Meg pla triennal 2012 2015

Pla Triennal 2012 - 2015

ÍNDEX Nous reptes, nous horitzons

5

Força

6

Essència

8

Fonaments

10

Lideratge

12

Perspectiva

14

3

nous reptes, nous horitzons Cada tres anys a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya ens posem en marxa per avaluar quina és la situació de l’escoltisme i el guiatge al país un cop el Pla Triennal vigent ha arribat al seu final. Cal revisar les línies estratègiques plantejades i la nostra capacitat d’haver-los donat una resposta adequada; cal valorar quines de les accions empreses ens han ajudat a avançar i quines, malauradament, han existit només sobre el paper. I a la vegada que mirem enrere i aprenem d’allò que hem fet, reenfoquem també la vista sobre el present per copsar quina és la nova realitat que ens envolta, i així recollir els elements per projectar un nou Pla Triennal que ens ajudi a encarar el futur.

El llarg procés d’elaboració del nou Pla Triennal va començar a la Taula Extraodinària de Caps d’Agrupament (TECA) celebrada l’octubre de 2011. En aquest espai es va realitzar un treball al voltant dels reptes i necessitats de l’escoltisme i el guiatge a Catalunya a partir de la informació recollida en els diferents grups de la Trobada de Caps “En Construcció!”. En base al recull de reflexions de la TECA, la Taula Executiva conjuntament amb el Comissariat General va elaborar una primera proposta que s’ha anat enriquint durant el curs amb aportacions dels agrupaments i les demarcacions fins acabar obtenint aquest document, fruit d’un intens treball associatiu.

Finalment, teniu a les mans el Pla Triennal 2012-2015 de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Aquest Pla Triennal s’organitza en cinc eixos estratègics: Força, Essència, Fonaments, Lideratge i Perspectiva. Cadascun d’aquests eixos agrupa les prioritats més destacades que han de marcar la direcció de tota l’associació durant els propers tres anys. És, per tant, un Pla Triennal amb un caràcter fortament ideològic i, a diferència dels anteriors Plans Triennals, no detalla les accions que s’emprendran.

La concreció d’aquestes accions, la relació d’objectius i els indicadors corresponents estaran especificats en els Programes de Curs que s’aprovaran anualment, permetent que les línies d’actuació s’adaptin millor i més ràpidament a les necessitats de cada curs.

Us convidem a llegir aquest Pla Triennal en profunditat i a que us deixeu inspirar per les reflexions que s’hi recullen. El Pla Triennal 2012-2015 neix amb la certesa que l’associació té al davant nous reptes, però també amb la seguretat que la bona feina farà que esdevinguin nous horitzons per a l’escoltisme i el guiatge.

5

força Els agrupaments són la força de l’acció educativa de MEG. És des dels agrupaments que l’escoltisme i el guiatge arriba als infants i joves del nostre país, i ho fa adaptant-se a la realitat de cada poble, ciutat o barri. El múscul de la nostra associació, allò que ens fa avançar i transformar, són tots i cadascun dels nostres agrupaments. Per això, és imprescindible que fem una aproximació global als reptes dels agrupaments per tal de dotar-los de les eines que els permetin continuar duent a terme la seva tasca educativa amb garanties.

6

Els caus

El treball en xarxa

Hi ha un gran nombre de reptes que actualment dificulten el funcionament dels agrupaments. Amb alguns fa molt de temps que hi convivim, i per diverses causes no hem trobat encara les mesures per afrontar-los. L’estat en què es troben els locals i la incertesa pel que fa a les condicions d’ús amb les entitats acollidores en serien un exemple. El caus són els espais on desenvolupem bona part dels nostres projectes, i per tant, hem de ser capaços de pensar estratègies a mitjà i llarg termini per tal de donar-los estabilitat.

En aquesta línia, cal seguir treballant amb l’objectiu que els agrupaments esdevinguin nodes centrals en les xarxes d’associacions i entitats locals. Aquesta és una peça clau per millorar el reconeixement social de la tasca educativa realitzada, i també per facilitar les estratègies d’estabilització dels locals.

Els equips de caps Cal també reflexionar al voltant de les dificultats que suposa la poca durada dels caps, així com els processos de relleu accelerats, que poden comportar situacions de manca de referents i l’empitjorament de la qualitat pedagògica. En aquest sentit, és necessari desenvolupar actuacions que ajudin a prevenir i millorar aquestes situacions, i proveeixin respostes de proximitat en les situacions de crisi.

La formació escolta Finalment, durant els propers tres anys hem de fer una reflexió conjunta al voltant de les eines formatives que com associació oferim als agrupaments. La formació dels caps s’ha d’adequar millor a les necessitats dels caps, tant pel que fa a les branques com als equips d’agrupament, aprofundint en la idea de formació continuada. Incrementar la quantitat dels caps formats i la qualitat de la formació és la base per millorar la tasca educativa i l’impacte dels projectes dels agrupaments.

ENFORTIM ELS AGRUPAMENTS Per tant, l’esforç dels propers tres anys s’ha de centrar en generar reflexió conjunta, estratègies i formació que enforteixin els agrupaments en quatre eixos claus: l’equip humà, els caus, la formació i la xarxa de relacions locals.

7

essència La natura és un espai essencial en la vida escolta i en el desenvolupament de la nostra proposta educativa. De fet, la natura forma part de la identitat i de la història de l’escoltisme i el guiatge al nostre país i a tot el món. I és que l’escoltisme està dissenyat per a ser aplicat, fonamentalment, en el medi natural perquè és aquí on rendeix al màxim i és capaç d’explotar tot el seu potencial educatiu amb els infants i joves. Malgrat això, per diverses causes, en els darrers anys ens hem anat allunyant progressivament de la natura i ens manquen eines per a la seva descoberta i, sobretot, per a la seva vivència. Molts de nosaltres no estem prou preparats per saber viure la natura i, sobretot, saber-la aprofitar per treballar l’espiritualitat, el grup, la persona i les habilitats. Per tant, és estratègic per als propers tres anys tornar a posar la natura al centre de les nostres prioritats associatives.

8

Normativització

El servei

En primer lloc, ens cal seguir treballant amb les administracions públiques per facilitar l’accés dels agrupaments al medi natural, i també evitar la normativització excessiva d’aquests espais, que sovint en provoca un allunyament.

El servei ha de ser també un element sobre el qual hem de reflexionar, perquè la natura ens ofereix una llista molt extensa de projectes i accions. Així doncs, hem de treballar en coordinació amb d’altres associacions per fer arribar als agrupaments propostes de servei que es duguin a terme a la natura, en el marc de campaments, rutes o excursions.

Formació especialitzada: excursionisme, pionerisme i raid D’altra banda, cal aprofundir en el desenvolupament d’eines útils per als caps que millorin la formació especialitzada en temes de natura, perquè és només des del seu coneixement, que podrem millorar-ne la vivència als nostres infants i joves. I en aquesta mateixa línia, és prioritari aprofundir en la formació en l’excursionisme, el pionerisme i en el raid, per assegurar que tres de les nostres activitats més habituals i més potents pedagògicament es desenvolupin amb la màxima qualitat, tenint sempre clars els objectius educatius que hi ha al darrere.

, L espiritualitat Finalment, la natura és el “lloc bo” per excel·lència, l’espai ideal per treballar la dimensió espiritual amb profunditat i amb els recursos que ens ofereix ella mateixa. Gaudir-ne, fer-hi servei i viure-la amb intensitat ens proporcionarà moments en què l’espiritualitat es podrà treballar d’una manera senzilla i integrada amb la resta d’objectius pedagògics.

, LA NATURA, FONT D APRENENTATGE Per tant, els propers tres anys hem de redescobrir la natura com essència, com a font d’aprenentatge, per poder ser més senzills en la nostra proposta, augmentant a la vegada la capacitat d’incidència del mètode en els infants i joves.

9

fonaments Aquesta prioritat estratègica fa referència als reptes que suposa el manteniment i el funcionament de l’associació en un context de forta crisi econòmica. En aquest escenari hem de reflexionar des d’una perspectiva ampla, explorant noves eines i recursos propis per afavorir la transició cap una associació més sostenible, a la vegada que més coherent amb els seus principis. Així mateix, com a associació de base voluntària i fonamentada en la gratuïtat, hem centrar esforços en millorar la gestió interna dels caps i responsables associatius, el nostre fonament.

10

Finançament públic estable El finançament d’una associació d’interès públic i amb clara vocació de servei ha de poder gaudir d’un suport econòmic estable de les administracions públiques i, per tant, cal continuar treballant en aquest àmbit per donar una major seguretat i previsió a aquests ingressos.

Noves vies de finançament Però tant important com això, ho és l’exploració de noves vies de finançament que disminueixin la nostra dependència del sector públic. Així doncs, cal treballar conjuntament amb la Fundació Josep Sans per ampliar i diversificar el nostre finançament privat, tant de persones individuals com d’empreses o entitats, que creguin en el nostre projecte educatiu i vulguin apostar per l’escoltisme i el guiatge. A la vegada, hem de trobar vies de reducció de despeses, i així, haurem de treballar per la consolidació comptable de tota l’associació i per l’estalvi econòmic a partir de la negociació amb els proveïdors i les compres massives.

,

L equip voluntari En aquesta mateixa línia hem de fer una optimització de tots els nostres recursos (humans, econòmics i materials). Per això, d’una banda haurem de revisar el model d’encaix de les persones voluntàries i les tècniques per tal que la feina conjunta sigui més constant i potent. D’altra banda, ens cal disposar d’una bona política de voluntaris que inclogui la gestió, la captació, la capacitació, la formació i la motivació de les persones voluntàries, repensant les diferents opcions de voluntariat, fent-les adaptables als perfils disponibles, però sobretot, a les necessitats de l’associació.

També cal que revisem globalment les nostres estructures participatives i organitzatives fent que siguin més eficients i més eficaces.

Austeritat i consum responsable Finalment, l’associació ha de treballar d’una manera més austera, fent més amb menys. A la vegada hem d’apostar decididament pel consum just i responsable i per la sostenibilitat, desenvolupant codis de bones pràctiques aplicables a tots els nivells.

ASSOCIACIÓ SOSTENIBLE Així doncs, els propers tres anys hem de revisar els fonaments de la nostra associació, per tal d’enfortir-los i que puguin suportar totes les càrregues de projectes que vulguem desenvolupar a mitjà i llarg termini.

11

lideratge Aquesta prioritat estratègica té per objectiu que els caps tinguin més protagonisme en tots els espais associatius, apostant per un model d’associació formada per joves i liderada per joves. En aquest sentit, el lideratge juvenil ha de venir acompanyat i qualificat per l’experiència, el bagatge i el recorregut en l’escoltisme, que és la clau per garantir que els caps poden afrontar els reptes que planteja la societat.

12

La formació

Els joves

Hem de dissenyar un itinerari formatiu globalitzador per a tots els caps. Aquest ha d’incloure no només la formació bàsica sobre escoltisme, sinó també la formació específica que permeti desenvolupar els càrrecs i responsabilitats associatives. En aquesta línia, cal reforçar el joc institucional tot introduint programes de mentoria i de transmissió d’expertesa.

D’altra banda, ha de ser el nostre objectiu ajudar a enfocar els joves en la presa de les decisions més adequades per als seus objectius personals i les seves capacitats, i ens cal fer-ho en totes les etapes educatives a l’agrupament. Particularment important és fer-ho al començament de l’etapa adulta, a la branca de Truc, amb l’inici de la seva majoria d’edat. El treball seriós de la metodologia pròpia del Truc ens ajudarà a tenir joves compromesos amb ells mateixos i amb el seu entorn.

D’aquesta manera afavorirem que aquells joves que optin per esdevenir caps, ho facin des d’una perspectiva conscient de compromís amb l’agrupament i amb el conjunt de la societat.

La vessant internacional En aquesta línia caldrà que reflexionem sobre el paper de l’escoltisme i el guiatge a nivell internacional, així com dels recursos que ens ofereix. Hem d’estudiar les trobades i propostes formatives, i integrar-les en els itineraris de formació per als caps i responsables associatius, fent arribar a més caps la vivència internacional i la visió global que se’n deriva.

La qualitat humana Una aposta pel treball de la dimensió espiritual i de la interioritat a nivell individual i col·lectiu en totes les etapes educatives i durant el servei dels caps, permetrà que els caps reforcin les seves capacitats de lideratge personal i col·lectiu a través de la coherència interna, la qualitat humana i els valors propis de l’escoltisme.

lideratge juvenil Així doncs, és especialment important que els propers anys l’associació esdevingui un espai formatiu pel lideratge personal i d’equips, per tal de tenir incidència positiva i proactiva als diferents espais i grups de referència del nostre país.

13

perspectiva En els darrers anys hem viscut canvis profunds en el nostre entorn: la societat ha canviat i segueix canviant a gran velocitat. Des de l’escoltisme hem de saber escoltar aquests canvis per dibuixar nous horitzons amb la convicció que les accions que duem a terme i les decisions que prenem ajuden dia a dia a construir el món millor que anhelem. Darrerament hem anat prenent consciència que fa temps que no fem una revisió a fons dels marcs conceptuals de l’escoltisme i el guiatge: marc ideològic, proposta educativa, marc metodològic i sistema de governança i de democràcia interna.

14

Debat intern En primer lloc, hem de continuar aprofundint en el debat intern per tal d’actualitzar els nostres principis fonamentals, reafirmant-nos en allò que volem ser per traçar el camí per seguir avançant, amb seguretat, valentia i convicció. Caldrà reflexionar participativa i transversalment sobre el sistema de governança, l’estructura organitzativa, l’Escola de Formació, la proposta metodològica i les bases ideològiques, analitzant les nostres fortaleses i detectant les nostres debilitats.

, Procés d unitat En aquest debat global, en termes ideològics, metodològics i organitzatius, ens caldrà tenir molt present el procés d’unitat per la construcció d’una nova identitat col·lectiva amb les altres associacions escoltes de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. Hem d’aprofitar aquest procés per poder fer debats conjunts i compartits al voltant d’aquests tres eixos i veure com, entre tots, som capaços de fer que l’escoltisme i el guiatge català faci més i millor feina al servei del país.

Escoltisme i guiatge del segle XXI En definitiva, en els propers anys hem de treballar per posar al dia l’escoltisme i el guiatge de Catalunya, proposant un model madur, atractiu, vigent, innovador, plural i transformador, fidel a la metodologia i llei escolta, que segueixi fomentant la responsabilitat, el compromís, el desenvolupament de projectes, el treball en equip i la creativitat. En definitiva, un model que mereixi el reconeixement a nivell institucional i a nivell social, entenent que l’escoltisme és un tresor per al nostre país que cal que sigui protegit i promocionat. Aquesta és una prioritat per poder construir amb bases sòlides l’escoltisme i el guiatge del segle XXI. 15