La Partença by Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

La Partenรงa

DEMARCACIร DE GIRONA M I N Y O N S E S C O LT E S I G U I E S D E C A T A L U N Y A

Autors: Aniol Noguera Clofent i Lluc Sunyer Miàs Il·lustracions: Xavier Cáliz Chena Correcció lingüística: Anna Rosich Soler Disseny gràfic: Mar Serra Moya Fotografies: Arxiu Demarcació de Girona Edita: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Valldoreix (Barcelona) Primera edició: juny 2018 Impremta: Impremta Pagès S.L. Dipòsit legal: B 17919-2018

En col·laboració amb:

Índex

Pròleg

1. Introducció

1.1. Què és la Partença 1.2. El mètode escolta i la Partença

8 12

2. La celebració

17 2.1. Els preparatius 17 2.1.1. La preparació personal 18 2.1.2. El padrí 18 2.1.3. L’elaboració d’un fulletó 2.1.4. El lloc, l’ambientació i la durada de la celebració de la Partença 19 2.2. La realització 20 2.2.1 La cerimònia de la Partença en el context de la festa del Pas 20 2.2.2. Com a cerimònia individualitzada 21

Pròleg Aquest llibret que teniu a les mans és el tercer de la col·lecció de manuals que s’han elaborat en els darrers anys des de la Demarcació de Girona. Aquest tercer llibret parla sobre la Partença, per tant, és el que tanca el cicle de les celebracions escoltes, és l’enllaç del Pas i de la Promesa. Ha estat elaborat per l’Aniol Noguera de l’AE Montnegre i en Lluc Sunyer de l’AEiG Pla de l’Estany, amb la col·laboració d’en Jordi Font, consiliari general de MEG. Aprofitem aquestes línies per agrair-los la feina que han fet. La Partença marca la fi de l’etapa de l’escoltisme com a infant i jove, i l’inici del compromís escolta a la vida adulta. Aquest llibret, doncs, serà útil per ajudar els agrupaments a completar el cicle educatiu del mètode escolta. S’hi explica en què consisteix la Partença per poder-la posar en pràctica i donar l’opció als Truc de fer una síntesi de tot el que han viscut dins l’escoltisme i de prendre una decisió important sobre el projecte de vida propi. Així doncs, us animem a consultar-lo i a participar d’aquesta celebració perquè tots els infants i joves puguin culminar la seva etapa com es mereixen.

Àngel Badalló Cañellas i Joel Burch Viñals Comissaris de la Demarcació de Girona

Introducció “El veritable escolta és considerat pels altres minyons i pels grans com un company en el qual es pot confiar en el compliment del seu deure, per difícil o perillós que sigui, un company que és alegre i animat, qualssevol que siguin les dificultats en les quals es trobi”1 Amb aquestes paraules, Baden-Powell acaba el pròleg al seu llibre Escoltisme per a nois i ens deixa un bon resum de la seva proposta educativa i de vida: l’escolta és aquell que sap viure amb compromís i alegria, fent tant com pugui perquè el món que deixa sigui millor de com l’ha trobat. Per a ell, això es pot aconseguir quan l’escolta està sempre a punt i quan és fidel a la seva Promesa2. És en aquest context que cal entendre els cerimonials que han anat sorgint i evolucionant en aquests més de cent anys de tradició escolta. A grans trets, observem que en la proposta educativa escolta, existeixen dues grans tipologies de celebracions més o menys ritualitzades. La primera tipologia és la que ens ajuda a materialitzar el progrés o el canvi dels nois i noies al llarg del seu camí en l’escoltisme. Es tracta de la festa del Pas3, que incorpora l’admissió de nous joves a la branca o el comiat d’alguns d’ells, que entraran en branques de més edat. La segona gran tipologia és la celebració de la Promesa4, acció que no tracta del progrés en els grups d’edat, sinó que vol aprofundir en el grau de compromís en la Llei Escolta. Situada al final de l’etapa de Truc, la Partença5 és una celebració de síntesi: l’enllaç del Pas i de la Promesa. En aquest llibret presentem

1 Baden-Powell, R. Escoltisme per a nois. Edició en català. Successors de Joan Gili, 1968, p. 12. 2 Baden-Powell, R. Escoltisme per a nois. Edició en català. Successors de Joan Gili, 1968, p. 416-417. 3 Consulteu el llibret La festa del Pas, editat per la Demarcació de Girona, 2012, p. 6-8. 4 Consulteu el llibret La Promesa, editat per la Demarcació de Girona, 2015, p. 7-10. 5 En el Mètode de Truc (MEG, 2012) trobem una idea molt semblant que és anomenada “la sortida” i es defineix com el “procés reglat mitjançant el qual tots els trucaires que pleguen viuen un procés individual, grupal i amb l’entorn que els permet cloure amb èxit una etapa important de la seva vida”. En aquesta publicació hem optat per desenvolupar més aquesta idea inspirats en el cerimonial de l’investiment escolta i amb les aportacions de les tradicions italianes i franceses.

una definició de la festa de la Partença i, tot seguit, descrivim els diversos elements que la formen, així com un petit recull de recursos.

1.1. Què és la Partença 6 La Partença és la celebració solemne i formal que es fa al final de l’etapa de Truc, i que simbolitza tant el darrer pas en l’itinerari estructurat en branques com l’inici del compromís escolta (la renovació de la Promesa) en un nou camí d’autonomia i responsabilitat, enfocat a la vida adulta. El qui arriba a la Partença ho fa havent reflexionat sobre el camí viscut en l’escoltisme i havent pres una decisió individual i lliure. La Partença se situa al final de l’etapa de Truc, moment en què es recullen els fruits del temps viscut a l’Agrupament. És el resultat lògic de la proposta de Truc, després de la fase de descoberta i la realització de la fase de servei7, en què el jove decideix com vol continuar la seva vida escolta. Encara que la Partença no és un moment, sinó que és el resultat final d’un procés, diem que és una celebració, perquè es concreta en un acte més o menys ritual però que sempre és formal (ben organitzat) i solemne (és diferent i destaca respecte altres moments). En la celebració de la Partença hi conflueixen la festa del Pas i la renovació de la Promesa.

6 Aquest capítol es basa en les aportacions Galimberti, L. a Manuale della Branca Rover e Scolte. Edizioni scout. Roma: 2007. I també de AA.VV. Branche R/S Manuale della partenza. Edizioni Borla. Roma: 1985. 7 Vegeu Feu, J. Mètode de Truc. Proposta pedagògica per a joves escoltes i guies. MEG, 2012, p. 65-93.

El qui decideix fer la Partença pren l’opció de deixar l’itinerari de l’Agrupament, i per això fa el darrer Pas de branca. I, projectant el seu futur, reafirma el seu compromís amb la Llei Escolta renovant la Promesa. És l’ocasió de fer una síntesi de tot el que s’ha viscut dins l’escoltisme i de prendre una decisió important sobre el projecte de vida propi. L’eix sobre el qual gira la preparació de la Partença és la revisió del camí viscut per cadascú, l’anàlisi personal sobre com l’escoltisme ha acompanyat cada jove en el seu creixement i què significa per a un mateix ser escolta.

Tot plegat no es tracta de viure-ho com una obligació, ni com una festa del calendari. Fer la Partença ha de ser fruit d’una decisió personal i lliure, en la qual l’animador de Truc tan sols vetlla per ajudar i acompanyar. El procés de preparació serà correcte si serveix per a què el Truc refermi la seva decisió de fer o no fer la Partença. És més important, doncs, el procés de presa de decisions que no pas els rituals que en puguin sorgir. La Partença és un símbol, una manera d’explicar i de demostrar la importància que ha tingut el camí recorregut dins l’escoltisme. No es tracta de preparar una agradable posada en escena per al públic de l’Agrupament ni tampoc un lluïment per a qui fa la Partença. El centre és el contingut, el Pas i la Promesa, que viu cada escolta. En aquest sentit, recordem les paraules de Baden-Powell amb les

quals es referia a la Promesa però vàlides també per a la Partença: És una ocasió molt íntima en la vida d’un jove. És un moment en què el seu esperit hauria d’estar totalment concentrat en el significat profund d’aquest acte i no pas distret pel públic espectador8. La Partença ha de tenir lloc a final de curs, sempre abans de la festa del Pas, sigui just la nit anterior o unes setmanes abans. I ha d’anar deslligada de la decisió que prengui cada Truc sobre com explicitarà el seu compromís. Segons les circumstàncies personals i les diverses oportunitats que tinguin, cada Truc projectarà el seu compromís d’una manera diferent. N’hi ha que voldran fer un servei fora de l’Agrupament, d’altres s’hi quedaran fent de caps. Els qui vulguin ser caps i siguin acceptats per l’Agrupament, faran pública la seva decisió en la posterior festa del Pas.

8 Baden-Powell, R. The Scouter, novembre 1932. Citat a Baden-Powell pas à pas, 1000 citations du fondateur du scoutisme. Les Presses d’Ile de France. París: 2007, p. 213.

1.2. El mètode escolta i la Partença L’escoltisme és un moviment educatiu que, a través del joc, posa cada infant i jove com a protagonista del seu creixement, amb l’objectiu de construir el seu futur de manera lliure i compromesa. Per fer-ho, l’escoltisme proposa un itinerari, un mètode i un horitzó utòpic. L’itinerari és el camí per les diverses branques, des de Castors i Llúdrigues fins a Truc. El mètode és un concepte més ampli i es concreta en el que anomenem els tres pilars de l’escoltisme i els cinc dinamismes, però també en l’aventura, la descoberta i el joc en la natura. L’horitzó utòpic és la Llei Escolta.

En la Partença hi conflueixen tots aquests elements de manera especial, perquè seran interpretats des de l’experiència viscuda. L’escolta partirà amb una motxilla plena d’experiències i coneixements, conscient que és ja un adult que deixa l’última branca per continuar l’escoltisme al llarg de tota la seva vida9. Jocs, descobertes, vetllades, eixos d’animació, rutes, campaments, raids, serveis, sortides amb altres agrupaments... Centenars d’experiències diverses que es viuen al llarg del pas per les branques tenen un valor molt gran per a tots els qui les viuen. Al final de l’itinerari escolta, el Truc pren consciència de com tot plegat ha influït en el seu creixement com a persona. És el moment d’escriure-ho i de ferne balanç. Cal tenir present que cada història és única i irrepetible i, per tant, no podem establir cap patró que defineixi com ha de ser la trajectòria ideal. Sí que podem indicar que la preparació de la Partença és un bon moment per reflexionar, posar paraules i dotar de significat allò que s’ha viscut durant el pas per les branques. La Partença, a més de ser una reflexió sobre com s’ha viscut l’escoltisme al llarg de les diferents etapes, suposa prendre un compromís, definint una manera de ser i de fer amb la qual volem ser coherents. L’animador té un paper important en aquest procés, i ha d’acompanyar els Truc perquè siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions. Cal tenir en compte que a l’edat de Truc pot ser difícil fer-ho. Hi ha diversos factors que no hi ajuden (els estudis, la dependència econòmica dels pares, la precarietat laboral...). Sovint hi ha inseguretat i por de prendre compromisos a llarg termini i, a la vegada, una certa dispersió dels valors de referència en la nostra societat. Baden-Powell tenia molt present aquest problema quan es queixava que sovint es deixa els joves a la deriva en aquell moment precís de la seva vida en què tenen més necessitat de continuar i de completar el que han après, i advertia els caps que en aquest moment de la vida dels joves el moviment escolta pot tenir un paper molt important a jugar10. 9 Font Plana, J. Vincle entre l’espiritualitat i el mètode. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. 2015. 10 Baden-Powell, R. Conseils aux Chefs Scouts. Les Presses d’Ile de France. París: 2007, p. 73-74.

Els dinamismes escoltes Petit grup

Compromís

Joc institucional

Progrés personal

Fraternitat universal

Dimensions de creixement de la persona Creixement físic

Creixement intel·lectual

Creixement espiritual

Creixement afectiu

Creixement social

Llei Escolta i Guia

La celebració La Partença, en tant que celebració solemne i formal, necessita uns preparatius i una execució. Recordem que el moment de fer-la és al final de l’últim any de Truc, sempre abans de la festa del Pas, escollint la data més adequada. Alguns agrupaments celebren la Partença just la nit anterior a la festa del Pas, d’altres la vinculen a l’última activitat del curs. Igualment, cal escollir el millor lloc. És bo que sigui un indret amb significat, que ajudi a l’ambient simbòlic de la celebració. Els animadors han de tenir present durant tot el curs que els Truc d’últim any han d’anar preparant-se cap a la seva sortida de l’Agrupament, per això cal vetllar perquè se’n parli i es vagin preparant de mica en mica. És un procés que s’ha de fer a consciència perquè els nois i noies puguin aprofundir al màxim, reflexionar sobre el que ha suposat el seu pas per l’escoltisme i decidir com volen seguir essent escoltes un cop deixen el cau. Són més importants aquests espais de reflexió i avaluació personals que no pas el format de la cerimònia.

2.1. Els preparatius La celebració de la Partença es pot fer únicament amb els membres de la unitat de Truc, o bé convidant l’equip de caps o també, si es creu necessari, tots els membres de l’Agrupament. En tots els casos, és necessari que hi hagi una preparació tant a nivell individual com de grup.

2.1.1. La preparació personal Les fases de la metodologia de Truc (descoberta i projecte) van encaminades cap a la Partença, cap al Pas i la Promesa definitius. És, però,

setmanes abans que es farà la preparació personal més explícita. Cal que cada Truc triï l’activitat que més el pugui ajudar per a la reflexió personal. Entre d’altres, les més habituals són el raid, una nit de solitud al bosc o una vetlla. Sigui quina sigui l’activitat escollida, cal que el Truc disposi de material que l’ajudi a la reflexió i li permeti repassar la seva experiència escolta, fer-ne balanç i elaborar un text. Per aquest motiu és interessant l’elaboració d’un fulletó de Partença.

2.1.2. El padrí El Truc que decideix fer la Partença ha d’escollir un padrí: un escolta que el coneix, que és un referent per a ell/a, amb qui ha conviscut i que l’acompanyarà durant la preparació i realització de la Partença, i fins i tot després. El padrí li farà un escrit en el qual explicarà el que han viscut junts i, l’evolució que el Truc ha fet al llarg de la seva vida dins el cau, i li mostrarà les seves potencialitats i també alguns aspectes a cuidar i millorar per tal de poder esdevenir millor escolta i millor persona.

2.1.3. L’elaboració d’un fulletó La persona que decideix fer la Partença i els animadors de Truc elaboraran un petit fulletó que l’ajudarà a fer la reflexió personal sobre el que s’ha viscut dins l’escoltisme i com aquestes vivències li han permès crear la seva identitat i tenir una manera de ser i de fer concretes. El contingut del fulletó pot ser el següent: »» Text inicial de reflexió: es poden tractar temes com l’experiència viscuda i valors que hem après al llarg de la nostra vida escolta, el creixement personal, la importància de valorar les petites coses, el compromís, el servei... »» Fotos de la història personal a les diferents branques »» Text del padrí: un escrit en què el padrí explicarà l’evolució que la 18

noia o el noi que fa la Partença ha fet al llarg de la seva vida dins el cau i mostrarà les virtuts de la persona i també alguns aspectes a cuidar i millorar, per tal de poder esdevenir millor escolta i persona. »» Preguntes que el Truc haurà de respondre durant el moment de reflexió personal: • Què és per a tu ser escolta? Què t’emportes de la teva vida dins l’escoltisme? • Quin o quins compromisos assumeixes a partir d’ara? Quin camí et proposes seguir? »» Textos per a la cerimònia

2.1.4. El lloc, l’ambientació i la durada de la celebració de la Partença Cal que el Truc esculli un lloc emblemàtic per fer la cerimònia de la Partença, sigui perquè té un significat especial per a l’Agrupament, per als Truc o simplement per l’escenari (prop d’un riu, en un cim, en una ermita solitària...). De la mateixa manera que el moment de la reflexió personal ha de ser del gust del Truc que fa la Partença, la celebració en sí també ho ha de ser. L’ambientació ha d’estar també d’acord amb el que sigui important per a la persona. Aquest aspecte inclou tota la simbologia que es farà servir en el moment de la celebració.

2.2. La realització La realització de la Partença és un procés, per tant, inclou tots els preparatius que hem esmentat abans i la cerimònia en sí. No té sentit fer la cerimònia si abans no s’ha fet un procés de reflexió personal. Hi ha tres elements a tenir en compte en la realització de la Partença, si l’entenem com a alguna cosa més que la cerimònia: »» Lloc i durada de la reflexió personal »» Espai on es fa la cerimònia »» Assistents convidats a l’acte

2.2.1. La cerimònia de la Partença en el context de la festa del Pas

Un cop ja han fet els preparatius per fer la Partença, la nit abans de la festa del Pas els Trucs que fan la Partença passen la nit tots sols. Abans, però, es pot fer una petita cerimònia de comiat. Aquesta cerimònia simbolitza que van tots sols a passar la seva última nit com a nens/es dins el cau, superant les seves pors i en solitud, per retornar l’endemà al matí, com a escoltes adults, ja preparats per la vida en solitari, fora del cau. La nit que passen sols esdevé un símbol i exemple dels aprenentatges i l’evolució que han fet en les diferents unitats, i els servirà per reflexionar sobre el seu pas per l’escoltisme i com els ha ajudat a definir una manera de ser i de fer, una personalitat, seguint les preguntes del fulletó. L’endemà, quan retornen, dins el marc de la festa del Pas, poden explicar, ja sigui llegint el que han escrit al fulletó o fent un resum, la seva història durant els seus anys dins l’escoltisme, què és per a ells ser escoltes, el compromís que han pres i com seguiran essent escoltes fora del cau a partir d’aquest moment.

Després se’ls treu la camisa però se’ls deixa el fulard, perquè seguiran essent escoltes allà on vagin. Fer la Partença dins la festa del Pas visualitza l’objectiu de l’escoltisme davant tot l’Agrupament: esdevenir una persona autònoma. Té sentit perquè al cap i a la fi, quan un Truc deixa l’Agrupament, és també un pas: de l’escoltisme a la vida adulta. I d’aquesta manera s’acaba la tasca de l’escoltisme, un cop aquests nens i nenes han esdevingut homes i dones amb una manera de ser i de fer que els ajudi a deixar el món una mica millor de com l’han trobat.

2.2.2. Com a cerimònia individualitzada Es pot decidir fer una cerimònia només dedicada a la Partença, sense incloure-la dins la festa del Pas. El procés és el mateix que ja hem explicat: seguir els preparatius, treballant-los amb la màxima profunditat possible.

La diferència entre fer la Partença en la festa del Pas o no és el lloc, l’espai i el temps en què el Truc farà la reflexió personal i omplirà el fulletó, l’espai on es farà la cerimònia i les persones que hi assistiran, ja que les podrà triar. En aquest cas serà la persona que fa la Partença qui haurà de decidir el lloc i amb qui voldrà compartir en aquest moment important per a ella. Per fer la reflexió, la persona que fa la Partença pot escollir: fer un raid, passar la nit sola en algun indret, passar una part del dia tota sola reflexionant... o altres opcions que es plantegin segons les preferències de la persona. Pel que fa al lloc, entenent que la Partença es fa al final del tercer any de Truc, es pot decidir fer la cerimònia a la sortida d’estiu o un dia escollit especialment per a aquest motiu. Les persones assistents a la cerimònia també les pot escollir: convidar tot l’Agrupament, la unitat de Truc, els companys, antics caps... Un cop preses aquestes decisions ja es podria fer la cerimònia. Aquesta cerimònia seria semblant a la que es faria a la festa del Pas: els Truc expliquen, ja sigui llegint el que han escrit al fulletó o fent un resum, la seva història durant els seus anys dins l’escoltisme, què és per a ells ser escoltes, el compromís que han pres i com seguiran essent escoltes fora del cau a partir d’aquest moment. Després se’ls treu la camisa però se’ls deixa el fulard, perquè seguiran essent escoltes allà on vagin.

C/ Dr. Antic Roca, 38, 3r 17003 Âˇ Girona Tel.: 972 24 93 27 girona@escoltesiguies.cat www.escoltesiguies.cat/girona