Pau” per deixar sentir les nostres veus des de tots els agrupaments, esplais, escoles, etc., aprenent dels que ja s’han posat drets abans que nosaltres, ajuntant les nostres accions a les seves per tal de, com sempre diem, “deixar el món una mica millor de com l’hem trobat”. Podeu descarregar els materials gratuïtament aquí: www.projectes.escoltesiguies.cat/llum-de-la-pau-debetlem-2013/estatic/materials-per-treballar-al-cau A 101 persones els agrada, 26 ho han comentat,

2.148

ho han vist

ESPECIAL #BONLIDERATGE Recordem alguns tweets sobre la FORA d’Hivern i la presentació del quadern Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat: lluís marco @lluismarco_ Què millor que en una setmana que es parla tant de #bonlideratge tinguem la #FORA @EscoltesiGuies a tocar! ÀmbitComunicacióMEG @comunicacio_meg “Liderar és proposar i provocar situacions noves que portin a canvis personals i socials” Noemí Rocabert #FORA @EscoltesiGuies Àmbit Infància @ambitinfancia “Sense l’opció del lleure l’ensenyament és asfixiant” diu Noemí Rocabert a la #ForaHivern d@EscoltesiGuies #sócdecau Marsal @JR_Marsal Es dibuixen 3 escenaris possibles x al futur inmediat d pais: triomfant destroçada o frustada on @EscoltesiGuies te molt a dir Raimon Rivera

Josep Torrico @JosepTorrico Amb @jvallso @lluismarco_ a les jornades #lideratge @EscoltesiGuies un plaer compartir amb vos els nostres aprenentatges #joves #valors Anna Ramis Assens @annaramisassens Esperança en la gent jove per fer País. El lideratge entre els escoltes i guies: el nou article al meu blog www.annaramis. cat/2013/12/vida-plena-i-bon-lideratge-lescoltisme.html …

el Correu__87__hivern

MinyonsEscoltesGuies @EscoltesiGuies Parlem de Finlàndia, país sense grans recursos que es va adonar que la seva millor riquesa són les persones. I si a Cat féssim el mateix?

A Campaments i Més estrenem nou web www.campaments.cat en el nostre 10è aniversari! ....................................................................................................... Nou cercador de terrenys Buscar el teu terreny et serà més àgil i fàcil!

............................................................................................................. Ara pots registrar-te com a usuari I fer un seguiment personalitzat de la teva petició i reserva

............................................................................................................. Nova secció de recursos Des de dades pràctiques fins al Projecte Fem Servei, incloent-hi un munt de recursos pedagògics sobre educació ambiental i medi ambient.

............................................................................................................. Tota l’actualitat a la secció notícies Estigues al dia de totes les novetats!

I molt més, no t’ho perdis! Campaments i Més, 10 anys acampant amb tu!

Segueix-nos a les xarxes socials!

Deu anys creixent en qualitat i quantitat Text: Núria Martínez (tècnica del servei de Campaments i Més)

Des que es va crear Campaments i Més, el nombre de reserves a la xarxa de Campaments i Més s’ha multiplicat per 2,3, superant les 700 reserves durant el curs 2012-2013. I ha permès a més de 20.500 persones fer ús dels terrenys.

NOUS TERRENYS D’ACAMPADA

Les Esplanes

Núm. reserves 800

Municipi

702

700

657

640

622

602

600

645

610

Comarca Alt Camp Preu 3,00€ persona/nit

551

500

Nulles

493

Places 15 / 60

448

400 301

300

Descripció

7 08 0 9 3 2 1 03 -04 -05 -06 -0 -1 -0 -1 -1 -1 03 004 005 006 007 008 009 010 011 012 2 2 20 2 2 2 2 2 2 2

0 20

Es tracta d’un terreny pla, amb ombra i molt bona accessibilitat. A tocar de l’Aula de Natura Les Esplanes

La majoria de les acampades es concentren durant la temporada d’estiu (57%), els caps de setmana (29%) i Setmana Santa (14%). La tendència indica un augment en el número de reserves de l’estiu i, en menor mesura, per Setmana Santa.

juntament amb tots els recursos que aquest espai proporciona: activitats per a infants i adults, activitats a l’horta i a la bassa, tallers (educació creadora, energies renovables, aula de ciència i natura) i els espais de formació.

Núm. reserves

Des del terreny hi ha accés a rutes senyalitzades com el

400 350

GR-172 i a camins veïnals de Nulles. A més a més, l’àrea

300

presenta zones d’escalada i espeleologia al riu Gaià

250

(4kms), així com rutes en btt, entre d’altres activitats.

200 150

Els Tossals, Les Tombes, La Bòfia, Emprius i Torneula (5 terrenys)

100 50 0 2012-13

Caps de setmana

Setmana santa

2011-12

2009-10

2010-11

Estiu

2008-09

2007-08

2006-07

Inicialment, el servei comptava amb un total de 51 terrenys d’acampada. Durant el primer any de funcionament es van signar 21 convenis, de manera que la xarxa de terrenys va augmentar en un 39%, assolint així la xifra de 72 terrenys. Des de llavors el nombre d’instal·lacions que gestiona Campaments i Més ha anat creixent gradualment fins arribar als 110 terrenys actuals.

Municipi

Capolat

Comarca Berguedà Preu 2,70€ persona/nit Places entre 20 i 150 Descripció Capolat és un municipi de molt pocs habitants situat a l’Alt Berguedà, entre Berga i Solsona. Allà trobarem

Núm. terrenys 120

la finca Torneula, on situem un conjunt de terrenys 110

109

100 80

102

d’acampada. Les característiques comuns d’aquests terrenys són la seva grandària i el fet d’estar situats a 10 minuts d’un llac on es pot gaudir de les més varia-

des activitats aquàtiques.

Tots els terrenys d’acampada estan situats en una

zona plana, totalment embolcallada de bosc i amb

unes vistes magnífiques.

__23

Campaments i Més

__24

xarxameg de la FJS Acabes de plegar de l’agrupament, de l’equip de demarcació o d’un equip general? T’agradaria continuar col·laborant amb MEG però ja no tens temps?

és la teva opció!

Com?

Per què?

Fent-te donant i col·laborant econòmicament:

Per poder obrir noves línies de finançament que permetin:

»» 15€ / any (exclusiu per a menors de 30 anys) »» 30€ / any »» 60€ / any »» 90€ / any »» 120€ / any »» Altres (+ de 120€/any)

Què t’oferim? »» Els més de 70 serveis vinculats al carnet de xarxameg (consulta’ls a www.xarxameg.cat) »» Retorn dels projectes finançats

NOVETAT! Accés a les assegurances de la FEEC

»» Reforçar el sosteniment econòmic de l’entitat »» Obtenir independència del finançament públic »» Crear xarxa econòmica al voltant de MEG »» Crear altres eines de vinculació a l’entitat

Per reforçar-nos com a Moviment, disposant d’una base social i de micromecenatge sòlida.

Quins projectes es finançaran? »» »» »» »» »»

Centres Escoltes Terrenys d’acampada L’Escola de Formació de MEG Publicacions Altres projectes estratègics de MEG

Com puc fer-me donant? • Envia’ns un correu electrònic a info@xarxameg.cat • Consulta el web

www.xarxameg.cat

• Truca’ns al 93 590 27 00

Col·labora amb nosaltres Junts farem un Moviment més fort!

__25

xarxameg Entrevista a...

Ricard Masó > i Llunes Text: Equip coordinador del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans

Va entrar a l’escoltisme fa 60 anys i hi segueix actiu: ha estat membre de l’equip organitzador de la darrera Trobada d’Antics Escoltes de Catalunya, Mallorca i València, celebrada a Girona. Quan vas conèixer l’escoltisme/guiatge? Quan es va crear l’Agrupament Sant Narcís, a Girona, el primer de la post guerra. Va ser pels volts de 1950. Devia tenir uns tretze o catorze anys. Quines responsabilitats has tingut dins l’escoltisme/guiatge fins ara? En el marc de l’agrupament, primer vaig ser cap de patrulla i, més endavant, cap de Clan. Uns anys més tard passaria a ser el primer comissari de la Demarcació de Girona, en el Comissariat General presidit per Jordi Bonet. Després d’una pausa per atendre obligacions professionals i familiars, al final de la dècada dels 70 vaig reprendre la funció de comissari per la Delegació Diocesana d’Escoltisme (DDE) de Girona. Vas dedicar uns quants anys de la teva vida a l’escoltisme/guiatge. Quins són els valors que més et van marcar? El respecte sobre la fe, les creences i el pensament dels altres, el treball en equip i la voluntat permanent de servei. De quina activitat en guardes més bon record? De les sortides a muntanya i de les vetllades a l’entorn dels focs de camp. Alguna situació concreta de la teva vida personal o professional ha estat resolta utilitzant els punts de la Llei Escolta? Tant en el decurs de la meva activitat professional com en l’exercici de les meves responsabilitats d’ordre social, sempre he procurat ser fidel a la meva promesa escolta. El meu pas per la política, com a diputat al Parlament, em va donar múltiples ocasions de servir Catalunya, sense oblidar el que m’havia proporcionat l’escoltisme.

Alguna anècdota que vulguis recordar? Als setze anys, en una llarga ruta fins la Pica d’Estats, varem començar-la amb una visita a Pau Casals, a Prada de Conflent. Estava assajant i ens va advertir que, en la vida, calia treballar i formar-nos permanentment. En aquesta mateixa ruta, al passar per Andorra, vaig tenir ocasió de tractar Batista i Roca, per primera vegada. L’escoltisme i el guiatge han anat evolucionant en el decurs del temps. Com valoraries els canvis que has viscut més de prop? Malgrat el pas dels anys i en la mesura que m’ha estat possible, he procurat seguir l’evolució del moviment. Personalment, crec que els responsables del Comissariat General han sabut, en cada moment, adaptar-lo a les exigències del moment i a l’evolució de l’entorn social. Et sembla que tres anys és un període adequat per liderar el moviment com a comissaris, valorant les circumstàncies d’edat, evolució de la societat, etc.? No; la meva opinió és que els períodes de responsabilitat haurien de ser de quatre anys. Tres són massa pocs. Aquestes funcions requereixen un temps inicial per emprendre el rodatge. Sembla que la societat en general i en especial la catalana tendeixen cada cop més cap a una laïcitat més gran. Què penses sobre el paper de l’Església en l’escoltisme i si continua tenint sentit la diferenciació entre escoltisme laic i escoltisme catòlic? És un tema complex, que cal gestionar-lo en el dia a dia. Sigui quina sigui la opció presa, sempre caldrà basar-la en el respecte entre uns i altres. Vols dirigir alguna recomanació als caps actuals de MEG? Una observació: l’escoltisme ha format molts nois i noies, i els ha ensenyat a servir el País, fidels a la Llei escolta. Ara, més que mai, Catalunya necessita una ciutadania que tingui en compte aquells valors. Una recomanació: senzillament, no defallir. Entrevista publicada originalment a la revista Caliu, el butlletí informatiu del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS, núm. 18, de novembre de 2013. Podeu trobar l’entrevista completa a: http://ves.cat/jmjA

__26

Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS

Les valls del Montcau, Mura i Talamanca Text: extracte d’un article de Josep Badosa (membre del grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS) · Fotos: J. M. Badiella, J. Badosa i J. Gascó

25 de gener 2014 A Mura ens va rebre en Pere Fabrés, del Molí del Mig, per fer-nos de guia. Va descriure l’entorn natural de la zona i la seva economia: la vinya fins a l’arribada de la fil·loxera; el carbó vegetal, la calç i una incipient indústria tèxtil. Actualment Mura està força abocada al turisme. Els principals productes agrícoles són, ara, els de l’horta a l’estiu - amb els coneguts cigronets com a element característic - i les olives i l’oli a l’hivern. També s’aprofita la llenya d’alzina dels seus boscos. Mura és un municipi amb infinitat de fonts i amb moltes coves, donada la naturalesa del subsòl.

el Correu__87__hivern

Baixant per carrers esglaonats arribàrem a l’església parroquial, dedicada a Sant Martí. És bàsicament romànica, amb diverses ampliacions i reformes. La façana té una portalada amb un timpà on hi ha representada l’adoració dels Reis Mags i unes columnes amb capitells que mostren passatges de la vida de Sant Martí. L’interior sorprèn, d’entrada, per dues enormes arcades longitudinals que unifiquen l’espai de tres cossos o naus de diferents èpoques: segles XI, XII i XVII.

El Molí del Mig és un veritable museu de la maquinària i les eines necessàries per a moldre el blat, per a l’elaboració de l’oli i el vi i fins i tot per produir electricitat. És el molí més antic de Catalunya i va estar en actiu fins fa uns trenta anys. Acomiadats del guia, ens vàrem dirigir al Puig de la Balma, on estava previst de dinar. Paratge sorprenent: una antiquíssima construcció (té parts del segle X, del XIII i del XVII), la més complexa i més ben conservada de la zona, sota una enorme i espectacular balma. Consta de tres plantes edificades i actualment conté una gran quantitat d’aparells, objectes i eines del camp. A quarts de cinc érem a Talamanca. El guia ens va donar tota mena d’explicacions sobre el castell i les seves dependències, les parts originals i les reconstruïdes o restaurades, les tombes antropomòrfiques... Des de dalt vàrem poder observar la vall - entre La Mussarra i el propi castell - on va tenir lloc la famosa batalla de Talamanca durant la guerra de Successió, la darrera victòria de les tropes catalanes sobre les borbòniques un mes abans de la caiguda de Barcelona. Prèviament, havíem pogut contemplar un interessant audiovisual expositiu de la batalla i de les circumstàncies que l’envoltaren.

En definitiva, una descoberta molt completa i profitosa per als qui hi vàrem participar.

TES DESCOMP PS! per a GRU s Consulta’n

e d a x r a M s t n e m a camp r o l l i m l e amb ! l a i r e t ma

Nilo 6

Nilo 4

N IL O 6 N IL O 4

107

35 138 inclòs)

(IVA no

ac es ) N IL O 6 (6 pl

) (IVA no inclòs ac es ) N IL O 4 ( 4 pl

Pineta P5 P IN E TA P 5

aurir Fins a exh

existències

5 5 pl ac es ) PI N ET A P (

2A no11inclòs) 07

(IV

Brownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals! Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · Tel.: 93 424 25 66 · www.brownsea.net

Entrevista: Gent de Moviment

Jo Jet

En Jordi ‘Jet’ Serra (Barcelona, 1990) i la Maria Ribot (Manresa, 1990) són caps de l’AEiG Cardenal Lluch i l’AEiG Cavall Bernat, respectivament. A part del seu amor pel cau tenen una altra passió, la música. Acaben de finalitzar un Verkami que els permetrà treure el llibre-CD ‘Viatges i Flors’ on, entre altres, hi ha una cançó que parla dels seus anys al cau.

“Per a fer els concerts, busco ‘el lloc bo’ de l’escoltisme, un espai adequat per fer les coses més espirituals i crear un clima bonic” Text: Sònia Calvó (membre de l’Àmbit de Comunicació) Foto: Josep Maria Serra D’on ve el nom de Jo Jet?

de la gent. Això em va fer buscar concerts

Com és que vas entrar al cau?

Ve del meu nom, Jordi, que és el nom que

que fossin en espais més reduïts, on no

Vaig entrar a primer de Llops i Daines. Els

m’han posat de casa, i Jet, que és el nom que

hi hagués cables entremig i que fossin a

meus germans hi anaven i el meu pare

m’ha posat la societat, en aquest cas el cau.

pèl, i on el lloc tingués una importància,

també hi havia anat. Jo no hi volia anar

El primer dia que vaig anar al cau vaig portar

fos maco. És com “el lloc bo” que es diu

perquè pensava que no faria amics. Al

una joguina d’una avioneta i anava dient que

en l’escoltisme, buscar el lloc adequat per

final vaig fer tota l’etapa fins a segon de

era un súper jet i se’m va quedar el nom.

fer les coses més espirituals. Realment

Truc. Aleshores vaig portar tres anys Ràn-

s’aconsegueix crear un clima molt bonic.

gers i Noies Guies, després vaig fer un any

el Correu__87__hivern

Fa poc has fet un Verkami amb la Maria

sabàtic perquè vaig venir a viure a Giro-

Ribot amb el qual heu aconseguit 5.759 €.

La cançó “Cançons”, que parla sobre el

na i només estava a algunes comissions, i

Com ho heu fet? Per a què us serviran

cau, la vas escriure fa temps però ara l’has

aquest any he entrat de cap d’agrupament

aquests diners?

reeditat.

i de cap de Pollets, una branca que hem

Al llarg d’aquests anys hem anat sembrant

“Cançons” la vaig escriure en el meu pri-

obert al cau abans de Castors i Fures (Cas-

molts lligams i el Verkami els ha fet aflo-

mer any com a cap amb dues persones

tors i Llúdrigues). També estic a un equip

rar. Tot i això amb 5.759 € pots fer poca

que per mi al cau eren especials i amb

de demarcació de la Catalunya Central

cosa... Als dos CD anteriors ja vaig inten-

tot un cor de Llops i Daines. A la darrera

per renovar el cançoner.

tar que el format físic fos una mica més

festa a Manresa la vam tornar a tocar i

elaborat i amb més valor del que tenen

vam demanar a sis amics si volien cantar

Veus una evolució en el món de

normalment els CD pelats, per això sem-

amb nosaltres a l’escenari i també vam fer

l’escoltisme?

pre he fet llibre-CD. Això fa que d’entrada

el vídeo a l’estudi. Per mi el primer any

Jo crec que sí. M’emmirallo en el meu

la impremta sigui molt cara i se’n vagin

com a cap és l’any en que ets conscient

agrupament i la meva demarcació i em

uns 3.000 €. Volíem fer un conte perquè

d’allò que l’escoltisme està suposant per a

fa la sensació que s’està agafant mol-

totes les lletres són més paisatgístiques

tu, sobretot pel traspàs que suposa i que

ta força, molta embranzida i en general

i primaverals. Acaba sent un viatge a

has d’actuar davant dels nens. Per mi és el

molta consciència del que estem fent.

través de diversos paisatges a la recer-

moment en què t’adones que l’escoltisme

Cada vegada els caus estan més con-

ca de la primavera. A part volem que hi

afecta la teva manera de ser i d’actuar.

nectats amb la demarcació, que és una

hagi un videoclip, una web, unes fotos...

També parla de les coses que m’he anat

cosa que costava fa uns anys, i crec que

i volem pagar a la gent que ens ho fa, no

adonant al llarg dels meus anys al cau,

és perquè agafem consciència del Movi-

que ho facin perquè són amics!

de totes les coses que et van ensenyant

ment. En el moment en què ens trobem

o que et van fent veure. Parla d’aquesta

crec que és important que es camini cap

Alguns dels concerts que feu són en terrats.

sensació que quan ets petit et volen fer

a un lloc comú. Jo m’emociono molt amb

Això va ser una paranoia meva, fer els con-

veure que no estàs sol al món, que hi ha

l’escoltisme, veus realment que és un

certs a pèl. No crec gaire en aquests con-

molta altra gent i que tenim una respon-

món brutal. Penso en tota la gent a qui

certs en bars a les deu de la nit d’un diven-

sabilitat. Després tot depèn de nosaltres:

l’escoltisme l’ha ajudat a fer les coses bé i

dres quan la gent vol sortir de festa o vol

poder canviar el món una miqueta, ni que

a canviar les coses pas a pas.

xerrar, perquè trenques tota la màgia que

sigui un petit gir de clau, però que al final

pots crear amb la música i amb l’ambient

acabarà sent més gran.