Programa Mundial Escolta de Medi Ambient

ma a r g Pro l a i d n mu e d a t escol mbient medi a

Amb la col路laboraci贸 de:

Crear un M贸n Millor

ma a r g Pro ial d n u m de a t l o esc ent i b m a medi

e medi d a t l o c s ndial e onat per la u m a ci ram El Prog a estat confec l Moviment th de ambien ció Mundial per Minyons à tza Organi raduït al catal nya. it alu Escolta Guies de Cat si Escolte ginal: i r o ’ e/ l r gramm sulta n uth_pro o o y c _ e u th ting/ Pode ut_scou en/abo ut.org/ ramme ww.sco onment_prog w / :/ p htt nvir ment/e environ

ÍNDEX Introducció.................................5 Cites de Baden-Powell.................6 Principis i objectius.....................8 Fitxes d’activitats......................15

4

índex PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

EL PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT El moviment escolta i guia ha treballat sempre vers una educació de la persona integrada a l’entorn natural. És per això que l’educació ambiental és un aspecte que cal que ens plantegem tot sovint i apliquem en tots els aspectes de la nostra proposta educativa, i no pas com una eina aïllada.

El Programa mundial escolta de medi ambient (WESP, per les seves sigles en anglès) pretén fixar els objectius i les línies bàsiques de l’educació ambiental a l’escoltisme i el guiatge, tot determinant on hem de centrar l’atenció i els nostres esforços. El programa ens ofereix tot un seguit de recursos que ens permetran i facilitaran aquest treball.

El WESP incideix sobre problemes ambientals que ens afecten a tots i que des del moviment escolta i guia podem afrontar. L’accés a l’aigua potable, l’aire net, la protecció dels hàbitats i la conservació de la biodiversitat, el risc sobre la salut de les substàncies nocives, l’aplicació de les millors pràctiques ambientals i la preparació davant impactes ambientals i desastres naturals, són els principals conflictes sobre els que el WESP pretén incidir.

Un dels aspectes importants del WESP és que ens porta a dur a terme accions concretes per a millorar el medi ambient, no ens quedem tant sols en un plantejament d’objectius, sinó que cal passar a l’acció. I què millor que aprofitar el potencial del moviment escolta i guia per a començar a teixir una societat més respectuosa amb el medi ambient i on tothom se senti ciutadà del món.

Tu, des del teu Agrupament hi tens molt a dir i molt a fer. Agafa el WESP i aplica’l a la teva realitat, discuteix-lo amb l’equip de caps, planteja aquests problemes ambientals a la teva unitat i, plegats, lluiteu pel canvi ambiental.

Baden Powell ja ens va dir que “un home que no veu les meravelles de la natura, ha perdut el plaer de la vida”. No ho deixis perdre i aprofita les eines del WESP!

Joan Pons Solé Ambientòleg Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

INTRODUCCIÓ PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

5

Cites de Baden-Powell L’ ESCOLTISME I EL MEDI AMBIENT Esbós de Baden-Powell, Copyright The Scout Association “L’estudi de la natura és l’activitat principal de l’escoltisme.”

“L’objectiu d’estudiar la natura és desenvolupar una comprensió de Déu el creador i d’infondre un sentit de la bellesa de la natura.”

“L’estudi de la natura fa del concepte de l’infinit, de l’històric i del microscòpic un tot harmoniós que forma part del treball del gran creador. I dins d’aquests, el sexe i la reproducció també juguen un paper honrós.”

“Per a mi, el més sorprenent de tot plegat és com alguns professors s’han descuidat de l’estudi de la natura, aquest fàcil i inesgotable mitjà d’educació, i que hagin lluitat per imposar la instrucció bíblica com a primer pas per aconseguir que un noi inquiet i animós pensi en coses més elevades.”

“Quan un Llop o una Daina sent les paraules ’L’estudi de la natura’, el seu primer pensament són les col·leccions de fulles seques de l’escola; el verdader estudi de la natura, però, vol dir molt més que això. Significa el coneixement de tot allò que no estigui fet per l’ésser humà, sinó totes les coses creades per Déu.”

“L’estudi de la natura no hauria de ser simplement l’ensenyança formal a l’escola, sinó la recerca de cada noia interessada en aquella branca de la natura que l’atregui particularment, a través del tractament pràctic de la mateixa natura.”

“El qui és cec davant la bellesa de la natura perd la meitat dels plaers de la vida.”

“Una Cap dels Llops estava fent una classe d’història natural a un Llop, i li va preguntar: ‘Amb què es cobreix un conill –amb cabells, amb llana, amb pells...– o què?’. El Llop li va respondre: ’Déu n’hi do, Akela, mai no has vist un conill?’

“Déu ens va donar un món per viure que és ple de belleses i de meravelles.

6

CITES DE BADEn-POWELL PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

I no tan sols ens va donar ulls perquè les vegem, sinó també una ment amb la qual les puguem entendre. Només necessitem el seny de veure-les des d’aquest aspecte.”

“Sempre que puguin, els minyons i les guies han de protegir els animals contra el dolor, i no haurien de matar-ne cap innecessàriament, ni tan sola la més petita de les criatures de Déu.”

“A força de contemplar els animals en el seu estat natural, ens arriben a agradar tant que no som capaços de disparar-ne cap. L’esport de caçar els animals radica fonamentalment en el coneixement del bosc que consisteix a aguaitar-los i no pas matar-los.”

“Igual que nosaltres, un animal és una creació de Déu. És per tant un amic nostre. Encara que no parla la nostra llengua, pot sentir el plaer i el dolor, i pot sentir-se agraït a qualsevol persona que li demostri bondat. L’escolta sempre està disposat a ajudar les persones cegues, mudes, sordes o discapacitades i, per tant, tracta bé aquests amics sense paraula que ens envolten.”

“Com a escolta, ets el guardià del bosc. Un escolta mai no fa malbé un arbre amb un ganivet o una destral. No es triga gaire temps a tallar un arbre, però fan falta molts anys per cultivar-ne un. Per tant, un escolta no talla mai un arbre sense una bona raó per fer-ho –no ho fa mai simplement per fer-se servir de la seva destral. Per cada arbre tallat, se n‘haurien de plantar dos.”

“Per als qui tinguin ulls per veure i orelles per sentir, el bosc és alhora un laboratori, un club i un temple.”

“No hi ha res igual com ‘Estar sempre a punt’ davant tot el que sigui possible, encara que no sembli probable.”

“Fes-ho el millor que puguis.”

“Intenta deixar aquest món una mica millor de com l’has trobat, i quan et toqui morir podràs fer-ho feliçment sabent que de totes maneres no has perdut el teu temps, sinó que has fet el millor que has pogut.”

“La vida a l’aire lliure és el verdader objectiu i la clau del seu èxit.”

“La clau de l’esperit del moviment és l’amor del coneixement del bosc i del saber de la natura.”

“L’escoltisme és una escola de la ciutadania a través del coneixement del bosc.”

CITES DE BADEn-POWELL PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

7

EL PROGRAMA AMBIENTAL GLOBAL DE L’ ESCOLTISME “L’estudi de la natura és l’activitat clau de l’escoltisme.” - Baden-Powell El medi ambient és fonamental en el programa de l’escoltisme i un element clau per al desenvolupament de bons ciutadans del món. Des del començament de l‘escoltisme, els i les joves han gaudit de l’aire lliure, han après lliçons de la natura i han dut a terme accions positives per al medi ambient, tant en l’àmbit local com global.

Actualment, el medi ambient planteja molts més reptes que quan l’escoltisme va començar, la qual cosa fa que sigui encara més important mantenir-lo com a fonament a fi de reforçar l’empenta ja adquirida i fer-ne una força positiva per al canvi. L’escoltisme juga un paper important en la connexió entre els i les joves i el món natural, sobretot quan la separació de les persones respecte al medi no deixa de créixer. Gairebé el 50% de la població mundial viu en entorns urbans, i per això és important incorporar-hi un concepte més global de medi ambient que inclogui molt més que les plantes, els animals i la conservació. Ajudar els escoltes i les guies a adonar-se de la importància de les relacions entre les seves accions dins d’un entorn urbà i el món natural és un element important de l’educació ambiental.

El medi ambient està canviant arreu, amb la pèrdua d’hàbitats i de les espècies autòctones, la reducció de l’accés a l’aigua potable i l’aire pur, l’augment de substàncies nocives i la cada vegada més gent afectada pels desastres naturals. És necessari que els escoltes i les guies entenguin aquests problemes i que tinguin la possibilitat de decidir quines són les pràctiques més adients que s’hi poden aplicar a fi de prendre mesures per millorar el seu entorn local. El medi ambient és un tema global i l’escoltisme és un moviment global. A través de l’educació i de l’acció, l’escoltisme pot marcar la diferència.

La importància del medi ambient per a l’escoltisme es va realçar quan, entre el 18 i el 20 de maig, es va celebrar l’edició 37 de la Conferència Mundial de l’Escoltisme, amb resolucions sobre l’educació ambiental i el desenvolupament sostenible. Per respondre a aquestes resolucions, el Comitè de Mètodes Educatius, a través de l’Equip d’Educació Ambiental, ha desenvolupat el Programa ambiental global de l’escoltisme mitjançant un procés de consulta i de revisió amb els experts d’educació ambiental pertanyents a l’escoltisme, i amb organitzacions de socis i grups locals de l’escoltisme procedents de països d’arreu del món.

El Programa ambiental global de l’escoltisme dóna suport als escoltes i les guies perquè aprenguin sobre la natura i el medi ambient, i perquè prenguin decisions informades sobre el medi ambient, la gent i la societat –decisions que es reflecteixin a la llei i a la promesa de l’escoltisme.

8

PRINCIPIS I OBJECTIUS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

El Programa ambiental global de l’escoltisme El Programa ambiental global de l’escoltisme és un conjunt d’eines, recursos i iniciatives que donen suport al desenvolupament de l’educació ambiental dins del marc de l’escoltisme arreu del món. Es basa en un conjunt de principis i objectius ambientals que proporcionen el fonament de l’educació ambiental per a l’escoltisme. Aquest programa inclou: -Principis i objectius de l’educació ambiental -Un marc de l’educació ambiental i la Insígnia de l’Escolta Mundial del Medi Ambient (World Scout Environment Badge) -Recursos per al programa d’activitats -SCENES - Scout Centres of Excellence for Nature and Environment (centres d’excel·lència per a la natura i el medi ambient) -Premis Escoltes del Món -Partnerships (col·laboradors)

Principis i objectius de l’educació ambiental de l’escoltisme Els principis i els objectius constitueixen la base de l’educació ambiental de l’escoltisme. Els primers reafirmen el seu compromís tant amb el medi ambient com amb el seu entorn dins del programa en el seu sentit més ampli.

Els objectius, en canvi, identifiquen els temes ambientals més importants amb els quals el món s’ha d’enfrontar, a més de proporcionar un enfocament a través del qual es poden tractar des de l’escoltisme.

PRINCIPIS I OBJECTIUS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

9

PRINCIPIS El medi ambient es troba al centre del Programa de l’escoltisme i és l’element clau per al desenvolupament de bons ciutadans del món.

L’escoltisme proporciona l’oportunitat d’experimentar i de connectar-se amb el món natural.

Els escoltes i les guies participen activament en els programes educatius a fi de poder prendre decisions informades sobre el medi ambient, la gent i la societat –decisions que es reflecteixen a la llei i la promesa de l’escoltisme.

OBJECTIUS Els escoltes i les guies estan treballant per crear un món on: -La gent i els sistemes naturals tinguin aigua potable i aire pur.

-Existeixi un habitat natural suficient per mantenir espècies autòctones.

-Es minimitzi el risc de les substàncies nocives per a la gent i el medi ambient.

-S’apliquin les pràctiques ambientals més adients.

-La gent estigui preparada per respondre davant els perills ambientals i els desastres naturals.

10 PRINCIPIS I OBJECTIUS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

PRINCIPIS I OBJECTIUS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

11

Menys d’11 anys

D’11 a 14 anys

Objectius educatius per edat

Explorar una àrea local natural.

Entendre les connexions entre les espècies autòctones de plantes i animals i les seves necessitats ambientals dins de l’ecosistema. Ser conscient de les qüestions de conservació ambiental que afecten la biodiversitat.

Ser conscient de les substàncies nocives a l’entorn local i identificar-ne les fonts. Demostrar quines accions personals es poden realitzar per reduir el risc que corren la gent i el medi en el sentit més ampli davant les substàncies nocives.

Reconèixer els lligams que tenim amb el medi ambient i com podem prendre decisions informades sobre les nostres accions que puguin minimitzar l’impacte sobre el medi. Identificar possibles pràctiques ambientals per millorar la seva àrea local. Demostrar com les solucions locals poden incidir sobre qüestions globals.

Ser capaç de reconèixer els diferents tipus de perills ambientals i de desastres naturals i explicar per què es produeixen. Demostrar com ajudar els altres i estar preparat a respondre davant els perills ambientals i els desastres naturals dins de l’àrea local.

Explorar una àrea local natural.

Descobrir algunes de les espècies autòctones de plantes i animals i les seves necessitats ambientals.

Demostrar coneixement d’alguns hàbitats contrastats.

Ser conscient de les substàncies nocives al medi ambient local. Explicar com és possible reduir el risc que corren la gent, els animals i les plantes davant les substàncies nocives.

Demostrar una sensibilitat de com les nostres accions poden afectar el medi i de les formes alternatives per reduir-ne l’impacte.

Ser capaç de reconèixer els diferents tipus de perills ambientals i de desastres naturals. Demostrar com estar preparat i reaccionar davant els perills ambientals i els desastres naturals dins de l’àrea local.

2. Com es pot aconseguir un hàbitat natural suficient per mantenir espècies autòctones

3. Com es pot minimitzar el risc de les substàncies nocives

4. Com es poden aplicar les pràctiques ambientals més adients

5. Com la gent pot estar preparada per respondre davant els perills ambientals i els desastres naturals

Un projecte ambiental relacionat amb coses apreses i el medi ambient local

Participar en un projecte ambiental local. Entendre els avantatges del projecte quant al medi ambient local.

Ser conscient de com el projecte local està lligat al medi ambient global.

Identificar els problemes ambientals locals i les seves possibles solucions.

Planificar i dur a terme un projecte ambiental. Entendre com el projecte local està lligat al medi ambient global.

B. REALITZAR ACCIONS – Dur a terme un projecte ambiental

Explorar les fonts d’aigua neta i d’aire pur de l’entorn local. Identificar les amenaces per l’aigua potable i l’aire pur tant en el medi local com el global, i ser capaç de suggerir-ne solucions.

Explorar les fonts d’aigua potable i d’aire pur de l’entorn. Entendre com es netegen naturalment tant l’aigua com l’aire.

1. Com la gent i els sistemes naturals poden aconseguir aigua potable i aire pur

Més de 15 anys

Identificar els problemes ambientals locals i les seves possibles solucions. Planificar i dur a terme un projecte ambiental. Entendre com el projecte local està lligat al medi ambient global.

Avaluar els resultats del projecte per als escoltes, la comunitat i el medi ambient.

Ser capaç de reconèixer els diferents tipus de perills ambientals i de desastres naturals i explicar com es produeixen. Demostrar com ajudar els altres i estar preparat a respondre davant els perills ambientals i els desastres naturals dins de l’àrea local. Explicar com els canvis ambientals poden influir en els perills ambientals i els desastres naturals.

Explicar com les nostres accions i la nostra responsabilitat com a individus, grup, comunitat o país poden afectar el medi ambient. Entendre com podem canviar les nostres accions per millorar l’impacte sobre el medi ambient.

Demostrar com les solucions locals poden incidir sobre les qüestions globals.

Explicar l’impacte local de les substàncies nocives tant per a la gent com pel medi en el sentit més ampli, a més d’explicar què poden fer els individus, els grups i la comunitat a fi de reduir-ne els riscs. Entendre l’impacte global de les substàncies nocives i com les accions locals poden canviar el medi ambient global.

Explorar una àrea local natural. Entendre les connexions entre les espècies autòctones de plantes i animals i les seves necessitats ambientals dins de l’ecosistema. Demostrar la relació entre les accions personals i la disponibilitat d’un hàbitat natural suficient per mantenir espècies autòctones. Ser conscient de les qüestions de conservació global que afecten la biodiversitat.

Explorar les fonts d’aigua potable i d’aire pur de l’entorn local. Demostrar la relació entre accions i la disponibilitat d’aigua potable i d’aire pur tant en el medi ambient local com el global.

A. EXPLORAR i REFLEXIONAR – Activitats íntegres basades en cada un dels cinc objectius

Etapa

Repassar les experiències d’aprenentatge. Identificar els problemes ambientals locals i com estan lligats al medi ambient global. Planificar i implementar un projecte. Controlar, avaluar i identificar futures accions.

Sempre que sigui possible, dur a terme activitats a fi d’estimular el pensament sobre com els cinc objectius es relacionen els uns amb els altres.

Activitats basades en l’experiència que encoratgin a la reflexió cap a un pensament crític i qüestions ambientals, que tot plegat condueixi cap a una sensibilitat compartida i una comprensió més profunda de la responsabilitat individual pel medi ambient.

Aquestes activitats poden ser pràctiques, físiques o les basades en objectius.

Activitats basades en l’experiència que estimulin un aprenentatge ambiental.

Activitats divertides a l’aire lliure que permetin una exploració lliure, despertin la curiositat i generin una sensibilitat ambiental.

Les pautes de les activitats

s e tx i F tats i v i t d’ac NATURA DE LA *SENTITSANT L´AIGUA SI RIE À T LOR P N *EX S ALIME ÍMIQUES E N DE *CA S QU URES CIE T N A À T CRI S SUB A DE CI N È CARBONI FER *CON A PETJADA DE DE V *LA ME AR EL DIOXID UR *CAPT CARBONI

sentits en la natura finalitat

L’escoltisme treballa per un món en què existeixen hàbitats naturals suficients per mantenir les espècies locals.

Objetius educatius

Explorar una àrea natural local.

Comprendre les connexions en l’ecosistema, de les espècies locals de plantes i animals i les seves necessitats d’hàbitat.

Demostrar coneixement d’alguns hàbitats naturals contrastats

rangs d’ edats

Menys d’11 anys

Resum

Una activitat a l’aire lliure en què els infants fan servir els cinc sentits per explorar la natura i connectar-s’hi.

Objetius

Experimentar amb la natura i connectar-s’hi fent servir tots els sentits (veient, sentint, tastant, olorant i tocant) i comprendre com la informació dels nostres sentits es combina per crear la nostra consciència del món natural.

Recursos

Benes per als ulls, paper, llapis

Preparació

Trobar un lloc adequat per visitar

Durada

Una hora

Localització

Una àrea natural local, per exemple: bosc, platja, muntanya o parc

Fonament

La natura pot ser apreciada fent servir tots els nostres sentits. El sentit que més sovint utilitzem per comprendre el nostre ambient és la vista, però, en realitat, alhora fem servir els nostres altres sentits per construir la imatge del que ens envolta. En concentrar-nos en cada un dels nostres sentits individualment, podem obtenir una millor consciència del nostre medi ambient local.

14 ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

Guia pas a pas de l’ activitat

1. Trobeu una àrea natural local per portar-hi el grup.

2. Demaneu al grup anomenar els cinc sentits i discutiu com els fem servir en la vida quotidiana. Com ens ajuden els nostres sentits a entendre el que ens envolta?

3. Expliqueu al grup que exploreu l’ambient natural al voltant fent servir cada un dels cinc sentits individualment. Quins sentits fan servir més?

Quins sentits creuen ells que els poden dir més i quins els poden dir menys?

4. Feu les activitats següents. Cada una identificarà diferents característiques de l’ambient natural que estan explorant. Apunteu les característiques a mesura que progressa l’activitat. La final acaba en resumir com els nostres sentits ens han proporcionat una imatge del medi local.

avaluació

1. Reuniu el grup i discutiu les seves experiències en explorar la natura fent servir cada un dels sentits. Algunes idees de preguntes poden ser: quins sentits els donen més informació sobre el que els envolta?, quins en donen menys? De quina manera treballen junts els sentits per donar informació? Quines coses naturals han descobert avui? Com utilitzen els sentits els éssers vius que hi ha en aquest medi? Quina és la seva cosa preferida d’aquest entorn?

Activitats avançades

1. Creeu un pòster o una imatge que mostri les diferents característiques del seu medi local.

2. Aprengueu la diferències entre espècies autòctones i forasteres, esbrineu-ne coses en la vostra àrea.

3. Exploreu diferents hàbitats naturals a la vostra àrea local i altres llocs, a través d’experts, llibres, pel·lícules o Internet.

4. Motiveu els infants a practicar les seves destreses sensorials simultàniament per ells mateixos en el seu temps lliure.

5. Motiveu els infants a mantenir el seu propi diari de la natura en què puguin registrar les seves observacions amb diferents sentits.

ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

15

Activitat 1 Cacera de deixalles Sentit: Vista 1. Dividiu els infants en equips i demaneu-los que busquin deu objectes que tinguin alguna cosa en comú; per exemple: deu objectes naturals que siguin tous. Altres idees: objectes que siguin durs, verds, marrons, sense vida, fets per l’ésser humà, etc.

2. Cada grup podria tenir la mateixa categoria o un grup podria haver de buscar objectes tous i un altre grup objectes durs.

3. Els minyons i les guies han d’anar amb cura de no fer mal o molestar els éssers vius.

4. Un cop hagin trobat els objectes, els presenten a la resta del grup.

5. Faciliteu el debat sobre el que han trobat. Més endavant es mostren algunes idees de preguntes.

6. Després del debat, torneu els objectes al seu lloc i de manera apropiada. Si un grup ha recollit objectes fets per l’ésser humà, assegureu-vos que són retirats i rebutjats correctament. Quants objectes diferents han trobat en total? Estan sorpresos pel nombre d’objectes diferents que han trobat? Quin és l’objecte més sorprenent que han trobat? Quant de material fet per l’ésser humà han trobat? On han buscat els objectes? Aquests objectes representen bé el medi on són? Ha estat una activitat fàcil?. Si tenim en compte el sentit de la vista, com és d’útil aquest sentit? Quina és la importància de la vista per a la consciència i comprensió de la natura?

Activitat 2 Caminar descalços Sentit: Tacte 1. Dividiu el grup en parelles i trieu un infant de cada parella per anar primer.

2. Els qui van primer es treuen les sabates i els mitjons i s’embenen els ulls.

3. Els qui tenen els ulls tapats són dirigits pels seus companys.

4. En caminar, els qui tenen els ulls tapats s’han de concentrar en el que poden sentir els seus peus i intenten identificar sobre què estan caminant. El camí ha de ser segur i lliure d’objectes esmolats o perillosos, i han d’incloure diferents textures i superfícies.

5. Tot seguit, les parelles canvien els papers i repeteixen l’activitat.

6. Reuniu el grup i discutiu l’activitat. Algunes idees per al debat poden ser: com se sentia el terra?, era tou, dur, tebi, fred, humit, sec, etc.? Intenteu pensar en paraules força imaginatives per descriure el terra. Sobre què estaven caminant? Com de sensibles tenen els peus?, són més o menys sensibles que les mans?, o igual? Han fet servir el sentit de l’oïda per ajudar-se a identificar sobre què estaven caminant? (per exemple, si han caminat sobre fulles, fang o aigua). Com s’han sentit amb els ulls tapats?

Activitat 3 Troba el teu arbre Sentit: Tacte 1. Presenteu l’activitat amb l’observació dels arbres que els envolten. Pregunteu als infants quines són les característiques distintives dels arbres i contempleu-ne uns quants per veure’n les diferències i les semblances.

2. Dividiu el grup en parelles i embeneu els ulls a un membre de cada parella.

3. Qui porta els ulls embenats fa unes quantes voltes i després se’l guia curosament cap a un arbre. Això és millor fer-ho en silenci.

4. Han de tocar l’arbre per descobrir-ne la grandària, la forma i la textura. Necessiten aprendre prou sobre l’arbre per ser capaços d’identificar-lo sense veure’l. Algunes coses que van bé de notar són els diferents tipus de patrons de l’escorça, branques que surten del tronc, arrels o plantes a la base de l’arbre... Una manera excel.lent d’identificar un arbre és saber-ne el diàmetre. Feu que els infants abracin els arbres perquè això funcioni.

5. Aleshores, se’ls condueix lluny de l’arbre, se’ls fa unes voltes un altre cop i se’ls treu la bena.

Han de recordar com se sentia l’arbre per trobar-lo.

6. Cada parella canvia de paper i repetiu l’activitat.

16 ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

7. Reuniu el grup i parleu sobre l’activitat. Algunes pautes poden ser: ha estat fàcil trobar els seus arbres?, Quines característiques de l’arbre els han ajudat? En tocar els arbres, ha estat fàcil imaginar com es veien?, Com tenen els dits de sensibles? Quines característiques de l’arbre han pogut notar (per exemple, diferents textures, diferents temperatures, humitat, sequedat)?. Si han fet l’activitat descalços, són els dits de la mà més sensibles que els peus?. Compareu la diferència entre tocar un arbre i mirar-lo. Què han après de l’arbre en tocar-lo que no havien après quan només l’han mirat?

Activitat 4 Què sents?

Sentit: Oïda 1. Demana a cada infant que trobi un lloc còmode per seure.

2. El grup s’ha d’asseure i callar durant cinc minuts i escoltar els sons del seu voltant. Quan sentin un so, han de pensar en què l’ha fet i recordar-lo.

3. Quan hagin passat els cinc minuts, pregunteu al grup què han sentit i que parlin dels sons.

Algunes preguntes per animar la conversa poden ser: quins sons heu pogut sentir?. Han estat sons naturals o fets per l’ésser humà? Els ha sorprès que hi hagi tan (o tan poc) soroll? Han sentit sorolls que mai no havien sentit?, quins? De quina manera els han ajudat els sons que han sentit per comprendre el que els envolta?

Activitat 5 Olors de la natura Sentit: Olfacte 1. Asseieu-vos i demaneu al grup que tanquin els ulls i s’estiguin en silenci uns minuts; que es concentrin en el que poden olorar al seu voltant.

2. Després d’uns minuts, faciliteu un debat sobre les olors del voltant. Els resultats d’aquesta conversa depenen molt de l’àrea natural, l’època de l’any, el clima i, fins i tot, de l’hora del dia. Demaneu als infants que identifiquin qualsevol olor. D’on vénen? Els agraden? Com els fan sentir?

3. Demaneu als minyons i les guies que explorin l’àrea i que ensumin tantes coses naturals com puguin per trobar la seva olor preferida. Expliqueu-los que poden fregar les coses amb els dits per generar una olor. Així, l’olor es pot impregnar als dits.

4. Un cop hagin trobat la seva olor preferida, demaneu a cada infant que presenti l’objecte amb la seva olor a la resta del grup. Faciliteu la conversa sobre les olors naturals. Algunes idees de preguntes poden ser: pot descriure per què li agrada precisament aquella olor?, els recorda alguna cosa? Han trobat alguna olor que no els agradi? Les olors d’aquest lloc són les que esperaven? La natura té la seva pròpia olor? Com creuen que fan servir els animals que viuen aquí les olors que els envolten? Si no s’hi veiessin, com els ajudaria el sentit de l’olfacte per imaginar el que els envolta?

Activitat 6 Rebost de la natura Sentit: Gust 1. Reserveu aquesta activitat per al final.

2. Demaneu al grup anomenar totes les coses diferents que componen l’ambient natural al seu voltant. Quines d’aquestes coses són comestibles? Com serien els diferents gustos? Quin gust fa una cosa que és dolenta per a nosaltres? Quins altres sentits es poden fer servir per ajudar a decidir de no menjar alguna cosa?

3. Si hi ha plantes comestibles en l’ambient local que es puguin arrencar sense danyar l’ecosistema local, permeteu que els infants les tastin.

4. Demaneu als minyons i les guies que triïn un animal que visqui en l’ambient local. Han de dir a la resta del grup el que menja aquest animal. Creuen que els animals tenen papil·les gustatives?

Com fan servir els animals el sentit del gust? Com decideix un animal el que és bo i el que és dolent per menjar?

ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

17

Explorant l’aigua finalitat

L’escoltisme treballa a favor d’un món on les persones i els sistemes naturals tenen aigua i aire nets.

Objetius educatius

Explorar les fonts d’aigua potable i aire net en l’ambient local.

Identificar amenaces a l’aigua i l’aire nets en l’ambient local i global, i estar llestos per suggerir-ne solucions.

rangs d’ edats

D’11 a 14 anys

Resum

Una activitat pràctica per explorar la localitat i descobrir on és l’aigua, per a què es fa servir i per què és necessària.

Objetius

Crear consciència sobre l’aigua al nostre entorn i la relació entre l’aigua i la vida humana.

Recursos

Mapa, paper, llapis, càmera (opcional)

Preparació

Trobeu una ruta possible al voltant de la localitat.

Durada

D’una a dues hores

Localització

Localitat

Fonament

L’aigua és vital i a molts llocs del món la podem trobar. La trobem al nostre voltant en una gran varietat de llocs. En algunes parts del món l’aigua neta i potable no està disponible gratuïtament. Aquesta activitat motiva a explorar el nostre ambient local i descobrir la nostra aigua, on és, per què es necessita i quin aspecte té. Una vegada que comprenem l’aigua i per què és important per a nosaltres, podem començar a aprendre sobre l’aigua en un context global.

18 ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

Guia pas a pas de l’ activitat

1. Dividiu els infants en grups petits i doneu a cada grup un mapa, paper, llapis i una càmera (opcional). Podeu marcar una ruta al mapa i donar-los coordenades a seguir, o poden decidir la seva pròpia ruta dins d’una àrea marcada.

2. Abans que els grups surtin, parleu breument sobre on creuen que poden trobar aigua, per exemple: rierols o rius, lavabos públics, bassals, fonts, etc.

3. Els grups recorren la ruta a la cerca d’aigua. Quan trobin aigua han de respondre les preguntes següents: on és? Per a què es fa servir?

Quanta aigua hi ha? Hi és sempre? De quin color és? Fa alguna olor? És transparent? La poden beure les persones?, i els animals?. Si tenen una càmera poden fer una foto de l’aigua.

avaluació

1. Un cop que tots els grups han tornat, demaneu-los que presentin el que han trobat i comentin les seves troballes. Feu servir les preguntes següents per facilitar el debat: s’han sorprès de la quantitat d’aigua que han trobat? Dins del cicle de l’aigua, on es representa la que han trobat?

Com ens ajuda l’aigua? Com ajuda l’aigua les plantes i els animals? Algú ha esmentat l’aigua de l’aire com a vapor d’aigua? Algú ha esmentat l’aigua del terra i l’aigua subterrània?

2. Si han fet fotografies, elaboreu una exposició de l’aigua al veïnat.

3. Els grups han identificat aigua oculta dins dels edificis? Demaneu-los que pensin per a què fem servir l’aigua a casa nostra i com arriba l’aigua fins allà. Què passa amb aquesta aigua abans que entri a casa nostra? On va quan en surt? Què li passa?

Activitats avançades

1. Visiteu una planta potabilitzadora d’aigua a la vostra localitat i apreneu d’on prové l’aigua de casa seva, com es neteja i on va després que l’hagin fet servir.

2. Construïu una maqueta o elaboreu un pòster que mostri el cicle de l’aigua.

3. Si trobeu algun problema de contaminació d’aigua a la localitat, investigueu-lo amb detall. Descobriu què causa la contaminació i preneu alguna acció per resoldre’l.

4. Busqueu maneres en què podem ser més eficients amb l’ús de l’aigua a la nostra vida diària.

ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

19

Cadenes alimentàries i substàncies químiques finalitat

Reduir el risc de les substàncies nocives sobre la gent i el medi ambient.

Objetius educatius

Ser conscients de les substàncies nocives al medi ambient local i identificar-ne l’origen.

Demostrar quines accions personals es poden prendre per reduir el risc de substàncies naturals sobre les persones i l’ambient en general.

rangs d’ edats

D’11 a 14 anys

Resum

Un joc per exposar com els productes químics agrícoles s’infiltren dins de la cadena alimentària.

Objetius

Mostrar com els productes químics que s’utilitzen en l’agricultura es transfereixen als sistemes ecològics, i per què això és nociu per al medi ambient.

Recursos

Targetes amb diferents elements d’una cadena alimentària comuna (per exemple, herbes) conill, guineu, etc.).

Hi ha d’haver moltes més targetes amb els elements dels nivells inferiors a la cadena alimentària i només una o dues de cada un dels elements als nivells superiors. També cal disposar d’algun tipus de targetes de color (una per a cada un dels membres al començament de la cadena alimentària).

Preparació

Col·loqueu les targetes de la cadena. Trieu una cadena alimentària que seria afectada per pesticides agrícoles i, si pot ser, que sigui rellevant a la vostra àrea local. A la secció Recursos proposem algunes idees. Les targetes han de poder ser portades pels minyons i les guies; per exemple, se les poden enganxar a la camisa o dur-les penjades al coll amb una corda.

Durada

Trenta minuts

Localització

El cau

20 ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

Fonament

La vida sobre la Terra depèn del Sol. El Sol proveeix energia que les plantes fan servir per créixer i llavors proveir d’aliment altres organismes.

Els organismes depenen uns dels altres a l’hora d’alimentar-se. Molts animals s’alimenten només de plantes (herbívors), uns altres només s’alimenten d’altres animals (carnívors) i alguns consumeixen tant plantes com animals (omnívors). Malgrat aquestes diferències de dieta, la realitat és que tots els animals depenen de les plantes per alimentar-se a través d’una relació entre plantes i animals anomenada “cadena alimentària”.

Les guineus mengen conills, els conills mengen herbes; un falcó es menja una sargantana, aquesta es menja un grill i aquest darrer menja herbes. A l’oceà, els peixos mengen crustacis petits (com les gambetes), que alhora mengen organismes microscòpics anomenats “plàncton”. El plàncton és un minúscul organisme que viu a l’oceà i està classificat en “fitoplàncton” i “zooplàncton”. El primer utilitza l’energia de la llum solar per crear aliment a través d’un procés anomenat “fotosíntesi”. Exemples de cadena alimentària: Herbes > grill > sargantana > falcó Fitoplàncton > zooplàncton > gambeta > peix > tauró Cactus > insectes > sargantana > serp > falcó Arbres > insectes > mona > lleopard Els organismes al començament d’una cadena alimentària són usualment molt nombrosos mentre que els animals del final són sovint grans i reduïts en nombre. És rar que els depredadors d’un nivell alt mengin altres depredadors del mateix nivell. Les cadenes alimentàries són usualment complicades, ja que la majoria dels animals consumeixen diversos tipus de menjar. Per exemple, una guineu pot menjar conills, ratolins i escarabats. En realitat la cadena alimentària seria una xarxa alimentària.

Una cadena pot ser pertorbada per l’acció de l’ésser humà i aquesta activitat s’enfoca, justament, en l’impacte dels productes químics utilitzats en l’agricultura sobre les cadenes alimentàries. Usualment, els conreus es ruixen amb productes químics anomenats “pesticides”. Aquests destrueixen els insectes, els fongs i les plantes que poden danyar el conreu o competir-hi.

ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

21

Fonament

Els pesticides alteren la cadena alimentària principalment de dues maneres: Primer, en eliminar els organismes. La majoria d’aquestes substàncies maten els organismes inofensius o beneficiosos alhora que eliminen els nocius. Si una planta o animal és eliminat d’una cadena alimentària, es veuen afectats els nivells més alts. Segon, en introduir productes químics verinosos i duradors a la cadena alimentària (algunes d’aquestes substàncies romanen llargs períodes de temps sense perdre el seu efecte), provoca que, un cop consumides, s’estiguin al cos dels animals i, quan aquests són devorats, la substància es transfereix al cos del depredador. La concentració de substàncies químiques a cada animal s’incrementa a mesura que s’escala en la cadena. En concentracions baixes, aquests productes són inofensius per als animals més grans, però com a resultat de ser transmeses a través de la cadena alimentària, la seva concentració es pot incrementar prou com per causar malaltia o mort.

Guia pas a pas de l’ activitat

1. Presenteu el tema de la cadena alimentària. Feu preguntes als minyons i les guies per determinar què saben sobre la cadena alimentària. Quines cadenes alimentàries existeixen en el medi ambient local? Quines cadenes d’altres medis coneixen? Trieu una varietat d’exemples, com ara l’oceà, un bosc plujós tropical, el desert...

2. Doneu a cada infant uns quants trossos llargs de corda i una targeta de la cadena alimentària. Han de fer servir la targeta de manera que sigui visible pels companys i les companyes. Expliqueu l’activitat: han de crear la cadena alimentària, els elements de la qual són els que hi ha a les targetes. Han de buscar diferents plantes i animals i pensar què menjaran o qui els devorarà. Quan aconsegueixin alguna cosa per menjar, s’hi han de lligar amb un tros de corda i han de posar el tros de corda al terra.

El resultat serà una cadena que mostra una clara successió de diverses plantes a la base fins a un depredador superior al final; amb alguns animals, però, estaran connectats a més d’un element.

Demaneu als infants que expliquin la cadena. És una cadena o una xarxa alimentària? De fet, aquesta activitat produirà una xarxa alimentària, la qual cosa és una imatge més realista d’allò que s’esdevé de veritat a la naturalesa.

3. L’activitat següent és marcant punts (per a això són les targetes de colors). La meta és atrapar la presa. Comenceu deixant que les plantes s’escalfin una mica corrent pel voltant (abans d’això, heu d’haver donat a cada planta una targeta de color, que representa un punt). Deixeu anar els herbívors perquè atrapin les plantes. En agafar una planta, l’herbívor rep un punt i la planta s’ha d’asseure a terra. Després d’uns pocs minuts, deixeu que els carnívors comencin a jugar. En agafar un herbívor, automàticament el carnívor se’n queda els punts. El guanyador del joc és el carnívor que té més punts al final.

Això podria semblar injust per a les plantes i els herbívors, però la situació canviarà en el pròxim joc quan les substàncies químiques s’introdueixin en la cadena alimentària.

4. Repetiu el joc, però aquesta vegada doneu una targeta de color a tots els jugadors que representen el graó més baix de la cadena (les plantes verdes). Això significa que hem estat ruixats amb un pesticida i la targeta de color representa la substància química. En ser atrapats, hauran de lliurar la targeta i seure a terra. En acabar el joc, demaneu a cada carnívor quantes targetes de color ha recollit.

22 ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

avaluació

1. Les targetes de color representen els pesticides que han estat ruixats sobre les plantes per assegurar l’èxit de la collita. L’agricultor no vol que les malalties, insectes o altres plantes afectin les collites. Discutiu com les accions del pagès han afectat el medi ambient. Podeu fer servir les preguntes següents per dur a terme el debat: quins animals han acabat amb més targetes de color? Si les targetes representen substàncies químiques perjudicials, és bo o és dolent tenir-ne moltes? Quin efecte tenen les substàncies químiques en els diferents animals? De quina manera ha ajudat el sistema de cadena alimentària a incrementar la concentració de substàncies químiques? Quines propietats de les substàncies químiques ho han causat?

2. Motiveu els minyons i les guies a pensar per què s’han fet servir els pesticides i quines alternatives hi ha disponibles. Podeu utilitzar les preguntes següents per dur a terme el debat: creieu que el pagès deixaria de fer servir pesticides si sabés el mal que causen en la cadena alimentària? Com pot el pagès protegir les collites de les pestes, malalties i altres plantes sense fer servir pesticides nocius?

3. Quin és el grau de consciència dels minyons i les guies respecte dels pesticides al medi ambient local? Podeu fer servir les preguntes següents per dur a terme el debat: quines collites es fan en l’àmbit local? Sabeu si hi ha pesticides que es facin servir en l’àmbit local, regional o nacional?

Algú ha sentit parlar de problemes causats per l’ús de pesticides? Creuen que els problemes dels pesticides són coneguts? De quina manera poden els pesticides afecten els éssers humans? Què podem fer individualment per reduir els riscos dels pesticides al medi?

Activitats avançades

1. Esbrinar com es conreen els aliments en l’àmbit local. Es poden trobar aliments conreats ecològicament? Hi ha llocs en què es conreï fent servir substàncies químiques? Quines es fan servir i per què? Esbrinar quines són les alternatives als pesticides.

2. Descobriu quins animals de la localitat són depredadors de nivell superior a la cadena alimentària. Creieu que poden ser afectats per les substàncies químiques de l’ambient?

3. Conreeu els vostres propis aliments fent servir mètodes ecològics.

ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

23

Conferència de criatures finalitat

L’escoltisme treballa per un món en què existeixen hàbitats naturals per mantenir les espècies locals.

Objetius educatius

Explorar una àrea natural local.

Comprendre les connexions a l’ecosistema, d’espècies locals de plantes i animals, i les seves necessitats d’hàbitat.

Demostrar la relació entre les accions personals i la disponibilitat d’hàbitats naturals suficients per mantenir les espècies locals.

Ser conscients dels problemes de conservació global que afecten la biodiversitat.

rangs d’ edats

Més de 15 anys

Resum

Una activitat de discussió per explorar com treballen els ecosistemes i com poden reaccionar a diferents condicions ambientals.

Objetius

Explorar l’ecosistema local des del punt de vista dels animals i plantes que hi viuen.

Recursos

Targetes d’éssers vius locals (per exemple, home, plantes, insectes, aus, animals, etc.). Targetes amb escenaris i problemes per ser resolts pel grup.

Preparació

Prepareu les targetes i alguns problemes per preguntar al grup.

Durada

Trenta minuts

Localització

El cau

Fonament

Dintre d’un hàbitat hi ha diferents animals i plantes que existeixen i cooperen uns amb altres i amb l’ambient. Aquesta activitat suposa que totes les criatures tenen veu i vot dintre d’un hàbitat en com opera la comunitat. Això és molt similar a com funciona la societat humana. Els éssers humans són part de la comunitat natural, però tenim sempre això en consideració? Aquesta activitat ens porta a explorar el que podria passar si tothom dintre de la comunitat natural fos igual i capaç de donar la seva opinió.

24 ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

Guia pas a pas de l’ activitat

1. Els participants s’asseuen en rotllana. Demaneu-los triar una targeta; a cada una hi ha una criatura que pertany a l’ecosistema local. Assegureuvos que un dels participants sigui un ésser humà. Doneu al grup alguns minuts per pensar sobre la seva criatura.

2. Trieu un participant per ser director del grup. Aquest serà el guardià de la Terra i haurà de moderar el debat.

3. Cada infant es presenta ell mateix. Hauran de dir al grup quina criatura és, on viu, com viu, què menja, etc.

4. L’infant que dirigeix el joc presenta la primera pregunta (han de ser adequades per a l’edat dels i les participants) i també per a l’hàbitat en qüestió. Reflexioneu sobre els problemes a què l’hàbitat s’enfronta o es podria enfrontar. Reflexioneu, també, sobre els problemes actuals que han afectat el medi ambient local. Alguns exemples de preguntes poden ser: l’estiu ha estat molt sec i el l’herba no ha crescut normalment; no n’hi ha prou per a tots: què fem? Una nova família de (trieu un animal predador adequat) es vol traslladar al nostre hàbitat: què en pensa el grup? El llac s’ha contaminat per l’acció dels éssers humans: qui ha estat l’afectat?

L’hivern s’aproxima: tothom està preparat?

5. Cada participant fa els seus comentaris. Han de pensar en com els afecta la pregunta en el seu paper. Animeu els minyons i les guies a prendre una posició per la seva criatura, ja que si volen que la comunitat reaccioni d’alguna manera ho han de dir al grup. Per cada pregunta el grup necessita decidir quines accions han de prendre per fer l’ambient bo per a totes les criatures.

6. Prepareu algunes targetes addicionals per a certes criatures. Han de contenir un escenari i una pregunta per fer al grup. Aquests problemes s’han de resoldre entre tots, pel grup sencer.

7. Acabeu la conferència agraint a totes les criatures la seva participació.

avaluació

1. Després de la conferència, discutiu l’efecte de l’ésser humà en l’hàbitat. Feu servir les preguntes següents per generar el debat: com han afectat les accions humanes l’hàbitat? Són els humans conscients de com les seves accions afecten les criatures que viuen al seu voltant?

Si consideréssim com afecten les nostres accions a l’ambient, prendríem decisions diferents?

Activitats avançades

1. Exploreu el medi ambient local per veure com les accions humanes l’estan afectant. Si l’ambient està sent malmès, investigueu com i per què, i esbrineu què es pot fer per resoldre el problema.

2. Motiveu els minyons i les guies a fer altres investigacions sobre les seves criatures per aprendre’n més en l’hàbitat local. Quines són les necessitats d’hàbitat d’aquest animal o planta i quines són les seves amenaces?

3. Visiteu un refugi o centre de rehabilitació de vida salvatge que ajudi les espècies locals.

ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

25

La meva petjada de carboni finalitat Objetius educatius

L’escoltisme treballa per un món en què el risc per substàncies perjudicials en les persones i el medi ambient sigui minimitzat.

Explicar l’impacte local de les substàncies perjudicials en les persones i el medi ambient, i el que cada persona, grups i la comunitat poden fer per reduir el risc.

Comprendre l’impacte global de les substàncies perjudicials i com les accions locals poden ajudar a canviar el medi global.

rangs d’ edats

Més de 15 anys

Resum

Una activitat simple per motivar el grup sobre l’ús personals diari d’energia i com afecta el medi ambient.

Objetius

Augmentar el grau de consciència de com contribuïm al canvi climàtic a la nostra vida quotidiana, en comprendre com les nostres accions de cada dia estan associades amb l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

Recursos

Targetes amb preguntes, targetes de resposta de color verd, groc i vermell. Les targetes de resposta han de ser de diferents grandàries. Les vermelles han de ser les més grans i les verdes les més petites.

Preparació

Prepareu les targetes de preguntes i respostes. Feu les preguntes suggerides al final d’aquest text i, si ho considereu apropiat, prepareu-ne també algunes altres de relacionades amb el vostre medi ambient local.

Durada

Trenta minuts

Localització

El cau

26 ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

Fonament

El nostre planeta està envoltat per una capa de gasos, que és la nostra atmosfera. Quan brilla el Sol sobre la Terra, rebem escalfor. Una mica d’aquesta escalfor és absorbida per la superfície de la Terra i una altra part rebota de retorn a l’atmosfera. Ara bé, hi ha calor reflectida que queda atrapada a l’atmosfera i manté calent el nostre planeta. Això és coneix com a “efecte hivernacle”. La capa de gasos es fa més gruixuda perquè tirem a l’atmosfera gasos d’efecte hivernacle en cremar combustibles fòssils per obtenir-ne energia i perquè talem els boscos per a l’agricultura. Els gasos d’efecte hivernacle són el diòxid de carboni (CO2), metà i òxid nitrós. Com que la capa és més gruixuda, augmenta la temperatura. Com a resultat, el nostre clima està començant a canviar.

Aquesta activitat explora la manera com contribuïm al canvi climàtic en la nostra vida quotidiana, en comprendre com les nostres accions de cada dia estan associades amb l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

Guia pas a pas de l’ activitat

1. Col·loqueu les targetes de preguntes en un cercle; a dintre apileu les de respostes (una pila de verdes, una altra de grogues i una altre de vermelles).

2. Cada pregunta té tres respostes: una de verda, una de groga i una de vermella. En elaborar les targetes de respostes, penseu en el nombre de participants i les respostes que probablement donaran a cada pregunta.

Això determina quantes targetes de resposta cal fer de cada color. Les targetes de resposta poden ser més petites, si ho creieu convenient. El que importa és que les vermelles siguin les més grans i les verdes les més petites.

3. Expliqueu l’activitat. Cada participant es mou al voltant del cercle responent les preguntes i prenen una targeta de color per cada pregunta, d’acord amb la seva resposta. Un cop hagin respost totes les preguntes, han de buscar un espai on posar les seves respostes i ordenar-les en un patró.

4. Un cop hagin organitzat el seu patró, expliqueu-los el que signifiquen.

El patró demostra el seu ús diari d’energia, el qual, de fet, representa la petjada digital de carboni. Aquesta canviarà en cada participant. Com més ús d’energia, més i més vermell serà cada patró i, contràriament, com menys ús d’energia, més petits i més verds seran els patrons.

ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

27

avaluació

1. Un cop hagin acabat els patrons, faciliteu un debat amb les idees següents: Qui té el patró més petit i verd? i qui el té més gran i vermell? Com se senten? Com de verd és el grup en general? Hi ha grans diferències entre els participants o tothom té patrons similars? Pregunteu al grup com es relacionen aquestes preguntes amb l’energia. Algunes de les preguntes tenen connexions directes i òbvies amb l’energia, per exemple: apagues el llum quan te’n vas d’una habitació? Altres preguntes necessiten ser analitzades per connectar-les amb l’energia, per exemple: amb quina freqüència compres coses noves? Quina rellevància tenen les preguntes respecte a les seves vides quotidianes? Què poden fer per reduir la seva petjada de carboni? Què seria més fàcil i què seria més difícil de fer? Què està fent el grup per ajudar de veritat el medi ambient? Ho fan volent o per casualitat?

Activitats avançades

1. Aprendre més sobre energies renovables.

2. Visiteu una instal·lació d’energia renovable a l’àrea local.

3. Demaneu als infants que pensin com seria la seva vida quotidiana si no tinguessin energia. Dirigiu una reunió setmanal sense fer servir energia.

4. Demaneu als infants que escriguin una llista de deu coses que poden fer per reduir la seva petjada de carboni. Haurien de pensar en coses que són fàcils d’aconseguir i altres de més difícils. Després d’unes setmanes, investigueu si han reduït la seva petjada de carboni.

28 ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

PREGUNTES PER A LA MEVA PETJADA DE CARBONI Com vas a l’escola, l’institut, a la feina?

En cotxe En bus o metro En bicicleta o caminant

Targeta vermella Targeta groga Targeta verda

Apagues els llums en sortir d’una habitació?

Sempre

A vegades Mai

Targeta verda Targeta groga Targeta vermella

Poses la tele en stand by o en mode dormir?

Sempre A vegades Mai

Targeta vermella Targeta groga Targeta verda

Fas reciclatge?

Mai A vegades Tant com puc

Targeta vermella Targeta groga Targeta verda

Compres aliments de producció local?

Tant com puc A vegades No/No ho sé

Targeta verda Targeta groga Targeta vermella

Amb quina freqüència compres coses noves? (per exemple, roba, CD, jocs d’ordinador, etc.)

Més d’un cop per setmana Un cop per setmana Un cop al mes o menys

Targeta vermella Targeta groga Targeta verda

Fas servir energies renovables?

Sí, bastant Sí, però no sovint No/No ho sé

Targeta verda Targeta groga Targeta vermella

Has plantat un arbre?

Sí, uns quants Sí, un arbre No

Targeta verda Targeta groga Targeta vermella

ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

29

Capturar el dioxid de carboni finalitat

Els escoltes treballem per un món en què el risc per substàncies perjudicials sobre la gent i el medi ambient sigui minimitzat.

Objetius educatius

Ser conscients de les substàncies perjudicials al medi ambient local.

Explicar maneres per reduir el risc de substàncies perjudicials sobre persones, plantes i animals.

rangs d’ edats

Fins als 11 anys

Resum

Activitat entretinguda per presentar el canvi climàtic

Objetius

Aprendre la ciència bàsica que hi ha darrere del canvi climàtic

Recursos

Benes per als ulls

Preparació

Cap

Durada

Entre quinze i trenta minuts

Localització

El cau

Fonament

El nostre planeta està envoltat per una capa de gasos, que és la nostra atmosfera. Quan brilla el Sol sobre la Terra, rebem escalfor. Una mica d’aquesta escalfor és absorbida per la superfície de la Terra i una altra part rebota de retorn a l’atmosfera. Ara bé, hi ha calor reflectida que queda atrapada a l’atmosfera i manté calent el nostre planeta. Això és coneix com a “efecte hivernacle”. La capa de gasos es fa més gruixuda perquè tirem a l’atmosfera gasos d’efecte hivernacle en cremar combustibles fòssils per obtenir-ne energia i perquè talem els boscos per a l’agricultura. Els gasos d’efecte hivernacle són el diòxid de carboni (CO2), metà i òxid nitrós. Com que la capa és més gruixuda, augmenta la temperatura. Com a resultat, el nostre clima està començant a canviar.

30 ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

Guia pas a pas de l’ activitat

1. Dividiu el grup en dos equips. Un equip serà els arbres i l’altre les molècules de diòxid de carboni. Hi ha d’haver més molècules de diòxid de carboni que arbres.

2. Demaneu als arbres que trobin un lloc per créixer amb força espai entre ells. Un cop hagin triat el lloc per créixer no es poden moure, només ho poden fer amb les branques (els braços). Com que són arbres en creixement, necessiten atrapar diòxid de carboni i ho han de fer amb branques i fulles. Demaneu als arbres que practiquin com atrapar el diòxid de carboni (han de moure els braços).

3. Les molècules de diòxid de carboni es troben flotant al voltant. Es poden moure molt ràpid però no poden veure on van (embeneu els ulls de les molècules de diòxid de carboni). Aquestes molècules s’han de moure d’una banda a l’altra de l’àrea de joc sense ser capturades. Els arbres han d’intentar atrapar-les amb les branques. Una molècula de diòxid de carboni és atrapada si la toca un arbre, llavors es converteix ella també en un arbre.

4. Continueu amb el joc fins que gairebé totes les molècules de diòxid de carboni desapareguin, llavors atureu-los i anuncieu que els humans han descobert el bosc i volen talar els arbres per obtenir-ne fusta i conrear la terra. Els arbres es cremen i el diòxid de carboni s’allibera. Trieu tres quartes parts dels arbres i canvieu-los a molècules de diòxid de carboni.

Després d’un temps, la terra es torna inservible per conrear i, aleshores, es decideix construir-hi una ciutat. A la ciutat hi ha moltes fàbriques i automòbils. Aquests cremen combustible que allibera més diòxid de carboni cap a l’atmosfera. Trieu la resta d’arbres i canvieu-los per molècules de diòxid de carboni.

5. L’escenari, aleshores, pot tornar a ser canviat perquè els minyons i les guies arribin i hi sembrin plantes i més arbres (canvieu algunes de les molècules de diòxid de carboni per arbres).

avaluació

1. Debateu sobre el joc fent servir les idees següents: quin efecte té el nombre d’arbres sobre les molècules de carboni?, també passa això en la vida real? A meitat del joc han arribat els humans i han tallat molts arbres: quins efectes ha tingut això? (penseu en termes de mitjà i llarg termini).

Quin efecte ha tingut la plantació d’arbres que han fet els escoltes sobre les molècules de diòxid de carboni? Quina importància té la quantitat de diòxid de carboni en l’atmosfera? Expliqueu l’efecte hivernacle: com podem reduir la quantitat de diòxid de carboni de l’atmosfera?

Activitats avançades

Demaneu als infants com poden canviar el canvi climàtic amb les seves accions quotidianes: què poden fer per reduir la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que el produeixen?

ACTIVITATS PROGRAMA MUNDIAL ESCOLTA DE MEDI AMBIENT

31