El Correu núm. 104

Hivern 2020 Núm.

104 Pòster central Penja’l a l’habitació o al cau!

REPORTATGE: NO PUC, TINC CAU PÀG. 7 EL CAU, COM HO EXPLICARÍEM? PÀG. 12 LA FORMACIÓ MENTRE S’ÉS CAP PÀG. 13 RECURSOS: EL CURRÍCULUM ESCOLTA PÀG. 14 MARIA GIL : “DE LA INICIATIVA DE CAPS I INFANTS PODEN SORGIR NOVES ASSOCIACIONS CULTURALS” PÀG. 20

L’escoltisme i el guiatge amb la cultura popular

Per evitar la transmissió de les malalties respiratòries comunes i de la COVID-19, aquest any és doblement important cuidar dels altres i de nosaltres mateixos. Per moltes ganes que tinguem de tornar a la normalitat, fem-ho amb el cap fred i mantinguem les mesures de seguretat.

Cuidem el que som.

Distància

Mascareta

Mans

Redueix l’activitat social

Si et trobes malament, truca al 061 Salut Respon.

/Salut

Editorial Mantenir i transmetre la cultura Enguany al calendari escolta que coordina l’àmbit de 4vents, conjuntament amb la resta de consell, hem pogut veure un recull de tradicions que fem al cau i que són pròpies de la cultura popular. Bastoneres, geganteres i campaneres en poden ser exemple, però també calçotades, celebracions de Sant Jordi o bé la Castanyada.

3 4 6

Editorial Notícies MEG Coneixent...

Composició TAEX / David Gómez i Maurel

L’escoltisme i el guiatge amb la cultura popular 7

12

13 14

15

16

17

18 20

> Reportatge Col·laborem amb la cultura popular > MEG Opina Mar Cardús i Marta Lliró / Pere Riera i Jorge L. Guirado > Maneres de fer Cultura popular i l’AEiG > Recursos Col·laborem amb la cultura popular > Calaix de projectes Festival Pròleg · Un ateneu a Figueres InForma’m #EscolaMEG Xarxes Socials Espai natura ILP per a la protecció del Parc Natural del Montseny D’on va sortir Trobada de la Cançó Gent de Moviment Maria Gil Martos

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Des del cau mantenim la cultura catalana, òbviament, però a més, la transmetem. Entenem que la cultura és una joia que hem de mantenir viva i a l’hora d’educar infants i joves, és imprescindible tenir-la al centre de les nostres activitats. Què seria un dissabte de desembre sense fer cagar la tronca / el tió al cau? Què faríem amb un Sant Jordi sense roses i llibres? Són part de la nostra essència.

Sabem, però, que en aquests temps de canvis hem de restringir part d’aquestes activitats per complir les mesures de seguretat. Tot això estem convençudes que trobarem idees imaginatives per seguir transmetent la cultura arreu del nostre territori, tot vinculant-nos amb entitats i grups del nostre municipi.

Seguirem fent i transmetent el llegat que ens han deixat les generacions passades, tot adaptant-les al moment actual i millorant, com no podria ser d’altra manera, aquells elements que han quedat desactualitzats a la societat que vivim.

En definitiva, ens encanta la cultura i part d’aquesta és a dins de l’ADN de les nostres activitats, tot adaptant-les a les circumstàncies actuals per no oblidar i deixant el legat per les futures generacions.

Laura Benseny, Joel Burch, Laura Panicot, Montse Puig i Robert Baró, membres de la Taula Executiva.

Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i autores i no necessàriament la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG).

Treballem per la igualtat de gènere, per això tenim cura d’utilitzar un llenguatge no sexista.

El correu núm. 104 · Hivern 2020 Consell de Redacció: Júlia Pérez, Ana Rubió, Idoia Garriga, Pedro García, Maria Vidal.

Han col·laborat en aquest número: Ramón Muñoz, Pere Riera Ortega, Jorge Luis Guirado Moreno, Mar Cardús i Marta Lliró, Toni Subirà, Carla Manero.

Coordinació tècnica: Adam Peribáñez Correcció linguística: Andratx Badia Disseny i maquetació: Mar Serra Fotografia de portada: FCEG. Fotografia de pòster: AEiG Bonanova-Joan Bosco (Demarcació del Barcelonès · Sector 1).

Dipòsit Legal: B-4858-81 Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) Imprimeix: Cevagraf, SCCL Paper: Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.

Redacció, administració i subscripcions: Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 08197 · Valldoreix Tel.: 93 590 27 00 Preu: 2,5 euros.

Subscripció anual: 7,5 euros (3 números l’any).

@EscoltesiGuies MEGCatalunya

info@escoltesiguies.cat www.escoltesiguies.cat

VERSIÓ DITIGAL

Recorda que sempre podràs llegir-la a www.escoltesiguies.cat/publicacions

El correu és la revista quadrimestral de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), una associació sense ànim de lucre amb la missió d’educar infants i joves a través del mètode escolta i guia, fent-los protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin persones conscients, actives i compromeses amb la societat. En formen part 15.000 infants i joves en prop de 150 agrupaments arreu del país, dels quals 3.000 són joves voluntaris i voluntàries. El correu ofereix informació, propostes i eines per a l’educació en el lleure i és un pont entre l’escoltisme i el guiatge de MEG i la societat catalana d’avui.

cc Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons. org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ deed.ca

El correu és membre de

En conveni amb

Amb la col·laboració de

Notícies MEG Es suspenen presencialment les activitats de lleure, però el cau no s’atura Les dades de contagi del COVID-19 de finals d’octubre a Catalunya van provocar que el Govern posés en marxa noves mesures per a frenar el ritme de contagis. Entre aquestes destaca la suspensió de les activitats de lleure, que afecta directament als agrupaments. Tot i això, aquesta suspensió no suposa una aturada de l’activitat. El cau és educació i segueix sent un espai necessari per als infants i joves, especialment en la situació actual on manquen espais de relació i formació personal. Per tant, adaptant-nos a aquest nou marc, les activitats no s’aturen i des de MEG animem a tots els caps a mantenir el dia a dia del cau en format virtual. +info

Arriba la Llum de la Pau 2020 De la mateixa manera que altres grans esdeveniments, com l’AGO 202 s’han hagut d’adaptar a la situació actual provocada per la COVID-19, també ho ha fet La Llum de la Pau 2020. Davant la impossibilitat d’anar a recollir-la a Betlem i distribuir-la per tot arreu, els escoltes i les guies de tot el món ens adaptem sense deixar de banda la màgia d’aquest esdeveniment.

Aquesta vegada Minyons Escoltes i Guies ha recollit la Llum al cambril de la Mare de Déu de Montserrat, que és per a nosaltres un lloc especial i de pau, i s’ha distribuït a través de les tres entitats organitzadores: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, La Salle Catalunya i el Centre Marista d’Escoltes. L’acte central va tenir lloc el 13 de desembre. +info

Celebrem el dia mundial de les muntanyes!

El dia 11 de desembre celebrem el dia mundial de les muntanyes. Per als escoltes i guies, són un entorn especial, que cada persona viu i sent d’una manera diferent. Un lloc on fer senderisme, on anar de campaments i on descobrir aquella sensació indescriptible d’autosuperació en arribar al cim. Son zones diverses i úniques, amb la seva pròpia història. Des de Minyons Escoltes i Guies volem reivindicar aquest dia també com una crida al seu respecte. No oblidem que són espais on hi viu gent i on tenen lloc activitats econòmiques molt importants pel manteniment del paisatge i la biodiversitat. Són aspectes que sovint oblidem, i que cal seguir treballant per escoltar la veu de la gent d’aquests territoris. +info

4 | El Correu · Hivern 2020

Amplliat el termini de sol·licitud per a la convocatòria 2021 de beques de ‘Suport a les famílies’

Degut a la dificultat de recopilar la documentació de les famílies a causa de la situació actual, l’Àmbit de Gestió ha decidit allargar el termini de sol·licituds a la convocatòria de beques de ‘Suport a les famílies’ per tal d’ajudar als agrupaments a garantir l’accés de tots els infants i joves a les seves activitats.

El nou termini per tal que podeu presentar les sol·licituds fins el 3 de gener de 2021 a l’adreça electrònica beques@escoltesiguies.cat.

Malgrat aquest allargament, envieu les sol·licituds que ja tingueu el més aviat possible. A l’Espai del cap (apartat de Finançament > Beques) trobareu els detalls de la convocatòria i els documents necessaris en el següent enllaç. +info

Condol per la mort de Manuel Subirà i Rocamora, membre del Senat de MEG Subirà va tenir un paper important en el món de l’escoltisme a Catalunya. Al llarg dels més de 70 anys vinculat a l’escoltisme, Subirà va desenvolupar diferents càrrecs, entre ells comissari internacional, que el va portar a assistir a les Jamboree d’Àustria (1951), Regne Unit (1957), Grècia (1963) i Noruega (1975). +info

Notícies MEG Tornem a l’activitat presencial el proper 23 de novembre L’activitat a l’aire lliure dels agrupaments havia estat suspesa des del passat 30 d’octubre en el marc de les mesures de prevenció aprovades pel Govern. El nou pla de desescalada inclou la represa de l’activitat presencial a partir del 23 de novembre. Seguint les mesures pertinents, els agrupaments podran reprendre les activitats en el format que l’escoltisme i el guiatge necessiten. La mesura proposada recull la represa de les activitats a l’exterior l’àmbit del lleure educatiu a l’exterior, i amb un aforament de 6 persones en espais interiors. Des de MEG celebrem aquesta decisió, que ens permet recuperar l’element presencial i dona a l’escoltisme i el guiatge un espai necessari, reconeixent el seu valor. +info

Per dignitat col·lectiva, no oblidem l’1 d’octubre Enguany se celebren 3 anys de l’1 d’octubre de 2017. Les imatges d’aquella jornada són encara ben vives a gran part de la societat catalana i també per a l’escoltisme i guiatge del país. Nosaltres, d’acord amb el nostre compromís per la democràcia, l’autodeterminació dels pobles i les llibertats individuals i col·lectives, vam donar suport a la celebració del referèndum. El referèndum per l’autodeterminació era una demanda col·lectiva de la majoria del poble català que el Govern va escoltar i es va aprovar pel Parlament de Catalunya, òrgan sobirà i competent. Seguim defensant que davant d’un conflicte polític, que encara dura, cal apostar sempre per la via del diàleg i la no-violència. +info

Caus, sortides i reunions en temps de pandèmia D’acord amb els criteris marcats per la Direcció General de Joventut per a prevenir la pandèmia per COVID-19 en l’àmbit de les activitats d’educació en el lleure durant el curs 20202021, MEG ha elaborat aquest recurs que teniu a les mans per facilitar l’arrencada d’aquest curs especial i garantir unes activitats segures (i fins i tot protectores) davant la pandèmia. El document s’estructura en tres apartats, on es contemplen tres tipologies d’activitat: caus, sortides i reunions. Per a dur a terme cadascuna d’elles haurem de respectar les mesures que s’hi especifiquen de grups, entrades i sortides, transport, etc.

Com sempre, amb la voluntat d’acompanyar-vos en la vostra tasca, esperem que us sigui útil!. + info

MEG reivindica la seva tasca educativa com a espai essencial a l’#AgoMEG 2020

Més de 800 caps s’han aplegat en la 44a Assemblea General Ordinària de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Ha estat una AGO molt especial, ja que la situació actual ha obligat a realitzar aquesta trobada en format virtual.

La situació actual del país ha afectat enormement la tasca dels i les caps durant el curs, però no ha impedit que l’activitat de l’entitat continués.

L’inici del confinament aquest 2020 ha vist aflorar la creativitat i entrega de voluntaris i voluntàries, que, davant la impossibilitat de realitzar la seva activitat de forma presencial han plantejat alternatives per a no aturar el cau reivindicant la necessitat de l’escoltisme i el guiatge en el moment actual. +info

Condol per la mort de Josep Maria Gasch Riudor, antic Secretari General de MEG Josep Maria Gasch Riudor, advocat de professió, va morir el passat 28 d’octubre. Nascut el 1940, Gasch era conegut per ser un dels impulsors de la cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda. Pel que fa al seu pas per l’escoltisme, en destaca la seva etapa com a secretari general de MEG entre 1965 i 1968. +info

El Correu · Hivern 2020 | 5

Coneixent...

Composició de la Taula Executiva Aprovada a l’Assemblea General de l’29 de novembre de 2020 Mn. ROBERT BARÓ consiliari general

LAURA DAVID PANICOT GÓMEZ comissari comissària general general ENTRA

JOEL BURCH secretari i admin. general

SURT

David Gómez i Maurel, Comissari general Olesa, 25 de febrer 1994

Quants anys fa que ets en l’escoltisme?18 anys. Vaig entrar al cau a primer de llops i daines, al curs 2002-2003.

A què et dediques professionalment? Sóc tècnic de desenvolupament corporatiu a una associació d’empreses que treballa per fomentar la sostenibilitat i la innovació.

A part de la feina i MEG, a què dediques el teu temps? El temps que tinc el dedico principalment a les meves amistats i al meu gos. M’agrada desconnectar tan a la muntanya com a la platja i sempre que puc, m’apunto als plans que impliquin música i ballaruques!

També procuro viatjar.

Per què MEG? Per l’emoció viscuda durant la promesa o l’última nit de campaments, per quan uns infants o joves s’obren al grup, per ser el refugi i espai de confort de tantíssima gent, per les formacions i l’aprenentatge conjunt, pels referents, per la nostra història i la nostra diversitat, per l’exemple que es dóna dia a dia i perquè m’ha fet com sóc (i em segueix ensenyant).

Un moment de la teva vida escolta? La promesa de meva germana petita, que va entrar al cau a TRUC. Va ser molt especial veure com el Cau li va obrir un món i, malgrat jo ja no era a l’Agrupament, em van deixar posar-li jo el fulard.

6 | El Correu · Hivern 2020

MONTSE PUIG coord. relacions

LAURA MARTA BENSENY RAVENTÓS coord. secretària relacions general

SURT

ENTRA

Camisa o fulard? Al Cau d’Olesa es va deixar de dur camisa als anys noranta, per tant, jo sempre he dut només fulard i el considero essencial. Però un estiu, vaig anar d’intendent amb l’AEiG Sant Sadurní (que porten camisa) i me’n van donar una de la unitat per aquells dies. Entre altres coses, va fer que em sentís molt més part del grup i des de llavors la considero una eina pedagògica i simbòlica igual d’important.

Esterilla o Màrfega? Al Cau sempre n’hem dit aïllant.

Defineix-te en una paraula?Resilient.

Si has d’escapar-te, on et trobarem? Allà on es puguin fer unes bones ballaruques.

Una paraula o frase que fas servir sovint? Cuqui!

Un llibre? El petit príncep.

Una pel·lícula? Matilda. Però alhora, sóc molt fan de les sagues com Harry Potter, Star Wars o El Senyor dels Anells.

Una cançó? No en puc dir pas només una. Diria Què volen aquesta gent de Maria del Mar Bonet, per la intensitat i la referència al compromís social; In the night d’Oques Grasses, pel seu bon rotllo i qualsevol d’ABBA, que em defineix bastant.

Un principi de la llei escolta? “Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres”, perquè trobo que aquesta part de la Llei és de les més difícils de compaginar amb el nostre esperit crític i si es fa, penso que dóna una visió de la vida molt completa i sana.

Reportatge

Escoltisme i cultura popular

Foto: AEiG Sant Jordi (Esplugues) Text: Ana Rubió (membre del Consell de Redacció)

Els i les caps dels agrupaments som gent del poble i, com a poble, creiem en la comunitat, la companyonia i l’intercanvi continu d’experiències. Ens relacionem amb l’entorn, creem tramat associatiu i fem xarxa i tot això volem que els nostres infants, tant dins com fora del cau, també ho facin. D’aquí sorgeix el nostre vincle amb la cultura popular que ens envolta. Ara bé, realment, com hi participem els escoltes?

Entre tot això, i havent viscut un estiu sense festes majors normals, la relació dels agrupaments amb la cultura popular ha hagut de readaptar-se. Això sí, no ha desaparegut la voluntat d’implicació atès que, com expressa el Joan Codina, cap de l’Agrupament de Comte Jofre i Verge de Rocaprevera (Torelló), “sentir que la tasca

i valors que aprenen tenen sortida fora del cau enriqueix moltíssim els infants i joves”.

Diables, gegants, batucades, Reis, teatre, pastorets, danses tradicionals, Carnaval, Sant Jordi… Si ens parem a pensar en totes les festes i ocasions en què la cultura esdevé el centre de la diada, no acabaríem mai. Sempre hi ha motius per celebrar i què millor que un bon castell o una bona desfilada?

Escoltes envoltats de cultura El Codi Obert, en parlar de les tres finalitats de l’escoltisme (País, Espiritualitat i Persona), expressa que “per descobrir-nos i construirnos, hem de relacionar-nos” i un dels mitjans més potents que tenim per fer-ho és el vincle amb les entitats que ens envolten.

L’agrupament Puig d’Afrou (la Cellera de Ter) resumeix en una sola frase el que això significa: “Participem en activitats del poble i a vegades en creem per al poble”.

Dit d’una altra manera, els escoltes formem part d’altres realitats i alhora compartim la nostra.

L’objectiu d’aquesta interacció és crear xarxa i, en el cas del Puig d’Afrou, gràcies a la implicació de les veïnes i veïns del poble, l’estan assolint. Hi destaquen, sobretot, les curses o caminades populars, els sopars compartits, els concerts i les xocolatades. En la mateixa línia, l’AEiG Santa Eulàlia (Barcelona - Nou Barris) apunta que organitzar gimcanes al carrer és un recurs ideal per conèixer l’entorn perquè, tot i que no implica una interacció directa amb altres grups,

Paraula d’Scout · Bada i Soler

Des que es va decretar l’estat d’alarma al març fins ara, un dels interrogants més presents aquest any ha estat: i la cultura, què? Tot i haver-se’n reconegut més que mai la importància, ha costat i encara costa assegurar-ne la supervivència. En aquest procés, les entitats sense ànim de lucre s’han vist particularment afectades i moltes no disposen de condicions segures per realitzar la seva tasca.

Reportatge els permet fomentar l’esperit escolta al barri i animar els infants a sortir de la seva bombolla.

“L’AEiG Puig d’Afrou, sobre la cultura popular: “Participem en activitats del poble i a vegades en creem per al poble” Ara bé, els recursos emprats pels agrupaments per desenvolupar la seva tasca són molt variats, els exemples presentats anteriorment en són la prova. Per això, cal preguntar-se quins formen part de la cultura popular o, més ben dit, què s’entén com a vincle amb l’entorn?

Per a respondre aquesta qüestió, el 2018 va tenir lloc, a la capital catalana, un fòrum d’educació (formal i no formal) i cultura popular.

La trobada buscava reflexionar sobre ambdues pràctiques i la seva relació, mitjançant la creació d’un espai exclusiu de debat.

Així doncs, a través de ponències, els i les participants van arribar a establir que cultura popular és tota aquella activitat lúdica que permet crear vincles socials, intergeneracionals i interètnics i, al mateix temps, superar prejudicis de gènere, edat, origen o religió.

Aquesta definició demostra que el seu valor és incalculable i, s’hi pot afegir, l’efecte es multiplica quan la relacionem amb formació i aprenentatges. En preguntar-los pels beneficis que genera, tant per a la ciutat com per a l’agrupament, l’AEiG Mestre Güell Roger de Llúria (Tàrrrega) respon: “Creem diferents espais de treball, mane-

res diferents d’actuar i coneixem diferents tipus d’activitats; en altres paraules, treballem per millorar Tàrrega i, en el procés, gaudim amb les persones de la nostra ciutat”.

Cal remarcar que cultura també és cantar «Fent Camí», la vetlla del compromís o crear un fil conductor sobre bandolers com el Serrallonga. I cultura és explicar rondalles als infants, que hem sentit contar a l’àvia o fer una descoberta per aprendre a ballar sardanes. Tanmateix, quan parlem dels valors que totes aquestes pràctiques transmeten, Jaume Trilla, catedràtic de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, defensa que “hi ha coses que, per més que les vegis o te les expliquin, no les pots aprendre fins que no et poses a fer-les tu mateix”.

I això ens porta a pensar: per què fomentar el vincle entre escoltisme i cultura popular? Quina finalitat persegueix?

Fer xarxa o autogestió Les festes majors, la venda de panellets i castanyes, les roses de Sant Jordi, etc., a banda d’expressions culturals, són també un mitjà de finançament. Qui no ha aprofitat alguna d’aquestes ocasions, per exemple, per recollir diners per marxar de campaments?

Molts agrupaments de Catalunya, de fet, col·laboren en l’organització de festes, concerts o fires per aquesta raó. També abunden els

dinars de barri a preu popular.

D’aquesta manera, les unitats més grans aprenen a autogestionar-se i a autofinançar-se per poder realitzar els projectes. Aquestes tasques, però, es desenvolupen en un context social molt enriquidor per als infants, amb la qual cosa, més enllà de la part econòmica, sempre hi ha un creixement personal.

Des de l’elaboració d’un pla d’acció fins que es realitza, hi ha tot un procés complex i ple de valors, amb els quals es reconeix el moviment escolta. En poques paraules, els i les joves descobreixen les entitats del barri o les associacions del poble, aprenen a comunicar les seves necessitats i a planificar campanyes de difusió. També activen la imaginació i posen la seva creativitat al servei de la comunitat. I, entre tot això, experimenten el treball en equip i es coneixen a si mateixos una mica millor.

“Autogestió, xarxa i inclusió són els tres punts forts del vincle entre l’escoltisme i la cultura popular.”

L’AEiG Comte Jofre i Verge de Rocaprevera posa com a exemple una fira de Torelló coneguda com a La TocaFusta, que pren com a eix principal l’ús de la fusta (sobretot en joguines) i a propòsit de la qual organitza diverses activitats. Des de l’agrupament s’hi col·labora activament: alguns preparen jocs i descobertes mentre que els més grans es dediquen a cobrir la barra. Consegüentment, més enllà de fer caixa, els i les caps

La cultura Popular sempre a punt!

Les entitats de cultura popular són l’altra cara de la moneda.

Castellers, grups de teatre, tabalers, percussionistes, contacontes o bastoners també tenen la seva visió sobre el vincle amb l’escoltisme.

expressen que “compartim i integrem l’espai” amb altres entitats.

A la Pobla de Segur, en canvi, com que “allí dalt som poca gent, ja de per si estem totes implicades en les diferents associacions de cultura del poble i la comarca”.

Per tant, en paraules de l’equip de caps de l’AEiG EPS, “com a agrupament potser no ens hi impliquem, però individualment sí”.

No obstant, el que sí que fan és organitzar els Jocs del Món un cop a l’any, és a dir, un cau obert a tots els infants del poble per descobrir diferents cultures globals.

Tornant al tema de l’autogestió, marxar a l’estiu no és l’únic desig dels agrupaments. L’AEiG Fent Camí (Tarragona), com molts d’altres a Catalunya, no disposa d’un espai propi i, per aquest motiu, porta uns anys fent extrajobs amb la voluntat de recollir diners per a un local.

Convertir la tradició en una pràctica inclusiva Quan es parla de cultura popular sovint es prenen referents del passat, tradicions que han sobreviscut gràcies al boca-orella o costums transmesos entre generacions.

Aquest reflex instintiu, que ens porta a mirar cap a enrere, és enriquidor quan ens connecta amb la història de la nostra societat.

Tanmateix, hi ha molts valors que han estat reconstruïts o repensats d’acord amb les necessitats i la visió del món avui dia. Perpetuar-

los sense aquesta actualització a través de les pràctiques culturals, doncs, és perillós i perjudicial.

L’antropòloga Dolores Juliano, al fòrum sobre educació i cultura popular, ho deixa molt clar: “No es tracta de mantenir tradicions perquè són nostres, es tracta de conèixer-les perquè mantenen teixits socials o ens donen les bases per desenvolupar la nostra imaginació i sensibilitat. Poden ser modificades i, gairebé amb seguretat, necessiten ser adaptades i renovades”.

Des de l’escoltisme, cal ser conscient d’aquesta realitat. A l’hora d’explicar una rondalla, per exemple, és important analitzar quins personatges apareixen, quins rols ocupen o quin llenguatge utilitzen. Així mateix, quan s’organitzen descobertes o es participa en actes culturals, cal que els infants els aprenguin a contextualitzar i a entendre’ls amb perspectiva i que, alhora, puguin desenvolupar-ne noves visions i expressions més inclusives.

Brigitte Vasallo, escriptora, formadora i activista LGTB, hi afegeix que “sumar identitats és possible i no és precisament difícil”. Així doncs, si abans parlàvem de revisar la cultura popular per fer-la més inclusiva, ara es tracta de participar-hi per fer més inclusiu l’agrupament a través de la dansa, la música i la cuina entre d’altres expressions.

Els Castellers de Sarrià (Barcelona), per exemple, aposten per intentar transmetre els seus valors a l’agrupament del barri a través de diferents tallers. La junta de l’entitat expressa que són “un moment impressionant de descobriment individual i col·lectiu; una demostració que tots som imprescindibles i que el treball en equip ens permet multiplicar”.

Els centres cívics també tenen un paper important en aquesta relació. Sovint organitzen actes, activitats o xerrades tant lúdiques com formatives que els escoltes aprofiten com a descoberta. A més, amb relació a la falta d’espais propis, habitualment acullen els agrupaments en les seves instal·lacions.

En el cas de les trobades populars, les comissions de festa dels barris i pobles estan encantades de comptar amb la col·laboració del jovent.

D’aquesta manera, s’intercanvien maneres d’organitzar-se i tant adults com joves aprenen noves formes de gestió.

En definitiva, dèiem que la cultura popular és del poble i nosaltres vivim en un poble molt divers on tothom és benvingut. Aquest plantejament és compartit per totes les entitats que hi participen, inclosos els agrupaments, i és el punt de partida per a qualsevol tipus de vincle. Com diuen els Castellers de Sarrià: “Fem pinya totes juntes”.

El Correu · Hivern 2020 | 9

Si volem

preservar

LA CULTURA, hem de seguir

creant-la

MEG Opina

Ben arrelats caminant cap al futur Mar Cardús i Marta Lliró Àmbit 4 vents (curs 2019-20)

Com deia Montserrat Roig, «la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini» i des de 4vents n’estem ben convençudes. L’escoltisme és transformador, aposta per una educació que ens permeti caminar cap a un món més digne. Educar, tal com ho fem i des del voluntariat, és una de les accions més revolucionàries avui en dia. Així doncs des de l’escoltisme també hem d’apostar per la cultura, que ens fa més arrelades, més crítiques i amb més capacitat d’actuar.

La cultura popular i l’escoltisme podríem dir que caminen de costat des de fa molt de temps. Si ens ho mirem amb un punt de fredor, d’estereotips i de picaresca, encaixen a la perfecció. Som la imatge viva dels típics xirucaires que pugen muntanyes, fan servei i fan país tot cantant les cançons de sempre a la vora del foc. Què hi pot haver de més popular a Catalunya que això?

Però tots sabem que d’escoltismes n’hi ha molts, i també de cultures populars. Si anem als mots, cultura i popular de seguida ens adonem que no es

Aprenent i transformant Pere Riera i Jorge Luis Guirado Membres de 4vents de Moviment Escolta i Guia de Mallorca (MEGM)

La tardor comença amb l’equinocci el dia 22 de setembre. És la darrera estació de l’any i un temps en què tenen lloc diferents tradicions de la cultura popular mallorquina, com el dia de les Verges; la Nit de les Ànimes i les matances.

A Mallorca, se celebren les passes, que són el final i l’inici del curs escolta. Aquest dia, cada infant pren consciència de la seva motxilla plena d’aprenentatges i d’experiències viscudes. A les matances passa el mateix, és un dia on es recullen els fruits de la feina feta durant tot l’any.

El dia de les matances trobam moments d’aprenentatges intergeneracionals, com aquell padrí que ensenya com fermar les sobrassades a la neta. Igual passa en l’escoltisme, quan la teva padrina de promesa t’ensenya a fer el nus escolta.

Tots els sentits es troben presents per a indicar la 12 | El Correu · Hivern 2020

pot limitar aquest concepte a un producte folklòric.

Cultura popular engloba totes aquelles manifestacions culturals (dansa, música, tradicions, art...) que produeix o consumeix un poble, les quals són canviants. I cada cop amb més rapidesa.

Des del projecte 4vents defensem la cultura popular en totes les dimensions. Ens sembla important defensar aquella cultura popular que ens remet al lloc d’on venim, que ens fa recordar i aprendre del nostre passat recent, que ens fa ser poble i comunitat. Alhora, cal procurar que conservar allò d’abans no ens faci caure en el conservadorisme i que no exclogui que els agrupaments i els carrers s’omplin de noves creacions que ens permetin veure el món amb uns altres ritmes per seguir creixent com a escoltes i com a societat. Com deia J. V. Foix, «m’exalta el nou i m’enamora el vell».

I vosaltres, infants i joves, com viviu la cultura popular al cau? Heu pensat mai quina intencionalitat educativa pot aportar-nos? Creieu que les nostres accions la menyspreen o la cuiden? Què aporta a l’escoltisme?

I l’escoltisme, què aporta a la cultura popular?

Un dels objectius que tenim com a 4vents és el de crear llaços amb la resta de territoris de parla catalana per compartir allò que tenim en comú i aprendre d’allò que fem diferent. 4vents és compartir vivència cultural i popular i, recordant la cita inicial de Montserrat Roig, pensem que això ens fa anar lluny encara que el procés sigui lent.

importància del dia i tothom n’és conscient. Per aquest motiu, totes i cada una de les tasques són fonamentals. Per tal que surti tot rodat, les responsabilitats individuals es comparteixen en petits grups de feina que cooperen per assolir el mateix objectiu. A l’escoltisme succeeix el mateix quan la unitat de Ràngers i Esplet es divideix en patrulles per a preparar el Gran Boom.

Una de les màximes de l’escoltisme és aprendre fent, una màxima compartida amb la cultura popular. Un clar exemple n’és aquella ferrereta que comença dins l’escoltisme, en el qual aprendrà, entre d’altres coses, noves cançons a partir de vivències compartides, com passa en qualsevol dia de matances a l’illa de Mallorca.

Per tot això, la cultura popular i l’escoltisme es complementen. Per tant, les persones que formen part del món escolta poden arrelar en el seu territori mitjançant eines pedagògiques com la cultura popular. Aquest sentiment de pertinença, conjuntament amb el pensament crític desenvolupat pels valors escoltes, dona lloc a fer de la cultura popular una eina transformadora.

Maneres de fer

Cultura popular i l’AEiG Carla Manero Amorós Animadora de Truc 1 de l’AEiG Alverna

Toni Subirà Cap de Castors i Llúdrigues i Secretari de l’AEiG Anselm Albareda

El vostre cau manté vinculació amb alguna entitat impulsora de cultura popular en el vostre entorn?

Moltes de les caps estem implicades en entitats o elements del seguici de Santa Tecla, però com a cau no tenim cap repercussió dins de la Festa Major. Com a AEiG Alverna, estem en contacte amb l’esplai Sant Fructuós i amb l’Associació de Veïns, ja que participem en les festes del barri. Fa dos anys que ens vam mudar a aquesta zona i ens agradaria implicarnos-hi una mica més.

Quin paper té la cultura popular al teu cau?

A l’AEiG Alverna, la cultura popular hi és present durant tot el curs. Hi ha dies que es veu més reflectit que d’altres, però intentem ser actives i potenciar la nostra cultura entre els infants i joves. Ens agrada sortir al carrer i fernos visibles. Com a entitat, creiem important treballar la nostra cultura.

L’AEiG Albareda no beu gaire de la cultura popular. Dins de les activitats del cau, no s’emmiralla gaire en la cultura popular (ni catalana, ni castellana, ni forana). En els eixos d’animació podem veure més referències als patrons culturals, però tampoc en excés. La contribució més gran de l’agrupament a la cultura i viceversa són les activitats que de vegades duem a terme amb altres entitats. Per exemple, hem participat en d’activitats com la celebració de Carnestoltes o la Castanyada amb l’Espai d’Amics i Veïns del Passeig Sant Joan.

De quina manera treballeu la cultura popular a l’agrupament en les diferents unitats?

Treballem la cultura en diversos espais a través de les danses populars o els jocs. Però quan queda més reflectit és en dies més puntuals: l’11 de Setembre participem en una rua del barri en què traiem el gegant i el drac fet pels infants amb la resta d’entitats. Altres exemples són la Castanyada, quan els joves fan una paradeta per vendre castanyes, per Sant Jordi, quan muntem una paradeta a la rambla amb roses i llibres, per Carnestoltes, festivitat en què tot l’agrupament participem en la baixada del pajaritu i les caps fem walkis a la rua, o bé per Santa Tecla, diada en què fem un acte de presència i les caps fem extrajobs.

La cultura popular es treballa des dels eixos d’animació, però sense aprofundir massa en cap tradició o punt en concret. Tanmateix, la cultura popular catalana, dins de l’agrupament, no l’hem treballada des de fa molt de temps.

El nostre cau manté relació amb l’Espai d’Amics i Veïns del Passeig Sant Joan i amb l’Ateneu El Poblet. Aquestes vinculacions són molt noves i encara no hem tingut massa temps per explorar-les a fons i ara, amb la covid-19, són connexions que no s’han pogut explotar, però pretenem poder col·laborar-hi de manera més activa.

Creus que en el teu agrupament hi ha hagut un augment o una disminució respecte a la vinculació amb la cultura popular? Per què?

Generalment, l’AEiG Alverna ha estat vinculat amb la cultura popular, sobretot la de Tarragona. Considero que s’hi ha mantingut bastant la mateixa línia, sense una disminució o un creixement sobtat de la cultura. Seguim participant en molts actes que fèiem fins ara i som visibles de cara a la ciutat. Però, com a caps, volem tenir una mica més d’implicació.

L’agrupament està treballant per augmentar la vinculació amb la cultura popular, però encara estem en els primers passos d’un projecte de relació i de col·laboració que esperem que es mantingui durant el màxim temps possible a l’Albareda.

La cultura popular té un paper important a l’hora de formular projectes o objectius del teu cau?

A l’AEiG Alverna, realment, no tenim massa en compte la cultura popular a l’hora de fer un projecte o els objectius.

Durant el curs l’anem treballant, sigui de manera més o menys explícita, però acostumem a tenir-la més en compte en altres àmbits. Com a agrupament no tenim aquest costum.

La veritat és que a hores d’ara no i crec que no ha rondat gaire tampoc en la ment de l’equip de caps. Els projectes i els objectius que ens plantegem intentem que tinguin un caire més social. Però és un bon punt a discutir de cara a futurs projectes i objectius.

El Correu · Hivern 2020 | 13

Recursos

Col·laborem amb la cultura popular Text: Adam Peribáñez (coordinadora del Consell de Redacció)

La situació de pandèmia que estem vivint afecta tots els sectors de la població, però la cultura n’ha estat un dels que més. Especialment, aquelles entitats i associacions que, com els agrupaments, desenvolupen una tasca de base i relacionada amb la cultura popular i el voluntariat.

Per això, és important donar suport a aquestes entitats, que tant poden aportar als projectes dels nostres agrupaments. Malgrat que algunes encara tinguin les activitats suspeses per les restriccions aplicades, proposem un llistat de federacions dedicades a la cultura popular i de base perquè les pugueu conèixer a fons!

FEDERACIÓ DE DIABLES I DIMONIS DE CATALUNYA Balls de diables, cercaviles, correfocs i més. Els espectacles amb foc i pirotècnia són un dels puntals de la majoria de festes majors, des de petits pobles fins a grans ciutats, i les colles de diables en son les encarregades.

WEB

Es tracta d’una de les representacions festives més antigues de Catalunya, present des de fa prop de mil anys. Actualment, la majoria de colles de de diables s’apleguen al voltant de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, que compta amb més de 300 colles que organitzen i participen en prop de 1.500 actes anuals.

Si vols conèixer les diferents colles i contactar-hi, pots fer-ho a través del seu web: www.diables.cat

COORDINADORA DE COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA Si els diables són una part intrínseca de les festes populars, els castellers en són, sens dubte, una altra. Part del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, els castells s’han convertit en una imatge icònica de la cultura catalana. Actualment, la majoria de colles castelleres del territori s’agrupen dins la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, que aplega 102 colles federades i s’encarrega de fomentar i difondre l’esperit casteller.

WEB

Al seu web, cccc.cat podreu trobar informació sobre la localització de totes les colles i el contacte corresponent.

CASALS DE JOVES DE CATALUNYA Al cor de moltes festes majors i actes populars es troben els Casals de Joves, associacions juvenils que fomenten la participació dels i les joves. A mes a més de l’organització d’actes lúdics i populars, a través de projectes de participació i formació duen a terme una tasca d’apoderament, d’autoorganització i d’autogestió del jovent a través del treball en diferents àrees com adolescència, gènere o salut.

WEB

14 | El Correu · Hivern 2020

Per a trobar més informació sobre els Casals de Joves federats i les seves campanyes us podeu adreçar a espai.casalsdejoves.org

Calaix de projectes

Un festival per promoure la cultura local

Un ateneu a Figueres

AEIG Gent de Mar (Demarcació Tarragona)

Els i les joves de Figueres creuen que a la seva ciutat falta un lloc on trobar-se i compartir inquietuds. Per això, els Pioners i Caravel·les de l’AEiG Sant Pere volien crear un ateneu públic per al jovent del municipi i dels voltants. La seva intenció era organitzar des de zero un local social que servís com a punt de trobada de diferents col·lectius, per poder-hi fer activitats culturals, socials i d’oci i que, així, es fomentés la conscienciació i la cohesió dels joves figuerencs.

El Festival Pròleg va sorgir fa un parell d’anys a la branca de Truc de l’AEiG Gent de Mar de Cambrils per fomentar la cultura local i apropar-la als veïns i veïnes. Ara, ha pres embranzida i se n’ha constituït una nova associació per donar continuïtat al projecte, ja desvinculada de l’agrupament cambrilenc.

La primera edició de l’esdeveniment va consistir en una jornada artística i musical en què el públic va poder participar en la cultura del municipi. D’aquesta manera, es va aconseguir que el Pròleg fos un punt de partida en la trajectòria dels creadors que es volen fer un lloc en el panorama actual, però també que els assistents al festival els poguessin conèixer de primera mà.

Durant la jornada, celebrada l’agost del 2019, es van organitzar una exposició-mercat amb l’obra d’artistes cambrilencs així com activitats i espectacles destinats a un públic familiar. Finalment, a la nit, el festival va acollir un concert amb quatre grups locals i un de convidat.

El projecte va ser possible gràcies al suport i a la implicació de molts voluntaris que s’hi van sumar, al patrocini de molts establiments del municipi i a una campanya de micromecenatge. Amb el Festival Pròleg, que ara ha pres un nou camí i ja se’n va celebrar una segona edició aquest estiu, els Truc de l’AEiG Gent de Mar volien retornar tot allò que el poble de Cambrils els havia aportat durant el seu recorregut amb el fulard penjat, ja que finalitzaven una etapa i n’inaguraven una altra dins l’Agrupament.

En definitiva, l’èxit del Festival Pròleg rau en el fet que redueix la distància entre creadors i públic i que és un esdeveniment tant organitzat com destinat a ciutadans d’una mateixa localitat.

AEiG Sant Pere (Demarcació de Girona)

Aquest projecte, ideat durant el curs 2019-2020, parteix de la necessitat de l’existència d’un espai d’aquest tipus a la ciutat, sense que el jovent hagi de desplaçar-se a altres llocs per assistir a xerrades, conferències, cursos o altres activitats en què es tractin temes del seu interès.

D’aquesta manera, l’ateneu, pel qual els PiC van escollir el nom de Skatus, hauria servit per “fer poble” i per donar vida a la localitat.

A més, havien plantejat col·laborar amb altres entitats del municipi, com El Dofí, un centre de lleure per a persones amb diversitat funcional; Tots hi som, per a infants amb diversitat funcional o l’AEiG Xiprers al Vent, l’altre agrupament de la ciutat. Per posar en marxa el projecte, abans de la pandèmia, van contactar i visitar diversos espais semblants, un dels quals era l’Ateneu de Girona. Els PiC de l’AEiG Sant Pere també havien gravat i difós vídeos publicitaris, juntament amb enquestes, perquè el jovent de Figueres s’animés a col·laborar-hi.

A causa de la pandèmia de la covid-19, finalment, l’ateneu no va poder ser una realitat, però els PiC de l’AEiG Sant Pere insisteixen que segueix sent una necessitat.

#EscolaMEG

InForma’m

“Transformar un monogràfic de dues nits i dos dies a un sol dia no era una tasca

formació es va fer a l’octubre, en dos grups i durant un dia diferent cada grup. Presencial, per sort.

senzilla, però és el que les formadores

Ens esperava un monogràfic curt, intens i

del monogràfic d’educació emocional

amb la sensació que no hi hauria prou

van fer, perquè en tenien ganes, perquè

temps però amb les ganes de gaudir-

volien poder seguir oferint aquesta for-

lo al màxim, i així va ser.

mació de la qual prop de 20 persones en vam gaudir.

Amb tranquil·litat i cura vam crear un espai segur i de confiança on

Malgrat la pandèmia, tot i que la data proposada queda-

poder-nos obrir amb allò que ens

va terriblement lluny i més en un context tan incert, la

vertebra per dins.”

Xarxes socials Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Ahir vam ser més de 800 caps a la primera AGO virtual de MEG!!

Moltes gràcies a tots els i les que vau participar i feu possible seguir endavant amb l’escoltisme i el guiatge! #AixòÉsMEG

#AgoMEG

La Taula Executiva reconeix l’esforç extraordinari fet per l’entitat aquest curs: “Gràcies caps, formadors i responsables associatius per ser-hi, per ser agents de canvi, per adaptar-vos a totes les adversitats i seguir oferint aquest espai” #AixòÉsMEG #GràciesCaps #AgoMEG

Donem la benvinguda a @DavidGMaurel, nou comissari general, i @RaventosMarta, nova secretària general, i felicitem a la @laurabenseny, nova coordinadora de relacions! #AgoMEG

] ‘Caus, sortides i reunions en temps de pandèmia’.

Engeguem aquest curs atípic amb noves indicacions per a garantir la seguretat en les nostres activitats del cau i prevenir la pandèmia.

Com sempre, amb la voluntat d’acompanyar-vos en la vostra tasca, esperem que us sigui útil!

[RECURSOS

16 | El Correu · Hivern 2020

@escoltesiguies @AEIGPereiFoix

Avui assistíem a l’Assemblea General Ordinària de MEG!!

No l’hem pogut celebrar presencialment, però hem pogut tornar a sentir-nos part d’un moviment que s’estén arreu del territori català. Seguim apostat per l’escoltisme com a moviment transformador. Sempre a punt!

escoltesiguies.cat/vídeos

El hit de l’AGO de la Demarcació Vallès Maresme. Enllaç

@Escoltesiguies

[DIA MUNDIAL INFÀNCIA] Aquest 20N celebrem el Dia Mundial de la Infància, amb la convicció que l’educació en el lleure és un espai més necessari que mai per als infants i joves. #Somdecau #AixòÉsMEG #DiaInternacionalInfancia @lluismarco_ No puc fer res més que treure’m el barret...L’esforç ingent de l’avui, la garantia per l’escoltisme i el guiatge del demà.

Molta empenta a tots els caps i quel.les del moviment. De ben segur que ens demostrareu, un cop més, que l’escoltisme és una escola de i per a la vida.

[ENTREVISTA ] “Aquest estiu hem demostrat que el lleure educatiu és fonamental pel creixement personal i emocional dels infants i joves” La Montse Puig, Coordinadora de Relacions, ens parla del paper del lleure educatiu en la situació actual.

Inici de curs de l’AEiG Comte Jofre Verge de Rocaprevera Enllaç

El cau l’any 2020 AEiG Sant Nicolau. Enllaç

Espai natura

Entrevistem a la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, impulsora de la la ILP per a la protecció del Parc Natural del Montseny.

Text: Adam Peribáñez (Coordinador del Consell de Redacció).

Com va néixer aquesta ILP? L’any 2016 el Pla especial de protecció del Montseny, aprovat el 2008, va ser anul·lat per una sentència del Tribunal Suprem, retornant el Parc Natural a la legislació del 1977, que deixa molt a desitjar per una eficient conservació d’un espai natural de les característiques del Montseny. Així doncs, davant la inoperància de les institucions que haurien de vetllar per la conservació d’aquest espai natural i tips d’esperar respostes de l’Administració, la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny (CSM), conjuntament amb les entitats ecologistes DEPANA, Ecologistes en Acció i SEO/BirdLife redactem i presentem al Parlament una proposició de Llei de declaració del Parc Natural del Montseny, de Paratges Naturals d’Interès Nacional i de Reserves Naturals Integrals.

Quins són els principals punts o objectius de la iniciativa? Què pretén?

A grans termes, aquesta proposició de Llei vol dotar el Montseny d’una legislació que s’adeqüi a la realitat del massís, protegint-lo davant l’especulació feréstega i les males pràctiques de les visitants i residents al massís, recuperant la protecció del Parc Natural, revisant els criteris d’ús públic del Parc, Treballant per evitar els grans incendis forestals i la despoblació i mantenint i fixant el sector primari al territori.

Quina és la situació actual del Parc Natural del Montseny? Què està en perill?

Nosaltres quan parlem de l’actualitat al Montseny parlem d’un «Parc Temàtic». Un espai natural, qualificat per diferents institucions com un bé de gran importància ambiental i paisatgística, però que a la vegada no té legislació específica que protegeixi aquests valors davant l’amenaça humana, i que es ven a la població com un magnífic lloc on gaudir de la natura. La seva proximitat a Barcelona i altres ciutats de l’àrea metropolitana, conjuntament amb la propaganda constant que es fa d’aquest territori, fa que cada cap de setmana molta gent s’acosti al Montseny per realitzar qualsevol tipus d’activitat. Aquest fet, provoca que el Montseny s’hagi convertit en un territori turístic, on prevalen els diners d’uns pocs, davant els ecosistemes i la població del territori. Això ha provocat la desaparició gairebé total del sector primari al massís i les activitats que ajudaven a la preservació del medi i l’arrelament de la població al seu territori, deixant pas a grans projectes especulatius i urbanístics.

“Trobem que tenim els boscos plens de deixalles, automòbils que aparquen als marges de les carreteres, actes d’incivisme...”

D’on va sortir

Trobades de la cançó

Text: Antics Escoltes i Guies Foto: Arxiu MEG

L’escoltisme arreu ha trobat en la cançó un recurs pedagògic que ha passat a ser un dels seus distintius d’identitat i alhora l’ha apropat a la gent. Avui us parlarem de dues de les «Trobades de la cançó» nascudes al nostre país i que encara continuen.

La primera: La Trobada de la Cançó de la Demarcació de la Catalunya Central. És una trobada de cap de setmana que, cada tres anys i de forma itinerant, aglutina els agrupaments al voltant de la cançó. En un acte central i obert al públic (la Mostra), els agrupaments aparellats de dos en dos canten una cançó preparada conjuntament per l’ocasió. La primera Trobada es va celebrar el 9 de febrer de 1980, i la més recent, la 14a Trobada, el 5 i 6 de maig de 2018 a Calaf.

La cançó és una eina amb un gran potencial de canvi. En primer lloc, pot esdevenir un símbol d’identitat i pertinença i, per tant, un factor de cohesió. En segon lloc, és un altaveu creatiu i un canal d’expressió per a la canalla, els joves i els adults. Per últim, la cançó és un vehicle cap a la pràctica de la transcendència i l’espiritualitat, enteses com a vivència i percepció que hi ha quelcom indesxifrable en el què vivim.

El sentiment de comunió que tots i totes hem experimentat al voltant d’una cançó cantada i compartida és, sens dubte, una de les pràctiques visibles i quotidianes del tercer pilar de l’escoltisme. Si a aquesta idea hi sumem la reunió d’agrupaments del territori central i el Trobada de la Cançó 2018 amb el lema “En clau de canvi” a Calaf (Demarcació Catalunya Central)

Trobada de la Cançó 2011 amb el lema “Sota una col” al Berguedà (Demarcació Catalunya Central)

plantejament de la proposta, la Trobada de la Cançó es converteix en un espai que facilita la pràctica arrelada dels tres pilars de l’escoltisme al voltant de la cançó.

La segona, «Uel·lé al Pedraforca», que pretén revalorar l’escoltisme i les seves cançons en contacte amb la natura. Promoguda per una parella d’antics escoltes, des del 2016 és una trobada que es fa cada any el mes de juliol al peu del Pedraforca, forma part de la programació cultural de l’Ajuntament de Saldes i es realitza a l’Era Capdevila de l’Espà, que és un casalot que amb molts anys d’esforç i d’il·lusió la Roser i en Jordi han convertit en un espai apte per acollir-hi persones i activitats compromeses amb la cultura i el país.

«Uel·lé» és el nom d’un cançoner mític editat el 1964 pel grup Telstar 33 del qual formava part el romancer Jaume Arnella, que segueix encara fent tasca pedagògica i musical i participa cada any animant la cantada de cançons (foc de camp) d’aquesta trobada.

Està oberta tant a grups escoltes actuals (els organitzadors constaten que un nombre important durant l’any segueix anant d’excursió al Pedraforca), com també a antics escoltes i guies, els quals fins ara són majoria entre els assistents. Els organitzadors ja planegen la Trobada del 2021 i l’anunciaran oportunament.

Cartell Trobada “Uel·lé al Pedraforca” 2019. Saldes

JA TENS LA Demana-la a

info@brownsea.net www.brownsea.net

93 424 25 66 € 4,9 www.campaments.cat

Brownsea Barcelona

info@campaments.cat Fem activitats a l’AIRE LLIURE

CAU

… però si cal ENTRAR AL CAU, hem de tenir en compte:

COM HA DE SER EL CAU? • Amb ventilació suficient • Amb 2,5m2 per persona (per cada sala que fem servir)

Les activitats a l’aire lliure comporten menys risc i ens permet relaxar una mica les mesures de distanciament físic.

A les activitats a l’aire lliure ens podem veure els somriures, no cal portar mascaretes.

COM L’HEM D’USAR? • Ventilar abans de l’activitat almenys durant 30 minuts (millor si (millor si poden estar les finestres obertes durant l’activitat) • Garantir la distància de seguretat • Tothom ha de portar posada una mascareta • Netejar i desinfectar totes les superfícies i materials abans i després de l’activitat • Rentar-se les mans (amb aigua i sabó o gel hidroalcohòlic)

Ja hem estat molt en espais tancats!

HI PODEM FER REUNIONS?

Ara toca reconnectar amb la natura i el nostre entorn

És millor fer-les a l’aire lliure però si les fem al cau, cal: • Mantenir la distància de seguretat • Assegurar que hi ha espai suficient per a tothom • No compartir menjar del mateix bol, ni cantimplores, ni gots, ni coberts • Ventilar abans, durant i després de la reunió • Netejar i desinfectar les superfícies

MATERIALS A DESINFECTAR • Materials de jocs, joguines...

• Material de manualitats • Estris de neteja (escombra, pala, fregona, draps, baietes…)

SUPERFÍCIES A DESINFECTAR • Manetes i poms de portes i finestres • Baranes i passamans d’escales • Superfície de taules i prestatges • Cadires i bancs (especialment en les zones que contacten amb les mans) • Aixetes • Terra • Lavabos, vàters i terra dels lavabos • Cubells de brossa • Fonts d’aigua • Aparells electrònics

Gent de Moviment

“De la iniciativa de caps i infants poden sorgir noves associacions culturals” Maria Gil Martos Va arribar a l’AEiG Santa Eulàlia com a caravel·la de primer any i aquest ja n’és el tercer com a cap, després de dos com a cap d’agrupament. Combina la seva passió pel cau amb el voluntariat a la colla de diables La Satànica de Sant Andreu, de la qual és la responsable dels diablons, els infants d’entre 8 i 17 anys de l’associació.

A més, actualment estudia Pedagogia a la Universitat de Barcelona i es troba en l’últim curs de la carrera.

Explica’m breument què feu a la colla Realitzem una gran diversitat d’activitats, però ens centrem, principalment, en la cultura de foc. La colla està dividida en tres seccions: tabalers (percussió), diablons (els més petits de la colla) i els diables (les persones adultes). Al barri de Sant Andreu, organitzem la festa dels Tres Tombs Infernals, que combina teatre, espectacle pirotècnic i musical. Fora de la nostra zona, quan ens conviden, anem a les festes majors dels altres barris per fer-hi correfocs i després nosaltres els convidem a les de Sant Andreu. D’aquesta manera, podem teixir una xarxa de colles de diables i dimonis d’àmbit global dins la ciutat de Barcelona.

Com descriuries el vincle entre els agrupaments i les associacions d’àmbit cultural al barri o poble?

Són molt importants perquè, a part que dona a conèixer els agrupaments i la seva tasca al barri, aquest vincle fa que la cultura popular pugui créixer. A la Satànica de Sant Andreu, la majoria de nosaltres provenim de l’AEiG Santa Eulàlia, l’AEiG Gregal i l’AE Pare Bertran i el projecte de la colla neix de la idea que van tenir els pioners i caravel·les de l’AE Pare Bertran. En un context més general,

Text: Pedro García (membre del Consell de Redacció)

podríem dir que gràcies a la iniciativa dels caps i els infants es poden formar noves associacions culturals a la zona que atenen els interessos i motivacions de cadascú.

Com creus que ha d’evolucionar aquest vincle en temps de pandèmia?

Ens hauríem de donar més suport ara, en el context en el qual ens trobem, perquè la pandèmia dificulta la tasca educativa dels agrupaments.

Amb els caus en línia és molt més complicat transmetre els valors que volem fer arribar als infants. Tot és molt fred a partir d’una càmera i costa representar tot allò que des dels agrupaments volem treballar i traslladar als infants. Crec que a partir de les xarxes construïdes amb les biblioteques, els centres cívics i altres entitats de caire popular podríem crear activitats, projectes, tallers o xerrades i proporcionar espais on poder desenvolupar la nostra tasca.

A més, comptaríem amb noves perspectives i idees que ens ajudarien a poder replantejar com fem cau en aquests temps tan difícils i canviants.

Som conscients del paper clau que tenen aquestes xarxes i, per això, en aquests moments seria profitós per a tots, tant per als agrupaments com per a les entitats, donar un impuls a aquest lligam i fer-lo més fort.

Què creus que ens podem aportar entre agrupaments i associacions de barri o poble?

Els agrupaments poden aportar

persones amb implicació, amb ganes de treballar i de construir projectes nous. Estem formats essencialment per joves i, per això, també som una font d’idees, de punts de vista, de coneixements i de perspectives diferents que, com he dit abans, poden ajudar a crear més i millors recursos. Per part de les associacions de barri, poden aportar materials, guiatge i consell sobre com assolir els objectius que cada curs ens plantegem els agrupaments o proporcionar espais on realitzar activitats. Tot això per mantenir la cultura popular en constant moviment i creixement.

En un món dominat per la cultura global, quin creus que és el futur de la cultura popular?

Ara mateix s’està potenciant molt la cultura de barri o de poble, la que tenim més pròxima. Veus que tothom està connectat. Alguns som de cau, altres pertanyen a colles de gegants, de diables, gent que treballa a les biblioteques, als centres cívics... El que em preocupa és que, si la pandèmia segueix així, aquests vincles es puguin debilitar fins a desaparèixer, és a dir, que es trenqui el teixit de barri. Ara mateix, costa molt fer xarxa, costa que la cultura popular avanci i el que no volem és que el fet d’estar tancats sense activitats culturals al barri o al poble provoqui que la gent perdi l’interès en aquestes associacions i les seves activitats.